DE VEGADES A LA CIUTAT

ELS COTXES DIFICULTEN ALS NUVIS ARRIBAR A L'ALTAR (plaça Mossèn Clapés)

Publicació bimestral - W 48 setembie - octubre 1997 Obradors, 6-8 baixo5-QS002 Barcelona

:

A diferència de la Catedral, els grafitis no s'han esborrat en altres parròquies dels barris

L'economia submergida està present als casaments

A la foto de l'esquerra, un indigent s'autoconvida a una celebració civil als jutjats

A la dreta, ofereixen tabac de contraban a la limousinedels nuvis

CARTES CARRER s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

Badal, Brasil i Bordeta 422 80 30

Baix Guinardó 436 81 80

Barceloneta 221 72 44

Baró de Viver 346 43 12

Barri del Call 317 29 65

Bon Pastor 346 46 18

Camp d'en Grassot 457 01 30

Camp Nou 339 91 23

Can Baró 284 98 09

Can Caralleu 280 07 24

Can Clos 332 02 44

Can Ensenya 359 06 80

Canyelles 427 66 11

Carmel 357 57 48

Casc Antic 319 75 65

Cases E. Aunós 223 23 94

Cera 241 05 92

Ciutat Meridiana 276 30 94

Clot-Camp de l'Arpa 232 46 10

Clota 357 72 59

Coll-Vallcarca 210 16 88

Congrés 340 70 12

Coor. Casc Antic 310 53 33

Diagonal Mar 303 32 85

Dreta Eixamplo 487 80 92

Esquerra Eixample 453 28 79

Estrelles Altes 431 31 29

Font Castellana 21996 13

Font d'en Fargues 420 40 66

Font Guatlla-Magòria 424 85 06

Font del Mont 406 90 49

Fort Pienc 231 11 46

Galvany 209 65 74

Gòtic 315 18 20

Els f Fí̂ r«. de distribució fl^ C A R R E R Centre Cívic (CC) Pati Llimona. Regomir, 3 Informació Cultural. Rambles, 118 La Rosa de Foc. Rec, 69 CC.OO. Via Laietana, 16 El Cafetí. Hospital, 99 El Giaciar. Plaça Reial Llibreria Les Punxes. Rosselló, 260 Forn de pa Aubet. Sicília, 205 Forn de pa Molí Vell. Padilla, 275 Forn d'en Pere. Dos de Maig, 281 Confeccions El Rellotge AutoseiT/ei Navarro. Av Mistral, 6 Celler de l'Estevet. Gelateria-Pastisseria Bonastre Centre Social de Sants. Olzínelles, 30 Centre Tomàs Tortajada. Fonthonrada,8-10 CC El Rellotge. Pg. Zona Franca, 116 CC Can Cadena. Mare de Déu del Port,397 CC La Bàscula. Foc, 128 C. S. Personals Corts. Masferrer, 33 CC Can Deu. PI. Concòrdia, 13 Forn de la Vila. Consell de la Vila, 9 Quiosc. Plaça de Sarrià Llibreria La Kktua. PI. de Vallvidrera, 3 Lluïssos de Gràcia. Plaça Nord, 7 Hotel d'Entitats de Gràcia. Providència, 42 CC Coll. Aldea, 15-17 CC La Sedeta. Sicília, 321 C. A. Tradicionàrius. Trav. Sant Antoni, 6-8 Centre Moral Gràcia. Ros de Olano, 7-9 Polispotliu Perill. Perill, 16-22 Polisportiu Claror. Sardenya, 333 CC El Carmel. Santuari, 27 Casal de Joves El Carmel. Tolrà, 40 CC Matas i Ramis. Feliu i Codina, 20 C. S. Personals Horta. PI. Santas Creus, 8 Cooperativa Cultural Rocaguinarda. Xipre, 13 Ateneu Polpular Nou Barris. Port Lligat, s/n C. Barri Prosperitat. PI. Àngel Pestana, s/n Centre Sóller. Plaça Sóller s/n Can Basté. Pg. Fabra i Puig, 274-276 CC Ciutat Nord. Rasos de Pegera, 19-25 Papereria Llibreria. Finestrelles, 56 CC Trinitat Vella. Foradada, 36-38 CC Sant Andreu. Gran de Sant Andreu, 111 Can Guardiola. Cuba, 2 Biblioteca Ignasi Iglesias. Segadors, s/n Districte Sant Andreu. PI. Orfila, s/n Llibreria El Borinot Ros. PI. Mossèn Clapés CC La Sagrera. Martí Molins, 29 Farmàcia. Bolívia, 19 Llibreria Etcètera. Llull, 203 El Tio Che. Rambla Poblenou, 44-46 CC Sant Martí. Selva de Mar, 215 Complex Esportiu Verneda. Binèfar, 10-14 Llibreria Pipo. Cantàbria, 74 (PL. Verneda) Casal Alternatiu. La Verneda, 18 C.Joan Casanelles. PI. Joan Casanelles,s/n Foment Maninenc. Provença, 595

Gràcia 218 46 48

Gran Via 454 51 97

G. Via-Penj-Espronceda 308 77 34

Guineueta 428 46 23

Horta 420 90 06

Hostafrancs 426 91 66

Joan Maragall 347 73 10

La França 325 08 93

La Palmera 305 37 05

La Pau 313 28 99

La Satàlia 441 96 49

La Vinya 331 44 40

Les Corts 330 74 36

Maresme 266 18 56

Mont d'Orsà-Vallvidrera 406 84 53

Montbau 428 29 34

Navas 340 62 49

Edita Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona Obradors, 6-8 baixos 08002 Barcelona Telèfon: 412 76 00 Fax:412 58 88

Consell de direcció Roser Argemí i Andrés Naya

Cap de redacció Marc Andreu

Consell de redacció Laia Altarriba, Christian Andreu, Marta Bach, Bernat Batlle, Carles Camarena, Carios Duarte, Núria Gonzàlez, Elia Herranz, Ctielo Losada, Rosa Maria Palència, Marta Pluja, Roger Puyal, Carme Sànctíez, Àlex Tisminetzky, Carles Valls, Lorena Van den Berg, Jordi Vila

Consell assesor Anna Alabart, Ernest Alós, Jesús Berruezo, Esther Cànovas, Joan Costa, Xec Febrer, Jordi Gasull, Josep Ramon Gómez, Joan B. Isart, Alfons López, Eugeni Madueflo, Pep Martí, Mariano Meseguer, Pep Miró, José Molina, Eduard Moreno, Ferran Navarro,

Núria Pompeia, Albert Recio, Ferran Sagarra, Mercè Tatjer, Ole Thorson, Àngel Valverde, Pau Vinyes

Secretària de redacció Montse Ayats

Administració Marga Parramon

Publicitat Isabel Mancebo i Alonso Bríto

Maquetació i autoedició Equip La Veu del Carrer

Fotografia Dani Codina, Miguel López, Josep Masip, Rubén Pérez

Portada Miguel López/G3 a partir de fotos de Dani Codina i Josep Masip

Fotomecànica i Impressió Grinver, S.A. (T. 373 68 61)

Distribució Trèvol Missatgers

La FAVB no està necessàriament d'acord amb les opinions que s'expressen als articles signats per particulars o col.lectius. Qualsevol reproducció total o parcial del contingut d'aquesta revista haurà de fer esment del seu autor i origen.

ASSOCIACIONS DE VEÏNS DE BARCELONA

L'edició d'aquesta publicació ha estat possible gràcies a la col·laboració del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i diversos col·laboradors. t

Imprès en paper ecològic de 65 grams Dipòsit legal; B - 21300 -1995 ®

Ntra. Sra. de la Salut 204 86 04

Ntra. Sra. del Port 431 30 16

Nou de la Rambla 441 01 83

Paraguai-Perú 278 06 93

Parc 221 04 87

Parc de l'Escorxador 325 00 44

Parc la Vall d'Hebron 428 05 43

Penitents-Taxonera 420 20 97

Poblenou 266 44 41

Poble Sec 441 36 65

Polvorí 432 36 42

Porta 359 44 60

Prosperitat 276 30 15

Provençals Verneda 307 46 95

Racó de les Corts 440 48 50

Rambles 317 29 40

Ramon Albó 357 13 33

Raval 441 77 21

Roquetes 359 65 72

Ronda Sant Antoni 442 24 12

Ronda Sant Pere 317 31 39

Sagrada Família 246 53 19

Sagrera 408 13 34

Sant Andreu 345 96 98

Sant Antoni 423 93 54

Sant Cristòfol 432 34 71

Sant Genis 201 60 58

Sant Gervasi 417 21 65

Sant Gregori 200 13 04

St. Martí Provençals 314 17 04

Sants 331 10 07

Sarhà 204 90 58

Sudoest del Besòs 278 18 62

Taulat 307 08 11

Torre Baró 276 16 82

Torre Llobeta 429 07 06

Tres Torres 205 77 89

Triangle de Sants 431 75 45

Thnitat Nova 353 88 44

Trinitat Vella 346 10 38

Turó de la Peira 358 06 95

Unió-M. Bartiera-Sta Margarida-Pcnedides 317 16 11

Vallbona 354 89 82

Verdum 276 02 30

Verneda Alta 314 58 13

Via Trajana 381 16 25

Xile 440 35 12

Zona Sud Sant Andreu 346 72 03

Zona Universitària 401 77 43

Canvis: Montse Ayats Telèfon 412 76 00

Comiat a Pasqual Maragall

Aquest número té un tiratge de 8.000 exemplars i la seva distribució és gratuïta

CARTES DELS

LECTORS

Agraïm a l'alcalde Maragall el gest d'haver volgut dir adéu personalment a la junta de la Favb, com ho ha fet amb d'altres entitats i ciutadans i ciutadanes amb qui ha treballat durant el seu mandat. Encara que pugui haver estat només un acte formal, nosaltres li ho agraïm i molt, perquè creiem que la vida està feta d'aquests'petits detalls. I malgrat que pugui semblar que incompleix el seu compromís amb els electors que el volien al capdavant de la ciutat fins al final del mandat, ens alegrem que un polític al nostre país sigui capaç de dimitir. Creiem que és bo que im polític no es cregui indispensable i insubstituïble en el seu càrrec, i més després d'haver-hi estat tants anys!

Pel que fa a la seva tasca com alcalde, creiem que no és precisament ara el moment per fer les reclamacions. La ciutat, els seus habitants i les associacions de veïns ja li ho han dit, si ha volgut escoltar-los. Nosaltres valorem tot allò que ha fet bé, i critiquem tot allò que no ha fet tan bé i tot allò que no ha fet i que la ciutat necessitava. El resultat ens sembla insuficient, perquè sempre tot és millorable, però sobretot perquè pensem que Pasqual Maragall és una persona que estima i ha estimat Barcelona, i en canvi no ha tingut la mateixa dedicació ni consideració per a tots els barcelonins i barcelonines dels barris que més ho necessitaven.

Però sí que volem recordar-li un tema: la participació. Valorem positivament les relacions entre la nostra federació i

l'Ajuntament de Barcelona, perquè tot i haver tingut punts alts i baixos, i haver estat molt tenses en alguns moments, s'han mogut en un terreny polèmic, i de confrontació dialèctica i de carrer, que han permès aconseguir conjuntament millores importants per a la ciutat. També valorem positivament d'haver aconseguit que aquesta negociació fos constant, però sempre més feble per part nostra perquè el sistema i les circumstàncies fan que els polítics no hagin d'escoltar res més que les urnes.

La participació no ha estat un objectiu prioritari en el seu mandat, encara que tampoc no ha estat totalment deixada de banda. Per això ara li demanem que en el seu fiítur, personal i polític, tingui en compte que la nostra ciutat només podrà avançar si aprofundim entre tots la democràcia participativa. Li recordem que fomentar la participació dels ciutadans i ciutadanes a tots els nivells en la cosa pública és el sistema de fer-nos, a tots i totes, més responsables de la vida col·lectiva; si hi participem, ens estimarem més la nostra ciutat. I tots sabem que és al nivell local, en l'àmbit municipal, on primer s'ha de posar en pràctica. L'alcalde Maragall ha tingut aquesta oportimitat i no l'ha aprofitat. Que no la tomi a deixar fjerdre!

Li desitgem molta sort en el futur. I esperem que tot allò que la ciutat de Barcelona li ha donat, sàpiga fer-ho repercutir en benefici de la nostra ciutat, del nostre país i de tot el món. Aprofitem l'adéu a Maragall per donar la benvinguda al seu successor, a qui demanem que tingui molt present que la participació ciutadana real és el gran tema {jendent del nostre ajuntament.

El Roto/El País

lo meion pí CAS Mo»/ArKK"^s

Ecpat al dossier "Barcelona eròtica" Acabem de rebre i llegir, esfereïts i esfereïdes, l'article que en Jaume V. Aroca ha escrit sobre nosaltres... i ens hem quedat de pedra i garratibats.

Us preguem que feu tot el possible per donar a conèixer que Ecpat és una associacióque lluita contralaprostitució i pomografia infantils associades a l'anomenat turisme sexual, i no contra el turisme sexual, com dieu a la capçalera del vostre article.

Tot i que el contingut de l'article ens

sembla prou bo, qualsevol persona mínimament entesa en temes periodístics sap que la informació que retindran la major part dels potencials lectors i lectores de "La Veu del Carrer" és precisament el titular de l'article.

Que la gent d'aqu í vagi a cardar als països del Sud, si la cosa va entre adults, tant se'ns en fot. I ja hi ha prou gent i institucions moralitzants i moralitzadores perquè, a sobre, ens titllin a nosaltres d'allò que no som.

Us animem a continuar treballant amb nosaltres.

Josep-Miquel Alegret

Aclariments En l'article d'Ecpat del dossier del número 47, i per manca d'espai, no vem poder posar les dades d'aquesta associació. Ho fem ara:

Ecpat - Esparía Junta de Comerç, 24, pral. l a 08001 Barcelona Tel: 318.72.34/ Fax: 318.63.22 e-mail: concerta@abaforum.es http://wvwv.crm.es/concert

L'article "Barcelona en una vinyeta" del darrer número, va quedar incomplert. Ens faltava donar-vos l'adreça del recent inaugurat museu del còmic a Barcelona, que és:

Museu del còmic Santa Carolina, 25 Telèfon: 446.20.03

El proper Carrer el podreu recollir als punts de distribució a principis de desembre

FORA TAXA DEL CLAVEGUERAM DEL REBUT DE L'AIGUA

setembre-octubre de 1997

i.u rvtt ítet

CARRER CRÒNICA

Una vella de cinc anys ROSER ARGEMÍ I ESPERANZA ÀLVAREZ

Ara fa cinc anys es va estrenar la torre de Collserola construïda per facilitar les comunicacions dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. L'Ajuntament de Barcelona va de­cidir posar la torre de telecomuni­cacions en plena zona forestal, al turó de la Vilana, un lloc polèmic per a un edifici fora de mida, però molt visible des de tot arreu. La decisió de l'administració no va tro­bar massa reticències perquè la majoria de barcelonins no dema­naven gaire explicacions quan es tractava dels Jocs.

Era el mes d'octubre del 1987 quan la Corporació Metropolitana de Barcelona va presentar el pro­jecte per construir un complex de telecomunicacions a la zona fores­tal del turó de la Vilana. Els veïns van presentar dos recursos: un, com a associació de veïns, repre­sentada per la lletrada Carme Ballbé, i un altre, dels veïns més afectats del camí de la Font de la Budellera, representats pel lletrat Tomàs Pou.

* Negociacions

L'associació de veïns de Vallvi-drera, tot i que estava segura que guanyaria el recurs, va decidir ne­gociar amb l'Ajuntament per què i,què aconseguiria guanyant un recurs quan ja estès construïda la torre, i estiguessin fets tots els es­tralls al seu entorn? Durant la ne­gociació, l'associació va aconseguir modificar el projecte inicial. Una part de la torre ha quedat soterra­da, l'edifici de serveis s'ha reduït a la meitat, no s'ha fet el restaurant en geoda, ni el túnel ni la carretera que passava prop de la font de la Budellera, s'han mantingut els ca­mins cadastrals i l'aparcament és més petit.

Una sentència va dictaminar que la torre no es podia construir en zona forestal i que va ser aprovada amb errors de procediment

L'aparcament està fet... però mai ha estat obert. És ben trist que l'Ajuntament es gasti diner públic per donar un servei i des­prés aquest servei no es posi mai en funcionament.

El temps ha donat la raó als veïns de la Budellera, que han guanyat el recurs. La sentència dictamina que la torre no es podia construir en una zona forestal i que el pla va ser aprovat amb errors de procediment.

Però la torre hi és, i afecta els veïns de l'entorn. Francisco Gran, tècnic en telefonia que treballa a Vallvidrera, afirma que la torre de Collserola genera un camp mag­nètic que causa molts desordres i interferències en tot tipus d'apa­rells elèctrics a la zona, que no-

Encara que mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment, la torre de Collserola ja està desfasada per l'avenç de les telecomunicacions i la televisió per cable. A més, el "pirulet" causa interferències als aparells

elèctrics dels veïns i ja no presta servei com a mirador públic.

DANI CODINA

El símbol de la modernitat i els Jocs Olímpics rep crítiques de veïns i tècnics

més es poden resoldre amb blin­datges "com els usats per la CIA" 0 similars.

Santiago Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA, opina que "aquestes deficiències es produ­eixen perquè la instal·lació dels habitatges no està ben feta, ja que no disposen dels filtres cor­responents".

Elisenda Malaret, professora de dret administratiu de la Univer­sitat de Barcelona, especialitza­da en el camp de les telecomuni­cacions, comenta que aquests problemes han de ser denunci­ats, i demostrats, pels veïns que els pateixen perquè la llei hi posi solució.

* El dret a usar l'espai

L'espai ofereix moltes possibilitats per ser usat, diu r\/lalaret. L'ús de l'espai que permet els sistemes de comunicació per ràdio és finit. No­més pot acceptar un cert nombre de freqüències i, per tant, ha d'es­tar sotmès a una legislació i a una autoritat competent que doni el permís a cada ràdio.

Però aquest mateix espai tam­bé és usat per a moltes altres co­municacions, televisió, telèfons, internet, ...que es poden transme­tre ràpidament, i més a través de fibra òptica. Teòricament aquests nous sistemes són més lliures i faciliten l'accés a la comunicació a tothom, però els monopolis poden arribar a dominar-ho tot, encara que les legislacions nacionals i in­ternacionals intenten de limitar-los.

Totes les comunicacions estan entrant en uns canvis profunds, tant pel corrent l iberalitzador

d'abast mundial, que vol treure les restriccions legals que puguin po­sar-hi els diferents estats, com per la ràpida evolució dels nous siste­mes. Aquests nous sistemes de transmissió es basen en el principi de la integració; no són exclusius sinó que usen diferents tipus de mitjans, des de les ones fins al cable, els satèl·lits, la fibra òptica i tots els nous invents que surtin. Perquè el més important és trans­metre a molta gent i arribar fins a l'últim racó de món.

Així és que el símbol més visible dels Jocs Olímpics de Barcelona, la torre de Collserola, mai no ha arribat a funcionar a ple rendiment. I l'avenç de les telecomunicacions i la implantació de la televisió per cable no li auguren un futur esperançador, sinó l'evidència del seu desfasament.

Responsables de la torre i veïns

difereixen a l'hora de valorar si la torre de telecomunicacions ha as­solit els objectius pels quals es va construir. Coincideixen en la desa­parició de les nombroses antenes que s'estenien al llarg de la serra de Collserola, perquè uns i altres valoren que s'ha complert en gran mida, encara que l'antena de la SER continua en peu al Tibidabo.

En canvi, a nivell de ciutat, han proliferat tot tipus d'antenes de te­lefonia mòbil, perquè s'ha demos­trat que la torre era insuficient, o massa cara. L'Ajuntament ha con­tinuat donant llicències per a ante­nes al Carmel i a d'altres barhs, a part d'haver permès a Telefónica construir la torre Calatrava el ma­teix 1992 a Montjuïc.

Per a Jaume Ciurana, regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi, la torre no ha complert els seus objectius "perquè hi ha zones fos­

ques a la ciutat i Barcelona Televi­sió, la televisió municipal, no arriba a tota la ciutat". Fins i tot a Collsero­la mateix, la Guàrdia Urbana del districte, ha hagut de posar una altra antena a la Vil·la Joana per­què si es posava a la torre, feia interferències. I per la zona de les Planes, es mouen amb telefonia mòbil perquè els altres sistemes no hi arriben.

Per al gerent de Torre de Collserola SA, Santiago Ponseti, "la torre ha complert el programa previst per a deu anys i encara pot donar molta més rendibilitat, ja que no totes les plantes estan plenes i dues totalment buides. En aquests moments, tota la televisió que es veu a l'àrea metropolitana surt de Torre de Collserola, i també és el nus pel qual passen les senyals per a tot Catalunya. El 90% de les ràdios FM que s'escolten també passa per aquí, excepte la SER; i l'ona mitjana s'emet des de Mollet, ja que no poden estar juntes: són incompatibles".

Els veïns creuen que el proble­ma principal és que van construir la torre amb 288 metres d'alçada quan sabien que amb 100 metres menys ja resolien les deficiències de les telecomunicacions exis­tents en aquell moment, i quan ja es perfilava que el futur passava per la fibra òptica. "Però l'alcalde Maragall volia la torre més alta de l'Estat espanyol".

* Mirador tancat

Un altre objectiu, en què es basava el protocol signat entre l'Ajunta­ment de Barcelona i Torre de Collserola, era la creació d'un mi­rador des del punt més elevat de la ciutat. La planta 10 va ser l'escena­ri triat. Una gran vidriera, poc pen­sada per ser netejada, oferia al públic una panoràmica de Barcelona i el seu entorn des del mes de març del 1993. La gestió del mirador va ser atorgada a l'em­presa Grand Tibidabo per a un termini de 12 anys. El passat 31 de desembre del 1996 aquesta va tan­car el mirador. Ara, el tema està en mans dels jutges.

Paradoxalment, el mirador ofe­ria la mateixa vista que ofereix la te r rassa de l 'església del Tibidabo, lloc molt més accessi­ble tant pel que fa al transport com al preu.

Un "pirulet" de 6.000 milions

DANI CODINA

• La torre de Collserola, obra de l'americà Norman Foster, va costar 5.500 milions de pessetes, segons dades de Santiago Ponseti, gerent de Torre de Collserola SA. El pressupost del complex del mirador, amb els seus accessos i l 'aparcament muni­cipal va afegir 900 milions.

La torre està constituïda com a societat anònima, en la qual el soci majoritari és Telefónica amb el 42% de les accions. El segueix Retevisión amb el 36%, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat de Catalunya amb el 17% i el 5% restant pertany a l'Entitat Metropolitana del Transport. La plantilla fixa de la societat anònima és de 5 persones, i uns 60 tècnics dels diferents socis i clients.

El gerent del Tibidabo, Santiago Sardà, ens ha facilitat les xifres de visitants al mirador: el 1993, 184.253 visitants, perquè era novetat; el 1994, 138.436 visitants, perquè s'hi va fer una forta inversió publicitària; el 1995, 115.466 visitants, ja amb unes pèrdues de més de vint milions de pessetes; i 59.751 visitants el 1996, any e, :;uè es va fer una reducció de calendari.

In I f i / <(<•/

CRÒNICA CARRER setembre-octubre de 1997

En paraules

Monument a Allende i plaça per a Maurín L'escultor Xilè Laureano Diaz és l'autor del monument que en record de Salvador Allende es va col·locar a la plaça del mateix nom al barri del Carmel. L'acte va ser l'Il de setembre, 24è aniversari de l'assassinat del president xilè. Tant mateix, el barri de la Vemeda li ha donat el nom d'una plaça a Joaquín Maurín, fundador amb Andreu Nin del Poum. A la col.locació de la placa van assistir antics militants del Poum. La plaça està situada entre els carrers Pont del Treball, Cantàbria, Menorca i Agricultura. #

Gaspar i el pla d'hotels Van ser sis els hotels que es van construir en un pla d'hotels que el moviment veïnal va denunciar pel seu caràcter especulatiu. Es permet construir en espais qualificats d'equipaments. L'ajuntament va donar als seus propietaris una concessió de 50 anys. Joan Gaspar demana que els hotels Joan Carles 1, Ars, Fira Palace, Plaza, Alimara i Apolo siguin venuts de per vida als seus propietaris. L'especulació és insaciable. Veurem com acaba aquest epíleg d'un lamentable pla anomenat d'hotels. •

La guàrdia municipal treu la porra La nit del dimecres 16 de setembre, la guàrdia urbana va dissoldre a un grup de funcionaris, afiliats a CCOO, que volien acampar per protestar per la marxa del conveni de l'Ajuntament de Barcelona. Es va detenir un dirigent sindical del cos de bombers, i després d'unes hores, va ser posat en llibertat. Els funcionaris van protestar per aquests fets el divendres dia 19 durant el pregó de les festes de La Mercè. Es van manifestar per les Rambles amb el crit de: "No hi ha conveni; la nena no es casa".

Més accidents de tràfic Entre gener i juliol s'han produït a la nostra ciutat 7.451 accidents de trànsit. Si tenim en compte que en el mateix període l'any passat van ser 6.971, l'augment és del 66,8Cf. Una xifra que preocupa. Una part important d'aquests accidents el pateixen les motos de poca cilindrada. Els morts va sei- 27, molt semblant a l'any passat.

Locals comercials buits 20.000 locals comercials tenen la persiana baixada durant tot el dia. No tenen cap activitat. La compra i el lloguer de locals comercials ha disminuït des del 1992 en un 22'/Í . Cada dia és menor la presència de comerços oberts en alguns barris, convertint aquests en barrís doiTnitori. La crisi existent s'està aprofitant pels promotors, que exigeixen a l'ajuntament que es puguin construir habitatges fins i tot en els baixos dels edificis.

Marxa un alcalde viatger Durant l'últim any i mig Pasqual Maragall ha fet desenes de viatges

internacionals participant en infinitat de congressos, dictant conferències universitàries, rebent guardons de tota mena i

entrevistant-se amb dirigents polítics de tot el món.

f^)'<^

MARC ANDREU

El passat 2 de juny, mentre les re­gidores Teresa Sandoval i Imma Moraleda Inauguraven la 14ena Mostra de Turisme Juvenil, Pas­qual Maragall rebia la primera In­sígnia d'Or de Tur isme de Barcelona. La hi va donar el Con­sell General de Turisme de la ciu­tat, que va considerar que el ja ex alcalde mereixia aquesta recent creada distinció "per la seva tasca, al llarg de 14 anys, en la promoció de Barcelona com a destinació tu­rística mundial de primer ordre". La veritat és que, repassant durant l'últim any i mig tots els butlletins que el gabinet de premsa de l'Ajun­

tament envia diàriament als mit­jans de comunicació, s'arriba a la conclusió de que Maragall, inde­pendentment de que hagi estat o no un bon alcalde, de ben segur que ha estat un bon turista.

Durant els últims 17 mesos de mandat, Maragall ha fet una cin­quantena de viatges oficials fora de l'Estat espanyol. Brusel.les, seu de les principals institucions euro­pees i del Comitè de Municipis i Regions d'Europa, del qual és pre­sident, ha sigut la destinació més freqüent de la seva agenda inter­nacional de Maragall. En aquest temps el ja ex alcalde ha anat 15 cops a la capital belga. La seguei­

xen en el rànquing París i Roma, ciutats amb tres visites cadascuna. No obstant, i ja que Maragall ha escollit la capital italiana com a residència durant els propers me­sos, es pot afirmar que Roma gua­nya per punts en la seva escala de preferència turística. De fet, aquí caldria afegir-hi els viatges oficials a d'altres localitats italianes, com Florència i Mòdena.

Sarajevo, Londres, Istanbul, Dublín, Copenhague, Tessalònica, Tolosa, Luxemburg, Viena, Munic, Colònia, Bonn, Amsterdam i Davos són altres de les ciutats europees que Maragall ha visitat per diversos motius. Fora del continent ha agafat

Un clam per Gallecs REDACCIÓ

L'Associació de Veïnes i Veïns de Gallecs, va celebrar el mes de juliol passat la seva festa major. Amb motiu d'aquest esdeveniment "L'Era de Gallecs" va publicar una edició especial amb la intenció de recordar les agressions que ha patit i pateix un poble i un bell paratge situat en­mig del Vallès. També planteja de­núncies a l'Incasol per l'enderroca­ment de Can Felina que, amb noc­turnitat i traïdoria va esborrar del paisatge una de les masies més significatives del nucli del poble.

Es reafirmen a mantenir el patri­moni arquitectònic, cultural i natu­ral. Plantegen als ajuntaments que es coordinin per aconseguir que el Parlament de Catalunya declari Gallecs com un Paratge Natural d'Interès Nacional.

Reproduïm "El cant de Gallecs", l'autor del qual és en Jaume Amèlia:

Si voleu saber una història us la cantarem aqui, del que 25 anys endarrera a Gallecs va succeir. Aleshores que expropiaren gairebé sense avisar les 1500 hectàrees de Gallecs i els seus voltants. Els civils, casa per casa, repartiren un paper que donaven sols dos mesos per tirar-nos al carrer. Que el govern i els seus ministres, un decret vien dictat, expropiant tota la zona per construir una gran ciutat. Era això per l'any 70, ja sabem que aquella gent imposaven aleshores, molt més que en aquest moment. Agafats desprevinguts, no ens vam sapiguer unir, unes famílies marxaven i altres ens vam quedar aquí. I així començà el calvari esperant tots el moment que les màquines vindrien a omplir-nos de ciment. Si serà per primavera o serà l'hivern vinent, les masies que s'esquerden i els camps a mig rendiment. Però, no tot seran desgràcies, que d'un temps a aquesta part hem sabut organitzar-nos i les coses van canviant. Fem festes i trobades, ciclistades, reunions, per les ràdios i els diaris exposem nostres raons. I la gent que ara aquí us canta, que hem format un orfeó, fem sentir nostres cantades des de l'Ebre al Rosselló. Ai! que més all, que el Molí de Vent belluga!, Ai! que el conec, el Molí que belluga vora el rec!

vàries vegades l'avió per anar als Estats Units: a Atlanta va assistir als Jocs Olímpics de 1996, a Baltimore va recollir un doctorat honoris causa per la Universitat John Hopkins, i per Nova York s'hi ha passat un parell de cops, un d'ells aprofitant que s'hi estava de vacances l'estiu passat. També ha estat a Alger d'observa­dor en les darreres eleccions, però el destí oficial més exòtic que li han proposat a l'ex alcalde han sigut les Illes Maurici, llogarret idoni perquè l'abril passat s'hi celebrés el congrés de la Unió Internacional d'Autoritats Locals.

En la majoria d'aquests viatges Maragall ha assistit a reunions d'or­ganismes internacionals en repre­sentació de la ciutat o altres ens locals, i darrerament també amb molta insistència per presentar da­vant de tots els auditoris possibles el projecte del Fòrum de les Cultures de Barcelona per l'any 2004. Ara bé, alguns d'aquests passejos han tin­gut un marcat caràcter acadèmic, amb discursos d'obertura de con­gressos, lliçons universitàries i parti­cipació en debats diversos.

Aquesta mena de preparació per a la vida que ha de dur un cop fora de l'Ajuntament va portar Maragall, per exemple el 12 de març passat, a exposaren un fòrum de Brusel.les "la seva experiència en mesurar la qualitat de vida a les grans ciutats" (butlletí municipal dixit). D'altres actes-han sigut més pintorescos, com el lliurament d"'un metre qua­drat de carrer de Barcelona al Mu­seu Olímpic de Lausanne", el 2 de maig de 1996. I n'hi ha hagut tam­bé de lúdics, com l'assistència al concert dels Tres Tenors a Mòdena, el passat 17 de juny, el mateix dia que a Barcelona se celebraven plens de Districte.

Potser és l'únic que se li pot criticar a Maragall: que durant els darrers temps com a alcalde, hagi espaiat les estades anònimes en cases particulars dels barris de la ciutat que el van fer popular fa uns anys per infinitat de nits en blanc dalt d'un avió o en un hotel prepa­rant conferències a dojo. Com a mínim això li deu haver servit per aprendre a fer-se la maleta ràpid, tant si és per anar a la boda de la Infanta com per tornar el dia que Pujol convoqui les eleccions.

"rf 'W F '

f :

í ''

REHABILITACION DE VIVIENDAS

• Locales comerciales • Comunidades de

vecinos, recibidores de escalera

• Acometidas generales, agua, luz, gas

• Fachadas y cubiertas

^ 225.09.75 Marina, 74 (esquina Llull)

08013 Barcelona

setembre-octubre de 1997 CARRER CRÒNICA

Los desahucios son un gran negocio (1) LoRENA VAN DEN BERG/NURIA GONZÀLEZ

Las estadísticas indican que en Barcelona se producen unos 60 desahucios cada dia. Normalmente son familias o pequenas empresas que, endeudadas, no pueden afron­tar el pago de los alquileres de pisos y locales. Esto desencadena un proceso judicial que acaba con el denominado lanzamiento, es decir, la ejecución de la sentencia de desahucio y el consiguiente despojo de sus posesiones.

Una sèrie de empresas auxilia­res colaboran con la justícia en estàs operaciones de desahucio, acompaüan a las comisiones judiciales en los desaiojos y realizan los trabajos físicos de abrir las puertas de los inmuebles cuando el demandado no està presente, sacan sus muebles, enseres o incluso la maquinaria encontrada en el piso o local comercial, y ademàs la transportan, teórica-mente, al vertedero o a los depó-sitos judiciales.

* Cuatro empresas

Actualmente son cuatro las empresas que actúan de esta mane­ra en Barcelona. Jekar, dirigida por el matrimonio formado por Jesús Cuartero y Carmen Jiménez, es una de ellas. En enero pasado ambos fueron detenidos por agentes de la policia judicial de la Guardia Civil de Barcelona. El Juzgado número 8 investigabadesdehaciatiempojunto a la Guardia Civil las presuntas irregularidades que Jekar cometia en los lanzamientos en los que participaba. El matrimonio fue acusado de apropiación indebida, hurto y falsificación de documento. Però Jekar dice limitarse a actuar cuando los procuradores de los demandantes les llaman para vaciar un piso y que solo comercializan los bienes y enseres cuando se da la cesión expresa del dueho.

Estàs empresas suelen apro-vecharse de las situaciones de penúria y analfabetisme de la gente que es desahuciada para hacer

Algunas empresas auxiliares procuran que la notificación de desahucio no sea recibidapor los afectados para poder así vaciar pisos y locales con toda impunidad

negocio, rayando as i en la ilegalidad. Acostumbran a actuar de f ormas distintas según los casos. En ocasiones procuran que la not i f icación de desahucio y lanzamiento no sea recibida por los afectados para poder así vaciar pisos y locales con toda impunidad. Si los documentos se reciben, tratan de hacertodo lo posible para quedarse con las cosas mas valiosas. Aprovechan el vacio legal

Mas de doce causas interpuestas por ciudadanos desahuciados de sus viviendas han sido archivadas en los juzgados de Barcelona en los últimos cinco ahos. Ademàs de verse forzados por la ley a abandonar sus casas, estàs personas han perdido sus muebles y objetos personales a manos de empresas que se lucran aprovechando su estado de

desvalimiento y los vacíos que deja la ley para actuar en los desahucios.

• ^ * ' ' " • ' ^ ' ^ ' ' ï #

• En barcelona 60 pisos y locales son desahuciados cada dia

que permite la existència de estàs empresas auxiliares para hacerse con los muebles, enseres y materiales de algunes de los desahucios sin invertir en ello ni una sola peseta.

Una de las ventajas con las que cuentan estàs empresas es el desconocimiento por parte de las personas desahuciadas de los complicades términosjurídicos, por lo que rara vez se oponen a las labores de apropiación. Normal­mente proponen al desahuciado llevarse sus muebles en depósito a un almacén de la empresa a cambio de altas tarifas y por un tiempo concreto. Todas las condiciones del trato se recogen en un documento firmado por las partes en el que se especifica que si, tras el plazo fijado, los muebles no son retirades, pasan a propiedad de la empresa. Jekar mantiene que solo cobra por la extracción de los muebles y por actuar como guarda-muebles con tarifas siempre muy ventajosas para sus clientes.

Cuando se trata de pisos, los demandades, acosados ante la pérdida de su vivienda, suelen aceptar el trato desigual para sallr del apuro. La empresa se aprovecha de estàs situaciones que se t raducen en una segura obtención de beneficiós en sus operaciones: si el desahuciado

desea recuperar sus muebles, deberà pagar por ellos, y si no puede hacerlo, la empresa se apropia de sus bienes y los pone a la venta con un 100% de ganancia. No se lleva a cabo ademàs ningún tipo de inventario ni registro de los objetos obtenidos que se clasif ican genéricamente y sin màs espe-cificaciones, haciendo casi una misión imposible su posterior recuperación.

Estàs empresas poseen, por otra parte, sus propias redes de distribución para poner a la venta

toda la mercancía obtenida sin coste alguno. Jekar, por ejemplo, posee un almacén y dos tiendas de objetos usados. De Tot y De Tot II, en las que venden muebles, electrodomésticos y todo tipo de objetos obtenidos en los lanza­mientos en los que participa. En ocasiones, si se apropian de algunes enseres de mayor valor los colocan en el circuito de anticuarios.

Asi, estàs empresas cierran el cicló aprovechando la situación privilegiada de conocer información

JOSEP MASIP

sobre los desahucios y escu-dàndose en su condición de empresas auxiliares de la justicia. Su inversión es siempre mínima, lo necesar io para mantener vehiculos para el transporte, un

Tienda de gangas

• De Tot II està situada en la calle Nou de la Rambla de Barcelona, en pleno distrito de Ciutat Vella, y es una de las dos tiendas de Jekar. Muchos futuros desahuciados y posibles compradores son habitantes de este mismo barrio, una zona con un alto indice de pobreza y con una gran población de inmigrantes africanes y asiàticos. Estàs clases màs desfavorecidas y los buscadores de gangas son los clientes habituales de la tienda a la que acuden para comprar de todo: platós, vasos, cubiertos o muebles usados ya que sus ingresos no les permiten acceder a objetos de primera mano.

En De Tot II se puede encontrar pràcticamente de todo: tocadiscos antigues a 1.500 pesetas, fotògrafias enmarcadas del Che Guevara, al mismo precio, planchas, làmparas, antigues molinillos de cafè, todo tipo de menaje de cocina con huella de haber pasado ya por muchas manos, etc.

La dependienta de De Tot II asegura, no obstante, que los objetos que of ertan son comprades a usuàries que ya no los necesitan y que deciden deshacerse de ellos y niega que sean obtenidos a *ravés de embargos o desahucios de ningún tipo.

Si el desahuciado desea recuperar sus muehleSy debera pagar por ellos, y si no puede hacerlo, la empresa se apropia de sus bienes y los pone a la venta con un 100% de ganancia

almacén y pequetïas tiendas en las que vender los muebles y materiales apropiades. No es de extrafiar entonces que ante tan bajos costes de mantenimiento, el negocio esté asegurado por poco que obtengan de la venta de los objetos.

La segunda parte de este articulo, dedicada a los desahucios, se publicarà en elpróximo número de "La Veu del Carrer".

CRÒNICA CARRER setembre-octubre de 1997

Carn de gos La gossera de Barcelona va recollir 5.861

gossos l'any 1996, dels quals van ser sacrificats quasi 5.000 (el 85%)

CARME S . PALMA

Amb l'estiu, han tornat les cam­panyes perevitar l'abandonament d'animals. Uns animals - la majo­ria gossos- que, si no acaben morts en qualsevol carretera, són recollits pels serveis municipals que els porten a les instal·lacions de Zoonosi de l'Ajuntament de Barcelona -més conegudes com a "gossera", però també es recu­llen gats. Enguany, han arribat a la gossera 2.820 gossos en els primers sis mesos. En les èpo­ques més "tranquil·les", segons el responsable directe del servei de Zoonosi i de la gossera, Víctor Peracho, hi ha recollits uns se­tanta gossos alhora, però també hi ha temporades més crítiques, que coincideixen normalment amb les setmanes anteriors a les va­cances d'estiu i les de Setmana Santa, en què es pot arribar a omplir totes les gàbies.

Normalment, els animals que entren al centre tenen dos finals possibles: l'eutanàsia -mitjançant una anestèsia intramuscular i un barbitúric- o bé que algú els adop­ti. La majoria dels que han arribat els últims quatre mesos al centre, però, han estat sacrificats, perquè la via de l'adopció està aturada a causa de dues vacants de veteri­naris, segons informacions del ser­vei de Zoonosi. L'adopció és l'úni­ca possibilitat de mantenir vius durant més temps els animals, i és una fórmula que té en compte l'edat dels gossos, com es comporten i el seu estat sanitari. Però en aquests moments, tots els animals que en­tren a les instal·lacions municipals i no són recuperats pels seus amos en menys de vuit dies, són sacrifi­cats sense distincions. Les esta­dístiques d'anys anteriors indiquen que només el cinc per cent dels

gossos recollits a la gossera acaba sent adoptat, mentre que el deu per cent és recuperat pels seus amos i la majoria, el 85 per cent, és sacrificat. Segons Peracho, "s'han de fer molts programes i campa­nyes per conscienciar la gent" i assenyala la importància de tenir en compte que "l'animal abando­nat entra en un circuit en què, fàcil­ment, el seu destí és el sacrifici".

Per tal de fer unes normes regu­ladores de les relacions de convi­vència persona-animal, s'ha creat recentment el Consell Municipal de Convivència, Defensa i Protec­ció dels Animals. Els objectius d'aquest consell són la "defensa i conservació de la biodiversitat ani­mal urbana", per la qual cosa es compta amb la participació ciuta­dana. A banda del mateix Ajunta­ment, en aquest consell -e l pri­mer fòrum cívic i institucional al­hora creat a Barcelona- s'hi tro­ben representades diverses enti­tats animalistes de la ciutat, el Col·legi Oficial de Veterinaris, el de biòlegs, el Museu de Zoologia, el Zoo de Barcelona, la Favb, i es compta també amb la presència d'experts.

Segons Albert Pubill, membre de la comissió de Comerç i Con­sum de l'Ajuntament de Barcelona

^:^^^^-'y>^i..

• Un gos intueix el seu destí a la gossera municipal

i membre del nou consell munici­pal, "el concepte d'animals a la ciutat s'ha mercantilitzat, i l'animal ha passat a ser un objecte i no un subjecte". Així, la gent compra ani­mals i els regala sense tenir en compte molts cops si l'altra perso­na se'n podrà fer càrrec o no, fins quan, o sense pensar què passarà quan aquest animal es faci gran. "Cal introduir un cri ter i de corresponsabilitat, sobretot pel que fa a la consciència" diu Pubill. "És necessari controlar el mercat d'ani­mals, establir unes mesures de con­trol mitjançant l'esterilització i acon­seguir una certa cultura animalis-ta", afegeix. Una altra proposta des de l'ajuntament és l'establiment

Adoptar animals, una opció nnés racional

• El servei de Zoonosi ofereix la possibilitat d'adoptar alguns dels animals que arriben al centre. Els interessats han de contactar amb la gossera, on han d'anar després per veure els animals en adopció, que es troben en gàbies separades de la resta. Posteriorment, mantenen una entrevista amb el veterinari, que decidirà si compleixen els requisits bàsics -tenir un perfil adient i que les característiques del gos coincideixin amb les seves possi­bilitats- i finalment, s'esterilitza l'animal abans de sortir del recinte. La persona que adopta ha de pagar, en total, 11.840 pessetes. A més, l'ha d'inscriure en el registre d'animals de companyia de l'ajuntament.

d'unes normes d'identificació que permetin tancar el circuit i poder així trobar els amos dels animals perduts o abandonats.

Pel que fa a la presència dels animals de companyia a la ciutat. Pubill afirma que "Barcelona té un urbanisme que condiciona molt la vida dels animals" -per manca d'es­pais verds, per exemple- i per això "la convivència és un tema clau. No es pot dividir la ciutat entre anima­listes i no animalistes". Pubill afe­geix que "cal iniciar campanyes per divulgar la defensa i la impor­tància dels animals, des de les escoles, seguint l'exemple d'edu­cació viària".

• Manca de corresponsabilitat

Darrerament, la secció de Zoonosi ha rebut dures crítiques en diver­sos mitjans i des de diferents asso­ciacions i entitats. Un dels princi­pals problemes que s'observen des d'alguns sectors és el fet que la major part dels animals que arri­ben a les instal · lacions de Barcelona provenen de fora de la ciutat, ja que hi ha un conveni amb la Generalitat i la Diputació en aquest sentit. Albert Pubill creu que el consistori ha d'establir uns conve-

JOSEP MASIP

nis amb aquestes dues instituci­ons que el descarreguin de res­ponsabilitats: "No és qüestió d'es­tablir fronteres, però hi ha una despesa i una responsabilitat que ha de ser mancomunada i que, ara per ara, la carrega bàsica­ment l'ajuntament". Una altra pos­sibilitat, segons Pubill, seria arri­bar a un acord entre Generalitat, Diputació i Ajuntament per crear un espai més gran on s'atengués els animals de Barcelona i l'àrea metropolitana.

Les instal·lacions on es troba la gossera -construïdes l'any 1972-estan enmig de la muntanya de Collserola, i la seva capacitat és per a 160 animals. Des que es va crear, s'hi fan remodelacions cons­tants, segons Víctor Peracho, que afegeix: "Des de dins (del servei) fem el que podem pel nostre funci­onament, i la nostra intenció és que es redueixi el nombre de sacri­ficis i creixi el de les adopcions". Peracho admet també que, pel que fa al funcionament de la gossera, "tot és millorable", però que cal una implicació de totes les institucions i, principalment, una consciencia­ció dels ciutadans envers el tema dels animals.

Escola Professional de la Dona Diputació de Barcelona

S E M I N A R I S O C T U B R E / D E S E M B R E 97

Carrer de la Pietat, s/n 08002 Barcelona

Tel. 310 65 66 Fax. 310 66 58

»BATIK

Durada: 30 hores Divendres de 10 a 13 h. del 10 d'octubre al 12 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

GIRS IDIOMÀTICS DE L'ALEMANY

Durada: 20 hores Divendres de 10 a 12 h. del 17 d'octubre al 19 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

CONEIXEMENT DEL PAÍS: LES ILLES BRITÀNIQUES EL LLIBRE ARQUITECTURAL

Durada: 20 hores Dijous de 18 a20 h. del 17 d'octubre al 19 de desembre Inscripció: del 25 de setembre al 3 d'octubre

Durada: 18 hores Dilluns i dimecres de 18 a 21 h. del 10 al 26 de novembre Inscripció: del 3 al 7 de novembre de 1997

PARAMENT DE TAULA

Durada: 10 hores Dimarts i djous de 17 a 19 h. del 18 de novembre al 2 de desembre Inscripció: del 3 al 7 de novembre de 1997

CUINA DE NADAL

Durada: 12 hores Dimarts d'l 1 a 13 h. del 3 de novembre al 15 de desembre Inscripció: del 20 al 22 d'octubre de 1997

Per més informació sobre els continguts dels cursos, truqueu al telèfon 310.65.66 de 9 a 13 i de 16 a 20 li.

PflSflFfl5

Organització de festes

Telf. 412.05.58

RE^LS ^SETANTA

TOT EN RETOLACIÓ

284 81 40 C/ Congost, 36 baixos 08024 BARCELONA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

setembre-octubre de 1997 CARRER CRÒNICA

Velocity'97: queda molt per pedalar CÉSAR AGUADO/XAVIER PALOS

Usuaris de bici cada matí anant cap al centre de la ciutat. Tècnics que creuen ciutats cada vegada més segures per a la bici; conduc­tors que les respecten i que condu­eixen a 50 km/hora o 30 km/hora per la ciutat; polítics que compre­nen que el futur ecològic i sosteni­ble arriba amb els usuaris de trans­ports col·lectius, amb els ciclistes, amb els vianants. Això s'ha vist a Velocity'97, el congrés internacio­nal de planificació per a la bicicleta, que s'fia celebrat a Barcelona del 15 al 19 de setembre, organitzat per l'Ajuntament i els usuaris de la bici (Amics de la Bici - usuaris de Barcelona - i la ECF, Federació d'Usuaris d'Europa).

Aquest exemple fia d'influir en les polítiques de Barcelona, Catalunya i Espanya. És per això que Amics de la Bici, Favb i Acció Ecologista fian publicat un manifest on s'analitza la poca sostenibilitat de la mobilitat a la ciutat. I per això es reclamen voreres amples o úniques; vies-bici més rà­pides i segures, zones en les que els cotxes només puguin circular a 30 km/fiora, l'acompliment d'aquestes normes, que fiaurien d'anar acom­panyades de campanyes de pro­moció.

De la mateixa manera que la Favb ha donat suport a aquest manifest, també s'hauria de donar suport a Can Bici, la coordinadora de defensa de la bici a Espanya. El dijous 18 van exposar les raons per les que cal modificar al Senat part de la ponència que es redacta per adaptar les normes de circulació a la pràctica del ciclisme.

La qüestió que més es va debatre al congrés va ser l'obligació d'utilit-

Els ciclistes urbans no volen que els obliguin a dur casc. El congrés internacional de planificació per a la bicicleta celebrat a Barcelona va

concloure que són els cotxes els que han de ser més prudents.

TRÈVOL

La celebració, al mes d'agost, del 5è Campionat del món d'ecomissatgers va precedir el Velocity '97.

zar casc. Des del punt de vista de que és la víctima la que ha de posar remei. Es va explicar que l'únic país que va obligar a portar casc va ser Austràlia, on la proporció de fractu­res al cap motivades per accidents continua igual; però no la utilització

de la bici, que s'ha reduït en un 35%. Això demostra que la seguretat vial augmenta quan els conductors de cotxes són més prudents i respecten els ciclistes i vianants. La bici només és insegura on hi ha automobilistes poc respectuosos.

També es va criticar que no es deixi circular en paral.lel -és molt més segur per fer els avança­ments-, o que sigui obligatori utilit­zar reflectants, inclús quan ja es porten els llums reglamentaris. I finalment es va criticar que estigui

prohibit circular per les autovies, sense tenir present que moltes poblacions només estan unides entre sí per aquest tipus de carre­teres, sense que als ciclistes se'ls hi doni una altra alternativa.

Ara queda que, com a veïns reflexionem sobre la necessitat d'in­crementar l'ús de la bici, per tal de contribuïr a pacificar el trànsit en ciutats i carreteres.

• Campionat d'ecomissatgers

El darrer cap de setmana d'agost es va realitzar al parc de) Poblenou el Vè Campionat del món de mis­satgers i missatgeres que utilitzen les bicis 0 vehicles elèctrics com a mitjà de desplaçament. Aquests campionats anuals es van iniciar a Berlin l'any 1993, i s'han continuat celebrant a les ciutats de Londres, Toronto i San Francisco. Enguany la competició s'ha fet a Barcelona, sota l'organització de la Cooperati­va Trèvol d'ecomissatgers.

A part de conèixer la ciutat i rodalies, aquesta trobada ha servit a la comunitat missatgera per de­batre, compartir idees i intercanvi­ar experiències. Durant el campio­nat ha hagut espai i temps per la festa i pels debats com ara la intercooperació, la situació sindi­cal..., però sobretot per a la com­petició. Els 569 competidors van haver de demostrar les seves habi­litats en salt d'alçada, trial, càrre­ga, velocitat... La majoria de pri­mers llocs els van assolir els mis­satgers alemanys, seguits de da­nesos i finlandesos. El millor clas­sificat de Barcelona va ser Xavi Gil, de la cooperativa Trèvol, que va quedar en el número dotze de la classificació general.

7iP;i TTitTi ij-i-f'ï ^ M .nít^i-n

LMA coMEMA Dt LocoS CM UTA CLAVER

Semaiü de Teatro

Los ovnis, una patraiia La CUV escomfó biyo la apaiiencia extraterrestre los experimentos

con avioiws espia norteamericanos

líriestudmOilundiOoooila Agtïncia '̂ oce jue 'a CIR ;»efe'ia camirtiar Centrat de imeligencia norTe^neii üusB'ptmfnsmiistiajolaapaíleiMiM cana (CIAt hg cicsvelaòo que la ma ae ovni;,, para evilw que e( pueüiti yor par te <íe los ovnis d\;sla(los du esiadoumdeíise sinlieta el IPFOW a (antebS3nos50í6Cii.efonavio ui\à ^'.KÍI n^ictmv .Algunos eslj nes espia inwieamericdnosen lase ciKisos cei fenomeno ovni han pues-Oepruetia. ttautwüfcleMuüioreco loenentreòichoelintormertelaCIA.

_ . . _ _ _ _ _ _ ^-ff^'j'

TreintaycacoaíiossiBMarilvn

JuBo Mesías insiiiua su reMro

Aquesta és l'última portada del diari Eco, corresponent al passat 5 d'agost. La guerra per l'audiència cada cop és més ferotge, també als diaris. Fa uns mesos, el comte Godó no va dubtar en invertir una pila de milions per treure un nou diari a Barcelona, amb l'única finalitat de robar 15.000 lectors a el Periòdica, que havia superat en vendes La Vanguardia. Aquesta maniobra mercantil es va disfressar afirmant que es volia "donar un nou mitjà d'expressió a la Barcelona Metropolitana, amb poca lletra i grans titulars".

El comte Godó tanca el diari "Eco" SINDICAT DE PERIODISTES DE CATALUNYA

La primera reacció d'aquest sindicat davant el tancament del diari l'Eco és lamentar aquest fet per la pèrdua de llocs de treball que suposa en un sector ja prou castigat per la situació d'atur que pateixen una bona part dels seus professionals. A aquest fet cal afegir les condicions en les quals s'ha pro­duït el tancament del rotatiu. Una t)ona part de la plantilla, com a mínim la de periodis­tes, entre els quals cal incloure a la majoria dels caps de secció, treballaven al diari sense cap tipus de contracte. Quan el diari va sortir per primer cop als quioscos, l'SPC, des del seu òrgan de comunicació. Fil Directe, va denunciar que la majoria dels treballadors de l'Eco estaven sense con­tracte. L'editor, José llario -de qui algun dia s'haurà d'explicar el seu historial com a empresari periodístic perquè ningú tomi a picar- va desmentir aquesta afirmació as­segurant que tots els treballadors tenien una relació laboral perfectament regularit­zada. El temps és qui sol donar i treure raons i, ara, la realitat diu que un mínim de 16 periodistes -entre els quals quasi tots caps de secció-, feia 15 mesos que treba­llaven sense contracte en una empresa impulsada i controlada pel grup Godó.

Aquesta situació de treball sense con­tracte es repeteix amb massa assidurtat, afavorida, sens dubte, per la depauperada situació del mercat laboral del sector. Des que l'SPC va néixer ara fa quatre anys, una de les nostres màximes preocupacions ha

estat la regulació latxDral del sector. Em aquesta línia ha impulsat diverses accions per posar fi a aquesta situació. La més important ha estat la redacció d'un estatut de regulació laboral de la figura del col.lakxjrador periodístic, que en aquests moments està sobre la taula del ministre de Treball, Javier Arenas, per impulsar-ne la negociació amb la patronal. No voldríem estendre'ns gaire sobre aquesta qüestió perquè el tema és un altre, però es tracta d'una proposta que facilitaria que si, des­graciadament, es repeteixen experiències com les del l'Eco, els drets dels treballadors no en surtin tan perjudicats com en aquesta ocasió.

Una altra reflexió que voldríem fer és que és trist que un grup editorial com el del comte Godó, responsable de publicacions de prestigi, afronti una aventura periodísti­ca amb els mateixos plantejaments empre­sarials que els editors més nefastos de la història del periodisme espanyol i que tots han acabat com el rosari de l'aurora. Manca de relació laboral, sous mísers i esperar el mes d'agost en el qual hi ha molta gent de vacances per intentar que el tancament faci menys soroll, són la targeta de visita dels empresaris més cutres. La història d'E/ Obsen/adori del Diari de Barcelona, seguit de les diferents edicions del Nou Diari, és massa recent per oblidar-ne les circums­tàncies i el final.

L'Eco ha suposat un nou intent de fer premsa popular a Esf;̂ -ya, tot i que la

vocació del rotatiu era la de circumscriure's a l'àmbit de l'àrea metropolitana de Barcelona. Pensar que fer un diari d'aques­tes característiques és més barat que fer-ne un dels altres-diguem-ne més seriosos, tot i que n'hi hagi algun que s'entesti a demostrar el contrari-, és un error que sempre s'ha pagat car. I aquest preu sem­pre ha estat a càrrec dels treballadors. L'empresa editora del rotatiu, en el moment del tancament, va afirmar que l'experiència havia servit perquè un grup de periodistes joves demostrés la seva vàlua i assolís una experiència que a partir d'ara podrien apro­fitar. L'SPC vol denunciar aquesta mostra de cinisme, en primer lloc perquè alguns d'ells ja havien demostrat la seva vàlua en altres mitjans. I en segon lloc, si l'empresa hagués fet un plantejament empresarial realista, viable i seriós, potser podrien estar encara demostrant la seva vàlua i assolint encara més experiència.

Finalment, l'SPC vol reiterar un cop més que benvinguts siguin els projectes editorials que s'impulsin. Però s'han de preparar amb el màxim de garanties d'èxit possible i el màxim respecte als professionals que els elaboraran. Aques­ta serà la millor manera de respectar el públic que, en definitiva, serà qui els farà viables o no. La pitjor manera són els plantejaments matussers que han dut a la pràctica el tàndem Godó-llario, que s'han posat a l'altura dels que van tancar el Nou Diari o El Observador

8 La Veu del

EL CUARTO FOSC CARRER setembre-octubre de 1997

Enric Trunó no compleix President del Ple del Consell de Districte de Sants-Montjuïc. En­tre les seves nombroses res­ponsabilitats té la de fer complir les normes reguladores de lor-ganització dels districtes, que en el seu article 13 diuen: "El Consell de Districte celebrarà sessions ordinàries un cop al mes". Doncs bé, Enric, uns ve­ïns de La Bordeta ens diuen que durant els últims temps convo­ques el plenari quan et sembla. Tu n'ets el responsable, però ens diuen que no seria d'estra­nyar que el calendari el negociïs amb el Pere Alcover.

Enric, compleix amb la teva obligació i respecta el reglament: convoca mensualment la ses­sió plenària i permet que els veïns i veïnes parlin en tots els punts de l'ordre del dia, tal i com diu el reglament. Avui et toca a

Pere Macias

tu, per la informació que hem rebut; però el teu lloc al cuarto fosc el podrien ocupar la majoria de presi­dents de districte, que tampoc res­pecten el reglament.

J.M. Balcells Cap de premsa de l'alcalde Maragall durant els últims mesos. Venia de dirigir Ràdio Nacional d'Espanya a Catalunya; i, molt abans, havia estat membre actiu de l'Associació de Ve­ïns de la Guineueta. El van trucar per telèfon periodistes i dirigents de la Favb. i el filtre de torn preguntava de quin tema es tractava. Quan se li deia que era per pariar dels deutes munici­pals del nuvi de la infanta Cristina, sempre contestaven: "No pot. Està reunit". En Josep Maria no trobava temps. No obstant, més d'una vegada va ser ell qui, per iniciativa pròpia, va trucar a directius dels mitjans de co­municació per comentar que el tema era delicat, que millor no publicar-lo perquè que corrien el risc que fos desmentit, ja que els deutes havien estat saldats ràpida i misteriosament. Tots sabem que la llibertat de premsa té els seus matisos... però, Josep Maria, no siguis tu matís.

Els d'Olot diuen moltes coses d'ell. Ara, en la seva carrera meteòrica, ha arribat fins a conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Abans ocupava la Conselleria de Medi Ambient, i des d'allà va manifestar a la premsa: "Si depengués de mi, acabaria amb la guerra de l'aigua en un mes". No va dir res més. El to no era gens clar.

El tanquem, cordialment, al cuarto fosc. conseller. Volem que reflexioni i que faci el que no han fet els seus antecessors Molins, Cullell, Roma i.Mas.

Dialogar i atendre. Buscar solucions. En democràcia, això és el que cal fer davant d'un conflicte social. Sis anys d'espera, més de cinc mil mil ions sense pagar. 75.000 famíl ies insubmisses fiscalment. Estem a l'espera.

Seria trist que vostè passes a la història com a sisè conseller d'una llarga i trista llista.

MIL997 BAJICJ^LONA

Enric Satué, avantguardista Dissenyador olímpic i barceloní. Tota una autoritat en el seu camp. El posem al cuarto fosc per atrevit i avantguar­dista. Per formar tàndem amb Albert Batlle i creure que el logotip del casa­ment reial era de tema lliure.

Un dia Satué va presentar a l'Albert Batlle un logotip pel casa­ment que jugava amb els noms dels nuvis: "CRISTINAKI". Però els res­ponsables no es van atrevir; van moderar els seus plantejaments i van presentar un nou logotip amb roses i pilota inclosa. La casa reial i l'alcalde se'n van assabentar per la premsa. De la Zarzuela van dir: "Fora pilotes". I l'Albert Batlle vaempal.lidir. La pilota va arrossegar les roses i tot va quedar en una cosa més senzilla: la paraula Felicitats en tres idiomes.

De tot plegat, l'Enric Satué va sortir-ne tocat. Però pocs dies des­prés la Internacional Socialista es va compadir d'ell i li va encarregar un

logotip que expressés cap a on va el socialisme. Va acceptar l'encàrrec. A més a més, la gent de Felipe Gonzàlez li van garantir que no es repetiria allò de "Pilotes fora". Suposem que ja se n'encarreguen ells.

FELICITATS FELICÏDADES

ZORIONAK

UBAE, SEMPRE AL TEU COSTAT! AACAIAUUNYA

A£ BON PASTOR

AEOUTAT VELLA

AE GRÀCIA

A£H0RTA«UINASDÓ

AELESCCWTS

AE NOU BARRIS

AESANT ANIMEU

AE SARRIÀ SANT GERVAS!

AE SANTS, HOSTAFRAÍ>K:S r

BORCafTA

Avda. Rasos d« Peguera, 242 - ($(X33 Baivdona

Costa Daurada, s/n - (K030 Barcelona

La Rambla, 18 - 08002 Baicdona

VMIUS,7- 08012 Barcebna

Ciències, s/n - 08032 Barcelona

Passatge Vintró, 2 - 08026 Barcelona

Anglesola, 32, - («014 Barcelona

Artesania, 63 - 08033 Barcelona

Virgili, s/n (Polisportiu) - 08030 Barcelona

C. dels Esports, s/n (Can Caralleu) - mí7 Bama

Olzineiles, 7 3r pis - 08014 Barcelona

Tenim una activitat pensada per a TU!

2760102

3120702

3022877

2076673

3571908

231 % 11

439 2704

3500172

3464601

2037874

4216734

i fe i^

NO PASSIS DE LLARG! A E i m N i T A r v a i A

AEVALLD·HEBIK^N

AJGUAJOCCDEHTNESS

SAM

BIM

CJHAJflXJOL BCN^ANTS

mxuNivecsrrAi»

cjovemn-iESosTs CESÍMPALCANCUYÀS aX)B MARISTES SANTS

C. NAUT. CASTELLDEFELS

ESCOUTARR

KMMLm?NTÓ COLOM

P.MPAtCïïRILL

P. MPAL. CASTELLAR VALLÈS

PARC ESPORTIU MPAL.

CAN DRAGÓ

ÀMMTSEafCTïr

\'OLÜNTAJMS2000

Via Barcino, s/n (piscines) - (B(B3 Barcelona

Arquitectura, s/n - 08035 Barceícwta

C amte Borrell, 21-33 - 0815 Barcelona

Torre d'en Oaiüans, 6 - 08014 Barcekaw

Ctos, 6* - 08014 Barcelona

CarterasCandi,174t.2a. - 08029 Baicdiona

l'g. Vall d'Ifebrón, 166-168 - 0^)35 Barcelona

Nicaragua, 81,4rt 2a. - («029 Barcelona

.Avda. Rasos de Peguwa, 242 - 08033 Barcdona

Antoni Campmany, 80 - 08014 Baredona

Passeig Marítim, 271-275 - 08860 Castelldefels

Passeig Vall d'Hebrón, 171 - («036 Barcelona

U Rambla, 18 - 08002 Banxlona

Perill, 16-22-08012 Barcelona

País Vdendà, s/n - 08211 CasteDat dei Vallès

Rosselló i Porcel, 7-11 - 08016 Barcelona

Gran de Gràcia, 71,5è la. - 08012 Barcelcma

Av. Canlenal Vida! i Banaquer, 30 - tti035 Bama

3113701

4281072

4430335

4245798

4210150

4390610

4280203

4390610

2760102

422 6122

665 2646

4280667

3023295

45944 30

7142811

2760480

4160867

4206988

setembre-octubre de 1997 CARRER OPINIÓ

Acció Ecologista No cremem, reciclem

ajornament de la construcció de la incineradora de 350.000 tones/any prevista des de feia molts anys per a la Zona Franca és una bona notícia per al moviment ecologista català, per a les pla­taformes d'Europa i l'Estat espanyol con­tra la incineració, i per a totes les veïnes i veïns de Barcelona. També és una victòria molt important aconseguida per les 63 entitats que formen la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus. Sense la nostra activitat, i la de tots els col·lectius que com Greenpeace també s'han mobilit­zat contra aquest projecte, no haguéssim aconseguit aturar-lo. Felicitem en especial el moviment veïnal de la Zona Franca per la victòria aconseguida.

Però és una victòria fràgil i parcial. És fràgil perquè la construcció d'aquesta macroincineradora només s'ha ajornat, no s'ha descartat. Si els resultats de la reducció, recuperació i reciclatge no assoleixen els objectius previstos, l'Entitat Metropolitana manté en reserva els pressupostos per acti­var-la de nou. Es una victòria parcial perquè els objectius de recuperació que es fixen pressuposen seguir cremant residus a les incineradores de Montcada i Sant Adrià, i encara preveuen ampliar un 22% la seva capacitat conjunta des de les 350.000 tones/ any actuals fins a 424.000 tones/any 2006, Només si el reciclatge és superior al previst l'Entitat Metropolitana admet reconsiderar el funcionament d'aquestes dues velles incineradores. Això suposa conculcar unilateralment l'acord ja assolit de tancar la incineradora de Montcada abans del 1999, i seguir mantenint dues fonts de conflicte amb el moviment ecologista, veïnal i de consumidors conscients.

Ajornar la construcció de la incineradora de la Zona Franca ha estat un primer pas en la bona direcció. Per primer cop l'Enti­ta t Metropolitana

MJxm ITJL/TLMm-JlLi ̂ r m ReMsla iiifiisuai de distiibuciò aratuita. ('; del l·i>c s/n, lelC 2')(:) 50 07, E-mail: amcli« íuturnei,cs Setembre 1<)«7 Am IV, Núm. «

No habrà incineradora Por el momento. la incineradora que tenia que ubicarse en el puerto no se construirà. El texto

delinitivo del Plan Metropolitano de Gestión de Residuos Metropolitanes (PMRGM), aprobado el pasado 17 de julio por la EMMA, contempla aún la posibilidad de construir una incineradora si no se

alcanzan los niveles óptimos de reciclaje y recogida selectiva de las basuras

i.os vccinos de los banios de la Maiiiiay toda la Ciu­dad de Baicelona. pueden, por el iiiüinenlo. respirar tranquilos. Meses de rcivindicaciones han dado sus trutos, FI pasado 17 de julio. la EMMA aprobó el texio del PMGRM sin la coiistruccióu de la planta de incmeración, l'ero el plan definiti\o no desc;u1a la posibilidad de construir una nucva incineradora si lïiera necesaiio, es decií. si no se alcanzan los nive­les e,\igidos en la recogida selectiva y en cl sistema de tratamienlo de metanización. y sobretodo, si no se ct)ncrela la ubicación de los 3 luievos \enederos (|ue sustituyen en el plan a la inciíieración,

l'àgin» 7 l A MAftItJA

Vccinos mmúfcscàmtosc en contra de la incineradonj.

Una victorià del movimiento vecinaJ

Hablar de imeva incineradoia es hacerlo, ai mismo tiempo, de leïvmdicaciones vecinales, de movitizacioncs, maiiifestactones, y asamblca.". inforniativas Cuando en octubre se hizo pública la iiitención de construir una nueva planta ÍHcineradoia en tenitorios de la Marina, sus habitantes se conceiuravon en ia Plataforma contra ta tncineradora de Zona Fratica. Ahova, contínuan trabajando por el bien del tnedio ambiente.

La p u b l i c a c i ó v e ï n a l de Zona F r a n c a va informar als barr i s q u e la i n c i n e r a d o r a h a v i a quedat aparcada

dóna una oportuni­tat al reciclatge, i al tancament i restau­ració de l'abocador del Garraf. Però la passa es queda mas­sa curta per donar una solució real a la situació d'infart en què es troba la ges-

Es iiiia victòr ia fràgi.l i parc ia l . Es fràgil pt^rtiiiè la cí>.iistrycció ífsàquestíi ,míic.roinci,ee.raclora iio,fiiés s*lia ajc>ni,atj ii,c> s l i a dtiíscartat

natures exigint la prohibició de la incine­ració de residus. També ens oposarem fer­mament a seguir cremant deixalles a les incineradores de Montcada i Sant Adrià, a qualsevol obra d'ampliació de les seves

instal·lacions, i a l'abocament de les escòries tòxiques al Garrafó als nous di­pòsits controlats.

A la vegada, des d'Acció Ecologista manifestem la nos­tra voluntat d'im­pulsar la posada en marxa de tots els

tió de les deixalles metropolitanes, per culpa de les mateixes administracions que ara han reconsiderat el seu projecte d'incineradora per a la Zona Franca. Es­sent aquestes administracions, i les forces polítiques que els hi han estat donant suport, les responsables de la situació, també ho seran si no s'assoleixen els objec­tius de recuperació que elles mateixes s'han fïxat. Mentre segueixin cremant residus a les incineradores de Montcada i Sant Adrià, les escòries tòxiques es seguiran abocant. Això impedeix una veritable clausura de l'abocador del Garraf, i que es donin totes les condicions que fan ambientalment ac­ceptables els nous dipòsits controlats.

Per això des d'Acció Ecologista exigim tancar la incineradora de Montcada abans del 1999, la de Sant Adrià abans del 2004, i descartar definitivament la de la Zona Franca. Des d'ara aquest és l'objectiu prin­cipal de la nostra activitat en l'àmbit me­tropolità, i per això creiem més necessari que mai llançar des de la Plataforma Cívi­ca per a la Reducció dels Residus, i amb el suport de tot el moviment ecologista cata­là, una Iniciativa Legislativa Popular al Parlament de Catalunya amb 65.000 sig-

sistemes per reduir i recuperar el màxim de residus, i abocar-ne els mínims en con­dicions acceptables: la separació de la ma­tèria orgànica, les plantes de composta-ment i metanització; la reducció i selecció de deixalles inorgàniques, i les plantes de triatge; els sistemes de recollida porta a porta; la recollida de voluminosos i especi­als a les deixalleries; aprofitament del metà generat al Garraf i a les plantes de metanització, i les campanyes d'educació ambiental.

També estem disposats a acceptar i con­trolar l'obertura de nous dipòsits alternatius a l'abocador del Garraf, sempre que rebin només materials rebutjats prèviament trac­tats que siguin biològicament inerts i no continguin materials tòxics com les escòries d'incineració. Manifestem la nostra volun­tat de participar, amb el conjunt d'entitats de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, en la Comissió de Seguiment proposada per l'Entitat Metropolitana. Re­clamem la màxima participació ciutadana en la definició i aplicació a cada ajuntament dels programes específics de separació, re­ducció i reciclatge, mitjançant els processos en marxa de les Agendes 21 locals.

La nostra participació implica que en tot moment defensarem el tancament de totes les incineradores, i el model de selec­ció i recollida d'escombraries que el Col·lectiu d'Ecologia i Projectes Alterna­tius (CEPA) està aplicant a Molins de Rei, Torrelles de Llobregat i Sant Cugat del Vallès amb el projecte Residu Mínim. Sa­bem que les dues coses estan relacionades. L'Entitat Metropolitana vol seguir cremant residus a Montcada i Sant Adrià perquè no confia realment en la capacitat que tenim totes les ciutadanes i ciutadans de fer-nos càrrec del problema mitjançant la reduc­ció, la reutilització i el reciclatge de les nostres deixalles. Per això vol establir un sistema de contenidors al carrer que és ambientalment incoherent, i absolutament redundant.

D'una banda, s'introduiran contenidors específics per a la matèria orgànica, i s'am­pliarà el nombre de contenidors verds, blaus i grocs. Res del que vagi a parar en aquests contenidors selectius es crema­rà, i els materials rebutjats inaprofi-tables s'han d'abo­car de forma accep­table després d'ha-

i^a n,cist,ra pa,rtlci,pació i„iïi,plica q u e en tot ,ni.c>iiieiit cl€ïfensai,'e,iii €;,! tancam,eiit de totcïs kís inc ine radores , i el

lament. Com si la culpa del desgavell am­biental actual fos nostra, i no d'unes admi­nistracions que amb la seva desídia ens han impedit fins ara reciclar les deixalles!

Tot el que vagi a parar al contenidor "caqui" de rebuig es cremarà. L'argument per justificar-ho és que amb aquestes frac­cions no seleccionades, amb barreges in­tractables d'orgànic i inorgànic, no es pot fer una altra cosa. Això no és cert, i es poden fer altres coses. Però és l'adminis­tració mateix qui deixant aquests conteni­dors de rebuig al carrer ens indueix a generar les barreges que després volen cremar! Per això Acció Ecologista proposa a totes les entitats de la Plataforma Cívica per a la Reducció dels Residus, i a tota la ciutadania, llançar un boicot al contenidor de rebuig conjuntament amb la Iniciativa Legislativa Popular contra la incineració. Mentre reunim 65.000 signatures i parti­

cipem en els progra-

inodel Mínim

cle Res idu

ver estat tractats. Això ens sembla bé, malgrat que el sistema més directe i sen­zill del projecte Residu Mínim -dos cubells a casa i dos contenidors al carrer, d'orgànic i inorgànic- ens sembla molt millor. Però a la vegada, l'Entitat Metropolitana vol man­tenir tots els actuals contenidors de rebuig on va a parar tota la brossa barrejada. Això implica tractar els ciutadans i ciutadanes com a persones menors d'edat, incapaces d'entendre com fer bé les coseg i a qui s'ha d'oferir l'oportunitat de seguií^-no fent ma­

mes d'educació am­biental per explicar-los com seleccionar bé les deixalles, con­vidarem totes les veïnes i tots els ve­ïns a no tirar res en aquests contenidors verd fosc. Si no hi tirem escombraries,

no hi haurà res per cremar. La incineració s'haurà de posar en qüestió, i les de Montcada i Sant Adrià s'hauran de tancar, perquè no els donarem combustible des de casa nostra.

Digues-ho al teu veí, i a la teva veïna: no cremem, reciclem! Fem boicot al conteni­dor de rebuig! Vine a signar contra la incineració! Hem aconseguit aturar la incineradora de la Zona Franca. Amb l'ajut de tothom farem que es descarti definitiva­ment, i tancarem les incineradores de Montcada i Sant Adrià.

l.ít Veu dí'l

CRÒNICA CARRER Maig-Juny de 1997

i el (jar nt

arrer Canet, el carrer dels artesans

El carrer Canet de Sarrià disposa de cinc tallers d'artesans i en una de les seves cases hi ha la seu de l'Associació de Veïns de Sarrià

CARLES V A L L S

Un taller de treballs florals, un altre de teixits a mà, un de patch, un taller de restauració de pa­per 0, fins i tot, un estudi de pintura. Al carrer Canet cada portal és un taller d'artesans.

Però aquest carrer de Sarrià no tan sols és l'aparador dels artesans, sinó la memòria ar­quitectònica del Sarrià d'abans. Les cases baixes, amb les faça­nes ben polides, conviden a pas-sejar-s'hi, tafanejar els tallers i oblidar-se dels sorolls motorit­zats de la ciutat.

Les cases del carrer Canet formaven part de la colònia in­dustrial que pertanyia a la ma­sia de Can Canet de la Vila. Ara, encara hi viuen alguns fills i néts dels primers veïns del carrer Canet.

Als anys setanta, gràcies a la pressió veïnal, es va evitar que les cases es convertissin en pi­sos, i varen ser comprades per l'ajuntament per destinar-les a activitats culturals.

Fou a finals dels vuitanta, quan l'ajuntament i el Districte de Sarrià van engegar aquest projecte de convertir-lo en un carrer d'artesans.

La presidenta de l'Associa­ció d'Artesans del Carrer Ca­net, Flora Miserachs, confia que "el projecte s'acabi" i que, final­ment, tot el carrer sigui destinat a tallers. En aquests moments, cinc tallers són l'ofici i benefici del carrer sarrianenc.

Al número quatre del carrer Canet, des de fa un any i mig, hi ha el local de l'Associació de Veïns de Sarrià. També és la seu de la Televisió Sarrià-Sant Gervasi que ha condicionat el primer pis com a plató. Però el que destaca més d'aquesta casa és la nota exòtica que dóna una gran palmera plantada al mig del pati. En Miquel, que fa d'ob­jector a l'associació, comenta que s'ha hagut de retallar la palmera "perquè no molestés els veïns".

Unes portes més avall tro­bem un taller d'art floral. Flora Miserachs, com un llibre obert, parla del nom de totes les roses que van enjardinar el carrer Ca­net el dia de Sant Jordi.

En el següent taller, posen fil a l'agulla a nombrosos teixits fets a mà. Es tracta del taller de teixidors de Terrassa.

Seguidament, en una altra

JOSEP MASIP

Els tallers són el resultat d'un projecte cultural endegat per l'Ajuntament

l l ibre. És el taller de restauració casa d'artesans, es treballa en la composició de petits retalls de roba, o patch. Cortines, pe­ces de vestir pigmentades amb

mil-i-un estampats bigarren un taller on floreix la roba.

Un altre dels tallers té empa­perat el rebedor com si fos un

Les cases típiques de Sarrià

JOSEP MASIP

• Els artistes fan servir el carrer com a taller i l'associació de veïns té una casa amb pati com a local

• Les cases del carrer Canet són "les típiques del poble de Sarrià", explica Ramon Tort, ar­quitecte sarrianenc.

Es tracta d'una casa d'una planta, amb una àmplia entrada que fa de rebedor i l'escala per pujar al pis de sobre. Al fons hi ha una cuina menjador i té una eixida posterior on hi ha els sa­nitaris. L'eixida era el lloc d'aco­llida de la família quan el mal temps no convidava a fer vida al carrer.

A dalt hi ha dos dormitoris, amb un balcó que dóna al carrer i l'altre darrere la casa.

Ramon Tort comenta que aquest tipus de casa de Sarrià "era condicionada per la cessió de terreny de les monges de Pedralbes". L'ordenació urbana del poble de Sarrià era constitu­ïda per petites parcel·les de 5 a 7,5 metres (d'un cos o cos i m ig ) , que l ' abadessa de Pedralbes cedia en ús dels seus drets, en contracte emfitèutic als pobletans.

Tort explica que Sarrià va créixer en sentit vertical entre dues rieres que "l 'argollaven", fo rmant el carrer Major de Sarrià. I el carrer Canet, és un dels carrers que hi desemboca.

A la tardor sortirà el llibre "Història il·lustrada de Sarrià", d ' Ignasi Aragó, Jordi Jové i Ramon Tort, publicat per edito­rial Columna, que recull més d'un centenar de fotografies, molt inèdites sobre aquest barri que conserva la personalitat de poble.

setembre-octubre de 1997 CARRER DOSSIER

Casar-se a Barcelona S e g o n s u n a tal , a l

i U r d a n g a r í n i c i u t a t . El m a t e i x

p e r c e n t a t g e d e b a r c e l o n i n s c r e u q u e

la c i u t a t . El c l i m a m e d i à t i c r o s a d e b e n s e g u r q u e h a i n f l u ï t m o l t a c r e a a q u e s t a o p i n i ó . C A R R E R , m o d e s t a m e n t , v o l c o n t r a r r e s t r a r - l o

casaments a l a d ' a q u e l l e s p a r e

it; e l s »aguen

i m p o s t o s i u n m u n t d e d i n e í e n t r a r a l ' a l tar ^ ' ' f u m a n t - s e u n a c i g a r r e t a d e c o n t r a b a n . A m é s , c o m p l e m e n t e m e l d o s s i e r a m b u n s a i n e t r e i a l (i r e a l ) s o b r e e l s d e u t e s m u n i c i p a l s d e l n u v i a s p i r a n t a b o r b ò n i c .

DOSSIER

De la parella republicana al casament monàrquic Anna Alabart

® n queden les unions republica­nes -civils 0 de fet-, aquelles que havien estat defensades pels jo­

ves que, al final dels anys seixanta i pri­mers setanta, lluitaven per la llibertat, la igualtat, els drets civils i contra la hipocre­sia? Llavors semblava poc honest que un no practicant es casés per un ritual que no compartia i també ho semblava que l'Es­glésia, a la qual l'havien integrat quan no sabia fer res més que plorar, es resistís a reconèixer la seva condició de no creient i, com a càstig, si volia fer un matrimoni civil, l'obligués a apostatar.

Però si algun mèrit no se li pot discutir a l'Església Catòlica és el de la seva expe­riència organitzativa. I, en pura teoria d'or­ganitzacions si es vol que aquestes perdurin més enllà, fins i tot, dels seus objectius primers, és clar el que cal fer: oferir uns incentius per als quals els "socis" es mantin­guin a les entitats i els "no socis" s'hi subscri­guin. Els casaments, les comunions i, també, els enterraments religiosos han complert aquest paper. No es pot discutir que les millors "funcions" són les religioses. Tot està preparat i pensat: els edificis, les flors, les músiques, els llums; fins i tot, en la forma, les paraules d'acomiadament, benvinguda o fe­licitació. Èxit assegurat!

És clar que en el cas de les noces hi juguen molts altres factors. D'una banda uns i, sobretot, unes joves als quals entusi­asme -ben-lluny de l'austeritat dels anys setanta- sentir-se "reis i reines per un dia". És a dir, a uns pares republicans els han sortit uns fills monàrquics. Potser els pares ja no són tan republicans, potser els seus ideals, a força de topar amb la quotidianitat, han anat diluint-se. En tot cas, és clar que no han sabut transmetre'ls. I ara, a més, els avis, que van veure amb desconsol les ànsies de llibertat dels seus fills, aplaudeixen les decisions dels néts i sotmeten, un cop més, la generació del mig a quedar emparedada, enredada en les seves pròpies contradiccions. És la venjan­ça de la tradició.

D'altra banda els mass-media -sempre els mass-media- acaben de crear un clima adient: les noces de les princeses, minis­tres, artistes i toreros són retransmeses per TV, escrites i reproduïdes als diaris, a les revistes del cor i a moltes de les que no ho son. Tot és tan bonic!

La vida de parella, com l'amor, és un plebiscit de cada dia, incompatible amb els contes de fades espatllats per la moral monàrquica de la indissolubilitat del con­tracte matrimonial.

:r^í^:^^^-^.r^,J^i~^>·-^^'^vm^^^^^:^:^^^.^;^^^^f^^^^^

El casament reial que van veure per la tele 800 milions de persones de tot el món no té res a veure amb les cerimònies nupcials que els fotògrafs de CARRER van recollir a diferents indrets de la ciutat. La parròquia de la plaça Mossèn Clapés estava plena de cotxes i bastides que els nuvis van haver d'esquivar; a la fat;ana do i'osglésia de Nostra Senyora del Pi (foto de portada) no li havien esborrat els grafitis; i en aquest mateix escenari, igual que a la sortida dels jutjats, els marginats

de la nostra societat venien tabac de contraban o s'autoconvidaven al banquet.

QUI NO PAGA NO ES CASA

ELS CASAME

Andreu i Júlia, Sant Antoni. La parella ha viscut sempre al barri. Porten anys festejant i han preparat el seu casament durant bastant temps. Ens

diuen: "Al nostre barri la parròquia no demana res per celebrar el casament, però se sol donar entre 30.000 i 40.000 pessetes. Pots contractar música, o guarnir l'església amb flors, i això val unes 25.000 pessetes més. Com que ens va semblar que era important tenir un bon reportatge que inclogués fotos i vídeo, el cost final ha passat de les 150.000 pessetes". "Dels vestits que vam mirar, ella va escollir-ne un de preu mitjà, blanc i amb una cua llarga. Si li afegim els complements obligats (vel, sabates i tocat), l'import va pujar a les 180.000 pessetes". "El meu vestit -continua dient lAndreu-, rondava els vint mil duros i el ram de flors de la núvia les 20.000 pessetes". El ja flamant marit afegeix que les aliances eren les típiques d'or groc, "deu mil pessetes per dit". La núvia ens explica quant li va costar el pas per la perruqueria. "Em vaig fer dues proves abans del dia de l'esdeveniment, a deu mil pessetes cada una. El dia D em van pentinar i em van maquillar per 20.000 pessetes més. Ah! pel que fa a les participacions, vam editar-ne cent d'un paper normalet, i ens van cobrar 15.000 pessetes, perquè si volíem alguna originalitat, el preu augmentava considerablement". Els vam demanar pel restaurant, i alhora van dir: "Aquest s'emporta el peix gros. El nostre menú era dels mitjans, i els cents convidats van menjar diver­sos plats per un import total de 1.100.00 pessetes. Aaixò hi hem d'afegir les flors del centre de taula, a 3.000 pessetes cada un. A l'apartat de música el sea

GUAJA Des de 1985 som pioners

Artesania ètnica dels cinc

continents

Peces de col.lecció, regal í

decoració

Articles de gran originalitat i

de qualitat contrastada

VENIU A CONÈIXER LES DARRERES ADQUISICIONS

C/Carme, 25 (cantonada Jerusalem) 08001 BARCELONA

Tel; 317,61,87-Fax; 33175.84

ESTEM AL TEU SERVEI TRUCAN'S AL 424 00 67

COTA 1 Bisbe, 2 < ^ Jaume I

2 Rocafort, 67-69 < ^ Rocafort

3 Joan Güell, 153, entl. A < ^ Les Corts

4 Cantàbria, 42 bis < ^ La Pau, Verneda

5 Rda. Sant Antoni, 102 enti. 1 r a < ^ Universitat

6 Padilla, 308, EscD, entl 2a < ^ Hospital Sant Pau

7 Torrent de l'Olla, 157 < M > Foníana

8 Carme Amaya, 35 (L'Hospitalet) < M > Gornal

9 RZona Franca, 142 BUS!

lOGrandeSantAndreiíí^

11 Provença,455-457^' 1 2 Muntaner, 430 (Sota P''̂

13PiiMargall,24(Vilad^'^^

1 4 Gran Via, 1019 (PLPr**̂ "

15Sants,46<g>Pl-í'5 16Rosas,11(L'Hospiia'^*''

AMB NOSALTRES PODRÀS OBTENIR EL TEU PERMÍS DE MOTO, COTXE, CAMIÓ,

S REALS (QUE NO REIALS) DE BARCELONA

'puja i baixa, segons quants músics lii vulguis. Un conjunt de qua-'Hes val unes 135.000 pessetes. Si et conformes amb un disjokei, ír 80.000 pessetes". -izontinua dient- el vam posar nosaltres i no vam pas llogar cap

e. que costa unes 30.00Q pessetes, sinó que vam fer servir el cotxe ^lue vam guarnir. Ens va sortir bastant més barat". Vam ser marit i muller, vam anar-nos-en de viatge. Com que és un •'ida, vam escollir bé; el Carib. 150.000 pessetes per cap". ^es pares van posar l'eixovar, els jocs de llit brodats i han col.labo-despeses. Avui no devem res i teiiím feina tots dos. De tornada del - nuvis vam passar comptes i no ens podíem creure que havíem •türes per valor més de dos milions de pessetes". ^Ures? ^ent no, gràcies".

^na Mari^ Nou Barris. Són molt joves. L'amor i alguna circumstàn-'3r els va animar a tancar els ullis i llançar-s'hi. Ella té 19 anys i el Sense feina ella, i amb un contracte de tres mesos a mitja jornada f̂ les participacions en una impremta del barri per 5.000 pessetes,

^ar moltes voltes, vam emprovar-nos molts vestits. L'Anna Maria 'r de blanc. Ens vam gastar 140.000 pessetes entre tots dos, i la vam Estàvem molt guapos". El Joan es va arreglar el cabell per 2.000 ^ la perruqueria de sempre, i ella va anar a pentinar-se i maquillar-Perruqueria del barri per 7.000 pessetes (preu d'amiga).

La cerimònia va ser a una parròquia del Vallès. "Ens hi aplegarem unes 80 persones entre familiars i amics. Va fallar l'organista i ens vam quedar sense música. Quan anàvem a firmar els papers, ens van portar un sobre per posar-hi el donatiu. La voluntat van ser 2,000 pessetes. Les aliances, que el capellà ens va fer posar malament, perquè es va equivocar de dit, eren d'or blanc, i no sabem el preu perquè ens les van regalar". "A l'hora de decidir el reportatge fotogràfic, vam veure que el de 50.000 pessetes era ridícul, tenia poques fotos. Després ens van oferir les fotos i el vídeo per 150.000 pes­setes: era una passada, però vam escollir un reportatge de 60.000 pessetes, que ens va semblar suficient". I del restaurant, què ens en dieu?

"Nosaltres havíem anat diverses vegades a un restaurant del Vallès on s'havien casat una sèrie d'amics. Coneixíem l'amo i es va enrotllar molt bé. La convidada ens va cos­tar 600,000 pessetes i vam sopar molt bé 80 amics i ami­gues. La sarsuela de peix tenia escamarlans i tot, d'una mida considerable. A més ens va regalar la música; un sol músic que sonava com tota una orquestrina, Va ser tot un luxe. L'ajuda dels pares de l'Anna va ser determinant per poder pagar tot això".

La núvia va fer una festa de comiat a la Isla Fantasia, on li van donar de regal una nit de franc en un liotel. Pensaven anar-hi però el sopar i la festa es van allargar. Arribar de matinada a un hotel que havien de deixar a les 12 del matí del dia següent no tenia massa sentit, i van

anul.lar la reserva. Se'n van anar al seu piset. 50 metres quadrats a Martorelles, que han pogut comprar perquè en Joan havia heretat a la mort del seu pare gairebé un quilo, i per completar-ho, van firmar una hipoteca que els té lligats durant vint-i-tants anys a una quota de 30.000 pessetes al mes. "Vam arribar-hi de matinada -ens d iuen- i quan vam tan­car la porta vam caure al sofà i vam mirar els mil detalls.., que eren nostres. Amb la nostra feina i la dels amics i familiars el pis era habitable. Semblava de pel·lícula", 1 els nens? "No hi caben",

Inaki i Cristina, Ciutat Vella. EI 4 d'octubre aquesta parella encantadora es va casar a la Catedral, No hem pogut posar-nos en contacte amb ells perquè estan molt enfeinats, i no hem pogut saber les despeses del seu casa­ment. Però tots en sabem alguna cosa pels diaris i revis­tes. Segur que hi ha coses que no ens han explicat. Però la Pilar Miró i les 147 cameres de TVE no es van perdre cap detall, i al nostre video, o al de! veí, segur que hi ha el reportatge.

Text; Catherina Azón. Fotos: Josep'Masip i Dani Codina.

Maquetació: Miguel López (G3), Estilisme: CARRER

RECOLLINT ARRÒS,- Aquesta activitat, fins ara desconeguda , va ser captada per un fotògraf d e CARRER una tarda de setembre davan t de la par ròquia d e Sant Joan de Gràcia, a la plaça de la Virreina, Sortien els nuvis de l'església i, després d e la sessió fotogràfica de rigor, van abandona r Lindret. Aleshores van aparèixer els tres vai­lets de la foto i van recollir els g rans d ' a r ròs en bosses de plàstic. En acabar eJ joc (o la feina), els nens es van

a l lunyar de la plaqa. EI fotògraf esva pregunta r : On anirà a parar aques t arròs?

%

109

< ^ Torres i Bages

Sagrada Família

IS)

's, 3) Bus 56 iants

\ ^ Pubilla Cases

Cciul·lid Cmna^ 17

Banca l·isvtB, 3

P.'Umilw,92

Cdl.U

Fernando, 13

H«pitQl,JO

fi, BueflsiKSM, 2

AGÜAÍM lA SEVA

Telèfon 316^6 61

Telèfon 318 8294

Te(èlon3545428

Telèfon 302 32 49

Teléfcn3027539

Telèíon3027488

Teléfe)n3I78702

COMfHA

REPARTIM A RESTAURANTS, HOSPITALS, HOTELS, BARS. C0L,LEGI5, EÍC,

CUBA:

MEXICO: MALÍ:

Suministro, tnstalación y Restauración de todo

tipo de parquets

T]

EXPOSICION Y VENTA A r i z a l a , 2 1

T e l . 3 3 3 32 1 5 B A R C E L O N A

C r t a . B a r c e l o n a , 4 T e l s . 6 5 8 10 83 / 6 5 8 4 3 1 5

V I l . A D E C A l S r S ( B a r c e l o n a )

ELTELEFON DELS VEÏNS I

412 55 44 VIAJES DE TURISMO Y AMISTAT 1997 NUEVAS RUTAS: TRAS LAS HUELLAS DEL CHE (15 dlas) FESTIVAL MUNDIAL DE LA JUVENTUD: HABANA 97 BRIGADAS SOLIDARIAS - VIAJES EN GRUPO E INDIVIDUALES RUTA MAYA - VIAJES A MEDIDA <de 9 a 30 dias) CHIAPAS: INDIGENISTA Y CULTURAL LA CANDON (15 dias)

AVENTURA EN EL PAÍS DOGON

M A R R U E C O S : AUTENTICO B E R E B E R (15 dias)- INTERCULTURAL

CL C a s p , n ú m . 3 0 - P r i n c i p a l l a B T e l . 4 1 2 7 3 7 8 - F a x 4 1 2 74 19

0 8 0 1 0 B a r c e l o n a MUNDOMXM

La Veu del

DOSSIER CARRER setembre-octubre de 1997

Tots som iguals davant la llei (fiscal) Sainet reial (i real conto la vida misma)

amb liiaki Urdangarín com a protagonista

Text: Maria J o s e p Jornet i Benet ^ Dibuix: Azagra - Direcció escènica: Maria J o s e p Flotats

L'aire condicionat del despatx d'alguna dependència municipal alleugereix la calor de l'agost barceloní. X fa imprimir el document que té a la pantalla de l'ordinador: un llistat de les multes de circulació i els impostos de vehicles i béns immobles que deu el ciutadà Ignacio Urdangarin des de l'any 1993 fins l'actualitat. El total del deute es de 535.572 pessetes, 301.572 en impostos diver­sos i 234.000 en multes de circulació.

X. -Vet aquí un ciutadà exemplar!

X escriu a l'ordinador: "Creiem que es una immoralitat que l'Ajuntament de la ciutat actuï amb tanta prepotència a l'hora de cobrar els impostos i multes als ciutadans honrats, arribant a l'extrem de l'embargament de comp­tes corrents, sous i salaris, i últimament devolucions d'Hisenda i propietats particulars per petits deutes i, en canvi, amb certs personatges o entitats famoses hi hagi una falta de diligència sospitosa. Es per això que us convidem a denunciar públicament aquesta situació, tant la del senyor Urdangarín com a morós, com la de l'Ajun­tament com a poc eficient gestor..."

X signa el text com a Comissió Anticorrupció, impri­meix el document i el fica dins un sobre amb segells. Hi escriu l'adreça: "La Veu del Carrer. Federació d'Associa­cions de Veïns de Barcelona. Obradors, 6-8. Barcelona."

X. -j'Se van a enterar!

Un periodista de La Veu del Carrer truca per telèfon a R., funcionari municipal de confiança a l'àrea d'Hisenda.

CARRER - Hem rebut aquest anònim i, abans de fer res, volíem assegurar-nos que és veritat...

R. -Deu ser una broma. Si no ho veig no m'ho crec.

El periodista de CARRER li envia una còpia per fax i, cinc minuts després, el torna a trucar. A l'aparell es posa la secretària.

Secretària - No sé pas on és R. Ha anat a recollir un fax i se n'ha anat corrent.

Unes hores després el periodista de CARRER pot tornar a parlar amb R.

R. - Té tota la pinta de ser veritat i de que aquest paper hagi sortit de dins de l'Ajuntament. Però compte, eh!. Això és molt greu. Pensa que en tot el consistorit només hi ha cinc o sis persones que tinguin accés a aquestes dades! Ien qualsevol cas, jo amb tu no he parlat mai.

J. -B. no s'hi pot posar, està reunit. Què volies? M. -Era per saber l'opinió de VAjuntament sobre una

informació que tenim confirmada, que l'Urdangarín, ja saps, el novio, doncs que deu més de mig milió de pessetes en multes i impostos municipals.

J. - Sí, ja. Però B. està reunit.

M. parla amb el seu subdirector d'El Periódico. Poc després, ves per on, l'atrafegat B., cap de premsa de l'Ajuntament, troba un moment per parlar amb un altre subdirector del mateix diari.

Subdirector -Sembla que l'Iüaki acaba de saldar els deutes. De moment no publicarem res, fins que no poguem confirmar exactament quin dia ha pagat.

Redacció de La Vanguardia. El periodista E. explica al seu cap que té la noticia. Decideixen publicar una infor­mació curta si E. la confirma. Aquest truca una regidora amb qui té confiança. A l'endemà va a veure-la al seu despatx.

Regidora. -Sí, sí, sembla que aquest document ha sortit de VAjuntament, sembla verosímil. Però, bé, abans de res he parlat amb el cap de premsa, per veure què havia de dir-te, i m'ha dit que l'Ajuntament ni desmentirà ni confirma­rà la informació, si es que arribeu a publicar-la.

Els periodistes M. i E. parlen per telèfon.

M. -Què et sembla, això? Arribarem a publicar-ho? E. -Em meravella comprovar què poc demòcrates que

som. Aquí només pots ser crític amb les monarquies estrangeres. Durant el franquisme passava igual, les úni­ques crítiques que es publicaven sortien a la secció d'Inter­nacional.

M. -Què fem, doncs? E. -Pensem una manera...

Redacció d'El Periódico. M., periodista d'aquest diari, truca a l'oficina de premsa de l'Ajuntament i demana pel cap, en B. Li respon J., el sotscap.

Estudi 1 de Ràdio Barcelona. Gemma Nierga, directora del programa La Ventana, dóna la noticia i demana als

'oients què els semblaria que l'Ajuntament perdonés el deute a l'esportista com a regal de casament.

Oient 1. -A mi me han embargada una cuenta porque debía una multa, y si ese sefior debe tanto dinero, a ver porqué no le han embargada a él también.

Oient 2. -...y que pague y santaspascuas, oye. Oient 3. "... pues vaya ejemplo, después de lo que està

haciendo la ciudad para que se ca.se...

Hi ha una trucada que no surt per antena. És el cap de l'oficina de premsa de La Zarzuela; "El senyor Urdangarin ja ha pagat", diu. Però no explica ni quan, ni on.

Oient 6. -Hola, Gemma, me llamo Juan Carlos... Gemma. -No serà usted el Rey! Oient 6. -No, no, qué va, no, tranquila, te llamo desde

Palència para decirte que me parece muy mal que Urdangarin no cumpla coma ciudadano...

El periodista M. comenta al subdirector d'El Periódico que la SER ha donat la noticia d'Undargarín. El subdirector parla amb un altre subdirector i aquest, finalment, va a veure el director. I en aquest li surt la vena republicana.

Director -Endavant, demà una plana.

El periodista E. truca al cap de premsa de l'Ajuntament per preguntar-li exactament quan s'ha pagat el deute, i en quina situació estava el cobrament de les quantitats endeutades des de l'any 1993. Torna a agafar el telèfon el subaltern J.

J. -En B. no es pot posar, està reunit. P. -Es pel tema Urdangarin. Han dit a la ràdio que... J. -Ah, sí, no podem dir res. Ens ho impedeix la llei del

contribuent, les dades fiscals són secretes.

L'endemà la informació surt publicada a El Periódico i a La Vanguardia. "El pago de la deuda con el Ayuntamiento se produjo poco después de que la FAVB recibiera una carta firmada por una desconocida comisión anticorrupción donde se denunciaba la morosidad del futuro esposo de la infanta", deia el primer rotatiu. "Las multas que pago Urdangarin, la mayoría por estacionamiento indebido de su moto, ascendían a 155.00 pesetas. El prometido de la infanta Cristina pago también 92.910 pesetas por el Impuesto de Bienes Inmuebles de los anos 1996 y 1997, y 158.400 pesetas por los impuestos de circulación de su moto y su coche que no había pagado desde el ano 1993." Les agències de noticies Reuter i Associated Press repi­quen la noticia en anglès i francès per tot el món. A la ràdio, només Antoni Basses i Josep Cuní la van recollir als seus programes. Un dia després El País la va publicar en forma de nota perduda entre les notícies roses. I Tele 5, al seu programa "Qué me dices", va donar-li la volta i va presentar Urdangarin com un gendre exemplar que abans de casar-se netejava el seu expedient de morós.

E. i M. comenten amb un col·lega que ha fet de corres­ponsal a Londres com hauria tractat la premsa anglesa una notícia com aquesta.

Col.lega: -La premsa popular l'hauria escampat amb pèls i senyals, i la premsa seriosa hauria plantejat un debat ciutadà que hauria acabat primer al ple municipal i, després, al Parlament.

l.ít Veu del

setembre-octubre de 1997 CARRER ENTREVISTA

Eugeni Pérez Sànchez. Lluitador pels drets dels disminuïts físics.

"Caminaré, encara que sigui amb el cuV^

Eugeni e s a p J H R fer els 75 anys, però la vitalitat que té el fa semblar més jove, tot i els cabells blancs.

— Al seu llibre vostè relata l'aventura, gairebé pel.liculesca, quan a l'any 40, la fam i la penúria darrera la presó del seu pare, condemnat i assenyalat per "rojo", van obligar-los a una segona emigració. La seva mare, vostè i les seves dues germanetes van venir caminant des del seu poble de naixement, Mazarrón, a Múrcia, fins a Barcelona. Em va impressionar com en diverses ocasions van trobar gent disposada a donar-los menjar i allotjament. Com van trobar tanta gent solidària? Encara hi ha gent que obre les portes de casa seva als desconeguts? • i Sí, vam trigar divuit dies a arribar a Barcelona. El que passa és que avui no sabem trucar a les portes que cal. Jo no sé si encara la gent fa el mateix. Jo sí, perquè en vaig aprendre a casa. Mai dono diners, però sí menjar. A casa meva sempre hi havia gent neces­sitada a l'hora de dinar. Cadascú amb la seva consciència.

— Després de l'accident vostè va rebutjar una cotxet amb maneta que li van donar els amics perquè es va entossudir a caminar. També es va negar a ser considerat inútil i fins i tot va aprendre a cosir per treballar. És aquesta l'actitud de la majoria dels disminuïts avui? 1^ Caminar va ser la meva obses­sió. Jo sabia que no podia ser el mateix d'abans, però em vaig dir "caminaré encara que sigui amb el cul". Vaig aprendre a cosir, a pintar postals i a dibuixar. Els meus amics de la JOC em van donar classes de matemàtiques. Sempre he estat molt tossut.

— Al llibre vostè és molt dur amb qui es vol aprofitar de la seva situació, com aquell sancallós que volia targeta per aparcar. Alguns només pensen en el subsidi? ^ Entre els coixos hi ha picares­ca, com entre els anomenats "nor­mals". No tothom té la rebel·lia que jo tinc, sempre he estat capfi­cat. A alguns cal que els Tense-nyin.

— Per això vostè es va dedicar a donar-los ànims? • i Com que jo treballava com a

Una entrevista de Rosa Maria Palència

Amb Fajut de només un bastó, puja i baixa les escales com si no res. Pocs saben que FEugeni s'aguanta sobre dues cames artificials

Retrat Un coix tossut i

entranyable

ïï ' ^

i '/] \ \

f>V

llim yi w

DANI CODINA

Eugeni Pérez Moreno, u n exemple de sol idari tat

voluntari a la Creu Roja des dabans de l'accident, després, sempre que hi havia un cas sem­blant al meu, em cridaven per fer Ystriptease: anava a visitar-los i els mostrava la meva situació. Els deia i els dic: "'Si jo he pogut caminar, tu també podràs". I els preguntava: "'Tens la tercera pota bé? Doncs aleshores saltaràs".

— La mateixa tàctica va aplicar amb la seva filla albina, oi? ^ Sí, reconec que he estat molt dur amb ella, no volia fer-la inú­til. Quan queia alguna cosa a ter­ra i demanava ajuda, jo li deia "filla, palpant també es veu"". He estat dur, però la meva filla té feina i és autosuficient.

— D'on li surten les forces a vostè mateix? ^ La veritat és que no sé d'on surten les forces, si sabés d'on surten les meves, les enllauna­ria. Jo sóc agnòstic, però malgrat això, compleixo amb el precepte d""estimar el proïsme com a tu mateix". Deu ser que jo m'estimo moltíssim. Cada dia em miro al mirall i em faig un parell de pe­tons. Animar els altres també et dóna forces. Hi ha milers d'anèc­dotes per explicar. Fa dotze anys una dona em va trucar perquè el seu fill havia perdut en accident una mà, un braç sencer i el dos

peus. Ara aquest noi condueix i camina sense necessitar bastó.

— Però suposo que després del seu accident devia passar per moments de depressió i desànim? • • Doncs vaig tenir molt de temps per meditar, però em vaig propo­sar sortir-me'n. La mare em deia: "El sol surt cada dia i no es poden posar portes al cel". Mai la vaig veure plorar. Ella a mi tampoc.

— S'acaben de celebrar 21 anys des de la "rebel·lió dels coixos" a Barcelona, de la qual vostè va ser un actiu promotor. Avui sorprèn llegir els pretextos que aleshores donaven les administracions per no acceptar les seves demandes. Com ara que les voreres s'inundarien si s'hi posaven guals o que si el transport adaptat seria una molèstia per als "normals". iH Aleshores no entenien res. Es negaven a adaptar el transport perquè deien que no podrien treu­re els discapacitats en un cas d'ac­cident. Jo els deia: doncs com a tothom que està ferit, amb una llitera. El que sempre hem dema­nat és que les infraestructures facin servei a tothom. Els guals serveixen també a les persones grans, a les que arrosseguen un carret de la compra o els pares

L ' i l de novembre de 1949 la vida de l'Eugeni Pérez Sànchez va canviar per sempre. El jove de 27 anys va caure d'un tramvia a la plaça Dr. SeiTat de Barcelona. L"inipacte contra els cables elèctrics va destrossar-li les dues cames. Amb una força de voluntat a tota prova, des del primei' moment l'Eugeni va prometre's a ell mateix que sortii'ia de l'hospital caminant i ho va aconseguií'. Mai es va deixar envaii' per Tautoconipassió. Des d'aleshoi'es l'Eugeni ha dedicat tot els seus esforços a lluitar a favor de les persones amb disminució. O dels "cojos". com ell diu. Fa uns mesos l'ajuntament va editar el seu llibre "Retazos de mi memòria". Llegir-lo és

de solidaritat i d'humilitat per als que ens considerem "normals".

que necessiten cotxets de nens.

— Com la reflexió que vostè li va

fer a l'arquitecte Gregotti respecte a fer els sanitaris de l'Estadi Olímpic polivalents i no només per a disminuïts. Diu vostè que el Gregotti va exclamar: "Eccol. Hem de canviar aquest concepte". tm No entenc perquè han de fer coses específiques. Un sanitari mig metre més ample, que faci servir tothom, costa menys que fer-ne dos. Igualment les rampes, i moltes coses més.

— Es pot dir que a Barcelona ja ho heu aconseguit, o encara queda molt per fer? ^ Barcelona és pionera. Jo he viatjat molt i he conegut ciutats com Londres que és infernal. No és fàcil, però s'ha avançat molt. Hi ha algunes estacions de metro adaptades, com tota la línia 2, però encara falten infraestructures.

^ Suposo que també falta sensibilitat per part dels "normals". Dic això perquè m'agradaria comentar una anècdota del llibre: en una reunió de transport a l'ajuntament, davant d'alguns que ironitzaven sobre una persona que va demanar el servei d'un microbús adaptat per anar a un meublé, vostè va defensar el dret d'aquesta persona. Els "normals" encara estem molt lluny d'entendre que vosaltres teniu els mateixos drets que els altres? ^ Sí, no tothom s'adona que, so­bretot, som persones. La gent creu que no tenim sexe, com els àn­gels. El sexe ha estat molt impor­tant a la meva vida. Ara fa poc, una molt bona amiga meva, ar-quitecta, es va suïcidar. Li falta­va una mà, però des de sempre la seva mare va dir-li que amagués el monyó. Això passa perquè la gent no està educada.

— Vostè va participar en el seguiment de moltes obres públiques a la Barcelona dels anys vuitanta. Pocs sabran que, gràcies a la seva intervenció 48 hores abans que s'inaugurés, es van adaptar els sanitaris i els telèfons de l'Estació de França. Vostè va amenaçar l'arquitecte de portar el cas al jutjat de guàrdia si no feia les reformes. ^ I tant. La llei existeix, però no tothom vol molestar-se.

— Encara es fa aquest seguiment? • • Sí, però és difícil. Quan van remodelar l'estació de Renfe de Sant Andreu van treure l'ascen­sor i van posar escales. Vam para­litzar les obres fins que van posar una cadira muntaescales. Enca­ra no compleix la normativa, però és millor que no res. Això és com quan hi ha un deute, el deutor no es nega a pagar, però no paga.

— Vostè ha col·laborat amb "diverses institucions i administracions, sempre voluntàriament. Per què? • • Per què ja tinc prous diners amb la pensió. No fumo, no bec, no vaig al futbol. Tampoc m'agra­den els càrrecs, no sóc més que ningú. La satisfacció que et dóna no es paga amb diners. Es com el cant d'un ocell que no es pot com­prar.

OPINIÓ La Veu del

CARRER setembre-octubre de 1997

Després de molts anys de debat i coincidint amb l'abandó de l'alcaldia per part de Pasqual Maragall, s'ha aprovat la Carta Municipal. Aquesta Carta substi­tueix la que, l'any 1960, va aprovar l'Ajuntament de José Maria de Porcioles. Aquella era una llei especial, que, en dictadura, responia a un model de ciutat i a uns temps molt diferents dels actuals. L'aprovació de la Carta és una bona notícia per a la ciutat, pel fet que ha estat consensuada entre totes les forces polítiques i suposa un esforç per descentralitzar i apropar l'admi­nistració als ciutadans i ciutadanes. No obstant això, la FAVB i altres entitats ciutadanes haurien volgut ser cridades per discutir-la i opinar-ne, de tal manera que així la sentissin i la fessin també seva. Però es va produir la trista paradoxa que la llei que pregona i encoratja la participació dels ciutadans s'ha aprovat en primera instància - a r a haurà de continuar el seu camí pel Parlament i finalment les Corts Generals de l'Es­t a t - sense el coneixement de les entitats ciutadanes. És

per això que, en saber-se que després de ser aprovada pel Ple municipal no s'obriria cap període d'informació al públic, diverses entitats -ent re les quals hi ha la FAVB- van sol.licitar a les autoritats municipals que es celebrés una audiència pública. L'acte va ser convo-

Cara i creu de la CARTA

MUNICIPAL cat fora de termini, per al dia 14 de juliol, i es va suspendre, justificadament, a causa del fet que aquell dia es va celebrar la multitudinària manifestació con­tra els assassins de Miguel Àngel Blanco. El fet sorpre­nent fou que la nova convocatòria es vafer per al dia 21, a posteriori de l'aprovació de la Carta al Ple, raó per la qual va resultar estèril l'interès de les enti tats de

debatre i opinar sobre la Carta amb intenció d'elevar propostes al plenari -que aquest és l'objectiu de l'audi­ència pública- perquè les reculli. Convocar l'audiència amb posterioritat al plenari ens va semblar una incon­gruència, una falta de respecte i una burla a aquestes entitats. Per pal.liar aquests despropòsits, la FAVB va sol.licitar poder intervenir en el plenari municipal abans que es fessin les votacions, però els municipis van tornar a negar-ho. Encara que la FAVB confia poder introduir les seves objeccions a la Carta en el decurs de la tramitació parlamentària que es segueix ara, i confia que la Generalitat, el Parlament o el Congrés dels Diputats demostrin la sensibilitat que li ha mancat a l'Ajuntament, i ens convidin a explicar públicament la nostra opinió; mentre això succeeix, hem demanat a diverses persones, amics i col·laboradors de CARRER que expressin la seva visió crítica de la llei que, segons diuen els seus promotors més entusiastes, ha de configurar la Barcelona del segle XXI.

Falta control dels ciutadans Pep Martí

Sociòleg

a Carta preveu que els Distric­tes acompleixin una funció més tècnica -de desconcentració de funcions i serveis de l'Ajuntament central- que no política, ja que no inclou la possibilitat d'elecció direc­ta dels consellers. La Carta sembla que respecta el principi general que a la ciutat s'ha de garantir la unitat de govern. Tam­poc diu enlloc de quina manera s'establi­ran mecanismes de control perquè l'Ajun­tament dugui a terme les funcions que la Carta li encomana. Un exemple: Algunes de les formes de participació recollides en el Reglament de Participació actual no han existit.

La Carta hauria d'assenyalar futures reglamentacions per garantir la no arbi­t rar ietat de l'Ajuntament en aspectes mediambientals, de participació, etc. Tam­bé hauria d'assenyalar explícitament -o remetre's al Reglament de Participació-de quina manera es comptabilitzaran el nombre mínim de ciutadans que volen exer­cir la iniciativa ciutadana. En l'article 32, la Carta assenyala que els ciutadans que vulguin exercir la iniciativa ciutadana en aspectes "d'activitats d'utilitat pública i de competència municipal" hauran d'aportar diners, béns... Tot el pressupost municipal és aportat pels ciutadans. Hi ha alguns aspectes en el redactat que indueixen a confusió. La forma de "persona física sense afany de lucre" és discutible.

S'assenyala que l'Ajuntament proposa­rà que determinades entitats siguin decla­rades d'utilitat pública per part de l'Admi-

J O S E P MASIP

nistració corresponent i que aquestes enti­tats (les declarades d'utilitat pública o les proposades per l'Ajuntament que ho si­guin) podran presentar al·legacions o pro­postes a l'ordre del dia del Consell Plenari.

KIM MANRESA

Caldria aclarir aquest punt i, sobretot, treure la limitació que suposa que només les entitats designades per algun nivell de l'Administració pública puguin disposar d'aquest dret. Malgrat aquestes conside­racions, crec que el conjunt de l'avant­projecte de llei de Carta és acceptable, especialment si es regulen posteriorment alguns dels aspectes més confusos i de control exclusiu de l'Ajuntament.

La Carta té un aspecte molt positiu: el reconeixement de la defensa dels drets fonamentals de totes les persones que es trobin a la ciutat, residents i no residents. I un aspecte molt negatiu: si tenim present les actuacions passades i actuals de l'Ajun­tament en aquesta matèria, el redactat dels articles que fan referència el medi ambient -contaminació acústica, camions de recollida d'escombraries, incineradora, autobusos...- poden semblar demagògics.

En aquest aspecte s'hauria d'anar més enllà de les bones intencions i establir mecanismes correctors i de control que depenguin dels ciutadans i no només de l'Ajuntament. Perquè en aquest, com en d'altres aspectes prou coneguts, no hi ha garantia que l'Administració municipal no actui de manera arbitrària.

Clarobscurs en habitatge Mercè Tatjer

Geògrafa

n els articles que fan referèn­cia a l'habitatge, com ara el número 82, la Carta hauria de ser més contundent en qüestions de rehabilitació i conserva­ció dels edificis, tenint en compte els trets específics de Barcelona, com són l 'antiguitat del parc d'habitatges i els valors patrimonials historicoartístics dels immobles residencials i dels barris histò­rics. Les referències a qüestions socials en matèria d'habitatge són minses (arti­cle 85.4), i només s'al·ludeix a la "diver­sitat social", una expressió genèrica que a poc compromet. També resulta molt genèrica la referència a reservar espais per a habitatges de qualsevol règim de protecció pública (86.1). Caldria especi­ficar més, de manera que es centressin

.JOSEP MASIP

els esforços en l'habitatge de protecció pública de t i tulari tat municipal. Trobo molt positiu que l'avantprojecte esmenti la implantació de sistemes i materials no lesius per al medi ambient (86.3), però és

La Veu deí

setembre-octubre de 1997 CARRER OPINIÓ 11 Justícia municipal: tímida i confusa

Josep Molina Advocat

1 títol VII de la Carta estableix que la "justícia municipal de pau de Barcelona té com a finalitat resoldre con­forme a dret i amb criteris de conciliació, participació, immediació, equitat, rapi­desa i proximitat, els conflictes de petita entitat". Suposa un esforç molt positiu per descentralitzar l'administració de la justícia i per apropar-la al ciutadà. De fet, suposa l'adequació dels Jutjats de Pau als àmbits dels Districtes, similars als que ja existeixen a les poblacions on no hi ha jutjats de primera instància o instrucció. La justícia municipal podrà actuar, segons estableix l'article 151 de l'avantprojecte, per equitat, a petició de les parts, i en conciliació. L'article 156, per la seva part, li atribueix les següents

«Justícia Municipiil a les iieccissitats dels aciniiiiistrats cal .111 oci i ficar Ikiis proccïssals i bàs iques

competències. En l'àmbit civil: substan-ciació, decisió i execució dels processos que la llei determini. En matèria penal: els jud ic i s de fa l tes . A s s u m p t e s contenciósadministratius: ingressos pú­blics i infraccions administratives d'àm-

J O S E P MASIP

bit local en matèria de trànsit i seguretat viària. Laboral: controvèrsies de caràc­ter individual entre empresaris i treba­lladors. Encara que valorant positiva­ment l'inici del procés de descentralitza­ció de la justícia per districtes, hi ha

afers confusos o pocs clars, com deixar que sigui la llei la que determini de quina manera s'han de resoldre els assumptes civils. Cal preguntar-se si als Jutjats de Pau de Barcelona s'aplicaran les matei­xes competències o es pretén modificar la llei vigent per ampliar-les (per tal que coneguin sobre judicis verbals de fins a 80.000 pessetes). Quant a l'ordre penal, els Jutjats haurien de tenir competènci­es sobre prevenció delictiva o funcions instructores. En l'àmbit contenciósad-ministratiu, la Carta hauria de tenir en compte plets de poca entitat d'assumptes relacionats amb l'urbanisme, ja que les sales del contenciósadministratiu actu­als estan saturades i els processos tri­guen una mitjana de més de quatre anys a resoldre's. Finalment, en l'ordre labo­ral, cal saber com es combinaran les atri­bucions de la Justícia Municipal amb les que ja imparteixen els Centres d'Arbi­tratge i Mediació existents. Es podria dir, a tall de resum, que si bé és positiva la descentralització de l'acció de la justí­cia per Districtes que fomenta la Carta, la forma com s'ha de fer resulta tímida i confusa. Però per poder adaptar la Justí­cia Municipal a les necessitats reals dels administrats, cal modificar lleis proces­sals i del Poder Judicial. I ningú ha dit que això estigui previst.

Poques novetats en urbanisme Farran Navarro

Arquitecte

n l 'apartat destinat a l'urba­nisme, l'avantprojecte de Carta Munici­pal aporta poques novetats. Sembla que la principal preocupació dels que l'han redactat és la competència, en el sentit d ' aconsegu i r que l ' A j u n t a m e n t de Barcelona tingui més autonomia per aprovar plans i projectes.

Si traiem tot allò que és còpia literal de la legislació urbanística catalana, i que per tant caldria suprimir de la Carta, podem destacar els següents aspectes:

negatiu que no parli de propiciar noves formes d'habitatge -lloguer en immobles de t i tulari tat pública, per exemple-, i en especial un major protagonisme munici­pal, d'acord amb les necessitats actuals i previsibles dels habitants de la ciutat a mig i curt termini (gent gran, joves, im­migrants...). Amb la nova Carta es poden perdre algunes institucions com el Pa­tronat Municipal de l'Habitatge, que pot­ser en els darrers anys no ha sabut o no li han deixat donar resposta als proble­mes d'habitatge, però que, si més no, era un organisme que havia fet un paper important en altres temps i encara po­dria fer-lo. No estic segura que el Consor­ci d'Habitatge -que serà sempre un orga­nisme de consens en el qual l'Ajunta­ment està en minoria, i no se per què-pugui substituir-lo adequadament. Fi­nalment, una reflexió de tipus general: si bé els marcs jurídics són importants, no sempre poden preveure noves situacions i necessitats; d'aquí que la voluntat polí­tica de donar respostes als nous proble­mes segueix sent un element clau que només l'exercici de la participació demo­cràtica i real pot garantir .

-La creació de la Subcomissió d'Urba­nisme de Barcelona, amb representació paritària Ajuntament-Generalitat, que t indrà les competències per aprovar el Pla General i les modificacions de les zones verdes (!).

-La figura dels plans especials inte-

DANl CODINA

grals, amb la qual es vol salvar la distàn­cia entre el pla i el projecte executiu.

-La competència municipal per apro­var plans parcials especials.

-Les excepcions al dret de la reversió en cas de requalificació de finques expro­piades per a usos dotacionals. Entre aquestes excepcions s'inclou la perma­nència de l'ús dotacional durant vuit anys. I després? Podrà l 'Ajuntament requalificar com a edificable i vendre una finca expropiada? Què quedarà del patrimoni municipal del sòl?

-Els límits a les transferències de sos­tre edificable, en el sentit de no reduir les dotacions ni els espais verds per a cada Districte. Aquestes limitacions no per­metrien, si la Carta ja fos aprovada, ope­racions com la del camp de l'Espanyol.

I això és tot. Com si una carta municipal

fos l'instrument adient per resoldre la manca de diàleg entre dues administraci­ons governades per diferents partits.

El que no d i u la Cíir ta

Entre els temes que la carta hauria d'abordar i no ho fa, en matèria urbanís­tica, voldria destacar-ne cinc:

1. El caràcter de Barcelona com a capi­tal d'una regió metropolitana; la relació urbanística amb el territori metropolità.

2. El control dels preus del sòl i del mercat immobiliari, condició indispen­sable perquè l'administració pública pu­gui governar la ciutat. Això vol dir patri­moni i regulació de la físcalitat.

3. La definició dels estàndards de qua­litat de vida que Barcelona ha d'assolir (mobilitat, dotacions, equilibri...).

4. La creació d'aquells instruments pels quals l 'ajuntament s'obliga a execu­tar el planejament i els programes apro­vats per ell mateix, les possibles accions de la societat civil, la responsabilitat davant de l'incompliment.

5. El futur dels terrenys públics no municipals, i que ja no són útils per a la funció a la qual eren destinats (Renfe, Ministeri de Defensa, Diputació,...), de manera que no sigui especulant amb aquests terrenys com es resol la gestió deficitària dels organismes públics, men­tre que, d'altra banda, la ciutat va per­dent espais per respirar.

Sembla que la Ca r t a F in s t rumen t

ad ien t pe r r e so ld re la m a n c a de d ià leg e n t r e dues admin i s t r ac ions goveriiadc^s pe r d i ferents p a r t i t s

Objecció al Consorci de THabitatge

Ferran Sagarra Arquitecte

a política d 'habitatge té una incidència local - e n la forma física de la ciutat , en la caracterització social dels barr is i en el mercat immobil iar i -que la diferencien d'altres que tenen efectes més difusos o que, com la polí­tica de t ranspor t s , actuen a l'escala més g e n e r a l de les r e l a c i o n s intermunicipals . Per aquest motiu, els a juntaments amb prou capacitat tècni­ca i econòmica han de disposar d'ins­t ruments operat ius per fer front i diri­gir una política pròpia d 'habitatge.

En un context de màxima central i ta t r e g i o n a l com el del m u n i c i p i de Barcelona, la política d 'habitatge pú­blic o subvencionat és crucial per tal de decidir t an t la composició social del municipi com la seva política urbanís­tica, tasca aquesta úl t ima que el nos­tre ordenament atr ibueix als munici­pis. D'altra banda, si bé és evident que és la General i ta t qui té la competència en matèr ia de planificació i de progra­mació de l 'habitatge públic i els mit­j ans necessaris per desenvolupar-la, en el cas de Barcelona es fa difícil sepa­rar la política d'obtenció de sòl de la programació de les inversions en matè­ria d 'habitatge públic.

DANI CODINA

Cal, per tant , trobar mecanismes de coordinació de funcions entre les dues administracions per a la planificació i programació de l'habitatge, tot delegant les tasques de gestió de les operacions concretes i la seva posterior administra­ció al municipi, que ho pot fer a través del Patronat Municipal de l'Habitatge o al­tres ens que es puguin crear.

Els consorcis, tal com es defineixen en l 'avantprojecte de Car ta , són exces­sivament rígids i simples per a la com­plexitat -his tòr ica i també desi t jable-de les inst i tucions que gestionen la política d'habitatge. En aquest afer con­vindria subst i tu i r el Consorci per una Taula o Ens Coordinador de la política de sòl i la d 'habitatge, tot manten in t i augmentan t , si cal, els pa t rona ts , ins­t i tu t s i empreses que desenvolupen les promocions i la gestió concretes.

En qualsevol cas, l 'avantprojecte de Car ta haur ia d'establir la obligatorie­ta t per par t de la General i ta t de pro­gramar p lur ianualmente inversions en habi ta tge per a la ciutat de Barcelona.

La Veu del

BARCELONÈS CARRER setembre-octubre de 1997

ESTABLIMENTS

Herbolari Farran: un salt cap al futur

RUBEN PÉREZ

Els herbolaris tradicionals també es modernitzen

CHELO LOSADA

Des de fa més de 50 anys funciona al passatge Bacardí número 1 l'herbolari Farran. La iniciativa va sorgir de Ferran Farran i, ara per ara, ja es troben a la tercera generació de Farrans.

La venda a l'engròs va ser la principal activitat fins a mitjans dels 50 i desprès van anar passant de mica en mica a la venda al detall, a causa de la demanda dels veïns del barri. Es a aquesta activitat a la qual es dediquen per complet en aquests moments.

El ventall de productes s'ha anat fent cada vegada més ampli. Actualment es poden trobar tot tipus d'herbes, aliments dietètics, caramels i productes bàsics d'altres cultures com poden ser l'herba mate o el cuscús. Aquests darrers productes s'han anat afegint a l'oferta ja existent a l'herbolari Farran a mesura que han arribat els immigrants de diferents països, com per exemple el Marroc o molts de l'Amèrica Llatina.

A poc a poc, i a causa de les ampliacions constants de productes, el

local del passatge Bacardí va quedar petit. Van decidir traslladar-se i, ara fa uns tres mesos, van trobar l'espai adient a la plaça Reial número 18.

El local de la plaça Reial és molt més gran, els passadissos més amples i tot el conjunt és molt més còmode per als clients. També disposen d'un ascensor per tal que aquelles persones amb algun tipus de discapacitat puguin accedir a la botiga.

Al nou local han tingut en compte la gent que ve de lluny per comprar i per aquest motiu han creat un racó de degustació amb algunes taules per poder descansar còmodament o fins i tot llegir diaris, revistes o llibres relacionats amb el tema de les herbes 0 el naturisme, tal com va declarar el senyor Enric Farran, propietari de l'herbolari.

Però això no és tot, també organitzaran activitats diverses, des de cursos i conferències fins a presentacions de productes o tallers. D'altra banda, enviaran documentació a qualsevol dels clients interessats en temes com les herbes, la dietètica, les espècies, la cosmètica, etc.

EXPOSICIONS

Un segle de comerç entre Catalunya i els territoris d'Ultramar

CHELO LOSADA

Barcelona està i ha es ta t sempre molt lligada al mar i a totes les act ivi tats que l'envolten. Gràcies al mar i a la navegació la ciutat comtal va prosperar molt duran t els segles XVIII u XIX.

L'estreta relació existent ent re Barcelona i el mar va propulsar, fa uns mesos, l 'organització d'una exposició permanent al Museu Marít im de Barcelona. Aquesta exposició comprèn l 'esplendor de la Barcelona mar í t ima ent re 1750 i 1850 i porta per títol: De la barca a la companyia.

L'exposició in tenta explicar com va canviar Barcelona duran t aquests anys: el primer barr i fora de les mural les , la formació d'una societat industr ia l i les noves instal. lacions de les indústr ies als pobles dels voltants . Tota l'exposició és molt gràfica. Es poden veure diferents ins t ruments de navegació, documents d'aquella època així com els vaixells típics d'aquells anys.

Uns contenidors de fusta simulen els ut i l i tzats en aquells temps i dins d'ells es poden veure tot de documents, ex-vots i a l t res objectes relacionats amb l'exposició. Els contenidors volen escenificar l'exposició i fer que els vis i tants es situïn to ta lment en l 'ambient de llavors. També es poden veure diferents vídeos per

s i tuar l'acció de l'exposició. Un dels contenidors simula

l ' interior d'un vaixell. Allà es poden veure les cabines del capità i dels mar iners , les mercaderies

importades i exportades i també simula el rebost d'un vaixell.

Els perills de la navegació també eren molt importants i anaven des dels accidents fins els pira tes , passant per les deficiències tècniques, higièniques i sani tàr ies .

Activitats i serveis L'exposició De la barca a la

companyia és una de les més importants en quant a espai, però el Museu Marít im disposa d 'al tres, com poden ser: l'evolució i funcionament de les Drassanes , la pesca tradicional, el món de les galeres o la mar ina de vapor.

Una de les act ivi tats més lúdiques del museu és La gran aventura del mar. Aquesta exposició permanent s'ha de fer amb aur iculars . Es pot viatjar v i r tua lment en un dels primers submar ins i ana r veient, sent in t i olorant tal i com ho van fer en un dels seus viatges. També es pot veure com remaven els galiots o com es feien els vaixells.

El Museu Marít im també ofereix un servei de biblioteca, arxiu d'imatges i arxiu de documentació.

FORN DE PA D'AVINYO

PA i BOLLERIA ARTESA ESPECIALITAT COQUES

ESCUDELLERS, 59 Tel. 301 57 43

REPARTIMENT DIARI A RESTAURANTS I

COL·LECTIUS

PASTISSERIA GRANJA

AMPLE, 15 (Plaça de la Mercè) Tel. 302 24 41

^ 1 umik'iiiK L | ^

üL 32/92 96

RESTAURANT VEGETARIÀ

u Menús naturals equilibrats i diferents

SOOpta ...i si sou un grup nombrós

OBRIM PER VOSALTRES A LES NITS ReCMit Mandleta, I S

08028 Barcelona - M . 448^.16

«^RAPICLAU ReparacJón de Calzado

Duplicado de Llaves Placas de Matrícula, Coche y Motos

Afilamos Tijeras y CuchJllos

C/. Boada, 7-13-Tel. 359 81 04 C/. Dr. Trueta, 236 - Tel. 221 13 80

l iniE IIALV • K I S 1 (> K \ > 1 t: 1

C/ REC (jto pe del Born) Telf. 319.79.73 Horario: 13 a 16 y 20 a 24 h. Cerrado: Sàbado a mediodía Cerrado: Domingo

Drogueria í Perfumeria E. FUERTES AVINYÓ

Pintures, Esmalts, Pinzells, Papers pintats. Articles neteja, Colònies, cosmètica, perfums, sabons

Avinyó, 58 -Tel. 301.55.70 - 08002 BARCELONA

ÈELÀfií^lÀ

^4 rio c^^ Casa fundada l'any 1912

FABRICACIÓ PRÒPIA I ARTESANA

OBERT TOT L'ANY Pa cruixent amb tomàquet i...

Gofres També tenim orxata sense sucre

Rambla Poble Nou , 44-46 Te l . 309 18 72 - Barcelona

s e t e m b r e - o c t u b r e d e 1997 CARRER BARCELONÈS

LLIBRES

La Sagrera, del Rec Comtal al TGV Xavier BaHÍana, Martí Checa, Joan Miquel Palomar, Pere Solà, Joaquim Terré (Editat per X. Basiana: Tel. 340 74 68) Un llibre imprescindible per als veïns de La Sagrera i de qualsevol barceloní que vulgui conèixer la història, el present i el futur d'aquest barri d'acusada personal i ta t .

Els autors , professionals de/o vinculats al barri ,

reconstrueixen la historia escrita i gràfica del barr i , començant per l'època medieval, la consolidació municipal de Sant Mart í , la transformació de l 'espai ara agregat a Barcelona en terreny de desenvolupament industr ia l , l 'organització de la població en ent i ta t s polítiques i cul turals , el creixement urbà, la crònica de la vida quotidiana i finalment el projecte de transformació urbanís t ica vinculat a l 'arr ibada del TGV a Barcelona. Només dues objeccions: al llibre li manca cos - d e l le t ra - : la que hi ha no és apta àdhuc per a quarentons , i li sobren les disculpes dels autors , que semblem demanar-nos perdó per oferir-nos una recopilació històrica t an in teressant .

La ciutat de la gent

CRAIGIE HORSFIELD

La Paloma, carrer del Tigre, Barcelona, febrer 1996.

Manuel J. Borja-Villel, Jean François Chevrier, Craigie Horsfield (fotos). Miren Etxezarreta, Albert Recio i Lourdes Viladomiu (Fundació Tàpies) Es t racta d'un llibre extraordinar i , publicat a par t i r de l'exposició que es va presentar amb el mateix nom a la Fundació Tàpies (maig-agost de 1996) i i l · lustrat amb 77 fotografies de Craigie Horsfield. Llibre i exposició formen par t d 'una idea més ambiciosa que pretén anal i tzar l'evolució de Barcelona en els dar rers anys per tal de reconstruir una contraimatge capaç de ser confrontada amb el mite de ciutat moderna, olímpica i extraver t ida que les instàncies de poder han creat. Les imatges reproduïdes en el llibre in tenten descriure les relacions humanes : les ident i ta ts dels individus i les comunitats que constitueixen la ciutat , així com les seves memòries i experiències par t iculars . El llibre es completa amb la transcripció d'una conversa entre Borja-Villel, Chevrier i el

fotògraf Horsfield, els testimonis vitals de tres protagonistes i l'assaig "Barcelona, una ciutat extravertida", de Etxerreta, Recio i Viladomiu. Davant de les tendències conservadores que ens empenyen a la desaparició de qualsevol tipus de solidaritat, diu Borja-Villel, a la evidència de que tot el que no és rentable es suprimeix per obsolet, davant aquesta realitat cada cop més visible, la convivència col·lectiva, la ciutat com a lloc de trobada, corre el risc de desaparèixer. Es per això que "La ciutat de la gent" intenta reconstruir l'altra realitat, la que la mitologia olímpica ha anul·lat, amagat, menyspreat, la de la història col·lectiva, la de la memòria comuna, per anteposar-la a la realitat oficial. Com a projecte global, "La ciutat de la gent" no ha acabat, doncs a més de la exposició fotogràfica i la edició del llibre, porten continuar discutint i analitzant Barcelona a partir de les aportacions d'altres col·lectius professionals integrats per antropòlegs, economistes i treballadors socials.

Els vapors a Sants Dolors Baqué, Àngel Calvo, Carles Enrech, M. Lluïsa Gutiérrez, Alex Sànchez (Ajuntament de BCN) El llibret recull quatre estudis d'altres empreses emblemàtiques de la història industrial del barri de Sants: el Vapor Vell, fàbrica Rivière, Manufactures Serra i Balet i Can BatUó. Són quatre aportacions molt valuoses per entendre la història industrial i obrera de Sants, ara que es celebren els 150 anys de la construcció al barri de la primera gran fàbrica moderna: el Vapor

•0*»^bmm'

Bs «ipo« o &)ofe

qi]@daínsdei'ar}iiu.3

Vell del patrici barceloní Joan Güell -als interessats en ampliar coneixements els recomanen efusivament "La burguesia catalana", de Francesc Cabana (Proa)-. Segons explica Alex Sànchez al pròleg, aquesta recopilació de històries de les quatre grans empreses és només una peça del mosaic que permetrà reconstruir el caràcter de població industrial que Sants va tenir durant els darrers 150 anys. Per fer-ho cal posar-se a treballar des d'una perspectiva més general i sistemàtica, en la línia del que els historiadors Jordi Nadal i Xavier Tafunell han fet per explicar el caràcter de Sant Martí de Provençals, l'altra barri que juntament amb Sants, Gràcia i Sant Andreu han conformat els pulmons industrials de Barcelona.

CASA BEETHOVEN RAMBLA DE SANT JOSEP, 97

08002 BARCELONA TEL. i FAX (93) 301 48 26

http://www.casabeethoven.com-acfiu.es

ludwinRvb@com-actiu.es

Ventalls Mantellines

Mitges Guants i

Merceria Fundada l'any 1824

Boqueria, 26 - 08002 Barcelona Tel. 317.18.40 - Metro Liceo

pastisseria

i-H 00 =^ l O l̂ >

13 " ^ 'oj

S'S g

L'ESTELr*

comercial bolsera TOT EN EN\ OLTORII EMBALATGE

TOT PER LES SEVES FESTES FUNDADA L'ANY 1919

Xuclà, 15 T. 3171428 Paral·lel, 115 T. 4416675

GRISTALEFilA - GAFiPIMTEFilA DE ALUlVIlNIO / PVC

DIVISIONES DE ALUMINIO REJAS DE SEGURIDAD

PERSIANAS - MAMPARAS DE BANO

]i) 9í í/c descuf'iilos en cttalquier instalavión de iiíuimnio. mumpiims de ham, Tejü:i de seguridad. corlüms [degahles

Hnos. JURADO C/. Enrique Granados, 26 - Tel. 453 87 16 Exposición: Major de Gràcia, 244 - Tel. 415 57 26 Taller: Flor de Neu, 15 - Tels. 359 99 56 - 359 90 00

RUJOLS JOIERIA RELLOTGERIA

DISSENYS I REPARACIONS SOM JOIERS D'OFICI DES DE 1909

HOSPITAL, 29 TEL. 318 22 84

08001 BARCELONA

APARCAMENT GRATUÏT AL MATEIX EDIFICI

La Veu del

REPORTATGE CARRER setembre-octubre de 1997

Un reportatge de

Àlex Tisminetzky

Mesos després de ser notícia, la majoria de cases okupes desallotjades per la policia són ara espais abandonats o plens de runa

Passeig per la Barcelona desallotjada

[visitant les antigues cases "okupes" desallot­jades per la policia a la nostra ciu­tat. Aquelles que han estat primera plana pels disturbis que van des­encadenar, com al Princesa, els Gats o Providència o les que no tingueren tant ressò però que pati­ren la mateixa sort. Molts mesos i anys després de ser notícia, els espais que varen donar cabuda a tallers, concerts i activitats de tot tipus ara romanen deshabitats, molts plens de runa i males herbes, fruit de l'evident abandonament del que són objecte.

Amb l'ajuda d'una llista dels desallotjaments més "famosos", hem aprofitat les vacances d'estiu passejant pels carrers de Barcelona per comprovar una realitat difícil­ment comprensible.

Primer una i després altra, el paisatge s'anava repetint a cada antiga casa ocupada. És igual que hagin passat uns mesos com anys, doncs l'espectacle d'abandona­ment és el mateix; a Sant Marc, antiga casa gracienca que fou des­allotjada fa més d'un any, les runes i les males herbes omplen l'espai on els veïns venen denunciant que

DANI CODINA

• Els okupes pinten amb imaginació el solar de la seva antiga casa del carrer Providència, 117

hi ha rates i s'acumula la brutícia. Al número 117 del carrer Providèn­cia, un mur tapia un descobert on fa uns mesos hi havia la casa d'uns quants joves a l'igual a l'antiga casa dels Gats: l'única pressa sembla haver estat enderrocar els habitat­ges per evitar posteriors ocupaci­ons. A l'Escohal 24, l'edifici conti­nua igual que aquell dia de fa qua­

tre mesos que la policia va fer apa­rició amb nou furgons per fer fora els que l'estaven rehat)ilitant des­prés de 15 anys d'abandonament.

Per la nostra sorpresa, vem tro­bar l'excepció que confirma la re­gla, a l'antiga casa de Massens, prop d'Alegre de Dalt, on s'hi esta­ven realitzant unes obres. Una es­tona d'admiració ens va fer supe­

rar l'incredulitat inicial en veure aprofitat un espai "alliberat" per la policia per fer-hi habitatges, enca­ra que no vem voler preguntar els preus per quedar-nos amb un mí­nim bon sabor de boca.

Però la realitat ens va fer baixar a terra en continuar la visita; murs i brutícia eren les restes del que havi­en estat espais lúdics i reivindicatius.

on els tallers de pintura, teatre o literatura convivien amb llocs de re­unió de multitud de col·lectius de solidaritat, antiracistes,... Vem tro­bar altres cases que no han estat enderrocades, però el seu constant deteriorament salta a la vista, les teranyines són també fàcilment visi­bles a les antigues cases de l'Econo­mat i Princesa, a Ciutat Vella. Aquesta última, que va desencadenar dese­nes de detinguts i ferits en contun­dents manifestacions de protesta, només ha estat tapiada i sembla admirar-se encara del per què es va fer aquell increïble desplegament policial, quin és el sentit de les con­demnes a presó i de les declaraci­ons del nostre estimat alcalde sobre la necessitat del desallotjament.

Les preguntes se'ns anaven acu­mulant en el transcurs deia visita i no podíem deixar d'interrogar-nos so­bre com és possible que les autori­tats varen defensar com a urgents actuacions policials quan actualment dels espais desallotjats ningú en fa cap mena d'ús, ni privat ni social o quin interès tenen els propietaris en mantenir nius de brutícia enmig de la ciutat? on és la racionalitat de fer fora els okupes de casa seva per no fer-ne res?

Preguntes sense resposta que potser ja és hora que algú les assu­meixi amb les conseqüents respon­sabilitats, doncs no podem fer altra cosa que qüestionar-nos quins inte­ressos hi ha darrera d'unes accions tan irracionals com injustes.

A l'antiga casa okupada dels Gats, l'única pressa ha sigut enderrocar l'edifici per evitar noves okupacions.

La brutícia s'acumula a l'antiga casa

okupada del carrer Escorial, 24.

DANI CODINA

El Cine Princesa continua tapiat i sense destí social i cultural conegut. Ull

La casa de les Naus (Alegre de Dalt, 52) demostra que

l'okupació rehabilita espais

DANI CODINA DANI CODINA

La Veu del

setembre-octubre de 1997 CARRER VEÏNS

L'escola pública Reina Violant busca la manera de guanyar espai educatiu Amb el lema "Espais per créixei", l'Associació de Mares i Pares de l'escola Reina Violant de Gràcia intenta

aconseguir el consens per tirar endavant les reformes. Asseguren que tot el barri hi sortirà guanyant.

, GRÀCIA 'ELIA HERRANZ

Primer de tot, cal aconseguir que es compleixin les normatives mínimes de seguretat escolar. Després, s'ha de lluitar per un projecte a llarg termi­ni que permeti que els nens vagin a l'escola en les millors condicions.

Quan arriba l'hora del pati, els nens juguen, per torns, al terrat tan­cat de l'escola i a un petit recinte, "el pipican". En total, 550 metres qua­drats d'espai de joc quan la llei n'exi­geix més del doble per a una pobla­ció de 150 nens que té el centre. No és l'única situació problemàtica. La millora i ampliació de les instal·lacions, la reforma de les es­cales exteriors, molt perilloses els dies de pluja, el compliment de la normativa contra incendis i de su­pressió de barreres arquitectòniques són, juntament amb l'ampliació dels patis, les actuacions exigides amb més urgència per la comunitat esco­lar. L'escola té 25 anys. Al barri de Gràcia, l'espai no és precisament un bé sobrant. Però els promotors de les millores per a l'escola pensen que ensopeguen amb més parets de les que els pertoquen.

L'ampliació dels patis, prevista per al 1990, afecta les finques anne­xes a l'escola, ja expropiades però on encara viu una família, i l'actual aparcament de la Guàrdia Urbana del carrer Trilla, espai catalogat pel

DANI CODINA

L'escola necessita ampliar els seus patis. Ja no té més terrats

PERI com a equipament docent. Aquest aparcament, situat enmig de dos patis de l'escola, ha estat polè­mic per diverses raons. L'estiu pas­sat va ser tancat (abans era un pas entre els carrers Trilla i Badia) i els veïns van redactar un escrit de pro­testa on reivindicaven el pas i denun­ciaven la perillositat dels carrers del

barri. La regidoria de Gràcia va do­nar com a única resposta a les quei­xes una carta de la Guàrdia Urbana adduint motius de "seguretat" i ne­gant que els voltants del centre do­cent fossin perillosos per als esco­lars i veïns.

Els afectats insisteixen que el tràn­sit i l'estacionament de vehicles difi-

Reflexiones: la convivència social en Roquetes .ROQUETES

I MANUEL RODRÍGUEZ

Soy un vecino que ha dedicado una gran parte de su vida al movimiento asociativo, y me preo­cupa ver como actitudes inso-üdarias y que rompen la convivència se estan aduehando de nuestros barrios.

Roquetes como todos sabemos es un barrio donde la presencia de inmigrantes es abrumadora, donde la expresión cultural mayoritaria es la de caràcter andaluz mezclada con elementos catalanes.

En Roquetes los problemas son muchos y variados. Existe mar-ginación, que en vez de reducirse va en aumento y es deber de todos, administración y entidades, bus­car soluciones.

Las personas de Roquetes he-mos vivido en pròpia carne las difi­cultades que encuentra todo/a emigrante. Por suerte, con voluntad y con esfuerzo, la mayoría de los que tuvimos que salir de los pueblos que nos vieron nacer, hemos sabido convivir en armonía en esta tierra catalana. Però esta convivència se està deteriorando en Roquetes; la razón, el trato entre payos y gita­nos. Pienso que todos debemos

hacer esfuerzos en reducir la tensión y saber situar los problemas donde corresponda.

Si se producen dificultades de convivència en una escalera, es necesario resolverlo en el seno de esa comunidad y no generalizarlo. Si se producen actos incívicos, se deben buscar las vías para su solución, que nunca pueden ser culpabilizar a todo un colectivo.

Para encauzar todas estàs cuestiones es necesario que la administración proponga a la comunidad gitana una orga-nización, un local donde puedan reunirse y tratar los problemas que surjan. No tiene que ser un organisme exclusivo de gitanos; debe ser sensible a los temas de esa comunidad.

Por otra parte la asociación de vecinos debería acoger en su seno a esta vocalía, como a otra cual-

quiera y tratar con ella todos los problemas que surjan de la con­vivència entre las personas.

La administración debería pro-mover y mantener durante el tiempo necesario esta vocalía, ademàs de hacer el seguimiento, junto con ella de las personas con problemas de marginación exis-tentes en Roquetes, sean estàs las que sean.

Ademàs debería consensuar con las entidades vecinales la lle­gada o no de nuevas personas con problemas de marginación, ya que de no ser así se corre el riesgo de romper la convivència vecinal.

Si la administración promueve y hace el seguimiento, si las entidades vecinales facilitan la creación y la relación con un organisme de gitanos, estaremos en el camino para solucionar y reducir los conflictes entre vecinos/ as, y Roquetes volverà a ser un barrio con numerosas def iciencias, però con una convivència entre personas ejemplar.

La adaptación a otra cultura no tiene que significar abandono de la tuya. Todos/as debemos ampliar nuestros conecimientes, nuestra tolerància, el respeteaotrasformas de actuar.

cuiten molt l'accés a l'escola, i més si tenim en compte que les voreres tenen menys de tres pams d'ampla­da. La Guàrdia Urbana del carrer Trilla s'ha negat apariar amb La Veu de/Carrersobre totes aquestesqües-tiens responent que "no hi ha cap problema" i remetent-se a la carta ja esmentada.

L'objectiu que s'ha proposat la gent que promou "Espais per créi­xer", però, va molt més enllà d'aques­tes millores urgents. Volen una infraestructura educativa que res­pongui a les necessitats del barri, que impliqui tot el veïnat i que sigui factible. La proposta, que encara ha de discutir-se al Consell Escolar, preveu la reforma i l'ampliació del centre actual, que integra tots els seus espais al conjunt, i l'adquisició de nous edificis per incorporar una guarderia i un parvulari públics al barri. La idea és aconseguir l'antiga i abandonada escola O.S.I, molt a prop de l'escola Reina Violant, per albergar un centre d'educació infan­til complet. En cas que l'Ajuntament vengués la Villa Urània, finca on es troba l'actual parvulari, els diners haurien de servir per cobrir part de les despeses de les reformes. La finca va ser llegada per l'astròleg Comas i Solà (l'escola Reina Violant porta també el seu nom) amb la condi­ció que fos un espai per a la cultura. La Favb ha demanat a l'Ajuntament i a la Generalitat que es respecti aquest desig, però les institucions han deses­timat qualificar l'edifici com a equipa­ment docent i cultural, decisió a la qual s'ha interposat un recurs.

De moment, comencen les clas­ses sense les millores que semblen més urgents. Els promotors de la reforma no es donen per vençuts i tracten d'implicar tot el veïnat; saben que una lluita a ^structiva sempre és més difícil.

EL PARC

Promeses per al 1998 Segons podem llegir al butlletí de l'Associació de Veïns, aquesta entitat ha rebut diferents compromisos per part del regidor del districte, el senyor Narvàez. Convertir en un bulevard l'actual avinguda Meridiana, des de l'inici fins a Marina/Almogàvers. Això comportarà que el carrer Buenaventura Muíioz, entre Sardenya i Marina, ampliï les voreres. Dels semàfors reivindicats des de fa temps, mesos enrere es va col·locar el que correspon a la cantonada Almogàvers/Nàpols, i s'ha compromès a instal.lar-ne un altre a principis d'any a la cantonada Sardenya/Almogàvers.

SANT ANDREU

Tancament de la piscina Ignasi Iglesias Si ningú hi posa solució, aquest mes de setembre l'ajuntament tancarà la piscina d'aquest centre escolar. Un informe tècnic del districte xifrava en 80 milions el seu manteniment. Les característiques d'unes instal·lacions que es van construir durant els anys 70 i les dificultats pressupostàhes obliguen a tancar­ies. La piscina donava serveis a disset entitats i, encara que el districte indica que aquest servei es redistribuirà entre totes les instal·lacions del districte, els pares de l'escola Ignasi Iglesias i alguns col·lectius de minusvàlids no hi estan d'acord i anuncien mobilitzacions contra la decisió de tancament.

LES CORTS

Gasolinera en un local cedit a l'ajuntament Veïns de la zona delimitada pels carrers Equador, Breda, Entença i Marquès de Setmenat han reaccionat amb indignació davant l'anunci de la instal·lació d'una gasolinera en un espai qualificat de zona verda i cedit pels veïns a l'ajuntament. L'espai s'ha anal degradant des que es va cedir. S'ha convertit en un punt negre on es trafica descaradament amb drogues. Els veïns reclamen que s'urbanitzi com a zona verda tot el terreny.

LA VERNEDA

Es moren la meitat dels arbres plantats Dels 554 arbres plantats al tram central de la Rambla Guipúscoa, 286 no han brotat. La majoria són freixes i plàtans plantats a l'hivern. La constructora haurà de tornar a plantar aquells arbres que no tinguint fulles. L'obra, que es va acabar el mes de juliol passat, no s'ha entregat encara i està previst que la inauguri Maragall el proper mes de setembre, abans de cessar. Línia 2 de metro: falten trens En el moment de tancar aquesta edició es va inaugurar la línia 2 del metro. Catorze anys d'espera i alegria general. L'endemà es va poder comprovar que la inauguració havia estat a mitges; els trens trigaven molt en arribar. I és que l'endarreriment que va haver-hi quan es van comprar, es paga ara. A més a més, han suprimit les línies d'autobús 18 i 48.

VEÏNS La Veu del

CARRER setembre-octubre de 1997

La Associació de Veïns Trinitat Vella escribe a Eugeni Forradellas: "Hemos recibido su carta en la que solicitan que "no coloquemos carteles en las paredes ni pancartas que no cumplan con la legislación existente".

Al parecer, esta "legislación" es una normativa que han aprobado ustedes recientemente para impedir incluso el reparto de octavillas en mano.

Por nuestra parte hemos de decirles que las organizaciones populares desde siempre hemos utilizado los medios que ustedes ahora pretenden coartar. Y los hemos utilizado no porque nos guste ensuciar las paredes -cuando pegamos carteles lo hacemos con cello- sinó simplemente, porque no tenemos otros medios.

Esas normativas que ustedes han aprobado notienenuncaracter"cívico". Alcontrario. Significanundaroatentado a la libertad de expresión de las clases màsdesfavorecidas.quenoposeemos otro medio para expresarnos y comunicamos. Y es escandaloso que unos partides llamados de "izquierdas" sean quienes lo apliquen.

Si las acatàramos, supondrían una limitación esencial de nuestra capacidad de comunicación con los ciudadanos, y por ello esta Asociación de Vecinos solo acceptarà dichas normativas cuando la libertad de expresión en televisión, radio y prensa sea tan asequible a los trabajadores, a los sectores populares y a sus organizaciones como lo es a los que poseen el poder económico y político.

Les anunciamos, ya desde ahora, que continuaremos el reparto de octavillas, la colocaclón de pancartas y otros medios de propaganda cuando sea necesario y les proponemos revo­car dichas medidasantidemocràticas".

Collserola, només una Nombroses entitats ecologistes, veïnals i

culturals de Nou Barris estan fent unes

Jornades per a la defensa de la serralada. , NOU BARRIS F REDACCIÓ

L'acte central d'aquestes Jornades, el dissabte 4 i el diumenge 5 d'octubre, serà una acampada popular al Coll d'en Canyelles. Allí es discutirà la pro­posta de manifest que publiquem:

"Collserola no és un espai natural segur; les transfonnacions demogràfi­ques a Barcelona fan que, mentre que el nucli urbà ha perdut població els últims anys, l'entorn metropolità ha anat creixent i les tendències fan pen­sar que cada cop sigui més gran la pressió pel creixement extensiu de la ciutat. Això fa que, malgrat que no augmenti la població de Barcelona, sí que ho fa la necessitat d'espai urbanit­zable, fet que afavoreix l'especulació i les pressions entom de la Serra.

La inexistència d'una regulació úni­ca de protecció del Parc i dels seus encara molt rics espais naturals, fa que les pressions per a la urbanització especulativa de la seva perifèria i d'al­guns indrets interiors sigui cada cop més gran. Aquesta pressió sobre el Parc també provoca que es vagin im­posant progressivament unes mane­res de gaudir més properes al consumisme que a fer compatible l'ús social amb la conservació del patrimo­ni natural i cultural.

És peraixò que les persones i grups que estimem Collserola com un espai natural que cal gaudir amb harmonia i protegir especialment, reivindiquem la necessitat d'incrementar el nivell de conservació i restitució dels seus va­

lors naturals i l'ampliació dels seus límits. Només aquesta pràctica pot contribuir que es pugui fer realitat l'as­piració de viure Barcelona com una ciutat ecològicament sostenible.

Progrés no vol dircreixement il.limitat de la ciutat sinó augment de la qualitat de les condicions socials de vida. Ob­servem i denunciem que els diferents intents d'actuació urbanística sobre el Parc van destinats a afavorir un model de ciutat de creixement continuat i d'urbanització progressiva ecològicament insostenible, que, a més, reprodueix l'existència de dues Collseroles, la rica i la pobra.

Per garantir el desenvolupament equilibrat del Parc cal eliminar projec­tes que l'amenacen i impulsar-ne de nous que garanteixin la conservació del sistemes naturals amb unes ne­cessitats socials d'espai no subordina­des al model de creixement il·luminat de la ciutat i del Parc de Collserola vist com unazona de pícnic. Per evitar això proposem les següents mesures:

-Establiment d'un marc jurídic que garanteixi la conservació integral del Parc i que doti l'organisme que el gestiona de competències efectives.

-Soterrament de les línies a causa del perill continuat d'incendis i l'impac­te sobre l'entom.

-Que s'aturi el projecte de perilon-gament de la carretera de les Aigües que suposa la construcció d'una pista d'onze quilòmetres des de Penitents fins a Torre Baró i Ciutat Meridiana.

-Que s'elimini el projecte de cons­trucció del Túnel d'Horta que travessa­ria tota la Serra, de Barcelona a Sant

NO VOLEM DUES COLLSEROLES , JORNADES PER A LA DEFENSA DE COLLSEROLA

Nou Barrís, 29 de setembre a l'11 cToctubre 1997

4 i S d'octubre, açAcnpada al Coll d'en Canyelles

Convoca: Campanya Dafensem Collserola

Cugat. Aquest projecte està subordi­nat a un model de creixement de la ciutat incompatible amb la preservació del medi natural i que prioritza el trans­port privat per damunt del transport públic. Avui hi ha suficients accessos de Barcelona al Vallès i a la inversa.

-Recuperació de les zones del Parc més properes a la ciutat i evitació dels processos de degradació com el que s'està donant a l'entom del castell de Torre Baró. Creació de corredors verds que uneixin la Serra amb zones verdes de la ciutat.

-Desenvolupament de totseIsPERI

pendents als barris que limiten amb la Serra. Realització dels projectes de reforma amb participació veïnal i amb criteris mediambientals.

-Establiment de mesures per evitar la hipermassificació de l'ús del Parc. Recuperació dels camins històrics, fo­ment de l'accés a la Serra a peu i amb transport públic.

-Potenciació una cultura mediambiental. Vigilància de la cacera furtiva, protecció de laflorai lafauna en general, reducció del trànsit rodat...

-Recuperació d'espais agrícoles. Eliminació de les edificacionsil.legals."

M U S E U M A R Í T I M No TE'L PERDIS

Et sorprendrà! Exposicions i Activitats

de cap de setmana

Oïi^:

Horari: De dimarts a diumenge, de 10 a 19 h.

Avda. de les Drassanes, s/n - 08001 Barcelona Tel. (93) 301 18 71 - Metro línia 3

H^^HIHH ''o''^' ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H qui ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H a ocupar-te ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B de

^ ^ ^ ^ • • ^ B P. Orsola Guedini

J P I ^ ^ Q ^ ' 54 pòg. PVP: 800 PTA

mjàjvcJHa Educar de 0 a 6 anys

Preu subscripció : 4.375 PTA

Escola de Català per o adults

Setembre 1997 Nivells A, B, C i D Cursos específics

Enric G r a n a d o s , 4 6 , p ra l

0 8 0 0 8 Barcelona

Tel.: (93) 4 5 4 51 31

Activitats de Tardor i Hivern

• Cursos • Conferències • Debats • Sortides pedagògiques... • Cursos de FORCEM

Fer de mestre/a avui!

Programa de preparació per a les proves d'accés al Cos de Mestres d'Ensenyaments Primaris

R O ) Truca'ns S E í̂ Apunta-t 'hi . . _ T'esperem!

JlssMiwié d* M·str·s Rosa Seuat Còrsega, 271, boixos • 08008 Barcelona Tel.: (93) 237 07 01 • Fax; (93) 415 36 80

\J, é

EJlKCyTIV/©

Mucho mas que una Agencia de Viajes

Avda. Príncep d'Astúries, 60 Tel: (93) 217.70.02 - Fax: (93) 217.11.53

e-mail:tuatua@ viajes-ejecutivo.es

SI NECESSITES UN TAXI, TRUCA'NS

BARNA TAXI

357 77 55 RESIDÈNCIA CLARA

EN BARCELONA (HORTA) LO QUE VD. BUSCA PARA SUS MAYORES:

CASA-TORRE NUEVA 24 plazas en 16 habitacjones y 9 banos. todas con

ventana exterior. Luz, sol, terrazas, ascensor, cocina pròpia, medico y otros servicios. Trato esmerado y familiar con personal cualificado

Véala: le gustaré. Santa Otília, 13-15

T. 420 95 62 Pregunte por la Sra. CLARA

r~^ ^

yW\ L^J ^X

FESTES INFANTILS Súper pallassos musicals

ll.lusionistes, animadors, putxinel.lis Karaoke - so - fum - escuma...

i tot tipus d'espectacles

A casa vostra, o al club, urbanització, col·legi, parvulari, associació de veïns, etc

CRUÏLLA d'espectacles BUSTAMANTE

Consell de Cent, 448, entl. 3a 08013 BARCELONA

« 2 4 6 1 2 8 8 - Fax: 231 4803

setembre-octubre de 1997

La Veu del

CARRER FAVB

EL COR ROBAT

CATHEHINA AZON

Mútua veïnal "Sinera MPS" Una experiència d'economia social i de serveis en els barris de Catalunya

Narciso Ximenez Rojas President de l'AV Sud-Oest del Besòs

"La Rambla Prim seria diferent sense la participació dels barris afectats"

PUYAL

Natural de Sevilla. Guàrdia Civil, va arribar a Catalunya quan el van traslladar a Tremp (Lleida). Des de 1960 viu al barri del Sud-Oest del besos, ja que en un dels seus blocs van adjudicar pisos a membres de la Guàrdia Civil. És president de l'associació de veïns des del 1992.

— Que fa un Guàrdia Civil a l'associació de veïns? — Em vaig associar durant la dictadura; encara que ho teníem prohibit, els caps van fer la "vista gorda".

— Es manifestava? — No m'agraden gaire les manifestacions. Lògicament durant la dictadura no. Ara ho faig de tant en tant. En els darrers talls de trànsit per la "guerra de l'aigua" hi he participat.

— Parlem del seu barri. Transports? — No entendré mai perquè ens van treure la línia 41. Des del 1991 que reivindiquem comunicació amb la part alta de la ciutat.

— En el llibre "La Barcelona dels barris" plantejàveu la necessitat d'un CAP. — Sis anys insistint i, si compleixen, abans de finals d'any començaran les obres. A l'associació hi ha una comissió de seguiment i participem en la comissió de sanitat de la Favb.

— Vostè viu en un barri "aluminotic"? — Si. Tiraran a terra set blocs i gairebé tots els altres habitatges necessiten grans rehabilitacions.

— Per quan els nous habitatges? — Diuen que els treballs començaran a final d'any, però no diuen quin tipus de treballs i van molt lents.

— Tot el contrari que les obres del Liceu? — Prefereixo no opinar... és una vergonya...

— Com va la participació a l'entitat? — Abans deixim dir alguna cosa més sobre l'habitatge. Hem de recuperar la cultura del manteniment que teníem als nostres pobles: pintar de blanc els patis i les façanes, tenir cura dels edificis. Com a propietaris tenim responsabilitats.

— La Rambla Prim? — Seria diferent sense la participació dels barris afectats, vem fer canviar el projecte. Però és només una de les façanes del nostre barri.

— Què vol dir? — Ara un dels problemes més importants que tenim és la urbanització de l'interior del barri.

— Escolti, s'oblida de contestar com va l'associació. — Des del 1992 hem passat de 600 a 2.000 socis. La gent ve, ja que no ens casem amb cap partit.

— Està en contra dels partits polítics? — No. L'associació ha de fer només la política que interessa al barri.

— Parlant de polítics, triï un d'aquests dos regidors: Narvàez o Nadal? — Difícil, però em quedo amb Narvàez perquè és de Sevilla.

La terra i els orígens compten molt.

JOANB.ISART FBARCELONA

El moviment veïnal de Catalunya ha donat un pas endavant en el que és l'economia social i de serveis als barris de Catalunya.

Sinera té tres anys, però la seva història ve de més lluny. Era a mitjans de la dècada dels vuitanta quan les associacions de veïns d'uns barris de Manresa i Sabadell posaven en marxa un servei col·lectiu per als seus associ­ats, un sistema tan simple com pagar entre tots els serveis d'enterrament dels socis, de manera que amb una petita aportació de cadascú es cobrien les despeses funeràries.

A començaments dels anys noran­ta, uns barris de poblacions del Baix Llobregat van posar en funcionament un servei semblant que es va implantar amb gran èxit entre els veïns. Però aquest creixement tan ràpid va posar en guàrdia les companyies d'assegu­rances i una de les asseguradores el va demandar judicialment per compe­tència deslleial; en realitat sí que està­vem fora la llei d'assegurances.

A partir del fet esmentat, el movi­ment veïnal no va tenir altra sortida que crear un sistema dins la legalitat, que li permetés seguir endavant. Llavors la Junta de la Confavc pren la decisió de crear la Mútua Veïnal "Sinera MPS".

Durant aquests quatre anys d'exis­tència, el creixement experimentat per Sinera ens ha demostrat que som

capaços de crear els nostres propis serveis, equiparables, en qualitat, als que pugui donar qualsevol companyia privada, però un 35% més barats.

Avui, podem dir que Sinera, amb el seu superàvit, un cop descomptats els impostos de societats i fetes les reser­ves necessàries, ha pogut comprar uns locals propis al costat de la Vila Olímpica, a l'avinguda Icària. En aquests locals hi tindrà un espai per a la seu oficial de la Confavc, que fins ara tenia un despatx a l'Hotel d'Entitats.

A Barcelona Sant Antoni és un barri pioner dintre de l'associacionisme ve­ïnal i estem força satisfets d'allò que s'ha anat aconseguint per al barri des de l'any 1968, però pensem que ha arribat l'hora de fer un pas més i poder oferir a tots els veïns un servei com el de Sinera.

Et convidem a passar per l'associ­ació de veïns del teu barri per informar-te'n. No hi pensis més, i si no ets soci encara, vine a omplir la butlleta i també apunta't a Sinera.

Revistes de barri

Fort-Pienc ^Ml»

LA REVISTA DEL BARRI

S'ATUREN LES OBRES DELS EQUIPAMENTS

l art-f^Ki ju «•'

I e/s i^Miportfmfi, per ífuan? juan? fital írrutt,,-. d'acvrJ Jmh í'AjzinJmntjiti

LAJUNTAMENT I EBRO AGRICOLAS S.A.. VOLEN FER UNA RESIDÈNCIA DE LUXE

NO AL GERIÀTRIC PRIVAT A L'ILLA FICHET

Pàg. 4-5 I Editorial

• AaíCdelullol I A4U0A NS A SEGUIR I F l f m l l j O R MILLORAT EL BARRI: | nKignPT-piFWf: I

La Marquesina

Torna a aparèixer la revista del barri de Baró de Vives amb motiu de la festa major. El 1986 es va publicar el número 7 de "La Marquesina" i va desaparèixer. Onze anys després inicien aquesta segona etapa, on anuncien una periodicitat trimestral. El número zero que comentem consta de 32 pàgines i, entre altres informacions, fa referència a l'oposició frontal al Pla Sant Andreu-Sagrera.

^HabloiKK de Vmium?l

I-E33-

ESPECIAL VERANO I Sol luria aita treaco. cortei y ssltai. Sot», ose widor £

)i»e«( viajar, ite·conectar, Mft·rse, pagaioso mata "

BïCiílar Itwla movimnpio. Oisirulaf. lec»!» t·twïasura.

canla' sriOa' pndBise paí \a montafia, aguOiü. n'oertno' r.i

rwdai en st maF. Ai^nitxe. rsir aringaa tvi'as *«< hacev raoa latio paiwte*. 24

La revista del barri

L'Associació de Veïns de Fort-Pienc publica el número cinc, en plena festa major, amb la intenció d'aprofitar aquest esdeveniment per plantejar que s'aturen les obres dels equipaments, i que l'ajuntament i Ebro Agrícola, S.A. volen construir una residència de luxe per a gent gran com si fos un equipament reivindicat. Inicien una campanya de recollida de signatures contra el geriàtric privat i a favor dels equipaments públics. Anuncien el proper número de la revista per al mes de setembre.

]Am K . y,:..,f. . / / . &',,,„.

2* ÈPOCA • N°

r^^ ^2ftHl^B^^

^^™7*tlll 1' !JSͧÍ|Bg

FÍESTAMAYORJT^^S

• •R ISKI^^^^^^^^W^

• f t f ? ^ ^ •HHà.^ %\̂ B̂̂ ^9 t ~~ I H I

311 \ o

^ ^ J

1 • A'-

BM „. . / ^ , . ,

JUNIO 1997

t?

LA DEIXALLERIA NO IRA EN BARON

DE VIVER

í^íi^^CH

™ i N O A L P U N H SANT ANDREU-B SAGRERA1 1

El NinoKanon

Revista editada pel col·lectiu del mateix nom, del barri de Verdum. A les vuit pàgines que té anuncia la nova adreça de les seves activitats, i en el número de juny estimula a participar en les moltes activitats que es realitzen pels diferents col·lectius i entitats del barri durant els mesos de juliol i agost, pensant en els veïns i veïnes que no surten de vacances. Informa els lectors, en un to irònic, que l'única platja de Verdum són les fonts públiques, l'estany del Parc de la Guineueta i els safareigs públics.

Parlant del

CARRER setembre-octubre de 1997

/ de la ciutat

Adiós, Sarriàj odiós

Sal i pebre « e · · · a · · · « · · * * · » · * · • • • • « •

L'acudit

Entre la nostàlgia y la deuda

José Martí Gómez

® ntre los cascotes de! estadio se sepultan también algunos de mis recuerdos de nino, cuando iba a

Sarrià a ver jugar al Espanyol, un equipo que, como los hermanos Marx, salió de la nada y ha acabado alcanzando las cimas de la pobreza.

Entonces Sarrià tenia una tribuna con techo de uralita^ palmeras en lui còrner del gol norte, una riera paralela a las gradas de general y un chalet entranable por el que salían los jugadores.

Con la transición que nos llevaba del hambre del estraperlo, al final de las cartillas de racionamiento, llego a Sarrià el marcador simultaneo Dardo, las torres de iluminación y la voz de Montse, la hija del lechero, mi primer amor, que me dijo que lo nuestro era imposible porque su padre le había explicado que en Sarrià todos éramos de Franco. "La madre que parió al lechero", dijo mi padre, un republicano que odiaba el futbol.

Un ascenso del equipo a Primera lo recuerdo abrazàndome a Re, despelotado en el vestuario. Con los nerviós del momento, le feUcité estrechàndole el pene en lugar del brazo. Mi esposa, una barcelonista por parte de padre, lo comprendió cuando se lo expliqué emocionado. Me aseguró que ella hubiera hecho lo mismo con Kubala.

Porque a Sarrià lo ha dinaraitado una inmensa deuda que, por la forma en que se gestó, deberia invalidar para ocupar un cargo a los que formaron en la junta directiva cuando la vergüenza de la deuda se perpetuo. Es lo que verdaderamente importa, porque eso es lo que provoca la nostàlgia.

SaiTÍà ha sido dinamitado porque el futbol ya hace tiempo que dejó de ser lo que era y el Espanyol hace anos que no sabé adónde va.

Secuencia de la voladura del campo de Sarrià en la que queda patente la resistència de la tribuna por venirse abajo (fotos Josep Masip)

Manel Puyal

Anem enrere

Van convocar contra la mort i les l l iber ta ts . Vam ser milions els que ens vam manifestar . Però no poques veus reclamaven la pena de mort i, en nom de la l l ibertat , van insul tar les mares basques amb el crit: Fills de pu taaaü

Van anunciar un recital solidari amb les víctimes del terrorisme i per a les l l iber ta ts . Van monopolitzar totes les víctimes en la persona del regidor del PP i massa ass is tents van esbroncar Raimon i José Sacr is tàn. Insolidaris contra a l t res llengües, al tres cul tures . In to lerants amb les idees.

Van convocar per la l l iber ta t i van reunir to ta l i ta r i s d'ahir, avui i demà.

zeta

CASAM6/Ú7 DB LA mfAhyTA BLBHA) COM QVB M duTAT BSTAVA ToTA BN OBfZe^, VA is CAURe i BA4

^ARA viscA BARCBi-OAlA

i BM rszoSO Q\JB fAhJ OBRBS

PBL CASAMBNT DB UA

INFANTA cfíisrÍA/A i

UALTfSB 01A BM VA/^

FoTRB UALTjze peu-

NO TB CAP

/UfBS Fi LLA, i ^ OI

Q fé ^

•f^^ I