Diari de l’Ametlla nº

p21

JOVES

Busos nocturnsper les festesmajors

p9

AJUNTAMENTAL DIA

Entrevista aEncarnaciónVelázquez,regidora deBenestar Social

p12

FESTES

Tot a punt per la Festa Major de l’Ametlla

77

Any VII

www.ametlla.cat Butlletí Municipal de l’Ametlla juliol’10

Es recupera el torrent de Can DivíL’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla, juntament amb el Consorci del Besòs, financien al 50%de les actuacions de recuperació del torrent de Can Diví com a bosc de ribera. En una jornada lúdica a la qual esvan alliberar exemplars d’amfibis a la nova bassa i es varen penjar nius per a aus, es va inaugurar el nou torrent

pp33Placa indicativa del carrer Germans Fontanals

Diari de l’Ametlla, juliol de 20102

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 3

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

El nou torrent de Can Diví El mosquit tigre, com reduir la seva incidència

El mosquit tigre ésoriginari del sud-estasiàtic. L’estiu de 2004es va detectar perprimera vegada a Ca-talunya, al municipi deSant Cugat del Vallès il’any 2008 es van de-tectar els primers indi-vidus al municipi del’Ametlla. El seu hàbitat original de cria són els forats dels arbres, peròtambé ho fa a bidons, gerros, plats de testos, cubells o altrestipus de recipients. És actiu sobretot de dia i principalment al’exterior de les cases i s’amaga en àrees ombrívoles. Lesfemelles produeixen molèsties per l’elevat nombre de pica-des que fan. A les nostres latituds no actuen com a vector decap malaltia. Per prevenir-ne l’expansió i els seus efectes, ésmolt important:• Buidar qualsevol recipient de l'exterior que pugui acumularaigua.• Evitar les acumulacions d'aigua en zones de drenatge ocanals de desguàs.• Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acu-mulin aigua• Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.• Mantenir cobertes les piscines, les de plàstic s'han debuidar periòdicament.• Cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbresamb sorra.• Canviar molt sovint l'aigua de les plantes aquàtiques i elsplats dels animals domèstics.

Per prevenir i reduir els efecte negatius de les picades delmosquit tigre, es important que seguiu els següents consells: • La picada del mosquit tigre és com les picades dels altresmosquits.• Pica de dia i fa moltes picades que no suposen un ric per ala salut.• A l'exterior porteu roba de màniga llarga, mitjons i pan-talons llargs.• Limiteu les activitats a l'exterior al màxim.• Feu ús de repel·lents, però no en nens molt petits.• No poseu el repel·lent a les mans de nens.•No apliqueu repel·lent a la cara i quan entreu en casanetegeu bé, amb aigua i sabó, la pell i la roba.• En cas de picada, renteu-vos i desinfecteu bé la zona. Eltractament és simptomàtic; en cas de persistència de lesmolèsties, consulteu el vostre metge.

Baldomero Reyes, Regidor de Medi Ambient

El passat dia 12 de juny de2010 es realitzà l’acte inau-gural de les actuacions demillora ambiental del torrentde Can Diví, que han estatcofinançades amb un 50%pel Consorci per a la defensade la conca del riu Besòs.

L’acte, que comptà a lapresència d’una seixantenade persones, s’inicià a lesdeu del matí amb una cami-nada guiada des del carrerPou de Glaç per part delsgrups PARUS-Grup de Natu-ra del Vallès, DRAG (Grup dede-fensa de rèptils i amfibisde Gallecs) i GOT (Grup orni-tològic del Tenes).

El recorregut va donar aconèixer el patrimoni natu-ral de l’espai, especialmentric en ocells.

Un cop acabada la ca-

minada aigües amunt deltorrent, es realitzà un ta-ller d’amfibis al voltant dela bassa gran. El taller, acàrrec del DRAG, acabàamb l’alliberament de di-versos exemplars de gra-nota, gripau i salamandra.

Després d’aquestes ac-tivitats es va procedir a ferla inauguració oficial del’espai.

L’alcaldessa, va voleragrair a totes les partsimplicades en el projecte latasca duta a terme.

Al seu torn, presidentdel Consorci per la defensade la conca del riu Besòs,Sr. Uribe, va explicar quela voluntat del consorci ésrecuperar rius i entorns afavor dels ciutadans. Vadestacar, també, l’alta pre-

sència de canalla a l’acte i,en aquest sentit, va dirque cal fer una feina d’e-ducació dels infants per apreservar el medi ambient.

El regidor de Medi Natu-ral, Baldomero Reyes, vaindicar que s’han recupe-rat 3 ha. d’un espai queestava abandonat des defa més de deu anys i queestava ple de plantes inva-sores, com per exemplecanyes índies.

També va destacar queaquest projecte està em-marcat dins de la preven-ció d’incendis i de recupe-ració d’espais naturals enfavor del poble. En aquestsentit, Reyes va dir que enel futur es faran actuacionssimilars en altres indretsdel poble.

Les intervencions al torrent de Can Diví, finançades per l’Ajuntament i el Consorci del Besòs al 50%, han permès recuperar una zona de bosc de ribera pel poble

Alliberament d’amfibis a la bassa del Parc de Can Diví

Començada la campanya estival, l’Ajunta-ment de l’Ametlla ha aprovat per decret unseguit de mesures de prevenció per evitarque es produeixin incendis forestals.

En aquest sentit, es prohibeix fins el pro-per 15 d’octubre, a tots els terrenys forestalsdel municipi, siguin o no poblats d’espèciesarbòrees i la franja de 500 m. que els envolta,encendre foc per a qualsevol tipus d’activitatsigui quina sigui la seva finalitat.

Especialment, no es podrà:- Llençar coets, globus, focs d’artifici o

altres artefactes que facin foc- Cremar rostolls, marges i restes d’aprofi-

taments forestals, agrícoles o de jardineria.- Llençar objectes encesos, abocar escom-

braries i restes vegetals i industrials de qual-

sevol mena que puguin ser causa de l’inicid’un foc.

- La utilització de bufadors o similars enobres realitzades en vies de comunicació quetravessin terrenys forestals.

Altres mesures preses:- Les urbanitzacions situades en zones

forestals o a menys de 500 m. hauran demantenir netes de vegetació les parcel·les noedificades.

- Els titulars de línies aèrees de conducciód’energia elèctrica hauran de mantenir netesde vegetació les zones de projecció dels con-ductors.

- Els organisme responsables de carrete-res i altres vies públiques hauran de mantenir

netes de vegetació les respectives zones deseguretat i protecció.

- Les capçades dels aprofitaments fores-tals que no siguin retirades s’hauran de tros-sejar o triturar i se esteses a ran de sòl.

- L’Ajuntament, dins de l’àmbit de lesseves competències, pot establir les normesaddicionals que consideri necessàries quanes requereixin.

- Qui sigui sorprès contravenint aquestesprohibicions o qualsevol altra de les establer-tes a la vigent normativa sobre IncendisForestals, serà objecte de denúncia a laDirecció General d’Emergències i SeguretatCivil.

Decret complet a: www.ametlla.cat

Pinzellades del Decret Contra Incendis

Diari de l’Ametlla, juliol de 20104

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

Nou servei d’emergències sms

L’Ajuntament de l’Ametlladel Vallès posa a l’abast detothom un servei de smsd’emergències que serviràper a informar a la ciutada-nia que així ho desitgi atemps real, a través deltelèfon mòbil, de situacionsde risc o emergència.

Cal dir que la subscripcióa aquest servei és total-ment gratuïta i oberta atothom. Tan sols s’ha d’om-plir un petit formulari quees pot trobar a la pàginaweb del nostre Consistori(www.ametlla.cat), o bélliurar la butlleta que acom-panya a aquest article a lesoficines d’atenció al ciutadà.

Ara que arriba la tempo-rada d’estiu s’estan orga-nitzant tots els dispositiusper tal de prevenir els in-cendis i protegir tot l’entornnatural que caracteritza elnostre poble, però alhora

hi ha lavoluntat donar co-neixement a tota la pobla-ció de les emergències quees puguin produir i de lesmesures que es prenen,per tal de disminuir els seusriscos.

Aprofitant les novestecnologies, aquest serveivol arribar a ser una einade vital importància jaque, arribat el cas, cada undels habitants de la nostrapoblació tindrà coneixe-ment immediat, a travésdel seu mòbil, del fet ocontingència produïda.

Al moment de subscriu-re’s a aquest servei ésmolt important fer constarsi es té algun familiar ambmobilitat reduïda, per talque els serveis de l’Ajunta-ment puguin actuar deforma ràpida i eficaç encas d’urgència.

És voluntat del Consistori

prioritzar la seguretat de lespersones, siguin del barrique siguin, per tal de gaudiri salvaguardar l’entorn ex-clusiu de natura i preservartots els espais.

És per aquest motiu ques’emplaça a la ciutadania acol·laborar per tal de donarel màxim de facilitats alsdiferents serveis d’emer-gència que intervindrien encas d’incendi forestal oaltres situacions de risc.

Es té el convencimentque, entre tots, es pot acon-seguir un estiu lliure de foc ique, per tant, ens permetigaudir del nostres boscos,del nostre entorn i dels nos-tres paratges tan exclusius.

En aquesta línia, l’Ajunta-ment ha editat uns imansque es distribuiran a les llarsdel poble on s’indiquen elstelèfons d’emergència en casd’incendi.

Iniciat el període estival, l’Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un nou servei d’emergències a través de missatges al telèfon mòbil, per tal que els ciutadans que ho desitgin siguin alertats a temps real de qualsevol situació de risc

Els grups polítics de l’Ametlla mostren el seu desacord amb la sentència del TC sobreEls grups polítics de l’Ametlla mostren el seu desacord amb la sentència del TC sobre

l’Estatut i convoquen a tots els ametllatans, entitats i associacions a una concentració all’Estatut i convoquen a tots els ametllatans, entitats i associacions a una concentració al

Parc Joan Plumé, el proper divendres 9 de juliol a les 20 hores, on es llegirà un manifestParc Joan Plumé, el proper divendres 9 de juliol a les 20 hores, on es llegirà un manifest

Divendres 9 de juliol

Concentració i lectura de manifestos

A les 20 hores al Parc Joan Plumé

Autobús organitzat per Òmnium Cultural de la Garriga -3€-Informació: 637 086 460 / Sortida de la Sínia a les 16’30

GRA

La sentència del Tribu-nal Constitucional és del totpunt inacceptable. Catalun-ya, pesi a les retallades, vaaprovar aquest Estatut.

Ha arribat l’hora que elParlament de Catalunyaque surti de les propereseleccions, tingui la valentiade convocar un referèndumper l’autodeterminació deCatalunya i tots els ciuta-dans del nostre paíspuguem expressar, lliure-ment i sense pors, si estemper la independència o no.

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM

PSC

El President José Montilla,va convocar a la ciutadaniaa manifestar-se en la de-fensa de l'Estatut. És peraixò que el PSC participa enl'organització de la mani-festació que tindrà lloc eldissabte dia 10 de juliol ales 18 hores, a Passeig deGràcia-Diagonal (BCN). Per transportar la gent dela Federació a la manifesta-ció hi haurà un autocar al'Estació d'autobusos deGranollers, que sortirà a les16 hores. Per reservar lateva plaça: 93 840 03 81 ovallesoriental@socialistes.cat

CIU

Volem demanar-te la parti-cipació en la manifestacióconvocada per ÒmniumCultural, el proper dissab-te10 de juliol a les 6 de latarda, en defensa de la dig-nitat del nostre país sota ellema “Som una nació.Nosaltres decidim”.Ara més que mai ,Catalunyaens necessita. Cal que la gentde Convergència sortim alcarrer per la nostra dignitatnacional, pels nostres drets iper fer-nos respectar com elque som: una nació amb milanys d’ història que ho volseguir sent en el futur.

ICV

Mostrar el nostre rebuig a la sen-tència emesa pel Tribunal Constitu-cional sobre l’Estatut de Catalunya,i el dubte sobre la seva legitimitatdemocràtica.Instar al Govern de la Generalitat aque prengui mesures concretes pertornar la paraula a les institucionsescollides per sufragi popular. Unade les mesures concretes és lacelebració d’un nou referèndum perque el poble de Catalunya puguitornar-se a pronunciar d’una formademocràtica i lliure sobre l'Estatutafectat per la sentència del TribunalConstitucional. Donar el nostre suport a la convo-catòria de la manifestació unitàriaimpulsada per Òmnium Culturalamb el lema “Som una nació.Nosaltres decidim”.

ERC

La sentència del TC significa lasegona gran retallada de l’es-tatut i representa un xoc delegitimitats. A un costat, elpoble de Catalunya i a l’altre,10 magistrats d’un alt tribunaldesprestigiat. El TC ha alteratl’Estatut i ha modificat el pacteCatalunya-Espanya: allò quevol la ciutadania no hi cap a laConstitució espanyola.Sempre hem defensat la inde-pendència de Catalunya dinsde la UE, i aquesta és una novademostració de l’únic camí perassolir la plenitud nacional.Seguirem treballant-hi ambmés força que mai, i avui, des-prés de l’estocada mortal al’Estatut de Catalunya, hi hamés catalans i catalanes con-vençuts de l’única via.

www.ametlla.catwww.ametlla.cat

Àrea de Serveis Corporatius

En el darrer Diari del mesde juny presentàvem elsmòduls i aplicacions informàti-ques que composen el sistemad’informació de l’Ajuntamenten el moment present, perquèel lector pugui conèixer i com-prendre millor les actuacionsque en matèria de noves tec-nologies s’estan seguint desdel nostre Consistori.

Amb l’objectiu de man-tenir degudament infor-mats als ametllatans iametllatanes de les actua-cions desenvolupades enel món de les TIC al nostremunicipi, i dels projectesen curs, el model de refe-rència representat en lafigura adjunta (fig. 1),esquematitza les principalsparts del procés de moder-nització impulsat des del’Àrea de Serveis Corpora-tius. En aquest article sin-tetitzarem els canals derelació que el ciutadà té alseu abast per comunicar-se amb l’administració.

L’Administració electrò-nica implica un canvi en laforma de relació, adreçat adonar un millor servei alciutadà. L’e-Administra-

ció estableix nous dretsdels ciutadans i noves obli-gacions per a l’Administra-ció municipal.

Per obtenir informació,fer gestions i tràmits, lesprincipals formes de rela-ció del ciutadà amb l’admi-nistració són: l’atenciópresencial, la telefònica, elcorreu convencional i elsmitjans telemàtics.

En els darrers anys s’haexperimentat un impor-tant augment d’ús delcanal telemàtic vers elsconvencionals, tal com espot comprovar a la figuraadjunta (fig. 2), on es pre-senten el nombre d’inter-relacions dels ciutadans il’ajuntament de Barcelonades de l’any 2000.

L’anàlisi que fa l’Ajunta-ment de Barcelona sobreel sistema multicanal d’a-tenció al ciutadà, posa demanifest l’amplia evolucióque estan assolint les no-ves formes d’informació icomunicació a través d’In-ternet, mentre que l’aten-ció presencial i telefònicaes mantenen o disminuei-xen. Malgrat que no to-thom fa servir aquest mit-jans, com és obvi i natural,sí que es demostra que latendència és a fer-los ser-vir cada cop mes, de formagradual.

Aquesta tendència globalque s’experimenta en lamajoria d’organismes pú-blics respecte l’ús de les TICper relacionar-se amb l’ad-ministració, a més dels dretsque atorga al ciutadà la llei11/2007 sobre l’accés tele-màtic a l’administració, sónles bases de partida del pro-jecte de modernització queestem portant a terme a l’A-juntament de l’Ametlla delVallès.

Una de les primeresnecessitats del ciutadàvers l’administració ésestar ben informat: enaquest sentit l’Ajuntamentde l’Ametlla com a la majo-ria d’ajuntaments ha pas-sat d’una època en la quela informació es publicavade manera estàtica en tau-lers d’anuncis o a través debutlletins municipals a lautilització complementàriade mitjans telemàtics.

La web municipal és elprincipal exponent d’aquestprocés de transformació.En el gràfic adjunt es repre-senten els diferents estadisd’evolució d’una web muni-cipal. L’any 2007 vàremsubstituir el portal munici-pal que, si bé responia a lesnecessitats informativesdel moment, ho feia deforma estàtica tal com esrepresenta en el primerestadi del gràfic com a“publicar informació”.

Des de la posada enmarxa de la nova web(batejada com L’A WEB)els equips municipals hantreballat de valent per “pen-jar-hi” qualsevol informaciói servei d’interès pel ciuta-dà, tot seguint la màximade que qualsevol informa-ció relacionada amb el mu-nicipi i el seu ajuntament had’estar recollida i actualitza-da a L’A WEB.

En el moment actualL’A WEB està incorporantuns canvis importants pertal de que el ciutadà, sen-se moure’s de casa o delseu treball, pugui fer tran-saccions amb l’Ajuntamenta través d’Internet. Ara hiha operatius tres tràmitselectrònics als qual s’hianiran afegint d’altres gra-dualment. L’objectiu finalés oferir als ciutadans i ales empreses, canals inter-actius de comunicació o-berts 24h al dia (per in-ternet o per sms) perquètinguin línia directa ambl’ajuntament per informar-se o per tramitar sol·lici-tuds i expedients, tot evi-tant-los molèsties idesplaçaments.

També està previst perfinals d’any desenvoluparla integració des de L’A

WEB amb altres adminis-tracions a través del Con-sorci d’Administració Ober-ta de Catalunya.

L’expectativa és posar adisposició del ciutadà da-des i documents proce-dents d’organismes com:l’Administració General del’Estat (Agència Estatald’Administració Tributària,Tresoreria General de laSeguretat Social, DireccióGeneral de Policia, InstitutNacional d’Estadística),departaments de la Gene-ralitat de Catalunya (De-partament d’Acció Social iCiutadania, Institut d’Esta-dística de Catalunya, Ser-vei d’Ocupació de Catalu-nya) i diversos Col·legis

professionals (Arquitectes,notaris, etc).

Un cop descrits sinòptica-ment els nous canals de rela-ció entre l’Ajuntament i el ciu-tadà, i anteriorment lesinfraestructures i aplicacions

informàtiques que els susten-ten, en la propera edició delDiari del mes de setembrepresentarem les característi-ques de l’administració elec-trònica, i els avantatges que elseu ús comporta pels usuaris.

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 5

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC)- (IV)Aquest article és el quart d’una sèrie que conforma un projecte de divulgació sobre l’estat actual de les TIC en el nostre municipal.

Fig 1

Fig 2

Fig 3

Diari de l’Ametlla, juliol de 20106

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 7

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

Tallers “Créixer amb tu” En el Xiulet cada tarda....

“El Xiulet” és l’espai d’infants i adolescents quecada tarda obre les portes a un grup fix 10 personeson fan els deures i/o diferents tasques per tal dereforçar alguna matèria, agilitzar la ment, ampliarconeixements, treballar diferents habilitats i compe-tències, tallers d’oci i lleure, etc., sempre amb elrecolzament i l’acompanyament de l’educadora sociali un voluntari diferent cada dia.

Durant la setmana del 19 al 23 d’abril es va cele-brar una festa tan tradicional com el Sant Jordi fentdiferents activitats entorn tot el que gira al voltantd’aquesta diada. D’aquesta manera, amb el grup queve el dilluns i el dimarts (de 1r a 6è de primària), hemtreballat el punt de llibre amb pintura o amb plastilinaper donar-li originalitat; i amb el grup que ve el dime-cres, que són els més grans, hem fet la manualitat dela creació de roses de paper.

En el mes de maig, amb els més grans, s’han fettallers de “Dj”, de malabars... on han pogut posar enpràctica els seus coneixements sobre aquestes temà-tiques. Amb els dos grups de primària s’ha fet unaactivitat on els familiars de cada nen/a han pogutparticipar fent un taller de cuina on han preparat“xocoboles”.

En el “Xiulet” amb els nenes/es i nois/es es treba-llen coses ben diverses i divertides fent que cadatarda sigui diferent i en aquestes fotos hi teniu unabona mostra!!

Les escoles de primària, al Cantània 2010

Els alumnes de 4t de primària de l’escola Bertí i elsde 5è de l’escola Els Cingles varen participar dissab-te, 12 de juny, als concerts de cloenda del ProjecteCantània 2010: Balada del Retorn.

Han participat en el projecte 24.000 alumnes detot Catalunya, els quals han estat assajant durant totel curs escolar amb el professorat de música de lesescoles de primària.

El text de l’obra és de Rosa Regàs i la música d’Al-bert Grau. Text i música ens narren la vivència delmúsic com a fill d’exiliats a Veneçuela, les pors iincerteses viscudes pels seus pares, la fusió de duescultures i l’esperat moment del retorn a Catalunya.

Els concerts on van participar els alumnes de l’A-metlla varen ser molt emotius i de gran qualitat musi-cal. Agraïm des d’aquí la tasca realitzada per lesespecialistes de música de les dues escoles, TesaCasals i Ester Vila, i la implicació de les famílies.

Els primers anys deldesenvolupament infantilsón un període d’especialimportància per establir elvincle afectiu, així com peradquirir hàbits i pautes decomportament que, sensedubte, tindran un paperrellevant en la formaciódels infants, i on la famíliaté un paper cabdal.

Gràcies al programa“Créixer amb tu” del De-partament d’Acció Social iCiutadania, aquest més dejuliol tindrem a l’Ametllados tallers adreçats a lesmares i pares d’infants de0 a 3 anys, així com tambéa altres persones de lafamília implicades en lacriança dels nens i nenes.Es faran els dijous 15 i 22de juliol a les 17’30h a lasala polivalent de la biblio-teca. Son gratuïts i obertsa tothom i per assistir-hinomés cal inscriure’s a l’a-juntament, ja que hi haplaces limitades.

Aquests tallers, que es faran el mes de juliol, estan adreçats a les mares i pares d’in-fants de 0 a 3 anys i a persones de la família implicades en la criança de nens i nenes

DIJOUS 15 DE JULIOL: Interacció i comunicació en els tres pri-mers anys de vida dels nostres fills i filles.

L’amor i l’afecte són les bases sobre lesquals es construeix la relació amb les criatu-res. Al llarg del desenvolupament infantil,especialment del primer al tercer any devida, es va construint el lligam afectiu del’infant amb les persones de referència; s’es-tableix el vincle afectiu. Aquest lligam no ésgenètic, sinó fruit de la relació que s’esta-bleix d’amor i d’estimació. Només quan lacriatura se sent estimada és capaç de créixersegura. Aquesta xerrada se centra en aspec-tes importants de la interacció afectiva i enla implicació que té en la seguretat emocio-nal dels nostres fills i filles.

DIJOUS 22 DE JULIOL:Taller de massatge infantil (0 a 12 mesos)

El contacte físic amb les nostres criaturesés un estímul imprescindible per al seu des-envolupament físic, intel·lectual i afectiu. Elmassatge infantil, més que una tècnica, ésuna eina de comunicació, ja que ens ensenyaa escoltar, acceptar i comprendre. Els ele-ments no verbals presents en els massatgesinfantils enforteixen el vincle afectiu, propor-cionant coneixement mutu i beneficis per aldesenvolupament emocional i social delsinfants. L’objectiu del taller és que pares imares practiquin i aprenguin l’art del massat-ge per tal que puguin interaccionar amb elsseus infants a través de tots els sentits.

Volem aprofitar aquestmes estiuenc per dur aterme aquests tallers queestan oberts a tothom, perdonar-vos la possibilitat deque conegueu de prop lanova entitat que s’ha creata l’Ametlla sobre criançainfantil: “El Sonall” ja quehi seran presents enaquestes activitats.

Des de l’Ajuntamentrecolzem aquelles activi-tats que donin recursos isuport als pares i lesmares i els ofereixin re-cursos per tal que la crian-ça dels seus fills i fillessigui gratificant, harmo-niosa i de qualitat. Elsespais formatius són tam-bé un espai de trobada i

reflexió entre famílies oncomparteixen aspectes re-llevants del desenvolupa-ment dels seus fills i filles.Creiem també, que elsuport que els pares i ma-res es poden donar entreells mateixos són impor-tants per no trobar-se soldavant la criança dels fills ifilles.

Alumnes del CEIP Bertí,visiten l’Ajuntament

Diari de l’Ametlla, juny de 20108

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

El dia 20 de maig de2010 els nens i nenes de3r de primària de l’escolaBertí van visitar les ins-tal·lacions de l’Ajuntamentdins de les activitats pro-gramades en el treballinterdisciplinari sobre l’A-metlla del Vallès que esrealitzen a l’escola.

Aprofitant la ben ente-sa, l’alcaldessa va oferiruna xerrada i després vapoder ser interpel·ladapels alumnes, els qualsvaren fer-li un seguit depreguntes que s’havienpreparat.

Acte seguit, els alum-nes varen realitzar un petitrecorregut pel poble, visi-tant alguns dels seus edifi-

cis més importants i lazona agrícola del sud delmunicipi.

Aquesta inicitiva esvalora molt positivamentdes de l’Ajuntament, jaque permet veure el pobledes d’uns ulls crítics comels dels nens, però amb

contrutivitat. En aquestsentit, alguns del temestractats varen ser la velo-citat dels cotxes o la bros-sa fora dels contenidors.

Algunes de les observa-cions dels nens i nenes jas’han tractat, com el fun-cionament de les fonts.

8

Alumnes de 3r de primària del Bertí

Amber Bakker, premi de relat breu

L’alumna de 2n d’ESO de l’Institut Eugeni XammarAmber Bakker ha guanyat un 5è premi en el 33 Premide Relat Breu convocat per Coca-Cola, amb un relattitulat Records.

L’Amber, que va néixer a Holanda fa 14 anys i en fa7 que resideix amb la seva família a l’Ametlla delVallès, va ser una dels set alumnes seleccionats pelcentre per participar en la fase final del concurs, quees va celebrar a Barcelona, on havien d’escriure unanarració a partir de sis paraules que els donaven elsorganitzadors.

L’acte de lliurament dels premis es va celebrar el29 de maig passat en el marc d’una festa a PortAventura, on els premiats van estar acompanyatspels seus pares i professors.

Sant Joan a l’Ametlla del Vallès

Aquest any la revetlla de Sant Joan ha tingut trescentres neuràlgics: Can Plantada, Can Camp i les Pis-cines de Ca l’Arenys. La regidoria de Festes vacol·laborar amb la celebració de Can Plantada, a laqual el grup “Els solistes de la Costa” varen amenitzarla vetllada amb la seva música.

Enguany no s’ha fet la tradicional foguera de SantJoan degut a que les obres de la plaça de l’Ajunta-ment desaconsellven fer-ho, per temes de seguretat.

Mercat setmanal, també a la tarda

Mitjançant un acord entre l’Ajuntament de l’Amet-lla del Vallès i els paradistes, s’amplia l’horari devenda del mercat setmanal.

Amb aquest acord, es vol dinamitzar el comerç del’Ametlla i potenciar la compra venda.

Així, el primer divendres dels mesos de juny, juliol,agost i setembre el mercat hi serà present fins a les 8del vespre de forma ininterrompuda.

Reunions amb les associacions

Recentment s’han convocat i celebrat diferentsreunions entre el Consistori, representat per l’alcal-dessa M. Àngels Cabello i diferents associacions delmunicipi on destaquen les mantingudes amb lesassociacions veïns dels diferents barris de l’Ametlla.

El passat 27 d'abril esva presentar a Raja-dell una nova màquinaper a desbrossar i d'a-plicació a serveis deneteja forestal (BOB-CAT T320).

Conscients de laimportància de lamassa forestal en elnostre municipi, hemd'aprofitar qualsevoltipus de nova solucióque pugui ajudar-nosde manera respectuo-sa amb el medi am-

bient a preparar tallafocs, eliminar vegetació o escarificar el sòl, reduir arbresi matolls, obrir camins, etc... En definitiva: netejar les àrees de bosc amb altrisc d'incendi.

Baldo Reyes Regidor de Medi Ambient

Presentació de la BOBCAT T320

Diari de l’Ametlla, juny de 2010 9

promoció econòmica, serveis territorials, joventut, festes, sanitat, educació, medi ambient, cooperació, seguretat Ajuntament al dia

“Volem que baixi la taxa d’atur a l’Ametlla”

9

Joan Cucurella

Quina és la seva rela-ció amb l’Ametlla?

He estat infermera alpoble durant molts anys,concretament des de juliolde 1976, de manera queem sento plenament iden-tificada amb el poble iconec a molta gent. Tot ique visc a Bigues, esticempadronada a l’Ametlla,poble al qual tinc unaenorme estima.

Com, quan i per què esvincula amb la política?

Em vaig empadronar al’Ametlla quan a Bigues vasortir un regidor del PP i al’Ametlla van sortir esco-llits els socialistes. Alesho-res vaig tenir clar d’empa-dronar-me aquí. Mai haviaestat de partit, sempreindependent, però voliavotar aquí i, a més, sócmolt amiga de l’exalcaldeJordi Pousa i del grup so-cialista. Vaig començar atreballar amb ells fins ara.

Quines són les sevesprimeres sensacionscom a regidora?

Estic molt contenta per-què la regidoria que m’hanfet encapçalar és la de ser-veis socials. Estic col·labo-rant des de fa catorze anysamb Càritas Parroquial icrec que la meva trajectò-ria encaixa bastant bé ambla tasca que s’ha de desen-volupar des d’aquesta re-gidoria.

Des d’un principi m’hesentit molt còmode. Coneca l’assistenta social des defa molts anys. De fet, quanem vaig jubilar vaig fervoluntariat durant uns anysamb l’assistenta de l’Amet-lla i un cop a la setmanatreballàvem conjuntament.Tot plegat em permet tenirun coneixement ampli dequina és la situació de l’A-metlla, en aquest camp.

Vostè s’ocuparà de laregidoria de BenestarSocial. Té previst intro-duir gaires canvis res-

pecte la seva predeces-sora?

Crec que la línia segui-da fins el moment ha estatencertada, de manera quede moment vull continuaren la mateixa direcció

Ens podria definirquines són les tasquesmés importants que de-fineixen aquesta regi-doria?

Un tema que ens preo-cupa moltíssim i contra elqual estem lluitant ésl’augment de la taxa d’atu-rats a l’Ametlla. Estemparlant amb empresesperquè tota la gent quecontracti sigui del poble. A

l’Ametlla hi ha 450 perso-nes a l’atur i volem que laxifra baixi.

També s’ocuparà deCooperació i Solidaritat.Què ens en pot dir?

Aquestes àrees estanestretament lligades ambBenestar Social. Precisa-ment hem creat un hortsolidari a la rectoria i tenima l’Uzmán que el gestiona.

Les dades indiquenque l’Ametlla és un delspobles amb una rendaper càpita més alta deCatalunya. Hi ha bossesde pobresa o de gentnecessitada a l’Ametlla?

Sí. Des de Càritas es-tem assistint a unes vintfamílies setmanalment.

Tot i la inestimable con-tribució de les botigues delpoble i d’empreses, elbanc d’aliments no dóna al’abast i s’han de comprarmoltes coses, com oli, lle-gums, llet.

Pot ser que al poble hihagi gent rica, molt rica,però sí que és cert que hi hauna bossa de pobresa, tot ique no tant gran com end’altres indrets de la vora.

L’envelliment de lapoblació és una qüestióque cada cop té més rel-levància. Què n’opina?

És molt important. Enaquest sentit estem treba-llant per a muntar un men-jador al Casal d’Avis demanera que, per un mòdicpreu, puguin dinar-hi.

També realitzen tas-ques pels més petits.Què ens pot dir del“Xiulet”?

“El Xiulet” nasqué a Càri-tas de la mà de voluntaris.Està pensat per ajudar anens i nenes immigrantsamb problemes d’adaptació.Des de la regidoria de Benes-tar social ens varen facilitar auna pedagoga i tots plegatstreballen molt bé.

Com vol que sigui laseva relació, com a re-gidora, amb la resta dela ciutadania?

Vull ser completamentaccessible i propera. Tincuna vocació de servei queposo a disposició del poble,de tothom. Qui ho necessiti,pot dirigir-se a l’Ajuntament idemanar per mi amb totatranquil·litat.

Quines perspectivesté per aquest darrer anyde legislatura?

Sobretot tractar, en lamesura del possible, afavorirla reinserció social i laboralde la gent. Un projecte quetinc en ment i que m’agrada-ria molt tirar endavant éscrear una cooperativa dedones. Crec que les donessovint som frustrades, so-bretot quan els fills marxende casa i pateixen el síndro-me del “niu buit”. Són donesamb una potencialitat enor-me que l’han de poder cana-litzar.

Encarnación Velázquezva ser escollida regidora de Benestar Social, Cooperació i Solidaritat en darrer ple celebrat el mes de maig. Amb gairebé un mes al capdavant d’aquestes àrees, explica en aquesta entrevista quines són les seves sensacions i perspectives de futur.

Encarnación Velázquez és des del passat mes de maig la nova regidorade Benestar Social, Cooperació i Solidaritat.

Jubilada des de fa nou anys i procedent de Granada, va arribar a Catalun-ya l’any 1968 juntament amb el seu marit, amb el qual té tres fills.

Infermera de professió, obtingué la plaça de Bigues i Riells i de l’Ametllal’any 1976, any a partir del qual va ser infermera del poble fins que es vajubilar. Fa catorze anys que col·labora amb Càritas Parroquial de l’Ametlla

10 Diari de l’Ametlla, juliol de 2010

Els partits opinen

Passivitat: qualitat de passiu. Passiu: quedeixa que facin els altres sense ell fer res. Aixòés el que podríem dir del govern que tenim enaquest poble.

El passat dia 9 de juny, al carrer Antic Camíde Caldes, davant l’escola Bertí, es va fer talembús de cotxes que va arribar a col·lapsar lacarretera de Sant Feliu de Codines.

Si ja els dies que no plou es col·lapse ahores puntes d’entrada i sortida de l’escola,encara més aquell dia que plovia, que va ferque fos un caos amb l’agreujant de que no hihavia cap Policia Local per posar ordre, cotxesa sobre el pas dels vianants, nens passantentre els cotxes, etc.

El problema ve donat principalment per lamajoria de gent que porta els nens a l’escolaque viuen als diferents barris del voltant delpoble, i que necessiten el cotxe per portar elsseus fills a l’escola. Però hi ha solucions per-què això no passi, ja fa temps que ho estemreivindicant. Potser quan hi hagi un accidentgreu llavors correm-hi tots.

El mateix està passant a la Carretera dePuiggraciós per la gent que viu al barri de SantNicolau. Què costaria posar uns separadorsde la mateixa manera o similars als del carrerMajor per protegir la gent que vol arribar alcentre o a l’inrevés? Seria per a molts vianantsuna seguretat molt important. És una de lescoses que fa temps també estem reivindicantdes del nostre Grup.

Ja fa també dos o tres mesos els veïns delcarrer Alzina, juntament amb el suport delnostre grup, vàrem sol·licitar a l’Ajuntamentuns passos de vianants amb ressalts per tal deque tan els cotxes com les motos no passintan ràpid i evitar en el que es pugui el perill detota aquella gent que l’ ha de creuar.

En el primer cas ens diuen que han deprendre mides, però els mesos passen i no hiha solucions.

En el segon cas estem cansats de reivindi-car-ho i tampoc ens diuen res.

El tercer cas diuen que estant pendents delpressupost.

Per fer tot això no es necessita un granpressupost, només ganes de fer-ho i, demoment, veiem que aquest govern no fa resper solucionar-ho.

Sort que tot això és pel bé i seguretat delsametllatans.

Volem fer públic el nostre rebuig a la sen-tència emesa pel Tribunal Constitucional sobrel’Estatut de Catalunya, perquè es tracta d’untribunal contaminat i desligitimat, que harevelat mòbils no pas tècnics sinó polítics, iperquè ha gosat qüestionar el pacte políticassolit entre el Parlament de Catalunya i lesCorts Generals, promulgat com a llei orgànicade l’Estat i referendat pel poble de Catalunya.

Davant de la situació originada per aquestasentència i de l’intent reiterat de dividir-noscom a poble, creiem que és vital que Catalun-ya sàpiga respondre de manera unitària, per-què només la unitat li dóna prou força i l’afer-ma com a nació. La unitat d’acció dels partitsque van promoure l’Estatut i han treballat perdesplegar-lo. I la unitat de la seva societatcivil, plural i diversa, però amb una causacomuna: l’autogovern de Catalunya cap a unpaís millor, més lliure i més just.

Per això, donem suport a la manifestaciópacífica i unitària convocada per al dissabte 10de juliol, a la qual el President de la Generali-tat va convidar tots els ciutadans i ciutadanesa participar-hi. Creiem que ha de ser unamanifestació on hi càpiga tothom, manifes-tant cadascú les seves idees i accents. I onpuguem afirmar conjuntament, amb claredat iamb una participació massiva, allò que ensuneix en aquest moment i que ha unit sempreel catalanisme: la defensa i l’afirmació de lanació catalana. Aquesta és la manifestacióque, avui, Catalunya necessita.

Per aquesta raó, pensem que la manifesta-ció, plural i diversa, ha d’anar encapçaladapels representants democràtics del poble deCatalunya, amb el President de la Generalitat iels caps de fila parlamentaris al davant, por-tant la senyera, el nostre símbol nacional, elque acull tots els catalanes i catalanes.

Els partits opinen

Aquesta és una secció que el Diari del’Ametlla té destinada als grups polí-tics de l’Ametlla, amb representaciómunicipal i sense representació muni-cipal.

La temàtica dels escrits és lliure, demanera que cada grup polític potexpressar tot allò que consideri relle-vant de comunicar a la ciutadania.

Recordem que el consistori està for-mat per 13 regidors agrupats en qua-tre grups municipals: PSC (6 regi-dors), CiU (4 regidors), AIA (1 regi-dor) No adscrits (1 regidor) i GRA (1regidor).

Els escrits destinats a aquesta secciós’han d’haver rebut adiariametlla@ametlla.cat abans deldia 20 de cada mes.

Fe d’errata: a la darrera edició del Diaride l’Ametlla es va transcriure per error unescrit a la secció d’ERC, que no correspo-nia amb el que s’havia de publicar.Demanem disculpes.

Passivitat

11Diari de l’Ametlla, juliol de 2010

Els partits opinen

En tot moment la seguretat del ciutadà ésessencial però, en temps de crisi, molt mésperquè augmenten, sobre tot, els delictescontra la propietat. És una època de majorsrobatoris i hem d’estar preparats.

Abans de les eleccions del 2007, en el but-lletí del GRA dèiem:

“1.- Per complir les molt diverses funcionsque tenen atribuïdes de prevenció i vigilànciade delictes, detecció de deficiències de serveispúblics, execució de competències municipals,realització de serveis assistencials, protecciódel mediambient, regulació del trànsit, etc...ésbàsic que el cos de policia local estigui bendotat tant en nombre d’efectius i material comen preparació dels agents.

La policia municipal és un cos de proximi-tat. Ha de ser un suport per la ciutadania iaquesta s’ha de sentir tutelada, acompanya-da, servida, protegida. El ciutadà no s’ha desentir espiat, fiscalitzat, acusat, en definitivano s’ha de sentir un delinqüent”.

Un dels punts del programa del nostre grupa les eleccions era:

26.- S’ha d’AUGMENTAR LA SEGURETATCIUTADANA amb mesures de prevenció imajor nombre de policies.

L’equip de govern ha anat donant pals decec. S’han produït episodis gens dignificantsamb expedients, sospites d’irregularitats, des-titucions, etc.

Fa una mica més de dos anys es va nome-nar un Director de Seguretat Ciutadana ambl’objectiu bàsic de fer un Pla de Seguretat, i,ara se’l cessa i encara no s’ha elaborat el Pla.

Vàrem denunciar els desgavells i fins i totvàrem forçar un Ple extraordinari per parlar-ne. Des del GRA hem contribuït a que la policias’hagi anat endreçant. Però no n’hi ha prou.

Efectivament, s’han augmentat tant ladotació de mitjans pel cos com el nombre depolicies, però, també, s’ha augmentat desme-suradament els comandaments del cos per unpoble de 8.000 habitants.

Darrerament, l’Ajuntament vol implantarcàmeres de seguretat de videovigilància. Sem-bla que hi ha destinada una partida de 500.000€ a tal fi. No fa massa es varen instal·lar alta-veus, que varen costar força diners, per alertardels perills que poden provocar emergènciescom els incendis forestals. Ni funcionen tots,amb prou feina s’han provat i no s’han fet ser-vir mai, (evidentment no hi ha hagut incendisforestals, afortunadament). Sota quins criterises volen instal·lar, ara, aquestes càmeres?

És hora que ens plantegem de manera glo-bal quina seguretat volem al poble. És horaque definim quin tipus de policia volem pelpoble i quines funcions bàsiques ha de fer. Éshora que es redacti un Pla de Seguretat en elque s’incloguin els obligatoris, i encara noredactats, Pla Neucat o Pla contra Inundacions.

És necessari fer un debat públic en que hi par-ticipin totes les veus socials del poble des delspartits, passant per les associacions cíviques,fins als ciutadans que vulguin participar a títolindividual. La seguretat, també és cosa de tots.

Obligat per la crisi del deute i per la imposi-ció dels mercats, el govern espanyol va rectifi-car sobtadament i dràsticament. La seva pro-posta però, entre d'altres, va passar percarregar els neulers sobre els pensionistes,una proposta que va prosperar gràcies a lacomplicitat de CiU. Esquerra es va comprome-tre a mantenir una actitud constructiva i decooperació davant l'anunci de reformesestructurals i va allargar la mà al govern ZPper pactar la reforma laboral, sempre que estraduís en una reforma que generés més ocu-pació i més estabilitat, però no per abaratir l'a-comiadament.

Si bé és cert que la reforma ha d'abordarnecessàriament la rigidesa i la precarietat delmercat laboral, no ho és que aquest pugui serel pretext per abaratir dràsticament l'acomia-dament. La prioritat era, per tant, consensuaruna reforma que tingués com a propòsit elfoment de l'ocupació —i per tant la reduccióde l'atur— i no un acomiadament barat. Lareforma havia de tenir com a prioritat facilitarl'entrada al mercat laboral, no la sortida, i coma conseqüència reduir l'atur.

Esquerra va entaular converses, amb unavoluntat constructiva, per concretar la propos-ta sota les premisses esmentades. La reformapresentada, tot i que ambigua, era un punt departida estimable.

Però finalment, el govern espanyol hasucumbit a la pressió de la patronal i de ladreta, ha optat per una reforma laboral que ésla llei de l’embut: la part ampla per a l’acomia-dament fàcil i barat, i la part més estreta per al’entrada al mercat de treball.

A l'hora de la veritat, el govern ZP ha apos-tat per una reforma que, no només precaritza-rà el mercat de treball, sinó que afavorirà lasortida fàcil dels treballadors del mercat labo-ral, dues premisses que Esquerra no pot com-partir.

Amb motiu de l’ajust aprovat pel PSOE i fetpossible per l’abstenció de CIU per reduir eldèficit públic que es fonamenta en una retalla-da salarial, la congelació de les pensions, re-ducció de la partida dedicada a la llei dedependència, entre d’altres i que han d’aplicarper imperatiu legal totes les administracionsCatalanes.

Els poders mediàtics recolzen aquesta polí-tica fent créixer la sensació que tenim massesempleats públics, que massa gent cobra delspressupostos generals de l’Estat quan la reali-tat és que estem molt per sota de la mitja dela Comunitat Europea i que Catalunya està persota de la mitjana d’Espanya.

La realitat és que a Catalunya ha disminuït elnombre de persones assalariades del sectorpúblic en 1,3 % des de 2005 2008. Per contra,des de 2005 al 2008 els assalariats del sectorpúblic a Espanya s’han incrementat en un 3,3%.

La ràtio habitants/empleats públics a Cata-lunya és de 24.3, molt per sota de la d’Espa-nya, que és de 17 habitants /empleat públic. AExtremadura es de 11 a l’Aragó 14.5. A Euro-pa, Suècia n’hi ha 8, a Finlàndia 9 a França iBèlgica 12.

No ens cansarem d’explicar que el dèficitpúblic d’Espanya és el resultat d’una políticaeconòmica irresponsable i insostenible. Elgovern del PSOE en els últims anys ha anatdebilitant el ja prou fràgil Estat de benestarposant en risc la seva sostenibilitat. Han estatanys de continuades rebaixes fiscals en bene-fici precisament a les rendes altes. S’ha elimi-nat l’impost de patrimoni, han reduït el tipusde l’IRPF per a les rendes més altes, hanreduït l’impost de societats (augmentantencara més la diferència de tributació entre elssalaris i el capital) i s’han mantingut el refugisfiscals per als instruments especulatius.

Ara, més que mai, defensem els serveispúblics i la seva qualitat que es garanteixsobretot amb la feina dels treballadors i treba-lladores, ben gestionats i eficients com agarantia de redistribució de la riquesa, d’igual-tat d’oportunitats, i de cohesió social, plantantcara amb decisió a tots aquells que volenreduir el sector públic.

La reforma laboral, la llei de l’embut

Las seguretat, també és cosa de tots

La realitat delsserveis públics

de Catalunya

entitats, successos, curiositats, activitats, oci, el dia a dia Societat

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 13

L’ACA informa...Arrels es presenta al públic

Pol Artola

El diumenge 13 de juny es va dur a terme a l’Ametllal’acte de presentació pública d’Arrels. Es tracta d’unaassociació cívica municipal l’objectiu últim de la qual ésfomentar la participació del conjunt de la ciutadania enl’activitat política municipal i incentivar el debat i la cre-ació de l’opinió pública pel que fa a temes que afecten ipreocupen als ciutadans de l’Ametllla.

Joaquim Aguilar, president de l’associació, va argu-mentar que Arrels neix a causa de la preocupació queels causa la degradació de la vida política i la desafec-ció ciutadana vers aquesta i les institucions democràti-ques. Així, pretén actuar organitzant i canalitzantaquestes insatisfaccions per forçar canvis que creuenimprescindibles. Algunes de les propostes més relle-vants del programa són aquestes: l’abandonament dela utilització partidista dels mitjans de comunicació; lapràctica de la transparència promesa en els programeselectorals; l’adequació de les retribucions dels nostresgovernants i una millora en l’accés a la informació i laparticipació ciutadana. Per tal de fer-ho possible, Arrelsha organitzat varies comissions que analitzaran dife-rents tipus de problemàtiques com economia, urbanis-me, seguretat, comunicació, cultura...

Joan Guarch, secretari de l’associació i coordina-dor de la comissió de Medi Ambient, va exposar elque serà la primera iniciativa en aquest sentit.Aquesta comissió tractarà el projecte de construcciód’una planta de biomassa a la Garriga. L’associació haconvidat a diferents especialistes en el tema i unrepresentant de l’empresa a una taula rodona en laque es debatrà i es donaran diferents punts de vistaper tal que els ciutadans es puguin construir la sevapròpia opinió sobre el tema.

Per últim, Fernando Pindado, subdirector generalde Participació en àmbit local de la Generalitat, vaimpartir una xerrada sobre participació ciutadana ensubstitució d’Àngel Merino, que no va poder assistir al’acte per altres compromisos.

TAULA RODONA SOBRE LA BIOMASSA

Així les co-ses, la comissióde Medi Ambentva organitzar eldarrer dia delmes de julioluna taula rodo-na per a tractarla futura ins-tal·lació d’unaPlanta de Cogeneració d’Energia a partir de BiomassaForestal a la Garriga. Per a tractar aquest tema, es vaconvidar a un representant de l’empresa que vol ins-tal·lar-la, el qual va refusar la invitació, al Sr. PepPuig, Dr. Enginyer industrial, el qual va desgranar enquè consisteix aquesta forma d’obtenir energia, laSra. Carme Valls, Dra. en medicina, la qual va parlarsobre la nocivitat d’aquestes plantes de cogeneració iel Sr. Ferran Gotán, membre de la Plataforma Antiin-cineradora del Congost, el qual va exposar quin haestat el procés seguit fins el moment, tot posantèmfasi en els canvis urbanístics que comporten lainstal·lació de la Planta de Biomassa.

A la conferència, que es va celebrar a la Sala Poli-valent de la Biblioteca, hi va assistir un bon nombrede persones.

Com molts de vosaltresja sabeu, el passat mes defebrer es va fer l’Assem-blea General de l’ACA, i talcom manen els Estatuts esva procedir a elegir unanova Junta. Primer de totvoldríem agrair a la Juntasortint la feina feta durantaquests dos anys, i espe-rem que la nova no usdecebi. Intentarem fer elmillor pel bé dels nostrescomerços.

La Junta actual la com-posen: President: Òscar Porcar(Ferreteria Maspor).Vicepresidenta: MartaMateos (Bar Restaurant ElRacó). Secretaria: Esther Coro-minas (Andreu4x4 Auto-mòbils). Tresorera: Dolors Sán-chez (Perruqueria D. Sán-chez).Vocals: Mercè Batlles (L’ Estanc). Jesús Hernández (Asses-soria J. Hernández).

Teresa Garriga (FruiteriaNaps i Cols).Jesús Beltran (Taxis Bel-tran).

Dit això, voldríem expli-car la nova Campanya quehem preparat per aquestestiu amb el títol:

COMPRA I GUANYAamb l’ ACA

Sota el lema COMPRA IGUANYA, des de la Juntahem preparat aquestacampanya que començaràel mes de juliol a les boti-gues associades a l’ACA del’Ametlla del Vallès.

El funcionament d’a-questa campanya és molt

senzill. Per la compra rea-litzada a qualsevol delscomerços del poble asso-ciats a l’ACA, s’entregaràuna butlleta en la qual s’hiha de posar el nom i el te-lèfon; aquesta s’ha de di-positar en una urna que hihaurà al mateix establi-ment. Cada butlleta entra-rà en el sorteig de vals de10, 20, 50 i 100 € queregalarà l’ ACA per gastara qualsevol botiga associa-da a l’ACA.

El sorteig es farà a por-tes obertes el dia 30 deJuliol a la Sala Polivalent.

Als guanyadors se’lstrucarà per tal de comuni-car-los el premi i recollirels vals.

Esperem que sigui unacampanya que us agradi imotivi la compra als nos-tres comerços.

Us volem recordar tam-bé que podreu consultarels guanyadors a la web del’ACA: www.aca-aca@ametlla.cat

Ets del 60? En fas... 50?Ets del 60? En fas... 50?Apunta’t al sopar de “cinquantons”Apunta’t al sopar de “cinquantons”

Tels de contacte: 93 843 01 99 / 661 92 05 88Tels de contacte: 93 843 01 99 / 661 92 05 88

Nova sang per al món

El passat 14 de juny es va celebrar el Dia mundial del donant de sang amb dos objectiusfonamentals: conscienciar sobre la necessitat que es disposi de sang i de productes derivatssuficients i retre un homenatge a tots els que, de manera voluntària i altruista, donen sang.

Enguany, l’èmfasi de la celebració, es va posar en la necessitat de captar nous donants desang, especialment entre els joves, tal com el lema de la jornada suggereix: “Nova sang per almón”. I és que cal que siguem conscients que, a Catalunya, l’any 2009 van donar sang 39,33persones de cada 1000, una xifra que se situa encara per sota dels 45 que aconsella l’OMS. Amés, es constata que a Catalunya, el nombre de donants joves suposa només un 12,18 %.Una de les accions que s’han engegat des del Departament de Salut de la Generalitat és la uti-lització de noves formes de comunicació, com són les xarxes socials per informar sobre l’estatde les reserves de sang i conscienciar els joves sobre la necessitat de donar sang.

A l’Ametlla, l’índex de donacions de l’any passat es va situar en un 24,5 per mil. Des del’Associació de Donants de Sang del Vallès Oriental volem animar a tots els ametllatans aparticipar en les jornades de donació de sang que es fan al nostre poble quatre vegades al’any: gener, maig , setembre i, de manera extraordinària, durant la Festa Major, per tal decol·laborar en fer possible que, a través d’aquest acte tan generós i solidari, les reserves desang a Catalunya s’acostin cada vegada més a les xifres que serien idònies. La sang no espot fabricar; l’única manera d’obtenir-ne és a través de la donació.

La propera donació a l’Ametlla tindrà lloc el dia 21 d’agost, de 10 a 14 h, i de 17 a 21 h,com un acte més de la Festa Major. Com en anys anteriors, la donació puntuarà amb un puntsolidari en la competició entre el barri de dalt i el barri de baix. Us convidem a tots a pren-dre-hi part, però especialment, i seguint el lema de “ Nova sang per al món”, als joves i a lespersones que encara no sou donants.

Els Delegats a l’Ametlla

entitats, successos, curiositats, activitats, oci, el dia a dia Societat

Diari de l’Ametlla, juliol de 201014

Jazz per Santo Tomás i Somotillo

El divendres 18 de juny va tenir lloc un concertsolidari organitzat per l’ONG Amics de Santo Tomás iSomotillo per la regidoria de cooperació de l’Ajunta-ment de l’Ametlla.

Aquest acte va servir per a recollir fons per alsprojectes que s’estan duent a terme a les poblacionsde Nicaragua de Santo Tomás i Somotillo, alhora queva servir per exposar les darreres accions dutes perl’ONG en aquest indret. Les encarregades d’explicarels projectes fets o endegats en el país llatinoamericàvaren ser Manuela Garrote i Maite Bravo, presidenta ivicepresidenta de l’ONG respectivament.

El concert de jazz va anar a càrrec de Marcelo Mer-cadante i de Raynald Colom.

+ informació: www.somotillo.org

Can Moncau, reconegut pel seu centenari

El forn de pa i pastisseria Can Moncau, un delsestabliments amb més història i més arrelats almunicipi, va ser reconegut per la Generalitat de Cata-lunya, juntament amb altres 54 comerços, per ser unestabliment centenari.

Més de tres generacions de la família Moncau hanestat al capdavant del negoci fins l’any 2001. A partird’aquesta data, és la família Plumé qui regenta lapastisseria.

Jonathan Caballero exposa a la Garriga

Jonathan Caballero fa uns mesos que va exposar ala sala d’Art Carles Sindreu alguna de les seves obres.Aquest mes de juliol farà una altra exposició al TricatéCafè de la Garriga (situat a la Plaça de l’Església) i, almes de setembre, al restaurant Michelangelo deGranollers.

14

La Targeta Postal i l’Ametlla del Vallès

El passat dijous 27 de maig tingué llocun important esdeveniment a l’Ametlla.Vam inaugurar el Museu Virtual de la Targe-ta Postal de Catalunya, amb la presència del’alcaldessa M. Àngels Cabello, Quim Raga,Crisant Tengo i jo mateix. És el primer iúnic a Catalunya i a l’Estat. Unes 7.000postals de més de 220 municipis de Cata-lunya es poden contemplar en la web:museudelatargetapostaldecatalunya.cat.

Aquestes imatges són un document his-tòric i ens permeten veure com eren elsnostres pobles fa anys i e lmuseu donarà aconèixer formes de viure, arquitectura, pai-satge, costums... En definitiva és memòriacultural i memòria històrica.

Més endavant, amb edifici i espais ade-quats, permetrà la visita d’afeccionats, his-toriadors i escolars d’arreu de Catalunyaque faran servir aquestes imatges per alsseus treballs i publicacions.

Aquesta és una aposta de l’Ajuntament idel Cercle Cartòfil de Catalunya per la cul-tura, que és coneixement i és educació.

L’activitat cultural afavoreix l’activitateconòmica i aquesta aposta de l’Ajunta-ment és una aposta ferma pel futur.

Enguany fa 141 anys que va circular laprimera targeta postal il·lustrada al món.Va ser a Àustria, a partir d’una idea delprussià Dr. Heindrich Von Stephan. La mésantiga que coneixema Espanya és de 1892.

Culminem amb aquesta posta en marxade la web, una primera etapa que vamcomençar amb el fins fa poc alcalde JordiPousa, entusiasta del projecte des del pri-mer moment.

Els invitem a totes i a tots els ciutadansde l’Ametlla, obrir la porta del museu,entrar i gaudir de totes aquestes imatges.

Una cordial SalutacióRamon Pla Marco

President del Cercle Cartòfil de Catalunya

Reflexionem

Estem vivint una etapa de canvi enalgunes de les institucions més emble-màtiques del nostre país. En arribar elsegle XXI, el nostre país segueix sent unpaís petit dins d’aquesta gran Europa.

Els sardanistes hem organitzatactes per a tothom, però paguennomés uns quants. Però el que no hemsabut és aturar-nos a demanar a lesnostres institucions, que s’han dedicata donar la subvenció habitual.

Estic segur que el sardanisme tanadmirat al segle passat haurà de can-viar. Aquests valors que passen depares a fills, perquè d’altra maneranomés aconseguirem tenir ciutadansque mai s’identifiquen i el sardanismenecessita d’aquesta aportació devalors.

Les cobles que toquen les sardanesho fan perquè hi ha demanda per partdels sardanistes que volen ballar oescoltar. Això és fonamental, però hiha sardanistes encara avui que semblaque no ho entenen.

A vegades alguns es pensen que elsmúsics toquen per amor a l’art, però elque és ben cert és que si els músics nocobren, no toquen, i penso que el pri-mer que hem de replantejar som no-saltres mateixos els sardanistes per nohaver de dependre tant de les subven-cions.

A vegades, una tradició arrelada alpoble, juntament amb les inquietuds iles iniciatives d’unes quantes perso-nes, més un sentiment envers a la cul-tura, fa que es pugui assolir fitesimportants.

Josep Canudas

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura

15

Swing 7 tanca la primavera2010 de Concerts a Can Draper

El dimecres 16 de juny unes300 persones varen assistir al’últim dels Concerts a Can Dra-per- Primavera 2010.

Lola Tresserras, remarcàque “Concerts a Can Drapers’està dissenyant cada vegadamés com un espai de concòrdiaon tothom s’hi ha de trobar bé”.

Des d’aquesta perspectiva,es convidà als assistents amirar aquesta, la nostra terra,de diverses maneres i mitjançantpersones que han treballat pel foment la cultura i han afavorit les relacionssocials i la solidaritat. Cada una d’elles va rebre de mans de diferents membresde l’equip que dóna forma als concerts, una ram de flors com a penyora d’agraï-ment i reconeixement de la seva trajectòria. En Joan Sariol, la Montserrat Ponsai en Jordi Pousa i la seva dona, Fina, foren els afortunats.

La primera actuació va ser la de Mariona Camats i Torrents, alumna de l’Esco-la de Música de l’Ametlla, que va interpretar al violoncel, amb destresa de futurdestacat professional, els tres primers moviments de la Suite nº 3 de J. S. Bach.

A continuació va ser el torn de de SWING 7que connectà ràpidament amb elpúblic assistent tocant un swing i un jazz fresc i directe. Animada, sorprenent imagnífica fou l’actuació de Swing 7 que va créixer de forma espectacular ambles interpretacions de la cantant Marian Barahona.

Com ja és habitual en Concerts a Can Draper, la festa va continuar amb unvariat i gustós àpat preparat per en Francesc Roger i la família Giol i Draper, enresposta a la renovada voluntat de fer Concert, Taula i Conversa.

Es presenta el llibreLicencia para vivir

Pol Artola

Dijous 10 de juny a les20h. es va presentar el llibre“Licencia para vivir”, de FadyBujana. El Sr. Bujana és d’ori-gen libanès, va néixer a Beirut,i el 1989 va arribar a Espanya.És empresari i arquitecte, peròactualment es dedica al coa-ching empresarial i personal.És un dels autors més llegits

en creixement personal, i diu queté una tendència natural per inspirar altres persones.

En l’acte de presentació, ambientat amb un toc bohemi per la poca iluminacióa base d’espelmes i l’olor a herbes, el Sr. Bujana va exposar algunes de les teo-ries contingudes en el seu nou llibre d’autocreixement, exemplificant-ho ambexperiències que molts hem viscut o amb les seves pròpies. Així, l’autor de“Licencia para vivir” ens va explicar el que segons ell és la fórmula per ser feliç:PENSAR+ACTUAR = SER. Va remarcar reiteradament que les persones actuemper lleialtat, és a dir, amor a algú o quelcom, però que hem de ser conscients delque volem, responsabilitzar-nos prenent decisions i essent tolerants. Quandonem aquest pas, el de decidir, ja tenim molt guanyat, ja que així és com real-ment exercim la nostra llibertat. El següent pas és actuar, però dins la nostraàrea d’influència, que a vegades confonem erròniament amb la nostra àrea d’in-terès. El mestre creador, segons Bujana, és aquell que sap reconèixer la sevaàrea d’influència i sap gestionar les seves lleialtats, el que li reporta un èxit en lesseves actuacions, i alhora engendra la fe, que retroalimenta el poder (entès comel sentiment de certesa a l’hora de dur a terme quelcom exitosament).

Es presenta el llibreCaminos de paz

Davant unes 25 persones, laperiodista i escriptora Montse-rrat Ponsa va presentar, de lamà de l’exalcalde Jordi Pousa,el seu darrer llibre titulat“Caminos de paz”, un llibreque recull el seu diari de viatgerealitzat durant el seu periplearreu del món enrolada a laMarxa Mundial per la Pau. Jordi Pousa va definir Ponsacom una “dona valenta que

defensa els seus ideals, encaraque sigui políticament incorrecte” i com a “activista per la pau”. Va destacar delllibre que s’ha de “llegir a poc a poc” i que té passatges que “tant et fan plorard’alegria com de tristesa”. Ponsa va relatar un munt d’anècdotes que es recullen en el llibre i, per acabar,va apel·lar a la “responsabilitat de cadascú per a mobilitzar-nos per la pau”

Loreley i Permanyer a la Sala Carles Sindreu

Des del passat 18 de juny i fins el 4 de juliol s’ha pogut visitar a la Sala d’ArtCarles Sindreu una doble exposició d’Elisabeth Loreley (que utilitza la tècnicad’oli sobre tela) i de Rosa Mª Permanyer (que empra la tècnica de vitrall enfred). Aquesta exposició ha estat organitzada per l’associació artistes de l’A-metlla i per la regidoria de Cultura.

Concert de Can Draper

Jordi Pousa, amb Montserrat Ponsa

L’alcaldessa amb Fady Bujana / Pol Artola

El mes passat els tertulians hem llegit i comentat una de les gransnovel·les de la literatura catalana d’aquest segle XXI, Les veus delPamano (2004) d’en Jaume Cabré. Altra vegada, en aquesta tempo-rada, la lectura d’una obra ha coincidit amb un esdeveniment literarisignificatiu. Ens referim, ara, al Premi d’Honor de les Lletres Catala-nes que Òmnium Cultural acaba d’atorgar a aquest escriptor pel con-junt de la seva obra i la seva trajectòria.

Les veus del Pamano és una novel·la coral i intrahistòrica, segonsla concepció d’Unamuno, i ho és en la mida que recull les petites icomplexes històries que s’amaguen al darrera de la Història ambmajúscula. En aquest cas, al darrera de la Guerra Civil, les conse-qüències de la qual van omplir d’odi i crueltat una duríssima postgue-rra, i el seu ressò va arribar fins a la transició i als nostres dies. Perevidenciar-ho, Jaume Cabré, que concep la literatura com a recerca,construeix una novel·la d’històries entrellaçades, on l’anàlisi de lespassions humanes, uns personatges molt sòlids i un sorprenent trac-tament del temps li permeten parlar-nos d’herois anònims, de la ter-giversació de la història, de la necessitat de recuperar la memòria his-tòrica, de la impossibilitat del perdó, de la por a l’oblit.

Lola Tresseras(conductora de les Tertúlies Literàries)

Donem pas als tertulians:

Les veus del Pamano és un llibre colpidor que no deixa indiferent.Sobretot pels que vam viure la postguerra i recordem les moltesinjustícies i el mal que es va arribar a fer.

La novel·la presenta una compacta relació entre argument i perso-natges, i, sobretot, una profundíssima i sòlida creació d'aquest últims.Emocionant, dur i irònic aquest entreteixit d'històries des de la pos-tguerra fins als nostres dies. Impressionant també la descripció desentiments i la deriva tràgica i inexorable dels esdeveniments.

La seva lectura m'ha fascinat tant pel que diu com per la manerad'explicar-ho. Sensacional, especialment la forma d’anar endavant-endarrera que fa mantenir l'interès en tot moment. A la vall d'Àneuem van dir que narrava fets reals. Jo recordo quan es parlava demaquis i valoro la valentia que van tenir.

Les veus del Pamano és un dels millors llibres que he llegit en elsdarrers anys. Evidentment enganxa, però ho aconsegueix amb untext i una trama de qualitats evidents. Té riquesa idiomàtica (encisa-dor el llenguatge provincià usat) que posa al descobert, amb una

narració molt bona, la duresa de la guerra i la postguerra en un pobletdel Pallars.

Magnífic llibre. Una obra mestra que esdevindrà un clàssic. Per mi,lectura imprescindible. Gràcies, Jaume Cabré.

Marta Bayo

Les veus del Pamano requiere de atenta lectura. Centrado en laposguerra española, Jaume Cabré hace aflorar y mezcla magistal-mente venganza, poder, odio, amor, supervivencia... Pero un gustoamargo nos invade ante las situaciones de dolor e impotencia...

Antígona González

És un llibre increïble, és una història que t’atrapa. ¿Basada en fetsreals? Podria ser perfectament, ja que el que ens explica era freqüenten petits pobles on tothom es coneixia.

La narració, estupenda i original, està poblada de personatges quereien, que ploraven, plens de misèries però capaços alhora de prota-gonitzar gestes heròiques.

Personalment, jo també he plorat, he patit i al mateix temps hegaudit molt de la seva lectura.

Maria Teresa

D’aquest Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, en voldria desta-car unes declaracions que posen de manifest el seu compromís litera-ri: “amb l'únic que tinc un lligam és amb la llengua". La seva obra,treballada i madura, és fruit de la independència d’un escriptor moltresponsable davant la creació literària, perquè "escriure no és capbroma. No és un joc. M'hi va la vida".

Esther Granero

He gaudit molt rellegint Les veus del Pamano. És una gran novel·laque ens endinsa en la vida dura i difícil d'un poble del Pallars durantels primers anys de la postguerra, amb els ressentiments, les venjan-ces, els intents de resistència i les petites o grans històries personalsdels protagonistes. Tot això a partir d'uns manuscrits trobats cinquan-ta anys després per una mestra rere la pissarra d'una escola migenderrocada. El llibre contribueix a la recuperació de la memòria his-tòrica i fa palesa la necessitat de no oblidar.

Imma Barriendos

Diari de l’Ametlla, juliol de 20101616

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura

Paraules dels tertulians

VOTV t’ofereix

Una televisió pública per

conèixer millor la comarca

Uns continguts de qualitat,

protagonitzats pels vallesans

Una oportunitat per promocionar

el teu producte o servei

Una cobertura de tot el Vallès

Oriental amb una audiència

potencial de més de 400.000

espectadors

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 17

LA TELEVISIÓ DE LA NOSTRA

COMARCA

música, lectura, biblioteca, teatre, cursos, exposicions, premis, conferències, concerts, museus, debats Cultura

10 consells a pares i docentsPol Artola

Gregorio Luri, pedagog i doctoren filosofia, va ser l’encarregatde tancar el cicle de conferèn-cies ‘Idees i paraules’, el dime-cres 2 de juny a la Sala poliva-lent de la Biblioteca Municipal.La xerrada, en aquest cas, vatractar un tema que ocupa ipreocupa la nostra societat:l’educació.

El Sr. Luri va presentar i des-envolupar un decàleg de 10 arguments o consells sobre educació, útils tant perpares com per docents, extrets de dues de les més prestigioses i elitistes esco-les del món, situades a Nova York i a Dubai. La paradoxa que s’estableix quante n’adones que tots aquests consells són de sentit comú és el que el pedagogvol posar de relleu. Una educació de qualitat no depèn d’una gran inversió, sinódel sentit comú. També va destacar la concepció nòrdica de l’educació com undeure moral, la qual cosa no és així en el nostre país.

Així, va parlar de la importància del sentit de la col·lectivitat, un valor ambgran poder mobilitzador i que crea xarxes de relació; de la fixació clara delslímits del que poden fer els teus fills i de la importància de ser un model d’apre-nentatge, i no de saviesa. Defensa també els hàbits de lectura i la importànciadel llenguatge, que augmenta la nostra capacitat de reflexió. I destaca també eltreball intensiu i l’esforç constant, així com els treball manuals i la música. Perúltim, va posar èmfasis en el caràcter complementari de la figura paterna i de ladocent.

D’on vénen lesparaules?

Pat Millet

El passat 29 de juny, organit-zada per l’Àrea de Cultura del’Ajuntament de l’Ametlla delVallès es va celebrar una novaconferència del cicle “Idees iParaules”, que coordina enJordi Sedó.

En aquesta ocasió, va serel Sr. Joan Sariol qui va impar-tir la conferència, que tenia

per títol: “D’on venen les nos-tres paraules?” i que estava programada en una altra data.

Jordi Sedó, coordinador del cicle, va presentar a en Joan Sariol com a llicen-ciat en filologia clàssica i catedràtic de llengua i literatura grega, així com vice-president de la FUMH.

Aquest, a continuació, va iniciar la seva conferència, tot destacant que:“tothom sap que el nostre idioma procedeix del llatí, parlat antigament pelshabitants de Roma, i per això diem que la nostra llengua és romànica. Se sap,també, que el grec i fins i tot l’àrab van deixar-hi importants marques. Ara bé,quines són aquestes empremtes? Com es materialitza en la nostra manera deparlar el pas de tots aquest pobles per la nostra terra?”

Joan Sariol va fer una explicació completa sobre l’origen de les paraules iens va explicar curiositats i secrets que la nostra mateixa llengua amaga darre-ra els mots que utilitzem a diari.

El públic va seguir tota la xerrada amb molt d’interès, atrets pel tema expli-cat per Sariol, que el va conduir amb habilitat i transparència.

Gregorio Luri Joan Sariol a la sala polivalent / Miquel Sebastià

Diari de l’Ametlla, juliol de 201018

HORARI PER RALITZAR LES PROVES DES DE LA BIBLIOTECA:Dilluns d’11’30 a 14 h

llibres, música, revistes, internet, recomanacions, novetats, opinió www.ametlla.cat/biblio

La Biblioteca, centre col·laborador de l’ACTIC

L’ACTIC és un certificat que acredita a qualsevol persona major de 16 anys un determi-nat nivell de competències (bàsic, mitjà o avançat) en TIC davant de qualsevol empresa oadministració. S’aconsegueix mitjançant una prova telemàtica. I des del 28 de juny lapodeu venir a realitzar a la biblioteca!

Recordeu que durant el juliol la biblioteca també us acompanyarà a la piscina gràcies a la Bibliopiscina de Ca l’Arenys! Podeu venir dedilluns a divendres de 16:30 a 19:30h. I a més de consultar llibres i revistes, també podreu participar en activitats per a tota la família!

Si voleu tenir un plus en el vostre currículum o actualitzar els vostres coneixements eninformàtica, consulteu la pàgina web oficial del ACTIC(http://www20.gencat.cat/portal/site/actic) o pregunteu al personal de la Biblioteca.

TALLERS I CONTES AL COSTAT DE L’AIGUA

Cada dimarts, a les 17:30 h., un taller

* dimarts 6: Imants de nevera

* dimarts 13: Fem braçalets i trenes

* dimarts 20: Dibuixem amb ceres

* dimarts 27: Fem molinets de vent

Cada dijous, a les 17:30 h., una hora del conte

* dijous 8: Iogurt de contes amb cireraa càrrec de Mercè Rubí

* dijous 15: Contes per a plorar de riurea càrrec de Sandra Rossi

* dijous 22: Claquejant històries de semprea càrrec d'El lladre dels guants blancs

* dijous 29. El sol té xarrampióa càrrec de Mon MasEEll ss aarr tt ii ss tt eess ddee ll mmeess

Ariadna VegasSánchez

Anna AlonsoMartí

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 19

activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

La Diada del Bàsquet

El diumenge 6 de juny, i sota el marc de la Festade l’Esport, el Club de Bàsquet l’Ametlla va celebrar laseva Diada del Bàsquet.

Els esportistes i les seves famílies van gaudir d’uncircuït de bàsquet al carrer, una activitat en conveniamb la Diputació de Barcelona i amb el suport de laFederació Catalana de Bàsquet.

No es va poder fer al carrer degut a les plujes d’a-quells dies, però fer-ho al Pavelló fins i tot va afavorirl’ambient. Tothom s’ho va passar d’allò més bé. Lafesta va tenir un magnífic colofó: un dinar de germa-nor amb prop de 180 persones.

Clar de Lluna

El dia 17 de juliol escelebra el Clar deLluna, la caminada tra-dicional dels 3 i més.

La sortida a les21.30h de la plaça del’Ajuntament, el reco-rregut dura aproxima-dament d’una hora itres quarts i transcorreper can Busquets, SantNicolau, Cementiri,casc urbà, font de laMina i Ajuntament.

Com ja és habitual,a l’arribada a l’Ajunta-ment hi haurà unaxocolatada i regals pera tothom.

El preu del tiquet ésde 2€, i es pot comprara la botiga de FrancescPou o fins mitja horaabans de sortir a lamateixa plaça.

Èxit de Ribot a la Titan Desert

Un any més l’ametllatà Santi Ribot ha participat al’exigent prova Titan Desert, una cursa de resistèn-cia en bicicleta de muntanya que es podria definircom la més dura del món.

Ribot va competir conjuntament amb Núria Laucoa la categoria Duo Mixt, amb l’equip Madform-Aur-mantrans-Basolí, categoria de la qual van quedarcampions.

Santi Ribot

Diari de l’Ametlla, juliol de 201020

activitats esportives, calendaris, competicions, resultats, entitats esportives Esports

Cloenda del Servei d’Esports

El 12 de juny es va celebrar la cloenda de les activitats dels Servei d’Esports. Alpavelló vam poder veure una mostra de kàrate, activitat física per a la gent gran,dansa, dansa del ventre i “juguem ballant” i preesportiu per part dels més petits. AlClub Esportiu del Vallès, pares i fills van compartir l’últim dia de l’activitat de tennis, i alClub Hípic la Quaranya vam haver d’esperar al següent dissabte, el dia 17, per veurel’espectacle, ja que el 12 es va suspendre per por de la pluja.

Trobada de ping-pong

El dimecres 16 de juny es va celebrar al pavellómunicipal una trobada esportiva amb els cursos decicle mig de primària de les escoles Bertí i Els Cingles.Nens i nenes de 3er i 4art van gaudir d’un matí demini ping-pong i coneixement mutu.

Aquesta activitat tanca el Programa de Mini ping-pong a les escoles que aquest any l’Ajuntament del’Ametlla ha realitzat en conveni amb la Diputació deBarcelona i amb la col·laboració d’ambdues escolesde primària del nostre municipi.

El netbook de l’Eduvólei

"El netbookd'Eduvólei” ja téguanyadora. Elsenyor JosepAngrill, d'Amet-lla Edicions, pa-trocinador delsorteig, va fer ellliurament del'ordinador, quetocar a una sim-patitzant de Ba-dalona. El sorteigva ser fonamental per a finançar el viatge al Campio-nat d'Espanya al qual l'Infantil Masculí d'Eduvólei vaparticipar el mes de maig a Llanes (Astúries).

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 21

Busos nocturns per a les festes majors

Si vols posar un

anunci, truca al:

93 843 25 01

o bé escriu a:

comunicacio@ametlla.cat

activitats, PICA, GEPA, informació, C17 Els joves

Un any més, l’Àrea deJoventut coordina serveisd’autobusos al VallèsOriental. Les dues líniesd’autobusos dels qualspodrem gaudir aquestesfestes majors són el Busdel C-17 (el Pla d’HàbitsSaludables de l’Àrea deBenestar) i el Bus Nocturnde L’Ametlla del Vallès.

Els Bus de la FestaMajor s’oferirà les nits del20 al 22 d’agost. Aquest esdirigirà cap al centre del’Ametlla del Vallès, on esfa la celebració, i anirà fentparades als barris respec-tius del poble per tornarals usuaris.

Per la seva banda, elBus Nocturn del C-17 cir-cularà en les festes majorsrealitzades de cara alsjoves procedents d’algu-nes localitats del VallèsOriental. Aquest cop, lesparades es realitzaran al’Ametlla, El Figaró, Bella-

vista, la Garriga i finalmentCorró d’Avall.

Aquest servei s’ha po-gut promoure gràcies al C-17, Pla Supramunicipal dePrevenció deDrogues i Pro-moció d’HàbitsSaludables del’Alt Vallès O-riental, que vacomençarl’any 2008 do-nat a conèixercom a un pro-jecte enfocatcap a la pobla-ció jove, prin-cipalment en-tre els 14 i 30anys, ambl’objectiu d’es-talviar els ris-cos que podensofrir els joves en trans-ports privats i donar l’opcióa fer ús del sistema detransport que ofereix l’or-ganització.

La inscripció es pot rea-litzar al Punt d’InformacióJuvenil o bé a la web del’Ametlla i, a més, és total-ment gratuïta. En cas de

que no s’hagi inscrit el bit-llet es pot comprar a laparada amb el preu d’1euro al matei moment.

En cas de ser menor

d’edat s’ha de dur unaautorització paterna perfer ús del transport i, amés, hauran de donar elnúmero de telèfon a el/la

monitor/a quees farà càrrecde posar-seen contacteamb ells encas d’algunproblema ocontratemps.

Com elsdarrers anys,dins el trans-port hi hauràun/a moni-tor/a el quals’encarregaràde que l’assis-tència delssol·licitantsestigui ocupa-

da per ells i que les direc-trius que s’han establertjuntament amb el conduc-tor de l’autobús es com-pleixin.

L’organització deixamolt clar que no es faràresponsable si no s’arribaa l’hora concertada, ni detenir una plaça asseguradaal següent Bus (en casd’haver-hi més d’un).

A més, estableixen nor-mes que, com cada anys’exigeix, respectar i se-guir. En cas contrari, tantel/la monitor/a com elconductor de l’autobústenen el ple dret de no dei-xar entrar aquella personaque estigui tenint un com-portament incívic, que ha-gi consumit substàncies obé que un cop dins deltransport fumi, mengi obegui. Cal destacar quel’organització no es faràresponsable dels actes queaquella persona pugui ha-ver realitzat fora del trans-port.

Per més informació visi-teu al PICA o bé consulteu:

www.ametlla.cat

Diari de l’Ametlla, juliol de 201022

L’associació de dones de l’Ametlla té, des de fa temps, una secció de puntaires liderada per la Sra.Carme Riba, una fervent i apassionada puntaire que ja fa setze anys que s’hi dedica. L'Agrupació deDones l'Ametlla es va fundar l'any 1982 i organitza, cada any, el Carnaval de les dones, la Fira deSant Ponç, la degustació de truites per la Festa Major, el berenar de Santa Llúcia i, a més, participaen altres celebracions del poble en les quals hi sigui requerida.

Pat Millet

L’origen del treball de lespuntaires prové del nord d’I-tàlia. A Catalunya, se situenal segle XVII. Les eines pertreballar el coixí, entre d’al-tres, són els boixets, lesagulles, el fil, els patrons iles tisores, que generalmentpertanyien a la puntaire perqüestions d’herència.

Ens trobem a casa de laCarme Riba, mestre depuntaires, i l’acompanya laPaquita Maimó, presidentade l’Associació de Donesde l’Ametlla.

És la Carme qui parla iens explica: “Ara faràquinze anys de la primeratrobada de puntaries aquí,a l’Ametlla. Jo ja en fa benbé setze que vaig comen-çar a aprendre a fer puntesde coixí i a interessar-mepel tema. Primer anava aMartorelles i, en saber-nemés, molt animada vaiganar a la primera trobadaque es realitzar a la Garri-ga. Allà em vaig trobaramb l’Antònia, la qual, alsaber que jo venia de l’A-metlla, em va demanarque els hi ensenyés el quejo havia après “.

Així comença la històriad’un estil de treball quet’ha d’agradar molt i que,

pel que ens diuen, engan-xa. És clar que, per lògica,has de tenir facilitat per lacostura o per qualsevolaltre tipus de labor.

Segons afirma la Paqui-ta, “El que fa la Carmeamb el coixí són merave-lles, meravelles!”.

Amb les puntes es potfer de tot: vestits, coixins,cortines, elements valuo-sos per roba de llit, tova-llons, etc. Volem afegirque, segons els estudis,calculen que a tot el Princi-pat de Catalunya, especial-

ment a les comarques de lacosta, cap a mitjans delsegle XIX treballaven fentpuntes 34.000 dones detotes les edats. En aquestaocasió, puntualitza la Car-me, “Ara hi ha trobades atot arreu. A més, és unafeina que pot servir com ateràpia que recomano atotes les edats”.

Ens explica tot el proce-diment a seguir. Si no tensel coixí davant amb el seupatró i totes les einesabans esmentades, ésmolt difícil començar a tre-

ballar. Per tant, es recoma-na, per a qui estigui inte-ressat en aquesta discipli-na, que s’apropi a lapropera trobada i observiles filigranes que fan.

“Les puntes que acostu-mo a fer jo s’aparten unamica de la punta geomètri-ca” ens diu la Carme. “Éstan bona que improvisa”confessa la Paquita.

Pel que fa a l’aprenentat-ge, afirma “tinc moltesalumnes de diferents edats,aquí i a d’altres indrets”.

Les puntes de coixí

sembla que hagi de seruna activitat únicamentper a dones, però fins i tot,hi ha homes puntaires.“Hores de dedicació? De-pèn de cadascú. Jo, totesles tardes i fins les vuit delvespre, m’hi poso”.

Ens ensenya una pun-ta, francament bonica,d’uns 14 centímetresd’amplada. “Aquesta portafeina, però quasi està aca-bada”. A l’Ametlla sónunes divuit puntaires.Aquesta secció està inte-grada dins l’Associació deles Dones de l’Ametlla . LaCarme fa uns vint anysque viu a l’Ametlla i estàmolt contenta. De petita jali agradava cosir, planxar...

Una persona que tinguiartrosi o problemes articu-lars semblants a les manso dits pot fer puntes per-què és un gran exercicimanual i molt sa pel cer-vell. Per la Carme, sónmolts anys de dedicació id’entrega i sobretot desta-ca com de bé s’ho passena les reunions que cele-bren mentre fan les clas-ses tots els dilluns en localde l’associació: xerren,berenen, comenten...

Confirmat per ellesmateixes, que diuen satis-fetes: “Ho celebrem tot !”

Associació de puntaires

Associacions / Entitats / Equipaments

Carme Riba i Paquita Maimó, amb una punta de coixí / Rafael Sánchez

CONCERT D’ESTIU DE LA CORAL “LO LLIRI”

Diumenge 18 de juliol, a les 19 hores a l’església

Si vols posar un

anunci, truca al:

93 843 25 01

o bé escriu a:

comunicacio@ametlla.cat

Serveis

Ajuntament

Biblioteca

PICA

Bombers

Camp de Futbol

CAP Ametlla

CAP La Garriga

Club Can Camp

Club E. Vallès

Mossos d’Esquadra

Consell Comarcal V.O.

Correus Ametlla

Creu Roja Granollers

CEIP Bertí

CEIP Cingles

Escola de Música

Esp. Municipal Can Camp

Estabanell

Farmàcia Puigdollers Dilluns-Divendres: 8.30 - 13.30

16.30 - 20.00

Dissabte: 9.00 - 13.00

17.00 - 20.00

Diumenge i festius: 9.30 - 13.00

Farmàcia VallasDilluns-Diumenge: 09.00 - 22.00

Farmàcia Viña Mata24 h. de dilluns a diumenge

Fecsa-Endesa (Avaries)

Funerària Granollers

Hisenda Granollers

Hospital Granollers

IES Eugeni Xammar

Jutjat de Pau

Llar Infants El Carrilet

Llar Infants l’Ametlla

Mossos Trànsit

Mútua del Carme

Parròquia

Pavelló d’Esports

Piscines Ca l’Arenys

Policia Local

Policia Nacional Grano.

Protecció Civil

Ràdio Ametlla

Can Moret

Repsol Butano

Residència Millet Park

Residència Fsca. Roig

Residència l’Ametlla

Santuari Puiggraciós

Sorea Ametlla

Taxi l’Ametlla

Taxis Beltran

Tele Taxi L’Ametlla

Urgències Mèdiques 24 h.

Veterinari

93 843 25 01

93 843 19 66

93 845 72 01

93 849 60 80

93 845 70 94

93 843 22 67

93 871 80 81

93 843 11 50

93 843 28 27

93 860 85 00

93 879 14 44

93 843 26 04

93 861 12 40

93 843 27 78

93 845 70 39

93 843 28 82

93 843 11 50

93 860 91 09

93 843 25 46

902 50 77 50

93 861 82 30

93 870 76 00

93 842 50 00

93 843 01 25

93 843 28 08

93 843 02 50

93 843 00 20

088

93 870 80 99

93 843 00 23

93 843 28 65

93 843 21 10

93 843 29 92

93 870 75 99

93 843 24 26

93 843 29 61

93 843 02 53

93 870 07 97

93 843 00 71

93 843 29 84

93 843 27 86

93 744 50 30

93 843 22 56

93 843 0249

670 79 72 79

93 843 22 65

061

607 62 26 77

93 843 19 07

93 870 40 18

TELÈFONSD’INTERÈS L�AMETLLA › LA GARRIGA ›

BARCELONA (Pl. Catalunya)BARCELONA (Pl. Catalunya) › LA GARRIGA ›L�AMETLLA

L�AMETLLA DELVALL¨S

GRANOLLERS

GRANOLLERSL�AMETLLA DEL

VALL¨S

HORARIS BUS › TREN

La meva ruta:

DeixalleriaCamí de Can Draper

s/n93 113 60 37

Dilluns:tancatDe dimarts a divendres:

Matí de 10 a 13h.Tarda de 16 a 18h.

Dissabte:Matí de 10 a 14h. Tarda de 16 a 18h.

Diumenge : Matí de 10 a 14h.

Recollida selectivaDe vidre:Primer divendres de cada mes.

De paper i cartró:Dimecres i devendres de cadasetmana.

De mobles vells:902 088 938

De runes:Gestió de runes, Tamayo 93 860 51 34

TREN TREN BUS BUS BUS

Diari de l’Ametlla, juliol de 2010 23

La Rebotiga

Diari de l’Ametlla, juliol de 201024

Pat Millet

La Rosa Sala i Bossy venia a l’Amet-lla del Vallès des de petita, amb laseva família, i ja fa 20 anys que téaquesta clínica dental, situada alcarrer de la Torregasa,73.

És odontòloga i estomatòloga, i vala dir que el cognom Bossy està total-ment vinculat amb aquesta ciènciamèdica. La Rosa ens posa al correntde tota la seva història: “Ve tot delmeu besavi Bossy, que va ser el pri-mer dentista de la família. Ell era fran-cès. Després va instal·lar-se a Grano-llers i viatjava per tot el Vallès Orientalfent la seva tasca. Els tiets Bossy vanser la continuació d’ell, ja que els tresgermans eren dentistes. La mevamare no, ella va estudiar farmàcia.També tinc cosins que duen a termeaquesta professió”. Realment unafamília amb una clara vocació.

Creiem que a tothom, generalment,ens fa una certa basarda visitar eldentista i, possiblement, només hofem quan no tenim altre remei, per-què el dolor ens resulta insuportable.Ella ens respon: “Penso que és deguta que treballem molt a prop de la carai hem d’obrir força la boca. Com diusbé, els aparells són molestos, fansoroll, les vibracions... No és genscòmode. Ara bé, he de dir que tot aixòha millorat molt; els aparells, els mot-lles... I amb els anestèsics tot es famés tolerable.”

Entrem a parlar del tema de costos,importants despeses que generen fer-te un tractament bocal, i ens reconeix“és car, però els dentistes hem deposar per part nostra tot el material,tota la part d’esterilització i d’higiene,tots els anestèsics... és a dir, absolu-tament tot, i naturalment això hoencareix, és evident”.

En el cas de formar part d’unamútua, a l’apartat d’odontologia etcobreixen molt poc. Ens preguntem sila gent en global tenim cura de la nos-tra higiene bucal. “En general no, peròmoltes vegades és per desconeixe-ment o per manca de temps. Quin ésel sistema perquè una boca es man-

tingui sana? Bàsic: rentar-se les dentstres cops el dia, sobretot el matí i alvespre, arribant a tota la boca i, uncop a l’any, visitar el dentista. Totdepèn de cada boca, i hem de pensarque és més important portar unadieta sana i seguir els hàbits higiènics,que el fumar o el cafè que embrutenles dents... Sobre els raspalls de dentsi els dentífrics o elixirs et diré quet’han d’orientar segons el problemaque tinguis. Si és de càries o de geni-

ves... Els blanquejadors? El blanque-jament està indicat en determinatscasos com a un bon tractament ade-quat en un cas necessari ”.

L’odontologia ha tingut una evoluciópositiva. Quan la Rosa va començar fa20 anys, molts empastats es feienmetàl·lics. “Actualment és impensableposar un empastat metàl·lic per qües-tió d’estètica. Hem avançat molt ambmaterials, radiologia, sobretot amb eltema dels implants... Si a partir dels 5anys ja pots fer-te una idea de comevolucionarà la boca del nen, és reco-manable assistir al dentista.

És hereditària la malformació? Sí, laforma de tancar és important. Nor-

malment, quan els pares tenen malaoclusió, els fills també” .

S’ha trobat amb pacients que du-rant la visita s’han adormit i els hahagut de despertar perquè en fer-hotancaven la boca i, és clar, no podiaseguir treballant.

Actualment, no cal ser metge perpoder exercir l’odontologia, fas laselectivitat i entres directament aodontologia, que són cinc anys decarrera.

Espanya està a un bon nivell res-pecte la resta d’Europa. Opina que ésuna professió molt solitària. “Consis-teix en estar amb el pacient i el seuproblema, al qual t’enfrontes tu sol”.

Dins de l’odontologia hi ha vàriesespecialitats, com l’ortodòncia, l’en-dodòncia, la peridòncia, la cirurgiamaxi facial... Queda clar que cal pre-venir les malalties bucodentals, ja quepocs cops tenim consideració cap a lanostra dentadura, sense ser cons-cients de que no deixa de ser una einaimportant del nostre cos.

La Rosa té al seu costat, des de fa10 anys, a l’auxiliar Judit Bassa.Abans, de cada promoció de metgessortien aproximadament uns trenta oquaranta dentistes, eren pocs. Actual-ment hi ha dos facultats que són laCentral de Barcelona i la Internacio-nal, on cada anys surten al menys du-es promocions de dentistes. És unaprofessió que anat augmentant.

Dins de la seva estada, mentre unestà assegut a la cadira del “martiri”,pot gaudir d’una magnífica magnòliaque es veu per la gran finestra quedóna el jardí.

Nosaltres ens preguntem: ¿conti-nuarà la saga d’aquesta família en elcamp de l’odontologia? El temps hodirà.

El més important és que hem deseguir els consells de la Doctora peraconseguir una boca sana.

Clínia Dental Rosa Sala Bossy

Abans, de cada promoció de metges sortien aproximadament uns30 o 40 dentistes. Actualment hi ha dos facultats, que són la Centralde Barcelona i la Internacional, on cada anys surten al menys duespromocions de dentistes. És una professió que anat augmentant.

L’odontologia és labranca especialitzada dela medicina dedicada ales dents, a les sevesafeccions i a la seva hi-giene i conservació. Téels seus inicis 3.000anys abans de Crist, ambels metges egipcis queincrustaven pedres pre-cioses a les dents.

Els etruscos i els feni-cis utilitzaven bandes ifilferro d’or per la cons-trucció de protesis den-tals.

Avui parlarem sobreaquesta ciència mèdica,que ha evolucionat molt,amb la Doctora RosaSala i Bossy, hereva detota una nissaga dereconeguts odontòlegs.

La Judit Bassa amb la Rosa Sala, a la seva consulta/ Rafa Sánchez

Clínica dental Dra. Rosa Sala Bossy: 93 843 23 73