1

DEFINIR EL PROBLEMA

La definició del problema a partir del qual desenvolupareu la vostra App és una part molt

important del vostre projecte. És necessari que invertiu temps i treball en grup per a decidir i

definir correctament les vostres propostes sobre els problemes de partida. Una bona

descripció i acotació del problema fa més senzill i efectiu trobar-ne la solució. De fet, si no

teniu clar quin és el problema, tampoc podeu tenir clar quina és la seva solució.

En aquest document trobareu informació sobre els aspectes bàsics i necessaris per a poder

definir un problema de forma eficaç i complerta. Llegiu el document amb atenció i apliqueu els

nous coneixements adquirits per a la definició dels problemes de partida per al disseny de la

vostra App.

Per a què serveixen les Apps?

En resum, una App busca realitzar alguna tasca.

Una tasca és allò que algú necessita fer.

La gent utilitza productes per realitzar tasques (p. ex. els treballadors d’una oficina

poden fer servir el Microsoft Word per escriure documents).

Si sabeu quina és la tasca que algú necessita fer, llavors ja podreu començar a

entendre quins resultats són importants per a aquella persona i fins a quin punt està

contenta amb les solucions actuals.

Un cop entengueu els resultats amb els que els clients no estan satisfets, podreu

detectar les oportunitats.

Detectar les oportunitats és la clau per crear aplicacions reeixides.

Com identificar les històries sobre els problemes

Normalment totes les Apps resolen algun tipus de problema. El curs comença buscant que

reflexioneu sobre els problemes que creieu que es podrien resoldre amb solucions mòbils.

Treballant per equips aportareu un munt d’idees, no per tal de crear una aplicació que causarà

furor, sinó per esbrinar els problemes que hi ha rere aquestes aplicacions.

El context

Els problemes que identificareu afecten a un grup determinat de persones que es troba en una

situació concreta; quan parlem de “context” ens referim a aquestes situacions. Durant el

2

projecte parlarem molt sobre la idea de “context”, que té un parell de significats que caldrà

que tingueu presents:

El context ens ajuda a entendre millor una persona, un lloc, una cosa o una situació

aportant-hi informació. Per exemple, dir que ets al final de les rambles de Barcelona

utilitzant el teu telèfon per esbrinar més coses sobre la història del monument de

Cristóbal Colon és un exemple sobre com aportar un context.

El context és la manera, el medi o l’entorn en el qual realitzem la tasca. Per exemple,

utilitzar el telèfon per donar les indicacions al conductor sobre com arribar a un

casament al que arribem tard!

A mesura que comenceu a millorar les vostres idees, es farà més evident quin és el context.

Hi ha tres grans tipus de context que hauríeu de conèixer:

Tipus de context Descripció

Context d’ubicació On està situat físicament l’usuari quan es troba amb el problema

Context de mitjans Com l’usuari resol en l’actualitat el problema i quins documents o

tecnologies li ho possibiliten.

Context anímic Quin és l’estat d’ànim de l’usuari (p. ex. el problema passa quan

l’usuari està estressat mentre va camí de l’escola o mentre està relaxat

amb els amics?)

3

1. Definir el problema

Durant aquesta primera etapa del projecte, quan es fa referència a la “definició del problema”

heu d’entendre que es tracta de contextualitzar-lo, és a dir, tenir en compte els aspectes que

són propis i únics del problema que plantegeu (situació, persones a que afecta, moment en

que es dóna...)

Per què és tan important definir el problema?

“El problema és... saber quin és el problema.” Albert Einstein

La definició del problema serà l’aspecte cabdal de tots els vostres esforços per resoldre un

problema... Sovint passa que, tan bon punt encarem un problema, tenim tantes ganes de

passar a les solucions que deixem de dedicar temps a polir-lo. El què la majoria de nosaltres no

veiem (i que potser era al què feia referència Einstein) és que la qualitat de les solucions que

trobem serà directament proporcional a la qualitat de la descripció del problema que mirem

de resoldre; no només disposarem de més solucions i de més qualitat, sinó que les

aconseguirem molt més fàcilment. Mirar-se les coses des d’angles i perspectives diferents per

tal de definir clarament un problema és una habilitat que es pot aprendre i desenvolupar.

Proposta inicial de problemes

El plantejament inicial de possibles problemes ha de nodrir-se de les idees de tots els membres

del vostre grup. Dos caps pensen més que un...i cinc caps molt més. Aprofitar les idees de tots

els membres del grup i posar-les en comú per a posteriorment fer-ne la tria final és el primer

pas per a definir el vostre problema.

No hi ha normes sobre la manera de trobar una bona idea, però us indiquem un parell de

maneres que en ocasions anteriors han estat útils per als equips:

1. Veure què us interessa

2. Observar la vostra rutina diària, o les rutines de les persones que coneixeu bé.

El vostre equip pot fer sessions de pluja d’idees o de brainwriting (pluja d’idees per escrit,

també anomenat “ escriptura creativa ”) per ajudar-vos a aconseguir-ho. Com es fa això?

4

2. Brainwriting o “Escriptura creativa”

La redacció creativa, o brainwriting, és una bona opció per aportar idees per a la vostra

definició del problema.

Es tracta d’una activitat en grup que normalment es fa de la següent manera:

1. Els participants seuen al voltant d’una taula, cadascú amb un full.

2. Tothom disposa de 3 minuts (si bé es pot variar) per escriure una o vàries idees en el

seu full. En aquesta fase no cal editar les idees.

3. Quan s’ha exhaurit el temps o quan tothom ha acabat, cadascú passa el full al

company de l’esquerra.

4. A continuació tothom llegeix les idees que ha escrit el seu company i comença una

nova ronda de 3 minuts. Cadascú ha de mirar de millorar les idees que li han passat o

bé escriure’n alguna de nova. Tothom és lliure d’aprofitar com a punt de partida les

idees que ja hi hagi al full o bé d’ignorar-les.

5. El grup pot decidir parar després d’un nombre determinat de rondes (p. ex. quan els

fulls hagin fet una volta complerta a la taula) o bé es pot deixar quan tothom cregui

que ja no li queden més idees per aportar.

6. Després d’això es llegeixen les idees en veu alta, es discuteixen i s’ultimen.

El procés complet de generació d'idees té, bàsicament, tres divisions:

Primera fase: “Dir”. Tot s'hi val, s'aporten totes les idees que puguin tenir els membres

seleccionats (paraules, frases...) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil o no útil.

Aquest és el moment on pròpiament s'executa la pluja d'idees.

Segona fase: “Esporgar”. En aquest moment es fa una primera selecció repassant el que

s'ha escrit i eliminant el que és impossible o s'allunya molt de ser una solució factible.

Tercera fase: “Triar”. Després de la primera selecció hi ha diverses maneres mitjançant les

quals es van discriminant les millors idees que s'han proposat durant la sessió inicial. Un

cop acabada aquesta selecció s'arriba a la millor idea elegida, acabant el procés d'obtenció

d'idees amb els sistema brainwriting.

2.1 Consells per a bones idees

1. No hi ha cap fórmula màgica per a trobar idees; la inspiració funciona de manera diferent en

cada persona. Al principi intenteu no descartar res, apunteu les idees.

5

2. Utilitzeu les tècniques de pluja d’idees per escrit per a treballar plegats com a equip.

3. Si no us interessa un problema, segurament no val la pena seguir-hi, al final us n’avorrireu

4. Centreu-vos primer en els problemes i no en les solucions. Només quan ho hagueu fet

podeu pensar les solucions.

3. Esmicolar els grans problemes

A vegades, els problemes que es proposen resulten molt complicats per a poder-se solucionar

mitjançant una única App. Per exemple, imagineu que un membre del vostre grup proposa

com a problema: “ La reducció dràstica d’aigua als rius urbans”.

Trobar una App per solucionar aquest problema pot ser quasi bé impossible per la seva gran

complexitat, però si el problema inicial s’esmicola en altres petits problemes, potser sí que es

pot trobar una app per a ajudar a solucionar una part del “problema gran” .

Per exemple, suposeu que un dels “petits problemes” resultat de l’esmicolament és : “ Els

habitants del meu barri malbaraten molt l’aigua corrent omplint les seves piscines ”. En aquest

cas, proposar una App que, per exemple, ensenyi a les persones a fer un bon ús de l’aigua i en

controli el seu consum pot ser una tasca molt més assumible.

La procediment d’esmicolament d’idees és molt útil per a poder trobar bons problemes

solucionables amb les Apps. Una de les tècniques que es fan servir i que us proposem que

apliqueu per a trobar bones idees inicials per Apps és la del “Problema de l’arbre”. Aquest

mètode està explicat al document del tema “ Què volem solucionar? Les nostres propostes”.

Per a l’aplicació d’aquest mètode, us proposem que feu servir l’aplicació www.mind42.com. En

la documentació del tema trobareu un tutorial que us ajudarà a saber-ne més.

4. Millorar les vostres idees

Hi ha diverses tècniques que ajuden a definir millor les idees proposades. Aquests mètodes i

principis us haurien de permetre perfilar, aclarir i organitzar les històries sobre el problema

que heu proposat. En organitzar cada problema de manera similar us quedarà més clar quines

històries tenen més potencial i interès pel vostre grup.

Us proposem que apliqueu les següents a la vostra llista de “grans problemes” per a poder

millorar la seva definició:

6

4.1 El Factor Vex

Què és un bon problema?

El primer que hem de saber és que els problemes interessants i realistes amb solucions

aplicables a Apps per a dispositius mòbils acostumen a presentar certes característiques.

Normalment aquests problemes són:

1. Familiars: Afecten tant a persones reals que coneixeu (i que en podríeu dir el nom—si

calgués), com a vosaltres mateixos.

2. Freqüents: Esdevenen prou sovint per justificar una solució.

3. Específics: Tenen un relat clarament definit que podeu explicar.

4. Irritants: Sovint fan que la gent es posi nerviosa!

5. Cars: Allò a què renuncieu si no teniu la solució representa un cost alt.

6. Sobre la marxa: Acostuma a passar quan aneu d’una banda a l’altra; mai no podeu estar

segurs de quan us trobareu amb el problema.

Exemple d’aplicació del Factor “VEX”:

En les primeres etapes d’Apps for Good, l’equip Buzzer Buddiezz va descobrir que observar la

seva rutina diària els va ajudar a arribar al punt problemàtic de per què la gent es desperta

tard. Va ser estudiar aquesta qüestió moltes vegades el que al final els va ajudar a trobar una

solució:

EL FACTOR “VEX”

Familiar

Irritant

Freqüent

Car

Específic

Es mou

7

Problema: Ignorar la repetició d’alarma del despertador

4.2 Les 5 grans preguntes: la piràmide de les notícies ( mètode “The 5 Ws”)

Quan llegim una notícia al diari veiem que es centren en diversos àmbits clau. Si ho apliqueu al

problema que heu descobert segur que també us serviran.

Qui – Qui són les persones afectades pel problema?

Què – Quina és la situació en la que té lloc el problema?

Quan – Quan pateixen el problema aquestes persones?

On – On pateixen el problema aquestes persones?

Per què – Per què pateixen el problema aquestes persones?

Exemple: Seguint amb l’exemple anterior de l’equip “ Buzzer Buddiezz”:

Qui?

Què?

Quan?

On?

Per què?

Familiar

¿Qui no es

lleva mai tard?

Freqüent

¿Quan va ser

l’última vegada

que et va

passar

Específic

El relat és fàcil d’explicar en poques paraules

Irritant

“Tan a prop... i

tan lluny

alhora”

Car

Fa que perdem

cites

importants

Mòbil

Mai no estàs

segur de quan

passarà

8

Problema: “Ignorar la repetició d’alarma del despertador”

Qui?

P. ex., estudiants de

16 a 25 anys.

Què?

P. ex., estudiants

que es preparen

pels exàmens.

On?

P. ex., a la residència

d’estudiants.

Quan?

P. ex., s’ha de llevar

a les 7 del matí.

Per què?

P. ex., quan s’estudia

fins tan tard és més

possible que l’alumne

s’adormi.

4.3 Mètode SCQA (Situació, Complicació, Pregunta, Resposta)

L’SCQA és, en essència, una manera d’organitzar-vos les idees per tal que tinguin la màxima

repercussió quan les transmeteu davant d’un públic (cosa que fareu d’aquí unes setmanes). Si

continuem amb el mateix exemple, l’aplicació del mètode SCQA del grup “ Buzzer Buddiezz”

seria:

Situació Complicació Pregunta Resposta

Hi ha 100 milions de

persones al món

desenvolupat que tenen

entre 12 i 18 anys.

Una enquesta recent del

Chartered Management

Institute (CMI) ha revelat

que el 61% dels

empresaris ha tingut

problemes amb la

disciplina i puntualitat

dels joves.

Contínuament hi ha joves

a qui se’ls hi enganxen els

llençols tot i posar-se el

despertador. En ignorar el

botó per posposar

l’alarma s’acaben

adormint i es perden grans

oportunitats, com ara

presentar-se a un examen,

mantenir un bon registre

de puntualitat a l’escola,

anar a una entrevista de

feina o, en general, perdre

valuoses ocasions pels

matins.

Com podem ajudar als

alumnes a despertar-se a

l’hora i llevar-se quan

toca?

Una experiència ludificada

d’ús del transport públic

on es recompensa l’usuari

cada cop que arriba

puntualment a

determinats punts de

control marcats a Google

Maps.

Atenció: ignoreu la part de la Resposta mentre no hagueu fet una mica de recerca.

9

Si utilitzeu només els apartats de la Situació, la Complicació i la Pregunta ja disposareu d’un

marc útil per explicar la història sobre el problema als altres membres de l’equip i a la gent de

fora.

Un altre exemple del mètode SCQA:

SITUACIÓ. Descriu el rerefons

Cada dia hi ha prop de 500.000 persones al Regne Unit que van al supermercat a comprar

fruita. S’emporten aquesta fruita amb una bossa normal i corrent i quan arriben a casa la

treuen de la bossa i la deixen en una fruitera, a punt per consumir-se. En total cada any es

gasten més d’1 bilió d’euros en aliments al Regne Unit.

Es tracta de crear un bon punt de partida. És el principi de la història, i tothom hauria de

poder-s’hi identificar.

COMPLICACIÓ. Explica quin és el problema concret

Durant el transport amb la bossa, la fruita s’aixafa. Arran d’això prop del 10% de la fruita es fa

malbé. Atès que mig milió de persones compren fruita i que s’hi gasten més d’1 bilió d’euros,

cada any es perden al voltant de 100.000 milions d’euros per la fruita malmesa.

Això és tot un problema! Aquí s’ha explicat de manera ben clara quin és el problema.

PREGUNTA. Planteja una pregunta concreta que s’adreça a l’arrel del problema

Com poder ajudar els consumidors a transportar la fruita de manera que no s’aixafi i que per

tant no s’hagi de llençar?

Aquest és el punt més important. Aquí ens podríem plantejar moltes preguntes, per exemple:

Com podem ajudar als consumidors a detectar que la fruita s’està fent malbé de manera que se

la puguin menjar abans d’haver-la de llençar?

O bé

Com podem ajudar els supermercats a separar la fruita malmesa que ja s’està podrint?

O bé

Com podem ajudar la gent a col·locar la fruita d’una manera més adequada?

10

El més important en la pregunta és que relaciona la complicació amb la persona que la pateix i

alhora amb la resposta.

RESPOSTA. Respon a una pregunta concreta

Per això hem creat la GentleBag (marca i patents pendents de registrar). La GentleBag és una

bossa que s’ha dissenyat específicament per transportar fruita. El truc està en les petites

butxaques de plàstic encoixinades que té a l’interior i que permeten col·locar-hi la fruita sense

problemes. Les proves han mostrat que en comptes d’un 10% de fruita que acaba amb cops, la

fruita que es transporta amb la GentleBag només es malmet en un 3% dels casos! Als nostres

clients de prova els ha encantat la GentleBag i un 64% ha dit que no anirien a comprar fruita

sense ella si poguessin. Acabem de firmar el primer contracte amb una cadena de

supermercats per distribuir GentleBag al costat de les parades de fruita i d’aquí 5 anys haurem

conquerit el món dels supermercats!

Això respon a la pregunta. Per tant és important que la pregunti es formuli de manera ben

clara; si no hi ha una pregunta concisa i concreta tampoc no es podrà donar una resposta clara

i decidida.

4.4 Descripció del problema

Redactar una descripció del problema és una molt bona manera de resumir la situació en un

parell de frases. Ens presenta la història sobre el problema d’una manera clara i concisa. Els

exemples 1 i 2 que apareixen a continuació mostren descripcions del problema en les quals

manquen algunes de les característiques clau d’allò que constitueix un “bon problema”, tal

com s’indica al “Factor VEX” . Tot i així, el darrer exemple, el de l’app de Buzzer Buddiez, ens

ofereix una formulació del problema concisa i ben descrita. A continuació es mostra la

presentació que el grup va fer sobre la descripció dels problemes de la seva llista:

Descripció del problema

Una descripció concisa del problema

que cal tractar.

11

Exemple 1

Els propietaris d’un habitatge,

preocupats pels robatoris, no saben

quins tancaments haurien d’utilitzar

per la seva porta d’entrada.

Itinerant?

Freqüent?

Exemple 2

Els joves no tenen res a fer al

barri. No saben quines activitats

s’hi realitzen.

Concret?

Itinerant?

Els joves sovint s’adormen perquè

pel matí no han de retre comptes

a ningú i no tenen res que els

animi a fer-ho.