Divendres, 28 de juny de 1996 EiS 4 CANTONS

Setmanari independent de Sant Cugat del Vallès

Núm. 152

Any IV

225 ptoa

Comença la Festa Major El violinista Gerard Claret improvisa el Paga-li Joan en el pregó inaugural

Claret va soprendre al final del pregó amb una interpretació del tradicional Paga-li Joan. Al seu costat, l'alcalde, Joan Aymerich, se'l mira. Foto: XAVIER I.ARROSA

La Colla CasteUera de Sant Cugat del Vallès reben eh escuts oficials de mans de l'alcalde que a partir d'ara lluiran en els seus uniformes. Plana 19

-Sant Cugat -

Passaven tres minuts de les vuit del vespre i tal com estava previst, el violinista Gerard Claret i l'alcal­de Joan Aymerich van sortir al balcó de l'Ajuntament per donar el tret de sortida als tres dies i mig de festa, o el que és el mateix: més de 150 espectacles que des d'ahir i fins diumenge a la nit can­viaran la fesomia de Sant Cugat. "La Festa Major és la festa gran, la més valuosa, popular i sentida de cada poble", va recordar el que també és director de l'Orquestra

de Cambra Nacional d'Andorra. Claret es va referir poc, però, al petit país pirenaic. Només ho va fer per recordar la familiaritat al carrer que va viure en els anys d'infantesa a Andorra, un senti­ment que, segons va dir, també ha trobat aquí. "Aquí a Sant Cugat he retrobat aquest caliu de poble, amb majúscula". Per la seva banda, l'alcalde, Joan Aymerich va emplaçar els santcu-gatencs a què "participin" en una festa que continua avui amb el protagonisme del comerç en la

botiga al carrer i la cançó catalana de la mà de Josep Tero. El cap de setmana però seran els dies més intensius: demà diada de Sant Pere, serà el torn de Pacte més tradicional de la festa, el Paga-li Joan. La dansa serà demà, però la melodia ja es va poder sentir ahir durant el pregó. El violinista Gerard Claret va tancar el seu dis­curs interpretant unes notes "que fa més de tres-cents anys que se senten pels carrers de Sant Cugat". Plana 12 i suplement Viure Festa Major '96

• Més de la meitat dels 120 locals de te» galeries del Centre Comercial Sant Cugat i» estan.adjudicats. La inauguració m farà a l'octubre. Plana 24

• L'HGC acollir» a partir del setembre la titulació d'Odontologia de la facultat de Ciències de la* Saint de la Universitat Lliure. Plana 19

• L'actriu Amparo Moreno tanca avui la temporada del teatre·audttfciwi del Centre Cx&mvL Pkma 29

5 P Ü H

c« in

-ii

PROJECTEM LA SEVA VIVENDA CONTROLEM L'OBRA

PRESSUPOSTOS TANCATS

fà

a

I 5

S. 5?**

ce !«*>

CCí o—• ac"3

2 ¥1S 1 C4IVF0NS Dhendns, 28 de juny de 1996

Sumari

Un passeig unirà Valldoreix i Mira-sol pel traçat d e l s t ú n e l s . Plana 9

Setmana 3 Cinc grups d'aficionats al tea­tre treballen a Sant Cugat amb el p r eceden t de l 'Agrupació Maragall i la vista posada en la remodelac ió de la sala de la Unió. Planes 3 i 5

Política 6 Kl president de l'Kntitat Mu­nicipal Descen t r a l i t zada de Valldoreix per CiU, Jaume San-martí, afirma que "el millor per a Valldoreix és una entesa". Pla­na 6

La presentació del grup Mediterrània es va retardar per l a p l u j a . Plana 13

que es dissolgui i s'integri al Cavall. Plana 8

Societat 12

Entorn 8 L'Ajuntament vol que el grup operatiu de l'ADF "s'ajusti" a la legalitat i descarta la possibilitat

Kl violinista andorrà Cerard ( Ha-ret va donar el tret de sortida a les activitats de la festa major amb el pregó que es va fer ahir al vespre. Plana 12 i editorial, pla­na 10

Kl grup Mediterrània, de l'Es­bart Sant Cugat, va haver de re­tardar l'actuació de presentació divendres passat, a causa de la pluja. Plana 13

Dos terços dels nens d 'ESO es volen quedar a dinar a l'institut, la qual cosa obliga a buscar so­lucions provisionals per a aquest curs. Plana 14

El Centre Comercial t indrà 110 f i rmes a les galeries. Plana 2A

El judici a l 'insubmís santcu-gatenc Ivan Ambrós queda en mans de l'Audiència Provincial de Barcelona. Plana 16

Els santcugatencs expliquen els seus plans per a les vacances d'estiu en la secció l'enquesta. Plana 17

L'Hospital General de Catalu­nya acollirà la seu de la llicen­ciatura d 'Odon to log i a de la Universitat Lliure de Catalu­nya a partir del curs vinent . Plana 19

L'ajuntament diu que no podria arribar a suportar un augment de l'aportació econòmica que fa al conservatori. Plana 19

La radiografia fa un recorregut per la història del Cor d'Antics

La UE Sant Cugat estrena junta a la festa del desè aniversari . Plana 28

Amparo Moreno torna a Sant Cugat amb una comèdia d' intr iga. Phma29

Escolans del Monestir de Sant Cugat. Planes 20 i 21

Economia 24 Kl propietari d'El Pont Llar, Jo­sep Pros, afirma a la secció L'em­presa que "amb el Pont Llar ens hem posat al dia en productes i materials". Plana 25

equip del club la temporada vi­nent. Plana 27

Cultura 29

Esports 26 La festa de l'esport per a tot­hom es va tancar amb èxit de participació dimecres, després que uns 8(K) nens passessin per les instal · lacions espor t ives . Plana 26

Kl CV Sant Cugat haurà de de­cidir aquest cap de setmana la categoria on jugarà el primer

L'Ajuntament porta la SGAE al Consell de Cultura per advertir les entitats i aprofita la sessió per constituir oficialment la co­missió de patrimoni. Plana 29

Sergi Barnils obre la festa major amb la mostra de les obres dels últims cinc anys del pintor sant-cuga t enc . La mostra serà al claustre fins al 21 de juliol. Pla­na 31

La novel·la 35 Continua la novel·la per capí­tols Misteris de Sant Cugat, d 'E­duard Jener. Plana 35

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, 4 ^

de la carretera de Cerdanyola.

• ro«M I IM IM

M00 t*i*

EIS 4 CANTONS

£ 1 El tema de la

hetmana Divendres. _> de juny de IV'/h 3

L ' e v o l u c i ó d e l t e a t r e a m a t e n t l o c a l

Josep Marfullés el'Cyrano de Pila Zero. .1 la dreta, a dalt, el monòleg Quan es cabells es fan seda a ses mans. d'Espiral, i a baix, L'Hostal de la Glòria de Mira-sol Teatre. Fotos: ELS 4 CANTONS

Tragicomèdia en tres actes Cinc grups d'aficionats treballen a Sant Cugat amb el precedent de rAgrupació Maragall

i la vista posada en la remodelació de la sala de la Unió Acte primer. Cinc companyies ama­teurs treballen en diferents barris de Sant Cugat i, a poc a poc, es van cre­ant espectadors. Acte segon. Els més veterans dels personatges recorden els inicis d'aquest moviment: als lo­

cals de la parròquia de Sant Pere Oc-tavià, un grup d'aficionats encaraven la postguerra escenificant els primers Pastorets i comèdies en català. En es­cenes posteriors, directors com Er­nest N a t é i Mar ia Dolors Vi larasau

convertiran l 'Agrupació Maragal l en una companyia de teatre independent que crida l'atenció dels crítics i els in­tel·lectuals. Anys després el rector els farà fora a causa del caire reivindica­tiu que pren el grup, i la companyia

es desmembrarà. Després d'un impàs, sorgirà Fila Zero. Acte tercer. Com a projecte de futur, sorgeix la idea de remodelar un vell teatre, propietat de la Unió Santcugatenca, per oferir-lo com a escenari habitual a les entitats.

SÍLVIA BARROSO

L'escenari del teatre amateur lo­cal ha canviat radicalment des que. al 1949, va començar l'acti­vitat del que seria l'Agrupació Maragall. Després de diversos alts i baixos, cinc grups escam­pats per tot el municipi presenten muntatges amb més o menys re­gularitat.

Tres de les companyies -Fila Zero. Mira-sol Teatre i el Grup de Teatre Espiral-es poden con­siderar consolidats i mantenen una activitat ininterrompuda i fre­qüent des de fa més de cinc anys. Ni ho somiïs Teatre, de l'Asso­ciació Esportiva i Cultural de la Floresta, i el Cuadro Esccnico del Centre Popular Andalús te­

nen un volum d'activitat menor, però tendeixen també a l'estabi­litat.

I en l'àmbit professional, aquest últim any s'hi ha afegit Tetrate-atre, format per antics membres de l'Agrupació Maragall i Fila Zero. Sota la direcció de Maria Dolors Vilarasau, volen recupe­rar amb aquesta nova companyia el teatre compromès socialment dels anys setanta.

Aquest ventall de possibilitats que s'ofereix a l'espectador sant-cugatenc-fora de la programació oficial del Teatre-auditori- és el resultat del procés de recuperació iniciat al 1988 per Fila Zero. que va trencar amb cl desert teatral que havia deixat l'Agrupació Ma­ragall quan va desaparèixer. Però, tot i reconèixer l'esplendor ac­

tual, els històrics reivindiquen el caràcter del teatre dels seixanta i els setanta. En aquesta línia es­tarien els antics directors de l'A­grupació Maragall, Ernest Naté i Maria Dolors Vilarasau. "Ara cl teatre està més orientat cap a la cultura de l'oci, ha perdut la fun­ció social i política que feia quan els partits polítics eren il·legals", afirma Vialrasau.

Naté s'afegeix al capítol de la­mentacions quan insisteix que "Sant Cugat ha perdut pes espe­cífic en el panorama teatral, en­cara que hi hagi més grups. Abans era un punt de referència del te­atre independent, i això s'ha per­dut". L'opinió és compartida no­més a mitges pels protagonistes de la nova època. Guillermo Ave­sa, un dels directors que més tre­

ballen ara amb Fila Zero, està convençut que "és positiu que la funció principal del teatre sigui l'artística, però això no vol dir que no s'hagin de dir coses i fer críti­ca social en els espectacles".

De fet. Avesa reclama un "es­forç qualitatiu per evitar la ten­dència a l'autocomplaença del te­atre a m a t e u r " . La d i rec to ra d'Espiral Teatre. Trini Escrihue-la, comparteix la idea. i per això

busca sempre "textos amb con­tingut", però recorda que "el pú­blic demana diversió, i de vega­des cal cedir una mica".

La discussió, però, queda tan­cada amb l'observació de Rosa Sicart, la directora de Mira-sol

Teatre: "Totes millorable, i sem­pre s'ha d'anar demanant més. Però la situació actual és molt bona en cl que s'havia considerat una ciutat dormitori".

MAGRA sMtlj· ixUf c ttfm*

RUBÍ MÀRMOLES Y GRANITOS S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSICIÓNY OFICINA: TALLER: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBÍ (BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBÍ (BCN) Tel. 699 94 56

— v n w

farta* BUndaÉs & CONTROLS VIA RADIO

PORTES AUTOMÀTIQUES

* n s S a l a , 5 0 T e l . 5 8 9 I 7 9 9 S a n t c U « i

4 / XV I FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PE TORROELLA EL PUNT / Estiu 1996

QUIN ÉS EL VOSTRE PARER SOBRI LES ACTIVITATS MUSICALS QUE SE CELEBREN A TORROELLA DE MONTGRÍ?

Fèlix de Azua

Escriptor

• "Fa uns quants anys que assisteixo al Festival de To­rroella de Montgrí per com­partir un esdeveniment al­tament civilitzat. Sembla com si, després d'haver endreçat les terres, el pai­satge i les masies, els ciu­tadans de Torroella s'ha­guessin dedicat a endreçar les nits amb música vingu­da d'arreu. La programació és intel·ligent i els intèr­prets, d'altíssima qualitat. És difícil d'imaginar una manera millor de passar l'estiu. I, fins i tot, la vida.»

Modest Cuixart

Pintor

• "No cal que jo sigui qui manifesti la importància en tot l'àmbit nacional i interna­cional d'aquest festival que Josep Lloret tan dignament presideix. Independentment de les magnifiques interven­cions musicals, la repercus­sió cultural i didàctica d'aquesta enorme tasca és summament positiva per po­tenciar la germanor entre els pobles.-

Josep Ferrer i Cama

Alcalde de Torroella de Montgrí

• «Els torroellencs estem particularment orgullosos del nostre festival. Alhora que projecta la millor imatge del nostre municipi i con­necta la nostra tradició mu­sical amb la gran música europea, ens ha fet més sensibles i oberts. L'exigèn­cia de qualitat, la presència entre nosaltres dels millors músics i cantants lírics, de joves talents i dels bons afi­cionats del nostre pais, ge­nera un intercanvi cultural creatiu: es desvetllen noves sensibilitats i nous valors que són un bon contrapunt a la intolerància que encara plana en el nostre món. -

Maria àngels Anglada

Escriptora

• «He tingut l'avinentesa d'escoltar un concert de música de cambra a l'es­glésia de Torroella, i d'as­sistir a la representació d'una òpera deliciosa, «Apollo i Jacint', a la plaça de la vila. És, doncs, potser superflu d'afirmar que sóc una admiradora del festival i dels seus or­ganitzadors: converteixen Torroella de Montgrí en una petita i vívida Siena.*

Joan Maria Pujals I Vallvè

Exconseller d'Ensenyament

• «Amb l'organització de diferents activitats musi­cals durant l'estiu, Torroe­lla de Montgrí ha esdevin­gut una de les capitals musicals de Catalunya. L'extraordinària concen­tració d'intèrprets i peda­gogs del més alt nivell ha permès que els nostres jo­ves músics, i el públic en general, puguin conèixer de prop manifestacions musicals i experiències docents que difícilment haurien pogut abastar Sense cap dubte, les futu­res generacions de mú­sics en seran les grans beneficiades.»

Joan Guitart i Agell Exconseller de Cultura

• «El Festival Internacio­nal de Música de Torroella de Montgrí és un exemple de gestió eficaç. Joven­tuts Musicals de Torroella ha sabut implicar tots els estaments: institucionals. culturals, socials i comer­cials de la vila, en un pro­jecte de qualitat. Les se­ves propostes, a par! d'atractives, ofereixen un ventall molt ampli de pos­sibilitats, donen prioritat a obres d'autors i d'intèr­prets catalans, i els pro­jecten a nivell internacio­nal, amb la incorporació, a la vegada, d'una meritòria tasca pedagògica.»

Patrick Spaven

Director de British Council

• «L'oferta musical del Festi­val Internacional de Música que se celebra, cada estiu, a Torroella de Montgrí és esplèndida. Cada any hi ha artistes de qualitat excepcio­nal i programes variats al gust de tothom. La seva tas­ca a favor de la difusió de la música -l'estrena d'obres de compositors actuals, la pro­moció de joves cantants i músics i els cursos d'inter­pretació, entre altres activi­tats- és a la vegada extraor­dinària i modèlica. L'estiu no seria estiu sense les memo­rables vetllades a la plaça i a la bellíssima església de To­rroella. "

Xavier Rubert de Ventós

Filòsof

• «El reconegut impacte del Festival internacional de Mú­sica de Torroella de Montgrí crec que es deu: al seu versàtil (que no eclèctic) piant&g. a la seva capacitat de donar un argument a la sèrie dàudicions, cicles o cursos, al fet d'haver reprès la tradició musical, arqui­tectònica • urbana del lloc i, per sobre de tot, d'haver sa­but difondre la música sense la mena de concessions tri­vials que acompanyen sovint aauesi intent.»

Salomó Marquès

Exdegà d'Educació de la UdG

• «Considero que són una demostració palpable de la voluntat d'un col·lectiu molt actiu per promoure música de qualitat, de molta qualitat, no només a i'estiu sinó tot l'any, i que demostra que per fer la feina ben feta no cal anar a grans ciutats. Difondre el gus; per la música entre la cioiajania i consolidar uns bons cursos de for­mació son algunes de les repercussions. Considero que es mereixen l'Auditori ja, se I nan guanyat a pols. >•

Ramon Muntaner

Delegat Gra!. SGAE a Catalunya

• «Amb el Festival Interna­cional de Torroella de Mont­grí, Joventuts Musicals ha estat capaç d'atreure e/s w-sitants que. sobretot a l'estiu, es dirigeixen a l'Empordà per assaborir els al·licients turístics de la comarca i tam­bé per gaudir de la música. Després de quinze edicions, any rere any, el Festival ha tjngut l'habilitat de combinar sàviament el plaer turístic amb el cultural.»

Pere Macias i Arau

Exprés, de la Dip. de Girona

• «La música és, per ella mateixa, un dels signes d'identitat evidents d'un país. Catalunya, capda­vantera en el fet musical europeu, ho evidencia. Aquesta realitat es con­creta en un teixit de con­certs, intèrprets, activitats en conservatoris i, natural­ment, l'oferta de festivals, concursos, estades arreu de les nostres comarques. En aquest ventall, Torroe­lla es presenta com un punt emblemàtic i únic per conjunt d'activitats musi­cals. Des de la Diputació ens satisfà col·laborar-hi»

Josep Armengol i Albanell

Metge de l'Hospital J. Trueta

• «Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí han sabut crear un caliu, any rere any, que perpetua la llarga tradició musical de la vila de Torroella. No so­lament ens han apropat a músics de categoria inter­nacional. tant propis com forans, sinó que han aconseguit organitzar un gran nombre d'activitats que afavoreixen la cultura musica! de les nostres co­marques i que donen va­luoses oportunitats de for­mació i expressió als au­tors novells.»

Albert Boadella

Actor i director teatral

• «Quan les manifestacions culturals no són un invent artificial programat des de l'administració, sinó que co­rresponen a una tradició i sobretot a les necessitats d'un públic, arrelen sòlida­ment, com és el cas del Festival de Torroella. Com a contrapartida d'aquesta solvència, les administra­cions tenen avui la respon­sabilitat de dotar-to d'un es­pai amb l'acústica digna de la rigorosa programació. És una mancança que caldria resoldre aviat, perquè l'afi-ció i la bona música ja els posa el festival.»

> J o

Antoni Serra i Ramoneda Pres. de Caixa d'Estalvis de Cat.

• «La meva impressió és que el festival ha tingut efectes molt positius en tres aspectes. En primer lloc, ha potenciat extraordinària­ment l'oferta cultural es­tiuenca de la Costa Brava i ha contribuït a l'objectiu d'atreure un turisme de qua­litat. En segon lloc, ha signi­ficat per a la vila convertir-se en un centre de ressò in­ternacional i disposar d'unes ínfraestructures, en­cara que resta per assolir la construcció d'un auditori I finalment, ha contribuït a mi­llorar la formació dels nos­tres joves amb els cursos d'interpretació musical.»

Lluís Alegre i Selga

Albert Vancells I Noguer Pres. Cons. Com. del Bah Emp.

• «En els pobles, les ciutats, tes comarques, es fan accions que e/s honom i que queden reflectides en la seva història. Al Baix Empordà, una comar­ca hereva de la cultura medi­terrània, al llarg de tot l'any es van fent actes de tot tipus, però n'hi ha un que sobresurt per damunt de tots: el Festival de TorroeSa de Montgrí, que és continuació de la tradició iréMcla en aquesta_^a fa se­gle. Aquest eschvehfnentha provocat la protecció de la vila i de la comarca aneu del món, i ha fet que siguin coneguts coma Hoc de trobada musicat ones qualitat»

o o o

Nadal i Farrera* Rector d»la Ur#r. *Qtona

• «El festival de Torroella no té, a diferència d'afcesactívi-tats d'aquesta mena, un caràcter aristocràtic i eütista. Ni és tampoc un oasi en un territori erm. Al seu voltant, i gràcies a la iniciativa dels or­ganitzadors i de totes les persones que hi treballen més o menys directament, s'ha generat una devoció unànime i sincera per la mú­sica. És per això que cal va­lorar Ao: per la continuïtat, per l'intent d'assimilar qualitat i popularitat, per tefecte del tot.beneficiós que té envers la població que l'acull, en­vers tota l'àrea gironina i ca­talana.»

•> •> -)

KarIJ. Nlggestich

Exconselle- de Comerç i Turisme ; Dir. Institut Alemany de Cultura

• «Dissociar Torroella de :

Montgrí de la música no : és possible. La seva tradi- '• ció musical ha estat sem- \ pre forta: primer, proba- : blement d'una manera i espontània, i al llarg ael ] temps propiciada por . mestres i compositors. :,a-: dius o vinculats per una '• raó o una altra a la via :

Tots ells han deixat aquest cultiu que tan sàviament: ha sabut recollir JJMM : que, des de fa uns anys, \ s'ha convertit en un dels \ màxims exponents d'a- i questa activitat cultural a i casa nostra, potser la que l més apropa els homes.»

• «Si pregunto als meus compatriotes alemanys què els recorda el nom de Torro­ella de Montgrí, contesten que és un poble de la Costa Brava, però també n'hi ha -i cada vegada més- que el relacionen amb la música i el cinema mut. Jo trobo que Torroella de Montgrí és una petita vila catalana merave­llosa que ha sabut combinar la seva tradició medieval i la modernitat en l'àmbit arqui­tectònic i en el cultural. Els concerts a l'església són inoblidables. Espero que el festival tingui un futur esplèn­did per als torroellencs i els catalans.»

Joan Surroca

Dir. del Museu de la Pell de Vic

• «Qualifico amb un excel·lent la tasca de JJMM a Torroella. Aquesta bona nota queda justificada per l'afany que ha tingut l'asso­ciació de fer arribar la músi­ca a tothom i per haver aconseguit demostrar que la descentralització cultural és possible. Una cosa i al­tra és una realitat per l'exigència exercida durant anys i per la fe en un pro­jecte vàlid. No em sé imagi­nar quin país tindríem si tot­hom planifiqués i treballés amb el rigor de JJMM de Torroella.»

Eduard Carbonell

Director del MNAC

»• «La labor de JJMM de To­rroella fen especial del seu president, Josep Lioret, una labor rigorosa que es basa en un coneixement aprofundit i professional de la cultura mu­sical, ha portat el (estival de música al més alt nivell euro­peu dels festivals musicals. Una extraordinària línia de programació del Festival, completada amb fes activitats docents i els cicles especialit­zats, han fet conèixer Torroe­lla i també en part Catalunya en el panorama internacional de la cultura de la música en tots e/s seus aspectes. El co­neixement i l'esforç. Magní­fic.»

01 O) O

• «El Festival de Torroella respon, no al caprici ni ai talonari, sinó a tina tradi­ció musical centenària. L'èxit li ve només de la música, que hi ha estat bona des del primer dia. Va començar com una modesta, però rigorosa, aportació toca/ / s'ha pro­jectat en una desconegu­da dimensió europea. Per això ha adquirit un plus de simbolisme que el conver­teix en bandera d'una al­tra Costa Brava: elegant i intel·ligent sense deixar de ser popular.»

EL PUNT / Estiu 1996 XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA PE TORROELLA / 5

EL PROGRAMA • Música orquestral

Tres prestigioses orquestres europees portaran la millor música al festival Intrerpretaran conegudes peces de Mendelsshon, Haydn, Bach i Mozart, entre altres compositors

LLUÍS TRULLEN / ORIOL PÉREZ • Música interpretada per tres prestigioses orquestres de cambra europees és la que es podrà escoltar a Torroella de Montgrí durant el festival. Programes que ens apro-

ORQUESTRA DE CAMBRA MARTINU Director: Lubomir Cermak. Programa: Octel op. 20, de Mendelsshon, Simfonia de Benda, Suíle per a cordes de Janàcek i Divertiment per a cordes de Mozart. Dia: Divendres, 2 d'agost. • El 15 d'octubre de l'any 1825, al Palau de Recksche de Berlín, Fèlix Mendels-sohn posava el punt i final a YOctet per a quatre violins, dues violes i dos violoncels, en Mi bemoll Major op. 20. Als setze anys, Mendelssohn havia escrit una partitura pa­radigmàtica del repertori cambrístic en un estil que, si bé rebia certes influències del classicisme, ja s'endin­sava dins l'esperit romàntic.

L'esperit de la música bo­hèmia que respira la Sim­fonia en Si bemoll de Benda serà el preàmbul de la me­ravellosa Suite per a orques­tra de cordes op. 3, escrita per Leos Janacek l'any 1877, una de les partitures que, juntament amb la Sinfonietta i la Rapsòdia per a orquestra Taras Bulba, destaquen amb nom propi en la producció de l'autor de la Missa Gal-golítica, de Jenufa i del Cas Mitropoulos. Estructurada en sis moviments, aquesta obra, estrenada a Brno el 2 de desembre de 1877, se­gueix l'estil antic de les de dances.

Un retorn a l'univers clàs­sic es produirà amb el llu­minós i representatiu Diver-timento núm 10 en Fa Major per a dos trompes i orquestra de corda, Kv. 247, que Mo­zart va escriure l'any 1776, i que va ser estrenada a Salz­burg el 18 de juny del mateix any de la seva composició.

REIAL ORQ. DE CAMBRA DE SUÈCIA Director: Mats Lijefors. Solistes: Anna Maria Siren, violí, i Ulf Bjurenhed, oboè. Obres: Don Juan de Gluck, Simfonia núm. 44 de Haydn, Concert per a violí, oboè i cordes de Bach i Simfonia núm. 28 de Mozart. Dia: Dilluns, S d'agost.

• Si bé no fou fins a l'a­rribada del Romanticisme (segle XIX) que s'afirmà la idea d'una música absoluta (això és, les infinites pos­sibilitats d'expressió en l'art musical), no menys cert és que en l'anomenat Segle de les Llums (segle XVIII) ha­via existit un gran procés de teorització i debat que, d'alguna manera, va prepa­rar el terreny a l'adveniment del Romanticisme. Una mostra d'aquesta teorització preromàntica la trobem en el concert de la Reial Or­questra de Cambra de Suè­cia.

Un primer exemple de les possibilitats dramàtiques d'expressió el trobem en els moviments extrems del Con­cert per a violí, oboè, cordes

paran a la música de Bach, Gluck, Mozart, janacek o Schumann, entre altres autors, seran interpretats per formacions de la ca­tegoria de l'Orquestra de Cambra Martinu —integrada per solistes de la Filharmònica

Nacional de Brno— (divendres, 2 d'agost), de la Simfonia de Varsòvia (dijous, 8 d'a­gost) i de la Reial Orquestra de Cambra de Suècia (dilluns, 5 d'agost), dirigides, res­pectivament, per les batutes de Lubomir

Els integrants de l'Orquestra de Cambra Martinu, que tocaran al festival el divendres 2 d'agost.

i baix continu en Do Menor BWV 1060, de J.S. Bach (1685-1750), que es consti­tueix com una de les pri­meres indagacions de les possibilitats de l'esmentat joc dramàtic a què dóna peu la tonalitat de Do Menor. El segon moviment del con­cert, en canvi, ens porta a un món molt propi del Ba­rroc: el palimpsest i la in-tertextualitat a través de la identificació d'un tema no bachià més adscrit al món italià que no a la profunditat conceptual del mestre de Leizpig.

Si el concert de Bach no deixa de ser una mostra de l'enginy arquitectònic en

l'escriptura contrapuntísti-ca, les obres de Haydn (Sim­fonia núm. 44 en Mi Menor Fúnebre) i Gluck (música del ballet de Don Juan) ens por­ten a la complexitat del món de VSturm und Drang, el nom literari extret d'una obra teatral de Friedrich M a x i m i l i a n K l i n g e r (1752-1831) que serveix per designar la crisi musical aus­tríaca esdevinguda entre 1766 i 1775. El cas del ballet de Gluck (1761) constitueix la primera gran mostra de la crisi.

W o l f a n g A. M o z a r t (1756-1791), com a gran sin­tetitzador de corrents esti­lístiques, va viure VSturm

und Drang d'una manera vi­tal i en un període existen­cial de joventut, perfecta­ment adscrit a l'ansietat i autocomprovació dels límits a què donava lloc l'esmen­tada etapa. Obres com la famosa Simfonia núm. 25 en Sol Menor KV 183 o la Sim­fonia núm. 28 en Do Major K200, que tancarà el concert de l'Orquestra de Cambra de Suècia, ens porten un Mozart de 17/18 anys que apuntala una actitud que acabarà sent la materialit­zació sonora de moltes de les idees que s'amagaren en personatges del primer mo­viment romàntic com ara Jean-Paul, Wackenroder,

Jian Wang, un reconegut violoncel·lista Ll.T. / O.P.

H El violoncel·lista xinès Jian Wang, que actuarà el dia 8 d'agost amb la Sim­fonia Varsòvia, va néixer el 1969. Als nou anys va ser admès al conservatori de Xangai i el seu meravellós estil va fer-lo famós a la Xina quan només tenia onze anys, després d'una memo­rable interpretació del Con­cert per a violoncel, de Saint-Saéns. Un il·lustre del violí, Isaac Stern, va obrir-li

les portes dels EUA i Wang va actuar com a solista a partir de 1982 al costat del Gruppo Musicale di Shan-gai. L'any 1987, Wang va tornar a tocar com a solista als EUA al costat de l'Or­questra Filharmònica Cen­tral de la Xina, en el curs de la primera gira d'aquesta orquestra per Amèrica.

Poc després, els recitals de Wang van ser aplaudits als més destacats escenaris del món, des de Nova York

fins a Jerusalem, passant pel festival d'Evian a França. La seva carrera ascendent va cridar l'atenció del recone­gut violoncel·lista brasiler Aldo Parisot, que l'any 1985 el va fer entrar en la Yale School of Músic (New Ha-ven, EUA), on Wang va aca­bar els estudis l'any 1989.

L'any 1992 va realitzar, al costat de l'Orquestra Sim­fònica de Xangai, una llarga gira per Europa, després de la qual va continuar oferint

concerts arreu del món. Una de les principals especialit­zacions de Jian Wang és la música de cambra; ha tocat al costat d'Isaac Stern i Ye-fïm Bronfman en el curs del Mostly Mozart Festival al Lincoln Center de Nova York. També ha tocat amb Maria Joao Pires i Agustin Dumais, formant un trio de violí, violoncel i piano, i amb els quals ha gravat diferents trios de Brahms per al segell Deutsche Grammophon.

Cermak, d'Eugene Prokov i de Mats Li­jefors. Com a nota destacada, la participació com a solista de l'orquestra Simfonia de Varsòvia del destacat violoncel·lista xinès Jian Wang.

en què s'aprecia la puresa dels sons de les dances po­pulars, la Suite txeca en Re Major, d'Antonin Dvorak, esdevé un retrat ple de color i plasticitat. Estrenada a Praga el 16 de maig de 1879, l'obra és estruturada en cinc moviments, un preludi de caràcter pastoral i bucòlic, una brillant polca, un allegro giusto, una melangiosa i evo­cadora romança , i una cloenda amb un presto por­tador de la lluminosa rique­sa rítmica d'una dansa com el furiant.

L'estiu de l'any 1788, Mo­zart culmina el seu catàleg del gènere simfònic amb una rúbrica excepcional exposa­da en tres obres monumen­tals: la Simfonia núm. 39, l'univers de laJúpiter i, entre ambdues, la celebèrrima núm. 40, que podrem es­coltar en aquest concert. Es­crita en la tenebrosa tona­litat de Sol Menor, i dis­posant d'una orquestra que prescindeix de trompetes i timbals, la peça s'inicia amb un celebèrrim moltó allegro en Sol Menor enèrgic i vi­brant, al qual segueix l'an­dante —escrit en compàs 6 per 8— més cèlebre de tota la producció mozartiana, perfecte retrat de la gran­desa creativa de l'autor. La modèlica definició del món clàssic el trobem durant VA-llegreto en 3/4, el Minuetto, sempre encisador per la seva puresa de línies i a l'hora caracteritzat per un perfecte treball polifònic, ornat amb un passatge de les trompes de complexíssima execució. L'obra queda culminada amb YAIlegro assai, en Sol Menor i compàs 4/4, recu­perant la rítmica del primer moviment, amb la seva fi­gura melòdica de negres as­cendents contrastada amb un episodi reflex de la pu­resa de línies del melodisme mozartià.

Escrit l'octubre de 1850, el Concert per a violoncel i orquestra de Schumann s'ha considerat com una de les obres capdals del repertori per a l'instrument. La seva riquesa d'orquestració (amb trompes, trompetes, tim­bals...) són el rerefons i al mateix temps complement d'un instrument que ha d'enllaçar sense pauses els tres moviments de la par­titura. L'Allegro (Nicht zu Schnell) dramàtic i expres­siu, escrit sota les pautes de la forma sonata, és un ve­ritable tour de forces tèc­niques i expressives per al solista, que a més ha de cul­minar el moviment amb una complexa cadència. Seguida­ment, VAdagio, (Langsam) mostra el Schumann medi­tatiu, refleixu i poètic, abans que irrompi el Finale vivace (Sehr Lebhaft), que mitjan­çant la foscor del Re Menor ens conduirà a la brillant ma­jestuositat del La Major.

Tieck o Novalis. SINFONIA VARSÒVIA Director: Eugen Prokov. Solista: Jian Wang, violoncel. Obres: Suite txeca, de Dvorak; Concert per a violoncel i orquestra de Schumann, Adagio per a cordes de Bloch i Simfonia núm. 40 de Mozart. Dia: Dijous, 8 d'agost.

H Classicisme, Romanticis­me i nacionalisme arriben en aquest concert represen­tats per obres de tres autors que per ells mateixos po­drien definir amb absoluta plenitud les característiques de cadascun dels estils es­mentats. Impregnada d'un perfum nacionalista, am­bientada dins una atmosfera

6 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA DE TORROELLA EL PUNT / Estiu 1996

EL P R O G R A M A • Música antiga

"'<y; ,»-? „,

* ,

X> V -*&"• ^mg

. *J »

El Gabrieli Consort & Players, dirigits per Paul Me Creesh, actuaran en el festival el dia 13 d'agost.

La música antiga arriba amb els conjunts més destacats en la seva interpretació L'holandès Bob Van Asperen i el britànic Paul Me Creesh són les figures destacades d'aquests concerts

l.I.l'ÍS TRULLÉN ORIOL PÉREZ • La presència de tres dels conjunts més destacats un la interpretació regida pels criteris històrics dins el festival permet en­dinsar-nos en un univers en què la calidesa

dels instruments originals i l'acurat treball vocal han esdevingut una premissa constant per assolir unes interpretacions plenes de càrrega emotiva, calidesa i expressivitat constant. Seran tres conjunts com el Cor

Madrigal de Budapest, dirigit per Ferenc Szerkes. i els Hungarian Virtuosi, sota la direcció de Miklos Szethelyi, la perfecta pulcritud del Gabrieli Consort, amb la figura de Paul Me Creesh. i, finalment, l'Orquestra

Barroca de la Comunitat Europea dirigida pel clavicembalista Bob van Asperen, els que ens traslladaran a obres representatives del catàleg de Sheppard, i de la música del segle XVIII.

CAURÍEU CONSORT & PI.AYHRS Director: Paul Me Crcsh, director. Obres: Missa festiva de Pasqua de la Capella Reial de Maria Tudor, de Sheppard-Tallis. Dia: Dimarts, 13 d'agost.

B Dins del gran nombre de conjunts britànics immersos en el món de la música an­tiga, The Gabrieli Consort and Players es configura com un dels equips musicals més rellevants apareguts en els últims anys. La seva ex­cel·lència interpretativa i la important recerca musicolò-gica portada a terme pel di­rector del conjunt, Paul Me Cressh, ha donat un doble resultat.

D'una banda, l'assoliment d'un seguit d'atmosferes so­nores amb la utilització dels instruments originals i de veus adequades als mateixos instruments. Per l'altra, i és en aquest camp on Me Cressh esdevé fascinador, la reconstrucció de cerimònies i oficis litúrgics on la música intervenia d'una manera di­ferent a la indicada per les fonts musicals arribades fins als nostres dies. Tenim a les nostres mans una missa a 4 veus, però com s'interpre­tava? Amb veus soles, amb

un doblament d ' instru­ments? I quin cant pla s'a­fegia a la part polifònica? Quin motet per a la comu­nió? Aquest seguit d'inte­rrogants, en la proposta de Paul Me Creesh, esdevenen una resposta. Una resposta que no significa de cap ma­nera una solució definitiva. sinó tan sols una proposta dels nostres dies (contem­porània) per arribar a com­prendre el que podien haver estat alguns dels esmentats oficis religiosos. Una mostra de la manera de fer de Crash es podrà veure a Torroella.

COR MADRIGAL DE BUDAPEST. HUNGARIAN VIRTUOSI Directors: Del cor, Feren Szekeres; del conjunt, Miklos Szcnthelyi. Obres: Stabal Maler, de Pergolesi; Laudate Pueri Dumimtm, de Couperin; Cesate. omai cesate i Beatus Vir. de Vivaldi. Dia: Divendres, 16 d'agost.

H El retorn a Torroella d'a­quest important bloc musi­cal hongarès, brinda l'opor­tunitat de realitzar un repàs de les distintes possibilitats expressives existents en la

música religiosa del segle XVIII. Tres de les obres es­tan dins un context italià (la de Pergolesi, i les de Vi­valdi) i l'altra mostra ens porta a la singularitat de la música religiosa versallesca.

Tot i la variabilitat de les propostes, un denominador comú és present en totes elles: la immersió en un ti­pus de composició que in­tenta transcriure el text que s'està proclamant. El que és el mateix: fer creïble, en una tasca gairebé més teològica que musical, el text utilitzat.

Tècniques provinents de

la retòrica musical, com la inventio (correspondència dels afectes expressats amb un determinat context tonal, com pot ser-ho la patètica tonalitat de fa menor en el número que obre VStabat Mater de Pergolesi), VeL·bo-ratio (és a dir, l'ordenació de l'obra musical a través de l'esquema del discurs clàssic: Exordium, Narratio, Propositio, Confutatio, Con-firmatio i Peroratio —com a mostra de la confirmatio, reexposició d'una idea, po­dem parlar de la repetició del verset del Beatus Vir de

Un repertori paradigmàtic del segle XVIII ORQUESTRA BARROCA DE LA UNIÓ EUROPEA Director: Bob van Asperen. Solista: Kate Clark, flauta. Dia: Dilluns, 19 d'agost.

H L'Orquestra Barroca de la Unió Europea utilitza en les seves interpretacions re­produccions d'instruments del segle XVIII i ens im­mergirà en un repertori molt representa t iu del segle XVIII. El concert s'obrirà amb la interpretació de la

Battalia, de Biber, una pà­gina plena d'elements des­criptius que intenten, d'al­guna manera, imitar onoma-topeicament sons propis d'u­na batalla jugant amb els canvis i contrasts, caracte­rístiques molt pròpies del període barroc. Seguirà el Concerto Armonico en Sol Major n:l de Wassenaer, una partitura que esdevé la més representativa de la seva producció. Tancarà aquesta primera part el cin­

què dels sis Concerts de Brandemburg de Bach. Amb una instrumentació conce­buda per a un conjunt solista (violí, flauta i clavicèmbal), conjunt de cordes i baix con­tinu, aquest cinquè concert de Brandemburg ha esde­vingut un paradigma dins el repertori barroc. El fet que el clavicèmbal assoleixi un paper de protagonista i abandoni la tasca harmònica en el baix continu esdevé una de les primeres ocasions

en la història de la música instrumental. Ja a la segona part, ens trobarem amb una escriptura barroca de disso­lució i que apunta vers l'es­criptura galant i de l'estil sensitiu: la suite per a cordes en Sol Major La Putaine de Georg Philippe Telemann (1681-1767). Per acabar, la formació interpretarà el Concert per a flauta en Sol M de Manuel Pla (7-1766), un dels compositors clàssics catalans més destacats.

Vivaldi—) i la decoratio (u-tilització de figures retòri­ques, com pot ser-ho el cro­matisme exacerbat per de­signar el dolor en diferents moments de VStabat Mater) ens parlen d'un intent que transcendeix el fet purament musical i s'endinsa en la re­cerca d'un absolut.

No és casualitat, així, que els romàntics veiessin en la música la possibilitat d'ac­cedir a estadis més enllà dels límits de la raó. Mestres de l'irracionalisme religiós del segle XVII I ( H a m a n n , Jung-Stilling o Lavater) ha­vien arribat a teoritzar sobre una existència de Déu, úni­cament possible en l'interior de l'home. La música, en aquesta tasca, seria un camí d'accés. A través del text litúrgic, l'oient és endinsat en un espai que no intenta ni tan sols explicar-li una acció o fet (funció més prò­pia de l'òpera o del teatre) sinó que és introduït en el món de la revelació, que el porta al recolliment, al si­lenci de la reflexió íntima en lloc de la paraula. Prou que ho havia entès això, Hàndel, quan digué que la funció dels seus oratoris no era delectar un públic, sinó fer-lo més bo.

EL PUNT / Estiu 1996 XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA PE TORROELLA / 7

EL PROGRAMA • Dos solistes de prestigi

Jean-Pierre Rampal farà sonar de nou la seva meravellosa flauta a l'església de Sant Genis El pianista Joaquín Achúcarro interpretarà peces de Brahms, Ravel i Granados en el seu ja clàssic concert al festival

LLUÍS TRULLÉN / ORIOL PÉREZ I Un any més el Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí podrà disposar de la presència d'un dels intèrprets de flauta amb més prestigi d'arreu del món.

JEAN-PIERRE RAMPAL I CLAUDI ARIMANY Intèrprets: Jean-Pierre Rampal i Claudi Arimany, flauta; John Steel Ritter, piano. Obres: Sonata pera dues flautes i piano, de Bach; Duo concertante, de Czerny; Sonata per a dues flautes i piano, de Mozart; Gran trio, de Kuhlau; Sonata per a flauta i piano, de Martinu, i Gran fantasia di concerto, d'Hugues-Verdi. Dia: Dijous, 22 d'agost.

• Un any més, i ja gairebé perdem el compte, la flauta d'or del marsellès Jean-Pie­rre Rampal tomarà a ser Torroella acompanyada, com ja ha estat habitual en les darreres ocasions, del seu deixeble més destacat: el ca­talà Claudi Arimany. Mestre i deixeble units, per tant, una vegada més per brindar al públic ja no tan sols un repertori que esdevé un re­corregut per la literatura per a flauta o dues flautes amb acompanyament de piano (de Bach fins a arranjaments virtuosístics de temes extrets d'Un ballo in maschera de Verdi) sinó també la pre­sència d'unes trajectòries ar­tístiques que esdevenen glo­rioses i fornides d'èxits.

Figura cabdal en el pa­norama interpretatiu d'a­quest segle, un dels prin­cipals artífexs en la difusió de tot el que envolta el món de la flauta travessera, Jean-Pierre Rampal es va formar a la seva ciutat de naixement. Més tard, va es­devenir flautista solista de l'orquestra de l'Òpera de Vichy (1946-1950), de l'Ò­pera de París (1956-1962), a més de ser un artista sum­mament popular al seu país per les emissions radiofòni­ques de Ràdio París. Des­prés d'aquesta etapa va ini­ciar una carrera brillantís-sima que el va portar a ac­tuar al costat de les més grans orquestres i a ser acla­mat en els escenaris de ma­jor prestigi de tot el món. Nomenat professor del Con­servatori de París, l'any 1969, les seves interpreta­cions acompanyat pel cla-vicembalista i pianista Ro­bert Veyron-Lacroix, la creació del Quintet de Vent Francès, i del conjunt Ba­rroc de París, va revitalitzar el repertori de la música an­tiga reservada a instruments de vent, una tasca que a més de la recuperació d'o­bres de diferents autors per­met elevar la flauta traves­sera al lloc de solista que semblava haver perdut al

llarg d'un segle. Composi­tors de la categoria de Pou-lenc, Penderecki, Jolivet, han escrit per a aquest mes­tre en la interpretació del repertori clàssic que també ha popularitzat infinitat de partitures jazzístiques. Com a director d'orquestra ha ac­tuat al davant de formacions tan destacades com l'Or-

Es tracta del francès Jean-Pierre Rampal, que actuarà a l'església parroquial de Sant Genis el dijous 22 d'agost. Jean-Pierre Ram­pal interpretarà un repertori d'obres de Bach, Czerny, Kuhlau, Mozart i Martinu,

acompanyat d'un altre flautista de prestigi, el català Claudi Arimany. El pianista John Steel Ritter acompanyarà els dos intèrprets. Un altre pianista reconegut arreu del món és Joaquín Achúcarro, que participarà de

Claudi Arimany i Jean-Pierre Rampal, tocant a l'església de Torroella.

questra Nacional de França, simfòniques de San Fran-cisco, Montreal, Pittsburgh o Filharmònica de Los An-geles. Discogràficament la seva trajectòria resulta idèn-ticament impressionant, amb més de 300 títols en­registrats.

Arimany, òbviament, no arriba als cims de Rampal, però ara per ara pot con­

siderar-se com un dels so­listes catalans més interna­cionals. Solista de forma­cions tan variades com la Filharmònica Txeca, l'Or­questra Bach de Munic, l'English Chamber Orches-tra, l'Orquestra Nacional de l'URSS o la Franz Liszt de Budapest, donen testimoni de la vàlua d'una trajectòria important també extensible

al món fonogràfic, com els primers enregistraments mundials de l'obra per a flauta i orquestra de Fran-çois Devienne i dels tres concerts per a flauta dels germans Manel i Joan Pla amb l'English Chamber Or-chestra. Obra cambrística de regust galant en la Sonata per a dues flautes i piano, de J.C.F. Bach, música a mig

camí entre la sempre difícil frontera de classicisme i ro­manticisme (Czerny) o el virtuosisme que tots espe­rem (Grande fantasia di con­certo, per a dues flautes i piano sobre un tema de l'ò­pera Un ballo in maschera) són la proposta del concert de Rampal i Arimany que tancarà la setzena edició del festival.

nou en el festival, el dia 11 d'agost. Achú­carro, que també repeteix com a professor en els cursos internacionals de música, té previst interpretar peces de Brahms, Ravel i Enric Granados.

JOAQUÍN ACHÚCARRO Obres: Brahms, Ravel i Granados. Dia: Diumenge, 11 d'agost.

B Una representativa mos­tra de la literatura pianística de Brahms, Ravel i Grana­dos integra aquest recital del mestre Joaquín Achúcarro. Després d'interpretar les Dues ga votes en la menor i la major escrites per Brahms respectivament els anys 1854 i 1855, Achúcarro se sub­mergirà en l'univers de VO-pus 118. Les sis peces van ser escrites per Brahms en la seva màxima plenitud creadora, l'any 1893, esde­venint model del seu inti-misme poètic i, pel reflex de la concepció simfònica del seu piano, una antolò­gica mostra del seu estil. L'a­passionat intermezzo inicial, amb un joc altern entre llu­minositat i foscor, al que se­gueix un nou intermezzo, una de les pàgines més poè­tiques del seu catàleg, una Balada, que ens presenta el Brahms heroic, el monu­mental cànon que caracte­ritza VIntermezzo en fa me­nor, la serenitat mostrada en la romança o tota la dimen­sió tràgica, de desesperació, d'apassionament i vehemèn­cia de VIntermezzo en mi be-mol menor, són el perfecte retrat de l'estil compositiu pianístic de Brahms.

El punt culminant del pia­no de Ravel és Gaspard de la nuit, una obra que neix quan el compositor francès decideix il·lustrar musical­ment tres del poemes escrits per l'autor romàntic Aloy-sius Bertrand. Estrenada per Ricard Vifies el gener de 1909 a París, Gaspard de la Nuit és un viatge per tres paisatges diferents: l'atmos­fera impressionista de l'On-dina, amb les notes que sem­blen diluir-se fluint sobre un pianíssimo encisador; les harmonies dissonants de Le Gibet (la forca), amb el re-refons sonor que ens mostra el toc d'una campana so­litària i el patetisme del cos sense vida; i per acabar el món fantasiós dels follets: YScarbo, un dels moments tècnicament més temuts pels pianistes, amb les notes re­petides a gran velocitat, i l'exigència de sonoritats d'u­na ampul·lositat considera­ble.

Joaquín Achúcarro clourà el seu recital amb tres dels passatges més bells de Go-yescas de Granados: la sen­timental conversació amoro­sa establerta en El coloquio en la reja, la unió amorosa dels amants amb el rerefons rítmic de sonoritats prope­res a l'escriptura guitarrís-tica i, finalment, el celebè­rrim Pelele, el ninot mantejat del quadre de Goya, que ha esdevingut una de les pà­gines més populars de Gra­nados.

EIS 4 CANTONS

8 Entorn

Divendres, 28 de juny de 1996

Prevenció d ' i n c e n d i s

L'Ajuntament insta el grup operatiu de l'ADF a "ajustar-se" a la legalitat La possibilitat que es dissolgui i s'integri al Gavall ha quedat de moment descartada

El suggeriment que l'Ajuntament va fer la set­mana passada al grup operatiu de l'Agrupació de Defensa Forestal (ADR perquè s'integrés al Grup d'Autoprotecció de Valldoreix (Gavall) ha quedat de moment descartat. Ara, l'Ajuntament

Cl·l.l.v C|.R\ \!>\S - Sant Cugat/VaHdoreix -

l·l (|uc planteja l'Ajuntament és molt dar: es vol evitar equívocs <|tie puguin portar a contusions entre els ciutadans en cas d'una emergència forestal, "Estan des-controlats i t'ora del marc legal", afirma l'alcalde de Sant Cugat i president de l'ADK Joan Ayme­rich. l'er això. el tinent d'alcalde de Ser\eis l 'rbans, Joan Reca­sens. adverteix que el grup ope­ratiu ha de complir certs requi­sits "si vol incorporar-se legalment a l'Al )!•"", integrada per propie­taris de terrenys. I ,a primera pro­posta de l'Ajuntament suggeria al grup <|ue s'integrés en el Grup d'Autoprotecció de Valldoreix, creat recentment. Per tant. i tot i que Recasens insisteix que "no es pot dissoldre el que no exis­teix" -el grup operatiu funciona des de fa un any però encara no està legalitzat-, a la pràctica, la primera proposta de l'Ajuntament suposava, precisament, la disso­lució del grup com a força amb

exigeix al grup que, sí es vol legalitzar, intro­dueixi canvis en la seva estructura per ajustar-se a les tasques que li corresponen. "Mai no els hem dit que marxin a casa seva", puntualitza el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Reca-

IJI "disoluaó" delgrup operatiu es va plantejar per pnmer cop en la reunió dels grups antiincendis que es va fer la setmana passada. Foto: X.L.

capacitat per extingir incendis. Segons el seu responsable, Ma­

nel Gonzalez, l 'EMD els va co­municar divendres que "quedava anul·lat el que ens havien dit" i que, per tant, el grup va complir el servei habitual durant la re­

vetlla. Un dia abans, s'havien dis­tribuït per Valldoreix uns fulls vo­lants on es demanava suport als veïns davant el que es conside­rava una nova agressió "a una ini­ciativa sorgida de Valldoreix". Una acció que Recasens atribueix a

sens, però el que sí que se'ls demana per po­der integrar-se formalment a l'ADF són uns certs requisits. Sobretot, que eliminin tots els ele­ments que poden portar els ciutadans a con­fondre el grup amb els Bombers.

"ments obtuses i mal intencio­nades". "El més normal és que ens haguessin dit que no accep­taven la proposta i hauríem bus­cat una alternativa". Ara, l'Ajun­tament i l'KMD exigiran a l'ADF que compleixi una llista de re­quisits "que han plantejat els ma­teixos bombers", assenyala Re­casens. Com a mostra, enumera el tinent d'alcalde, que "els avisin immediatament quan hi hagi una emergència" o que canviïn el co­lor del cotxe o el número de telè­fon "per ev itar confusions". "Si un veí té un problema amb ells, què passa? Qui se'n responsabi­litza?", es pregunta. Aymerich, re­corda, en el mateix sentit, que "si un dia hi hagués una desgràcia, la responsabilitat seria meva". Respecte a altres actuacions, com pot ser apagar un contenidor que es crema, reclama "sentit comú" per discernir quan és suficient la intervenció estricta de l 'ADF i quan s'ha d'esperar que arribin els Bombers. Gonzalez s'ha mos­trat disposat a negociar una solu­ció amb l'Ajuntament.

Que es delimitin les competències

• Kl cap del parc de Bombers Rubí-Sant Cugat, Jordi Pallejà, considera que és a l'Ajuntament a qui correspon prendre qualse­vol decisió sobre el grup opera­tiu de l'ADF. Fins ara, remarca Pallejà, "totes les queixes que hem tingut sobre l'actuació del grup les hem tramès a l'Ajunta­ment". Evita entrar en polèmi­ques, però recorda que les ADF amb capacitat d'intervenció -així ho preveu el pla Infocat de la Generali tat- es creen "on els parcs de Bombers són molt lluny, i aquest no és el cas de Sant Cu­gat". Pallejà reconeix que els moltesta que "confonguin" els Bombers amb el grup operatiu de l'ADF, i que aquests facin

Jordi Pallejà

"per sistema tasques que, se­gons Pallejà, no els corresponen, com és apagar contenidors o in­tervenir en accidents. Kl cap del pare de Bombers Rubí-Sant Cu­gat vol aclarir "Nosaltres som els bombers de tot el municipi, i pot­ser la gent de Valldoreix no té tanta consciència d'això". /C .C.

Aprofitar els recursos dins la legalitat • "Som partidaris que com més grups hi hagi fent tasques de pre­venció i extinció d'incendis, mi­llor", assegura el president de l'Entitat Municipal Descentra­litzada de Valldoreix, Jaume San-martí. En aquest context, el grup operatiu de l 'ADF "és benvin­gut", sempre que "s'ajustin al marc legal que els correspon i assumeixin les responsabilitats que els pertoquen". Aquest és l'únic requisit, segons Sanmar-tí, que s'exigeix al grup, que ac­tualment compta amb una col·la­boració econòmica de l ' E M D que es destina, per exemple, a benzina. El president de l'enti­tat assegura que "farem el que calgui" i "ens reunirem tantes

Jaume SaniHartí

vegades com faci falta" per de­finir de quina manera ha de con­tinuat el grup, i més tenint en compte, destaca Sanmartí, "que està situat a Valldoreix". "El que hem de saber exactament", afir­ma Sanmartí, "és com posar-los al servei del ciutadà en coordi­nació amb l'Infocat". / C.C.

Impulsen la recollida d'ampolles de cava usades

C.C.

- Sant Cugat -

El Cent re d 'Ecologia i Pro­jectes Alternatius (GEPA) és l'impulsor d'una nova campa­nya de recollida selectiva que servirà per reutilitzar les ampo­lles de cava usades i reincorpo-rar-les al circuit de comercialit­zació. De moment, la recollida es fa a vuit comerços de Sant Cugat: el Celler Santa Maria, Vins Noé, General de Begudes, el Celler Cal Caballu, la bodega Quirze i Alimentació Guimerà. L'equip del GEPA recorda que. a diferència dels envasos de plàstic, tetra-brik o llauna, les ampolles de cava es poden fer servir fins a quaranta vegades abans de retirar-les de circulació. L'empresa Labore de Sant Sa­durní d'Anoia es fa càrrec de les ampolles que es recullin als co­merços col·laboradors i en altres locals -restaurants, discoteques i càterings- que ho organitzen a nivell intern. La nova cam­panya del projecte de recollida selectiva Residu Mínim segueix la filosofia habitual de reutilitzar els materials que puguin tenir més d'un ús.

El mercat Torre Blanca estrena horari d'estiu

- Sant Cagat -

A partir de dilluns vinent, dia 1 de juliol, el mercat munici­pal T o r r e B l a n c a c a n v i a r à l'horari d 'obertura al públic i s'adaptarà al d'estiu, com ja és habitual.

Les parades del mercat esta­ran obertes tots els dies de la setmana - m e n y s d i u m e n g e -de vuit del matí a dues de la tarda i de sis a nou del vespre. Les úniques excepcions seran dilluns, que el mercat estarà tancat a la tarda, i d ivendres , que obrirà tot el dia ininter­rompudament . El nou horari d 'est iu s 'estrenarà di l luns, 1 de juliol, i estarà vigent fins al 30 d ' a g o s t . / C . C .

EL PUNT / Estiu 1996 XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MUSICA PE TORROELLA / 9

EL REPORTATGE • Història del festival

Una fotografia històrica, del 1985. Junts a Torroella, entre altres personalitats, l'arpista Nicanor Zabaleta, el guitarrista Narciso Ycpcs i els compositois Xavier Monsalvatge i Frederic Mompou. Foto: JOSEP LLORET.

El Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí arriba aquest any a la setzena edició. El festival, ara un esdeveniment plenament consolidat, va iniciar-se el 1980 amb un cicle de cinc concerts. Des de llavors, cl festival ha acollit solistes tan prestigiosos com Yehudi Menuhin, Jean-Pierre Rampal o Jordi Savall, cantants com Jaume Aragall i Thomas Quansthoft i un munt de formacions i orquestres d'arreu d 'Europa.

Un esdeveniment musical consolidat El Festival Internacional de Música de Torroella compleix setze anys

ORIOL PÉREZ • E l Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, organitzat per Jo­ventuts Musicals de la ma­teixa població, es va iniciar el 1980 amb un cicle de cinc concerts aprofitant els marcs arquitectònics de l'església gòtica de Sant Genis, la pla­ça porticada goticorenaixen-tista de la vila i l'antic con­vent dels agustins (construït a final del segle XVII i de-samortitzat el 1835).

D'aquells cinc concerts inicials, el festival de To­rroella s'ha convertit en un important esdeveniment musical on tenen lloc, a part dels atractius concerts de di­ferents gèneres, els Cursos Internacionals d'Interpreta­ció Musical —que aquest any arriben a la tretzena edi­ció—, el Concurs Interna­cional de Cant Jaume Ara­gall —que compleix la ter­cera edició—, projeccions de pel·lícules mudes amb música en viu, un cicle de cinema musical, un cicle de música del segle XX, un ci­cle de joves intèrprets, a més de concerts dedicats al pú­blic infantil.

El fet que en aquesta pe­tita població empordanesa de poc més de 6.000 ha­bitants hi hagués aquesta important oferta musical va ser definitiva perquè el 1993, a la ciutat de Pesaro, el Fes­tival Internacional de Mú­sica de Torroella de Montgrí fos admès com a membre de la prestigiosa Associació Europea de Festivals, dins la qual s'apleguen els 60 es­deveniments musicals més importants d'Europa.

Prestigiosos solistes

En aquests quinze anys d'existència del festival a To­rroella de Montgrí han pas­sat prestigiosos solistes i sò­lides formacions que n'ava­len la qualitat.

Els violinistes Yehudi Menuhin, Pinchas Zuker-man, Ruggiero Ricci, el flau­tista Jean-Pierre Rampal, els cantants Victòria dels Àngels, Jaume Aragall, Re-nata Scotto, Katia Riccia-relli, Thomas Quansthoft, el pianista Joaquín Achúcarro, el viola de gamba Jordi Sa­vall, el guitarrista Narciso Yepes i l'arpista Nicanor Zabaleta són alguns dels

A la dreta, sota la geganta de Torroella, el violinista mundialment famós Yehudi Menuhin, que va tocar en el festival el 1988.

noms que han passat pel festival.

Orquestres filharmòni­

ques com les de Minsk, Ri-ga, Ostrava i simfòniques com la Martinu, la Nacional

de Espana o la del Gran Teatre del Liceu se sumen a altres formacions cambrís-tiqucs que han passat per Torroella: l'English Cham-ber Orchestra, la Franz Liszt de Budapest, l'Orquestra de Cambra de la Filharmònica de Berlín, etc.

Torroella, de fa uns anys, ha estat pendent de les no­ves fornades de conjunts his-toricistes i, sense cap mena de dubte, pot dir-se que a Torroella han passat els con­junts europeus més impor­tants amb instruments ori­ginals: la Capella Reial de Catalunya de Jordi Savall, l'Europa Galante de Fabio Biondi, Musica Antiqua Kòln de Reinhard Goebel, II Seminario Musicale de Gerard Lesne, The Scholars Baroquc Ensemble, The Ta­llis Scholars, el Collegium Aureum i la Freiburger Ba-rockorchester de Gottfried van der Goltz.

Musica del segle XX

Si la presència d'impor­tants intèrprets en el festival és una de les preocupacions de Joventuts Musicals, tam­bé ho és la programació de

música del nostre segle. To­rroella de Montgrí té un gran respecte per l'impuls de la música dels nostres dies i ha estat en el marc del festival on s'han estrenat obres de més d'una vintena de compositors catalans, en­tre els quals cal destacar Xa­vier Benguerel, Lleonard Balada, Xavier Montsalvat-ge i Jesús Rodríguez-Picó.

En tots aquests anys, a Torroella s'han pogut escol­tar les obres més importants de la música occidental. No­més la primera i la tercera simfonies de Beethoven són, a tall d'exemple, l'assigna­tura pendent per completar la integral de les simfonies beethovenianes executades a Torroella.

Wolfang Amadeus Mo-zart (1756-1791) ha estat el compositor més interpretat a Torroella, sense oblidar Johann Sebastian Bach, An-tonio Vivaldi i Franz Schu-bert, que apareixen com uns compositors força progra­mats en el festival.

Les dues obres més in­terpretades, totes dues en cinc ocasions, han estat la Simfonia simple de Benja-min Britten i la Serenata per a cordes, Op. 48 de Txai-kovski, una dada que, jun­tament amb la realitat que Mozart, Bach, Vivaldi i Schubert han estat els com­positors més programats, podria obrir una sèrie de pautes reflexives d'allò més interessants en el camp de la sociologia musical i en el reconeixement d'un hipo­tètic cànon de compositors occidentals.

10 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL PE MÚSICA DE TORROELLA EL PUNT / Estiu 1996

CICLE DE MUSICA DEL SEGLE XX • Una aposta pel futur

Sis obres de compositors catalans seran estrenades en el Cicle de Música del Segle XX D Albert Llanas, Lluís Gasser, Josep Maria Guix, Josep M. Mestres Quadrenys, Anna Cazurra i Josep Manuel Rio Pareja

F. TAVERNA-BECH • Si el festival de Torroella de Montgrí ha assolit la consideració dels afeccionats musicals del país és perquè escull, sense prejudicis, les programacions. Veritable-

2111 GÒTIC BASS ENSEMBLE Obres: Qüestions and answers, de Montsalvatge; Divertissiment, de Barboteu; Sonades del vell record nou (estrena), de Mestres Ouadreny; Peni poema pera quintet de metall (estrena), d'Anna Cazurra; Four Sketches, de Plog; l'ettoriel, de Guinjoan; Suite Avalon, de Rio Pareja. Dia: Diumenge. 21 de juliol.

• E l grup de metalls 2111 Gòtic Brass Ensemble pre­senta un programa en què figuren obres tan significa­tives com Qüestions and ans­wers de Xavier Montsalvat­ge, i. amb les seves inte­ressants referències al món del jazz, el brillant Vectoriel, de Joan Guinjoan. A la ve­gada, el programa ens pro­posa tres estrenes d'obres catalanes. La primera és de Josep M. Mestres Qua-dreny, un dels nostres com­positors més compromesos en la recerca de nous plan­tejaments creatius com tam­bé amb l'avantguarda artís­tica. Amb un títol inqües­tionablement poètic, Sona­des del vell record nou, Mes­tres estructura la seva mú­sica per mitjà del càlcul ba­sat en els números fractals, assolint crear un món sonor quasi de naturalesa galàctica i autònom, l'originalitat del qual posa de manifest la in­dependència de l'autor da­vant dels <-ismes» que han anat proliferant en la nostra centúria. D'altra banda, la posició estètica de la jove Anna Cazurra (Barcelona, 1965) no té res a veure amb les idees de Mestres. Aquí, la música arrenca de plan­tejaments propers a l'expres­sionisme de la nova Escola de Viena, terreny en què Anna Cazurra es mou amb evident seguretat. El seu Pe­tit poema per a quintet de metall, si més no. atrau per la seva lògica constructiva i la notable fantasia a l'hora de desenvolupar el material temàtic. Quant a Avalon, de Josep Manel Río (Barcelo­na. 1^73), s'adscriu a estè­tiques provinents del neo-elassieisme. les quals queden més que justificades amb l'encert de l'equilibri formal de l'obra i el seu vital lirisme. Cal remarcar que ambdues partitures han estat guardo­nades en el Concurs Fre­deric Mompou per a Joves Compositors de 1996 que anualment convoquen les JJMM de Barcelona.

Intèrprets: Víctor Parra, violí; Josep Maria Tarrassó, violí; Carlos Sceo, violí; Lluís Heras, violoncel, i Jordi Masó, piano. Obres: Quintet amb piano Op l, núm 1, de Dohnanyi; Quintet amb piano (estrena), d'Albert Llanas, i Quintet (estrena), de Lluís Gasser. Dia: Dissabte, 3 d'agost

B Un conjunt integrat pels brillants i joves solistes es­mentats anteriorment serà

ment, en els concerts de Torroella pot dir-se que es recorre tota la història de la música en el ventall d'obres que s'hi interpreten. Així, any rere any, tant les velles polifonies medievals com el jazz, l'òpera, les obres

dels clàssics i les partitures tot just acabades d'escriure dels nostres compositors hi tenen cabuda. Aquest és l'estil i la manera de fer dels grans festivals europeus i és aquesta també la manera d'atorgar al concert la

A dalt, la compositora Anna Cazurra. A baix, Albert Llanas i Josep Manuel Río Pareja, de qui s'estrenaran obres al festival.

l'encarregat d'estrenar dues obres dels compositors ca­talans Lluís Gasser i Albert Llanas.

Lluís Gasser (Barcelona, 1951) pertany a una de les primeres generacions que, després de la dels quinze fundadors, es va incorporar a l'Associació Catalana de Compositors. Al marge, Gasser ha desenvolupat una

considerable carrera com a guitarrista i pedagog. Quant a l'aspecte compositiu, va te­nir com a mestres Cristóbal Halftter i Mestres Qua-dreny. Globalment, les seves obres revelen un treball ve­ritablement conscienciós, en què les audàcies de la re­cerca sonora — e n t e s a aquesta en el bon sentit de la paraula— obeeixen a fi­

nalitats primordialment ex­pressives a la vegada que han estat ben calibrades abans de fixar-les en el pen­tagrama.

Per la seva banda, Albert Llanas (Barcelona, 1957) pot considerar-se un dels creadors més interessants de les darreres promocions. Conceptuació que ha assolit pel seu interès manifest, no

seva veritable dimensió cultural i no re­duir-lo al pur esplai auditiu o bé a l'es­pectacle impactant que, a la llarga, de tant insistir en uns determinats repertoris, trans­forma la música en simple objecte de consum.

donat a conèixer fa poc temps, pels volts del 1986, Llanas ha escrit ja una sèrie d'obres d'evident maduresa, en què amb fecunda ima­ginació i àgil intel·ligència crea un cosmos sonor per­sonal i de vigorós contingut expressiu que difícilment cau en formulismes pura­ment artesanals o bé en la simple intenció d'impressio­nar els erudits de la com­posició.

GRUPO MANON Intèrprets: Víctor José Ambroa, violí; Josep Lluís Estellés, clarinet; Amparo Lacruz, violoncel; Andreu Riera, piano, i Salvador Martínez, flauta. Obres: Trio per a violí, violoncel i piano, d'Yves; Canvas (estrena), de Guix, i Simfonia de cambra per a violí, violoncel, clarinet, flauta i piano, de Schoenberg. Dia: Divendres, 9 d'agost

• El Grup Manon, un dels conjunts que avui està fent una destacada carrera, ha inclòs, al costat de la Sim­fonia de Cambra de Schoen­berg —en un magnífic i den-síssim arranjament de We-bern— i de la música lliure de prejudicis i personalíssi-ma de Charles Ives, una obra del jove Josep M. Guix (1967). En la formació mu­sical de Josep M. Guix han intervingut compositors de marcada diversitat estètica com són Gabriel Brncic. Be­net Casablancas i Miquel Roger, un ventall pedagògic que, en certa manera, sem­bla apuntar cap a una po­sició eclèctica del jove autor en seu plantejament de la creació i, a la vegada, la seva voluntat d'allunyar-se d'ac­tituds estètiques llargament seguides per l'ortodòxia con­temporània. Canvas està es­tructurada en sis moviments i el seu llenguatge és de gran complexitat. L'obra va ser escrita el 1995 i ha estat guardonada a Alcoi.

Homenatge a Gerhard

Dintre d'aquest cicle de música del segle XX tindrà lloc, el dia 27 de juliol, un concert d 'homenatge al compositor vallenc Robert Gerhard, de qui aquest any se celebra el centenari, i el seu deixeble Joaquim Homs. Olga Serra, soprano; Anton Serra, flauta; Emili Pascual, oboè; Joan Pere Gil, cla­rinet; Eugènia Sequeira, fa­got; Enric Martínez, trompa, i Guerasim Voronkov, pia­no, seran els encarregats d'interpretar un seguit de peces d'aquests dos compo­sitors, com són el Quintet per a flauta, oboè, clarinet, fagot i trompa i les SL· can­çons populars catalanes per a soprano i piano, de Ger­hard, i les Cinc cançons per a soprano i quintet de vent, de Carner-Homs, i el Quin­tet de vent núm. 2, d'Homs.

solament dirigit cap a les darreres tendències de la música electroacústica, sinó també pel seu coneixement del món del jazz i no cal dir dels moviments derivats del postserialisme. Això li ha donat una visió molt àm­plia dels recursos dels quals es disposa avui per a la crea­ció musical. Malgrat que la seva trajectòria creativa s'ha

EL PUNT / Estiu 1996 XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA / 11

EL PROGRAMA • Cinema mut i musica

El gran actor expressionista Emil Jannings és el protagonista de Tartüff, una curiosa adaptació del drama de Molière, signat per F.W. Mumau.

El festival recupera la partitura original de Giuseppe Becce per al «Tartüff» de Murnau Serà interpretada en directe, com a acompanyament del film, pel pianista Ulrich Rügner

ÀNGEL QUINTANA • El Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí, fidel a la seva política de recuperació de clàssics del cinema mut amb acompanyament musical, va oferir-nos

l'any passat la possibilitat de conèixer la banda sonora original de Gottfried Hupertz que va acompanyar l'estrena de Metròpolis (1927) de Fritz Lang. En aquesta edició, el festival ha decidit apostar per un altre

gran clàssic del cinema alemany d'entre-guerres, Tartüff (1925) de Murnau, recu­perant la partitura original que el músic italià Giuseppe Becce va escriure per a les projeccions públiques del film. Tartüff,

considerat com un brillant exercici de trans­formació de la teatralitat en discurs fílmic, serà projectada el dissabte 10 d'agost a la plaça de Torroella, amb acompanyament al piano a càrrec d'Ulrich Rügner.

En els anys esplendorosos del cinema alemany hi va haver sempre una gran preo­cupació perquè les grans produccions tinguessin una gran banda sonora simfòni­ca en perfecta sincronia amb les imatges. Entre els músics que van treballar per als grans estudis alemanys, una de les personalitats més cu­rioses va ser el compositor originari de Venècia Giu­seppe Becce. La llegenda afirma que Giuseppe Becce va arribar a Alemanya abans de la Primera Guerra Mun­dial i que va fer d'actor en un film de l'època, interpre­tant el paper de Richard Wagner. Becce es va espe­cialitzar en l'escriptura dels anomenats cue sheets, par­titures en les quals es re­collien alguns temes melò­dics que eren utilitzats com a guia per als pianistes o orquestrines que acompa­nyaven en directe algunes pel·lícules. Giuseppe Becce va escriure per a Murnau la partitura de Der letze Mann {L'últim) (1924), de Tartüff (1925) i una primera versió, no acabada, de la banda sonora de l'obra mes­tra del d i rec tor , Faust (1926), la qual seria acabada pel compositor Werner Ri­

chard Heymann. Murnau era una perso­

nalitat amb una sensibilitat especial per la música, que considerava com a part fo­namental del producte fíl­mic final. Tal com ha recollit l'historiador Luciano Be-rriatura, en un article per a la revista Archivos de la Filmoteca, Giuseppe Becce va discutir amb Murnau tots els detalls de la partitura de Der letze Mann i de Tar­

tüff, demostrant en tot mo­ment tenir una gran ima­ginació i disposar d'un gran domini de la dramatúrgia musical. Segons testimoni del mateix Becce, Murnau rodava algunes escenes amb una durada més llarga del que era habitual, dilatava el ritme fílmic per tal d'acon­seguir que la partitura mu­sical pogués desenvolu­par-se amb tota comoditat.

Dins la filmografia de

F.W. Murnau, Tartüff és un cas especial. La pel·lícula va suposar un repte important, ja que Murnau va haver de substituir l'elaborat text dra­màtic de Molière per un so­fisticat treball visual en el qual la gestualitat de l'actor i els moviments de la camera constituïen els elements ex­pressius bàsics. Inicialment, Tartüff va ser pensada com una obra d'homenatge a l'art interpretatiu d'Emmil Jan­

nings, el gran actor del tea­tre expressionista del perío­de. Murnau va acceptar rea­litzar la pel·lícula a contra­cor, ja que la seva obsessió era fer un film de gran den­sitat visual, a partir del Faust de Goethe. Per tal d'evitar els condicionaments tea­trals, Murnau va decidir amb gran encert proposar un joc de miralls a l'interior de l'o­bra, que servís per demos­trar de quina manera el

Un apartat dedicat al cinema i la música ÀQ.

• Coincidint amb la cele­bració, en diversos indrets, del centenari de l'arribada del cinema a l'Estat Espa­nyol, el Festival de Música de Torroella ha decidit re­cuperar una de les grans joies del vell cinema musical, la versió que Benito Perojo va fer de la popular sarsuela de Ricardo de la Vega La verbena de la Paloma, l'any 1934. El film, considerat com una de les obres més importants del cinema de la segona República, consti­tueix un dels intents més dig­nes i reeixits de traslladar

els postulats musicals de la sarsuela, el gènere musical més popular a l'època, al cinema. El film, que va ser realitzat en l'època de de­senvolupament del sonor, està interpretat per Raquel Rodirigo, Chro Leonis i Mi­guel Ligero i destaca per la seva habilitat compositiva i per la imaginació amb què són tractades les diferents peces cantades. La projecció del film serà presentada per Romà Gubern, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat Autònoma i autor d'una monografia so­bre Benito Perojo.

La verbena de la Paloma, de Benito Perojo, servirà per inaugurar un cicle de cinema musical que es desenvolu­parà de forma paral·lela als concerts del festival. El cicle també inclourà la projecció d'Olvidar Mozart (1985), de SIavo Luther. Aquest film, de producció txecoalema-nya, va ser realitzat poc temps després del popular Amadeus de Milos Forman i dissenyat com un intent de desmitificació de Mozart, centrat en les seves activitats maçòniques. El film parteix de la mort del compositor per tal de proposar, a partir

d'una sèrie deflashbacks, un recorregut pels aspectes més foscos de la seva biografia.

El cicle de cinema musical es tancarà amb la projecció de La flauta màgica (1975), la interessantíssima versió fílmica que Ingmar Bergman va realitzar de la popular òpera de Mozart. La flauta màgica d'Ingmar Bergman està considerada com una de les més brillants re­flexions sobre les relacions entre el llenguatge operístic i el cinematogràfic. Berg­man va desenvolupar-hi tota la saviesa adquirida en els seus muntatges teatrals.

tema de la hipocresia, que constitueix l'eix de la peça de Molière, era un tema vi­gent en les diferents èpo­ques. L'acció comença en l'època actual i presenta la història d'un vell avar que es deixa convèncer per la seva mestressa perquè des­hereti el seu nebot. En as­sabentar-se de les estratè­gies de la mestressa, el nebot decideix fer-se passar per propietari d'un cinema am­bulant i es presentarà a casa del vell avar per tal de pro­jectar una obra, la qual no és altra que una adaptació del Tartufe de Molière. Al final, l'obra clàssica servirà de model per tal de canviar la conducta de la família i destruir la hipocresia. L'in­novador joc de cinema dins del cinema va servir a Mur­nau per explorar visualment dues èpoques diferents i plantejar-se un sofisticat tre­ball de representació que di­luís la càrrega del text ori­ginal. Com en totes les obres mestres de Murnau, la re­construcció del passat apa­reix condicionada pel gran llegat de la representació pictòrica. Malgrat partir del teatre, Tartüff converteix la pintura en l'element bàsic de la representació.

EL FESTIVAL INTERNACIONAL

DE MÚSICA DE

TORROELLA DE MONTGRÍ

TÉ LA COL·LABORACIÓ

I EL PATROCINI DE

FUNDACIÓ CAIXA DE CATALU # • * . . « .

••'•üiP u??!mmmi

*w«ai

.."•y . *~,4

Í^M

Mi-: $

.,?

FUNDACIÓ CAIXA DE OXTALUNYA

ELS4CATVIW8 Divendres, 28 de Juny de 1996 Societat 13

E n t i t a t s

Programació especial de festa major a la ràdio

ÀNGELS GASTI IKRA

- Sant Cugat -

Ràdio Sant Cugat ha preparat una programació especial durant els dies de testa major per poder cobrir totes les activitats que in­tegren la festa. Del 11 al 30 de juny. Ràdio Sant Cugat és la ràdio de la festa major. Tots els treballa­dors de l'emissora municipal es­taran disponibles per cobrir la in­formació que genera la festa major del municipi. Des de les 8 del matí fins a les 12 de la nit, la mú­sica es combinarà amb la in­formació en directe de totes les activitats que s'inclouen en el pro­grama, i de les incidències que hi hagi durant els dies de la festa major.

HI dia de Sant Joan, Ràdio Sant Cugat es va afegir a la iniciativa que van seguir 160 emissores de ràdio i televisió per assolir un nou rècord català. A un quart d'una de la tarda, el director de l'emis­sora. Xavier Fornells, va llegir un manifest en commemoració dels èxits d'or catalans. Després, es va emetre la cançó de Lluís Llach Un pont de mar blava, que va gua-nvarel premi èxits d'or l'any 1993.

Mediterrània es presenta en públic Problemes tècnics d 'úl t ima en públic aquesta nova secció,

hora van fer ajornar divendres l'inici de l'actuació del nou grup de ball de l'Esbart Sant Cugat, iVlediterrània. L'espectacle, que va aplegar un centenar de per­sones, va servir per presentar

que pretén donar cabuda als nous balladors que surtin de l'escola de dansa i recuperar, a més, les coreografies de les pri­meres èpoques de l'esbart cre­ades pel seu primer director ar­

tístic, Salvador Melo. La sec­ció, que dirigeix Oriol Canas, va ballar, entre altres danses, Xarxes i rems. Ca talo nia i l '£í-punyolet, amb l'acompanyament de la cobla La Principal de Llo­bregat. / C.C.

El dia 5 acaba el termini per als cartells de Valldoreix

ÀNGKI.NCASTI KRA

- Sant Cugat -

Kls originals que optin al con­curs de cartells per a la festa ma­jor de Valldoreix es poden pre­sentar a la (lasa de Cultura fins al cinc de juliol. Segons les bases d'aquest concurs, les obres que es presentin hauran de ser inèdites, i cada autor només podrà pre­sentar una peça.

Kls originals que es presentin hauran d'estar muntats sobre fus­ta, i les mides que s'han establert són de 67 per48 centímetres. I ,es bases indiquen també que els originals hauran d'estar fets amb el sistema de quadricomia. D'a­questa manera, es podran repro­duir a quatre tintes.

Kls cartells hauran de tenir les llegendes "Festa major de Vall­doreix" i "Dies: del 7 al 16 de se­tembre ". La data en què es do­naran els premis es determinarà en ei programa de festa major de Valldoreix. Kls originals que es presentin quedaran exposats en una mostra que es farà al casal de cultura de Valldoreix durant tota la festa major.

PROHIBIT ENCENDRE FOC

(Segons Decret 64/1995 de la Generalitat de Catalunya)

Entre el 15 de març i el 15 d'octubre a tot el terme municipal No es permet fer cap tipus de foc, excepte en jardins privats ben condicionats i emprant barbacoes amb mataguspires

4»

Telèfon Bombers 085 Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès

ÀREA DE MEDI AMBIENT

14 Societat E1ÍVÍC4NTÜNS Divendres, IX de ium de 1996

E n s e n y a m e n t

Dos terços dels nens (PESO es volen quedar a dinar a l'institut

Les solucions per acollir els alumnes seran provisionals aquest curs

Aprox imadament dues te rceres parts dels a lumnes que c o m e n ç a r a n l 'ESO al setme-bre han demanat quedar-se a dinar e l mig­dia als cent res d 'ensenyament secundar i . Les xifres es corresponen aprox imadament

amb les previsions, però els espais per ins­tal· lar els menjadors no són definit ius. D'a­cord a m b la demanda que s'ha fet , s'esta­bliran les obres d'adequació, que no estaran a punt f ins al curs següent.

A M . K I . S C A S I Ï'KRA

- Sant Cugat -

I,'institut Leonardo da Vinci haurà d'adaptar la cantina que hi ha al centre per acollir els setan­ta nens que es volen quedar a di­nar aquest curs. Aquesta xifra cor­respon als alumnes que passaran tot el dia a l'institut només quan hi ha^i classe a la tarda, tres dies a la setmana.

Però, a més , hi ha quaranta alumnes que dinaran a l'institut també els dos dics que només hauran d'anar a classe al matí. Per a aquests alumnes, s'han preparat activitats a la tarda, que perme­tran als nois ocupar el temps en­cara que no facin classes. Kls ma­teixos monitors que s'encarreguin dels nens a l'hora de dinar faran els jocs i activitats extraescolars.

Per solucionar el problema dels

La demanda dels serveis de menjador i

transport s'ha calculat en funció de les

enquestes que es van * trametre als pares en el període d'inscripció

als instituts

àpats, l'institut Leonardo da Vin­ci ha contractat una empresa de càtering, perquè no hi ha cuina. Aquest no és el problema, per exemple, de l'Arnau Cadell, on sí que n'hi ha, de cuina, però s'hauran de fer obres per cons­truir un menjador. Les obres,

però, no es faran fins l'any que ve, durant el curs 97-98.

A l'Arnau Cadell hi ha noranta alumnes d'ESO, i el percentatge de nens que s'hi volen quedar a dinar és similar al del Leonardo. L'institut Angeleta Ferrer té 150 alumnes d 'ESO, i n'hi ha cent que es quedaran a dinar els tres dies a la setmana que pertoquen. D'aquests nens, quaranta volen també dinar al centre tota la set­mana.

El transport està garantit només a l'institut Leonardo da Vinci, per­què és el que està més lluny del centre del municipi. Segons el director de l'Angeleta Ferrer, Jo­sep Lluís Domeyó, la majoria dels nens que faran ESC) aniran ca­minant a classe. L'Ajuntament re­forçarà les línies dels autobusos, i es mirarà d'obtenir descomptes als ferrocarrils.

La pluja va deslluir la revetlla i va impedir els inridents. Foto: X. I.A RROSA

Un Sant Joan passat per aigua ANC;EI.S CASTUERA

-Sant Cagat-

La revetlla de Sant Joan va que­dar passada per aigua, perquè la nit de diumenge a dilluns va cau­re un bon xàfec. I ,a discoteca mò-bil que s'havia d'instal·lar a la

plaça del Coll no va funcionar, i Els Nois de la Mare, que havien d'amenitzar la revetlla al Pla del Vinyet, no van gosar ni tan sols fer les proves de so. La policia lo­cal i els bombers van tenir, en canvi, una de les nits de Sant Joan més tranquil·les dels últims anys.

SQUASH

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acoNida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

r PARADA,

950 Pts.

Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si la vida

la xoco la ta . . . ^ f v f f v

els en t repans . . . • f fv f f» .

el cafè . . . t^rh.

les pastes. . . 4 f ^ f K

e l suií... .ftxff*

| | PI. Barcelona • • Tel 675 52 46

Vine a gaudir de la terrassa d'estiu

BELLATERRA

CERDANYOLA D E . VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

SANT CUGAT DEL VALIES

RESTAURANT CAN EDO

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL VIEJO ROBLE

REST. RANCHO EL PASO

UASJANER

LAPONDEROSA

LA NANSA

EL PORTALET

HOSTAL DEL GALL

LA PALTA

CAN AMETLLER

CHEZPHILIPPE

CANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPERS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L'AVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOU

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA IFON0A

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESON

BRASERIA DEL MERCAT VELL

LA PASTA BCHXA

TY-BIHAN

MINIGOLF BAR MGSC

CAPITÀN COOK

SQUASH

CASINET

ITALIANS 3

RESTAURANT VALL D OR

RESTAURANT MAS ROIG

C Lleó, XIII 692 24 24

Av Flor de maig. 122 530 88 39

C1'Altamira. 36 691 73 55

O'Pas Estació, 15 674 38 03

C.'Guadalajara. 14 674 23 15

C.'Vctóna.18-20 589 25 71

Ctra Sabadell. 47 699 11 52

PI. del Dt Guardiet, 14 588 54 68

586 42B1

Rambla Can Mora, 24 589 50 11

Camí can Ametller, s.'n 574 31 51

Plaça Pep Ventura 5 674 94 84

O Enoava!laaa 10 589 18 25

C' St Anton.-plaça Barcelona 675 52 46

C Enric Granados, 7 675 31 41

Plaça Augusta, 2 589 54 92

Cl Sant Antoni, 13 674 05 85

Cr Elies Rogent, 14 589 38 23

Plaça Pep Ventura, 3 589 17 40

Ctra Rubí a Sabadell m 15.200 697 06 52

C Vila. 8 675 14 51

Plaça Monestir, t 584 23 32

C/AlfonsSala. 9 589 15 02

Pg. Olabarna, 69 589 06 07

Rbia Can Mora s/n 589 26 97

C Baixada de l'Alba, 20 674 16 75

Plaça Octava. 5 674 10 47

Plaça Pere San, 6 589 52 40

C.'Alfons Sala, 24 67515 03

C: Indústria,27 675 14 02

C: Santa Engràcia. 15 589 29 71

Pi UuisMillet, 1 589 61 61

C Sant Jordi, 33-35 589 14 96

Cami Can Ganxet, 47 589 50 83

San; Bonaventura, 6 674 64 33

Rambla M Jacint Verdaguer 185 674 11 41

P aça Mas Roig. 4 675 00 86

Carn a la brasa i calçots Dijous tancat excepte festius

Cuina de mercat

Peix, marisc Obert tota la setmana

Cuna catalana. banquets Tancat diürn, nit i dill. no festius

Cuina variaaa Tancat dimecres tarda

Brasena

Paelles, marisc, fregic

Pizze ra cuina catalana

Menj , i:ana degustació

Franx'j-ts

Cuina me-cat

CL'r-a i-a^cesa r ren j ciar

C^ ra musica autentiai

Cuina casolana

6-asena

E;r-.j'zars ;tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

Cuna catalan.ïnternac Servei de bar

Mexicà-rrenú català Obert al migdia

Menú diar i prod. ibèric

Cargol 'launa/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides menús Obert cada dia

Marisc, menú, cuina rnerc. Repa-tir a partir de les 12 h

'arcat dmarts nit i dimecres

Tancat diumenge-dilluns tarda-nrt

TarcaJ c ssab'es excepte reserves

ODert tots els dies

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium.

'-,cxcana. Tancat dilluns

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp és qualit

Brasena i cuina de mera

Calçotada

Pizzena, creperia

Crepena bretona

Carn a la brasa, tapes

Cuina colomal

Cafeteria o,zzes, menú

Menú diar 1 ent-epans

Menú diari

Dies festius bufel ll.ure

Xai, entrecot a la brasa

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tot el dia

Tancat dilluns

Menú de dilluns a divendres

Obert tols els dies

Pasta fresca

Obert teta la setmana

Diumenge matí tancat

Tancat diumenge nil

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 + CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08110 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

%X 'Hijtüu

*

/ f

PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

H *Rt?ntemmnt

C U I N A DE MERCAT

ESPEC. EN BACALLÀ C/ Xercavins, 8

Tel. 699 05 60 • 588 42 81 08191 RUBÍ (Barcelona)

QUALITAT

Cafè mòlt natural o mescla 250 Q jfí

ÚNIC

Oferta vàlida del 27 de juny al 8 [uliol de 1996

16 Societat E1S /CAMÏ)!NS Divendres. .'8 de juny de 1996

A n t i m i l i t a r i s m e

El jutge de Terrassa traspassa el judici a Ivan Ambrós a PAudiència Provincial de Barcelona Uinsubmís santcugatenc creu que no ha de ser jutjat perquè "no sóc un delinqüent"

C M . - S a n t C u g a t -

HI fisc.il demana nou anys d in­habilitació i 24 mesos de presó que es piulen substituir per una multa <le .í.ODH pessetes diàries

d u r a n t a q u e s t p e r í o d e Z.loO.lKXI

pessetes- pel saimutytenc Ivan Ambrós. jutjat per insiibmissió. La defensa \a demanar i|ue es "pensés que Ambrós representa un ^rup important de la societat ei\il". Segons lranccsc Arnau. advocat il'Ambrós. els insubmi-sos lluiten per un Hstat desmili-tarit/at i aquesta és una causa so­cial. 1-11 judici, però, s'haurà de celebrarà l'Audiència Provincial de Barcelona, després que el jut-Ke Macias hagi decidit que els jutjats de Terrassa no tenen com­petència per jutjar un cas en què es demanen penes tan elevades. Per tant, el procés s'allarga, mo­tiu que ha provocat les queixes de l'advocat de la defensa. Amb tot, Francesc Arnau se sorprenia a la sortida dels jutjats de la pena que va demanar la representant

Ivan Ambrós just abans que comencés la sessió als jutjats de Terrassa. Foto: XAVIER IARROSA

del ministeri fiscal. Ambrós va rebutjar la possibilitat d'acollir-se a qualsevol dels dos codis pe­nals perquè, segons va argu­mentar, no es considera un delinqüent. Ambrós va explicar que "la inhabilitació mina el mo­

viment antimilitarista" i que la prestació social substitutòria és un succedani que perpetua el ser­vei militar i desafavoreix l'ocu­pació juvenil de manera clara. L'insubmís santcugatenc va te­nir el suport del CASC i del grup

municipal ERC, que va fer pú­blic un manifest en què expres­sa el suport a Ivan Ambrós i res­pon amb adhesió a ta demanda que el CASC va fer al darrer ple municipal que es va celebrar a l'Ajuntament de Sant Cugat.

Onda Rambla premia el taller Jeroni de Moragas

- S a n t C u g a t -

HI programa sobre economia L·i p/aze/, d'Onda Rambla, ha pre­miat el taller-ocupacional per a disminuïts Jeroni de Moragas "per la seva tasca social i per la contínua expansió de les seves activitats". Kn cl jurat del guar­dó, hi ha representants de l'eco­nomia catalana com el cap de risc de "laCaixa", 'lòmàsCasanovas. el subdirectot de Banca ( Catalana. Ramon Juncàs, o el director ge­neral d'Indústria de la Ccncrali-tat, Jordi Conejos. Situat als afo­res de Sant Cugat, el taller Jeroni de Moragas ocupa vuitanta dis-capacitats en l'envasament de material de papereria i recanvis automobilístics. L'objectiu és do­nar una opció als diminuïts per continuar l'activitat quan surten de les escoles especials i dotar-los d'una font d'ingressos. D'a­questa manera, el taller s'au-tofinança i ha anat ampliant l'activitat Actualment, gestiona el servei de lloguer de vaixelles reutilitzables impulsat pel Cen­tre d'Estudis i Projectes Alter­natius (CEPA).

Cirurgia • OR. FERNANDEZ LAYOS Crorçpa general . . ' n " 'It-WJtiu A9C-Pfw/iaía-Sanrta". A\ Tnr'sblaiCB ï 6 2rt A1 Sara Cui»! n 589 47 0 0

Consult. Centre Mèdic • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certiífcats de coniiu-' i hrr»B

interna, taíefter.tp.íi bantiagrç Rutftot, 2 emoi 1a Sant Cuga!» 67415 28

Dietètica-Nutrició • MAF8A»Ü* SOLER Act*pu«m mitneid «Me*» ítowwt-vingudes ft#MM6 * * * « $ • * . 23-87, »r ftfc St t t

c^mmnw... Mwtón* yvwlk * * * • » . Mkmh <*•

•MMBS.et^·r^SÉMOvat « « *

QuiMrtNitttrMIM t i t íH*^(f i ,^ipjw

Fisioteràpia

FílkltMftpfe. Al^Nttfltifc. ••flf lM^ÍTWí A * i * . - ^ ' . • - -

•<|RÍMÍA8ÍNCÏBÉC<PW8W»$-' FUl·lOONAL ftftftrtffe, «àtbitMft, «uNMtapMto· i * «#»e«pieni>Bifeee«ie0tQMM»·

'«9t»«M» Metge capçalera

• ^ « O t t W B O L C A U S S A c*M·*m>g«3kiA A S C A & W P MUT. M^AC&^A*T&J»t*nui2·6,3i·l0a S#*ÇU0«t « « Ï 9 S 9 S * . « 909 » 1 0 M j | ü i i B e n t 2 4 r f

• Or. MONTSERRAT GARHH3A MeÇ9*»capçalsni VetasidamaSi-mítieE MaftX. 38 2rt Sent Cugat

Mútues trittlQNtJUStEBA IBESVICO. m-lO/mÚmm Dt*Bb&t*m.Í!?i Plaça

Odontologia _. .CtAnCADEünSt P§mQ ra.LAt.VA ADESA

»«»KH*R0SWTALíOUetÚflQtC AmC»Wi»H¥«.ai ban»». Sawcaçttt

l J B » . f w»08.! •«MNWADCHTALAUTRAH OtMWufci^» flenwl, ropianiqtqaj«t)»fe-Mm, a*wH{iÉjÉW».anotaficiB,<BatoB. A*1feMMKic·.2·&2>, •>' àantCaeat

aauML—. _ _ • C Ü r t C A O C M T A l · l I A V O R QOMMnjei·ng·rmrat Drtodàmrf» Bft.

<*.<

ffJt1r.S&iSrsffi

0Nn4t. onMKmit» «xdb-

m ,

tot-

X^S^ÚÍ

• DRA.t«Z0N0O CBnteiítenWf f todèneía , .

ast nmmtM • DRA.M.JAUS

Pg Sant M»^, S8. twSwí. S^ iü l lBS

Oftalmologia • CEHTRE0£8A«JT9CUtAR

palímitow

- — — • ^ m j " yd f t "^ " '

Ortodòncia Olorinoloringòleg

««Sflara.

Pediatria

iDflA.««ÍAPaaBB¥rtCALO€$

• WtAR< p< tesíÉ~wíditíttÉ.!ft<ww6·íít Ais. *fc* ««)l»n6S i£-e,3t«s.S·ntCü9»' « « 7 4 S 7 9 B - 5 M S W 4 »

«58939 98-«75 4 7 »

Podologia

*t)R. JOSEP M.FnetxeoES Mslsftras deí psa. oaaats, ftBrtfflo < or-topéckfaas, pBf*ïma4. orurg» de) peu Hores acojwsoíf. 1T 325 41 7 S - 9 0 8 6 8 1 1 26

Tocoginecoíogid Obsletnria

ZA Otjst·tóie 1 jjfo(icc*>gH Hoeas çüttta· guies F fMtMt Munaat, £S-27t*1tÜt.

Psicologia

«Dr· .MUl

H0M»«#«A9tttMt i

t • O B . J 7 * ^ ^ ; W ; : Í ; I ^ ¥ J ^ . S S ^ W ; : :.;ScW

* C E N T R E O E P S I C O L O G I A C U W C A TtwSWT» *«pt»iwii»^e i de Ü pasda. «erra-, attiotesoM» t t ó j t e ftv

« 9 7 4 3 6 ^

« I M P I ^ t E A «Dt lAmO C«>-$<ÉtïAlt»te$e$ftaShic8 flbta. Can

F^wtfljw.AoSiliW.Humilií dHwfc«KJe

früÜfM»-4H4»«

Pulmó i cor

Traumatologia

m, ww*nllrt·ÍtlH«mtl^i·lllll··'

« « 7 5 S 7 »

1 « 9 »

• OR, Cirwgf«OW«)M(WÍ

somous » —

^T

«B905

CENTRE DE

REHABILITA­

CIÓ

FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

CJ Sant Antoni, 74 Tel. 674 74 37

Institut Psico-Mèdic

Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i

Psiquiàtrica

Servei d'orientació i

Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA

Av. Torre Blanco, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

IBarcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

ELS-ÍC4IVIONS Divendres, 28 dejuny de 1996 Societat 17

L ' e n q u e s t a

On va o on li agradaria anar de vacances aquest estiu?

Ja fa setmanes, per no dir mesos, que les agències de viatge estan col·lapsades i que cos­ta trobar un bitllet d'avió amb el preu d'oferta, sobretot si és per volar a l'agost. A aques­ta altura de l'any, els hotels i també els apartaments a la platja solen tenir gairebé tot l'a-

anirà. Aquest és el cas d'alguns dels santcugatencs, sobretot entre els estudiants que pre­veuen que hauran d'estudiar. De fet, és una manera tan tradicional de passar les vacan­ces com anar a la platja, sobretot a la Costa Brava, una altra de les opcions que han triat els enquestats. Ara bé, quan es parla del viatge hipotètic que voldrien fer, la majoria dei­xen anar la imaginació i citen un paratge exòtic i llunyà. La Xina, el Brasil o els Estats Units

gost compromès. És a dir, pràcticament tothom sap on anirà de vacances... o que no hi comparteixen el rànquing amb destinacions més clàssiques com Itàlia o París. / S.B

PATRÍCIA NOCUKRA

22 ANYS ESTUDIANT

"Normalment vaig a la Costa Brava i, si no, faig un recorregut per Europa, amb la caravana que tenim. I el viatge que m'a­gradaria fer... seria a Austràlia o als Estats l 'ni ts ."

ANNA PÉRKZ

22 ANYS

ESTUDIANT

"A mi m'agradaria fer unes va­cances per Itàlia o per Grècia, però habitualment vaig a la plat­ja, a la Costa Brava, o a algun lloc de Catalunya o Espanya."

RAMON FARGAS

42 ANYS

ADMINISTRATIU

"Aques t any anem a París, i aprofitarem també per anar a veure Eurodisney. La resta dels dies els passarem a Sant Cugat, que s'hi està molt bé."

ORIOI . MOI. INK

11 ANYS ESTUDIANT

"Jo, depèn de l'any, viatjo per l'estranger o viatjo per Espanya. I, a més, sempre fem uns dies a la platja. Aquest any m'agrada­ria anar al Marroc."

CARMK ROCA

20 ANYS

ESTUDIANT

"Aquest any no me'n vaig de vacances, pe rquè m 'ha ig de quedar aquí estudiant, però es­pero poder sortir uns dies per aquí a prop. M'agradaria molt poder tornar a Itàlia."

JOAN UVINA

45 ANYS

COMERCIANT

"Aquest estiu anem de vacan­ces a la costa catalana. Un viat­ge que m'agradaria fer seria a Itàlia."

ROCÍO ROUDÀN

20 ANYS

ESTUDIANT

"Normalment vaig a Andalusia i a la platja, però el meu somni és anar a Mèxic, o al Carib; sem­pre he pensat a anar allà, a aque­lles platges."

C U G A T M A R T Í N

15 ANYS

ESTUDIANT

"No vaig de vacances, em que­do a casa. Però m'agradaria anar a Amèrica del Nord o a la Xina, a algun lloc exòtic."

M U N T A N E R F U R I Ó

19 ANYS ESTUDIANT

"Aquest any no surto de va­cances, em quedo a Sant Cu­gat. M'agradaria anar a Itàlia. Els m e u s amics hi han ana t aquest any de final de curs i diuen que està molt bé."

MÒNICA IBARZ

18 ANYS

ESTUDIANT

"Jo no crec que surti, perquè e m sembla que hauré d 'es tu­diar. M'agradaria anar a un lloc molt lluny, on hi hagués platja, al Brasil."

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per de­manar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es tan a la Sala ?> dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula ÍM ceremonia que es projecta en versió original el dissabte 29 de juny. a 2/4 d'I de la nit.

* ,* * »*•* •**'• í * *»'« * * *.* » I . V « ' '' »* *

Vols passar un dia fantàstic? Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, te dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telè­fon del subscriptor

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaiv hidromassatge Sauna i Piscina Al Squasli Sant Cugat (c/ Sant Joidi, 11-35) ade franc. L'horari per als subsenp tors és els migdies cle di­lluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 do 5. les tardes de di­lluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

L & D ^ ^ PELUQUEROS

Amb la hirgeta del club del subscriptor podràs gaudir de ses­sions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a I h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

Cursos Way-In

Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet. 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

589 62 82 Informació matins: 9 à 10 h. (Srta. Anna)

ELS /CANTONS Dizrudm, IS de juny di 1W6 Societat 19

Ensenyam&ni

L'HGC acollirà la facultat

privada de Ciències de la Salut La Universitat Lliure inicia aquesta experiència amb Odontologia

El conveni que ha signat l'Hospital General de Catalunya amb la Universitat Lliure de Catalunya tindrà els primers fruits a partir del setembre vinent. Un dels responsables de la Universitat, Marc Escolar, ha explicat a aquest setmanari que ja s'han fet aproxi­

madament 200 preinscripcions per a la nova facultat d'Odontologia. Segons Escolar, des­prés de l'examen que es farà avui passaran un total de vuitanta alumnes, els primers que començaran a rebre classes a les ins­tal·lacions de l'Hospital General.

C M . - Sant Cugat -

La nova universitat catalana, Universitat Lliure de Catalu­nya, començarà a treballar él 30 de s e t embre amb les pri­meres classes de la llicencia­tura d 'Odontologia, tot i que no ho farà formalment fins al gener de l'any vinent. En un període de sis anys, la Univer­sitat Lliure crearà un total de quinze titulacions, tres de les quals es faran a l 'HGC: Odon­tologia, Medicina i Infermeria, en una facultat que rebrà el nom de Ciències de la Salut. El conveni que la universitat privada ha signat amb l'hospi­tal permet que els metges es puguin convertir en professors de la universitat creada per la F u n d a c i ó Famil iar de Cata­

lunya, i a canvi ofereix l'espai i la infraestructura necessària per donar algunes classes teò­riques i algunes classes pràcti­ques als nous alumnes. Segons h a ' e x p l i c a t M a r c E s c o l a r , "aquest conveni resulta bene­ficiós per a totes dues bandes, ja que posa a disposició dels alumnes la infraestructura i els recursos necessaris per a un bon e n s e n y a m e n t i, a canvi, rep una indemnització econò­mica i el prestigi d'acollir la fa­cultat de la Universitat Lliu­re" . Segons Escolar, des del punt de vista jurídic, tot està preparat perquè la universitat engegui els motors i tiri enda­vant, tot i que ara s 'han d'a­tendre algunes qüestions pro­tocol·làries, com ara la revisió de la memòria que fa el Con-sejo de Universidades de Ma­

drid -òrgan (pic aglutina les quaranta universitats que ac­tualment hi ha repartides per tot l 'Estat espanyol-. Després del curs que començarà al se­tembre , la Universitat Lliure engegarà les noves llicencia­tures, que es faran en un per­centatge elevat a l 'HGC, tot i que "els alumnes també faran pràctiques en altres hospitals de Barcelona i faran algunes assignatures teòriques a la seu central de la universitat, a Bar­ce lona" , segons ha dit Marc Escolar.

Escolar ha explicat que el pro­jecte de la Universitat Lliure de Catalunya es convertirà en un gran engranatge que tam­bé posarà a d i spos ic ió de l s alumnes formació en Ciències Humanes -des de l'edifici cen­tral a Barcelona, la majoria.

E n s e n y a m e n t

L? ajuntament diu que no suportaria un augment de Paportació al conservatori Les taxes s "han incrementat en un 25%

L'Ajuntament aporta el 6 1 % dels costos del conservatori i no pot superar aquesta xifra perquè seria una càrrega massa forta. Aquesta és una de les raons principals, segons la tinent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, que han obligat el consistori a augmentar el preu de les matrícules per al curs que ve. Aquest increment ha provocat la protesta d'un grup de pares d'alum­nes, que han demanat explicacions.

ÀNGKLS CASTUKRA

- Sant Cagat -

"L'aportació municipal al con­servatori és del 6 1 % , i no pot anar més enllà", segons ha as­senyalat la t inent d'alcalde de Serveis Personals, Àngels Ponsa, per explicar l'augment d'un 25% en les taxes del conservatori per al curs vinent. Els usuaris su­fraguen un 28% de les despe­ses. Aquest és un dels motius principals que han obligat a apu­jar el preu, però no l'únic, se­gons Ponsa.

El conservatori s'ha hagut d'a­daptar a les necessitats de la re­forma, i aquest ha estat un pro­cés costós, "pe rquè comprèn l ' ensenyament individual de l'instrument, i això exigeix mol­tes hore per part del professor", segons la t inent d'alcalde Àn­

gels Ponsa. Tot i així, des de l'Ajuntament

s'han volgut potenciar els cur­sos més nombrosos per reduir despeses i poder donar classes a més nens.

Altres condicionants que han provocat que s'hagin augmen­tat les taxes és "l'homologació dels professors respecte al con­veni de l 'ensenyament públic de la Generalitat. Això és un re­coneixement de la professiona-litat dels que ensenyen al con­servatori", afegeix Àngels Ponsa. L'aportació dels usuaris no anirà més enllà, perquè la intenció és repar t i r les de spese s a parts iguals entre l 'Ajuntament, els alumnes i la Generalitat. Aques­ta és l 'enti tat que més haurà d'augmentar la seva contribució en els anys vinents, fins a arribar al 33%. '

E n t i t a t s Ensenyament

Els castellers reben l'escut de Pentitat A.C.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va lliurar als 200 membres de la colla castellera les insígnies de la formació, durant Tacte de presentació de la colla. La presentació es va fer dis­

sabte a la tarda a la plaça de Barcelona. Els castellers van aixecar un pilar de quatre i l'alcalde, des del balcó del consistori, va recollir l'an-xeneta, un nen de vuit anys. D'aquesta manera, i segons el president de la colla, Pere Yllarasau, els castellers "van oferir-se a Sant Cugat" .

L'escut que llueixen els membres de la colla repro­dueix un anxeneta coronant una torre amb els colors blanc, verd, vermell i negre. Després que els castellers aixequessin la torre, l'alcal­de va recordar que a Sant Cugat "faltaven els caste­llers, i ja els tenim".

Inauguració de Pescola Europa À.C.

"Aquest és un projecte personal que havia pensat amb il·lusió, que havia di­buixat en un paper i que avui es fa realitat." Així de­finia Eladio Herranz, direc­tor de l'escola Europa, com

és el centre durant la inau­guració. En el seu parla­ment, Herranz va assegurar que les institucions "han d'anar sempre al davant de les exigències socials", es­pecialment en l'ensenya­ment. L'escola Europa és un centre on els nens en­traran als quatre mesos i

completaran la seva forma­ció, fins a arribar als 18 anys. Quan acabin, dominaran el castellà, el català, l'anglès, el francès i l'alemany. L'al­calde, Joan Aymerich, va demanar al director i a l'e­quip que "mirin d'integrar els alumnes en la vida de Sant Cugat".

20 Societat ELS-ÍCANIONS Divendres, >H de juny de 1996

La r a d i o g r a f i a

C O R D ' A N T I C S E S C O L A N S D E L M O N E S T I R

• * ; % : # • ·JÉ:

TBMSWÏSII Í I Í^ 3 Ï s £ » t ' ^SjSÍV ,^·J8j8oq8s8ic8& . S * ^

EscoUms el 1942 o 1943 darrere de

Foto JOSEP CASTELLVÍ

Creat el 1990, el cor, integrat per 24 persones, el dirigeix des del primer dia Joan Auladell

Vinculada a la parròquia de Sant Pere Octavià, cada dimarts l'entitat assaja, a més de cant gregorià, algunes obres de composició polifònica

El cor ha recuperat el cant gregorià com a nexe d'unió dels antics escolans

FRANCESC: CARBÓ

:±Jfc

Cor i'Amtct ffmihnt ^M Manual é*

Ï 5 ^ 33Efï

Data de fundació: gener de 1990 Local: palau abacial del monestir Formalment no hi ha socis Junta actual: Josep Gonzàlez, Jo­sep Castellví, Santiago Barnils, Josep Martín i Pere Barbany

"Tot això, i molt més, és un tros de la vostra vida, i de la nostra, de tots els qui som aquí. Un tros que, especialment avui, recordem i revivim fins eternament al vol­tant de l'altar. De l'altar de Déu, que va ser i ha de ser l'alegria de la vostra joventut. Perquè el cor sempre té dret i necessitat de ser jove." Aquestes paraules les deia ara fa més de sis anys el rector ac­

tual de la parròquia de Sant Pere Octavià en la missa de presenta­ció del Cor d'Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat. La idea havia sorgit l'any anterior, amb motiu de la jubilació del rector d'aleshores, mossèn Juli, quan un grup d'antics escolans li va cantar una missa d'homenatge en gre­gorià.

Diversos santcugatencs que ha­vien ajudat els mossens Antoni i Francesc Xavier Griera, Joan Clerc o el mateix mossèn Juli van

anar polint la idea, amb la direc­ció del mestre Joan Auladell. Ell dirigeix també la Coral de la Unió Excursionista de Sabadell i havia cantat a l'Orfeó de Sant Cugat en l'època de Xavier Azqueta.

Des d'aleshores s'han convertit en un grup d'amics que, si bé la majoria són antics escolans, estan oberts a tots els entusiastes de gregorià. Tots fan la mateixa veu al grup i a vegades intercanvien per cant polifònic on hi ha bai­xos, tenors i barítons.

Assagen cada dimarts al palau abacial. El cor està vinculat a la parròquia i té una persona que periòdicament assisteix als con­sells pastorals.

Es van presentar en un acte so­lemne el gener del 1994 vestits amb sotana i roquet, que ja pos­teriorment han substituït amb vestits foscos, americana, camisa blanca i corbatí. Fa poc van cele­brar els cinc anys de la fundació en un sopar on es van lliurar pla­ques commemoratives.

ELS4CAIVra>S Divendres, 28 de juny de 1996 Societat 21

La r a d i o g r a f i a

COR D'ANTICS ESCOLANS DEL MONESTIR

s.

S • • ' • > 3 = 3

Alve, Regina, * fna-tcr mi-se-ri-oirdí·ae : Ví-ta, dul-

^=t 3qc = * Ï 3 3

cé-do, et apea nostra, aalve. Ad te dajnajnva, exaa-

^ E • • **-L nï: :;=^P

fet, H-li- i Hevae. Ad te snspl·ramoa, geuiéntea et fléntes

• . • • ~ a • • | • " i * • • " • § . i '

* 1 , • • - , _ in hac lacrimírum valle. E-la creo, Advod-ta nòatra,

l· X ^ • a " I J ï ^ ^

fllos tfi-os mi-ae-ri-córdea óca·Ioa ad nos converte. Et

tt " * . . X Í=Et

i

JcMim, bcncdicUiin írúctum véntris tíi- i, nobis post hoc

- f c - ^ ^ 1 f T

» exsí-li- uní osténde 0 cldmens: O

•

'pi- a : O

' ' .. • *•- :.. • 1 q i • -i ^ *«

dàlcis Vfego Ma-rl- a.

Còpia d'una partitura de cant gregorià.

Foto: ARXIU CAEM

Sortida a Navarra ar

Foto: CAEM

otiu del cinquè amversar

Cada mes fan un concert o acompanyen alguna missa en diferents indrets del Principat o a l'exterior

El grup s'autofinança amb la rifa de Nadal i les col·laboracions que reben dels concerts que fan

Membres del cor i altres nctors en l'obra "Històries de Sant Cugat". que va inaugurar el Teatre-auditori Foto: ARXIU TOT SANT CUGAT

Una colla d'amics que han recuperat amb intensitat el temps de la infantesa

FC. - Sant Cugat -

El que canten no és fruit de la improvisació o d'una afició mo­mentània. El Cor dels Antics Es­colans ha volgut recuperar una tradició molt antiga i que fins fa poc es vivia en la majoria de mis­ses que es feien en llengua lla­tina. EI cant gregorià, que ac­tualment té força anomenada i que interpreten diverses corals catalanes, està escrit en un pen­

tagrama de quatre línies, a di­ferència dels tradicionals de cinc. Les notes són les mateixes i les veus que hi intervenen sempre són iguals. Ha estat en el reper­tori posterior de polifonia que el cor distingeix entre baixos, te­nors i barítons.

Amb el temps han ampliat el repertori de cants, entre els quals cal destacar les misses Oiiris Fac­tor, Cum Jubilo o la de difunts. També in te rpre ten YAngelus. Respecte al polifònic. Lluís de

Victori i Bach són alguns dels compositors que el mestre-di-rector Recasens escull per in­terpretar.

Des de sempre ha estat Matil­de Gàlvez qui els ha acompanyat a l'orgue, únic instrument que necessiten. Generalment parti­cipen en misses i en acabar fan un petit concert com a comple­ment.

Han estat a Navarra en un in­tercanvi de corals i han visitat Perpinyà a la Catalunya Nord,

l'església de Santa Anna a Bar­celona, el Priorat, Ponts, Bell­ver, Aja i altres poblacions, a més de les diverses actuacions que han fet a la nostra vila.

En les sortides i activitats que fan els 24 membres del grup ge­neralment van acompanyats. Vo­len també mantenir un estret lli­gam amb el poble, i a banda de la seva vinculació parroquial par­ticipen en el concert de Mans Unides i van col·laboraren l'obra Històries de Sant Cugat en la inau­

guració del Teatre-auditori. Entre mans tenen un projecte

d'envergadura: anar a cantar a Alemanya. Amb motiu del cin­què aniversari, ara ja fa un anv. una coral d'aquell país ja els va visitar. Els membres del cor hi estan engrescats i han començat a treballar en el projecte. I 'ns neguits i uns cants que són fruit de la retrobada d'antics esco­lans que van participar en la vida parroquial quan eren més joves.

EIS4CANTWS

Classificats ?? Dkr/u/n-.s. -V t/c /«//) f/í' /í 'Cí

guia pràc tica

• MENJARS PREPA­RATS TASTA M 58929 25 569 35 35

• SUPERMERCAT VI­LARÓ 589 35 82

• D ISPENSARI VE­TERINARI DEL V A L L È S . S.L.

Urgències 24 h Cl Sabadell. 23 Sant Cugat 674 6.9 45

Tel. urgències 308 69 61 .£

• LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37,

•ANTENEX C' Àngei Guimerà, 2

• COPY-GRARC C ; Can Matas. 8 tirs 36 53

• COPISTERIA THER C Sant Antoni, 24 589 74 43

• JORDI MERCADÉ C/ Creu, 6-8, 2n 3a 589656109084945 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla. Ribatallada 6-5 589 49 13

• DANIEL C A L A T A -Y U D Rbla Ribatallada 31 B3 4r 1a 675 W Ú3

• SANTIAGO CASA­NOVA NAVARRO Pg Habana, 41 Mirasol 6/5 3~ 37

• MARTI F INET MIRA Rbla del Celler 89 3r 3a

• G A L E R I A A R Q U I ­T E C T U R A Rbla de! Celler. 87

• JOSEP M. CASAS MEDINA Av Torreblanca 2-8 despatx 1F

:: ASSEGURANCES-

• MEDIACT Rambla deí Celler 25. 589 .vi r.

• DG. D ASSEGU­RANCES

Rambla del Celler, 95. c75 43 03

• DOMÈNEC AYALA

C/ Carme. 31 674 71 42

•J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9 - baixos 675 30 12

• ASESORIA JURÍDI­CA GÓMEZ C,.' Montserrat. 37 5898366

S / W I C L 'GAI

c;f si ió. S.A.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

/ Sonnogo Ruswnyoí, 32

Tel. 58917 02

Fox: 589 27 74

• A U T O E S C O L A CA­S A S C ; Martorell. 47 674 14 97

• F ILACAR Ctra. Cerdanyola, 8 56S 0 9 9 !

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 58920 30

• MOTO RALLY PEU­GEOT Ctra. Cerdanyola 67-71 .•35 93 'JO

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 673 B 02

FAX675 2861

Sant Cugat del Vallès

• PARQUING TORREBLANCA Av. Torreblanca. 2 8 local garatge

• BAR GRANJA CAN DIM Cl La Mina. 19

• G R A N J A LA S O R T C, de la Sort, 3 675 28 64

• MERMELADA EXPRÉS C Va Irloreix. 56

•CABANAS C' Sintiagc Rusnol. 54

• C U G A R T C. To'rfc?<M de '3 Bom­ba. 14 5~4 45-9C

CAFMSSERES·PfXLERES

• S A G A R R A Cl Endavallada. 2 2 674 31 60

•TUBAU Cl Latone, 14 67-1 12 85

Mercat Torreblanca. pdes. 1.6-1.7

Mercat Torreblanca. pda. 104 589 14 IS

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5 675 1389

• ARMAN'S Plaça Augusta, 2 539 70 10-589 6999

INSTRMNISDEMUSa MAIALS DE CONSTCUCCO

• C ICLES C A R D O N A C'Valldoreix, 41 674 ;5 09

• CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: C: Plana Hospital. 3-5 674 L'I 69

• VINS NOÉ. S.A. Baixada Sant Sever. 4 589 '983

• INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca. 9 589 00 79

• J . P . P A R R A Cl Ennc Granados, 15 -local7 5890642

*S&H

•PAPIOL -VENDA I NETEJA C Canovas del Castillo. 4 674 65 OC

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79

•CL. DENTAL SANARES C/ Francesc Moragas. 8 - 2n 674 IS 77

• CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17 574 74 49

• SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ DelRioc/1 núm. 61 Can Barata 588 02 49

• FOAP S.A. BANYS C/ Rius i Taulet, 27 674 05 03 6755854

•NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91 675 25 02

•TIEN21 O Valldoreix. 44 674 7: 64

• T O B E L L A C Santiago Rjsine* 49 674 36 57

• VILAR ELECTRO-LLAR, S.A. C Santa Mana, 20

•COAP C; Villa, 22 58921 15

• L'ACADÈMIA C. Balmes. 39 575 44 58

• MÚSICA. Classes de guitarra (elèctnca i clàssica). piano i teclats etectró-ncs Harmonia i com-poscio

-erre' i j ' janw i " Te' àcsjOjl Fa. 674 21 36

- Sí't '• .3a* lel '.'aliés da.3-lT'.'2

• MUSICA I DANSA FUSIÓ C Canovas del Castillo, 20 58928 19

• WAY-IN C Girona 16 C Rius I Taulet 2, pral. Sant Cugat D "4 82 15 a 674 Ü6 93

•NOVAULA Ci Valldoreix 22 Sant Cugat 674 0381 . ._ .

• PATUFET C; San; Jordi. 22 674 12 39

•SPRINT IDIOMES C Francesc Moragas, 8 589 22 64

• TRINITY Rbla. Can Mora 18 6 7 5 2 2 0 1 _

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT C/ Camí Crisi Treballador, s/n 674 [4 53

• ESPORTS TERRANEU Cl Sant Antoni, 15 674 62 02

• SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi, 33-35 674 9862

• GIMNÀS SANT CUGAT C; Anselm Clavè, 20 Baixos 675 0 3 5 !

•UESC C/ Canovas del Castillo. 9 575 23 90

•SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça QuaieCanfcnsSN

• CAL CRISPIN C; Santiago Rusinol, 23 674 03 08 _ . _.

• ESTANC M O N E S T R Plaça Octavià, 3

• E U R O P A C/ Alfons Sala, 24 675 52 60

• EL PONT C! Girona. 3 675 0175

• FLORS RIERA Ptge Sant Antoni. 13 67-1 1361 675 1630

• FLORISTERIA S A N T J O R D I C; Sant Jordi. 39 •5-4 'C 53

• R O S A M. S E G U R A C Sorita Mana 8

• FLECA LA GARRIGA. Obert tot l'any Rambla del Celler, 15 674 7681

•FLECA MARÍ Plaça Borràs, 1. Mira-sol

• LA LIONESA C/ Valldoreix, 79

j 674 0771

• F O T O V Í D E O F.R. Rambla del Celler, 93 674 79 68

•J . LLAMAS Cl Valldoreix, 14 674 03 93

•ZOOM. Centre de la imatge

• FUSTERIA EBENISTERIA. 699 67 46 -674 70 68

• FUSTERIA EBENISTERIA LS C-'Cami de :a Creu 1 4 - baixos t a 589.4753

•ANTONI CAMPOS C/ Francesc Moragas, 21 674 0882

• J. MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 675,5353

•GERD Plaça Pere San. 9 en oa so

• S U P E R - N A T U R A L OATsernC1r*é.1.Cb3t farrtódfesaüfefeïuy 6Z559S3-

•HDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 6747598

• HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n vnmdz

•HÍPICA SANT CUGAT Av.CafeC*Ènes-Frt3l-a

• H ÍP ICA S E V E R I N O Pg. Calado. 12 674 1140

• FINQUES BACHS C/ Hospital, 41 Sm0307-Fix589 1 ' '34

•FINQUES GIRONELLA PànaderrbsptiiO

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C7 Sant Antoni. 10

(Plaça Barcelona)

T67? 17 01

F 1 R O M t

• F I N Q U E S S A K A C Valldoreix. 60 674 57 15 589 33 36

• R IVER IMMOBILIÀ­R I A * S E R V I C E PI Octava

• FINQUES SANT CUGAT Cl Dr Murillo, 14 674 08 97

• RNQUES SERIN Plaça Augusta, 4 - baixos 67-1 12 34 - FJA 674 1; 6:

• ÒRGAN Placa Octava 7 674 32 G8

• A R E N A S A N Especialitats er. llo­guers Endavallada 21 txs . Tet 583 45 66

• A P P L E C E N T E R Plaça Unió. 3 583 33 30

• P R O G R A M A C C É S C; Santiago Rusinol, 14 675 15 56

• VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3 5893300

•TALLEDARICOMA C/ Balmes, 11 674 58 62

•GARDEN ROCAMORA C/ Llaceres, 12 674.16 04

• EURASIA TOYS Plaça Coll, 9 674 4704

• JOGUINES M A R G A C/ Santa Maria, 44 674 15 32

•ANNAFUSET JOIES C/ Santiago Rusinol, 45 589 50 72/589 50 12

• JOIERIA A U G U E T C/ Santiago Rusinol, 4 0

• JOIERIA MIREIA 'S C< Valldoreix, 33 674 9940

• JOIERIA SPADA Cl Balmes. 39 - 1rdta. 569 55 49 -

• S A N B E R - 5 C Anselm Clavé 2 0 6'4 45 7I

• ADMINISTRACIÓ NÚM. I C/ Valldoreix. 67 A 589 47 42

• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Ci Major, 33 (Junt Monestir) 6741! 74

• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a Edat C Sant Salvador, 47 - torre 674 42 23

Tel. 699 38 98 Fox 588 24 53

Ctra. de Terrassq. 97 08191 RUBÍ

• ATELIER B L A U Av Torreblanca, 2 389 13 31

• MARCS VALLÈS C Valies, 23

• SOLSONA C/ Rosselló. 2 589 32 89

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO­AP C/ Rius i Taulet, 27 674ÚSJE . _ . ._

• S U M I N I S T R O S V A L L D O R E I X Cl Mossèn Jacint Ver­daguer, 107 674 1490

•CARRÉ MOBLES C/ Francesc Moragas, 33 674 0995-674 1550

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol. 37 - a Major, 6 589 22 32

• EGA MOBLES Cl Canovas del Casti­llo, 2 - local 2 68900 14

• I N D U B R U C Av. Ragull, 9-19

• A R W E N B O U T I O U E C/ Elies Rogent, 52 589 6163

• BLUE MOON C/ Major, 16. Horari: 9.30-13 30 h 16.30-20.30 h 675 02 67

• C A M P M A N Y Cl Valldoreix. 16 Cl Martorell, 15 674 14 82

• E S T E L A C/Santa Maria, 18 675 5309

• PAPARAZZI PI. Dr. Galtes. 2 6750652

• T O T PUNT G'Sant Antoni, 19 674 3097

• V O R A V I U Sant Antoni, 25-27 5696655

• MARMOLESIGRA-NTTOSGUIMAR Cl Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí 5880501

i • MARMOLES SANT CUGAT C'1 Can Fatjó dels Au-

• CASTELLVÍ HONDA C; Rosselló, 15 56S321I

l i • RENAULT-ACERSA ! Ctra, Cerdanyola. 55

•T.M.G. Tallers C •' Borrell 6 Ta'iFa*67434 75

•T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36 Te 675 5653

•RANGO10 C' POUS 13 -lOCdi i 67^5765

• VALLÈS NET C Sant Ramon, 4 c.74 89 18

rons - C' Campoamor, 1 2 - N a u 3

• MAVI objectes d e re­gal i bijuteria O Alfons Sala. ^ B o t i ­ga 3 675 3154

• F I O T T O Ci Sant Jordi. 32 5890605

i • T H E C A R T O O N CENTER

: C'Martorell. 1 -cant O Santa Maria 589 7028

• LA FESTA C' Santiago Rusinol 8

• C O N S T R U A L P A C/Santa Maria.

I 9 - 1 r 1 a j 5890151

• C O N S T R U C a O N E S Reformes - Torres - No­ves 674 63 '38

• D 4 C O N S T R U C ­CIONS O Valldoreix. 10 674í5_96l_

• M A R C O V E O Sant Esteve, 29 674336337

• P R O M U S A Av. Torreblanca, 2-8 5fl9.17.32

•SERRALLERIA TE­RRA I COMAS CJ3. C/Mozart,9. Barcelona 218 1996 . .

• T E I X I D Ó ÒPTICA C/SantJorrJ, 30 539449

•PELUOUERIAANA Pge de la Creu 14 Bai­xos. Horas convenidas 583589.

•PELUOUERIA LOURDES C/ Monestir 33 entresol 4 674 4026 .

• V 1 R G I N A P A I S S t Jordi 19 589 32352 -

• DG. D'ASSEGU­RANCES Rambla del Celler, 95. 6754203

• AQUIL INO St. Jordi. 18 5 8 9 5 0 M _ .

•FORMAS PERRU­QUERIA C/Eïes Rogent 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 6754006

• PERRUQUERIA A. SALINAS C/ Sant JorrJ. 25 674 83 15

•TABOADA. PERRUQUERIA MAS­CULINA Rbla. Can Mora, 10 5635785

• PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C/Francesc Moragas, 29

• PERRUQUERIA D U R D A N Cl Santiago Rusinol, 2 -entt.2 6752353

• PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorel,20 589465)

• P E R R U Q U E R I A PA­TRÍCIA MARÍN C'Sta. Joaquima. 18 674 36 55

•PERRUQUERIA AN­NA C/Major, 14 674 01 63

• PERRUQUERIA NUEVAIMAGENANA Y ENCARNA Decoraciones, Limpie-za, aromoterapia St. Uorenç. 7 674 6288

• C O P E R S E C/Sant Esteve, 11 5^46239-908996381

; • F E R R O N , Jardins i Piscines ! C' Rius i Taulet 2 0

• PNEUMÀTICS S A N T C U G A T C/ Anselm Clavé, 16-18 6752flS3/9D72304QlUd6t-

INSTALACIONS

•NSTALAOONESA. ZAMORA, S.L C/ Mossèn Cintor Ver­daguer, 18. Valldoreix

•MANTSERV.SA. Av Catalunya, 18 6746058

•MAIUNG VALLÈS, SJ_ a Sant Domènec, 10-baixos « " " i

• L A B R A S E R I A PI. Pere San, 6

• C U C A R R Ó O Santiago Rusinol, 30 6Z455flQ.

• P E R Y B E N a Valldoreix, 45-47 674^.^-674^)04

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Cl Francesc Moragas, 6 6Z5327*.

•REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de claus C/Sol, 16 6749097

•REPARACIONS DE CALÇAT I còpies de claus C/Soi, Mercat de Torreblanca 6740014

• S A B A T E R I A BOLONIA C/Sant JorrJ, 24 5892954 .

• T A T E R S Cl Sant Antoni, 62 6253506

• A U X - V Y D a Alfons Sala, 50 589 1799 . . . . .

•TALLER ELECTRO-SOL O S d , 19 6743688 • T A L L E R MECÀNIC P. C A N A L S O Sant Llorenç, 27 6746362

• T A L L E R S TORNER C/Plana de l'Hospital, 35 6746950

• T A L L E R E S M E N A

Torreblanca. 13 6 7 4 5 3 0 1 . . . .

•ÜNEADHECTA Cl Enrique Granados, 15-local8 £890374

•T INTORERIA S A N T C U G A T C/Sant Antoni, 1 674 UB2

•T INTORERIA S A N T C U G A T C/Santiago Rusinol, 35 674 1)83

•T INTORERIA S A N T C U G A T Rambta Rbatalada, 34 62522.28

•TNTORERIASANT CUGAT O Alfons Sala, 2 6744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI 589 44 22-675515!

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca 589 1026 . . . -

•USSIATOURS Cl Plana de l'Hospital, 10 58961 50 -Fa* 589 59 65

• C A N S A L A D E R I A JUL IANA C/Francesc Moragas, 26 6740681 -. .

• O R N A L L A R C/ Martorell. 59 - cant. C/ Alfons Sala 675 44 96

ÀTICS • ÀTIC DÚPLEX. Zo­na Mercat Nou. 120 m2 + 20 m2 te­rrassa, 4 hab., saló menjador amb xeme­neia, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, cale­facció. marbre, par­quet, PVC i climalit, parquing i traster op­cional preciós. 22.000.000 67533,55^589^643 (KSA Gestió Immobi­liària).

• P I S ÀTIC. Cl Alfons Sala. 4 hab.. 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de te­rrassa. 1 plaça de par­quing. 22.000.000 674 77 76 (Inmama, S.A.)

•PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló. cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de parquing. 11.000.000 674 7254 (Ftncas Gironella)

ÀTICS NOUS •ÀTICDÚPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Su­peri, const 158.50 m2. 3 hab.. 2 banys, saló 30 m2, preinstal.lació aire condicionat par­quet armaris de paret terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 6IÍQ69Z (Bncas Sani Cugat)

• ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Su­peri. const. 215 m2, 3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, lu­xe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet. PVC. armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 SUOR 97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA PARC CEN­TRAL. Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret cuina «ef lee», ampli menja­dor saló, 2 banys, lava­bo, terrassa, dues pla­ces de parquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot extenor, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 67AJZM

ÀTICS OCASIÓ • A L A VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., mena­dor saló, cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 SZ4J2S4 (Fmcas Gironella)

• ÀTIC DÚPLEX de luxe. ZonaC/Atvarez , 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló men­jador amb xemeneia, 4 0 m2. Estudi en du-

ELS iCANTCfSS Divendres, 28 de juny (te 19V6- Classificats 23 ptex de 60 m2, terras­sa. Barbacoa, tres pla­ces de pàrquing. Jardí i piscina comunitaris. 49.000.000 6Z40B97 (Fincas Sant Cugat)

•ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menja­dor saló. cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23 000.000 674 7254 (Fincas Gironella)

• ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 + 18m2 te­rrassa, 4 hab.. 2 banys, calefac., llar de foc. 1 pi. pàrquing. molt bon estat. 29.000.000 674 67 15 . (Finques Saka)

•CASA EN VENDA Z.Can Cortés. 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m.2. 10.000.000 6IÍ67A5 (finques Saka)

• CASA ALA FLO­RESTA. 90 m2, 4 hab. + 1 hab. separada, jardí particu­lar 200 m2,17.000.000 674 67 15 (Finques Saka)

•FIROME Comunitats de propie­taris 1.675 I7QL ..

•FIROME Venta pisos r_S75f?!)t

• CONJUNT RES-OENCIALSet-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2,

Cuma-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció. Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes VICOMÇA-RROME T 67517 01

•FIROME Comunitats de propie­taris T.675 1701

•FIROME COMPREM SOLARS T.6751701

(Srta. Maribel)

•ZONA TORRE­BLANCA. Places de garatge

des de 1 700.000 674 77715

(Inmarba. S.A.)

ARENASAN

• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6754324 (Finques Roca)

•SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16 000.000 ptas.. total-mente reformada, fi-nanciable, sin entrada. jAprovéchala! Trato di-recto. 5696701

•LO­CAL 170 m2.C/Camí Colomer. 2 portes al

carrer, en venda o llo­guer. 25.000.000 o 160.000 ptesAnes.

6Z5422.4 -(Finques Roca)

•ES VEN LOCAL de 500 m2. 570 1255

•EMPRESA NECES­SITA LLOGAR MA­GATZEM, de 200 a 500 m2. Zona entra­des a Sant Cugat, fàcil accés, càrTega i descarrega. 67AQB39

• PARC CENTRAL Pisos de 120 m2. 4 hab.. piscina comunità­ria i places de pàr­quing. Preu a convenir. 674 08 97 (Fincas Sant Cugat)

• PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000 675 4324

(Finques Roca)

• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2. acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 674 1204-674 1181 (Serin)

• PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 150 m2. Pàrquing i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat 29.000 000 67A1254—

(Fincas Gironella)

•PIS RESIDENCIAL planta baixa 100m2 +

80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estre­nar. 26 800.000. 6754224 (Finques Roca)

• PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de Sant Cugat. Pisos de 2a5hab. , 2banys complets, menjador saló, cuina «office», terrassa, calefacció... 674 7254 (Fincas Gironella)

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000 5608668-58031554 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascensor, cale­facció, tot exterior, pàr­quing opcional, asso­lellat. 14.800.000 °.c 580 86 69-580 96 54 (Foto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis al c/ AKons Sa­la, amb 3 hab., 110 m2, bany complet re­format, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior, finestres d'alumini i portes tfem-ber. 19.000.000 vtn fífi fíp. vm 0» 14 iFcto Piso Cerdanyola)

• SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m*i 4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000 5flQfl££9.-S9£L98_54 (Folo Piso Cerdanyola)

•SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina «of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 5808669-5809854

(Foto Piso Cerdanyola)

• PARTICULAR, plan-ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters Per entregar el 6/97. 12300.000 (de14a15'30h) TeL 674 51 70

• A PROP C/ Cànovas del Casti­llo. Té 1 60 rri, consta de 4 hab., saló menja­dor de 45 m*, cuina «office», 2 banys com­plets, terrassa. Pàr­quing. 32.000.000 6740897- .

(Fincas Sant Cuga!)

• A PROP DE P. DE LA CREU. Pis de 150 rrr2, com­post de 4 hab. dobles. cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 m-~. Jardí de 120 rrf. 37.000.000 6740897-

(Fincas Sant Cugat)

•FIROME Comunitats de propie­taris T£75 17111 _

•FIROME Venta pisos í£751Zm. ._.

Economia

•C/.Mariné130m2 Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig. Terrassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble). Traster. Arma­ris encastats, Calefac­ció. Fusteria exterior d'alumini, Jardí comu­nitari amb piscina. 33.000 000 Ptes VI­COMÇA-FIROME T.675 17 01

•HROME COMPREM SOLARS T.6751701

• C/ DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, salo menjador. 35 m", cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000 674 57 04-675 43 02 (Imdesa)

• C/ RIUS ITAULET 160 nr, 4 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina «office», terras­sa, plaça de pàrquing. 27.500.000 674 5704-675 43 02 (Imdesa)

• C/ SANTIAGO RU-SINOL110m-,4hab., 1 bany. 1 lavabo, saló-menjador. cuina "Offi­ce» nova, terrassa. plaça de pàrquing. 24.150.000 674 57 Ü4-J75 43 02 (Imdesa)

• C/ VILLA. Oportuni­tat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 6740897 (Fincas Sant Cugat)

• OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab.. assolellat, en ca­sa amb jardí. 588 74 10

• PIS 110 rrf, 4 hab, 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt, exte­rior, cèntric, finca no­va: 3 anys. 25 000.000 675 4324

(Finques Roca)

• PIS DE 120 m ! , 4 dormitoris, 2 banys. molt bona vista, pàr­quing. 22.000.000 674 1204--374UB1 (Serin)

•PISOS OCASIÓ. Zona Monestir. 75 m-, menjador 20 rrf. cui­na, 3 hab., 1 bany, sa­fareig, terrassa 4 m . ascensor, sol, tardes, vistes a Montserrat. perfecte estat. 11.600.000 6753355^539.26 43

(KSA Gestió Inmobilia-ria) • PLANTA BAIXA amb jardí a zona resi­dencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, total­ment renovat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 Oà-STA 11 81 (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, edrf. nou, 85 m2, 3 hab.. banyi lavabo. Calefacció. Elec. En­trada 3.000.000. Resta hipoteca. 5SS 4017 -Ses 54 99

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 m2,3 hab., molt de sol. 7250.000 699 6S4B-(Incusa)

• RUBÍ. C/Casp. Per estrenar. Dúplex de 118i 135rrf. D e 4 a 5 hab., 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA Nous 14200.000

586 40 17-568 54 99

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 m", 4 hab . cambra bany comple­ta, sol de matins men­jador 24 rrf. places de pàrquing opcionals. 10.500.000 699 65 48 (Incusa)

• PIS Z. ESTACIÓ, 80 m2. 3 hab.. 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 87 rrf, 3 hab., 1 bany. calefac, exterior. 2 pi. pàrquing. 18000.000. 674 67 15 (Finques Saka)

• PIS Z. CORREUS, 90 rrf, 3 hab., 1 bany, calefac, pk opcional. 14.500.000. 674 67J5 (Finques Saka)

• I O C A S K J N ! Directo proptetario. 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Finandación: 45.000 ptas./mes. sin entrada. A 14 mm. de Barcelona.

• SANT CUGAT. Piso, part. a part., cerca es-tackxi. iOportunidad! Diversas posibilidades de financiación, muy interesantes. Uamar al 5897410 .

•SANT CUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soteado. iOportuni­dad! Uamar al 5697410

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. jOcasión! 5893701

•S'OFEREIX VIVEN-DA, nova.totalment equipada, per a com­partir entre dues per­sones. a Castellar del Vallès la 7 km de Sa­badell i a 27 km de Barcelona) Trucar a les nits T 580 30 10

•BUSCO apartament de lloguer a St. Cugat. Màxim45.000Ptes Telf.588 61 02-908 94 99 54

ARENASAN Piso en Barcelona (Zona Gracia) C Montseny. 5 Sup. 90 m2.4 hab. bano com­pleto, cocina nueva, Sal. com. parquet, te-rraza 40 m2. trastero. garage privado, 2 co-ches suministros cotr. recien pintado y refor-mado. Alquiler 115.000 ptas.

•PISOC/Estapé. Sup. 70 m2,3 hab., bano, cocina, galeria, sal-com., trza., tot ext. calefac. gas, suministr. contr. Akq.65.000pts

• DÚPLEX A ESTRE­NAR, C/ Santiago Ro-síhol. Sup. 80 m2, 2 hab. dobles, bano, aseo, amplio sal-com., calefac. ,acab, alto stand.. Suministr contr. Alq. 80.000pts

• TORRE AISLADA CON JARDÍN Y PIS­CINA. C/ Pere Mas (z.EI Pinar) Sup. const. 100m2,3hab,

bano comp., aseo, sal-

com., con chim-hogar.

cocina. lavad.. garaje,

trastero. barbacoa, su-

minist contr

Alq.135.000pts

OPORTUNIDAD

• DESPACHO. C/

Sant Domènec (junto

mercado Pere San).

Sup 100 m2. con divi-

siones. totalmente ilu-

minado, aire acondi-

cionado. calefac.

aseo, mobiliano, sumi-

nist. contra!, ideal para

escuela

Alq. 75.000 pts

• PISO. C/ Abat

d'Avinyó (Z. Monaste-

no) Sup.: 80 m2. 2

hab. dobles, bano

compl. amplio sal-com.

Cocina, lav. parquet.

tot. ext.,calf. gas. sumi­

nistr. contr. Alquiler:

75.000 Pàrking opcio­

nal.

•LOCAL Plaza Pere San (Delan-

te Mercado) Sup. 82

m2. en 2 plantas, aseo,

summistr. contr. Alqui­

ler 100.000-Ptas.

ELS^CANTONS Divendres, 28 de juny de 1996

La benzina

LA BENZINA TORNA A APUJAR-SE

Nou record del preu de la súper S'apuja fins a 119,6 pessetes per litre

Kl preu màxim de la ben/.ina súper s'ha apujat deu cèntims i se situa en 119.6 pessetes, la qual cosa suposa un nou record de preus en el mercat. La b e n / i na normal i la b e n z i n a s e n s e p lom es mantenen en el preu anterior —116 .1 i 113.3 p e s s e t e s respectivament—. Kls gasolis s'abarateixen una pesseta. Kl gasoli t ipus A queda en 89,9 pessetes, 54.4 i e p r eus ; l'alci" -

Igualment, les benzines sense p l o m i no rma l es niant ' -p e r q u è enca r -

a c o n s e p i , :

per utilitzada pel consum diari de l ' a u t o m ò b i l a l ' E s t a t Kspanyol. Kl mercat regula els preus de la benzina en funció de l'oferta i la demanda del p r o d u c t e . P r e c i s a m e n t pe r això. aques t a not ícia afecta bona pa r t del . parc a u t o m o b i l í s t i c espanyí»:'

" " " , ' , U R A TENEN UN DESCOMPTE DE 4 PESSETES PER LITRE

...MENYS PELS SUBSCRIPTORS DE ELS 4 CANTONS

FACIS SUBSCRIPTOR ARA

I ACONSEGUIRÀ MOLTS AVANTAT6ES

du**** d

589 62 82

EIS 4 CANTONS

24 Economia

Divendres. -'.V di mm r/e 1<)V6

m e r ç

Planta Ba/a Planta Alts

"«L'i!»'

I /) . o/// ries ,• unim tali i/iu - 'iniiii<itintni>i n l'm tu In - hi luiurií ml re 120 i 130 louils. mi s'iiistiil·ltirnii ultimes de les firmes dt Sun I ('itgtit

Més del 50% dels locals del Centre Comercial Sant Cugat ja estan adjudicats Els comerços de la ciutat competiran amb firmes de prestigi com Zara o Swatch

Un total de 67 firmes comercials ja han fet pú- En total, els promotors de la Guinardera han po- la promotora Larry Smith, algunes firmes han

blica la seva instal·lació al Centre Comercial sat entre 120 i 130 locals comercials a dispo- optat per compartir local, mentre que d'altres

Sant Cugat, que obrirà les portes durant el mes sició de diferents firmes, però, segons ha ex- n'ocuparan dos. Segons Guilabert, els primers

d'octubre vinent a la zona de la Guinardera. plicat Juan Carlos Guilabert, representant de locals es començaran a lliurar el mes vinent.

C M . gons \ a explicar Ouilabcrr. Kls - Sant Cugat - locals es començar.m a lliurar

a partir del mes vinent. Cone-I,'estat actual tic Ics obres tic gudes marques comercials com

l'edifici permet pensar que es Zara, Swa tch . M c D o n a l d ' s . complirà cl calendari previst, Massimo D u t t i . (iaia l 'e r tu-segons ha explicat (íuilabert a meries. Donkin Donuts, (!on-

aquesr setmanari . La promo­tora té la intenció d'obrir les portes al mes d ' oc tub re . Kn aquest moment, "s'estan com-par t imen tan t els locals", se-

formobel o Bang and Olufsen seran a Sant Cugat a partir de l 'octubre en locals de Ics no­ves galeries comercials. A més, les galeries s'han assegurat un

important nombre de comer­ciants santeugatencs. Botigues conegudes a la ciutat com (!e-bado, C e n t r e Òpt ic Sa ldon. Centre F'uji-Knfoc II, Dinos. Iberplan, Rústic Mobel oCar-toon Center seran a les gale­ries comercials. La promotora Larry Smith ha fet pública una llista amb un total de o7 firmes p e r q u è , s e g o n s ha exp l i ca t Guilabert, "hi ha algunes em­

preses o comerços que estan pendents tic la central de la ca­dena a la qual pertanyen o són distribuïdores d'altres marques i no volen fer pública la seva instal·lació de m o m e n t " . Kn total, segons cl representant de Larry Smi th , el C e n t r e C o ­mercial tindrà uns 1 10 rètols a niés de l 'h ipermerca t Pryca, però tot quedarà situat en el mateix edifici.

I m p o s t o s

Sis associacions de veïns presentaran recurs contra la taxa de sanejament

Les al·legacions que van presentar al ple del desembre han estat rebutjades CATÍ MORRI. I .

- Sant Cugat •

l 'n total de sis associacions de veïns dels disttictes (Mira-sol, Valldoreix, les Planes i la Flores­ta) han fet pública la seva inten­ció de presentar recurs de repo­sició contra la taxa de sanejament que l'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar el desembre passat. Kls representants de les asso­ciacions de veïns dels districtes

asseguren que continuen pen­sant que la taxa és "injusta" i, tal com van anunciar en el ple del mes de desembre, han decidit presentar recurs contra aquest nou impost. Segons van explicar divendres passat els represen­tants de les associacions veïnals, el recurs que volen presentar és "de reposició", amb la qual cosa "cada un dels veïns que vulgui presentar recurs, independent­ment que hagi pagat o no la taxa,

ho podrà fer". Per facilitar aques­ta mobilització, les associacions de veïns seran als casals de cul­tura dels districtes els dies 1, 2 i 3 de juliol, per ajudar i informar tots els veïns que vulguin fer pú­blica la seva queixa. Alguns dels representants de les associacions veïnals creuen que l'aplicació de la taxa de sanejament ha estat contraproduent pet a la campan­ya de recollida selectiva de les escombraries. Per això, confir­

men la seva postura partidària d'accelerar cl procés. Les asso­ciacions de (^an Majó, la Colònia de Montserrat, la Floresta, les Planes, Mas Janer i Sant Joan de Mira-sol creuen que l'Ajunta­ment no ha donat la informació prou clara i es queixen perquè van adreçar una carta a l'Ajunta­ment de Sant Cugat sol·licitant l'aclariment de dubtes sobre la nova taxa, però, segons ells, l'A­juntament no ha contestat.

La Caixa de Terrassa col·labora amb la Mútua

C M .

- Sant Cugat/Terrassa -

La Caixa de Terrassa i la Mú­tua de Terrassa Mutualitat de Previsió Social han signar un acord de col · laboració, mit­jançant el qual l 'entitat d 'es­talvi comerciali tza l 'assegu­rança sanitària Mútua Salut. que treballarà des de la nova clínica privada de la Mútua de Terrassa. Kl conveni s'em­marca dins de les relacions de col·laboració que man tenen tradicionalment les dues en­titats. Mitjançant l 'acord, la companyia de la (iaixa de Ter­rassa Ca ta lòn ia Cor r edo r i a d 'Assegurances i Reassegu-rances s'ha constituït en agent de Mútua de Terrassa i ofe­reix l 'assegurança Mútua Sa­lut , al m e r c a t f inancer . Kl producte es comercialitza bà­s i c a m e n t a Rub í . Terrassa, S a n t C u g a t , M a t a d e p e r a , Castel lbisbal , Ullastrell , Vi­ladecavalls, Olesa de Mont­serrat i Ksparregucra. Aques­ta i n i c i a t i v a p o t e n c i a el catàleg de productes d'asse­gurances de la Caixa de Ter­rassa, que enguany ha deci­dit introduir-se en el camp de les assegurances m è d i q u e s .

Segons Caixa de Terrassa, Mútua Salut és una assegu­rança mèdica particular que ofereix una atenció sanitària amb cobertures de medicina preventiva, atenció primària de salut, especiali tats mèdi­ques i intervenció i hospita­lització. La cobertura de me­dicina preventiva té l'objectiu de fer un s e g u i m e n t mèd ic petsonalitzat de cada assegu­rat. A partir d 'un reconeixe­ment mèdic preliminar, es do­nen les pautes prevent ives i una orientació continuada per a una millor quali tat de vida.

El pressupost de l 'obra so­cial i cultural de la Caixa de Terrassa pe t enguany és de 750 milions de pessetes , xi­fra que suposa un creixement del 45% en relació amb l'any anterior . Aques t p ressupos t surt de la dotació de 600 mi­lions de la distr ibució de re­sultats de 1995 i la suma de

150 milions de pessetes pro­cedents del fons d'obra social que ha constituït l 'entitat du­rant aques t any.

ÏLS4CAIVroN5 Dwtndrt$,28dejunydel996 Economia 25

ÀNGHI.S CAS'IVKRA

- Sant Cugat -

-E l Pont Llar és una perllon-gació de la primera botiga?

- " E s podria considerar així. De i'et, hem fet coincidir l'obertura amb l'aniversari número tretze de la ferreteria El Pont. Fa tret­ze anys que estem junts."

-E l Pont és un clàssic. Va ser una de les primeres botigues del sector a Sant Cugat?

—"No, no. Ja n'hi havia. Érem gent vinculada a aquest sector i ens vam associar per poder do­nar empenta al negoci; així vam muntar aquesta ferreteria, que ha estat sempre al servei del po­ble. Des que vam començar. Sant Cugat ha crescut molt, i per això hem volgut sempre donar el mi­llor servei a la gent del poble. Això ens ha fet desviar el públic al qual ens havíem d'adreçar, per exemple. Hem deixat de banda els productes que podien inte­ressar les indústries perquè no s'han instal·lat grans indústries, en el sentit estricte, i les neces­sitats ja estaven cobertes. \ a m haver d'adequar-nos a la realitat i dedicar-nos als productes de la casa i per al bricolatge."

-Així s'explica que hagi nascut El Pont Llar?

-"Bé, aquesta és una idea que teníem feia temps, era una as­signatura pendent. Però les va­rietats en productes de bricolat-ge i parament han canviat molt, i cada vegada se'ns estava fent més petita la botiga. Fèiem tant com podíem, però havíem de te­nir només una o dues gammes

Les empreses. Cl Pont Llar, botiga d'articles per a la casa

A Sant Cugat feia falta un pont com aquest, segons diu l'eslògan pubacRari que promociona El Pont Llar. Aques­ta nova botiga d'articles per a la casa ha obert aquest mes al carrer Girona, per oferir als santcugatancs el millor servei i una àmplia gamma de productes. Els amos de la ferreteria El Pont, que ja és un clàssic entre els comerços de Sant Cugat, van decidir passar a l'altra banda del carrer i obrir una botiga específica, on oferir tot allò que fins ara no cabia al primer Pont.

JOSEP PROS. Propietari d'El Pont Llar

(,(. Amb el Pont Llar ens hem posat al dia en productes i materials"

.losvp l'ros entre articles r/e pot mut m n <« nuca botiga 1:1 Pont I Ja/: Foto: XAVIER I.ARROSA

de cada producte, perquè a la pri­mera botiga no ens hi cabia tot. Quan vara veure el local que hi havia tot just davant de la ferre­

teria, ens vam decidir a fer el salt."

—Ks difícil determinar quins pro­ductes s'han d'oferir? Hi ha el

risc que s'acabi convertint en una botiga de regals. -"Nosaltres estem associats a

Cofac, la cooperativa de ferreters de Catalunya, i això ens permet tenir els articles molt a l'abast, amb una gran diversitat. A més, cl subministrament és molt rà­pid. Aquest és un gran avantatge per a nosaltres: podem tenir els articles en 24 o 36 hores a la bo­tiga, a disposició dels clients. A més, l'experiència d'aquesta co­operativa ens fa anar sense risc quan hem d'introduir un article nou. Si és a Cofac, és una garan­tia que el producte es vendrà."

-L'assessorament que propor­cioneu és un altre punt que teniu al vostre favor.

-"Sens dubte. FJs dependents han d'entendre per què serveix el producte que estan venent. Per això, a Cofac fan cursets per preparar els venedors. La falta d'espai ens impedia tenir moltes gammes de productes i, a vega­des, fins i tot ens havien demanat coses que no els podíem donar. Amb El Pont Llar hem volgut resoldre aquests problemes, ens hem posat al dia en productes i materials.

-Ara s'imposa més el disseny o la funcionalitat?

- "To t passa de moda, això s'ha de reconèixer, per començar. El cert és que els clients volen totes dues coses. Volen un disseny fun­cional. Sempre s'han de fer uns ous ferrats o carn a la brasa. Te­nim diferents línies, perquè el client pugui escollir entre diver­ses qualitats. Nosaltres tenim ar­ticles que utilitzem a la cuina i a la casa diàriament. Com que es desgasten ràpidament, també es renoven sovint."

-Quin futur veus a aquesta nova botiga? -"El primer pont tenia clos ulls,

ara en tindrem un amb tres. De moment, les coses van bé, no­més fa un mes que hem obert. Hem d'esperar un any per veu­re els resultats."

-Tal com estan les coses, no és arriscat embarcar-se d'aquesta manera:

-"L'objectm d'aquesta botiga és, com en el cas del primer es­tabliment. donar el millor servei als santeugatencs. La gent de Sant Cugat compra a les botigues d'aquí. Crec que no hem de te­nir por de les grans superfícies perquè l'atenció que dóna el pe­tit comerç no es troba enlloc. Aquest és el nostre avantatge res­pecte a Ics grans superfícies."

A9A2

CRU, , , , , »™ PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

J O I E R S - T A L L E R S P R O P I S

ü*r K MEGA Hamilton KRÒNQS ^JUNGHANS

OCTAVIO

SARDA

B R E I T L I N G ITIourlcc locfoíx

Santiago RnsinvL 40 Tel. 674 58 54 Sani (ingat

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes. 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

EL RACÓ DE LA POESIA Els diumenges les paraules encara són més protagonistes a la ràdio. Amb l'afany d'apropar-vos més a la poesia i al seu sentiment Joana Francesca Garcia us convida cada setmana al seu "Racó de la poesia". Un espai i un temps per a la poètica. Per conèixer els autors i escoltar les seves creacions.

"El racó de la poesia" Els diumenges de 9.30 a 10.00 h a Ràdio Sant Cugat, 91.5 FM

EIS I CANTONS

Els Reixach canvien d'esport kls ueinians Joan i Jordi Ueixai. li. |IIL,UIMS • Ic l'cqnip ilc t'utlicil sala ili.' I'( >limp\e tic [..i l·lmesta, \nlen . .un ui cl 1111 liot de sala pel íntim], KK tl'nesians IKI \olcn ju-uar a qual se \ ni i.atei;<iiia. però no han re­but cup «ifcrta <lc i.ip club. l'himi 27

26 Divendres, 28 de juny de 1996

Nova junta de la UE Sant Cugat Enric Tomis presidirà l.i junr.i tic la l'K Sant Cu^at durant la temporada que ve. La nova directiva es \ .i presentar diven-dres passat a la testa del Xe .ini\crsjri del club. Durant la celebració es van lliu­rar els premis de la temporada. l'Iana 28

Poliesportiu

IM festa va aplegar molts participants. Foto: XAVIER LARROSA

Una festa "per a tothom" Uns 800 nens van participar als actes esportius

"Aquesta festa ós un premi per a tot­hom que s'inscriu a les activitats físi­ques de l'Ajuntament". D'aquesta ma­nera , J o r d i Tomàs, un dels organitzadors de la festa, resumia una jornada esportiva que havia acabat amb

èxit. Aquesta quarta edició de la festa per a tothom va acollir dimecres pas­sat entre 800 i 1000 partcipants, pro-vinents de set escoles públiques del municipi de Sant Cugat. Els esports habituals dels jocs escolars i d'altres

com l'esgrima, el badminton, el judo, el tir amb arc, un rocodrom I castells in­flables van ser les activitats que tots els nens van poder practicar. La gent gran també va poder endirsar-se a la festa amb una classe d'aeròbic.

Al.KX LÓPEZ

La IV edició de la festa de l'es­port per a tothom que es va cele­brar dimecres passat va acollir en­tre unes 800 i 1000 participants, tots ells provinents de les escoles públiques del terme municipal de Sant Cugat: el Collserola, el Pla Ferreres, el Pins del Vallès, el Catalunya, la Floresta, el Ferran

Clua i el Joan Maragall. Les es­coles privades també van ser con­vidades però no van assistir a la celebració. Des de les nou del matí fins la una del migdia i des de les cinc de la tarda fins a les vuit del vespre tothom va poder gau­dir d'un ambient agadable, i so­bretot, festiu, una festa de l'es­port que any rera any es va consolidanL Al matí, tots els nens es van repartir per poder practi­

car diferents esports. Al pavelló municipal, handbol i mini hand­bol, a la sala escolar, voleibol i mini voleibol, a la pista Méndez, bàs­quet i mini bàsquet, a la piscina municipal, natació, i al camp mu­nicipal d'esports, futbol 7 per ben­jamins i futbol de sala per alevins i infantils. A la tarda, les activitats van ser recreatives. Aquestes ac­tivitats van ser esgrima, badmin­ton, judo, tir amb arc, piscina, un

rocodrom i cinc castells inflables. A la sala escolar hi va haber una classe d'aeròbic per a la gent gran. A part d'això, hi va haber una exi-bició de bàsquet sobre cadira de rodes. Aquest partit el van jugar el Club Minusvàlid Horitzó de Rubí i una selecció de jugadors de bàs-quetde les diferents categories de la UE Sant Cugat. Al final de la festa, es va fer entrega dels tro­feus dels Jocs Escolars.

V o l e i b o l

Cap de

setmana

decisiu per al

CV Sant Cugat

RAKA MORKNO

- Sant Cugat -

El CV7 Sant Cugat renunciarà a la divisió d'honor si no troba un patrocinador abans del dia 30 vinent, quan acaba el termi­ni de presentació de les fitxes de les jugadores de la màxima categoria. Segons el president del club, Carles Castro, és pos­sible fins i tot que l'equip sè­nior renunciï a la primera divi­sió, la qual cosa acabaria de desfer l'equip. El futur imme­diat del sènior es va perfilar ahir al vespre, en una reunió que no havia acabat a l'hora de tanca­ment d'aquest setmanari.

Castro lamenta que l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no hagi rebut els respresentants del club, tot i la carta que li van enviar fa més d'un mes en què li sol·licitaven una entrevista. Segons fonts municipals, l'o­bligació de l'Ajuntament ja s'ha complert, ja que els diners cor­responents a la subvenció es van lliurar en els terminis acor­dats. D'altra banda, les mateixes fonts asseguren que l'Ajunta­ment ha buscat amb interès i preocupació un patrocinador per a l'equip, però la recerca no ha tingut èxit.

Carles Castro ha explicat que "com a conseqüència d'aques­ta situació, l'equip sènior es desfà a poc a poc". Ja fa uns me­sos, Castro va declarar a aquest setmanari que al club a ningú li feia il·lusió la primera divisió.

N O U P E U a E O T

106 EL MILLOR QUE

ET POT P A S S A R , DE N O U '

DESCOBREIX-LO EN fi TEU CONCESSIONARI. . . TE L ' EMPORTARÀS VOLANT. NOU 0ISSENY: -Diferent, atrevit, potent. NOU EÍUIPANENT: -Doble Coixi de seguretat. -ABS. -Paddings d'absorció d' impactes taterats. • Ant i engegada codi fi cada. -Aire condicionat... NOVA SEHERACIÓ DE H0T0RS: 6AS0LINA (1.1, 1.4, 1.6) i DIESEL (1.5) CERDANYOLA MOTOR C/ Sant Ramon 183, TeL 580 59 43 CERDANYOLA DEL VALLÈS 08290 EL SEU CONCESSIONARI PEUGEOT

MOTOR RALLY Ctra, Cerdanyola, 69, Tel. 674 15 03 SANT CUGAT DEL VALLÈS 08190 EL SEU AfifJNl PEUGEOT

« « A «El iaro«iMci4, TIOC» « '

PEUGEOT

ELSíCWTONS /J/cWm, UlfJI, Esports Li

futbol sala Joan i Jordi Reixach tenen previst deixar el seu equip de sempre, l'Olímpyc de la Floresta. Des que van començar a jugar a futbol de sala, fa cinc anys, sempre han defensat la samarreta de l'Olímpyc. S'acomiadan per canviar d'esport: del futbol de sala al futbol. No és un canvi fàcil i ho saben, però els seus 22 anys volen aventurar-se a provar un nou món. Joan Reixach s'ho podria repensar, en canvi, el seu germà Jordi ja ho té del tot decidit, l'any vinent vol jugar a futbol.

JOAN I JORDI REIXACH. Jugadors de /V/ímpyc de la Floresta

U Deixem la sala pel camp" ÀLEX LÓPEZ - Sant Cugat-

-Com és que heu decidit deixar rOlimpyc de la Floresta? -Joan: "A finals de la temporada passada jo volia canviar d'aires perquè tot va anar bastant mala­ment en tots els sentits. Llavors volia canviar d'esport, de futbol de sala jugar a futbol, més per la lesió que tinc d'abductors. Però bé, si no surt cap equip bó que juguyi bé a futbol doncs conti­nuaré a rOlimpyc perquè m'a­grada molt aquest equip".

- Jordi: "Jo ja tenia pensar-ho fer l'any passat, el que passa és que com vem baixar de categoria i ha­via una mica d 'enrenou doncs vaig pensar en continuar un any més però aquest any ja intentaré passar al futbol.

- Algun equip s'ha posat en con­tacte amb vosaltres? Joan: "No, no, de moment no.

Estem entrenant amb la P.B.. Sant Cugat i ens estan buscant un equip però de moment no hi ha cap equip que s'hagi interessat pels nostres serveis". -A què es degut aquest canvi?

Joan: "Personalment per la le­sió que tinc als abductors i també per canviar una mica d'aires". Jordi: "Jo més que res vull pro­

var de jugar a futbol perquè em sembla que m'agrada més". -Quan temps fa que heu pres aquesta decisió?

Joan i Jordi Reixach, davant la sala escolar. Foto: XAVIER LA RROSA

Joan: " Jo vaig prendre la desició un cop va acabar la lliga, quan em vaig assabantar que el meu germà volia fer aquest canvi i ho vaig vo­ler probar. A finals de maig, dues o tres semanes abans d'acabar la lliga, vaig parlar amb el nostre en-trenedor, l'Angel Ruiz,i li vaig co­

municar la meva marxa". Jordi: "Ja fa ben bé un any i mig

que em rondava pel cap. i l'Àn­gel Ruiz ja ho sabia, nosaltres dos mai li hem amagat res".. - A banda que volgueu canviar d ' e spo r t , hi ha cap altra cir­cumstància que us hagi decidit?

Joan: "No, no. -Jordi: "No, no. Jo no tinc cap

problema amb ningú de l 'O-limpyc, jo no deixo l'Olimpyc, jo deixo el futbol de sala per pasar-me al futbol".

-Esent dues peces claus en l'es­quema de l'Olímpyc podeu des­fer l'esquema? -Jordi:" N o el que passa ara és que s'ha notat nolt que estàvem nosaltres perquè la gent sabia que nosaltres rendíem però quan no­saltres no hi siguem doncs ren­dirà un altra". -Què en pensa l'Angel Ruiz?

-Joan: "Li sap greu clar. perquè a ell li agradaria que no marxéssim perquè ens coneix i sap com ju­guem" . -Kl Winterthur s'ha posat en con­tacte amb vosaltres?

-Joan i Jordi: "No, no". -l 's agradaria jugar allà?

-Joan: "D'agradar-me si m'agra­daria jugar amb ells però s'ha de veure les condicions, si compten amb tu per ser suplent o si comp­ten amb tu per jugar". -Jor­di: "Jo, bàsicament penso el ma­te ix , s 'haur ia de parlar amb l'entrenador". -Quin futur augureu a l'Olimpyc?

-Joan: Jo molt bó, crec que d'a­quí a un parell d'anys poden pu­jar tranquilament, sempre que l'any que ve no baixin però jo crec que amb un parell o tres d 'anys sortirà un dels millors e q u i p s que ha sort i t de l 'O­

limpyc, pel planter que té ac­tualment. -Jordi: "Jo penso que seguirà es­tant a la part alta de la primera B amb aspiracions a pujar la pro­pera temporada perquè jo he par­lat amb l'Àngel Ruiz i ja té pre­vist l'equip de l'any vinent". -En el cas que abandonéssiu l'e­quip florestà, que deixeu en rera?

-Joan: "Només el futbol de sala perquè els amics ho continuaran sent. Hi ha molts jugadors que ara ja no juguen a l'Olimpyc, que es tan en qualsevol equ ip , el Champion, el Chess, e tc , i con­t inuem jugant junts quan ens veiem i contiuem sent amics com érem abans, o sigui que només deixariem el futbol de sala".

-Jordi: "Penso que hem estat a l'Olimpyc de les millors tempo­rades que ha tingut. Nosaltres els hi agraïm amb ells i ells suposo que també ens han d'afraïr a no­saltres el haver jugat i haver-nos esforçat per guanyar. -Ara mateix, quina és la vostra situació, continuareu o no?

-Joan: "Jo estic pensant de con­tinuar perquè de moment no surt cap equip. Continuaria un any més i l'any que ve ho tornaria a probar. Suposo que prendré la decisió a finals de juliol. Ara ma­teix, estic més a prop de l 'O­limpyc que no pas fora.

-Jordi: "Jo esperaré fins a finals de setembre per decidir-me, si abans no he trobat res".

A h o r a Solc la tecno log ia Honda podia consegu i r l o : un coche de gasol ina con el consumo de un Diesel . Però el Cívic 5 puertas no es solo sinónimo de bajo consumo, es un automovil construido con la màxima F» U E R T A S

j"yL 'P exigència Honda y es el úmco coche de su categoria con 4 anos de garantí.

J » N C V e n g a a p r o b a r l o . Lo va a d i s f r u t a r . Hay un H o n d a C iv i c 5 p u e r t a s 16V, 9 0 c v a pa r t i r de 1 . 8 9 0 . 0 0 0 P t s .

T e C n o v a l l é S , $.A. 4vda Jaume /. 95-37 rei "3i 64 82 TERRASSA. Ctra de Terrassa 225 Tet 726 31 66. SABADELL. Ora oe Ze'tiano'à 55 Te: 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS.

M

2s Esports EL*/CANTONS Drcnu, , -'.V t/r juny , í9'/6

Pol i e s p o r t i u

la nova junta directiva d» la l '!•'. Sant Cugat amb l'equip cadet df bàsquet. Foto: XAVIER I.ARROSA

L'optimisme i la satisfacció van ser dominants en els actes de celebració del Xò aniversari de la UE Sant Cugat. La direcció del club va fer coincidir la festa del soci amb la presentació de la nova junta, sorgida després que l'única candidatura que es va presentar a les eleccions previstes per l'11 de juliol no tingués cap reclamació. La nova directiva, que presideix Enric Tomàs, vol ampliar ràpidament el seu nombre de membres. Segons Tomàs, "és necessari que hi hagi més persones implicades en les tasques organitzatives del club". La junta també vol eixugar el deute que arrossega el club des de principis de temporada.

Prodigis d'una dècada La UE Sant Cugat clou els actes de celebrada del X aniversari

RAI \ M O R E N O

- Sant Cugat -

l 'n dels objectius de la nova junta, que es va presentar ofi­cialment divendres passat du­rant la testa del soci, és solu­c iona r c o m p l e t a m e n t el problema econòmic que arros­sega el club des de l'inici de la temporada 95-96, quan el dè­ficit de la l ' E Sant Cugat va provocar la dimissió de l'ales­hores president del club, Jaume Kspina. La situació econòmica de l'entitat esportiva ha millo­rat molt els últims mesos, grà­cies en part als ingressos de la loteria de Nadal i els sortejos de les fases de sector d 'hand­bol. Knric Tomàs, nou presi­dent de la junta del club, ha ex-licat que "s'han hagut d'ajustar molt les despeses per fer front al deute, i l'objectiu de la tem­porada que ve és solucionar de­finitivament aquest problema". Dels 7 milions de pessetes de dèficit que tenia el club a prin­cipis de temporada, s'ha acon­seguit eixugar 2,5 milions. De fet, el d e u t e més urgent —a curt termini— s'ha aconseguit reduir de 4 milions a només 1,5 milions.

A m p l i a r h o r i t z o n s

No tan urgents però molt més

importants són els altres dos ob jec t ius q u e es p lante ja la nova direcció. Per Tomàs, "des­prés de tot el que s'ha aconse­guit en aquests 10 anys, ara cal consolidar l'estructura tècnica i organitzativa del c lub" . Per a aconseguir això, "és necessari que s'incorporin més persones a treballar en el club". Tomàs creu que per atreure més col·la­boradors l'entitat que presideix

ha d'implicar-se al màxim en tots els àmbits esportius, cul­turals i educatius de la ciutat. La junta es marca un termini d 'un any per ampliar el nom­bre de membres de la directiva, i poder llavors començar la fei­na de desenvolupament de to­tes les seccions del club. Se­gons Aureli Gonzàlez i Antonio Martín, dos dels membres de la nova directiva, s'ha aconse-

Fitxatges fallits • Lluís Folch, entrenador de l 'equip de bàsquet de la UE Sant (aigat. no podrà comptar amb I-'ran Garcia la tempora­da que ve. L'ex-jugador del CB Sant Cugat cont inuarà amb l'Sfènc de Terrassa, on ha jugat aquest any. El seu germà, Juan Garcia, necessita definir la seva situació labo­ral per acabar de decidir si fit­xa per la l 'E Sant Cugat o no. lots dos jugadors prefereixen

l'Sfèric perquè milita dues categories per sobre del Sant Cugat. Els dos germans, ha­vien començat a entrenar amb el c lub san teuga tenc , i els hauria agradat tornar a jugar a la seva ciutat, sobretot des­prés de l'oferiment de Folch, que es basava en el repte que

suposa portar el sènior de la UE Sant Cugat a primera ca­talana en dos anys. L'oferta de con t inu ï ta t de l 'Sfèric, però, ha pogut més. Per altra banda, Miguel Àngel Munoz. una altra de Ics apostes de Lluís Folch per la temporada que ve, ha decidit fitxar pel Rubí. Muno/ preferix jugar en un equip que acaba de pu­jar a la segona divisió estatal, sobretot t en in t en compte que la temporada passada por­tava els colors del Mollet , equip de lliga EBA. Al tanca­ment d'aquest setmanari l'en­trenador santeugatenc enca­ra no coneixia la decisió dels jugadors, raó per la qual no ha pogut valorar la situació en què queda l'equip. /R.M.

guit molt pel que fa a consoli­dar els equips sènior i l 'esport base, i ara és m o m e n t de fer que "el jugador, un cop es retira de la competició activa, vulgui seguir implicat en el futur del club".

A més del p res iden t , Enric Tomàs, la junta tindrà dos vice-presidents —Emil i Peralta i Josep Lluís Rius—, un secre­tari —Antonio Martín—, un tresorer —Aureli Gonzàlez— i un vocal —Joan Riera.

P r e m i s pe r a to ts

La junta va decidir divendres passat començar a estimular el suport de tothom al club mit­jançant el lliurament de premis a la dedicació. Tot i això, tam­bé es van dona r t ro feus als equips i jugadors que havien desenvolupat la trajectòria més brillant.

Amb la festa de divendres pas­sat van acabar els actes socials de celebració del Xè aniversa­ri de la l ' E Sant Cugat, tot i que els actes esportius van con­tinuar el dia següent, quan es van disputar les IV jornades de mini-handbol al pavelló espor­tiu de Valldoreix.

Els campions van ser, en ca­tegoria benjamí, el Santa Isa­bel , i en categoria aleví , e l -Col·legi Catalunya.

Festa Major

La Festa Major acollirà gran quantitat de cites esportives

ÀI.I-A Loi'i:/ - Sant Cugat -

Les activitats esportives tic la festa major d 'enguany conti­n u e n avui . Aques t mat í , als camps de futbol del Sant Cu­gat i de Can Magí tindrà lloc una Diada Internacional tic Fut­bol Base. Al Parc de Torre Blan­ca, de les onze a la una del matí. hi ha una classe oberta d'arerò-bic infantil. A la tarda, a partir de­ies cinc, continuarà cl torneig d'escacs per a gent gran. Dis­sabte al matí, a les nou. els es­ports començaran amb unes 12 hores de futbol de sala que es jugaran al pavelló municipal i a la pista Méndez. També a les nou del matí es remprendrà la Diada Internacional de futbol base. Des de les 10 del matí fins a les dues de la tarda es farà una matinal infantil d'escacs. Tam­bé es disputarà el I Torneig Fes­ta Major Interclubs Set Ball Na­tació, que començarà a les deu del matí i finalitzarà a les tres de la tarda. La tarda del dissab­te s'encetarà a les cinc amb el Torne ig d 'escacs per a G e n t Gran. Diumenge a les nou del matí començarà el Torneig de Petanca de la Festa Major que tindrà lloc a les pistes munici­pals de petanca de la Rambla del Celler. La Diada Interna­cional de Futbol Base es conti­nuarà disputant al camp muni­cipal d'esports des de les nou del matí i fins les nou de la nit. De les deu del matí a les dues de la tarda hi haurà una Mati­nal Interclubs d'Escacs.

Futbol

El "Ciutat de Sant Cugat" clou amb èxit

El benjamí del Sant Cugat Esport, l'aleví del F.C.Barce­lona i Tinfantit i el cadet de l'Espanyol van ser els guanya­dors del grup A del XIV tor­neig "Ciutat de Sant Cugat". En el grup B, els vencedors van ser el benjamí del Rubí, Tale-ví del Sant Cugat Esport, l'in­fantil del Sant Cristóbal i el ca­det del Ferran Martorell . El XIV torneig nacional "Ciutat de Sant Cugat", organitzat per l'escola de futbol base del Sant Cugat Esport, es va celebrar des de divendres passat fins di­l luns . /À.L.

HS4C4NT01VS L'SGAE i les entitats Quatre representants de l'SGAE van assitir dijous al Consell Municipal de Cultura a petició de l'Ajuntament per advertir-los dels drets d'autor que han de pagar per la utilització de la propietat intel·lectual. Plana 29

Espectacles L'obra de Bamila, al claustre l'na quarenrena de peces del pintor Ser­gi liarnils es poden veure al claustre del monestir des de dimecres al vespre. La mostra Cicles dels jardins a/didals recull el treball dels últims cinc anys de l'artista santeusatenc. Plana M

Divendres, 28 de juny de 1996 29

Teatre

Amparo Moreno torna a Sant Cugat amb una comèdia d'intriga

'Laporta del temps' tanca la temporada del Teatre-auditori Després de la Shirley Valentine, Am­paro Moreno ha tornat als escenaris amb una comèdia d'intriga d'Alan Ayckbourn, estrenada al teatre Giel-gud de Londres l'estiu passat. La ver­sió catalana de La porta del temps

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cugat -

que es veurà avui al Teatre-auditori, di­rigida per Josep Maria Mestres, ha estat traduïda i adaptada per Joan Sa­llent i Ferran Toutain. A més de Mo­reno, protagonitzen la peça Jaume Co­mas, Pep Anton Munoz, Enric Pous,

Blanca Pàmpols i Anna Azcona. L'ac­ció arrenca a la Barcelona de l'any 2 0 1 6 i, a través de les portes del temps que van travessant els perso­natges, retrocedeix fins al 1996 i, des­prés, fins al 1976.

"I na comèdia amb clements de trfiillfr<\uc vol anar mes enllà del vodevil en ús, amb moltes entrades i sortides de personat­ges i amb canvis de maquillatge rapidíssims per envellir i rejo­venir els actors." Així és com de­fineix Amparo Moreno l.ei porta del temps, l'última obra d'Alan Aycknourn que la companyia de l'actriu, Histriònic, presenta avui al Teatre-auditori, amb versió de Sallent i Toutain, i dirigida per Josep Maria Mestres.

Anna Azcona interpreta Poupée Dafne, una prostituta del 2016 que es troba en una habitació amb Enric Vidal, un client an­cià i malalt que no vol sexe, sinó confessar l'assassinat de les seves dues dones. Quan entra en ac­ció Claudi, el soci i còmplice de Vidal, i descobreix tot el que sap Poupée Dafne, la prostituta fuig per una porta comunicant que la du al 19%.

Allà es troba en una cambra idèntica a l'anterior, però ocu­pada per un Enric Vidal 40 anys més jove i la seva primera espo­sa, Amàlia, en la nit que va ser as­sassinada. Quan ella, en el seu torn per al viatge en el temps

L'actriu Amparo Moreno protagonitza La porta del temps. Foto: CENTRE CULTURAL

que proposa l'obra, fuig també per una porta comunicant, arri­barà a una altra habitació on hi ha Enric i la seva primera esposa, al 1976.

A partir d'aquest moment, co­mença un joc "trepidant" en què "les dones s'ajuden les unes a les altres per canviar un futur

que no els convé", explica Mo­reno. "Això és el que més m'a­grada de l'obra", afegeix.

Desp rés d 'haver interpretat Shirley Valentine amb un gran èxit de públic, Moreno i la seva com­panyia -productors del muntat­g e - no han volgut fer l ' intent de repetir-lo amb un altre monò­

leg, però sí que han escollit una altra peça "que dóna joc a les dones" i que fuig també de l'e-litisme per "arribar amb facilitat a la gent i fer que es divertei­xi". La porta del temps arriba a Sant Cugat abans de l'estrena a Barcelona, prevista per a l'oc­tubre.

E n t i t a t s

L'Ajuntament porta l'SGAE al Consell de Cultura per advertir les entitats

La sessió va servir també per constituir oficialment la comissió de patrimoni

S.B.

Les entitats que dijous passat van assistirà la reunió del Consell Municipal de Cultura en van sor­tir amb un dossier de la Sociedad General de Autores Espafíoles (SGAE). En aquest document, s'especifica quins percentatges han de pagar en concepte de pro­pietat intel·lectual els organitza­

dors d'actes en què s'utilitzi o es reprodueixi l'obra d'un autor viu, o mort fa menys de 100 anys.

La decisió de portar els repre­sentants de la SGAE al consell va ser presa per l'Ajuntament per evitar "els incompliments de la llei per manca d'informació per part de les entitats", segons ha explicat la tinent d'alcalde de Ser­veis Personals, Àngels Ponsa. "Si no els informem, l'Ajuntament

ha de pagar drets d'autor per ac­tes que ha muntat una entitat i que són detectats pels inspectors territorials de l'SGAE". Davant de l'advertiment, l'úni­

ca entitat que va reaccionar va ser el Centro Popular Andaluz. Se­gons el seu president, Gabriel Ruiz, "encara que ho marqui la llei, és incomprensible que les entitats sense ànim de lucre hagin de pagar drets d'autor".

L'última reunió del consell de cultura va servir també per cons­tituir oficialment la comissió de patrimoni, integrada per set en­titats: Firart, Amics de la Unes-co, APAC, Club Muntanyenc, el Patronat del Monestir, Amics del Casal de la Floresta i el GEL. El president, Jordi Casas, ha anun­ciat que la primera sessió de tre­ball es convocarà en la primera quinzena de juliol.

L'Ateneu Santcugatenc organitza el II concurs literari

À N G E L S CASTUERA

-Sant Ciiaat-

L'Ateneu santcugatenc ha or­ganitzat el segon certamen li­terari en motiu de la festa ma­jor . La s e c c i ó d e c u l t u r a d 'aquesta entitat guardonarà una obra literària en prosa, dins la modalitat tic narrativa o conte curt. i el tema que triin els autors és lliure. Les obres que es presentin podran estar escrites en català o en castellà. L'extensió màxima de les obres es de sis fulls de mida holandesa. A més del treball, al sobre s'hauran d'in­cloure les dades de l'autor: el nom. l'adreça i el telèfon dels participants.

El jurat que qualificarà l'obra guanyadora el composen la Comissió Permanent i perso­nalitats de les lletres. Segons les bases d'aquest concurs li­terari, les seves decisions se­ran inapel·lables. El premi per al guanyador i els diplomes a tots els participants es lliura­ran en un a c t e q u e esfarà a principis del mes de se tem-bre. El termini per presentat les obres acaba el 30 de juny.

Jordi Casas tanca el cicle Aula Cultural

- Sant Cugat -

L'historiador i president del G u r p d ' E s t u d i s L o c a l s ( G E L ) , Jordi Casas, tancarà d i m a r t s que ve el c icle de conferènc ies Xerrades sobre Sant Cugat, que l'Aula Cul ­tural del Club M u n t a n y e n c ha organitzat durant aques t curs. Sota el títol La transició democràtica a Sant Cugat, una lectura, Casas repassarà els fets d 'aquest període que in­vestiga el G E L , en conveni amb el Club Muntanyenc i la col·laboració de l'Arxiu Mu­nicipal, per tal d 'elaborar un fons d o c u m e n t a l s o b r e a q u e s t s a n y s a la c i u t a t . Abans de la xerrada de Ca­sas, ell mateix presentarà el número 8 de la revista Gau-sac, q u e ed i t a el g r u p q u e presideix. / S.B.

jfc"l|TMC Repafacló

ESPECIALITZATS EN

BMW

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i vendes: Alfons Sala. 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: ; Borrell, 6 t Ap. Correus 21 '' Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

FILACAR, SL SERVEI OFICIAL

aoaa • LANCIA

Vehicles amb un

màxim de 6 mesos,

pocs Kms.

i garantia

de fàbrica.

Seat Marbella 3p 12.656

Seat Toledo 35.586

Seat Ibiza 26.462

Seat Còrdova 36.701

Opel Corsa 33.710

Opel Corsa Swing 25.196

Fiat Punto 24.920

FiatCoupe 71.202

Lancia Y 10 21.835

VENDA-TALLERS-RECANVIS

Ctra. de Cerdanyola, 8-10

Tel. 589 09 91 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

(BARCELONA)

Ctra. de Cerdanyola, 67 - Tel. 675 18 11 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

Reparació en general plantxa i pintura

Punt de Venda TMG Accessoris de l'automòbil

CITROEN FORD

PEUGEOT OPEL

VOLKSWAGEN RENAULT

( ^ ^

§K i >• i i n vis Tel « i !>~r> Sd r i l Ki Ldnii clfCdlM .iliJt - I Tel 4) h"4 U " t l l l i r i

081 41) S.uil l uR.lt d(l \ul le* Bdnt'lona

DISTRIBUÏDOR OFICIAL

Line MovíStar

TELÈFONS GSM.

AUTORADIOS

ROViRA AUT0RÀDI0S-TELEFONIA

MÒBIL-ALARMES

# SUZUKI -<«*-

Vendes

Francesc Moragues, 13 Telf. 589 13 10

674 09 10 Fax 589 12 45 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tallers J. Guix

Francesc Moragues, 42 Telf. 674 09 10

675 59 14 Fax 589 12 45 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

REPARACIÓ DE L'AUTOMÒBIL

SOLÉ MECÀNICA - PLANXA - PINTURA

C/de la Cruz, 2, 674 16 31 St. Cugat del Vallès

ELS4CAIVIO>S Divendres, 28 de juny de 1996 Cultura 31

Art

l'ex/" • 11 in V • . / . ' / ' ' • i / ' ./ . iitstre del Monestir. A la dreta, el pintor i la tinent d'alcalde de Serveis Personals. Àngels Ponsa, durant la inauguració. Fotos: X.I..

Bamils com a preludi de la festa major La mostra amb les obres dels últims cinc anys del pintor santcugatenc serà al claustre fins al 21 de juliol

Les línies i les formes geomètriques de

Sergi Bamils estaran confrontades al

romànic del claustre fins al 2 1 de ju-

Eol. L'exposició Cicles dehsjardme obli­

dats es va inaugurar dimecres amb el

ritual corresponent a la mostra institu­

cional que obre cada any la festa ma­

jor, tot i que l'alcalde, Joan Aymerich.

no va poder arribar a temps a I'acte

perquè es va aftargar la sessió del Par­

lament a què assistia. En el seu lloc, la

tinent d'alcalde de Serveis Personals,

Àngels, Ponsa, va recordar "la projec­

ció internactonaT de Sergi Barrars corn

a tnel fonamental i dfaUntJu d'aquesta ex-

posició. En el seu t o m de paraula, Bar-

nils va agrair l'oportunitat de portar la

seva obra a un escenari com el mo­

nestir que, com la seva pintura, "vol

ser un homenatge al Creador".

SÍLVIA BARROSO

- Sant Cagat -

Dues peces de grans dimen­sions presideixen la part de la mostra de Barnils instal·lada a la sala capitular. Una, Cel.les dels nivells inferiors, tot vermell, amb un relleu quadriqulat. L'altra, Gran configuració, és un oli so­

bre tela partit en quatre trian­gles pel color: negre, ocre, blau i blanc. A la resta de la cambra, una banda presenta el treball de formes geomètriques amb co­lors plens -negre, groc, blau cel intens, vermel l - amb què l'ar­tista basteix dos dels seus sis ci­cles, Estudi de conformacions i Configuracions del camí del sojorn

lluminós. Són dues de les sèries més properes entre sí, i en to­tes dues examina les estructu­res i s'acosta a les formes gaire­bé arquitectòniques.

L'altra banda de la sala capitu­lar està reservada per a peces de colors més foscos, menys llumi­nosos. I a la galeria superior del claustre, es troben les peces amb

els tons més brillants i els més clars, que queden ressaltats per la llum natural que, en aquesta època, entra amb força fins gai­rebé les nou del vespre. Cicles dels jardins oblidats s'aca­

ba amb De les celles del tràfic, una pintura on la "dama" -sinònim d'ànima- que protagonitza tota la col·lecció lluita per sortir del

seu "captiveri" —el cos-. Barnils va explicar aquest reco­rregut als assistents a la inaugu­ració de la mostra que obria la festa major, i els va demanar que oblidessin "les dificultats que presenta la raó" per comunicar-se "esp i r i tua lment" i amb la seva obra, que actua en un nivell fonamentalment intuitiu.

Exposicions

Colors intensament quotidians Nom de l'artista: Vil/adelprat Lloc: sala Rusiíiol Dates: fins al 2 de juiol

P E R E P I C H

El treball que presenta la pin­tora Maria Dolors Villadelprat està inspirat en la prestigiosa escola catalana del pintor San-visens. Aquesta escola estava influïda pels corrents europeus que tenien el color com a cen­tre d'investigació.

L'obra de Villadelprat és dins dels camins ober ts per l ' im­p r e s s i o n i s m e . el fa u vi sine i l'expressionisme. i aporta unn visió mes tranquil·la i propera.

En l'obra de la pintora els co­lors primaris envaeixen la to­talitat de la tela. Són especial­ment interessants els reflexos i projeccions que la llum fa so­bre els motius pintats.

I )e nit a la cuina, títol d'una de les obres de la mostra. Foto: Rl'SI.XOI.

L'artista dibuixa amb el color i utilitza una pinzellada gran i delimitadora. L'exposició és es­pecia lment recomanable per als amants dels colors i dels te­

mes quotidians.

Dins d 'aquesta línia trobem una sèrie d'obres sobre paper q u e mos t ren la real i tat més propera.

RUIZ GRIMA del 4 al 16 de juliol

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Sülb WUSIÏÏOI Horari: motí, de 9 c 2 h tarda, de 5 a 9h

Santiago Rusiíiol, 52 -Sant Cugat del Volés Tel. 675 47 51

32 Cultura O S / C A N T O N S Divendres, 28 de juny de 1996

R \ i ) i o S \ \ r ( A c, vi

De dilluns a divendres:

• l ) c 7 .i 7:M\ h.. Kl D e s ­

pertador. a m b Juan YalKc.

• D e 7:.ÏU .i Hi h.. Kl (iall

del Monestir. Uc\ ista d'ac­

tualitat. I )e 7: ïd .! <>:M) li..

repassa les prim ipals ni • tf—

t i e s Í | l ' nu l lli •_•>• in.-; i j l d e

'': s( i .i l'i iriv l ' i ; i.i primera

t'ilu II i de I iiih i "Mtn i. S.im

( 'iij'.it V ni. .mili totes les

límit ics tl àmbit !•. >f.il de Li

t mt.it. l'.l pii IJIJIII . I el tlin-

e,ei\ i presem i \ r, v i l'i • !'-

• I ) e I ' l i ' '• !-• li . I ) : e s I.

\( . h r I'. ' i •• •.-. I " s p . . | s

n i i li\ ui'j.atai', e n ; i e t e m -

m o n t i part i t ipacu'i. P re ­

sent.!! pci Manbc l (!a\ ue-

las.

• D e I J:4.s .i I í h. . \ml>

Molt tic (íiist. l'.spai tle Li.is-

triiniimia a m b P e p b lanes .

• D e l.i.i l.v.iOh.. S a n t i ai-

^at .V ni. I ,'lnt'iirmatiu se-

Him.i edició. Kdirat i pre­

s e n t a r p e l s s e r \ e l s

informatius tle Kàtlio Sant

( aigat.

• D e \XM)A 14 h.. Kntitats.

Dirigit i p resen ta t per Xa-

\ ier Miralles.

• D e 14 a IHh., Vol de Par­

tia. Musica suau sclcccio-

natta per Josep Mana No­

guera.

• D e 18 a 21 h.. Al P loro .

1 n programa tle Salva \a l l -

\ c . P.Is tli\ ent l res tle JO a

J l li., inclou l ' e spa i . Uitt

Rat t . Mus ica h c a \ \ a m b

Marc Picanyol.

• D e J l a J P J O h.. P ' K s -

port iu. Dirigit i p re sen ta t

per Patrícia Mota.

• D e 21:20 a 23 h., Sons i

Kstcls. Presen ta t per Pere

Pallissa.

• D e 23 a 24:

Dil luns: Aques t Any, Sí!.

I n programa tle Salva Yall-

vé.

Dimar ts : 1,'Kstrena. L'es­

pai tle c inema d e R S C

Dimecres : Hores Kxtres.

A m b Kduard (ïarcia i Rosa

Maria Jané.

Dijous: C "LIPÒ lílue. Pa nit

temàtica, a m b Oriol Costa.

D i v e n d r e s : Vallès S e n s e

Pro l i fe res . P r e s e n t a t pe r

l 'athia i 1 l amed Ben H a m -

i i io i i .

•I )e 24 a 7 li.. Música al teu

costat.

• D e 7 a 24 h., cada hora,

connex ions a m b Ca ta lun -

\ a Informació i bu t l le t ins

de Sant C u g a t i el Vallès

dels ser\ eis informatius d e

l 'emissora municipal .

• D e S a lOh.. A P r i m e r a

Hora. Música i informació

per al cap tle setmana. Amb

David Villena.

• D e 10a 11 h„ Hora Kxtra

(repetició).

• D ' l i a l J h . , G a m e O v e r .

Programa ded i ca t al m ó n

informàtic.

• D e 12 a 13 h.. PI Magat­

z e m , a m b O r i o l ( ms ta i

Amantla Sans.

• D e 13 a 14 li., \vant Matx.

I ,'avanc tic l 'actualitat es­

portiva tle I cap tic se tma­

na.

• D e 14 a PS h.. Vallès Sen­

se l ' r on te re s ( repet i t n i í

De 13 a Ió h.. . \ q u e l k Mo-

rav ellosos Anv s. \ml> Jo­

sep Maria Alv ira.

• D e 10a 20 li.. Súpe r DJ.

Iota la m ú s i c a m à q u m .

I' , ! .,1 lat.

•I >c Jo a J l h.. Bones \ ï -

IM.ICÍI ais. A m b I )a\ iti \ ' i -

ilena.

• D e J l a J J h.. Sa lma ia .

a m b Jesús Aguilera i Pítlia

( ' c rón .

• D e J J a S h . . Música al teu

t ostat.

Diumenge:

• D e S a M h., Kl Dia de l

Se n \ or.

•I )e l» a l):M) li., Ksports en

Marxa, primera edició.

• D e ^ : 3 0 a 10 h.. Kl Racó

tle la Poes ia . A m b Joana

Pranccsca (iarcia.

• D e 10 a 10:30 h.. Arrels.

I n programa tie Rogeli Pe­

ti ró.

• D e 10:30 a 14:30 h.. Roda

d 'Amics. A m b Pere Pallis­

sa i Joan Fàbregas.

• D e 14:30 a 15 h., Ksports

en Marxa, segona edic ió .

• D e 15 a 16 h., A q u e l l s

Meravellosos Anys.

• D e ld a 20 h.. Súpe r DJ.

• D e 20 a 21 h.. Bones Vi­

bracions.

• D e 21 a 11 h., Espor ts en

Marxa, tercera edició.

• D e 11 a 7 h.. Música al teu

costat.

•Dissab te i d i u m e n g e de 8

a 11 h., c o n n e x i o n s a m b

(Catalunya Informació i but­

lletins a m b informació lo­

cal i comarcal.

SANTS

Divendres 2 8 • I re neu

Dissabte 2 9

• P e r e i Pau

Diumenge 30

• Marçal

Dilluns 1

• l-.lionor

Dimarts 2

• Mar t in ià

Dimecres 3

• T o m à s Apòstol

Dijous 4

• Isabel d e Pàdua

Divendres 5

• ' ! n aiel tlels Sants

La p r o p o s t a

28 DlVKNDRKS

C o n t e s • A les sis tle la tarda, a la

Bibl ioteca del Mil · lenar i .

Contes de tots colors a m b el

'arup Rosa Sensa t .

B o t i g a a l c a r r e r

• A les d e u del matí . inau­

g u r a c i ó t le la B o t i g a al

C a r r e r a m b x a r a n g u e s i

a n i m a c i ó pe l s ca r re r s d e

Sant C u g a t . La Botiga al

(darrer s'hi estarà tot el dia.

M ú s i c a

• A les d e u de l vesp re , al

c l au s t r e de l mones t i r , el

e an t au to r J o s e p T e r o p re ­

sentarà el seu ú l t im disc,

l./t/dre d'amor.

A n i m a c i ó

• A les cinc d e la tarda, es­

pec tac le i an imac ió al ca­

sal d ' av i s d e S a n t C u g a t

a m b un e s p e c t a c l e d e va­

r ie ta ts .

29 DISSABTE

Cas te l l s • A dos qua r t s d e d o t z e , a

la plaça P e r e San, pilar d e

quatre , homena tge a Kran-

«GfcARI AUTOBUSOS

•Torna la f e s t a ma jor d e Sant Cugat . Un any més, a finals de juny, torna la festa major de Sant Cugat. Des de divendres dia 27 a les vuit del vespre fins diu­menge a la nit, hi haurà activitats per a tots els gustos. La programació no canvia gaire respecte a edicions anteriors. Els organitzadors han apostat per continuar amb aquelles activitats que ja van tenir èxit altres ays. La Botiga al Carrer es consoli­da. torna una fira amb cara i ulls i es mantenen els clàssics: el Paga-li Joan, l'ar­rossada popular del diumenge a la plaça de Barcelona, el concurs de pintura rà­pida o els focs d'artifici. El músic Gerard Claret serà el pregoner aquest any.

cesc \ ila i Trabal . A m b els

Cas te l l e r s d e San t C u g a t .

• A tres q u a r t s d ' u n a del

migd ia , pi lar d e q u a t r e i

s a l u t a c i ó a les a u t o r i t a t s

a m b eis Castel lers de Sant

(l l igat a la llotgeta del mo­

nestir.

'Paga- l i J o a n ' • A la una d e la tarda, es

ballarà el Paga-li Joan a la

creu del t e rme . A m b la co­

bla San t Jordi .

G e g a n t s

• A les sis d e la tarda, tro­

bada g e g e n t e r a pe l s car­

rers d e Sant C u g a t i cl Pla

d e l V i n y e t . l i s farà u n a

cercavila.

C o n c e r t • A les d e u de l ve sp re , al

T e a t r e - a u d i t o r i , c o n c e r t

d e festa major d e la Coral

San t C u g a t . A m b la cobla

San t Jo rd i , l 'Ksbar t San t

C u g a t , els Cas te l l e r s , els

( i egan te r s . N a n s i Cirallers

d e Sant C u g a t .

30 I ) I I M I : \ C I · ,

A r r o s s a d a • A les vui t de l mat í , ins­

cr ipcions i r e p a r t i m e n t d e

llocs pe r a l ' a r rossada po­

pular, q u e c o m e n ç a r à a la

una .

C o n c u r s

• D e vu i t a d e u de l mat í ,

i n s c r i p c i o n s p e r al I X

C o n c u r s d e P i n t u r a Rà­

p i d a F r a n c e s c C a b a n a s

Al ibau a la Casa d e C u l ­

tura . E l s p r e m i s es repar ­

t i r an a les 7 d e la t a rda .

C a s t e l l s

• A les sis d e la tarda , a la

l lotgeta de l monest i r , p re ­

s e n t a c i ó d e l s C a s t e l l e r s

d e S a n t C u g a t d i n s la 1

T r o b a d a C a s t c l l e r a . H i

p a r t i c i p a r a n t a m b é e l s

X ics d e Cï rano l l e r s i e ls

C a s t e l l e r s d e B a r c e l o n a .

Concert coral • A l e s s e t d e la t a r d a ,

c o n c e r t de l C o r Infant i l i

Juven i l d e Sant C u g a t , en

c o m m e m o r a c i ó d e l s e u

c i n q u è aniversar i . Kl con­

cer t e s fatà al T e a t r e - a « -

d i tor i .

C o r r e f o c • A les d e u d e l v e s p r e .

c o r r e f o c p e l s c a r r e r s d e

S a n t C u g a t a m b els d ia -

hora f tes a tes 22.20(1. atttCugai.

fOnèiHtS{i9CSía}iorafin$ate$Z2ioh.

T ÜMA t , SAMT CWMT-NHRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de M M Jaaeb -Dies feiners. 1a sortida: Qfi.lOh·OT.'íOh íate 10 L'úHwn servat finalitza el seu recorreguts -Dissabte* i festius. 1a sortida: O7.tGM».10h i ate L'últim servei flnafitea el seu recorregut a fastació de f\Q,i

Sortides de* d* tAvinguda ABons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07 50ft 1 afe 50 «ÉttS» dècada hora ftas ate»£l.50ri L uitim serve> finalitza el seu recorregut &fastattó<fe £.£.0, de Sant Cugat -Dissabtes i festius. 1as«f^Q7.50rí^.SQhiafíS&rrÍriut$^ca<ta)wtati{t$afes21 50h. L'últim servet finaifcs etssu tec<a»gut alesteCkSífe fiG.G de Sant Cugat

Recorregut MasJamr, Estació iCm'úot, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sau), Can Caóeem, Estació Mra~sol, Mas Janer,

• UNIA 3. SANT CUGATLA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Mes fef riera, ta sotfeta: 06.30h del matí i cada hora; mitja fins «tes ZI.SÍSi. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: QB.QOh dat matí i cada íK*a i ts$aUn*a tesatSOh.

Sortides des de CEstaci*, -tüe» feiners, ta sortida; 0? ÈOh del matà i cada hora * ntftja fins ales 22.28*1. -Dissabte* i festiu». 1a sortida: 08.50h del matf líàdatiwa fmt$*flrsate*2££0N. ReçorregtiL F. Colom, ta Floresta, Ptaca Centre, Uetcat, CAPtMom Sstó, £s&dÓ, Ptaca Cmtre, £a Floresta, F Colom.

V UNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortida* dM d» t a n t DomènM. -^jesf»teer*.laeff1ídKÜWeM»jefHa$16í4«r^^ -D!*»a4*esifef|íuM»;sorSEfe:e9.t8r^

Sottides de* de Sant Francesc. -Oles feiners, lasortkifc 0f$.í3h-06.53h i at$ 23153 minuts dècada hora fins ates22.23h HM$sa)>te$lf*8tlmlasorÍda:Q9Z3h^&3hta)s23i53fr*^

Sortkfwd·sd·rEstactóFttC. -Oiesfefners.JasofrJda:06.05íK)6.35rii»fsOSi35 -Dissabtes i Matts. fa sorSdac 09.&5r»-09.35h t ate 05 i

• A 3. SANT CUOAT^UBÍ-TEplrtASSA

-We*feiners. ía sortida. OS 4Gri-06-25h i als 2$ mwutstteca<Jaf«)fafÍnsa tes 22-25ti, -Dissabtes i festiu». 1a sortida: 06.25f» i ais 25 rnínutede ca^a howfff^fíettaa^Sh. -Sortides addicionals a Terrassa: 06 55h, 07.S5H f 11 $rt,^teer#. - - - - •

• A 3.SANTCDOAT«AltCELONA

-Dies feiners, Usor í t e 05.15-06.4S1 ats 40 mtnutsdri<^i»»i -Dfssaotes. ta «ortKfa 0515-05 40106 tflh f ate «3«ír»té é«*da -Diumenges i festius. 1a sortida: 07,l0ri t als 1u minats -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.4XÜ1123.0t3> ífefeeíslü

flecorregut FGC, Colomer,

hora fins ales 22.35h. de cada hoiagíBS tes Z2.35h-

Sanf Oofflèïwc, CAP, SmFrartcesc Plaça Ce#, ttecatTixrabtanca, Monestir, Estació

• A 3. BMCELONA.SANT CUGAT

-Diesfelners. ía sortida 05 45lais15l45irÉ**ted*fc*ÉÍÏ , -Dissebtes. la sortida: 05.45 i aís45mirw»dBCÉJaf5offlfi»àte»í1,JÍSi. -Diímeng»8tfe«lus,iasortt^;06..45htaJs45Ai^o^<^i )o^ «Sortides addtóonsls a Cerdanyola; 2£1SBítaÍtW8f:

HS/CANTONS Divendres, 28 de juny de 1996

WL^Í^^rSv^^và

Cultura 33

bles de Vi l adecans , cl Carme, cl ("lot i Sant Cu­gat. M ú s i c a • A Ics nou de l v e s p r e , al

B a r D a d a . a c t u a c i ó d e

Serg io O . C a s c s i Amics .

DIMARTS

C o n f e r è n c i a • A Ics vui t del \ e s p r e , a

la sala d ' a c t e s de l C l u b

M u n t a n y e n c , l ' h i s t o r i a ­

d o r i m e m b r e d e l CïKL

Jordi Casas farà la xerrada

La transició democràtica:

una interpretació. Es p re ­

sentarà cl número 8 de la revista Causar i clourà cl cicle Aula Cul tura l del Club Muntanyenc. C o n f e r è n c i a

• A les deu del vespre, a la Casa de Cultura, xer­rada sobre la República Txeca a càrrec de Lluís Puig. S'inclou dins el ci­cle Anem de viatge.

DIMECRKS

Cinema • A un quart de deu del vespre, a l 'Espai Jove de la Casa de Cultura, con­tinua el cicle de cinema espanyol amb la projec­ció de la pel·lícula Días eontados, d ' Imanol ü r i -be.

ALTRES ACTIVITATS

Cor Infanti l

• L e s act ivi tats del cor, adreçades a nois i noies a partir de 4 anys, inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers com­plementaris . Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

Casa de Cultura

•Ba l l s d e saló i ta l le rs d e

m a n u a l i t a t s i c u i n a . In ­

formació al telèfon 589 13

82.

A t e n e u S a n t c u g a t e n c

•Curs-tal ler de dibuix i pintura a càrrec del pro­fessor Adolf, curs-taller de manualitats a càrrec de Maria Antònia Navarro, curs de modela tge i es­cultura a càrrec d 'E . Llo­part i filatèlia i numismà­t ica t o t s e l s d i j o u s . Inscripcions al local de l 'Ateneu o als te lèfons

TELÈFONS D INTERÈS FARMÀCIES DE TORN

SERVEIS

Ajuntament

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers 8eltaterra 6928088

Bombers GenetaM 08$

Bombers Rubí 699 80 80

CAP

CAP urgències

Casaoe&ituta

588 1122

58944 55

5891382

Casal Vafktaeix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Cens* Cívic U Floresta 5899847

Centre CÍVIC Les Planes 675 5105

Centre Cultural Mira-soi 5892Q18

Cinemes SI Cugat (Heser i 5890941

Correus 674 70 98

Crea Roja Saní Cugat «7412 34

Creu Roja vyidomix 674 24 59

Dispensari La Floresta 6747615

£pt.Murtópa!deíee!*aiit 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSAiateneéalcüent} 300313131

FECSA{av&fe$' 90023232»

FFCC 6741934

Funerària «74 05 25

aCíviljSSflMSl} 6742379

Hisenda mnm-Jtfp 87<«696

CteaMurecipaíLaftoresia 589 m 4?

Pw>t)<m$t>t>¥ecmito #4. i m Par*qui»le» Planes mnm ParrtxjuiaVaBtaaK tam& PiS<*sJ*if*5ptó ¥(#*>*«» 87M05&

CuerpoNacionattlePeliria 6747858

U<9»nci«4 «rt-

Pofeà««nicçatíPrrt.Cr*S m Pot.Würaei()a{<ValifJoreiit) «67IS1ÍS

CornssaríudePcieta 87476 fò

•feas {parada) 67409 «7

RWíoTax 5694422

RSpsof-Sulà 6T4158&

SafitCuíaCwierç $740322

SAUR (Aigües) 5990021

l·lk M:S, SERVEIS . m m Vaüòoreix (parada) 6741111

Gn® 67433 71

674 60 28. 675 43 88 i 674

11 08 .

• Activitats d'estiu de l'a­t e n e u s an t cuga t enc . II Certamen literari de Fes­ta Major . P r e s e n t a c i ó d'obres fins cl 30 de juny. • S e g o n a M a r a t ó F o ­togràfica. Del 5 al 14 de juliol. • Jo rnades d ' express ió plàstica de l'I al 12 de ju­liol. Informació al telèfon 675 47 76.

V A L L D O R E I X

Casal de cultura

•Cursos de balls de saló per a persones majors de

Aigües La Floresta 6742069 Dl«nées28

AAPFíWMta·sol 6742018 Saia*ert

M W verge Carme tófra-wf 8741003 S-1**™01 '

AAW $ant Joan J*ra-sol 6747103 6746645

AAPPÍWVaSdorsw 6742197

AAFPiWC.Wofttíïen'SlVan 6742105 Texidó

^Wt&Jil&W. | 6745049 RbJa^Cefef.S?

AAProp, i Vélns La Floresta 8742088 $74774

MWA$ua8aTpjUFior. 674829

Así-Coosutntctors 2684567 Diumenge 30

5393060

(91)5494704 AtfonsSala 46

HSessrai de Catalunya 5891212

H.*M4M»W» «72000

674S483

tt.§»ft4w<nleDéu aBSftoo Fornó$

ünital Coronària 2481040 Manel Farrés, 95

4H4S49 67*9512

4Í6$$00

^WWMH.lW***Wf »•'*••**>'

ENTITATS

<ÏS^$03

* í * ) Q a * •"' &4Í&W)

CasaÍtfAt*í£ * mtm IJBrtravfaPafl&jtlis 5880608

Cta&KtantBnyentr &?4S396

CoTaí*la1*» 6741006

Esbart Sant Cap Ç753SSZ

S Tot Sant Cugat 6746661

Gnip Sgp. Irasiigfsrte 8749314

aa*) Sant Cugat 6765959

Te)«tei4$antCugtó 589 53 66

Qs 4 Cantora 5698282

16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674 45 99.

•Tallers de dibuix, pin­tura, artesania, teatre per a nens i joves, plàstica per a infants i ioga integral. Informació al telèfon 674 27 19. • Concurs de cartells de la Festa Major de Valldo­reix 1996. Fins el 15 de juliol. Bases, inscripcions i informació al 674 27 19. • Cursos de balls de saló. Per a persones majors de 16 anys. Informació i ins­cripcions al telèfon 674

m

ÏSr \ '

5891732 Riera

.rt:

Aions SaJa, 46

67404 ÍS I ) l i ' -H" !(>[ l ' I I , . . l l i ' | K K l l t S -

rn, tt.^ i \ l l i ^ i* I . I I • . i- • I iiiniL· ni cs

I ' L M ' U - . i l . '< . I .1 i i l» I IL I I Mil I i

l i ii .. • H \ l'n i I NKL--

~ n - .i. \ i , . i . . . i . • i ' . " i : s<7 i

45 99. • Taller d'informàtica a l'escola Ferran i Clua du­rant cl mes de juliol. Per a nens i nenes de 12 a 15 anys. Més informació als telèfons 674 45 99 i 674 60 28.

L A FLORKSTA

Centre cfvlc

•Activitats d'estiu: labo­ratori de cuina, campio­nat de tennis taula, taller exhib ic ió de malabars , curset de com buscar fei­na per a l'estiu, taller de jardineria, iniciació a la fotografia, taller de gra-

fitti i cinema jo\ e. Activi­tats gratuïtes. Informació i inscripcions al Cen t r e C í v i c de la F l o r e s t a . .Telèfon 589 OS 47. Or­g a n i t z a c i ó a cà r r ec de AFF.A L'Esplai i l'Ajun­tament.

UREF

• C u r s d e b a l l s d e s a l ó .

ioga. k a r a o k e i cafè l i te ­

rari d e l ' O c e l l R a d i a n t .

I n f o r m a c i ó i i n s c r i p c i o n s

al te lè fon 674 78 3 3 .

L K S I ' I .ANKN

Centre cívic

• Activitats d 'es t iu: ta­llers de pintura i oli, balls de saló. iniciació al tea­tre, com buscar feina per a l'estiu i casals d 'estiu. Informació de 17 a 20 ho­res. Telèfon: 675 51 05. Organitzen : AM l'Ksclop i l 'Ajuntament.

MlRA-SOI. Casal cultural

•Activitats d'estiu: casals d'estiu, tallers de dibuix i ceràmica per a infants i adults , còmic, flauta de bec i fantasia literària per a nens. Informació i ins­cripcions al casal cultural de Mira-sol de 16 a 20 ho­res. Telèfon d'informació: 589 20 78.

•Co lòn ie s d ' e s t iu a les Preses (la Garrotxa). In­formació i inscripcions: de 16 a 20 hores. Telèfon d'informació 589 20 78. • Concurs de fotografia or­ganitzat per l'Associació de \ e ï n s de Mas Janer. Telèfon 589 20 18.

• Divendres, 28 de juny, a les deu de la nit, la com­panyia Histriònic inter­pretarà La porta del temps, d'Alan Avckbourn.

EXPOSICIONS

•F,xposieió del VI Llibre Gegant, amb contes i di­buixos, fins al 7 de juliol a la Casa de Cultura. • E x p o s i c i ó de t reba l l s dels alumnes de l'Escola Municipal d'Arts Plàsti­ques i Disseny. Fins al 28 de juny a la Casa de Cul­tura.

• Exposició de Sergi Bar-nils al c laus t re del mo­nestir titulada Cicles dels

jardins oblidats. F ins al 21

d e juliol.

• Expos ic ió d e Ics o b r e s

part icipants al IX ( àincurs

d e p i n t u r a r à p i d a F r a n ­

cesc C a b a n a s Al ibau. D e l

30 tic juny al 23 d e juliol

a la Casa d e Cu l tu r a .

• Exposició de l'obra inè­dita de Miquel Cabanas a la Casa de Cultura, l'ins al 21 de juliol.

• Exposic ió d 'ol is de D o ­

lors \ i l ladelprat a la Sala

Rus ino l . F ins al 2 d e ju­

liol.

• Expos ic ió Artistes per a

un nou segle 5 a la galeria

Cana l s fins al 28 d e juliol.

• Exposició amb obres de Gonzaga Viana a l'Asso­ciació de P r o p i e t a r i s i Veïns de Valldoreix.

• Es tud i Ferran M a n í . Exposició permanent d'o­bres de Ferran Martí. • Fispai d'Art Lluís Ribas. Exposició de nou artistes santeugatencs fins al 21 de juliol.

• Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Ober t tot el cap de set­mana. • Fírart. Exposició i ven­da d'art el primer i tercer diumenge de cada mes, a la plaça Octavià, als ma­tins.

BIBLIOTEQUES

Centre Borja

l'niversitària. Oberta tots els dies de 9 a 2/4 de 2 i de 4 a 8. Telèfon 674 11 50. Biblioteca del Mil·lenari

Centre Cultural. Oberta tot els matins del dimarts al divendres d'l 1 a 2. Far­des ilel dilluns al diven­dres de 4 a 2/4 de 9. Dis­sabtes de 10 a 2. Telèfon 589 27 49. Biblioteca del CIHSC

Plaça Barcelona. Oberta de 5 a 9. Telèfon 674 ro 96.

Arxiu Municipal

A l'Arxiu Nacional de Ca­talunya. telèfon d'infor­mació 674 69 93. Biblioteca de l'Ateneu

Plaça de P e p Ven tu ra . Oberta dijous, divendres i dissabtes de 4 a 8. Biblioteca de l'Associació

de Propietaris I Verns

Plaça d 'Aigual longa, 1. Ober ta de di l luns a di­vendres de 10 a 1. Podeui d e m a n a r informació al telèfon 674 20 89.

^ ^

Per informació-.

CURSOS INTENSIUS DE

DISSENY ASSISTIT PER ORDINADOR

(nivell bàsic)

AUTOCAD

DISSENY GRÀFIC

FREE HAND-PAGE MAKER

AULA^DISSENY O St. Cusat, 1 -2n / Tel 697 25 52

RUBÍ

EIS4CAINTON3 Si vo l a n u n c i a r - s e a E l s 4 C A N T O N S ,

t r u q u i ' n s

589 62 82

34 Cultura O S ÍCATVIONS Divendres, 28 de juny de 1996

S A N T C U G A T

Sani Cugat 1 Cuando sal de Cuba

S A B A D E L L

415,7.00,10.05

Sant Cagat i LagoNess 400,6.05,515,10»

Sant Cagat 3 GoofyetBJo 400,6,05.805 10.05

Sa« Cugat 4 Dracula, un muerto muy.. 415,6.15, «15,10.25

S e s

Sant Cugat 1

s s í» n $ g o i í e s d e

Cuando saïf de Cuba

d i s s a b t e

1230

Sant Cugat 2

Sam Cugat 3

Lago Hess

La cereiTonia (V.O .;>

Dràcuia, un rruerio muy...

« B B 1

Thequest

Donde restde el amor

12 30

12 15

Sant Cugat 4

Rubí Patace 1

Rubí Palace 2

Lago Hess

La cereiTonia (V.O .;>

Dràcuia, un rruerio muy...

« B B 1

Thequest

Donde restde el amor

1230

4.30.6 30 6 30 10 30

: 5.00.7,30.10.00

Rubí Palace 3 LagoNess 4.15.6,15,815,1015

Rubí Palace i Fourrooms :: 445,6.45,845,1030

Rubí Palace 5 Dos por el precïo de una • 430,6.30,830.10.30

S íí %

Rubí Palace 1

5 ï a ft s g o l l e s d e

Thequest

d i si s *t h l c

1230

Rubí Palace 2 DoreJe re^de el ainor::. 1230

Rubí Palace 3 LagoNess i Í2-15

Rubí Palace 4 Four rooms 12.30

Rubí Palace 5 Condenada 12.15

Cinean

S A B A Ü E t i

Oracula. un muerto muy... 4.00,6,00,815,10.30

Usdoscaraade$averda<t 406,6,00,815,10.30

Cuando sal de Cuba 408,6JBO,ai5JO^O

Donde restdeai aaw , $ t & 7.45,1030

Magtaenstapa 48&«MkS.f% ®M

CüwatMres Des por et preo» d* ar* ' 4 Í : » , « W

£ut«pe FSpper , 4«,Ç»,»m«).30

Principat Cmxamj^tit ^^^SmS^92^MM

fl&ntfe Ttoçm1$"ï%&^& ^ ' 418,6^0,8.30.1050

AVENTURAS EM LA CORTE

DEL REY ARTURO

Director: Michael (iottlieb. Intèrprets: Thomas lan Ni-cholas. Joss Ackland. Sales: Kix Macià, Knrsaal. l 'n adolescent californià viatja en el temps fins a la

cort del rei Artur.

Director: Tim Bennett. Intèrprets: Sandra Bullock, Denis Leary. Sales: Principal (Sabadell). Kix Macià, Rambla (Ter­rassa).

Kursaal

AüçntBras e n ia ^^ &j feyArturo

Corazones robades

Dos por ei pree-o oa jna

féSide 6 amor

1 OBMKIO salí de Cuba

C t R D A N V O U

4.40,6.40,5.46.1040

Ai#flt*8*ífi íacortedeirey... 4,30,6-15,8.10,10.45

Làsdoscafasdetaverdad 4m?.2s,m3o 430,6-20,5,20.10.20

el amor 4.15,6.30,5,45,11.00

4.50,6,35,850,1055

4.45,6.45,5.45,10.45

Cfc»*#>a&NdeCuba 435,545,8,55,11.00

Baspetetpreetodeuna 5.00,6.50,8.35.10.40

DíàCuíà, un muerto muy.. 4.40,6.30,850,10.60

4.25.6.2Ü,8ÍM0J&

T t S R S S S »

r^|»ec«ïdetjfia

Dos lladres d'obres d'art busquen comprador en una illa aristocràtica.

Director: Jocelyn Moor-house. Intèrprets: Winona Ryder, Anne Bancroft.

Sales: Rubí Palace, Cine-art, Eix Macià i Kursaal. I Ina noia intenta decidir si accepta o no una proposta de matrimoni.

DOS POR EL PRECIO DE UNA

Director: Andy Tennant . Intèrprets: Kristie Alien,

Steve Guttemberg. Sales: Rubí Palace, Cine-art-tres, Kix Macià, Princi­pal (Terrassa), Kursaal. I na òrfena trapella i una educada hereva es conei­xen durant unes vacances.

DRACULA, UN MUERTO MUY

CONTENTO Y FELIZ

I )irector: Mel Brooks. Intèrprets: Leslie Nielsen, Mel Brooks, Ami Vasbcck. Sales: Sant Cugat, ( ancart. Kix Macià, Kursaal. I .'atractiu comte Dracula es trasllada a I .ondres per per­seguir dames victorianes.

FUPPER

Director: Alan Shapiro. In tèrpre ts : Paul I logan, Klijah Wood. Sales: Kuterpe, Kix Macià, Kursaal. I n noi passa unes vacan­ces avorrides amb el seu oncle, que es dedica a pes­car. Les coses canviaran quan conegui el dofí Klip-per.

GOOFYEHUO

Director: Kevin Lima. Dibuixos animats. Sales: Sant Cugat, Eix Ma­cià, Rambla (Terrassa) , Kursaal. Goofy organitza un viatge per acostar-se al seu fill.

LAGONESS

Director: John 1 Icnderson. Intèrprets: Te d Danson, Jo-ely Richardson. lan Holm. Sales: Sant ( àigat. Rubí Pa­lace, Principal (Terrassa). Kursaal.

I n doctor en /ooloiiia rep Tencàrrcc de demostr.-.r i]ue no existeix el monstre del llac N'ess.

MÀGIA EN EL AGUA

Director: Rick Ste\enson. Intèi'|irets: Mark Harmon, I larlev Jané Ko/ak. Sales: (aenarr. I na nena passa les vacan­ces en cl llac d'un poble amb el seu pare psiquiatre, que s'adona que els habi­tants del lloc estan afectats per una estranya psicosi.

THEQUEST

Director: Jean-( llaude van Damme. Intèrprets: Van Damme. Roger Moore, Janet (iunn. Sales: Rubí Palace, Rambla (Sabadell), Kix Macià. Ram­bla (Terrassa), Kursaal. Un trapecista dels anys vint s 'embarca en un vaixell que és atacat per uns pira­tes. Quan veuen les seves habil i tats , el convencen pe rquè participi en una c o m p e t i c i ó c e n t e n à r i a d'arts marcials.

I ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 8 1

M ) l i l e - s \ I . / \ Nil 1

O S A v N T CUGAT ESTRENA ESTRENA

4.00 - 6.05 - 8.15 - 10.25 DISSABTE «GOLFA-: 00.30 APTA

Tots els SESSIONS «

2a SETMANA

4 . 1 5 - 7 . 0 0 - 10 .05 DISSABTE «GOLFA.: 00.30 APTA

4 .00 - 6 .05 - 8.05 - 10 .05 APTA

»

2a SETMANA

4.30 - 7.15 - 10.00 DISSABTE -GOLFA-: 00.15- APTA

Dissabto dia 29 a los 00.15 «golfa»: La Corentonia en V.O. / Dissabte dia 6 «golfa»: Jana Eyro an V.O.

EJCINESR Al • t r v · i d l l ' u p t c t l d o r

Q Pàrking

2h. gratis

38 SE ÍHl 33 S3 Carnet d'estudiant

universitari Carnet més

grans 65 anys Accessos

minusvàlids Carnet Jove

Venda anticipada

Reserva perteUfo* SS90941

PopSnack

Divendres, 28 de juny (k 1VW>

ÜS4CANTONS

La Novel·la Cap X i V 35

- F lH ARI) JKN'KR •

Abans d'obrir els ulls al nou dia, Odó Taltavull va sentiren el record pro­per de la nit passada Ics paraules

de la Montse i cl rebombori que van cau­sar amb les reaccions irades dels seus pa­res, la indiferència d 'en Jordi i la clara oposició de l'Oriol, que va arribar a insi­nuar que tothom sabia que la tal Núria era una fastigosa tortillerti, qualificació que la Montse va rebutjar mentre titllava el seu germà de feixista immund i mas­clista. El sopar, doncs, havia acabat com el rosari de l'aurora i, quan en Jordi i l'O­ci ó es van desitjar bona nit a les dotze to­cades, era molt clar que la trobada amb el pare Andreu seria per dir-li, categòrica­ment, que no volien saber res, ni gens ni mica, d'aquella maleïda família.

El pis que havia llogat l'Odó Taltavull era un petit apartament de setanta metres quadrats situat al Parc Central i al carrer de Salvador Dalí. Aquestes dues caracte­rístiques li feien certa gràcia: una re­ferència a Manhattan, sempre emblemà­tic però en els últims anys més mitificat per les pel·lícules de Woody Alien, que era un dels seus directors preferits, junt amb el nom del pintor surrealista empordanès que des de molt petit havia estat una mena d'obsessió difícil d'explicar.

Des de Ics finestres podia contemplar la serra de Collserola amb cl nou sky line de la torre Fostcr i el parc que la ciutat de Sant Cugat tenia des feia més de dos anys. Un emplaçament realment privilegiat que li havia arribat gràcies a la filla d'un antic company d'estudis que, des de feia molts anys, vivia en aquell indret del Vallès Oc­cidental.

Va arribar al Parc Tecnològic del Vallès, ja dins del terme municipal de Cerda­nyola, cap a les nou del matí. Després d'una bona estona, el gerent de l 'empre­sa on -suposadament- el cap tècnic feia espionatge industrial, el va rebre per in­tentar introduir-lo en tots els processos de fabricació, com si es tractés d'un client potencial molt important. A més, li va ex­posar, alhora, les seves sospites i el destí que ell creia que tenien aquestes accions infamants de l'alt empleat. Però el temps passava i, com una sobreimpressió que generava una estampa difosa, eixien en el seu pensament les imatges de Beren­guer de Saltells amb malèfic somriure, de la seva neboda Núria agafada de la mà d'una Montse amb cara de fervor i de l'es­posa del seu amic Jordi, Montserrat, amb l'horror pintat als ulls, mentre Johannes SeeUndGlas s'ho mirava amb sornegue-ria des de l'hamaca penjada en el jardí. Les darreres paraules del gerent, un home gras amb un bigoti retallat meticulosa­ment, van ser de caràcter apocalíptic la-

On retrobem el pare Andreu al Centre Borja quan els socis Odó i Jordi van a dinar amb

el propòsit de fer-li saber que no continuaran la persquisició

Mònica J*nar

boral envers el seu assalariat. Després d'anar al despatx de Torre Blan­

ca, que li quedava de pas per arribar al Centre Borja, a fi i efecte de revisar les possibles novetats que hi hagués des de la tarda anterior, Odó va fer cap al notable edifici que albergava les facultats de Fi­losofia i Teologia de la Companyia de Je­sús, instal·lades a Sant Cugat del Vallès des de 1949. En aparcar el cotxe, va veu­re que Jordi Puig ja havia arribat i, en efecte, se'l va trobar a la recepció esperant que els donessin l'autorització per entrar a veure el pare Andreu, que ja estava avi­sat. Van passar pocs minuts quan la figu­ra inconfusible del jesuïta avançava per l'àmplia sala de recepció amb els seus passets regulars i el somrís tímid caracte­

rístic en el rostre afable. -Estimats Jordi i Odó -els abraçava po­

sant-se de puntetes- . Quina alegria, qui­na immensa alegria poder retrobar-nos tots tres!

Van entrar fins a arribar al menjador, una sala espaiosa ocupada gairebé tota per gent molt diversa: jesuïtes que tenien el centre com a residència, clergues visitants, joves estudiants que utilitzaven la residència com a lloc per preparar els exàmens i la comissió de la propera Universitat de la Pau, que tenia per seu el centre i que es­tava previst que tingués lloc el mes de ju­liol. Afortunadament, es van situar en un racó de l'habitació, una mica protegits d'o­relles tafaneres.

-Tenia moltes ganes de parlar amb tu...

-F I parc Andreu s'adreçava a Odó-. \hir \ aig rebre una visita singular i molt signi­ficativa!

-Ah. sí! -Odó s'abocava sobre la taula-. Qui era?

-Fscolti , pare Andreu... - F n Jordi es va avançar a Ics explicacions del jesuïta-. No m'agrada gens haver de dir-li això, però després de considerar-ho molt ahir a la nit. l'Odó i jo hem decidit que no... - l i s notava la incomoditat de l'antic alumne davant del mestre estimat sincerament-. Bé. és dur dir-ho, però és inevitable: hem deci­dit no continuar amb aquesta mena d'in­vestigació.

El capellà se'l va mirar incrèdul, després va girar la cara cap a Odó, que va fer un gest de "a mi que em registrin".

-Doncs em sap greu... sí, molt greu, per­què jo confiava totalment en vosaltres. En qui, si no?

Es va fer un silenci enutjós que van in­tentar pal·liar a base de mastegar a cons­ciència les patates bullides amb mongetes tendres que els havien servit feia uns ins­tants.

- I digues, Jordi, com està la família? -va dir amb tota naturalitat i afecte el pare An­dreu, després del llarg silenci. - N o jugo! -l'afirmació va sorgir de l'O­

dó, que cada cop estava més nerviós-. Ho sento, Jordi, però no puc fer-ho! -Però tu ara què t'empatolles, home! -Escolteu, escolteu, fills meus! No vol­

dria ser la causa involuntària d'una baralla entre vosaltres... Després de tants anys voldria que el record que podeu tenir de mi, d'aquells anys al col·legi dels jesuïtes de Barcelona, restés sense malmetre's com una formosa imatge del passat, immarce-siblc!

Fi havia tocat la fibra sensible. F n Jordi quasi Ilagrimejava i l'Odó va saber que allò estava fet. "Cony de jesuïta!", va pen­sar rient per dins i congratulant-se per la capacitat dissuasiva del pare Andreu.

-Deixem-ho córrer, li ho prego... Real­ment, no podem fer una cosa així, Odó! -va dir en Jordi amb convicció, dirigint-se al soci, que ara se'l mirava com aquell que veu visions- Expliqui'ns qui el va visitar ahir i veurem què cal fer a partir d'aquest moment. Endavant!

- C o m sabeu, jo estic a la Biblioteca, col-laboro amb la revista especialitzada Stud'ui Piipyrolugka, amb més de trenta anys de vida i una projecció internacional consi­derable. Bé, doncs ahir a la tarda treballa­va en l'evangeli copte de sant Joan, una peça excepcional del segle V, quan cl ser­vei va venir a buscar-me perquè hi havia dos senyors que volien parlar amb mi. -Pausa- . Eren el secretari de Saltells i un tipus amb indicis clarament mafiosos.

CTots els personatges que apareixen en aquesta novella són ficticis)

36 EIS 4 CANTONS

Setmanari de Sant Cugat del Vallès

Divendres. >X de juny de IW6

EKANCKSC CARBÓ

- Sant Cugat -

Se sent santeugatenc de cap a peus. Aquesta vila l'ha vist néi­xer i créixer. Ja als sis anys va ballar per primera vegada el Paga-li Jof/n i des de fa molts anys organitza i és una de les ànimes d'aquest ball que ha es­devingut tradicional i torça es­perat en el marc de la testa ma­jor.

-D 'on li ve l'afició al folklore? - "Quan era petit vivia al carrer

Castellví. Kl Club Muntanyenc, que aleshores estava a la plaça Oetavià, tenia un esbart com a secció. Molts dies, jo anava a veure com ballaven i a poc a poc em va anar agradant.

- Q u è té el folklore i en parti­cular el ball que l'atregui tant?

- " S e g u r a m e n t jo sóc massa romàntic: buscar i saber trobar parella, dominar els ball i voler-hi tornar, parlar tot dansant i enamorar-se sense saber com, tot això dóna a la dansa un cai­re fantasiós que m'admira.

- I vostè quan va començar a ballar? -"Jo de ben jove, encara no te­

nia la vintena, ja ballava.i balla­va. Has de considerar, però, que als sis anys ja havia ballat a la Unió el Paga-li Joan.

- Q u è tenia aleshores que avui no té aquest ball? - " L a música, els passos, el fet

d'anar mudat i ballar en parella davant les autoritats són aspec­tes que no han canviat. Abans, però, no fèiem assajo.? previs i

ASENSI GIMÉNEZ RODRÍGUEZ A Sant Cugat ha fet de tot. Sempre ha estat vinculat a escoles, entitats, empreses i aspectes que han afectat la vida santcugatenca. Ha tingut, però, una especial debilitat pel folklore i, de ben segur, sense ell el Paga-li Joan no hauria arribat on és.

"Qui no balla el 'Paga-li Joan' no es pot sentir santeugatenc"

no sempre ballàvem al mones­tir." -Pe rò l 'estructura actual des

quan existeix? - "Ara fa trenta anys que els

nens i nenes hi prenen part. I en fa deu, des de l'any del seu bateig, que els gegants tanquen el Paga-li Joan. Des de principi de juny es fan els assajos a pri­mera hora amb els més menuts i després amb els grans.

-Qu i balla el Paga-li Joan} - " G e n t de totes les edats i de

molts orígens. Darrerament gai­rebé el 50% són joves, fet que ens anima i confirma la consoli­dació del ball. La majoria són gent que fa anys que viu a Sant Cugat, si bé també n'hi ha que fa poc que s'hi han instal·lat."

- E l troben complicat? - " L a veritat és que la majoria

agafen els passos el primer dia. S'ho prenen amb força interès i sobre el mateix estil hi munten les formes. N o volen fallar i sa­ben que el dia 29 seran el punt de mira i de xafarderia de mol­ta gent."

- I per què el ballen? -"Molts per tradició. Ja ho han

fet molts anys. Altres per rep­tes personals i tots perquè han sentit que qui no balla el Paga-li Joan no es pot sentir santeu­gatenc." - I quan deixarà aquesta feina? - " N o em preocupa el futur.

Gent de l'Esbart que coneix el ball continuarà la tasca. Però, mentre a mi m'agradi tant i aju­di a la gent espero poder conti­nuar col·laborant-hi".

Asensi Giménez és el professor de ball del Paga-li Joan / està molt content que aquesta dansa tradicional es recuperi entre els santeugatencs. Voto: XAVIER I.ARROSA

Nom: Asensi (Jiménez Rodríguez Lloc i data de naixement: Sant Cugat del Vallès, 30 de maig de 1943 Estat civil: casat amb dos fills Professió: mecànic Aficions: córrer i el folklore l'n llibre: Viven. "Em va impressionar molt" l'na música: "M'agrada tot tipus de música però destacaria la tranquil·litat que em dóna escoltar Vivaldi" Màxima aspiració: "Veure els fills casats i col·locats"

TffVsfcïyAL. s-fa T O R R O E L L A DE M O N T G R Í

Costa Brava ~ 1996

MÚSICA M E M B R E D E L ' A S S O C I A C I Ó E U R O P E A D E F E S T I V A L S

del T3ÍuM d 22 d'agost

Dissabte, i} de juliol i.foo/i.ooo/soo PTA

G U A N Y A D O R S D E L III C O N C U R S INT. D E C A N T JAUME A R A G A L L Amparo García, piano Osias Wilcnski, piano

Àries d'òperes italianes i franceses

Dissabte, 20 de juliol S.ooo/í.soo/3.000 PTA

Jaume Aragall, tenor

Hye Jin Kim, soprano

Amparo García, piano

Quella fiamma che m'accende (tenor) MarceUo Dolente immaginc di figjía mia (tenor) Bellini Malincunia, ni nia gentile (tenor) Bellini Solc e amorc (tenor) Pnccini Terra e marc (tenor) Paccini L'esule (tenor) Rossini Lascia ch'io pianga (soprano) Handel

Stornello (soprano) Verdi L'Orphélinc du Tyrol (soprano) Rossini La Chanson de Zora (soprano), de Pécbès de vieillesse Rossini Di pescatore ignobilc (duo), de I.ucrezia Borgia Donizetti Pouríjuoi me réveillcr? (tenor),

de W'erther Masseuct Sí, Mi chiamano Mimí (soprano),

de IM Bobéme Pnccini AIIor...dirgli vorrei (tenor), de Le Villi Paccini Pour notre amour (soprano),

de Guillaume Teli Rossini Vienni la serà (duo), de Madame Butterfty Paccini

Divendres, 2 d'agost s.500/2. joc.//.000 PTA

ORQUESTRA DE CAMBRA MARTINU (SOLISTES F I L H A R M Ò N I C A N A C . DE B R N O )

Lubomir Cermak, concertino director

Octet per a quatre violins, dues violes i dos violoncels, Op. 20 Mendelsshon Simfonia Bcnda

Suite per a cordes, Op. 3 Janícck Divertiment per a cordes, K. 247 Mozart

Dilluns, f d'agost j.100/2.100/1.000 PTA

REIAL O R Q . DE CAMBRA D E SUÈCIA Mats Liljefors, director

Anna Maria Siren, molí

Ulf Bjurenhed, oboè

Don Juan, música de ballet Glnck Simfonia mim. 44, Fúnebre Haydn Oinc. per a violi, oboè i cordes, BWV 1060 Bach Simfonia núm. 28, K. 200 Mozart

Dijous, 8 d'agost f .000/3.s00/2.coo PTA

S I M F O N I A VARSÒVIA Eugca Prokov, director

Jian Wang, violoncel

Suite txeca, Op. 39 Dvorak Concert per a violoncel i orquestra, Op. 129 Schumann Adagio per a cordes, Op. 11 Blocat Simfonia núm. 40, K. 550 Mozart

Diumenge, 11 d'agost 3.100/2.100/1.000 PTA

Joaquin Achúcarro, piano

Dues gavotes Sis peces, Op. 118 Gaspard de la nuit Tres peces de Goyescas

Brahms Brahms

Ravel Granados

Dimarts, 13 d'agost 4.000/3.000/1.300 PTA

GABRIELI C O N S O R T s PLAYERS Paol McCreesh, director

Reconstrucció de la missa festiva de Pasqua de la Capella Reial de Maria Tudor (1553-1558) ' Sheppard-Talli»

Divendres, 16 d'agost 3.300/2.100/1.000 PTA

C O R M A D R I G A L D E B U D A P E S T Ferenc Szekcres, director del cor

H U N G A R I A N V I R T U O S I Miklos Szentheiyi, director

1.000 PTA

Stabat Matcr Pergolesi

Laudate Pueri Dominum Cooperin

Cessate, omai cessate Vivaldi

Beatus vir Vivaldi

Dilluns, li) d'agost 3.100/2.100/1.000 PTA

O R Q U E S T R A B A R R O C A DE LA C O M U N I T A T E U R O P E A Bob Van Asperen, director

Kate Clark, flauta

Bactalia Biber Concerto armonico, núm. 1 Wassenacr Concert de Branderburg núm. 5, BWV1050 Bach Suite per a cordes. IM Putain Telemann Concert per a flauta i orquestra, IV-2 Pla

Dijous, 22 d'agost 1.000/3.300/2.000 PTA

Jean-Pierre Rampal, flauta Clandi Arimany, flauta John Steel Ritter, piano

Sonata per a ducs flautes i piano J.C.F Bach Duo concertante, Op. 129 Crerny .Sonata per a dues flures i piano, K. 497 Mozart Gran trio, Op. 119 Kuhlau Sonata per a flauta i piano Martinu Grande fantasia di concerto, per a dues flautes i piano sobre un tema ò'Un ballo in maschera Hugues-Verdi

Diumenge, 21 de juliol 1.000 PTA

2111 G Ò T I C BRASS ENSEMBLE Francisco Colomina, trompeta Francisco Villaescusa, trompeta Enrique Martínez, trompa Francesc Sinche/, trombó de vares José Miguel Bernabeu, tuba

Qüestions and answers X- Montsalvatge Divertissiment G. Barboteu

* Sonades del vell record nou J. Mestres Quadrenys * Petit poema per a quintet de metall ACazurra

lour Sketches Antoni Plog Vectoriel Joan Gninjoan

' * Suite Avalon Josep Manel Rio Parejo

Dissabte, 27 de juliol 1.000 PTA

H O M E N A T G E A R. G E R H A R D IJ . H O M S : MESTRE I DEIXEBLE Olga Serra, soprano Anton Serra, flauta Emili Pascual, oioi Joan Pere Gil, clarinet Eugènia Scqacira, fagot Enric Martínez, trompa Guerasim Voronkov, piano

Quintet de vent Sis cançons populars catalanes Cinc cançons Quintet de vent núm. 2

Gerhard Gerhard

Carner-Homs Homs

Dissabte, j d'agost

Víctor Parra, violí Josep Maria Tarrassó, violí Carlos Seco, viola Lluís Heras, violoncel Jordi Masó, piano

Quintet amb piano, Op. 1, núm. 1 Dohnanyi ' Quintet amb piano Albert Llanas ' Quintet Lluís Gasser

1.000 PTA Divendres, 9 d'agost

G R U P O M A N O N

Víctor José Ambroa, violí José Lluís Estellés, cL·rinet Amparo Lacruz, violoncel Andreu Riera, piano Salvador Martínez, flauta

Trio per a violí, violoncel i piano Yves Canvas Josep Maria Guix Simfonia de cambra, Op. 9 Schoenberg

' Estrenes

M s M O Ml s | ( \1 Dl DK \ l ) \

\ l I'l l'.l K l \ l \ \ I II

Diumenge, 4 d'agost Entrada gratuïta

LA HISTÒRIA D E BABAR, EL PETIT ELEFANT, DE FRANCIS P O U L E N C

Joan Rubinat, piano

Dolça Vilallonga, narradora

Diumenge, 14 de juliol Entrada gratuïta

CAPELLA A C A D . D E B A R C E L O N A Fernando Marina, director

Obres de Britten, Barber, Elgar i Nielsen

Dilluns, 22 de juliol Entrada gratuïta

Josep Ramon Sancho, clarinet Jan Gruithuyzen, piano

Obres de Rabaud, Schumann, Martinu i Lutoslavski

Dimecres, 7 d'agost

Sebastià Bel, percussió

Entrada gratuïta

Obres de Bach, Colgrass, Guinjoan, Carter, Musser i Stout

Entrada gratuïta Dilluns, 12 d'agost

Xavier Laso, piano Marc-Antoni Mas, piano

Obres de Scarlatti, Beethoven, Ravel, Debussy i Bartok

Dimecres, 14 d'agost Entrada gratuïta

Assumpta Mateu, soprano Mireia Casas, soprano Rosa Mateu, soprano Vicenç Esteve, tenor Osias Wilenski, piano

Programa per determinar

Dissabte, ij d'agost Entrada gratuïta

D U O B E R G E R A C Karin Scholz, guitarra Pcter Ernst, guitarra

Obres de Scarlatti, Sor, Kalbcrer, Ginastera, Walter i Burkhart

Diumenge, 18 d'agost Entrada gratuïta

Rosario Hernandez, violi

Mac McLure, piano

Obres de Mozart, Brahms i Ravel

Dimarts, 20 d'agost Entrada gratuïta

Pablo de Naveran, violoncel

Alessandro Tornincasa, piano

Obres de Beethoven, Cassadó i Debussy

Dimecres, 21 d'agost Entrada gratuïta

Yukary Cousineau, violí

Mac McLure, piano

Obres de Telemann, Rodrigo, Ysaye, Brahms i Piazzola

Dissabte, 10 d'agost

HERR TARTÜFF'Alemanya, 1925) Friedrich Wilhelm Murnau, director Amb Emil Jannings i Li] Dagover Música segons lavo.de Giuseppe Becce Ulrich Rügner, piano

too PTA

( K M D l ( I M \ ! \ M l M< \ I

Dijous, 2$ de juliol 300 PTA

LA V E R B E N A D E LA P A L O M A (Espanya, 1935) Benito Perojo, director

Amb Roberto Rey i Raquel Rodrigo Música aV Tomés Breton Llibret de Ricardo de la Vega ORQ, FiLARMÓNlCA DE MADRID J. Estevarena, director

Dimarts, 6 d'agost 300 PTA

OLVIDAR MOZART (Alemanya, 1985) Slavo Luther, director Amb Tidor i Catarina Raake Música dt-W-A. Mozart

Dimecres, 14 d'agost 300 PTA

LA F L A U T A M À G I C A (Suècia, 1974) Ingmar Bergman, director Amb U. Cold, J. Kostlinger i B. Nordin Música i W A Mozart

Del 16 de juliol al 24 d'agost

Claustre de professors:

Vicenç Vttt» flauta, Joan Enric Lluna clarinet, Jan Gmïthuyzen piano (com a inst. de cambra), Jaume Aragall cant, Xavier Joaquin percussió, Joaquin Achncarro piano, Fèlix Ayo violi, Enrique Santiago viola, BanW AMuWsrn violoncel, Arran Pierri guitarra

Del 7 al IJ de juliol

PRESIDENT: Jaomc Aragall / JURAT Losgi Aha Tenor, Laos ntrarez Bartolomé President de la Asociación Asturiana de Amigat de la òpera, Bonaldo Gtaioed Baix. Mima Lacaaabra Soprano. Presidenta de l'Associació Amia de l opera de Sabadell, Eduardo Locas Assesor mèdic, Antoni Ros Marbe Director d'orquestra. Director artístic del Teatro Real de Madrid, EanfioSagi Director artístic del Teatre de la Zarzuela de Madrid, Alberto Zcdaa Director d orquestra. Ex-director artístic de La Scala de Milà

ORGANITZA

JMATdM

joventuts Musicals de Torroella de Montgrí

COL·LABOREN

Germans Radresa SA, Parròquia Sant Genis, Jorquera Pianos, Bósendorfer, Catalunya Música, The British Cooncil, Goethe-lnstitut Barcelona, Costa Brava Girona, Fundació: Girona, Universitat i Futur, Centro para la difusión de la Música Contemporànea, Associació Catalana de Compositors.

PATROCINEN AJUNTAMENT DE TORROELLA DE MONTGRÍ

FUNDACIÓ CAIXA DE CATALUNYA ^ f e

f~3k Diputació de Girona

ÍGene aíríaf óo Caíakjrya Departament de Cultura Departament de Comerç, Consum f Turisme

i(\ ]f) i 0 t T l - E N T R A D E S

EL PUNT / Estiu 1996 XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA / 3

L'ENTREVISTA. mJaumeAragall

Una figura cabdal dins les diferents vessants musicals que es duen a terme a Torroella és el tenor Jaume Aragall. La seva participació com a professor en els cursos internacionals, com a intèrpret dins la programació del festival i com a artífex del Concurs Internacional de Cant que porta el seu nom, han produït un nexe d'unió indivisible entre la vida musical de Torroella i aquest artista constantment admirat als més grans teatres lírics i escenaris de tot el món.

J A U M E ARAGALL. Tenor, president del jurat del Concurs Internacional de Cant Jaume Amgaü

«El que realment Importa d'un cantant és la seva sensibilitat»

Jaume Aragall manté una vinculació molt estreta amb cl festival torroellenc. Foto: BARCELÓ.

LLUÍS TRULLÉN • —El públic podrà admi­rar Jaume Aragall a Torroe­lla de Montgrí en tres dis­ciplines diferents. La prime­ra d'elles, com a president d'un jurat realment excep­cional dins la tercera edició del Concurs Internacional de Cant Jaume Aragall. Com es forma un jurat d'un concurs com aquest?

—«Sempre intentem bus­car persones assequibles. L'anem formant al costat de Sílvia Gasset (direcció ar­tística del Festival) i Josep Lloret (direcció tècnica) fins a trobar un jurat que ofereixi categoria al concurs. En aquesta tercera edició tor­nem a comptar amb Emilio Sagi, director artístic del tea­tre de la Zarzuela de Ma­drid. Un membre fix del ju­rat és Eduardo Lucas, un otorrino que és especialista en tot el que es refereix a cordes vocals. Enguany tam­bé tenim en el jurat el tenor Luigi Alva. Busquem un ju­rat variat en el qual hi hagi directors de teatre, cantants o directors d'orquestra, com són Alberto Zedda o Antoni Ros Marbà.»

—Pel que fa als aspirants destaca, tal com va succeir en la passada edició, una nodrida presència de can­tants coreans...

—«Els cantants coreans són bons i estan molt ben preparats, amb una base ad­quirida al seu país que pos­teriorment l'han consolidat amb estudis a Itàlia i a Es­panya. [Per definir-los, Ara­gall ofereix un símil tennís-tic: 'Són grans passadors de pilotes, però els costa pujar a la xarxa'.] El que realment importa d'un cantant és la seva sensibilitat, la seva ma­nera de cantar. El que ve­ritablement impressiona és un color de veu de primera qualitat, complementada amb sensibilitat. Que quan canti succeeixi alguna co­sa...»

—Part dels aspirants a ob­tenir premi en aquesta ter­cera edició del concurs, que se celebrarà entre el 7 i el 13 de juliol, ja han iniciat la seva carrera com a pro­fessionals...

—«Alguns dels cantants que es presenten al concurs ja han trepitjat escenari; això sempre ha passat als con­cursos. Quan vaig presen­tar-me als concursos de Bil­bao i Bussetto, també vaig trobar-me amb cantants que ja havien actuat en un tea­tre.»

—El concurs ofereix als guanyadors a més de premis en metàl·lic una actuació al Palau de la Música Cata­lana.

—«Som un concurs jove però segueix el camí de ser un certamen summament

important. El que és ben cert és que ha nascut en un període, econòmicament parlant, dolent i difícil. Però tenim persones, institucions (com el cas del Departament de Comerç, Consum i Tu­risme, entre d'altres) que sempre han donat suport al concurs.»

—Vostè oferirà un con­cert el dissabte 20 de juliol al costat de la soprano Hye Jin Kim, acompanyats de la pianista Amparo García. una setmana després que els guardonats de la present edició del concurs siguin els protagonistes en la inaugu­ració del festival. I com sem­pre succeeix quan vostè can­ta, és previsible una gran mobilització de públic: fans, autocars que vénen de tot arreu...

—«Això són les coses que mantenen viu un cantant, cal fer vibrar el públic. Fa poc vaig cantar a Tolosa de Llen­guadoc Madame Butterfly, en un espai adaptat com a se­gon teatre de la ciutat i amb capacitat per a unes dues mil persones. Hi havia qua­tre autocars vinguts expres­sament de Barcelona.»

—Els recitals de cant re­sulten més destacats fer-los en solitari o compartint es­cenari al costat d'altres veus?

—«Vaig cantar a Munic, a l'Hercules Saal, el primer recital en solitari acompa-

L.T. • Seguint la tradició de les dues darreres edicions, el ju­rat del III Concurs Inter­nacional de Cant Jaume Aragall, que un any més pre­sidirà el mateix tenor, estarà format per personalitats es­tretament vinculades als di­ferents camps del món de la lírica. El tenor italià Luigi Alva, amb una de les ca­rreres operístiques més ex­traordinàries i aplaudides internacionalment de les úl­times dècades, el baix Bo-naldo Giaiotti, un dels més grans intèrprets dels papers de les òperes de Verdi i de les òperes veristes que han esdevevingut referència obligada dins la història de la lírica o el prestigio di­

nyat de piano de la meva carrera. Hi havia crítics de tot Europa. Fins i tot un crític de Viena va escriure: 'Aragall: el quart tenor? No, el primer.' De totes maneres considero que per un can­tant, i pel mateix públic, és

rector d'orquestra català i actualment director artístic del Teatre Real de Madrid, Antoni Ros Marbà, són tres dels integrants del jurat en aquesta tercera edició del concurs. Luis Alvàrez Bar­tolomé, president de l'Aso-ciación Asturiana de Ami-gos de la Òpera; Mirna La-cambra, soprano i presiden­ta de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell; Emili Sagi, director artístic del Teatro de la Zarzuela, de Madrid; Alberto Zedda, director d'orquestra i exdi-rector artístic de La Scala de Milà i finalment, Eduar­do Lucas, assessor mèdic, completen el jurat del con­curs, que es celebrarà entre els dies 7 i 13 de juliol.

bo que faci un recital, bé en parella o acompanyat de més cantants, tal com fa Plà-cido Domingo. Permet que sigui més distret, que sigui mes variat. A Munic vaig afrontar un programa amb obres de dos autors barrocs, Caldara i Marcello, comple­mentat amb àries i cançons de Rossini, Bellini, Verdi, Tosti, Cilea, Puccini, Cur-tis..., cançons de cambra d'a­quests compositors. Més en­davant m'agradaria incloure en els meus recitals cançons de Morera.»

—Què pot dir-nos sobre la soprano Hye Jin Kim, que l'acompanyarà en el recital previst pel dissabte dia 20 de juliol?

—«Té un exquisit gust vo­cal, és una veritable profes­sional, i ja vaig cantar amb ella al Palau el duo de Ma­dame Butterfly. És una can­tant ben preparada. Tinc previst tornar a cantar amb ella dins la pròxima tem­porada de Palau 100 i també a Mallorca, en un programa integrat per obres de diver­sos autors a la primera part i la segona dedicar-lo mo­nogràficament al Faust de

Gounod, en el qual també participarà el baix Stefano Palatchi.»

—Com treballa les classes magistrals que imparteix a Torroella?

—«Deixo que el cantant canti de dalt a baix una ària i després treballem sobre ella els problemes vocals de­terminats. Si no té proble­mes ens dirigim a qüestions expressives. I la millor ma­nera d'exemplificar aquestes qüestions és cantant un ma­teix l'ària que interpreta l'a-lumne. Però això molts cops he hagut de cantar de so­prano lleugera. Un dels as­pectes fonamentals és la dic­ció. En el cant resulta fo­namental la manera de dir, la pronunciació en francès, les dobles consonants en italià.»

—Sempre resulta adequat el repertori escollit pels alumnes?

—«Molts cops el que vol cantar estudia un repertori que no és adequat per a ell. També forma part de les classes magistrals acon­sellar repertori, sobretot perquè hi ha molts cantants que volen córrer massa.»

Un jurat de prestigi

Setmana ELS4CAlVrfJ>S Divendres, JX de juny de 1996

L ' e v o l u c i ó d e l t e a t r e a m a t e u r l o c a l

La història

Del teatre parroquial a la reivindicació social

locals parroquials de Sant ( àigat: aquí podrien veure un teatre gai­rebé clandestí, impensable a les sales comercials.

Abans d'arribar a aquest pmra-gonisme de l'Agrupació Mara­gall. però. encara passarien deu anvs. Kl principi del canvi va ser l'arribada accidental d'Krncst Xaté al grup, al 1959. "Kl que vaig trobar era teatre parroquial,

, - , , / i el país necessitav a par-l·.ls locals l '

Sn.\ i \ Bvkkosn

Kl casal parro<|uial va ser. al 1949, cl nucli tic germinació d'u­na nova etapa de l'activitat teatral de Sant ( àigat després de la gue­rra. Tant el grup parroquial com l'agrupació artística de la Unió Santcugatenca van posar en es­cena les primeres peces en ca­talà. Kls quadres d'actors havien

de ser només de r./s /o/ai.s . ., .

nines, o homes sols. . lar clar , recorda. \a ac-i els / ' * « i les co- parroquials van c c p t a r d c d ] r ^ | r c „ , c s

ser Fescenari on obres, t. .t i que "no era va néixer el teatre home de teatre, però sí

reivindicatiu m o l t aficionat" i amic d'Kstevc Polls, que tre-

de FAgrupació

mèdics inole i iM\ es

eren l 'únic permès.

L'activ i tat es va manten i r in tensa-

ac i nvnipatiu . . . , . . , . ,. ment durant tot el ballava amb Nuna Ks-1949, però la trono- Maragall, que p e | t a r 0 r f c o (;rac i enc .

lògia marcada pel portava fins Durant cinc anys, Na-llibre S'aixeca cl teló a Sant Cugat els té va continuar fent "el (escrit per Joan Tor- crítics barcelonins t e a t r c c l u c e ' rector vo­

lia", codirigint amb Ku-geni Canas. No va ser

fins a l'època del Concili Vaticà

tosa amb motiu de la inauguració del Tea-tre-auditori) assenyala un salt fins al 1955. L'any següent Eugeni Cana impulsava de nou el grup sota el nom d'Agrupació Teatral Maragall. Així es posaven les ba­scs per a un teatre independent que arrossegaria els intel·lectuals i els crítics de Barcelona fins als

II que la permissivitat relativa del moment va permetre recon­duir la situació. Al 1966, "quan feia deu anys que es representa­va a París", l'Agrupació Maragall va fer La cantant calba, d'Kugòne Ionesco. Va ser el tret de sortida.

La cantant calba va manar. al 1996, la turca orientació de l'Agrupació Maragall. Foto: del llibre S'aixeca el teló

Després van venir Eh justos, d'Al­bert Camus, Terror i misèries del Tercer Reich, de Bertolt Brecht, o Aporta tancada, de Jean Paul Sar-tre, dirigida per Joan Llamas.

Quan Naté va deixar el grup, M. Dolors Vilarasaii va reilançar-lo, al 1971. Va començar amb Muntatge poètic-sobte textos de Salvat-Papasseit, Kspriu i Joan Oliver- i va continuar amb Els herois i les grandeses, de Pitarra, L'inspector, de Gògol, i L·s mos­ques, de Sartre.Va ser l'època en

què també treballava a l'agrupa­ció Emma Vilarasau, ara amb una carrera consolidada com a actriu profesional.

La línia estètica i política de les obres que es feien als locals pa­rroquials havia canviat molt, "i aquest va ser el problema", as­senyala Vialarasau. Mossèn Juli els va desnonar a final dels setan­ta i, malgrat els intents de de fer teatre de carrer, al novembre del 1979 es presentava l'Enterrament de l'Agrupació Teatral Maragall.

Van venir, aleshores, uns anys de transició amb espectacles de Vilarasau i, després, del grup de teatre de la LInió i del taller tea­tral de l'Esbart Sant Cugat. L'è­poca actual del teatre amateur de Sant Cugat no va començar fins al 1988, quan es va crear Fila Zero. Joan Llamas, que havia es­tat a l'Agrupació Maragall, en va proposar la resurrecció a través d'aquesta nova companyia, que després adquiriria, però, perso­nalitat pròpia.

Kl futur

La sala de la Unió Santcugatenca

com a possibilitat

S.B.

Kl director del ( ientre ( àiltu-ral. Tomàs S c i v va tocar el punt feble de les infraestruc-tures culturals de la ciutat en la seva anàlisi del cicle de Petit cabaret al Teatre-auditori. "lla q u e d a t demos t ra t - d e i a - q u e San t (aigat necessita una

Les entitats esperen que el

teatre del carrer

Anselm Cl avé es remodeli per

utilitzar-lo amb afegia S e i x - tot regularitat i que Ponsa- és que es po

depèn de la volun- els seus muntatges sin d'acord, i després tat dels propietaris assoleixin més s n a ^ e plantejar com de la Unió". > _ /_ __•_..._.. ha de ser un teatre

La frase va resultar un ressort automà­tic. Ernest Naté, membre de

segona . i assenya­lava el teatre de la l nió Santcugatenca com a espai idoni. "De tota manera

només I- ila / c ru . Però la proposta topa. d 'en­

trada, amb la necessitat de re­organitzar el funcionament de l'entitat en les últimes dèca­des. Kl dissabte a la nit. la sala està ocupada pels populars balls de la Lnió. A més, les

idees innov adores de Naté necessitaven el consens de la testa de la junta.

"El primer que cal -adverteix la tinent d'alcalde de Serveis Persona l s , À n g e l s

la junta directiva de la Unió Santcugatenca, i home de tea­tre des que al 1959 va entrar en contacte amb l'Agrupació Maragall, va voler puntualitzar: durant l'últim any, la junta de l'entitat ha iniciat negociacions amb l'Ajuntament per elabo­rar el possible projecte de re-modelació de la sala del carrer Anselm Clavé, que ara utilitza

ressò a la ciutat que, sobretot, hauria d'estar a disposició de

les entitats." Naté assegura que la resta

de la junta, incloent-hi el pre­sident, Jesús Gonzàlez, "ja estan convençuts i ara només queda posar-se a parlar per concretar el projecte". La fót-mula que ha buscat Naté per fer compatible la tradició dels balls amb la futura nova ac­tivitat de la sala es basa en el venciment del contracte de

El teatre de la Unió es planteja cejtn el futur espai per als grups amateur. Foto: XAVIER LARROSA

l'arrendatari actual del bat i la sala Clavé, el 31 de desembre de 1999. "A partir d'aquesta data -explica Naté- , la Unió podria renegociar els tractes, derivar els balls cap a la sala Clavé i destinar el teatre no­més per fer-hi espectacles".

D'aquesta manera, la platea, que ara és totalment plana i amb butaques movibles, es po­dria remodelar i dotar-la de la inc l inació necessària i de seients més còmodes i fixos.

L'últim retoc seria condicionar l'escenari i proveir la sala de tota la infraesttuctura ne­cessària completa i, a més, can­viar "adequar el bar al que ha de ser la cafeteria d'una entitat cultural".

Mentre el projecte s'estu­dia, els grups esperen que es materialitzi amb certa im­paciència . Rosa Sicart, de Mira-sol Teatre, el qualifica de "supernecessari", i Ni ho somiïs ha d'estrenar a Mira-

sol perquè no disposa d'un local apropiat a la Floresta.

Per avaluar l'espai i posar en contacte totes les entitats culturals de la ciutat, Ernest Naté ha organitzat per a l'oc­tubre una mostra de cultura en què participaran les co­rals, els grups folclòrics, l'es­bart, la Jove Orquestra Sant Cugat, la Camerata di Pho-nasci i les cinc companyies de teatre amateur que treba­llen a la ciutat.

V\ . T n l n t . . ; • ! i. Úà

A L U ,-ï %

BÉ HOMES

La Vostra Clínica Particular

Aquesta es la vostra Clínica Particular, la Clínica Mútua de Terrassa

La Clínica Mútua de Terrassa es troba a la plaça del Doctor Robert de Terrassa, cèntrica i ben comunicada, amb accés fàcil des de qualsevol àrea de Terrassa o des de qualsevol indret de fora de la població.

I si us esteu preguntant, com hi podeu accedir? La resposta és Mútua Salut.

,í- .-sr

La Vostra Assegurança Mèdica Particular L'assistència sanitària privada és una opció personal per assegurar-nos, quan la necessitem, la qualitat assistencial que mereixem, nosaltres i la nostra família. Mútua Salut us ofereix una atenció sanitària integral, per a tota la família, amb les cobertures següents:

Medicina Pre venti va'

Té per objectiu el seguiment mèdic, personalitzat i continu de cada assegurat i permet recomanar, en cada cas, les pautes preventives més adequades.

'Assegurança disponible en breu temps

Atenció Primària de Salut

Amb Mútua Salut podreu escollir el vostre Metge de Família i el vostre Pediatre, que us atendran a la consulta particular.

Especialitats Mediques

Quan necessiteu i'atenció d'un especialista, podreu escollir entre els més prestigiosos professionals de la medicina concertats per nosaltres, sense cap cost.

Intervenció Quirúrgica i Hospitalització

Mútua Salut ha seleccionat els millors professionals i la millor Clínica Privada, la Clínica Mútua de Terrassa, a prop del vostre domicili,

Assistència Sanitària arreu del món

La confiança que proporciona Mútua Salut us acompanya allà on aneu. Quan viatgeu, podreu tenir la seguretat de rebre atenció sanitària urgent o tractament mèdic allà on us trobeu, arreu del món.

hxemplc pràctic

Aquest és un exemple pràctic d'una assegurança Mútua Salut per a tota la família amb les principals cobertures: Atenció Primària, Intervenció Quirúrgica i Hospitalització, Especialitats Mèdiques i Assistència en viatges.

DOSA Í3Q anys! 6.937 píesj'mes

lüiL iWHIIi W^^ffií

Postu la vostra salut en tes millors mans.

M 900 331111 TruqueU-nós i us informarem

Truqueu-nos i us donarem informació àmplia de tot ei que pot oferir-vos Mútua Salut. Una assegurança feta

3 la vostra mida, pensada per a les vostres necessitats i les de la vostra família.

Truqueu-nos o aneu a la vostra oficina, i junts elaborarem una assegurança a la vostra mida, pensant en el present i en ei futur.

CAIXA DE TERRASSA Persones. Servei. Qualitat.

EIS4GWIWB

Política Divendres, -8 de juny ile l't'/ft

La seva primera professió és la d'advocat; la segona, la de polític, defensant els colors de CiU a Valldoreix. Primer va ser vocal a la junta de veïns de l'EMD a l'oposició, quan Mi­quel Masanés n'ocupava la presidència. L'ha substituït gràcies als resultats de les elec­cions municipals del 95, però prefereix no fer valoracions sobre el seu antecessor. Des­prés d'un any en el càrrec, ja ha arribat a algunes metes importants: en favor de l'"entesa" que tant defensa, l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD han acordat les competències i les transferències econòmiques que corresponen a l'administració de Valldoreix.

JAUME SANMARTII ARGELICH Vresident de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix per CU '

"Estem entenent c[ae el millor per a Valldoreix és col·laborar"

CÍJ . IACKKNADAS

-Assumir la pres idència de l 'EMD és una feina pel partit <> per Valldoreix? - "En principi, és una feina pels

ciutadans de Valldoreix. Al ma­teix temps, assumeixo la decisió que va prendre el partit pequè fos jo qui encapçalés aquesta llis­ta."

-Les eleccions municipals del 95 han marcat una nova etapa històrica. Un conveni entre l'A­juntament i l 'EMD ha definit fi­nalment les competències de l'administració de Valldoreix. No ha quedat molt limitat el paper del president de l 'EMD?

- " X o crec que tingui capacitat de decisió limitada; al contrari, és extremadament il·limitada, per­què tenim la facultat d'accedir a les administracions que calgui per solucionar els problemes. La llei marca quines són les nostres com­petències, i tenim una feina cul­tural i urbanística amplíssima. El

moviment associatiu de Valldo­reix, per exemple, és important, i d'aquí neixen activitats lúdiques o tallers culturals que requerei­xen fomentar la participació ciu­tadana. El territori de Valldoreix és molt ampli; hem d'asfaltar car­rers i dotar-los d'il·luminació. Des que vam guanyar les eleccions, no hem parat de fer obres."

-c"L'existència de dues admi­nistracions que tenen competèn­cies sobre un mateix territori, tan petit, no suposa un malbarata­ment de recursos o una duplica­ció dels esforços?

- "E l nostre objectiu, com a ad­ministració més propera al ciu­tadà, és l'atenció als veïns en tot moment. Som una administració petita, però important, i ha de ser eficient. Ara, hem d'evitar que el cost del manteniment de l 'EMD sigui excessiu i reduir les despe­ses innecessàries per aconseguir que els recursos reverteixin en el mateix ciutadà."

-L'interessa el passat, a la gent de Valldoreix?

- " N o sé fer elucubracions. Jo miro el present i el futur, i no em giro cap enrere. M'imagino, però, que si la majoria va votar CiU és perquè la majoria volia oblidar els aspectes menys positius del pas­sat. L'únic que vull és demostrar un tarannà i una forma de fer; el que és important és treballar i al final recollir els fruits."

-Quin llegat ha rebut del seu antecessor, Miquel Masanés? -"Jo sóc un polític atípic, i no

entra en els meus objectius criti­car els altres. El que em preocu­pa és la meva responsabilitat i pensar en positiu. Pensar que es­tem urbanitzant carrers i que els veïns paguen el 74%, i no el 90%, tal com vam prometre en la cam­panya electoral. Buscar recursos i subvencions. I voldria fer-ho més ràpidament, però l'administració és a vegades més lenta del que voldria."

-A banda del conveni compe-tencial, també se n'ha signat un d'economicofinancer que reco­neix per a Valldoreix un tracte fis-

Sanmartíva accedirà la presidència de l'EMD en les eleccions del 95

cal diferencial. És just això per a la resta del municipi? -"Som partidaris de defensar,

preservar i potenciar aquesta ad­ministració. Amb aquest conveni, que deroga el del 82, el que paga en impostos Valldoreix reverteix en els mateixos veïns de Valldo­reix, i l 'EMD té autonomia per distribuir els impostos que pa­guen els seus administrats."

- H a establert CiU un pacte tà­cit amb el PP? Com a mínim, es pot assegurar que la poca bel·li­gerància de l'oposició a la junta de veïns ha facilitat la feina de

l'equip de govern... - "No existeix, evidentment, cap

pacte, però la col·laboració per part dels altres polítics és ben­vinguda. Aquest mandat hem cre­at la junta de portaveus, que per­met una relació humana més propera entre nosaltres i ofereix la possibilitat de discutir i parlar dels temes abans de les reunions de la junta de veïns. Això evita ma­lentesos i allunya la temptació de fer oposició per fer-la. El que és clar és que tots estem entenent que el millor per a Valldoreix és que hi hagi una entesa."

La c r ò n i c a

(E)nutjosa (R)ecognitio (C)onciliar JORDI CASAS r ROCA

Això del nacionalisme sempre m'ha encuriosit. Primer perquè, mutilat el meu dret a exercir plenament de i en català, me'n sentia; després, perquè he arri­bat a la conclusió que és el cer­cle viciós més perfecte que hom pot inventar: què és, si no, fer de l'element d'identitat el punt de partida i arribada de totes les coses. I ,'ésser passa de circums­tància a essència. Es més im­portant allò que no ens deixen ser que no pas cl que soni o ens sentim.

Aques tes reflexions, un xic provocatives, tot cal dir-ho. vé­nen a tomb arran de les decla­racions de\ tinent d'alcalde de Medi Ambient (religiós?) i el seu secretari local de partit (amb

el qual manté una telació d'in­dependència, i no independen­tista, amistosa). Llegeixo en tots els mitjans santeugatencs la se­va profunda preocupació per l'o­fensa que ha significat al fet na­cional català la recognirío ligfitúc\ Concili de l 'Església catalana per part del Vaticà. Ja vaig rei­vindicar en un altre article el caràcter laic del municipi i l'Es­tar en els quals ens ha tocat viu­re i no seré pas jo qui reivindi­qu i la la ïc i ta t del p a r t i t en qüestió, però, francament, m'h.» s e m b l a t un pèl e x a g e r a d a aquesta entrega en la defensa d 'un nacionalcatolicisme ric i ple. Pensava que l'afirmació tor-rebagiana "Catalunya serà cris­tiana (catòlica, s ' en tén) o no

serà" havia passat a millor vida. A mi, francament, m'agradaria

més veure aquests scnvors—que són gestors de la cosa pública santeugatenca, cal no oblidar-h o - emprant la mateixa ener­gia en la defensa d'espais d'in­te rès natural amenaça t s per ben/.ineres i camps de golf o en l'anàlisi de les possibles conse­qüències a casa nostra de les modificacions de la llei del sòl que estan impulsant els xicots del l'I', els mateixos que -pe r cer t - volen potinejar el caràc­ter laic del nostre ensenyament públic. Espero que aquí sí que estaran amatents , perquè no­més faltaria que les classes de religió a casa nostra no est i­guessin controlades pel concili

català. Fins aquí podríem arri­bar!!

Aprofitant aquesta preocupa­ció politicoreligiosa i tornant a l'àmbit local, que és pel que em paguen (és un dir, e v i d e n t ­ment), proposo que es pensi en la possibilitat de fer de la nostra tradició religiosa l'element cen­tral que eviti aquesta pèrdua d'identitat que darrerament tant preocupa alguna gent.

El fil conductor és molt llarg, podria anar des dels martiris de sant Cugat i sant Sev er fins a la v isita del beat Josep Maria Es­crivà de Balaguer, l'any 1972. Per no parlar de les també mar-tirit/.ades ermites santeugaten-ques. Ben buscades, en podrí­em trobar una dot/eneta.

Neix a Saba­dell un grup de suport al País València

-Sabadell-

Quatre persones de diferents as­sociacions de Sabadell han cons­tituït el primer grup que neix a Catalunya per donar suport al Bloc de Progrés Jaume I del País Valencià, nascut fa un any per defensar la unitat lingüística del català. A més, pretén ser una res­posta per part de la societat civil valenciana al canvi de política cultural i lingüística que el go­vern del PP ha imposat amb la seva arribada al poder. La pri­mera acció que durà a terme el grup de Sabadell serà una cam­panya amb el títol País Valencià n Sabadell adreçada a les entitats de la ciutat.

ÏHQUIROSIIÍ — -*•

• Tractaments facials i corporals personalitzats

• Quiromassatge • Drenatge limfàtic • Depilacions: freda, calenta,

elèctrica • Solàrium • Presoteràpia • Gimnàstica passiva

Col·laboració mèdica

Reservi hora al tel. 5 8 9 0 7 0 6 C/ Valldoreix, 76 bis. Sant Cugat

•VAL 6 SESSIONS

SOLÀRIUM

• 1 CREMA SOLAR

DE REGAL

Cl Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

ÀNGELS SAYOL Tractaments corporals: drenatge limfàtic, circulatori, tractaments anticel.lulítics.

Massatge psicofisiològic (stress) lumbalgies (ciàtica), reflexoteràpia podal Depilacio higiènica.

Tractaments per a la salud

Dos de Maig, 9 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 44 80

??• A° t* 1

EtjAz-kicUrmE.

'Depilacions - Cera - TlL·lrica

'Tractaments facials 9{eteja de cutis Massatge facial i corporal

- Quiromassatge - Drenatge

Maquillatge Manicura i pedicura

'Hores Convingudes lS(a. deíCelíer, 87, 2°, 2"

08190 Sant Cugat del Vaííh

M.LA SE ROSARA LA SEVA BELLESA

• Tractaments corporals anticel.lulítics i per aprimar

• Massatge circulatori i de relax • Tractament per als pits • Tractaments facials regeneradors • Tractament de l'acné • Rehidratació-Cathiodermis • Depilacio a la cera, definitiva i elèctrica • Neteja de cutis • Sol artificial • Sauna finlandesa

Dos de Maig, 22, 2n 2a Tel. 674 43 47 SANT CUGAT DEL VALLÈS

PERRUQUERIA

FORMAS H O M E D O N A

PILAR H E R E D I A

E S T I L I S T A

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca)

Tel. 675 4 0 06 Sant Cugat del Vallès

8 / XVI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE TORROELLA EL PUNT / Estiu 1996

EL REPORTATGE • Tretze anys de cursos d'interpretació

A l'esquerra, Joaquín Achúcarro impartint un classe de piano. A dalt, Pinchas Zukerman dirigint l'orquestra del curs. A baix, Maria Curcio en una classe als anys 80.

Paral·lelament a la celebració del festival de música, Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí organitza des de fa tretze anys uns cursos internacionals d'interpretació musical que, al cap de tot aquest temps, han assolit un important prestigi arreu d' í iuropa. lil claustre de professors està format per reconeguts músics com el pianista Joaquín Achúcarro, el tenor Jaume Aragall o el violoncel·lista Radu Adulescu.

Quan la pedagogia s'alia amb l'experiència Els cursos d'interpretació musical arriben a la seva tretzena edició

ORIOL PÉREZ H La presència d'impor­tants professors en els XIII Cursos Internacionals d'In­terpretació Musical de To­rroella de Montgrí és el tret que es pot destacar d'uns cursos on la pedagogia i l'ex­periència dels professors s'a­lia amb la bona predispo­sició per a l'aprenentatge dels alumnes que hi assis­teixen.

Vida musical

Això, conseqüentment, enriqueix la vida musical de la vila com així també fa acte de presència alguna me­lodia inesperada pels carrers o places torroellenques en cl període temporal dels cur­sos: són les notes que sor­geixen de les hores de treball i assaig dels alumnes que, enmig de l'estiu, decideixen sacrificar el seu temps pel sempre ardu treball musical. Un reguitzell ampli de sòlids professors de distintes dis­ciplines (cant, flauta, clari­net o violí, entre moltes al­tres) resta a l'Acadèmia de Música de Torroella dispo­sat a facilitar la formació dels futurs músics.

Del 16 al 25 de juliol, Vicenç Prats (flauta traves­sera) i Joan Enric Lluna (clarinet), dos importants instrumentistes dels Països Catalans amb dedicació pe­dagògica, en algun moment, a França i Anglaterra, com­partiran, durant aquests dies, les hores de treball amb el pianista Jan Gruithuyzen

(professor del Conservatori de Rotterdam) que centrarà el seu treball en l'instrument del piano dins la disciplina de la música de cambra.

Jaume Aragall

L'endemà mateix (26 de juliol) serà el gran tenor Jau­me Aragall (ja present a To­rroella dins del mateix marc

com a president del jurat del III Concurs Internacio­nal que porta el seu nom i que, a la vegada, oferirà un concert a l'església pa­rroquial el dissabte 20 de juliol) el que iniciï fins al 2 d'agost els cursos de cant d'enguany.

El percussionista català Xavier Joaquín (professor

del Conservatori Superior de Música de Barcelona) serà a Torroella en el pe­ríode comprès entre l'I i el 10 d'agost per oferir les se­ves lliçons als alumnes as­sistents.

Joaquín Achúcarro

Un dia després de l'inici de les sessions de percussió,

Un cicle dedicat als joves intèrprets LLUÍS TRULLÉN

• La possibilitat de gaudir de les noves generacions d'intèrprets del nostres país és una de les altres possi­bilitats que sempre han estat al punt de mira dels orga­nitzadors. Seran set con­certs, els que la setzena edi­ció del festival reserva als joves intèrprets. Concreta­ment, el diumenge 14 de ju­liol s'obre aquest cicle amb un concert a càrrec de la Capella Acadèmica de Bar­celona, que dirigeix Fernan­do Marina, amb un progra­ma integrat per obres re­presentatives per a orques­tra de corda de compositors

com Britten, Barber, Elgar i Nielsen. El clarinetista Jo­sep Ramon Sancho i Jan Gruithuyzen al piano ens submergiran el dilluns dia 22 en un programa integrat per pàgines de Rabaud, Schumann, Martinu i Lutos-lavski. El dimecres 7 d'agost el percussionista Sebastià Bel oferirà obres de Bach, Colgrass, Guinjoan, Carter, Musser i Stout, i ja el dilluns 12 d'agost l'Acadèmia de Música, seu de tots aquests concerts, acollirà un recital interpretat pels pianistes Xavier Laso i Marc A. Mas.

L'epicentre de la progra­mació del cicle de joves in­

terpretes tindrà com a pro­tagonista l'òpera. Els segons premis i millors cantants ca­talans del II Concurs Inter­nacional de Cant Jaume Aragall 1995 (Assumpta Mateu, Mireia Casas, Rosa Mateu i Vicenç Esteve, acompanyats al piano per Osias Wilenski), seran els protagonistes del cinquè dels concerts del cicle.

L'acollidora sala de l'A­cadèmia de Música Anselm Viola, també coneguda po­pularment com el Cine Petit, serà el marc el dissabte dia 17 del recital del Duo Ber-gerac integrat per Karin Scholz i Peter Ernst, i que

inclou obres d'Scarlatti, Sor, Kàlberer, Ginastera, Walter i Burkhart. L'acadèmia serà escenari dels tres últims con­certs del cicle; el primer, el diumenge dia 18, tenint com a protagonista la violinista Rosario Hernàndez, el di­marts dia 20, amb el cla­rinetista Pablo de Naveran, que oferirà un programa inegrat per variacions de Beethoven i sonates de Cas-sadó i Debussy, i l'últim del cicle, el dimecres dia 21, amb la violonista Yukary Cousineau i el pianista Mac Mclure amb obres de Te-lemann, Rodrigo, Ysaye, Brahms i Piazzola.

arribarà el gran concertista basc Joaquín Achúcarro (ac­tualment professor de l'A­cadèmia Chigiana de Siena), que impartirà les classes co­rresponents fins al 13 d'a­gost.

En aquest mateix període, Joaquín Achúcarro podrà mostrar clarament els seus dots pianístics als seus alum­nes amb un concert que tin­drà lloc el diumenge 11 d'a­gost a l'església parroquial de Sant Genis.

Els dies compresos entre el 15 i el 24 del mateix mes és el període escollit per a les disciplines de violí, viola, violoncel i guitarra. El vio­linista Fèlix Ayo (professor de l'Acadèmia de Santa Ce­cília de Roma, conegut pels seus enregistraments amb I Musici), el violista Enrique Santiago (professor del Conservatori de Stuttgart), el violoncel·lista Radu Adu­lescu (amb càtedra a la pres­tigiosa Acadèmia Menuhin de Gstaad) i el guitarrista Àlvaro Pierri (actualment treballa a la Magill Univer-sity of Montreal) seran els últims mestres que passaran per aquests XIII Cursos In­ternacionals d'Interpretació Musical, on combinen la tas­ca pedagògica amb les seves importants carreres com a solistes.

Oferta que, òbviament, no pot passar per alt cap tenaç i voluntariós estudiant musical. L'oferta d'aquests XIII Cursos Internacionals de Música de Torroella de Montgrí, com cada any, es constitueix com a única i irrepetible.

ELS /CWTOÏNS Divendres, 2Xdtjun?de 1VV6 Entorn 9

O b r e s p ú b l i q u e s

Un passeig unirà Mira-sol i Valldoreix seguint

el traçat dels túnels Es reserva espai per al centre sanitari

L'Ajuntament ha aprovat finalment el Pla Especial que per­

metrà, a la llarga, habilitar un passeig d'un quilòmetre que

anirà des de l'accés de Mira-sol als túnels de Vallvidrera fins

a la plaça de Can Cadena de Valldoreix. L'aprovació d'aquest

pla ha fet necessari negociar amb una trentena de propietaris

que tenien terrenys a la zona afectada per a la construcció

dels túnels on el Pla General Metropolità no permetia cons­

truir ni habitatges ni equipaments. L'Ajuntament, a més, ha

previst una reserva de sòl de 3 .000 metres quadrats per al

centre sanitari que ha de cobrir les necessitats dels dos barris.

CKI.IA CKRNADAS

- Mira-sol/Valldoreix -

Després de llargues negocia­cions amb-els trenta propietaris cpie tenien terrenys a la /ona, l'Ajuntament ha aprovat defini­t ivament el Pla Especial que permetrà guanyar una part d'a­quests terrenys, dels quals, se­gons el PGM, no se'n podia treu­re cap aprofitament urbanístic, i convertir-los a la llarga en un passeig. Aquest passeig, segons està previst en el pla, unirà l'ac­cés als túnels de Vallvidrera per Mira-sol amb la plaça de Can Ca­dena de Valldoreix, l 'n tram de més d'un quilòmetre de llargada

que quedarà delimitat , entre d'altres, per l'avinguda Bilbao, l'antic camp de futbol de Mira-sol i la masia de Can Ciatxet. I na part d'aquest passeig s'habili­tarà. a la llarga, en una zona ver­da amb carril bici que passarà just per sobre del túnel de Vall­v idrera . " D e m o m e n t , h e m aconseguit guanyar aquests ter­renys", destaca el director de l'àrea d ' IVbanisme, Francesc Borràs. Falta, però, aconseguir finançament per urbanitzar la zona. L'alcalde de Sant Cugat i responsable de l'àrea d'Urba­nisme, Joan Aymerich, recorda que amb aquest pla "s'ha con­solidat una zona que havia que-

®.

El passeig anirà a parar a la placa de Can Cadena de Valldoreix. Molt a prop hi ha espai per al centn sanitari. Foto: X.I..

dat afectada des de la inaugura­ció dels túnels de Vallvidrera". La zona, majoritàriament, és de propietat privada. Amb aquest pla, però, s'ha guanyat un ter­reny de més de 3.000 metres cjuadrats que es vol destinar, en un futur, a un centre d'assistèn­cia sanitària destinat als usuaris de Valldoreix i Mira-sol.

•©^RiS^ ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

QVITACIÓ

AMB LA GARANTIA DE:

EDATS: A PARTIR DELS 10 ANYS

I, MOMR1.M WkM l i . l l i ! l ; : l ^TA: . : .D l l l l ÍT | ÍE l | íL | Í? l [ ' l

1 :; IDELtlM-Ié'PtjitiJL1'!!

mi HÍPICA SEVERINO

IDIOMES • TRADUCCIONS

INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A WAY-IN RIUS ITAULET, 2 Pral. la Tel.: (93) 674 8215

EIS í CANTONS

10

ELS iCArYTOiNS Setmanari independent de Sant Ci t rat de! Vallès

^ d* S«nt Cugat, Ï.L.

C o n s o l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ramon í í r j u (president»

Jicep \1 ( i . ihren/u. \ j \ i e r Fornells. Pere Ksqucrda

D i r e c t o r a C'èfia (,'ernadas

R e d a c c i ó Sihu lljrrusu. i'Mi M Í . Í C I I . Ài iKi· IsCjMitcra, F u n i c s i C a r b ó . K J Ú Moreno, \ | L - \ l . . .pe/.

Montse Sant. IV iv I V I i . Kduard Jencr

E q u i p c o m e r c i a l Nur iaOI ivc . K u l ' o / n

C o n s e l l Ed i to r ia l Kjr i inn í i rJu (president)

Jt-M-p \ l ( I j b ren / í i i \ icepresulcnt i Montserrat Kumb ju ukepieMdert ta)

l-ranecM.Curlió. Jnriii (\isas. V i r u s Ca%i;in>er. l't-re K M j i i f í d j , \ . m c i l-urnells, k m t i j n Hcr lx i l / l ie imer,

R.^eli [»L.,(n,. K.hii..n I ' -MV (.luis l'un;, l'.mili Rcnc. J jume Salut. I'.,,.. Snler. Josep V le ix i i ln .

Juan lortos... J..É-1 F-ovn..

S u b s c r i p c i o n s i C l u b d e l S u b s c r i p t o r \ „ : „ l i j rm-d. .

Fotografia

Responsable de disseny maquetactó

K.,1

Impressió S Vs

M. l )< l

Distribució l i l k - s l 1W I M k-t.il- 1.1 41

U'i.^-Tír,' 'T{£EiB' l·.cdiIcruK E K J I K 41 \..ito««. l*i f. « v i

Opinió J ^ J ^ Divendres, 28 de juny de 1 <) <J6

E d i t o r i a l

Una festa essencialista

E n els darrers anys hom ha valorat positivament la Festa Major. La lí­nia encetada per l'Ajuntament i la

Comissió de Festes ha estat encertada. Va ser als anys 89-l>0 quan es va produir un tomb espectacular, amb una manera de fer i una nova embranzida que ens ha arri­bat fins a l'edició d'enguany. Qui no re­corda les comparacions amb la Festa Ma­jor de Rubí? Abans del per íode que analitzem, era un comentari habitual de cada Festa Major. En els darrers anys, nin­gú en parla, però el fet tenia la seva im­portància pel que fa a la situació de la iden­t i ta t del mun ic ip i . Per ell ma te ix , exemplifica la situació de manca de cohe­sió ilcls estaments -polític, social, econòmic, e t c - de la ciutat. Avui, sortosament, po­dem parlar d'una realitat ben diferent. El comentari "aquesta nit me'n vaig a la Fes­ta Major de Rubí" ha desaparegut. Bàsicament, el canvi s'ha produït per una anàlisi i una valoració diferent del que és essencial i el que és accidental. Un canvi de tarannà que es va plasmar en la creació

de la Comissió de Festes, que integrada per representants del món associatiu i per tèc­nics de l'administració local, van concretar un model de Festa Major on el protago-nisme havia de recaure en la ciutadania. Com? Posant l'accent en allò més "nos­trat" -el Paga-li Joan, l'arrossada, e tc . Això es va conjuntar amb les activitats de les entitats que han convertit la Festa Major en el seu aparador ciutadà per excelència -(,'oral Sant Cugat, Centro Popular Anda-luz.etc-. Es relativitzava allò que no era essencial. Una orquestra amb més o menys nom no ha estat el tema de debat de la co­missió. La dicussió s'ha centrat en com ofertar actes amb la màxima varietat pos­sible: per a edats i gustos diferents i, tam­bé, pel que fa als espais.

Així, amb un pressupost molt controlat, i sense patums, tenim unes jornades de Fes­ta Major on el protagonista és el santeu-gatenc que passeja pels carrers del poble, integrant-se en la moguda col·lectiva i vi­vint intensament la ciutat.

Des d'aquest mitjà de comunicació, de­

sitgem que aquest any no sigui diferent dels altres i que aquests dies, plegats, gau­dim de Sant Cugat, única i indiscutible protagonista de la festa.

No volíem desaprofitar l'ocasió per do­nar la benvinguda als Castellers de Sant Cugat. Enguany, ells seran una de les grans novetats d'aquesta Festa Major. L'arriba­da d'una nova associació al municipi és un bon senyal i una bona notícia per a la so­cietat civil santeugatenca. Malauradament, en aquests darrers temps han sovintejat massa notícies que han fet referència a di­visions internes d'entitats locals tan im­portants com el Club Muntanyenc Sant Cugat o l'Esbart Sant Cugat. Tot i la si­tuació de crisi, però, les dues associacions ens aporten aquests dies novetats en po­sitiu. Els Castellers han nascut al CMSC i, tot i la seva emancipació, no ho hem d'o­blidar. L'Esbart, acaba de presentar una nova secció de dansa, el grup Mediterrània. Benvinguts també. Els dos fets són un bon preludi de la Festa Major que acaba d'a­rrencar.

El l e c t o r escrtu

El retorn al túnel del temps

Tornem al túnel del temps . S'està in tentant ensorrar una qüestió tan bàsica en tota de­mocràcia com és l 'Estat acon­fessional.

Sí senvors. aquesta és la rea­litat pura i dura. 1 . 'estratègia politicoidcològica del govern conservador espanvol. el qual pretén imposar-nos a tots l'o­bligatorietat de l 'assignatura de religió tiitoliíii en l ' ense­nya menr.

D'altra banda, també fa molta por que el conseller d ' E n s e ­n y a m e n t d e la G e n e r a l i t a t ( l D C ) afirmi als quatre vents que la rel igió ha de ser una m a t è r i a a v a l u a b l e , q u a n la Consti tució, en l'article 16.3, diu clarament que cap confessió podrà tenir caràcter estatal.

En definitiva, que la coalició PP/CiU està e sdeven in t una mena de Santa Aliança neoli-beral i insolidària en l 'àmbit socioeconòmic, retrògrada i ca­vernícola en la defensa i ga­rantia dels dre ts individuals dels ciutadans i amb molts focs d 'encenal ls en la qües t ió au­tonòmica i nacionalista. / JO­S E P MARIA L O S T E i RO­M E R O .

Quin és el paper de l'Ajuntament?

Des de fa aproximadament uns tres anys, l'Ajuntament de Sant Cugat ens demana que no llen­cem el paper, que el portem als contenidors blaus que estan es­campats pels nostres carrers. Però. aquest paper per a què ser­veix? Diuen que per ter-ne de reciclat. Si és així, cm pregunto. on és aquest paper reciclat? A les oficines de l'Ajuntament, segur que no; en la propaganda de l'A­juntament , segur que no (heu vist el darrer cartell i el programa de la festa major?); en la infor­mació que ens arriba a casa de l 'Ajuntament, segur que no... Llavors, quin és el paper de l'A­juntament en el programa de re­collides selectives del nostre mu­

nicipi?/ M I Q U E L VALLMIT-JANA. Sant Cugat.

El frau de "La verbena"

En el Centre Cultural se'ns ha presentat una Verbena com si fos, més o menys, L'òpera de tres rals de Bertolt Brecht. Només falta­va que, al final, baixessin sobre l'escena els retrats gegantins de Pablo Iglesias i d'Kduardo Dato, posem per cas.

El Madrid autèntic de la Verbe­na, o sigui, el sociopolític con­temporani a la seva estrena, no era el de la sarsuela de Ricardo de la Vega, com no era Verona la de Shakespearc o la Manxa del Quixot. Si es vol parlar de la condició obrera de finals de segle es pot ben bé escriure un assaig (i prou que n'hi ha d'es­

crits), però està fora de lloc vio­lar la condició escènica d'aquell Madrid inventat i que té una al­tra realitat. Bieito, a qui tantes vegades hem elogiat, no ha sa­but què fer amb una obra com aquesta i s'ha limitat a passar-la pel sedàs del catecisme marxis­ta materialista. Una cosa sem­blant a convertir les Rimas de Bécquer en les radiografies d'un tísic. I n'ha fet un espectacle de­priment que només se suporta­va per la memòria col·lectiva en la música de Bretón. S'ha donat importància al text de Ricardo de la Vega, que, amb alguns en­certs, és més aviat fluixet. S'ha matat els tipus essencials en el gènere per convertir-los en sím­bols. Don Hilarión ja no és el vell xaruc i ridícul sinó el símbol del capitalisme més cruel. Cas-

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò

q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

EIS4CANTON5

ta i Susana perden la referència bíblica i esdevenen un parell de putetes de barri. I la senyora An­tònia culmina la catarsi escri­dassant-se que Juliàn és "socia­l is ta": i això és , p u r a m e n t i simplement, un invent del di­rector. Tothom sap com la cen­sura f ranquis ta feia q u e els amants fossin germans, com el teatre parroquial de primers de segle era només interpretat per homes. Formes de mentida que ara, amb un altre signe, però amb el mateix esperit, s'han re­petit. Per culpa d'aquesta de­formació total l'obra grinyola: entrades, sortides, valor dels tex­tos, encartronament general, vestuari. El mateix idioma: si s'ha dit que les obres dels ger­mans Alvarez Quintero traduï­des al castellà queden en no-res, la descripció del dialecte ma­drileny d'aquesta Verbena li treu suc i sabor. De fet, s'ha aconse­guit posar en relleu tots els de­fectes de l'obra i se n'han dis­simulat t o t e s les v i r tu t s . El missatge apostòlic de Bieito no passa i el públic es queda no­més amb allò que ja des de fa moltes generacions porta imprès en la memòria i que resisteix el frau i la traïció. / FREDERIC RODA. Sant Cugat.

ELS/CANTONS Dnrndres, 'Sdejiwyde 1996 Opinió 11

La l l o t j a

Som uns soques conduint? JOSKP MARIA CABRKRIZO

£ AFANYAT, PAS.K ARA

•"W^^ïs&Mk 9=\

• >

3) * ftA3

~1 l^T

X .4Cj

Jífe' cV

Som uns patates quan ens po­sem mans al volant? ^Som uns irresponsables temeraris,

ens agrada jugar amb el pa de les nostres famílies circulant en cot­xe? ...Què volen que els digui. A vegades sí que ho som, però d'al­tres, crec que ens hi ajuden les circumstàncies. Senyals poc visi­bles, punts conflictius mal resolts, falta de previsió i deixadesa al des­tí... "Si hagués anat més amb compte!" Com a exemple, la cruï­lla dels carrers de la Mina-Casti-llejos, just davant del CAP. No creuen que és hora que algú pren­gui mesures per rectificar aquell bunyol? Una mica més endavant, just a l'avinguda principal de Coll Fava, un estop que, potser el dia de demà tindrà sentit, però avui no. Baixada avinguda Bilbao, just a la plaça on hi ha la botiga del Llehí. Sembla com si el dia que van decidir posar-hi els senyals per regular la cruïlla només en dis­posessin d'un sol model: cinc can­

tonades i totes amb el mateix sen­yal... i això que fa baixadeta\ Sem­bla un carrer prioritari per inèrcia o per sentit comú. Dóna la sensa­ció que de vegades es modifiquen o es posen senyals per ordenar el trànsit amb mala folla, com si la mà que decideix no hagi portat mai un cotxe. Destaco les que co­nec, però segur que molts altres conductors en saben d' un munt més i seria bo que ho fessin públic perquè els tècnics hi posin remei... Ai, els tècnics! Ells sempre tenen raó, perquè coneixen el codi de circulació. Pregunto, saben si la carretera que surt de l'estació de Mira-sol i va cap a Mas Janer pas­sant per la guàrdia civil és un ca­rrer de sentit prioritari? Si hi ha una topada entre diferents cotxes, en la direcció d'anada o tomada i un altre que creuí, saben qui en tindrà la culpa? Ho saben els con­ductors? Sobretot aquells que es juguen la vida sortint de darrera dels contenidors d'escombraries

col·locats a les cruïlles. Ho saben els tècnics? i Han perdut una mica del seu temps a veure de quin cos­tat surten més o menys cotxes per posar els contenidors? Amb el codi de circulació a la mà, sempre és fàcil trobar qui és el culpable quan hi ha una topada; per les rodades deixades al terra o si han deixat de fer cas d'un senyal. Però es bus­ca també quins altres factors han propiciat l'accident? Recordo que en una altra ocasió vaig denunciar en aquestes mateixes planes el carril que porta de Mira-sol fins a Can Cabassa Castanyo. Entre d'al­tres coses, hi falten senyals. Si vo­len saber quins, ho endevinaran de seguida només per les frenades que hi ha a terra. Algun és de jut­jat de guàrdia. Però què més po­dem fer-hi, a banda de queixar-nos, si fins i tot els tècnics també duen cotxe. Espero no topar amb cap d'ells en un carrer qualsevol. Que sigui, si el destí ho vol, en una cruïlla ben senyalitzada.

Música catalana i sardana )()AN CASAJl'AW

"Catalunya és pròdiga en ar­tistes... fins i tot, incomprensi­blement, en músics", opina cl crític musical Carles Guinovart. i una altra opinió també discuti­ble: per què els músics catalans han fet tan poca música catala­na? Tirant enrere, el Llibre Ver­mell ele Montserrat només pot considerar-se català pel seu sim­bolisme dels balls rodons; ni els Mateu Fletcha, vell i jove, as­sentats a la cort castellana del segle XVI. ni Antoni Soler, de l'Escolania de Montserrat i tam­bé establert a la cort del XVIII.

I, ja en el romanticisme, amb l'explosió de les escoles nacio­nalistes a tot Europa: Smetana i Dvorak a Bohèmia, Grieg a No­ruega, el grup dels ciric a Rússia, e t c , qui fa la música espanyo­la? Sorprenentment i principal­ment, dos catalans: Albéniz, un dels grans virtuosos del piano del seu temps, amb la seva sui-te Iberia, culminació pianística... i andalusa de cap a peus. I Gra­nados, creador junt amb Albé­niz de l'escola pianística catala­na, però no com a compositor: les Danzas espanolas i Goyescas en són testimoni.

Podem afegir-hi Amadeu Vi­ves, posant les bases i l'embrió de corals i repertori en fundar, amb Millet, l'Orfeó Català. Però ell mateix digué: "S'ha de men­jar", i els Bohemios, Maruxa i Dona Francisquita són fruit del seu geni. Ah, i L'emigrant.

Base literària no ens en falta­va, però mal aprofitada: Canigó, òpera ignorada del pare A. Mas-sana, i una gran Atlàntida... però de Falla.

I els contemporanis? Montsal-

vatge dedicat al seu antillanis-mc. Es poden salvar Mompou (Cançons i Danses), un Toldrà amb uns lïeder preciosos i Pau Casals, però tots ells de popula­ritat limitada.

I expressament ens hem dei­xat cl gran nucli dels sardanis­tes, una música que no s'ense­nya als conservatoris però que és l'autèntica nacional del país. No és ambiciosa i la seva volada es limitada, però amb una sono­ritat i personalitat úniques.

Sobre una dansa d'orígens mí­tics -probablement del Medi­terrani oriental-, cercle màgic o rotllana infantil, és una de les poques danses tradicionals vi­ves al món occidental. I una afor­tunada agrupació instrumental, la cobla definitiva d'en Pep Ven­tura, amb grans possibilitats ex­pressives, ha donat una munió de compositors, encapçalats per Enric Morera, amb el bo i mi­llor de la nostra música: L'Em­pordà, La sardana de les monges, La santa espina, etc.

I els Juli Garreta, Vicenç Bou, Joan Manen, Joaquim Serra, Pu­jol, Nicolau, Masats, Tarrida, Pé­rez Moya, Moreno Pallí i tants i tants. I segueixen.

La sort de la sardana ha estat molt lligada a les evolucions de la política, però en aplecs a l'om­bra d'ermites o a les festes ma­jors, ha estat baluard de la re­s i s t ènc i a co l · l ec t iva d a v a n t d'opressions que han patit. I te­nim sardanes de gran contingut patriòtic, petó també en tenim de sentimentals, misterioses o burlesques.

Joan Casajuana és president de la Coral Sant Cugat

L 'Acudit Concert en gos major

Quan arriba el bon temps i dor­mim amb les finestres obertes, els veïns de Sant Cugat (i rodalia) gaudeixen d'un espectacle sonor únic, superior al d'altres localitats musicalment més prestigioses. Són els concerts en gos major que, es produeixen cada nit i a qual­sevol hora especialment a Mira-sol, la Floresta i Valldoreix. Aques­tes e x q u i s i d e s e s musicals comencen amb un gos solista que (perdoneu que no sàpiga repro­duir amb les meves pobres pa­raules les seves excel·lències so­nores) fa: Guau! Imediatament. un altre gos fa: Guau, guau!, amb un timbre de veu de tiple. Tot seguit, un tercer gos solista fa el c o n t r a p u n t Guau , guau, g u a u u u u u ! , i un quar t Uuuuuuuh! A poc a poc, i com si fossin dirigits pel mestre Ferré, tots els gossos intervenen en un concert d'una manera tan mera-

FONTCUBERTA

vellosa que sembla que hagin anat a estudiar al nou conservatori. El nombre de participants és digne de figurar al llibre Guinness, tant per la quantitat com per la quali­tat. Els veïns es passen aquestes nits musicals sense poder dormir. Però què importa que l'endemà no tinguin forces per treballar? L'art ennobleix l'esperit, mentre que el treball és pur materialis­me. A qui cal agrair aquest es­pectacle únic... i gratuït? Primer, als propietaris dels gossos, per­què no els reprimeixen. "Borda, gos, que amb la teva música fas cultura". No comprenc els veïns que diuen que els propietaris són uns irresponsables que no s'han molestat a educar-los perquè no­més bordin en cas de necessitat. Incults! Però, sobretot, a qui hem d'agrair encara més aquests con­certs és a l'Ajuntament, E M D i policia local. S'obliden, i fan molt

bé, de l'article 2, capítol 3 de l'or­denança municipal sobre tinença i circulació d'animals de com­panyia, que diu: "El gos no ha de causar molèsties, com exces­sius lladrucs i udols, per a la nor­mal convivència entre veïns." Si fessin la feina per la qual els els paguem i fessin callar els gossos, no tindríem aquests meravello­sos concerts, enveja de tot el món. Per això són reprobables les accions que diuen que fa gent que no estima l'art i envia notes amenaçant d'enverinar els gos­sos concertistes. Els animals no en tenen cap culpa. Es com si no t'agradés l'òpera i volguessis as­sassinar Pavarotti. Com també són criticables les d'aquests in­cults que només pensen a dor­mir i, com a venjança, truquen per telèfon als veïns dels gossos artistes a altes hores de la mati­nada. Quin país!

EIS4CAINT0NS

Societat 12 Divendres. _'# liejuny de 1996

F e s t a Major ' 9 6

"A Sant Cugat he retrobat el caliu de poble" Una versió de violí del Paga-li Joan, interpretada pel pregoner, Gerard Claret, inaugura els tres dies de festa

" A q u í , a S a n t C u g a t , he r e t r o b a t aquest caliu de poble a m b majúscu­les". A m b aquestes paraules, el vio-linsta santcugatenc d'origen andorrà Gerard Claret , pregoner de la Festa Major, va donar el t ret de sort ida al llarg cap de setmana que paralitzarà

C.C./J.I..

-Sant Cugat-

I .LI tarda va començar amb una

ceri a vila pels carrers i le Sant

( lligar que \ a ser\ ir de preludi

al que era l'acte central d ' inau-

gurai ió de la festa Major d 'en-

g t i a in : el preuo des del balcó

de l 'A jun tamen t que. com ja

esta\ a anunciat, va recaure en el

viol inista santcugatenc i direc­

tor de l 'Orquestra de Cambra

Nac iona l d ' A n d o r r a . Ce ra rd

( l larct . f'.l que no estava anun­

ciat. i que va sorprendre als cen­

tenars de persones que es van

reunir a la placa Barcelona. \a

ser f i interpretació improvisa­

da de la melodia saimugatcnca

per excel·lència: el Pti^ti-li Joan.

una mlisu a "que ta més de tres-

i ents anv s que sona pels carrers

de Sant Cugat" , f'.l gest va ser

rebut amb ap laud imen ts per

pati del púb l i i i d'aquesta ma­

nera. ( llarct \ a voler demostrar

que els disset anys que porta

v iv int a Sant Cugat no han es­

tat en \ a .

"Il·lusió" és el que Claret va sentir quan l 'alcalde de Sant (Itigat, Joan Aymerich, el va es­collir per ser el pregoner de la festa "més valuosa, popular i sentida" del poble. Però el que realment li ha produit un sen­timent més "intens" ha estat , va dir. "veure'm considerat com un santcugatenc més". De fet, gran part del discurs va girar en­torn del fet de sentir-se part d'una ciutat on, segons Claret, "és agradable viure-hi".

Vinculat musicalment

Kl \iolinsta tampoc va oblidar en el seu parlament la seva gran devoció: la música. També en aquest punt, Claret va referir-se a l 'a r re lament amb la ciutat . Així, va recordar les "classes de violí en els locals de l'antiga Casa de Socors" i com el va so-prendre agradablement el fet que aquest local fos " l 'embrió de l'actual conservatori Victò­ria dels Àngels". ¥.n el mateix sentit. Claret va reconèixer pú-

la ciutat. C laret va recordar els tret­ze anys viscuts al seu país natal , on "ens coneixíem tots" , i la seva pos­ter ior a r r ibada a Barce lona , on va reconèixer que li va suposar un "xoc anar pel car rer i no saludar-se amb ningú". Després va venir Sant Cu­

gat: "de seguida e m vaig adonar que seria un lloc agradable per viure-hi". D 'a ixò ja han passat d isset anys i a r a " jo i la m e v a f a m í l i a s e n t i m aquest poble com a nostre". La mi­llor mostra d'aquest sentiment van ser les notes del Paga-li Joan, que

Claret va interpretar a l balcó d e l'A­juntament , a l costat d e l 'alcalde de S a n t C u g a t , J o a n A y m e r i c h , q u e , com cada any, va an imar la ciutat a "part ic ipar intensament" en els més de 1 5 0 actes que la Comissió de Fes­tes ha organitzat fins d iumenge.

blicament la tasca que ha fet l'Esbart Sant Cugat amb la cre­ació, i organització del concurs que porta el seu cognom i que es convoca anualment amb la col· laboració del seu germà Lluís. Claret, però, no va ser el primer en demanar als santcugatencs que participin a la festa que tot

just ha començat fa unes hores i que s'allargarà fins la nit de diumenge. L'alcalde, Joan Ay­merich. va formular a més una petició que ja és tradicional: "demano comprensió a tots els veïns davant les incomoditats que poden provocar els balls i a lguns p e t a r d s " . Al ma te ix temps, va esperonar a tots els

santcugatencs a què surtin al carrer. "Hi ha actes per a tots els gustos, edats i horaris; per tant. no hi ha excusa-".

Sant Cugat del Golf

El que sembla que s'està con­vertint també en una tradició és aprofitar el pregó per orga-

A dalt, el violinista Gerard Claret i l'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich al balcó de l'Ajuntament davant una plaça Barcelona plena. A sota, la cercavila que va precedir

el pregó amb els gegants Joan i Marieta.

Fotos: XAVIER 1.ARR0SA

nitzar un acte de protesta. D'u­na forma més silenciosa que l ' any pas sa t , en el q u e el Col · lect iu Antimil i tar is ta de Sant Cugat (CASC) va desple­gar pancartes en favor de la in-submissió, el representant del Grup Natura del C lub Mun­tanyenc Sant Cugat, Kristian Herbolzheimer, va repartir oc-tavetes en contra del projecte de construcció d'un nou camp de golfa terrenys de Can Mon-many. "Volem més camps de golf , es titulava irònicament i, en el ma te ix to , sugger ia la construcció dún altte camp a la serra deCollserola. En la ma­teixa octaveta, el nom de Sant Cugat del Vallès quedava subs­tituït per "Sant Cugat del G o l f i el polèmic escut canviava les claus i la corona per uns pals i una pilota de golf.