d’arqueologia i - ceipacceipac.ub.edu/biblio/data/a/1018.pdfprimeres jornades d’arqueologia i...

PRIMERES JORNADES

D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIADE PONENTBALAGUER I LLEIDA, 17 I 18 D’ABRIL DE 2015

COMISSIÓ ORGANITZADORA

Josep Gallart Fernàndez Arqueòleg territorial Serveis Territorials de Cultura a Lleida

Àngel Galobart LorenteCap del Grup de Recerca del Mesozoic Institut Català de Paleontologia

Montserrat Baiges MinguellaCol·laboradoraServeis territorials de Cultura a Lleida

Rosa Mercado GuiradoCol·laboradoraServeis Territorials de Cultura a Lleida

Marta Monjo GallegoArqueòloga TerritorialServeis Territorials de Cultura a Lleida

Gerard Pamplona MolinaCol·laboradorServeis Territorials de Cultura a Lleida

Josep Tort BardoletTècnicServeis Territorials de Cultura a Lleida

Robert Querol ButiaAuxiliar administratiuServeis Territorials de Cultura a Lleida

Xavier Reñé EscuéAdministratiuServeis Territorials de Cultura a Lleida

Montserrat Sorolla RaedoAdministrativaServeis Territorials de Cultura a Lleida

Carme Alòs TrepatDirectora del Museu de la Noguera

Eva Solanes PotronyConservadora del Museu de la Noguera

Josep Giralt BalagueróDirector del Museu de Lleida: diocesà i comarcal

ORGANITZACIÓ

DIPÒSIT LEGAL L 373-18 DISSENY I MAQUETACIÓ: cr3ativa.com IMPRESSIÓ: Arts Gràfiques de la Diputació de LleidaEDICIÓ 2018

PONÈNCIES PALEONTOLOGIADINOSAURES A LES TERRES DE LLEIDA: ESTUDI PALEONTOLÒGIC I GEOLÒGIC DEL JACIMENT DEL CRETACI SUPERIOR DE L’ESPINAU (LA NOGUERA) ......................................................................................................................................................................................................................................... 12

Víctor Fondevilla, Novella Razzolini, Francesco Battista, Bernat Vila, Àngel Galobart

PONÈNCIES ARQUEOLOGIAEL POBLAMENT PREHISTÒRIC DEL PREPIRINEU DE LLEIDA: NOVES DADES I APORTACIONS METODOLÒGIQUES ................................................................................... 22

Miquel Roy Sunyer, Jezabel Pizarro Barberà, Javier Plasencia Figueroa, Jorge Martínez-Moreno, Rafael Mora Torcal

ABRIC PIZARRO (ÀGER, LLEIDA): UN NOU JACIMENT DEL PALEOLÍTIC MITJÀ AL PREPIRINEU ORIENTAL................................................................................................. 32

Susana Vega Bolivar, Sofía C. Samper Carro, Jezabel Pizarro Barberà, Rafael Mora, Jorge Martínez-Moreno, Alfonso Benito-Calvo

ROCA DEL BOUS (CAMARASA, LLEIDA): UN MODEL PER A LA TRANSMISSIÓ DE CONEIXEMENTS SOBRE ELS NEANDERTALS A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ ............................................................................................................................................................................................................................... 40

Xavier Roda Gilaber, Jorge-Martínez-Moreno, Ignacio de la Torre Sainz, Rafael Mora Torcal, Miquel Roy Sunyer, Alfonso Benito-Calvo, Susana Vega Bolívar,

Javier Plasencia Figueroa, Jezabel Pizarro, Sofia Samper Carro

COVA GRAN DE SANTA LINYA, LA HISTÒRIA DELS ÚLTIMS 50.000 ANYS AL VESSANT SUD DELS PRINEUS ............................................................................................... 50

Rafael Mora Torcal, Jorge Martínez-Moreno, Alfonso Benito-Calvo, Paloma González Marcen, Susana Vega Bolivar, Miquel Roy Sunyer, Xavier Roda Gilabert, Sofia Samper Carro

DARRERES APORTACIONS AL CONEIXEMENT DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR FINAL AL VESSANT SUD DELS PIRINEUS OCCIDENTALS CATALANS: LA TRANSICIÓ ENTRE EL MAGDALENIÀ SUPERIOR I EL MAGDALENIÀ MITJÀ A LA COVA DEL PARCO (ALÒS DE BALAGUER, LA NOGUERA) ...................................... 60

Xavier Mangado, Marta Sánchez de la Torre, José-Miquel Tejero, Natàlia Egüez, Gala García-Argüdo, Óscar Pérez-Parque, Josep Maria Fullola, Maria Àngels Petita, Raül Bartrolí

EL JACIMENT DE CANTORELLA (MALDÀ, URGELL): ESBÓS D’UN HÀBITAT A L’AIRE LLIURE DEL NEOLÍTIC FINAL-CALCOLÍTIC I DEL BRONZE PLE .............. 68

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà, Núria Armentano Oller, Dominika Nociarová

UN ENTERRAMENT COL·LECTIU EN BALMA, DE L’EDAT DEL BRONZE, AL TERME MUNICIPAL DE TORREBESSES (EL SEGRIÀ) .................................................... 82

Miquel Gea Bullich

LA FORTALESA DELS VILARS (ARBECA, LES GARRIGUES): NOVES APORTACIONS SOBRE LA PRIMERA EDAT DEL FERRO I L’ÈPOCA IBÈRICA (2010-2015) ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 88

Natàlia Alonso, Joan Bernal, Alba Castellano, Sergi Gonzàlez, Emili Junyent, Joan B. López, Jordi Martínez, Jordi Mazuque, Ariadna Nieto, Josep Antoni Oliva,

Gaël Piquès,Georgina Prats Sílvia Vila

DARRERES NOVETATS AL MOLÍ D’ESPÍGOL (TORNABOUS, URGELL): LA INTERVENCIÓ DE L’1% CULTURAL DE L’ANY 2013 ........................................................ 100

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Gemma Piqué Palacín, Jordi Principal Ponce, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

TRETZE ANYS DE RECERCA A LA FORTALESA ILERGETA DELS ESTINCLELLS. CAMP D’EXPERIMENTACIÓ DE LA PROTOHISTÒRIA (CEP): UN MODEL CIENTÍFIC I PEDAGÒGIC ........................................................................................................................................................................................................................... 110

Ramon Cardona, Jordi Morer, Josep Pou, Oriol Saula, Rafel Jornet, Natàlia Alonso, Borja Gil, David Asensio, Laia Castillo, Marta Merino, Mireia Pinto

EL NUCLI IBÈRIC DEL TOSSAL DE LA PLETA (BELIANES, L’URGELL), UNA CIUTAT ILERGETA DEL SEGLE III AC ................................................................................. 122

David Asensio Vilaró, Ramon Cardona Colell, Cristina Garcia-Dalmau, Jordi Morer de Llorens, Josep Pou Vallès

PUIG CASTELLAR (BIOSCA, LA SEGARRA). UN CASTELLUM DE LA SEGONA MEITAT DE SEGLE II AC A L’INTERIOR DE CATALUNYA ............................................ 130

Joaquim Pera, César Carreras, Esther Rodrigo, Núria Romaní, Núria Padrós, Gemma de Solà, Josep Guitart

EL CASTELLUM ROMANOREPUBLICÀ DE MONTERÓ 1 (CAMARASA, LA NOGUERA): UN POST AVANÇAT DEL NORD-EST DE LA CITERIOR ................................ 140

Jordi Principal, M. Pilar Camañes, Carles Padrós

| 2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT6

ÍNDEXÍNDEX

EL TOSSAL DE CAL MONTBLANC (ALBESA) .............................................................................................................................................................................................................. 148

Lluís Marí Sala, Víctor Revilla Calvo

LA VIL·LA DEL ROMERAL (ALBESA, LA NOGUERA): UN EXEMPLE D’OCUPACIÓ DEL TERRITORI D’ILERDA EN ÈPOCA IMPERIAL ..................................................... 154

Lluís Marí Sala, Víctor Revilla Calvo

LA CIUTAT ROMANA DE IESSO. PARC ARQUEOLÒGIC DE GUISSONA (2011-2014) ......................................................................................................................................... 160

Josep Guitart, Joaquim Pera, Núria Romaní, Núria Padrós, César Carreras, Esther Rodrigo, Josep Ros, Gemma de Solà

GESTIÓ, RESULTATS I RECERCA DEL PROGRAMA D’ARQUEOLOGIA URBANA DE GUISSONA (2010-2014) ............................................................................................... 174

Josep Ros Mateu

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL SUBURBIUM DE LA CIUTAT ROMANA DE IESSO (GUISSONA, LA SEGARRA) ..................................................................................... 184

Dídac Pàmies Gual

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA ALS SARCÒFAGS DE MORULLS DE GERB (LA NOGUERA) .................................................................................................... 188

Núria Armentano, Dominika Nociarová, Anna Camats, Marta Fàbregas

LA NECRÒPOLIS TARDOANTIGA DE SANTA MARIA DEL PLA, SEGLES VI-VII (ÀGER, LA NOGUERA) ........................................................................................................... 196

Òscar Trullàs Ledesma

EL JACIMENT IBÈRIC I VISIGOT DEL TOSSAL DEL MORO (CASTELLSERÀ, L’URGELL). DARRERES NOVETATS .......................................................................................... 202

Òscar Escala, Anna Colet, Marta Mulet, Jordi Mazuque, Jordi Martínez

RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA D’URGÈNCIA DUTA A TERME AL JACIMENT DE MIRAMBÓ (SANT MARTÍ DE MALDÀ, L’URGELL) .................. 210

Núria Armentano Oller, Josep Gallart Fernàndez, Dominika Nociarová, Miquel Torres Benet, Francesc Busquets

TREBALLS DE CONSOLIDACIÓ DEL RECINTE EMMURALLAT DEL PLA D’ALMATÀ (BALAGUER) 2013-2014 .............................................................................................. 224

Esteve Nadal Roma

EL CASTELL FORMÓS DE BALAGUER: UN PALAU ANDALUSÍ? DARRERES DESCOBERTES ............................................................................................................................. 228

Carme Alòs, Joan Bové, Carme Brusau, Javier Escuder, Eva Solanes, Mireia Subirada

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A L’ENTORN DE L’ANTIGA SANTA MARIA D’ALMATÀ (BALAGUER, NOGUERA) ...................................................................................... 236

Marta Mulet, Marta Aguilà

LA CULTURA MATERIAL DE LA TORRE DEL CARAGOL (LA FORÇA D’ESTANY, PONTS, NOGUERA) ............................................................................................................... 244

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

DARRERES INVESTIGACIONS AL JACIMENT ARQUEOLÒGIC D’ANTONA (ARTESA DE SEGRE, LA NOGUERA) ........................................................................................... 254

Anna Camats, Josep Ros

EL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLSANTA. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES DE 2008 A 2012 ................................................................................................. 262

Josep Maria Vila Carabasa

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES AL CALL DE TÀRREGA 2011 ....................................................................................................................................................................... 278

Oriol Saula Briansó, Anna Colet Marcé, Jordi Mazuque

L’ADOBERIA DEL CARRER SANT ANTONI DE LLEIDA ............................................................................................................................................................................................... 288

Marta Morán Álvarez

2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 7

ÍNDEX

EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DEL VILOT. L’ANTIGA VILA D’ALMACELLES........................................................................................................................................................... 294

Montse Gené Castan, Josep Ibarz Gilart

REDESCOBRINT EL PASSAT: ARQUEOLOGIA URBANA A LA VILA D’AGRAMUNT (L’URGELL) ........................................................................................................................ 304

Òscar Escala, Andreu Moya, Enric Tartera, Ares Vidal, Núria Armentano

RESULTATS PRELIMINARS DEL SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DELS DARRERS PROJECTES DE RESTAURACIÓ DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA (VALLBONA DE LES MONGES, URGELL) ...................................................................................................................................................................................................................... 316

Òscar Escala Abad, Andreu Moya Garra, Enric Tartera Bieto, Ares Vidal Aixalà

FITXES ....................................................................................................................................................................................................................................................................... 329LA CONSTRUCCIÓ DE L’EMBASSAMENT DE L’ALBAGÉS: RELACIÓ D’INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES REALITZADES EN EL PATRIMONI CULTURALIMMOBLE AFECTAT PER L’OBRA (ANYS 2010-2012) ................................................................................................................................................................................................ 331

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE L’ALBI (LES GARRIGUES) .............................................................................................................................................................. 335

CONTROL ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL PARC EÒLIC DE LES ROTES (LA GRANADELLA I BELLAGUARDA, LES GARRIGUES) .................. 339

CONTROL ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE D’ENDERROC DE L’EDIFICI SITUAT AL CARRER MIRACLE, 9 BALAGUER (LA NOGUERA, LLEIDA) ................................... 341

EL CASTELL DE CASTELLÓ DE FARFANYA .................................................................................................................................................................................................................... 343

INTERVENCIÓ PREVENTIVA A LA PLAÇA MAJOR D’ARTESA DE SEGRE............................................................................................................................................................... 345

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DEL PROJECTE DEL PLA DE BARRIS DEL NUCLI ANTIC DE PONTS (LA NOGUERA, LLEIDA) ...................................................................... 347

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA DE L’ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC (BALAGUER, LA NOGUERA) ........................................................................................ 349

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A LA COL·LEGIATA DE SANT PERE D’ÀGER ........................................................................................................................................ 351

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA A SANTA COLOMA (ÀGER, LA NOGUERA) ................................................................................................................................ 353

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE LA GIRONELLA (BALAGUER, LA NOGUERA) ....................................................................................................................... 355

L’ABRIC DEL XICOTÓ (ALÒS DE BALAGUER, LA NOGUERA). NOVES EVIDÈNCIES DEL NEOLÍTIC ANTIC A LA VALL MITJANA DEL RIU SEGRE ................................. 357

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DEL CASTELL DE SANT MIQUEL D’ALTA-RIBA .................................................................................................................................. 359

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE CONCABELLA. EXCAVACIÓ DE LA TORRE NORD-OEST (ELS PLANS DE SIÓ, LA SEGARRA) ..................................... 361

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL JACIMENT IBÈRIC DEL PLA DE LES TENALLES DE GRANYANELLA (LA SEGARRA) ........................................................................... 363

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC DE CERVERA .............................................................................................................................. 365

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A LA TORRE DEL CASTELL IVORRA, “TORRE DEL MORO” ............................................................................................................. 367

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE SANTA FE ....................................................................................................................................... 369

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A BOVALAR ............................................................................................................................................................................................... 371

SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC DE LES OBRES DE RESTAURACIÓ DEL CAMPANAR I LES COBERTES DE DUES CAPELLES AL CLAUSTRE DE LA SEU VELLA .............. 373

RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA I DE L’ESTUDI ANTROPOLÒGIC DE L’ENTERRAMENT ENT-271 DEL CEMENTIRI PARROQUIAL DE L’ANTIGA SANTA MARIA D’ALCARRÀS.......................................................................................................................................................... 375

RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL DE L’HORTA HISTÒRICA D’ALCARRÀS: EL CAS DEL MOLÍ DEL SASTRE ............................................................................... 377

UN FORN PREHISTÒRIC AL RACÓ DEL BENEFICI ...................................................................................................................................................................................................... 379

ÍNDEX ÍNDEX


INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CASTELL DE TÀRREGA (L’URGELL) ............................................................................................................................................................... 381

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC AL CASTELL DE VERDÚ ........................................................................................................................................................................... 383

EL POU DE GEL D’AGRAMUNT (L’URGELL) .................................................................................................................................................................................................................. 385

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL SOLAR NÚM. 30 DEL CARRER POU DEL GEL (TÀRREGA, URGELL)UN NOU TRAM DE LA MURALLA BAIX-MEDIEVAL DOCUMENTAT EN EL MARC DELS TREBALLS DE RECUPERACIÓ PATRIMONIAL DEL POU DE GEL .................. 389

CONTROL I SEGUIMENT ARQUEOLÒGIC A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA D’AGRAMUNT ............................................................................................................................... 393

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA DEL SITJAR (VILAGRASSA, URGELL) .......................................................................................................................................... 395

ÍNDEX


ARQUEOLOGIA ARQUEOLOGIA


EL TOSSAL DE CAL MONTBLANC

(ALBESA)Lluís Marí Sala a, Víctor Revilla Calvo b

RESUMLes excavacions arqueològiques realitzades a Cal

Montblanc han permès identifi car un jaciment amb diverses fases d’ocupació ben diferenciades

entre l’antiguitat (segles I-II a IV-V) i l’època medi-eval (segles XI i XIV). La funció del lloc en època

romana sembla condicionada per la seva posició dins una xarxa de camins d’abast local. Per la seva banda, l’ocupació medieval sembla tenir un caire

agrícola.

PARAULES CLAUHàbitat, vies, Roma, Andalusí , època medieval.

ABSTRACTAs a result of the archaeological excavations carried

out at Cal Montblanc, a site whose chronological dates span from Antiquity (between ca. the 1st-2nd

cent. and 4th-5th cent. AD) to the Medieval Ages (the 11th and 14th cent. AD) has been identifi ed. The use

of this site in Roman times seems to be associated with its privileged location on a local road network.

On the other hand, the Medieval settlement responds to activities related to an agricultural exploitation.

KEYWORDS Settlement, roads, Rome, Islam, Middle Ages.

a. ArqueoRadar, SLb. Universitat de Barcelona

ARQUEOLOGIA


INTRODUCCIÓEl conjunt arqueològic del Tossal de Cal Montblanc ocupa una petita elevació a la cota 252 metres s.n.m. que s’aixeca uns cinc metres per damunt dels terrenys de conreu situats al seu voltant. La situació exacta ve determinada per les coor-denades UTM: x-307711; y-4628129. Aquest punt es troba a poc més de 3,5 km del centre d’Albesa, a l’esquerra d’un camí ample que d’aquesta població mena a Castelló de Farfanya. El lloc controla la cruïlla de dos camins que semblen tenir el seu origen en època romana i que han estat utilitzats tradicio-nalment com a part de la xarxa de comunicacions locals que connectava Albesa amb Algerri, Castelló de Farfanya i Bala-guer. Aquest punt ocupa una posició gairebé central dins una gran plana de forma aproximadament triangular i amb un suau pendent cal el NE, delimitada pels rius Segre (a l’est) i la Noguera Ribagorçana (sud), i les primeres formacions orogrà-fiques del Prepirineu (la Serra Llarga i el Montsec d’Ares (nord). Aquesta posició central, sobre un petit turó, li atorga un ampli domini visual del territori (fig. 1).Tot i la modèstia de les restes i el mal estat de conservació, que impedeixen recuperar una seqüència estratigràfica com-pleta, el jaciment presenta un gran interès científic. Les in-tervencions arqueològiques realitzades el 1998 i el 2012 han permès identificar dos moments d’ocupació ben diferenciats. En primer lloc, un establiment ocupat, com a mínim, en els se-gles I-II dC i que pot haver continuat fins a la baixa antiguitat (si no es tracta d’un cas de reocupació o freqüentació esporà-dica d’un assentament anterior). Les característiques mate-rials d’aquesta primera ocupació i la funció del lloc són difícils d’establir pel grau de destrucció de les estructures, però la seva naturalesa sembla relacionada amb la peculiar posició topogràfica i la relació amb una xarxa viària molt antiga. El se-gon moment d’ocupació, igualment difícil d’estudiar, se situa en plena època medieval. Dins d’aquest període, el material ceràmic recollit permet distingir almenys dues fases: una ocu-pació del segle XI, que correspondria a un assentament rural andalusí, i una altra del segle XIV. Tots aquests factors conver-teixen el Tossal de Cal Montblanc en un cas d’estudi important per analitzar l’evolució del poblament rural entre l’antiguitat i l’edat mitjana a les terres de Ponent.

HISTÒRIA DE LA RECERCALes primeres notícies sobre les restes arqueològiques del tos-sal es remunten al mes de gener de 1977, quan els membres del grup Missió Rescat Sant Roc efectuen diverses visites al Tossal de Montblanc, per documentar la presència d’estructu-res i fragments ceràmics de característiques diverses. El mes de febrer de 1984, membres del Grup Excursionista d’Albesa recullen en superfície diversos materials d’època romana, en-tre els quals destacava un penjoll fàl·lic, fet en bronze. Algu-nes de les troballes, en particular el penjoll, van ser recollides en diverses publicacions d’abast local (González, 1984a-c) i altres apareixen en publicacions de síntesi (Pérez, 1983-1984).El 1986, Jordi Rovira i Manel Gasca, del Museu Arqueològic de Barcelona, van visitar el jaciment en el curs dels treballs d’investigació del viari romà en el triangle format per la Serra Llarga i els rius Segre i la Noguera Ribagorçana. Unes prime-res conclusions d’aquest treball es van presentar al Simposio sobre la red viaria en la Hispania Romana celebrat a Tarazona l’any 1987 (Rovira, 1990, p. 386. Dades més completes, a Ro-vira, Marí, 1998; un breu comentari, a Bonales, Marí, Revilla, 2009, p. 29-31).Els primers investigadors esmenten, en particular, l’existència d’una edifici de planta quadrada i amb compartimentacions internes, que ocupava la zona superior del tossal. La cronolo-gia d’ocupació proposada a recolza en una certa quantitat de ceràmiques romanes recuperades en superfície: “sigillata gáli-ca, y sobre todo hispánica […] con formas com la Drag. 15/17, 24/25, 27, Ritt. 8, Hisp. 7, entre otras, para las formas lisas, y Drag. 29, 30 y 37, para las decoradas. Otras formas presentes corresponden a cerámicas comunes, restos de tegulae y dolia, éste con marcas numéricas de capacidad [...] fragmentos de ánforas pertenecientes al mismo período, y también cerámica gálica marmorata, vidriada romana y barniz pompeyano” (Ro-vira, 1990, p. 387). També s’esmenta “sigillata clara C y D, y algu-nos materiales de fabricación regional salidos probablemente de talleres locales. Entre las producciones africanas, podemos identificar, las formas Hayes 131 y 197, además de otras piezas de sigillata recogidas que pertenecen a producciones tardías” (Rovira, 1990, p. 387). Aquest darrer material estava més rela-cionat amb una sèrie de retalls en l’aflorament de roca, uns 30 m. al NO, en els quals semblava intuir-se la planta d’un segon edifici. La funció del conjunt, segons J. Rovira, hauria estat la de servir de mansio o statio d’una via. Aquesta hipòtesi es re-colzava en la presència al NO, d’un tram d’uns 60 metres d’un camí que conservava les rodades marcades en la roca. Aquest camí, que comunicava tradicionalment Menàrguens i Algerri i que es creua en aquest lloc amb el que porta d’Albesa a Cas-telló de Farfanya, podria ser d’origen romà.L’any 1989, el jaciment del tossal de Cal Montblanc es va in-cloure en la Carta Arqueològica de la Noguera, redactada per encàrrec del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Cata-lunya. L’any 1997, per iniciativa de l’Ajuntament d’Albesa, es redacta un primer projecte de condicionament i protecció del lloc i s’inclou aquest jaciment en el pla de recuperació de les restes arqueològiques del terme municipal d’Albesa.El 1998 es va realitzar una intervenció d’urgència motivada pels moviments de terres inclosos en el Pla de Concentració Parcel·lària del territori, que havien afectat parcialment el Tossal de Cal Montblanc. Aquesta intervenció va permetre

Figura 1. Vista general del Tossal de Cal Montblanc (Albesa, la Noguera).



conèixer, de forma aproximada, l’extensió i l’organització del jaciment, i proporcionar alguns indicis de la seva cronologia. Amb tot, no va ser fins a la primera excavació científica, realit-zada l’any 2012, que es va poder precisar millor la seqüència d’ocupació i establir-ne les seves fases.

ANÀLISI DEL CONJUNTLes intervencions de 1998 i 2012 han permès delimitar una àrea arqueològica que ocupa, en total, un espai superior als 1.500 m2. Dels tres elements que configuren el jaciment, el principal i més ben conservat és el conjunt d’estructures bas-tides sobre una plataforma quadrangular, d’uns 20 metres de costat, obtinguda en retallar l’aflorament de roca sorrenca existent, la qual cosa suposava crear una superfície horitzon-tal d’uns 400 m2. Aquest és l’espai que havia estat considerat com un únic edifici pels primer investigadors.Les estructures documentades es van aixecar amb carreus rectangulars, alguns de grans dimensions. Una bona part d’aquests carreus són els emprats, modernament, en la cons-trucció dels marges –avui desapareguts- documentats prop del jaciment, a l’esquerra del camí que mena a Castelló de Far-fanya (fig. 2).A la part superior de la plataforma, les estructures conser-vades encara permeten definir algunes divisions de l’espai, sense que se puguin establir les característiques ni la filiació cronològica. El mateix succeeix amb les dues obertures que, sens dubte, corresponen a sengles dipòsits subterranis i que actualment es troben parcialment reblerts. En l’angle SO, adossat a la paret de la plataforma i a una cota inferior, es con-serven les restes d’un petit àmbit de planta rectangular i de funció desconeguda (fig. 3).En la intervenció de 1998 es va poder documentar, en el costat N de la plataforma, un mur de petits carreus, d’uns sis metres de longitud, per sobre d’un dipòsit retallat en la plataforma de roca i en les margues subjacents. En els nivells del dipòsit excavats en aquesta intervenció, els materials ceràmics són, exclusivament, d’època romana i no permeten portar la cro-nologia de l’amortització més enllà del segle III dC. Aquesta data no contradiu les cronologies del segles IV-V publicades (Rovira, 1990), atès que és possible que, fora de la plataforma estricta, hi hagi pogut existir algun edifici amb una ocupació més llarga, vinculat a la presència de les dues vies ja esmen-tades (fig. 4).

LA CULTURA MATERIALL’any 2012 es va realitzar el que seria la primera excavació cien-tífica al jaciment. En el vessant NE del tossal es va completar l’excavació dels nivells d’amortització de la cisterna. L’estrati-grafia estava formada per una sèrie de nivells de terra amb una gran quantitat de material ceràmic, dipositats en un mateix moment i procedents, sens dubte, de la neteja d’espais d’ús.Contràriament, la presència d’altres elements manufacturats – com ara vidre, metall o material lític- és escassa. Tampoc va aparèixer una quantitat significativa de fauna. Aparentment, per tant, el contingut de l’amortització no sembla relacionat amb activitats domèstiques o productives. El repertori re-cuperat inclou pràcticament tots els tipus ceràmics (vaixella de taula, ceràmiques comunes i de cuina, àmfores, llànties i dolia), tot i que en proporció molt desigual. Les vaixelles de taula, les ceràmiques comunes oxidades i les ceràmiques de cuina (locals i importades) són ben representades, mentre que àmfores i llànties, a més de produccions particulars, però conegudes a les terres de Ponent com la ceràmica engalbada, apareixen en quantitat molt limitada. Aquesta particularitat s’aprecia en altres contextos ceràmics dels segles I al III a Cata-lunya (Revilla, Roca, 2010; Roca, Madrid, Celis, 2014), però en aquest cas sembla més accentuat, cosa que podria respondre a una selecció prèvia de materials que van acabar amortitzant el dipòsit, i potser aquest fet podria explicar la funció del lloc. Les produccions identificades procedien, en particular, de certes àrees de la península Ibèrica i del nord d’Àfrica. Dins aquesta seqüència, destaquen les UE 30005 (amb 43 individus Figura 2. Detall d’un marge construït amb carreus reaprofitats.

Figura 3. Estructures d’època romana i medieval excavades en la campanya de 2012.

Figura 4. Vista del dipòsit situat al nord de la plataforma.

ARQUEOLOGIA


ceràmics), 30009 (38 individus), 30016 (123 individus) i, sobre-tot, la UE 30011 (416 individus). Aquest conjunt aporta una imatge fiable dels repertoris ceràmics en circulació al territori en època alt imperial. Per contra, cal considerar residuals els escassos fragments (pràcticament no classificables) de sigil·la-da itàlica i gàl·lica i, en especial, la ceràmica ibèrica (kalathoi), a més d’alguns fragments d’àmfora Dressel 2-4 itàlica.Dins aquesta mostra, destaca, en particular, una àmplia repre-sentació de vaixella de taula, amb percentatges que arriben al 35,77% del total de ceràmiques (cas de la UE 30016) i fins i tot al 56% (UE 30011). Aquesta categoria inclou produccions molt diferents, una part de les quals, com s’ha indicat, sembla residual: sigil·lada itàlica, gàl·lica, hispànica, africana A i cerà-miques de parets fines. A totes les UE s’aprecia un domini acla-parador de la sigil·lada hispànica, que arriba gairebé el 100% de la vaixella de taula de la UE 30011, categoria que suposa el 55,28% del total de ceràmiques d’aquest estrat. El repertori de sigil·lada hispànica és molt ampli, sobretot pel que fa a les formes llises, però es concentra en unes poques formes: bols Drag. 27 i Ritt. 8, i plats Drag. 15/17. Al costat apareixen Drag. 33, 35 i 36, tapadores Hispànica 7, bols Drag. 44 i formes tan-cades, com la Hispànica 2 i una cantimplora Hermet 13, amb una presència que, sovint, no supera els 10 individus.A la UE 30011 s’aprecia clarament aquesta polarització: del total de 230 individus ceràmics de sigil·lada hispànica, dues formes, la Drag. 27 (72 individus) i la Drag. 15/17 (53) que su-posen més del 54% del total. Només el bol hemisfèric Ritt. 8 mostra percentatges d’importància similar en els diversos estrats. Pel que fa a les formes decorades, deixant de banda la cantimplora Hermet 13 i un fragment de gerra Hispànica 2 amb decoració a barbotina, tots els individus es poden atri-buir a la forma Drag. 37. La manca d’anàlisi impedeix precisar l’origen d’aquest repertori, que pot procedir dels taller de la Rioja, però també de centres productors més propers, inclosa la mateixa Ilerda (per la casuística de les produccions locals de sigil·lada: Buxeda et al., 2014). Un fet a destacar és l’escassa presència d’altres importacions contemporànies; en particu-lar, la sigil·lada africana A, representada per un sol fragment, informe, recuperat a la UE 30011 (fig. 5).El repertori és igualment limitat pel que fa a les ceràmiques comunes (bàsicament gerres; uns pocs bols i plats) i a les ceràmiques de cuina. Dins d’aquest darrer grup cal distingir, però, entre el que semblen produccions locals i ceràmiques importades. Les produccions locals (segurament procedents de terrisseries del territori d’Ilerda, ja que aquestes produc-cions apareixen en vil·les properes) són, gairebé totes, de coc-ció reductora. El repertori és dominat per olles de perfil en “S” i vora lleugerament bisellada, tot i que també apareixen plats baixos, de perfil vertical o lleugerament obert, fons pla i vora indiferenciada i algunes tapadores amb pom. La ceràmica de cuina importada (tret d’algun fragment itàlic) és tota d’ori-gen nord-africà. El repertori es concentra en la cassola baixa Lamb. 10A=Hayes 23B i la cassola fonda Hayes 197=Ostia III, 267. També apareixen plats-tapadora Hayes 185 i 196, a més dels vasos Hayes 131. Un fet interessant que cal assenyalar és la presència d’imitacions de ceràmiques de cuina africana, en concret, un vas assimilable a la cassola Hayes 197=Ostia III, 267 (UE 30011). Aquest fenomen d’imitació és ben conegut en establiments rurals del litoral català dels segles II i III (te-

rrisseries a l’àrea litoral de Girona–Llafranc, i potser a l’àrea de Tarraco: Casas, et al., 1990, p. 71; Casas, et al., 1995; Aquilué, 2008, p. 554-555; Revilla, 2014, p. 131).Les àmfores són, com s’ha dit, molt escasses, però formen un conjunt significatiu per contingut i procedència: Dressel 2-4 citerior pel que fa al vi; Dressel 20, per a oli, del Guadalquivir; i, finalment, àmfora de salaons del litoral gadità (un fragment informe).

L’EPIGRAFIAL’excavació del dipòsit també va aportar un conjunt de més de 90 grafits sobre ceràmica, en particular sobre vasos de si-gil·lada hispànica (Drag. 7, 8, 15/17, i 37), però també sobre gerres de ceràmica comuna i olles de cuina local. El repertori recuperat és molt variat. Un cert nombre de grafits són, apa-rentment –la fragmentació impedeix precisar-ho-, simples lí-nies i altres representen motius vegetals (palmes, fulles d’heu-ra) i geomètrics. El més destacable, però, és la presència de re-presentacions onomàstiques complexes, traçades en cursiva, disposades en una o dues línies, i formades per diversos ele-ments. Han estat identificats diversos noms, entre els quals, alguns de repetits fins a tres vegades. És el cas de la indica-ció Fortunatio [...], Fortunatio Nisso o Fortunatio Nissum, que apareix en el llavi de vasos Drag, 37. La paleografia dels textos és, en general, molt acurada i s’aprecia l’ús de signes diversos per representar algunes lletres, com és el cas de la “E” o de la “O”. Això fa pensar en més d’una mà en l’execució dels textos.

Figura 5. Cantimplora Hermet 13 en terra sigil·lada hispànica.



CONSIDERACIONS FINALSLa datació del conjunt es recolza en la presència constant de bols Drag. 27 i Ritt. 8, plats Drag. 15/17 i bols decorats Drag. 37, entre d’altres, que donarien una cronologia de finals del segle I-primer terç del segle II dC. A això cal afegir-hi, potser, la cantimplora Hermet 13. Aquesta forma, que imita prototi-pus gàl·lics, es va fabricar també a Andújar i la Rioja durant la segona meitat del segle I fins a mitjan segle II (Mezquiriz, 1985, p. 167). Recolzaria aquesta datació el limitat repertori de ceràmica de cuina africana, en especial el predomini de for-mes com la cassola Lamb. 10A. La comparació amb contextos ceràmics de Catalunya i el litoral oriental de la Hispània Cite-rior sembla avalar aquesta datació. Caldrà, però, precisar-ho (repertoris similars a Roca, Madrid, Celis, 2014; casos concrets a Fernández, Remolà, 2008; Trullén, Remolà, 2014: Tarraco, Re-villa, 2014: vil·la del Vilarenc, a Calafell). Molts llocs del litoral català amb aquestes cronologies mostren també que la sigi-l·lada africana A és escassament present.La cronologia de l’amortització del dipòsit s’insereix en un ho-ritzó d’ocupació més ampli, dels segles I al IV dC, definit per les troballes en superfície realitzades la dècada de 1980: terra sigil·lada gàl·lica de La Graufesenque, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada africana D (Rovira, 1990, p. 387), a les quals s’ha d’afegir un fragment de terra sigil·lada amb la marca del taller OF ·MASCI, atribuïble a La Graufesenque, que s’ha datat en època de Domicià (Pérez, 1983-1984, p. 133-134).La interpretació del conjunt és complexa. De moment no hi ha prou elements per catalogar Cal Montblanc com un esta-bliment purament agrari, tot i que s’insereix en un territori amb un gran potència agrícola que va ser ocupat i explotat intensament en època romana (un estat de la qüestió, a Pérez, 2008). Tampoc sembla que es pugui proposar una relació es-pecífica amb la vil·la del Romeral, ocupada entre els segles I i V dC (Marí, Revilla, 2006; Marí, Revilla, 2007). Aquesta vil·la, pro-pera i molt important, devia controlar un ampli fundus, però no és l’únic assentament del territori i cap dada suggereix que Cal Montblanc en depengués.La localització del lloc i alguns elements de cultura material permeten suggerir altres hipòtesis. L’assentament controla-va la cruïlla de dues vies que es dirigien cap als dos passos practicables de la Serra Llarga: Algerri i Castelló de Farfanya (Rovira, Marí, 1998). La primera es pot associar al camí que, fins fa pocs anys, connectava Menàrguens i Algerri, i tal vega-da provingui de Bellvís, mentre que la segona via, que con-necta Albesa amb Castelló de Farfanya, podria tenir el seu origen a Lleida o en algun punt de la via de Italia in Hispanias. Aquesta xarxa de camins locals devia estar integrada en un sistema de comunicacions d’abast regional que comunicava el Pirineu i el sud de la Gàl·lia amb la ciutat de Lleida, l’antiga Ilerda, que es troba tan sols a uns 16 quilòmetres en línia recta de de Cal Montblanc. És per aquest fet que s’havia proposat que es tractés d’una mansio o statio, un enclavament destinat al control i les necessitats dels viatgers (Rovira, 1990). Per al moment aquesta hipòtesi no es pot comprovar, ja que caldria excavar en extensió per determinar el tipus i l’organització de les estructures existen. Tampoc la cultura material recuperada ofereix cap indici en aquest sentit.La peculiar composició del dipòsit, format per material molt seleccionat, i l’abundància de grafits, planteja altres proble-

mes i possibilitats. D’una banda, com ja s’ha indicat, el reper-tori és dominat per la vaixella de taula i es concentra en unes poques formes de sigil·lada hispànica i de ceràmica comuna o de cuina. El material, a més, sembla poc utilitzat. Aquest fet podria suggerir que una bona part no va tenir un ús domèstic. D’una altra banda, destaca la gran quantitat de grafits i la re-lativa abundor de representacions onomàstiques, una de les quals (fortunatio) –repetida diverses vegades– es podria rela-cionar amb un teònim. L’emplaçament del lloc, en una cruïlla, també sembla significatiu. Aquests llocs (cruïlles de camins, de propietats o de fronteres) tenen un fort valor religiós i sim-bòlic en la cultura romana i són definits i protegits ritualment i físicament. A tall d’hipòtesi, es podria proposar, per tant, que les ceràmiques del dipòsit haurien format part d’un conjunt d’ofrenes dipositades regularment pels viatgers que circula-ven per la via, en relació amb un lloc que tindria un valor sa-grat. Aquesta possibilitat, que no implicaria necessàriament l’existència d’una construcció important, tampoc exclou, na-turalment, altres activitats i l’existència d’altres estructures.Pel que fa a l’ocupació medieval, ara per ara les dades són massa escadusseres per avançar cap conclusió. L’ocupació an-dalusina és confirmada per la troballa de diversos fragments, sense context estratigràfic, de ceràmica andalusina del segle XI. Aquests materials podrien indicar l’existència d’un petit nucli agrícola, però també podrien correspondre a una fre-qüentació esporàdica. El desconeixement de la filiació cro-nològica de les estructures impedeix proposar cap hipòtesi.Durant el segle XIV el lloc va ser ocupat de nou, però també en aquest cas les dades són molt reduïdes. La cultura material re-collida, molt abundant i formada per un repertori diversificat de vaixella, ceràmica comuna i ceràmiques de cuina, podria indicar una ocupació estable com a nucli camperol, que ser-viria també de residència d’una unitat domèstica. A aquesta ocupació podrien correspondre algunes de les estructures situades a la part alta del tossal, però no es pot precisar l’orga-nització de l’assentament ni la seva cronologia global o fases.

BIBLIOGRAFIA Aquilué, X. «Las imitaciones de cerámica africana en Hispania».

A: BernAl, d.; riBerA, A. [ed.] (2008). Cerámicas hispanorro-manas. Un estado de la cuestión. Cádiz: Universidad de Ca-diz, p. 553-56.

BonAles, J.; mArí, l.; reVillA, V. (2009). Història d’Albesa: de la prehistòria al segle XX, Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs- Ajuntament d’Albesa.

cAsAs, J.; cAstAnyer, p.; nollA, J.m.; tremoledA, J. (1990). Ceràmi-ques comunes i de producció local d’època romana. I, Mate-rials augustals i alto-imperials a les comarques orientals de Girona. Girona: Centre d’Investigacions Arqueològiques

cAsAs, J.; cAstAnyer, p.; nollA, J.m.; tremoledA, J. «Les ceràmiques comunes locals del N.E. de Catalunya». A: Aquilué, X.; rocA, m. [ed.] (1995). Ceràmica comuna romana d’època Alto-im-perial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió. Barcelona, p. 99-127.

fernández, A.; remolÀ, J.A. «Tarraco: contextos ceràmics d’època alt-imperial (segles I-III)». A: DA (2008). SFECAG, Actes du congrès de l’Escala-Empúries 1-4 maig 2008. Marsella: SFE-CAG 2008, p. 87-102.

González, J. r. «Un amulet fàl·lic romà ha estat trobat a Albesa»,

ARQUEOLOGIA


La Mañana (29.02.1984).González, J. r. «Tossal de Cal Montblanc». Les Pedres ,14 (1984). González, J. r. «Nova descoberta romana a Albesa». Portal, 15

(1984).mArí, l.; reVillA, V. (2006). La vil·la romana del Romeral. Els Mo-

saics, Lleida: Ajuntament d’Albesa.mArí, l.; reVillA, V. «La vil·la romana del Romeral, a Albesa (la

Noguera). Evolució arquitectònica i funcional d’un establi-ment rural a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre els s. I-IV dC». Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17 (2006-2007).

pérez, A. «Marcas de Terra Sigillata de Ilerda». Pyrenae, 19-20 (1983-1984).

pérez, A. «La zona de la confluencia Ebro-Segre-Cinca». A: reVi-llA, V.; González, J.-r.; preVosti, m. [eds.] (2009). Actes del Sim-posi les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evo-lució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana (Lleida, 28-30 de novembre de 2007), Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, p. 229-242.

reVillA, V.; rocA, m. [ed.] (2010). Contextos cerámicos y cultura material de época augustea en el Occidente romano. Actas de la reunión celebrada en la Universidad de Barcelona los días 15 y 16 de abril de 2007, Barcelona: Universitat de Bar-celona.

reVillA, V. «Contextos cerámicos de época altoimperial de la villa del Vilarenc (Calafell, Tarragona)». A: rocA, m.; mAdrid, m.; celis, r. [ed.] (2014). Contextos ceràmics d’època altim-perial a la Mediterrània occidental, Barcelona: Universitat de Barcelona, p. 123-149.

roVirA, J.; GAscA, m. «Una statio con restos de una en le Tos-sal de Cal Montblanc (Albesa, La Noguera, Lleida), y su vía romana». A: DA (1990). Simposio. La red viaria en Hispania romana, 1987, Tarazona: Institución Fernando el Católico, p. 385-398.

rocA, m.; mAdrid, m.; celis, r. [ed.] (2014). Contextos ceràmics d’època altimperial a la Mediterrània occidental, Barcelona: Universitat de Barcelona.

roVirA, J.; mArí, l. «Un tram fossilitzat de la via romana Menàr-guens-Albesa (La Noguera, Lleida) i consideracions sobre la xarxa viària zonal». A: DA (1998). XIè Col·loqui Interna-cional d’Arqueologia, Puigcerdà, 1997. Puigcerdà: Institut d’Estudis Ceretans, p.191-199.

trullen, A.; remolÀ, J.A. «Contextos cerámicos alto-imperiales de Tarraco (siglos I-III dC)». A: rocA, m.; mAdrid, m.; celis, r. [ed.] (2014). Contextos cerámicos de época altoimperial en el Mediterráneo occidental, Barcelona: Universitat de Bar-celona, p. 94-122.

d’arqueologia i - ceipacceipac.ub.edu/biblio/data/a/1018.pdfprimeres jornades d’arqueologia i...

Documents