VIII JORNADES

D’ARQUEOLOGIA

DE LES ILLES BALEARSALCÚDIA, MALLORCA

11, 12 I 13 D’OCTUBRE DE 2018

VII

I JO

RN

AD

ES

D’A

RQ

UE

OLO

GIA

DE

LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

VIII Jornades d’Arqueologia

de les Illes Balears(Alcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018)

2020

5

EDITA:Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca

Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears

COORDINACIÓ:Jordi Hernández-GaschMaría José Rivas AntequeraMargalida Rivas Llompart

REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Impremta Muro sl

DISSENY DE LA COBERTA: Ròtuls Manacor

FOTOCOMPOSICIÓ I IMPRESSIÓImpremta Muro sl

IMATGE DE LA COBERTA: Necròpolis de Son Real (Santa Margalida, Mallorca)

ISBN:978-83-09-19014-0

DIPÒSIT LEGAL:PM 147 - 2020

VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes BalearsAlcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018(Coordinació: Jordi Hernández-Gasch, María J. Rivas Antequera, Margalida Rivas Llompart)450 p. 21x21 cm.

A la memòria de

VICTOR GUERRERO AYUSO

(Badajoz, 1948 - Palma, 2017)

ANTONI VALLESPIR BONET

(Palma, 1943 - 2019)

1. Arqueologia - Illes Balears 902 (460.32)

7

PRESENTACIÓ

Mallorca és un país ric en patrimoni. La situació geogràfica enmig de la mar Mediterrània occidental i el fet que per la nostra illa hagin passat gairebé totes les civilitzacions humanes que s’han desenvolupat en aquest racó de món, han enriquit notablement el llegat deixat en aquesta terra per tots els pobles que ens han precedit.

Dins aquesta abundància d’elements patrimonial a protegir, investigar i difondre, el patrimoni arqueològic ocupa un lloc destacadíssim. En primer lloc, perquè n’hi ha prou de fer una passejada per Palma o per la Part Forana per comprovar la pervivència d’aquest patrimoni. També és d’esmentar la trajectòria de més d’un segle d’iniciatives arqueològiques a Mallorca. I, no menys important, l’actual bona salut que gaudeixen els estudis i les investigacions sobre arqueologia, procedents d’àmbits científics (universitaris i no universitaris), que contribueixen a conèixer millor aquesta part de la nostra història.

En aquesta línia trobam les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears celebrades entre els dies 11 i 14 d’octubre de 2018 a Alcúdia, gràcies a l’organització de la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears i amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alcúdia.

El volum que presentam compta amb les aportacions que es feren en aquesta trobada científica que, arribada a la vuitena edició, s’ha consolidat com una cita ineludible per a les persones que fan feina en aquest àmbit del nostre arxipèlag. Unes aportacions que hem d’agrair i de destacar per l’alt nivell de recerca científica que s’exposen.

Podem trobar estudis sobre les diferents etapes de la prehistòria, sobre la petjada púnica i romana, l’arqueologia de l’edat mitjana, estudis sobre l’època contemporània, aportacions relacionades amb el turisme i l’etnologia i, fins i tot, sobre l’arqueologia del temps present.

Tot un cabal de novetats científiques que haurien de tenir, i aquesta és la nostra intenció, un aprofitament triple.

En primer lloc, seguir generant coneixement científic, perquè la investigació amb mètode només avança amb els fonaments posats per part de les recerques que han tengut lloc anteriorment. En segon lloc, per aprofundir en la difusió del valor patrimonial i de la necessitat de conservar tots els elements relacionats amb l’arqueologia, com a deures col·lectius d’una societat madura i avançada. I, en tercer lloc, aquestes novetats científiques haurien de ser eines de treball, perquè els poders públics, en el nostre cas el Servei de Patrimoni Històric, puguin dur a terme la responsabilitat que tenen encomanada.

És feina de tothom, que això sigui possible.

Isabel Busquets HidalgoVicepresidenta primera i consellera del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca

9

PRÒLEG

El llibre que teniu a les mans recull les comunicacions presentades a les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades els dies 11, 12, i 13 d’octubre de 2018 a Alcúdia.

Amb aquest, ja són vuit els volums editats d’aquestes jornades des que, l’any 2006, se celebrà a Manacor la 1a Tro-bada d’arqueòlegs de les Illes Balears, que tengué continuïtat l’any següent a Felanitx, ja amb el nom de II Jornades d’Ar-queologia de les Illes Balears. Des de llavors, les Jornades s’han succeït, amb caràcter biennal, passant per totes quatre illes.

Des d’aquella primera reunió, amb dotze presentacions, tretze anys després constatam que aquesta trobada s’ha afer-mat com una fita clau en l’arqueologia balear. Així, aquesta darrera edició ha comptat amb un total de 58 comunicacions, en les quals hi estan representades totes les vessants de l’ar-queologia feta arreu de l’arxipèlag. A més de la diversitat geogràfica, cal destacar també l’àmplia varietat cronològica, que abasta des de la prehistòria i protohistòria, passant per l’antiguitat clàssica i tardana i el món medieval islàmic i cristià fins el passat més recent, com posen de manifest les comunicacions referents a la Guerra Civil espanyola.

No obstant això, més que des d’un punt de vista cro-nològic o geogràfic, cal posar en relleu la diversitat de les temàtiques tractades, com queda palès en la mateixa organit-zació de les sessions. Així, en aquest volum que teniu a les mans −o en la pantalla− hi trobareu articles que ens informen de la recerca duta a terme entorn a l’àmbit domèstic, el món funerari i ritual, l’ús i aprofitament del territori i el paisatge o l’arqueologia del conflicte i de la repressió. Hi podreu lle-gir treballs relacionats amb diferents tipus d’intervencions, ja siguin excavacions, prospeccions del territori o estudis de materials o d’arqueologia mural, fruit d’intervencions programades de recerca o d’arqueologia preventiva i de sal-

vament que s’han dut a terme tant a terra com sota l’aigua. També tendreu ocasió de llegir sobre la gestió del patrimoni, la conservació i posada en valor o, fins i tot, vinculades al difícil equilibri entre la preservació del patrimoni i el turisme omnipresent a les Balears del nostre temps.

Un altre fet per destacar que es desprèn dels articles aplegats en aquest volum és la pluridisciplinarietat que carac-teritza l’exercici de la professió i la recerca en arqueologia a l’actualitat. No només en els treballs més corals es veuen reflectides les aportacions de diverses disciplines, sinó, també, en treballs d’altres professionals i investigadors que aborden el fet arqueològic des d’altres branques del conei-xement.

Així doncs, les Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears s’han convertit en un bon termòmetre per copsar l’estat en què es troba la professió. Una professió que, en els anys que han transcorregut des de les primeres trobades, s’ha vist sacsejada per diferents crisis i que no ha estat aliena a la precarietat i a les diferents problemàtiques que afecten la nostra societat. Així i tot, aquestes trobades també ens mostren una professió dinàmica en què, tot i les dificultats, es continua fent un treball de qualitat: s’excava, es restaura i es posa en valor el patrimoni, s’investiga i se’n fa difusió a diferents nivells. I això queda plasmat en la diversitat de les comunicacions presentades.

Per a les persones que ens dedicam a l’arqueologia a les Illes Balears i que formam un col·lectiu per sort cada vegada més nombrós, aquestes jornades han esdevingut una oportu-nitat de conèixer-nos i trobar-nos (de vegades de dos anys en dos anys!) i una manera de posar en comú la feina que estam fent, cada vegada en àmbits més diversos, la qual cosa fa impossible estar al corrent de tot. Són, doncs, uns moments per aturar, saber què s’està fent no tan enfora d’on treballam cadascun de nosaltres, crear sinergies entre diferents equips

10

SUMARI

VISITANTS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC A BALEARS. EL CAS DEL PARC ARQUEOLÒGIC PUIG DE SA MORISCA .... 15 Miquel Àngel Salvà Cantarellas, Javier Rivas Ortiz, María Calderón Díaz, Emmanuelle Gloaguen, Manuel Calvo Trias

CONEIXEM EL NOSTRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC? ESTUDI DEL CONEIXEMENT ARQUEOLÒGIC A NIVELL LOCAL A PARTIR D’ENQUESTES TELEFÒNIQUES ................... 25 Joan Morell Alou

LA ARQUEOLOGÍA COMO PRODUCTO TURÍSTICO EN MALLORCA ..................................................................................... 29 José Manuel Benito Rodríguez

EL PATRIMONI COM A ACTIU PER AL DESENVOLUPAMENT LOCAL: UNA PROPOSTA D’EINA ................................................. 43 Helena Inglada

NOUS REPTES. PROJECTE D’ACCESSIBILITAT DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR .......................................................... 51 María José Rivas Antequera, Magdalena Salas Burguera

LA POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE PORRERES: ES POU CELAT I ES PAGOS ............................... 59 Noelia Munar Cruz, Jaume Servera Bibiloni

MÉS ENLLÀ DE LA RECERCA. LA REVALORITZACIÓ SOCIAL DES ROSSELLS (2014-2018) ............................................ 67 Rafel Font Andreu, Natalia Sainz Tapia, Xisco Bergas Pastor, Javier Rivas Otiz, Christoph Rinne

DINÀMIQUES SOCIOAMBIENTALS I GESTIÓ DELS RECURSOS VEGETALS A MALLORCA I MENORCA DURANT LA PREHISTÒRIA: ELS ESTUDIS ARQUEOBOTÀNICS ............ 77 Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives

CAPTACIÓ D’ARGILES PER A LA PRODUCCIÓ CERÀMICA AL’EDAT DEL BRONZE: CAP DE BARBARIA II (FORMENTERA) ............................................................................... 87 Daniel Albero Santacreu

ES TURASSOT (COSTITX): DADES PRELIMINARS DE L’EXCAVACIÓ DE L’HABITACIÓ EST DE LA NAVETA 1 .......... 97 Francisca Cardona López, Nicolau Escanilla Artigas, Sebastià Munar Llabrés, Beatriz Palomar Puebla

REVISANT L’EIVISSA PREHISTÒRICA: PRIMERS RESULTATSD ’ U N N O U P R O J E C T E D ’ E S T U D I D E M AT E R I A L S ARQUEOLÒGICS ............................................................................. 109 Maria Bofill Martinez, Sergi Moreno Torres, Pau Sureda Torres

HISTÒRIA D’UNA GALERIA: LA PLATAFORMA ESGLAONADADE MESTRE RAMON (SON SERVERA, MALLORCA) I EL SEUENTORN BIOLÒGIC I CULTURAL ENTRE CA. S. XI I II A.N.E. 117 Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig Palerm, Àlex Valenzuela Oliver, Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives, Miquel Àngel Vicens Siquier, Guillem Pérez-Jordà

RESULTATS PRELIMINARS DE LA 15a CAMPANYA D’EXCA-VACIONS SISTEMÀTIQUES DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SON FORNÉS (MONTUÏRI) ...................................................... 129 Grup ASOME (Grup de Recerca d’Arqueoecologia social Mediterrània UAB)

SON CATLAR 2017-2018: INTERVENCIONS DEL PROJECTE MODULAR A MENORCA ................................................................ 139 Fernando Prados Martínez, Helena Jiménez Vialás, María José León Moll, Joan C. de Nicolás Mascaró, Andrés M. Adroher Auroux, Octavio Torres Gomariz, Sonia Carbonell Pastor

NUEVOS DATOS SOBRE EL PATIO DELANTERO DEL CÍR-CULO 6 DE TORRE D’EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA): ANÁLISIS MICROMORFOLÓGICO DE ALGUNOS SUELOS Y DATACIONES 14C .............................................................................. 147 Borja Corral, Carlos de Salort, Amalia Pérez-Juez, Paul Goldberg i Mark Van Strydonck

PRÀCTIQUES RITUALS A LA COVA DEL CAMP DEL BISBE(SENCELLES) .................................................................................... 159 Beatriz Palomar Puebla, Lua Valenzuela Suau

ANÁLISIS RADIOCARBÓNICO DE UNA MUESTRA DE HUESOHUMANO PROCEDENTE DE LA COVA DE N’ÀNGEL (CIUTADELLA, MENORCA) ........................................................... 169 Strydonck, Guy De Mulder, Herlinde Borms, Damià Ramis, Antoni Ferrer

de recerca i reflexionar cap on va la professió. També són, alhora, una eina per donar a conèixer la nostra feina a un públic més extens, com un retorn de la inversió que es fa en arqueologia en forma de coneixement. La difusió posterior que es fa de molts d’aquests articles per Internet, sens dubte, hi ajuda.

Finalment, des d’aquestes pàgines volem agrair el suport de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Depar-tament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca, de l’Ajuntament d’Alcúdia i del Consorci de la Ciutat Romana de Pollentia, així com al conjunt del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. Cal agrair també la tasca feta per l’equip organitzador de les Jornades per treure endavant una feina impagable i que suposa un repte cada vegada més gran per fer-hi caber tots els participants, organitzar comu-nicacions tan diverses, la taula rodona i activitats lúdiques complementàries, a més de la pròpia edició d’aquest llibre. Aquest agraïment s’ha de fer extensiu, també, a tots i totes les ponents, participants a la taula rodona i moderadors de les diferents sessions, a les persones que han col·laborat d’alguna o altra manera en la celebració de les Jornades i en aquesta publicació i, com no podria ser d’una altra manera, a totes les persones qui hi assistiren.

Llorenç Oliver Servera i Jordi Hernández-GaschPresident i vicepresident de la Secció d’ArqueologiaPalma, desembre de 2019

RESULTATS PRELIMINARS DE LA INTERVENCIÓ EN ENTE-RRAMENTS EN CALÇ A LA COVA DE S’ALOVA (SÓLLER) .... 175 Jaume Deyà Miró

PRÀCTIQUES RITUALS DURANT EL POSTTALAIÒTIC. EL CASDE SON MAIMÓ ............................................................................... 187 Margalida A. Coll

LA ICONOGRAFIA DELS PUNTS AMB CERCLES CONCÈNTRICS EN LA PLÀSTICA TALAIÒTICA MENORQUINA ........................ 193 Miquel Antoni Pons Carreras, Joan C de Nicolás Mascaró

REIVINDICACIÓN DE LOS GRABADOS EN LOS ANTIGUOS HIPOGEOS PROTOHISTÓRICOS DE MENORCA (III) . LOS GRABADOS GEOMÉTRICOS Y LA SIMBOLOGÍA FUNERARIA PÚNICA ...................................................................... 203 Joan C. de Nicolás Mascaró, Vicente Ibáñez Orts, Pere Arnau Fernádez, Mónica Zubillaga

RELACIÓ I DISPERSIÓ DE LES PLAQUETES DE PLOM MALLORQUINES DEL POSTALAIÒC ........................................... 213 Jaume Deyà Miró

EXEMPLES NOUS DE PLAQUETES DE PLOM MALLOR-QUINES D’ÈPOCA POSTALAIÒTICA ............................................ 223 Jaume Deyà Miró

CONJUNTO DE CERÁMICAS PÚNICAS PRODUCIDAS EN ELSECTOR ALFARERO DE AVDA. ESPAÑA 3-5 (EIVISSA) .......... 231 Rosa Gurrea Barricarte, Andrea Torres Ferrer

EL DIPÒSIT DE MARBRES ROMANS DEL SEGLE II DC D’ANATÒLIA I DE L’EGEU AL MAGATZEM DE S’EMBAR-CADOR DE SALAIRÓ (ES MERCADAL, MENORCA) ............... 239 Joan C. de Nicolás Mascaró, Miquel Antoni Pons Carreras

POSSIBLE VIL·LA ROMANA I LA SEVA NECRÒPOLIS A L’OM-BRA DEL PUIG DE SA SELLA (ES BAYULS DE FAVÀRITX, MAÓ, MENORCA) ............................................................................ 251 Joan C. de Nicolás Mascaró

CORPUS DE INSCRIPCIONES ROMANAS DE SA CARROJA (SES SALINES, MALLORCA) ......................................................... 261 Ana María Motagues Oliver

DEL AGUA AL VINO, DIFERENTES USOS DEL TERRITORIO EN UNA FINCA AGRÍCOLA A LO LARGO DEL TIEMPO ........... 267 Glenda Graziani, Juan José Marí Casanova

LES ÀMFORES TARRACONENSES DE PROCEDÈNCIA SUBAQUÀTICA DE PORTO CRISTO (MALLORCA, MANACOR) 277 Enric Colom Mendoza, Ramon Jàrrega Dominguez

LINGOTS D’ESTANY ROMANS TROBATS A L’AIGUA DE LA COSTA SUD-OEST DE MENORCA ................................................. 289 Albert Martin Menéndez, Joan C. Nicolás Mascaró, Mateu Riera Rullan, Bartomeu Salvat Simonet

UN FRAGMENT DE MENSA ROMANA AMB PRÒTOMA DE LLEÓ TROBAT A SANITJA (ES MERCADAL, MENORCA) ........ 299 Cristina Rita Larrucea

EL CABRERA 14. UN NOU DERELICTE BAIX IMPERIAL ENFONSAT A 70 METRES DE FONDÀRIA AL PARC NACIONALDE CABRERA.................................................................................... 309 Sebastià Munar Llabrés, Javier Rodriguez Pandozi

L’ÀMBIT D DEL SECTOR SUD DE SON PERETÓ (MANACOR, MALLORCA - ILLES BALEARS). ENTERRAMENTS D’UNA COMUNITAT CRISTIANA DELS SEGLES V A VIII DC. ............. 321 Magdalena Sastre Morro, Llorenç Alapont Martí, Miguel Àngel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan, Magdalena Salas Burguera

LES CERÀMIQUES MEDIEVALS I POSTMEDIEVALS DE SA TORRE VELLA (ALAIOR) ............................................................... 335 Simón Gornés Hachero

APORTACIÓ A L’ESTUDI DE L’ALAQUERIA ANDALUSINADE FALANIS: MATERIALS I ESTRUCTURES DOCUMENTATSA L’ARXIU MUNICIPAL DE FELANITX (MALLORCA) ............. 345 Alejandro Ramos Benito, Llorenç Oliver Servera

EL CONJUNT HIDRÀULIC D’ALMALLUTX: UN CAS DE RELACIÓ FRUCTÍFERA ENTRE REGISTRE DOCUMENTAL I REGISTRE ARQUEOLÒGIC ......................................................... 355 Plàcid Pérez Pastor, Pablo Galera Pérez, Jaume Deyà Miró

PINTURES I DECORACIONS MURALS A LES TORRES DE DEFENSA DE MALLORCA. EL CAS DE SON VALENTÍ (BANYALBUFAR) ............................................................................. 367 J. Deyà, S. Rebassa, T. Vibot

DADES PER A L’ESTUDI DEL CALL MENOR DE PALMA A L’EDAT MITJANA, ELS CASALS DE SANT BARTOMEU NÚM. 3I SANTA BÀRBARA NÚM.4 (MALLORCA, ILLES BALEARS) .. 377 Alejandro Ramos Benito, Magdalena Sastre Morro

MARRATXÍ 2017: APROXIMACIÓN AUTOARQUEOETNO-GRÁFICA .......................................................................................... 387 Daniel Albero Santacreu

CONECTANDO PUNTOS: RESULTADOS PRELIMINARES DE LA PROSPECCIÓN INTENSIVA DEL MUNICIPIO DE SON SERVERA 2014-18 ............................................................................ 395 Marc Llobera, Jake Deppen, Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig i Pere Rullán

ARQUEOLOGIA DEL CONFLICTE. PROJECTE “ESPAIS DE LABATALLA DE MALLORCA” ........................................................... 405 Maria Antònia Fernández, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera, Elisabeth Ripoll

EL CONJUNT HIDRÀULIC DE CAN BURGOS (SANT JORDI, EIVISSA) ............................................................................................ 411 Juan José Marí Casanova, Glenda Graziani

LOS PRIMEROS AÑOS ARQUEOLÓGICOS DE WILLIAM WALDREN ......................................................................................... 423 Guy De Mulder

NOUS INDICADORS CRONOLÒGICS DE LA FREQÜENTACIÓTARDOANTIGA DE S’ILLOT (SANT LLORENÇ DES CAR-DASSAR) ........................................................................................... 431 Alejandro Valenzuela, Jaume Servera, Bernat Font, Marga Rivas

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC LES SALINES: RESULTATS DE LES CAMPANYES 2014-2018 .................................................. 441 Bartomeu Vallori Márquez, Silvia Alcaide González, Jaume Servera Bibiloni, Francisca Torres Orell

168 169

Insular de Menorca.LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE HERRADA, C.;

RISCH, R. 2004: «Los cambios sociales en las Islas Baleares a lo largo del II milenio», Cypsela, 15, 123-148.

MAYORAL, F. 1983: Aproximación al estudio de la fase postalayótica mallorquina: la cerámica, Tesi de llicen-ciatura inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona.

MICÓ, R. 2006: «Radiocarbon dating and Balearic pre-history: teviewing the periodization of the prehistoric sequen-ce», Radiocarbon, 48 (3), 421–434.

MICÓ, R. 2005: Cronología absoluta y periodización de la Prehistoria de las Islas Baleares, BAR, International Series, Tempus Reparatum, Oxford.

MONTERO, M. 1999: Estudio de los restos faunísticos de la cova des Càrritx. LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 1999: La Cova des Càrritx i la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca, Consell Insular de Menorca. 533-542.

MONTERO, M. 1999: Análisis de los restos de fauna de la Cova des Mussol (Ciutadella, Menorca), LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 1999: La Cova des Càrritx i la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca, Consell Insular de Menorca, 439-443.

PALOMAR PUEBLA; VALENZUELA-SUAU, L.; ES-CANILLA, N.; CARDONA, F.; OLIVER, LL.; FERRÉ, M. 2018: Beyond life: Burial practices during the Middle and Late Naviform period based on the archaeological record of Camp del Bisbe cave (Mallorca), pòster presentat al congrés Reflecting Futures, organitzat per la European Association of Archaeologists (Barcelona, 5-8 de setembre).

PICORNELL, LL. 2018: Estudi antracològic de les unitats estratigràfiques corresponents a l’Edat del Bronze de la Cova del Camp del Bisbe (Sencelles, Mallorca), informe inèdit.

PICONELL-GELABERT, LL.; CALVO, M.; GARCÍA, J.; SERVERA-VIVES, G.; BOSI, G.; NADAL, J.; RIERA, S.; ALLUÉ, E. 2018: Towards an archaeology of the social meanings of the environment: plants and animals at the Son Ferrer prehistoric ceremonial and funerary staggered turri-form (Mallorca, Balearic Islands), LIVARDA, A., MAGD-WICK, R., RIERA, S. (ed.): The Bioarchaeology of Ritual

and Religion. Oxbow Books, Oxford, 148-161.RAMIS, D. 2006: Estudio faunístico de las fases inicia-

les de la Prehistoria de Mallorca. Madrid, Universidad Na-cional de Educación a Distancia, Tesis Doctoral.

RAMIS, D.; ANGLADA, M. 2012: «Una aproximació a l’explotació dels recursos faunístics a Menorca durant l’Edat del Bronze: la naveta de Cala Blanca (Ciutadella)», Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears 55, 175-197.

VALENZUELA-SUAU, L.; ESCANILLA, N.; PALO-MAR PUEBLA, B.; CARDONA, P.; OLIVER, L. 2017: “ La Cova del Camp del Bisbe (Sencelles). Dades preliminars de les intervencions 2013-2015”, ANGLADA, M.; RIERA M. i MARTÍNEZ, A. (coord.), VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Maó, 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre del 2016), Maó, 21-28.

VALENZUELA-SUAU, L.; VALENZUELA-LAMAS, S. 2013: “La fauna del Navetiforme I de Els Closos de Ca’n Gaià (Mallorca)”, Arqueología y territorio, 10, Granada, 13-26.

INTRODUCCIÓN

Después de terminar el estudio de Cova de Sa Prior (Van Strydonck et alii 2017, 65-74; Fontaine et alii 2016, 187-202), iniciamos la búsqueda de un nuevo enterramiento en cal para continuar con la investigación de este tipo de depósitos fune-

ANÁLISIS RADIOCARBÓNICO DE UNA MUESTRA DE HUESO HUMANO PROCEDENTE DE LA COVA DE N’ÀNGEL (CIUTADELLA MENORCA)

Mark Van StrydonckGuy De MulderHerlinde Borms

Damià RamisAntoni Ferrer

Figura 1: La parte más externa de la cueva.

rarios. Dos espeleólogos, Gabriel Montañés y Jesús Cardona, nos informaron de un posible enterramiento en cal en la Cova de n’Àngel (Ciutadella) 40°02’07.0”N, 3°48’49.0”E, motivo por el cual se organizó una prospección para validar esta in-formación.

PROSPECCIÓN

170 171

La parte más externa de la cueva era bastante accesible, pero más adelante aparecían estalagmitas bloqueando parcial-mente la entrada a una segunda sala de muy pequeñas dimen-

siones, de forma que era muy difícil penetrar más profunda-mente en la cueva. Después de este difícil pasaje se pudieron observar restos humanos, pero no enterramiento en cal.

Figura 2: Pasaje de difícil acceso hacia la parte más interior de la cueva.

Figura 3a & b: Algunos huesos con deposición de CaCO3.

Figura 4: Cráneo humano en la segunda sala de la cueva.

Todos los huesos se hallaban cubiertos con una grue-sa capa de CaCO

3. De hecho se habían convertido en parte

de una estalactita en crecimiento. La colada de CaCO3 era de

varios mm de espesor, lo que significa que los huesos habían yacido allí durante un periodo de tiempo bastante largo pero difícil de determinar. Muchos de estos huesos yacían en el

agua que se había filtrado desde la superficie. Se pudieron ob-servar algunos huesos sueltos y un cráneo. Es posible que se conserve un esqueleto en conexión anatómica contra la pared de la cueva. ¡Pero se trata solo de una suposición. Por otro lado, no se detectaron otros artefactos arqueológicos durante esta prospección.

172 173

ANÁLISIS

Se tomó una pequeña muestra de hueso para su análi-sis. La muestra se preparó y analizó en el ‘Royal Institute for Cultural Heritage’ en Bruselas, utilizando un método de pre-paración automática (AGE) y una máquina MICADAS AMS (Boudin et alii 2015, 120-123; Boudin et alii, 2019 (en pren-sa).

RESULTADO

Los resultados se resumen en la Tabla 1 y la Figura 5. Aunque el contenido de colágeno es bastante escaso y los va-lores de C:N, % C y % N no son óptimos, consideramos que la datación es fiable. La degradación ósea se debe únicamente a la humificación in situ y no a una reacción con los ácidos húmicos de las plantas porque no están presentes. En el medio ambiente de los huesos solo había agua con carbonato inorgá-nico disuelto.

RICH-24748 2725±29BP

Fecha calibrada 930-810 cal BC (95,4 %)

C:N 4,4

%C 10.4%

%N 2.7%

Porcentaje de colágeno 0,57%

Aspecto del colágeno blanco y esponjoso

Tabla 1: resultados

Figura 5: Análisis 14C calibrado.

DISCUSIÓN Y CONCLUSIÓN

La Cova de n’Àngel contiene restos humanos, pero no se trata de un enterramiento en cal. Aun así, los huesos se en-cuentran cubiertos con un depósito natural de cal.

Era casi imposible alcanzar los esqueletos sin destruir las estalagmitas, algo que se evitó en todo momento. Esta circunstancia motivó que realizar un inventario exacto de los restos humanos fuera imposible, pero se detectaron restos de más de una inhumación. Actualmente no está claro si estos eran restos de inhumaciones primarias o secundarias, aunque la segunda posibilidad es la más probable.

A primera vista no había objetos funerarios, aunque también podrían haber sido cubiertos por la deposición de cal.

Una muestra de un hueso fue datada por 14C. Aunque las condiciones ambientales en la cueva no eran ideales para la conservación del colágeno óseo, los parámetros apuntan a una buena calidad de la muestra fechada. Después de la calibra-ción, el hueso se sitúa en el período de transición de la Edad de Bronce tardía a la Edad de Hierro.

El yacimiento de la Cova de n’Àngel se sitúa en la fase cronológica que cuenta probablemente con el mejor registro funerario en la prehistoria menorquina. Se trata de un interva-lo que podemos situar a grandes rasgos entre el último cuarto del II milenio cal BC y el primer cuarto del I milenio cal BC, y en el que se combinan los enterramientos en cuevas naturales, abrigos rocosos y en monumentos ciclópeos. Resulta parti-cularmente interesante mencionar en primer lugar el caso de la Cova des Mussol, situada en los acantilados miocénicos a escasa distancia de la Cova de n’Àngel, donde se documentan los restos de un mínimo de 6 individuos inhumados en los mo-mentos iniciales del I milenio aC (Lull et al. 1999). Además, el uso funerario de la Cova de n’Àngel resulta contemporá-neo al de yacimientos como la Cova des Càrritx (Lull et al. 1999), la Cova des Pas (Van Strydonck et al. 2010), la Cova des Morts de Mongofre Nou (Bergadà & De Nicolás, 2005), la Cova de Biniguardó (Anglada et al., 2013), la fase inicial de Cales Coves (Veny, 1982) o la naveta des Tudons (Planta-lamor y Van Strydonck, 1997). Todas estas manifestaciones funerarias son sincrónicas con los contextos de hábitat de la isla que se encuadran en el periodo talaiótico inicial (Anglada

et al. 2017) bien documentados en yacimientos como Cap de Forma (Depalmas 2014) y Cornia Nou (Anglada et al. 2014). La diversidad de espacios y rituales funerarios que se docu-menta en este periodo puede relacionarse con la complejidad social que se percibe en los contextos de hábitat.

BIBLIOGRAFÍA

ANGLADA, M.. FERRER, A.; PLANTALAMOR, L. 2013: Objectes per a l’altra vida. La col·lecció Humbert Fe-rrer, Maó.

ANGLADA, M.; FERRER, A.; PLANTALAMOR, L.; RAMIS, D.; VAN STRYDONCK, M.; DE MULDER, G. 2014: “Chronological framework for the early talayotic pe-riod in Menorca: the settlement of Cornia Nou”. Radiocar-bon, 56/2, Arizona, 411-424.

ANGLADA, M.. FERRER, A.; RAMIS, D. 2017, “Ac-tividad humana en el litoral de Menorca durante la Prehisto-ria” GÓMEZ-PUJOL, L.; PONS, G.X. (eds): Geomorfología litoral de Menorca: dinámica, evolución y prácticas de ges-tión, Monografia de la Societat d’Història Natural de Balears 25, Palma de Mallorca, 213-233.

BERGADÀ, M. M.; DE NICOLÁS, J.C. 2005: “Apor-tación de la micromorfología al conocimiento de las prácticas pastoriles de finales de la Edad de Bronce en el yacimiento de la Cova des Morts (Mongofre Nou, Maó, Menorca)”, Mayur-qa, 30, Palma de Mallorca, 181-202.

BOUDIN, M.; VAN STRYDONCK, M.; VAN DEN BRANDE, T.; SYNAL, H.-A.; WACKER, L. 2015: “RICH – A new AMS facility at the Royal Institute for Cultural He-ritage, Brussels, Belgium”, Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B, 361, Amsterdam, 120–123.

BOUDIN, M.; BONAFINI, M.; VAN DEN BRANDE, T.; VAN STRYDONCK M. 2019 (en prensa): “AGE: a new graphitization apparatus for the 14C-dating laboratory”, Bu-lletin van het Koninklijk Instituut voor het Kunstpatrimonium, 35, Brussel.

DEPALMAS, A. 2014. “New data from fortified coastal settlement of Cap de Forma, Mahon, Menorca (Balearic Is-lands)”, Radiocarbon, 56/ 2, Arizona, 425-437.

FONTAINE, L.; HAYEN, R.; VAN STRYDONCK,

174 175

M.; DE MULDER, G.; ANGLADA, M. 2016: “Provenance study of the limestone used in the cremation rite: the case of Cova de sa Prior (Binigaus, Menorca)”, Bolletí de la Societat d’Història Natural de Balears, 59, Palma de Mallorca, 187-202.

LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C.; RISCH, R. 1999: La Cova des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y socie-dad en la prehistòria de Menorca, Barcelona.

PLANTALAMOR, L.; VAN STRYDONCK, M. 1997: La cronologia de la prehistòria de Menorca: noves datacions de 14C. Treballs del Museu de Menorca 20, Maó.

VAN STRYDONCK, M.; BOUDIN, M.; GUERRERO, V. M.; CALVO, M.; FULLOLA, J. M.; PETIT, M.A. 2010: “The necessity of sample quality assessment in 14C AMS da-ting: The case of Cova des Pas (Menorca – Spain)”, Nuclear Instruments and Methods in Physics Research B, 268, Am-sterdam, 990-994.

VAN STRYDONCK, M.; DE MULDER, G.; ANGLA-DA, M.; FONTAINE, L. 2017: “Els enterraments en calç de Sa Cova de Na Prior (Barranc de Binigaus, Menorca)”, AN-GLADA, M.; RIERA, M. & MARTÍNEZ, A. (coord.), VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Maó, 30 de set-embre i 1 i 2 d’octubre de 2016), Maó, 65-74.

VENY, C. 1982: La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca, Bibliotheca Praehistorica Hispana XX, Ma-drid.

INTRODUCCIÓ

A les VII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears es presentà una reflexió entorn a la interpretació del que his-toriogràficament anomenam enterraments en calç (Deyà 2016, 411-420). Un dels punts clau en fou l’anàlisi de talls estratigràfics documentats en nombroses cavitats i abrics ar-reu de l’illa de Mallorca. L’estudi de tots ells manifestaren l’existència d’un patró recurrent i una homogeneïtat que molt probablement tindria a veure amb el procés formatiu i, en tot cas, podria donar dades per entendre el procés ritual d’aquesta tipologia funerària. Per tal de seguir amb aquesta línia inter-pretativa era necessari documentar amb metodologia cientí-fica un tall estratigràfic per establir, concretament, la relació entre el nivell de calç i el nivell de carbó/combustió que re-currentment s’hi documenta a sota. Un estudi fet a la cova de s’Alova, a les XII Jornades d’Estudis Locals de Sóller (2017), va posar de manifest l’existència de nivells inalterats i amb unes condicions que afavorien la realització d’un sondeig poc invasiu per recollir les dades anteriorment esmentades (fig. 2). Aquest fet impulsà la redacció, i posterior aprovació, d’un projecte bianual encaminat a la recollida de mostres a diversos jaciments. Aquest article té com objectiu presentar els resul-tats preliminars de l’actuació a la cova de s’Alova (Sóller).

EL JACIMENT

La cova de s’Alova és una estació arqueològica ben coneguda dins la historiografia de la prehistòria mallorqui-na. Actualment aquesta està catalogada per l’Ajuntament de Sóller amb el codi SO-25. La cavitat se situa dins el barranc de Biniaraix (Sóller). Morfològicament està formada per dues cambres interconnectades per un pou d’accés d’uns cinc me-tres. Aquestes, en origen, formaven un única gran sala que es compartimentà pel despreniment del sostre (fig. 1).

RESULTATS PRELIMINARS DE LA INTERVENCIÓ EN ENTERRAMENTS EN CALÇ A LA COVA DE S’ALOVA (SÓLLER)

Jaume Deyà Miró

La primera intervenció arqueològica de la qual es té constància, d’inici dels anys 50, fou la dirigida per B. Enseñat (Enseñat 1954-55, 54-55), el qual redactà una memòria breu i poc detallada, en què justificava que el jaciment es troba-va molt regirat per la caiguda del sostre de la cambra. Docu-menta fins a tres nivells d’enterraments en calç, en els quals aparegueren objectes com denes de pasta vítria, plaquetes de plom, campanetes, discs de coure, fragments d’espases, etc., elements típics del dipòsit funerari del posttalaiòtic (s. v-ii aC). A banda d’aquests nivells, Enseñat afirma l’existència d’una fase d’ocupació de l’edat del bronze (1700-1200 aC) i un ús esporàdic de la cavitat en època islàmica. També hi ha constància d’una intervenció per part de C. Veny, tot i que els resultats no han estat mai publicats (al museu de Lluc se’n conserva material arqueològic).

Des de llavors fins a l’any 1968, alguns col·laboradors de B. Ensenyat seguiren fent algunes excavacions puntuals. Aquests treballs se centraren principalment en la sala superior i, esporàdicament, en la inferior. Les actuacions duites a terme en aquest període reafirmaren que sota els nivells d’enterra-ments en calç, corresponents a l’edat del ferro, s’hi trobava una necròpolis de l’edat del bronze. L’any 1968 aquest grup de col·laboradors descobrí una cambra diminuta taponada per pedreny, en la qual recuperaren fins a tres ceràmiques (dues de globulars i una de bitroncocònica) que acompanyaven dos cranis i les restes de dos individus. A banda, hi ha constància d’algunes troballes més a la cavitat, localitzades a la cambra inferior, com un pectoral de plom i una ceràmica troncocònica que a l’interior contenia les restes d’un ovicaprí neonat (Deyà 2017, 41-49). Anys després, el 1981, l’arqueòloga Catalina Enseñat publica l’estudi sobre les coves sepulcrals de l’edat del ferro (Enseñat 1981) i dedica un apartat a la cova de s’Alo-va. Hi detalla un inventari de les troballes fetes per B. Enseñat i una primera planimetria de la cavitat (fig. 1).

Les darreres aportacions quant al jaciment són la identi-