de maig de 2010 dominical - diaridegirona.cat · dominical passeig general mendoza 2. 17002 girona....

Reportatge Un esport de dones El GEiEG femení de rugbi s’ha situat entre els quatre millors equips de l’Estat espanyol. PÀGI NES 2i 3 En trevista Joaquim Fort «No hi ha cap fórmula per a la felicitat». PÀ GINA 7 Reportatge Una ciutat amb encant. PÀGINES 8 i 9

OBERT DEL 26 DE MARÇ AL 30 DE NOVEMBRE DE LES 10 A LES 18 HORESPÀRQUING Tel. 0033/468 39 16 21 - FRANÇA

PRATS DE MOLLÓ

MONTFERRER

CORSAVI(CORSAVY)

COLL D’ARES

CERET

PERPINYÀ(PERPIGNAN)

EL PERTÚS(LE PERTHUS)

ARLES DE TEC(ARLES SUR TECH)

LA FOU

ARLES DE TEC «LES GORGES DE LA FOU»—EL CONGOST MÉS ESTRET DEL MÓN—

Dom

inic

alDiumenge 16de maig de 2010

Diari de Girona ReportatgeEl gran diade Francoa GironaDemà escompleixencinquanta anysde la tercerai última visitadel dictadora la ciutat.PÀGINES 4, 5 i 6

Referència urbana: El Fiat Punto Evo incorpora una tecnologia més avançada i grans dosis d’estil. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

Diumenge que ve, a les dotze del migdia,l’equip femení de rugbi del GEiEG (GrupExcursionista i Esportiu Gironí) té l’opor -

tunitat de classificar-se per disputar la final dela Copa de la Reina. Ho té molt difícil. En elpar tit d’anada de la semifinal, disputat el 24 d’a-bril a les instal·lacions del Grup a Palau, va per-dre a casa contra el totpoderós INEF de Barce-lona per 12-31. Hauria de remuntar una impor -tant diferència en el marcador i, a més, fer-hoa camp contrari; sembla una missió pràctica-ment impossible. «Potser podríem guanyar,però recu perar els punts de diferència és moltcompli cat», admet Coral Vila (Olot, 1972), en-tre nadora i jugadora de la formació grupista.Mal grat això, es mostra molt satisfeta amb elseu equip: per segona temporada consecutivas’ha classificat entre els quatre millors de l’Es-tat espanyol (els quatre que disputen les semi-finals de la Copa de la Reina), un excel·lent ba-gat ge per a un conjunt creat fa cinc anys, que

tot just en fa quatre que competeix, i que a mésja té més jugadores de les que necessitaria.

«La seva evolució ha estat meteòrica. Si fosun equip de futbol, cada any hauria pujat decategoria», explica orgullós el cap de la seccióde rugbi del GEiEG, Xevi Mis (Girona, 1970).El mateix orgull el comparteix Coral Vila, pera qui la clau de l’èxit és la implicació de les ju-gadores: «Han demostrat moltes ganes de tre-ballar des del primer moment i participen enels entrenaments amb una constància i una in-tensitat gens habitual en l’esport aficionat».

Coral Vila –professora d’educació física a l’IESde Montilivi– va començar a jugar a rugbi quanestudiava INEF a Barcelona, tot i que inicial-ment practicava atletisme. Quan va acabar lacarrera va jugar tres mesos en un equip siciliài després ho va fer amb el GEiEG, en una pri-mera etapa de l’equip femení de rugbi impul-sada per Inés Aritja. Després de tres anys, vatenir una oferta per anar a jugar a França, i ho

2 DominicalDiumenge 16de maig de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: AJUNTAMENT DE GIRONA.CRDI (JOAN BUIL MAYRAL): FRANCISCO FRAN-CO I L’ALCALDE DE GIRONA, PERE ORDIS,DRETS EN UN COTXE DESCAPOTAT, A LA PUJA-DA DE SANT FELIU, CAMÍ DE LA CATEDRAL.

16 de maig de 2010

4, 5 i 6 EntrevistaEl gran dia deFranco a GironaDemà es compleixen cinquantaanys de la tercera i última visitadel dictador a la ciutat; unagentada el va rebre al carrer.

7 EntrevistaJoaquim FortCatedràtic de física de la UdG,ha elaborat unes equacionsque expliquen com avançaval’agricultura al Neolític.

8 i 9 ReportatgeAmb encantCòrdova té un gran call jueu,acaba de celebrar un festival depatis similar a Temps de flors ies prepara per a la Fira de Maig.

10 ReportatgeVint anys no són resLa perruqueria Cebado deGirona porta dues dècadesoberta, amb propostes al’avantguarda de la moda.

11 ArquitecturaLa catifa de gots

SUMARI

donesUn esport de

Amb només cinc anys d’existència i quatre competint, l’equipfemení de rugbi del GEiEG s’ha situat per segona temporada

consecutiva entre els quatre millors de l’Estat espanyol

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: DdG

1

Reportatge


Fotos:Sobre aquesteslínies, Coral Vila (adalt) i Carol Pagès,en plena acció en elpartit d’anada de lasemifinal de la Copade la Reina, disputatcontra l’INEF deBarcelona el dissab-te 24 d’abril a lesinstal·lacions delGEiEG a Palau.1La jugadora delGEiEG Marina Cabréatura l’avenç d’unarival de l’INEF.2Les jugadores de l’e-quip femení de rugbidel GEiEG.3D’esquerra a dreta,Coral Vila, Marie-Charlotte Hebel iLaura Lladó, inten-tant frenar l’ofensivade l’INEF.4Jugadores delGEiEG en una«melée».5Marta Cabané esdisposa a atrapar lapilota.6Espectacular accióde les jugadores delGEiEG en una «tou-che» del partit con-tra l’INEF.7La grupista LauraLladó intenta esca-par-se d’una rival.

va fer durant tres anys, fins que va abandonarla pràctica del rugbi per tenir la seva filla Laia.

Passat un temps, va tenir notícia d’un grupde noies que volien formar un equip de rugbii s’hi va afegir, fent la doble funció d’entrena-dora i jugadora, amb l’aixopluc del GEiEG. Du-rant el primer any només van entrenar, però alsegüent hi va haver incorporacions i ja van po-der competir a la Lliga Catalana, encara queamb un equip de dotze, i no de quinze com éshabitual (en el rugbi femení hi ha la possibili-tat de demanar jugar rugbi a dotze si no es dis-posa de prou jugadores; si la federació ho ac-cep ta, els altres equips també han d’usar dot-ze jugadores en els enfrontaments amb aquestequip). Però s’hi van afegir més jugadores il’any següent ja van poder competir amb quin-ze. Fa tres anys, només, d’això, i actualment l’e-quip ja té més fitxes de les que necessitaria. Iamb la previsió que encara s’incrementi més elnombre de jugadores: «Això va molt bé per alsentrenaments, perquè encara que falli algúsempre tens prou gent, i per tant hi ha més in-tensitat i es pot treballar millor, però també ésun problema perquè vol dir que hi ha més genta la que li has de dir que no pot jugar quan arri-ba un partit maco com el de diumenge que ve».

Les dues últimes temporades, el GEiEG fe-mení de rugbi s’ha classificat segon de la LligaCatalana, per darrere de l’INEF. Això li ha do-nat dret a jugar la lligueta final de la Copa dela Reina, en la que participen també els dos mi-llors equips de les lligues de Madrid i el PaísBasc, i els millors de Galícia i Andalusia (hi hauna trentena d’equips, en el conjunt de l’Estat,i una vintena en la variant de rugbi a set, que

es preveu que serà olímpica). I totes dues tem-porades ha superat la primera fase de la lliguetai s’ha classificat per a les semifinals. És evidentque els objectius per al futur passen per aca-bar amb l’hegemonia de l’INEF a Catalunya iper arribar a la final de la Copa de la Reina,però Coral Vila es mostra contenta amb el queque s’ha aconseguit fins ara: «Hem creat unamena de segona família amb les jugadores, quevenen amb ganes als entrenaments, que veuenque aprofiten el temps, que saben superar elspossibles conflictes que es presentin...».

DEL FUTBOL AL RUGBIUna d’aquestes jugadores és Carol Pagès (Bell-caire d’Empordà, 1984), que va canviar el fut-bol pel rugbi quan el seu entrenador de futboles va passar al rugbi i li va dir que ho provés,que li agradaria. «Em va agradar, i molt, i ambun grup de gent de Torroella vam intentar cre-ar un equip, però no en féiem prou; i quan vamsaber que a Girona s’estava formant l’equip delGEiEG, ens hi vam afegir». Carol Pagès coneixl’experiència, per tant, des dels seus origens idiu que «quan vam començar a entre nar éremconscients de les nostres li mitacions, però a me-sura que passen els mesos i els entrenamentst’adones que evoluciones, i cada vegada potsfer més coses, i hi ha més connexió amb la res-ta de l’equip, i això motiva molt».

Tant Coral Vila com Carol Pagès coincidei-xen a dir que la duresa del rugbi «és més per alqui el mira que no pas per al qui el juga: desde fora pot semblar una cosa, però quan hi etspel mig t’adones que sí que és un esport decontacte, i dur, però en general és noble i no

hi ha ganes de fer mal; sempre hi ha excep-cions, és clar, però són això, excepcions». Defet, Carol Pagès fa de monitora de rugbi per amainada i assegura els nens s’hi mostren moltinteressats: «Tot primer es pensen que parles defutbol americà, però quan aclareixes que no, iexpliques què és el rugbi, veus que n’hi hamolts que estan disposats a provar-lo. I això ésel que pretenem, que ho provin, perquè segurque n’hi haurà que voldran continuar».

L’excel·lent trajectòria del seu equip femenícoincideix amb el millor moment de la seccióde rugbi del GEiEG en tota la seva història, quearrenca l’any 1971. Disposa en l’actualitat de220 jugadors federats repartits en vuit equips:escola, aleví, infantil, cadet, juvenil, femení idos séniors. Mai no n’hi havia hagut tants, d’e-quips, ni l’entitat havia disposat d’un equip es-table en la categoria d’escola, la qual cosa faafrontar el futur encara amb més optimisme:«Estem fent una bona feina», assegura Xevi Mis,que explica que «hem fet una aposta decididaper la formació de mainada, perquè entenemque aquesta és la manera de garantir la pervi-vència d’un esport com el nostre, amateur, engeneral fora dels mitjans de comunicació i, pertot plegat, minoritari». En aquesta tasca de di-vulgació del rugbi a les escoles i als instituts, elGEiEG té el suport de l’Associació Gironina deRugbi i del Consell Esportiu del Gironès. «Nopretenem que tots els nens i nenes juguin a rug-bi –aclareix Xevi Mis–, sinó simplement que sà-piguen que no només hi ha el futbol i el bàs-quet, que coneguin el nostre esport, i que des-prés, lliurement, triïn. Al cap i a la fi, l’impor-tant és que facin esport, qualsevol», conclou.

2

5 6

74

3

El 17 de maig de 1960 era dimarts, peròdes de primera hora del matí es notava aGirona un ambient festiu. De fet era fes-

ta, aquell dia, a efectes laborables, a la ciutat iel seu entorn (Salt, Santa Eugènia de Ter, Pa-lau-sacosta, Sarrià, Sant Gregori, Sant Daniel iSant Julià de Ramis, que tots eren municipis in-dependents, llavors), segons ho havia decre tatla delegació provincial de treball «con excep-ción del comercio al por menor del ramo de laalimentación y peluquerías». Aquell matí asso-lellat de maig, Girona es preparava per rebrela visita del cap de l’Estat, el general FranciscoFranco, i la feina no ha via d’impedir a cap gi-roní participar en la rebuda que es mereixia elGeneralísimo.

El cert és que els carrers de Girona es vanomplir de gent, tal com evidencien les foto-grafies, que recullen alguns moments d’una vi-sita que no va durar ni tres hores i que va con-tinuar amb una breu recepció al dictador a laRambla de Figueres –també plena de ciuta-dans–, un dinar al castell de Peralada i una tam-bé breu estada al Castell de Sant Ferran de Fi-gueres, on Franco va poder contemplar unaenorme maqueta que mostrava els terrenys quequedarien negats pel pantà de Boadella, enaquells moments en construcció.

«Tot i que era un dia festiu, el delegat d’Hi-senda a Girona va fer que els seus treballadorsanessin a l’oficina fins ben bé l’hora de l’arri-bada de Franco, i això li va costar el càrrec».L’anècdota la recorda Enric Mirambell, cronis-ta oficial de la ciutat de Girona i col·laboradorde Diari de Girona, que va ser un dels milersde gironins que van sortir al carrer per pre-senciar l’arribada del dictador: «Hi havia unamica de tot. Hi havia, evidentment, els que vo-lien rebre Franco amb entusiasme, perquè erenfranquistes convençuts, però hi havia menysentusiasme que en la visita que va fer l’any1942, suposo que perquè llavors la Guerra en-cara era molt recent. També hi havia gent queel Movimiento havia mobilitzat a tota la pro-víncia, a través de la seva xarxa de JefaturasLocales, que estaven estretament relacionadesamb els ajuntaments. I llavors hi havia una ma-joria de curiosos, entre els quals m’incloc, perals quals aquesta mena d’esdeveniments tenenun atractiu». Recorda en aquest punt Mirambelluna anècdota atribuïda al rei Alfons XIII durantuna visita a Barcelona: «Davant de l’espectacu-lar rebuda que se li va fer, un dels seus acom-panyants va dir al Rei: “Ho veieu, majestat, comus estima la gent de Barcelona”. I el rei va res-pondre: “Hi hauria la mateixa gent si em por-

tessin cap a la guillotina”. Doncs això és méso menys el que va passar aquell dia amb la vi-sita d’en Franco».

LES DUES VISITES ANTERIORSEs tractava de la tercera visita que el cap del’Estat feia a Girona. I seria l’última. La prime-ra havia estat el 29 de gener del 1942; en aque-lla ocasió, Franco va presenciar només d’arri-bar a la ciutat una desfilada de soldats i demembres del Movimiento a la Gran Via. El go-vernador civil havia ordenat que finestres i bal-cons fossin engalanats amb banderes i domas -sos, i havia amenaçat amb sancions severes perals incomplidors de l’ordre. La prime ra estadadel dictador a la ciutat va incloure una visita al’Ajuntament, un dinar al Teatre Municipal i unTedeum a la Catedral a la tarda.

Francisco Franco va tornar a Girona el 12 dejuny del 1949. La primera visita va ser aquestcop a la Catedral i seguidament va anar a l’a-juntament. També es va servir un banquet alTeatre Municipal i després Franco es va des-plaçar a Figueres i a Peralada.

El 17 de maig de 1960 no hi havia hagut ame-naces de sancions, però sí que tant l’alcalde,Pere Ordis, com el governador ci vil, Josep Pa-gés, havien alliçonat els gironins amb sengles

El gran dia deFranco a Girona

Demà es compleixen cinquanta anys de la tercera i última visita del dictador a la ciutat; milersde persones van omplir els carrers per rebre’l en una jornada que havia estat declarada festiva

TEXT: ALFONS PETIT


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, la gentada queesperava Franco a laCatedral de Gironael 17 de maig de1960 a quarts dedotze del migdia; enprimer terme, algunsdels soldats mobilit-zats per fer tasquesde vigilància. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).1Franco baixa les es -cales de la Catedralde Girona saludantels gironins que l’a-clamen. L’acom pa -nyen la seva dona,Carmen Polo, i auto-ritats civils, militars ireligioses. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (Autordesconegut).

1

Reportatge


crides perquè dispensessin al Cap de l’Estat unagran rebuda. «Os exhorto a todos, gerundenses–havia escrit Ordis a Los Sitios–, a que ornéisvuestras casas con las mejo res galas y a queacudáis en masa a recibir a nuestro invictoCaudillo, rindiéndole el fervoroso homenajeque de todos merece, aclamándole con el acen-to inconfundible que Gerona sabe poner en lascosas que salen del corazón».

Franco venia des de Barcelona en cotxe i enarribar al terme municipal de Blanes l’espera-va, sota un arc que li donava la benvinguda ala província, el governador civil. El llarg segui-ci del dictador va arribar a Girona al voltant dedos quarts de dotze del migdia, moment en elqual van començar a sonar les campanes de laCatedral, les escales de la qual ja eren plenesde gent que esperava l’il·lustre visitant. La co-mitiva es va aturar a la carretera de Barcelona,on l’alcalde, Pere Ordis, i Francisco Franco esvan enfilar en un cotxe descapotat i van iniciarla ruta per dins de la ciutat. I efectivament hihavia moltes banderes a les finestres i balcons,i un gran arc de benvinguda a la mateixa ca-rretera de Barcelona; i efectivament hi haviamolts nens i homes i dones saludant el Gene-ral; i efectivament molts falangistes lluïen amborgull la camisa blava i molts militars les seves

millors gales i els polítics del moment els ja-qués i els fracs reglamentaris. El cotxe de Fran-co i Ordis va enfilar el camí del Barri Vell i vaanar directament a la catedral, on esperavenquatre ministres (els d’Habitatge, de la Gover-nació, de l’Exèrcit i un sense cartera), directorsgenerals, caps militars, alts càrrecs estatals, elpresident de la Diputació, Joan de Llobert i al-tres autoritats locals i provincials. I una genta-da que només deixava lliure l’espai on haviaestat col·locada una catifa que resseguia els es-calons que porten al temple. Franco els va pu-jar acompanyat per la seva dona, Carmen Polo,i a dins de la Catedral hi va haver una ce rimòniasolemne, al final de la qual Franco i la sevadona van baixar l’escala saludant els gironinsque l’aclamaven i mostraven pancartes de su-port en les quals proclamaven orgullosos el seupoble d’origen perquè se sabés que eren a Gi-rona, sí, però que venien de Begur, o de Camp-devànol, o de Camprodon.

FRUITES, PLATA I ESTOVALLESEl seguici va continuar després fins a la plaçadel Vi, que estava plena a vessar, com ho es-taven els balcons que hi donen. A dins de l’A-juntament, Franco va ser obsequiat amb unamostra de «frutos y productos del campo ge-

rundense», una plata d’argent massís amb elssímbols dels setges de Girona i un joc d’esto-valles artesanal fet a Blanes. I amb un discursde l’alcalde, Pere Ordis, que entre d’altres co-ses li va dir: «Tras más de un siglo de olvido porel poder central, Gerona se siente consideraday atendida, alentada y comprendida en su le-gítimo empeño de pervivencia y resurgimiento,y saluda vuestro paso como el prenuncio de yasu total recuperación».

L’enorme concentració de gironins reclama-va la presència de Franco al balcó de l’Ajunta-ment, engalanat per a l’ocasió. I Franco va res-pondre i va sortir al balcó i va dir, entre d’al-tres coses: «Quisiera traer a esta provincia es-pañola a los hombres que por ahí murmuran,en especial a los que se mueven fuera de Espa-ña, para que vieran esta realidad democráti-ca de un pueblo identificado con su régimen,con su gobierno y su conductor». Interromput,segons les cròniques de l’època, pels apludi-ments del públic, va continuar: «Que pudieranconocer esta realidad política española, paraque se les quitase para siempre la esperanza deque España pueda dar un viraje. En España nopuede haber un cambio (nous aplaudiments,es veu) y no puede haber variaciones, porqueesta hora de plenitud, esta

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, la gran quanti-tat de cotxes queformaven el seguicidel dictador. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).2Franco va entrar a laplaça del Vi en uncotxe descapotatacompanyat per l’al-calde Pere Ordis.Foto: Ajuntamentde Gi rona. CRDI(Narcís Sans Prat).3El general saludantdes del balcó del’Ajunta ment. Foto:Ajun tament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).4La plaça del Vi, ple -na a vessar. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).5L’arc que saludaval’arribada del Gene -ral a la carretera deBarcelona. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (JoanMasó Valentí).6Franco saluda desdel cotxe els ciuta-dans que l’espera-ven. Foto: Ajun ta -ment de Gi rona.CRDI (Narcís SansPrat).7El seguici circulantper la carretera deBarcelona. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).8L’alcalde, Pere Or -dis, llegint el seu dis-curs al cap de l’Es tati la seva esposa.Foto: Ajunta mentde Gi rona. CRDI(Campúa).9El balcó de l’Ajun ta -ment, engalanat pera l’ocasió. Foto:Ajun tament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).

5

6

7

8

9

2

3

4

3

(Continua a la pàgina 6)

realidad de resurgimientoy esta vuelta a la fe y a la esperenza, las hemosconquistado con la sangre de nuestros mejo-res». Aquest va ser el final del primer paràgrafd’un discurs força llarg en el qual, cap a la partfinal, el dictador anunciava «otra etapa de vein-te años en que, partiendo de unas bases firmesy estables, vamos a enfrentarnos con el granproblema nacional de dar satisfacción a todaslas provincias españolas con las grandes obrasde regadío, de colonización interna, de vi-vienda, de industrialización, que harán quevuestros anhelos y vuestas aspiraciones puedanrealizarse».

Sortint de l’Ajuntament, el seguici es va tras-lladar al Govern civil, on les autoritats localsvan mostrar a Franco els plànols d’alguns delsgrans projectes en marxa en aquella època enmatèria, efectivament, de regadius, habitatge,industrialització... De nou hi havia una gerna-ció aclamant el General al carrer. I va corres-pondre sortint al balcó, i saludant.

Era l’últim episodi d’un viatge que va conti-nuar cap a l’Alt Empordà i que tornaria a por-tar Franco a Girona unes hores més tard, de re-torn cap a Barceona. El seu pas per la ciutat vaser llavors molt més ràpid i tampoc no hi ha-via gaires gironins esperant per saludar-lo.

Uns dies després, recorda Enric Mirambell,Joan Buil va posar a l’aparador de la botiga quetenia al carrer Nou una fotografia que haviacaptat durant la visita. Mostrava el General il’alcalde passant, drets en el cotxe descapotat,per davant d’una botiga d’alimentació del Ba-rri Vell que venia menuts i ho anunciava ambun cartell. En la imatge es veia, així, Franco iOrdis sota un rètol que deia «Despojos». «Unamic de Buil, quan va veure la foto, va entrara la botiga i li va dir si s’havia tornat boig, queallò li podia portar molts problemes. I la foto-grafia va desaparèixer de l’aparador i no n’hetornat a saber res més», conclou Mirambell.


Fotos:Sobre aquestes lí -nies, l’arc que va re -bre Franco a Blanes,límit provincial deGirona. Foto: Ajun -tament de Gi rona.CRDI (Narcís SansPrat).10Franco saluda desdel balcó del Governcivil. Foto: Ajun ta -ment de Gi rona.CRDI (Narcís SansPrat).11La gentada que esva reunir a les portesdel Govern civil.Foto: Ajuntamentde Gi rona. CRDI(Narcís Sans Prat).12Un gran cartellpoclamava «¡VivaFranco!» al capda-munt de l’edifici delssindicats. Foto:Ajuntament de Gi -rona. CRDI (NarcísSans Prat).13Franco escolta alGovern civil lesexplicacions sobrealguns dels projec-tes més importantsen marxa a Gironaen aquell 1960.Foto: Ajuntamentde Gi rona. CRDI(Narcís Sans Prat).14Franco observant, alCastell de SantFerran de Figueres,la maqueta quemos trava elsterrenys que queda-rien negats pelpantà de Boadella.Foto: Ajuntamentde Gi rona. CRDI(Narcís Sans Prat).

12

13

14

10

11

(Ve de la pàgina 5)

Les fotos no enganyen. Foren milers elsgironins i gironines que a peu de carrer,a les escales de Catedral o davant de l’A-

juntament van saludar i van aplaudir Francoen la que fou la tercera (i darrera) visita deldictador a la ciutat. És cert que hi hagué ciu-tadans que, obligats pel càrrec o la situaciólaboral en què vivien, es veieren forçats amostrar-se entusiasmats davant els ulls delCabdill; és ben cert, també, que els afectes alrègim eren uns quants més dels que la bon-dat de la memòria en el present democràticens ha volgut fer creure; fins i tot és cert queel poble es mou fàcilment per la curiositat ifins i tot per l’entusiasme quan la posada enescena és tan solemne, tan fastuosa, com lade la visita del general Franco, el maig de1960; tot això és cert i ho és també que enun llogarret com Girona, tan allunyat del cen-tre i dels llocs on es coïa una mica de mo-dernitat o rellevància, un llogarret tan ple defuncionaris, militars i capellans, tan pobred’espectacles, la visita de Franco fou per alpoble l’esdeveniment de la dècada.

Tanmateix, tot i això, tot i aquestes impor-tants matisacions, és innegable que el poblede Girona, massivament, majoritàriament, esva llançar als carrers a saludar Francisco Fran-co. Les fotos no enganyen. A més d’un, aque-lla època i aquestes fotos, l’enganxaran avuiamb el peu canviat; més d’un es muntarà lapel·lícula que ell aquell dia estava reunit enuns baixos secrets o que va dormir tot el dia;

més d’un s’aferrarà al que un cert revisionis-me històric de les pseudoesquerres ha vol-gut anar explicant («gran propaganda aliena-dora de la dictadura», «assistència obligatòriadels treballadors»...), però les fotos hi són, ino enganyen. Gairebé tot Girona va sortir aclamar a favor del general.

La visita de Franco a Girona del 17 de maigde 1960 no es pot comparar –políticament–a les de 1942 (3r aniversari de la Victòria i enplena Guerra Mundial) o 1949 (Espanya aï-llada en una Europa que havia derrotat el na-zisme i el feixisme). Però el 27 d’agost de1953, Franco i el Vaticà van signar el Concor -dat. I el 26 de setembre, van arribar els acordsmilitars amb els Estats Units. Era la fi de l’aï-llament. Quan Franco visità Girona, Espanyaja era membre de l’ONU (des de desembrede 1955). En aquesta nova tessitura políticaal món, el règim del general Franco va anarsuavitzant el missatge i les formes. De fet, elsgrups clandestins a la demarcació de Gironavan acabar-se el 1950. Justament l’any 1959donà pas a una etapa franquista que alguns

historiadors han batejat amb el nom de des-arrollismo (1959-1966), caracteritzada perl’interès per les qües tions econòmiques i elscanvis socials. Quedaven enrere les èpoquesmés fosques del franquisme: la fase totalità-ria i repressora (1939-1945); l’autarquia eco-nòmica (1945-1953) i el període del nacio-nalcatolicisme (1953-1959). El més importantper al país fou que l’entrada a l’ONU i elsacords per les bases americanes van fer arri-bar molt milions de dòlars d’ajuts interna-cionals.

L’any 1960 feia tres anys que Antoni Fran-quet, capità mutilat, fidel a Franco des de l’al-çament del 36, havia deixat l’alcaldia en mansdel Dr. Pere Ordis. Feia un any que les ca-sernes militars de Girona havien quedat con-centrades a la carretera Barcelona i Emili Gra-hit. Feia quatre anys que les emissions de TVEanaven arribant a les llars. I sobretot, feia unany que s’havia abolit l’obligació de salcon-duït especial per travessar la frontera. Qua-tre milions de turistes van entrar al país aquellmateix any... Quan Franco visità Girona elmaig de fa 50 anys ho va fer precedit d’unacerta eufòria popular. Aquella gentada no vi-via malament –tampoc no coneixia gaire resmés després de 21 anys de dictadura, és ve-ritat– i veia el present i el futur amb un certoptimisme. No és pas il·lògic pensar queaquella gentada era al carrer saludant Fran-co perquè volia. I de fet, les fotos no enga -nyen./JORDI VILAMITJANA I PUJOL

Aquellagentada

Joaquim Fort i Viader (Madrid, 1966), ca-tedràtic del Departament de Física de laUniversitat de Girona, ha signat treballs ni

més ni menys que amb el genetista Luigi LucaCavalli-Sforza, un dels intel·lectuals de mésprestigi mundial. Arran d’un article de la revis-ta Nature, ha desenvolupat equacions que s’a-pliquen a l’expansió de l’agricultura al Neolí-tic, o a la velocitat amb què s’expandeixen elsvirus a les cèl·lules. Unes equacions que podenresultar útils per a historiadors o arqueòlegs,que eliminen barreres entre disciplines.

Les fórmules matemàtiques serveixen pera tot? Podem trobar la formula de la felici-tat? Home! No (riu). No hi ha cap formula pera la felicitat. Perquè el comportament humà ésmolt difícil de predir.

En un dels llibres d’Eduard Punset hi apa-reixia una fórmula, no en recordo l’autor,les variables de la qual eren els fills que po-dies tenir, estar amb parella o tenir unabona feina. Dit així, podria tenir sentit. Per-què si una persona té fills, està bé en parella ité una feina que li agrada, és més possible quesigui feliç que una altra que no. Però una per-sona pot tenir tot això, i no ser feliç. No hi hacap seguretat.

L’estudi neix d’un treball a Nature que de-fensava que a les terres amb agricultura, hihavia menys llengües; per què passa això?En els territoris on apareix l’agricultura, els agri-cultors acaben amb els caçadors-recol·lectors,perquè es reprodueixen i colonitzen territoris.Tenen un creixement superior al dels caçadors-recol·lectors, i expandeixen la seva llengua.

Amb l’agricultura neix la civilització? Se-gons els historiadors, és del tot correcte. L’a-gricultura és civilització. Aquest model l’hemaplicat al Neolític, quan apareixen els agricul-tors. Parlem de migracions en el passat, senseuna direcció preferent. A diferència de les d’a-ra, quan una gent amb un nivell econòmic in-ferior intenta arribar a llocs amb un creixementeconòmic més gran.

L’ésser humà és emigrant des de la nit deltemps? Som migrants des de sempre.

Aquesta és l’aplicació pràctica de les fór-mules, traçar l’expansió de l’agricultura?Sí. No en quin moment apareix, però sí la ve-locitat amb què es propaga. Uns 1.000 quilò-metres per mil anys, que és la velocitat a la qualels individus es reprodueixen i perpetuen lanova cultura. Parlem d’un fenomen lent, quepassa de pares a fills.

És un treball fet en col·laboració amb setpaïsos europeus; és per la seva dificultat iabast? Per tot plegat. Es necessiten distànciesgrans per aplicar les fórmules, i perquè hi hanintervingut físics i matemàtics que han treballatamb arqueòlegs de diferents països.

Hi ha estudis a l’àrea de Girona sobre l’ex-pansió de l’agricultura? Es treballa amb dis-tàncies grans, perquè el marge d’error sigui in-ferior. Tenim dades de tot Europa. A Banyolescreiem que al jaciment de la Draga hi va arri-bar un poble agrícola, i va marxar després a al-tres llocs. Com més a l’oest estàs situat des delpunt original del naixement de l’agricultura,que és Israel i l’Iraq, més triga a arribar l’agri-cultura. Així, a Portugal va trigar més a arribarque a les nostres terres.

Les fórmules es poden aplicar a altres mo-viments, com les epidèmies? Sí, les mateixesequacions es poden aplicar a les epidèmies, ial canvis en els cultius de cèl·lules, per veurela propagació de virus, i com aquests salten aaltres cèl·lules.

És físic; amb aquestes equacions fa eines

útils per a l’arqueologia, i em parla d’ele-ments de medicina o biologia... El ventalld’aplicacions és amplíssim! És això que fales equacions interessants: que es puguin apli-car a camps i temes diferents.

Es pot fer bona investigació des de Girona?Hi ha la imatge que els millors equips es-tan en universitats més grans o en el mónanglosaxó... Des de la Universitat de Gironapodem fer la mateixa feina que en qualsevoluniversitat de Catalunya o l’Estat. Sens dubte.Ara, la diferència amb les universitat anglosa-xones és que a Girona tenim menys recursos.Aquí fem set hores de classe a la setmana, iquan vaig estar a la Gran Bretanya, vaig veureque els professors fan tres hores a la setmana.

La resta de temps, investiguen? Exacte. Te-nen més temps per investigar, i més diners percomprar aparells i equips. A banda de més be-ques per a persones que facin la tesi. Malgrataixò, aquí treballem amb bons resultats. A l’Ín-dia els professors fan quinze hores de classe ino tenen diners per a becaris i potsgraus.

Hi ha antropòlegs que diuen que com a ca-çador-recol·lector, l’ésser humà treballavamenys hores; fem un mal negoci amb la ci-vilització? Bé, des de la meva opinió com a fí-sic, suposo (riu) que hi ha un altre aspecte a

considerar. Els agricultors podien emmagatze-mar la collita de blat, i el pa els podia durarmolt més temps. En canvi, per als caçadors-re-colectors tenir una setmana dolenta els supo-sava un greu problema. Nosaltres treballaríemles mateixes hores, però hem aconseguit mol-tes més coses, com són la televisió, la nevera ialtres aparells que ens milloren la vida. Aquestsaparells fa poques generacions no els teníem.Cada vegada tenim més recursos.

El genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforzaés un dels grans intel·lectuals actuals, i vos-tè ha firmat algun treball amb ell; com és,en el terreny personal? Va venir a Girona, ijo vaig estar treballant uns mesos a Stanfordamb ell. És una persona molt correcta, amb unaforma de treballar molt ordenada; i molt humilde caràcter.

Cavalli-Sforza, un antiracista convençut,diu que les diferències genètiques entre hu-mans no arriben a l’1 per 1.000. Per què te-nim por a una raça diferent? Quina pre-gunta! (riu) Suposo que hi ha por per part decerta gent que amb la crisi no hi hagi recursosper a tothom. El racisme no té una base cien-tífica, com molt bé diu Cavalli-Sforza.

És la por de la tribu. Sí, en aquest cas, d’unatribu molt gran, però es pot dir així.

Entrevista


JOAQUIM Fort i Viader Catedràtic de Física de la UdG

Des de la Politècnica de Girona, aquest catedràtic de Física ha desenvolupat unes equacions queexpliquen com avançava l’agricultura al Neolític. Amb el seu treball, aquest investigador gironíintenta aplegar ciències com la matemàtica amb l’arqueologia i la història. I, de pas, trenca mites.

“No hi ha capfórmula per a

la felicitat”TEXT: MOISÈS DE PABLO

“Des de la

Universitat deGirona

podem fer lamateixa feina

que enqualsevol

universitat deCatalunya ol’Estat. Sensdubte. Ara,la diferència

amb lesuniversitat

anglosaxonesés que a

Girona tenimmenys

recursos.

“Segons els

historiadors,amb

l’agricuturaneix la

civilització.

“El racisme noté una base

científica, commolt bé diu

Cavalli-Sforza.

“

“

“

La Corduba romana, fundada l’any 156 aCcom urbs quadrata, i convertida en la ca-pital de la Hispania Baetica, va assolir un

cert renom durant el primer cristianisme amb elbisbe Ossori (s. IV). Però serà amb l’entrada delssarraïns a la Península, des del 711, quan la Qur-tuba omeia assolirà el seu màxim esplendor. Ca-pital del gran estat d’Al-Andalus i seu del poderomeia fins la fitna o guerra civil que enderrocàel califat, el 1031, al s. X s’havia convertit en l’urbsmés poblada i extensa d’Occident i el seu esplen -dor sols era comparable amb les metròpolisorientals de Bagdad, Bizanci o Damasc. Encaraavui l’espai hipòstil de la seva mesquita (nom queprové de masyid, «Lloc per postrar-se davant dela Divinitat») deixa asto rat el visitant amb les se-ves més de 600 columnes que suporten un sen-zill però original sistema d’arcuacions dobles–arcs de ferradura per apuntalar i arcs de migpunt que suporten els murs– amb les seves vis-toses dovelles en alternança cromàtica.

– El Potro, el Pont romà i els murs de lamesquita: Arribar a Còrdova amb AVE no és di-fícil. A l’estació es pot prendre algun bus queacosti a la riba del Guadalquivir, per exemple alPuente de Miraflores. A tocar hi ha la petita i be-llíssima Plaça del Potro, amb el Museu de BellesArts i el de Julio Romero de Torres i una didas-càlia feta amb rajola de València en record de l’es-ment de Cervantes. El lloc té ressons del segled’Or (encara s’hi conserva la Posada del Potro),quan hi paraven traginers, tractants i mercadersatrets per un dels millors mercats de mules i ca-valls d’Andalusia. La font renaixentista que la pre-sideix data de 1577; al damunt hi ha esculpit unpoltre de pedra amb les potes del davant alça-des, emblema de noblesa i vigoria.

Seguint per la Ronda de Isasa es puja per Co-r regidor Luis de la Cerda, on ja es palpen els mursmeridionals de la mesquita, que fan angle ambels de llevant: les llenques de paret entre els con-traforts han estat foradades per set portes monu-men tals: de sud a nord, de Jerusa lem, de la Mag-dalena, de Sant Josep, de la Concepció antiga, desant Nicolau, del Baptisteri i de Sant Joan; l’altramurada que seguim, la del sud, la més alta, ambuns arcs de mig punt oberts al segle XVII, teniael sàbat o passadís elevat que comunicava la mes-quita a l’alcàsser omeia a fi que l’emir poguésacudir-hi directament, bastit en l’actual zona delPalau episcopal i del Palau de Congressos.

Avui sabem que la mesquita fou començadaper l’emir Abd al-Rahman I (785-787), després decomprar a la comunitat cristiana l’església de SantVicenç d’estil visigòtic, i que acabà aquell primertemple Hixam I (788-796). Els emirs de la Còrdo -va del segle IX l’engrandiren i enriquiren –Abd-al Rahman II (842-848), va manar la primera igran ampliació–, però va ser durant el califat (929-1031) que la mesquita arribà al seu esplendor: al-Hakam II (961-965) manà la segona ampliació iAlmansur la tercera (987-994). Amb la reconques -ta cristiana del 1236, el temple islàmic seria con-sagrat a la cristiandat. Dos segles després, els je-rar ques eclesials van manar incrustar una cate-dral en el cor de la mesquita, malmetent-ne bonapart. Se’n queixà fins i tot l’emperador Carles V.Avui, és un dels temples més visitats del món iencara hi ha qui vol veure-hi un símbol d’entesaentre cultures i qui diu que el temple cristià vapermetre mantenir dempeus l’edifici àrab.

Tanmateix, abans d’entrar a la mesquita, és botravessar l’Arc o Porta, que havia fet part de lesmuralles per arribar-se fins al Pont romà –docu-mentat el segle I aC, en època de Cèsar, de la fà-brica del qual sols resten els pilars, ja que va serreconstruït en època omeia i restaurat en diver-ses ocasions fins al segle XIX–, des d’on s’albira,a l’altra banda del riu, la Torre de Calahorra, for-talesa cristiana bastida el 136, on hi havia una to-rrassa en l’època califal. Al costat hi ha una pla-ça, amb el denominat Triomf de Sant Rafael, unaalta columna rematada per l’arcàngel.

Després es puja per l’espaiós carrer Torrijos se-guint el mur de llebeig de la mesquita per la partdreta i el Palau de Congressos i Exposicions al’esquerra. En aquest mur hi ha vestigis de dife-rents portes, avui no totes obertes; per ordre ivers el nord són aquestes: Porta de San Ildefon-so, Porta de la Paloma, amb traceries gòtiques,Porta de l’Esperit Sant o d’al-Hakam II, Porta deSant Miquel, que comunica amb l’oratori del ca-lifa, Porta de Sant Esteve o dels Visirs –construï-da per Abd al Rahman I, la més antiga de totes–,Porta dels deans, entrada dels turistes al Pati delsTarongers i Porta o Postigo de la Leche (inicis s.XVI), a la cantonada de la façana nord, on les ma-res pobres abandonaven els infants perquè se’nfessin càrrec persones amb possibles.

– La mesquita: Entrar per la Porta dels deansal Pati dels Tarongers –que en temps califal erend’oliveres, llorers i xiprers, atès que encara no esconeixia la taronja–, ofereix ja una sensació d’es-paiositat absoluta. El consell seria sortir per laPorta del Caño Gordo, proper a l’altar de la Ver-ge de les Faroles, i tornar a l’exterior per adonar-se de la immensitat de l’espai construït. Des delcarrer del Cardenal Herrero, ple de botigues tu-rístiques, es pot anar fins a l’angle de la façanaoriental i una mica pel carrer del Magistral Gon-zález Francés i tornar enrere per entrar de nou alrecinte per la Porta del Perdó, a frec del minareto campanar actual, una porta d’estil mudèjar.

De torres o campanars n’hi ha hagut tres al llargdels segles; del primitiu minaret del segle VIII,no en queda res. Al segle X se n’alçà un de plan-ta quadrada, de dos cossos i que fins i tot va sercampanar cristià fins a 1589, quan un huracà as-sociat als efectes d’un terratrèmol va aconsellaral capítol de la catedral de bastir una nova torrecom a part del programa d’obres de la catedralcristiana. El cos de baix del minaret, doncs, s’em-botí en el nou campanar, bé que la tor re no s’a-cabà de coronar fins a finals del segle XVIII.

La visita a l’interior del recinte, amb l’oceàd’arcs i columnes de l’haram o sala d’oració, perpoc que se sàpiga prescindir de les cordes queassenyalen el pas dels grups de visitants i de lanosa que fan allà al mig, malgrat alguns esforçosd’integració, els pegots cristians –la Capella Reial(s. XIV), el creuer de la gran catedral renaixen-tista (1523-1608), l’anterior i petita catedral gòti-ca (s. XV) o la capella del Cardenal (1697-1705)–,és corprenedora, sorprenent i desconcertant. Enel possible, cal adonar-se de la diferència que hiha entre la part primitiva i les successives am-pliacions, molt especialment la d’al-Hakam II, lamés gran, que constitueix, com s’ha dit, «una ve-ritable mesquita dins d’una altra mesquita». Lavolta de la capella del Lucernari o de Villavicio-sa suposa l’arrencada d’aquesta obra –amb ar-cuacions tribulades espectaculars–, que culminaen les tres cúpules de creueria de la macsura,

8 DominicalDiumenge 16 de maig de 2010

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, el Triomfde Sant Rafael ambl’ala meridional de laMesquita i la torredel Palau de Con -gres sos: a baix, l’es-glésia barroca deSant Pau.1La Plaça del Potroamb el brollador delsegle XVI.2El pont romà i laTorre de Calahorra.3Façana del Palau deViana.4Ala occidental de laMesquita, amb lesdiferents portes.

1

2

43

Amb encantTé un gran call jueu, acaba de celebrar un «festival de patis» similar a l’exposició Temps de Flors deGirona, i el cap de setmana que ve inaugura la seva Fira de Maig; aquesta és l’essència de Còrdova

TEXT I FOTOGRAFIA: LLUÍS BUSQUETS I GRABULOSA

Reportatge


lloc que ocupava el califa i la seva cort, i el mih-rab (fornícula des d’on l’iman dirigia l’oració, aquíamb volta amb forma de petxina).

– Call i Alcàsser: A la sortida visitem la Jude-ría, i per Judá Leví, un dels racons més transitatsdel barri, i pel carrer Tomàs Conde, en una casade les quals va néixer Luis de Góngora, caminemfins a la Plaça Maimònides, on hi ha el museutaurí, i, després a la de Tiberíades, presidida peruna estàtua de Maimònides i a la Sinagoga del s.XIV. Per Cairuán, que discorre paral·lela a la mu-ralla medieval, a frec de jardins i estanys amb lesestàtues dels dos grans filòsofs cordovesos, Sè-ne ca i Averroes, passant a frec de la Porta d’Al-mo dóvar –de l’època califal, però restaurada–,baixem fins a l’Alcázar de los Cristianos, bastitper Alfons XI el 1328 com a hostatgeria reial. Téplanta quadrada i està flanquejat per quatre to-rres cantoneres. Sembla que sota les seves to-rrasses els Reis Catòlics, que n’ampliaren les de-pendències –una de les quals albergà la Inquisi-ció– aprovaren el viatge de Colom. S’hi accedeixper la torre dels Lleons, que dóna accés a un ves-tíbul amb una volta de nervadura, que reparteixels visitants a l’interior (no us perdeu la sala delsmosaics ni les cavallerisses reials) o vers els jar-dins, un dels espais més bells de Còrdova. Desd’allà ens apropem al riu i per Amador de los Ríostornem a la zona del Triomf de Sant Rafael i aTriunfo. A molts llocs es pot dinar de tapeo.

– De Sant Francesc a la Plaça Major i a l’A-juntament i al Temple de Diana: Després dedinar cal travessar la ciutat començant pel carrerde Sant Ferran, no lluny del Potro. Enllà d’un pòr-tic barroc, hi rau l’antiga església del convent fran-ciscà de Sant Pere, consagrada parròquia el 1877,possiblement escola alcorànica en temps califalsi Nuestra Señora del Pilar en una zona anome-nada Tierra andaluza. Allà al davant hi ha l’Ar-co del Portillo, única romanalla de les portes d’en-trada orientals a l’antiga medina (s. XIV). No llunyd’aquí hi ha la Calleja del pañuelo, amb la plaça–diuen– més petita del món i, més a ponent, laplaça Jerónimo Paéz, amb el Palau renaixentistadels Paéz de Castillejo –avui Museu arqueològic–i la Casa del jueu, sota dels quals els arqueòlegshan descobert el teatre de la Corduba romana,semicircular i per a més de 12.000 espectadors.

Tornant al carrer Fernando i girant per MaeseLuis, s’arriba a la plaça major o de La Corredera,d’un barroc auster, castellà; no debades li donàl’actual aspecte un arquitecte de Salamanca. Els61 arcs de la porxada inferior sostenen els 360balcons que treuen el cap a la seva planta rec-tan gular. Aquí s’hi han celebrat des de curses debraus a execucions inquisitorials.

Per Marín s’arriba a l’Ajuntament, flanquejat per

les columnes i capitells d’un temple romà (s. IdC), segurament consagrat a Diana i potser bas-tit per Claudio Marcello, el cònsul romà que fun-dà la ciutat. El monument sembla que formavapart d’un complex, un Fòrum provincial, quedeuria incloure un pòrtic i un circ, a tocar de laVia Augusta. A l’interior de l’Ajuntament es po-den veure els carreus romans.

– De Sant Pau al Crist de les Faroles: A l’al-tra banda del carrer Capitulares, davant de l’A-juntament, hi ha l’església de San Pablo (davantd’un palau renaixentista, la Casa de los Villalo-nes). L’església s’alça el 1236, quan Còrdova fouconquerida als musulmans i Ferran III va manarbastir un convent sota l’advocació de l’apòstol deTars. Avui disposa d’un carilló de 32 campanesamb més de dues-centes melodies informatitza-des que sona set vegades al dia. La façana des-taca per la seva portada manierista i la rosella depedra blanca. A l’àbsida esquerra hi ha la cape-lla de Nuestra Señora de las Angustias, una de lesmés belles talles de la imatgeria andalusa, obrade Juan de Mesa (1627). Claudio Marcelo amunt–un carrer plantat de tarongers– s’arriba a la Pla-ça de las Tendillas, amb un rellotge únic: quartsi hores no les marca cap campana sinó els arpe-gis d’unes soleàs enregistrades pel guitarrista fla-menc Juanito Serrano.

Ajuntament amunt, per Alfaros i Puerta del Rin-cón, s’arriba a les escales de la Cuesta del Bailío,

perfumada per les buguenvíl·lies que vessen desde l’horta dels caputxins i protegida pel Palaudels González de Còrdova, avui Biblioteca vivade l’al-Andalus. Gairebé com una sorpresa, apa-reix la sòbria, silenciosa, circumspecta i pudoro-sa, plaça de Capuchinos, amb el monument alCristo de los Desagravios y las Misericordias, depedra, rodejat de vuit faroles que s’encenen a lanit, més conegut com el Cristo de los Faroles. Aquícal una aturada perquè el temps s’hi paralitza il’emblanquinat de les parets i les negres llam-bordes del terra contrasten en un espai petit, gai-rebé tancat, que convida al recolliment. Calç llam-pant, terra negra i blau del cel: quanta saviesa ar-quitectònica amb tan poc espai i tanta pobresad’elements! Sembla que el recinte es configuràentre el XVIII i el XIX, quan diversos ordes reli-giosos compraren uns terrenys i deixaren en elcentre un rectangle enllambordat. L’asil de vellsi l’església de la Verge dels Dolors (coneguda com«La senyora de Còrdova») flanquegen la plaça; al’altra banda del Crist, l’església dels caputxins oesglésia conventual del Santo Ángel.

– Jardins de la Mercè, Palau de Viana i pla-ça de Sant Agustí: D’allí, per la Plaça dels Do-lors, s’arriba als Jardins de la Merced, a l’altra ban-da de la qual hi ha la Torre de la Malmuerta, deplanta octogonal (s.XV), bastida damunt d’unaaltra de sarraïna. És l’hora de dirigir-se vers l’es-glésia de Santa Marina de Aguas Santas –no llunyde la puerta de Colodro, per on començà la re-conquesta de la ciutat gràcies al fet que un tal Ál-varo Colodro degollà els sentinelles alarbs–, unade les catorze que fundà Ferran II. A prop, hi hala plaça del Conde Priego amb un monument es-cultòric a Manolete i el Convent de Santa Isabel.A la plaça de Don Gome s’alça el Palau dels Mar-quesos de Viana, que es remunta al s. XIV, ocu-pa 6.500 metres quadrats (1.200 dels quals sónjardins) i disposa d’una biblioteca de finals delXIX de més de 7.000 volums. Sobri per fora, ambparets simplement emblanquinades, és el testi-moni viu d’una casa senyorial andalusa. Murs en-dins, reclou dotze patis, un jardí, i dotzenes d’es-tances, cambres i salons que es poden visitar. Und’aquests conforma las Rejas de don Gome, quees pot veure sovint des de fora camí de la plaçade Sant Agustí. Travessant la Plaza de las Beati-llas, amb una flairosa fleca, un taverna popular iuna farmàcia antiga, s’arriba davant de l’esglésiade Sant Agustí (s. XIV), a la plaça del mateix nom,ombrejada per un grapat de palmeres.

Cal retornar als Jardins de la Merced. L’estacióno és lluny. Per Ronda de los Tejares encara homes pot arribar a les glorietes dels Jardins d’Agri-cultura, travessar l’Avinguda Amèrica i... ja somal punt de partida.

Fotos:Sobre aquestes lí -nies, a dalt, el lucer-nari que porta alsarcs trilobulats de lamacsura i el mirhab;a baix, Arc del Por -tillo.5Una de les portesd’accés a la mes quita.6Accés per la Portadel Perdó, a frec delcampanar.7La selva d’arcs de lamesquita.8El presbiteri de laCatedral, que trencal’harmonia d’arcs.9Columnes i capitellsdel temple de Diana.10Les «Rejas de DonGome».11Palmeres a la plaçade Sant Agustí.12L’església delsCaputxins i el Cristde «los Faroles».

6 7

5

5

8 9 10

11

12

Fa prop de vint-i-cinc anys van obrir la sevaprimera perruqueria Cebado a Banyoles.En aquella època, les germanes Geli te-

nien la «missió» de crear pentinats volumino-sos, melenes crespades com la de Farrah Faw-cett i tallats curts a l’estil garçon. Ara, quan ce-lebren els vint-i-un anys del seu local a la ca-pital gironina, tornen a veure-se-les amb aques-tes tendències capil·lars, perquè, encara que jasoni a tòpic, les modes sempre tornen i ara tocauna revisió dels anys vuitanta.

Laura Geli i la seva germana Montse cursa-ven els estudis de perruqueria en l’aleshoresúnic centre de formació que Cebado tenia aBarcelona. Alberto Cebado els va proposarobrir una franquícia a Girona, «però llavors no-més teníem 14 anys!», explica ella. I Cebado lesva esperar fins que les dues banyolines es vanveure amb cor d’obrir el seu propi local de per -ruqueria. Amb tot, al principi van preferir fer-ho a la capital del Pla de l’Estany i no va serfins l’abril de 1989 que no es van llançar a laconquesta de Girona ciutat.

Vint-i-un anys després, la perruqueria Ceba-do de Girona, situada al carrer Ultònia (just da-vant de la plaça del Lleó), ha consolidat unatrajectòria basada en el servei d’imatge, tendèn -cia i professionalitat a les comarques gironines.La seva veu s’ha imposat amb la força del sa-ber fer que caracteritza la perruqueria. Han es-tat 21 anys marcats per la rigorositat de la tèc-nica, tant en els talls i pentinats com en la curaper resoldre tots aquells problemes que plan-tegen avui dia uns cabells sotmesos a l’estrès ia un ritme accelerat de vida. El treball impeca -ble d’aquest equip ha estat la clau per fer créi-xer un negoci que s’ha construït amb la forçadel treball, de la investigació de la tècnica i dela recerca de tendències i estils que han sabutactualitzar fins avui la imatge de moltes i demolts clients que han passat per les seves mans.

Avui, la primera perruqueria Cebado a Giro-na es renova sota la direcció de Laura Geli, quilidera un equip molt competent de professio-nals per seguir donant tendència, cura i salutals cabells, al mateix temps que continuenapostant per les últimes tendències en imatge,talls de cabells, color i forma, gràcies a l’Equipd’Imatge de Cebado, del qual Laura Geli n’haformat part durant molt de temps.

Aquest bagatge li ha permès preparar equipsmolt competents al seu costat, i el Saló de Pe-rruqueria Cebado de Girona ha esdevingut unaplataforma perfecta per a molts professionalsque han acabat obrint les seves pròpies perru-queries a Banyoles, Palamós, Olot i a la matei-xa Girona. La clau? L’estructura forta de les pe-r ruqueries Cebado, que tenen més de cent anysd’història i prop de cent Salons de Perruqueriaa tot Espanya, Portugal i Andorra.

Precisament per demostrar que es troba a l’a-vantguarda de la tècnica, Cebado Girona vapresentar, amb motiu del seu aniversari, un noutractament de Kérastase que només ofereixen200 centres a tot el món. Es tracta de Chrono-logiste, un ritual ideal per als cabells tenyits,apagats, sense cos i fets malbé en general.Chronologiste, que es basa en els principis ac-tius del caviar i conté aminoàcids, oligoele-ments i iode, no és només un increïble revita-litzant per als cabells en sí, sinó també per alcuir cabellut. El tractament, que costa 95 eurosi dura 30 minuts, comença amb un relaxantmassatge al cap i les espatlles per oxigenar la

zona. Després, s’aplica, ble a ble, una mesclad’un concentrat nutritiu i d’un producte queconté perles de caviar (aquestes tenen unessubstàncies que s’activen en aquell mateix mo-ment, de forma que els seus actius són fres-cos). Es deixa actuar uns minuts i el resultat ésimmediat: una melena més espessa, amb mésvolum i més brillant.

Reportatge


Vint anysno són resLa perruqueria de les germanes Geli fa dues dècades que és a

l’avantguarda de la moda i salut capil·lars i ho celebra presentantun nou producte de Kérastase basat en els principis del caviar

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Fotos:Sobre aquesteslínies, a dalt, unaproposta actual derecollit per a cele-bració nupcial; abaix, un dels tallscurts pels qualsaposta Cebado pera aquesta primave-ra-estiu, encara queels frontals es deixenllargs per crear lafalsa impressió d’unamitja cabellera cur-tíssima.1L’interior de la perru-queria Cebado deGirona.2 a 5Les portades dequatre catàlegs deCebado mostren l’e-volució de les ten-dències en perru-queria durant ladècada dels 90.6Les mitges melenestambé són ideals pera l’estiu, amb molde-jats que permetendeixar l’assecadorde banda.

1

2 3

4 56

MA

RC

MA

RTÍ

Girona tanca avui una nova edició deTemps de Flors, caracteritzada com lesanteriors per la massiva afluència de vi-

sitants al Barri Vell de la ciutat i per l’especta-cula ritat d’alguns dels muntatges presentats.Com en passades convocatòries, i malgrat trac-tar-se d’una exposició floral –almenys segonsla se va deno minació–, alguns d’aquests mun-tatges han prescindit absolutament de les florsi de qualsevol element vegetal, buscant altresmaneres d’aproximar-se a l’objecte de la mos-tra. És el cas de la instal·lació A flor de pell, quecomentem seguidament, que utilitzant única-ment elements tan simples com gots de plàsticva aconseguir un efecte molt atractiu. Tan atrac-tiu que, a més de cridar l’atenció de nombro-ses persones (la imatge superior n’és un bonexemple) durant els dies que va estar exposa-da, va ser reconeguda pel jurat dels premis d’ar-quitectura de les comarques gironines corres-ponents a 2006 en l’apartat d’espais efímers.

Iranzu Santamaria, impulsora del projecte,explicava en el catàleg dels premis que «comcada any, els alumnes de quart d’arquitecturade La Salle de Barcelona dissenyen el decoratd’un dels patis que s’obren al públic a Girona,durant Temps de Flors. Sol tractar-se de patiscoberts, que es mantenen oberts durant el diai queden tancats i protegits a la nit. No obstantaixò, aquest any l’espai que se’ns va oferir eraun tram de la pujada de la Catedral, la qual cosaintroduïa un condicionant nou». Així, afegia,«com que es tractava d’un espai totalment obert,quedaria desprotegit de la pluja, del vent, delvandalisme, etc... tant de dia com de nit, la qualcosa va ser determinant a l’hora d’enfocar elpro jecte». Tenint en compte aquests factors ique tampoc no seria possible el mantenimentdel muntatge durant els dies d’exhibició, «vaigcomençar pensant en materials imperibles, amés de barats. Havia vist llums casolans fetsamb gots de plàstic, i m’havia cridat molt l’a- tenció el fet de poder aconseguir-hi formes es-fèriques. M’interesava el potencial que veia enaquest element i vaig decidir treballar-hi».

Les idees van continuar apareixent a mesuraque l’equip experimentava amb aquest mate-rial tan peculiar: «La diferència de mida entre el

diàmetre de la boca i el del fons dels gots per-met que, quan s’uneixen per les vores, puguingenerar formes tant còncaves com convexes, ivaig pensar a articular-les i generar un teixit or-gànic que s’estengués per l’espai». Faltava in-troduir-hi l’element floral i per aconseguir-ho«vaig recórrer a gots de diferents colors i mides,que van dibuixant-les (les flors) sobre la su-perfície de gots blancs».

Però el procés va continuar evolucionant, en-cara: «Després de la realització d’una primeramaqueta, amb l’ajuda de diverses companyes,vam advertir una altra qualitat de l’objecte quehavíem construït i que no esperàvem: la sevagran capacitat per adaptar-se a les superfícies

sobre les quals es col·loqués. El més sensibleaccident, la més mínima alteració del pla quetinguéssim a sota podia llegir-se en el teixit degots, la qual cosa ho feia molt més atractiu. Emva soprendre gratament aquesta gran sensibi-litat en la peça i vaig pensar a potenciar-la almàxim». Així, les escales de la Pujada de la Ca-tedral «ens brindaven una oportunitat excel.lentper col.locar la peça al damunt. L’escultura deSubirachs L’arquitecte, en homenatge als cons-tructors anònims de la catedral de Girona, apa-reix integrada en el muntatge, i es va prendrecom a punt a partir del qual el gran tapís deflors s’estén en totes les direccions, modelatamb la textura dels graons que té a sota».

Arquitecturagironina

11 DominicalDiumenge 16de maig de 2010La catifa de gots

El muntatge per a Temps de Flors s’adaptava a l’entorn sense incorporar cap element vegetal

A flor de pell (Girona)

Mésinformació

– Demarcacióde Gironadel Col· legid’Arquitec tesde Catalu nya,plaça Cate dral,8, Girona.972 41 27 27 www.coac.net/Gi rona.

TEXT: ALFONS PETIT

Fitxatècnica

ProjecteA flor de pell.MunicipiGirona.Autors Iranzu Santama-ria i els alumnesde quart curs deprojectes de l’ET-SA La Salle deBarcelona.Promotor Ajuntament deGirona.Col·laboradorsEsteve Puigden-goles, Jordi Ra-mos, Jordi Sala,Ricard Turon,Ramon M. Puig iArcadi Pla.

DdG

DA

NIEL D

E REPA

RA

Z/IRA

NZU

SAN

TAM

AR

IAD

AN

IEL DE R

EPAR

AZ/IR

AN

ZU SA

NTA

MA

RIA

DA

NIEL D

E REPA

RA

Z/IRA

NZU

SAN

TAM

AR

IA

Establimentsantics


Isidro Arnau i Camps, nascut a la Garrotxa,venia per tot Catalunya els llibrets de paperde fumar que fabricava una empresa d’O-

lot. Després d’haver recorregut molts pobles,es va adonar que hi havia manca de mànecsde fusta per a eines de la construcció i delcamp, com aixades, dalles, destrals, forques,pics, pales, etc... Va encarregar al seu germà,Esteve, que tenia una torneria on fabricava ca-nelobres de fusta, que també fes mànecs pera tot tipus d’eines. I tots dos es van posar atreballar en aquest projecte en un taller de lesPlanes d’Hostoles. Així va nèixer l’empresa,l’any 1885.

Durant molt temps van estar treballant i fa-bricant mànecs que distribuïen per tot Cata-lunya. La matèria prima, la fusta, l’extreiendels boscos poblats de roures, alzines, casta -nyers i altres tipus d’arbres de la Vall d’Hos -toles i també de la Vall del Llémena que, perla seva gran qualitat, eren únics i d’una tex-tura molt forta. Fins al punt que en l’actuali-tat l’empresa exporta mànecs a tot el món per-què la seva fusta continua essent d’excel¡·lentqualitat i no se li ha trobat substitut.

Quan va arribar la Guerra Civil, els fills d’I-si dro i Esteve Arnau, Joanet i Miquel, respec -tivament, van haver de marxar del país i es vafer càrrec del negoci la mare d’en Joanet, Mar-garita Rodà. Ella no tenia estudis, però el seumarit, Isidro Arnau, que era mestre –però queno havia exercit mai perquè no havia tingutdiners per comprar el títol–, li havia ensenyat,abans de morir, a llegir i escriure, i així la donava poder continuar tirant endavant el negoci.

EXPORTACIONS ARREU DEL MÓNEls cosins Joanet i Miquel Arnau van morir jo-ves i aleshores es van fer càrrec de la casa,que ja començava a funcionar prou bé, elsseus respectius fills, Josep Arnau i Serra i Mi-quel Arnau i Carbonés. El primer es va dedi-car bàsicament a les vendes, iniciant l’expor-tació de mercaderies, que actualment és unade les bases de l’empresa, mentre que el se-gon, que era pèrit industrial mecànic, va apli-car els seus coneixements a les tasques de fa-bricació. Els mànecs de fusta, sempre elegidaamb molta cura d’arbres de gran qualitat, es

fabricaven a mà, artesanalment, seguint tot unprocés que començava amb la tala de l’arbreal bosc, i seguia amb l’asserradora, l’assecat iel tractament de la fusta.

La producció es venia sobretot a Barcelo-na. El negoci anava tan bé que el darrer terçdel segle XX hi van arribar a treballar unesseixanta persones. Anys més tard es va me-canitzar tota l’empresa i, malgrat que encaraes fan algunes tasques de manera artesanal,

la majoria del procés està mecanitzada.Josep i Miquel Arnau estan jubilats en l’ac-

tualitat i l’empresa ha dipositat la direcció enla persona de Xavier Arnau i Noguer, que ésla quarta generació de la família. La societat,capdavantera a l’Estat espanyol en la fabrica-ció de mànecs, exporta a països d’arreu delmón i ara vol introduir-se a Xile, l’Argentina itambé al nord del continent africà. També haampliat el negoci a altres productes.

Isidro ArnauLes Planesd’Hostoles

La prova que una bona idea pot generar un excel·lent negoci:Isidro Arnau es va adonar que faltaven mànecs de fusrta de

qualitat, i això és el que l’empresa produeix des de fa dècades.

Història

La idea de fabri-car mànecs pera eines de laconstrucció i elcamp la va tenirIsidro Arnau iCamps, que esva associar ambel seu germà,Esteve, per fun-dar el negoci.La fusta era ex-treta dels bos-cos dels vol-tants de les Pla-nes d’Hostoles.Després de laGuerra Civil esva espandir elnegoci amb l’ex-portació, aixícom amb la mi-llora de les ins-tal·lacions, quevan ser mecanit-zades. L’empre-sa té ara altresactivitats.

Origen1885.FundadorIsidro Arnau iCamps.Propietarisactuals Josep, Miquel iXavier Arnau.TreballadorsQuinze.ActivitatFabricació demànecs de fus-ta, eines me- tàl·li ques, piles,bombetes i llan-ternes.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

El brandi més conegut i consumit és el cog-nac, produït en una regió francesa de l’A-tlàntic que porta aquest nom. Altres, en

canvi, s’estimen més l’armanyac, amb el seuper fumat gust que recorda les prunes (armag-nac, en fracès; armanhac, en occità), proce-dent de Gascunya, en una regió que va del sudde Bordeus als Pirineus, que comprèn les fa-mo ses Landes –Lanas en occità–, on hi ha eltrian gle d’or gastronòmic format per Baiona–origen del famós pernil que du el mateixnom–, Biarritz i Dacs i Saint Paul lès Daxs, fa-moses estacions balneàries. Estem en ple corde la Gascunya dels Tres Mosqueters i D’Artag -nan, d’Alexandre Dumas, de Gargantua i Pan-tagruel, de Rabealis, de la «poule au pot» o ga-lli na en olla dels reis de França, situat a tocard’Iparralde –el País Basc francès– i no lluny deBordeus –els vins!– i de Sant Sebastià.

Es diu que l’armanyac, anomenat també «eaude vie de grappes» (aiguardent de brisa) és lamés antiga destil·lació de França –d’Occitàniasegur, ja que hi ha documents en occità delssegles XII i XIII que ja l’esmenten, si més no unaiguardent similar–. El seu nom ve del territo-ri on s’assenta, situat estratègicament, com hemdit, entre el País Basc i Bordeus, en els depar-taments de Gers, Lotet i les Landes, en un paísanomenat per França no pas amb el nom his-tòric de Gascunya, sinó amb el de Sudouest.Les Landes, amb el seu característic paisatged’afuats pins marítims i sòls sorrencs, està a uns25 quilòmetres del mar. Aquesta zona va emer-gir mundialment en el comerç del vi per la pre-sència britànica i fins holandesa. Paraules com«barrica», per exemple, vénen de la variant gas-cona de l’occità, i va ser el primer lloc on es vaembotellar el vi. Justament es deu als holan-desos l’elaboració d’aiguardent o brandy delsvins de la regió per facilitar-ne el transport, so-bretot a partir del segle XVII.

CINC CATEGORIES, DIFERENTS ZONESEnvellit en bótes de roure, es distingeix pelsanys i per la zona de producció, convenient-ment protegida. Bas Armagnac o ArmagnacNoir, a l’oest, amb capital a Eauze, produeix elsvins i armanyacs més fragants, fins i amb bu-quet. Els de Ténareze, al centre –consideratstambé dels millors– solen presentar més cos ialhora perfum. La capital és Condom. L’Alt Ar-magnac, a l’est, dit també armanayac blanc pelsól de calç, és emprat més aviat per a les mes-cles –la capital es Auch (Auish en occità)–.

L’ampolla ha d’especificar la data de collita ila d’embotellat; aquesta és la que marca els anysd’envelliment de l’armanyac.

Les categories comercials són:

1.– Armagnac, Bas Armagnac, Témareze iHaut Armagnac i tres estrelles, amb un mínimd’un any d’evelliment.

2.– VO (Very old, molt vell), VSOP i Réserve,amb un mínim de quatre anys d’envelliment enfusta i fins a deu.

3.– Extra, Napoléon, XO i Vieille Réserve,amb un mínim de cinc anys i fins a quinze.

4.– Armagnac vellíssim. Amb més de setzeanys en una bóta. Es pot barrejar amb arman-yac de trenta a quaranta anys, donant un bu-quet extra.

5.– Millésimes: Armanyacs sense barregesprocedents de collites considerades excepcio-nals. La data d’ebotellament és la que corres-

poen a l’envelliment en fusta.En aquesta regió occitana, a part d’aquest ai-

guardent, també es fan aperitius com el floc ola «ratafia» (diferent de la ratafia de nous i her-bes catalana). Igualment amb armanyac –queté un lleuger gust de prunes seques– es con-serven unes delicioses prunes, normalment lestambé occitanes d’Agen, que tenen Denomi-nació d’Origen (prunes a l’armanyac).

L’armanyac, com altres brandis, se sol pren-dre a la sobretaula, després de l’àpat, servit enuna copa de globus i a temperatura ambient(no refrigerat, i sense gel). L’armanyac, doncs,només admet l’escalfor de les mans –no fa fal-ta cap espelma.

L’armanyac Gastronomia


JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

Unes postres sense forn –o, millor, sen-se massa– que fins i tot els nens podranfer. Però potser no en podran menjar,

atès que tenen alcohol! Per a unes sis perso-nes.

ElaboracióTalleu a rodanxes els brioixos secs i unteu-los amb mantega només per un costat. Em-polseu-los amb una mica de sucre i poseu-los a forn moderat durant 8 minuts, per tal que

es daurin.– Talleu a bocins la fruita confitada, barregeu-la i feu-la macerar amb el licor 5 minuts.

– Diluïu amb una mica d’aigua la melmeladad’albercoc i napeu les rodelles de brioix fentservir un ganivet. Col.loqueu-les en una pla-ta distribuint-les en forma de corona, deco-reu-les amb les fruites confitades, ruixeu-lesamb el licor i tireu-hi més melmelada al da-munt.

NotesSi ho feu per als nens, canvieu el licor per xa-rop, almívar, etc...

Borratxos de brioix ambarmanyac i fruites confitades

La recepta

Tot i que el brandi més consumit és el cognac, l’armanyac, procedent de la regió francesa de laGascunya, també té fervents partidaris pel seu característic i perfumat gust que recorda les prunes

Ingredients

� 6 brioixos deldia abans (o demés dies). � Mantega.� Sucre.

� Fruites confita-des.� Un got d’arma -nyac.� Melmelada d’al-bercoc.

És la joia de la corona dels vins de finca ela-borats per Castell de Perelada. Finca Gar-

bet, set hectàrees situades al nord del cap deCreus, al terme municipal de Colera, al costatdel mar, en un terreny pissarrós i difícil que obli-ga al conreu en terrasses. L’anyada 2005 es pre-senta elaborada al 100% amb la varietat Syrah,que juntament amb la climatologia agresta dela zona per la insolació, poca pluviometria,

vents forts i brisa marina, fan que expressi lapersonalitat de la marina de l’Empordà. Són lesvinyes verdes vora el mar, les vinyes verdes delcoster que Josep Maria de Sagarra convertia enpoema. Vi de color cirera molt fosca. Aroma po-tent, complexa, expressiva, balsàmica, minerali encisadora. En boca és atractiu, potent, ampli,cremós, saborós, amb postgust llarg i elegant.És un dels grans vins del món. Recomano tas-

tar-lo com a degustació d’e-lit amb un grup d’amics iamigues que sentin fascina-ció pels vins de qualitat. Ésel líder dels vuit vins de Pe-ralada que superen la pun-tuació de 90 punts de la re-vista The Wine Advocate deRobert Parker. Els altres són:ExEx 8, Gran Claustre negre2004, Finca Malaveïna 2007,Finca La Garriga 2007, CavaTorre Galatea rosat, CavaGran Claustre 2006 i GranCruor 2006. Per a més in-forma ció: www.girovi.cat iwww.pe re ladacomer -cial.com.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col·leccionisme

Fins al proper diumenge, dia 23de maig, romandrà oberta a laSala Abat Senjust de Ripoll la

XXXIX Exposició filatèlica i numis-màtica, que el Cercle ha volgut de-dicar a commemorar els 150 anysde l’arribada de les Carmelites a lalocalitat. La mostra va ser inaugu-rada ahir i l’acte va servir igualmentper presentar un segell personalit-zat, el matasegells especial i la me-dalla commemorativa, obra de l’es-cultor Joan Picas, que mostra unavista de l’Escola Nostra Senyora delCarme, actual Escola Vedruna. Du-rant unes hores va funcionar unaestafeta temporal de correus perpoder franquejar la correspondèn-cia i altres efectes postals.

El segell està dedicat al tricente-nari del nomenament del ripollèsFrancesc Antoni de Solanell i deMontellà com a president de la Ge-neralitat de Catalunya. Va néixer alcarrer dels Valls de Ripoll i anysmés tard la seva casa seria la sego-na residència de les Germanes Car-melites; la primera va ser a l’antichospital.

Com ja és habitual en la mostrano competitiva que anualment pre-senta el Cercle Filatèlic i Numis-màtic de la capital ripollesa, espresta atenció a diverses branquesdel col·leccionisme, sent els expositors de lapresent edició:

– Filatèlia: Antonio Moreno, Arquitectura re-ligiosa; Joan F. Molina, Monuments barcelonins;Gerard Capdevila, Catalunya; Joaquim Rosa,Rutes Jacobeo; Paul Caprile, Bernardette, Lour-des; Jacob Dekker, La música en la filatelia; M.Pilar Martínez, Religión en la filatelia; Fernan-do Méndez, Censuras militares; Isabel i Mont-serrat Mioche, Visites de Joan Pau II; Jesús Cer-cadillo, Marcas de submarinos nucleares ame-ricanos; i Pere Subirà, Pintura española.

– Filatèlia infantil: Treballs realitzats al ta-ller de filatèlia de l’escola Vedruna pels alum-nes de 5è i 6è, sobre l’esport i el medi ambient.

– Numismàtica: Joan Tarré, Francisco Gavi-ña i Josep Fajula.

– Col·leccionisme: Maria Moreno, M. Tere-sa Roura, Xavier Rudé, Jordi Bonet, i Isabel iMontserrat Mioche.

Aquesta entitat, una de les més importants delpaís, dedica des de la seva fundació una espe-

cial atenció als temes històrics, identitaris i decol·laboració amb altres societats de Ripoll. En-capçalat per la presidenta Carme Font, el col·lec-tiu dels col·leccionistes ripollesos edita igual-ment un interessant butlletí/revista, que enaquesta 39a edició ofereix els següents articles:Gaudeamus Igitur, de Maria Moreno; L’escolaVedruna: pinzellades de records, de Conxita Sa-barich; La família Solanell de Ripoll, de JordiMascarilla; Centenari del naixement del perso-natge Massagran, creat per Josep M. Folch i To-rres, de Jordi Bonet; 150 aniversari del naixe-ment de Joan Maragall i Gorina, per Joan F. Mo-lina; i El col·leccionisme i la numismàtica, deJoan Tarré.

Com molt bé van dir els organtizadors en l’ac-te d’inauguració, la sala Abat Senjust acull denou un bon reguitzell de records en el temps.Història, patrimoni i memòria gràfica i docu-men tal que gràcies als aficionats a aquests es-barjos culturals poden recuperar-se, conservar-se i donar-se a conèixer.

L’escola Vedruna

Els col·leccionistes recorden els 150 anys de les Carmelites

a Ripoll

XavierRomero

Quan el sol esgarrapava el tel de la nit jaes començava a posar en marxa. D’en-

trada es notava el cos adolorit i cansat. I aixòque a l’hora d’anar a dormir queia al jaç comun sac, però no en feia prou, seguramentperquè des que posava els peus a terra nos’aturava ni un moment. Ell tenia una dèriai sabia com satisfer-la, però també era benveritat que s’hi havia d’esforçar molt i molt.Per sort cada vegada faltava menys per te-nir els diners que necessitava.

Tomàs Llibre Puig va néixer a Lloret deMar el 1868, quan el general Prim feia uncop d’estat progressista que posaria punt fi-nal a la monarquia d’Isabel II. Així s’inicia-va l’anomenat Sexenni Democràtic, durantel qual es va proclamar la Primera Repúbli-ca espanyola el 1873. Finalment, però, al1875, fruit d’un altre cop d’estat, els Borbonsvan recuperar el poder en la figura d’AlfonsXII. S’iniciava una etapa anomenada Res-tauració.

Aquesta inestabilitat política afectava eldesenvolupament econòmic i social, i pro-vo cava que els joves de les localitats costa-neres emigressin buscant la fortuna més en-llà de l’Atlàntic. Això és el que va fer TomàsLlibre, que el 1888 va marxar a Cuba, on vaviure deu anys.

Quan el 1898 l’illa antillana va aconseguirla independència, aquest lloretenc es va tras-lladar a la República Dominicana. Allà va co-mençar a treballar com a peó de les planta-cions de l’empresa nord-americana UnitedFruit Company. Mica en mica va anar as-cendint de categoria mercès al seu esperitde superació. Amb els anys va anar estal-viant un petit capital que va invertir en terresi a partir d’aleshores es va establir pel seucompte. Així va arribar a posseir unes 700hectàrees dedicades a explotacions agríco-les i ramaderes.

Tomàs Llibre Puig es va casar amb unanoia cubana anomenada Fidelia Quintana ique era dinou anys més jove que ell. El ma-trimoni va tenir tretze fills, i entre els seusdescendents n’hi vahaver alguns que vanesdevenir personatgesde renom a la Repúbli-ca Dominicana. Perexemple Juan LlibreQuintana, nascut el1925, que va ser undels locutors de ràdio,actor i rapsode més fa-mosos del país. Va mo-rir el gener de 2008.

Pel que fa a TomàsLlibre Puig, va morir aPuerto Plata el 1963,quan tenia 95 anys. Laseva dona va moriruna dècada més tard,als 86 anys.

TomàsLlibrePuig

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Finca Garbet2005

Tendències


1Samarreta,Pepa Loves.2Samarreta,Kookaï.3Vestit verd amb pedreria,Why Not?4Vestit, Kookaï.5Vestit,Armand Basi.6Mono, Naf Naf.7Trench,Armand Basi.8Sandàlies, Zara.9Vestit,Armand Basi.10Vestit, H&M.11Vestit, Naf Naf.12Vestit,Marithé &FrançoisGirbaud.13Sabates,Uterqüe.

TEXT: ANA RODRÍGUEZ

Vionnet els va idear per als vestits de núvia, i ara els drapejats salten a l’altrabanda de la cerimònia i es camuflen entre les convidades a base de vestits-túnica i de còctel; però aquesta temporada, els elegants plecs i arrugues esreinventen i arriben a samarretes, americanes, monos, «trenchs» i sabates

Els espectadorsque hagin tingutla paciència d’es-

perar-se al final dels tí-tols de crèdit d’IronMan 2 han pogut veu-re una magnífica esce-na en què l’agent deSHIELD Phil Coulson(Clark Gregg) troba aNou Mèxic el martellde Thor, superheroi dela Marvel que acabaràlluitant, com el mateixTony Stark, a les filesde Los Vengadores. Noés un afegit arbitrari: ésla particular maneraque té Marvel d’ali-mentar les expectati-ves davant la immi-nent versió cinemato-gràfica de Thor, que jaestà en fase de post -producció i serà undels plats forts de lafactoria per al 2011juntament amb CapitàAmèrica.

Però Thor no seràuna adaptació con-vencional; Marvel, enel seu afany de res-pectar l’aire shakespe-arià de les vinyetescreades per Stan Lee,Larry Lieber i JackKirby, ha encarregat lapel·lícula a ni més nimenys que KennethBranagh, que torna aHollywood setze anysdesprés de l’immerescut fracàs de la seva vi-sió de Frankenstein.

Thor respecta, en essència, el punt de par-tida dels còmics. El Déu del Tro, fill d’Odin igermanastre del temut Loki, és desterrat d’As-gard per la seva arrogància en el camp de ba-talla. El noi cau a la Terra amb la identitat deDonald Blake, sense memòria i amb una dis-capacitat física. Però quan Loki traeix el seupare i envia les forces del mal a la Terra perenvair-la, Blake comença a tenir flaixos delseu passat i serà precisament SHIELD, pos-seïdora del martell que li atorga poders espe-cials, qui s’encarregarà de recorda-li la veritat.Gràcies al martell, Blake torna a convertir-seen Thor per salvar la humanitat, especialmentla seva estimada Jane Foster.

Serà interessant comprovar com Branaghequilibra la seva passió per les tragèdies d’ins-

piració mitològica amb les necessitats comer-cials de la història, que han treballat fins a qua-tre guionistes provinents del cinema i la tele-visió. Queda clar, en tot cas, que el cineastas’ho ha pres com un projecte personal i haconfiat de nou en el seu director de fotogra-fia a La huella, Haris Zambarloukos, i el seucompositor habitual, Patrick Doyle.

Pel que fa al repartiment, realment esplèn-did, està encapçalat per Chris Hemsworth (elpare del capità Kirk al magnífic pròleg de StarTrek, que va aconseguir el paper de Thor des-prés d’un càsting pràcticament retransmès perInternet), Natalie Portman, Anthony Hopkins,Stellan Skarsgård, Tom Hiddleston, Kat Den-nings, Idris Elba, Ray Stevenson, Colm Feore,Adriana Barraza, Jaimie Alexander i la feliç-ment recuperada Rene Russo, que interpretala mare del protagonista.

L’heroi delmartellSetze anys després del fracàs del seu particular «Frankenstein»,

Kenneth Branagh torna a dirigir a Hollywood: Marvel li haencarregat la versió cinematogràfica de les aventures de «Thor»

TEXT: PEP PRIETO

Cinema

16 DominicalDiumenge 16 de maig de 2010

Ferreteries Velles, 8 - Girona - Tel. 972 41 16 81 - [email protected]

Ara ens trobareu a

TASSES CERÀMICA AMB MOTIUS GAUDÍ, MIRÓ… REPRODUCCIÓ FIGURES KLIMT, DALÍ…

Solomon Kane

Director: Michael J. Basset.Intèrprets: James Purefoy,Jason Flemyng.Distribuïdora: Aurum.Durada: 104 minuts.El personatge de Robert E.Howard troba en Bassett elperfecte il·lustrador fílmicde les seves aventures: estracta d’una pel·lícula dinà-mica i ben narrada, amb el

punt just de sèrie B i luxe europeïtzat, que destacasobretot per una excel·lent creació d’atmosferes.Si bé és veritat que no s’espremen al 100% lespossibilitats de les vinyetes, el film ho compensaamb una bon grapat d’escenes magnífiques (so-bretot aquella en què Kane es decideix a tornar ales armes), un Purefoy esplèndid (fins al punt quees fa difícil imaginar un altre actor a la pell del per-sonatge) i la banda sonora de Klaus Badelt. P. P.

Invictus

Director: Clint Eastwood.Intèrprets: Matt Damon,Morgan Freeman.Distribuïdora: Warner.Durada: 133 minuts.La final de rugby en quèNelson Mandela i el jugadorFrançois Pienaar van acon-seguir forjar una metàforasobre la necessitat de la to-

lerància en un país marcat pel racisme. No és deles millors pel·lícules d’Eastwood (més aviat alcontrari) però sí una nova demostració de la sevasorprenent capacitat per recuperar l’alè del melo-drama clàssic. S’ha de veure, encara que sigui percomprovar que Damon és bon actor malgrat lespròtesis i que Freeman sap emocionar tot i inter-pretar-se a ell mateix una i altra vegada. P. P.

Nine

Director: Rob Marshall.Intèrprets: Daniel Day-Le-wis, Marion Cotillard.Distribuïdora: Emon.Durada: 118 minuts.El famós musical arriba a lapantalla de bracet de l’autorde Chicago i el resultatmostra els mateixos encertsi irregularitats: desigualtat

narrativa, esplendor visual, excessiu contrast en-tre diàlegs i números musicals, barroquisme, etc...En qualsevol cas, aporta molt bons moments grà-cies a les coreografies, la banda sonora i un es-plèndid planter d’actrius que inclou PenélopeCruz, Kate Hudson, Sophia Loren, Nicole Kidman,Judi Dench i la cantant Fergie, de Black EyedPeas, l’autèntica sorpresa de la funció. P. P.

I’m not there

Director: Todd Haynes.Intèrprets: Cate Blanchett,Heath Ledger.Distribuïdora: Emon.Durada: 135 minuts.Reincidint en els planteja-ments formals de la magis-tral Velvet Goldmine, Hay-nes explora ara la impossi-

bilitat de la recreació d’un mite, Bob Dylan, queadopta múltiples rostres per resumir la seva com-plexitat. Film polièdric i de narrativa hipnòtica, I’mnot there acaba essent més el retrat d’una era queuna biografia en el sentit estricte del terme. BenWhishaw, Christian Bale, Richard Gere i MarcusCarl Franklin també són Dylan en aquesta memo-rable pel·lícula. P. P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 � Cardio Mi -guel Bosé 2 � Hijo de laluz y de la som-bra Joan ManuelSerrat 3 � Trece SergioDalma 4 � A contraco-rriente Busta -man te 5 � BSO IronMan 2 AC/DC

REGNE UNIT

1 � Songs fromthe TaintedCherry TreeDiana Vickers 2 � The defama-tion of Strick -land BanksPlan B3 = BSO IronMan 2 AC/DC 4 � Raymond VRaymond Usher5 � The fameLady Gaga

ESTATSUNITS

1 � B.o.B Pre -sents: The ad -ventures ofBobby RayB.o.B 2 = Need younow Lady Ante -bellum 3 � Fever Bulletfor my Valentine 4 � My World2.0 Justin Bieber 5 � BSO IronMan 2 AC/DC

C/ Rutlla, 1117002 GIRONA

Tel./Fax 972 20 34 23

C/ Maluquer Salvador, 317002 GIRONA

Tel. 972 22 33 43

Pl. Rector Ferrer, 417800 OLOT

Tel. 972 26 20 98

L’ART DEL DESCANS

L’epitafi escrit a la tombadel líder de Joy Division,Ian Curtis, no transmet

precisament pau: Love willtear us apart («L’amor ens des-trossarà»), el títol d’una cançóde ruptura que la seva víduava decidir deixar gravat persempre més a la làpida.

Dimarts farà trenta anys queIan Curtis es va suïcidar pen-jant-se a la cuina de casa seva,a Manchester, mentre al toca-discos sonava The idiot,d’Iggy Pop, i després de veu-re la crua Stroszek, una pel·lí-cula de l’alemany Werner Her-zog. Curtis només tenia 23anys, un matrimoni en crisi iuna filla; i estava a punt de co-mençar la primera gira als Es-tats Units amb Joy Division,que acabava d’enllestir el seusegon disc d’estudi.

El 18 de maig de 1980, elbaixista del grup, Peter Hook–que ha postposat l’actuacióprevista per ahir a Girona de-gut a problemes d’agenda–,va donar així la notícia a la res-ta del grup: «Al final ho ha fet».I és que, setmanes abans, Cur-tis ja havia intentat treure’s lavida ingerint una sobredosidel seu medicament per a l’e-pilèpsia. Un parell de mesosdesprés sortia al mercat el segon i últim àlbumde Joy Division, Closer, que inclou la cançó re-collida al seu epitafi i una de les més identifi-catives de la banda; un exemple: una campan-ya a la xarxa social Facebook s’ha proposataconseguir que dimarts, trentè aniversari de lamort de Curtis, el grup se situï al número 1 deles llistes britàniques justament amb Love willtear us apart –ofereixen un enllaç per fer-ne lacompra digital–.

El 1979, el grup format per Ian Curtis, PeterHook, Bernard Summer i Stephen Morris va de-butar amb Unknown pleasures, àlbum queHook ha anunciat que tocarà aquest estiu al FIBi que s’obre amb Disorder, un altre tema em-blemàtic i amb un primer vers significatiu: «Heestat esperant que vingués un guia i em portésde la mà». Recopilacions a banda, la seva dis-cografia es limita a aquest treball i a Closer; unaproducció breu però més que suficient per eri-

gir-los en el referent del post-punk britànic definals dels 70 i en un dels grups musicals mésinfluents a tot el món.

La curta història de Joy Division –es va for-mar el 1976 després d’una etapa com a War-saw– va estar lligada al mític segell discogràficFactory Records, que es va estrenar amb Unk-nown pleasures i va treballar amb Happy Mon-days, The Durutti Column o A Certain Ratio. Lamort de Curtis va tancar una etapa i els seus trescompanys es van reconvertir en New Order, en-cara que a mitjans de la dècada dels 90 cadas-cú es va centrar en els seus projectes personals–amb reunificacions pel mig–.

Al llarg d’aquestes tres dècades, la figura d’IanCurtis ha estat recollida en produccions desta-cables com el fals documental 24 Hour PartyPeople (2002) i sobretot en la pel·lícula Control(2007), basada en l’autobiografia de la seva ví-dua, Deborah Woodruff.

El desordred’Ian Curtis

La mort del líder de Joy Division ara fa trenta anys va posarel punt i final a la curta història del referent del post-punkbritànic i d’una de les bandes més influents a tot el món

Novetats

Edurne: «Nueva piel»

Edurne torna a l’escena musical amb Nueva piel,el seu quart àlbum; un disc «diferent», més ma-dur i internacional, en el qual la madrilenya apos-ta pel pop electrònic i el dance en incloure «ba-ses fortes i sons molt variats». La idea, apunta,és que la seva música «et porti a un altre món».Nueva piel «segueix una mica l’estil d’Edurne depop-rock i dance, però hi ha més sons electrò-nics i música més internacional», diu la cantant,que admet entre els seus referents Alicia Keys,Beyonce, Lady Gaga, Pink, Kylie Minogue...

Maika MakovskyDesprés de set anys de carrera i un parell d’àl-bums, Maika Makovsky tenia un dilema amb elseu tercer i homònim treball, un compendi d’on-ze cançons descarnades en les quals ha inten-tat ser «el més honesta possible». «He apostatper fer música amb la qual em senti estimuladasempre, per no fer una cançó que em satisfacinomés a mitges», explica la cantant i guitarristamallorquina. El resultat és «variat» però «cohe-rent», i sona a «rock d’autor amb clarobscurs».

Los Rebeldes: «Noches de...»

Los Rebeldes compleixen 30 anys i ho celebrenpublicant Noches de luz, días de gas, un CD iDVD gravat en directe a la sala Luz de Gas deBarcelona, amb una selecció de cançons d’a-quest grup clàssic. «Encara que ja havíem gra-vat dos discos en directe, no teníem res gravaten imatge, per això vam voler commemoraraquest 30 aniversari publicant també el materialvisual que el públic porta anys demanant-nos»,diu Carlos Segarra, líder de la banda catalana.

Refugi: «Vestits nous»«En aquest país hi ha poca memòria històrica»,diu Joan Reig, bateria d’Els Pets i cantant de Re-fugi, grup que reivindica la música catalana delsanys 70 i que ja té un primer disc, Vestits nous.Refugi va néixer la tardor de 2006 com un pro-jec te de Reig i el teclista d’Els Pets, Joan PauCha ves, per ensenyar als instituts peces del can-çoner català dels 60 i 70. En el seu primer discacosten al jazz temes d’Ovidi Montllor, JoanIsaac, Pi de la Serra, Guillem d’Efak o Pau Riba.

TEXT: PILI TURON

16 de maig de 2010

La novetatOpel renova la tecnologiaL’astra rep dues motoritzacionsmés eficients, un benzina 1.4 de140 CV i un dièsel 2.0 de 160 CV

La versióCampacte en famíliaApareix la tercera versió del Seat Ibiza anomenada ST i que ofereix un gran maleter

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Disseny: Joan Montaner.Redacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Diari de Girona

Fiat és una de les marques amb méspes a l’ahora d’escollir un vehicleurbà. I la firma italiana no està dis-posat a deixar anar aquesta posi-ció preferent i exerceix una evolu-

ció contínua sobre el Punto, la seva refe-rència entre els compactes. Així, per re-llevar el Grande Punto, els enginyers deFiat van crear-ne una evolució encara méscompleta. De fet, el nom del nou PuntoEvo ja indica que es tracta d’una evolució,un pas endevant, sobretot en tecnologia.

L’Evo ja ha arribat i es presenta ambtres asos a la màniga. Per aconseguir laseva elecció ha fet un esforç en termes d’i-matge i estil, ha arrodonit encara més laseva dotació tecnològica i s’ofereix ambeficients i atractives motoritzacions de poctamany però bona repsosta.

En aquest darrer apartat destaquenl’1.3 Multijet, de segona generació, i l’1.4Multiair, amb la revolucionària tecnologiadesenvolupada per Fiat Powertrain Tech-nologies que està destinada a ser intro-duïda gradualment a tots els propulsors

del grup. Aquest sistema MultiAir està dis-ponible, de moment, amb dos diferents ni-vells de potència (105 CV i 135 CV) i sig-nifica un vertader avenç en motors de ben-zina. El cor del MultiAir és el nou sistemaelectrohidràulic de gestió de les vàlvulesque permet reduir els consums (gràcies aun control directe de l'aire mitjançant lesvàlvules d'admissió del motor, sense uti-litzar la vàlvula papallona) i les emissionscontaminants (mèrit del control de la com-bustió), millorant simultàniament les pres-tacions.

D’aquesta manera, la versió de 135 CVofereix el temparament d’un petit esportiui permet al Punto Evo arribar als 100 qui-lòmetres per hora en 8,5 segons i comp-tar amb una velocitat punta de 200 km/h.Tot i això, la xifra més significativa és la delconsum, ja que l’1.4 es conforma amb 5,6litres de benzina per cada 100 km i el deles emissions (129 g/km de CO2).

Fiat, sempre al darrere de les reduc-cions de consum i emissions, també ha in-troduït el sistema Start&Stop –de sèrie en

totes les noves motoritzacions gasolina idièsel Euro5– que gestiona l’apagat pro-visional del motor durant les detencionsmomentànies.

A més, a l'interior de Punt Evo debutael nou sistema d’informació i entreteni-ment Blue&Me-TomTom, que mitjançantuna pràctica pantalla tàctil a color permetgestionar telèfon, navegació i totes les in-formacions necessàries per a la conduc-ció, adquirint-les directament de l'electrò-nica de bord.

En matèria de seguretat, l’Evo tambémillora les seves marques després de l’a-dopció de 7 coixins de seguretat, inclòs unper als genolls del conductor. En aquestsentit també es troben disponibles altresmecanismes d’ajuda a la conducció i se-guretat com ara el Hill-holder, que assis-teix al conductor durant les arrencades enpujada i els fars antiboira davanters ambfunció adaptativa, a més dels ja consoli-dats sistemes ABS, EBD (Electronic Bra-ke Force Distribution) i ESP (ElectronicStability Program). DdG

FIAT PUNTO

Motor


Diari de Girona

SEGELL ITALIÀ. Elegància. L’interior del Fiat ha fet un pas endevant amb la feina del Centro Stile Fiat. Amb materials de diferents colors i textures han aconseguitcrear un ambient luxós i elegant. Hi destaquen alguns punts de llum, per exemple a sota de l’airbag del passatger, que li donen una nota de color; el nou tauler dividiten dues zones (una per a la ràdio i l’altra per a les entrades d’aire i la base específica per instal·lar-hi un navegador Blue&Me-TomTom).

EL FIAT PUNTO EVOHA RELLEVAT EL GRANDE PUNTO

AMB UNA TECNOLOGIA MÉS AVANÇADA I UNA GRAN DOSIS D’ESTIL

urbana

Motor


Diari de Girona

COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

AAUTOS TONI

NISSANVANETECAMPINGANY 884.200 €

FORDKA1300ANY 992.300 €

OPELASTRA DTiANY 034.900 €

QUADHAMEL250 4TANY 072.600 €

NISSANALMERA 2.2 DIANY 014.300 €

CITRÖENXSARA 1.9 TDANY 002.900 €

VOLKSWAGENPOLO 1.616 V.ANY 992.900 €

PEUGEOT206 XRDANY 993.300 €

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail:[email protected]

LA GAMMA COMPACTA D'OPEL ES REFORÇA AMB LES MOTORITZACIONS 1.4 TURBO I 2.0 CDTI

La incorporació de l'O-pel Astra al mercatdels compactes vamarcar noves referèn-cies tecnològiques.

L’arribada del model alemanyva ser reconeguda amb nom-brosos guardons al nostrepaís entre els quals destaca elPremi Cotxe de l’Any delsLectors de l’Editorial PrensaIbérica, grup al qual que per-tany Diari de Girona. Ara, cincmesos després del seu llan-çament, Opel completa lagamma Astra amb la incorpo-ració de dos nous propulsors;un gasolina 1.4 amb turbo-compressor de 140 CV quesubstitueix a l'anterior 1.8 at-mosfèric d'igual potència i el2.0 CDTI de 160 CV.

D'aquesta manera, l'Astrapassa a disposar d'un ampliatcatleg compost per vuit plan-

tes motrius amb potències si-tuades entre els 95 i els 180CV. Uns blocs que destaquenper la seva eficiència i uns no-tables nivells de potència. Totplegat es tradueix en uns ni-vells cada cop més baixos deconsum i emissions.

El nou Astra ha crescut lleu-gerament respecte al modelanterior per oferir un interiormés habitable i, al mateixtemps, es beneficia de millo-res en l'enginyeria que li per-meten marcar unes bonesprestacions.

Múltiples alternativesAixí, la gamma de motorsCDTI turbo dièsel inclou uni-tats 1.3, 1.7 i 2.0 litres, totesamb injecció múltiple per com-mon-rail i equipades amb filtrede partícules. Fins i tot el mo-tor més alt de la gamma diè-

sel, el 2.0 CDTI de 160 CV téun consum combinat de no-més 4,9 litres de dièsel cada100 km i unes emissions de129 gr de CO2. La versió mésecològica és la primera gene-ració de l'Astra ecoFLEX,equipada amb el motor 1.3CDTI, amb unes emissions deCO2 de només 109 gr/km i unconsum de només 4,2 litres.Pel que fa als motors de ga-solina, l'Astra compta amb uni-tats atmosfèriques i amb tur-bocompressor de 1.4 i 1.6 li-tres, que donen potènciesd’entre 100 i 180 CV. El con-sum mitjà dels quatre motorsde gasolina és de només 6,1litres/100 km. La versió de 100CV d'accés a la gamma Astrade gasolina té unes emissionsde només 129 gr de CO2 perkm i un consum de 5,5 li-tres/100 km. DdG

OPEL

Diari de Girona

Motor


SEATIbiza ST

El concepte ST de Seat avança unnou pas amb la seva aplicació alcatàleg Ibiza. Es tracta de la ter-cera versió de l'utilitari compactede la firma de Martorell, de clara

orientació familiar, sense que això perju-diqui el caràcter esportiu que envolta totala gamma Seat. El nou Ibiza ST apostaper una solució estètica ja vista en altresmodels del Grup Volkswagen com és elcas de l'Audi A3 Sportback. Per a això s’u-tilitza una intel·ligent i atractiva ampliaciódel muntant del darrere que manté la sevaimatge compacta, a la vegada que el dotad'una destacable funcionalitat interior. D'a-questa manera, l'Ibiza ST compta ambuna carrosseria considerablement mésllarga que la dels seus germans Sport-

Coupè i 5 portes. Exactament, aquesta versió arriba als

4,23 metres de longitud i supera en 18centímetres a la configuració de cinc por-tes. Per que fa a la resta de dimensions,és a dir, la distància entre eixos (2,46 m),l'amplada (1,69 m) i l'alçada (1,44 m) sónidèntiques en els dos models.

El maleter, protagonistaUna portalada de grans dimensions pre-sideix la part posterior de l’ST. Aquestacompta amb un gran angle d’obertura, demanera que ni els més alts hauran d’a-baixar el cap per carregar les maletes.L'ampli maleter aprofita el màxim l'espaidisponible i compta amb un volum de 430litres, mentre que el pla de càrrega es tro-

ba a 587 mil·límetres del terra.La capacitat pot ampliar-se de dues

maneres diferents. L'alternativa més rà-pida consisteix en desbloquejar el suportdels seients del darrere per abatir-los so-bre la banqueta. L'altra opció consisteixen col·locar la banqueta en posició verti-cal i, a continuació, abatre el suport. Si s'a-profita tot l'espai disponible fins al sostre,el compartiment de càrrega de l'Ibiza STés de 1.164 litres. Això significa que éspossible transportar dues bicicletes sen-se complicacions després de desmuntarles seves rodes davanteres.

Cinc motors per començarL'oferta de l'ST contempla, de moment,dos propulsors de benzina, 1.2 de 70CV

i 1.4 de 85 CV; i tres de dièsel commonrail (1.2 TDI CR de 75 CV i 1.6 TDI CR de90 i 105 CV) amb filtre de partícules DPF.Tots els blocs estan associats a trans-missions manuals de 5 velocitats i es ca-racteritzen per les seves reduïdes xifresd’emissions i consums, complint les es-pecificacions de l’exigent normativa EU5.Abans de l’estiu arribarà una nova versió,el motor 1.2 TSI i que també disposarà,com a opció, del canvi DSG de 7 veloci-tats. Aquesta motorització també comp-tarà amb una variant 1.2 TSI EcomotiveTechnology, equipada amb el sistemaStart-Stop, que aconsegueix reduir el con-sum a 5,1 litres als 100 quilòmetres, sentel valor de CO2 de només 119 grams perquilòmetre. DdG

La terceravia SEAT ARRODONEIX LA SEVA GAMMA IBIZA AMB UNA POLIVALENT CONFIGURACIÓ FAMILIAR SENSE PERDRE

L'ESPORTIVITAT QUE LA CARACTERITZA

Renault Clio 1.5 DAny 06Pack elèctric, 5 portes, farsantiboira, CD

7.900 €

Nissan Micra 1.5 DAny 065 portes, pack elèctric,AC, CD

7.800 €

Nissan X-Trail 2.2 DCIAny 06Full equip

17.950 €

Audi A4 2.0 TDI 140 cvAny 05Impecable. Full equip

16.800 €

Opel Zafira 1.9 CDTIAny 06Cosmo full equip. 70.000 km

14.300 €

Seat Ibiza 1.4 TDiAny 06. 5 portes, llandes, AC, pack elèctric

7.800 €

Audi TT 2.0 TFSI 200 cvAny 07Full equip

24.000 €

Opel Vivaro 1.9 CDTI 100 cv.9 places, envidratAC, DA, TC, AE, CD

Des de 14.000 €

Citroen Berlingo DièselAC, DA, CD, airbags

Des de 5.500 €

Peugeot Partner 1.9 D Combi 5Any 06AC, DA, airbags

Des de 5.500 €

Opel Corsa 1.3 CDTiAny 06MP3, A/C, D/A, CD, volant cuir

6.500 €

Opel Frontera 2.2 DTI 120 cv.4x4, 5 portes, pellAC, DA, TC, AE, defenses,llandes, fars antiboira

12.600 €

Ford Focus C-Max 1.8TDCi TrenoAny 07

9.500 €

Seat Altea 1.9 TDIAny 06Pack elèctric, AC, DA

11.200 €

Audi A7 4.2 FSI quatro tiptronicAny 06Full equip

43.500 €

Audi A3 1.6. Any 05Impecable, sostres solar,full equip.

17.200 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

22 PublicitatDiumenge 16de maig de 2010

Publicitat 23 Diumenge 16

de maig de 2010

Patricia Ribera RieraDirectora

APRIMAMENT

Un mètode desenvolupat a França per un prestigiós especialista, basat en antigues tècniques orientals

Primeravisita

gratuïta

Com aprimar-se i mantenir-se amb un mètode natural, agradable, eficaçi durador. Es poden perdre de 15 a 18 kg en 9 setmanes.

• Sense passar gana • Sense agulles • Sense medicaments ni altres productes• Sense patir depressions. Amb massatges, digipuntura i una alimentació equilibrada

basada en principis energètics.

� 972 20 53 35 - Fax: 972 41 01 87C/Pare Maria Claret, 14, 2n 2a - 17002 GIRONA

Aprimar-se definitivament d’una maneranatural, ràpida i duradora.La ciutat de Girona disposa d’un centre d’aprimament Holovital. A través d’un mètode naturalutilitzat a França des de fa 15 anys en més de 55 centres i basat en antigues tècniques orientals,Holovital aconsegueix reduir el sobrepès sense patir gana i ajudant el pacient a incrementar el seubenestar general i el seu control d’ansietat.

Holovital té unes modernes instal·lacions al mateix centre de la ciutat de Girona.

Holovital

El centre de tractaments natu-rals Holovital va ser creat el1994 a Barcelona per Ana

Geli. A través d’un mètode comple-tament natural utilitzat a França desde fa quinze anys en més de 55 cen-tres i basat en antigues tècniquesorientals, Holovital aconsegueix re-duir el sobrepès.

Des de setembre de 2003 Holovi-tal s’ha establert a la ciutat de Gi-rona, al carrer Pare Maria Cla-ret, 14 2n 2a, des de l’abril de 2005també els ofereixen les seves ins-tal·lacions, on Patricia Ribera i el seuequip ja han solucionat el problemade sobrepès de molts homes i dones.

El mètode

És un mètode molt antic en les so-cietats orientals, que hem adaptat alsistema alimentari d’Occident. És untractament tàctil, basat en antiguestècniques orientals que consisteix enlleugeres pressions digitals sobrepunts concrets del cos; no s’utilitzenni agulles ni medicaments ni aparells.Activem els punts reflexos d’un òr-gan i regulem el funcionalment de totl’organisme mitjançant aquestspunts.

Amb aquestes sessions, s’aconse-gueix treure la gana, l’ansietat i regu-lar l’organisme perquè realitzi millortotes les seves funcions. Durant eltractament millora la pell, el cabell,les ungles, la persona dorm millor, esnormalitzen els paràmetres de co-lesterol i de glucosa, si estan alterats,i en els casos de menopausa es re-dueixen notablement les sufocacions,així com els dolors articulars.

Com a complement a la digito-puntura, és necessari seguir una die-

ta sana que cobreixi totes les neces-sitats nutritives amb el mínim aportde greixos.

Una dieta que, com que es treuenl’ansietat i la gana, no costa gens deseguir, sense carències, rumiada per-què la persona mantingui un to aní-mic òptim. Es proporciona una llistad’aliments naturals de la dieta medi-terrània que inclouen fruita, verdura,carn i peix; tot triat i combinat en fun-ció del tipus de pacient.

Els resultats

Depenent de cada cas el pacientpot sotmetre’s a un tractament curt(de 4 a 6 setmanes) en el qual és pos-sible perdre entre 8 i 10 quilos, o unde llarg (de 9 setmanes) en el qual espoden rebaixar de 15 a 18 quilos,sempre seguit d’una fase de mante-niment de 3 setmanes, que tenencom a finalitat estabilitzar el pes ad-quirit. Finalitzat el procés, vostè po-drà tornar a menjar normalment sen-se guanyar pes.

És un tractament que poden se-

guir dones (fins i tot aquelles que estroben en període postpart –semprei quan no estiguin alletant–), homes inens a partir dels 18 anys d’edat, sen-se contraindicacions. Amb dietesadaptades a persones amb diabetis ovegetarianes.

Es tracta d’un mètode que té encompte el binomi cos-ment, ajudantels pacients a incrementar la sevaautoestima, el benestar general i elcontrol d’ansietat. Per a Holovital, elmés important és la salut de la per-sona.

A Holovital Aprimament, els re-sultats són ràpids i duradors. Les nos-tres tècniques són saludables. Aju-dem a portar un control sobre el cos,

i, el que és més important, a tro-bar-se més dinàmic i amb més ga-nes de viure.

Holovital té les seves ins-tal·lacions situades al c/ Pare Ma-ria Claret, 14 2n 2a. Aquesta ésuna bona opció per a aquellespersones que es vulguin aprimarsense passar-ho malament ni pa-tir gana, i a la vegada gaudir d’unbon estat de salut i optimisme.

APRIMAMENT

de maig de 2010 dominical - diaridegirona.cat · dominical passeig general mendoza 2. 17002 girona....

Documents