AA principis de curs us vam adreçar una comu-nicació en què us anunciàvem la posada en marxa d’unasèrie de projectes amb motiu i excusa, dèiem, del 40è ani-versari de l’escola. Quan es parla de projectes hom té laimpressió que es refereix a coses inacabades, que estan enprocés, i que, per tant, són perfectibles. Tanmateix, el feteducatiu com a tal no deixa de ser un projecte més dels quees porten a terme en el marc d’una institució educativa comés el cas de l’escola. El projecte té, doncs, una connotaciódinàmica i porta implícit el sentit de la pròpia activitat.

LLa recuperació i actualització del directorid’antics alumnes, la realització d’un ex-libris i un punt dellibre, l’arrencada del projecte experimental de la pissarradigital, l’enregistrament d’un CD amb cançons d’arreu delmón, l’adscripció a l’Agenda 21 Escolar de l’Ajuntament deBarcelona, la XII edició dels Jocs Atlètics a l’estadiSerrahima, i, finalment, l’edició de la revista escolar que arateniu a les mans; ve’t ací, doncs, els projectes que s’hanendegat i que estan en procés de fer-se realitat. Algunsd’ells, com el CD, o l’ex-libris, posem per cas, tenen principii final en ells mateixos. D’altres, com la pissarra digital ol’Agenda 21, agafaran força amb el temps i s’integraran enla dinàmica de l’escola amb tota normalitat.

PPermeteu-me fer-vos-en cinc cèntims del queara teniu a les mans: la revista.

2 número zero

DELS PROJECTES A LAREALITAT

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL“Dels projectes a la realitat.”

AMFITEATRE“Et convido a llegir.”

4 Literatura infantil i segle XX. 6 Entrevista a Joana Raspall.8 Apunt des de la Biblioteca

Joan Triadú.9 Gaudir dels mots i dels

silencis.

ARTICLE DE FONS“L’educació no s’improvisa.”

VITRALL

12 Observació del natural al’Educació Infantil.

14 Pissarra digital: motor derenovació pedagògica.

15 Temps d’ocells a tercer dePrimària.

16 Contes de Nadal.18 Voluntariat.19 Caminada a Collserola.20 El joc.

CALAIX DE SASTRE

PLANA OBERTA

Revista escolarNúmero zero – abril 2004

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1500 exemplars

Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna M Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Noemí Collderram, Josep M Comas,Jesús Diego, Salvador Morros, Agustí Olivares i Antoni Rubió.Assessorament lingüístic: Joan Triadú

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

2

4

10

12

21

23

Jesús Diego

3número zero

PPorta el número zero,una xifra rodona i contundent. Hiha qui diu que la xifra zero quan estracta d’ensenyament té una con-notació negativa. En aquest cas noés així. Entre d’altres raons perquè,amb la publicació d’aquest primernúmero de la revista de l’escola,més que no pas d’un inici es tractad’una represa, ja que de 1985 a1995 l’escola va disposar d’unapublicació — Tocant a mà— que, enel seu inici, de la mà , mai més bendit, de Ricard Vaccaro—que va ser qui li vadonar el nom, parafra-sejant una obra delpoeta J.V. Foix— i pos-teriorment coordinadaper l’enyorat JoaquimVilà, al cel sigui, ambl’assessorament cultu-ral i lingüístic del sen-yor Joan Triadú, va do-nar a conèixer a totesles famílies l’activitat,els centres d’interès del’escola.

PPer tant es podria dir,amb tota justícia, que no es tractad’una novetat, encara que tampoc,per desig explícit de l’equip inicialde redacció, d’una continuïtat. Espretén fer una publicació diferent ,amb caràcter propi, que doni cabu-da a tothom, on tothom s’hi sentirepresentat, que —al marge demostrar l’activitat de l’escola— si-gui alhora una eina de treball queels alumnes puguin utilitzar. Tantés així que encara ni l’hem bateja-da; surt sense nom perquè volemque després d’aquest primer exem-

plar sigui valorada a nivell de totala comunitat educativa, per deci-dir-ne la continuïtat i posar-li elnom que escollim entre tots ple-gats. Perquè, precisament, la crea-ció d’aquesta revista pretén gene-rar dinàmiques i processos de tre-ball actius, creatius i cooperatius,que impliquin totes les àrees i totala comunitat educativa. L’entenemcom un element de comunicació,de difusió, com un recurs pedagò-gic per als propis mestres i alum-

nes, que fomenti laparticipació entre elsalumnes, i que projec-ti l’escola cap a l’exte-rior.

PPer aixòl’equip inicial de re-dacció està integratper professors i pro-fessores i alumnesque, de manera total-ment desinteressada,s’han reunit diversesvegades, han esmer-

çat hores de feina al marge de lesobligacions que els són pròpies ihan fet possible que aquest projec-te es faci realitat. De ben segur quecom tot bon projecte és perfecti-ble, que moltes coses s’hauran que-dat al tinter; amb tot, si us agrada,si obtenen el vostre vist-i-plau, esdonaran per ben pagats. Com deiael senyor Joan Triadú en el primernúmero del Tocant a mà, llegiu-laamb ulls de benvolença i ambafecte per l’escola. A uns i altres,moltes gràcies.

Jesús DiegoDirector

E D I T O R I A L

Es pretén fer unapubl icació

diferent , ambcaràcter propi ,

que doni cabuda a tothom,

on tothom s ’hisenti representat

a justament ara vint-i-cinc anys, el 20 d'a-bril de 1979, vaig par-lar a la Biblioteca deCatalunya de l'ediciócatalana de llibres pera l'escola. Havia dereferir-me a llibres engeneral i no només a

allò que anomenem literaturainfantil. Però és evident, com enaquelles nines russes que van fica-des una a dins de l'altra, que hi hadiversos formats i tipus de llibre,segons l'aplicació que calgui do-nar-los per a la lectura dels infantsfins al llindar de l'adolescència,tant a dins com a fora de l'escola.Al capdavall tots són llibres per al'escola i tots haurien de servir pera educar.

CConstatava jo aquelldia, però, un fet essencial: si hi haun llibre per a l'escola hi ha d'haveruna escola per al llibre. Bé, doncs,tant un fet —el llibre— com l'altre—l'escola— són una lenta però po-sitiva realitat que hem guanyatdurant el segle XX. Ha estat així abona part del món occidental,—malgrat les dictadures i les guer-res, flagells soferts, com sabemprou, per tothom, però d'efectesdevastadors per al món del llibre ide l'ensenyament— , i a poc a poc,tant entre nosaltres com en altrespaïsos de cultures afins, el llibre haentrat a l'escola i hi ha trobat unacolliment fet d'amor i de respecte.

GGràcies a aquesta ac-titud envers el llibre, d'acord ambla pedagogia adequada de l'apre-nentatge i l'estímul de la lectura, laliteratura infantil i juvenil ha tin-gut una gran acceptació durant elsegle XX, sobretot si a la denomina-ció de "literatura" hi donem unsentit molt ampli, és a dir, el detota obra escrita amb destinació alsinfants i als adolescents, a més detotes aquelles obres que els desti-

f

4

LITERATURA INFANTIL I SEGLE XXA Joana Raspall

nataris es fan seves com si hagues-sin estat escrites per a ells.

EEn aquest punt, elseducadors, tant a l'escola com a lafamília, hi poden tenir molt a fer.Més ben dit, s'han d'implicar, com apedagogs o com a pares en la ini-ciació i en el seguiment del gustper la lectura. Cal, doncs, en primerlloc, que ells mateixos llegeixin ique ho facin amb exigència i ambsentit crític. És evident que els lli-bres han de ser ben escrits, d'ex-pressió correcta i de presentaciósenzilla i digna. El contingut no hade ser, però carrincló ni mentider.Per graus, per etapes, la literaturainfantil del segle XX, basada enpart en els exemples mítics delsegle XIX, ha permès aconseguir totaixò amb una riquesa i una varietatextraordinàries. És un fet nou en lahistòria de la civilització occidentali, en concret, en la nostra cultura.

TTenim, com és sabut,una bona tradició oral, de la qualsorgeix, en part, l'obra escrita.Verdaguer mateix ens deixà amb elseu llibre "Rondalles" una merave-lla literària en prosa, extreta delscontes que havia sentit explicar,transfigurats, més que transcrits,pel seu geni. Així ho havien fet,amb resultats desiguals, al seutemps i a les seves cultures, autorscom Perrault, els germans Grimm iAndersen, dels quals els contesfamosos dels dos darrers, CarnerRiba i Manent s'afanyaren a traduiral català durant el primer terç delsegle XX.

PPerò la fructífera re-lació entre la literatura infantil (iper a adolescents) del segle passates basa també en obres de gransescriptors i personatges mítics cre-ats per la seva imaginació o bé ensituacions excepcionals. Figurescom Alícia, Peter Pan, Pinotxo, perals petits i més endavant Robinson,Tom Sawyer i fins i tot el Petit

A M F I T E A T R E

número zero

Joan Triadú

et convido a llegir

5número zero

Príncep, entre les més universals, obé en Massagran entre nosaltres,van recórrer la literatura per edatsde tot el segle, sobretot fins que elcinema i les vinyetes o "còmics" lesvan difondre i en van substituir, enpart, la lectura.

AAltres escriptors crea-ren situacions d'imaginació i fanta-sia, però algunes d'elles, a mesuraque avançava el segle eren supera-des per la realitat, com és el cas deJules Verne amb "De la terra a lalluna" i altres de les anomenades,amb raó, "d'anticipació". Els canvisdel món i de mentalitat han afectat

clàssics com "L'illa del tresor" i enca-ra més les obres mestres de Kipling il'humor i la tendresa de Dickens.Resta en peu, crec jo, el joiell delsegle XX, "El meravellós viatge deNils Holgerssons a través de Suècia",del premi Nobel Selma Lägerlof. Hiha una traducció catalana però ahores d'ara deu estar exhaurida. Niel meu exemplar no trobo. Però elsomni del petit Nils de sobrevolar elseu país a cavall de les oques vola-dores, potser ha estat substituït, perals seus destinataris, per un vol debelles imatges, des de casa mateix,de Catalunya des de l'aire.

A M F I T E A T R E

Anem a biblioteca?Ara que, amb l’arribada del bon temps, comencem a desplaçar-nos els caps de setmana fora dels nos-

tres llocs de residència i que l’allargament dels dies ens fa pensar en les vacances d’estiu, és un bon moment perproposar-vos que redescobriu la biblioteca pública del vostre barri, poble o ciutat. I que, naturalment, comenceu aproveir-vos de llibres per al temps de lleure.

Hi ha biblioteques arreu del país, però convé que sapigueu que a Catalunya hi ha dues xarxes de biblio-teques que es complementen: les 166 biblioteques que gestiona la Diputació de Barcelona, a la província de Barcelonai a la seva capital, i les 133 de la Generalitat de Catalunya, a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona. Aclarit això,veureu que les biblioteques no us ho poden posar més fàcil. Seguiu els passos que a continuació us suggerim..

Per començar, cal que esbrineu quina és la bibliote-ca que teniu més a prop.Si preveieu desplaçar-vos dintre dels límits de la pro-víncia de Barcelona, o no moure-us d’aquesta ciutat,podeu consultar la guia de la xarxa de bibliotequesque gestiona la Diputació de Barcelonahttp://www.diba.es/agda/biblioteques/biblios.aspI també la de l’Ajuntament de Barcelona per a les de laciutathttp://www.bcn.es/biblioteques/pagstot/guiasbib.htmSi us desplaceu a una localitat de Tarragona, Lleida oGirona, consulteu la guia de la xarxa de bibliotequesque gestiona la Generalitathttp://cultura.gencat.es/biblio/bicerca.aspSi no teniu connexió a Internet, podeu fer ús delssegüents telèfons:Consorci de Biblioteques de Barcelona. La Ramblanúm. 99, 1a planta. Barcelona. Telèfon 93 316 12 42Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona.Comte Urgell, 187. Barcelona. Telèfons 93 402 25 45,93 402 24 88Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.Portaferrissa, 1. Barcelona. Telèfon 93 316 27 40

Podeu consultar el catàleg des de casa mateix i cer-car-hi els títols que més us puguin interessarEn aquest cas, si no us desplaceu fora de la provínciade Barcelona, podeu consultar el catàleg de la xarxade Biblioteques de la Diputació de Barcelonahttp://gw24-vtls.diba.es/vtls/catalan/Si viatgeu fora dels seus límits, consulteu el catàlegcol·lectiu de les biblioteques de la Generalitat.http://cultura.gencat.es/biblio/cataleg.htm

Finalment, no us oblideu d’anar a labiblioteca. No hi aneu amb presses, i preneu-vos tempsper remenar i triar, i demaneu consell a la bibliotecàriao bibliotecari responsable de la biblioteca.

No us oblideu de retornar els llibres queus endugueu en préstec el dia que us sigui indicat, o derenovar-ne el préstec si, arribat aquest dia, encara noels heu acabat de llegir (es pot fer amb una simple tru-cada telefònica). I... bona lectura!

Biblioteca Joan Triadú – Antoni Rubió

et convido a llegir

A quina escola va anarquan era petita? Era maca?

Vaig anar a una escolapública: “Escuela Nacional de niñas”.Era un petit edifici al fons d’un pati.Amb una sola mestra per a totes, unamestra excel·lent. Hi vaig anar fins alsdeu anys. Després vaig fer un cursinterna a França, i un altre a lesEscoles Franceses de Barcelona. Méstard vaig estudiar comerç i biblioteco-nomia.

De ben petita ja liagradava llegir?

Sempre m’ha agradat, ia casa llegia els llibres d’aventures delmeu germà, que tenia cinc anys mésque jo.

De petita li agradavaescriure? Quants anys tenia quan vafer el seu primer poema? Li agrada-va la poesia quan era petita?

Vaig fer el meu primerpoema en castellà, com a l’escola, alsonze anys.

Quins són els llibresque va llegir de petita que mésrecorda? Quan era petita llegia E nPatufet? Va comprar En Patufet alsseus fills?

Els contes de Folch iTorres, les revistes El Patufet i ElVirolet i les novel·les de Jules Verne.Quan els meus fills eren petits ElPatufet no es publicava. Després vansortir Cavall Fort i Tretzevents.

D’on ve aquest cognomtan divertit “Raspall”?

El meu nom, Raspall,com molts altres cognoms catalans,deriva de noms de l’entorn quotidià,com: Roca, Rius, Pi o Carbó.

Quina relació va teniramb els seus pares?

Molt bona relació, moltafectuosa, però amb poques contem-

6 número zero

ENTREVISTA A JOANA RASPALL

placions, ni concessions especials alscapricis.

Com va viure la guerracivil? Va escriure durant aquellaèpoca?

Llavors estudiava debibliotecària. Vaig passar les dificul-tats generals. Sí, vaig escriure poesies id’altres coses.

On va ser la seva pri-mera feina?

Va ser el darrer any de laguerra, a la biblioteca de Vilafrancadel Penedès. Em va tocar salvar unabona part de llibres i dur-los a Bar-celona.

Quin era el seu somnides de petita? Pensava que seriaescriptora? Li ve de família ser-ho?Qui o què va fer que agafés afeccióper a l’escriptura?

De petita jo era moltfantasiosa. M’imaginava fent teatre iem disfressava amb qualsevol cosa.D’això em devia venir la idea d’escriu-re, ja que ningú de la meva famíliaescrivia. Però jo m’inventava històriesde teatre amb tres o quatre amiguesde la meva edat.

Com va descobrir elmón de la poesia?

M’agradava sentir reci-tar versos i en llegia molts a casa, enllibres de la meva mare. Em vaig ena-morar de la poesia catalana per sem-pre. Volia saber-ne.

Quina va ser la sevaprimera obra? Com va començar?

Vaig començar a escriu-re en revistes locals, poemes “histò-rics”, nadales, versos de Festa Major,temes fantasiosos...

A mesura que anavaescrivint poesia, li agradava més?

Sí, a mesura que escriviam’anava adonant més de les mevesfalles i treballava més el vers.

En què s’inspira quanfa poesia? Li costa? Com ho fa?D’on treu les idees? Quin consellens donaria per escriure bé unpoema?

La inspiració no ve del’aire. És una manera de buidar-te deles impressions que et causa el teu

A M F I T E A T R Eet convido a llegir

HHem volgut apropar-nos a Joana Raspall.Tot l’alumnat de Primària se li ha adreçat per pregun-tar-li allò que d’ella volia conèixer. La seva néta BetCauhé, alumna de secundària de la nostra escola, hafet arribar a la seva àvia el reguitzell de qüestions, quehan sorgit de totes i cada una de les aules. La pròpiaJoana Raspall ha triat per respondre aquelles que mésli han agradat.

7número zero

entorn. Per això cal observar molt lescoses i les circumstàncies i atendrela impressió que en treus i explicar-ho tan bellament com puguis, ambles paraules més encertades que tro-bis.

Quan escriu ho fa moltràpid o li costa molt escriure un lli-bre? Quan temps triga a fer-ne un?Revisa molt els seus escrits abansd’enllestir-los?

Cal posar-hi tot eltemps que calgui, i encara rellegir,revisar, rectificar, si cal, o llençar-ho!

Ha col·laborat fent unapoesia amb algun altre autor?

No, en poesia he estatsempre sola.

En quin tipus de poesiaes sent més còmoda?

M’agraden totes les for-mes, i em malfio de la “comoditat”,que pot ser descurança.

Ha fet algun llibre depoesia relacionat amb la pau? Haescrit alguna poesia de por?

Com a tema de moltespoesies he parlat de la pau i de la con-vivència. No n’he escrit de por, però sícontra la por.

Per què va començar arecollir les expressions i frases fetes?Va tenir molta feina per trobar lesfrases fetes i les locucions del seudiccionari?

El diccionari de frasesfetes se’m va ocórrer mentre trobavatantes frases com a sinònims dels motsdel diccionari de sinònims. Va ser unatasca dura i oculta que va durar deuanys a intervals.

De quin llibre ha que-dat més satisfeta? Quin dels seus lli-bres ha tingut més èxit? Quina de lesseves obres de teatre va tenir mésèxit?

El meu llibre més impor-tant crec que és el diccionari de locu-cions i frases fetes. De teatre, la demés èxit és El Pou, representada dot-zenes de vegades.

Ha guanyat algun pre-mi? Quin li ha fet més il·lusió? Liagrada explicar contes als nens i a

les nenes? Li agrada anar a visitar elsnens i les nenes a l’escola?

Sí. Tinc premis de Teatre,de Lingüística, de Concursos poètics ien Jocs Florals, la Medalla de la Ciutat.Tots m’han fet molta il·lusió, però allòque em gratifica d’una manera espe-cial és estar amb els nois i noies i m’a-grada molt visitar les escoles.

Li agrada ser famosa?Té alguna altra afecció a part d’es-criure?

No sóc famosa, conegu-da i prou; i ben feliç que em tingueuper amiga. No sóc gaire traçuda en resmés que escriure, ni pinto ni faigmúsica, tot i que m’encanten les arts.

Té alguna habitacióespecial a casa seva per escriure?Escriu amb llapis o amb ordinador?Quin és el lloc on li agrada mésescriure?

Quin lloc? Qualsevol detranquil. El menjador de casa s’ha con-vertit en biblioteca i escriptori. Hi tincmàquina elèctrica i ordinador que uti-litzo rudimentàriament només percopiar; escric amb “boli” i llenço molts,molts esborranys estripats.

Com va animar lesdones de la seva joventut? Com vaser la seva vida a l’època de la dicta-dura?

Les dones havíem co-mençat a preparar-nos durant laRepública i a endurir-nos durant laguerra, però calia no cedir a la pressió

A M F I T E A T R E

per anul·lar el català. Jo no vaigdemanar reingressar com a bibliote-cària per no haver de viure lluny decasa. Em vaig casar i fou a part de l’o-pressió cultural, l’època més tran-quil·la de la meva vida ajudant el meumarit, metge, i amb els nostres quatrefills. No vaig parar d’escriure i ho vaiganar guardant tot.

Què en pensa de laliteratura infantil i juvenil que espublica actualment? Què en pensade Harry Potter? Quins llibres enspodria recomanar?

Sortosament, la pro-ducció de literatura infantil i juvenil acasa nostra és de molt bona qualitat iben variada. Fa uns anys em va sem-blar que la poesia no hi era prourepresentada, sobretot la poesia senzi-lla i lleugera pensada per al públicescolar. Jo, per això vaig fer el meuprimer llibre de “Poemes per a nois inoies” que vaig dedicar als meus nétsi a tots els infants.

Harry Potter? Sento nohaver tingut temps de llegir-lo; cele-bro que sigui un factor més que usimpulsi a llegir molt.

Jo no sabria què reco-manar-vos. Els vostres mestres i elsvostres pares us aconsellaran bé. Hi hallistes perfectes de llibres al vostreabast. Jo només sóc capaç d’afegirgraons a l’escala per on podeu arribara la poesia dels més alts poetes. Aneu-hi que us hi esperen.

et convido a llegir

LLa poesia de Joana Raspall és la poesia dels jardins, dels fruiterars i dels cos-ters de cirerers, vinya i ginesta del Baix Llobregat, comarca que se’ns ofereix als ulls des deles finestres de l’escola i de la qual procedeixen tants dels seus alumnes. D’aquests tresespais poètics, el dels fruiterars és avui només això, poesia, perquè ha desaparegut sota l’as-falt i el sòl industrial. La poesia de Joana Raspall permet als seus lectors d’aproximar-s’hi ipercebre tota la bellesa i tots els sabors i olors d’aquest paradís desaparegut. Així, en elpoema Octubre s’exclama, plena de sorpresa, de com “El camp és ple de pomeres / Oh, quebelles! / Quina olor”, i en el poema Els camps n’elogia la florida, “són tots en flor”, i veu enaquesta flor la “prometença sagrada / de dolçor feta fruit a l’estiu,! / —poma d’olor, / foscapruna ensucrada, / préssec roig viu...” És “quan el fruit ha madurat” que coneix els arbres:“els conec per les cireres / o els préssecs que n’he menjat” (Els arbres), i el treball al campés, per ella, “un dir”: “anar a collir fruita, (...) / és tota una festa / de llaminejar” (Al camp).En el poema Paraules, bo i animant-nos a escollir sempre les més belles, ens pregunta: “Ide l’arbre fruiter / quina peça voldríem? / la més madura i dolça, / suau al paladar”. I aixísón de suaus al paladar les paraules de Joana Raspall. Ella escriu els versos que li dicta l’ai-re “amb l’olor que exhalen / les plantes boscanes, / la mel de les bresques, la fruita i lesflors...” (La dàlia).

Antoni Rubió

8 número zero

APUNT DES DE LA BIBLIOTECAJOAN TRIADÚ

A M F I T E A T R E

Rosa Gonzàlez Secretària

QUIN LLIBRE ESTÀS LLEGINT?

Davant el dolor dels altres

Susan Sontag Edicions Proa

Les aventures de Vània el Forçut

Otfield Preussler Editorial Cruïlla

Paco Vigil Cuiner

El médico

Noah Gordon Edicions B

El codi Da Vinci

Dan Brown Editorial Empúries

L’Odissea

Homer (Adaptació de J.Cortés) Ed. Bromera

Pa negre

Emili Teixidor Editorial Columna

Borja Martín Alumne de 3r de Primària

Anna Crous Alumna de 2n d’ESO Martí Solé Alumne de 6è de Primària Nona Hombravella Mestra de Parvulari

et convido a llegir

9

AA l’escola sempre hemvetllat perquè la lectura fosentranyable, fins i tot màgica, per-sonal i alhora compartida. De fet, jade ben petits als infants els amarauna quotidianitat on hi ha unreguitzell d’activitats que els con-viden a llegir: gaudeixen de serveisdiaris de préstec, elaboren i fandifusió d’arxius de recomanació dellibres, tenen cura de les bibliote-ques, aprofundeixen en l’estil d’unautor, coneixen tota mena de re-gistres, aprenen a escoltar contes, allegir-ne les imatges…

DDia rere dia es té curaperquè el nen no perdi l’interès i elplaer de llegir.

AA l’escola vetllem per-què els infants s’ho passin bé lle-gint i alhora descobreixin la lectu-ra com a mitjà de comunicació ifont d’informació.

Llegir. Gaudir dels mots idels silencis sense pressa,assaborir les històries i lavida d’altres, descabdellarversos amb calma, acaronarel temps i els lloms i imagi-nar.Llegir. Assaborir el temps,acaronar les històries ambcalma, descabdellar la vidad’altres, gaudir dels mots idels silencis sense pressa iimaginar els versos; com cal.

AA voltes hi ha infantsque tenen dificultats a l’hora dellegir i envers la lectura. No elsforcem. El que hauríem de fer enaquests casos és llegir-los contes(cal dir que el fet de llegir contesals nens és bo sempre), buscarestratègies engrescadores com aracomprar llibres amb ells i deixarque els triïn, ensenyar-los a fer úsde la biblioteca, jugar a llegir pelcarrer, cercar varietat de registres o

bé seleccionar articles i reportatgesdel seu interès... En definitiva hemde vetllar per l’hàbit, però no for-çar. Forçar, en alguns casos, potprovocar rebuig. A més, pel que faal nivell de cadascú, nohauríem de fer compa-rances amb altres per-sones de la família niamb els companys decurs; cal fer partícipl’infant dels seus aven-ços i motivar-lo totho-ra. Probablement, fóranecessari de no oblidarla importància de serun model lector per al’infant. De fet, si lacriatura està envoltadad’un entorn on llegir ésun acte quotidià isovint comparteix es-tones on es comentenllibres, notícies, arti-cles i alhora prenconsciència d’una va-rietat de registres, desegur que entrarà d’unamanera natural en elmón del llenguatgeescrit.

AActualment hi hawebs on apareixen activitats quefomenten la lectura amb l’objectiuque el nen i la nena tot jugant lle-geixin i aprenguin.

LLlegir, indubtable-ment, estimula la imaginació.

EEn molts relats s’ex-pliquen històries on els infants s’hiveuen reflectits o bé aprenen agaudir del coneixement de videscompletament diferents a la seva.Tot plegat és una ajuda per fomen-tar l’esperit crític i alhora estructu-rar el pensament, a banda d’esta-blir la base per dur a terme qualse-vol aprenentatge.

Agustí Olivares i Magda SimónMestres de Primària

A M F I T E A T R E

número zero

GAUDIR DELS MOTS I DELSSILENCIS

et convido a llegir

elebrem 40 anys d’Es-cola Thau. També ce-lebrem el 50è aniver-sari de la InstitucióCultural del CIC. Totacelebració és bona persi mateixa, sobretot siajuda a analitzar elque celebrem. Una

bona anàlisi serà recordar tot elque s’ha fet de positiu, tot el queha significat l’Escola Thau, recordarles arrels i l’impuls inicial que va ferpossible el projecte. I ho hem de feramb aquella mentalitat imparcialque permet apreciar les qualitats,els mèrits, les capacitats i també lesmancances. No és gens fàcil serhonestament objectius però creiemque hem sabut estar a l’alçada del

que se’ns ha dema-nat.

EEn totcas, en aquests 40anys la societat hacanviat molt. Edu-car, ara, és moltmés difícil queabans malgrat queles escoles i lesfamílies tenim méspossibilitats i mésmitjans. Però nopodem claudicar,hem de continuartossuts per fer dela nostra feina d’e-ducar —tant els pa-res com els mes-tres— allò que enspermeti seguir il-

lusionats, construir un món, unaescola i una família, més atent iamable.

TTampoc podem dei-xar-nos encomanar per aquest sen-timent actual que qualsevol cosa ésculpa de les altres, que l’esponta-neïtat és sempre bona, que laimmediatesa comporta gratifica-cions ràpides. Cadascú de nosaltres

c

10 número zero

L´EDUCACIÓ NO S’IMPROVISA

ha d’assumir la part de la responsa-bilitat col·lectiva que li correspon ique permetrà canviar i donar elvalor que pertoca a l’educació i a laformació. Un valor cabdal i que ensdemana ser coherents i referents.Perquè, com tots sabem, l’educacióno s’improvisa.

AAquestes reflexionsem porten a pensar en tots nosal-tres —els qui hem fet possiblel’Escola Thau, pares, fundadors imestres— que desenvolupem lanostra acció humana educant, vet-llant amb imaginació i audàcia versla pedagogia del que és essencial,molts cops al llindar d’anar contra-corrent.

AAquesta acció huma-na, com totes, té algunes caracte-rístiques que fan que no es puguiimprovisar. La primera és el rigor.Rigor en tot el que es fa i especial-ment en l’educació de la pròpia res-ponsabilitat, rigor basat en la per-sona, que es traduirà en una accióeficaç i un esforç constant que lacondueix a bon terme i possibilitael creixement humà. Fer per ser.

TTambé ha de ser-neuna característica la humilitat,sinònim d’obertura. La humilitat esviu interiorment però alhora s’ex-pressa a través del gest i de la prò-pia actuació. Per tant, també escomunica i traspua i ens permetestar oberts als canvis i a les inno-vacions; també a les millores.

UUn altre aspecte defi-nitori de l’acció humana és la con-tinuïtat i persistència. Ho podríementendre com la constància peròtambé, per utilitzar idees més pro-peres a la nostra feina, com reci-clatge o formació permanent.Sense continuïtat no es dóna edu-cació ni formació. Ser exemple ireferent, com dèiem abans, dema-na constància.

RRes no seria completsense il·lusió —o motivació, com en

A R T I C L E D E F O N S

Enric Masllorens

11número zero

diuen els pedagogs—; res no ex-pressaria aquesta acció sinó s’ha-gués basat en unamillora de la nostrapròpia estima i a fer latasca amb bon humor.L’optimisme pedagò-gic lluny d’improvisar-se necessita alimen-tar-se. L’humor pre-disposa a la sensibili-tat per a encaixar lesdificultats amb taran-nà emprenedor.

FFinalment, la pacièn-cia que consisteix a tenir fe en elprocés i en les pròpies creencesconfiant que tot sortirà bé, tal icom s’ha plantejat. Aquesta pa-ciència està molt unida a la persis-tència a la qual fèiem abans refe-rència i que consisteix a mantenirel compromís, és a dir, a fer allòque vàrem proposar-nos.

EEspero que tot i laperplexitat del llenguatge hàgiuentès el que volia compartir ambtots vosaltres, sabent que la feinaens il·lusiona, humilment, i queintentem fer-la amb el màxim rigor

possible, posant una bona dosid’esforç i intentant, contínuament,

preparar-nos millorper emprendre nousreptes, compartits. Iafegiria, sent pacientsi persistents. Sentmestres i pares.

DDes d’a-questa revista que ini-ciem i que voldríem quetingués periodicitat,voldria felicitar-nos.Felicitats a tots els quiheu fet possible l’Escola

Thau! Gràcies a tots els qui ens heufet confiança! Ànims a tots els quiencara tenim coses a fer! Sense totsvosaltres l’escola no tindria sentit il’educació no seria possible.

EEducar, que no s’im-provisa, demana aquesta complici-tat, aquesta il·lusió, aquest coratgei aquesta tossuderia. Amb entusias-me, generositat i creativitat po-drem continuar fent créixer la nos-tra escola Thau.

Enric Masllorens i EscubósDirector General

de la Institució Cultural del CIC

A R T I C L E D E F O N S

Hem de continuartossuts per fer de

la nostra feinad’educar —tant elspares com els mes-tres— al lò que ens

permeti seguiri l˙ lus ionats .

12 número zero

V I T R A L L

Els arbres als ulls de l’infantObservació del natural a Educació Infantil

L’arbre als ulls de l’infant. Les estacions de l’any, el brancatge, lesfulles, el fruit, l’escorça, el color, la forma, l’olor, el so ... tot allò que els nens i nenesmiren davant d’un arbre. Adonar-se dels detalls i explicar als companys com ho veucadascú. Buscant el mot més adient amb ajut, quan cal, es van desgranant paraulesi frases que van descrivint en detall els arbres.

Després sobre el paper i, segons l’edat, amb pintura o ceres els méspetits, o amb llapis de color “sanguine” els més grans, els arbres van prenent la sevaparticular visió de cada nen i nena .

Com estava previst t’adones que hem treballat enfilant diverses àreesd’aprenentatge: des del llenguatge oral al llenguatge plàstic, tenint en compte queel treball està pensat dins de l’àrea de descoberta de l’entorn. Una observació delnatural és una bona eina per a treballar diferents aspectes de la nostra programa-ció, a més, els nens i nenes es motiven amb molta facilitat, en canviar l’espai de tre-ball i ser tan propers a allò que estem treballant.

Un ametller vist pels nens i nenes de 4 anys

13número zero

V I T R A L L

La mimosa vista pels nens i nenes de 3 anys

Els arbres —el desmai, el pi i l’arbre de l’amor— del Parc Cervantes vist pels nens i nenes de Parvulari

EEns hem afegit a unprojecte d’investigació, impulsatper la Universitat Autònoma deBarcelona, que consisteix en l’estu-di dels usos d’una aula dotada d’unordinador multimèdia connectat ainternet, un projector i un visualit-zador.

DD’aquesta manera,professors i alumnes tenim perma-nentment a la nostra disposició unsistema per visualitzar i comentarde manera col·lectiva tota la infor-mació que pot proporcionar inter-net, documents digitalitzats endisc, presentacions multimèdia, aixícom també, documents en paperque podem capturar amb un visua-litzador.

ALGUNES POSSIBILITATS EDUCATIVES DE LA PISSARRA DIGITAL:

- Suport a les expli-cacions del professor: projecció depàgines web, imatges, esquemes,simulacions virtuals, DVD, materialsamb suport CD-ROM, notícies de lapremsa digital...

- Exposicions perpart dels alumnes: Aporten infor-mació extreta d’internet, progra-mes, suport CD-ROM, sobre temestreballats a classe. D’aquesta ma-

14 número zero

PISSARRA DIGITAL: motor de renovació pedagògica

nera fan un treball de recerca d’in-formació, de lectura comprensióvaloració selecció exposició d’a-questes informacions.

- Presentació de tre-balls en grup: amb la utilització dePowerPoint.

Olga Ripoll i Mireia VallèsMestres de Primària

ELS ALUMNES OPINEN.....

…“ dóna moltes pos-sibilitats de treball”…

…“ permet fer moltescoses, com per exemple buscarinformació d’algun tema, fer con-ferències amb Powerpoint”…

…”va molt bé per cor-regir treballs llargs o complicats,perquè veus els errors més fàcil-ment”…

…”és distret i entre-tingut treballar-hi, ja que les acti-vitats són molt divertides”…

Si en voleu saber més:http://www.edebedigital.com/proyectos/864/

V I T R A L L

Departament de Pedagogia aplicada

15número zero

V I T R A L L

TEMPS D’OCELLS A TERCER

AAquest any els nens iles nenes de tercer hem pensat quepodríem observar com mengen elsocells.

HHem instal·lat unesmenjadores al pati de l’escola. Adins hi hem posat diferents tipusde llavors: escaiola, blat, etc., i detant en tant a algú se li escapa lamà i ens hi posa un tros de pa!

HHo hem fet a l’hivernperquè és quan els costa més tro-bar menjar.

EEsperem que vinguina alimentar-se els ocells granívorsque viuen als voltants de l’escola:garses, pardals, coloms, merles,algun pit-roig,…

AAh, per cert, les men-jadores són capses d’ampolles!

Nenes i nens de 3rde Primària

LA TRAVESSIA NADALENCA

UUn dia de setembre vaig rebreuna alegre notícia: els meus pares havien reunit prou diners perquè la mevagermana i jo poguéssim travessar l’estret de Gibraltar. Em dic Kamal i sóc deTànger, una ciutat del Marroc, tinc una germana petita que es diu Zainab ivisc en una petita casa d’aquesta ciutat.

EEls meus pares es diuen Mohamed i Dshamila. Estic molt con-tent per la notícia, serà el dia 24 de desembre, partirem de Ceuta a les 6 iarribarem aproximadament a la 1 de la matinada a les costes espanyoles.Diuen que el trajecte és més fàcil perquè els occidentals celebren una granfesta.

JJo tinc 10 anys i la meva germaneta en té 6. L’espera fins aaquestes dates va ser eterna..

SSabia que el viatge seria dur, però, per tal de tenir una vidamillor preferia sofrir uns anys que no pas tota la vida. Vam anar a l’estacióde Tànger i ens vam esquitllar al tren, sort que érem baixets i el revisor noens va veure.

EEns vam amagar en un sac d’espècies i així vam passar tota lanit. Quan vam arribar a Ceuta, ja era de dia. Sort que els meus pares em vandonar uns quants dirhams i un rellotge vell que encara funcionava. La mevagermana i jo ens vam dirigir cap a un Falafel King. Vam comprar dos fala-fels i vam dinar allà. Després d’això ens vam dirigir a una botiga de mantesi en vam comprar dues.

16 número zero

CONTES DE NADAL

V I T R A L L

17número zero

QQuan ja es feia de nit vaig mirar el rellotge i vaig veureque eren tres quarts de sis, en aquell instant ens en vam anar cap ala platja i allà vam veure gent. Vam donar tots els diners a un senyori ens vam posar dintre de la pastera. Érem unes tretze persones, lapastera semblava petita per tanta gent.

LLa meva germana i jo ens vam posar les mantes aldamunt i vam intentar dormir.

L’esforç va ser en va perquè feia massa fred, devíem estara –1º C, ens vam acostar la meva germana i jo per escalfar-nosmútuament. Encara quedaven molteshores i com deia el meu professor, que Déut’acompanyi i l’àngel bo.

LLa meva germaneta comen-çava a tenir signes d’hipotèrmia. Tenia lacara més blanca del normal i no parava detremolar. Havia començat el temporal.Quan tot d’una, una onada molt grossa vatombar la pastera, em vaig agafar ben forta la meva germana.

LLes costes d’Espanya no erengaire lluny, però llavors tots els meus som-

nis es van es-vair: una pa-trulla de la policia ens va interceptar. Ensvan portar a l’hospital. Quan em vaigdespertar estava en una habitació moltblanca i al costat meu la meva germana.Vaig girar el cap i vaig topar amb algunacosa, era un regal, vaig mirar el rellotgede paret de l’habitació i vaig veure queera el dia 25, vaig despertar la meva ger-mana i li va passa el mateix. Tots dos ens

vam posar en una llitera i vam obrir els regals.JJo vaig veure una cosa extraordinària, era el cotxe de

joguina amb què somiava dia i nit. A la meva germana li van regalarla nina que tant desitjava.

LLlavors va venir una infermera que ens va dir en àrab:“Aquesta és la gran festa dels occidentals, es diu Nadal”.

Aquell dia va ser el millor de la meva vida i el de la meva estimadagermaneta, és clar. Els nostres pares mai ens havien pogut fer unregal i això va suposar molt per a nosaltres, perquè passar de viure enuna petita casa a Tànger al fet que ens fessin una cosa que mai enshavien fet, era fantàstic. Aquella mateixa nit ens van portar a un cen-tre d’acollida on ens esperaven una parella que serien els nostres nouspares. Però sempre em quedaria el bonic record dels meus vertaderspares, perquè tot el que va passar va ser gràcies a ells, que van estartota la vida patint i treballant de sol a sol perquè els seus fills tin-guessin una vida millor.

Oriol Gil2n ESO

V I T R A L L

MMolts de vosaltresprobablement mai us heu plantejatd’apuntar-vos a voluntariat. Perquè? Les raons són ben diverses:ocupa temps, és una responsabili-tat afegida, és una estupidesa, non’obtindreu mai res a canvi i aixífins a l’infinit.

AAra, cal plantejar-seque, si hi ha gent que s’hi apunta,alguna raó deuen tenir. Cadascú téles seves, és clar, però quina moti-

vació pot portar lagent a complicar-se la vida així?

PPer començartenim, és clar, laraó d’ajudar lagent. Parlem d’aju-dar gent propera,no només gent del’Àfrica als qualsmai veurem lescares. És fàcil do-nar diners o men-jar per a gent quemai no coneixe-rem, però a volun-tariat creiem quepotser té més valorfer coses per a lespersones que viuenal tombar la can-tonada, personesque viuen propnostre i necessitenla nostra ajuda, in’hi ha molta.

UUna altra raóque ens motiva ésl’oportunitat defer una activitatconjunta amb a-quella gent queconeixem, aquellscompanys de clas-se que veiem cadadia, de manera quepodem arribar ap a s s a r - n o s - h omolt bé mentre

18 número zero

VOLUNTARIAT

fem una cosa que ajudarà moltagent.

LLa raó més important,però, és que tampoc no implicatant de temps com sembla en unprincipi: ser de voluntariat no voldir anar a un hospital cada setma-na, ni tant sols anar-hi cada mes:ser de voluntariat vol dir proposar-se una sèrie d’objectius que enssigui possible complir sense massaesforç per part nostra, i desprésdur-los a terme d’una maneraconstant i responsable. Cal pensarque com més gent hi hagi quecol·labori menys feina tocarà acadascú i més coses podrem fer, demanera que agraïm profundamenttota l’ajuda que hem rebut fins ara,tant si es tracta de col·laborar enuna recollida d’objectes com si estracta de, en cas dels professor, dei-xar-nos sortir deu minuts durant laclasse.

AAquest curs, per e-xemple, hem anat a un casal d’avisper Nadal, i a part de donar-losalguns regals que els van fer riure(gràcies a vosaltres) els vam oferirel més important: companyia. PerReis, també vam anar a l’hospitalde Sant Joan de Déu per a ajudar aembolicar regals, un regals que elsReis es van encarregar de lliurar atotes aquelles persones que, peruna raó o una altra, no van poderpassar la nit a casa seva. I tampocens va costar tant d’esforç: unsquants patis per a parlar-ne i pla-nificar-ho i tres dies de les nostresvacances.

AAixí que, quan usplantegeu, ara o en algun momentde la vostra vida passar a formarpart d’un d’aquests grups, més quepreguntar-vos per què ho heu defer pregunteu-vos: per què no?

GGràcies,

Aula ObertaEl grup de voluntariat

V I T R A L L

19número zero

APROXIMACIÓ ALMÓN DE LES

PERSONES CEGUESNenes i nens de 4t de

Primària_____________________

LL´any 2003 eral´any de les persones ambdiscapacitat.

EEls nens i lesnenes de quart de primàriaens vam apropar al món delscecs.

VVan venir duespersones de l´O.N.C.E. aensenyar-nos com viuen elscecs amb tres tallers moltinteressants: com fer mésfàcil la vida als invidents,materials didàctics dels nensi nenes amb discapacitatvisual i l'alfabet Braille.Nosaltres vam quedar tancontents que vam creureconvenient mostrar-los-hi elnostre agraïment amb unobsequi. Agafarem els qua-tre contes que havíem llegita 3r per Tots Sants i els gra-varem en una cassette, pertal que els puguin escoltarels nens i nenes cecs.

AAquestes histò-ries són les de "La princesa iel pèsol", "La venedora dellumins", "Després de la tem-pesta" i "Les tres taronges dela vida".

EEsperem queels agradin molt i que elssigui un bon material.

V I T R A L L

CAMINADA A COLLSEROLA Nens i nenes de 1r de Primària

Text original, escrit respectant el nivell d’ortografia del Cicle Inicial.

QQuan tu jugues a unjoc, acceptes, pel sol fet de jugar-hi, unes normes. Si trenques lesnormes del joc aquestes mateixesnormes poden tenir un càstig per atu, o simplement ets retirat del joc.Fins aquí tot bé, però els problemescomencen quan el joc, per més queno hi vulguis jugar, estàs obligat afer-lo, quan tothom hi juga i tu novols; i per sortir-ne, comences a

saltar-te les nor-mes. Però veus,que és impossiblesortir perquè que-daràs tu sol en unjoc diferent d'a-quest en el qual tusol no pintes res.

QQ uantornes, tossuda-ment, a intentar-ho els jugadorsintenten dissuadir-te’n dins el marcde les normes, peròquan reincideixes ia la resta nomésels queda unasolució per fer-tetornar a entrar,comença el dile-ma; perquè hanvist que aquestasolució és saltar-seles normes de joc i,en —el teu propi—terreny, vèncer,però a la vegada

tampoc poden fer-ho perquè estansotmesos a les normes. Trencar lesnormes o no trencar-les: aquesta ésla qüestió.

EEl món, com a sistemademocràtic (joc) que intenta ser, téun dilema encara més accentuatperquè pel sol fet de ser democrà-tic ha de respectar totes les opi-nions per principi (normes), fins itot les que proclamen que aquestsistema no és bo, i sense respectar

20 número zero

EL JOC

la democràcia, tiren pel dret; és elcas de l'holocaust nazi, que va eli-minar els jueus sense respectar laseva vida ni tan sols la seva opinióni la de la resta del món i va sercastigat mitjançant una omissió dela democràcia. Qualsevol conflictearmat, fins i tot qualsevol insult, ésno respectar una opinió, unamanera de ser, una manera de fer...En l'anterior exemple és clar queera l'única solució, però en altresconflictes com l'última guerra con-tra l’Iraq no es fa palesa, i si mésno, no tant, aquesta necessitat desortir dels teus principis democrà-tics per solucionar un problema demanera ràpida (que d'altra bandaquè ha arreglat???). Potser és quetu ja no participes d'aquesta demo-cràcia, d'aquest sistema que vanfundar els teus, malgrat que etpesi, avantpassats. Potser és queseguint les normes del teu joc, t'es-tàs dedicant a destrossar el nostre,intentant passar inadvertit; creu-me, ho hauries de fer millor. Fins aquin punt t'ha corromput l’avarí-cia, fins a quin punt (des del meupunt de vista) et mous per uns ide-als mal reflexionats, què és aixòque et passa? És que simplementets boig i no comprenc la teva lògi-ca o és que realment ets així?

AA nivell personal, finsa quin punt una idea és respecta-ble, quan trenca les lleis de joc o hiha també una gradació acceptablefora d'aquestes? Sigui el camí quesigui el que triïn els altres, tusegueix endavant, continua i buscael teu racó en el joc; i el trobis o no,prenguis la decisió que prenguis,sobretot; continua jugant...

Jordi Borràs4t ESO

V I T R A L L

21número zero

Dues de cent recomanacions fetespels alumnes de 6è de Primària

Títol: Fins que passi el que passiAutora: Martha HumphreysCol.lecció: Antaviana joveEditorial: BarcanovaTraducció: Albert VilanovaOpinió personal: No és un llibre amb un voca-bulari molt extens, ni tan sols té qualitat lite-rària (en el sentit de l’expressió), però és und’aquells llibres que et fa reflexionar per lavida del dia a dia, i no per no menysprear elsque necessiten ajuda. Amb una paraula: SOLI-DARITAT.

Laura Borràs

Títol: El diari de ZlataAutora: Zlata FilipovicCol.lecció: Columna jove 78Editorial: ColumnaTraducció: Miquel Àngel GibertOpinió personal: És el relat personal de la pro-tagonista, una nena de 12 anys, sobre la sevavivència de la guerra de Bòsnia-Hercegovina.Llibre molt adequat per a nens i nenes d’edatsentre 11-13 anys..

Helena Pujol

C A L A I X D E S A S T R E

SABÍEU QUE...Calaix de sastre no és el lloc on el sastre desa els seus estris de costura —tisores, fil de cosir, agulles,centímetre, didal...— sinó una munió de coses poc coherents entre elles, diverses i desordenades?

OBREOBRE POESIA Pere Vilanova, 4t ESO

Maleïdes les GuerresEdicions 62Poesia 62Tria de Jordi Cornudella Una triade poemes ordenats cronològica-ment que tracten sobre la guerra ivan del 2000aC fins a l’actualitat.En destaco la presència de litera-

tura anglesa, asiàtica i francesa fet que encara fa mésuniversal aquesta tria i ens obre els horitzons a la poe-sia estrangera.

Versions de Poesia AntigaEdicions 62Poesia 62Segimon SerrallongaDins aquest excel·lent recull i tra-ducció de poemes que provenende l’antiga Mesopotàmia, d’Egiptei d’Israel hi podem trobar un

esforç i una dedicació extraordinàries. La dificultat queenvoltava aquest treball és increïble ja que alguns delstextos són més tardans que la data de 2000 aC i moltses trobaven en manuscrits. A més, cal recordar que lestraduccions no es fan de cap llengua sinó de tota unasèrie de símbols i jeroglífics que hom pot interpretarcom més li plagui.

SIM SON

Tramuntana. 2n C de Primària Guillem Ballestero i Jaume Baixas

Mestral. 2n B de Primària Natàlia Gullón i Pablo López

L’ESQUELET I LA MÒMIA

Textos originals, escrits respectant el nivell d’ortografia del Cicle Inicial.

22 número zero

C A L A I X D E S A S T R E

Recomanacions fetes pels alumnesde 6è de Primària

CLICA

ELS EXTRATERRESTRES

Garbí. 2n A de Primària Nicolás Carro i Marc López

LA BRUIXA

Ponent. 2n D de Primària Emma Casas i Marta Andreu

Textos originals, escrits respectant el nivell d’ortografia del Cicle Inicial.

Portal educatiu adreçat a alumnes de totes les edats, aixícom a pares i mares. En aquest portal del Departamentd’Ensenyament, hi podem trobar informació sobre estu-dis, sobre temes que es treballen a classe amb exercicisper fer, ... i amb molts enllaços a d’altres webs de caràc-ter educatiu.

Pàgina de la Warner Bros dedicada al món del protago-nista dels llibres amb el mateix nom: notícies, jocs,...totrelacionat amb Harry Potter! Es pot llegir en onze idio-mes!

Tal com diu el seu nom, un espai per jugar a escacs, qua-tre en línia, wari, i molts d’altres on-line. Hi ha fins a 23jocs diferents!

www.harrypotter.es

www.edu365.com

www.ludoteka.com

23número zero

Som uns pares d'a-lumnes de l'escola Thau, i us volemdir com de satisfets estem de por-tar els nostres fills a aquesta esco-la.

Avui mateix sopantamb ells ens han explicat l'acte queheu fet tota l'escola en contra de laguerra, ens han explicat els textosque alumnes i mestres heu llegit;fins i tot el petit, de set anys, s'haassabentat de tot i estava atent alque es deia.

També hem vist lacarta amb les explicacions que feudel reciclatge de materials.

Fa uns dies, sortint del'escola, el nostre fill va caure i esva fer mal: al seu voltant es vanaplegar una sèrie de nens i nenesde diferents edats que el consola-ven i l'endemà van preguntaralguns pel seu estat.

Molts dies quan ve-nim a buscar-los a la sortida del'escola, sempre veus algun delsmestres que havien tingut els nos-tres fills de més petits i et pregun-ten per ells o almenys es recordende tu: amb tants i tants alumnes

que passen cada any per cada und'aquests mestres no deixa de sor-prendre'ns; i realment et fan sentirbé com si fossin de casa.

Tot això, per a nosal-tres té molta importància perquèveiem que els nostres fills estan enuna escola que es preocupa real-ment d'educar "persones"; amb unsvalors que en els temps que correncosta de trobar-los i apreciar-los.

Potser sí que l'escolatambé tingui alguns defectes, peròel més important és que els ensen-yeu a conviure en pau, en el res-pecte als altres.

Avui en dia, moltagent no s'adona ni de qui té al cos-tat, l’important és arribar a ser algúsense importar gaire els mitjans.

Els pares som qui real-ment tenim la responsabilitat d'e-ducar els fills, però quan veus quecada matí els deixes en una escolaque segueix el teu camí, no potsdeixar d'estar agraït a tots els pro-fessionals que hi treballeu.

18 de febrer de 2004

P L A N A O B E R T A

CARTA DE LA FAMÍLIA ADREÇADA A L’ESCOLA

Benvolgut Sr. Jesús Diego

Aquest apartat de la revista, que avui s’estrena amb la carta d’una família de l’escola,

pretén convidar tota la comunitat educativa a participar en la revista aportant la seva

col·laboració en forma de carta, suggeriments, articles d’opinió. L’equip de redacció inicial,

en proposar aquesta secció, hem pensat en una escola oberta que es va definint i construint a si

mateixa en base a la participació de tothom.