desigualtat econ omica: la necessitat d’un nou contracte social · 2017. 11. 9. · la meva...
TRANSCRIPT
Desigualtat Economica:la necessitat d’un nou contracte social
Joan Esteban, IAE (CSIC)
Jornada dels Economistes
27 Octubre 2017
Fa dos anys, el 10 de Juny de 2015, el president de Cartier vadeclarar a CNN/Money que:
temia que “la creixent desigualtat provoques una lluita de classes”
el proces de robotitzacio “deixaria sense feina a centenars demillions de persones” i crearıa tensio social,
“Com podra la societat abordar l’atur estructural, l’enveja,l’odi, la guerra social?(...) No pot ser que l’1 per cent o l’1 per milmes ric es quedi amb tot el botı ”
i conclou dient “No se quin contracte social tindrem, pero mesval que en trobem un”
0-1
Fa dos anys, el 10 de Juny de 2015, el president de Cartier vadeclarar a CNN/Money que:
temia que “la creixent desigualtat provoques una lluita de classes”
el proces de robotitzacio “deixaria sense feina a centenars demillions de persones” i crearıa tensio social,
“Com podra la societat abordar l’atur estructural, l’enveja,l’odi, la guerra social?(...) No pot ser que l’1 per cent o l’1 per milmes ric es quedi amb tot el botı ”
i conclou dient “No se quin contracte social tindrem, pero mesval que en trobem un”
Unes reflexions que resumeixen prou be la preocupacio queinspira el tema d’unes quantes ponencies d’aquesta jornada.
0-2
Estructura de la presentacio
La meva presentacio seguira les passes del president de Cartier
Primer analitzarem la magnitut i natura de la creixent desigual-tat economica
Despres veurem quins factors expliquen el proces que estemobservant
Per que la desigualtat economica es dolenta?
Discutirem la insuficiencia de les actuals politiques de benestar
Conclourem amb els pros i contres d’una renda basica universal.
0-3
Quanta Desigualtat Economica
La preocupacio per la desigualtat es ampiament compartida
La OCDE i el FMI porten ja alguns anys emetent informes an-nuals sobre la desigualtat, els seus origens i les seves consequencies.Mai abans ho havien fet...
0-4
Quanta Desigualtat Economica
La preocupacio per la desigualtat es ampiament compartida
La OCDE i el FMI porten ja alguns anys emetent informes an-nuals sobre la desigualtat, els seus origens i les seves consequencies.Mai abans ho havien fet...
I la gran premsa internacional en parla en termes impensablesfa deu anys:
Washington Post 28 Abril 2014“...America esta dividida per lalluita de classes...”
TIME 25 Mar 2013 “La consequencia d’aquest creixement dela desigualtat es exactament el que Marx va predir: la lluita declasses ha tornat.”
The Observer 30 Novembre 2014: “La lluita de classes ha tor-nat...”.
0-5
Quina Desigualtat Economica
Fa poc va tenir un exit fulgurant el llibre de Piketty en el queestudiaba el creixement fenomenal del volum de la renda que va aparar a les mans de l’1% amb mes renda.
Efectivament, als USA en trenta anys han passat de controlarel 8% a el 20%.
a Espanya el canvi ha estat molt menor
0-6
Quina Desigualtat Economica
Fa poc va tenir un exit fulgurant el llibre de Piketty en el queestudiaba el creixement fenomenal del volum de la renda que va aparar a les mans de l’1% amb mes renda.
Efectivament, als USA en trenta anys han passat de controlarel 8% a el 20%.
a Espanya el canvi ha estat molt menor
Ara vull convencer-los de que el problema social es encara mesagut quan mirem els canvis a nivel de tota la societat.
Evolucio de la distribucio de la renda disponible i de la rendade mercat.
0-7
Quanta desigualtat en renda disponible?
0.1
.2.3
.4.5
.6.7
.8.9
1
dens
ity
0 1 2 3 4 5household disposable income / mean
1974 2010
US
0-8
Quanta desigualtat en renda disponible?
0.1
.2.3
.4.5
.6.7
.8.9
11.
1de
nsity
0 1 2 3 4 5household disposable income / mean
1973 2010
Germany
0-9
Quanta desigualtat en renda disponible?
0-10
Renda disponible vs Renda de mercat
La renta disponible resulta de la correccio que l’estat exerceixsobre les rentes de mercat, tal como les assigna l’economia capi-talista.
Per exemple, cal tenir en compte que el mercat no assigna resals jubilats [excepte les rendes dels seus estalvis]. Pero el que veiemes molt mes que l’augment de la poblacio jubilada
0-11
Renda disponible vs Renda de mercat
La renta disponible resulta de la correccio que l’estat exerceixsobre les rentes de mercat, tal como les assigna l’economia capi-talista.
Per exemple, cal tenir en compte que el mercat no assigna resals jubilats [excepte les rendes dels seus estalvis]. Pero el que veiemes molt mes que l’augment de la poblacio jubilada
Intuitivament pensem que les retribucions del mercat son es-tables i que per reduir la desigualtat n’hi ha prou amb augmentaruna mica l’impost sobre la renda i donar algun subsidi mes.
Ara veurem la evolucio de la distribucio de la renda de mercat.
0-12
Quanta desigualtat en renda de mercat?
0.1
.2.3
.4.5
.6.7
.8.9
11.
11.2
dens
ity
0 1 2 3 4 5household factor income / mean
1974 2010
US
0-13
Quanta desigualtat en renda de mercat?
0.1
.2.3
.4.5
.6.7
.8.9
11.
1de
nsity
0 1 2 3 4 5household factor income / mean
1973 2010
Germany
0-14
Quanta desigualtat en renda de mercat?
0-15
Causes de la Creixent Desigualtat
Canvi tecnologic, robotitzacio
El treball es cada cop menys indispensable per a la produccio
Caiguda dels salaris dins the PNB
Polaritzacio salarial
La “captura” dels governs per les grans corporacions i les gransfortunes
Els grans beneficis s’obtenen via lobby amb els governs
Les empreses i els rics cada cop paguen menys impostos
La quasi total desregulacio dels mercats, inclosa la global-itzacio, que va imposar el “consens de Washington”.
0-16
Creixent Desigualtat i Canvi Tecnologic: salaris/PNB
La perdua de pes dels salaris
0-17
Creixent Desigualtat i Canvi Tecnologic: salaris/PNB
La perdua de pes dels salaris
0-18
Creixent Desigualtat i Canvi Tecnologic: salaris/PNB
La perdua de pes dels salaris
La polarizacio dels salaris: automacio.
0-19
Creixent Desigualtat: salaris/productivitat
0-20
La Retribucio al capital tambe esta baixant
0-21
Doncs que puja?
0-22
Doncs que puja?
Els beneficis en sentit estricte [poder de monopoli, de les patents...]
0-23
Creixent Desigualtat: captura dels governs
0-24
Creixent Desigualtat: captura dels governs
Warren Buffet en una entrevista a NYT el 26 Nov 2006:
“Efectivament, hi ha lluita de classes, pero es la meva classe, elsrics, la que esta en guerra, i la estem guanyant”
0-25
Creixent Desigualtat: captura dels governs
Warren Buffet en una entrevista a NYT el 26 Nov 2006:
“Efectivament, hi ha lluita de classes, pero es la meva classe, elsrics, la que esta en guerra, i la estem guanyant”
Com han reaccionat el paısos a les desigualtats del mercat?
La globalizacio, especialment la llibertat de moviments de cap-ital ha provocat que els governs democratics perdin gran part dela capacidad per controlar els interessos privats.
De fet son les grans corporacions les que imposen les politiquesals governs.
Avui en dıa, agencies privades, com Standard & Poor’s, Moody’s,o Fitch Group, son les que valoren els governs.
I els estats han claudicat en front els rics: davant aquest aug-ment de la desigualtat els rics paguen molt menys.
0-26
Creixent Desigualtat: captura dels governs
Warren Buffet en una entrevista a NYT el 26 Nov 2006:
“Efectivament, hi ha lluita de classes, pero es la meva classe, elsrics, la que esta en guerra, i la estem guanyant”
Com han reaccionat el paısos a les desigualtats del mercat?
La globalizacio, especialment la llibertat de moviments de cap-ital ha provocat que els governs democratics perdin gran part dela capacidad per controlar els interessos privats.
De fet son les grans corporacions les que imposen les politiquesals governs.
Avui en dıa, agencies privades, com Standard & Poor’s, Moody’s,o Fitch Group, son les que valoren els governs.
I els estats han claudicat en front els rics: davant aquest aug-ment de la desigualtat els rics paguen molt menys.
La incapacitat de veure el mal al conjunt social que produeixl’enriquiment personal es l’amenaca mes gran pel capitalisme.
0-27
Creixent Desigualtat: captura dels governs i redistribucio
0-28
Creixent Desigualtat: captura dels governs i redistribucio
0-29
Per que es dolenta la desigualtat?
0-30
Per que es dolenta la desigualtat?
Evidentment, per raons morals.
0-31
Per que es dolenta la desigualtat?
Evidentment, per raons morals.
La desigualtat pot causar greus conflictes socials.
Aristotil a “La Politica” avisa de la incompatibilitat de la democ-racia y les libertats amb la desigualtat excessiva.
els meus treballs amb Debraj Ray sobre conflictes etnics i declasse.
0-32
Per que es dolenta la desigualtat?
Evidentment, per raons morals.
La desigualtat pot causar greus conflictes socials.
Aristotil a “La Politica” avisa de la incompatibilitat de la democ-racia y les libertats amb la desigualtat excessiva.
els meus treballs amb Debraj Ray sobre conflictes etnics i declasse.
Pero tambe hi han raons d’ordre practic:
La desigualtat impideix que la gent pobre desenvolupi tot esseu potencial en educacio o com emprendedors.
Pot generar-se un cercle vicios de pobresa.
Abans de la globalitzacio, la acumulacio de molta renda enpoques mans es veıa como una condicio necessaria per a financar lainversio indispensable pel creixement. Avui, els beneficis obtingutsen un paıs poden invertir-se en qualsevol altre.
0-33
Que fer?
El que hem vist, sembla suggerir la oportunitat d’una rentabasica universal. Pero aquesta solucio no esta exenta de problemes:
0-34
Que fer?
El que hem vist, sembla suggerir la oportunitat d’una rentabasica universal. Pero aquesta solucio no esta exenta de problemes:
Caldria incrementar la recaptacio tributaria i frenar la pressioideologica de reduır els impostos.
Pot tenir efectes desincentius de participacio en el mercat detreball. Pero, si ja hi ha exces d’oferta, aixo no hauria de ser unproblema. Els incentius pel treball altament qualificat es mantenen.
Pot provocar presio per tancar les portes a la inmigracio.
Cal pensar en formes alternatives per implementar-ho sensenecesitat de transferencies monetaries. Per exemple, el subministrede viviendes sociales [molt limitat a Espanya].
0-35
Que fer?
Un enfoc diferent es considerar que el problema no es tantde desigualtat de renda com de desigualtat en la distribucio de lariquesa.
Per exposar clarament l’argument, imaginem que la propietatdels bens de capital estes igualitariament distribuida entre la poblacio.
La questio de si el treball es mes o menys necessari i cadacop el pes del beneficis dins del PIB es mes important, deixariade ser rel.levant per que no modificaria la renda percebuda per unconcepte o l’altre.
0-36
Que fer?
Un enfoc diferent es considerar que el problema no es tantde desigualtat de renda com de desigualtat en la distribucio de lariquesa.
Per exposar clarament l’argument, imaginem que la propietatdels bens de capital estes igualitariament distribuida entre la poblacio.
La questio de si el treball es mes o menys necessari i cadacop el pes del beneficis dins del PIB es mes important, deixariade ser rel.levant per que no modificaria la renda percebuda per unconcepte o l’altre.
Es la desigualtat en la distribucio de la propietat del capitalla que provoca que la reduccio de la massa salarial esdevingui unproblema.
0-37
Que fer?
Per tant, una politica alternativa podria ser la de posar unimpost sobre el capital i utilitzar la recaptacio per a crear un fonssocial de participacions en el capital de les empreses privades.
Es el que actualment fa el govern Norueg amb les rendes obtin-gudes de l’extraccio de petroli.
Els beneficis que produis aquest fons public de participacions enempreses privades podria ser la base per a les transferencies univer-sals. Eventualment les transferencies no requeririen d’un impostsobre la renda de les persones.
De fet, ja un liberal com John Stuart Mill havia advocat perl’establiment d’un impost sobre les herencies. Aquest anivellamentinicial de tothom tindria a mes l’aventatge de donar incentius atots per a rendir el maxim. Desgraciadament, els impostos sobreherencies directes son practicament nuls aqui i avui.
0-38
Moltes gracies!
0-39