d’estrangers a ciutadans...les dades indiquen que més del 70% de les persones estrangeres a...

D’ESTRANGERS A CIUTADANS

Activitat en matèria d’accés a la ciutadania de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania

2016

D’estrangers a ciutadans: activitat en matèria d’accés a la ciutadania de la SIMC — 2016

— 2

Catalunya, un país divers

Catalunya és un país divers. Ho ha estat al llarg de la seva història i també ho és ara. Els darrers 15 anys

hem experimentat una gran transformació demogràfica, amb un creixement de població de prop d’un

milió i mig de persones, amb orígens molt diversos. En els darrers anys, la tendència ha canviat i hem

entrat en una fase d’estabilitat, pel que fa al saldo de poblacions, però continuem tenint un nivell

significatiu d’entrades i sortides de població.

D’acord amb les xifres provisionals a 1 de juliol de 2016, un 14.1% de la població catalana té

nacionalitat estrangera (1.067.883 persones), amb una major presència relativa en les franges d’edat

compreses entre els 15 i els 44 anys.

Franja d’edat % nacionalitat estrangera

0 a 14 14,1%

15 a 29 20,9%

30 a 44 22,5%

45 a 59 11,5%

60 a 74 4,8%

75 i més 2,0%

TOTAL 14,1%

La societat catalana de principis del segle XXI ha canviat de fesomia. Mai com ara hi havia hagut tanta

diversitat d’orígens entre les persones que viuen als pobles i ciutats de Catalunya. A Catalunya es parlen

més de 300 llengües diferents i hi ha persones amb nacionalitats corresponents de 187 estats

diferents. Per procedències, destaquen les 211.019 persones de nacionalitat marroquina, que

representen gairebé el 20% dels estrangers i el 2,8% del total de la població catalana. A continuació,

tenim els romanesos (1,3%), els xinesos i els italians (0,7%) i els pakistanesos (0,6%), entre les 5

nacionalitats més destacades. El conjunt de les diferents nacionalitats llatinoamericanes superen les

250.000 persones, que representen un 3,3% del total de la població catalana.

La distribució geogràfica de la població estrangera a Catalunya mostra dues característiques

significatives. D’una banda, la transformació ha arribat a tot el país com podem observar en la

distribució comarcal de la població estrangera, els percentatges de la qual es mouen entre el 7% i el

25%. D’una altra banda, observem una major presència de població estrangera en la franja litoral i, fora

d’aquesta, en el pla de Lleida i Girona.

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Entrades Sortides


— 3

Catalunya, un país d’acollida

Catalunya ha continuat sent una societat acollidora, com ho havia estat al llarg del segle XX. Per a

facilitar aquest procés, el Govern de la Generalitat ha implantat a tot el territori el Servei de Primera

Acollida (S1A) que ofereix una primera formació de benvinguda a totes les persones que arriben a

Catalunya, en matèria de llengua, de coneixement del mercat laboral i de funcionament de la societat

catalana. Més enllà de l’acollida inicial, el procés d’integració continua amb l’horitzó final de la

ciutadania plena per a totes les persones. Una ciutadania concebuda com a igualtat en drets i en deures

i que comporta el compromís de les persones amb la societat en la que viuen.

Les persones que han arribat a Catalunya ho han fet, en la seva gran majoria, per a quedar-se i arrelar-se

en una nova societat. Les dades indiquen que més del 70% de les persones estrangeres a Catalunya

porten 6 o més anys al país i, en conseqüència, estan en ple procés d’integració. Aquest procés es

desenvolupa en diferents dimensions (laboral, lingüística, participativa, educativa, afectiva, etc.) que

conflueixen en l’objectiu de l’autonomia personal i del compromís social per a totes aquestes persones.

En el procés d’integració tenen una gran importància els aspectes administratius vinculats a la

residència, a les autoritzacions de treball i a l’accés a la nacionalitat. La regulació d’aquestes matèries

és competència de l’Estat, així com la concessió dels permisos corresponents o la naturalització de les

persones estrangeres. Des de la Generalitat de Catalunya, es col·labora en l’exercici d’aquestes

competències a través de la tramitació d’informes que acrediten el grau o l’esforç d’integració, així com

l’adequació de l’habitatge, i que ajuden a més de 19.000 persones anualment a aconseguir o renovar

els seus permisos de residència i de treball a Catalunya.

El concepte de ciutadania consensuat en el marc del Pacte Nacional per a la Immigració (2008) estableix

de manera clara el principi d’accés universal de totes les persones als serveis públics, sense distinció per

raó d’origen. De manera excepcional, la Generalitat de Catalunya ofereix alguns serveis especialitzats a

les persones de nacionalitat estrangera com són, el servei d’atenció especialitzada en estrangeria, que

ha atès més de 44.000 consultes l’any 2016, el servei d’acompanyament al reconeixement universitari

(SARU) que ha ajudat més de 1.100 persones en els darrers 6 anys a obtenir credencials d’estudis

universitaris cursats en els seus països d’origen o, el propi servei de primera acollida.

Aspectes més destacats pel que fa als informes d’estrangeria

Informes d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar

S’han registrat 11.033 sol·licituds d’informes d’adequació de l’habitatge per tramitar el reagrupament familiar (o per renovar les autoritzacions de residència dels familiars reagrupats), un 5,7% menys que en 2015, en què es van rebre 11.702 sol·licituds.

El 90,6% dels informes s’ha fet favorable i només el 7 % ha estat desfavorable (vuit de cada 10 per tractar-se d’habitatges sobre-ocupats).

Set de cada 10 sol·licitants són homes d’entre 30 i 44 anys, principalment nacionals del Marroc (25,7%), del Pakistan (14,3%), Índia (8,4%) o Xina (7,7%).

Els municipis de Barcelona encapçalen la llista amb 7.589 sol·licituds, seguits dels de Girona (1.635), Tarragona (956) i Lleida (853).

Informes per a l’accés a la regularització administrativa per arrelament social

S’han rebut 11.619 sol·licituds d’informes acreditatius del grau d’integració per accedir a l’arrelament social a Catalunya o per renovar o modificar l’autorització de residència temporal, un 19,7% menys que en 2015, en què es van registrar 14.478 sol·licituds.


— 4

El 84,4% dels informes s’han resolt favorablement i només el 7,1% han resultat desfavorables, principalment per desconeixement de la llengua (el 64,7% dels informes desfavorables).

Els sol·licitants són persones joves: 6 de cada 10 són homes d’entre 30 i 44 anys principalment nacionals del Marroc (17,3% dels sol·licitants), del Pakistan (14,6%), d’Hondures (10,6%) o del Senegal (7,8%).

La immensa majoria de sol·licituds procedeixen de municipis barcelonins (9.085 sol·licituds), seguits dels de Girona (1.342), Tarragona (780) i Lleida (412).

Informes sobre l’esforç d’integració de la persona estrangera

En 2016 s’han tramitat 154 expedients sobre l’esforç d’integració per a l’accés a la nacionalitat espanyola per residència, i un 40,9% han esdevingut informes favorables.

Un de cada tres sol·licitants són ciutadans marroquins que es volen naturalitzar.

S’ha registrat una davallada del 37,1% respecte al volum d’expedients tramitats en 2015.

Pel que fa al Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria - 012

Al llarg del 2016 s’han atès 44.385 consultes relatives al dret d’estrangeria i a la integració de les persones estrangeres.

El 68,8% de les consultes han estat formulades per ciutadans estrangers i el 26,6% per personal de les administracions públiques (principalment ajuntaments).

La llengua emprada ha estat majoritàriament la catalana (61,7% de les consultes), mentre que el 37,2% s’han atès en castellà i l’1,2% en alguna llengua estrangera.

Pràcticament la meitat han estat atencions presencials (46,7%), el 31,7% s’han atès per correu electrònic i el 21,7% han estat consultes telefòniques.

Pel que fa al Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari

Durant 2016 s’han atès 2.341 consultes, majoritàriament per telèfon, 1.666 de les quals relatives a l’homologació de les titulacions acadèmiques.

S’han obert 592 nous expedients a persones estrangeres que volen homologar la seva titulació universitària, principalment dones sud-americanes, d’entre 30 i 44 anys i titulades en Ciències Socials o Jurídiques.

Des que va començar el servei en 2010, s’han tancat 2.268 expedients i un 49,7% han finalitzat amb l’obtenció de la credencial que homologa la titulació acadèmica.

Pel que fa al Servei de Primera Acollida

En 2016 s’han iniciat 1.754 expedients i s’han emès i signat 136 Certificats d’Acollida.

La majoria dels sol·licitants són ciutadans del Marroc (28,2% dels expedients) seguits de lluny pels d’Hondures (9,0%).

Les sol·licituds han arribat principalment de l’àmbit metropolità (l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell) però és el Consell Comarcal del Baix Empordà qui n’ha signat més (26).

Pel que fa al Suport a l’Acollida de Persones Refugiades

En 2016 s’ha implementat el banc de recursos i s’han comptabilitzat 1.250 places disponibles en 45 municipis catalans: 510 en equipaments residencials i 740 en pisos.

Actualment hi ha 471 persones a Catalunya seguint el Programa Estatal d’Acollida de Refugiats. En 2015 hi havia 28.

Un total de 124 sol·licitants d’asil, nacionals de Síria, Eritrea, Iraq i Palestina, han arribat en 2016 via reubicació (des de Grècia i Itàlia) o via reassentament (provinents de Turquia i Líban).


— 5

Informes d’estrangeria

La Generalitat de Catalunya va assumir noves competències en immigració arran de l’entrada en vigor del Reial decret 557/2011, de 20 d’abril, pel que s’aprovà el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, després de la seva reforma per la Llei orgànica 2/2009. Així, des del 30 de juny de 2011 la Generalitat de Catalunya pot acreditar, respecte de les persones estrangeres:

• l’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar o per renovar les autoritzacions de residència dels familiars reagrupats;

• el grau d’integració per accedir a l’arrelament social a Catalunya així com l’esforç d’integració per renovar o modificar la residència temporal.

El 6 d’abril de 2011 el govern català va signar un acord de col·laboració amb les entitats representants dels ens locals (ajuntaments i consells comarcals), per establir un protocol d’actuació a l’hora d’elaborar els informes d’estrangeria.

El procediment s’inicia quan la persona demandant presenta la seva sol·licitud a l’ajuntament on consta empadronada. Un cop recollida i valorada tota la documentació, l’ajuntament emet una proposta i la fa arribar a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, que és qui finalment emet l’informe acreditatiu.

Ciutadà Ajuntament SIMC Estat

Sol·licitud Proposta Informe Resolució

Finalment, la SIMC envia una còpia a l’oficina d’estrangers competent per a resoldre el procediment principal d’estrangeria i posteriorment ho comunica a l’ens local que ha elaborat el document proposta.

Evolució dels informes d’estrangeria

D’ençà que es va posar en marxa, el juliol de 2011, s’han rebut més de 147.000 sol·licituds d’informes d’estrangeria. En 2012 es va registrar un màxim de 31.736 sol·licituds, mentre que en 2016, amb 22.652, s’ha registrat el mínim.

El decrement global respecte a l’exercici de 2015 ha estat del 13,5% (un 5,7% menys en el cas dels informes de reagrupament familiar i un 19,7% menys en el cas dels d’arrelament social).

Finalment, l’informe sobre l’esforç d’integració de la persona estrangera és un informe que emet la Generalitat en virtut de l’article 63 de la Llei del Registre Civil, de 8 de juny de 1957 i que s’emmarca en els procediments d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència. Es valora l'esforç d'integració en la seva globalitat: el coneixement del municipi, de la societat catalana i de les normes fonamentals en drets humans. La persona estrangera que pretén nacionalitzar-se pot aportar-lo al procediment principal davant el Ministeri de Justícia i, tot i ser un informe facultatiu, resulta de gran utilitat per acompanyar un possible recurs administratiu en cas de denegació. Es tracta d’un informe complex que requereix d’un grau d’integració suficient per ser favorable; per això, dels 154 expedients tramitats en 2016, només 63 (el 40,9%) han esdevingut informes favorables. Respecte a l’any 2015 (245 expedients) es va registrar una davallada del 37,1% coincidint amb la reglamentació per part de l’Estat que va establir com a preceptius els diplomes DELE i CCSE de l’Institut Cervantes.

16.0

92

31.7

36

26.3

96

23.9

59

26.1

80

22.6

52

2011 2012 2013 2014 2015 2016

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Reagrupament familiar

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Arrelament social


— 6

Pel que fa als informes d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar

En 2016 s’han rebut 11.033 sol·licituds d’informes que acreditin l’adequació de l’habitatge, ja sigui per demanar un reagrupament familiar o per renovar les autoritzacions de residència dels familiars ja reagrupats.

El 90,6% de les sol·licituds han esdevingut informes favorables mentre que un 7% han estat informes desfavorables (vuit de cada deu per sobreocupació de l’habitatge).

Finalització de l’expedient Total %

Duplicat 240 —

Informe favorable 9.777 90,6

Informe desfavorable 755 7,0

Altres casuístiques * 261 2,4

Total sol·licituds 2016 11.033 100,0

* Desistiments, renúncies, caducitats o inadmissions

El 2,4% restant inclou resolucions de desistiment, renúncies, caducitats o inadmissions per impagament de la taxa o per incompliment dels requisits objectius o subjectius.

Pel que fa al perfil de les persones sol·licitants, són majoria els homes d’entre 30 i 44 anys. Per país de nacionalitat, destaquen els col·lectius marroquí (25,7%) i pakistanès (14,3%), seguits dels indis i els xinesos, tots ells amb més de 800 sol·licituds d’informes acreditatius de l’adequació de l’habitatge.

Total

Dones Homes

Menors

de 30 anys De 30 a 44 anys

De 45 a 59 anys

De 60 i més anys

Marroc 2.839 593 2.246 371 1.959 481 28

Pakistan 1.576 114 1.462 286 857 417 16

Índia 929 84 845 183 609 133 4

Xina 854 335 519 111 564 173 6

Bolívia 484 355 129 46 385 52 1

Senegal 481 32 449 24 364 89 4

Hondures 331 278 53 17 263 48 3

Bangla Desh 266 14 252 75 150 38 3

Gàmbia 266 10 256 39 151 67 9

Ghana 232 11 221 15 172 44 1

Ucraïna 204 94 110 34 129 40 1

Filipines 199 111 88 24 123 52

República Dominicana 172 100 72 21 123 27 1

Equador 171 91 80 29 115 27

Rússia 161 104 57 14 104 36 7

Mali 160 4 156 8 130 22

Perú 150 70 80 13 96 38 3

Colòmbia 132 65 67 12 89 31

Nepal 109 11 98 15 73 21

Guinea 105 4 101 12 68 24 1

Altres 67 països 1.212 573 639 93 852 256 11

Total sol·licituds 2016 11.033

3.053 7.980

1.442 7.376 2.116 99

Les sol·licituds han arribat de 431 municipis que, en conjunt, tenen empadronada al 95% de la població de Catalunya i al 97,7% dels estrangers. Per províncies, Barcelona ha tramitat 7.589 sol·licituds, Girona 1.635, Lleida 853 i Tarragona 956.

Municipi Comarca Total


Barcelona Barcelonès 2.465

Tarragona Tarragonès 174

L’Hospitalet de Llobregat Barcelonès 684

Figueres Alt Empordà 170

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 370

Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 149

Badalona Barcelonès 341

Lloret de Mar Selva 145

Vic Osona 278

Salt Gironès 128

Terrassa Vallès Occidental 272

Reus Baix Camp 127

Lleida Segrià 259

Olot Garrotxa 111

Sabadell Vallès Occidental 252

Rubí Vallès Occidental 110

Girona Gironès 226

Vilafranca del Penedès Alt Penedès 94

Mataró Maresme 215 Altres 411 municipis catalans 4.272

Manresa Bages 191 Total sol·licituds 2016 11.033


— 7

Pel que fa als informes acreditatius del grau d’integració per a l’arrelament social

Al llarg del 2016 s’han rebut 11.619 sol·licituds d’informes acreditatius del grau d’integració, ja sigui per obtenir l’arrelament social o per renovar la residència temporal.

El 84,4% de les sol·licituds han esdevingut informes favorables mentre que un 7,1% s’han resolt desfavorablement, principalment per no conèixer la llengua (64,7%) o per no poder acreditar els 3 anys preceptius de permanència a Catalunya (15,8%).

Finalització de l’expedient Total %

Duplicat 233 —

Informe favorable 9.610 84,4

Informe desfavorable 814 7,1

Altres casuístiques * 962 8,4

Total sol·licituds 2016 11.619 100,0

* Desistiments, renúncies, caducitats o inadmissions

El 8,4% restant són resolucions de desistiment, renúncies, caducitats o inadmissions per impagament de la taxa o perquè no es compleixen els requisits objectius o subjectius.

Pel que fa al perfil de les persones sol·licitants d’informes d’integració, destaquen els homes d’entre 30 i 44 anys. Per país de nacionalitat, destaquen els col·lectius marroquí, pakistanès, hondureny i Senegalès, tots ells amb més de 900 sol·licituds d’informes acreditatius de la seva integració a Catalunya.

Total

Dones Homes

Menors

de 30 anys De 30 a 44 anys

De 45 a 59 anys

De 60 i més anys

Marroc 2.015 651 1.364 505 1.247 233 30

Pakistan 1.698 69 1.629 602 957 129 10

Hondures 1.233 992 241 346 677 188 22

Senegal 901 82 819 104 691 103 3

Bolívia 550 266 284 93 355 99 3

Índia 453 50 403 182 227 38 6

Paraguai 434 308 126 149 210 69 6

Gàmbia 409 33 376 91 282 36

Xina 313 176 137 76 160 65 12

Bangla Desh 306 6 300 140 160 6

Mali 231 12 219 42 180 9

Brasil 227 130 97 54 128 39 6

Rússia 225 163 62 67 108 40 10

Ucraïna 164 95 69 48 76 34 6

Nigèria 160 80 80 13 132 15

Colòmbia 156 82 74 40 72 40 4

Geòrgia 153 84 69 28 75 44 6

Equador 149 71 78 59 56 32 2

Argentina 139 67 72 48 62 21 8

Veneçuela 138 69 69 41 71 20 6

Altres 74 països 1.565 802 763 423 839 271 32

Total sol·licituds 2016 11.619 4.288 7.331 3.151 6.765 1.531 172

Quant a la distribució territorial, les sol·licituds han arribat de 407 municipis que, junts, assoleixen el 94,6% de la població total de Catalunya i el 97% de la població estrangera. Per províncies, Barcelona ha tramitat 9.085 sol·licituds (8 de cada 10) Girona 1.342, Lleida 412 i Tarragona 780.



Barcelona Barcelonès 3.776 Granollers Vallès Oriental 147

L’Hospitalet de Llobregat Barcelonès 724 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 125

Mataró Maresme 549 Rubí Vallès Occidental 108

Badalona Barcelonès 348 Salt Gironès 108

Sabadell Vallès Occidental 318 Pineda de Mar Maresme 104

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 310 Manresa Bages 103

Girona Gironès 262 Salou Tarragonès 100

Terrassa Vallès Occidental 231 Lloret de Mar Selva 92

Figueres Alt Empordà 174 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 86

Tarragona Tarragonès 154 Altres 387 municipis catalans 3.647

Lleida Segrià 153

Total sol·licituds 2016 11.619


— 8

Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria — 012

La complexitat del marc legal i dels procediments administratius sobre el fet migratori fan que hi hagi molts interrogants sobre els drets i les obligacions de les persones estrangeres que viuen a Catalunya. El Govern de la Generalitat, malgrat no tenir competències en l’àmbit d’estrangeria, ha de poder donar resposta als dubtes que es plantegen i, amb aquesta finalitat, el 2006 es va posar en marxa el Servei d’Atenció Especialitzada en Estrangeria — 012.

El servei respon consultes relatives al dret d’estrangeria, així com a d’altres qüestions relatives a la integració de persones estrangeres, el dret d’asil, el funcionament dels serveis públics, l’associacionisme, l’homologació de títols i llicències, l’aprenentatge de la llengua, l’obtenció de la nacionalitat espanyola o l’empadronament.

El servei també informa als ciutadans sobre l’estat de tramitació de les sol·licituds d’informes d’estrangeria.

Al llarg de l’any 2016 el servei ha atès un total de 44.385 consultes distribuïdes com segueix:

Es presta mitjançant el Telèfon d’Atenció Ciutadana de la Generalitat (012) i a través de la bústia institucional de la Generalitat (Plataforma Corporativa GSIT) i, atès que es troba ubicat a la mateixa seu de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, ofereix també atenció al públic de 9 a 14 hores.

El servei s’adreça a tota la ciutadania (persones espanyoles o estrangeres) i també al personal de les diferents administracions públiques (ens locals, Generalitat de Catalunya, Consulats...) i d’entitats privades. En l’exercici de 2016, el 68,6% de les consultes han estat formulades per ciutadans estrangers i un 26,6% pel personal de les administracions públiques (principalment ajuntaments).

Total Primer

semestre Segon

semestre Total

any 2016

Total 19.884 24.501 44.385

Perfil del consultor Ciutadà estranger 13.840 16.629 30.469

Ciutadà espanyol 498 793 1.291

Administració pública 5.210 6.589 11.799

Entitat privada 336 490 826

Idioma Català 12.665 14.702 27.367

Castellà 6.953 9.547 16.500

Llengües estrangeres 266 252 518

Canal d'atenció Presencial 9.431 11.290 20.721

E-mail 6.341 7.708 14.049

Telèfon 4.112 5.503 9.615

Per defecte, el servei s’atén en català (61,7% de les consultes), tot i que s’adequa a l’interlocutor i un 37,2% de les consultes s’han atès en castellà. També es facilita informació en altres llengües (anglès, francès i xinès), tot i que aquests casos només assoleixen un 1,2% del total.

Pràcticament la meitat de l’atenció és presencial (46,7%) mentre que el 31,7% de les consultes s’atenen a través del correu electrònic. Per últim, l’atenció telefònica (ja sigui derivada del 012 o trucades de sortida en resposta a alguna consulta) han suposat el 21,7% del total.


— 9

Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari

El Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU) es va posar en marxa a principis de 2010 amb la finalitat d’informar, assessorar i acompanyar les persones en el procés de reconeixement de títols emesos per universitats estrangeres. D’ençà i fins al 31 de desembre de 2016, s’han atès 28.622 consultes (2.341 en 2016) i s’han obert 3.681 expedients (592 en 2016).

Pel que fa a les 2.341 consultes ateses al llarg de l’any 2016, la majoria s’han fet per via telefònica, principalment per resoldre dubtes sobre l’homologació de les titulacions acadèmiques.

Via de contacte

Motiu de la consulta

Pel que fa als 592 expedients oberts durant el 2016, el perfil del sol·licitant correspon a una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a un país sud-americà i titulada en Ciències Socials o Jurídiques.

Perfil dels sol·licitants Total UE28 Resta

d'Europa Àfrica

Amèrica del Sud

Resta d'Amèrica

Àsia i Oceania

Dona 417 106 57 13 175 50 16

Home 175 36 14 16 79 21 9

Menor de 30 anys 137 41 19 7 50 16 4

De 30 a 44 anys 348 76 44 15 151 46 16

De 45 i més anys 107 25 8 7 53 9 5

Ciències Experimentals i Salut 146 29 17 8 68 19 5

Ciències Socials o Jurídiques 238 45 27 11 118 30 7

Humanitats 104 47 18 5 19 8 7

Titulacions Tècniques 104 21 9 5 49 14 6

Total sol·licitants 2016 592 142 71 29 254 71 25

La majoria dels sol·licitants estan desocupats i busquen feina, tot i portar més de tres anys a Catalunya, raó per la qual els és molt important obtenir la credencial que homologui la seva titulació acadèmica.

Situació laboral Total < 6 mesos 6 - 12 mesos 1 - 3 anys > 3 anys

Inactiu/va 28 5 9 6 8

Ocupat/da 177 11 12 29 125

Desocupat/da i busca feina 387 94 57 70 166

Total sol·licitants 2016 592 110 78 105 299

Dels 3.681 expedients oberts des de que va començar a prestar-se el servei, 2.268 han finalitzat: 943 usuaris han abandonat, 1.127 han obtingut la credencial, 106 casos s’han denegat i 92 han prescrit.

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T 1r T 2n T 3r T 4t T

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Consultes ateses

Expedients incoats

673

485

1.183

Mail

Presencial

Telèfon 1.666

115

440

120

Homologacions

Estudis complementaris

Informació general

Altres consultes


— 10

Servei de Primera Acollida

El Servei de Primera Acollida (S1A) és un servei de la Generalitat de Catalunya que té per objectiu promoure la igualtat d’oportunitats i l’autonomia personal de les persones estrangeres immigrades, refugiades i catalanes retornades que acaben d’empadronar-se a Catalunya. Són un conjunt de recursos que donen resposta a les necessitats inicials de formació i informació de les persones nouvingudes, facilitant l’accés als coneixements que estableix la Llei d’Acollida a través de 3 mòduls formatius: llengües (mòdul A), coneixements laborals (mòdul B) i coneixements de la societat catalana (mòdul C). El Certificat d’Acollida s’obté quan la persona sol·licitant pot acreditar aquests coneixements o bé quan ha completat la formació.

El presten els ajuntaments de municipis grans (més de 20.000 habitants) o els ens supramunicipals, amb la col·laboració dels agents socials. El signen conjuntament la Generalitat de Catalunya i l’ens local on la persona està empadronada i té efectes en els tràmits d’estrangeria (com per exemple l’arrelament).

L’any 2016 ha estat el primer any en què s’ha prestat el servei arreu de Catalunya: s’han obert 1.754 expedients i s’han emès i signat 136 Certificats d’Acollida.

Els sol·licitants han vingut de 71 països diferents, principalment del Marroc (28,2%) seguits a molta distància dels ciutadans d’Hondures (9,0%) i Gàmbia (7,2%).

Nacionalitat Sol·licituds Certificats

emesos

Marroc 494 33

Hondures 157 22

Gàmbia 127 10

Senegal 88 10

Colòmbia 87 3

Pakistan 68 4

Veneçuela 65 2

Bolívia 57 8

República Dominicana 45 2

Índia 44 3

Altres 61 nacionalitats 522 39

Total 1.754 136

Les sol·licituds han arribat des de 47 ens locals, encapçalats pels ajuntaments de l’Hospitalet de Llobregat i de Sabadell que, junts, apleguen més del 25% del total d’expedients oberts.

Ens local Sol·licituds

Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat 248

Ajuntament de Sabadell 204

Ajuntament de Terrassa 173

Consorci de Benestar Social Gironès-Salt 131

Ajuntament d'Amposta 95

Ajuntament de Cerdanyola del Vallès 81

Ajuntament de Manresa 77

Consorci d'Acció Social de la Garrotxa 65

Consell Comarcal de l'Anoia 50

Altres 38 ens locals 630

Total 1.754

Pel que fa als certificats emesos, 13 ens locals ja han signat algun: el Consell Comarcal del Baix Empordà ha signat 26 i els Ajuntaments de Terrassa i Palafrugell n’han signat 18 cadascun.

Suport a l’Acollida de les Persones Refugiades

El setembre de 2015 es va crear el Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades que s’articula a partir de 8 grups de treball i on hi participen més de 90 actors entre entitats socials, corporacions públiques, col·legis professionals, professionals i plataformes ciutadanes.

En 2016 s’ha implementat el banc de recursos i ja es comptabilitzen 1.250 places disponibles: 510 en equipaments residencials i 740 en pisos. Estan distribuïts en 45 municipis catalans.

A Catalunya hi ha 471 persones incloses en el Programa Estatal d’Acollida de Refugiats, mentre que en 2015 hi havia 28.

Des del mes de maig han arribat a Catalunya 124 sol·licitants de protecció internacional via reubicació (des de Grècia i Itàlia) o via reassentament (provinents de Turquia i Líban). Els principals països d’on són nacionals són Síria, Eritrea, Iraq i Palestina.

Programa Estatal

d’Acollida de Refugiats

Arribats a Catalunya via reubicació o reassentament

Barcelona 393 96

Tarragona 22 14

Girona 40 —

Lleida 16 11

Total Catalunya 471 124


— 11

Annexos

Perfil demogràfic de la població estrangera empadronada a Catalunya

-principals nacionalitats-


— 12

Les 40 principals nacionalitats estrangeres presents a Catalunya. 1 de juliol de 2016

Total Homes Dones % s/total població % s/total estrangers

TOTAL POBLACIÓ 7.572.712 3.725.560 3.847.154 100,0

Nacionalitat ESPANYOLA 6.504.831 3.169.997 3.334.834 85,9

Nacionalitat ESTRANGERA 1.067.881 555.563 512.320 14,1 100,0

1 Marroc 211.019 115.670 95.349 2,8 19,8

2 Romania 100.911 50.122 50.789 1,3 9,4

3 Xina 56.409 28.233 28.176 0,7 5,3

4 Itàlia 52.286 29.547 22.739 0,7 4,9

5 Pakistan 44.129 31.837 12.292 0,6 4,1

6 França 34.629 17.800 16.829 0,5 3,2

7 Bolívia 32.715 13.814 18.901 0,4 3,1

8 Equador 28.270 14.818 13.452 0,4 2,6

9 Hondures 26.019 7.317 18.702 0,3 2,4

10 Colòmbia 25.817 11.674 14.143 0,3 2,4

11 Rússia 23.495 8.233 15.262 0,3 2,2

12 Índia 21.169 13.707 7.462 0,3 2,0

13 Ucraïna 20.776 9.455 11.321 0,3 1,9

14 Senegal 20.600 15.500 5.100 0,3 1,9

15 Regne Unit 20.597 11.220 9.377 0,3 1,9

16 Alemanya 19.984 10.117 9.867 0,3 1,9

17 Argentina 18.576 9.102 9.474 0,2 1,7

18 República Dominicana 18.346 8.488 9.858 0,2 1,7

19 Perú 18.254 8.438 9.816 0,2 1,7

20 Brasil 17.534 6.796 10.738 0,2 1,6

21 Gàmbia 14.703 11.121 3.582 0,2 1,4

22 Portugal 13.213 7.436 5.777 0,2 1,2

23 Paraguai 12.886 3.911 8.975 0,2 1,2

24 Bulgària 12.860 6.586 6.274 0,2 1,2

25 Polònia 11.696 5.307 6.389 0,2 1,1

26 Veneçuela 11.268 4.798 6.470 0,1 1,1

27 Filipines 10.764 4.616 6.148 0,1 1,0

28 Països Baixos 9.409 5.104 4.305 0,1 0,9

29 Xile 9.335 4.563 4.772 0,1 0,9

30 Algèria 8.967 5.776 3.191 0,1 0,8

31 Uruguai 8.042 4.064 3.978 0,1 0,8

32 Cuba 7.698 3.360 4.338 0,1 0,7

33 Mali 7.266 5.844 1.422 0,1 0,7

34 Estats Units d'Amèrica 7.018 3.447 3.571 0,1 0,7

35 Mèxic 6.639 2.717 3.922 0,1 0,6

36 Nigèria 6.444 3.465 2.979 0,1 0,6

37 Bangla Desh 6.182 4.300 1.882 0,1 0,6

38 Geòrgia 5.976 2.798 3.178 0,1 0,6

39 Ghana 5.794 4.157 1.637 0,1 0,5

40 Bèlgica 5.346 2.844 2.502 0,1 0,5

Altres països 74.840 37.461 37.381 1,0 7,0

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol 2016

Països comunitaris


Perfil de la població empadronada a Catalunya

Xifres provisionalsTotal Nacionalitat espanyola Nacionalitat estrangera

Població 1 juliol 2016 7.572.714 100,0 6.504.831 100,0 1.067.883 100,0 Principals nacionalitats

Nacionalitat Total Homes Dones

Sexe Homes 3.725.560 49,2 3.169.997 48,7 555.563 52,0 Marroc 211.019 115.670 95.349

Dones 3.847.154 50,8 3.334.834 51,3 512.320 48,0 Romania 100.911 50.122 50.789

Xina 56.409 28.233 28.176

Edat 0 a 14 1.168.275 15,4 1.003.148 15,4 165.127 15,5 Itàlia 52.286 29.547 22.739

15 a 29 1.141.052 15,1 902.404 13,9 238.648 22,3 Pakistan 44.129 31.837 12.292

30 a 44 1.818.045 24,0 1.408.569 21,7 409.476 38,3 França 34.629 17.800 16.829

45 a 59 1.624.749 21,5 1.438.051 22,1 186.698 17,5 Bolívia 32.715 13.814 18.901

60 a 74 1.118.076 14,8 1.064.434 16,4 53.642 5,0 Equador 28.270 14.818 13.452

75 i més 702.517 9,3 688.225 10,6 14.292 1,3 Hondures 26.019 7.317 18.702

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Colòmbia 25.817 11.674 14.143

Rússia 23.495 8.233 15.262

Evolució de la població empadronada. Xifres oficials. 2003-2016 Índia 21.169 13.707 7.462

2003 6.161.138 543.008 Ucraïna 20.776 9.455 11.321

2004 6.170.473 642.846 Senegal 20.600 15.500 5.100

2005 6.196.302 798.904 Regne Unit 20.597 11.220 9.377

2006 6.220.940 913.757 Alemanya 19.984 10.117 9.867

2007 6.238.001 972.507 Argentina 18.576 9.102 9.474

2008 6.260.288 1.103.790 República Dominicana 18.346 8.488 9.858

2009 6.286.141 1.189.279 Perú 18.254 8.438 9.816

2010 6.313.843 1.198.538 Brasil 17.534 6.796 10.738

2011 6.353.766 1.185.852 Gàmbia 14.703 11.121 3.582

2012 6.384.129 1.186.779 Portugal 13.213 7.436 5.777

2013 6.395.178 1.158.472 Paraguai 12.886 3.911 8.975

2014 6.429.689 1.089.214 Bulgària 12.860 6.586 6.274

2015 6.480.037 1.028.069 Polònia 11.696 5.307 6.389

2016 6.499.198 1.023.398 Altres 151 nacionalitats 190.990 99.314 91.676

Font: Idescat. Xifres oficials a 1 de gener de cada any

6.1

61

.13

8

6.1

70

.47

3

6.1

96

.30

2

6.2

20

.94

0

6.2

38

.00

1

6.2

60

.28

8

6.2

86

.14

1

6.3

13

.84

3

6.3

53

.76

6

6.3

84

.12

9

6.3

95

.17

8

6.4

29

.68

9

6.4

80

.03

7

6.4

99

.19

8

543.008 642.846798.904 913.757 972.507

1.103.790 1.189.279 1.198.538 1.185.8521.186.779 1.158.472 1.089.214 1.028.069 1.023.398

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Nacionalitat estrangera

Nacionalitat espanyola


— 14

Perfil de la població MARROQUINA empadronada a CatalunyaXifres provisionals

Nacionalitat estrangera Nacionalitat marroquina Distribució territorial

Població 1 juliol 2016 1.067.881 100,0 211.019 100,0 Municipi Comarca Total Homes Dones

Barcelona Barcelonès 12.551 7.162 5.389

Sexe Homes 555.561 52,2 115.670 54,8 Terrassa Vallès Occidental 12.122 6.629 5.493

Dones 512.320 47,8 95.349 45,2 Mataró Maresme 7.848 4.227 3.621

Edat 0 a 14 165.127 15,6 51.522 24,4 Tarragona Tarragonès 7.223 4.026 3.197

15 a 29 238.647 22,6 42.750 20,3 Reus Baix Camp 6.932 3.546 3.386

30 a 44 409.475 38,6 74.642 35,4 Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 5.629 3.196 2.433

45 a 59 186.698 17,1 32.842 15,6 Manresa Bages 5.435 2.907 2.528

60 a 74 53.642 4,8 7.441 3,5 Lleida Segrià 5.241 3.093 2.148

75 i més 14.292 1,3 1.822 0,9 Figueres Alt Empordà 4.878 2.611 2.267

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Badalona Barcelonès 4.762 2.532 2.230

Sabadell Vallès Occidental 4.555 2.501 2.054

Evolució. 2004-2016 Salt Gironès 4.084 2.233 1.851

Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 3.839 2.106 1.733

2004 143.405 117.752 Girona Gironès 3.359 1.854 1.505

2005 171.202 135.976 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 2.922 1.795 1.127

2006 188.604 163.589 Manlleu Osona 2.846 1.444 1.402

2007 191.652 170.880 Vic Osona 2.845 1.414 1.431

2008 208.996 211.475 Palafrugell Baix Empordà 2.770 1.491 1.279

2009 226.930 230.262 Vilafranca del Penedès Alt Penedès 2.705 1.452 1.253

2010 233.954 246.921 Rubí Vallès Occidental 2.635 1.379 1.256

2011 236.991 252.591 Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 2.518 1.396 1.122

2012 239.206 270.513 Vendrell, el Baix Penedès 2.312 1.223 1.089

2013 236.074 280.034 Martorell Baix Llobregat 2.251 1.267 984

2014 226.818 238.486 Roses Alt Empordà 2.161 1.160 1.001

2015 214.250 228.403 Tortosa Baix Ebre 2.082 1.186 896

2016 211.384 221.605 689 municipis més 94.514 51.840 42.674

Font: Empadronats: Idescat. Xifres oficials a 1 de gener de cada any

Residents: Ministerio de Empleo y Seguridad Social (MESS). Dades a 31 de de desembre de l'any anterior

País de naixement. 2015

Alumnes matriculats. Curs 2015-2016 Afiliats a la Seguretat Social

Mitjana desembre 2016 País de naixement %

Educació infantil 16.036 Marroc 167.580 78,2

Educació Primària 22.040 General 36.971 Espanya 46.316 21,6

ESO 8.691 Autònoms 4.294 França 122 0,1

Batxillerat 1.339 Agrari 5.253 Algèria 61 0,0

Cicle Formatiu Grau Mig 2.953 Mar i Carbó 84 Bèlgica 49 0,0

Cicle Formatiu Grau Superior 831 Llar 2.720 Altres països 122 0,1

Total alumnes 51.890 Total afiliats 49.322 Total 214.250 100,0

Font: MESS Font: Idescat. Xifres oficials a 1 de gener de 2015

(19,8%)

Font: Departament d'Ensenyament

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Empadronats

Residents


— 15

Perfil de la població ROMANESA empadronada a CatalunyaXifres provisionals

Nacionalitat estrangera Nacionalitat romanesa Distribució territorial



Sexe Homes 555.561 52,2 50.122 49,7 Lleida Segrià 6.405 3.131 3.274

Dones 512.320 47,8 50.789 50,3 Tarragona Tarragonès 3.227 1.562 1.665

Edat 0 a 14 165.127 15,6 16.054 15,9 Reus Baix Camp 2.765 1.332 1.433

15 a 29 238.647 22,6 23.857 23,6 Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 2.200 1.097 1.103

30 a 44 409.475 38,6 39.225 38,9 Sabadell Vallès Occidental 1.794 859 935

45 a 59 186.698 17,1 18.241 18,1 Girona Gironès 1.778 882 896

60 a 74 53.642 4,8 3.267 3,2 Mollerussa Pla d'Urgell 1.715 886 829

75 i més 14.292 1,3 267 0,3 Castelldefels Baix Llobregat 1.647 805 842

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Alcarràs Segrià 1.500 763 737

Lloret de Mar Selva 1.497 761 736

Evolució de la població empadronada a Catalunya. 2004-2016 Manresa Bages 1.432 723 709

Vilanova i la Geltrú Garraf 1.366 747 619

2004 24.389 8.040 Ulldecona Montsià 1.240 684 556

2005 39.328 14.388 Terrassa Vallès Occidental 1.198 566 632

2006 51.353 24.618 Balaguer Noguera 1.190 606 584

2007 63.534 28.087 Guissona Segarra 1.163 617 546

2008 88.078 74.659 Sant Carles de la Ràpita Montsià 1.002 486 516

2009 96.574 86.910 Palafrugell Baix Empordà 970 446 524

2010 98.659 95.502 Amposta Montsià 965 473 492

2011 101.905 106.409 Figueres Alt Empordà 964 454 510

2012 106.023 116.433 Alcanar Montsià 960 498 462

2013 103.807 118.795 Badalona Barcelonès 935 468 467

2014 98.239 120.359 Santa Coloma de Farners Selva 894 480 414

2015 93.668 123.747 Tortosa Baix Ebre 844 419 425

2016 90.874 127.284 782 municipis més 54.371 27.343 27.028





Educació infantil 2.691 Romania 83.719 89,4


ESO 3.179 Autònoms 5.402 Moldàvia 424 0,5

Batxillerat 767 Agrari 3.039 Itàlia 21 0,0

Cicle Formatiu Grau Mig 821 Mar i Carbó 58 Alemanya 19 0,0

Cicle Formatiu Grau Superior 402 Llar 2.581 Altres països 112 0,1



(9,4%)


0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


— 16

Perfil de la població XINESA empadronada a CatalunyaXifres provisionals

Nacionalitat estrangera Nacionalitat xinesa Distribució territorial



Sexe Homes 555.561 52,2 28.233 50,1 Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 4.595 2.399 2.196

Dones 512.320 47,8 28.176 49,9 Badalona Barcelonès 3.760 1.942 1.818

Edat 0 a 14 165.127 15,6 12.564 22,3 Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 2.634 1.298 1.336

15 a 29 238.647 22,6 13.105 23,2 Mataró Maresme 2.443 1.234 1.209

30 a 44 409.475 38,6 17.513 31,0 Sabadell Vallès Occidental 1.406 725 681

45 a 59 186.698 17,1 11.447 20,3 Tarragona Tarragonès 1.382 656 726

60 a 74 53.642 4,8 1.528 2,7 Lleida Segrià 1.098 553 545

75 i més 14.292 1,3 252 0,4 Terrassa Vallès Occidental 988 513 475

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Olot Garrotxa 921 495 426

Girona Gironès 770 387 383

Evolució. 2004-2016 Vic Osona 688 337 351

Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 684 364 320

2004 19.683 17.667 Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 659 333 326

2005 28.088 22.960 Sant Adrià de Besòs Barcelonès 654 341 313

2006 34.791 26.183 Reus Baix Camp 610 300 310

2007 33.689 29.411 Manresa Bages 604 322 282

2008 38.648 38.301 Rubí Vallès Occidental 545 277 268

2009 45.019 43.395 Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 535 196 339

2010 46.086 47.539 Granollers Vallès Oriental 403 212 191

2011 47.493 47.354 Prat de Llobregat, el Baix Llobregat 393 196 197

2012 49.357 51.646 Viladecans Baix Llobregat 359 191 168

2013 49.366 53.534 Castelldefels Baix Llobregat 356 185 171

2014 49.773 54.307 Mollet del Vallès Vallès Oriental 325 174 151

2015 51.510 55.713 Barberà del Vallès Vallès Occidental 304 147 157

2016 54.545 56.030 322 municipis més 10.382 5.280 5.102






Educació infantil 2.110 Xina 41.524 80,6


ESO 2.294 Autònoms 13.112 Itàlia 82 0,2

Batxillerat 488 Agrari 56 França 26 0,1

Cicle Formatiu Grau Mig 178 Mar i Carbó Alemanya 12 0,0

Cicle Formatiu Grau Superior 105 Llar 217 Altres països 58 0,1



(5,3%)


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Empadronats

Residents


— 17

Perfil de la població ITALIANA empadronada a CatalunyaXifres provisionals

Nacionalitat estrangera Nacionalitat italiana Distribució territorial



Sexe Homes 555.561 52,2 29.547 56,5 Castelldefels Baix Llobregat 1.466 856 610

Dones 512.320 47,8 22.739 43,5 Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 1.014 597 417

Edat 0 a 14 165.127 15,6 4.911 9,4 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 992 526 466

15 a 29 238.647 22,6 10.002 19,1 Tarragona Tarragonès 958 542 416

30 a 44 409.475 38,6 23.502 44,9 Lloret de Mar Selva 791 492 299

45 a 59 186.698 17,1 9.014 17,2 Terrassa Vallès Occidental 717 415 302

60 a 74 53.642 4,8 3.695 7,1 Sitges Garraf 648 387 261

75 i més 14.292 1,3 1.162 2,2 Mataró Maresme 614 349 265

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Badalona Barcelonès 601 350 251

Sabadell Vallès Occidental 522 302 220

Evolució de la població empadronada a Catalunya. 2004-2016 Girona Gironès 501 278 223

Vilanova i la Geltrú Garraf 465 257 208

2004 20.645 15.123 Cambrils Baix Camp 410 225 185

2005 25.804 17.708 Sant Pere de Ribes Garraf 405 233 172

2006 31.914 20.687 Salou Tarragonès 397 235 162

2007 37.750 23.282 Blanes Selva 340 187 153

2008 43.727 32.703 Reus Baix Camp 313 184 129

2009 48.169 39.620 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 298 174 124

2010 49.190 43.761 Gavà Baix Llobregat 291 168 123

2011 48.484 49.775 Calafell Baix Penedès 276 168 108

2012 49.111 53.233 Cerdanyola del Vallès Vallès Occidental 268 144 124


2014 48.857 59.812 Lleida Segrià 242 141 101

2015 48.733 63.680 Vendrell, el Baix Penedès 236 140 96

2016 49.421 68.821 567 municipis més 12.149 7.154 4.995





Educació infantil 709 Itàlia 24.497 50,3

Educació Primària 1.114 General 21.979 Argentina 11.974 24,6

ESO 713 Autònoms 5.010 Espanya 3.473 7,1

Batxillerat 278 Agrari 13 Uruguai 2.880 5,9

Cicle Formatiu Grau Mig 128 Mar i Carbó 28 Veneçuela 1.242 2,5

Cicle Formatiu Grau Superior 187 Llar 112 Altres països 4.667 9,6



(4,9%)


0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016


— 18

Perfil de la població PAKISTANESA empadronada a CatalunyaXifres provisionals

Nacionalitat estrangera Nacionalitat pakistanesa Distribució territorial



Sexe Homes 555.561 52,2 31.837 72,1 Badalona Barcelonès 5.640 3.880 1.760

Dones 512.320 47,8 12.292 27,9 Hospitalet de Llobregat, l' Barcelonès 3.951 2.819 1.132

Edat 0 a 14 165.127 15,6 7.644 17,3 Santa Coloma de Gramenet Barcelonès 2.151 1.463 688

15 a 29 238.647 22,6 11.077 25,1 Sant Adrià de Besòs Barcelonès 803 548 255

30 a 44 409.475 38,6 17.949 40,7 Tortosa Baix Ebre 692 470 222

45 a 59 186.698 17,1 6.717 15,2 Tarragona Tarragonès 666 545 121

60 a 74 53.642 4,8 690 1,6 Sabadell Vallès Occidental 581 413 168

75 i més 14.292 1,3 52 0,1 Cornellà de Llobregat Baix Llobregat 532 360 172

Font: Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania. Xifres provisionals a 1 de juliol de 2016 Salou Tarragonès 451 367 84

Lleida Segrià 393 323 70

Evolució. 2004-2016 Montcada i Reixac Vallès Occidental 375 240 135

Terrassa Vallès Occidental 367 269 98

2004 14.757 11.720 Castelldefels Baix Llobregat 363 288 75

2005 20.028 11.096 Ripollet Vallès Occidental 343 229 114

2006 25.728 17.330 Sant Boi de Llobregat Baix Llobregat 324 247 77

2007 25.362 17.243 Amposta Montsià 261 182 79


2009 33.436 24.092 Martorell Baix Llobregat 222 152 70

2010 35.252 28.193 Prat de Llobregat, el Baix Llobregat 221 159 62

2011 43.056 32.682 Mataró Maresme 219 169 50

2012 47.490 38.834 Sant Cugat del Vallès Vallès Occidental 213 128 85

2013 46.423 41.448 Aldea, l' Baix Ebre 178 136 42

2014 44.449 41.746 Figueres Alt Empordà 175 132 43

2015 42.787 42.119 Reus Baix Camp 173 115 58

2016 43.093 41.059 254 municipis més 5.715 4.168 1.547






Educació infantil 1.746 Pakistan 39.046 91,3


ESO 1.583 Autònoms 3.298 Itàlia 13 0,0

Batxillerat 268 Agrari 469 França 11 0,0

Cicle Formatiu Grau Mig 311 Mar i Carbó 2 Països Baixos 4 0,0

Cicle Formatiu Grau Superior 98 Llar 191 Altres països 61 0,1



(4,1%)


0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Empadronats

Residents

d’estrangers a ciutadans...les dades indiquen que més del 70% de les persones estrangeres a...

Documents