Divendres, 12 d'abrilde 1996 EU34CANIÜNS

independent de Sant Cugat del Vallès

Súm. 141 Any IV

225 ptos.

Tema de l a s e t m a n a

Judicial

La por a l'aluminosi en­fronta als tribunals una veïna de Sant Cugat i dues immobiliàries de Rubí. Plana 18

Consum

En els darrers mesos han obert les seves portes quatre establiments que venen a preus increïble-ment baratos. Són els "Tot a 100". Plana 19

Cultura

El treball guanyador de la tercera edició del pre­mi Gausac de Recerca "desmitifica' ' alguns as­pectes d e la història del Monestir. Plana 34

Comença el compte enrera per a la protecció de Torre Negra La comissió diu que s'ha de ser "realista" i tenir en compte els interessos dels propietaris

La defensa de Torre Negra i roda­lies ha deixat de dependre única­ment dels ecologistes i les entitats cíviques. El procés que, en princi­pi, ha de comportar la seva requa-lifïcació en zona forestal s'ha siste­matitzat en un document de

treball que marca el mètode i el calendari que s'hauran de complir. Durant els propers dos anys, di­versos estudis ecològics, jurídics i econòmics determinaran si es pos­sible preservar, com a mínim, les 140 hectàries de superfície que in­tegren el que tradicionalment s'ha

considerat com a Torre Negra. Aquesta és la intenció de la comis­sió, tot i que alguns dels seus membres -representants de dife­rents partits polítics- adverteixen a priori que cal ser "realista" i tenir en compte, per exemple, que els propietaris particulars de la zona

no cediran fàcilment els seus drets. I que potser, fins i tot, s'­haurà d'acabar autoritzant la cons­trucció d'edificis d'equipaments. En tot cas, ningú no posa en dub­te que la protecció de Torre Negra es una qüestió d"interès general" per a Sant Cugat. Planes 3, 4, i 5

Els cantaires de caramelles van complir una vegada més amb unti tradició que compta amb més de cent anys d'història. Foto: XAVIER LARROSA.

Caramelles i mones centren el final de la Setma­na Santa

-Sant Cugat-

Caramellcs. mones i el programa Xocolata per tutti van protagonitzar els darrers dies de la Setmana San­ta d'enguany. La Societat (-oral La Lira i la ('oral La l 'nió Santcuga-tenca van passejar pels principals carrers de la ciutat cantant les cara­melles. Ràdio Sant Cugat va cap­tar l'atenció dels santeugatencs el Dilluns de Pasqua amb el progra­ma Xocolata per tutti .que arribava a la desena edició. Al mateix temps, els padrins omplien les pastisse­ries. Planes 20 i 21

Handbol

El Sant Cugat lluita avui per la semifinal del sector

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat haurà de lluitar aquesta tarda per aconseguir el passi a la semifinal de la fase de sector. Després de la victòria que van aconseguir els santeugatencs ,en el partit que van jugar dime­cres contra el Rótulos Plasneón ,per 10 gols de diferència —28 a 18—. Si els santeugatencs acon­segueixen imposar-se en el partit d'aquesta tarda, els vermell-i-ne-gres passarien a la semifinal que es jugarà demà. Els equips que, en principi, tenen més possibili­tats de ser entte els millors són el Cadagua Galdar (Canàries) que ha portat jugadors júnior de divi­sió d'honor, el Maravillas de Ma­drid i la UE Sant Cugat. Plana 28 Un moment del partit que els santeugatencs van guanyar dimecres davant el Rótulos

Plasneón (Aragó). Foto: XAVIER LARROSA.

Les APA tornen a presentar batalla als

dèficits de PESO - Sant Cagat -

La coordinadora d'Associacions de Pares d'Alumnes (APA) del municipi ha presentat aquesta setmana un manifest públic on es detallen, una per una, les de­ficiències que s'han detectat en l'aplicació de l 'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO). Tot i que les reivindicacions no són noves -s'havien plantejat anteriorment en diverses oca­sions, especialment al Consell Municipal d 'Ensenyament- , aquest és el primer cop que les associacions de pares presenten queixes de forma conjunta. En un document molt crític amb l'administració, els pares acusen l'Ajuntament i la Gene­ralitat d'"irracionalitat" i "im­provisació" a l'hora tant de de­

cidir l'adscripció de cada escola pública als instituts de secundà­ria i com de planificar els ser­veis de transport i menjador. Així mateix, les APA es queixen que, cinc mesos abans de l'inici del primer curs d 'ESO, els alumnes de cinc escoles no sa­ben encara a quin centre els to­carà anar. Finalment, els pares adverteixen que els compromi­sos per a l'ampliació de l'oferta educativa de Sant Cugat, pre­vista al Mapa Escolar, són no­més de caràcter verbal. L'Ajun­tament, per la seva banda, recorda que no té competències en ensenyament i demana paciència, perquè els resultats de les preinscripcions no es po­dran conèixer fins el 22 d'abril. Plana 16

2 ELS ICAmONS Divendres. 12 d'abril de 1996

Sumari

L'Ajuntament agilitarà algunes gestions amb Internet. Plana 9

Ajornen la creació del centre informàtic de La Caixa. Plana 26

Setmana 3 El termini per aconseguir la re-qualificació de Torre Negra i ro­dalies està marcat, però alguns representants polítics dubten que sigui possible la preservació íntegra de la zona. Planes 3 a 5

Política 7 ERC exigeix que es normalitzi el més aviat possible l'escut de la ciutat perquè l'actual es re­met a una època "antidemocrà­tica". Plana 7

Entorn 9 Alguns veïns de \lira-sol s'han queixat que pate ixen sovint irregularitats en la tensió elèc­trica. Plana 10

Els santeugatencsopinen al'en­questa sobre els preus de l'ha­bitatge a la ciutat. Plana 11

Societat 16 La coordinadora d'associacions de pares d'alumnes de Sant Cu­gat insisteix que no els han dei­xat participar en l'adaptació a la reforma i la implantació de l 'ESO. Plana 16

L'Esbart, el Club Muntanyenc i el C e n t r o Popular Andaluz acolliran una entitat cultural de Bòsnia. Plana 16

El pànic de l'aluminosi enfron­ta una veïna de Sant Cugat amb immobiliàries de Rubí en un judici amb sentència favorable a les empreses. Plana IS

Les botigues de venda d'opor­tunitats i tot a 100 han prolife­rat a Sant Cugat en els últims mesos. Plana 19

Les caramelles, les mones amb els personatges de Disney i el programa Xocolata per tutti de Ràdio San t Cugat van animar la Setmana .Santa dels santeu­gatencs que no van marxar d e vacances. Planes 20 i 21

La radiografia recul l avui la història del grup amateur Mira-sol Teatre. Planes 22 i 23.

Economia 26 L'Ajuntament repeteix el curs de gerència assistida per a per­sones emprenedores pel bon resultat del primer. Plana 26

La companyia Color actua avui al Teatre-audito-r i . Plana 3 2

El secretari de l'excorxador mu­nicipal, Jaume Tubau, diu a Les empreses que "cal potenciar la carn autòctona". Plana 27

Esports 2 8 L'equip d 'handbol de ia UE Sant Cugat s'enfronta avui aj Cadagua Galdar, unde l s equips qu« li poden ferTíflftbra a l a final del sec tor . Planà. £8

L'àrea d 'Esports de l'Ajunta­ment ha iniciat els tràmits per reactivar el consell municipal d'esports. Plana 29

Cultura 32 Els arqueòlegs guanyadors del Gausac volen que el seu treball

Sant Cugat coordina Conne­xió V.O. aquest any. Plana 3 3

serve ix i per desmi t i f i ca r la història del Monestir. Plana 34

José Maria Valverde i Grau-Ga-rriga inauguraran dilluns la mos­tra Versos d'una vida, organitza­da pe r l ' A j u n t a m e n t com a homenatge al poeta. Plana 34

El Teatre-auditori estrenarà un muntatge sobre set poemes del recull Les anelles dels anys, d'À-l e x S u s a n n a , i a m b m ú s i c a d'Enric Ferrer el 26 d'abril, com a complement de la programa­ció anunciada. Plana 35

La novel·la 39 Continua Misteris de Sant Cu­gat. la novella d'Eduard Jener protagonitzada per Odó Talta-vull. Plana 39

BAN

masia ÀMEILLER Restauiant

Camí Can Anirtllvi: s/n

Ti'l (>7t HI .5/ - ÓS!) L'L> 72

U E X S

_ . . S Í ; . : ; . , . •,••-

GAT DEL YA1.LES Un marc de prestigi per a la seva celebració

••• Vingui i consulti els nostres menús especials

••• Tenim el que vostè necessita

• S Salons fins a 250 comensals

••• Vela exterior per a aperitius i banquets

••• Espai d'esbarjo

••• Terrassa

••• Excel·lents comunicacions

•$• No oblidi el nostre servei de carta diari

.<£>

Desacord» en el* límit» Polítics i ecologistes no es posen d'a­cord en la definició dels límits de la zona que cal preservar. Tots, però, coincidei­xen a l'hora de valorar la seva im­portància ecològica, social i patrimonial. Plana 4

ELS /CAIYION3

£ 1 El tema de la

hetmana Divendres, 12 d'abril de 1996

El» interesso» dels propietaris Gran part de la rodalia de Torre Negra és propietat de particulars i empreses. Trobar la fórmula de compensar-los és un dels principals esculls a l'hora de convertir Torre Negra en zona forestal. Planti 5

El f u t u r de Torre N e g r a

Dos anys per resoldre les incògnites La comissió Torre Negra elabora un document de treball que perfila per fi el procés de requalificació de la zona

Per primer cop, el futur de Torre Negra ha quedat definit en un document de treball que especifica el mètode que se seguirà i el termini per definir les possibilitats reals que hi ha de requalificar els ro-dals de Torre Negra i convertir-los en zona fores­

tal. La data clau és l'any 98. Serà llavors quan es presentaran les conclusions dels estudis ecolò­gics, econòmics i jurídics que encarregarà la co­missió Torre Negra, integrada per representants de tots els partits polítics i de la plataforma ciu­

tadana que defensa la preservació d'aquesta zona. D'aquesta manera, comença a prendre forma una reivindicació que es va iniciar fa tres anys i que, fins ara, ha rebut el suport explícit de 10.000 sig­natures i de cinquanta entitats de Sant Cugat.

CÈLIA CKRNADAS

- Sant Cugat -La zona: "Espai natural munici­pal rodals de Torre Negra". Els límits: l'espai comprès entre la carretera de Cerdanyola (est), la carretera de l'Arrabassada (oest), el parc de Collserola (sud) i el carrer de l'ermita de Sant Crist de Llaceres (nord). L'objectiu: elaborar els estudis ecològics, econòmics i jurídics pertinents per discernir els valors de Torre Negra i les possibilitats reals de preservar-la íntegrament i evitar-ne la urbanització. La data mà­xima: maig de l'any 98. Per pri­mer cop, les accions en defensa de la conservació de Torre Negra s'han sistematizat i han quedat recollides en un document marc, elaborat per l'àrea de medi am­bient de l'Ajuntament, l 'n do­cument que es va presentar en la darrera reunió de la comissió To­rre negra, constituïda el mes de novembre passat amb represen­tants de tots els partits polítics (incloent-hi l'alcalde, Joan Ay­merich) i dos membres de la pla­taforma per a la defensa de la To­rre Negra i rodalia.

Realista o no -depèn de les opi­nions-, la comissió s'ha marcat un calendari per enllestir els seus treballs. La primera part, un es­tudi geogràfic i ecològic de la zona, servirà, segons el t inent d ' a lca lde de Medi A m b i e n t d ' K R C Jaume Busquets , per "discriminar els elements d'in­

terès natural i patrimonial". Alguns són obvis a simple vista, i els ha recollit en di­ve r ses oca­sions la plata­forma per a la defensa de la Torre Negra: el pi d ' e n Xandri -decla­rat arbre d'in­terès local i co­marcal-, l ' e rmi t a de Sant Medir i la masia de Tor­re Negra, per posar a lgun e x e m p l e . A banda de la importància ecològica in­trínseca que té aquesta zona, pel que fa a les espècies ani­mals i vegetals que allà con­v i u e n . To t i aquestes evidències, no es t racta només d'ela­borar un in­ventar i - q u e

també es farà-. Busquets defen­sa que "en qualsevol àrea que es vol preservar, s'ha d'elaborar un

La Festa de Tardor de l'any 93 ta ni,mar Tinut d una intensa campun\a en defensa de Torre Negra. Foto: M.F..

estudi detallat per actuar d'una o altra manera".

El segon pas és molt més com­

plex i entra en un dels aspec­tes més enre­vessa t s q u e compor t a la requalificació de Torre Ne ­gra: l'elabora­ció d'un estudi jurídic i eco­nòmic sobre la zona. O sigui: les possibil i­tats reals que la Generalitat accede ix i a modif icar el Pla G e n e r a l Metropolità, que qualifica els rodals de Tor re N e g r a com a terrenys urbanitzables, i quan t i f i ca r els costos que això suposaria. I és q u e un dels principals esculls per a la requalificació, tal com reco­neixen to t e s les parts im­plicades, són les indemnit­zacions q u e , arribat el cas,

s'haurien de pagar als propieta­ris de la major part dels terrenys. "S'ha de reconèixer que Torre

Negra no està en les millors con­dicions jurídiques per requalifi-car-la", diu Busquets. Els treballs de la comissió culminarien l'ela­boració d'un projecte de gestió futura de P'Kspai natural muni­cipal rodals de la Torre Negra". Sota aquesta denominació, exis­teix la voluntat de convertir la zona en un àmbit destinat a una llarga llista d'usos: de lleure, tu­rístics, educatius, científics i agrí­coles, entre d'altres.

Mapes "ve r sus" reali tat

El camí s'ha encetat, però amb algunes reticències. "Hi ha una comissió, hi ha un calendari i hi ha una direcció. La teoria està molt bé", accepta Marc Moliner. representant de la plataforma a la comissió, que considera que el document de treball "és un mí­nim punt de partida". Moliner reconeix que la creació d'aques­ta comissió estableix un prece­dent important, perquè "sempre és difícil que els polítics s'obrin a la societat civil i escoltin les se­ves propostes". Per aquest ma­teix motiu, "no hi estan acostu­mats" . I quin és cl problema principal amb què s'enfronta Torre Negra: "Que hi ha una le­galitat i uns mapes que no veiem, però que valen més que els ter­renys que trepitgem", denuncia Moliner, en referència al Pla General Metropoli tà aprovat l'anv 76.

Les p o s t u r e s

Equip de govern ÍCIUi EfíC): defensa la preservació de la zona considerada tradicionalment com a To­rre Negra. L'alcalde, Joan Aymerich, no descarta, a ia llarga, adoptar solucions intermèdies que limitin la ur­banització a la construcció d'equipaments o a un nombre molt limitat d'habitatges. PSC: defensen la protecció dels límits tradicionals, tot i que consideren que, a la llarga, serà inevitable que s'hi construeixi alguna cosa. Defensen, però, que no s'hi construeixin habitatges, sinó que es busqui un aprofitament lúdic o de serveis. Demanen que l'Ajuntament elabori un pla d'actuació urbanística <)uc de­termini què s'hi pot fer, on i com, i que obri o tanqui les possibilitats d'edificar-hi. |£í_dcfensen la protecció integral dels rodals de Torre Negra i al mateix temps proposen l'elaboració d'al-ternatives que es puguin presentar davant la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. Prefereixen esperar i veure com evolucionen ets treballs de la comissió. En desacord amb el Vial Sud i el Vial de Cornisa. PPAa. protecció integral seria ta solució idònia; t<W i això, es reclama realisme, perquè la requalificació de To­rre Negra enfronta els interessos privats dets propietaris amb i'interès públic. Els estudis determinaran qui­na decisió s'haurà de prendre. Mootoglatmai consideren que els dos costats de h carretera son una unitat ecològica i denuncien les inter­vencions urbanístiques qué s'hi han fet, com art la urbanització de Can Trabal. Demanen una protecció in­tegral sense matisos fli termes mitjans. .

Breu cronologia d'una croada

- Sant Cugat -

Era l'any 9.i. Per primer cop, 'lorre Negra es va convertir en el centre d'un debat públic. Va ser amb motiu de la Pesta de Tar­dor, que va dedicar aquella edi­ció a reclamar la requalificació d'aquesta zona per convertir-la en forestal i evitar una urbanit-zació futura. L'objectiu ecolo­gista es plantejava com una llui­ta de David contra Goliat, però la perseverança -10.000 signa­tures, entre elles les del mateix Miquel Roca, i el suport de cin­quanta enti tats- ha donat fruits: en aquests tres anys, els seus de­

fensors han aconseguit que Tor­re Negra es convertís en un tema recurrent en qualsevol debat po­lític. Una promesa electoral de­ies municipals del 95 s'ha com­plert: la constitució d'aquesta comissió mixta polítics-ecolo-gistes. Pel mig ha quedat la pro­posta de, fins i tot, convocar un referèndum, prenent com a re­ferència el de la platja del Cas­tell de Palamós. De fet, s'han descartat "cops efectistes", se­gons Marc Moliner, membre de la plataforma per a la defensa de Torre Negra, en favor de la ne­gociació. / C.C.

4 Setmana ELS /C4TVTONS Dkmdres, 12 d'abril de 1996

El f u t u r d T o r r e N e g r a

H ffi SflQH ^ É H f t H ffi SflQH ^ É H f t

• | • ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (Segons el pacte de govern entre CiU i ERC).

• | • ZONA DE PROTECCIÓ INTEGRAL (Segons el pacte de govern entre CiU i ERC).

WKSt^^é^^t^^^^f -3È «ALTRES ÀMBITS INCLOSOS ALS "RODALS DE TORRE NEGRA"

SUPERFÍCIES:

^ ^ ^ ^ ^ ^ Q . ^ ^ • • ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ I B ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ ^ ^ B ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ V • ÀMBIT DE PROTECCIÓ INTEGRAL: 140 Ha. B £ S ^ ^ B U ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ H ^ ^ ^ H V •ZONAOEST: 103 Ha.

• ZONA CENTRE BORJA: 14 Ha.

^HT^^ ZONA OEST wBKBs^^

• ZONA CTRA. CERDANYOLA: 8 Ha.

TOTAL ZONA: 300 Ha.

^MBMPS'^ Font: Plataforma per a la defensa de Torre Negra.

Discussions a dreta i esquerra de l'Arrabassada Polítics i ecologistes discrepen sobre els límits que s'han de preservar, però ningú no dubta dels valors intrínsecs de la zona

Tot no es pot tenir. La creació de la Comissió To­rre Negra ha estat un pas endavant important, però això no treu que polítics i ecologistes man­tinguin punts divergents en alguns aspectes. La

CÏU.IA CKKNADAS

- Sant Cugat -Tots els integrants de la Comis­sió Torre negra estan d'acord -en principi- en <)iiè s'ha d'acon­seguir la preservació integral del costat esquerre de la carretera de l'Arrabassada, la qual, amb una superfície d'unes 14() hectà­rees, és la que tradicionalment s'ha considerat com a Torre Ne­gra. Aquests són els límits que contemplava el pacte de govern entre KRC i Cil . Ks la zona del C lub Natació Sant Cugat , el Centre Borja, el l'i de'n Xandri o l'escola Avenç, entte d'altres. La majoria d'aquests terrenys, segons el Pla (Jencral Metropo­lità, aprovat l'any 76, són sòl ur­banitzable no programat. Què passa, però, amb el costat dretr en aquest cas, conviuen zones forestal amb zones urbanizbles no programades, programades i actuacions urbanístiques ja con­solidades, com ara la urbanitza­ció de Can Trabal, que els eco­logistes qual i f iquen com "la destrucció més important de zo­nes agrícoles amb ambient de riera que s'ha fet darrerament a Collserola". O la projectada Cos­ta del Golf, una urbanització de 22 cases que, temporalment, s'ha aturat, però que ja es va aprovar al ple. El tractament d'aquesta banda, per força, ha de ser dife­renciat i requereix un estudi més detallat. Aquí sorgeixen les dis­crepàncies. (ladillo) Kl valor de la unitat

discrepància principal sorgeix a l'hora de definir quins terrenys es pretenen protegir. En tot cas, tot­hom coincidien en què Torre Negra és un dels últims espais oberts que queden al Vallès on es

La Plataforma per a la defensa de Torre Negra vol que els dos costats de la carretera es consi­derin com una unitat perquè, precisament, el valor de Torre Negra rau, primer de tot, en la seva extensió. "Si comencem a

fragmentar-la, també disminuirà la seva importància", argumen­ta Marc Moliner. L'equip de go­vern -i la resta de grups de l'o­posició- prefereix, en canvi , centrar-se exclussivament en els rodals de Torre Negra.

Els u s o s futurs de Torre Negra

No es difícil trobar-se un diumenge, a Torre Negra, una família que ha anat d'excursió, un genet a cavall o un ciclista empedernit. Actualment, la zona té uns usos socials que la Comissió intenta regular per po­der, en un futur, ampliar-los. En aquest sentit. Torre Negra es reservaria per a les activitats següents: • P e lleure: /.tina de passeig (a peu, bicicleta i cavalll), observació de la natura, zona d'estada i restau­ració -masia de Can Borrell-, • Educatives: creació d'itineraris naturalístics per a ús escolar i de la població en general. Es podrien establir convenis amb entitats santeugatenques interessades en la conservació del patrimoni natural i l'ecologia. Possible ubicació d'un Centre d'Educació Ambiental i Paisagístic. • Científiques! convenis amb centres universitaris. • Turístiques:creació d'un itinerari turístic amb tres variants que enllacin el nucli històric de la ciutat (Monestir) amb la vall de Sant Medir.

combinen les zones preurbanes, les de conreus o rurals i les de bosc. Per tant, la seva protecció no és, tot i les dificultats, un simple caprici eco­logista.

valor patrimonial i zona de pre-bosc. Per tant, actua de coixí en­tre la ciutat i la serra de Collse­rola, p r e s e r v a n t el bosc de l'agressió del creixement urbà i de perills com els incendis. A banda d'aquests valors intrín­secs de singularitat, zones ober­tes com Torre Negra, des d'un punt de vista estrictament ecolò­gic, "són imprescindibles per a la supervivència de determinats tipus d'espècies animals i vege­tals", recorda Moliner. El tinent d'acalde de Medi Ambient, Jau­me Busquets, adverteix, però, que aquesta importància ecolò­gica no s'ha de confondre amb els valors d ' u n espai natural ver­ge. Torre Negra és un espai "hu­manitzat, resultat d'una acció de l'home sobre el medi" a través de diferents usos, com ara l'a­grícola. La intenció dels que vo­len requalificar-lo, per tant, és preservar aquest espai tal com està actualment. En el que tots coincideixen és en oposar-se -més o menys ca­tegòricament- a altres amenaces que pesen sobre la conservació de Torre Negra. És el cas del Vial Sud, el Vial de Cornisa o els túnnels d 'Horta i Sant Medir. Es tracta de grans infraestructu-res de comunicació previstes pel PGM de l'any 76. Tot i que de moment estan aturades, els eco­logistes adverteixen que projec­tes com l'ampliació del Parc Tec­nològic podrien servir d'excusa per engegar-ne algun.

El tipus de terrenys és un altre valor afegit: Torre Negra és una de les poques àrees del Vallès -per no dir l'única- on es combi­nen sis elements: espais erms, camps de conreu, habitatges aï­llats i de serveis, e lements de

?%-.

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Setmana

El f u t u r de T o r r e N e g r a

Un tercer punt de vista: els propietaris Les indemnitzacions als particulars que tenen terrenys a la zona és un dels principals esculls per a la requalificació

Gran part dels terrenys de les rodalies de To­rre Negra són de propietat privada. Per tant, a l'hora de plantejar la seva requalificació, s'han de tenir en compte els seus interessos. L' al­calde, Joan Aymerich, ha advertit reiterada­ment que la requalificació de Torre negra tin­

dria uns costos econòmics altíssims a causa de les indemnitzacions que s'hauria de pagar a particulars i immobiliàries. En aquest sentit, Aymerich considera fonamental la implicació de la Generalitat, l'única que, mitjançant la Co­missió d'Urbanisme de Barcelona, pot autorit­

zar la requalificació. La Plataforma dubte, fins i tot, que els propietaris tinguin dret a aques­tes indemnitzacions. En tot cas, tal i com re­clama Marc Moliner, membre de la Plataforma, "a vegades, cal sacrificar interessos particu­lars en benefici del bé col·lectiu".

CÈLIA CKRNADAS

-SantCugat-

La complexitat del procés de requalificació de Torre Negra es fa palesa si es para atenció en la propietat dels terrenys inclosos a la /.ona. Segons dades de l'àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament, a Torre Negra existeixen actual­ment 250 parcel·les de propietat privada, de les quals més de 160 tenen menys d'una hectària Un procés de requalificació implica­ria expropiacions, i per tant uns costos econòmics que, com a mí­nim, s'haurien de negociar. És l'advertència que fa el cap d'àrea d'Urbanisme, Francesc Borràs. "És molt còmode reivindicar; però en aquest cas s'ha de definir un punt de trobada entre els in­teressos del municipi, el plane­jament urbanístic exitent i unes propietats privades que s'han de respectar". Un d'aquests pro­pietaris -sens dubte el més co­negut-, és el president del Futbol

Club Barcelona, Josep Lluís Nú­nez. La seva immobiliària, Nú­nez y Navarro, a través de socie­tats amb altres noms, va comprar l'any 88 uns terrenys que van quedar fora de la programació del PGM que va dictar la Generalitat a finals d'aquell any. La decisió de la Generalitat - ratificada l'any 90, quan es va aprovar la modifi­cació del PGM que exigia el Pla Especial d'ordenació i protecció del Parc de Collserola-, va tancar momentàniament les portes a una possible urbanització de la zona. Per aquest motiu, una d'a­questes societats, Mont S.A. i l'Associació de Propietaris de To­rre Negra, van presentar un re­curs al Tribunal Superior de Jus­tícia on d e m a n a v e n q u e es declarés Torre Negra sòl urba­nitzable programat i que aques­ta zona s'exclogués del Pla Es­pecial d'ordenació i protecció del parc de Collserola. La sentèn­cia, de l'any 93, desestima aquest

• ' ^ S ?

J.L·l. Núnez

recurs. Està pendent, però, la re­solució del Tribunal Suprem. La diferència entre els dos con­ceptes urbanístics és aparentment complicada, però bàsica. Si els terrenys estan programats, només

cal que un promotor - seria el cas de Núnez y Navarro - presenti un pla parcial per poder urbanit­zar. Si el pla complís tots els re­quisits legals. l'Ajuntament ho tindria molt difícil per denegar-lo. Kn canvi, si no està programat. no s'hi pot fer res fins que l'A­juntament no elabori un Pla d'Ac­tuació Urbanística. També es po­dria donar el cas q u e la Generalitat, unilateralment, de­cidís programar els terrenys. És el que l'alcalde, Joan Aymerich, ha definit en diverses ocasions com "l'espasa de Democles" de Torre Negra.

La llista de particulars amb inte­ressos a la zona és encara molt llarga. Esteve Miquel és el pro­pietari de l'històric Pi de'n Xan-dri i els terrenys del voltant, en di­recció a la masia de Can Borrell. Són aproximadament unes 20 hectàries que va heredar de la seva família fa "300 o 400 anys". ,Miquel afirma que, de moment,

no té cap intenció de tirar enda­vant un pla d'actuació urbanísti­ca. "No és un bon moment per construir; ja veurem a la llarga". Tot i això. considera que és una "burrada" pretendre evitar qual­sevol tipus d'urbanització a la zona. "Estem impedint l'expan­sió de ics generacions futures". I recorda que els seus terrenys "són a 500 metres del poble, i per tant no podran mantenir-se ver­ges tota la vida". Assegura que al llarg d'aquests anys ha rebut nombroses ofertes econòmiques a canvi de la venda dels seus te­rrenys -sempre per fer-hi equi­paments, no habitatges-, però no­més un cop va sentir la tentació de fer-ho: va ser quan el que ara és el Centre d'Alt Rendiment Es­portiu s'hi va interessar. Una llista no exhaustiva de pro­pietaris es completaria amb l'em­presari Leopoldo Rodés, la Com­panyia de Jesús o la masia de Can Calders.

f^enf to iMr PISCINES LA SEGURETAT ABANS QUE TOT

Dedicada durant 20 anys a l'àmplia activitat del jardí i la piscina. Les necessitats dels nostres clients ens obliguen a l'especialització el sector servei en aquest camp.

Rius I Taulet, 20. Tel 674 68 47 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

La construcció d 'una piscina és un producte mol t personificat, cada obra requereix un estudi previ. L'estandarització de preus i la guerra dels mateixos, al f inal es to rna en contra de tots els que intervenen en l 'obra i encara que només sigui per veïnat, en cap mo­

ment ens hem plantejat construir ut i l i tzant el mateix sistema que la majoria deia nostra competència. Si per llei el recobr iment d 'obra ha d'estar garant i t per deu anys, a les nostres construccions ens marquem la garant ia moral d 'una estanqueïtat de per vida. Si el ser­

vei postvenda el donem encara en piscines no construïdes per nosaltres, mol t més obligats ens sentim amb les pròpies. Això vol dir que les instal·lacions han de ser doblement fiables, homolagades i amb el mínim risc.

QUÈ HAN DE TENIR EN COMPTE ELS USUARIS D'UNA PISCINA? Per assegurar-se una temporada estiuenca sense sorpreses d'úl t ima hora, haurien de revisar la seva instal·lació per un professional de la seva confiança. Bàsicament han de controlar:

PART ELÈCTRICA: L'estat del quadre i de la bomba, consum elèctric i possibles fui tes. PART HIDRÀULICA: Bateria de vàlvules, netejafons automàtic, dossificadors de clor. Filtre: verificar que la pressió de treball sigui l 'adequada, tenir en compte que cada 3-4 anys, la càrrega de sílex ha de canviar-se i les crepinas han de ser revisades. PART QUlMICA: Realitzar un t ractament químic de l 'aigua correcte, ja sigui de xoc o posthivernatge. Ajustar el rel lotge programador a un període de f i l t ració adequat.

En aquesta temporada de bany que s'inicia, hem llançat al mercat un variat programa de manteniment, en el qual, a més de la neteja de la piscina o el control de l 'equip, s'inclou un ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT de les instal·lacions hidràuliques i elèctriques, amb la seguretat i eficàcia que ens ha ofer t la prova pi lot d'anys anteriors.

En aquest ABONAMENT DE SERVEI PERMANENT, està inclòs qualsevol t ipus de reparació de la bom­

ba, f i l t re , netejafons automàt ic, e t c , així com les revisions anuals i els canvis de sílex, fins i to t , cobreix

els recanvis necessaris per a qualsevol reparació. Amb aquest sistema a més s'aconsegueix un estalvi im­

portant en el cost del manteniment, ja que es realitza mit jançant un pressupost previ i repart i t en men­

sualitats. Per exemple: per a una piscina de 50 m , l ' import mensual de l 'abonament de bomba i f i l t re

seria de 1.900 ptes.

Aquest any estem decidits a ajudar a rendibi l i tzar al màxim la inversió dels nostres clients. SOL·LICITI GRATUÏTAMENT EL NOSTRE MANUAL D'INSTRUCCIONS

Icto

* ¥ <•

' I * istema

ÉBERIAR

ïemm A G F A ^

M^AGRUPACIÓ MÚTUA

ówd XARXA FOKD DE CATALUNYA

Chupa I ASEPEYO Winterthur

Futbol Base

(Eo tret In Ham—-

Museu del FC. Barcelona

Esport de Base

Ja són 50 les empreses i 20.000 els membres promotors que, a través de la Fundació, donen suport al F.C. Barcelona. Gràcies a aquests, el Club pot mantenir les activitats i les obres socials que ens fan diferents de les altres entitats esportives. Un cop més, el nostre reconeixement a les empreses i a les persones que ho fan possible, i benvingudes al Barca del futur els que encara s'hi han d'afegir.

A tots,

FUNDACIÓ FC BARCELONA

Tel. (93) 227 82 81

Fes-te'n promotor a qualsevol oficina de

% BANCA CATALANA

EI^4CAIVrO]NS

Política Divendres, 12 d'abril dt 1996 'j

IIIIIIIIIIM^^ i i ' n ^ r nHiiinmiWii—miiiiiiiMiii .Hin diiinyininiiiiii III.I n .ndiniimn irniiimrn^rTifnTnfitfrnrïïiftrrTniíïïiir

ERC exigeix que es norma- D e u J^f 8 d e s ««* C«f* , . . , , *, , . ^ ^ participaran en la 3-JltZl 1 eSCUt d C l a ClUtat assemblea de JIC

Rebutja qualsevol símbol que provingui de "l'herència franquista" & M m r à a fmah ^aMl a Cornel,à ce.

-SantCugat-La secció local d'Esquerra Re­publicana de (Catalunya (ERC) ha emès un comunicat on ex­pressa la seva postura favorable a la normalització de l'escut de la ciutat "el més aviat possible d'a­cord amb Ics normes i directrius de la Direcció General d'Admi­nistració local de la Generalitat juntament amb el reconeixement de l'Institut d'Kstudis Catalans". ERC fa referència a les recoma­nacions que s'expliciten en un in­forme elaborat per l'Institut fa deu anys amb l'assessorament del conseller heràldic de Catalunya, Armand de Fluvià, (veure Els 4 Cantons 29/3/96) per tal d'ade­quar l'escut de la ciutat a les nor­mes actuals de l'heràldica catala­na. El que representa a Sant Cugat en aquests moments data de l'any 76 i s'adapta a la norma-

En les dues darreres setmanes, m'han caigut a les mans dos es­crits i un article de premsa. Els tres documents em van arribar, de forma casual, en l'ordre que indica el títol del present arti­cle. La casualitat, capriciosa per naturalesa, ha fet de la successió dels esdeveniments una qües­tió surrealista en quant a la for­ma i adoctrinadora en quant als continguts. I m'explicaré: L'historiador Cario M. Cipolla, en el seu article "Les Lleis Fo­namentals de l 'estupidesa hu­mana", analitza de forma iròni­ca i sarcàstica l'evolució de les civilitzacions en funció de dos eixos fonamentals: -Eix "X": El guany que una per­sona "A" obté d'una acció seva. -Eix 'Y": Guany que una perso­na, o grup de persones, experi­menta com a conseqüència de l'acció de la persona "A". el guany pot ser positiu, nul o negatiu. Un guany negatiu és una pèrdua.

Segons aquests dos eixos, en tot col·lectiu podem trobar quatre grans grups d'individus, que co-rresponene als quatre quadrants que es perfilen per la intersecció

Eduard Pomar

tiva vigent aleshores. En el mateix comunicat, s'afirma que "ERC es posicionarà sempre sense am­bigüitats rebutjant qualsevol sím­bol que provingui de l'herència franquista". Els republicans con-

dels eixos de coordenades XY: -Els Beneits: Si "A" realitza una acció i en treu una pèrdua que, al mateix temps, proporciona un benefici a "B", el senyor "A" actua com un beneit. -Els Intel·ligents: Si "A" acom­pleix una acció de la qual en treu un profit i, al mate ix t emps , t ambé procura un benefici al senyor "B" , l'individu "A" ha actuat de manera intel·ligent. -Els Bandits: Si el senyor "A" realitza una acció de la qual en treu un benefici causant una pèr­dua al senyor " B " , l ' individu "A" ha actuat com un bandit. -Els Estúpids: Una persona es­túpida és una persona que cau­sa danya a una altra persona o grup de persones sense que, al mateix temps, en tregui cap pro­fit per si mateixa o fins i tot

: " i

sideren que una herència així se­ria "antidemocràtica i mancada de caràcter propi del país". En re­alitat, segons ha explicat LI aquest setmanari el president de la sec­ció local. Eduard l'ornar. cl més important no és si l'escut prové de la transició o no. El que vol el partit és que l'escut es normalit­zi. i per això. afirma l'ornar, "caldrà instar a qui calgui". "No és que això sigui trascendental", diu, però "els símbols tenen una importància determinada". L'al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, ha afirmat, per la seva banda, que aquesta és una polè­mica "tonta", i ha recordat que l'Ajuntament ja està treballant "amb el llibre d'estil i d'imatge corporativa, que és previst que s'acabi l'any 1997. Això voldrà dir que ja hi haurà un escut definitiu amb el consens de totes les forces polítiques".

treient-ne una pèrdua (Tercera lei fonamental de l'estupidesa). Al llarg de l'escrit del Sr. Cipo­lla, es desgranen les Cinc Lleis Fonamentals de l 'Estupidesa: 1° Llei: sempre i inevitablement, tots nosaltres infravalorem el nú­mero de persones estúpides en circulació.

2" Llei: La probabilitat de què una certa persona sigui estúpida és independent de qualsevol al­tra caracterítica d'aquesta per­sona. 3" L l e i : Veure def in ic ió del col·lectiu dels Estúpids. 4" Llei: Les persones que no són estúpides infravaloren sempre el potencial nociu de les perso­nes estúpides. En particular, els no estúpids obliden constant­ment que en qualsevol loc i mo­m e n t , i en qua l sevo l cir-

C.C. -Sant Cugat-

l na delegació integrada per deu militants de la secció local de Joves amb Iniciativa (JIC), que encapçala Enriquc de la Pezucla. participarà en la ter­cera Assemblea Nacional que la branca juvenil d ' IC cele­brarà a finals del mes d'abril -concretament els dics 19, 2(1 i 21- a Cornellà de Llobregat . Les discusions de l 'assemblea se centraran entorn tres grans eixos: l 'ensenyament , el món del treball i l 'associacionisme j u v e n i l . D u r a n t el m e s de març, la secció local de Joves amb Iniciat iva ha cen t ra t la seva activitat en la preparació i discussió dels documents que es presentaran en aquesta ter­cera assemblea amb la inten­ció, segons un comunicat que

ha difós l'agrupació d' "aportar molt" al debat. Kn cl mateix comunicat. Joves amb Iniciativa consideren que en aquesta assemblea "es po­sarà tic manifest el creixement organit /at iu i la consolidació de JIC". En aquest sentit, des­taquen algunes de les activi­tats que ha dut a terme la sec­ció local en els darrers mesos: l 'edició de quatre exemplars del butlletí l·.IMia\-<)s i l'or­ganització de xerrades sobre solidaritat -amb temes com el conflicte de Xiapas o la pro­b l emà t i ca de N ica r agua de fons- i d 'un concert contra els " c o n t r a c t c s - b a s u r a " , e n t r e d'altres.

En la tercera assemblea parti­ciparan delegacions d'organit­zacions juvenils de l 'esquerra europea.

.m.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

ENSENYAR A PENSAR

Hem de posar-nos la coherència com a objectiu a aconseguir. Cal un sistema educatiu con­gruent: l'escola, la família, el ca­rrer, la televisió.Si educar és com una addició, hem de procurar que, per manca de coherència, aques­ta addició no es converteixi en una subtracció o arribi, fins i tot, a de­saparèixer. Oblidem que l'edu­cand, nen o adolescent, mereix un respecte i aquest respecte s'o­blida quan cada un de nosaltres li parlem amb un idioma diferent, marquem camins tan diversos que la trobada se'ns fa impossible. Aprendre és pensar. És un camí lent, difícil i amb interferències que no ens ajuden a interioritzar, ans ens evadeixen, ens fan bori-nejar i contribueixen a la creació de persones insegures. Haur-i-em de qüestionar-nos si els nens i adolescents troben el clima de re­flexió i silenci que els ajudi a pen­sar, o si seguim els mètodes més adequats per obligar-los a pen­sar. Aprendre és molt més que en­tendre, és aconseguir modificar el sistema de coneixements, el comportament, la interpretació de la realitat i la manera de prendre decisions. Les vivències fan que es vagin gravant en la nostra memòria uns models simplificats de la realitat. La memòria és ma­gatzem de coneixements.Apren-dre vol dir enriquir la nostra memòria. Aprendre es converteix, doncs, en un art, un mètode per integrar coneixements nous a la saviesa anterior. Comprendre sig­nifica establir una relació entre una nova experiència i els nostres records. Comprendre és projec­tar relacions.EI gran problema re­

lacionat amb aprendre a pensar ha estat sempre la manca de transmissió. Volem pensar massa coses alhora. Les informacions, les emo­cions, la lògica, l'esperança i les presses ens atabalen.L'home no pot viure sense orientar-se, sense pensar, sense raonar. L'exercici de la intel·ligèn­cia ha de ser l'objectiu de tota educació de qualitat. Ensenyar a pensar és posar fonaments, con­solidar bases, combatre el fracàs escolar i contribuir a unes vivèn­cies d'èxit en l'aprenentatge. Tots som capaços d'aprendre a pen­sar. Hem d'aconseguir que amb esforç i imaginació, els nostres fills i alumnes assumeixin la im­portància d'aquest aprenentatge, vehiculació necessària per gaudir del saber, de la convivència harmònica i de viure coherent­ment i feliçment.

Les cinc lleis fonamentals de 1 estupidesa humana, Anguita i un ex-regidor comunista santeugatenc

IOAN RECASENS I GUINOT

ELS CAIYIDNS Divendres, 12 d'abril de 1996 Política 8

cumstància. cl fet de tractar i as-sociar-sc amb persones estúpi­des es mostra invariablement com un costossíssim error. 5" I .lei: La persona Kstúpida és cl tipus de persona més perillós que existeix, fins i ror més que cl bandit.

1 'historiador acaba, després d'u­na llarga disertació, concloent que. de tots els grups, el més an­tisocial, en una visió macroe-conòmica, és el dels estúpids, ja que les seves accions e m p o ­breixen constant i radicalment la societat, més inclús que el grup dels bandits, ja que "si tots els membres d'una societat fos­sin bandits perfectes, la societat romandria en condicions estan­cades. Tot es limitaria a tran-ferències de riquesa i benestar en favor dels que realitzessin l'acció".

Si bé cl to de Cipolla és sarcàs­tic i provocador, si bé els noms podrien canviar-se per d'altres que no tinguessin connotacions tan injurioses, el fons de l'arti­cle, encara que massa linial, no deixa de ser interessant, i no dei­xa de poder ser aplicable al se­gon escrit que em va caure a les mans i que tot seguit comenta­ré. Km refereixo a la conferència que va donar el Sr. Anguita a la l niversitat de Deusto el 20 de febrer de 1990 sota el títol "La apuesta de los comunistas espa-noles", de la qual se'n desprèn una visió realment anacrònica del món, i un encaparrament

malaltís a no acceptar la síntesi (per utilitzar una paraula del lèxic mar­xista) qtie significaria canviar una ideologia desfassada. Les tesis del Sr. Angui­ta responen a l'exemple més clar d'una ideologia que defensa la perpetuació estructural d'un mo­del Estúpid ("estúpid" en l'a-cepció Cipolliniana de la parau­la), el comunis ta . En aques t model es coharta subtil i paula-tinament la llibertat de l'indivi­du a d e c i d i r si vol o no vol pertànyer al moviment comu­nista, un model pretesament de­mocràtic dintra de la pròpia de­mocràcia a la que lentament vol fagocitar (Anguita així ho ex­pressa de descaradament en la seva conferència). El model co­munista, igual que el socialista, encara que en menor grau, falla precismanet perquè parteix de la basc que el primer que cal abordar és el de la problemàtica social, entesa com un tot co-neptural i unitari (encara que dinàmic i antitètic per defini­ció), per acabar delimitant i su­bordinant el comportament in­dividual. En actuar d 'aquesta manera, limiten d 'entrada les potencialitats d 'una conducta "intel·ligent" massiva, i per tant, potencien el desenvolupament de conductes "beneites o estú­pides".

Per contra, la doctrina Demò-cratacristiana, ideologia que sus-

Les cinc lleis fonamentals

de l'estupidesa humana

cric plenament, i per això milito desde fa molts anys a Lnió De­mocràtica de Catalunya, parteix de la basc que cal equiparar dos plantejaments igualment im­portants en l'inici de tot anàlisis social: l'individu i la comunitat.

Les tesis del Sr.

Anguita responen a

rexemple més clar

d'una ideologia que

defensa la perpetua­

ció estructural d'un

model Estúpid

l 'home viu en societat i la ne­cessita per al seu desenvolupa­ment espiritual i físic. Paral.le-lament , la societat necess i ta l'aportació dels seus membres per realitzar el bé que té enco­manat: el bé espiritual i físic de tots ells. Per tant, el bé personal i comú no poden ser contraris.

Aquest postulat inicial rep el nom de Persona­lisme Comunitari, que no és altra cosa que el just equilibir entre el despotisme que exer­ceix sobre l ' individu

1'"interès públic' de les doctrines comunistes o socialistes i la "fac­tura social" que representa donar ales a l'egoisme individual i a la llibertat dels mercats que pos­tula el liberalisme. Cal trobar la manera de pro­moure les conductes intel·ligents que analitzava Cipolla, cal que l'Estat es preocupi de garantir la seguretat necessària per evitar les actuacions dels bandits, i és necessari que es promogui en totes les actuacions desitjables la Justícia Social (concepte amb el que tant gent s'omple la boca). Però cal fer-ho amb el respecte més absolut a un altre principi bàsic de la Democràcia Cristia­na, el principi de subsidiarietat. És a dir, no s'ha de confiar a un estament major o superior allò que puguin realitzar els inferiors. I aquí tornem a topar amb una praxis molt estesa dels governs comunistes i socialistes: davant d'un objectiu socialment desit­jable, enlloc de crear els meca­nismes per tal que el teixit socisl els acompleixi, l'Estat crea una gència, actuant com a adminis­tració públic gestora. Aquest plantejament, que en alguns ca­sos pot ser necessari, aplicat de manera generalitzada, es con­

verteix en poc àgil, costos, íne-ficient i promou un Estat omni­present, paternalista en excés i fiscalment asfixiant. Aquestes consideracions ide­ològiques les faig perquè el ter­cer document que em va caure a les mans, va ser un escrit de l'ex-regidor comunista de l'A­juntament de Sant Cugat, Jordi Casas. En aquest article se m'a­cusava de realitzar crítiques als partits comunistes, socialistes i convervadors per tal de posicio-nar-me en un espai de centre, i se'm retreia que ho feia sense un posicionament doctrinal pro­pi. I això és precisament el que he intentat fer amb aquestes lí­nies. De totes maneres, Jordi Casas coneix molt bé aquests pensaments, encara que no els comparteixi, perquè els hem dis­cutit molts vegades asseguts da­vant d'un cafè.

Per acabar, i aprofitant un tema que està d'actualitat, jo li de­manaria que es replantejés la anacronia de la doctrina que va predicant per aquests móns de Déu el coordinador-califa d' Iz-quierda Unida, a la qual està su­peditada Iniciativa per Catalun­ya a t r avés del seu " j e f e " , monsieut Ribó. I posats a reco­manar, li proposa que llegeixi "Les lleis fonamentals de l'es­tupidesa humana".

Joan Recasens és president de la secció local d'Unió Democràtica de

Catalunya.

Institució Cultural del CIC Fundació Privada

Nova Escola THAU a SANT CUGAT Educació basada en els principis de:

Catalanitat Pedagogia activa Humanisme cristià

Data d'obertura: Curs 1996-97 P-3, P-4, P-5 (3, 4 i 5 anys) Primària (de 6 a 12 anys)

Secundària (de 12 a 16 anys) amb aplicació de la reforma educativa

R e u n i ó i n f o r m a t i v a p e r a l s p a r e s i n t e r e s s a t s : Dies 17,22 i 25 d'abril . a les 8 de la tarda al

c/ Martorell, 14 - SANT CUGAT

Per a més informació—atenció individualitzada— podeu trucar al:

589 8108 5 i

:"«

*"* ^ - %LÜ * " - ' ^ *• •" *"* Pi'** íf«fS™

DiUuas i dijous, de 9 del matí a 8 de la tarda Dimarts i dimecres, de 9 del matí a 3 de la tarda

Divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda

-'•ssssvtóp • y ^.u-"!* •. i

"%ïí$j

élr^jfe^?:!^ • XM / f W V H S l *

EU34GUNTON3

Fotocòpies molt cares El TSJC ha instat l'Ajuntament perquè lliuri als veïns de Mira-sol que han pre­sentat recurs contra la planta de l'HGC la documentació sobre el cas sense ha­ver de pagar les 120 mil pessetes que els hi van demanar. Plana 9 Entoni

Divendres, 12 d'abril de 1996

C o m u n i c a c i o n s

L'Ajuntament agilitarà algunes ges­tions amb de la xarxa Internet

Algunes àrees del consistori s'hi incorporaran abans de Festiu

L'a Juntament de Sant Cugat va con- i va servir per conèixer aquest nou pro- ment es planteja a mig termini agilitar nectar-se per primera vegada a la xar­xa Internet al juny de l'any passat. La primera experiència va ser orientathra,

ÀNGELS CASTUERA . •

ducte. Després d'una primera etapa, ja superada, en que s'havia d'aconse­guir arribar a tots els webs, l'Ajunta-

algunes gestions a través de la panta­lla de l'ordinador, tot i que encara es­tan per determinar.

El primer objectiu del consis­tori en connectar-se a la xarxa era poder accedir a tota la in­formació disponible en aquests moments a la xarxa. El segon, que s'està aconseguint, era que també els usuaris d'Internet pu-guessin conèixer Sant Cugat a través de l'ordinador. La informació que genera l'A­juntament i que es pot fer pú­blica s'ha classificat en set grups conceptuals, que es poden con­sultar directament a través de menús desplegables. Els pri­mers set conjunts s'ampliaran fins a déu. des del tres de març, els usuaris de la xarxa Internet poden introduir-se a la pàgina de l'Ajuntament i, el primer que trobaran, és una salutació de l'al­calde, Joan Aymerich. Després hi ha una breu res­

senya històrica i una altra de ge­ogràfica sobre Sant Cugat. Un altre calaix és un plànol de la ciutat, amb els districtes. Els altres calaixos es refereixen als equipaments de la ciutat, al fun­cionament i les persones que treballen al consistori, i a les da­des de les eleccions:resultats i pe rcen ta tges en relació amb convocatòries anteriors. La pri­mera vegada que es va poder connectar a Internet va ser, de fet, als últims comicis generals.

Una de les secrions de l'Ajuntament a ílnternetexplica la història i la situació de Sant Cugat. Foto:XAVIER I.ARROSA.

Des d'aquella data, la del tres de març, hi ha hagut unes 150 consultes, i algunes han deixat la seva impressió a la plana. El tercer gran objectiu que volia assolir l'Ajuntament quan vam connectar-se a la xarxa era, se­gons Farrés, "fer que l'Admi­nistració sigui tan interactiva

com sigui possible, donant la in­formació al ciutadà, amb la pos­sibilitat, a més que es pugui po­sar en contacte amb nosaltres a través del seu ordinador" Les previsions indiquen que això serà possible abans de l'es­tiu. Les àrees de l'Ajuntament que tenen més contacte amb el

públic o amb empreses podran accedir a Internet per agilitar les gestions. Es podrien fer algunes coses que ara es fan a través del 010, com pagar impostos, però això serà a més llarg termini. "Els usuaris haurien d'accedir només a la informació que ne­cessiten", segons Farrés.

Irregularitat en la tensió Veïns de Mira-sol protesten per les pu­jades i baixades sobtades en la tensió elèctrica, que els provoquen, entre d'al­tres. problemes amb els electrodomès­tics. Fecsa promet prendre mesures. Plana 10

La Cambra es reunirà amb el conseller per parlar de peatges

C.C. -Sant Cugat-

Una comissió de la Cambra de Comerç i Indústria de Terras­sa es reunirà d i l luns amb el conseller de política territorial i obres públiques, Artur Mas, per negociar mesures que per­metin l 'abaratiment dels pe­atges de les autopistes catala­nes. En concret, la delegació de la Cambra de Comerç de Terrassa, que encapçalarà el s eu p r e s i d e n t , R a m o n Trenchs , té la in t enc ió d 'a­consegui r una reducc ió del preu del peatge dels túnnels de Vallvidrera, que ara costa 445 pessetes i de l 'autopista Sant Cugat-Terrassa, el preu de la qual s'ha situat en 230 pessetes. El percentatge d'a­quests increments són, segons la Cambra, excessius. Per pressionar a la General i­t a t , amb l ' o b j e c t i u q u e adopti fórmules pol í t iques i l ega l s en a q u e s t s e n t i t , la Cambra lliurarà al conseller cl document que van signar di­versos alcaldes d 'ajuntaments de la comarca del Vallès Occi­dental . així com el president i el vicepresident dels consells comarcals del Vallès i del Ba­ges. L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va anunc ia r també la seva intenció de fer-ho, tot i que no consta al co­municat que ha emès la Cam­bra. La reunió està prevista per dilluns a dos quarts d 'una del matí a la seu de la conse­lleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Gene-ralitat.

El TSJC obliga dient pel qual

a l'Ajuntament a lliurar un expe-es demanaven 120 mil pessetes

Es tracta de la documentació que van sol·licitar veïns de Mira-sol sobre la planta de FHGC

C.C. -Sant Cugat-

Aparen tmen t , és una s imple anècdota. Però tres associacions de veïns de Mira-sol s'han ocu­pat de denunciar-ho i, al final, ha hagut d'intervenir-hi el Tribunal Superior de Justícia de Cata­lunya.Fa aproximadament un mes, Prudenci Gonzàlez, l'ad­vocat que tramita el recurs que les asociacions van presentar contra la planta d'esterilització de residus sanitaris de l'Hospi­

tal General de Catalunya, es va adreçar a l'Ajuntament per sol·li­citar la documentació referent a la llicència d'obres de la plan­ta. Dies després, es va rebre una notif icació de l 'A jun t amen t dient que per la documentació s'haurien d'abonar 119 mil pes­setes en concepte de fotocòpies. "Si tenim en compte el preu de cost d'una fotocòpia, aquest ex­pedient deu estar format per mi­lers de papers", assenyala iròni­cament Gonzàlez. L'advocat va

presentar una protesta davant el TSJC. La història s'ha acabat amb un requeriment per part del Tribunal, instant a l'Ajunta­men t a lliurar aquesta docu­mentació en cinc dies. El cap d'àrea d 'Urbanisme, Francesc Borràs, s'ha limitat a aclarir que "els costos (pic suposa lliurar una documentació s'han de pa­gar, perquè el material costa uns diners". Aquests costos, insis­teix, estan regulats per una or­denança pública.

UN SURTIDO COMPLETO DE HERRAMIENTAS DE REGENERACIÓN Y PARA UN BUEN ACABADO

Para escarificar, pasar el rodillo, abonar, regar y cuidar el césped y las orillas. El césped conservarà su eterna

^ *è juventud.

SABADOS TARDE ABIERTO DE 5 A 8,30

io Entorn ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

S e r v e i s

Veïns de Mira-sol es queixen d'irregularitats

en la tensió elèctrica Fecsa revisarà els transformadors per

corregir les possibles anomalies

A N ( ; K 1 . S C A . S H ERA

- Sant Cugat -Alguns veïns de Mira-sol es quei­xen perquè la línia elèctrica d'al­guns sectors del districte és irre­gular, amb baixades i pujades imprevistes de la llum, que pro­voquen alguns incidents domès­tics. Aquesta situació es perllon­ga des del marc de 1993, quan va nevar tan copiosament i les lí­nies elèctriques es van haver de canviar. Segons aquests veïns, els electrodomèstics s'espatllen sovint i les bombetes es fonen molt més ràpidament del que se­ria habitual. Les anomalies no són generalitzades, i el moviment associatiu veïnal del districte no ha iniciat cap actuació conjunta per acabar amb aquesta situació. Segons Josep Maria Àngel, pre­sident de I Associació de Veïns de Sant Joan, fa tres anys es van produir unes pujades i baixades molt grans de la tensió elèctrica, coincidint amb els canvis dels cables després de la nevada.

Aleshores es va fer una reclama­ció col·lectiva a Fecsa. Les quei­xes que li han arribat últimament són, sobre tot, de comerciants, que veuen com els seus produc­tes se'ls fan malbé a les neveres. "Jo haig de canviar les bombe­

tes dia si, dia també, i cada cop que noto que hi ha una baixada de tensió truco a Fecsa. Els res­ponsables em diuen que ells no en tenen constància", diu Joan Vallvé, un veí del Passeig del Bai­xador ". No és l'únic que pateix aquestes baixades, però és cert que els veïns no estan especial­ment preocupats per aquestes anomalies. FI president d'una al­tra associació de veïns del dis­tricte, la de Mira-sol, Salvador Fenollar, assegura que els veïns del seu sector no s'han pronun­ciat sobre aquesta qüestió, i que no té constància de que al seu barri hi hagi problemes d'aquest tipus.

La c o m p a n y i a Fecsa no té constància que hi hagi aquestes

. 1 vegades, les anomalies que pateixen els vet'ns de Mira-sol provoquen avaries als electrodomèstics. Foto: XAVIER LARROSA

baixades i pujades de tensió, i, segons els seus responsables, se­ria bo conèixer exactament qui­nes són les zones afectades per poder fer una revisió acurada. Se­gons el responsable de servei de Fecsa a Sant Cugat, Manel Pujol, s'iniciaran unes medicions a la xarxa i als transformadors per

comprovar quines son les irre­gularitats. "Fa un mes, quan es van fer uns treballs a la línia, es van instal·lar unes connexions provisionals. Aleshores sí que vam tenir constància de que hi havia problemes, perquè algu­nes connexions van fallar", se­gons Pujol.

La filoxera i la industrialització van canviar Sant Cugat

À.c. - Sant Cagat -

La crisi de les vinyes de finals de segle passat va conver t i r Sant Cugat en un ciutat resi­dencial, segons va explicar l'­historiador i membre del Grup d ' E s t u d i s Locals , D o m è n e c Miquel, que dimarts va fer una xerrada dins el cicle Aula Cul­tural del Club M u n t a n y e n c . La c o n f e r è n c i a de M i q u e l s'emmarcava en un cicle men­sual, inclòs dins d'Aula Cultu­ral, organitzat pel G E L i cen­t r a t en la h i s t ò r i a de S a n t Cugat.

L'historiador va explicar que el Sant Cugat de mitjans del seg le d inou ten ia una gran quantitat de vinyes, similars a les del Penedès . La construc­ció de la carretera de Gràcia va impulsar la industriali tzació, però també va significar un pri­mer retrocés per a la vinya. Segons Domènec Miquel , la crisi de la filoxera va fer que els pagesos abandonessin les terres i les venguessin, a bon preu, als estiuejants de Barce­lona, que van convertir Sant Cugat en una ciutat residen­cial, tal i com s'ha conegut pos­teriorment.

FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA SANT CUGAT Cànovas del Castillo, 9 Tel. 675 23 90 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Fax 675 23 90

LA FUNDACIÓ UNK> ESPORTIVA SANT CUG/^giaeix la col·laboració dels comrçoBJanM^^^í^^ gat que s'han adherit a la campanya d'orgaí^Zació d'una de les fases de sector fítfrra&fcsfts a 1* Dl-VISIÓ NACIONAL D'HANDBOL: J **»''•

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT SUPERMERCAT MAS-ROIG ORNALLAR FOAP

FUNDACIÓ UNIÓ ESPORTIVA MANUEL GARCIA. PINTOR PANADERIA MARY GIMNÀS SHAMBHALA

SANT CUGAT BAR RESTAURANT TOPAZI PAPELERIA CAMÍ HELADOS PROS

ÀNGEL LAGUNA. CONSTRUCTOR OGGI. MODA JOVE PISCINAS SANT CUGAT CAFÈ GLOPPS

BAR RESTAURANT BAO-BAB FLORS I PLANTES DEL VALLÈS RADIO SANT CUGAT CAFÈ GINA

CONSTRUCCIONES BARÓ S.C.R DAHER 4, CONSTRUCCIONES TOT SANT CUGAT EBANISTERIA BRAVO

BAR LOS CHOPOS BAR PAVELLÓ RESTAURANT PETIT ADM. DE LOTERIAS N° 3

FERRETERIA EL PONT PELUQUERIA M.B.XIRÓ SNNIPERS AUTO-ESCOLA EN MARXA

MAQUINARIA BEL BAR RESTAURANT EL MOLÍ SANT CUGAT SPORTS SALÓN RECREATIU DE SANT

TALLERES VALLDOREIX BAR MERCAT DE TORREBLANCA TALLOSA CUGAT

SERVEI VETERINARI DEL VALLÈS LIBRERIA EL PATÍ TONY PASTISSER CARNS ALFONS

BAR RESTAURANT TERRAMAR TORRE DE PIZZA USSIA TOURS LA TABAQUERIA

CERRAJERIA DIEGO FERRERA ANCANA. MERCERIA LIBRERIA BAR RESTAURANT GIMNÀS M.C.

SANTIAGO MARTÍNEZ. PSI INFORMÀTICA VIA CÍVICA MASANA CONSTRUCCIONS

MATERIALES DE CONSTRUCIÓN TALLERES JORDI VICAT 3 DIARI 4 CANTONS

CONCESIONARI RENAULT CONSTRUCCIONES BELMAN CONSTRUCCIONES VICENTE BELM ANIMALS

IMDESA INMARBA PROMOVALL BAR RESTAURANT ART

CA LA MODISTA LEVI'S SANT CUGAT DISFER AUXVYD, S.A.

PELUQUERIA LLONGUERES LUCAS SPORT ELEMAT BAR LOS POZOS

CELLER CAL CABALLU MAPE ESTILMAN PARQUET BAR EL BODEGON

CLIMA-GIL RESTAURANT MARGOTIN FEELDMAN LUCAS SYSTEM

ADM. DE LOTERIAS N°2 ALIMENTACIÓN MARÍ CONSTRUCCIONES FERNANDEZ MERCROMINA LAINCO, S.A.

AUTO-ESCOLA SANT CUGAT NOVAELECTRICA FLECA LA GARRIGA

li Entorn &S/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

L ' E n q u e s t a

Li va costar trobar un pis a bon preu a Sant Cugat?

ÀNGELS CASTUERA

Trobar un pis a Sant Cugat resulta ara una mica més econòmic que dnc o sis anys enrera. El creixement de pisos ha augmentat d'un 40% l'any 95 respecte al 94, i això ha repercutit en els preus. Tot i així, el preu mitjà d'un pis a la ciutat no és una ganga, perquè se

situa en els 31 milions de pessetes. Hem preguntat a nou santcuga-tencs si els ha costat gaire trobar el pis allà on viuen. Les seves res­postes, evidentment, depenen del temps que fa que van adquirir la casa. Els més Joves, que estan començant a buscar un lloc per vlure-hl, asseguren que trobar pis a Sant Cugat és més diffcll que en altres ciutats de la rodalia, perquè els preus són molt alts.

MONTSERRAT ABTRAIX

ADMINISTRATIVA

"El vam trobar fàcilment. Vi­vim en un pis al costat de l'es­tació i no vam trigar gaire a tro­bar-lo. Ja vivíem al barri i vam veure un pis de segona mà que podíem comprar."

MANUEL ARENAS

DESOCUPAT

"Jo ara visc a les Fonts de Ter­rassa. Vaig haver de marxar de Sant Cugat fa cinc anys per­què no vaig trobar un lloc per viure-hi. Aquí trobar un pis és impossible, per més Promusa que lji hagi."

MARIO CÀCERES

BIÒLEG

"Visc amb la meva nòvia en un pis de lloguer. Ens va costar una mica però no perquè tin­guéssim problemes de diners, sinó perquè no trobàvem allò que volíem de debò. Sant Cugat és car, però té els seus avantatges."

PEP PUJOL

FOTÒGRAF

"No estic informat sobre els preus dels pisos, perquè jo visc aquí des de fa quinze anys i lla­vors era una altra època. Crec que si ara m'hagués de canviar de casa, em costaria molt."

MONTSERRAT PUJOL

ADMINISTRATIVA

"Visc a Sant Cugat, en una ca­sa de lloguer, des de fa setze anys, i ho vaig tenir més fàcil que ara per trobar un lloc per viure que s'adeqüés a les me­ves necessitats."

ERNEST JIMÉNEZ

PROTÈSIC DENTAL

"Jo ja fa temps que visc a Sant Cugat i no em va costar gaire trobar una casa. Reconec que aquesta és una ciutat cara, pe­rò no gaire més que altres, so­bretot si la comparem amb Barcelona."

MIREIA ARTE

ESTUDIANT

"La casa on visc la van triar els meus pares. Si m'hagués de plantejar anar a viure sola em costaria, perquè hi ha moltes cases que valen molts diners."

JOSEP ZAFATER

ESTUDIANT

"Encara visc amb els meus pa­res. Si hagués de buscar una casa, el problema no seria la falta d'o­ferta, que n'hi ha, sinó els preus. El jovent d'avui no té diners per comprar o llogar un habitatge."

MONTSE IBÀNEZ

ADMINISTRATIVA

"A mi no cm va costar gens, perquè tinc un pis de Promusa i n'estic molt contenta. Jo no sóc de Sant Cugat però el meu nòvio sí que ho és. Els preus estan molt bé."

ELSÍCANIONS

12

ELS CALYTOÍMS Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

#kV» PrantM Loc* ^W d* Sant Cugat, S.L.

Consoli d'Administració Kjmon ( irau (president)

Jnsep M (Ubrer i /d , X j \ i e r l'ornells. Pere Ksquerda

Directora Cèlu<:ernad;^

Redacció S I I M J l lam-v i , Cali Mnrel l . \ n t ; ds Castuera. H.H11..11 L ix j i ic . I - 'MIUCM (.jrlx'.. \ l cv López.

M..titseS;int. Pere I V h . Kduard Jener

Equip comercial N i i r u ( ) l i \ é . Kva [ V / o

Consell Editorial Rj intm ( Í M ( I (president!

Jnsep \1 ( .,ihrcn/n (wix-prcMiienO Montserrat Ruml i ju Uicepresidenta)

l·r.iiu·esi C.irlít'). Jiudi C i sa s . \ a a f s Castanyer . l'ere |-srpierda, Xavier I ometis. Knstian Herbolzheimer.

Ruueli l 'edr.i. R..nmn Pius. Llins I V m , Kmi l i Refté, Jaume Sfihjt. I'.u.. S<.ler. Josep V ïe ix ido .

Juan Tortosa. Joan Tni\ani> C è l u C e rnjdjMNcererari. i l

Subscripcions i Club del Subscriptor Anna Hameda

Fotografia Xa\ ler Karrusa

Responsable de disseny i maquetacló Josep l e r m s o l j

I m p r e s s i ó K..(impresi'í72)-Ul.(I.S.4.S

Distribució M.ulint: Vallès S.l. 'l'el VW..23.71

Dipòsit leiial- <;|-4l>5-*>3

nuo Divendres, i i d'abrilde 1996

E d i t o r i a l

Reforma educativa i pares preocupats La Coordinadora de Pares d'Alumnes

de les escoles públiques del munici­pi ha fet públic un comunicat molt crític amb l'aplicació a Sant Cugat de l'ESO. Bàsicament, s'acusa a la Ge­neralitat i a l'Ajuntament d'improvisar. Es queixen que l'adscripció als centres s'ha fet de manera irracional, que la zonificiació serà una font de conflictes, que el transport escolar per als dos pri­mers cursos d 'ESO serà insuficient o que el calendari d'inversions en en­senyament només es basen en un compromís verbal. És de suposar que part d'aquestes queixes tenen fona­

ment -l'aplicació de l'ESO no és fà­cil, sobretot si bona part del proble­ma, com sembla, és de finançament. Els diners lliguen de mans al conseller Pujals, però això no ha de servir d'ex­cusa per a alguns temes que s'haurien d'haver afrontat amb més decisió, com ara, els menjadors i el transport. Tam­poc no s'entén que s'hagi trigat tant a fer pública la zonificació i els criteris d'adscripció als centres. Els pares tenen raó en explicitar les seves preocupacions, però en el seu comunicat hi ha certes imprecisions que plantegen interrogants. En tot

moment es fa corresponsable a l'A­juntament de la situació generada per l'aplicació de la reforma. Potser té a veure el fet que a la coordinadora hi hagi membres destacats de partits de l'oposició municipal. Es sabut per tot­hom que els ajuntaments no tenen competències en matèria educativa o, que, en tot cas, són molt mijises. A ca­dascú, el que li toca. La imatge de qualitat que té l 'ensenyament públic continuarà en un futur, però per això cal que, com s'ha fet fins ara, mes­tres, pares i administració vagin en la mateixa direcció.

El prestigi dels premis Premis com el Gausac de Recerca,

que enguany arribava a la tercera edi­ció, són, més enllà que una medalla en el currículum del guanyador, una for­ma de recompensar la investigació sis­tematitzada de la història local, menys-tinguda sense excepció en els tractats d'història general. A partir de les con­clusions d'un treball poden discernir-se les particularitats que cada fet histò­ric va p r e s e n t a r en una locali tat

determinada. Per tant, és cert, són ab­solutament necessaris, tot i que la seva difusió es redueixi, per força, a un cer­cle determinat d'interessats. Però sor­geix un problema: amb la intenció de prestigiar un premi es pot caure en una exigència excessiva que acabi per fer-lo inaccessible als estudiosos que pu­guin voler participar-hi. Les bases es plantegen en els mateixos termes que una tesi doctoral: els treballs que s'hi

presentin han d'aportar necessàriament noves conclusions a un tema sobre el qual, potser, ja s'ha escrit molt És el cas del Monestir. Per tant, es planteja un esforç similar al que requereix una tesi doctoral, esforç que no tothom pot es­tar disposat a fer a canvi de les com­pensacions del premi. Per tant, el Gau­sac de Recerca pot no constituir, de per se, un estímul per potenciar la re­cerca. Caldria reflexionar sobre això.

El l e c t o r e s c r i u Els camins només te­nen pedres per a al­guns

Sóc una noia de ZJ> anys que, a aquestes alçades, renuncia a en­frontar-se a la trama burocràtica que aquest Ajuntament ha mun­tar en to rn a la concess ió de llicències de bars. Es increiblo com la il·lusió per muntar un ne­goci amb tots els requisits ne­cessaris pot acabar enterrada en una muntanya excessiva de pa-peram que sembla incrementar-se i complicar-se a voluntat dels senyors que governen i mane­guen les àrees corresponents d'a­quest Ajuntament. Conec d'a-prop casos de bars i locals que qualsevol podria recomanar als seus fills -o sigui, que no exis­teix la típica excusa de què són recuctes de perdició i alcoholis­me- a qui l'Ajuntament els ha fet la vida impossible i que han hagut d'acabar tancant les seves portes. Amb els problemes que això comporta quan hi ha darre­ra una família que viu d'aquests ingressos. I també conec altres casos -em sembla que no sóc pas l'única- en què l'Ajuntament ha fet llargament la vista grossa fins que l ' ev idència de què , per exemple, s'estaven saltant tots els horaris, ha estat massa es­candalosa. Estic d'acord que han

Kls textus tramesos .i aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà

signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de \ cn i r signat i és imprescindible que

In figurin cl domicili, el telèfon i el número de I ) \ I o passaport del seu autor. KLS 4 (CANTONS es

reser\ i cl dret de publicar els textos t tamesns. i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

d'existir normes reguladores dels locals nocturns per evitar molès­t ies i per imped i r al mate ix temps que proliferin innecessà­riament. Però que Ics regles si­guin iguals pera tots. 1 sinó. ens les começarem a saltar. Gràcies.

CRISI IS I Rnsi-.s. Sant Cugat

La sal de Barcelona "El cartero (\ Pablo Neruda)", "Poderosa Afrodita". "Kelpudo maldito", "El ct'ecto mariposa", "La letra escarlata", "Smoke", "Blue in the face". "La cere-

monia", "Èxtasis", "Nixon" , " N a d i e hablarà de nosotras cuando hayamos muerto", "Sos-pechosos habituales", ";ÇUic hora es?", "Othello", "Nelly y el Sr. Arnaud" etc. Les pel·lí­cules d'aquesta llista correspo­nen a alguns dels èxits cinema­tografies, o relativament exitosos. dels darrers mesos. CINRSA no ens els deixarà veure mai a Sant Cugat. Per sort. en els cinemes del Centre Cultural, abans de començar una pel·lícula, se'ns indica que podem anar a com­prar, a sopar i al cine a "la sal de

Barcelona". Em diuen que els cinemes del "Maremàgnum" són de CINESA. Gràcies per la informació.

! hiti santrugatenca cinèfila disposada a emigrar.

MARIA QVIXTASA. Mira-sol.

La primera etapa de Els 4 Cantons Només unes ratlles per trencar una llança a favor de Els 4 Can­tons. La passada setmana, uan carta publicada en aquesta ma­teixa secció parlava de la primera

Si T E N S S U G E R E N C I E S , P R O P O S T E S ,

Q Li E I X E S , S O B R E L A T E V A C I U T A T ,

P O S A ' T E N C O N T A C T E A M B N O S A L T R E S

5 8 9 62 82

ELS4CATYIÜNS

etapa del setmanari, deia que va ser un mitjà casolà i fet de qual­sevol manera, casolà també l'és l'actual i que duri. Fet de qual­sevol manera he de dir, perquè em va tocar viure de molt aprop, que combé es diu a la carta, Déu no va fer el món en un dia. Menys es podia fer un diari a Sant Cugat en quatre dies com el que es va fer: sense expe­riència professional ni tècnica, ni recursos econòmics, ni tan sols tradició a la nostra ciutat. Però es va fer. Això sí, amb una gran voluntat de superació i treball com es va demostrar. Prova que ha estat molt positiu per als sant-cugatencs és que avui, si exis­teix, és gràcies, entre d'altres co­ses, a aquella primera etapa i al que s'hi posava a cada número: estima a Sant Cugat. Estima fins els últims moments. Li puc as­segurar que on no arribaven amb la tècnica hi arribaven amb el cor. Avui, si tenim el setmanari, és gràcies a la primera etapa, per acabar, un consell; hi veu més un cec que no pas aquell que no sap mirar". Si ho desitja, pot tor­nar-se a mirar tots els números a la Biblioteca del Mil·lenari o a l'Arxiu Municipal.

ISIDRE MOSER. Sant Cugat.

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

La l l o t j a

Posats a "enrotllar-se"... IOSEP M. CABRERIZO

Opinió 13

Estarem tots d'acord que l'ad­ministració única és una possible solució per tallar amb la duplici­tat de càrrecs, funcions i gestions; dit de manera planera, l'admi­nistració única és la simplificació del servei pel servei. Es el camí per minvar despeses i fer més lleugera la farragosa maquinària burocràtica de l'administració... en definitiva, la millor manera de gestionar i administrar els im­postos i serveis que paguem els ciutadans. Sembla que com més simple sigui l'engranatge de la cosa pública, més profit se'n pot treure. Es allò que demana CiU als populars per arribar a un acord i donar suport a Aznar: l'admi­nistració única, entre d'altres co­ses. Si bé del que es tracta ara és d'arribar a un pacte de governa-bilitat, sobre la taula hi ha qües­tions de molta més transcendèn­cia que les econòmiques ; les voluntats polítiques diferencials que existeixen, de fet. Possible­ment, és el camí més assenyat en aquests moments: el diàleg i els compromisos.

Tot i que la part econòmica i la fórmula de finançament de cada autonomia és el que més provo­ca frivolitat en els comentaris de

tertúlies, el cert és que en l'ambient es respira mar de fons, t am­borinades a l'ho­r i tzó. T e m e s mo l t s més pu­n y e n t s q u e els econòmics són els q u e més poden escalfar el pano­rama polític d'a­quí a poc temps. S o b r e t o t , e n ments recargola­des a l'hora d'ac­ceptar les evidèn­cies del moment polític en què ens trobem, el ressor­giment de les na­cionalitats, aquí i arreu del món . Pujol, doncs, sem­bla que fa bé, de moment , de centrar els seus primers trets a aconseguir administrar els diners de Catalunya des de Catalunya sense haver de dependre única­ment de l'administració central. La reivindicació de l'autoadmi-nistració avui, doncs, sembla la clau, com diria el president, per caminar cap a unes noves fites

penMat'MQje.flmisix u usçem ets seus vms...

íéomfi lomn a een/r, h tmcm-to, fi oenom. a seuPWAH&n PoiflcotiK-sefit DECTA BCOAMAIÍ. POT umz ve MGAZ, POT rmm.-w m QUAH TORNI K meftNces, o vetm ome u RÉCWMW PÉE W K awsTEfwyrMewT i ejpewe cmc ANYS si ENCARA WÍKTSX, , POT eSPESAIt fi KK-HO l'ÚLVH DM HA8L..

Il·lustració: J.M. CABRERIZO

més endavant. I per què dic tot això, quan el

que vull és parlar de Sant Cugat? Doncs perquè estic totalment d'acord que com més curt és el viatge que acaba fent el diner-el diner públic, és clar- més pro­ductiu és. I l'administració única suposo que deu anar per aquí, més o menys. Si es reivindica - i

els santeugatencs segur que t ambé ho fem- que els di­ners que paguem en impos tos t in­guin un viatge curt, seria bo començar pe r aplicar-nos a nosaltres mateixos el c o n c e p t e d e productivitat quant al diner públic. Vull dir que a Sant Cu­gat t en im e x e m ­p les de l q u e no hauria de ser, o del q u e po t se r es fa m a l a m e n t com a gestió productiva des de l 'adminis­tració local... Aquí és on volia arribar. Un exemple: es diu que el nostre Ajun­

tament és dels més endeutats de Catalunya, però resulta que per un altre costat també li deuen molts diners. Sobretot per impa-gaments en els impostos muni­cipals. La pregunta, doncs, sem­bla òbvia. Com es pot arribar a aquesta situació? Alguna cosa no deu funcionar com hauria de fun­cionar a l'hora de cobrar, no? Pre­

gunto: passaria el mateix si aquest servei fos contractat com és el servei de recollida d'escombra­ries? Potser estic dient bajana­des; si és així, demano disculpes per endavant. Segueixo amb el tema. Quantes vegades hem sen­tit dir "He anat a l'Ajuntament a reclamar un munt de vegades i cada any em surten els rebuts ma­lament". Passaria això en una em­presa privada? La veritat és que m'he enrotllat molt al principi per tot plegat dir que si arribés el cas que Pujol se sortís amb la seva, les administracions locals també haurien de fer canvis im­portants. És imprescindible fer­ies més lleugeres i clares quant a la gestió. El seu caràcter de fun-cionariat, sovint, resta molt lluny de l'operarivitat i rigor empresa­rial i acaba sent una ruïna per al tresor municipal. No sembla just, doncs, que d'una banda es vul­gui l'administració única, per es­talviar i poder invertir més i mi­llor, i de l'altra no es posi remei a aquesta maquinària, la munici­pal, sovint obsoleta i mancada d'al·licients -per dir-ne alguns, el lògic repte de ser efectius i pro­ductius, quasi res.

L ' A c u d i t

Ei, SEVER I EL T r ro

-r-

H tf\

Eh Sever, has vist el cometa Hyakutake?

Jsí, i tant

3

- i * » - *

La F i n e s t r a

Digui, digui

Recordem, tirem enrera.cn la nostra memòria televisiva. Van apareixent en la nostra ment es­cenes en què de vegades ens costa trobar un argument o sim­plement un títol; personalment, se m'ha aparegut un Pepe Ru-bianes amb un accent inimita­ble i una asensual Ariadna Gil atalaiada en el seu silenci do­cent.

Sí, era el programa Digui, di­gui!; un programa que tot i no deixar deserts els carrers, ni su­perar els nivells d'audiència dels sempre partits del segle entre el Barca i el Reial Madrid, va aju­dar que nouvinguts i altres re­sidents aprenguessin a escriure i parlar la nostra llengua.

Pot semblar que aquest pro­grama va ser un residu de la nor­malització lingüística de la tran­sició, però la seva importància i el seu abast geogràfic embus­sen les nostres neurones quan creiem que hi ha gent a Vallado­lid o a Madrid que és possible que hagi après gràcies a ell.

Normalització, immersió, drets humans, campanya electoral, exa­men, victòria als punts, pacte, go-vernabilitat, corresponsabilitat

FERRAN VILLASENOR

fiscal i... Digui, digui! Aquesta es­biaixada recepta de l'actualitat política de l'Estat espanyol ens ha portat a veure com algú que crèiem carnívor s'ha tornat ve­getarià i a més té un hortet amb

Algú que crèiem

carnívores

declara vegetarià

i a més té un

hortet amb cebes,

una caseta i una

foto de l'avi

Macià

cebes, una caseta i una foto de l'avi Macià.

Els resultats d 'unes eleccions poden generar situacions com a mínim curioses, en uns moments on la "mayort'a" no és tal i les mi­nories s'han sobredimensionat.

Un es demana si els paradigmes canvien, muten o simplement nosaltres (ignorants de nosaltres) no havíem entès els no gaire su-bliminals missatges preelecto-rals, les celebracions al carrer Gè-nova i l ' ú l t ima bea t i f i cac ió política d'un senyor baixet amb un estil temporal semblant al d ' u n venedor de c u p o n s de l 'ONCE.

A m b l 'ànim democrà t i c de col·laborar en una estabilitat in-terestatal i intercultural, propo­so la recopilació i difusió en CD-ROM dels capítols de Digui, digui!, amb la presentació del pro­per habitant (suposo) de la part presidencial dels seients blaus del Congrés; un senyor que, grà­cies al curs abans esmentat, ha après el català (i potser l'aranès) d 'una forma realment ràpida i sobtada.

Una de dues: o no hem entès el seu missatge o la governabili-tat ens porta a la sublimació dels cops d'efecte, la publicitat diri­gida i el màrqueting. Com si d'una obra clàssica es trac­tés: "Deus ex machina."

F. V. és llicenciat en Història

14 Opinió ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

E l s m e m b r e s d e l C o n s e E d i t o r i a l

• M Í S T ^ - I

MONTSERRAT RUMBAU

ESCRIPTORA

JAUME SÀBAT ROGEU PEDRÓ JOAN TORTOSA EMILI RENÉ

PASTISSER TÈCNIC C U L T U R A L

ARTISTA EMPRESARI

FRANCESC CARBÓ

MESTRE

JOSEP M. CABRERIZO

EMPRESARI

LLUÍS PUIG

EMPRESARI

JOSEP ANTON TEIXIDÓ

METGE

JORDI CASAS

HISTORIADOR

KRISTIAN HERBOLZHEIMER

ENGINYER AGRÒNOM

NARClS CASTANYER

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

PACO SOLER JOANTROYANO RAMON GRAU

MÚSIC HISTORIADOR EDITOR

XAVIER FORNELLS

PERIODISTA

RAMONPROS

PUBLICISTA EMPLEAT DE BANCA

El Consell Editorial vetlla pels principis editorials del setmanari

L integren divuit membres que aporten la seva visió des de diferents sectors professionals de la úutat

- Saat Cagat -En la línia d'acostar cada dia més el setmanari al lector des del mes d'octubre i coincidint amb el primer dilluns de cada mes, es reuneix el Consell Edi­torial de Els Quatre Cantons. Aquest format per divuit mem­

bres és un òrgan col·lectius de caràcter deliberant resolutiu i assessor de l'empresa editora. Hi són escollits per aquesta a títol personal i tots ells són per­sones de diversos àmbits que per la seva trajectòria poden fer aportacions que poden en­

riquir el setmanari. El Consell Editorial és una veu plural que ajuda a comprendre la realitat del municipi, que debat nous projectes del setmanari i que reflexiona sobre sobre el seu present i futur. Cèlia Cernadas sempre hi assiteix com a di­

rectora i si el tema a tractar és de la seva incumbència hi as-siteixen altres membres de 1a redacció. Són també funcions del consell impulsar la millora del nivell de qualitat i l'accep­tació del setmanari, valorar els projectes que suposin un can­

vi notori en la publicació i e els seus plantejaments u exercir una crítica raonada sobre el contingut, presentació i difu­sió. El seu president és Ramon Grau i els vicepresidents Josep Maria Cabrerizo i Montserrat Rumbau.

LA QUALITAT

"LI PARA LA TAULA" PER CADA 3000 PTES. DE COMPRA EN LA CAIXA CENTRAL LI DONAREM 1 PUNT

SI VOSTÈ REUNEIX CINQUANTA PUNTS ENTRE EL DIA 11 D'ABRIL i EL 27 DE JULIOL DE 1996

LA VAIXELLA ÉS SEVA

ELS/CANTONS

Mones amb imaginació La tradició castellcra, l'ocahontas i els personatges de Disncv o creacions d'a­vantguarda són algunes de les construc­cions en xocolata i]iic s'han exhibit aquesta setmana cu la Mostra de la Mona de Pasqua Cornet Sàbat. Pàgina 13

16 Societat

La febre del "tot a 100" Les botigues de "tot a 100" han proli­ferat en els darrers any a Sant Cugat. Els preus assequibles i la facilitat per trobar coses variades d'ús habitual fan que els usuaris omplin diàriament aquest tipus d'establiments. Plana 19

Divendres, 12 d'abril de 1996

E n s e n y a m e n t

Els pares insisteixen que no han intervingut en l'aplicació de PESO

Ualcalde recorda que VAjuntament no s'ha desentès de la reforma a Sant Cugat

La coordinadora d'Associacions de Pares de les escoles públiques de Sant Cugat ha signat un manifest en el qual exposa alguns problemes que es deriven de l'aplicació de l'ense-

AMÍKI .SCVSTI ·KRA

• Sant Cugat -Kl primer dels aspectes que els

pares no veuen gens clar és el de l'adscripció dels nens als ins­tituts. Segons van explicar di­marts els pares en una taula ro­dona que es va fer a la Casa de Cultura, la /unificació portarà problemes. Kls pares conside­ren que han perdut el dret a es­collir lliurement a quin institut volen matricular els seus fills. "Amb el repartiment per zones, corres un risc molt important, perquè si fas la preinscripcióen primer lloc al centre on voldries poftar el nen, si no hi ha lloc, després s'ha de matricular allà on càpiga. Ks a dir, que l'opció que t'agradaria és la que has de posar en segon lloc", segons va explicar Carme Ferrer, repre­sentant de l'APA de l'escola Pla i l'arreras.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va recordar que l'A­juntament no té cap competèn­cia en matèria d'ensenyament, i va lloar la feina que ha fet la tinent d'alcalde de Serveis Per­sonals, Àngels Ponsa, que ha mantingut reunions amb el de­legat d 'Ensenyament i amb di­ferents directors generals per obtenir compromisos per part de la Generalitat. L'alcalde con­sidera que l'Ajuntament ha fet tant com ha pogut perquè la re-

nyament secundari obligatori (ESO) als instituts, i la seva incertesa da­vant les solucions que ha plantejat l'administració. Els pares es queixen que. a hores, d'ara, no saben enca­

ra on aniran els nens de cinc escoles ni tenen clar com es resoldran les qüestions del menjador i el transport dels alumnes de primer d'ESO als instituts.

Isi coordinadora d'APA va exposa/ Ics seves queixes en una taula rodona a la Casa de Cultura. Foto: XAVIER LARROSA.

forma a Sant Cugat s'apliqui de­ia millor manera possible. "S'ha d'esperar que surtin les prime­res llistes per veure els adme­sos a cada centre. No podem sa­ber com han quedat repartits els nens ara. Sí que sabem que hi ha una demanda més gran que l'o­ferta, i això vol dir que a Sant Cugat la qualitat de l'ensenya­ment públic és molt alta", va as­senyalar Aymerich. Les llistes provisionals d'admesos i no ad­mesos als tres instituts públics sortiran el dia 22.

Una de les reivindicacions que fan els pares és respecte de la falta de certesa pel que fa al transport. L'únic centre que té garantit un servei gratuït és el Leonardo da Vinci. L'Arnau Ca­dell i l'Angeleta Ferrer no te­nen servei, perquè es considera que amb els Ferrocarrils de la Generalitat i el servei d'auto­busos urbans ja es cobrirà aques­ta necessitat. Segons els pares, aquestes solucions no són và­lides, i, ateses les característi­ques geogràfiques del munici­

pi, s'hauria de garantir el servei gratuït als tres centres.

Pel que fa als menjadors, el de­legat d'F.nsenyament al Vallès Occidental, Ramon Farré, va ex­plicar al consell municipal d'En­senyament que es va fer al fe­brer que el servei s'adequaria a les necessitats de cada centre. Segons Carme Ferrer, "aques­ta no és una resposta, perquè el que volem els pares és sabetsi podrem comptar amb el menja­dor, i quin sistema hi haurà. És un peix que es mossega la cua".

S o I i d a r i t a t

L'Esbart, el CMSC i el CPA acolliran dijous

Pentitat cultural bosniana Zvonko Ceric RAMON LUQUE

L'Esbart, el Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) i el Centro Popular Andaluz (CPA) han ajun­tat esforços per acollir l'entitat cultural Zvonko Ceric, de la ciu­tat de Tuzla, durant la visita que els seus membres faran dijous a Sant Cugat. La idea va sorgir de l 'ONG Pont de Cultura, que es va posar en contacte amb l'Es­

bart, el CMSC i el CPA. La jor­nada d'acolliment ha estat pre­sentada aquesta setmana pels presidents de les tres entitats lo­cals i per Pedró de la Pezuela, membre de Pont de Cultura. Els presidents han destacat que tres entitats locals "hagin unit es­forços per fer un acte solidari, sense rerefons de cap tijnis, com és acollir una entitat cultural de Bòsnia". Zvonko Ceric iniciarà

l'estada a les 5 de la tarda a la plaça d'Octavià. Des d'allà, se­ran acompanyats, pels represen­tants de les entitats locals i per tots els santeugatencs que vul­guin, a visitar el monestir. Pos­teriorment, aniran a la seu de l'Esbart, on presenciaran algu­nes pinzellades de danses cata­lanes. La jornada s'acabarà a la seu del CMSC amb un sopar. L'única seu que no visitaran serà

la del CPA. Segons el president d'aquesta entitat, Gabriel Ruiz, això és degut al fet que "en un dijous la nostra seu estarà buida i no és normal que vinguin no­més per veure el local, sinó que l'interessant seria que conegues­sin la nostra gent i la nostra cul­tura". Malgrat això, el CPA serà present als actes que se celebra­ran durant la jornada i col·laborarà en tot el que sigui necessari.

EICEPA proposa inter­canviar llibres per Sant Jordi

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

El Centre d'Estudis i Projec­tes Alternatius (CEPA) parti­ciparà per primera vegada acti­vamen t en la Diada de Sant Jordi amb una proposta q u e combina ecologia i literatura. Els membres del CEPA ins­tal·laran una paradeta a la plaça del Monestir amb llibres utilit­zats. Els interessats poden por­tar llibres vells que tinguin a casa que ja hagin llegit o utilit­zat prou i els poden canviar per d'altres que portin altres perso­nes.

D'aquesta manera, aquells que ho vulguin es podran despren­dre dels llibres que ocupen un espai a casa que es vol aprofi­tar per a altres usos. Aquesta ac­tivitat, segons el CEPA, enllaça directament amb la filosofia del Residu Mínim, basada en la je­rarquia de les tres erres: reduir, reutilitzar i reciclar. Els mem­bres del CEPA proposen als santeugatencs que facin neteja a casa dels llibres que no vul­guin i el dia 23 d'abril els pro-tin a la parada que instal·laran a la plaça del Monestir. Si ho de­sitgen, podran canviar aquests llibres per d'altres ja utilitzats.

Els Castellers de Sant Cugat canvien el local d'assaig

R.L.

Els Castellers de Sant Cugat han canviat el local d'assaig. D e s de dimarts passat, e l s membres de la colla assagen al gimnàs de l'institut Angeletà Ferrer. Fins ara i des del mo­ment de la seva formació, els castellers havien fet els assajos al gimnàs del col·legi Joan Ma-ragall. Els membres de la colla han accelerat la preparació per a la primera actuació pública, que farin el 30 de juny. Actual­ment assagen els dimarts de 8 a 10 del vespre i els divendres de 9 a 11 de la nit. Els interessats a integrar-se a la colla només cal que passin un dia d'assaig pel gimnàs de l ' institut Angeletà Ferrer i mostrin el seu desig de

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

v-- Cinema de franc

Amb la targeta del Club podeu trucar per demanar una de les entrades de que disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula «Citizen X», que es projecta en versió original el dissabte 13 d'abril a 2/4 d'l de la nit

Posa't apunt

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'aeròbic. Taekwondo Squash, Hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi, 33-35), totalment de franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5, les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

\W|N IDIOMES TRADUCCIONS

Cursos WAY-IN

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'angles, francès, alemany a l'acadèmia WAY-ÍN, al carrer Girona 16. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

Demana la targeta

Aquesta campanya començarà el 15 d'abril i és restringida a tots els subscriptors que tinguin la targeta. Cal portar-la a la benzinera Griful de la Ctra. de Cerdanyola, la targeta és gratuïta, la podeu demanar al 589 62 82 i, una vegada codificada, ja la podeu utilitzar. Presentant la targeta tindreu un important descompte sobre el litre de benzina, descompte que inicialment serà de 4 ptes. Amb la targeta d'El Club tindràs molts avantatges, informa-te'n al

589 62 82.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada diumenge on podrà gaudir del paisatge de Sant Cugat a cavall. Demani el seu val gratuït al telèfon del subscriptor

jfe

?*£&$& .'•** " ' $ * • % "

el. 589 62 82 INFORMACIÓ Srta. Anna Preu subscripció: 10.800 ptes. anuals Avantatges: Formar part del Club del Subscriptor on podrà gaudir d'una sèrie de serveis gratuïts: Cinema de franc (sessions golfes), sorteig d'entrades del Barca, sortides a cavall, tractaments capilars, classes de manteniment físic...

I N F O R M I S ! Si desitja més informació truqui al 589 62 82

18 Societat ELSíCANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

J u d i c i a l

La psicosi provocada pel descobriment del que s'ha anomenat aluminosi va tenir un episodi particular a Rubí que va afectar una veïna de Sant Cu­gat. Maria Carme Tomàs va comprar un pis a Rubí i, al cap d'uns mesos, l'administrador els va comunicar que hi havia una biga de ciment aluminós a l'escala. Era el resultat d'unes proves que Tomàs desconeixia. Va demandar els propietaris del pis. Finques Colomer (com a administradora de l'e­difici) i Finques Capmany, que va tramitar la venda. Amb tot, sense una patologia provada en l'edifici, la jutgessa va desestimar la demanda.

Guerra de confusions per una biga aluminosa Una santatgatenca perd un judici contra les immobiliàries de Rubí Finques Colomer i Capmany

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat/RuM -Maria (larmc Tomàs diu que

se sent estafada i víctima d'una injustícia. Però ni ella, ni el seu advocat, ni la jutgessa del nú­mero I de Rubí, Ana Cristina Lledó, han pogut determinar que hi hagi un culpable amb noms i cognoms.

La història va començar quan, a principi de 1992, Maria Car­me i el seu marit, Knrique Bel-man, van decidir el pis de llo­guer de Sant Cugat i comprar un habitatge. Al carrer Isaac Al-béniz de Rubí, van trobar un pis amb un preu "assequible" de 3.750.000 pessetes. "Calia re­formar-lo totalment" , recorda Maria Carme. L'escriptura de compra la van signar el 21 de maig del 1992, i a l'octubre s'hi van instal·lar. La venda havia estat gestionada per Finques (.apmany.

F.l conflicte \ a esclatar quan. al març de 1993, a Maria Carme i el seu marit se'ls va convocarà una reunió de propietaris on Finques Colomer, com a admi­nistradora de l'edifici, els va co­municar que un test encarregat per determinar si hi havia bi­gues de ciment aluminós a l'im­m o b l e havia d o n a t pos i t iu . "Ningú no ens havia dit que hi podia haver aluminosi al pis — expl ica Tomàs— i si ho ha-. guéss im sabut no l ' haur í em comprat".

L'informe s'havia fet a propos­ta de Finques Colomer. "Era una mesura preventiva que, en aquella època de la psicosi per l'aluminosi, recomanàvem a tots els edificis que administràvem",

apunta Àngela Colo­mer, copropietària de la immobiliària. Co­lomer assegura tam­bé que la decisió fi­nal la va prendre el president de l'esca­la, del qual suposa "que segurament no ho va comunicar als veïns per no alarmar-los". El resultat de la prova "sobre una bi-gueta de l'escala" es va saber el març de 1992, segons consta en l ' informe, però l'administradora re­corda que "el presi­dent no va convocar els veïns per a cap reunió extraordinària i no ho van saber fins a l'ordinària següent, al març del 93" .

En aquell impàs va ser q u a n F i n q u e s Capmany va fer la v e n d a del pis a Tomàs. Josep Capmany, pro­pietari de la gestoria, sosté que "desconeixia que s'estigués es­perant el resultat del test de l'a­luminosi", i suposa que els an­tics propietaris del pis "tampoc no ho sabien". De fet, "d'haver-ho sabut —diu Capmany— ho hauríem avisat al comprador per evitar-nos problemes".

Quan Tomàs va decidir portar el cas a judici perquè es consi­derava enganyada, el seu advo­cat, Jordi Vidal, va demandar conjuntament els propietaris del pis i les dues immobiliàries. En l'escrit de conclusions de l'ad­vocat, es feia referència a "una

l'edifici del carrer Isaac Alhéniz de Rubí que va generar el conflicte entre la santeugatenca Maria Carme Tomàs i les immobiliàries de Rubí Finques Colomer i Finques Capmany. Foto.XAV/FR Í.ARROSA

responsabilitat de tipus solidari" i es deia que els codemandats hau r i en de "descobr i r qu in d'ells va comet re l 'error o el dol". Finalment, Vidal dema­nava que la seva clienta fos in­demnitzada amb 5.944.587 pes­setes, una xifra que incloia el preu del pis i Ics despeses de les obres de reforma realitzades.

A luminos i n o p r o v a d a

Però si Vidal havia optat pel concepte de "responsabilitat so­lidària", davant la mateixa con­fusió la jutgessa va decidir de­sestimar la demanda i absoldre-

els tres demandats: la sentèn­cia, amb data del 13 de març de 1995, argumentava que no ha­via quedat provada "la presèn­cia de cap patologia aluminosa en l'habitatge venut" a Tomàs.

De fet, Manel Torrent , que aleshores era aparellador de l'A­juntament de Rubí, ha confir­mat que "el fet d'haver detectat una bigueta de ciment alumi­nós no vol dir que l'edifici tin­gui problemes". La demandant haurà de pagar "més de dos mi­lions de pessetes" en concepte de les costes del judici dels tres denunciats.

Però, tot i que la sentència és

ferma i que ja ha passat més d'un any des que es va dictar, Maria Carme Tomàs no s'ha re­signat, proclama "la injustícia" de què es considera víctima i in­sisteix que tenia dret a saber el que comprava.

Mentrestant, Josep Colomer, copropietari de Finques Colo­mer, admet que entén "que la compradora es queixi que no se la va avisar que es feien les pro­ves", però afegeix: "Tanmateix, qui és el culpable del malentès, si és que n'hi ha?". Sigui com sigui, per a Capmany i Colomer, "havent-hi una sentència fer­ma", el cas està tancat.

Aina Cadafalch i Grau, nascuda el dia 2 de ge­ner de 1996, fou batejada per l'aigua i l'Esperit dissabte 6 d'abril a la parròquia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat.

Albert Rivas i Guillén, nascut el 23 d'abril de 1995, fou admès a la comunitat dels batejats amb el sagra­ment de l'aigua i l'Esperit dissabte 6 d'abril a la parrò­quia de Sant Pere Octavià de Sant Cugat del Vallès.

D.H.E., una nova botiga de roba. D.H.E. va inaugurar, el 21 de març passat, una nova botiga a Sant Cugat. La firma, que té diferents centres repartits per­tot arreu, està especialitzada en roba jove de vestir. L'es­tabliment de Sant Cugat, però, disposa únicament de moda per a dones: bruses, vestits, conjunts de punt i ja­quetes, entre altres peces. D.H.E. ja té a punt les no­vetats de la propera temporada.

RIS ÍC4NTW6 Divendres, 12 d'abril de 1996 Societat 19

C o n s u m

Les botigues de "tot a 100" han proliferat darrerament a Sant Cugat. Aquest tipus de comerços s'omplen diària­ment de persones que busquen entre les prestatgeries tot tipus de productes i remenen per trobar el que els inte­ressa, al millor preu. El secret per fer negoci amb aquests establiments és vendre al màxim possible, perquè els preus s'apugen molt poc respecte al que els botiguers pa­guen als majoristes.

Posar-se a 100 . . . i més

Les botigues de "tot a 100" han proliferat

a Sant Cugat durant el darrer any

RAMON L U Q U E

El 100 sempre ha estat un nú­mero especial. Els percentatges s'acostumen a calcular sobre 100; "posar-se a 100" és una frase feta prou indicativa que s'utilitza per definir alguns estats d'ànim; el primer balanç d'una gestió sem­pre es fa sobre els primers 100 dies, i en els darrers anys, les bo­tigues de "tot a 100" s'han posat de moda. A Sant Cugat, tot i que amb una mica de retard respec­te a d'altres poblacions, també han arribat aquest tipus de bo­tigues. Des de fa aproximada­ment un any han proliferat a la ciutat els comerços de "tot a 100", que ara ja són quatre. L'è­xit ha estat absolut. El fet de po­der comprar a uns preus molt as-s equ ib l e s ga i rebé qua lsevol tipus de producte ha cridat l'a­tenció al consumidor. Les boti­gues de "tot a 100" s 'omplen diàriament de persones que van a comprar des d'un paquet de xiclets fins a un gerro decoratiu passant per tasses, gots, coberts, piles, espelmes, productes de neteja, llibretes, bolígrafs... De fet, són com petits supermer­cats. El que possiblement molts consumidors desconeixen és com es poden oferir productes, de vegades iguals que els que ofereixen altres tipus d'-establi-ments, a uns preus tan barats. "Nosaltres fem el negoci en el conjunt pe rquè , com que els

preus no estan gaire apujats res­pecte al que a nosaltres ens cos­ta un producte determinat, la so­lució és vendre molt. Jo haig de fer una bona facturació al final del dia per guanyar calés, ja que només apujo un 25 per cent les coses que compro." Així explica el funcionament d'aquestes bo­tigues Tomàs Sielmann, pro­pietari de l'establiment Tot Preu del carrer Can Matas. De fet, aquesta és la gran diferència amb altres tipus de botigues. Un botiguer d 'un establ iment de decoració pot guanyar 200 pes­setes en vendre una tassa, men­tre que en un "tot a 100" en guanyaria molt menys però al cap del dia vendria més tasses.

T e n i r con tac tes

Per proveir-se de productes a bon preu cal tenir molta mà es­querra. "Obtenir bons preus és una qüestió de tenir bons con­tactes amb majoristes i saber-te moure", explica Joana Cano, en­carregada de la botiga Etcète­ra..., del carrer Santa Maria. "Els majoristes venen a molt bon preu coses que els sobren i pot­ser hauran de llençar; ells venen molts estocs", comenta Tomàs Sielmann. Tot i que venen pro­ductes a 100 pessetes, també fan ofertes d'altres a preus una mica més elevats. "És obvi que això del 100 és un ganxo. Jo, de tota manera, vaig posar a la botiga el

S o c i e t a t

Una santeugatenca vol reunir aquells que fan 4 0 anys el 1996

À N G E L S CASTUERA

Manoli Vergara, una santeuga­tenca que va néixer el 1956, ha tingut la idea de reunir en un sopar tots aquells veïns de Sant Cugat que també facin quaran­ta anys al llarg del 1996. Mano-li Vergara va pensar que "els quaranta anys són una xifra molt significativa per a la trajectòria vital de les persones", i per això va pensar a aplegar tots els seus coetanis que visquin a la ciutat

en un sopar col·lectiu que es farà al juny. Aquesta santeugatenca, ani­

madora de professió, ha anat fins i tot a l'Ajuntament per veure el cens i saber quants veïns hi ha que facin 40 anys el 1996. Se­gons les dades municipals, n'hi ha 764. El sopar s'ha fixat per al dia 14 de juny vinent al res­taurant Can Cabassa Castano. Els interessats a assistir-hi po­den trucar al 674 16 23 de vuit a deu del vespre.

A les botigues de "tot u 100 " es pot trobar una gran quantitat de productes a uns preus molt assequibles. Foto:XAVIER l.ARROSA.

nom de Tot Preu, perquè enca­ra que aquí venc el 75 per cent dels productes a 100 pessetes, havia de curar-me en salut", diu Sielmann. En la mateixa línia, Joana Cano comenta que "nos­altres posem 100 i oportunitats perquè el tot a 100 no és el nos­tre objectiu". Aquests dos boti­guers consideren que Sant Cu­

gat és un bon indret per a aquest tipus de comerç perquè, encara que les rendes dels ciutadans són altes, tothom mira els preus. Ells ja tenen experiències ante­riors i disposen d'establiments de "tota 100" a Barcelona. Així doncs, el negoci està servit i els clients no falten. "Hi ha coses que valen molt la pena, però

d'altres no tant. Jo tinc a casa co­ses del tot a 100 però quan vull un regal de categoria vaig a un altre tipus de botiga", comenta Isabel, una clienta. Josep expli­ca que "aquí pots comprar una tassa per 200 pessetes, quan en un altre indret en costaria mil". Sens dubte, posar-se a 100 és ara més fàcil que mai.

Las comparaciones son odiosas, sobre todo para nuestros competidores

N U E V O

ACCOR D '9 6 Afortunadamente, usted es muy libre de comparar el nuevo Honda Accord con cualquier automóvil de su categoria.

Compare la tecnologia, el confort, la seguridad, las garantías Compàrelo. Se lo comprarà aún mas convencido.

Hay un Honda Accord 16v. 115 CVa partir de 2.680.000 Ptas.

Tecnovallés, S.A. Ora. de Cerdanyola, 55 Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA M

20 Societat US f CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

T r a d i c i o n s

Ampa/v Moreno és la nova fillola de la mostra de mones. Foto: XAVIER l ARRÒSA

Les caramelles animen la Setmana Santa dels santcugatencs que no van marxar de vacances

Els cantaires de la Societat Coral La Lira i la Coral La Unió Santcugatenca van ser nes. La Uotgeta del monestir, la porta dels estudis de Ràdio Sant Cugat o la plaça els encarregats d'animar la Setmana Santa als ciutadans que van decidir quedar-se Barcelona, on van ser rebuts per membres de l'equip de govern municipal, van ser a casa i descansar durant els dies de festa. Complint amb una tradició que té més de alguns dels punts escollits per les corals per oferir les seves cançons. Els santcuga-cent anys d'història, Ics dues corals es van aturar, Diumege i Dilluns de Pasqua al tencs, com es habitual, van premiar els cantaires, guarnits amb la tradicional barre-matí, als principals indrets de la ciutat per cantar, entre d'altres, havaneres i sarda- tina catalana, amb algunes monedes, vi moscatell i pastes i galetes. / R.L.

XUNICADENTAr Dr. Carlos R. Rosetti

PRÒTESIS FUA Y REM0V1BLE

CIRUGÍA- ESTÈTICA

BLANQUEAMIENTO

MUTUAUPAPES

Rbla. Ribatallada, 20 - l r3a

Tel. 674 72 16 Sant Cugat

Turno por las tardes

G I M N À S BIOCK

V Rosselló. 17 • ENTRADA PER SI. ANTONI, 78

Tel 5 8 9 5 3 4 8

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

I de menopausa|

i d'esterilitat

F. Moragas. 1-3. 3r 2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

Guia Mèdica Cirurgia

• OR. FERNÀNDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. A5C-Previasa-Sanitas. Av. Torreblanca, 2-B. 2n, A1 Sant Cugat. « 589 47 00

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina in­terna. laserteràpta. Santiago Rusinoi. 2, entol. 1a. Sant Cugat V 6 7 4 1 5 26

Dietèticu-Nutrició • MARIA RIUS SOLER Acupuntura, nutrició, dietètica Hores convin-

Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a Sant Cu­gat. « 5 8 9 1 3 0 7

• DRA. H . D O H M O O GALLART Medicina general. atenc*. Daura. dime­cres i clous, hores convingudes. Endava-Uada, 21,1er pis. Sant Cugat « 6 7 4 6 3 2 9 / 5 8 9 2 9 9 5

• CENTRE D'OBESITAT I MEDICI­NA ESTÈTICA Dra. Ama H. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Dra. Uum García Consultoris EdHrJ Torreblanca. Av. Torreblan­ca, 2-fl, 2a planta, desp. 6-9 08190 Sant Cu­gat « 589 43 57 - 589 43 58

Fisioteràpia • SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Assistència sanitària Fiatc

Asea O VHè, 49. Sant Cugat. « 6 7 4 4 8 7 2

• GRF-GABINET RECUPERACIÓ FUNCIONAL Fisioteràpia, rehabilitactó, auriculopunlura,

massatge terapèutic, podologia. Conveni enti­

tats sanitàries

PoNdínic Torreblanca. Sant Cugat

« 5 8 0 0 1 5 0

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, geriatria. A S C AGRUP. MUT.

MFIACT, etc. Av. Torreblanca 2-B, 3r 10a

Sant Cugat

« 589 39 26. « 909 33 10 80 Urgent 24 h

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a domicili-mútues

Ma|or, 36. 2n Sant Cugat.

« 674 00 25

Mútues • UNION MUSEBA IBESVICO. Mú­tua d'accidents de treball núm. 2 7 1 . Plaça

Augusla. 3. Sant C u g a t

« 675 10 02 Fax 6 7 5 1 0 0 2

Odontologia • ADEVILL CLÍNICA DENTAL DR. PEDRÓ VILLALVA AOESA Matins i tardes. C; Francesc Moragas, 23, baixos. Sant Cugat. « 674 01 46

• CENTRE DENTAL I QUIRÚRGIC Av. Catalunya, 21, baixos. Sant Cugat « 5 8 9 0 0 0 0 F a x 5 8 6 0 3 1 3

• CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia generat, imptanlütogia, pròte­sis. odontopeolatrla, ortodòncia, mútues. Av. Torreblanca. 2-6, 2a, 11. Sant Cugat. « 6 7 5 08 03

• CLÍNICA DENTAL MAYOR Odontologia en generat. Ortodòncia im-plantologia De dilluns a divendres, de 10 h a 13 h i de 16 h a 20 h. Major, 23-25,1r, 3a. Sant Cu­gat « 674 72 40

• CLÍNICA ORTODÒNCIA O DIS-FUNCIO TEMPORO-MANOIBULAn Dr. Murillo, 21. San» Cugat « 5 8 9 4 5 8 6 - 6 7 5 2 2 1 2

• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia nens I adula. Rbla. Ribatalla­da, 20,1r 3a. Sant O i g e i « 6 7 4 7 2 1 6

• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i or­todòncia Francesc Moragas, S, entresol. Sant Cu­gat « 6 7 4 05 06

• DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. Dl a oV 9-13 h i 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos. Sant Cugat « 6 7 4 2 3 3 5

Oftalmologia • CENTRE DE SALUT OCULAR Of ta lmo log ia . C o n v e n i a m b les pr inc i ­

pals mútues

C Santa Maria, 10 Sant Cugat

« 5 8 9 51 06

OrtodònciaOtorinolaringòleg • DR. FERRAN FERRAN VILA Previasa - Assistència sanitària Mediiiac.

Francesc Moragas. 48, entr. 2. Sani Cugat

« 675 48 53

Pedagogia-Logopèdia • BEGONA VINALLONGA Pedagog ia , logopèd ia . P rob lemes l len­

guatge i aprenentatge C/ V i a , 5-7, 1r 2a.

Sant Cugat, rt 5 8 9 1 2 1 5

Pediatria • JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatra, asma infantil. Hores convingudes

Rbla Ribatallada, 20,1r 3a. Sant Cugat « 674 72 16

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria Sanitas, Caja Salud, Agrup. MUT MEDIFIATAv. Catalunya, 22, 1r la Sant Cugat « 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre­

blanca, 2 - 8,3r pis. Sant Cugat « 6 7 4 57 96 - 5 8 9 38 48

• DRA. ANNA PUJBERTI CALDES Pediatria Vitalicio Salut Maptre. Endava-Hada 21, 1er pis. Sant Cugat « 5 8 9 2 9 9 6 - 6 7 5 4 7 9 9

Podologia • DR. JOSEP M. FRHXEDES Malalties del peu, ortesis, planties ortopè­diques, dapilomes, cirurgia del peu. Hores a convenir. d Ricart, 48, baixos, 08004 Barcelona. « 3 2 5 4 1 7 5 - 9 0 8 6 9 1 1 2 6

Psicologia • C E N T R E D E P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la patia. Nens, adolescents i adults. Av. Catalunya 21, 3r 1a. Sant Cugat « 6 7 4 36 73

• CARMELA CASTILLO Ps ico log ia , p rob lemes d 'ap renen ta tge .

V i la . 5-7,1r 2a. Sant Cugat.

« 5 8 9 12 j 5

• C E N T R E PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatr ia, logopèdia. Plaça

Dr. Galtes, 5, 2n, 3a. Sant Cugat.

« 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­D O N A Psicologia ciínica. Rbla. Can Mo­

ra, 1. Sant Cugat

« 589 43 44 - 430 96 25

• DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depresió. dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psi­coteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. Sant Cugat. « 6 7 4 3 6 5 3 - 4 1 8 4 8 48

Pulmó i cor • Dr. JOAN VALLDEPERAS COM-BAS Pulmó i cor. Major. 36,2a Sant Cugat. « 6 7 4 0 0 2 5

Tocoginecologia Obstetrícia • Dr. JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingu­des. Francesc Moragas, 25-27, 1r 2a. Sant Cugat « 5 8 9 1 3 07

• Dia. MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes. Francesc Moragas, 25-27,1r 2a. Sant Cu-gat « 5 8 9 1 3 07

• OR. JESÚS FERNÀNDEZ BA1ZAN Tocoginecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21, 4rt 1a. Sant Cugat « 5 8 9 48 08. Particular: 674 74 00

• OR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetrícia-ecografta, esterfB-tat, menopausa, revisions. Francesc Mo­ragas 1 -3,3r 2a. Sant Cugat « 6 7 4 6 6 1 1 Fax 5 6 9 1 1 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. ModUet Av. Torreblanca, 8,3r 8. Sant Cugat « 5 8 9 1 9 66

Traumatologia • D R . J O A N C A S A N O V A S A -LLARES Traumatologia, ortopèdia. ASC, Previasa.

Medytec Av. Torreblanca, 2-8 ,2a-10. Sant Cugat « 5 8 9 1 8 8 8

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av. Torreblanca, 2-8. Policlinic. Sant Cugat

« 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència sa­nitària. Previasa, Medytec. Poücllnic To­rreblanca, 2-8, 2a-10. Sant Cugat. « 5 8 9 1 8 88

• DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hores convingudes. C/ Girona, 2 1 , 1r 3a. Sant Cugat.« 674 43 4 6 - 5 8 9 05 34

Gabinet mèdic quirúrgic •Cirurgia general sense ingrés

•Cirurgia i medicina estètica

Dra. M. Àngela Font Pons

Dra.M. Neus Benito Bujosa

Av. Torreblanca 2-B • 3r A despatx 7

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les

addiccions Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE B L A N C A

Av. Torre Blanca, 2 - 8 , 3 r B

0 8 1 9 0 Sant C u g a t del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Societat 21

T r a d i c i o n s

El balcó de la parròquia va ser l'escenari des d'on es van beneir les palmes i palmons que portaven molts santcugatencs, sobretot nens. Foto: XAVIER I.ARROSA.

Les mones de Disney i el programa "Xocolata per tutti" de RSC protagonitzen el Dilluns de Pasqua

ta de la jornada va ser el programa Xocolata per tutti, de Ràdio Sant Cugat (RSC), que enguany arribava a la desena edició. Joan Vallvé, Maribel Cayuelas i Eva Cas­tro es van enginyar desenes de peripècies que gairebé un centenar de persones es van animar afer. Disfressar-se de cuiner, preparar ous ferrats o mostrar col·leccions d'alguna cosa van ser alguns dels requisits que els participants en el programa van haver de complir per aconseguir alguna de les mones que set pastisseries locals van regalar. / R.L.

Una vegada més, els aparadors de les pastisseries de Sant Cugat es van omplir de mones referents al món Disney. Pocahontas, Mickey Mouse o els personatges de la pel·lícula Toy Story, fets de xocolata, van ser els grans protagonistes de Dilluns de Pasqua. El fet que aquests productes vagin dirigits principalment als petits fi­llols i filloles motiva que els mestres pastissers sempre escullin com a font d'ins­piració els personatges de la fàbrica americana de somnis. L'altra gran protagonis-

R E S T A U R A N T

La Nansa

Fregidoria-Marisqueria

Crta. Sabadell, 47 -08191 Rubí Telèfons 69 11 52

ON MM

^PARADA/ FÜNPAïr

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora , s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

MINI-GOLF

a Santa Engràcia, 15 • Tel. 589 29 71 08190 Sant Cugat del Valies s

l l J W m Tota una tradició

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02 SANT CUGAT Dfl. VALLÈS

RESTAURANT

CAN r^{ BARATA

Ctra.de Rubí a Sabadell km 15,200 Tel. 697 06 52

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabarria. 69 • Sani Cugat

Tel. 5 8 9 0 6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO a Lleó, XIII 692 24 24 Carn a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius

CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OLIVÉ Av. Flor de maig. 122 580 88 39 Cuina de mercat

REST. ELVIEJOROBLE C/ Altamira. 36 691 73 55 Peix i marisc Obert tota ta setmana

LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO Cl Pas Estació, 15 674 38 03 Cuina catalana, banquets Tancat dium nit i dill. no festius

MIRASOL MASJANER C/Guadalajara, 14 674 23 15 Cuina variada Tancat dimecres tarda

LAPONOEROSA O' Victòria, 18-20 589 25 71 Braseria

RUBÍ LA NANSA Clra. Sabadell, 47 699 11 52 Paelles, marisc, fregid Tancat dimarts nit i dimecres

ELPORTALET PI. delDr. Guardiet. 14 588 54 68 Pizzeria, cuina catalana Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

HOSTAL DEL GALL 588 42 81 Menú, carta i degustació Tancat dissabtes excepte reserves

SANT CUGAT DEL VALLÈS LA PALTA Rambla Can Mora, 24 589 50 11 Frankfurts Obert tots els dies

CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà

CHEZ PHILIPPE Plaça Pep Ventura, 5 674 94 84 Cuina francesaJmenú diari Tancat diss. migdia i dium.

CANTINA EL MEXICANO Cl Endavallada, 10 589 18 25 Cuina i música autèntica mexicana. Tancat dilluns

LA GRANJA O St Antoni-plaça Barcelona 675 52 46 Cuina casolana

SNIPPER'S C'Enric Granados, 7 675 31 41 Braseria

GRANJA BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 589 54 92 Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nrt

RESTAURANT CA L'ÀVIA O Sant Antoni, 13 674 05 85 Cuina catalan/internac Sen/ei de bar

MESOMENYS C; Elies Rogent, 14 589 38 23 Mextcà-menú català Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ Plaça Pep Ventura, 3 589 17 40 Menú diari i prod. ibènc

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 697 06 52 Cargol llauna/arròs negre

LA CARBONERIA Cl Vila, 8 675 14 51 Tapes casolanes, torrades

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia

EL TAST C Alfons Sala, 9 589 15 02 Marisc, menú, cuina merc Hepartir a partir de les 12 h

REST. PANXACONTENTA Pg. Olabarria. 69 589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia

PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n 589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat

BRASERIA LA BOLERA Cí Baixada de l'Alba, 20 674 16 75 La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nit

BAR RESTAURANT EL MESÓN Plaça Octavià. 5 674 10 47 Braseria i cuina de merc

BRASERIA DEL MERCAT VELL Plaça Pere San, 6 589 52 40 Calçotada Obert tot el dia

LA PASTA BOIXA C/Alfons Sala, 24 675 15 03 Pizzena. creperia Tancat dilluns

TY-BIHAN Cl IndUstna, 27 675 ' 4 02 Crepena bretona Menú de dilluns a divendres

MINIGOLF BAR MGSC C'Santa Engràcia. 15 589 29 71 Carn a la brasa, tapes

CAPITAN COOK PI. Lluís Millet. 1 589 61 61 Cuina colonial Obert tots ets dies

SOUASH C7 Sant Jordi. 33-35 589 14 96 Cafeteria, pizzes menú Pasta fresca

CASINET Camí Can Ganxet, 47 589 50 83 Menú diari i entrepans Obert tota la setmana

'VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR Rambla M. Jacint Verdaguer, '85 674 11 41 Dies festius bulet lliure

RESTAURANT MAS ROIG Plaça Mas Roig. 4 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit

LA BKAéERlA

DEL MERCAT VELL

PI. Pere San. 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

Horari de 7 a 24 h

Li ofereix degustar un bon cafè, te, sucs

naturals, vegetals. Entrepans acabats

de coure, pastes calentes. I a la nostra botiga pot adquirir cafès d'origen

i complements.

Sanluv·o R I M Í W 1 , 4 I

22 Societat ¥1$ CANTONS Divendres. 12 d'abril de 1996

La R a d i o g r a f i a

M I R A - S O L T E A T R E

Des del 1989 al 1992 actors i actrius van treballar amb dificultats a l'hora d'assajar i de poder fer teatre en condicions acceptables

Trobar-se a Mira-sol per fer del teatre un món d'expressió i comunicació D'una forma totalment amateur però plena de

creativitat i entusiasme, Mira-sol Teatre ha posat en escena des d'obres clàssiques fins a altres de més actuals.

FRANCESC CARBÓ

Va néixer sense fer soroll. Com qui fa una representació al mig del carrer sense que ningú se n'assabenti. I ja fa més de set anys que fan teatre i que han aconseguit que la gent a qui l'in­teressen els muntatges teatrals, que vol expressar-se davant de públic, que desitja compartir il·lu­sions i participar de la dinàmica cultural d'un barri santcugatenc s'integri a Mira-sol Teatre. L'en­titat va néixer el 1989 en un par­lar entre veïns mira-solencs. La

majoria d'ells estaven integrats a l'Associació de Veïns i Propieta­ris d'aquest districte, i des d'a­questa entitat, i amb l'impuls de membres de la seva junta com Enric Renau i Salvador Fenollar, es va aconseguir generar un grup en què, si bé en part alguns ha­vien fet teatre, la majoria volien aprendre'n i passar-ho bé.

Del 1989 al 1992 es pot parlar de la primera etapa de l'entitat. És un abans i un després de la inau­guració del Casal Cultural. En aquella època no hi havia local pròpiament dit i calia buscar llocs

on assajar, fer els decorats i re­presentar les funcions teatrals. Inconvenients que se superaven amb grans dosis d'entusiasme. Sota la coordinació de Rosa Si-cart, que venia del món del tea­tre, i amb la col·laboració cons­tant de Pepa Cómez, es va preparar la primera obra, Blanca: vídua d'un vidu, que es va repre­sentar a la pista de l'AAW i Pro­pietaris de Mira-sol per la festa major del barri. La Rosa explica que en aquella època "assajàvem a casa i els decorats els fèiem on podíem. Veritablement, alguns

dies tenia la meva vida, i la de la família, hipotecada per les obres teatrals que volíem dur a terme." Aquesta obra, a banda de portar-la a diferents llocs del municipi, la van representar a Tartareu, un petit poble de les comarques llei­datanes. Una comèdia divertida a la qual acompanyarien, en la mateixa línia, els lJadres de camí ral el 1990 i La mare... quina nit, ja el 1992 . Mesos després, i sota la direcció, només per a aquesta obra, de Trini Escrihuela, es va representar a l'Escola Catalunya Retalls, una simbiosi de dues

obres d'Agustí Bartra. Dos anys abans, el Nadal del

1989 van fer a l'Escola Catalunya Els pastorets, amb un notable èxit de públic. Un seguit de peces que han tingut continuïtat i que han consolidat l'entitat, que viu de les entrades de les funcions -500 pes­setes-, i de la col·laboració de l'A­juntament a través del Consell de Districte, on participen repre­sentant les entitats culturals de Mira-sol. Tothom qui hi vulgui participar només ha d'acostar-se dilluns o dimecres a partir de dos quarts de 10 al Casal de Mira-sol.

ELS /CAJYTONS Dijous, 4 d'abril de 1996 Societat 23

La Radiografia

M i R A - s o L T E A T R E

Des del 1993, amb la inauguració del Casal Cultural, l'entitat té un lloc estable per assajar i fer representacions en condicions acceptables

nfants i joves representen Els :oto ARXIU MIRA-SOL TEATRE

:io del 1995 Foto ARXIU MIRA-SOL

Consolidar un lloc on de forma amateur es faci teatre de qualitat

Els adults s'esforcen per transmetre a infants i joves el goig i la il·lusió de l'apassionant art del teatre

i.c. - Sant Cugat -

Kl 1993, amb l'esperada i de­sitjada inauguració del Casal Cultural, es va obrir una nova etapa per a Mira-sol Teatre. A partir d'aquell any es va dispo­sar d'un lloc estable on assajar, d'un espai per guardar material i fer els decorats i, sobretot , d 'un escenari on poder posar en escena les obres que els components de la companyia escollien. l!nes obres que, per

regla general , tarden aproxi­madament tres mesos a ser pre­parades i que procuren repre­s e n t a r a m é s d ' u n lloc de l municipi. I na nova etapa que comporta més muntatges per any i major regularitat del tre­ball del grup. Si bé dels inicis queda una bona part dels com­ponen t s de Mira-sol Tea t re , amb el temps s'hi han incor­porat nous actors. Ai Solé mio i La Commedia dell'Arte volen ser una explicació de la vida mira-

solenca a partir de personatges quotidians. Kl 1993 i el 1994. porten h/s pastorets de Folch i Torres a la l 'nió Santcugaten-

ca. lis un repte, ja que només hi participa mainada de 4 a 12 anys, si bé, segons Rosa Sicart "'tenen més marxa i rigor que els grans".

Ja el 1994 van representar la divertida obra de la Comèdia de Folla de Plaute, Kl somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare, i El castell de focs i altres històries, de

Karl Yalentil. 'Iot un seguit de reptes per a un anv molt intens en el qual cal anotar també la participació en l'òpera C.atttlli Camíina, de Karl Off, que al Teatre-auditori de Sant Cugat va portar a escena la coral del Club Muntanyenc Sant Cugat amb motiu del cinquantenari d'aquesta entitat.

L'any passat van representar Quatre farses de Txèkhov i dar­rerament han tingut un èxit no­table amb l'hostal de la Glòria,

d ' A n g e l í i i i i m c r à . D u r a n t aquesta època han estat dirigits per Manà Julià, (pic és profes­sora d'art escènic i té la carre­ra sttperior d'art dramàtic.

Kn el marc de la part més lú­dica. han fet un drac força ori­ginal que surt per cercaviles de carnesttjtes i festes majors. El va dissenyar Pepa (Jómez i en la seva creació hi han col·laborat força gent vinculada a aquesta entitat que ha fet del teatte una afició força engrescadora.

ELS I CANTONS

Classificats Divendres. 1> d'abril de 1996

guia pràc tica

AUMBfflOÒ

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M 589 2929/589 35 35

• SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 62

ANNALS •VETBHNAR6

< DISPENSARI VE­TERINARI DEL VALLÈS. S L . Urgències 24 h. C/ Sabadell, 23. Sani Cugat 674 69 45.

Tel. urgènctes 9088981 36

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37. 674 13 05

ANÏBJES PARABÒLIQUES

• ANTENEX C/ Àngel Guimerà. 2

«ÏÏSGRÀflÇUB.COflSWE

• COPY-GRAFIC C/ Can Matas, 8. 675 36 53

• COPISTERIA THER C/ Sant Antoni, 24. 589 74 42

ASSEGURANCES

• D G . D'ASSEGU­RANCES Rambla del Celler, 95. 6/5 42 03

• DOMÈNEC AYALA Cl Carme. 31 674 71 42

• J G . ASSOCIATS PI Barcelona, 9 - baixos fc/.T .30 12

SANT C U G A T

C,[STIÓ, S.A.

Servei

d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

, de finques.

C/ Sanliogo fttssinyol, 32. W. «517 02-674 64 í?

Fox: 589 27 74

"AUTOESCOLES

• AUTOESCOLA CASAS C/ Martorell, 47 674 14 97

AUTOMÒBILS

• FILACAR Ctra Cerdanyola. 8 589 09 9 1

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 5892000

• MOTO RALLY PEUGEOT Ora. Cerdanyola, 67-71 785 93 00

• PÀRQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge 5892461

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 58926 43

BABARS • CAFETERIES

ALUNMMS

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, M

TEL. 675 29 02

FAX 675 28 61

SantCuat del Vallés

BAAS» CAFETERES

• BAR GRANJA CANDIM C/Lamina, 19

• BAR MUSICAL Ka-raoke La Bohèmia Av. Catalunya, 14 fi/5 24 03

• CEYLAN C/ Castillejos. 9 589 64 55

• GRANJA LA SORT C/ de la Sort, 3 6752884 . _

• MERMELADA EXPRÉS C/ Valldoreix, 56 589 U 85

BELLES ARTS

• CABANAS Cl Santiago Rustftol, 54 6/4 06 43 .. _. . .. __

•CUGART C/ Torrent de la Bomba, 14 fi/4 4390._

• CICLES CARDONA C/ Valldoreix, 41 6/4 l i 09

BODEGUES «V1HS

• CELLER CAN CABALLU Nova ubicació: C/ Plana Hospital, 3-5 6/4 01 69

• VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever, 4 589 1983

CAtffACOè

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 589 00 79

• J.P. PARRA C/ Enric Granados, 15 - local 7 5890642

CAINSSEntS-PCUERES

•SAGARRA C/ Endavallada, 22 fi/4 01 60

•TUBAU C Latorre, 14 674 '2 85

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 675 30 65

Mercat Torreblanca. pda. 104

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 6/5 1389

. C A Ï S H G

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2 « U l l l l . W O M I »

CATÏES

• PAPIOL -VENDA I NETEJA Cl Cànovas del Castillo, 4 6ZÍ6SJE

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 674.SOM-

COKaTORS·DSFENSAHS

• CL. DENTAL BANARES C/ Francesc Moragas, 8 - 2n 6IA1677

GUNES·BAWS

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 6 / 4 / 4 49 _ _

• FOAP S A . BANYS Cl Rius i Taulet, 27 674Q5.Q3.-.£75JB-54-

ELECrUCïïAT

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 6Z52ÍQ2..

ELECfflOOOMÈSTICS

• TIEN 21 a Valldoreix, 44 K7d71KÍ

• TOBELLA C/ Santiago Rusinol. 49 6Z4.06S7. . .

• VILAR ELECTRO-LLAR.S.A. O Santa Maria, 20 58902 71

ENSENYAMENT

•COAP C/Villà, 22 5S92115 _

• L'ACADÈMIA C/ Balmes, 39 fi/5 4456

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica),

M- :*tw

ÀGORA

Ferrer i Gudrdtà. &n

T*5B9 00 01 Fn 674 24 86

0*1» SW Cugat del Valds (dmMTV2)

piano i teclats electrònics. Harmo­nia i composició 8752X81

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Cànovas del Castillo, 20 589 28 19 • WAY-IN C/ Girona 16 C/Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 674 82 15 0 67-1 :'-6 -U

•NOVAULA C/ Valldoreix 22 Sant Cuga' 6/4 OJ à ?

• PATUFET C/Sant Jordi. 22 6/4 12 39

•SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas. 8 56922 64

ESPORTS» GIMNASOS

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crist Treballador, s/n 6241453

•ESPORTS TERRANEU C/Sani Antoni, 15 674JZS2

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 6/4 96 62

•UESC C/ Cànovas del Castillo, 9 6752190

•CAL CRISPIN C/ Santiago Rusinol, 23 6Z4 03D8

•ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 6/4 01 /4

FETfflETíflB

• EUROPA C/ Alfons Sala, 24 6/55266

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 6/4 1361 -6 /5 18 20

• FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39" 6/4 1053 _ _

• ROSA M. SEGURA C/ Santa Maria, 8

WNSDfPA·PASTSSfflES

• FLECA LA GARMGA. Obert tot l'any Rambla del Celler,15 6/4 76 81

• FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

• LA LIONESA C/Valldoreix. 79 674 07 71

FOTOGRAFIA «VÍDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rambla del Celler, 93 6/4 79 88

• J . LLAMAS C/Valldoreix, 14 6/4 0393

• ZOOM. Centre de la imatge C Santa Mana. 14 6/5 56 74

FUSTERES

•FUSTERIA EBENISTERIA. Feines per encàrrec 599 6 / 46 • 6/4 70 66

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C/ Camí de la Creu, 14 - baixos 1 a 589 4/ 53

• ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 674 08 82

• J. MIRET Mercat de Torreblan­ca. parada 1 -42 6/5 5353

«mAIS·DfitlQA •GERD Plaça Pere San, 9 c~-J 00 SQ

• SUPER-NATURAL C'AnsernOavé.1. Obert ïambé dssabe tarda 6/5 59 53

rCflOCLtflB

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54. Valldoreix fi/4 75 98 _

HftjUES

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 5890045

•HÍPICA SANT CUGAT Av. Certs Cafeteries-Frca La Petet) 6748385

• HÍPICA SEVERINO Pg Calado, 12

MCflUÀRE

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 5B9Q3.Q7·Fax589 11 04

•FINQUES GIRONELLA Penada rHaepH, 10 67425*

• FINQUES SAKA C/ Valldoreix, 60 6/4 6/ 15 - 589 33 86

• FINQUES SANT CUGAT C/ Dr. Murillo, 14 6/4069/

• FINQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 674 1204-Fax£Z4 1181 .

• ÒRGAN Plaça Octavià, 7 B7d329B

l^ORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 immna

• PROGRAM ACCÉS C/Santiago Rusinol, 14

•VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3 vam no

•TALLEDARICOMÀ C/ Balmes, 11

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12 674J3SM

JOGUNES

•DIDÓ C/Vinyoles, 10-12 fi/4_5£L49.

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 6/4 4 / 04

• JOGUINES MARGA C/ Santa Mana, 44

l l f ' RELLOTGER ES

• ANNA FUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 58950 72/589 50 12

• JOIERIA AUGUET C/ Santiago Rusinol, 40 6/4 5854

•JOIERIA MIREIA S C/ Valldoreix, 33 674 99 40

• JOIERIA SPADA C/ Balmes, 39 - 1rdta. 589 55 49

• SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20 6/4.45/1

LOTERIES

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/ Valldoreix, 67 A 589 4/42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/ Major, 33 (Junt Monestir) fi/4 01 74

LLAR D'AVIS

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador. 47 - torre 674 4223

MAhTO· tWMIRCIAL

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS C/ Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 58805J11

^k) I MUÉsí

EN: YORANPPpSÍ

• NMUMIttj

Tel, 699 38 98 Fox 5 8 8 2 4 5 3

Ctra. de Terrassa, 97 08191 RUBÍ

rons - C/ Campoa-mor, 12- Nau 3 675A1Ü8

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 529 1931

• MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23 5/5 49 43

MATALASSERS

• SOLSONA Cl Rosselló, 2 589 3289

«I8ÍÍ6DEC0NS1HJCCIÓ

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FOAP Cl Rius i Taulet, 27 674Q5JXL

• SUMINISTROS VALLDOREIX C/ Mossèn Jacint Verdaguer, 107 6/4 1490_..

MOà©»DKX)RAGfC>

• Tapisseria • Papers pintats • Pintures • Parquets • Moquetes \ • Cortines l • Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can FatyS dels Au-

• CARRE MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 6/4 0995-6/4 1550 __.

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - C/ Major, 6 5892232

• EGA MOBLES C/ Cànovas del Cas­tillo, 2 - local 2 589 00 14

• MAJIK Cl Sant Jordi, 29 - Rbla. Can Mora 5S9 02 66

MOBLES JARDÍ

• INDUBRUC Av. Ragull. 9-19 589 0023

MODA* CONFECCIÓ

• ARWEN BOUTTQUE C/ Elies Rogent, 52 589£163. .

• BLUE MOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675 fíP 67

•CAMPMANY Cl Valldoreix, 16 Cl Martorell, 15 674 14 K>

• ESTELA C/Santa Maria, 18 875 ça na

•PAPARAT2 PI. Dr. Galtes, 2 6Z5Ú652 • TOT PUNT C/Sant Antoni, 19 6/4 0 0 9 /

•VORAVIUC Sant Antoni, 25-27 5898655

MOTOS

•CASTELLVÍ HONDA C/Rosselló, 15 58SJ2Í1

NETEGES

• RANGO 10 Cl Pous, 13-local 1 675Í755

C/ Sani Ramon, 4 674B9J& .

OBÜECTESOEflEWL·FBTA

• FIOTTO C/ Sant Jordi, 32 58906O5

•THECARTOON CENTER C/ Martorell, 1 - cant. C/ Santa Maria 589 7028

• LA FESTA Cl Santiago Rusinol, 8

•CONSTRUALPA C/ Santa Maria, 9 - 1 r 1 a S89I1151

•CONSTRUCaONES Reformes - Torres -Noves 67463 06

•D4 CONSTRUC­CIONS C/Valldoreix, 10 674 d* 08 ..

•MARCO VE Cl Sant Esteve, 29 6740507

•PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 589 1732

•SERRALLERIATIE-RRA I COMAS C.B. Cl Mozart. 9. Barcelona 218 19 96

ÒPTIQUES

•TEIXIDÓ ÒPTICA 0/ Sant Jordi, 30 569 44 95

PERRUQUERES

• FORMAS PERRU­QUERIA Cl Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torre­blanca) 6754CÜ6 _. _ . .

• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sant Jordi, 25 67489Ï5

• PERRUQUERIA CARNÉI BOSCH Cl Francesc Moragas, 29 5896066 "

• PERRUQUERIA DURDAN C/ Santiago Rusinol. 2 - entl. 2 675 23 53

• PERRUQUERIA PRESENZA C/ Martorell, 20 5894651

• COPERSE C/ Sant Esteve, 11 6/4 6239 -908996381

RS0NES

• FERRON Jardins i Pisdnes C/ Rius i Taulet, 20 6/4 6 8 4 /

• PNEUMÀTICS SANT CUGAT C/Anselm Clavé, 16-18 fi7*vav*/an7nruntiM*a

• INSTALAdONES A. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Ver­daguer, 18. Valldoreix

•MANTSERV.S.A. Av. Catalunya, 18

•MAILING VALLÈS, S L Cl Sant Domènec, 10-baixos 5892371

• LA BRASERIA PI. Pere San, 6

ROBAtftWl

•CUCARRÓ Cl Santiago Rusifiol, 30 67455J0_._

R06APER ALA LLAR

•PERYBEN a Valldoreix, 45-47

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA C/Francesc Moragas, 6 «7V<E>7,I

•REPARACIONS DE CALÇAT i copies de claus a soi, 16 67*9097

• REPARACIONS DE CALÇAT i còpies de claus C/Sol, Mercat de Torreblanca 674ÚQJ4. . .

•SABATERIA BOLONIA C/ Sant Jordi, 24 5fl929ü. . .

•TATERS C/ Sant Antoni, 62 6/555 06

SEGURETAT

• AUX-VYD C/ Alfons Sala, 50 5891799

TALLETSrtóWÇS

• TALLER ELEC-TROSOL a soi, 19 674 3

•TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27 6146362

•TALLERS TORNER Cl Plana de l'Hospital, 35 674 6950

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca, 13 6/4 53 01

TELEFONIA

• LÍNEA DIRECTA Cl Enrique Granados, 15-local 8 569 03/4

MORERES

•TINTORERIA SANT CUGAT C/ Sant Antoni, 1 6/4 11 82

•TINTORERIA SANT CUGAT O Santiago Rusinol. 35 6/4 1183

•TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatallada, 34 675 2228

•TINTORERIA SANT CUGAT O Alfons Sala, 2 6UAL6Z

TRAnSRfclS

• ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI

VIATGES

• VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589JJ12S

• USSIA TOURS C/ Plana de l'Hospital, 10

• CANSALADERIA JULIANA Cl Francesc Moragas, 26 6740881

XEMEN3ES

• ORNALLAR C/ Martorell, 59 -cant. Cl Alfons Sala 675 44.96 _.

ÀTICS

• ÀTIC DÚPLEX. Zo­na Mercat Nou. 120 m2 + 2 0 m2 te­rrassa, 4 nab„ saló menjador amb xeme­neia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, ca­lefacció, marbre, par­quet, PVC i climalit, pàrquing i traster op­cional preciós. 22.000.000 ^ « « . « n i m (KSA Gestió Immobi­liària).

• PIS ÀTIC. C/ Alfons Sala. 4 hab , 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, 40 m2 de terrassa, 1 plaça de pàrquing. 22.000.000 874 77 78

(Inmarba, SA.)

• PROP MONESTIR. 2 hab., menjador sa­ló, cuina, bany, dues terrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674 7254 ._ .. . . (Fincas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTICDÚPLÉX-NOU. Zona C/ Solsona. Su­peri. const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2, preins-tal.lacié aire condicio­nat, parquet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comu­nitària. 31.000.000 aumsz. (Fincas Sant Cugat)

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Superi, const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2, 2 banys, sa­ló ampli, luxe. Preins-tal.lació aire condicio­nat, parquet, PVC, armaris de paret, te­rrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6/4 08 97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL. Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret, cuina «office», ampli men­jador saló, 2 banys, lavabo, terrassa, dues places de pàr­quing, pis amb excel.lents acabats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 674 7254.

ÀTICS OCASIÓ

• A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., men­jador saló, cuina,

bany nou i terrassa. 11.000.000 6747254 (Fincas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xeme­neia, 40 m2. Estudi en dúplex de 60 m2 terrassa. Barbacoa, tres places de pàr­quing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 /i74 na 07

(Fincas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., men­jador saló, cuina, bany, lavabo, terras­sa de 30 m2. 23.000.000 674 7254-(Fincas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18 m2 te­rrassa, 4 hab.. 2 banys, calefac llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 (174 87 11 (Finques Saka)

CASES

•CASA EN VENDAz. Can Cortés, 100 m2 4- pàrquing, molt bon estat terreny 500 m2.10.000.000

(Finques Saka)

•CASA A L A FLO­RESTA 90 m2,4 hab. + 1 hab. separada, jardí particular 200 m2, 17.000.000 6Z4_B7JS (Finques Saka)

CASESCCAStó

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 67Í02* (Finques Floca)

• SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., to-talmente reformada, financiabJe, sin entra­da. jAprovéchala! Trato directo.

LOCALSINEGOCfS

• LOCAL 170 m2,C/ Camí Colomer, 2 por­tes al carrer, en ven­da o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes ./mes.

(Finques Roca)

• ES VEN LOCAL de 500 m2. 37012.5a. . . . . ^ _

• EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat, fà­cil accés, càrrega i descàrrega 874 OR ,-M . _ (Srta. Maribel)

PÀRQUNGS

•ZONA TORRE­BLANCA. Places de garatge des de 1.700.000. 674 77 76-(Inmarba, S.A.)

fSOSNOUS

• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2,4 hab., piscina comu­nitària i places de pàrquing. Preu a con­venir. 824-aaaz (Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a estrenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdo-nal.14.500.000 fmi3V4 (FmquesRoca)

ELS í CANTONS Divendres, 5 de Gener de 1996 Classificats • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2 acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 12M -674 I I 6 1

(Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jardí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 5247254

(Fincas Gironella)

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2

+ 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000. 675 4.1 ?A (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR.

En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2 a 5 hab.,2 banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefac­ció... 674 72.54 _ (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, balcó, ascensor, ex­terior i assolellat. 12.700.000

(Foto Piso Cerdanyola)

•SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascensor, cale­facció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000 * W> Rft fiO - Sm OR >U

(Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al cl Alfons Sala, amb 3 hab., 110m2, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terrassa de 25 m2, ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 SBomea-sanaesi ___ {Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m2 i 4 hab. A l'av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, finestres d'alumini. 26.500.000 560 86.69-560.96 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120

nf, 2 banys, cuina «office», balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

(Foto Piso Cerdanyola)

PISOS OCASIÓ

• APROP C/ Cànovas del Cas­tillo. Té 160 m', cons­ta de 4 hab., saló menjador de 45 m', cuina «office», 2 banys complets, te­rrassa. Pàrquing. 32.000.000 6nma7 (Fincas Sant Cugat)

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 m*, com­post de 4 hab. do­bles, cuina «office», dos banys i un lava­bo, saló menjador de

45 m2. Jardí de 120 m2. 37.000.000 6740897 (Fincas Sant Cugat)

• a DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor, 35 m2, cuina «of­fice», 2 places de pàrquing. Zona co­munitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 674 5704 - 675 43 02 (Imdesa)

• C/ RIUS I TAULET 160 m2, 4 hab., 2 banys, saló-menja-dor, cuina «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000

(Imdesa)

• Cl SANTIAGO RU-SINOLUOr r í , 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo, saló-menjador, cuina «office» nova, terrassa, plaça de

pàrquing. 24.150.000 674 5ZM. - 6ZS 43fl2_._. (Imdesa)

•Cl VILLA. Oportuni­tat. Apartament estu­di estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 08 97 (Fincas Sant Cugat) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en casa amb jardí. 569 74 ÍQ

• PIS 110 m2,4 hab., 2 banys, parquet, ar­maris, pàrquing, alt, exterior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 675 4324

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m2, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàr­quing. 22.000.000 674 12 04 - 674 11 61

(Serin)

• PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 m2, menjador 20 nf, cuina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m2, ascensor, sol, tardes, vistes a Mont­serrat, perfecte estat. 11.600.000 675 3 3 5 5 - 5 6 9 2 6 43 (KSA Gestió Inmobi-liaria)

• PLANTA BAIXA amb jardí a zona re­sidencial, 4 dormito­ris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38 000.000 674 Í2 04 - 6 7 4 . t í í l (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edif. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. En­trada 3.000.000. Resta hipoteca.

SB840 17-58834 99 (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m2, 3 hab., molt de sol 7.250.000 699.65 48 _ (Incusa)

• RUBÍ. Cl Casp. Per estrenar. Dúplex de 118 i 135 m2. De 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 terrasses. Calefac­ció, gas, pocs veïns. Acabats de qualitat. Pàrquing opcional. RFA. Nous 14 200.000 566 40 17-566 54 9S (Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Cl Duran i Bas, 90 m2, 4 hab., cambra bany com­pleta, sol de matins, menjador 24 m2. pla­ces de pàrquing op­cionals. 10.500 000

(Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2, 3 hab., 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15

(Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, exte­rior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 674S7A5 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 m2, 3 hab., 1 bany, calefac, pk op­cional. 14.500.000. 6146715 __ .

(Finques Saka)

• jOCASIÓN! Direc­te propietario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Financiación: 45.000 ptas./mes, sin entrada. A 14 min. de Barcelona. 58984 60

• SANT CUGAT. Pi­so, part. apart., cer­ca estación. jOportu-nidad! Diversas posi-bilidades de finan­ciación, muy intere-santes. Llamar al 589 74 10

• SANT CUGAT. Sin glos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exte­rior y soleado. jOpor-tunidad! Llamar al 569 74 10

• SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 58967 01

• A 14 MIN. DE BAR­CELONA. (Excepcio­nal! Estudio directo propietario, 29.000 ptas/mes, pàrking in-cluido. 58984 60

EIS4CANTCBNS Ara, el PA IB OLLERIA que compris al "SÚPER" de la benzinera GRIFUL

te un descompte de 50 Pts.

% Premsa Local de Sant Cugat, S.L. i * i P i i/J/ J - '

/ /

iÜ &*» Pts .

ELS CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Sutscriu-t'hi i demana la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes. per litre de benzina.

AlaBenzineraGriful, de la Carretera de Cerdanyola.

440t * < •

• pOftTA BMmE PP P^

ELS /CANTONS

Ajuda als emprenedors I 'Ajuntament de Sant (amat ha decidit rL'pcrir cl curs de festiu per a persones emprenedores c|ue |.i es \a ter des de l'àrea dT'.conomia la temporada passa­da. Jordi Farrés diu que s'ha de pon-tenciar l'aurocol.loi ai 10 I'IHMI -f> Economia 26

:«•?.,? v " "T* ,Z .. «. «SÉKiíSSK* SSJWWS*<®s *ï·e**Kj>W»i'

Diventlrrs. ÍJil'almlíle 1VV6

F i n a n c e s

La instal·lació del centre informàtic de "la Caixa" continua en fase d'estudi

Junt amb el projecte de Deutsche Bank, és una de les inversions més importants de la zona

Sant Cugat havia d'acollir durant el pri­

mer semestre del 1996 el projecte d'ins-

tal.lació d'un nou edifici de La Caixa de

Pensions de Barcelona. Juntament amb

el centre de dades de Deutsche Bank,

el centre informàtic de "la Caixa" ha­

via de convertir-se en un dels grans pro-

C.M. - Sant Cugat -

Dos dels projectes més impor­tants d'entitats financeres a Sant (lligat, de moment, es mantenen aturats. "I.a Caixa" continua la fase d 'es tudi del pla inicial i Deutsche Bank no descarta la possibilitat d'instal.lar la central de dades a Sant (Ingat, però, de moment ha retardat l'inici del projecte. Segons ha explicat l'en­titat financera catalana, el pro­jecte no s'ha parat, "el que s'ha parat és cl moment d'iniciar la instal·lació de la central informà­tica". Segons els plans inicials, la central de dades s'instal·laria a la /ona empresarial de Sant Joan

molt a prop dels es tudis de TYF . l'eio l'inici d'aquest pro-icete no re res a \cure amb els plans de rcmodclació que ha tet l'entitat financera per a algunes oficines que té "la (!ai\u" a Sant ( àigat. Kls projectes de "la ('.ai­xa" i l )cutschc Bank es podrien convenir en les inversions més importants fetes fins ara a la zona empresarial tic Sant (lugat.

jectes tecnològics instal·lats a Sant Cu­

gat. De moment , es manté com un pla,

però encara està en fase d'estudi , se­

gons han explicat fonts de l'entitat f i ­

nancera. La inversió que havia presen­

t a t l ' e n t i t a t f i n a n c e r a a l e m a n y a

-Deutsche Bank- , de moment també ha

quedat parada. I, fa dos mesos, es va anunciar un possible trasllat de la cen­tral a Düsseldorf . A m b l 'estancament d 'aquests dos pro jectes , San t Cuga t veu paralitzats, de moment, dos plans que podrien comportar la potenciació de la zona empresarial de la ciutat.

/,/ ^oini tmpiesanalde Sant Cugat ti Stint Imiti boto MAXh h M'/XÍJSA.

Fot m a c i ó l a b o r a l

I? Ajuntament de Sant Cugat repeteix el curs de gerència assistida per a persones emprenedores

Un 25% dels qui hi van participar l!any passat ja tenen empresa

C M . - Sant Cugat -

I .'Ajuntament de Sant Cugat ha convocat el segon curs de gerència assistida per a perso­nes emprenedores , amb l 'ob-jectiu d ' incent ivar la creació d'empreses i la formació d'em­presaris a Sant Cugat. Aquest mateix curs es va fer l'any pas­sat. com una iniciativa de l'àrea d'Kconomia de l'Ajuntament, i enguany ha passat a l'àrea de Serveis Interns. Segons ha ex­plicat el tinent d'alcalde Jordi Farrés, "els bons resultats que es van obtenir en el curs que es

va fer Fanv passat pe rme ten pensar que es pot consolidar com a forma de potenciar el mercat empresarial".

T o r n a r a t r iomfar

Jordi Farrés ha explicat que cinc de les 25 persones que van participar en el curs la tempo­rada passada ja han obert una empresa. De fet, algunes d'e­lles ja havien iniciat un negoci abans d'acabar el curs; un exem­ple clar va ser el de la creació d 'una empresa de gest ió in­formàtica. A més. algunes de les

persones que van participar en el curs que va organitzar l'àrea d 'Kconomia han muntat em­preses fora de l'Kstat espanyol. l 'n exemple és l'empresa que van crear a Mèxic. Segons Far­rés, els cursos de gerència as­sistida pe rmeten orientar les persones que tenen projectes i que pensen que trobaran difi­cultats per desenvolupar-los. Per això, un dels requisits que es demanen a aquells que s'hi vul­guin inscriure és que tinguin una idea o un projecte empre­sarial d 'au toocupació que es vulgui portar a la pràctica o que

ja s'hagi iniciat i estigui en una primera fase.

Fes persones que vulguin as­sistir al curs de gerència assisti­da que es farà a través de l'A­juntament , hauran de fer una preinscripció -fins al 22 d'abril a l'Ajuntament de Sant Cuga t -per poder passar per una selec­ció de candidats en funció de la viabilitat del projecte i de les aptituds i interès del promotor. I .'objectiu clar de l'àrea de Ser­veis Interns és "repetir l 'èxit que va tenir el curs la tempora­da passada", ja que només així es podrà consolidar.

La banca a Internet El Banc de Sabadell ha decidit incor­porar els serveis d ' In t e rne t a la xarxa d'operacions que es | iodcn fer amb In-fobanc. L'entitat vol afavorir les opera­cions bancàries amb les empreses i ha fet una pàgina electrònica. Viana 26

L'Ajuntament convoca places per a agents del padró

- Sant Cugat -L'Ajuntament de Sant Cugat

ha convocat places temporals de treball per a agents d'empa­d r o n a m e n t i enca r rega t s de grup. En total, segons ha expli­cat el tinent d'alcalde de Ser­veis Interns , Jordi Farrés, es convoquen quaranta places. L'i­nici de la feina serà el mes de maig vinent, moment en què l'Ajuntament començarà l'ela­boració del padró municipal d'habitants i l'estadística de po­blació de Sant Cugat. Aquesta podria ser l'última vegada que el consistori fa el padró d'habi­tants, ja que, segons Farrés, "és una tasca que fan els ajunta­ments pel ministeri". Les con­dicions per poder accedir a les places que s'han convocat són: tenir el graduat escolar com a mínim o una titulació assimila­da; haver fet treballs de caràcter administratiu o similars; ser més gran de 18 anys; saber català -escrit i parlat-; residir al mu­nicipi o a prop, i no haver estat separat de l'administració a cau­sa d 'expedient disciplinari. Ks pot accedir a les places convo­cades fins al pròxim dia 19 d'a­bril. / C . M .

El Banc de Sabadell entra a Internet

- Saut Cugat -La banca electrònica del Banc

de Sabadell, Infobanc, s'ha con­nectat a Internet perquè les em­preses puguin accedir de forma més fàcil i amb menys costos a la xarxa de l'entitat financera. A més, el Banc de Sabadell ha creat una pàgina electrònica d'informació que inclou els ser­veis de l 'entitat i treballa ac­tualment en la creació d'una ga­leria comercial virtual que podrà oferir serveis als usuaris d'In­ternet en col·laboració amb al­tres entitats.

Actualment, més de 6.000 em­preses operen de forma diària amb el Banc de Sabadell a tra­vés d'Infobanc. Aquestes dades han suposat un creixement del 53% durant l'exercici correspo­nent al 1995. En aquest perío­de es van comptabilitzar prop de cinc milions d 'operacions bancàries. / C M .

ELS /CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Economia 27

Les Empreses

Sant Cugat és una de les poques poblacions catalanes que manté un escorxador per sacrificar vedelles. La meitat de les carnisseries de la ciutat venen carn que s'ha criat i sacrificat a Sant Cugat. Aquest és, segons el secretari de l'escorxador, Jaume Tubau, un fet que mol­ta gent desconeix. Per a Tubau, l'escorxador és un luxe que les poblacions veïnes envegen, i considera que ara és el moment de reivindicar la denominació d'origen per a tota la carn catalana.

JAUME TUBAU, secretari de l'escorxador

"Cal que l'administració potenciï, la carn autòctona"

ÀNGELS CASTUERA

- Saat Cagat -

-Per què Sant Cugat ha man­tingut l'escorxador, si aquest ser­vei ha desaparegut a la majoria de les poblacions catalanes? - "Cap a l'any 1988, quan l'Es­

tat espanyol estava a punt d'in­corporar-se al mercat comú, es va obligar els escorxadors a ade­quar-se a un seguit de normes. Això era molt costós, i a molts ajuntaments no els interessava fer-ho. Aquí vam tenir la gran sort que Josep Masó, un rama­der de Sant Cugat, va pensar que a la ciutat no podia faltar l'escorxador. Ell va creure en un projecte, va tenir una iniciativa i alguns carnissers s'hi van afe­gir. La col·laboració de l'admi­nistració local va ser també molt important. Així, es va demanar a la Generalitat de fer-hi una sè­rie de reformes, i es va anar adaptant totalment a la norma­tiva europea, fins a arribar a su­perar totes les inspeccions."

-Quins avantatges suposa te­nir un escorxador? - " É s molt important. En pro­

duir la carn aquí, sacrificar-la i comercialitzar-la, tenim avan­tatges sanitaris i de qualitat. A l'escorxador hi ha una veterinà­ria, Cristina Torres, que super-visa tots els animals, i no per­met sacrificar-ne cap que no hagi passat la seva acurada ins­pecció. Els matadors treballen de nit, i ella és allà fins que aca­ben els sacrificis, per assegurar-se que els animals estan en per­fectes condicions. Això, molta gent de Sant Cugat no ho sap, i ara som l'enveja de molts po-

Jaume Tubau, al despatx de l'escorxador de Sant Cugat, del qual és secretari. Foto: XA VIER LARROSA.

bles veïns. Jo m'atreveixo, com a secretari de l'escorxador, a en­senyar en una visita comentada com funciona. Ensenyaria com són les noves tecnologies. La veterinària ens acompanyaria per respondre qualsevol pre­gunta que fes el visitant en l'àm­bit sanitari. M'agradaria que la gent de Sant Cugat sabés que hi ha un escorxador q u e està obert a tothom. Ens encantaria ensenyar-los-hi."

-^Aquestes visites permetrien tranquil·litzar els consumidors sobre l'origen de la carn que es ven a Sant Cugat?

- " E n aquest sentit, els sant-

cugatencs poden estar tranquils ja fa molt de temps, ara i sem­pre. Cal que es diferenciï la carn autòctona. S'han de promoure les carns catalanes. El consu­midor ha de saber que té una garantia quan compra carn ca­talana. El departament d'Agri­cultura, Ramaderia i Pesca hau­ria de fer aques ta d is t inc ió . C a t a l u n y a és el p r imer lloc d'Europa amb provisió de carn de vedella de gran qualitat, amb 430.000 caps anuals. Som ex­portadors i no importadors de carn de vedella. Penso que això pot tranquil.lítzar molt els con­sumidors. La tristament cone­

guda malaltia de les vaques bo­ges la tenen animals de trenta mesos o més. A Catalunya, les vedelles més grans que se sa­crifiquen tenen un any, i a Sant Cugat matem animals de vuit mesos, no més. La malaltia de les vaques boges es produeix en vedelles que s'hagin alimentat amb pinso originari d 'ovelles i n f e c t a d e s a m b l ' e s c r a p i . Aquesta malaltia no s'ha donat mai a Catalunya. A més, des del punt de vista científic, no es pot relacionar la malaltia de les va­ques boges amb el mal de Jakob-son, que presumiblement se 'n deriva."

Un carnisser que reivindica el consum de carn catalana

Jaume Tubau, com el popular cuiner Karlos Arguiiïano, defen­sa que com els productes de la terra no hi ha res. Reconeix que l'enrenou que s'ha aixecat amb les vaques boges no ha fet gaire bé als carnissers, però és optimista de mena i pensa que, a la llarga, beneficiarà els professionals de sempre que ofereixen la millor qualitat i coneixen els gustos del client que sempre els va a com­prar. És un apassionat de la seva professió, i davant els arguments que ara exposen els vegetarians respecte a les toxines que un tros de carn pot aportar al cos, afirma que hi ha gustos per a tot, però que "els que no mengen carn es perden el plaer de gaudir d 'un bon filet de vedella". A ell li agra­da la carn, i assegura que les ve­delles de la seva granja, si po­guessin dir-ho, estarien orgulloses de morir a l'escorxador de Sant Cugat. "Tallo els animals amb cura i delicadesa. Encara que molta gent pugui pensar el con­trari, jo els estimo molt", asse­gura. / À.C.

LLOGO PIS CÈNTRIC A RUBÍ

120 m* 59.000 pts.-

+ DESPESES ESCALA TL 453 16 35

CREACIÓ [ DISSENY

/#/£ OCttVK) SARDA

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

REUOTGES D'ACTUALITAT DE LES MULORS MARQUES

JOIERS-TALLERS PROPIS

B R E !£- I N G ^amdton KRONQS MEGA

•JUNGHANS Utourtw lowolx

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cagat

S I S T E M E S I E Q U I P S D'ALTA S E G U R E T A T

& CONTROLS VIA RÀDIO

PORTES AUTOMÀTIQUES

A l f o n s S a l a 5 8 9 1 7 9 9 S a n t C u g a t «

AtMomatitxad»

(to Portat .

de Garatges

i Persianes

V a I I i s

•Cl·lÜ

ELS/CANTONS

El Júnior a Madrid L'equip masculí d'h<x|uei sobre herba del Júnior s'haurà de desplaçar a Madrid per jugar el primer partit de la (lopa del Rei. Abans, però, els jugadors de Barrientos tenen un compromís a (ianirics i un altre a casa contra el CE Terrassa. Plana Z9

28

Consoli Municipal d'Esporta Sant Cugat recupera el Consell Muni­cipal d'Esports a través d'una iniciativa de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament. De fet, ja es va crear fa anys, però havia que­dat inactiu i ara es torna a engegar amb la col·laboració de les entitats. Plana 29

Divendres, 12 d'abril de 1996

Handbol

El Sant Cugat lluitarà avui per la targeta de la semifinal del sector

El rival d'avui té jugadors convocats a la divisió d'honor aquesta temporada

L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat s'ha declarat ja un dels favorits per aconseguir l'ascens, després de la clara victòria de dimecres passat davant els aragonesos del Ró-tulos Plasneòn per 28 gols a 18. Al tancament d'aquesta edi­ció no es coneixia encara el resultat del partit entre els ara-

R.M./C.M. - Sant Cugat -

La clara victòria dels jugadors santeugatencs els permetrà avui divendres afrontar amb menys nervis el partit contra l 'equip que parteix com a favorit del grup A, el Cadagua Galdar. KI conjunt canari compta entre les seves files amb homes que, tot i tenir fitxa júnior, han jugat aquesta temporada amb el pri­mer equip, com ara l'extrem Pe­dró Noda, i els primera línia Juan Jesús i Gustavo l,eón.

Al tancament d'aquesta edició no es coneixia el resultat del par­tit de dijous entre canaris i ara­gonesos. I na segona derrota del Rótulos Plasneòn dóna a la UE Sant Cugat el passi a les semi­finals de demà dissabte, sense haver-se d 'esperar al resultat d'avui. De tota manera, com diu Joan Sancho, tècnic santeuga-tene, "tot i que l'ohjectiu és ara mateix assegurar-se la semi-fi-nal, és necessari queda r pri­mers" . l'els santeugatencs és molt convenient quedar líders de grup perquè d'aquesta ma­nera evitarien enfrontar-se al pri­mer classificat del grup R, que molt probablement serà el Ma-ravillas madrileny, un conjunt molt perillós. Kn canvi, cas d'a­conseguir el primer lloc, els ver-mell-i-negres es veurien les ca­res amb els Maristes d'Alacant, un equip molt més asequible.

Els jugadors de Joan Sancho van demostrar dimecres passat que són un equip digne de la primera divisió estatal. De tota manera, i malgrat la clara victò­ria per lü gols de diferència, Joan Sancho va declarar al final del matx que estava més con­tent del resultat que del jcx', que segons ell havia estat irregular. Per Sancho, és normal que no s'agafi un ritme òptim de joc du­rant el primer partit d'una com­petició.

Tal com es preveia, un dels fac­tors clau de l'èxit del Sant Cu­gat en aquesta fase de sector és el suport que rep de l'afició, que acudeix massivament al Pave­lló. Es preveu que tant en les

gonesos i el Cadagua Galdar, però després dels partits de dimecres, tots els entrenadors dels equips visitants van coincidir a remarcar el bon estat de forma física dels juga­dors de Joan Sancho i la rapidesa en el contratac de l'equip organitzador.

Lequip santeugatenc ho va donar tot per romençar amb bon peu la fase de sector que se celebra des de dimecres fins diumenge al pavelló municipal de Sant Cugat. Foto: XAVIER 1ARR0SA.

semi-finals de demà dissabte com en la final de diumenge el Pavelló s'ompli.

D e r r o t a dels mal lo rqu ins

L'equip entrenat per l'exsant-cugatenc Pere Arbona, el Cal­vià, va patir la primera derrota en el primer partit de la fase de sector que es va jugar. Els re­presentants de les Illes Balears van caure derrotats davant els Maristes d'Alacant per un con­tundent marcador que, Arbona va qualificar d'exagerat. Segons l 'entrenador mallorquí, l'arbi­tratge va desafavorir el joc dels verd-i-blancs i va donar a peu a una àmplia diferència que no va

ser mirall del joc real que po­den fer els seus jugadors. Des­prés del partit l 'entrenador del Calvià va explicar que tot i la derrota "està satisfet amb el joc que van mostrar els seus juga­dors a la segona part". Arbona reconeixia t amb é q u e el seu equip és un dels que poden te­nir més problemes per aconse­guir les primeres posicions en aquesta fase de sector, ja que "el nivell de la lliga balear està molt lluny del nivell que hi pot haver a la lliga de la Comunitat Valenciana o a Catalunya".

L'exjugadot blaugrana i actual enttenador dels Maristes d'Ala­cant, Xavier Cabanas, creu que el partit contra l 'equip mallor­

quí els va sortir bé, precisament, "a causa de la diferència de ni­vell entre els dos conjunts". Ahir l'equip d'Alacant descansava — igual que els santeugatencs— i Xavier Cabanas es va dedicar a prendre notes sobre la resta dels equips que participen en aques­ta competició. Segons Cabanas el joc que fan els santeugatencs, molt ràpid i fonamentat en una defensa forta i un contratac efi­caç és molt similar al joc que pot fer el seu equip i, per tant, creu que els alacantis poden fer un bon paper. El que destaca Ca­banas, juntament amb la resta d'entrenadors visitants és el bon estat de forma física de l 'equip santeugatenc. De fet. aques tes un dels aspectes que poden do­nar millors resultats al conjunt de Joan Sancho que juga avui a partir de les 8 contra el Cada­gua Galdar, un dels favorits de la competició, juntament amb el Maravillas de Madrid.

Voleibol

El CV Sant Cugat espera acabar la temporada amb un patrocinador

ALEX L Ó P E Z

El CV Sant Cugat es desplaça aquest cap de setmana a Àvila per enfrontar-se al Caja Àvila i al Las Palmas, en partits cor­responents a la datrera jornada de la lligueta de la Copa de la Reina. En aquesta tercera jor­nada, l 'equip dirigit per Víctor Hugo Rupil s'acomiadarà d'a­questa competició, després que el cap de setmana passat enso­pegués amb aquests dos equips al pavelló de Valldoreix. D'a­questa manera, el conjunt sant­eugatenc perdia matemàtica­m e n t t o t e s les o p c i o n s per disputar la fase final de la Copa de la Reina, que enguany se ce­lebrarà a finals d'aquest mes a Miranda de Ebro. Amb aques­tes dues desfetes, l 'equip sant­eugatenc encara no coneix la victòria en aquesta competició.

El comiat de la búlgara m

La fins ara jugadora búlgara del CV Sant Cugat, Kathia Ata-nasova, va marxar dimecres cap al seu país d'origen, Bulgària. Els problemes econòmics del club santeugatenc han impos­sibilitat acabar la temporada tal com s'esperava, i just abans del final de la lligueta de la Copa de la Reina, la directiva sant-cugatenca s'ha vist obligada a acomiadar-se de l'única juga­dora estrangera que quedava a les seves files - la veneçolana Dianela Paz va marxar abans-, a causa de les despeses que su­posa haver de mantenir una es­trangera a l 'equip. La directiva del CV Sant Cugat està treba­llant intensament per trobar un espònsor abans que finalitzi la temporada. De fet, la directiva del CV Sant Cugat preveia te­nir un patrocinador abans de co­mençar la t emporada actual, però ni les negociacions que s'han fet directament des de la junta del club, ni les converses que s'han dut a terme a través d e l ' A j u n t a m e n t han dona t fruits.

Segons ha explicat el president del CV Sant Cugat, Carles Cas­tro, hi ha algunes reunions pen­dents amb l'Ajuntament i amb tres empreses més per tal que ía temporada vinent comptin de­finitivament amb un patrocina­dor. Sembla, però, que una d'a­questes empreses podria arribar a un acord definitiu amb el club santeugatenc.

29 Esports ELS4CAOT0NS Divendres, 12 d'abril de 1996

H o q u e i s o b t e h e r b a

El Júnior jugarà a Madrid el primer partit de la Copa del Rei

Els santcugatencs es desplaçaran al camp del Club de Campo L'equip masculí d'hoquei sobre herba els equips que surtin vencedors del pri- Però els jugadors d'Andrés Barrientos del Júnior haurà de jugar contra el Club de Campo el primer partit de la Copa del Rei, que es disputarà el dia 28 d'abril. Passaran a la segona ronda del torneig

C M .

mer partit. Això significa que el Júnior només podrà passar a la segona ronda de la Copa del Rei si aconsegueix im­posar-se al Club de Campo a domicili.

L'equip masculí d'hoquei so­bre herba del Júnior s'haurà de desplaçar al camp del Club de Campo per jugar el primer par­tit de la Copa del Rei d'hoquei. Els santcugatencs van perdre l'últim partit que van jugar a Ma­drid per la mínima -1 gol a 0 -després d'una relliscada del ca­pità blau-i-negre, Carles Patllé. Però, amb tot, aquest va ser un dels partits on el Júnior ja es va mostrar més segur al camp i va gaudir d'un joc més ferm des­prés de la primera volta que va encaixar l 'equip santcugatenc. Els jugadors d'Andrés Barrientos van fer un joc igualat a l 'equip madrileny. Per això, tot indica que l'equip de Sant Cugat po­dria fer un bon paper davant el Club de Campo, tot i haver de jugar en camp contrari. L'equip santcugatenc, però, encara pen­sa en els partits que queden per al final del campionat de lliga. El Júnior va aconseguir ascen­dir una posició a la taula classi-ficatòria després de l'empat a un gol davant el RC Polo, en el dar­rer partit que es va disputar a les instal·lacions santcugatenques del Júnior abans del descans de

Moment d'un partit d'entrenament del Júnior. Foto: J.A. M ('I.A.

la setmana passada. Amb tot, el Júnior ha d'afrontar dos com­promisos importants. Aquest cap

de setmana es desplaça a Canà­ries, per jugar contra el Tabu-riente. L'equip canari surt com a

encara pensen en el final del campionat de lliga. Aquest cap de setmana, els blau-i-negres es desplacen a Canàries per jugar contra el Taburiente.

clar desafavorit. És el darrer clas­sificat i aquesta temporada no­més ha a c o n s e g u i t s u m a r 6 punts. El Júnior és antepenúl­tim, amb 10 punts, seguit del FC Barcelona, amb 9 punts. El Júnior es veu pràcticament obli­gat a guanyar si vol evitar la pro­moció. Els santcugatencs tenen el handicap que el Barca es des­plaça al camp del Club Egara, que ha aconseguit situar-se al davant de l'At. de Terrassa i ara és el líder de la classificació. En l'últim partit de la lliga, els sant­cugatencs reben el Club Espor­tiu Terrassa, el primer equip que va caure davant el Júnior en l'ac­tual campionat de lliga i l 'equip que va derrotar l'At. Terrassa en l'última jornada abans del des­cans. De fet, la derrota de l'At. Terrassa davant el CE Terrassa va significar la pèrdua del pri­mer lloc de la taula després de conservar-lo com a líder imba-tut durant tota la temporada. Sigui com sigui, si el Júnior vol

ser entre els millors de la Copa del Rei, tot indica que s'haurà d'enfrontar també amb l'Egara i l'At. Terrassa, equips que l'han guanyat per golejada en tots els partits que han jugat aquesta temporada.

P o l i e s p o r t i u

Sant Cugat recupera el Consell d'Esports després d'anys d'inactivitat

Totes les entitats esportives tenen la possibilitat de participar-hi

C M . - Sant Cugat -

L'àrea d'Esports de l'Ajunta­ment de Sant Cugat ha recupe­rat un òrgan de participació de les entitats esportives de la ciu­tat que es va crear fa molts anys i que s'havia mantingut inactiu. El Consell d 'Espor ts de Sant Cugat vol ser un motiu de par­ticipació de les entitats en te­mes que siguin d'importància global, segons ha explicat el re­gidor d'Esports, Xavier Figue­ras. Segons ell, s'ha fet un re­g l amen t nou i s 'ha convida t totes les entitats a participar-hi.

La intenció inicial és convocar el Consell d'Esports a principi i a final de temporada, segons Xa­vier Figueras. Els debats volen

convertir-se en una manera de solucionar els problemes que afecten totes les entitats espor­tives de Sant Cugat, ja que, se­gons el regidor d'Esports, "els problemes individuals de cada una de les entitats ja es tracten de forma individual". Per això, de moment, les reunions es fa­ran per intentar preveure els possibles problemes - a princi­pi de temporada- i per fer ba­lanç del que s'ha fet - a final de temporada-. Fa uns quinze dies, el Consell d'Esports municipal es va reunir per primera vega­da en molts anys. Les entitats esportives interessades a parti­cipar-hi van nomenar un repre­sentant, però segons Figueras això no significa "que ja no hi

pugui entrar cap entitat més , ja que les entitats que creguin interessant participar en aquest projecte, la primera cosa que han de fer és nomenar un re­presentant. De fet, les entitats que tenen més socis ja han par­ticipat en la primera reunió que hi ha hagut.

U n òrgan de consulta

Els temes que es tractaran al Consell municipal d'Esports fa­ran referència a decisions de caràcter global, com plans d'in­vers ió-que poden ser d'interès per a totes les ent i tats- o temes que fan referència a formació (com els Jocs Escolars). Segons Xavier Figueras, "s'atendran te­

mes que siguin d'interès per a l 'Ajuntament i d'interès per a les entitats esportives". El més important és consensuar els te­mes i que les entitats participin, entenent l'esport de forma glo­bal, segons explica el regidor d'Esports.

Per això, des del Consell mu­nicipal d 'Esports no es volen considerar problemes que siguin privats o que afectin de forma molt accentuada una entitat o un club esportiu dels 44 que hi ha actualment registrats a l'A­juntament de Sant Cugat. Xa­vier Figueras diu que per fer aquest tipus de tractaments ja es fan reunions amb cada una de les entitats durant la tempo­rada esportiva.

Tennis

Àlex Corretja serà entre els millors del Compte Godó

- Sant Casat -El tennista santcugatenc Àlex Corretja s'ha desplaçat a Esto-ril abans de tornar a Barcelona per participar al torneig Comp­te de Godó de tennis que en­guany se celebra amb el patro­cini de la firma automobilística Seat.

Àlex Corretja va debutar el cap de setmana passat amb l 'equip espanyol de Copa Davis i va caure derrotat juntament amb Emilio Sànchez Vicario en l'e­liminatòria de dobles davant l'e­quip israelià. El resultat final va ser de 7-5, 4-6, 4-6, 7-6 i 6-3. Tot i la derrota en l'eliminatò­ria corresponent al Grup 1 de la zona Euroafricana, l'equip es­panyol va superar l 'eliminatò­ria gràcies a les victòries dels germans Carles i Albert Costa en els respectius partits d'indi­viduals. / C M .

Futbol Americà

Pau Coll no podrà debutar amb els Barcelona Dragons

El jugador de futbol americà Pau Coll no podrà d e b u t a r aquest cap de setmana amb els Barcelona Dragons en la pre­sentació de la lliga mundial de l'especialitat que es farà a l'es­tadi olímpic contra els Amster­dam Admirals. El santcugatenc, que actualment juga de safety i xutador local de l 'equip va pa­tir una estrabada a l 'abductor durant un entrenament la set­mana passada.

La baixa de Pau Coll seria molt important pels Dragons, ja que la lliga mundial obliga els equips a convocar un xuta­dor local en cada partit. En el cas, que la lesió s'allargués, el substitut de coll podria ser Im-bernón. / O M .

r e u n í s d e taula

L'OMET organitza un

campionat escolar de

tennis de taula

- Sant Cugat -L'Oficina Municipal d'Esports

per a Tothom ( O M E T ) ha or­ganitzat un campionat escolar de tennis de taula per a totes les categories. El campionat se celebrarà el dia 20 d'abril des de les 9 del matí fins les 2 de la tarda. Les inscripcions per par­ticipar al campionat —que se celebrarà al pavelló municipal de Sant Cugat— es poden fer a l'Oficina Municipal d'Esports, a la Casa de Cultuta des de les 5 de la tarda fins les 8 del ves­pre. La iniciativa ha sorgit des de l'Oficina Municipal d 'Es ­ports per a Tothom i se cele­brarà en horari de jocs esco­lars/C M.

ELS i CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Esports 30

Futbol

Les juntes de l'Sporting i l'Adesa es queixen perquè han tancat el camp

Els r e s p o n s a b l e s d e la j u n t a d e

l 'Sporting de Mira-sol , juntament amb

els representants de l 'Adesa, han fet

pública la seva queixa davant la decisió

de l'àrea d'Esports de l 'Ajuntament de

Sant Cugat de tancar el camp de fut-

C . M .

- Sant Cugat -

Kls responsab les de l 'Spor­ting de Mira-sol i de l 'Adesa es q u e i x e n p e r q u è c r e u e n q u e els e q u i p s que j u g u e n a Mira-sol no reben el mate ix tracte que els equ ips que ju­guen al cen t re . Sigui com si­gui , l ' A j u n t a m e n t assegura q u e t o t e s les ins t a l . l ac ions munic ipa l s van estar tanca­des d u r a n t el p e r í o d e q u e anava de 11 al 8 d 'abr i l . Se­gons fon t s d e l ' à rea d ' E s -p o r t s tic l ' A j u n t a m e n t d e Sant d u g a t , "es van obrir al­gunes instal . lacions per mo­t ius p u n t u a l s , però això no hauria d'afectar ni l 'Adesa ni l 'Sporting de Mira-sol, ja que no ten ien compe t i c ió el cap de se tmana passat" , l 'n dels p r o b l e m e s que han des taca t J o s é J u r a d o , com a r e p r e ­s e n t a n t de l 'Adesa, i Ma i t e S a n / , en r e p r e s e n t a c i ó de l ' S p o r t i n g de M i r a - s o l , és q u e "el c a m p de fu tbol és una d e les zones d ' e sba r jo dels nens de la zona" .

Segons Sanz i Jurado, "si el c a m p de futbol es tà tanca t , mo l t s n e n s de Mira - so l no t e n e n on anar a jugar duran t l e s v a c a n c e s d e S e t m a n a San ta" . Per a i x ò , e l s respon­sables de l 'Sport ing de Mira-sol vo l i en q u e l ' à rea d ' E s ­ports els p e r m e t é s teni r una

bol de l'escola Catalunya des del dia 1

d'abri l f ins al dia 8 per vacances. Tots

dos clubs creuen que "és una falta de

consideració per part de l'Ajuntament",

ja que , segons asseguren, ningú no els

va preguntar quins eren els millors dies

per tenir les instal.lacions tancades. Se­

gons han explicat els responsables de

l'Adesa, "hi va haver un equip que es va

trobar amb els jugadors de l'equip rival

a les portes del camp el dimecres 3 d'a­

bri l , i no van poder jugar el part i t" .

Les instal.lacions que pertanyen a l'escola Catalunya van estar tancades des del dia 1 fins al dia 8 d'abril. Foto:XAVIER LARROSA.

clau d e les i n s t a l . l a c i o n s i es p o d e n fer a q u e s t e s d i s -p o d e r e n t r a r a e n t r e n a r al- t inc ions i, to t i q u e l 'Spor-menys un dia dels set q u e hi t ing de Mira-sol es va fer ca­va haver de festa. Però l 'A- rrec d e la gerènc ia del camp j u n t a m e n t a s segura q u e no d u r a n t una t e m p o r a d a , ara

"és una instal · lació m u n i c i ­pal i, l ' ú l t i m r e s p o n s a b l e n ' é s l ' A j u n t a m e n t " .

E s c a c s

Michael Rahal guanya el Torneig Internacional d'Escacs

de Setmana Santa

R.L.

- Sant Cugat -

Kl santeugatenc d'origen brità­nic Michael Rahal ha estat el guanyador de la novena edició del Torneig Internacional d'Es­cacs de Setmana Santa, que or­ganitza cada any el Club Escacs Sant Cugat al teatre de La Unió Santcugatenca. Rahal va mos­trar la seva satisfacció perquè aquesta és la primera vegada que guanya un torneig interna­cional, i "això -va d i r - és molt important per a mi". El jugador es va imposar en la final al gua­nyador de l'edició passada, el

gironí Jordi C.uadras. La terce­ra posició va ser per a Antoni Gual, un ilcis clàssics d'aquest torneig que sempre obté bons resultats. I ,:\ decepció la va pro­tagonitzar el búlgar Atanas Ko-lev, gran mestre internacional i un dels millors jugadors del món, que només va poder ser c inquè . Els mest res interna­c iona l s Jo rge G o n z à l e z , d e Colòmbia, i Eduard Formanec, dels Estats Units , t ambé van quedar fora dels llocs d'honor. A la categoria B, la victòria va ser per a un altre jugador santeuga­tenc, Manuel Gonzàlez.

L'AGENDA

FUTBOL

REGIONAL P R K F E R E N T 11.45 Sant Cugat-Ktncs ( D I U . )

S U B - 2 1 16.00 Manresa-Sant < :uKat iD iu . ) 12.00 l 'B Sani ('ucat-Vallcarca (Diu.)

JUVENIL

IIAjuntament assegura que s'han tancat totes les instal.lacions esportives durant una setmana CADKI

IN 30 Sant Cugat-Blanea Subur (Dis.) 12.00 25 Sclcmbrc-Sant Cugat (Oiu.) 10.00 PB Sant Cugat-M. Kgara lD iu i 09.45 Ccrdanyola-JúnioríDi í i . l

16.45 Sani Cugat-Can Boada (Dis. l 09.45 Júnior-PB Sant Cugat (Diu )

INFANTIL 15.00 Sant Cugat-M. inrcs.n l j ïs . ) 16.00 PB Sant Cugat-Jímior (I)rs. I 15.00 St Cristòfnl-Sant ( l l igat I Dis. I

ALFVÍ 14.45 Sant Pere L.-PB Sant Cugat (Dis.) 10.00 Les Fonts-Sant Cuga t (I )is. I I 1.00 PB Sant Cii | jat-Sant Cimal ( l) is . l

BÀSQUET 2a Catalana

SÈNIOR 19.15 l 'K Sant Cugat-Bufala (Dis.)

S U B - 2 3 18.00 VE Sant Cugat-Bufalà iDis.)

JÚNIOR 16.00 l 'R Sant Cugat-Manyanet (Dis.)

CADET 10.30 S. Kamf l ia - rK Sant Cugat (Dis.) 09.30 Sant And tcu - l lK Sant Cugat (Diu.)

INFANTIL 09.15 Sant Adrià-Sant Cugat (Dis.) 3a Catalana A

SÈNIOR 12.00 Jovcntu t - l 'K SantCugat B (Diu.) 3a Catalana B

SÈNIOR 19.30 Mira-sol-Vilanuva (Dis.)

S I I B - 2 3 IH.00 Mira-sol-Vilanova (Dis ) 3a Catalana fem.

SÈNIOR IK.3()Sant l- 'eliu-l 'K Sant Cugat (Dis .)

JÚNIOR 16.15 UK Sant Cugat-L'Hospitalct (Dis )

HOQUEI SOBRE PATINS

Campionat de Catalunya 1 a Catalana

12.30 l 'H SantCugat-Arcnys Mar (Diu.)

21.00 C l 1 Sant Cugat-Sftrk-(Dis.)

2a Catalana I I . 0 0 P H Sant Cugat-Marisres (Diu.) 19.30 C H Sant Cugat-P. Blanu-i-Blava (Dis.)

JUVENIL 16.45 PH Sant Cugat-Martinenc (Dis.) 20.00 Vila-scca-PH Sant Cugat (Dis.)

INFANTIL 14.15 PH Sant Cugat-Sant Josep (Dis.)

ALEVÍ 12.00 PH Sant Cugat-Sanr Josep (Dis.)

H O Q U E I SOBRE HERBA 11.00 Taburicntc-Júnior (Diu.)

FUTBOL SALM

12.15 Blanesport-PB Sant Cugat (Diu.)

El concurs d'escacs es va celebrar a la Unió Santcugatenca. Foto: XAVIER LARROSA.

17.15 Bellsport-Wïmerthur (Dis.) Ea. •l—lK

11.45 Ollmpyc-Sant Vicenç (Diu.)

ESPORT ESCOLAR • tof lwr

BENJAMÍ 11.00 J. Maragal l-M. Rubí (Dis.) 12.00 Pins Vallès-Sant Jordi (Dis.) 13.00 Caralunya-Santa Isabel (Dis.) 13.00 Àgora Avenç (Dis.)

ALEVÍ 11.00 Pins Vallcs-CO Torreblanca (Dis.) 11.00 Sant Jordi-Sarrta Isabel (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.) 12.00 Joan Maragall-Verdaguer (Dis.)

INFANTIL 10.00 Sant Jordi-Vcrdagucr (Dis.) 09.00 C O Torreblanca-Caulunya (Dis.) 09.00 Sant Jordi-Montserrat (Dis.) 10.00 C:0 Torreblanca-Torrc Llebre (Dis.)

FUTBOL SALA

A L E V Í 11.00 Torre Llcbrc-Pins Vallès (Dis.) 12.00 Avenç-Verdaguer (Dis.)

INFANTIL 09.00 U s Torrcs-Zona Nord (Dis.) 10.00 Ferran Clua-Sta Isabel (Dis.) 12.00 Sia. Isabel-Pins Vallès (Dis.) 11.00 Catalunya-Ribes (Dis.)

VOLEIBOL

ALEVÍ 10.00 Pinar-Torre Llebre (Dis.) 10.30 Ferran Clua-Pinar B (Dis.) 11.00 Monressori-Schola (Dis.) 12.00 Avenç-Montessori (Dis.)

INFANTIL 11.30 Pla Farreres-J. Maragall (Dis.) 10.30 Pureza M l r í a - j . Maragall (Dis.) 09.30 CV Sant Cugat-Pla Farreres (Dis.)

HANDBOL

BENJAMÍ 09.00 Sta l iabel-Avenç (Dis.) 11.00 Collserola-Fcrran Clua (Dis.) 10.00 S a Isabel-Ferran Clua (Dis.)

ALEVÍ 13.00 Catalunya-J. Maragall (Dis.) 12.00 Pins Vallcs-Avenç (Dis.)

PREINFANTIL 10.15 Joan Fustcr-Avenç (Dis.)

Seat Marbella 3p 12.656 Seat Toledo 35.586 Seat Ibiza 26.462 Seat Còrdova 36.701 Opel Corsa 33.710 Opel Corsa Swing 25.196 Fiat Punto 24.920 FiatCoupe 71.202 Lancia Y 10 21.835

VENDA-TALLERS-RECANVIS

Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Tel. 589 09 91 0 8 1 9 0 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(BARCELONA)

ELS/CATVION3

/// Premi de Recerca "Gausac" Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco i Ma­ria Sardà, els arqueòlegs que van treba­llar en les excavacions al monestir, es \an presentar al premi (iausac. que fi­nalment han guanvat, per difondre les seves conclusions a Sant (lu^at. Plana 34

32

^M f U __ Espectacles

Lultura Poesia musicada El Teatre-auditori ha anunciat per al 26 d'abril -fora de programa- l 'estrena de l 'espectacle les anelles dels anys, basat en una selecció de poemes d'Alex Su­sanna musicats pel composi tor Enric Eerrer. Plana 35

Dkendres. l'd'ahnlde 1996

D a n s a

Color mostrarà avui el ressorgiment de la dansa espanyola feta a Catalunya

El Teatre-auditori comença amb "Agua de luna''' la programació trimestral

Cinc coreografies dramàtiques es com­binen amb tres peces carregades d'humor a Agua de luna, l'espectacle que obre aquesta nit la programació del segon trimestre de l'any al Teatre-audi­tori. La companyia Color busca així "un

contrast total entre la tensió i la relaxa­ció" que comporta el "trencament de la rigidesa del flamenc clàssic''. Aquest es un dels recursos de Rosa Maria Grau, la coreògrafa i directora, per fer un mun­tatge "de concepte contemporani", on

utilitza compositors flamencs actuals, com Jorge Pardo, i d'altres que estan Muny de l'ortodòxia, com Tod Soler. Agua de luna forma part del que Grau consi­dera el "ressorgiment" del flamenc avantguardista fet a Catalunya.

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -Agua de luna és un espectacle

que reuneix diferents coreo­grafies "barrejant ambients i ar-gumemts contemporanis amb accents clàssics". Rosa Maria (irau assegura que "es renega dels tòpics, però no de l'essèn­cia". Kls espectadors que re­cordin els munta tges i l 'estil d'Antonio (jades i Cristina Ho-yos -"grans figures" amb qui la mateixa Grau ha treballat- tro­baran avui una utilització més agosarada del flamenc i la dan­

sa espanyola . "El fet mateix d'incloure-hi e lements humo­rístics -explica la coreògrafa-sempre ha estat vist amb re­ticències des del flamenc. Es considerava hortera, i sempre s'havia treballat només amb el dramatisme típic del gènere." Soy artista, De mi Jaca al pali-

llo espanol i Pas a deux (però no revueltos) són les peces en clau d'humor que s'alternen amb En la quietud, Nana, En flamenco, Soniquete i Carnós. Partint d'a­questa estructura, Grau barre­ja sense por músiques poc or­

todoxes -com el fragment Sar­dana flamenca, compost, entre d'altres, per Tot i Soler - amb peces com Fuego fatuo, de Ma­nuel de Falla, o la Sinfonta se­villana de Joaquín Turina.

L'opció de Color - u n a com­panyia amb poc menys d'un any d'història- recull la manera de fer flamenc o dansa espanyola des de Catalunya, "més avant­guardista que a Madrid", segons Rosa Maria Grau. La coreògra­fa reconeix que en els últims anys hi ha hagut un buit en el gènere a Catalunya. "De balla­

rins, n ' han con t inua t sort int -puntual i tza- , però no hi havia companyies i els professionals anaven marxant cap a Madrid". La "falta d'interès de les insti­tuc ions" davant d 'un gènere que es considerava "vinculat al franquisme" va agreujar la cri­si. Ara, però, Rosa Maria Grau està covençuda que hi ha "un ressorgiment" del gènere que cal potenciar, perquè "el públic hi té interès, i perquè a Cata­lunya hi ha una escola pròpia i una manera de fer diferent que s'ha de conservar".

Rosa Maria Grau

Rosa Maria Grau (Barcelona, 1960) va començar els estudis de dansa amb Leo Ros i Rosario Contreras. El 1978 entra ala companyia de dansa de José de la Vega, i el 1981 és acceptada a l'Escuela de Ballet Nacional d Espanya. Ha format part del Ballet de Luisillo, ha treballat a la companyia de dansa de Paco Romero i amb Antonio Gades. Al final del 1994 va crear Color i ara, després de molts anys de trepitjar els escenaris, ha decidit dedicar-se únicament a crear coreografies i dirigir els espectacles de la companyia. A més, és professora de dansa espanyola a l'Institut del Teatre de Barcelona i dirigeix la seva pròpia acadèmia de ball, a Gavà.

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Cultura 33

Música

Sant Cugat coordina "Connexió V.O." l'any que s'ha de consolidar

S'han seleccionat una cinquantena de grups

El c i r c u i t d e m ú s i c a r o c k

Connexió V . O . torna a estar

en marxa. A mitjans d e juny

començarà la tercera edició

d 'aquest c ic le d e concer ts

per a grups joves d e la co­

marca, i la preparació s'està

coordinant des de Sant Cu-

SÍLV IA BARROSO

- Sant Casat -

Uns 75 grups de tota la co­marca van presentar una ma­queta de prova per participar en la tercera edició del circuit Con­nexió V.O. i una cinquantena han estat seleccionats per formar la borsa de grups d ' aques t any. Això no vol dir, però, que tin­guin la contractació assegurada. La fórmula experimentada l'any passat pels organitzadors del ci­cle tendeix a potenciar la lògica de l'oferta i la demanda que re­giria un mercat contractual real. D'aquesta manera, "els millors grups faran més bolos", va ex­plicar el coordinador general de l'edició, Manel Turon.

Les sales privades o públiques que participin en la iniciativa podran escollir els grups que més s 'adaptin a les seves ne­cessitats dels que hi hagi a la borsa. Segons Turon, aquesta modalitat de programació per al cicle de concerts només s'uti­litza de moment al Vallès Occi­dental, i els organitzadors estan decidits a consolidar la fórmula aquest any.

l o t i l'impuls que està prenent

gat . El t è c n i c d e l 'à rea de

C u l t u r a i J o v e n t u t d e l'A­

j u n t a m e n t M a n e l Turon és

qui se n 'encar rega , i asse­

gura que l 'objectiu d'aquest

any és consol idar la fórmu­

la de borsa de grups inicia­

da en l 'última edic ió .

aquest cicuit de "rock de base", com el defineix Turon, aquest any començarà més tard per modificacions tècniques en el conveni legal que regeix l'or­ganització i que ha establert ter­minis més llargs per a cada fase. Les previs ions a p u n t e n q u e Connexió V.O. es presentarà a mitjans del mes de juny i s'a­llargarà fins a mitjans de no­vembre. En la majoria dels ca­torze municipis que aquest any s 'han adherit a la iniciativa, a l'agost se suspendran les actua­cions. D'aquesta manera, el cir­cui t t indrà una pr imera part d'estiu, on hi haurà actuacions a l'aire lliure, i una segona de tardor.

Quatre dels sis grups que es van presentar a Sant Cugat han estat seleccionats per a la borsa de Connexió V.O. 96: Toca made-ra, Elefantes, T h e trail of tears i Hostil. Les dues formacions que han quedat fora, segons Turon, han estat descartades "per falta de maduresa, però no pas per­què fossin dolents". Segons ell, molts dels grups que no són se­leccionats en un primer intent, han de continuar tocant i tornar-se a presentar al circuit.

Una de les actuacions del circuit Connexió V.O 95 a la Casa de Cultura. Foto: ELS 4 CANTONS

Cap a una xarxa de sales alternativa

S.B. L'objectiu és arribar a aconse­

guir que els bars de Catalunya funcionin com a camp de cultiu del pop-rock nacional. Així es re­nova contínuament el mercat an­glosaxó. La idea va sorgir de la Diputació de Barcelona i ara ja hi ha aquesta mena de circuits en cinc o sis comarques. El Circuit zero del Baix Llobregat en va ser el pioner i el model per a d'al­tres, com Connexió V.O., al Vallès

Occidental, o Baresme, al Mares­me. D'entrada, als grups selec­cionats, se'ls dóna només l'o­portunitat de ser convocats per actuar a canvi de 30.000 pessetes en concep te de d i e t e s i d e s ­plaçaments. Però el més impor­tant, segons Turon, és acostumar les petites sales i el públic a "la cultura de la música en directe a petita escala, que no tot s'acabi amb els concerts de Mccano o els Rolling Stones". Per al coor­

dinador de Connexió V.O. 96, a Sant Cugat, el repte principal és la creació d'una xarxa de sales que programin actuacions en di­recte, ja que el cens de quaran­ta grups registrat es considera ac­ceptable per a les dimensions de la ciutat. Aquest any, és possible que el Cafè Belgrado participi a Connexió V.O.: serà la primera ve­gada que els concerts del circuit programats a Sant Cugat es fa­ran fora de la Casa de Cultura.

Exposicions

"Marcelino pan i vino 99

Nom de l'artista: Marín Mercadé Galeria: Casa de Cultura Dates: fins al 19 d'abril Obres: pintures i retaules

P E R E P I C H

Recuperant la tradició de les Setmanes Santes d'abans, l'A­juntament ha organitzat una ex­posició d'art sacre. La mostra de pintures feta per José Marín Mercadé és entre una obra ex-piatòria i eclèctica.

L'exposició sorprèn per la seva gran fragmentació. En una ma­teixa sala el pintor exposa pin-tura-pintura i un conjunt d'ico­nes i de pseudoretaules.

L'apartat de pintura-pintura és una amalgama d'esti ls i d ' in­tencions. Trobem referències de l 'expressionisme, de l'im­pressionisme i fins i tot del cu­b i s m e o del construct ivisme.

Una de les peces de Marín Mercadé que es poden veure a la Casa de Cultura

El pintor també exposa l'obra religiosa, inspirada entre la tra­dició sud-america i les icones-ortodoxes.

Llegint el text del catàleg, com t a m b é obse rvan t la p in tu ra , veiem que l'artista utilitza la

seva obra com un ritu d'exor­cisme. Tota la seva obra, la pin­tura de paisatge com l'obra re­l igiosa, es tà al servei d ' u n a digna causa mística, però aquest fet no pot amagar les mancances artístiques de l'exposició.

BOSQUE Fins al 23 d'abril

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Jusííícfl ^ í ' S i fanfagoteïaLS-SanKu|tf<Uftfc feL 6 7 5 4 7 5 1

Sala

34 Cultura OS 1 CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996

P a t r i m o n i

Els guanyadors del "Gausac" 9 6 veuen el premi com una plataforma

Els arqueòlegs creuen que els santcugatencs han de conèixer els resultats de les excavacions al monestir

Els guanyadors del III Premi Gausac de Recerca ho tenen clar: aquest tipus de convocatòries locals han de servir per acostar els coneixements dels es­pecialistes als ciutadans. En aquest cas, Pere Lluís Artigas, Mònica Blasco

SÍI.Y! \ R\kk()S() - Sant Cugat -

I .a possibilitat de \ cure Ics se­ves uinclusions publicades en una revista com (u/nsac, que arri­ba a un cert volum de població, va fer decidir l'ere Lluís Arti­gas, Mònica Blasco i Maria Sardà a presentar-se al 111 l'remi de Recerca convoca t pel G r u p d'Kstudis I .ocals. I .es excoz'acions an/ueològir/iics al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993-IW4). I,a fortalesa romana, la ba­sílica i la implantació del monestir és el títol, llarg i descriptiu, que els tres arqueòlegs -contractats pel Servei de Patrimoni Arqui­tectònic i coordinats per Eduard Riu durant la restauració del monestir- han escollit per al do­cument que recull les seves anà­lisis i conclusions.

Segons Artigas, "sempre que es fa una excavació arqueològi­ca s'ha tic fer un estudi sobre el material que s'ha trobat, i en aquest cas, a Sant ( aigat també hi havia interès cpie es fes pú­blic, ja que el monestir és en el punt de mira de molta gent". Aquesta expectació és la matei­xa a què es refereixen les con­clusions del jurat sobre el tre­ball. Jaume Busquets, Germà Iturrate, Jesús Pic, Ramon Fi­llol i Gemma hoj creuen que el text "està àmpl iament docu­mentat", i que fa "noves apor­tacions respecte a la història del monument" que "sorprendran" els santcugatencs.

Ks per això que el jurat creu que "per fi s'han posat les bases per desmitificar alguns aspec­tes d'aquesta història".

i Maria Sardà creuen que el guardó servirà perquè les seves conclusions sobre les excavacions arqueològiques al monestir "no es quedin en el circuit tancat de les revistes especialitzades". D'aquesta manera, esperen anar fo­

mentant l'interès per l'arqueologia, una disciplina amb molt poca difusió. El tre­ball d'aquests tres arqueòlegs va ob­tenir el guardó per unanimitat del jurat, que considera que "desmitifica" alguns aspectes de la història del monestir.

EJpati del claustre del monestir durant les excavacions dWrtigfis, Blasco i Sardà, coordinades per Eduard Riu. Foto:EL·S4CA.YlX)NS

De fet, les conclusions més punyents ja van ser enunciades pel coordinador de la Generali­tat en les excavacions. Fxluard Riu, en una xerrada organitza­da per Amics de la l 'NKSCO: allà es ja va posar en dubte que la fortalesa romana que és a la base del monestir sigui el que s'ha anomenat Castrum Octa-vianum, i que la tomba marti-rològica de sant Cugat sigui en aquest terreny. Ara. amb la lec­tura del treball guanyador del Gausac, es poden descobrir tots els detalls de Ics argumentacions que porten els autors a sostenir aquesta tesi.

En el treball, Artigas. Blasco i

Sardà han recollit la documenta­ció històrica existent fins ara so­bre l'origen del monestir i l'han "comparat" amb les seves con­clusions per fer una "perioditza-ció arquitectònica de l'indret".

F o r t a l e s a i n a c a b a d a

Han confirmat que va existir una fortalesa romana - q u e no es va acabar de construir ni tam­poc no va entrar en funciona­ment- , però insisteixen que no era el Cas t rum Uctav ianum, "un terme que no apareix fins al segle XII i que es refereix al que ja era el monestir i al seu terme feudal", explica Blasco.

Les últimes excavacions tam­bé han fet situar en una data més tardana la fortalesa, que és del segle IV o V segons Artigas, Blasco i Sardà i que, anterior­ment. s'havia considerat del se­gle III.

Per arribar a aquestes conclu­sions, l 'equip ha refet i exhau­rit les excavacions de Bosch i Gimpera als anys trenta i ha ai­xeca t una nova p l a n i m e t r i a "acurada i exhaust iva" . Tant aquests plànols com la docu­mentació fotogràfica inclosa al treball són "fonamentals" per entendre ' l , i els arqueòlegs es­peren poder-ne publicar a Gau­sac la versió íntegra.

La lluita pel prestigi (Tun premi S.B.

" l ' n premi no és qualsevol co­sa", insisteix Mònica Blasco, so­bretot per als joves arqueòlegs que intenten sobreviure en un mercat laboral tan reduït com el d'aquesta disciplina. Kl fet de poder donar a conèixer els re­sultats d 'una recerca d'aquest tipus és fonamental per a ells, i també ho és afegir un guardó al currículum. Però, en aquest cas, Blasco, Artigas i Sardà no són els únics beneficiats pel vere­

dic te del jurat del III Premi Gausac de Recerca.

El mateix Domènec Miquel, director de la revista que edita el Grup d'Estudis Locals, va reco­manar als arqueòlegs que pre­sentessin les seves conclusions a la convocatòria. Després de l'edició de l'any passat, que va quedar deserta perquè els tre­balls no s'ajustaven a les bases, M i q u e l es tà c o n v e n ç u t que aquest cop "s'ha aixecat el ni­vell" del guardó. "Fins ara -ex­

plica- ens havíem trobat que la majoria de treballs estaven a mig camí del reportatge periodístic i la literatura d'impressions per­sonals, i la recerca és tota una altra cosa". Mirat estrictament, els treballs que aspiri'n al Gausac han d'oferir dades noves, una anàlisi i unes conclusions que modifiquin o ampliïn el conei­xement que es tenia sobre el tema.

Aquest esforç és el que el jurat i Domènec Miquel han vist en

el treball guanyador, i ho consi­deren l'única manera de conso­lidar un premi local i dotar-lo de prestigi. "Nosaltres creiem que s'han de potenciar aquests guar­dons. encara escassos, i la ma­teixa recerca local -assegura Mi­quel- , perquè sempre s'ha fet història des d'un àmbit general, i moltes vegades no s'ha com­provat si el que passava en un país en una època determinada estava passant realment en cada poble, en cada ciutat."

Grau-Garriga i Valverde seran a Sant Cugat dilluns

S.B. - Sant Cugat -

Josep Grau-Garriga i l'escrip­tor extremeny José Maria Val-verde seran a Sant Cugat di­lluns, per inaugurar la mostra Versos d'una vida, organitzada per l'Ajuntament com a home­natge a Valverde. L'exposició. que es podrà veure al vestíbul del Centre Cultural des del dia 15 i fins al 25 d'aquest mes. re­cull deu poemes de José Maria Valverde i la interpretació plàs­tica que n'ha fet Grau-Garriga. L'amistat entre el poeta i l'ar­tista ve de l'època en què Val­verde va viure a Sant ('ugat, en­tre cl 1956 i cl 1%7. Valverde ha triat per a la mostra que s'i­naugura dilluns poemes amo­rosos i d'altres que aborden te­mes relacionats amb la religió. Per a Grau-Garriga, la mostra és un "homenatge" a Valverde. De les deu obres exposades al Centre Cultural, se'n farà una sèrie de cent litografies que es vendran en carpetes de deu. Els diners recaptats es destinaran a la investigació contra la sida.

Nus femenins al pastel, a Valldoreix

La pintora de Valldoreix Lídia Carreté exposa fins al dia 26 la seva obra recent. F2s tracta, so­bretot, de figures femenines nues al pastel. Aquesta temàti­ca és la més habitual en la pin­tura de Carreté , però l 'havia abordat sempre amb llapis. Ara està investigant el pastel i en mostra els resultats en una sala d'exposicions que ha muntat en una habitació annexa al seu do­micili, una torre situada al pas­seig del Canari, número 26, a Valldoreix. / S.B.

Vicenç ViDatoro participarà a l'Aula Cultural

El periodista i escriptor te -rrassenc Vicenç Villatoro, fins fa uns mesos director del diari Avui, serà dimarts q u e ve al Club Muntanyenc, per partici­par a l'Aula Cultural amb una conferència titulada Llibres i cul­tura. Sant Jordi 96. L'acte co­mençarà a les vuit del vespre, i serà presentat per Carme Ga­llego, del servei de català de l'A­juntament. / S.B.

ELS/CANTONS Divendres, 12 d'abril de 1996 Cultura 35

M ú s i c a

Àlex Susanna estrenarà a Sant Cugat una versió musicada de "Les anelles dels anys

El Teatre-auditori presentarà el muntatge el 26 d'abril, fora de programa

V)

És un dels espectacles inesperats amb

què els responsables del Cen t re Cul ­

tural solen sorprendre el públ ic cada

temporada . Ja comença a ser habitual

que , en un dels caps d e setmana que

queden sense programació, s'introduei­

xi a últ ima hora un muntatge amb al­

guna pecul iar i tat: en aquest cas, Les

anelles dels anys aborda el gènere poc

usual d e la poesia portada a un esce­

nar i a m b una vers ió m u s i c a d a . À lex

Susanna va guanyar el p remi Car les

Riba de poesia el 1 9 9 0 amb Les anelles

dels anys. Després d'una pr imera lec­

tura de l'obra, el compositor Enric Fer­

rer va decidir t reba l la r sobre el text

per convetir- lo en el muntatge musical

que ara és a punt d 'estrenar-se.

SÍLVIA BARROSO

La mezzosoprano Elisenda Ca-bero, la soprano Marta Clariana i el pianista Jesús Silvestre in­terpretaran el divendres 26 d'a­bril, al Teatre-auditori, Les ane­lles dels anys, l 'obra de Ferrer basada en set dels poemes que formen el recull poètic d'Àlex Susanna amb el mateix títol. Home sol, Intempèrie, Minotaure, Fuga, La desfeta, La veu i Comiat són les peces triades per al mun-tage musical.

Ferrer va compondre la parti­tura entre el 1993 i el 1994. El projecte havia començat, però, el 1991 quan, després d'una lec­tura de l'obra guanyadora del premi Carles Riba de l'any an­terior, Ferrer es va plantejar la possibilitat de compondre un ci­cle de cançons en la línia del lied centreuropeu. Tanmateix, un

cop va haver c o m e n ç a t a e s t u d i a r els textos de Su­sanna, el mú­sic va decidir finalment construir una obra global , q u e c o m e n ­cés en el pri­m e r p o e m a de la selecció i a c a b é s en l'últim. Tam­bé va ser en aque l l mo­ment que va escoll ir una fórmula a

dues veus simultànies, una mo­dalitat poc habitual en aquest tipus de muntatges.

El resultat del procés seguit pel compositores una peça que

Alex Susanna

en l l aça se t poemes inde­pendents do­n a n t - l o s un fil conductor que els inter-relaciona i els dóna cohesió interna.

F e r r e r ha buscat també una dinàmica que reflectei­xi, mus ica l ­m e n t , els contrastos de tensió i dis­tensió que ha trobat en els textos de Su­

sanna. Per a la composició ha utilitzat una metodologia tradi­cional -on domina la tonalitat de sol major- i ha volgut que la peça fos comprensible i acces­

sible per al públic. Però Les anelles dels anys serà

només la segona part de l 'es­pectacle que es veurà al Teatre-auditori el dia 26. En la primera part Cabero, Clariana i Silves­tre interpretaran - aques t cop amb una sola veu per a cada peça- altres poemes musicats. Allerseelen i D'te Nacht, de Her-mann Gilm, amb música de Ri-chard Strauss, obriran el reper­tori de la nit.

També s'interpretarà L'infan-tament meravellós de Schahrazti-da, de Josep Maria López-Picó i amb partitura de Robert Oer-hard, i Combat del somni, de Jo­sep Janés i musicat per Frede­ric Mompou. Aquesta primera part inclou també dos poemes més amb partitura del mateix Enric Ferrer: Les claus, d'Alex Susanna, i Vuelta de paseo, de Fe-derico Oarcía Lorca.

Classe magistral de cant, a la Casa de Cultura

S.B.

- Sant Cugat -

L'Aula de Cant de l'Opera de Cambra de Sant Cugat ha orga­nitzat per a demà una classe ma­gistral de cant amb la soprano Maria Dolors Aldea. La classe començarà a les 5 de la tarda, a la sala d'actes de la Casa de Cul­tura, i és oberta a totes les per­sones interessades, tant si són es tudiants de cant com si es tracta d'aficionats a la música. Com a alumnes actius, ajudant Aldea en les seves demostra­cions pràctiques, hi haurà els estudiants de l'Aula de Cant. Maria Dolors Aldea és una de les cantants habituals en els concerts i actuacions organitzats per l'associació Opera de Cam­bra de Sant Cugat. Aldea es de­dica, a més, a l 'ensenyament de música i cant, com a catedràti­ca del Conservatori Superior de Música de Terrassa. FI preu d'entrada per a la classe magis­tral que farà demà a la Casa de Cultura és de 2.000 pessetes, 1.000 per als socis de l'entitat. Opera de Cambra és una asso­ciació creada a final de 1994. Ofereix petits concerts periò­dicament i també ha actuat al Teatre-auditori. / S.B.

GRATIS

En domiciliar 4 rebuts

Característiques principals

75 min. d'autonomia en converea 23 hqws d'autonomia enaapera Carregador ràpid de bateries Tactes <faccési*pfct UeugerleigonàR* J

En domiciliar la nòmina o pensió

En domiciliar el rebut d'autònom

En formalitzar el vostre Préstec Personal

En formalitzar el vostre Préstec Habitatge

Persones. Servei. Qualitat. És un producte ofert per Catalònia d'Inversions i Gestions Immobiliàries SL, distribuïdor del Servei MoviStar i MoviLine de ( gy Telefónica Móvites,

per als Clients de la Caixa de Terrassa.

36 Cultura USI CANTONS Divendres, 12 d'abrildel1996

~» - •

RADIO S W I (li <; vi

De dHluns a d i n e n * » * ;

• D e 7 a 7:.i<> li., Kl Des­pertador. amb Joan Villvé. •De 7:M) a 10 li., l·ll Gall ilel Monestir. Revista d'ac­tualitat. De 7:M) A l):M) li.. repassa les principals notí­cies d'àmbit general i de '>:M) a 10 inclou la primera edicií'i de l'informatiu. Sant (iugat A\ ui. amb iotes Ics notícies d'àmbit local tic la unr.it. l·ll programa el diri­geix i presenta Xavier For­nells.

•De 10 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. FI maga/ine. F.spais de di\ ulgaci('). entreteni­ment i participació. Pre­sentat per \laribcl (layue-las.

• D e 12:45 a I .i h.. And) Molt de (íust. Fspai tic gas­tronomia amb Pep Blancs. •De 13 a 13:30 h.. Sant Cu­gat Avui. [.'Informatiu se­gona edició. Fditat i pre­sen ta t pels serveis informatius de Ràdio Sant Cugat.

• De 13:30 a 14 h.. Fntitats. Dirigit i presentat per Xa­vier Miralles. •De 14 a 18 h„ Vol de 'Far­da. Música suau seleccio­nada per Josep Maria No­guera.

•De IS a 21 h.. Al Floro. I n programa de Salva V'all-vc. Fls divendres de 20 a 21 h., inclou l'espai, Riff Raff. Música heavy amb Marc Picanyol. • D e 21 a 21:20 h., LKs-portiti. Dirigit i presentat per Patrícia Mota. •De 21:20 a 23 h., Sons i Fstels. Presentat per Pere Pallissa.

• De 23 a 24: Dilluns: Aquest Any, Sí!.

I n programa de Salva Vall-\ c .

Dimarts: F'Fstrena. L'es­pai de cinema de RSC.

Dimecres: Hores Kxtres. Amb Fduard Carcia i Rosa Maria Jané.

I Dijous: Viure a la Terra. I n programa de Xavier (la-sanovas.

Divendres: Vallès Sense Fronteres. Presentat per lathia i I lamed Ben Ilam-mou. •De 24 a 7 li.. Música al teu costat. •De 7 a 24 h., cada hora, connexions amb Catalun­ya Informació i butlletins de Sant (lugat i cl Vallès dels scixeis informatius de l'emissora municipal.

Dissabte:

• D e ' h i 10 h „ \ iure a la l è -

rra (rcpetici( ' )) .

• D e 10a 11 h.. Ho res F.x­

tres ( repe t i c ió ) .

• D ' 1 1 a 12 h., G a m c O v e r .

Programa dedicat al món informàtic. •De 12 a 13 h., F.l Magat­zem. amb ()riol Costa i \manda Sans. • De 13 a 14 h.. Avant Matx. 1 ,'a\ anc de l'actualitat cs-porti\ a del cap de setma­na. •De 14 a 13 h.. Vallès Sen­se fronteres (repetició).-De 13a Ió li.. Aquells Mc-ra\ellosos Anys. Amb Jo­sep Maria AU ira.

• De 10 a 20 h.. Súper DJ. 'Iota la música màquina d'actualitat. •De 20 a 21 h.. Boties Vi­bracions. Amb David Vi­llena. •De 21 a 11 li., Salmaia, amb Jesús Aguilera i Lídia (lerón.

•De 11 a n h.. Música al teu costat.

Diumenejes

• D e 8 ac> h.. HI Dia del Senyor. • De 9 a 9:30 h., Ksportsen Marxa, primera edició. •De 9:30 a 10 h., HI Racó de la Poesia. Amb Joana Francesca Garcia. •De 10 a 10:30 h.. Arrels. I n programa de Rogeli Pe­dró. •De 10:30 a 14:30 h., Roda d'Amics. Amb Pere Pahis-sa i Joan Fàbregas.

• De 14:30 a 15 h., Esports en Marxa, segona edició. • De 15 a 16 h.. Aquells Meravellosos Anys. • De 16a20h . , Súper DJ. •De 20 a 21 h., Bones \ i-bracions. •De 21 a 22 h., Ksports en Marxa, tercera edició. •De 22 a 7 h., Música al teu costat.

•Dissabte i diumenge de 8 a ZZ h., connexions amb Catalunya Informació i but­lletins amb informació lo­cal i comarcal.

La p r o p o s t a

Divendres 12

• J u l i I Dissabte 13

• 1 l e r m e n e g i l d

Diumenge 14

• Va le r ià

Dilluns 15

• ( I r e s c e n t

Dimarts 16

• T o r i h i

Dimecres 17

• A n i c e t

Dijous 18

• F.leuteri Divendres 19 • Lleó IX

.i-ïj&r

12 DlVKNDRKS

Dansa • A les H) del vespre, la companyia Color Dansa Kspanyola presenta al Te-atre-auditori del Centre Cultural el mwntitgcAgua de luna, sota la direcció de Rosa Maria Cirau. A les 4 de la tarda es farà un as­saig comentat al mateix escenari de la represen­tació.

C o n c e r t

• A 2/4 d'11 de la nit, con-cert-audició amb el grup Black Widow al Casa l Cultural de Mira-sol.

DISSABTE

Música • A les 4 d&la tarda, audi­ció, a l'aula magna del Conservatori Municipal Victòria del Àngels, del Clave ben temperat i les Partites de Johan Sebas-tian Bach a càrrec dels alumnes de la càtedra de

Co lo r D a n s a Espanyo la presenta aquest divendres, a les 10 del vespre al Teatre-auditori, el muntatge Agita de luna, sota la direcció artística de Rosa Maria Grau. La companyia, formada per dotze ballarins, mostra diferents coreografies barrejant am­bients i arguments contemporanis amb accents clàssics sense abandonar la seva na­turalesa flamenca. Com acostuma a ser habitual sempre que hi ha un espectacle de dansa al Teatre-auditori, divendres mateix a les 4 de la tarda els membres de la companyia oferiran un assaig comentat d'Agua de luna al mateix escenari on a la nit faran la representació. / R.L. Foto: C F N T R K C L L T U R A L .

piano del CSM de Músi­ca de Barcelona dirigits per Antoni Besscs.

14 DIUMKNGK

Concert • A les 7 de la tarda, con­cert del grup Carmen i Ta-tuaje al bar Dada de la Floresta.

15 DILLUNS

Exposició • A les 8 del vespre, inau­guració, al vestíbul del Te­atre-auditori, de l'exposi­c ió Versos d'una vida. Composicions poètiques de José Maria Valverde i

interpretació plàstica de Josep Grau-Garriga.

17 DIMKCRES

Conferència • A les 7 de la tarda, con­ferència, a la Casa de Cul­tura, sobre La importància de l'exercici físic en la diabe­tis, a càrrec del doctor Isa­ac Lev i , d i abe tò l eg de l'Hospital Clínic de Bar­celona.

Concert • A les 7 de la tarda, con­cert de música instru­mental barsilera amb Ser-gio Ju leses i Marcos Caldes al bar Dada de la Floresta.

Cor Infanti l i Juveni l

• L e s act ivi tats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sottides de cap de setmana i tallers com­plementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon 589 13 82.

•Balls de saló i tallers de manualitats i cuina. In­formació al telèfon 589 13 82.

•Curs-tallet de dibuix i pintura a càrrec del pro­fessor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro,

Sortides de« de Mas Janer. -Dies teiners. la sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I (estius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides dos do l'Avinguda Alfons Sala. -Die» feiners. 1 a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació Si. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP. Alfons Sala Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21,30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08 50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre. La Floresta, F Colom

-Dies feiners.1 a sortida 05 40h-06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a tes 22.2Sh. -Dissabtes i festius. 1 a sortida 06 25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07 55h i 11.55h.(feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a Ies22.16h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22,23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1a sortida: 05 15-05 40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40106.l0h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

ttÉ&s -Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Diumenges i festius.la sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21,45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

& S Í CANTONS Divendres, 12 d'abril del 1996 Cultura 37

curs de modelatge i es­cultura a càrrec d 'E. Llo­part i filatèlia i numismà­t ica t o t s e l s d i j o u s . Inscripcions i detalls al local de l'Ateneu o bé als telèfons 674 60 28,675 43 88 i 674 72 08. • C i n q u e n a t robada de poetes. Recollida de les bases de participació a la seu de l 'A teneu , plaça Pep Ventura, 1.

VALLDOREIX

Casal de Cuitarà

•Cursos de balls de saló per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99. •Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19.

L A F L O R E S T A

Centre Chrfc

•Tallers de ceràmica, ex­pressió corporal, expres­sió plàstica dansa-jazz, guitarra, piano, solfeig i cant coral. Inscripcions de dilluns a divendres de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon 589 08 47. Orga-n i t z a c i ó a cà r r ec de AEEA L'Esplai i l'Ajun­tament. UHEF

•Cur s de balls de saló, ioga, karaoke i cafè lite­rari de l 'Ocell Radiant . Informació i inscripcions al telèfon 674 78 33.

L E S PLANES

Centre Cívic

• T a l l e r s de mús ica de banda, costura, manuali-tats, gimnàstica de man­teniment i pintura. Casal per a joves i adults, i al­tres activitats. Informació i inscripcions, des de les 5 de la tarda fins a les 9 del vespre. Telèfon 675 51 05. Organ i tzen : AM L'Esclop i l 'Ajuntament.

MIRA-SOL

Casal Cultural

•Tallers de teatre, natu­ra, plàstica, ceràmica, cos­tura, literatura, còmics i veu i interpretació. Ses­sions de contes d 'arreu del món i altres activitats per a diferents edats. In­formació des de les 5 de

TELÈFONS D'INTERÈS

SERVEIS

Ajuntament 5892288

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers B é t e r a 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 6998080

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valldoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre Cívic Les Planes 675 51 05

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes St Cugat (Reser.) 5890941

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja VaMoreix 67424 59

Dispensari La Floresta 6747615

Ert. Muntóra! descentrant. 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA (atenció al cient)

FECSA (avaries)

900313131

900232323

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G. O S (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

Parròquia SL Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia Valldoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix 6754055

Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

Urgències 091

Policia Municipal i Prat. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 795125

Comissaria de Policia 674 7612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

674 15 80

674 03 22

SAUR (Aigües) 58900 21

Valldoreix (parada) 674 1111

Grua

la tarda fins a les 9 del vespre al telèfon 589 20 78. •Activitats per a joves: es­pai de jocs, biblioteca i aula d 'estudi, curset d'i­niciació als jocs de rol, curset de tècniques per apendre a buscar feina a l 'estiu i tallers de mala­bars i de circ. Informació i i n sc r ipc ions al Casa l Cultural, de dilluns a di­vendres, des de les 5 de la tarda fins a les 8 del ves­pre. També podeu trucar al telèfon 589 20 18.

Aigües La Floresta 6742069

AAPP i W Mira-sol 6742018

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 674 7103

AAPP i W Valldoreix 6742197

AAPP i W C . Montserrat Vaí. 6742105

AAPP W Can MajóVall. 6745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 67420 69

AA W Aigualtonga La Flor. 6745129

Ass. Consumidors 2684567

DNI (Cita prèvia) 5893080

Greenpeace (91)543 47 04

H. General de Catalunya 5891212

H.Vald'Hebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

Unitat Coronària 2481040

Tel. de l'Esperança 4144848

Informació Carreteres 2042247

Informació Aeroport 4785000

Informació RENFE 4900202

Irrformació Port 31887 50

OMIC 5893188

Policlínic Torreblanca 5891732

PROMUSA 5891732

ENTITATS

ASDI 6753503

Arxiu Gavin 674 25 70

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

Ràdio Sant Cugat

Televisió Sant Cugat

6743371 Els 4 Cantons

58916 38

5890598

674 5396

6741006

6752652

674 86 61

674 9314

675 59 59

J885366

58962 82

&i>««J*·*à·&·

FARMÀCIES DE TORN

Divendres 12:

Fornós

Carrer Manel Farrés, 95

6740612

Dissabte 13:

Domènech

Passeig Sant Magí, 50

674 33 53

Diumenge 14:

Llorens

•Divendres 19 d'abril, a les 10 del vespre, El visi­tant, d ' E r i c - E m m a n u e l Schmitt . Direcció: Rosa Maria Sardà. Intèrprets: Enr ic Arredondo, Rosa Vila, Jordi Boixaderas . Preu: 2.000 pessetes. • •Dimarts 23 d'abril, a les 10 del vespre, Concert de Sant Jordi, amb la Jove Orquestra Sant Cugat i la Cot ton C lub Big-Band. Preu: 1.000 pessetes. •D iumenge 28 d'abril, a les 12 del matí, Kei, Kei,

Carrer Santa Maria, 27

674 15 31

Oilluns 15:

Cullell

Passatge Diputació, 6

67403 64

Dimarts 16:

Riera

Carrer Doctor Murillo, 1

67404 30

Dimecres 17:

Salavert

Carrer Santiago Rusirïol, 38

6740645

Dijous 18:

Texidó

Rambla det Celler, 97

674 77 49

Divendres 19:

Beringues

CarrerAlfonsSala, 46

674 04 83 _ _ _ _ _

Durant tot cl mes d'abril. pels distric­

tes i Valldoreix oberta els diumenges i

festius de (' del matí a u de la nit la

farmàcia l'mto del carrer Ksglèsia n' .1

de Valldoreix. Telèfon ()74 28 71.

de la companyia Toc de Retruc. Funció mensual de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als so­cis).

•Divendres 3 de maig, a les 10 del vespre, Tos de perho, de la companyia El Espejo Negro. Cabaret de marionetes per a adults. Cicle Petit cabaret (afora-ment limitat). Preu: 2.000 pessetes.

•Dissabte 4 de maig, a les 10 del vespre, Los domin-gos matan mas hombres que las bombas, de la compa­nyia Fundiciones Teatra-

les C2. Cicle Petit cabaret (aforament limitat). Preu: 2.000 pessetes. •Divendres 10 de maig, a les 10 del vespre, / Puri-tani, de Bellini. Amb la companyia dels Amics de l ' Ò p e r a de S a b a d e l l . A m b S u n g - E u n Kim, Rosa Nonell, José Medi­na i Ramon de Andrés . Preu: 6.000 pessetes. •Diumenge 19 de maig, a les 12 del matí, Els tres mosqueters, amb la com­panyia de La Faràndula. Func ió mensua l de La Xarxa. Preu: 400 pessetes (350 per als socis). •Dissabte 25 de maig, a les 10 del vespre, Tos de pecho (repetició). •Diumenge 26 de maig, a les 7 de la tarda, Aiguar­dent, de Marta Carrasco. D i r ecc ió t e a t r a l : Ariel García Valdés i Pep Bou. Cicle Petit cabaret (afora­ment limitat). Preu: 2.000 pessetes.

•Divendres 31 de maig, a les 10 del vespre, Recital de Jaume Aragall, cançons napolitanes. Preu: 3.500 pessetes.

•Divendres 7 de juny, a les 10 del vespre, Romeo y Julieta, de William Sha-kespeare . Amb la com­panyia UR Teatro. Preu: 2.000 pessetes. •Dissab te 15 de juny, a les 10 del vespre, La ver-betia de lapaloma, de To­màs B r e t ó n . D i r e c c i ó d 'escena: Calixt Bieito. Direcció musical: Miquel Roa. Preu: 5.000 pessetes. •D ivendre s 28 de juny. La porta del temps, d'Alan Ayckbourn. Amb la com­panyia Histriònic, d'Am-paro Moreno. Direcció: J o s e p Mar ia M e s t r e s . Preu: 2.000 pessetes.

•Casa de Cultura. Pintu­res de Marín M e r c a d é . Fins al 19 d'abril. •Vestíbul del Centre Cul­tural. Versos d'una vida, po­emes de José Maria Val­v e r d e i i n t e r p r e t a c i ó plàstica de Josep Grau-Garriga. Del 15 al 25 d'a­bril.

•Claus t re del monest ir . Claustre 144, una mostra de d i b u i x o s d e J o a n

Tortosa, que fa una versió lliure de les imatges i els símbols dels capitells del claustre esculpits per Ar­nau Cadell. Del 19 d'abril al 19 de maig. •Cana l s Galer ia d 'Ar t . Anna Miquel . Pintures . D e l ' l al 30 d'abril. •Sala Rusinol. Olis d'A­guilar Morè. Fins al 9 d'a­bril.

•Valldoreix, passeig del Canari número 26. Lídia Carreté exposa una nova col·lecció de nus femenins al pastel. Obert fins al 26 d'abril, de 7 a 9 del ves­pre. •Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent d'obres de F"erran Martí. •Espai d'Art Lluís Ribas. Exposició permanent d'o­bres de L l u í s R ibas . •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de set­mana.

•Firart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià. Des de les nou del matí fins a les dues de la tarda.

Biblioteca del Centre Borja

Universitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari

Centre Cultural. Oberta tots els matins del dimarts al divendres d' l 1 a 2. Tar­des del dilluns al diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dis­sabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CMSC

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon d'infor­mació 674 53 96. Arxiu Municipal de Sant

Cugat

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. Telèfon d'infor­mació 674 69 93. Biblioteca de l'Meneu

Plaça Pep Ventura. Ober­ta dijous, divendres i dis­sabtes de 4 a 8.

LA FLORESTA

Biblioteca de l'Assodaclú

de Propietaris I Veïna

Plaçad'Aiguallonga, 1. De dilluns a divendres de 10 a 1. Telèfon 674 20 89.

<i>-? < *

4> ' * / / /

J 3 . X J L £ Ï I GEOGRAPHIC

Pi. Dr. Gates, T- local 5 Tel. i Fax 589 85 4 0 Sant Cugat

W&^Ç&M

38 Cultura US ÍC4NTON5 Divendres,} 2 d'abril del 1996

S A N T C U G A T

Sant Cugat 1 Pena de muerte 4.30,7.15,10.10

S A B A D E L L

Sant Cugat 2 Un vampiro suelto en Brooklyn 4.00,6.05,8.15,1055

Sant Cugat 3 Mary Reilly 3.55,6.05,8.15,10.25

Sant Cugat 4 Días extranos 4.00,6.50,9.45

S e s

Sant Cugat 1

s i o n s G o l f e s d e

Pena de muerte

d i s s a b t e

12.45

Sant Cugat 2 Un vampiro suelto en Brooklyn 12.45

Sant Cugat 3 Citizen X (V.O.) 12.45

Sant Cugat 4 Días extranos 12.45

Rubf Palace 1

R U B Í

Alma gitana 4.30,6.30,8.30,10.00

Rubí Palace 2 Pena de muerte 5.00,7.30,10.00

Rubí Palace 3 Ace Ventura 4.45,6.45,8.45,10.30

Rubí Palace 4 Malena es un nombre de tango 4.15,6.15,8.15,10.15

Rubí Palace 5 Toy story / Copycat 4.15,6.00/7.40,10.00

S e s

Rubí Palace 1

s i o n s G o l f e s d e

Alma gitana

d i s s a b t e

12.30

Rubí Palace 2 Pena de muerte 12.30

Rubí Palace 3 Ace Ventura 12.30

Rubí Palace 4 No hi ha sessió golfa

Rubí Palace 5 Copycat 12.30

Cinearl

S A B A B E I L

Malena es un nombre de tango 4.00,6.00,8.15,10.30

Tesis

Ace Ventura

Doce monos

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00, 8.15,10.30

4.00,6.00, 8.15,10.30

Toy story / Copycat 4.00,6.00/8.15,10.30

Cineart-tres

Euterpe

Principal

Rambla

Un vampiro suelto en Brooklyn 4.00,6.00,8.15,10.30

Días extranos

Braveheart

Broken arrow

5.00,7.15,10.30

4.00,7.20,10.50

4.00,6.20,8.30,10.50

ACE VENTURA BRAVEHEART

Director. Stevc Ocdekçrk. Director: Mel Gibson. Intèprets: Jim Carrey, lan Intèrprets: Mel (iibson i McNeicc, Simón Callow. Shopie Marceau. Sales: Rubí Palace, ( ancart Sales: Principal, de Saba-i Kix Macià, de Sabadell, delí, i Kursaal, de Cerdan-Principal. de Terrassa, i vola. Kursaal, de Cerdanyola. Segle XII. Kl rei escocès Torna la paròdia del de- mor sense hereu. Kls an-tectiu eficient, a I" \frica. glesos volen el tron. Sir

Multicines eix Macià Horaris sense determinar

Un vampiro suelto en Brooklyn

Toy story

Broken arrow

Copycat

Ace Ventura

Doce monos

Malena es nombre de tango

Un mes en el lago

Dias extra/tos

Pena de muerte

Kursaal

C E R D A N Y O L A

Ace Ventura 4.35,6.30,8.25,10.40

Copycat 5.00,7.25,10.35

Doce monos 4.00,650,8.40,11.00

Toy story/Bcartero 4.20,5.55,7.30/0.05,10.55

Braveheart 4.15,7.20,10.30

Principal

Rambla

Broken arrow / Leaaving Las Vegas 4.45,6.50 / 8.55,11.00

La guerra 4.50,7.20,10.40

Pena de muerte 4.20,6.20,8.40,11.00

Malena es un nombre de tango 4.30,6.35,8.35,10.45

Un vampiro suelto en Brooklyn 4.40,6.40,8.45,10.50

Días extranos 5.00,7.45,10.30

T E R R A S S A

Ace Ventura Horaris sense determinar

Un mes en el lago

Malena es un nombre de tango Horaris sense determinar

Copycat

Toy story

Broken arrow

William Wallace lidera la de Terrassa i Kursaal de rebel·lió escocesa.

BROKEN ARROW

I )irector: John Woo. Intèrprets: John Travolta. (Ihristian Slater. Sales: Rambla i Kix Ma-

Cerdaanyola. I n militar ha de pilotar

un bombarder nuclear. No serà una missió rutinària.

COPYCAT

I )irector: >n Amiel

aver, Holly Hunter. Sales: Kursaal, de Cerdan­yola, Eix Macià i Cineart, de Sabadell, i Rambla, de Terrassa.

Una policia i una psicò­loga amb agorofòbia con­tra una onada de crims.

DÍAS EXTRANOS

Director: Kathryn Bigelow. Intèrprets: Ralph Fiennes, Àngela Basset, Juliette Le-wis.

Trama d'intrigues en un món futurista dominat per la violència.

DOCE MONOS

Director: Terry Gillian. Intèrprets: Bruce Willis, Madeleine Stowe i Brad Pitt. Sales: Cineart i Eix Macià, de Sabadell, Kursaal, de Cerdanyola.

Any 2035. La raça huma­na ha estat exterminada en un 99%. Els que han so­breviscut viuen en refugis. Des d'allà, Colc és enviat fins a Pany 1996.

MALENA ES UN NOMBRE...

Director: Gerardo Herre­ro.

In tè rpre ts : Ariadna Gil, Marta Belaustegui, Carlos López.

El procés que va des de

la infància de Malena fins a la seva maduresa.

MARY REILLY

Director: Stephen Frears. Intèrprets: Julià Roberts, John Malkovich, George Cole, Michael Gambon, Glenn Close. Sales: Sant Cugat 3

El doctor Jekyll vist per la seva criada.

PENA DE MUERTE

Director: T im Robbins . Intèrprets: Susan Saran-don, Sean Penn i Robert Prosky. Sales: Sant Cugat 1, Rubí Palace 2, Eix Macià, de Sa­badell i Kursaal, de Cerdan­yola.

La monja Helen Prejean és conse l le ra espi r i tua l d 'un condemnat a mort.

UN VAMPIRO SUELTO EN...

Director: Wes Graven. Intèrprets: Eddie Murphy, Àngela Basset. Sales: Sant Cugat 2, Cine­art-tres i Eix Macià, de Sa­badell, i Kursaal, de Cer­danyola.

Un nos fe ra tu a r r iba a Nova York i intenta con­vertir una policia en la seva companya no-morta.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafa lch , s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) pt< , \ I . / \ NI I I ià, de Sabadell, Rambla. Intèrprets: Sigourney We-

S S£NT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES»

ESTRENA ESTRENA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS

3.55 6 . 0 5 - 8 . 1 5 13 ANYS

1 0 . 2 5

ESTRENA

4 . 3 0 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 0 DISSABTE GOLFA 00.45- 18 ANYS

Dissabte, 13 a les 0O45h, «GOLFA»: CITIZEN X en V.O. / Dissabte, 20 «GOLFA»: A TUMBA ABIERTA en V.O.

5a. SETMANA

4.00 - 6.50 - 9.45 DISSABTE GOLFA 00.45- 13 ANYS

©CINESR Al n r v t i d i I t i p e c C ï ò o r Pàrking

2 k. gratis Carnet d'estudiant

universitari

53 1 ?5SS"í?fiS»S#

• Carnet més grans 65 anys

Ü3L Vtnda

anticipada PopSuack

EUS4QVNT0NS

La Novel·la C a p f i l 39

- EDI ARI) JKNKR -

On fem la coneixença de l'amo de la Torre Negra

i de la seva jove neboda, amb certes digressions

envers els efectes contradictoris de l'amor

Mònica Janer

avant d'una fragant tassa de cafè i una copeta d'Aromes de Montser­rat, el pare Andreu continuava la

seva explicació: -Vam caminar darrere seu. Semblava

que no li tocaven els peus a terra, com si fos una ànima en pena que m'hagués re­but al rebedor del nou paradís o de l'etern infern. No vaig poder evitar el record de Dante: "Lasciate ogni speranza vot eh 'en-trate"... Finalment, a l'ala nord-oest de la torre, vam travessar dues sales amb el sos­tre artesonat i, a la tercera, davant d'una llar de foc insòlitament encesa per l'èpo­ca de l'any, un home vestit amb una mena de clàmide vermella estava assegut en una voluminosa butaca ben a prop del foc, mirant-lo capficat. El jove havia des­aparegut i el secretari va dir amb veu bai­xa, com si no gosés trencar els pensaments del seu amo:

-Perdoni, senyor, he vingut amb el pare Andreu d'acord amb la nostra conversa telefònica.

L'home es va aixecar i llavors es va fer pa­lesa la seva corpulència descomunal, tot i que eren els seus ulls, negres com ala de corb, i la seva barba polida, també d'u­na negror esclatant, allò que de seguida cridava l'atenció.

-Sigui benvingut a casa meva! Mentre s'acostava al jesuïta per estrè­

nyer-li la mà amb foca potser excessiva, va fer un gest inequívoc al secretari perquè sortís de la cambra. -Segui, segui, li ho prego -va dir el pro­

pietari de la Torre Negra, assenyalant una butaca bessona de la que ell usufruetua-va i que va tornar a ocupar de seguida. Aleshores, va mirar uns llargs segons al religiós i li va dir amb una veu modulada i agradable, com una persona molt acos­tumada a parlar en públic i per a la gent-: Un greu problema m'angoixa des de fa molt temps, potser massa temps...

El pare Andreu se l'escoltava, enfonsa­da la seva petita humanitat en l'àmplia butaca, tot esperant les raons del seu in­terlocutor. -Tinc una neboda que ara acaba de com­

plir els vint-i-cinc anys, és la filla d'una germana meva que, malauradament, va morir quan va donar a llum la criatura... No hem sabut mai qui era el pare, tot i que vam intentar esbrinar-ho. Jo vaig fer-me càrrec de la nena, ja que una segona ger­mana que tinc, més gran que la desgra­ciada finada, vivia fora d'Espanya des de feia alguns anys, quan es va casar amb un anglès que va conèixer en un creuer pel Mediterrani. Tot i que sóc solter, la meva neboda ha tingut les atencions necessàries per a una bona criança. Sempre va dispo­sar d'una dida quan era petita i, després,

d'una educació en els millors col·legis re­ligiosos de la zona que penso que va ser molt acurada. A banda de la preparació complementària donada a casa per les p r o fessores particulars més escaients.

L'amo de la Torre Negra va mirar de fit a fit el jesuïta, que començava a notar com la calor dins del seu cleiyyinan es feia més i més intolerable. Aleshores, en el silenci només trencat per l'espetegar del foc, li va arribar amb tota claredat i amb una dolcesa encisadora el so dc I.esp/enrs de Sainte Colombo.

-Ah! -va fer el jesuïta-. Aquesta músi­ca m'enamora, és un disc que sempre es­colto amb cert grau d'exaltació...

- N o és pas un disc, es tracta de la meva neboda... Es una notable intèrpret de la

viola de gamba, tot i que ella no n'està gens segura, d'això, segons diu. Vam romandre uns segons en silenci

mentre la música era mestressa de l'am­bient, i al pare Andreu li va semblar albi­rar una especial brillantor en els ulls del seu interlocutor. -Nosaltres, els descendents de la famí­

lia Castells, tenim una ancestral predis­posició per la música, i sembla que, so­bretot, per tota mena d'instruments de corda. Fins i tot, un cosí llunyà està con­siderat uns dels millors luthiers de Cata­lunya. i fa per encàrrec rabcls, arpes, cs-pinetes, tamborins de cordes, violes de gamba, llaüts, viloins, contrabaixos i, crec. sacs dc gemecs. L'instrument de Ves ta està fet per aquest parent.

- H a dit Vesta? -pregunta cl jesuïta, per ategir sense esperar cap resposta-. Si no m'erro, Vesta era la deessa verge, guar­diana del foc, servida només per donze­lles i sense sotmetre's mai a cap baró. -Exactament; veig que coneix més co­

ses, a banda de la seva religió. - L a meva religió, com diu vostè, no exis­

tiria sense el paganisme. - N o voldria haver-lo ofès amb aquesta

observació. Sóc un bon creient. - N o estic ofès. Cal només saber on som

i per això és imprescindible conèixer to­tes les dades: la por és filla de la ignoràn­cia i la veritat només arriba quan hom sap que mai es troba tota en un sol indret. - E s molt gratificant -va dir l'homenot-

escoltar aquestes paraules d'un repre­sentant de l'Església catòlica.

-Encara que diu que és creient, em sem­bla endevinar un cert menyspreu per aquesta Església en les seves paraules. - N o li nego certa animadversió envers al­

guns membres de la comunitat. Penso que n'hi ha massa que no tenen en comp­te l'amor com a signe més representatiu de la manifestació de la seva fe en la trans­cendència humana.

- L i accepto aquest judici... però ja se sap que cal estimar fins i tot aquells que potser no ho mereixen i, d'altra banda, qui som cada un de nosaltres per jutjar els sentiments dels altres? -El jesuïta sua­va. ara de manera escandalosa, cosa que l 'amo de la casa semblava no observar, quan va respondre:

-L 'amor pot convertir-se en un pati­ment dc greus conseqüències, perquè els s e n t i m e n t s d ' a fec te , inc l inac ió , amistat, tendresa, són molts cops veri­tables enganys de la percepció humana, paranys a que condueix cl des ig in­controlable de trobar en l'altra persona tot allò que hom creu percebre dintre seu.

-Po t s e r això li ha passat per esperar que l 'est imessin abans d 'es t imar -va aventurar el religiós. - P e r ò és que el mateix amor necessi­

ta r ea l imen ta r - s e mi t j ançan t l ' a l t re amor, tot i que hi ha molts t ipus d'a­mor... - E n silenci, l 'homenot va agafar un cigar havà d'tina capsa que hi havia sobre la taula enmig d 'ambdues buta­ques i, aixecant-se pesadament , el va encendre amb una brasa de la llar. Quan havia fet un parell de bones xuclades per encendre ' l bé, semblà adonar-se de­ia presència del pare Andreu- . Perdo­ni, no el molestarà pas que fumi?

- C o m sempre , oncle, les p regun tes després dels fets irreversibles. La noia, pèl-roja, alta i esvelta, d'ulls del color dc la mel, era a la porta del saló, desafiant.

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la son ficticis)

40

E1S CANTONS Setmanari de Sant Cugat del Vallès

Divendres, 11 d'abrilde 1996

yi(Sffi#

KRYNCKSC CARBÓ

Kl gener passat va fer 85 anys. Des que va estar a la guerra ha tingut una salut força delicada. Així i tot, ha sabut superar-se constantment i treballar durant més de trenta anys en feines d'àmbit municipal que ja no existeixen o que amb el temps han canviat forca.

-(Juan es \a instal·lar a Sant (aigat?

-"Va ser cl \Í>1H, amb motiu de l'Kxposició l niversal de Bar­celona. Vaig anar a treballar a la construcció. Kn aquest ram, hi vaig ser fins que vaig anar al front. M'havia casat tm any abans. Kn tornar estava molt delicat de salut i vaig haver de ter repòs."

-Què va fer aleshores? -"Amb la meva dona havíem

d'aixecar una família. Vaig tenir la sort de poder entrar a l'Ajun­tament com a funcionari."

-Quina va ser la primera feina que hi va fer?

-"Durant dos anys vaig estar de responsable del mercat mu­nicipal, on vam ter les neveres noves. Dos anys després em vaig encarregar de ser el prego­ner del poble." -I na feina ja perduda. -"Certament. Kn una vila que

encara era totalment rural em passejava amb la corneta i feia M parades en diferents carrers i places. (!ada vegada recitava el mateix: "Hando municipal: Yo, alcalde de esta vila, ordeno que..." I en la llengua que no era la meva donava les notícies sobre les contribucions, arbitris, permisos o aspectes que afectaven els

FRANCESC ROCA ISERN Durant més de 33 anys va estar al servei del poble fent de responsable del mercat, de pregoner, de conserge a PAjuntament i de zelador municipal

"Algunes famílies només s'acostaven a PAjuntament per demanar diners"

santeugatencs. - N o va durar gaire, però, aques­

ta feina. - " I ' n s tres anys. Després ja

vaig anar a fer de conserge a l'e­difici actual de l'Ajuntament. Hi vaig viure durant vint-i-quatre

anys. Amb la meva família viví­em a dalt, just sobre el rellotge actual. Teníem al costat dos policies municipals: en Carner i l'Alegret." -Era complicat, fer de conser­

ge?

- " N o gaire. Feia l'horari esta­blert. Ara bé, havia de conèixer bé els alcaldes de torn i tots el vilatans que venien a buscar in­formacions. Molt sovint, a algu­nes persones que demanaven parlar amb l'alcalde jo ja els

N o m : Francesc Roca Isern

Lloc i data de naixement: Caldes de Malavella, 25 de gener de 1911

Estat c iv i l : casat amb dos fills, néts i besnéts

Professió: |ubilat

Af ic ions: fer fotografies i col.leccionar-les. El món de la construcció

Un l l ibre: No he tingut gaire temps per llegir M interessen els llibres sobre Sant Cugat i pobles en general"

Una pel · l ícula: Allò que el vent s'endugué

Una música: Els valsos i les sardanes

M à x i m a aspirac ió: "Voldria seguir explicant coses de Sant Cugat a tothom. Tot això acompanyat, com fins

ara. per la meva estimada família''

solucionava el problema. Re­cordo que hi havia famílies que només els vèiem en certes da­tes, quan s'acostaven a demanar ajudes econòmiques." -Quin record té dels diferents

alcaldes? -"Tots van ser bons per a mi.

Tots em van estimar i apreciar molt, i penso que si em van tenir atencions era perquè jo els cor­responia. Alguns, però, només venien a signar. Tinc un record especial del Sr. Llatjós, que va organitzar un comiat el dia de la meva jubilació que, la veritat, no me l'esperava. Kl consistori i els treballadors em van emocionar quan van reconèixer la feina feta durant 33 anys."

-Però vostè es va jubilar sent conserge? - "No exactament; abans vaig

fer de zelador municipal. A prin­cipi de la dècada dels setanta em vaig encarregar de la brigada d'o­bres. Aleshores vaig deixar de viure a l'ajuntament i vaig anar a la carretera de Cerdanyola. M'en­carregava d'una quinzena de persones amb les quals vam tre­ballar plegats per fer o col·labo­rar en la construcció del camp de futbol, la canalització d'algu­nes rieres, el cementiri i diver­ses escoles públiques. També vam arranjar bastant l'enllume­nat i vam col·laborar en festes a la via pública, com el Corpus, la de Sant Antoni o la de l'arbre."

- I ara què fa? -"Després de jubilar-me, vaig

ajudar un temps en una immo­biliària i ara parlo molt amb la gent del poble i cuido al màxim la meva salut, que és molt de­licada."

M A les illes, Salmaia és el lloc on conflueixen les aigües dolces i salades. A Ràdio Sant Cugat, Salmaia és el programa on s'interrelacionen les músiques ètniques i tradicionals amb les noves músiques. Dels timbals ancestrals al New Age, de les noves tendències musicals als sentiments dels pobles. Salmaia, la màgia de les altres músiques. Cada setmana amb Jesús Aguilera i Lídia Cerón.

"SALMAIA" Dissabtes de 21 a 22 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM