SIS ANYS DE PRESÓ PER A TRES TRAFICANTS DE LES PLANES. Plana 17

US 4 CANTONS , Dijous, 5 de desembre de 1996

S e t m a n a r i i n d e p e n d e n t d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS 225

TEMA DE LA SETMANA: El retorn de la Mare de Déu

Fan sortir eh colors a la Mare de Déu

"El tema ha sortit de mare", diu Jordi Casas, president del Grup d'Estudis Locals (GEL); "continuarem treballant pel seu retorn", repli­ca Montserrat Rumbau, presidenta d'Amics de la UNESCO; el mossèn argumenta que ha estat set segles al monestir i només seixanta anys a Terrassa; als impulsors de la idea del retorn de la imatge no els agrada la campanya de recollida de signatures que acaba demà. La polèmica està servida. Planes 3,4 i 5

La Generalitat no vol una facultat de medicina

a PHospital General El conseller Trias diu que "Elproblema de Vhospital

ÍHGC no està preparat per no és la ubicació de la ULC al projecte de la Lliure sinó la situació econòmica "

-SantCugat-

Gerra d'aigua freda la que va deixar caure el conseller de la Presidència, Xavier Trias, sobre el projecte de la Universitat Lliure de Catalunya d'instal·lar una facultat de medicina a l'Hospital General. Trias va dir que " l 'HGC no reuneix els requisits necessaris per ser una facultat" i, a més, que "la Generalitat no veu amb bons ulls el naixement d'una nova facultat de medicina al país". Aquestes declaracions les va fer durant la inauguració oficial del centre de biomecànica aplicada de les Escoles Universitàries Gimbernat de la nostra ciutat. Plana 16

Trias i el doctor Josep Maria Sala, president de les Gimbernat, durant íacie de presentació. Foto: BADIA

El conseller de la Presidència inaugura un centre de biomecànica a les Escoles

Universitàries Gimbernat

Un dirigent del PP compara Valldoreix

amb Ruanda El vocal popular a l'EMD de Valldoreix,

Pantaleón de Miguel, rep el rebuig de les ONG locals, que ho consideren "insultant". Plana 7

RHW^as

Sant Cugat esgota els telèfons mòbils Plana 26

Mossèn Pere Vivó deixa la parròquia per motius de salut

Oficiarà la darrera missa al monestir

el dia 22 de desembre

Plana 2 0

5- -

Can Gatxet f i c

^ P R O M U S A Av. Torre Btanca,»* TSÍ.M91TS2 SMüCustKMVMM·

H-SJCAIYFONS l)i/<m.<. Í , / Í , Í S W « Í / I /CM

Sumari

El PSC presenta 4 al·legacions contra la situació econòmica. Plana 6

Creen a Rubí una plataforma contra els accessos al P r y c a . Plana 10

L'escola bressol de Valdoreix celebra un quart de segle. Plana 18

L'handbol de la UE cau en una cr isi amb una nova derrota. Plana 28

Punt i f inal exitós a la Mostra de Cultura Popular d e la Unió.P/ana 36

Setmana 3 Entorn 8 Societat 16 Economia 26 Esporis 30 Kl tema de la setmana recull les diferents opinions respec­te al retorn a Sant Cugat de la talla de la Mare de Déu que està a Terrassa. Planes 3. 4 i 5.

Política 6 Pantaleón de Miguel compa­ra Valldoreix amb Ruandai es crea l 'animadversió dels ciu­tadans i les O N G . Plana 6.

El Govern central diu que els ajuntaments de la comarca vo­len allargar els laterals de la B-30 i els veïns de Mira-sol pre­senten al·legacions. Plana 8.

La remodelació de la placa de l ' e s t ac ió i de l ' a p a r c a m e n t dels Ferrocarri lsde la G e n e ­ralitat podria ser una realitat d 'aquí a dos anys, segons les previsions dels responsables del projecte. Plana i>

Xavier Trias diu que l 'Hospi­tal General hauria d'arreglar la seva s i tuac ió e c o n ò m i c a abans de pensar a posar la fa­cultat de medicina de la Uni­versitat Lliure de Catalunya. Plana 16.

A Sant Cugat hi ha 62 perso­nes infectades amb el virus de la Sida, segons dades dels hos­pitals de I Vallès Occidental . Plana 19.

Hls s a n t e u g a t e n c s han su­c u m b i t a la febre dels t e l è ­fons mòbi ls i ja se n ' han re­part i t 250 en només un mes L e s p r o m o c i o n s d a ' p a r e l l s han causat furor en t re la po­blació. Plana 26.

La re sponsab le de la botiga d ' i l · luminac ió Gonu , Ca rme Romero , diu que a S a n t C u ­gat es pot comprar de tot a la secció Les empreses. Plana 26.

El Club Voleibol Sant Cugat es es juga la categoria si continua el mal joc, però l'entrenador és optimista. Plana 31.

Cultura 3 6 Nou artistes formats a l 'Esco­la Munic ipa l d 'Art exposen per segona vegada a la Casa de C u l t u r a de San t C u g a t . Plana 36.

PORTES OBERTES

Com treballa l'Administració de

justícia a Catalunya?

Vine a veure-ho. Divendres, 6 de desembre

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Audiència Provincial de Barcelona Palau de Justícia de Barcelona. Passeig Lluís Companys, s/n. Barcelona, (de 9n a i8h)

Audiència Provincial de Girona Plaça de la Catedral, s/n. Girona, (de 9h a I5h)

Audiència Provincial de Lleida Rambla Ferran, 13. Lleida, (de 9h a I8h) Audiència Provincial de Tarragona

Av. Uuís Companys, 10. Tarragona, (de ioh a I5h)

Telèfon obert: (93) 315 13 13 T'informarem de tot.

Ç) CL

Generalitat de Catalunya Departament de Justfcia

EIS4(MOP8CLÜBDELSUBSCRIFfOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

HS4C4NTC»>S

£ i ^ El tema de la

hetmana Dijous, 5 de desembre de 1996

Mare de Déu de S a n t C u g a t

La Mare de Déu! La recollida de signatures per demanar el retorn de la verge acaba demà

La campanya de recollida de signatu­res per reclamar el retorn de la Mare de Déu de Sant Cugat al municipi , enge­gada per l'associació Amics de la UNES­CO Sant Cugat-Valldoreix, acaba demà després de gairabé un mes. De moment, ja s'han replegat 400 f i rmes. Malgrat

M Ò N I C A BERNABÉ

-Sant Cugat-

La recollida de signatures per demanar el retorn de la Mare de D é u de Sant Cuga t , q u e està al Museu d'Art Municipal de Terrassa des de principis de segle, va començar a la Festa de Tardor, després que es fes públic l 'existència d 'un movi­ment que reclamava la imat­ge. La impulsora de la cam-panva, però, va ser l'associació d'Amics per la U N E S C O Vall-doreix-Sant Cugat. "Vam con­siderar factible el retorn de la verge, perquè Sant Cugat i Te­rrassa són localitats veïnes", ha explicat Montserrat Rumbau, presidenta de l 'entitat.

Èxit de la campanya

No obstant això, Rumbau ha reconegut que no esperaven que la campanya t ingués tan bona resposta, ja que es van aconseguir 400 firmes a la Fes­ta de Tardor. A més , des de principis de novembre, l'asso­ciació ha distribuit folis per re­collir signatures a les diferents enti tats del municipi, i demà els recollirà. D 'aques ta mane­ra, "donarem la campanya per acabada", ha dit Rumbau, tot i que Amics per la U N E S C O " c o n t i n u a r à t r e b a l l a n t pe r a c o n s e g u i r el r e t o r n d e la Mare de D é u " . Així, l 'asso­ciació va presentar la setmana passada un informe sobre la campanya realitzada a la t inent d'alcalde de Serveis Personals

això, no existeix un consens sobre si la talla romànica ha de tornar o no a Sant Cugat. Prova d'això són les opinions discrepants al si de la comissió pel pa­tr imoni cultural, on algunes de les en­titats que la integren consideren que el munic ip i té altres pr ior i tats patr imo-

Fotografia de la Mare de Déu que hi ha a Sant Pere Octavià. Foto: X. I ARRÒSA

de l 'Ajuntament de Sant Cu­gat, Àngels Ponsa.

En canvi, diferents represen­tants del món social i cultural de Sant Cugat divergeixen a l 'hora de valorar la iniciativa d'Amics de la U N E S C O Vall-doreix-San Cugat. "El tema de la Mare de D é u ha sorti t de mare", ha declarat Jordi Casas, portaveu de la comissió de pa­trimoni cultural del municipi, qui ha afegit que aquest equip

de treball té altres prioritats. Per la seva banda, Domènec

M i q u e l , m e m b r e de l G r u p d'Estudis Locals (GEL), ha re­corda t q u e e x i s t e i x e n d u e s Mares de Déu de Sant Cugat més al Museu Diocesà de Bar­celona, i un Crist romànic sant-c u g a t e n c al M u s e u d ' A r t Romànic de Catalunya. "Tam­bé es podrien reclamar aques­tes peces", ha dit Miquel, que no entén l ' interès per la talla

nials. A més, encara queden interro­gants oberts: si la imatge torna, on es col·locaria? Per què no es reclamen al­tres patrimonis mobles santeugatencs, escampats arreu de Catalunya? O per què hi ha peces d'interès cultural al mu­nicipi que no es poden veure?

religiosa que hi ha al centre de Terrassa. Així mateix, l 'histo­riador de Valldoreix Joan Au-ladell Serrabogunyà ha afirmat que "no existeix cap llei que dictamini que totes les imat­ges que es t roben repart ides arreu hagin de tornar al seu lloc d'origen".

On p o s a r la verge?

"La talla que es reclama està en un museu a la vista del pú­blic", ha afegit Domènec Mi­quel, "en canvi, a Sant Cugat hi ha béns patrimonials que no es poden veure" . En concret, l ' i n t e g r a n t de l G E L fa re ­f e r è n c i a a Ics p e c e s q u e mossèn Pere Vivó guarda a la rectoria de la parròquia de Sant Pere Octavià, on hi ha des de retaules barrocs fins a un frag­ment del frontal original de la capella de Sant Benet.

Les peces estan a la rectoria, perquè no hi ha un lloc on po-der-les exhibir. Precisament , una altra de les incògnites és on es col·locaria la imatge que es reclama. Mossèn Vivó, que considera que cal tenir present que la verge ha estat set segles al monestir i només 60 anys a Terrassa, ho té clar: "S'ha de posar a l'esglèsia, on és actual­ment la fotografia de la Mare de Déu de Sant Cuga t " . En canvi, Miquel considera que el lloc proposat és perillós, per­què està molt aprop de la por­ta de la parròquia i "encara ro­barien la tal la" . "Això no és seriós", ha replicat.

Joan Auladell, historiador

"No existeix cap llei

que dictamini el

retorn de les imatges

repartides arreu "

Pere Vivó, rector de St Pere Octavià

"La verge ha estat

set segles al monestir

i només 60 anys

a Terrassa"

Jordi Casas, president del GEL

"El tema de

la Mare de Déu

ha sortit de mare"

Domènec Miquel, membre del Patronat

"Col.locar la talla

a la parrròquia de

Sant Pere Octavià

no és seriós "

Montserrat Rumbau, d'Amics de la UNESCO

"Continuarem

treballant pel retorn

de la Mare de Déu "

SBmwWÏW' HHPIPw"ffw* ^ fcir ^^F i^^^HpWT'w·l··'·*

#

* * S I S T E M E S I E Q U I P S D'ALTA S E G U R E T A T

& C O N T R O L S V I A R A D I O

PORTES A U T O M À T I Q U E S

•^•H^M^HBIBBI^BV

W W W — W ^ E — w - ^ % mi l li

fc'.

S a l a , S O T e l . 5 8 9 1 7 9 9 S a n t c " * «Tn-Jb

Setmana ELS/CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

Mare de Déu de S a n t C u g a t

Plantegen dubtes sobre l'eficàcia del sistema de recollida de firmes Domènec Ferran se sent "sorprès i molest"

Men t re que l ' Assoc i ac i ó d ' A m i c s de la Unesco Va l ldore ix -Sant Cugat ha cons i ­derat que la mi l lo r fó rmu la per recuperar la Mare de Déu de Sant Cugat cons is te ix a engegar una campanya popu lar de re­co l · lec ta de s ignatures , no tots els inte­

ressats en la mate ixa causa compar te i ­xen aquesta op in ió . A ix í , el d i rec to r del Museu d ' A r t de Terrassa, Domènec Fe­r ra , ha expressat la seva sorpresa davant el p roced imen t segui t per aquesta ent i ­ta t i l 'ha qua l i f i ca t de "poc l òg i c " .

G E N I L O Z A N O

- Sant Cagat -

Ni els pioners en la iniciativa de d e m a n a r cl r e to rn d e la Mare de Déu al seu lloc d'ori­gen ni tampoc el Museu Mu­nicipal d'Art de Terrassa, on es troba actualment la imatge, t roben que aquesta sortida si­gui la més encertada.

El director del Museu Muni­cipal d'Art de Terrassa, Domè­nec Ferran, s'ha mostrat molt sorprès que l 'associació q u e p r e s i d e i x la s a n t c u g a t e n c a Montserrat Rumbau hagi optat per aquesta via ja que , segons ell, "no és el procediment més lògic per demanar les coses". Per a Ferran, el camí més ràpid hagués estat el d'iniciar un dià­leg d i r ec tamen t amb el Mu­seu de Terrassa sense impulsar c a p m o v i m e n t c i u t a d à , a l ­menys, en principi. El direc­tor del Museu on es troba ac­tualment la imatge considera que "quan es vol demanar al­guna cosa a algú el primer pas és dirigir-s 'hi d i r ec tament" i

ha assegurat que "el Museu no té cap p rob lema a parlar d 'aquest tema si se'ns fa la pe­tició". Ferran ha recordat que són més de vint mil els objec­tes que posseeis el Museu i q u e "ja s'ha negociat moltes vegades amb diversos munici­pis que han demanat el retorn de figures per a exposicions temporals" .

Tot i així, D o m è n e c Ferran ha explicat que "de moment no hem rebut cap proposta per part de ningú " i que els co­ne ixements que té de la ini­ciativa d'Amics de la Unesco "han arribat al Museu a través dels mitjans de comunicació", una circumstància que , d'altra banda, ha qualificat de "sor­prenen t" .

Poss ibles r e spos t e s

En aquest sentit , Ferran fins i tot ha declarat sentir-se mo­lest perquè "és de les vegades que he fet més declaracions sobre un tema del qual encara no en sé res" i ha qüest ionat ,

quasi irònicament, que com pot ser que se 'm demani una r e spos t a quan encara no sé quina és la p regunta" . Això no obstant no ha impedit que Ferran expressés, tot i que im­plícitament, les dificultats de retornar la talla a Sant Cugat . "És com si es pre tengués tor­nar un cotxe a la casa d'origen després de molts anys d 'ha­v e r - s e a d q u i r i t " p e r q u è "aquesta imatge és propietat l e g í t i m a de l M u s e u d e T e ­rrassa", ha assegurat el direc­tor del museu . A més de tot això, Domènec Ferran ha con­fessat, malgrat tot, que no en­tén "qu in sent i t té reclamar aquesta Mare de Déu quan fa 84 anys que és aquí" .

Per la seva banda, un dels im­pulsors de la futura Associació d 'Amics d e la Mare de D é u , que pre tén demanar a Terras­sa la imatge de forma directa i quan s'hagin consti tuït com a tal, c reu q u e l 'es t ratègia se­guida per l 'associació Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat és "populista i poc ade-

Volem que la Niaré de Deu de Sant Cugat retorni al Monestir de la nostra ciutat, Des del 1218 fins el 1917 ha eswt en el Monestir són scl segles. L'expoliació i la deixadesa ha provocat ta pèrdua de pràcticament tot el patrimoni del monestir. U Mare de Déu es troba ara molt a prop, en un museu a Terrassa, és un Hoc fred, impersonal, hauria de tornar a Sant Cugat, al Monestir, on ha estat sempre, i on tindria cl caliu i el reconeixement dels santeugatencs.

S£m efc(spell MlMMW0-

_üft>:..'&'.a.tt... .l't

ó e s u s GBÜÍCL·L IPtllalsLj ÒU S ? . ^ ^

W ^ - . . ^ ^ VaA l£0U^ÏL.X$£l fí-

L·uOL· «HM.... àJUKÍtt

! ?r> > Z Í -

fi

Amics de la Unesco finalitza demà la campanya de recollida de signatures.

quada". Aquests promotors de la fu­

tura associació asseguren que la idea de recollir s ignatures per demana t el r e to rn de la i m a t g e no t é " r e s a v e u r e " amb les seves intencions ini­cials, que partien de l 'estratè­gia de "negociar d i rectament amb el Museu d'Art Munici­pal de Terrassa i no a t ravés dels mitjans de comunicació", segons assegura un de l s re­

presentants d 'aquest projecte. Un de l s r e p r e s e n t a n t s d 'a­

questa iniciativa, que ha pre­ferit mantenir el seu anonimat "precisament per no caure en l'error d'Amics de la Unesco", ha assegurat que aquest grup d'amants del Monestir "es tro­ba a les últ imes se tmanes de gestació" i fins i tot s'ha aven­turat a predir que "ens podrí­em donar a conèixer a finals d 'any".

SAUR, Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales, S.A., concessionària del Servei Municipal d'Aigües de Sant Cugat del Vallès, us comunica el nou número de telèfon 544 16 10, destinat a donar un millor servei als seus abonats i a tots els usuaris en general.

Us recordem que el número d'avaries segueix sent el mateix, 589 00 21.

Preguem disculpes per les molèsties ocasionades

"Yvolver, volver, volver..."

E xplica una història de l ' inefable don Camilo de Giovanni Guareschi

com el clergue es trobava fart d 'una estàtua de la verge des-manyotada i de mala factura que havia de passejar cada any en processó. Desitjosa d'alli­berar-se de l'escultura, va ide­ar una estratagema: va col·lo­car la talla en tan mala postura q u e , d u r a n t la p rocessó , va caure al terra t rencant -se en mil trossos. La sorpresa va ser q u e , sota la lletja figura, va sorgir una nova verge de pla­ta que havia estat amagada du­rant anys protegida per la llet-ge sa d e la d i s f r e s s a . D o n Camilo va reflexionar i es va reconciliar amb la lletga imat­ge, protectora de la bella, res-

TOSÉ MARÍA PERCEVAL

taurant-la. La Marede Deu de Sant Cu­

gat està en un museu de Te­rrassa. Horror! Espoli , robatori d ' u n senyal d ' i den t i t a t , t rapel ler ia d e la gran ciutat respecte al poble. Però , si no es tès allà, potser no estaria enlloc. Els museus són fruit moltes vegades del saqueig però protegeixen evi­den tment les peces que tenen i les al lunyen de terribles ra­pinyes i robatoris. El mones-t i rde Sant Cugat els va patir el 1835 i el 1936. Es va des­truir la major part del seu t re­sor artístic. Una de les peces ha acabat en un museu de Te­rrassa i una benin tencionada ag rupac ió dar re ra les s igles d ' u n a no m e n y s pres t ig iosa

organització, pretén la seva de­volució. Enhorabona a la idea si no p re t én conver t i r -se en afirmació fonamenta l i s ta de principis sacrosantos. Parlem de recuperació i pac tem amb pragmatisme. Es torna allò ro­bat, es recupera allò perdut . En últim cas, tant per al mu­seu com per a la parròquia, on ja llueix una magnífica foto de l 'ausent , es podria argumen­tar que , degu t a que les cièn­cies avancen que és una bar­baritat.. . una còpia no és des-preciable. Si és bona, seria una interessant moneda d e canvi. El museu de Terrassa no són els arxius de Salamanca.

José Marta Perceval Historiador

H S /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Setmana

Mare d e Déu de Sant Cugat

Qualificar d'agitada la vida de la Mare de Oéu de Sant Cugat no és un judici, segurament, gens exagerat. Una imatge mariana romànica que data del 1218 i que ha aconseguit sobreviure a nombrosos saquejos, innumerables trasllats i milers d'ulls de curiosos, experts o seguidors, que l'han observat, restaurat, admirat o venerat. Una imatge de prop de vuit cents anys de vida que n'ha viscut quasi set cents al Monestir de Sant Cugat, convertint-se aixi en testimoni d'excepció dels canvis més espectaculars que ha expermentat la ciutat al llarg dels anys. Malgrat això, aquesta talla no és l'única Mare de Déu de Sant Cugat. El cert és que són cinc les imatges que es coneixen esculpides a la nostra ciutat.

Una imatge amb una llarga història Saquejos, subhastes i reclams han protagonitzat els seus 778 anys de vida

G.L./M.B. - Sart Casat -

La Mare de Déu de l'Altar de Santa Maria del Reial Monestir de Sant Cugat és una escultura mariana romànica en fusta del segle XIII de noranta-dos cen­tímetres d'alçada que ha estat durant set segles em­plaçada a l'edifici més emblemàtic del nostre mu­nicipi. En tot aquest temps, i malgrat els possibles saquejos que va patir l'Esglèsia, la imatge va ro­mandre a l'altar esquerre del Monestir, anomenat precisament per això "de la Mare de Déu". Tot així al llarg dels primers anys del segle XX la imat ge deixa de tenir contacte amb la ciutat se'n perd la pista fins ben entrada la dècada dels deu, quan el jurista terrassenc Josep Soler i Pa-let l'adquireix en una subhasta pública. A par tir d'aquí, la resta de la història de la Mare de Déu de Sant Cugat és ben coneguda, sobretot en els darrers dies. En morir So­ler i Palet, la talla passa legítiment a mans de l'Ajuntament de Terrassa, que actual­ment n'és l'indiscutible propietari. Ara per ara la imatge es troba exposada a la mostra permanent del Museu Municipal d'Art de Terrassa, juntament amb mol­tes d'altres obres d'art.

Relíquies i pergamins

Malgrat això, l'excepcionalitat d'aquest exemplar és compartida per tots els in­teressats en el retorn de la imatge . EI mateix director del Museu de Terrassa ha reconegut que aquesta és una de les talles més antigues de què dispo­sen documentació exhaustiva. I és que, de fet, dues són les característiques que han des­pertat l'atenció històrica i cul­tural de la verge: en primer lloc, la rica decoració original amb policromia de l'època i, en segon lloc, la Mare de Déu de Sant Cugat ha recobrat un interès especial gràcies a la tasca efectuada pel Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat, emplaçat precisament als claustres del Mones t i r de Sant Cugat . Aquest centre va descobrir, durant el període de restaura­ció de la imatge (1984-86), tota una sèrie de pergamins i relí­quies amagades al cap de la ta­lla que van servir per poder determinar l'any i el nom del seu constructor. D'a­questa manera es va esbrinar que la Mare de Déu de Sant Cugat va ser un encàrrec fet l'any 1218 per l'abat de Sant Cugat, Ra

mon de Banyeres, que va manar fer la imatge

en honor de Déu i de Santa Maria. Les re l íquies que es van locali tzar a

l'interior de la verge són del Pessebre del Sepulcre del Senyor, dels apòstols Simó i Judes, de Sant Cugat i de Sant Nea-polità màrtirs, de la

sang de Sant Joan Bap-tista i de les Santes

Nosses, entre mol­tes d'altres.

Aquesta pequliaritat ha convertit la ta-

la en una peça molt valorada en­tre els ex­per ts . De fet, la Mare de Déu de Sant Cu­gat ha es­tat tras­

lladada 'expo­sada tem­poral­

ment a diverses mostres al llarg dels anys, com ara P'Exposició d'Obres de Museus Locals', l'any 1955 al Palau de la Virreina de Barcelona o a 'Catalunya Restaura', organitzat l'any 1986 al Centre d'Art de Santa Mònica.

Ms de De

Aquesta imatge, malgrat tot, no és l'única Mare de Déu de què pot presumir el nostre municipi. Són un total de cinc les talles que es coneixen en honor a la Verge Maria i que són de Sant Cugat. Concre­tament, ha estat l'historiador valldoreixenc Joan Au-ladell Serrabunyà qui, a través dels estudis que va co­mençar l'any 1954 sobre aquest tema, va arribar a identificar fins a cinc imatges romàniques de la ciu­tat. A més de la Mare de Déu de Santa Maria del Monestir, que ara està a Terrassa, existeix també la Mare de Déu del Bosc, molt popular a Sant Cugat perquè es troba a l'Esglèsia del Monestir, la Mare de Déu de Sant Vicenç del Bosc, que està emplaçada al Museu Diocesà de Barcelona, la Mare de Déu de Can Villalonga, que va ser destruïda l'any 1936 en plena Guerra Civil i la Mare de Déu de Sant Medir, d'un estil més proper al gòtic que al romànic, que es pot localitzar també al Museu Diocesà de Barcelo­na tot i que se'n va fer una rèplica que es pot veure a l'Ermita de Sant Medir.

Amics de la Mare de Déu

• Contràriament a la recollida de signatures, els tres impulsors de la futura Associació d'A­mics de la Mare de Déu de Sant Cugat tenen la intenció de "seguir una estratègia que va molt més enllà del simple desig de retornar la imatge a Sant Cugat" i han manifestat que el seu objectiu principal és "crear la primera as­sociació representativa dels ciutadans que vol treballar íntegrament per promocionar i con­servar el Reial Monestir i tot el que gira al seu entorn" incloent-t'hi, per descomptat, la talla romànica. Una vegada constituïda aquesta as­sociació, que constarà d'uns 100 socis "tots ells amb una clara vinculació amb Sant Cugat", es preveu fer pública l'existència de l'agrupació" que vol tenir una "personalitat jurídica prò­pia".

Els principals objectius de la nova associació passen per demanar el retorn de la talla, obte­nir-ne una còpia si es fes difícil la recuperació de la imatge original. La destí de la imatge és, segons els mateixos impulsors, retornar-la al culte i no mantenir-la en un Museu. Un dels promotors del projecte ha explicat que els so­cis de la futura associació han estat seleccio­nats en funció d'"el seu vincle amb Sant Cu­gat" /G.L.

HS4C4NTOVS

Política Dijous. 5 tle desembre de 1996

S i t u a c i ó e c o n ò m i c a

El PSC insta l'alcalde a exigir responsabilitats pel "fracàs" econòmic Els socialistes proposen que l'IB I s'apugi un 8,45 per cent

L'agrupació local del PSC no es dóna per vençuda. Tres dtos abans que s'i el termini per presentar al·legat l'augment de l'IBI aprovat al ple del mes d'octubre, un termini que acaba avui, els

socialistes han demanat a l'Ajuntament que revisi l'acord de l'increment a més de proposar l'anul·lació de l'ecotaxa i que se sotmetí a l'aprovació del ple els crite­ris per calcular els preus públics dels ser­

veis relacionats amb l'ensenyament. Amb tot, els socialistes s'han mostrat a favor d'un augment "moderat" de l'IBI que si­tuen en un 8,45% i no en el 22%, que con­sideren "exagerat".

JOFRK Ll.OMBART

- Sant Cagat -

Les quatre al·legacions pre­sentades di l luns pel PSC te­nen cl mateix fil conductor: la crítica constant al que definei-xen com " u n a mala g e s t i ó econòmica dels successius go­verns de Joan Aymerich". Pel p r imer secretar i del part i t a Sant Cugat, Jordi Menéndez , la culminació d 'aquesta "mala gestió" és el "rotund fracàs del pla econòmic financer, del qual ningú ha assumit les responsa­bilitats". Menéndez va exigir a l'alcalde "que demani aques­tes r e s p o n s a b i l i t a t s " s e n s e aprofundir quines han de ser ni a qu i ha d ' a f e c t a r . El "fracàs" d 'aquest pla i "el con­següent dèficit" es tradueixen, pel PSC, en les mesures econò­miques d 'augmentar l ' impost de béns immobles i la implan­tació de la taxa de sanejament de residus.

"Eixugar el dèficit amb l ' I B r

El portaveu del grup munici­pal Àngel Casas va acusar di­rec tament l ' equip de govern municipal de voler "eixugar el dèficit de l 'Ajuntament amb un impost", quan un impost,

tal com diu l i teralment el text de les a l · legacions, "serveix per finançar la despesa corrent del municipi" .

Pel PSC, la manera com s'ha

treballa amb l ' impost de cir­culació i els socialistes apos­ten per una ampliació a d'al­tres impostos entre ells l 'IBI. De fet, segons dades esgrimi-

de "tapar aquest forat" és apli- des pel mateix Casas, amb el

Jordi Menéndez i Àngel Casas a la roda de premsa. Foto: XAVIER LARROSA

car mesures més contundents contra els que no paguen els impostos . "Es podria po ten­ciar l ' equip Angora", va pro­posar Àngel Casas . L ' e q u i p Àngora és un grup de perso­nes que es dirigeixen als mo­rosos de manera personalitza­da a fi i efecte que retornin les quantitats impagades. De mo­men t . però. l 'Angora només

d e u t e dels con t r ibuen t s que no paguen, l 'Ajuntament ha­via deixat de rebre a finals del 95 un total de 1.300 milions de pessetes acumulats. D'aquests, recorda Casas, en aquest exer­cici només se n 'han recaptat 73. El dirigent socialista va afe­gir que "si es cobrés una ter­cera part del que es deu al con­s i s tor i - u n s 400 m i l o n s de

pessetes-, s'eixugaria una bona par t del dèfici t m u n i c i p a l " . Recaptada aquesta quanti tat , es queixa Menéndez , "no cal­dria augmentar l'IBI més d 'un 20 per cent que és massa exa­gerat". La proposta socialista també inclou l 'eliminació de la taxa de sanejament i tracta­ment de residus, amb la qual cosa els costos d 'aquest servei haurien de tornar a l 'IBI. Això suposaria, segons les al·lega­cions del P S C , un a u g m e n t màxim del 5,7 per cen t que , sumat al valor cadastral previst per l 'Es ta t , arribaria al 8,45. A aquestes demandes de l'a­

grupació local dels socialistes n'afegeixen dues de caire tam­bé econòmic. L'una advoca per la creació d 'una taxa de llicèn­cies urbaníst iques que tingui en compte la superfície edifi­cada en lloc d'aplicar una tari­fa única per a tot t ipus d 'habi­tatge. A banda, el Parti t dels Socialistes de Catalunya pro­posa q u e sigui el ple de l'A­juntament el que estableixi els criteris per fixar els preus pú­blics de ls serveis de l ' en se ­nyament públic. "Sabem que no és obligat per llei, però hi hauria d 'haver un consens en punts com aques t " , assegura Àngel Casas.

Aymerich valora la dimissió de Maragall

AURA COSTA

- Sant Cagat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha insinuat que la de­cisió de Pasqual Maragall d'a­bandonar l'alcaldia de Barcelona l'any vinent podria formar part d'una estratègia que culminaria amb la seva candidatura a la pre­sidència de la Generalitat. En aquest sentit Aymerich opinava: "Pot ser que Maragall hagi jugat una carta política anunciant un any abans que deixa l'alcaldia, per deixar-se estimar i després, un cop guanyades les simpaties de l'opinió pública, presentar-se com el candidat socialista a les elec­cions autonòmiques del 1999". Tot i així, Aymerich ha matisat que la veracitat d'aquesta hipò­tesi "és una cosa que només sap ell" i que per tant "respecto l'op­ció que ha triat perquè sóc cons­cient que es una decisió molt di­fícil de prendre i suposo que la deu haver madurat molt".

A banda d'aquesta possible es­tratègia electoral, l'alcalde de Sant Cugat ha apuntat altres explica­cions a la renúncia de Maragall: "Podria ser que hagi renunciat al càrrec perquè n'està cansat, ja que el seu és un càrrec al qual s'ha de dedicar molt de temps i lògica­ment protagonitzar durant tants anys aquesta tasca deu cansar molt." Malgrat tot, Joan Ayme­rich ha valorat la tasca de Pasqual Maragall davant el consistori bar­celoní i ha afirmat "Maragall ha estat un bon alcalde, no cal des­cobrir que Barcelona ha viscut uns lx>ns canvis, sobretot des dels Jocs Olímpics del 1992."

P a r t i t s

Jordi Menéndez surt reelegit primer secretari del

PSC de Sant Cugat amb un 6 4 per cent dels vots Ualtra candidata, Maria Sansa, rep el suport del 35 per cent dels militants

JOFRE LLOMBART

Amb un 64 per cent dels vots favorables a la seva candidatura, un 35 per cent partidari de l'op­ció de la regidora Maria Sansa i un 1 per cent d'abstencions, Jordi Menéndez va ser reelegit com a primer secretari de l'agrupació

local del partit dels socialistes. En una assemblea de molta con­currència que es va celebrar di­marts a la nit, els socialistes sant-cugatencs van elegir una junta que és molt semblant a la que hi havia abans. Per sota de Menén­dez hi ha deu secretaries que aca­ben de conformar la cúpula di­rectiva del PSC de Sant Cugat El

secretari de política municipal és l'actual portaveu del grup socia­lista a l'Ajuntament, Àngel Ca­sas. Un altre regidor, Joan Gaya, té la secretaria de programa, men­tre que la representant socialista a l 'EMD de Valldoreix, Carme Pérez, ocupa una altra secretaria important, la d'organització. La resta de càrrecs són aquests: se­

cretari de coordinació territorial, Jaume Gaya; secretari de coordi­nació sectorial, Juan Carrasco; se­cretari de moviments associatius, Juan Pablo Jaroslavsky, secretària de comunicació interna, Carme Talleda; secretària de formació, Dolors Renau, secretària d'actes Assumpta Bailac i responsable de premsa Maria Pila.

Un nou càrrec • El primer secretari del PSC a Sant Cugat, Jordi Menéndez, ha estat nomenat tècnic res­ponsable del nou gabinet que s'encarregarà de coordinar a par­tir d'ara els parlamentaris del PSC a Madrid. L'objectiu de la nova oficina és "aconseguir un funcionament més organitzat a l'interior del partit" que facili­ti l'entesa tant al Congrés dels Diputats com al Senat El nou càrrec no l'obligarà a abando­nar la política local: el primer secretar i va assegurar q u e aquest gabinet enriquiria la seva tasca a Sant Cugat. / G.L.

ELS ./CANTONS Dijous. 5 tle desembre t/e 19V6 Política 7

De Miguel: "Valldoreix és com un hotel de Ruanda"

Pel vocal del PP, "Aymerich és Fúnic problema de FEM D

El vocal del Partit Popular a la l'Entitat Muni­

cipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix,

Pantaleón de Miguel, va intervenir dijous pas­

sat -per primera vegada des que va ser elegit

en les eleccions municipals del maig del 9 5 - en

una sessió ordinària de la Junta de Veïns. De

Miguel , ofès per la decisió d'instal·lar conte­

nidors d'escombraries a Valldoreix, va dema­

nar la paraula en el punt de precs i preguntes

de l'ordre dia. La seva intervenció va ser molt

crítica amb l'alcalde, Joan Aymerich, i l'Ajun­

tament de Sant Cugat. Malgrat això, el més

greu que va dir va arribar quan va comparar

Valldoreix amb el país africà de Ruanda.

RAMON L I O I K

- Sant Cugat -

"A Valldoreix paguem impostos de cinc estrelles, però tenim un hotel de Ruanda ple de mosques i porqueries." D'aquesta manera, Pataleón de Miguel, vocal del Par­tit Popular a PEMD de Valldo­reix, responia a la ja popular frase esmentada pel tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat, Pasqual d'Ossó, du­rant el debat plenari de la modi­ficació d'impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 97. En aquella ocasió, D'Ossó va dir que els ciutadans no podien viu­re en un municipi que és com un hotel de cinc estrelles, però pa­gar-ne per un de tres. La frase de Pasqual d'Ossó ha portat cua i molts polítics santcugatencs s'hi han referit. Dijous passat va arri­bar el torn de Pataleón de Miguel. Des que De Miguel va ser elegit -al maig del 95, en les darreres eleccions municipals, amb els vots de 213 valldoreixencs-, mai ha­via pres possessió de la paraula en una sessió de la Junta de Veïns. Fins i tot, semblava que el repre­sentant popular era un membre més de l'equip de govern perquè sempre ha votat a favor de tots els punts portats a votació de la Jun­ta, inclosos tots els de l'ordre del dia de dijous passat. La sorpresa va arribar en el torn de precs i pre­guntes de la darrera sessió. Pan­taleón de Miguel va aixecar el dit i va prendre, democràticament, possessió de la paraula. La seva

primera frase no va ser l'esmen­tada. Pantaleón tle Miguel va ini­ciar el seu discurs dient: "Valldo­reix té només un problema, que és l'alcalde de Sant Cugat." Tot se­guit va dir que l'augment de l'IBI, aprovat pel ple municipal, del 22 per cent "és desproporcionat i abusiu". Finalment, es va referir al tema de la instal·lació de con­tenidors d'escombraries a Valldo­reix-cavall de batalla darrerament del PP santeugatenc-, i va pre­guntar com va començar la nego­ciació del tema entre Ajuntament i EMD, en quin estat es troba ac­tualment i que pensa fer l'equip de govern valldoreixenc. Respecte al tema de Joan Aymerich, el pre­sident de l 'EMD, Jaume San-martí, va respondre que no era una qüestió per tractar a la Junta de Veïns sinó davant del mateix al­calde "per donar-li l'oportunitat de defensar-se de l'acusació". El tema de l'IBI també el va eludir Sanmartí ja que Valldoreix no té competències sobre la fixació del preu dels impostos generals del municipi. A la qüestió dels con­tenidors va respondre Miquel Pa-raira, vocal d'Urbanisme, Obres i Serveis de l 'EMD. Paraira va afir­mar que "hi ha moltes peticions de ciutadans que volen els con­tenidors" i que "s'està realitzant un estudi, que es discutirà amb els veïns, per veure'n el millor emplaçament". Tot seguit, De Miguel va tornar a demanar la pa­raula. En aquesta ocasió va afir­mar que "jo ja he dit moltes ve­gades a Aymerich que ell és el

problema de Valldoreix, però allò que no l'interessa no ho contesta i opta per no dir res.i fer-se el savi". De l'IBI va afirmar que "jo no vull estar tan administrat per Sant (lli­gat i no vull veure tanta gent de l'Ajuntament voltant per les de­pendències de l 'EMD". Va con­tinuar amb un discurs, difícil de desxifrar, en què va barrejar di­verses qüestions: l'IBI. les es­combraries, el coveni econòmic i el pacte biennal entre les dues ad­ministracions locals. Va ser en aquest poti-poti d'idees quan va pronunciar la lluïda frase en la qual comparava Ruanda - u n país en què milers de persones viuen un dels pitjors drames humans de la història- amb Valldoreix -un punt més d'un petit país de 6 milions d'habitants ficat de ple en el món desenvolupat-. La frase va passar desapercebuda en la barreja d'i­dees i no va ser contestada per ningú; ni pels membres de l'e­quip de govern ni per la vocal del PSC a l 'EMD, Carme Pérez, que per motius professionals, i excusada per Sanmartí, no va po­der assistir a la Junta de Veïns. Per acabar, en una exposició més raonada. De Miguel va demanar a l'equip de govern que faci una inversió per construir una nova seu de l 'EMD i "fer patrimoni pagant un crèdit hipotecari que segurament sortiria més barat que cl que paguem de lloguer per estar on estem ara". "Els re­cordo -va afegir- que jo no vull treballar per Sant Cugat sinó per Valldoreix."

Rebuig unànime des de les ONG

a la comparació del popular

Arnau Montserrat qualifica la frase d"'insultant"

JOFRK Ll.OMBART - Sant Cugat -

Les paraules del vocal del PP a la Junta de Veïns de l 'Ent i­tat Municipal Descentrali tza­da de Valldoreix han provocat una reacció u n à n i m e de re­buig, i els grups i entitats més vinculats amb la solidaritat han estat els més crítics amb Pan­taleón de Miguel. Un dels re­presentants del col·lectiu Sant Cugat pel Zaire, Arnau Mont­

serrat, ha qualificat el missat­ge de De Miguel com "des­proporcionat, injust i insultiu", però ha estès la crítica a la res­ta de la societat, "que fomen­ta comen ta r i s com a q u e s t " . Mon t se r r a t ha d e n u n c i a t el que considera una "falta de sensibil i tat per falta d'infor­mació que provoca ignorància sobre el tercer món" . El re­presentant de diverses ON(J ha afegit que "no cal satanitzar ara aquest senyor" perquè és

"el reflex de la sensació de la nostra societat que no para de mirar-se el melic".

D'altra banda, el membre de la Plataforma 0,7% i més de Sant Cugat Josep Iglesias ha criticat la "falta de sensibili­tat que no hauria de tenir una persona que ocupa un càrrec públic". Iglesias s'ha lamen­tat que la comparació de Vall­doreix s'hagi fet amb Ruanda "amb tot el que està passant al país africà".

Pantaleón /le Miguel

Callar o marxar, aquesta és la qüestió

• Segurament qualsevol habi­tant de Ruanda o del Zaire sig­naria, sense pensar-ho un mo­ment , traslladar-se a viure a Valldoreix en les condicions del més pobre dels valldoreixencs, encara que hagués de compar­tir el seu hàbitat natural amb mosques. Si a un habitant de la zona dels Grans Llacs africans li proposessin viure a casa de Pa­taleón de Miguel, pensaria que ha estat tocat per una mà divi­na i que ha enttat a formar part d'un conte de fades. Es evident que a Valldoreix queda molta feina per fer i és evident que hi ha, entre altres qüestions, molts carrers sense asfaltar. Fins i tot, és acceptable que es discuteixi si la millor opció per a la reco­llida d'escombraries a Valldo­reix és posar o no contenidors. El que sembla inadmissible és que una persona s'atreveixi a comparar Ruanda amb Valldo­reix. Més encara, quan aquesta persona és un polític que re­presenta, com a mínim, els 213 valldoreixencs que democràti­cament el van votar en unes eleccions. Potser aquestes per­

sones reflexionaran sobre la greu frase pronunciada pel seu representant i la propera vega­da es pensaran dos cops si li tor­nen a oferir la confiança. No és admissible que s'utilitzi el dra­ma que pateixen milers de per­sones per atacar políticament a ningú. És del tot correcte que De Miguel faci política -pe r primera vegada des que és vo­cal de l ' E M D - i defensi la seva postura, més o menys encerta­da, de no instal·lar contenidors a Valldoreix. Feta aquesta con­sideració, el representant del PP hauria de reflexionar i me­ditar més el que diu pública­ment en un òrgan de repre­sentació política com és la Junta de Veïns de Valldoreix. Si De Miguel no és capaç, en el fu­tur, de pensar el que diu abans de dir-ho, només li quedaran dues opcions: callar, tal com ha­via fet fins a ara, o dimitir i dei­xar pas a algun polític del seu grup que sigui capaç de defen­sar una causa sense dir que Vall­doreix "és com un hotel de Ruanda ple de mosques i por­queries". / R.L.

EIS I CANTONS horari d'atenció

al públic m a t i n s : ,L-<>\,» i H,

t i r «lilliin» a <li\ c m l i e s

t a r d e s : <i«- n, «2011. c l - d in iar l s i «lijou*

8 Política ELS /G4IVTOÍNS Dijous, 5 (te desembre de 1996

C o n g r e s s o s

Unió Democràtica de Sant Cugat dóna suport a una Olivera nacionalista

La secció local participa a partir de demà en el congrés del partit Unió Democràt ica de Catalunya C U D O tanca aquest cap de setmana la inten­sa tardor de congressos que ha susci­tat més o menys debat dins de totes les forces polítiques catalanes. A m b quatre ponències damunt la taula, U D C enca­

ra el seu congrés amb el debat suscitat pel l íder de la formació Josep Antoni Duran i Lleida sobre la creació d'una gran Ol ivera nacionalista que aglutini tots els part i ts de Catalunya a m b l'ob-ject iu de garantir unes cotes d'influèn­

cia a Madrid en cas de no ser necessària la presència de C iU per formar una ma­jor ia estable al Congrés dels Diputats . A la seu de Sant Cuga t s'ha aposta t t ambé per aquesta estratègia , q u e j a ha provocat els recels de C D C .

J()l RK LLOMBART - Sant Cagat -

"No volem fer el joc a partits estatals i espanyolistes." Amb aquestes paraules el dir igent d'I "nió a Sant ( 'ugat i president de la formació al Vallès, Jordi Ferrés, ha descrit els objectius del par t i t democr i s t i à en la ponència d'estratègia política. Ferres ha coordinat el grup de trebal l de la ponènc i a d ' e s ­tratègia en què la secció local no ha modificat gairebé res del text original. Així, des de Sant Cugat es dóna ple suport a les tesis de Duran en la recerca d'un consens entre tots els sec­tors nacionalistes catalans per fer un front comú. "Som cons­cients que al PSC i a IC hi ha corrents nacionalistes que po­drien apuntar-se al projecte",

assegura Ferrés, que es nega a "afavorir les delegacions a Ca­talunya de partits com el PSOE o el PP" . Amb tot, Ferrés rei­tera que el partit democristià "no renuncia a l 'autodetermi­nació". Pel que fa a les rela­cions amb el soci de la coalició, CDC, l nió expressa la seva vo­luntat més ferma "de no tren­car amb Convergència" malgrat les re t icències del pres ident Jordi Pujol a formar aques ta Olivera nacionalista, que des de Sant Cugat s'atribueixen a "d i ferènc ies e s t r a t èg iques " . Ferrés va plantejar que cal "una unitat d'acció des de Catalu­nya" perquè, tot i que l'actual situació de negociació "és útil", aquesta utilitat es podria per­dre si s'acaba la necessitat dels partits grans de comptar amb CiU. "Amb la conjunció de les

forces", subratlla l ' D C , "aques­ta influència des de Catalunya es garantirà".

D e les t res p o n è n c i e s res ­tants, la titulada Territori, or­ganització política i principi de subsidiarietat és la que té uns efectes directes pel que fa a l'àmbit polític. La principal de­manda dins d 'aquest punt és la d ' a c o n s e g u i r per par t d e l 'Estat espanyol que es desti­ni un 25 per cent dels pressu­postos generals a les adminis­t r a c i o n s loca l s . P e r J o a n Recasens, president de la sec­ció local i responsable del grup de treball d 'aquesta ponència, "és absurd que hi hagi una llei que obligui a pagar l'IVA als ajuntaments una xifra a vega­des superior al que reben del Fons de Cooperació Local de Madrid".

Jordi Ferrés i Joan Recasens

Reelecció de Pérez Moreno • La secció local d'Unió apor­ta al vintè congrés del partit que es farà a Sitges (Garraf) demà i demà passat un total de 22 delegats, dels quals disset han estat elegits en assemblea i cinc hi assisteixen per posseir càrrecs en diferents òrgans del partit. Un d'ells és l'actual por­taveu del comitè de govern, Eugeni Pérez-Moreno, que opta a la reelecció dins la única llista de quinze membres que encapçala Duran i Lleida i que dirigirà el partit els quatre anys vinents. Altres santeugatencs tenen una responsabilitat de certa importància dins UDC]: Jordi Ferrés és president d'U­nió al Vallès i Joan Recasens és conseller nacional. La delegació santeugatenca ha presentat 54 esmenes a les quatre ponències sobre les quals es fonamentarà el debat intern de la formació democristiana./J.L.

A L U M I N I I V IDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 SANT CUGAT

Tel. 675 29 02 Fax 675 28 61

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL IQA MITJÀ Q tso*

• Si l'IQA supera el valor de 50 es representa per (*****) o (****) i la qualitat de l'aire es considera «bona» • Si l'IQA està comprès entre els valors 0 i 50 es representa per (***) o (**) i la qualitat de l'aire es considera «millorable» • Si l'IQA està per sota de 0 es representa per (*) i la qualitat de l'aire es considera «pobra»

Valoració de les dades: El període analitzat s'ha caracteritzat per una bona ventilació atmosfèrica gràcies al fet que s'ha enregistrat durant el període un vent de força mitjana o moderada. Aquestes condicions han afavorit una bona qualitat de l'aire, amb un IQA sempre superior a 70. Si les condicions meteorològiques no varien substancialment, la tendència és que l'IQA es mantingui durant les pròximes setmanes en nivells òptims.

ÍNDEX DE QUALITAT DE L'AIRE ( IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

ALTRES INFORMACIONS: Realització del Mapa Sònic de Sant

Cugat del Vallès Amb la finalitat de diagnosticar el nivell de soroll ambiental que s'enregistra a les diverses àrees del municipi de Sant Cugat del Vallès, l'Ajuntament ha posat en marxa la realització d'un Mapa Sònic. Aquesta tasca s'executarà mitjançant un Conveni de col·laboració de l'Ajuntament amb la Facultat de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Mitjançant un equipament sonomètric de precisió es realitzaran els mesuraments pertinents a to t el municipi per tal de determinar els nivells de soroll, cartografiar les dades, establir la seva variabilitat horària i diària, i determinar el seu grau d'incidència.

Posteriorment a aquesta etapa de diagnosi, l'Ajuntament adaptarà l'ordenança tipus realitzada pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (Resolució de 30 d'octubre de 1995) i s'adoptaran les mesures adients, a través de la coordinació de les diverses àrees municipals implicades i de la sensibilització ciutadana, per tal de minimitzar aquest tipus d'impacte.

4fe i Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

t*JLmè**t i»Íi¥rliitftíili- A\

^v&';j3

LA QUALITAT GRAS QUflUTflT I PREUS

A PARTIR DE: 850 ptes. arbre de nadal 500 pte% ponsefia

, * l 'ï *:*f*7> ENE FESTES T

#t$ prbres adquirits pefgrostè per l$£lartlar-bs

ELS DIES FESTIUS 6 , 8 , 15 i 2 2 DE DESEMBRE

RIJVI HORARI

SERVEI D'INFORMACIÓ

Un ampli horari al vostre servei, de dilluns a dissabte de 9'30a21'30hores. No tanquem al m igd i a . 1 2 hores

ininterrompudes per a la vostra millor comoditat.

HORARI DE DILLUNS A DISSABTE

DE nG A 2 l » HORES IJMP.ilPWIIl.l.l

En el nostre servei d'informació aten­drem amablement, tots els vo t res dubtes i sugge­riments.

LOCAL CLIMATITZAT Mentrestant realitzeu les vostres compres, podreu gaudir d'una temperatura ideal, d'acord amb l'època de

l'any, amb els sistemes de climatització més avançats del mercat.

GARANTIA TELÈFON PUBLIC VALS

gM^i Kampio us garan­teix la qualitat de tots els seus produc­tes. Si no quedeu satisfets us retorna­

rem els diners.

CONSIGNA En el nostre establi­ment tenim a la vostra disposició 125 consignes, en les quals podeu

dipositar els vostres objectes personals mentre realitzeu la compra.

REPARTIMENT A DOMICILI

Disposem de cabines públiques al vostre servei.

Podreu fer la vostra compra amb vals de banca

TARGETES DE CRÈDIT

LOCAL SENSE BARRERES PARQUING

El nostre centre comercial està dissenyat per a fer una compra fàcil sense barreres arquitectòniques.

Aparcament de fàcil accés al vostre servei.

CARROS I CISTELLS En totes les nostres places de pàrquing i en el supermercat trobareu zones equipades amb carros adaptats a les vostres compres i necessitats, amb departaments per a productes frescos i cadireta per als nens. Tenim també a la vostra disposició cistells de mà, per a les

vostres petites compres de cada dia

El més avançat sistema informàtic àgil i ràpid. PODEU PAGAR AMB:

CAFETERIA Per à la vostra millor comoditat, disposem d» servei de repartiment a domicili. Per la compra superior a 15.000 ptes. us la portem gratis a casa. SI la vostra compra és inferior a 1S.000 ptes, portar-vos-la tan sols us costarà 400 ptes.

En el nostre o i r podràs gau<*r d'esmorzars, menjars preparats, menús, plats i una gran varietat d'entrepans.

TICKET RESTAURANT

EIS 4 CANTONS

Entoni 10 Dijous, 5 de desembre de 1996

I n f r a e s t r u c t u r e s

Rubí crea una plataforma cívica pels problemes de la BP-1503

Joan Aymerich creu que amaga interessos comercials Una vintena d'associacions de veïns, junt amb entitats socioculturals de Rubí han creat una plataforma de pressió per tal d'aconseguir una solució definitiva als problemes de la carretera BP-1503 entre

Sant Cugat i Rubí . L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, ha donat suport a la ini­ciativa, una iniciativa que el batlle de Sant Cugat , Joan Aymer ich, considera que amaga interessos comercials.

Ai'RA C O S T A

- Rubí /Sant Cugat -

Són els únics que encara no s'hi havien pronunciat i quan s'han decidit, ho han fet per la via directa: creant una plata­forma de protesta i redactant un manifest rec lamant solu­cions immediates. Es tracta de la Federació d'Associacions de Veïns de Rubí, que n 'engloba una vintena, i que ha decidit prendre part en l 'assumpte en vista que el tema dels acces­sos al Cen t re Comercial Sant Cugat no es resol. Segons el seu portaveu, Fe l ipe García, 'Tobjectiu de la plataforma és aconseguir que s 'agil i t in els tràmits per millorar l'accés al centre comercial". En concret, els veïns adher i t s a la plata­forma d e m a n e n que se solu­cionin els problemes d 'accés

al cent re instal·lant en l lume­nat, construint voreres per als ciutadans de Rubí que hi van caminant i ampliant la carre­tera a dos carrils.

Segons Felipe García: "No­més volem que aquell a qui li correspongui es prengui aquest tema seriosament i el solucio­ni, abans que es produeixi cap accident que tots hàgim de la­mentar ."

Els impulsors de la platafor­ma han recollit totes aquestes protestes en un manifest que enviaran a la direcció del ce-tre comercial i a l 'Ajuntament de Sant Cugat . Prec isament , ahir es va presentar l'escrit als mitjans de comunicació en una roda de premsa a la qual tam­bé hi va assistir l 'a lcalde de Rubí, Eduard Pallejà. El batlle ha donat suport a la inciativa i ha assenvalat que secundarà

totes les actuacions que em­prenguin les enti tats ciutada­nes en aquest sentit.

Aymerich no ho veu clar

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, no aprova la creació de la plataforma perquè creu que , al marge del tema viari, "al darrere s'amaga alguna cosa més, segurament interessos co­mercials". Aquesta hipòtesi ha estat totalment descartada per Fel ipe García, que ha afirmat que " em molestaria molt sa­ber q u e els c o m e r c i a n t s de Rubí utilitzen la nostra plata­forma per altres interessos que els estr ictament cívics".

A y m e r i c h ha i n s i s t i t q u e aquest és un tema del qual ja s'ha parlat molt i ha matisat que "en el seu moment ja ens vam reun i r amb els c o m e r -

La BP-1503 centra la polèmica des de l'obertura del centre comerciat. Foto: XI..

ciants de Sant Cugat, que són els que a mi em preocupen, i fins i tot alguns van apostar per instal·lar-se dins de les gale­ries del Sant Cugat Centre Co­mercial". Pel que fa a les rei­vindicacions de la Plataforma de Rubí , Aymerich ha asse­nyalat: "El que reclami la gent de Rubí lògicament em preo­cupa, en tant que som veïns, però repeteixo que qui ha de

solucionar els problemes dels rubinencs és l 'Ajuntament de Rubí , no el de Sant Cuga t " .

El portaveu de la Federació d 'Assoc iac ions d e Veïns de Rub í , F e l i p e García , ha ad­vert i t : " E n s agradaria poder comptar amb tots els implicats per intentar trobar una solució per la via del diàleg, però si no hi ha més remei, haurem d'u­tilitzar altres mitjans."

I n f r a e s t r u c t u r e s

El Govern central assegura que

la comarca vol allargar la B-30

Els grups municipals estudien les al·legacions presentades

M O N K A B K K N A B K

- Sant Cugat -

"Els ajuntaments de la comarca defensen allargar els laterals de la B-.>0". Així de categòric s'ha mostrat Àngel Sangrós, cap de demarcació de les carreteres de l'Estat a Catalunya, que ha asse­gurat que el projecte de prolon­gar la B-30 des de l'Hospital Ge­neral de Catalunya fins al Papiol i des del sector Baricentro a Mo­llet del Vallès, resoldrà els pro­blemes de trànsit de la zona. Per la seva banda, els partits polítics amb representació a l'Ajunta­ment de Sant Cugat s'han com­promès a estudiar les al·legacions al projecte que van presentar la

setmana passada l'associació de veïns i propietaris de Mas Janer, l'associació de veïns de Sant Joan de Mira-sol i el Grup Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat.

Sangrós afirma que el projecte beneficiarà les localitats vallesa-nes, perquè no només s'allargaran els laterals, sinó que també es mi­llorarà el tram ja existent. "S'eli­minaran els semàfors i els passos a nivell", ha explicat Sangrós, que ha afegit que és "lògic" que ara els veïns al·leguin, perquè "ve­uen les seves propietats afecta­des". Malgrat això, el cap de les carreteres de l'Estat espanyol a Catalunya ha recordat que els ter­renys estan dins els plans d'or­denació de la zona.

D'a l t ra banda, el consistori santeugatenc està estudiant el projecte, així com les al·lega­cions presentades, on se sol·licita suprimir cl peatge de l'autopis­ta A-7 i ampliar-ne la calçada en lloc d'allargar-ne els laterals. "Compartim la preocupació dels veïns de Mira-sol", ha declarat Jaume Busquets, tinent d'alcal­de de Medi Ambient, que ha as­segurat que l'Ajuntament ava­luarà l ' impacte ambiental de l'obra. Així mateix, Busquets ha explicat que l'equip de govern municipal no va al·legar el pro­jecte amb anterioritat, perquè l'informe inicial, presentat pel ministeri socialista d'Obres Pú­bliques, era "poc detallat".

Veïns de Sant Joan de Mira-sol expliquen les al legacions Foto X I. \RR()\ \

Així mateix, el regidor d'IC a Sant Cugat, Joan Balada, ha des­tacat la falta d'informació facili­tada pel Govern central, i ha ex­pressa t la vo lun t a t de l grup municipal d'afegir-se a les al·le­gacions presentades. En canvi, Jaume Tarragó, portaveu del PP a l 'Ajuntament, considera im­

possible l'eliminació del peatge. "L'empresa concessionària de l'A-7 té uns drets que no es po­den suprimir a la valenta per fer contents uns veïns", ha dit. Per la seva banda, Joan Gaya, regidor del PSC, no s'ha pro­nunciat, ja que desconeix les al·legacions presentades.

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Entorn n

S e r v e i s u r b a n s

L'aparcament de'l'estació es podria ampliar el 1 9 9 8

Ferrocarrils vol construir un pàrquing de diverses plantes La remodelació de la placa de Uuís Millet d'a­nomenada placa de l'estació) i de l'aparcament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya podria estar enllestida en el termini de dos anys. Així ho va anunciar la setmana passada l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, que va

reconèixer que cal un aparcament més gran al costat de l'estació. De la mateixa manera, l'em­presa de transport públic ha fet un estudi per ampliar el pàrquing, que es el més petit de tots els que hi ha a les estacions de la línia Barce-lona-Sabadell-Terrassa.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han millorat les infraestructures en els darrers mesos. Foto: X. l.ARROSA

MÒNICA BERNABÉ

L'aparcament de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a Sant Cugat es va inaugurar el setembre de 1991 amb capacitat per a només cinquanta vehicles, ja que im­peratius urbanístics feien im­possible habilitar un espai més gran com a pàrquing. L'incre­ment progressiu dels usuaris de la línia fèrria va fer que l'apar­cament es quedés petit, i que es restringís l'ús als viatgers amb

abonaments mensuals o anuals. La posada en marxa de l'ano­

menat metro del Vallès el mes de juny passat i l 'augment d'un 8,8% dels usuaris a l'estació de Sant Cugat des de llavors ha fet encara més necessària l'amplia­ció del pàrquing. Precisament, Joan Aymerich va expressar la setmana passada la voluntat del consistori santcugatenc de re-modelar l'aparcament i la plaça de Lluís Millet. "Tot plegat pot estar solucionat en dos anys", va declarar l'alcalde.

FGC ja ha fet arribar a l'Ajun­

tament un estudi de viabilitat per construir un pàrquing de di­verses plantes al costat de l'es­tació. "La política de l'empresa és facili tar l ' a p a r c a m e n t als usuaris", ha declarat Montserrat Gassol, cap de premsa de FGC. Com a exemples, Gassol ha ex­plicat que set estacions de la lí­nia Barcelona-Sabadell-Terras-sa d i s p o s e n de p à r q u i n g s . Malgrat això, encara no s'ha re­dactat cap projecte per a l'am­pliació de l'aparcament de Sant Cugat, ni s'ha estudiat qui fi­nançarà l'obra.

Marquesina nova al carrer Alfons Sala

L'àrea de Serveis Urbans de l'A­juntament de Sant Cugat va tras­plantar divendres passat un pla-tancr del carrer Alfons Sala, a l'alçada del número 40, per ins­tal·lar una marquesina d'autobús. Això va indignar alguns veïns de la zona. que van pensar que els operaris simplement arrancaven l'arbre. El plataner, però, s'ha plantat davant de l'estany del Parc Central. D'altra banda, al carrer Alfons Sala, es col·locarà una nova marquesina d'autobús que substituirà la que hi ha a uns quinze metres i que provoca molèsties a alguns botiguers. A més, la nova marquesina és més gran que la que hi ha actualment, ja que porta un pannell de pu­blicitat estàtica, i no cap on es troba la d'ara. / M.B.

E x p o s i c i o n s

800 escolars visiten amb monitors "el medi

natural del Vallès" Eexposició reivindicativa era didàctica

Lloc on es trobava el plataner trasplantat. Foto: XAVIER LARROSA

RUTH BOLI.INGKR - Saat Cagat -

L'exposició El medi natural del Vallès va finalitzar cl 2<S de novembre amb un gran èxit. I 'ns 800 alumnes de 24 esco­les de primària i secundària de Sant Cuga t i 2.000 v is i tan ts van acudir a la Casa tic Cul­tura per descobrir la vegeta­ció i orografia de la comarca de forma didàctica.

Aquesta exposició amb caràc­ter re ivindicat iu es va inau­gurar el d iumenge 10 de no­v e m b r e . a m b m o t i u de la Fes t a de Tardor. La mos t ra oferia objectes i fotografies del Vallès per conèixer el medi na­tural de la comarca. El Grup de Na tu ra del C l u b M u n t a ­nyenc va proposar aquesta ex­posició itinerant, que ja ha vi­s i ta t a l t r e s m u n i c i p i s de la comarca, i a Sant Cugat ha tin­gut la col·laboració de les àre­

es de Medi Ambient i Serveis Personals de l 'Ajuntament, la D i p u t a c i ó de Barce lona , la Fundació Caixa de Sabadell i el grup ecologista A D E N C , entre altres.

El t inent d'alcalde de Medi A m b i e n t i geògraf , J a u m e Busquets , assegura que l 'ex­posició "ha respost a les ex­pectatives que hi havia", per­q u è en a l t r e s m u n i c i p i s ja s'havia assolit un gran èxit. l 'n grup de monitors del Grup de N a t u r a va oferir v is i tes co­mentades als escolars que han visitat l 'exposició, fet que ha suscitat "molt in terès" . Bus­quets atribueix l'èxit al "bon contingut", la "gran tasca dels monitors" i "la cooperació en­tre les àrees de Serveis Perso­nals i Medi Ambient de l'A­j u n t a m e n t " . Aques ta e x p e ­riència "obre les portes a fu­tu r s p r o j e c t e s " r e l a c i o n a t s amb el medi ambient .

CENTRE DE REHABILITACIÓ

SUSANA NICOLETTÍ

Gimnàstica en la menopausa i osteoporosi

Reeducació incontinència urinària

Escoliosi i altres desviacions de columna vertebral, mètode KSCHROTH (Alemanya.

Tractaments a domicili

Sant Antoni, 74 - baixos Tel. 674 74 37 08190 Sant Cugat del Vallès

HS4C4NTa>B

12

O.H i ^ L . iy'j" nuo ous, 5 de desembre de 1996

E d i t o r i a l

FUS CANTONS Setmanari nulcpcni lcnt ilc S jn t Cugat del Vallès

1S> d* S*nt CwflM. t.L·

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Rjmoi i d u u iprcsukrni l

J..scpM Cih iL · i i ^ . . \ . i u a L T U C I I S , l'crc K« t i i f f da

C o o r d i n a d o r Ed i tor ia l I r,iucsL í..irho

C o o r d i n a d o r R e d a c c i ó

l-.tn.- IJ..mh;iri

R e d a c c i ó \ I I ^ L - K ( : . I M I C M , Mmi ic j Hcrnabc.

Kn ' l . H . . l l · i i ^ i . \ i . t . n f M j . Kk-iuCaNtcIlurnau. ( ïeni Lo/..

K.ir.i \ | . . I . - I « . . . \ k \ I M [ K V . IVrc I V I i . Kduurd Jencr

C o o r d i n a d o r a s e r v e i s - c o m a r c i a l

Equ ip c o m e r c i a l

\ 1 ( JlUf. l·.S.ll,.i/.í

C o n s e l l Ed i to r ia l Kj i i i i .n d u u liHCNidenrl

J..SCP M C.ihn.·n/iMMccprt·Mdcnt) Mi-nt·.crr.it l í i i i i i l u t i t\ KcprcsidcntJl

l'i.nkf^ í ..irl·i*. Jordi ( ÍJSJ-., Narcís Castanyer, IVk- I.M|iicrd.i. \ . i \ u ' i l·itrnclK. Kr istün Hcrbolzlieimer.

R.wdi Pc-dn». Rj im.n l'ros. I.luís Puig. Kmi l i Rcné.

Jaume Sjhat. I'JCI> Soler. Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa. Joan Troyano

Jofre l . lo inh j r i (set r eun í

S u b s c r i p c i o n s i C l u b d e l S u b s c r i p t o r Anna fíjrnedj

Fotografia \ j \ icr l.arrosa

Responsable de disseny I w ajusta c lo Kduard Marín, Romà Auge

Impressió Rotimpres (472)40.05.95

Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 DipòsK legal: 01-405-93

Els 4 Cjniixu cxpmu úriKamrni la *cvi npuuòci eipfrucn l'opina Jeb ien» íiitorv que Kh 4 CJMIWIM no fil

Zaire. Ruanda,.. Valldoreix

D ijous passat, a la Junta de Veïns de l'Kncitat Municipal de Vall­doreix, el vocal en representació

del Partit Popular. Pancaleón de Miguel Fajardo. va comparar la situació de Vall­doreix amb Ruanda. I na comparació re­alment desafortunada, impertinent i que denota una baixa categoria moral. Resul­ta que De Miguel feia escarni de "l'hotel de cine estrelles" de Pasqual d'Ossó. No el criticarem pas per això, però sí per l'es­carni fet sobre una situació dramàtica, amb milers de morts -gairebé un milió—, més d'un milió de persones desplaçades vivint en condicions infrahumanes i amb

cinc o sis grups (militars, paramilitars, re­bels, e tc) , armats fins a les dents pels go­verns del primer món que utilitzen els refugiats com a estratègia de guerra. Això, evidentment, no és Valldoreix, ni el con­junt del municipi, ni Catalunya, ni Eu­ropa. Valldoreix no és "com un hotel ruandès, ple de mosques i brutícia", com va dir el representant del Partit Popular. Kl que denota tot això és que hi ha gent que no mereix la representació del po­ble. no té prou categoria ètica per fer-ho. Estem convençuts que els mateixos vo­tants del Partit Popular a Valldoreix i a la resta del municipi estan avergonyits del

que ha dit el seu representant. Ells, abans que ningú, han d'exigir-li una rectifica­ció pública i. si aquesta no es produeix, la dimissió. Sant Cugat és una ciutat de con­trastos. Aquesta setmana es feia pública la notícia d'una parella de santeugatencs que es troba a la capital de Ruanda, Kigali, coordinant set hospitals de campanva de Medicus Mundi. Una parella que ha de­cidit convertir la seva existència en una vida dedicada a la solidaritat. Sentiríem vergonya aliena si a en Xavier i la Mont­se els arribessin les declaracions de De Miguel. Senyor Pantaleón. prou humor... Prou humor càustic.

Mossèn Pere se 9n va

Sense fer soroll, sense que se n'a­donés ningú, hauria volgut ple­gar. Mossèn Pere Vivó, el rector

de la parròquia de Sant Pere Octavià, deixarà el càrrec oficialment el dia 22 d'aquest mes. El seu delicat estat de sa­lut l'obliga a fer-ho. Ha fet més del que podia. Els metges li han dit prou. Però el poble de Sant Cugat no pot

restar indiferent a una feina feta du­rant set anys en una parròquia molt im­

po r t an t i per on passen i t r e b a l l e n molts cristians. Obert, catalanista, aglu-tinador de molts sectors, mossèn Pere s'ha rodejat de gent entusiasta i ha sa­but delegar funcions als fidels i altres mossens que han conviscut amb ell aquests anys. El dinàmic Consell Pas­toral i una parròquia que a qualsevol hora manté una viva activitat tant de nens, joves, adults o gent gran en són una mostra.

Ara cal que el bisbat esculli bé el seu successor en una persona que sàpiga seguir el treball fet per mossèn Pere en un cristianisme obert, arrelat al país, integrador, gens clàssic i molt lluny de dogmatismes i de formes i maneres an­corades en el passat. L'Església, els cristians que fan vida parroquial a Sant Cugat, són molts i seguiran necessitant un rector que no faci marxa enrere sinó que segueixi mirant endavant.

El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Els contenidors I oi sonyor Casas

No és el primer cop que he d'a­gafar la màquina d'escriure per fer referència a un escrit del Sr. Casas . E n el dar re r n ú m e r o d'Els 4 Cantons, el Sr. Casas ata­ca un cop més Valldoreix i la seva descentralitzada diferen­ciació. En aquest cop es refe­reix a la polèmica dels conteni­do r s , f en t d e t o t s e l s valldoreixencs les opinions de dos polítics, que pel que a mi em sembla intenten més con­tradir l'opinió de l 'equip gover­nant, que no pas barrar la ins­tal·lació dels contenidors. Pel que jo crec, aquesta seria una mesura encertada, que evitaria que gossos i gats destrossessin les bosses de deixalles, i sé que com jo pensen molts valldorei­xencs.

Però el Sr. Casas aprofita la polèmica per desbarrar un cop més contra l'autonomia de Vall­

doreix, i en el més pur estil de VABC, o dels ter tul ians de la Cope, proposa tancar les ofici­nes de la rambla Verdaguer.

El fet diferencial de Valldoreix és real, Sr. Casas, i no perquè se li hagi atorgat en un acord mu­nicipal de 1956, sinó pe rquè Valldoreix va constituir un ajun­tament històric, i malgrat el pas del temps aquest sentiment en­cara és viu. Això no vol dir que t a m b é e n s s en t im san teuga­tencs, però, això sí, amb alguna diferència que ni és política, i encara menys econòmica, com vostè tan insidiosament insinua. El mínim en democràcia és un respecte per la llibertat i el pen­samen t dels al tres. / ADOLF PRIANTE I ABOLLADO

(Valldoreix) Prudència fiscal

Després d 'uns anys d 'eufò­ria econòmica, política i fins i tot social, hem entrat en una època en què tots tenim la ne­cessitat de reduir despeses per aconsegui r l ' equi l ibr i d ' u n a economia estable.

Quan dic tots, incloent-m'hi jo mateix, també em refereixo als polítics i, en aquest cas, als lo­cals, perquè crec que estan arri­bant a una cota demencial i an­tagon is ta , r e s p e c t e a la q u e impera per diverses necessitats com ja sabem, a Europa.

Així doncs, també els impostos haurien de ser aplicats amb mol­ta prudència, i en aquest cas em

refereixo a l'IBI (impost de béns immobles), l'increment del qual per a l'exercici de l'any 1997 en aquest municipi serà d 'un 25%, proposat per l'actual equip de govern de CiU a l'Ajuntament.

Considero que tot habitant d'u­na nació democràtica i, per tant, de qualsevol municipi d'aques­ta, té les seves obligacions fis­cals, però també té els seus drets democràtics emparatper la Cons­titució, per fer qualsevol objecció fiscal quan, arribat el cas com és aquest, es tracta d'una r eg res ­sió) fiscal.

La prudència en les despeses que impera actualment a Euro­pa, i que també és aplicada pel govern estatal, hauria de reflec­tir-se també als ajuntaments. Si

Uti itzeu el diari de casa. Feu-nos a r r i b a r les vostres propostes,

preí juntes , queixes de tot allò que us

589 62 82

FJS4CANTOINS

in teress i i afecti

tenim la capacitat de donar els nostres vots als polítics cada qua­tre anys, també tenim la capaci­tat d'exigir-los una prudència fis­cal quan la situació ho requereixi.

Per mi, no és presentable que un tinent d'alcalde d'Economia de l'Ajuntament de Sant Cugat digui que no es pot viure en un hotel de cinc estrelles pel preu d'un de tres estrelles. Posats així, jo no he demanat un Sant Cugat de cinc estrelles. A més, he po­gut intercanviar opinions amb di­ferent veïns del municipi, els quals no estan gens satisfets amb els serveis que reben.

Des del meu pun t de vista, i c r e c q u e d e s d e l d e m o l t s veïns del municipi , seria rao­nable un increment com el de l ' IPC. En cas de no haver-hi una reflexió per part dels po­lítics, entrar íem en una dinà­mica que no desi tgem ningú, indis t in tament a tenir-lo pre­sent en futures eleccions mu­n i c i p a l s . / E. RODRÍGUEZ

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Opinió 13

La l l o t j a

El centre sí que té futur ÍOSEP M. CABRERI/.O

Aquest cap de setmana deia a un amic: "Estic enfarfollat, ple, tip, fart,

empachao que diria un castís." A m b cara de badoc , i sense pensar-s 'ho dos cops, em res­pon tot segur: "Això és que ja t 'has menjat els turrons d 'a­ques t Nadal . Ets un golafre. No has pogut esperar ni a po­sar el pessebre, ni l'arbre... ni a sentir les primeres nadales. Ni tan sols a veure per la te­levisió l'espot de publicitat del cava que Anthony Queen va gravar al Teatre-auditori... Fal­ten la tira de dics per Nadal i tu ja has buidat mitja cistella." "No , home . no. Que no són pas els torrons els que em po-dueixen aquest malestar... es­tic t rasbalsat per al tres mo­tius." "Doncs explica't . Què és això que t 'ha deixat aquest estat d ' àn im tan deca igu t?" "Mira, no t 'ho prenguis mala­ment - l i vaig dir- . Ja sé que tu també hi has anat. I que et sembla fantàs t ic . T a m b é sé que, com tu, quasi tothom en surt amb la boca oberta, i amb els ulls que els fan pampallu­gues." "Digue 'm ja d 'una ve­gada, què és això que t 'enfar-fega tant?", em reclama amb

insistència. " E t semblarà una bajanada - l i d i c - . El cert és que estic ple de Pryca... Pry­ca!! He anat a fer la compra de la setmana i pots estar ben segur q u e l ' expe r i ènc i a em s u r t f ins i t o t p e r l es ore l les . H e a r r i b a t a somniar que em p e r d i a pels passa­d i s sos t o t corrent dar­rere la tar­geta de crè­d i t . . . li havien cres­c u t m a n s i c ames . T e ­nia v ida , s a l t a v a de caixa en cai­xa... i jo, al seu darrera,

més. He estat tota una tarda, el 25% del meu cap de setmana, per fer una compra que nor­ma lmen t faig en una hora al M e r c a t N o u , per e x e m p l e . L'oferta del centre comercial

/ W i l i MirVk AMIftA Que SL cüAlto I totes seus Mftffs &**. hés ÓAAAJ

[tMcaKA -metí 1 &#.it>rcvL

&>}&> £

tot suós, signan comprovants de compra un darrere l 'altre." "No n'hi ha per tant!!" "Ja ho de i a , q u e t ' h o p r e n d r i e s a chunga. I puc e n t e n d r e - h o . Perquè és ben cert que el cen­tre és impressionant. Impres­s ionantment gran. Tant , que és això el que m'ha empatxat

és tanta, que he hagut d ' in­v e r t i r - h i mas sa del m e u t e m p s , massa. . . i, per si fos poc, a sobre, m'ha sortit més cara pe rquè he acabat com­prant força més."

Men t re el meu amic posava la mà a la butxaca de l 'ameri­cana i es palpava la cartera,

vaig afegir: "Si el mercat de Pere Sant t ingués la conside­ració de motor del comerç del centre de Sant Cugat, així com el Pryca ho és per a l 'Augusta a la Guinardera, r iu-te 'n, d'a­

nar a passar tràngols com el que va ig p a s ­sar." "Això és més fàcil d i r - h o q u e veure-ho", em va preci­sar. T é raó. Ser fill d'ac­tuals assen­ta d or s al mercat vell li fa v e u r e molt magre el futur del seu negoci. Tant per la

desídia que ell diu que veu en la majoria dels qui regenten parades en el centenari mercat municipal, com pel minso interès que diu que hi posa el mateix Ajunta­ment. Creu que són masses els qui , estant dins el mercat, do­nen l 'esquena a la problemà­tica actual. Que la majoria pen-

f/ittmut-

sen mes a anar t i rant i anar fent , qui dia passa any e m ­peny, fins a arribar a cobrar la jubilació, que no pas a deci­dir-se a buscar solucions, que és massa lent millorar, poten­ciar i rentar la cara al centre. . . en tenc el seu desànim."

El meu amic, però, cont inua cre ient que aquesta situació pot canviar aviat. Ober tes les por tes de Pryca, o el cen t re c o m e r c i a l , t an t fa, cal q u e aques ta majoria s 'adoni que el futur del centre no és tan negre com semblava de bon pr inc ip i . Cal aprofitar, j u n t amb la resta de comerc ian ts de l 'entorn del mercat, les di­ferències que tenen al seu fa­vor en comparació amb l'ofer­ta a c l a p a r a d o r a i e x ­cessivament temptadora que ofere ixen les grans superf í ­c ies . Passada l ' expe r i ènc ia , p re fe re ixo seguir passe jan t pels carrers del centre de Sant C u g a t q u e no pas p e l s de l centre comercial. Com jo, se­gur que la majoria creu o creu­ria el mateix, si des de l 'ad­minis t rac ió munic ipal i fins els comerciants també ho cre­g u e s s i n i, s o b r e t o t , ho d e ­mostressin.

El Sever el T i t o

Mi C6NTRfe 3 * «STOWftClO

DONCS SettBLfk LéS 0BR6S

D6 Lfi SftGRAOR F»mfHA

-PtfS GWfe NO S'KftBfeM «\M.

\ ^ i * ^ ^ í > ï ^ h

Les v o l t e s

Felicitats, ca l'Anton

A través d 'aquestes pla­nes , m ' h e assaben ta t q u e una botiga de la

nostra c iu ta t ha ce lebra t un aniversari d igne de destacar, el que fa 75. Aquest és el mi­llor regal que podem oferir al nostre remogut comerç, o si­gui, el de sempre , el familiar, el de casa.

Davan t d 'això, de la his tò­ria, i quan te s n 'han hagut de v e u r e d ' h i s t ò r i e s els d e ca l 'Anton, aques t comerç és a p r o v a d e t o t , d e c r i s i , d e grans super f íc ies , de noves t endènc ies . . . N o cal que els en par lem, d 'especial i tzació. si fa 75 a n y s q u e n ' e s t a n . d 'especia l i tza ts , i segueixen a m b la ma te ixa i l · lusió del pr imer dia. Amb tanta histò­ria p o t s e r no han t i n g u t el fantasma de les grans àrees tan a prop com ara, però si n 'han passat, de coses. Si no e m falla la m e m ò r i a , d u e s dic tadures i una de molt llar-

ESTEVE R O D Ó

ga, una guerra a casa i dues de m u n d i a l s , l ' a r r ibada del cotxe, del c inema sonor i de l 'electr ici tat , de la televisió i d e 4 0 . 0 0 0 n o u s s a n t e u g a -tencs . F ixeu-vos com d e u e n

Una botiga amb

aquesta història té la saviesa dels avis. Que faci 75 anys,

al mateix lloc

i amb la mateixa

família, forma part

del nostre patrimoni col·lectiu

havc i canv rai c i s n a m i s u c ia

c l i e n t e l a , q u a n t e s g e n e r a ­cions passant la por ta de la botiga, quants bons dies o bo­n e s t a r d e s i p a s s i - h o b é . Quan t s dies mul la ts i quan t s

calaixos e ixuts , q u a n t s d ies d e fes ta i de poc d e s c a n s . A l e g r i e s i t r i s t e s e s q u e es d e u e n barrejar en el record familiar.

U n a b o t i g a a m b a q u e s t a història té la saviesa dels avis, i no parlem de l ' exper iència si les han vist de tots colors.

Una celebració així és mo­tiu d 'una gran celebració de tot el col·lectiu comercial de la ciutat i de tota la nostra so­c ie ta t civil. Q u e una bot iga faci 75 anys, al mate ix lloc i a m b la mateixa família, for­ma part del nostre pat r imoni col·lectiu. És un exemple per a tots i especialment per a un comerç que té massa t endèn­cia a veu re el got mig bui t .

A q u e s t a ce l eb rac ió és una mica de tots , un càntir d 'a i ­gua fresca de la font. Fel ic i ­tats, Anton Juliana, Maria Te­resa, Conxi ta , d e p e n d è n c i a i to ts els qui ho heu fet possi­b le . Tots us ho agraïm.

14 Opinió ELS /CANTONS úijous,5 de desembre de 1996

El campanar

Selecció catalana: un dret nacio­nal de Catalunya

VÍCTOR ALEXANDRE

La cada cop més ferma rei­vindicació catalana de te­nir seleccions nacionals

pròpies, ha obert a Espanya un de­bat sobre els límits de l'autogo­vern. El text constitucional, però, és tan explícit en aquest sentit que no hauria de preocupar Catalunya: "I ,a (lonstituciú es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivi­sible de tots els espanyols." Kn al­tres paraules, en parlar només de "nació espanyola", mai de "nació catalana", els drets d'aquesta últi­ma romanen intactes. I és lògic. Per quina raó la proclamació d'in-dissolubilitat d'una nació. Espa­nya en aquest cas, ha de tenir ca­ràcter v iculant per a les nacions veïnes? Quina veritat metafísica diu que l'existència de la nació ca­talana no és compatible amb l'es­panyola i que mentre aquesta és la pàtria comuna dels espanyols, com Portugal ho és dels portu­guesos, Catalunya no pot ser-ho dels catalans? Que Catalunya no hagi fet encara una petició formal de reconeixement internacional és tan sols qüestió de temps, el que li calgui fins a culminar un procés secular de maduració i autocon-fiança. En aquest sentit, la volun­tat de tenir veu esportiva pròpia és una mostra de progrés que, això

no obstant, corre el perill de que­dar en foc d'encenalls si l'artilleria dels organismes espanyols és prou bel·ligerant per abatre el fràgil glo­bus aerostàtic de les il·lusions ca­talanes.

Referint-se a la reivindicació dels drets nacionals de Catalunya, en Josep Tarradellas deia que "no n'hi ha prou de tenir raó, cal explicar-la", i tenia raó. Però també la té Virgili a VEneidaquan diu: "Poden perquè creuen que poden". No­ruega el 1903, Islàndia cl 1918, Ir­landa el 1937 o Malta el 1964 no van esdevenir

nyoles que, quan de Catalunya es tracta, per mitjà d'un esperpèntic malabarisme de fira, intercanvien amicalment la seva indumentària fins a esdevenir una única entitat. Les seleccions nacionals, ho sap Catalunya i ho sap Espanya, són vehicles de reafirmació col·lectiva propulsats per una forta càrrega emocional, cobejats objectes de desig de nostàlgiques passions im­perials i de frustrats anhels de lli­bertat.

Es per això que els que en dis­posen a costa d'altri, cas d'Espa­

nya, i es pas-

sobiranes per Catalunya té drets que gent i lesa de Suècia, Dina­marca i la (iran Bretanya, sinó per la fermesa de les seves conviccions i la voluntat insu­bornable de conduir amb

les pròpies mans les regnes del seu destí. Tota una injecció de força moral per a pe ibles c< mveneuts que l'emancipació, sense tutories ni protectorats, és un dret irrenun­ciable dels majors d'edat. Es en ells que s'haurien d'emmirallar els nostres drets davant el jacobinisme d'una dreta i tina esquerra espa-

//' són negats, però mai

no li seran reconeguts

si li falta convicció i

segen pel món false­jant la realitat fan ús de to­tes les armes al seu abast, des de la cri-minalització

coratge per defensar-los fins a l'escar-ni, per tal de destruir les

posicions insubmises. Ks clar que, ben pensat, no té sentit demanar joc net a un antagonista la vida del qual es fonamenta precisament en el joc brut; d'ell només es pot es­perar la ràbia dels mediocres, la mateixa ràbia que s'apodera de l'esportista inepte davant el talent de l'adversari i que el mena a l'ús

de la violència com a únic recurs per aturar-lo. O no és la violència, verbal o física, la màxima expres­sió de la impotència? No és casual que l'argument adduït sigui que no hi poden haver disset selec­cions. Tampoc no ho és que, encara que només ho demani Catalunya, arribat el cas haurien de tenir se­leccions fins i tot aquells que no en volen. Així va néixer l'Estat de les autonomies amb disset himnes i disset banderes. I és que una de les coses que el colonitzador no pot suportar és la humiliació d'en­frontar-se d'igual a igual amb el co­lonitzat a la vista de tothom.

Catalunya té drets que li són ne­gats, és cert, però mai no li seran re­coneguts si li manca convicció i co­ratge per defensar-los. Mai la seva llengua, himne i bandera es gua­nyaran el respecte que amb justí­cia demana si no se'n fa mereixe­dora. Mai Catalunya podrà fer sentir la seva veu en el concert de les nacions ni veurà reconegut el seu Comitè Olímpic, fundat el 1920, si abans no té el reconeixe­ment i l'impuls dels mateixos ca­talans.

Catalunya serà el que ella vulgui, però potser encara no ho sap.

Víctor Alexandre, periodhta

El b u s c a i r e

Deixalles RlCKROT

E l s e n y o r T a r r a g ó ha cons ta ta t , segons diu ell, en els seus passejos

per Valldoreix, que els veïns no volen contenidors. Vejam si aquí no s'hi cala una bravada d ' e n q u e s t a a l ' e n d e v í . Per quins indrets es passeja cl se­nyor Ta r r agó? C o m pa lesa aquella voluntat veïnal? l 'sa contenidor el senyor Tarragó? Amb aquestes cabòries ens va so rp rendre el busca i rc q u e , sempre disposat afer carrer, en un pensament es va atansar al tocom en qüestió. Conscièn­cies com és, va explorar la zona, va tornar amb barba de cinc dies i amb l'esguard perbocat. Aviat s o r t i r í e m de d u b t e s . Efectivament, per fi havia tro­bat algú que deia reconèixer el Sr. Tarragó, i tot referint el pas­satge de la constatació no pa­rava d'escoliar: "És una pèrdua de la qualitat de vida el fet que s 'acumuli la pudor en punts concrets..." El buscairc no va gosar p r egun t a r a l ' home si considerava més adient disse­minar-la arreu en punts inde­terminats tal com s'ha anat fent sempre i va cessar, decebut, el q u e s t . N o ens va voler dir. però, què en fa, de les deixa­lles, el Sr. Tarragó.

Coses d'en Sot

: ^ ^,-t"

A LES BOTIGUES DE SANT CU6AT 'HAN EXHAURIT ELS TELÈFONS MÒBILS

... i per d mi un tallat. /

Així serà una tò­nica i un tallat, no?

El porxo

Així també governo jo!

% ^ | k * *

Quan jo era petit, aquí no teníem polítics elegits democràt icament sinó

només prepotents, segurs, amb bigotet, baixets i grassonets que es feien ràpidament populars gràcies al NO-DO. Ningú no sabia si ho feien bé perquè el totalita­risme es manté per la falta d'in­formació. Ara, els polítics són re­alment homes públics, molt més guapets perquè han de sortir per la tele, i encara que de tant en tant ens sorprenguin amb imprevistes històries de corrupció o favoritis­mes, ho tenen cru per amagar els seus fets a l'opinió pública. Il·lus­tres firmes de totes les èpoques ens han posat en guàrdia davant els polítics: "No sap res de res i pensa que ho sap tot. Es un polí­tic", diu un personatge de Bemard Shaw en Major Bàrbara. O, "Un polític farà qualsevol cosa per con­servar el seu lloc de treball, fins i tot es transformarà en patriota" (William R. Hearst, el magnat de

FONTCUBERTA

la premsa). O també, "La política és l'art d'evitar que la gent inter­vingui en assumptes que de fet els pertoquen" (Paul Valéry).

No vull ser derrotista. Crec que la democràcia és el millor de tots els sistemes polítics possibles. Però

Als polítics

se'ls ha de contro­

lar perquè fu ncio -

nin i no caiguin

en temptacions

també que als polítics, com a tot ser humà que arribi al poder, se'ls ha de controlar perquè funcionin i no caiguin en temptacions. Te­nim aquest dret perquè són els nostres representants i els paguem amb els nostres impostos. Qui paga mana, no? Aquest és un debat molt llarg, però només vull referir-me

a fets que darrerament m'han sob­tat sobre actituds d'alguns polítics en aspectes financers. A tots, i aquí és difícil trobar excepcions, quan parlen de reduir els dèficits, no se'ls ocorre res més que apujar les recaptacions, o sigui, els impostos. La Seguretat Social no funciona, doncs abaixem les prestacions per jubilacions o fem pagar cent pes­setes per recepta. Espanya neces­sita més diners, doncs exportem des de Catalunya la taxa sobre l'ai­gua quan seria més just eliminar-la. Volen apujar la benzina, posar un cànon sobre els televisors o apu­jar l'IBI. I què em dieu de la fa­mosa taxa de residus? Ara resulta que, després de fer-nos treballar per treure el vidre i el paper de les nostres escombraries, això és més car que abans, i hem de pagar més. Cóoomor? Amb aquesta manera de fer, quants polítics podrien treba­llar com a directius en una em­presa privada? Els fotrien al carrer en quatre dies.

ELS 1 CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 *ó 15

£ I b a l c ó

Algunes orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat

lORDI AOUELO

E l 10 de novembre pas­sat, dins el marc de la Festa de Tardor i apro­

fitant la parada del Grup d'Es­tudis Locals, vam fer una pe­tita enquesta que no tenia altra finalitat que la de reco­llir algunes tendències sobre l'interès que podia despertar la creació d'un museu a Sant Cugat i, en funció d'aquest in­terès, quin tipus de museu, amb quin tipus d'exposicions, amb quines funcions a com­plir, i amb quines temàtiques a tractar. La finalitat d'aquest recull de tendències és la d'es­tablir un seguit d'orientacions sobre el futur museu de Sant Cugat per tal que aquest in­tenti respondre a les necessi­tats i desitjós de la comunitat que principalment en farà ús i a la qual principalment està destinat.

És evident que seria bo dis­posar de dades d'una mostra força més àmplia de la pobla­ció que no pas la que vam re­collir el dia 10 -ja que aques­ta es va limitar a 34 enquestes-, per tal que els re­sultats permetessin donar ar­guments d'una certa solidesa a l'hora de defensar una opció o una altra. Però, tanmateix, som del parer que pot ser d'un cert interès constatar quins són els resultats d'aquesta en­questa per tal d'assenyalar en quines direccions sembla apuntar el parer de la ciutada­nia, tot esperant la realització de sondejos d'opinió d'una major amplitud. En la primera pregunta de la

nostra enquesta plantejàvem: "Quin(s) museu(s) voldria per a Sant Cugat?", i esmentàvem les quatre principals opcions que han sonat aquests darrers anys (el d'història de la ciutat; el del tapís; el de la vida ru­ral, i el del monestir), a més de donar opció a plantejar d'al-

general i es donava opció a ampliar aquesta llista. Cal as­senyalar que no hi va haver cap temàtica afegida pels en-questats, cosa que ens fa plan­tejar que les proposades a l'en­ques ta recoll ien prou bé l'interès d'aquests.

El resultat sobre les temàti­ques a tractar, limitant-nos a aquelles que van obtenir més de la meitat dels vots dels ciu-

tres propostes. Dels 34 en-questats, 29 van ser partidaris de la creació d'un museu d'­història de la ciutat; 20 del museu de la vida rural. A més, hi van haver diferents propos­tes aïllades: museu de la cièn­cia (1); xarxa de museus espe­cífics amb nucl i -guia (1); museu etnològic (1); museu al carrer (1), i un museu multi-cultural (1) que tractés d'èt­nies, ecologia... Cal des­tacar que cap dels enquestats va respondre que no voldria cap museu per a Sant Cugat, opció que era recollida a l'en­questa.

La segona qüestió que plantejàvem era sobre quin(s) tipus d'exposi­cions hi hauria d'haver: permanents i/o tempo­rals. El resultat va ser que 30 dels 34 enquestats es van manifestar favorables a la realització d'exposi­cions temporals. Ara bé, en 23 casos, els enques­tats es van mostrar favo­rables a l'existència d'ex­posicions permanents.

La tercera qüestió trac­tada va ser la referida a les funcions del futur mu­seu. Aquí, entre les pro­posades i per ordre de vots, el resultat va ser el següent: 1-Investigar (31); 2- Conservar

(26); 3- Educar Les funcions a complir pel futur museu (24); 4 i 5- Ins­truir (23) i do- haurien de ser les de documentar, investigar, cumentar (23).

A més de pro- instruir, educar i conservar posar-se, entre les funcions, les de de­lectar (1) i de distreu­re (1). Per últim, es demanava so­

bre quines temàtiques s'hau­rien de tractar en el futur mu­seu de Sant Cugat . Se 'n proposaven setze de caràcter

tadans enquestats, i per ordre de preferència, va ser el se­

güent: 1- Patrimoni Cultural (29); 2- Història social de la vila de Sant Cugat (25); 3- Pa­trimoni natural (23); 4 i 5-Història del monestir (22) i ur­banisme històric (22), i 6- La

indústria a Sant Cugat (18). D'altres temàtiques, amb el

suport de més d'un terç dels enquestats són les següents: 7- Sant Cugat abans de la cre­ació del monestir (15); 8- Casa Aymat-Escola Catalana del Ta­pís (1.3); 9 i 10- El món asso­ciatiu a Sant Cugat (12), i el monestir de Sant Cugat i les quadres de Canals, Vilanova i la Bastida (12).

La resta de t e m e s proposats no semblen suscitar un interès es­pecial: 11 i 12- El fons d'art municipal (10) i més enllà de Sant Cu­gat: la projecció del nostre municipi (10); 13- Personatges sant-cugatencs (9); 14- El modernisme (8); 15 i 16- Sant Cugat i la Universitat (6) i els mitjans de comunica­ció a Sant Cugat (6).

Tot això ens fa con­cloure que el futur mu­seu de Sant Cugat hau­ria de ser un museu d'història de Sant Cu­gat, amb alguna expo­sició permanent, però, sobretot, amb la pro­gramació de diferents exposicions temporals.

Quant a l'exposició perma­nent, seria preferible que se

cen t rés en un discurs explica­tiu sobre el pa­trimoni cultural, i si bé s 'hauria de plantejar amb un caràcter de permanència, no

Ihem d'oblidar que amb el pas del temps les ex­

posicions permanents acaben desfasant-se. Per aquesta raó, crec que seria preferible de plantejar, més que una expo­sició permanent, una temàtica expositiva permanent que s'a­

nés renovant, per tal d'evitar que acabés perdent tot interès per als visitants del museu. Pel que fa a les exposicions

temporals, aquestes haurien de versar especialment sobre la vida social a la vila de Sant Cugat, el patrimoni natural, la història del monestir, l'urba­nisme històric i la indústria a Sant Cugat. I, menys, sobre Sant Cugat abans de la crea­ció del monestir, la casa Ay-mat i l'Escola Catalana del Tapís, el món associatiu a Sant Cugat i sobre la relació entre el monestir i les circumscrip­cions menors com les quadres de Canals, Vilanova i la Basti­da. Sobre les funcions a complir

pel futur museu, aquestes haurien de ser les de docu­mentar, investigar, instruir, educar i conservar.

Documentar per disposar del fonament necessari per inves­tigar.

Investigar per poder conèi­xer i poder transmetre uns co­neixements, és a dir, per poder instruir. Instruir perquè no­més el coneixement permet valorar allò que es té, i per tant transmetre uns valors de res­pecte envers als altres i envers allò que ens ha estat llegat, és a dir, per educar. Educar per­què només així arribarem a conservar el nostre patrimoni. I conservar perquè tenim la responsabilitat de llegar a les generacions futures, en les mi­llors condicions possibles, el patrimoni de les societats pas­sades que ens ha estat confiat, així com aquell que ha gene­rat i genera la nostra societat.

Jordi Aguelo, membre del Grup d'Estudis Locals (GEL)

CAMPANYA «UN NEN, UNA JOGUINA» Recollida de joguines NOVES

als locals de la parròquia de Sant Cugat. Del 20 de desembre al 4 de gener» de 18 a 20 hores.

Botigues col·laboradores: Nins - Dida - Marga - Antoni - Amic Imaginari -

Llar de l'Esport - Tres Reis - Paideia - Jordi - Arpali

EIS i CANTONS

Societat 16 Di/im.·.. 5 t/t f/rsrm/iiï-t/t iwo

E n s e n y a m e n t

Marxa enrere en el projecte de la facultat de medicina a PHospital General de Catalunya

Xavier Trias presenta reticències al projecte El projecte de situar la facultat de medi­cina de la Universitat Lliure de Catalu­nya (ULC) a l'Hospital General (HGC) va rebre dilluns passat una gerra d'aigua freda. El conseller de la Presidència de la

Generalitat de Catalunya, Xavier Trias, va assegurar que "tothom té reticències al fet que hi hagi mós facultats de medi­cina", i va demanar "prudència, calma i tranquil·litat" a l'hora d'adjudicar-ne l'em­

plaçament al complex hospitalari. El con­seller va afegir que té "els seus dubtes" respecte a la viabilitat del projecte, però va donar llum verda per situar el cam­pus universitari al voltant de l'hospital.

R I T U BOI,LIN(;KR

-Sant Cugat -

Des tic la constitució dels òr­gans de goxern de la Universitat Lliure, cl 12 tic novembre de l'Wh. es van iniciar converses en­tre el president del Patronat de la ULC, Ramon Guardans. cl pre­sident de l'I IG(', Pere Narbona, i l'alcalde de Sant Cugat. Joan Axmcrich. per situar la facultat de medicina a l'Hospital General. Però dilluns passat, el conseller de la Presidència va plantejar els "dubtes", per part de la Genera­

litat de Catalunya, per realitzar aquest projecte. Trias creu que l'Hospital Cicneral no té els re­quisits per ubicar-hi una facultat tic medicina perquè "no podem dir que avui en dia sigui un hos­pital universitari". "lla de com­plir un conjunt de garanties que en el moment actual in i es donen i. per tant. hem d'esperar que es produeixin", va afirmar.

Kn aquest sentit, el conseller es va referir que a l'Hospital Cicne­ral només "hi funcionen ZOO llits" i, per tant, "un no es pot creure que hi pugui haver totes les es­

pecialitats amb serveis jerarquit­zats". Segons Trias, una facultat de medicina no és una acadèmia. "El problema de l'Hospital Ge­neral no és que hi vagi la l Iniver-sitat Lliute sinó que li quadrin els números i que sigui un projecte viable", va afirmar el conseller. Fi­nalment, és la universitat la que "ha de donar Ics garanties que les coses funcionaran", va afegir Trias. Segons ha publicat El Periòdica de Catalunya, fonts de la l'I X! han afirmat que l 'HGC reuneix les condicions fixades per reial de­cret. Però les mateixes fonts van

afegir que la universitat està pen­dent encara de si "el Consell In-teruniversitari de Catalunya va­lora si realment les compleix". I n altre dels projectes de la l JLC

Xavier Trias, conseller de la Presidint ui

per a Sant Cugat és situar el cam­pus universitari al voltant de l'Hospital General. El conseller Trias no hi troba cap problema i considera la iniciativa "positiva"

/•./ conseller va dubtar del projecte de la facultat a l'HGC. Foto: X. IA RROSA

I n v e s t i g a c i ó

Les Escoles Gimbernat inauguren

un Centre de Biomecànica Aplicada Permetrà controlar les recuperacions de les lesions

Ri 'i'n BOI. I . INOKR

- Sant Cagat -

Avaluar l ' e f icàcia de l s di ­f e r e n t s t r a c t a m e n t s f i s io -t era pe u r ics és la p r i n c i p a l finalitat del nou Cent re d' in­v e s t i g a c i ó de B i o m e c à n i c a Aplicada en Fisioteràpia de les Escoles 1'niversitàrics Gim­bernat , que va ser inaugurat dilluns.

I-'equip del doctor Morgens-tc in de ! nou c e n t r e de b io­mecànica va fer una demos­tració dels mètodes aplicats. A Tacte hi van assistir el pre­s iden t de les Escoles G i m ­berna t . Josep Maria Sala, el consel ler de la Pres idènc ia . Xavier Trias, i el president del Comissionat d 'Univers i ta ts i Recerca, Joan Albaigés. "La b iomecànica és una e ina de treball que pot donar grans re­sultats per controlar els trac­taments fisioterapèutics", as­segura el doctor Morgenstein. F.l conseller de la Presidència, que va felicitar la iniciat iva

privada, va fer referència a "la volunta t innovadora" de les escoles universitàries, ja que aquest nou centre de recerca presenta "compc t i \ itat amb qualitat". Trias va afirmar que per continuar amb la tasca de la sanitat pública "fa falta apli­car mesures de control com aques t e s " , pe rquè considera que és "un tema molt impor­tant per donar peu a gastar mi­llor els diners i de forma més equi tat iva".

A més. també hi van ser pre­sents el secretari general de la conselleria de la Sanitat , Jo­sep Art]nós, i el subdi rec tor general del Servei Català de la Salut. Sah ador Doy.

l ' r u f j r a n i a d ' i n v e s t i g a c i ó

"El pròxim segle és de la bio­m e c à n i c a " , a s s e g u r a J o s e p Maria Sala, i afegeix que té una gran confiança en el doc­tor Morgenstein. El nou cen­tre de biomecànica de les Es­coles Gimbernat s'ha realitzat

amb la col·laboració del labo­ratori Basis Barce lona , q u e pertany a l 'empresa alemanya Tüv. L'objectiu és realitzar un ampli programa d'investigació aplicada i docència en l 'àmbit de la fisioteràpia.

La valoració funcional del pa­cient serà de forma compara­da i controlada amb uns elec­t rons adhe r i t s a la pell que registren a l 'ordinador cl mo­viment del cos per seguir l 'e-v o I u c i ó d cl p a c i e n t . A m b aques t sistema innovador es podrà verificar l'eficàcia del disseny de productes indus­trials i valorar els t ractaments en lesions de l 'aparell loco­motor. Aquest seguiment serà molt apropiat per a les perso­nes que pa t e ixen mala l t i e s cròniques que provoquen una disfunció de l'aparell locomo­tor, com, per exemple, la parà­lisi cerebral, l'esclerosi múlti­ple o la diabetis.

Les Escoles Gimbernat han

Xavier l'rifis va inauguraré! nou centre de biomecànica. Foto: MARC' BADIA

nou cen t re de b iomecànica . tecnològics dels alumnes i pro-Tot i que el projecte és de re- porcionar mitjans per contro-cerca, les tècniques també es lar els mètodes fisioterapèu-

habil i tat unes d e p e n d è n i c e s des t inaran a la docència per t ics apl icats a pac ien t s a m b del seu edifici per instal·lar el actuali tzar els cone ixemen t s lesions de Taparell locomotor.

FLS /CANTONS Dijous. 5 de desem/'re de IM6 Societat 17

Ensenyament

Els consells escolars s'elegeixen amb pocs candidats

El nombre de candidatures no sobrepassa les places a cobrir

Els centres d'ensenyament públic de Sant Cu­gat han celebrat aquesta setmana les elec­cions per elegir els membres que constituiran els respectius consells escolars. La nota pre­dominant ha estat la falta de candidats entre els pares d'alumnes, de manera que, en la ma­

joria dels centres, les candidatures presenta­des corresponien a representants de les as­sociacions de pares d'alumnes, i en general no superaven el nombre de places a ocupar en els consells. Els òrgans escolars es constitui­ran de manera definitiva el 20 de desembre.

MÒNICA BERNABÉ

- Sant Cugat -

Els membres dels consells es­colars que s'han elegit són els representants del professorat, alumnes i pares. La data de les eleccions, però, ha variat segons els centres. Així, des de dilluns les escoles i instituts públics del municipi han organitzat comi­cis, a excepció de l'institut Le-onardo da Vinci, que va consti­tuir el consell escolar el mes d'octubre perquè tots els re­presentants de l'alumnat havien acabat els estudis el curs passat. En el moment de tancar aques­ta edició, encara no es disposa­va de dades sobre el nivell de participació a les eleccions, tot i que es preveia un percentatge baix entre els pares d'alumnes. Per aquesta raó, les escoles han realitzat a les últimes setmanes

una campanya d'informació a través de cartes o butlletins set­manals. Segons Mercè Alejo, direc­

tora de l'escola Collserola, "les mares participen més que els pares en els centres de primà­ria, perquè són les que porten els nens al col·legi". Per la se­va banda, el director de l'ins­titut Arnau Cadell, Jordi Bel­tran, considera que el nivell de votació és baix, perquè el consell escolar "es veu com una cosa llunyana". "No s'a­caben de conèixer les compe­tències que tenen aquests òr­gans", ha explicat.

De la mateixa manera, la par­ticipació és baixa a l'hora de la presentació de candidatures, tant entre els estudiants com els pares d'alumnes. Així, el nom­bre de candidats que es pre­senten a les eleccions difícil­

ment sobrepassa la quantitat de places a cobrir. En el cas dels pares d'alumnes, els que opten a l'elecció solen ser membres de l'associació de pares del cen­tre (APA). Fins i tot, a l'escola Joan Maragall, la junta de TA­PA s'encarrega de designar els candidats, tot i que "també es poden presentar candidatures lliures", segons Ismael Lecina, director de l'escola. Pel que fa als estudiants, en

general el nombre de candida­tures presentades tampoc ha es­tat elevat. No obstant això, en alguns centres ha destacat l'al­ta participació dels alumnes d'e­ducació secundària obligatòria (ESO), que enguany podien op­tar a l'elecció per primer cop. Així, a l'institut Angeleta Fer­rer, quatre de les nou candida­tures presentades eren d'alum­nes de primer d'ESO.

J u d i c i s

Sis anys de presó per a tres santcugatencs

traficant* d'heroïna Una noia va moriren injectar-se la droga

GENI LOZANO

- Sant Cagat -

La secció cinquena de l'Au­diència Provincial de Barce­lona ha condemnat a dos anys i quatre mesos de presó i a una multa de dos milions de pes­setes tres santcugatencs acu­sats de traficar i vendre dro­gues a les Planes.

La història es remunta a la tar­da del 4 de març de l'any pas­sat, quan Juan Redondo Nú-nez, Mercedes Carulla Catalàn i José Maria Castillo Conesa, segons assenyala l'informe fis­cal, van vendre de comú acord i per un valor de 5.000 pesse­tes una paperina que contenia morfina i heroïna a Fernando G.D i Sandra Y.A., de 23 i 20 anys respectivament. Poste­riorment, els dos joves es van dirigir a una drecera propera a l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de les Planes per injectar-se la droga. Com a con­

seqüència d'això, Sandra Y.A., que va tenir una reacció adver­sa a la substància i als altres es­tupefaents que abans havia in­gerit, va patir un edema agut de pulmó que li va causar la mort de manera instantània. Després de l'autòpsia es van trobar restes d'estupefaent a les xeringues usades i als ronyons.

L'endemà mateix la policia va detenir els tres inculpats, un dels quals duia a sobre 93.000 pessetes en metàl·lic povinents, presumptament, de la venda de drogues.

El ministeri fiscal tenia pre­vist demanar en un principi un total de sis anys de presó per a cadascun dels acusats i també una multa de vint mi­lions de pessetes. Finalment, però, el fiscal i la defensa van arribar dimarts, durant la vis­ta oral, a un acord de confor­mitat per rebaixar les penes fins a dos anys i dos milions de pessetes de multa.

S a n i t a t

Els hospitals de la comarca han atès 6 2 santcugatencs

afectats per la sida

El CAP reparteix condons i fullets ÀNGELS CASTIKRA

• Sant Cugat -

El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat es va afegir a la celebració del Dia Mundial contra la Sida i va repartir pre­servatius, adhesius i fulls in­formatius a la parada que va instal·lar a la porta del CAP. També es van penjar pancar­tes amb textos divulgatius so­bre la sida i les formes de pre­venir-la. A Sant Cugat hi ha, ara com ara, 62 afectats pel VIH, que han estat atesos en algun dels centres hospitala­ris de la comarca. Són una part dels 757 que hi ha a tot el Vallès Occidental i dels més de 9.000 que pateixen la ma­laltia a Catalunya. La sida és la primera causa

de mortalitat dels joves entre 25 i 35 anys. Aquesta és una dada que preocupa molt els especialistes, així com el fet que el 60% de les persones que contrauen la malaltia són heterosexuals. Aquestes últi­ma dada demostra de manera

evident que s'ha de descartar del tot la idea que hi ha grups de risc. De fet, el que sí que hi ha són pràctiques de risc. Si es miren les estadístiques, es podria considerar que alguna cosa falla en les campanyes d'informació i prevenció de la sida. Eulàlia Sancho, infer­mera de l'àrea de Serveis So­cials de l'Ajuntament, consi­dera que la feina que s'està fent amb els joves és impor­tant per evitar nous contagis. "Les xerrades que organitza habitualment l'àrea són útils per als joves, tot i que no sem­pre n'hi ha prou amb la infor­mació verbal i s'ha d'incidir per altres vies. Però estem sa­tisfets de la nostra feina."

Ràdio Sant Cugat es va afe­gir a la celebració de la jorna­da emetent quatre vegades el comunicat de les Nacions Unides que s'ha fet públic aquests dies. El text fa una crida a l'esperança i al treball en comú per lluitar contra la malaltia, que cada cop afecta més població al món.

Frau

Detingut per pagar amb bitllets falsos

JOFRE LLOMBART

La policia estatal va detenir divendres passat a la matinada Jorge Alfonso R.G., de 32 anys, després que intentés pagar una consumició al bar de la Unió amb un bitllet de 10.000 fals i quatre de mil.

Els agents, a qui el detingut va reconèixer la falsedat dels bitllets, van ser requerits pel mateix cambrer del bar que va notar de seguida la mala quali­tat del paper. De fet, es tractava de "males

fotocòpies en color", segons han explicat fonts de la policia, raó per la qual la investigació pos­terior descarta l'existència d'una xarxa. "Es tracta d'una acció per­sonal i no cal alarmar la pobla­ció", han indicat les mateixes fonts. Amb els bitllets falsos, el detingut també portava dues tar­getes de crèdit (una American Express i una d'El Corte Inglés) que no eren seves amb què s'havia comprat un reproductor de disc compacte portàtil a més d'una arma blanca de petites di­mensions. Tots els objectes van ser requisats.

O c i

El primer circuit permanent de Scalextric a la Floresta

celebra un campionat RUTH BOLLINGER

Des del cap de setmana pas­sat, el primer circuit de Scalex­tric de sis pistes amb vint metres de llargada està instal·lat inde­finidament a la Unió Recreati­va i Esportiva de la Floresta (UREF). L'Scalextric, que es pot llogar per minuts, va ser inaugurat divendres passat, i tot

seguit es va celebrar el primer campionat de velocitat amb quaranta jugadors. El principal promotor de la iniciativa, Josep Lluís Bidón, assegura que el cir­cuit pretén "desenvolupar PS-calextric a Sant Cugat" i acon­seguir que "els participants vagin a la Floresta". A més, es vol que els nens competeixin de manera sana" i també s'en­senyarà maquetisme.

MM D£

mctite. COPES i SOPARS

S a b a d e 11, 4 1 S a n t C u g a t d e l V a l l è s

18 Societat &S4CANTON3 Dijous, 5 de desembre de 1996

E n s e n y a m e n t

C escola bressol de Valldoreix celebra 2 5 anys ensenyant els petits

Pares, alumnes i mestres es van trobar en una festa al casal de cultura La paret de la classe està plena de fo­tos de nens amb pantalons de campa­na, jerseis de ratlles pop i melenes del tipus príncep valent. Els 25 anys de funcionament del centre han quedat

ÀNCKLS CASTUERA

resumits en aquesta exposició de fo­tografies que recull la trajectòria de l'escola bressol de Valldoreix any rere any. El pati del casal de cultura va reu­nir molts alumnes que havien après les

"Abans m'havia d'ajupir per fer un petó a la majoria d 'aquests nens. Ara ells em poden agafar a coll, perquè són altíssims". Rosa Marsal, la directora de l'escola bressol de Valldoreix, no podia amagar l'emoció en veure com multitud d'alumnes que havien passat per l'escola quan eren pe­tits l'acompanyaven en la festa d'aniversari. Els pares i els fills feien cua, molt disciplinats, per poder veure les fotografies. "Un grup de mares es va engrescar a preparar l'exposició. Teníem mol­tes fotografies i la feina de triar­ies va ser difícil", segons Marsal. Aquesta mostra es podrà veure fins demà.

A banda de la col·lecció de fo­tos, la festa va tenir xocolata a dojo que es va repartir a prime­ra hora. Durant el matí, els nens

Els »tti\ e\ tan dtvertirambeigrup

van estar jugant a futbol o amb els gronxadors que hi ha al pati de l'escola. Després, es va fer una cercavila amb els gegants de Valldoreix i amb la Cinteta, la ge­ganta de la mateixa escola. Des­prés, va haver-hi animació mu­sical i grans i petits es van divertir amb els cançons d'un grup que tocava música en directe. L'e­quip de govern de l 'EMD tam-

musical. FotoXAVll- R 1ARR0SA

bé va assistir a la trobada. L'Andrea té sis anys i ara estu­

dia primer al col·legi Ferran i Clua. Va aprendre les primeres lletres a l'escola bressol, on "jugava amb dos amics que sempre em fan la guitza i també treballava. Al mig­dia dinàvem a la classe i m'agra­dava molt" "Hem educat gene­racions de valldoreixencs, i això és important. Ara, per exemple,

primeres lletres en aquesta escola, que hi van anar acompanyats dels seus pa­res. L'aniversari es va celebrar amb xo­colata, una cercavila i un concert de música en directe.

tenim a classe un nen que és ne­bot d'una de les primeres alum­nes", explica Rosa Marsal.

La trajectòria de l'escola no ha estat fàcil. Va començar, per ini­ciativa d 'un grup de pares, en uns locals que de l'església de Sant Cebrià, que després van ce­dir a l 'Entitat Municipal Des­centralitzada. Els primers anys van ser de lluita per millorar les instal·lacions i les condicions la­borals de les professores. Una auca, que s'ha fet per a aquest aniversari i que es va repartir el dia de la festa, ho explica.

Després de l'església de Sant Cebrià, l'escola va passar per la de l'Assumpció, i ara està instal·lada al costat del casal de cultura. L'es­cola bressol va néixer en un prin­cipi per cobrir una necessitat, la d'escolaritzar els nens de menys de sis anys quan encara no era obligatori. En els últims anys han incorporat també els nadons.

Per Nadal, tot tipus de casals

ELKNA CASTELLARNAU

Les associacions i casals culturals han programat, de cara al Nadal, tota mena d'activitats per als nens i nenes de la ciutat La parròquia de Sant Cugat ja està assajant el pessebre vivent que es farà el 24 de desembre al monestir, on hi haurà coca i xocolata per a tothom. Així, es convida tots els nois i noies de 7 a 11 anys a assajar cada dissabte a la parròquia. D'altra banda, a par­tir del dia 20 i fins al 4 de gener, es posarà en marxa la tradicional cam­panya Un nen, unajogitina, que cada any engega gent de la parròquia, perquè per Reis tots els nens i ne­nes de la ciutat puguin tenir la seva joguina. Pel que fa a activitats més concretes, durant les vacances es­colars l'escola pública Pla i Farre-ras organitza, un any més, casals de Nadal al seu centre. L'associa­ció de monitors Komtú muntarà jocs, activitats esportives, cuina i excursions per a tots els nens i ne­nes de 3 a 12 anys. Al casal cultu­ral de Valldoreix també es viurà el Nadal. L'associació de monitors La Cua organitza, del 23 de de­sembre al 3 de gener, tallers de manualitats, teatre, cinema, cur­sos d'anglès i sortides.

SQUASH

Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 Pts.

Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si la vida

la xocola ta . . . . f f v f f i

els ent repans. . . 4 K 4 K

• I cafè... * * w * H

las pastes... ,«fv*»v

al suis... H%,fi\.

II PI. Barcelona I! Tel. 675 52 46

BELLATERRA CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT DEL VALLÈS

REST. EL VIEJO ROBLE a Altamira. 36 691 73 55 Peix l mansc Obert tota la setmana REST. RANCHOELPASO MASJANER LAPONDEROSA BAR ENRIC LA NANSA

CV Pas Estació, 15 D Guadalajara, 14 C/Victòria, 18-20

Pg. Baixador, 8 Ctra. Sabadell, 47

ELPORTALET PI. delOr. Guardiet, 14 HOSTAL DEL GALL LA PALTA Rambla Can Mora, 24

674 38.03 674 23 15 589 25 71 6741020 69911 52 588 54 68 ÍJ8842J1 569 50 11

C y|na catalana, banquets Cu|na variada Braseria Entrepans i menús

Tancat diunv nit i dH. no (estius Tancat dimecree tarda

Tancat diumenge Paelles, marisc, fregid. Tancat dimarts nit i dimecnw Pizzeria. cuina catalana _ Menú, carta i degustació Franidurts

Tancat diumenoe-dlkins tarda-niL Tancat dissabtes excepte reserves :?

Obert tots els dies

CAN AMETLLER Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà ÇHEZ PHHJPPE CANTINA ELMBUCANO LA GRANJA SNIPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR RESTAURANT CALÀ VTA

MESOMBffS

Plaça Pep Ventura, 5 C/EndavaHada, 10 C/ St. Antoni-plaoa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Augusta, 2 Q Sant Antoni, 13 C/ Elies Rogent, 14

674 94 84 .5891815. 675 52 46 675 31 41 589 54 92 674 05_85_ 58938 23

Cuina francesa/menú diari Tancat diss. mipjrM i dlurn. Cuina i música autèntica mexicana. Tancat düuns Cuina casolana Braseria

EsmorzarsAapes casolanes Obert de 6 a 10 nit Cuina catalan/intemac, Servei de bar Mexicà-menú català Obert al migdia

BAR REST. EL MOLÍ Placa Pep Ventura, 3__ 5891740 Menú diari i prod. ibèric

CAN BARATA Dra, Rubí a Sabadell, Km 15.200 697 06 52 Cargol Hauna/anòs negre LACARBOMBeA a Vila. 8 675 14 51 _ Tapes casolanes, torrades LA CANTONADA EL TAST

Plaça Monestir, 1 C/AHonsSala,9

REST. PANXA CONTENTA

PARADA I FONDA

Pq. Olabama, 69 Rbla. Can Mora, s/n

BRASERIA LA BOLERA _ÇV;Baixada de l'Alba, 20 BAR RESTAURANT EL MESON Plaça Oda via, 5 BRASERIA DEL MERCAT VELL Placa Pere San, 6 LA PASTA BOtXA CV Alfons Sala, 24_. TY-8IHAN O Indústna, 27

584 23 32

58915 02 589 06 07 589 26 97 674 16 75

. 674 10 47 589 52 40 67515 03

Creps, amanides, menús Marisc, menú, cuina merc. Cuina de mercat Cuina catalana

Obert cada dia Repartir a partir de tes 12 h Obert lot el dia

Dilluns vespre tancat La nostra esp. és qualit. Tancat diumenges nH Braseria i cuina de merc, Calçotada Pizzeria, creperia

Obert tot el dia

Tancat diuns 67514 02 Creperia bretona Menú de dilluns a divendres

MWIQOLF BARMOSC CAPIT AM COOK SQUASH CASMET BARALCAZAR BISTROCAFE ITALIANS 3

ELS DESMAIS LA MU SOLERA

CJ Santa Engraqa, 15 PI. Uuis.MiJIetJ C/ Sant Jordi, 33-35 Camí Can Ganxet, 47 Pge Musellas, 3 Rbla. del Celler, 87 Sant Bonaventura, 6

Pica. Dr, Galtes Sant Bonaventura, 14

CELLER STA: MARIA TERRAMAR

Santa Maria. 17

Vic. 28

VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR

RESTAURANT MAS ROIG

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185. Placa Mas Boig, 4

CAFÉ-BARSOL Rbta M. Jacint Verdaguer, 113

58929 71 589 61 61 58914 96 589.50 83

589 10 26

675 55 66

674 64 33 .67110 27

_ 67509_05__

675 28 97

589.77 23

674 11 41

6750086_

674 67 21

Obert tots els dies Pasta fresca Obert tota la setmana.. Diumenge tancat Diumenge tancat

Carn a la brasa, tapes .. Cuina colonial Cafeteria, pizzes, menú Menú diari i entrepans Menjars casolans Àmplia gama d'entrepans Menú dian

Tapes^Emedes i convinats Tancat diumenge Entrpans variats Tancat diumenge Embotits i 320 vins i caves Menjars econòmic^

Dies festius bufet lliure Xai, entrecot a la brasa Tancat diumenge nit

JazzLive Obert tots els dies

Diumenge mati tancat

Tancat dimecres

Caps de setmana fins a les tres

UnUl i ip <!»»«"•! T *

TPARADA/

Vingui a provar els nostres menús PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

10 MtSÜtl

rjota tlí»^ troí***

PI. Octavià, 5 Tel. 67410 47/589 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

*4 "Restaurant

DFX GALL»

CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81

08191 RUBÍ (Barcelona)

I3S4CANI-0N5 Dijous, 5 de desembre de 1996 Societat 19

Tercera edat

El setzè aniversari de la llar d'avis es tanca amb èxit

Les activitats es van fer tota la setmana passada Els socis de la llar d'avis, uns 6O0, han celebrat aquests O M S el setzè aniversari de l'entitat. No hi ha hagut gaires no­vetats en les activitats que s'han pre­parat, però els avis s'ho han passat

ÀNGELS CASTUERA

d'allò més bé amb tots els actes que s'inclolen en el programa. Com cada any, hi ha hagut dos nous padrins, que han presidit la setmana de celebració. El grup de socis que organitza espec-

Les activitats centrals de la ce­lebració es van concentrar di­vendres. A primera hora del matí es va celebrar una missa al mo­nestir, com és habitual en els ani­versaris del socis de la llar d'avis. A la tarda, la coral Rosa d'Abril va oferir també el ja clàssic reci­tal de cant coral que va agradar molt al públic. Les activitats, que havien començat dilluns, es van tancar dissabte amb el reparti­ment dels premis per a tots els guanyadors dels tornejos que s'havien fet durant la tempora­da. Va haver-hi premis per als mi­llors jugadors de dòmino, escacs o petanca. El grup de teatre Es­piral, de Valldoreix, ha volgut par­ticipar també en aquesta edició de l'aniversari i va oferir una ac­tuació dissabte a la tarda.

E/s padrins d'aquest any, Francesc i No va ser, però, l'únic especta­

cle que es va presentar a l'esce­nari de la llar. El grup d'espon­tanis de l'entitat, que aprofita qualsevol avinentesa per dis­fressar-se, actuar, cantar i ballar, tampoc no va voler faltar en aquest setzè aniversari, i va ofe­rir una barreja d'estils diverti-

Uocàdia. Foto:XAIVER IARROSA díssima dimarts a la tarda. Els amants del ball en parella, que no són pocs a la llar, van tenir música en directe per ballar amb una orquestra que va actuar di­mecres a la tarda. Les jornades de celebració ha­

vien començat dilluns, dia 25, amb un nomenament que ja s'ha con­

tades no ha fallat tampoc en aquesta edició, i també ha cantat la coral. Totes les activitats han estat un èxit de públic, i els avis de la llar continuen la seva tasca cap al dissetè aniversari.

vertit en tradició a la llar. els pa­drins d'aquesta edició de l'ani­versari van ser Leocàdia Portals i el seu marit, Francesc Huertas, que van reconèixer que els havia fet molta il·lusió rebre la distin­ció. La regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, va participar en aquest primer acte que inaugurava la festa d'aniver­sari. Flury i Andreu Casals, presi­dent de la llar, van destacar que aquesta entitat ha fet un esforç molt gran per impulsar activitats que engresquin els socis. La Llar d'Avis de la Parròquia va

néixer l'any 1980, com a punt de trobada de la gent gran que so­vintejava l'església. En dues oca­sions a l'any, celebren una mos­tra amb els treballs que fan els socis al llarg del curs. Amb els di­ners que recapten venent els ar­ticles, els avis poden tirar enda­vant les activitats.

Autocrítica a les jornades de comunicació i Església

MÒNICA BERNABÉ

L'autocrítica i el compromís de diàleg van caracteritzar les pri­meres jornades de comunicació i església a Catalunya, que el Se­cretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIM-COS) va organitzar la setmana passada al centre Borja. Una sei­xantena d'agents pastorals i pro­fessionals dels mitjans de comu­nicació van assistir a les sessions, que l'arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, va tancar. Els assistents, que es van mostrar molt crítics amb la falta de trans­parència informativa de l'Església, van demanar que es treballés més en aquest sentit. Precisament, les jornades s'emmarquen dins d'u­na nova etapa del SIMCOS per promoure fòrums d'opinió, se­gons va explicar el mateix direc­tor de l'organisme, Carles Sàn-chez. "Quan l'Església aprengui a comunicar per dins, podrà co­municar cap a la societat", va dir Sanchez com a conclusió dels de­bats. Carles va donar suport a l'or­ganització d'unes segones jorna­des l'any vinent.

Cirurgia

cteï$* çnowat, ttttü d&essa. *se-íWJ^&m^Av .Ta r r r t t e rw , * - » . »>, A l . SMH&9& fe SS847S»

Consult. Centre Mèdic

CarB«e»t6d90«ií**>«6«8tMedseir*

2,*frtDt. t í tS* i«Ct t99 t« t f74<«»

Dietètica-Nutrició • t t A f l J A t t t & S O U P ' Aeutwntò», wftfcfc «sfttfc». Han» « *

FrtnceM Mdrtgaí, 25-27, tr 2& S*M Cugat, tt S8fl 13C?

•D f tA . H. OOttiNGO «ALtART (AWWna ytrtixM, «e»1te> Offlw», <Jí-GMcre» f <«jou8, hores coíw<ngu*s>. &*• íStòalta£isT2l, t«* pte. Saftt Cag»t P67»633»/SB»288S . -

•CEHTf tE D'OBESITAT 1 HBM-CflíAESTènCA £>r«,Ar8wfií<C*«»ft*0f*. towpte&t-yttte·Dtti.tíamQtam ConSaftorjS Eififci Twrettótxa Ast. TMw-btanca, 2-», S* ptejiMa, <tesp>. «4.06S» Sam<?uffB.ff8W43g7^S89«3Sa

Fisioteràpia

R«nttH4^.A«*««ttóaSBítftào«Ra(f! Aíha CÍVBS.4» SarsCup» * 8*4 4 8 »

fWNCIQflA**. FWoterépfe, «íwbüSsetó.

Metge capçalera

«SW»** . « s » » » » ^ » ^ i à » & M i i i

MatoU&£ft.SttttSrç«>L

i 3 . SMltCtMtdL

Odontologia «AraEVàXCtfeBCAOSKTAt Dft. PEBRO VJ f cWiVAAOIS* Maft» i ü«*B. <y « * « * * ! Me»oa*i 23, h » w » S p < i > i e i t i » * ^ w j s .

*m$mf&mmt*

A». ttmutitont», 8»ft 2», 11 8flf*eag«* tt»}|<Biiiiiiiiiin i i n n i l m

f«h*2eh.Mt»3f.2*-sait<i*(.§antdi-

Doctor * * * * * » * * * . QtumtusUk «wSst-

Ommto^.G<mmmtít\m$*m-

Otorinolaringoleg

Madlflat Francesc Mo*ag«s,«,*ttte 2. 8«i* Cagat

Pedagogia-Logopèdia

S a t * C a 8 A « $ « í 2 «

Pediatria

«aosap«-cofio«f^<}A3A-A&MQ8A Pedariit«»m iitoM. Honrtl asrrtftOtaii»* Bbfet HJ»*H1tirtn, £6, tr 3». S*»Òuaat

f i I I . * IÉÉI - - " •"• • •

«*ete»ci»t2.4af{jte.&irti

CUI·CAl5a(9t<}msí

•CA f i «ELACA3T)aO íyfe<*>9(«, prowemes «f«)ïf#ots<ií«ga, «là,S-l,1ï2a.SantCuflj«t

WAWJÈS fw*a*»#». p«(qu<atoa, «««««t . #sça

•ff«»*B5í

•itAiir·ÍH'BAaïuABrjo^».

trS»4344^43e962Sj ^

»«»»,«5h27l2«1a.SBn(Ct««; . .

Pulmó i cor

MvWotM. Ftarteestí Mo«-swi&-3r2«. Santcwsat

#«jllt. ABTOM PESARBOFXM4* fib*tò*>8f*4 ofcstetrícfa ASC.»««»«!

Traumatologia • » R ^ M M CASANOVA SA» U A f t & t l)»»m«p)cw^ «ttwMi». A3C, Ptevtwa,

2* , Sa-m sant euga

f H y e O Z Z t D E LATOUfl ROYO

% i « ^ ^ | ^ t ^ ...

CENTRE OE REHABILITA­

CIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

C/Sant A n t o n i , 74

Tel. 674 74 37

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sant Cugat del Valies

(Barcelona)

fel. 589 37 87 Fax589 35 18

20 Societat ELS / CAfYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

R e l i g i ó

Mossèn Pere Vivó deixa la rectoria de la parròquia Ha servit al monestir durant set anys

El mossòn Pere Vivó deixarà la seva res- li impedeix continuar amb les tasques reli-ponsabilitat pastoral al capdavant de la gioses que, en una ciutat com Sant Cugat, parròquia del monestir, a causa del seu de- "exigeixen un gran ritme de treball i una de­licat estat de salut. Una afecció als pulmons dicació total", ha afirmat el clergue.

Ai'RA C O S T A

- Sant Cugat -

Des de feia dos anys, els met­ges havien aconsellat al rector que s 'al l iberés dels compro­misos que li comportava el càr­rec, ja que la seva salut se 'n ressentia c o n s i d e r a b l e m e n t . Ara, però, l'avís mèdic s'ha tec obligació i per decisió del bis­be C a r l e s S o l e r P e r d i g ó , mossèn Pere Vivó deixarà la p a r r ò q u i a san t e u g a t e n c a aquest Nadal. La data escolli­da perquè cl clergue es des-pedeixi dels feligresos sant-c u g a t e n c s s ' ha f ixat en el diumenge 11 de desembre, en el decurs de la missa de les 12 ilel migdia.

Kl rector Pere Vivó ha con­d u ï t la vida re l ig iosa de la parròquia del monest ir en els dar rers set anys , du ran t els quals, assegura, " m ' h e dedi­

cat ín tegrament als dos grans amors de la meva vida: l 'Es­glésia i la pàtria Cata lunya" . Per ell, "servir a Sant Cugat ha estat un fet molt gratificant en tots els sentits", és per això q u e P e r e Vivó ha l a m e n t a t "moltíssim que, per raons in­v o l u n t à r i e s , hagi de de ixa r aquest servei".

Kls capellans que han estat al capdavant de la parròquia del monestir t radicionalment són molt apreciats entre la po­blació de Sant Cugat, que n'a­costuma a guardar molt bon record. Un dels exemples més destacats de record popular és el cas de mossèn Jul i . an te ­cessor de Pere Vivó en la tas­ca pastoral a Sant Cugat .

En referència a la memòria i l ' ap rec i de l p o b l e , m o s s è n Vivó ha assenyalat: "No sé si jo seré recordat i estimat pels s a n t e u g a t e n c s , però d u r a n t

aquests set anys jo sí que he après a est imar-me el mones­tir, la parròquia i, sobretot, la població de Sant Cugat, a qui he i n t e n t a t servir rel igiosa­men t tan bé com he pogut i sabut" .

La ma la t i a de l m o s s è n el mantindrà allunyat de la seva dedicació durant un període de temps de moment indeter­m i n a t i q u e d e d i c a r à a fer repòs. Després , serà encoma­nat a un nou servei pastoral q u e no li e x i g e i x i t a n t d e t e m p s ni r e s p o n s a b i l i t a t s . Pere Vivó ha descartat total­ment que torni a ocupar-se de la parròquia del monestir: "Se­gurament m'encarregaré d'al­guna parròquia tranquil·la", ha apuntat . Ment re el bisbat no nomeni un nou rector, mossèn Pere Vivó serà subs t i tu ï t en les seves tasques religioses pel vicari actual, Gabriel Bayés. Mossèn Pere Vivó

S o l i d a r i t a t E n s e n y a m e n t

Emotivitat a la concentració pel Zaire - Sant Cugat -

La concen t r ac ió s i lenciosa convocada dimarts passat a la plaça de Barcelona per la pla­taforma Sant Cugat pel Zaire va ser especia lment emotiva, amb la intervenció espontània de Maria Àngels Soler, mare de M o n t s e F e r n à n d e z , una

jove que treballa com a mem­bre de Medicus Mundi èn un centre hospitalari de Gihara, a Ruanda. Maria Àngels Soler va recordar que la gent que s'està morint a l'Àfrica són persones humanes "amb noms, cognoms i històries personals". D'altra banda, a Tacte reivindicatiu, també van parlar cinc oradors

més, a diferència d'edicions an­teriors en què només interve­n ien un parell de pe r sones . Això va fer que la concentra­ció, q u e va aplegar uns 250 santeugatencs, s'allargués du­rant mitja hora. A més, els as­sistents van fer un petit mural al terra amb missatges reivin­dicatius. / M.B.

Arbres per a l'escola Thau - Sant Cugat -

L'entorn de l'escola Thau ja té l'aspecte que es mereix un cen­tre de les seves característiques: els alumnes de l'escola han fet una plantada de 125 d'arbres al pati de l'escola, que ara disposa d'una àmplia zona enjardinada. Els nens del col·legi Thau, si­

tuat en terrenys paral·lels a l'au­topista A-7, molt a prop dels es­tudis de T V E a Sant Cugat, van plantar un per un els arbres. L'escola Thau funciona a Sant Cugat des del mes de setembre, després que un grup de pares demanés a la direcció de l'esco­la que construís un centre d'en­senyament a Sant Cugat. /À.C.

US í CAIVH KNS Dij'iiig, 5 de desembre de IW6 Societat 21

R e p o r t a t g e

"Si hagués nascut home i hagués pogut disposar de la meva vida, de jove hauria escapat de casa per anar a explorar les selves africa­nes; el seu misteri, la fauna, la ve­getació, la vida dels homes que hi

viuen sempre em van a t raure ." Aquesta santcugatenca, inclosa en el Who is Who? d'Anglaterra i el iQuién es Quién? de l'Asociación de Artistas y Escritores Espano-les, va néixer el 18 de gener de

1911; de la seva infància recorda les lectures, d'amagat dels seus pares, de totes les novelles i re­vistes que arribaven a les seves mans i, especialment, la biblioteca d'autors clàssics que, per la seva

fortuna, va heretar de l'àvia ma­terna; i la seva ment retenia anèc­dotes, per i l ls , cur iosi tats , suc­cessos, tot el que algun amic o conegut explicava, per exemple, de la Guinea espanyola.

Liberata Masoliver, novel·lista Història de la vida de l'escriptora santcugatenca autora de més de cent títols

ROSER AMILLS BIBILOM

- Sant Cagat -

Als cinc anys va entrar al col·legi de monges franceses Saint Joseph de Cluny, per deixar-lo als setze, contra la seva voluntat, i va co­mençar a treballar en el negoci del seu pare, inventor i industrial. "Quan tenia onze anys, una nit, vaig cremar un llençol per haver tingut una bombeta elèctrica en­gegada, d'amagat de ma mare, per poder llegir una obra clàssica an­glesa, herència de la biblioteca de la meva àvia Inès." Cinc anys més tard, Liberata es va casar amb Jo­sep Marlet Barrera, fill d'indus­trial i també inventor. Liberata Masoliver parla amb tristor del seu desencertat casament: "Les grans coses, el matrimoni i l'ofici a se­guir, sempre ens vénen en una època en què no estem preparats."

En esclatar la Guerra Civil, l'any 1936, ja feia dos mesos que s'ha­vien instal·lat a Sant Cugat i la so­litud va decidir-la: havia d'escriu­re, necessitava evadir-se d'una realitat adversa, els problemes per­sonals i les dificultats de la post­guerra.

Les primeres novel·les i recopi­lacions de versos no les va deixar llegir a ningú: va estripar-les per protegir els seus íntims pensa­ments: "Vaig escriure uns quants relats autobiogràfics, que vaig des­truir en havent complert la seva funció, desfogar-me." Però Libe­rata ja no podia deixar d'escriure i quan, l'any 1954, el negoci del seu marit va entrar en una nova crisi, ella es va trobar amb la ne­cessitat i l'oportunitat de presen­tar una de les seves novel·les a un premi literari... i va guanyar-lo. El Premi Elisenda de Montcada va ser el primer de la seva intensa trajectòria com a novel·lista; ja te­nia més de vint obres escrites i va decidir-se a presentar Efún, títol que designa un imaginari poblat de la Guinea colonial espanyola on es desenvolupa la trama de la novel·la: "Abans d'escriure Efún, havia escrit 24 novel·les d'amor, de guerra; d'amor i revolució a la vegada, exclusivament per al meu ús, per corregir el meu castellà après de les monges franceses, sense pensar tan sols que podrien ser publicades."

Va redactar Efún l'any que la seva filla, de setze anys, va estar ma­lalta. "Ambdues vam passar tres llargs mesos a Moià, la meva filla al llit en repòs absolut, jo a la seva vora en un balancí. Vaig escriure Efún per distreure la meva filla, que m'agafava els fulls a mesura

que els anava acabant d'escriure." Quan va arribar el dia de l'en-

trega de premis encara no se sabia qui era el guanyador els organit­zadors van convidar tots els fina­listes a un sopar de gala al Gran Hotel, durant el qual es concedi­ria el premi. "Recordo que, des­prés de la darrera votació, em vaig quedar amb el nas inclinat vers la meva tassa de cafè, de por... Fe-derico Gallo (fill), pel micròfon, preguntava si l'autora d'Efún es trobava dins la sala."

Va continuar escrivint, i va començar Los Galiano, obra per la qual passen Ovidi, Terenci, Ho-mer, Eliòga-bal i una sèrie de clàssics grecs posats en boca d'un personatge que s'assem­bla molt a Eu­geni d'Ors. El 1957 l'edito­rial Janés va publicar la novel·la, fi­nalista juntament amb Carmen Kurtz i Manolo Arce, del Premi Planeta; la crítica va reconèixer Liberata Masoliver com una gran escriptora, i va anar publicant un llibre cada any: el 1958 l'editorial Barna li publicà Selva Verde, Se/va Negra, també d'ambient africà, però aquest cop entre caníbals de l'Abissínia, i l'any següent Elre-belde, novel·la acuradament docu­mentada sobre la revolució es­panyola.

Resumir una vida tan intensa és una tasca complicada, per això ac­centuarem alguns títols represen­tatius com a mostra de la produc­ció de Liberata Masoliver l'any 1960 Barcelona en llamas va quedar finalista en el Premi Seix Barrat: "Com que quan vaig escriure Bar­celona en llamas no pensava edi­tar-la, la vaig ambientar explicant de manera senzilla, honestament, el que havia vist, sentit... perquè tinc un picar subconscient obser­vador que em dicta el que he cap­tat, mentre escric, i vaig recordar els centenars de religiosos, o gent de dretes, sacrificats"; "també vaig deixar patent el soroll de les bom­bes que els avions franquistes dei­xaven caure sobre Barcelona, una altra manera d'assassinar". El que va passar amb aquest llibre va ser que el lector de les obres que pu­blicava l'editorial Seix Barral, el poeta catedràtic José Maria Val­

verde, amic de l'escriptora, li va demanar que enviés unes quantes novel·les al premi de l'editorial, que aquell any s'atorgava per pri­mer cop. El premi va ser concedit a una obra mediocre, cl valor de la qual consistia en els atacs a la bur­gesia, segons l'opinió de l'escrip­tora. Però Barcelona en llamas va quedar finalista i el senyor Petit, director de l'editorial, comentava que es tractava d'un llibre excep­cional a la seva companya de tau­

la ("armen de Villalobos, di­rectora de rà­dio Miramar, el dia de l'en-trega de pre­mis, que es va

" ce lebrar a Mallorca.

El 1961 es radiava La mujer de El Colonial'a Ra­dio Nacional de Espana de Barcelona. "Com que l'Àfrica em continuava

atraient, amb les seves intricades i perilloses selves, vaig decidir aprofitar els apunts que m' havien sobrat d'Efún i vaig tornar a cons­truir una obra d'ambient africà." El protagonista, Ramon Narvàez, El Colonial, està dotat d'un cos ro­bust i una intel·ligència i força hipnòtiques que Liberata reco­neix inspirades en el seu pare: "L'home més valent que va conèi­xer la seva època, oriünd de Roda de Ter, on anys abans del seu nai­xement un tiet seu havia escrit Lo BachdeRoda, biografia d'un capi­tost català, molt valent i popular, durant la Guerra Carlista." Les aventures que creuen les pàgines d'aquest llibre inclouen una gran cacera d'elefants i l'autora en par­la comentant que "pel tema, La mujer de El Colonial té més valor que Efún, l'obra que a causa del Premi Elisenda de Montcada em va introduir en aquest món lite­rari tan complicat".

Dos anys més tard, Liberata va decidir innovar el seu estil. "L'es­criptor realista i imaginatiu busca noves formes de crear les seves novel·les; per exemple: es cansa de novel·lar en passat, en present, en primera persona..." I va escriure la novel·la Elalbanil, que plasma la "picaresca espanola", fent ser­vir únicament verbs en futur: "Poso els personatges a caminar utilitzant el futur." Poc després escriuria La vida de Crist, on ex­

plicava els fets bíblics d'una ma­nera més amena i moderna, al seu gust, tot emprant la informació que un amic teòleg li va anar pro­porcionant al llarg dels quatre anys que va durar la preparació del lli­bre i on ens explica costums i tra­dicions que és imprescindible conèixer per poder comprendre els textos bíblics, massa allunyats de la nostra societat actual; aquest llibre actualment és al Vaticà tot esperant de ser editat.

Un graciós comentari que Libe­rata Masoliver no oblidarà mai va ser el d'un jove periodista de Ma­drid, que, segons sembla, no havia llegit les seves anteriors publica­cions, que va escriure a la Revista Il·lustrada, en una època en què l'escriptora ja era àvia d'una noie-ta dè quinze o setze anys: "Pro­clamo y declaro, sin temor a equrvo-carme, que Liberata Masoliver, la joven autora de Casino veraniego, llegarà a alcanzar un puesto muy re-levante en la historia de la literatura de nues tros tiempos."

Altres premis que li van atorgar van ser el premi Ateneo de Valla­dolid i diversos premis del diari La Prensa, i va quedar finalista a concursos com el Premio Càce­res, el Cafè Gijón de Madrid, Hu-cha de Oro de la Caja de Ahorros de Valladolid... i mentrestant, al­gunes de les seves obres es van anar publicant en fascicles a La Prensa de Barcelona, on van asso­lir un gran èxit.

En aquells dies, Liberata i el seu marit organitzaven multitudinà-

"E/s crítics del moment la van comparar amb

Kafka i Faulkner"

ries festes a la seva torre de Sant Cugat, on se sentia jazz en direc­te, música nova a Espanya en aquella època, i aprenien a ballar els nous ritmes. "Jo ballava bé i el meu marit no, segons deien", comenta en un somrís encara jo­venívol als seus vuitanta i tants, "i va ser allà on Josep Marlet va co­mençar a promocionar Tete Mon­toliu, que llavors només tenia dis­set anys i era el jove pianista que animava el quartet que tocava a les festes a casa".

L ibera ta explica que va co­mençar d'escriure en castellà per­què en aquella època li resultava més fàcil accentuar correctament, però també té obres redactades en català, i s'estima especialment una llarga història-conte infantil

en vers que va dedicar als seus néts de tres i cinc anys, il·lustrat amb magistrals dibuixos en color per la seva amiga Glòria Serra, que va morir de càncer sense veure'l editat, a pesar dels esforços i les presses de Liberata per enllestir-lo a temps.

Tothom se sorprenia i interroga­va sobre l'excepcional capacita}: creativa de la novel·lista i la seva difícil senzillesa, i per contestar a tantes preguntes Liberata va es­criure Telón, obra autobiogràfica i esclaridora on explica al seu pú­blic el procés de creació de les se­ves novel·les i que els crítics del moment van comparar amb Kaf­ka i Faulkner per la seva qualitat i comprensió.

Liberata conreava èxits i enveges professionals a parts iguals i parti­cipar en la vida literària li resulta­va massa cansat i decebedor. "No sé demanar. No en sabré mai. Ni intrigar." Després de disset anys d'editar contínuament, va avorrir les embolicades maquinacions i trampes que imperaven entre els editors i la crítica; sobre aquest tema Liberata recorda la seva sor­presa quan una amiga, Walda Pla de Bofill, li va comentar el llibre Mrs. Calwel habla con su hijo, de Camilo José Cela, editat aquells dies, i tota somrient va afegir: "Cela, escriptor que jo admirava, ha copiat l'originalíssim tema d'a­quest llibre d'una novel·la angle­sa que jo vaig llegir fa molts anys a Anglaterra." I el més curiós és que en aquella època també un periodista madrileny, al Ritz, ex­plicava a Liberata Masoliver que La família de Pascual Duarte "és la còpia exacta d'un llibre escrit per Vives". Un món ben complicat, el dels homes de lletres.

La nostra novel·lista va deixar de publicar per decisió pròpia, però avui, amb 85 anys i esperant un editor que vulgui recopilar la seva extensa i variada obra, confessa: "De vegades penso que, a causa d'haver-me traçat una línia recta en la vida... per causa de l'orgull que ens produeix la pròpia ma­nera de ser, de vegades un s'e­quivoca."

Cal dir que totes les edicions de les obres de Liberata Masoliver es troben actualment esgotades: "Amb el temps tots els llibres es venen" , comenta fent broma. Continua escrivint i ja té, entre novel·les, contes curts per a pe­tits i grans, i novel·les policíaques, més d'un centenar de títols. "La meva activitat preferida és crear, ja es tracti de novel·les, contes, ves­tits, randes..."

22 Societat ELS ÍCAIVTONS Dijous, 5 de desembre de IV96

La r a d i o g r a f i a

CORAL BELLA HARMONIA

La coral, que té els orígens en els petits cantaires del monestir, si bé està oberta a tot el poble a partir

del 1984, ha estat estretament lligada a l'escola de música Montserrat Calduch

Són una trentena de nens i joves dels 4 als 15 anys que assagen periòdicament cada dimecres i que quan hi ha concerts es troben amb més assiduïtat

Adapten el mètode Irineu Segarra a la música coral per a infants i joves

FRANCKSC CARBÓ

CORAL B BELLA HARMONIA

,AT \ S A N T C U G /

Entitat: ('oral Bella Harmonia Any de fundació: 1984 Local: Cànovas del Castillo, 14 Socis: M) cantaires Directora: Montserrat Calduch

l 'n nom força original i ben mu­sical que van triar per votació a par­tir de la proposta que van fer els di-ferents infants que el 1984 pertanyien a la Coral Bella Har­monia. El seus orígens cal buscar-los, però, al monestir de Sant Cu­gat, on es van crear i van funcionar durant dos anys els petits cantaires del monestir. Motius de projecció i d'ambició en els projectes con-certístics de Calduch van portar que a partir del 1984, arran d'una proposta d'actuar al País Valencià, es decidís a portar a l'escenari el

que dies i dies s'assajava. Inicialment, fins al 1986 van as­

sajar a la casa particular de la di­rectora, que ja a partir d'aquell any va veure la necessitat de buscar un local exclusiu per a la coral i l'escola de música. Calduch, sempre amant dels mè­

todes del monjo de Montserrat i a la vegada director de l'escolania, fundava una coral d'infants i joves que ben aviat es va adherir al Se­cretariat de Corals Infantils de Ca­talunya (SCIC).

De sempre han tingut dos grups de 4 a 7 anys i de 8 a 15 i han es­tat en total en una mitjana de 30 cantaires que els agradaria que aug­

mentessin. El segon grup el diri­geix la mateixa Calduch i el de més petits, Mireia Giménez. Els assajos els fan per separat cada di­mecres, i repassen obres i comen­cen a preparar-ne de noves. Es a partir de les mateixes lletres que afinen la veu. I na coral oberta al poble, ja que, com diu la seva di­rectora, "no volem seleccionar ningú per raó de la veu; des de la mateixa coral cal que donem ex­periència, ajustem l'afinació i edu­quem els nens i nenes musical­m e n t " . E l seu reper tor i neix bàsicament de les propostes ja ela­borades que els fa arribar el SCIC que aglutina més de 120 corals in­

fantils. Aquest fet, que agraeixen, fa que les obres, si bé majoritària­ment són tradicionals catalanes, com Uhereu Riera o El noi de la mare, també n'incloguin d'altres d'adaptades per Montserrat Mar­torell, germana del mestre Oriol, de països propers com les illes Britàniques o més llunyans com l'índia o el Japó. A vegades, però, els creen obres per a ells, com és la que mossèn Daniel Codina els prepara per fer una missa que pro­perament cantaran a la televisió. Un projecte entusiasta que ja té gairebé quinze anys d'història i que amb el temps ha anat adqui­rint nivell i qualitat.

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Societat 23 La r a d i o g r a f i a

C O R A L B E L L A H A R M O N I A

j*mEi

Cada quatre anys preparen i participen en un macrofestival de més de 120 corals i 5.400 cantaires que inicialment es feia al Palau dels Esports de Barcelona i darrerament al Sant Jordi

Trimestralment ofereixen un concert a Sant Cugat i molt sovint participen en intercanvis amb moltes corals que pertanyen al SCIC

UIT'U*

Concert el 1994 a l'Expocultura al Moll de la Fusta de Barcelona. Foto: ARXIU CBH Concert el 1995 ,-.\ Miracle prop de So lsona. Foto: ARXIU CBH

Els intercanvis entre corals han esdevingut un motiu per cantar i fer amistats

FRANCESC CARBÓ

- Sant Cugat -

La directora de la coral, Mont­serrat Calduch, reconeix "que inicialment als pares els va cos­tar entendre l'experiència dels intercanvis, però en l'actualitat ja l 'esperen i els troben força enriquidors i positius". Aquest s is tema d ' in t e rcanv i s els ha permès d'anar al Pont de Suert, Tortosa, Ulldecona, Caldes de Montbui, Ripollet, Sant Feliu de Guíxols o Solsona per ofe­rir concerts amb corals infantils d'aquestes poblacions. Després elles tornen la visita. Els can­

taires s'allotgen en famílies i d ' aques ta manera s ' in tegren més i coneixen nens i joves que viuen una mateixa experiència musical. Sempre hi van amb au­tocar i alguna vegada, com quan s'han desplaçat al País Basc, els acompanyen familiars.

Per terres basques ja hi han estat el 1991 i el 1994, i guarden molt bon record d'un país que té força tradició musical i coral.

La primera sortida, però, la van fer el 1984 a Vinaròs convidats a participar en el II Certamen de Nadales que va organitzar la conselleria de Cultura de la Ge­neralitat Valenciana i l'Ajunta­

ment de la població. A partir d'aleshores, amb unb repertori ampli no han deixat de fer con­certs i trepitjar escenaris.

A la nostra vila tradicionalment fan un concert trimestral que varia de lloc. Han estat al casal de Mira-Sol, al monestir, el con­servatori de música, al Casal Borja o a la Casa de Cultura. A vegades tenen actuacions més puntuals com les que han fet al Sant Cugat Actiu, alguna vega­da per l 'Onze de Se tmbre , o una parteipació que van fer amb la Coral Sant Cugat del CMSC quan la dirigia Josep Ferré en un c o n c e r t q u e es va fer al

col·legi Santa Isabel. Són moltes sortides que ge­

neralment fan sols, però en què en alguna ocasió són acompa­nyats per músics de l 'escola Montserrat Calduch i exepcio-nalment, una vegada el 1987, per la Junge Muncher Simphp-niker de Munic.

Pel que fa a les trobades co­rals, han estat a les que cada quatre anys es feien primer al Palau dels Esports i després al Sant Jordi a la crida del SCIC i que els fa preparar obres que dirigeixen mestres de la talla de Mompou, Ribó, Ros Marbà o Pons. De cara al mes de maig

vinent ja preparen El timbaler del Bruc, que dirigirà Manuel Oltra. "Es una trobada-concert que impressiona i fa goig", co­menta satisfeta Montserrat Cal­duch. També han fet trobades a la Unió Santcugatenca i al­tres d 'àmbit comarcal organit­zades pel departament de Cul­tura de la Generalitat.

Han estat fins i tot a Ràdio 4 i a la televisió, on els van fer can­viar la camisa blanca per un jer­sei vermell . Des d 'aleshores, les faldilles o pantalons foscos constitueixen el vestit de la Co­ral Bella Harmonia, que té un bon nivell a Sant Cugat.

EIS -I CANTONS

24 Classificats

Dilatis. 5 de destmhre de IW6

guia pràctica

• M E N J A R S

P R E P A R A T S

T A S T A ' M 5BS292S -5893535

• S U P E R M E R C A T

V I L A R Ó 5 8 9 3 5 8 2

•DISPENSARI VETE­

RINARI DEL

VALLÈS. S L

Urgències 24 h.

C/ Sabadell, 23.

Sant Cugat

Obert nit i festius

6745945

Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 6 / 4 6 9 4 5

• L A F A U N A .

Rambla òel Celler 35-

37

674 13 OS

• A N T E N E X

Cl Àngel Guimerà. 2

5892247

j SANT C U G A T

' GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

adminisirol iu.

Assegurances

aenerals i

administració

de f inques.

C/ Sontago Russnyol. 32.

W. 5891702

Fat 589 27 7<

• A U T O E S C O L A M O ­

N E S T I R

C/Valès171r.2aSt

Cugat 674 9120

A U T O E S C O L A C A S ­

T E L L V Í

C/Sta Maria. 38 1 r 1 a

Sant Cugat 674 66 03

A U T O E S C O L A C A ­

S A S

C/ Martorell, 47

6 7 4 ) 4 9 7

• C O P Y - G R A H C

C/ Can Matas, 8 /J7S.1fí<i1

• C O P t S T E R I A T H E R

C/ Sant Antoni, 24.

589-74.42

• D . G . D ' A S S E C

R A N C E S

Rambla del Ceter, 95. K7X4ítn

• D O M È N E C A V A L A

C / C a r m e , 31 BZA2U2

• j .a ASSOCIATS

PI. Barcelona,

9 - b a i x o s

im M <?

• ASESORMJUR»-

CAOOMEZ

C/ Montserrat, 37

ssaanjn

•RLACAR

Qra. Cerdanyola, 8

•JORDI MERCADÉ

C/ Creu, 6-8.2n 3a 5 8 9 6 5 f i l - 9 0 8 49 4 5 l i

•BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbta. Ribata«ada 6-5 5 8 9 4 9 1 2

• DANIEL CALATA-

YUD

Rbia Ribatallada 31

B3 4r1a 6751803

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO P g . H a b a n a . 4 1

Mirasoi 6753297

• MARTÍ FINET MIRA

Rbla. del Celler, 89

3r3a

5 8 9 J Q 6 5

• G A L E R I A A R Q U I ­

T E C T U R A

Rbla. del Celler, 87 *MQ4J 11 _

• J O S E P M. C A S A S

M E D I N A

Av. Torreblanca, 2-8

despatx. 1F 675 11 61

J O R D I F R O N T O N S

Av. Rius i Tautet, 13 5 8 9 4 1 4 7

. J O R D I C U F Í B O ­

R R E L L Av. VaH d'or 2

K74PRC11 __ _ _

•M·DELMARESAR-

QUE

St.a Maria 38,3r. 2a.

•MEOFIACT

Rambla del Celer, 25.

ALUMINI I VIDRE

EXPOSIOÓlVENDfc

VA11D0IBX,S3

TAUER: ORIENT, M

T£L. 675 M 02

FAX 675 28(1

SirrtC«p1<Hvalè«

•PAROUNG

TORREBLANCA

Av. Torreblanca,

2-8 - local garatge

EXPRÉS C/VaHdorea .56

• C E L L E R

C A L C A B A L L U

Nova ubicació:

C / Plana Hospital, 3-5 6740169 •VMSNOÉ.S.A.

Banada Sant Sever, 4

5 8 9 . 1 9 2 3

• I N S T A L · L A C I O N S

T E T E

Ptge. Torreblanca, 9 « O " " »

• J P . PARRA

C/Enric Granados, 15

-local 7

5890642

S A G A R R A

C/Endava l lada .22 samm • T U B A U

Cl Latorre, 14 «74 1285

Mercat Torreblanca,

pdes. 1.6-1.7 K7^mtK

•BAR GRANJA CAN

g La Mina, 19

•GRANJA LA SORT

C/de la Sort, 3 fí7SS*Rd -_ __..

• C A B A N A S

a S a r · a g o R u s » w , 5 4

5 7 4 0 5 4 8

•CUGART

C/Torrent de la Bom­

ba, 14

6 Z U 1 9 Q

•CICLES CARDONA

aVakJoreix.41

Mercat Torreblanca,

pda.104

^ •POLLERIA

SANT CUGAT

Mercat Torreblanca,

pda.1-5

mnm

•LUCAS

AUTOMOTIVE

Ora. Cerdanyola, s/n

5892003 .

•MOTO RAU.Y PEU­

GEOT

Ora Cerdanyola, 67-71

• TALLER GEROM

MORAGAS

Av. Vladelprat, 79

• VKAT-3ST.

CUGAT S.L

Pg. Torreblanca, 29 'MOS* Al

• C L . D E N T A L

B A N A R E S

Cl Francesc

Moragas, 8 - 2 n

•CUMES JAUME

DÍAZ

Rbla. del Celler, 17

8 7 4 7 4 4 8

•SUBMMrSTRA-

MENTSPERALA

CONSTRUCCIÓ

Del Rio c/1 núm. 61

Can Barata

•FOAPSJL BANYS

C/ Rius i Taulel, 27

6 7 4 0 5 O 3 6 7 5 5 8 5 4

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

Rota. del Celer , 91

K7SXO0

•TIEN21

C/Valdoreix.44 674Z1-64

• T O B E L L A

OS«ntieaoRus«V)l,49 6 7 4 0 6 5 7

•VLARELECTRO-

LLAR.SJL

C/Santa Maria, 20

•FLECA LA GARRIGA.

Obert tot l'any

Rambla del Celler, 15

674 7 6 J 1

•FLECA MARÍ

Plaça Borràs, 1.

Mira-sol

•LAUONESA

Cl Valldoreix, 79

Juvjnl J e T V j l

• L A C A D È M I A

Cl Balmes. 39 675 44 58 . . .

• M Ú S I C A .

Classes de guitarra

(elèctrica i clàssica),

piano i teclats electrò­

nics. Harmonia i com­

posició. 675 -2181

• P A T U F E T

Cl Sant Jordi, 2 2 674 1233

• M Ú S I C A I D A N S A

FUSIÓ

C/ Cànovas del

Castillo. 2 0 5 6 9 2 8 19

• W A Y - I N

C/ Rius i Taulet 2, pral

Sant Cugat 674 8 2 15 .

• N O V A U L A

Cl Valldoreix 22

Sant Cugat

674 0361

• S P R I N T I D I O M E S

C/Francesc Moragas,8

F R A N C È S P E R A

N E N S

(Jocs i cançons) Con­

versació per adults. 675 1 2 ^ 9 -

• T R I N i T Y

Rb la Can Mora 18

67AZ201

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cl Camí Crisi

Treballador, s/n 674 (453

• E S P O R T S

T E R R A N E U

C/ Sant Antoni, 15 6 2 * 4 2 0 2

• S Q U A S H

S A N T C U G A T

C/ Sant JorcS, 33-35 674 9 6 6 2

• G I M N À S

S A N T C U G A T

C/ Anselm Clavè,

2 0 Baixos

6750351 • U E S C

C/ Cànovas del

Castillo, 9

675219<!

G I M N À S E S C O L A

S A N T C U G A T

C/Elisenda, 11 fí7d fit 7?

S A N T C U G A T

E S P O R T S S . L

R ^ Q u a t e Cartons S N

rat6743oai _

• C A L CRISP IN

O Santiago Rusïxx, 23

• ESTANC H O N E S T »

Plaça Octavià, 3

• E U R O P A

Cl Alfons Sala, 24 6755260 • E L P O N T

Cl Girona 3

• F L O R S R IERA

Ptge. Sant Antoni, 13 K?d niti-fí7fii*?n

• F L O R I S T E R I A

S A N T J O R D I

Cl Sant JorrJ, 3 9 R74 in fa

• R O S A M. S E G U R A

Cl Santa Maria, 8

• F O T O V Í D E O F.R.

Rambla del Celler, 93

fí74 7am

• J . L L A M A S

C/Valdoreix, 14

674 0 1 9 2

• Z O O M .

Centra d e la imatge

C /Santa Maria, 14

fí7fi.Vi74

• F U S T E R I A

EBENISTERIA. « » « 7 . « - 6 7 4 71 ) /»

• F U S T E R I A

E B E M S T E R I A L S

C / C a m í de la Creu,

1 4 - b a i x o s l a

• A N T O N C A M P O S

Cl Francesc

Moragas, 21

• J . M r R E T

Mercat de Torreblan­

ca, parada 1-42

6 7 5 5 3 5 3 -

• G E R D

Plaça Pere San, 9 K74ÍTtifíO

• S U P E R - N A T U R A L

CATS3rnCaé,1.Cb3t

• r f l D R O F L O R

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

674 -7558

• HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n

• H t o C A SANT CUGAT

Av. Corts Catalanes -

Finca La Peleria

• H ÍP ICA S E V E R M O

Pg-CaJado, 12

eajua

•FMQUESBACHS

C/Hospital, 41 5 8 9 0 1 0 7 f i í 5 8 3 I I «

•FMQUES

GIRONELLA

Rsradr>l-bspH,10

•FINQUES SA KA

Cl Valldoreix, 60 674 6 7 1 5 - 5 8 9 3 3 8 6

• RIVER IMMOBILIÀ­

RIA» SERVICE

PI. Octavià

•RNOUESSANT

CUGAT

C/Dr. Murillo, 14 K74HHQ7

• F I N Q U E S S E R M

Placa Augusta

4 - b a i x o s

K74 12ÍU FMA7411A1

• Ò R G A N

Plaça Octavià, 7

6 7 4 - 3 2 0 8

• A R E N A S A N

Espectalrtats en no­

guers.

Endavalada 21 bxs.

I * .

B I U L B I N G SANT CUGAT SJ_

Asesoria inmobiliaria

Administración de fincas

• RENAULT-ACERSA

Ctra. Cerdanyola, 55

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F I R O M E

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió, 3 'Mfl'nnn

• P R O G R A M A C C É S

Cl Santiago

Rusinol, 14 6 7 5 ( 5 5 6

• V A L L È S T E C -

N O L Ò G I C

Plaça Unió, 3

• T A L L E D A R I C O M À

C / B a t m e s , 1 1

• G A R D E N

R O C A M O R A

C/Uaceres , 12

6 7 4 3 6 9 4

• E U R A S I A T O Y S

Plaça Coll, 9 674 4704 -._

• JOGUINES M A R G A

Cl Santa Maria, 44

mmàí

•TJÜGTafcrs

C/Borrel6 Ial[f i i i6743475

•TJM.G Exposició i

Tel. 699 38 98 Fax 588 24 53

!0ra. deTerrassq, 97 í 0819I RUBÍ

•MARMOLESI

GRAMTOSGUIMAR

Cl Stravinski, 8. Pol.

Can Jardí. Rubí 589 0 5 0 1

• M À R M O L E S

S A N T C U G A T

Cl Can Fatjó dels Au-

rons - Cl Campoamor,

1 2 - N a u 3

6755108

• A T E U E R B L A U

Av. Torreblanca, 2 589 -1201

• M A R C S V A L L È S

C/ Vallès, 23

• S O L S O N A

C/ Rosselló, 2

• M A T E R I A L S D E LA

C O N S T R U C C I Ó , F O -

A P

C /R ius i Tautet, 2 7 674-0503

• S U M M t S T R O S

V A L L D O R E I X

C/ Mossèn Jacint Ver­

daguer, 107

674 14 an

•CASAJUANA.

Galeries Sant Jordi.

C/Santiago Rusinol,

37 - a Major, 6 efíavo-v

• E G A M O B L E S

Cl Cànovas del Casti­

llo, 2 - local 2

5890014

• C A R R É M O B L E S

Cl Francesc

Moragas, 3 3

6740SL95 • 6 2 4 1 5 . 5 0 -

• A N N A F U S E T J O I E S

C/Santiago Rusinol,45

• JO IERIA A U G U E T

C/Santiago Rusifiol,40 6745554 • J O I E R I A MIREIA 'S

O Valldoreix, 33

5 7 4 5 9 4 0

• JOIERIA S P A D A

O Balmes, 39 - 1 r d t a .

• S A N B E R - 5

a Anselm Cfcavé, 2 0

• I N D U B R U C

Av. Ragull, 9-19

5 8 9 0 0 2 3

•ARWENBOUTIOUE

a Elies Rogent, 52

•BLUEMOON

C/Major, 16. Horari:

9.30-13.30 h

16.30-20.30 h

•ADMINISTRACIÓ

NÚM. 1

O Valldoreix, 67 A 5 8 9 . 4 / 4 2

•ADMWtSTRACtÓ

NÚM. 2

C/Major.33

(Junt Monestir)

•RESIOÈNCIASANT

SALVADOR 3a Edat

O Sant Salvador,

47-torre

• CAMPMANY

C/VaUoreix.16

C/Martorel, 15 67AJL4B2

• E S T E L A

Cl Santa Maria. 18 tJTSfnoo

• P A P A R A Z Z I

R . D r . G a k é 6 , 2 6Z50B-52

•TOT PUNT

CSantArton, 19 6740037 - . -

• V O R A V I U

Sant Antoni, 25-27

Alfons Sala 36

74.6255653

• R A N G O 1 0

Cl Pous, 13 - recal i 6 7 5 5 7 5 5

• V A L L È S N E T

C/Sant Ramon, 4

• P E L U Q U E R I A

L O U R D E S

C Monestir 33,

entresol 4 674 4026

• V I R G I N A P A I S

St. Jordi 19

5 6 9 3 3 6 2 . _

• M A V I o b t e c l e s a e r e -

g a U b k ü a r l a

C/AJtons Sala, 12 Boti­

ga 3

**<*•* • F t O T T O

C/SantJorrJ,32 5 8 9 0 6 0 5

• T H E C A R T O O N

C E N T E R

OMar tore l , 1 - c a r H C /

Santa Maria 589-3128

•LA FESTA

C'Sar·agoRusifioLB

•CONSTRUALPA

a Santa Maria,

9-1r1a

589-0151

•CONSTRUCCDNES

Reformes torres noves fí74fínflR

• D 4 C O N S T R U C ­

CIONS

C/Vaktoreix, 10 6Zt65-9a

• M A R C O V E

O Sant Esteve, 29 6 7 4 f K r t 7

• P R O M U S A

Av. Torreblanca, 2-8 w > 17,-g

• S E R R A L L E R I A T E ­

R R A I C O M A S CJ3.

O M o z a r t . 9 .

Barcelona

PlfílOlfi

•TEDfJOÓ ÒPTICA

C/Sant Jordi, 30

DURDAN

C/Santiago Rusinol, 2 -

enl.2 R7ÜPH Si

C/Martorel, 20 5SSMS1

S t Llorenç, 7

8 2 1 8 2 8 8

• CASTELLVÍ HOMJA

G-Rosselo,15 5893211

• P E L U Q U E R I A A N A

Camí de la Creu 14

BarxcaH.converidBs SOBJSX

• T A L L E R S TORNER

Plana de

rHospital, 35 6ZA&950

•TALLERESMENA

• PERRUQUERIA PA-

TROAMARM

aStaJoaqurna.18 674-0655

•PERRUQUER» AN­

NA

a Major, 14

enmm

• C O P E R S E

Cl Sant Esteve, 11

67.4 6 2 3 9 - 9 0 8 9 9 6 3 4 1

mm • F E R R O N

Jardins i Piscines

O Rius i Taulet, 2 0

6746847

• P N E U M À T I C S S A N T

C U G A T

C A n s e h i C l a v é ,

16-18

6752952.-^07-210401 UÚW

• I N S T A L A C I O N E S A .

Z A M O R A , S J -

O Mossèn dntor Ver­

daguer, 18.

Valldoreix 5 8 9 2 6 3 8

• M A N T S E R V . S J L

Av Catalunya 18

ezimsa

•MAUNG VALLÈS,

S.L

Cl Sant Domènec,

1 0 -

•AOUUNO

De9a19h.NOcerra-

rriospwvacaciones.

StJorrJ,18 mtmtu

• F O R M A S P E R R U -

Q U E R W

O Efes Rogent, 18 A ( a

tocar mercat Torreblan­

ca) £ 7 5 4 0 0 6

• T A B O A D A .

PERRUQUERIA MAS-

C U U N A

Rbta. Can Mora, 10 539 5755

• P E R R U Q U E R I A

C A R N É I B O S C H

O Francesc

Moragas, 29 *wo *n «w

• L A B R A S E R I A

R .Pere San, 6

• C U C A R R Ó

C/SanUago

Rusinol, 3 0

D O N A T E T O T P E R

LA LLAR

C M A R T O R E L L 4 9 62X0023

•PERYBEN

aVaWoreix,4547

•REPARACIONS DE

CALÇAT I còpies d»

C/Sci

Mercat ds Toneotanca «74 "i 14

• S A B A T E R I A

B O L O M A

C /SantJord ,24

• T A T E R S

a Sant Antoni, 6 2

575550Í

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA C/Francesc

Moragas, 6 6Z5327Ï

•REPARACIONS DE

CALCAT

leòplssdsc

a sot, 16

•AUX-VYD

O Alfons Seta, 50

NUEVAMAGENANA

YENCARNA

Deplaaones, ümpieza

Torreblanca, 13

6Z4 51Ü1

• A I R T E L E C O M

Tetetoniai

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

5 8 9 8 7 - 0 2

• L Í N E A DIRECTA

Cl Enrique Granados.

15- local 8

5 8 9 0 3 7 4

•T INTORERIA S A N T

C U G A T

C/Sant Antoni, 1 674.1162 . . .

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T

Q Santiago Rusrol. 35

674 1183

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Rambla RbataKada. 34 67S-22-2S

• T r N T O R E R I A S A N T

C U G A T

O Alfons Sala, 2

674 4167

• A S S O C I A C I Ó RA­

DIO TAXI

2 2 - 6 7 6 5 1 5 1 _

• V I A T J E S

E U R O C L O T

Mercat Torreblanca 5 8 9 J 0 2 5 - -

• U S S I A T O U R S

C /P lana de

l'Hospital, 10

5 8 9 6 1 5 0 F a i 5 S 9 5 9 6 5

•TAULER ELECTRO-

SOL

C/Sd, 19 6 7 4 0 6 8 8

• T A L L E R M E C A N C

P. C A N A L S

& Sant Llorenç, 27

674-6362

CANSALADERIA

JUUANA

C/ Francesc

Moragas, 26

6 7 4 0 8 5 1

• O R N A L L A R

C/Martorel , 59 -cant.

C/Alfons Sala

6754496

ÀTJCS_ • ÀT IC D U P L E X N O U

Z. S t Domench Su-

perf.oonst 1 5 8 , 5 0 ^ 3

hab. 2 banys saló, es­

tudi. Preinstal labó aire

cond. Parquet armaris

de paret, terrassa etc.

Piscina comunitària

27.000.000 pta

674 08 9 7 F n c a s S l Cugal

•ÀTIC DUPLEX DE

LUXEZC/Alvarez

190 m* consta de 4

hab dobles més estud

en el duptex de 70 m2,

2 banys i un aseo Jar­

dí i piscina comunitària

49.000.000 pta 6 7 4 0 6 9 7 F t x a i a Cua*

•ÀTIC DUPLEX. Zona

M i l i Nou.

120 m2 + 20 m2 te­

rrassa, 4 hab., saló

menjador amb xeme­

neia cuina-ofSce», 1

bany, 1 lavabo, cale­

facció, marbre, par­

quet, PVC i cfmaR,

pàrquing i traster op­

cional preciós.

22.000000 < m . · « M . M B a 8 «

( K S M G e s « * 7 n m o f >

lària).

• P IS À T I C .

C/Alfons S a l a 4 hab.,

1 bany, 1 lavabo amb

dutxa, 4 0 m 2 de te­

rrassa, 1 plaça de pàr­

quing. 22.000.000

s a T Z i E

(kmaitie, SA.)

ÜLS-ÍCANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Classificats 25 •PROP MONESTIR 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 674JZ54.

(Fmcas Gironella) •ZONA PARC CEN­TRAL Nou, 4 hab., amb ar­maris de paret, cuina «orlice», ampli menja­dor saló, 2 banys, lava­bo, terrassa, dues pla­ces de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, sol tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 674125a

ÀTICS OCASIÓ A LA VORA PLAÇA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menja­dor saló. cuina, bany nou i terrassa. 11.000.000 674 2 2 » . _

(Fmcas Gironella) •ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab, menja­dor saló. cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2. 23.000.000 S7472S4 . _.

(Fmcas Gironella)

na, saló menjador, bat-có, ascensor, exterior i

•CASA ADOSSADA Z. St. Domènech. 3 hab. més estudi, bastar. Garatge per a 4 cotxes. Jardí privat. Només 30.000.000 pta Finques St Cugal 674 06 97 • RROME Venta pisos T675 1701

• RROME Comunitats de propie­taris T.675 17 01

•CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2, 4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Office equipada, 3 Banys, Estudi 30 m2, Garatge. Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42.500.000 Ptes. VICOMÇA-RROME.

•CASA ALA FLO­RESTA Pje. Fumet. De 2 hab., més annex de 2 hab. més, saló amb xema-neia, terrassa, 800m2 de jardf Pou Només té 21 anys. 15.000.000pta 674 0697 Fincas St Cugat

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat 43.000.000 675 4324 (Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab.. 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entra­da. jAprovéchalai Tra-to directe smazjii-•TORRE untfamiliar

90m2 18mill. def0012 BuNding St. Cugat 67Í252Z -

•TORRE adosada

200m2 28 mill. def 0040 Building, St. Cugat

• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos de Maig 132 m !

32.000.000pta Fmcas Sant Cugat 674 06 97

•LOCAL 170 m2, C/ Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 675*324

(Finques Roca) •ES VEN LOCAL de 500 m2. 570 1255

• EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zo­na entrades a Sant Cugat, fàcil accés, cà­rrega i descàrrega. 6140639 (Srta. Maribefl

ZONA TORRE­BLANCA Places de garatge des de 1.700.000 «74 77 7/SlnnarhaSA

•PARC CENTRAL 90 riï 3 hab. saló de 23rrí, 2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 674 OS 97

(Fmcas Sant Cugat) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics du-plex, amb jardí comu­nitari i piscina, des de 22.000.000pta 6210697

COMPREM SOLARS

(Fmcas Sant Cugat}* PtS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opdonal.14.500.000 675 4324 (Finques Roca) •PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 67A1204-67A.il 81^ .

(Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 150 m2. Pàrking i traster. Tot exterior. Acabats de qualitat. 29.000.000 674 72 54

(Fincas Gironella) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre­nar. 26.800.000. 6754324 (Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys com­plets, menjador saló, cuina «office". terras­sa, calefacció... 674 7254

(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui-

^700.000 «n».«.O.OM<l»C4

(FòbF&iCaoanjCb) •SANTCUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina «office», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat 14.800.000

(FabfísoCeKÈnyda) •SANT CUGAT pre­ciós pis al c/ Alfons Sa­la, amb 3 hab, 110 m2, bany complet re­format, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior, finestres d'alumini i portes d'em-ber. 19,000.000

rsi (RtoPBoCetíarycla) •SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 m'í 4 hab. A Tav. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000 5803659^5809854

(FobPboCeitÉnyda) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m?. 2 banys, cuina «of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000 5808669-580.9854

(FotoP^oCeKÈnyda)

• PARTICULAR Ven-de Duplex, C/St. Rafa­el, cerca estación y ac-ceso túneles, z. resid. 17ím', terrazas 30nf, 4hab. dobles 1 indiv., 3barïoscompl.,chi-menea, parquet, jardín comunitario, 2 par-kings.trasteros. iVealo! 49.000.000 pta

• PARTICULAR A PARTICULAR. Pla

del Vinyet, piso de 140nf.4hab.2ba- floe, 2 terrazas, jardín privado, piscina y jar­dín comunitanos, 2 plazas pàrking. 38.500.000 pta 5aS-Oí6Z

•PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a15'30h) 67451 70

•ACTRA. CERDAN­YOLA 4 hab. bany, te­rrassa. 10.500.000.-pta. 674JM97

(Fincas Sant Cugat) •RROME Comunitats de propie­taris TK7S17m

•RROME Venta pisos

•PISO 85m2 9,5 mul. def 0020 Building St. Cugat S L

6742523 .

•PISO 21 Om» 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L 6742523 _ •C/.Marinà130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite). 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig. Terrassa, 2 Pla­ces d'aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats, Calefac­ció, Fusteria exterior d'alumini, Jardi comu­nitari amb piscina. 33.000.000 Res. VI-COMÇA-FIROME 6751101

COMPREM SOLARS 675)701

• C/DOCTOR MURI­LLO 130 m2,4 hab. 2 banys, saló menjador, 35 mz, cuina «office", 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000

(Imdesa)

•C/RtUSITAULET 160 rrr",4 hab., 2 banys, sató-menjador, aJna «office», terrassa, plaça de pàrquing. 27500.000 SliSim- 6754302 (Imdesa) • C/SANTIAGO RU-SNOL 110m*,4 hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «offi­ce» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000

(Imdesa) •OPORTUNrrAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en ca­sa amb jardí. 5B9 74 10

• PIS 110m2,4hab, 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt exte­rior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6754324 (Finques Roca) •PIS DE 120 m1,4 dor­mitoris, 2 banys, mori bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 1204-674 1181 (Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 nf, menjador 20 m\ cuina, 3 hab., 1 bany, safa­reig, terrassa 4 m-, as­censor, sol. tardes, vis­tes a Montserrat, per­fecte estat. 11.600.000 6753355 -5892643

(KSA Gestió Inmobilia-ria)

•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment reno­vat piscina, pàrquing. 38.000.000 674 1204-674 1181 (Serin)

• RUBÍ. Av. L'Estatut,

7 5 r r í , 3 hab., molt de

set.

7.250.000 639554a

(Incusa) • RUBÍ. Av L'Estatut. edif. nou, 85 m2. 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec Entra­da 3.000.000. Resta hi­poteca. 533 40 17 -568 54 99

(Finques Vallhonrat)

• RUBÍ. C / C a s p Per

estrenar. Duplex de 118i135rrf .De4a5 hab.,2i3banys,2te-rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de quaitat Pàr­quing rjpcional. RFA. Nous 14200.000 58S4G 17 - S8a5439_

(Finques Va/honrat) • RUBÍ. C/Duran i Bas, 90 rrf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 nf, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 6996548. (Incusa) •PtSZMARAGALL 75rrf,3hab„ 1 bany, i cuina reformats, parket 10.500.000. pta 67467J5 . (Finques Saca) • PIS Z. CORREUS, 95nf, 3 hab., bany i a i -na reformats, pàrqurig opcional. 14.500.000. pta

(Finques Saca) •ÀTCZ.MARAGALL 160 nf, 4 hab.. armaris encastats, 2 banys, ca-lefac, parket lar de foc, terrassa 18nr tot exte­rior, pàrking i traster. 27.000.000. 6746715

(Finques Saca) •CASA PROP ESTA­CIÓ MIRASOL 20unf amb 2 plantes, 4 hab. 2 banys, jardí de 250nf, garatge 6746715

(Finques Saca) •CASA EN VENDA A LA FLORESTA 700rrr de parcel·la, ca­sa de 90 nr en bon es­tat. 19.000.000.pta 67467 15 . . ._ (Finques Saca) •CASAABELLATE-RRA Preciosa 500nf construits, 1000de jardi, 9 hab. menjador 50 nf parket calef., banys, ga­ratge 6Z46715

("finques Sacaj •CASA ADOSSADA Z.ALTA.150m2,3hab. + estudi, 2 banys jardí particular. Garatge cale­facció, parket lar de foc, aseos, terrasses. 30.000.000 pta.

(iFhqussSacaJ •|OCA9ÓN!Ohacto

6.000.000 ptas. Piso 3 hab. rrtandacion: 45.000 ptas Anés. sri entrada.A14mh.de Barcelona SBBMSL.

•SANTCUGAT. Piso. part a part, cerca esta­ción. jOportunidad! Di-veisas rxsbiídades de finandadón, muy inte-resantes. Uamar al sasam •SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soteado. jCportunidad! Uamar al 5B974I0

•SANTCUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directa j Ocasioni 5033701

«OFEREIX VIVENDA, ncvatotalment equpada, para compartir entre dues persones, a Caste-fardelValès(a7kmde Sabade»ia27kmde Barcelona). Trucar ales nits satuojn «BUSCO apartament de toguer aSt Cugat Mà-xhi45rj00Ptes SBa£102-906 94 99 54

ARENASAN

TORRE UNFAMUAR

ADOSADA Z golf

Sup. constr. 450 m2. jar­

dín priv. 200012 y com. con psdna 1 SOOm2 4 hab. tpo suite (1 con vestidor). 2 aseos. coc-otl, gran sal-com con

chim. buhard. 70m2. arm. emp. y tza. en to-dashab. garage3c.-t trastero, calef. gas, alar­ma, suminstr. contr.Atto Standhg Alquter 330.000 ptas. Awiasan 539 45 66

•PISO Ctra Cerdanyo­la Sup. 80 m' 4hab. 1 baho, sal-com, cocina nueva, lav., balcón, retien pintado, ascen­sor. Alquiler: 55.000-

•PISO SOBREAT1CO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 rrí, 3hab., 1 bafio sal-com, cocina, lav. calef gas, 2 terra­zas:^ y 35 m2 muy soteado, suministr. centrat, ascensor. Alquiler 75.000.-

festes infantils.

•SANT CUGAT Te­nim tota mena de pi­sos i torres de lloguer Finca* St Cugal 674 fW 37

ALOUILO DESPA-

C H O 1 1 0 m 2

Junto estación. Valor muebles

PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70m! 3 hab. Finques Calvet 53.000 pta. 23ZS5Z2 JI1524 7A

regal nobídabte 6743091-31959 78

• VENC Opel Tigra 1.4 16V Tots els ex­tres, alarma. B-PF 1.500.000.-ptes 908 99 87 43 Jordi •Estudiant s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs 675O0JÜ •VENC MOTO ka-wasaki KLX 650cc Matrícula B-PK 11.000km 750ooo-67A&12S

• VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill 7X1 fi* fM (H/ifítrí nfícina) _

Terreno 1.409 m 2 Vall­doreix 28 mill. def 0033 Building St. Cugat S.L. 6742523

•ST.CUGATZ GolfB Pinar C/Enrique Lanfran-oo Superfície «Mm2

19.000.000pta 67406 97 Fincas St. Cugat

•VALLDOREIX C/ Es­parver 1 OOOm2

13.500.00 pta. 674 08 97 Fincas St Cugat

" " |

Se necesita

CAMARERO con

experiència

7184565 "EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors

ASSOCIACIÓ ORQUESTRA SANT CUGAT CICLE DE CONCERTS A SANT CUGAT DEL VALLÈS — 96/97

Abonaments pels socis del L'AOSC:

1.800 ptes. els quatre concerts

dfe<iaj a<%ws4e5a€-<te

1 Diumenge 15 de desembre a les

7 de la tarda Teatre de la Unió

Santcugatenca

2 Diumenge 23 de febrer a les 7

de la tarda Teatre-Auditori del

Centre Cultural Sant Cugat

3 Dimecres 23 d'abril a les 10 de

la nit Teatre-Auditori del Centre

Cultural Sant Cugat

4 Dissabte, 21 de juny a les 7 de la

tarda Centre d'Alt Rendiment

Patrocinen:

Z4 CATALANA OCCIDENT

«> [S] Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès

"Concert de Nadal" Jove Orquestra Sant Cugat Dances simfòniques i populars (sardana, havanera, vals, polka.. ) Concertino: Anna Calvo. Director: Josep Ferré

"Carnestoltes Musical" Orquestra de Cambra i Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Saint-Saèns, Piazzola, Warlock Philippe Vailet (oboè). Lluís Pérez i Lourdes Pérez (piano), Enrique Telleria (bandoneón). Concertino: Anna Calvo i Pere Bardagí. Director: Josep Ferré

"Concert de Sant Jordi" Jove Orquestra Sant Cugat Obres de Schubert, Brahms, Borodin, Carbonell. Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat i Coral Càrmina de Barcelona. Eloi Jové (piano) Concertino: Anna Calvo. Director: Pere Bardagí

"Concert de Música Barroca" Orquestra de Cambra Sant Cugat Obres de Purcell i Haendel Olga Serra (soprano), Philippe Vailet (oboè) Concertino i director: Pere Bardagí Col·laboren:

**»*::«&#**:• £& m • O C C W CORAL I A UMIO lANTCIMAnNCA

US 4 CANTONS

Economia 26 Dijous, 5 de desembre de 1996

Consum

Febre de telèfons mòbils a Sant Cugat

Els aparells s'esgoten arran d'una campanya de promoció Els santcugatencs no s'han pogut resistir a la campanya de promoció de les xarxes d e tele­fonia M o v i U n e i MoviStar, que regalen telè­fons mòbils, i la febre d'aquests aparells ha arribat al municipi. En menys d'un mes, s'han repartit gairabé 2 5 0 telèfons m ò M s aJs diver­

sos punts de venda de Sant Cugat, que, en al­guns casos, s'han quedat sense existències. L'oferta de MoviLine i MoviStar no és, però, tan atractiva: els usuaris han de pagar la quo­ta de connexió a la xarxa, a més d'una tarifa mensual i el preu de les trucades.

MÒNICA BKRNABK

"Abans de regalar un telèfon mò­bil, sempre expliquem el que comporta tenir un d'aquests apa­rells", assegura Pere Corcho, res­ponsable de la cadena Tobella Mi-lar a Sant Cugat Així, tot i que el telèfon mòbil resulta gratuït amb la campanya de MoviLine i Mo­viStar, els usuaris han de pagar la quota de connexió o alta, que os­cil·la entre les 3.500 i les 4.500 pessetes, i el cost de manteniment de l'aparell (unes 2.300 pessetes al

mes), amb l'agravant que la xarxa de telefonia desconnecta el telè­fon si no es paga alguna factura a temps. D'altra banda, a les ma­teixes distribuïdores de telefonia mòbil no els interessa regalar els aparells de forma indiscriminida-da, perquè, són penalitzades si el client es dóna de baixa de la xar­xa abans que passi mig any. Malgrat això, l'adquisició de telè­

fons mòbils s'ha disparat aquest mes a Sant Cugat. "Rebem existències tres cops per setma­na, i tan sols ens duren un parell de dies", ha explicat Pere Corcho,

que ha afegit que la facturació d'a­quests aparells s'ha triplicat el no­vembre. Per la seva banda, Jau­me Rovira, d'Auto Ràdio Rovira, assegura que ha repartit un cen­tenar de telèfons mòbils en tan sols 25 dies. No obstant, la ven­da d'aquests aparells a Sant Cu­gat ja era important abans de la campanya de MoviLine i Mo­viStar, ja que, per exemple, aquest any s'han fet una mitja­na de 50 connexions a la botiga d'electrodomèstics Tobella Mi-lar, i tan sols un 3% dels clients s'han donat de baixa.

Els santcugatencs consideren que el mòbil is molt pràctic. Foto: X. IARR0SA

Usos diversos dels mòbils • La majoria dels santcuga­tencs que han adquirit telè­fons mòbils de forma gratuïta el darrer mes ho fan per raons de feina. O, almenys, això és el que diuen. No obstant, altres reconeixen que volen l'aparell per un ús particular. Així, hi ha des de dones embarassades

que porten el mòbil allà on van per demanar ajuda en cas que de sobte es trobin mala­ment, fins a mestresses de casa que el consideren útil per lo­calitzar el marit quan l'envien a fer la compra al supermercat i se n'obliden d'encomanar-li alguna cosa. / M.B.

M o b i l i t z a c i o n s

Els sindicats preveuen que el 50% del

sector públic de Sant Cugat farà vaga

GKNI LOZANO

- Sant Cugat -

"Cal potenciar l'autonomia dels Ajuntaments ja que, al cap i a la fi, és un dret recollit a la Constitució". Amb aques­tes paraules, cl representant de CCOO a l'Ajuntament de Sant Cugat, Francesc Garcia, ha fet referència a un dels mo­tius principals que mouran el sector públic de la nostra ciu­

tat a afegir-se a la vaga pre­vista per dimecres vinent . Garcia ha assegurat que de­fensar aquesta independència municipal significa també "lluitar pel dret a la negociació col·lectiva" que, segons el membre sindical, "ara està to­talment vulnerat pel govern del PP". Francesc Cíarcia creu la participació a nivell local serà "massiva" i ha previst que un 50% dels treballadors de la

funció pública s'afegiran a la vaga. Per una altra banda, el re­

presentant de CCOO a l'A­juntament ha qualificat d'"èxit rotund" la mobilització de diu­menge passat a Barcelona, on es van aplegar més de 75.000 treballadors del sector públic de tot Catalunya, desenes dels quals eren de Sant Cugat. A nivell municipal, Francesc Garcia s'ha mostrat preocupat

Hisenda és un dels sectors que participen a la vaga. Foto: XAVIER LARROSA

pel fet que "l'equip de govern verses matingudes fins ara encara no s'ha posicionat so- amb l'alcalde de Sant Cugat, bre el tema del conveni" tot i Joan Aymerich, mai no han re-que ha reconegut que les con- sultat improductives.

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper' de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

;i MI | \T I

HS4CANIWB Dijous, 5 de desembre de 1996 Economia 27

ÀNGELS CASTUERA

- El fet de tenir tres boti­gues significa que les coses van molt bé? - "S'intenta sobreviure, que ja

és difícil. Hem d'estar moltes hores treballant. Els nostres fills són petits, i ho entenen, però cada vegada et van demanant més, i ens costa no estar al seu costat. Has de complir amb to­tes dues coses. Els diumenges són sagrats per a nosaltres".

- A la botiga de Terrassa te­niu un taller. Què hi feu? - "És una taller de muntatge

de làmpares. El meu marit tre­balla també per a l'hosteleria i fabriquem làmpares especials. Un client demana una làmpara de tants metres i al taller li cons-truim, a partir de la idea del client. Són coses que el fabri­cant no té, i nosaltres li fem es­pecialment".

- També feu dissenys? - "A vegades sí, depèn de les

necessitats del client. Si el de­corador que treballa per ell ja té una idea, ens hi acomodem". - A la botiga veneu làmpares

creades per vosaltres i també d'altres de fabricants.

- "Si, per exemple, un hotel necessita 200 aplics, mai no fem la quantitat exacta, sempre fem de més per si alguna peça es trenca o desapareix. Per això, les làmpares que sobren les guardem per reposar-les si el client ho necessita, i a vegades interessen als clients de la boti­ga. Tenim catàlegs que mostrem

l e s empreses. Gonu lluminación

Gonu Humiliació és una botiga de làmpares que hi ha a la rambla del Celler. Funciona des de fa quatre anys a Sant Cugat, es la germana del taller botiga que la família Romero té a Terrassa, ara, acaben d'obrir una filla petita al Centre Comercial Sant Cugat. Carme Ro­mero porta la botiga de Sant Cugat amb una premisa fonamental: l'atenció al client és bà­sica per mantenir el negoci. A mes de la botiga, a Terrassa tenen un taller on fabriquen les làmpares d'acord a les necessitats de cada client. L'empresa, que porten endavant els membres de la família Romero, treballa a més amb el sector de l'hosteleria.

CARME ROMERO. Responsable de la botiga.

"Per trobar les coses no cal anar a Barcelona"

alt aqui que a Terrassa, o n teniu l'altre botiga?

- "El client vé aqui i sap que trobarà allò que busca, perquè, si no ho tenjm, li fabricarem al ta­ller. Els preus d'aquesta botiga no són més cars que els de la botiga de Terrassa, per exemple. Però s'ha de pensar que una làmpara és un article de decoració, i que ha d'adequar-se a la resta del mo­biliari. No és igual acompanyar una taula que val mig milió de pessetes que una que en val cin­quanta mil. La majoria de la gent pensa que aquesta botiga és cara, i no ho és, tenim els mateixos preus que als altres establiments. A vegades penso que a la gent li agrada tenir una botiga maca al poble, però que se'n va a comprar a fora perquè pensa que és més econòmic. Fins que la gent no ha assimilat.. Jo crec que tenen un concepte de les botigues de Sant Cugat que noés el correcte. No fa falta baixar a Barcelona, perquè aqui hi ha de tot Estem molt ben servits. Hem comprovat que has de ser especialista en una cosa. Ens agrada que quan la gent ha de pensar en làmpares a Sant Cugat pensi en Gonu".

- L'atenció al client és clau per tirar endavant ei negoci? - "Al client se li ha de dir que

no el mínim número de vegades possible. Intentem sempre que el client quedi content, i si vol al­guna cosa, mirem d'aconseguir-li. Això forma part de la nostra fei­na. Si ens limitéssim a vendre làm­pares, seria fàcil. El client s'ha de cuidar, i per això no hi ha res com el bon servei.".

Carme Romero, a un racó de la seva

als restaurants, als hotels o a les comunitats de veïns". - Amb quins hotels treballeu? - "Sóm proveedors d'una ca­

dena d'hotels que tenen edi­ficis al llarg de tota la Medi­terrània. A l 'hote l Golf de Benalmàdena, per exemple , hem construir una làmpara que és espectacular. Està ins­tal·lada al vestíbul i ocupa uns seixanta metres. Està feta a peces que es van empalmant, com un trencaclosques. Tenen unes c a d e n e s que van fent baixar les peces, com si fossin estalactites. Tot això ho hem de calcular, perquè les casca-

botiga. Foto: XAVIER LARROSA.

des quedin equilibrades. Per muntar una làmpara c o m aquesta intervenim tots els treballadors de les tres boti­gues".

— Aquest és un negoci gai­rebé familiar... — "Es important que sigui

així, perquè nosaltres ho sen­tim molt nostre, ens léstimem. Però és que a la gent que tre­balla amb nosaltres li passa el mateix. Som com una pinya, hem estat junts quan les hem vistes més magres".

— Anomeneu a l'establiment de Sant Cugat una boutique. Hi ha un nivell de vida més

Un negoci familiar

•Al taller treballen sis per­sones, i a cadascuna de les botigues, tres dependents. Els establiments de la fa­mília Romero tiren enda­vant el negoci amb il·lusió i molta feina. "Si és necessa-riq ue treballem un diumn-ge, o els dies de festa per enllestir una comanda d'al­gun director d'hotel , ens quedem", diu la Carme. I fan pinya tant els propieta­ris, el matrimoni Romero, com els treballadors, per això el negoci és familiar. Per a la Carme, és molt més fàcil treballar d'aquesta ma­nera. "No som una multi-nacional.però probablement no podr íem a t e n d r e e l s clients com ho fem si no fos perquè som una petita gran empresa". El creixement de població de Sant Cugat els dóna moltes possibilitats, però també són conscients que, en els darrers anys, els seus clients són parelles jo­ves que "estan hipoteca­des" amb la compra dels pi­sos, i tenen un pressupost molt limitat per amoblar la casa. Moltes v e g a d e s , e s porten les l àmpares per parts, segons van omplint les habitacions de la casa. "La crisis, de la que sem­bla que no sortim mai, es nota molt més que quinze o deu anys enrera, just quan nosaltres vam començar el negoci". La Carme recon-meix aquesta mateixa rea­litat a la bot iga q u e han obert al Centre Comercial Sant Cugat. Hi ha molta gent que passeja, però poca q u e compra, p e r q u è e l s compradors p o t e n c i a l s , abans d'emportar-se alguna cosa a casa, miren i remiren La Carme confia que quan entrin en funcionament els cines al Centre Comercial, les perspectives canviaran i l'activitat econòmica de les botigues creixerà. / À.C.

_ K

Voldria fer-me Subscriptor d ELS H CANTONS i rebre gratuïtament el carnet d'EL C L U B D E L S U B S C R I P T O R .

Nom -Adreça Ciutat Data de naixement -Banc/Caixa Cte. corrent- -•*-"-'

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Tel. Professió

Informació 589 62 82

"^^Mi&Mè

SANT CUGAT JBm^^^1

•• <&>•&' ' i r a

CADA DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE, CONCENTRACIÓ SILENCIOSA

A LA PL. BARCELONA COL.LECTIU D'ENTITATS «SANT CUGAT PEL ZAIRE»

L'Administració facilita, a l'abast de tothom, una informació sobre:

• normes, competències, tràmits, permisos, preus, reclamacions

• subvencions, beques, ajuts, préstecs • concursos, premis, cursos, activitats diverses • organigrama (titulars, organismes, funcions, adreces, telèfons, fax...)

i sobre qualsevol altra qüestió que sigui competència de la Generalitat de Catalunya

Horari: de 9 a 19 h de dilluns a divendres

Videotex: s'hi accedeix mitjançant qualsevol aparell connectat a la xarxa Ibertex (nivell 031), per mitjà del codi *CATALUNYA# Teleservei: TV3 Internet: http://www.gencat.es E.mail: sdginfo@correu.gencat.es

Generalitat de Catalunya

OS 4 CANTONS

30 Dijous, 5 de desembre de 1996

H a n d b o l

La crisi de joc a les files de la UE Sant Cugat no millora

Lequip surt apallissat de Sant Quirze per 23 gols a 16

Els resultats de l'equip d'handbol de la UE Sant Cugat, amb vuit victòries de deu pos­sibles, el liderat en solitari i la classifica­ció matemàtica per la fase d'ascens pràc­ticament aconseguida, serien, per a un

RAI \ MORKNO

lector de classificacions que no assistís als partits, indicador dar de bon estat de salut d"un equip. L'entrenador i els jugadors del conjunt veiinoM i negre, però, són cons­cients que l'equip no passa per un bon

moment de joc. Les baixes, la insegure­tat a la pista, l'especial motivació dels ri­vals i la inevitable comparació amb la im­pressionant temporada 95-96 són algunes de les causes de la crisi.

L'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat està en crisi. El mal joc que fan els jugadors ve-mell-i-negres des de principis de temporada persisteix, si excep­tuem alguna jornada aïllada. Les causes de la crisi han variat al llarg de les setmanes. Kls primers par­tits els jugadors santeugatencs bar­rejaven excés de confiança, rela­xació i falta de motivació, atesa la facilitat amb què l'equip va ser ca­paç d'accedir a la fase d'ascens la temporada passada. El cert és. però, que l'equip es troba aquest any amb rivals de molta més ca­tegoria que l'any passat. Equips com Manyanet, Sant Quirze i Car­dedeu han demostrat ser candi­dats molt seriosos a prendre als santeugatencs la plaça de cam­pions de (latalunya. A més, el Sant Cugat ja no agafa desprevinguts els equips rivals, que surten a la pista amb especials ganes de der­rotar el líder i aconseguir, d'a­questa manera, dos punts d'or. Per exemple, el Manyanet va ser ca­paç de derrotar el Sant Cugat a domicili per un contundent 25-33, mentre que el cap de setmana següent l'equip barceloní perdia amb el Sant Quirze, i el cap de setmana passat queia davant el Montcada. A més, el Sant Quirze va fer, sens dubte, el millor partit de la temporada davant el Sant Cugat diumenge passat, i així va vèncer per 23 gols a 16. Les dues derrotes i la falta de bon joc han donat inseguretat als jugadors santeugatencs, que cometen errors de principiant -pèrdua de pilotes,

CMlma*» fc la UE Sant Cvgit, JMM Smdm. NtK XJVB UWMSA

penals fallats-en moltes ocasions fruit del nerviosisme.

I, a més. les lesions

Potser la causa més greu de la crisi a les files de la UE Sant Cu­gat són les baixes. No tan sols les lesions, sinó els petits inconve­nients a l'hora d'assistir als partits i entrenaments. L'entrenador Joan Sancho atribueix a la mala sort el fet que s'hagin produït tantes bai­xes en tan poc temps, i lamenta

que els compromisos dels juga­dors l'obliguin, en ocasions, a ha­ver de repetir entrenaments. "Són problemes que s'acaben notant, però són problemes temporals", ha dit Sancho, per qui l'eciuip pas­sa per un mal moment. "Els mals moments passen, i, a més, no se­ria normal guanyar-ho tot, com l'any passat; s'ha de saber con­viure amb la derrota". De fet, a molts equips els agradaria que els mals moments fossin com el del Sant Cugat.

Un llistó massa alt

• Quan Josep Ibànez va de­cidir deixar d'entrenar l'equip sènior d'handbol de la UE Sant Cugat, els seus jugadors acabaven d'aconseguir una discreta cinquena posició a la fase d'ascens. Era la tempo­rada 94-95, i en aquell mo­ment ningú no pensava en res diferent d'una etapa de tran­sició per als vermell-i-negres. Els directius de la UE Sant Cugat, però, van buscar re­canvi per a Ibanez, i el van trobar a la banqueta del Rubí. Joan Sancho va entrenar l'e­quip rubinenc després que els directius del Manyanet el van destituir malgrat haver portat l'equip barceloní a la fase de sector i haver estat a un sol gol de la primera divisió nacional. Joan Sancho va arri­bar a Sant Cugat amb ganes de repetir l'experiència, i ho va aconseguir aportant a les files santeugatenques uns quants exjugadors del Manyanet i fent tomar algunes figures ve­teranes del Sant Cugat La lli­ga passada, l 'equip de Joan Sancho només va empatar un partit i en va perdre dos, un d'ells la semifinal de la fase de sector. La resta de partits els va guanyar, la majoria per una diferència de gols exage­radament ampla. Un llistó massa alt per al millor equip de la categoria. / R.M.

F u t b o l

El Sant Cugat visita el Sant Cristòfol, un camp difícil

ÀLKX L Ó P E Z

- Sant Casat -

El Sant Cugat Esport afronta aquest diumenge un dels partits més difícils de la temporada. El conjunt entrenat per Josep Alon­so es desplaça al camp del Sant Cristòfol, tercer classificat amb 21 punts, cinc punts menys que el Sant Cugat, que continua una jor­nada més com a líder en solitari amb 26 punts. A més, és l'únic equip del grup I de la regional preferent que encara no ha perdut cap partit del campionat. El con­junt vermell-i-negre té en aquests moments dos equips que el per­segueixen a la taula classificatòria: són el Roses, segon amb 22 punts, i el Sant Cristòfol, tercer amb 21 punts. L'última jornada de lliga, tant l'equip santeugatenc com el terrassenc van empatar els seus respectius partits. Mentre que el Sant Cugat va perdre una bona ocasió per distanciar-se dels per­seguidors més immediats en em­patar a 0 gols a casa amb un Sant Julià que és onzè de divuit equips, el conjunt de Terrassa va obtenir un bon resultat al camp del Roses, segon classificat, que va empatar a 1 gol. El balanç del Sant Cugat Esport fora de casa és de tres victòries, davant el Lloret, el Sant Celoni i el Farners, i tres empats, contra el Cassà de la Selva, el Ri­pollet i el Blanes.

L'equip entrenat per Josep Alon­so ja no és, amb 19 gols a favor, el que fa més gols a la lliga. Ara és el Cassà, amb 20 gols. Tot i això, els santeugatencs segueixen sent, amb 5 gols en contra, l 'equip menys golejat del grup. Quant al balanç del Sant Cristòfol a casa, ha guanyat tres partits, davant el Bla­nes, el Canovelles i el Sils, n'ha empatat un amb amb el Farners i ha encaixat dues derrotes contra el Sant Celoni i el Ripollet. En les últimes tres jornades que els terrassencs han jugat a casa han aconseguit el triomf.

Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat Km. 4,6. Sant Cugat Telèfon 674 28 00

Per només 6 . 6 7 0 ptes. al mes sense cap tipus de quota d'entrada

JUGA CADA DIA A PADDLE l/%yt c\M& fi in tCVn nüAn

aTENNIS (14 pistes), a FUTBOL SALA, a FRONTENNIS...

I gaudeix de 30.000 rrï d'instal·lacions amb servei de bar-restaurant, piscina, salons d'esbarjo, poliesportiu, gimnàs, parc infantil i uva.

ELS/CANTONS Dijous,Sdedtsembrtdel996 Esports 31

Voleibol

El CV Sant Cugat passa per un dels moments més crítics Metodiev afirma: "No crec que perdem la categoria"

Els mals resultats que ha obtingut el sè­nior femení del CV Sant Cugat a la primera volta de la lliga Acevoi han provocat que l'equip ocupi en aquests moments l'an-

ÀI.EX LÓPKZ - Sant Cugat -

El Club Voleibol Sant Cugat va cloure la darrera jornada de la pri­mera volta de la lliga Acevoi amb una nova derrota. El Caja Cantà­bria es va endur cap a Torrelavega dos punts d'or que situen l'equip en vuitè lloc amb 13 punts, da­vant del conjunt santcugatenc. Cal assenyalar t ambé que aques t equip tan sols havia guanyat un partit fora de casa; va ser en la si­sena jornada a la pista de l'últim classificat, l'equip madrileny de l'Alcorcón. El resultat final d'a­quest encontre, que es va jugar al pavelló municipal de Sant Cugat a Valldoreix, va ser un clar 0 sets a 3 per les jugadores visitants, amb parcials de 9-15, 12-15 i 4-15. La veritat és que el resultat ja parla per si sol. Aquesta era, sens dub­te, una immillorable oportunitat perquè les santcugatenques acon­seguissin el que hauria estat per primera vegada una segona victò­ria consecutiva a la lliga. L'entre­nador santcugatenc, Kiril Meto­diev, és molt sensat a l'hora de qualificar el partit de diumenge passat davant el conjunt cantàbric: "El resultat reflecteix el joc que va oferir l 'equip." Metodiev parla també de les seves jugadores. "D'una banda, les noies sembla que vulguin, però de l'altra, sem­bla que no puguin; no sé com es pot canviar, això". El CV Sant Cu­gat, novè i antepenúltim a la clas­sificació amb 13 punts, descansarà aquest cap de setmana, ja que l'e-

tepenúmma posició a la classificació. L'en­

trenador búlgar, Kiril Metodiev, explica

amb detall l'actual situació del seu equip:

"El pitjor de tot és quan les coses no sur­

ten bé, i fins ara, les coses no estan sor­

tint bé." El conjunt santcugatenc és pe­

núltim a la classificació i aquest cap de set­

mana li toca descansar.

Irem entenva i EkattrHM MMMSOVI. Ftto: XAVIER UMHBA

quip de POskarbi es va retirar de la competició justament la primera jornada del campionat. En prin­cipi, els equips que ocupen els úl­tims llocs de la taula haurien de perdre els seus respectius com­promisos. El Caja Cantàbria visi­ta la pista del Playas de Benidorm, el Volei Múrcia la del Tenerife i l'Alcorcón la del Caja Àvila. Per als interessos del CV Sant Cugat, tant el Caja Cantàbria, com el Vo­lei Múrcia com l'Alcorcón haurien de perdre els seus partits, malgrat

que tot indica que així serà. Les dues jugadores búlgares del

CV Sant Cugat, Irena Iordanova i Ekaterina Atanassova, són, per Ki­ril Metodiev, "el 65% de l'equip". Metodiev està convençut que sen­se les dues búlgares, la situació seria molt més crítica. D'altra ban­da, el balanç del conjunt santcu­gatenc a la primera volta del cam­pionat ha estat de tres victòries, amb el Granada i el Benidorm a casa i l'Alcorcón a fora, i set de­rrotes, davant el Tenerife, el Múr­

cia i el Caja Cantàbria a casa i el Las Palmas, el Ribeira Sacra, el Caja Àvila i l'Albacete. Un desa­nimat Kiril Metodiev reconeix que "el pitjor de tot és quan les co­ses no surten bé, i fins ara, les co­ses no estan sortint bé. Aquesta temporada no serà gens fàcil." Metodiev és conscient de la si­tuació crítica de l'equip, però afir­ma que "malgrat tot, no crec que perdem la categoria. Això és una cosa que a mi al principi no m'a­gradava, i ara encara menys."

Tennis

Corretja, a un pas de la final del Màster estatal

ÀLEX LÓPEZ

El tennista santcugatenc Àlex Corretja va estar a un pas de jugar dissabte passat la final de la ter­cera edició del Màster estatal Pà-ginas Amarillas. En la tercera jor­nada del torneig, Corretja va caure contra Albert Costa, el número 1 espanyol i tretzè del món, per un doble 6-3. En la primera jorna­da, el santcugatenc va derrotar Carles Moya per 7-5, 2-6 i 6-3, mentre que a la segona va guan­yar a Sergi Bruguera per 2-6,6-4 i 6-4. Si en l 'última jornada s'hagués imposat a Albert Cos­ta, s'hauria enfrontat a la final amb PatoClavet. Finalment, la final la van jugar Pato Clavet i Sergi Bruguera. Bruguera va re­validar el títol aconseguit l'any passat i va derrotar a la final Pato Clavet per 7-5 i 6-1.

Karate

Gonzalez, subcampió de Catalunya

El karateka del Gimnàs Sant Cugat Àlex Gonzalez es va pro­clamar fa dues setmanes al Pa­lau d'Esports de Barcelona sub­campió de C a t a l u n y a en la modalitat de més de 80 quilos. De la seva categoria, s'hi van presentar més de quaranta par­ticipants, mentre que el cam­pionat va aplegar un total de 300 inscrits. Amb aquesta se­gona posició, el karateka sant­cugatenc accedeix al Campio­nat d'Espanya, que es disputarà el pròxim mes de març a Ma­drid. /À.L.

Hoquei herba

El Júnior masculí torna de Madrid amb les mans buides

RAFA M O R E N O

-Saat Cegat-La lliga se'ls fa costa amunt als

jugadors de l ' e q u i p mascul í

d 'hoquei herba del Júnior. El

tècnic Andrés Barrientos s'havia

plantejat aconseguir quatre dels

sis punts en joc en la doble jor­

nada del cap de setmana passat,

però no en va obtenir cap. La pri­

mera derrota va ser dissabte per

dos gols a un, davant l'equip que

fins aquell moment era l'últim

classificat, el Club de Campo. El

conjunt madrileny només tenia un punt, i va aconseguir dissab­te la seva primera victòria. Als ju­gadors santeugatencs els va fal­tar astúcia al camp, i els dos gols encaixats van fer que l'equip ju­gués sota la pressió de qui va al darrere en el marcador, una si­tuació poc còmoda per als homes de Barrientos. Tot i això, l'entre­nador va declarar que els seus ju­gadors no havien jugat malament. El resultat de diumenge davant PAIdeasa Valdeluz, cinc gols a un, ho diu tot. El rival dels santeu­

gatencs va mostrar molta més ri­quesa tècnica i més qualitat tàc­tica, i va superar sense gaire difi­cultat els jugadors del Júnior. Amb aquests resultats tan nega­tius, l'equip s'haurà de replante­jar l'objectiu d'obtenir el qua­ranta per cent dels punts a la lliga al més aviat possible. La primera volta s'acaba la pròxima jornada -el 22 de desembre-, i el Júnior està obligat a vèncer el Jolaseta -segon classificat- a casa si no es vol veure immers en els últims llocs de la classificació.

L'equip femení del Júnior ja té el 50% de la lliga a la butxaca

RAFA M O R E N O

La victòria de l'equip femení del Júnior davant el Club Kgara, se­gon classificat, per dos gols a cinc, va demostrar que les jugadores de Núr ia Olivé formen un dels equips amb més opcions per pu­jar a la divisió d'honor. Les sant­cugatenques s'han posat líders en solitari, amb 21 punts, i han gua­nyat tots els partits que han dis­

putat. La mateixa entrenadora santeugatenca havia manifestat que el partit de dissabte suposa­va "el 50% de la lliga". "L'altre 50% serà quan el Club Egara vi­siti Sant Cugat", va dir. De fet, el Júnior ha guanyat tots els partits c ò m o d a m e n t . Si la segona volta

confirma la superioritat santeuga­tenca, les jugadores no tindran problemes per accedir al Cam­pionat d'Espanya, en el qual es decideixen els equips que pugen.

32 Esports ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

P o l i e s p o r t ï u

Des de fa un parell de setmanes, el Set Ball ofereix dos nous serveis: una pista pollesportiva il·luminada i una pista de paddlo, dues noves instal·lacions que han estat àmpliament aprovades per les 800 persones que ara mateix gaudeixen de les instal·lacions del club santcugatenc. De fet, diumenge passat va co­mençar el primer torneig del Campionat Social de futbol sala, que s'anirà disputant tots els diumenges al matí. Francesc Domenc, director del Set Ball, ha engegat nous projectes. Per exemple, Domenc té previst que l'entitat tingui el seu propi equip de futbol sala, que més endavant s'inscriurà a la federació ca­talana d'aquest esport. Un altre projecte que actualment està en estudi és la creació d'una lliga que es disputaria al mateix Set Ball i en quò participarien els equips dels clubs de tennis del Vallès que volguessin i totes aquelles empreses que estiguessin representades per algun soci del Set Ball. Si aquesta inicia­tiva es portés a la pràctica, el campionat començaria a funcionar el mes de febrer vinent i acabaria el mes de juny, amb un sistema de lliga a doble partit.

El Set Ball estrena dos nous ambients Una pista pollesportiva i una de 'paddle' són les dues grans novetats

La pista ptUtsiwthr· iNniuria I la altta l'a pttíh ití Sat Ball. Fata: XJkVIH UMOM

Al.KX LÓI'KZ - Sant Casat -

Una pista poliesportiva il·lu­minada i una pista de paddle són els dos nous serveis que ofereix des de fa un parell de setmanes el Set Ball. A partir d'ara, les 800 persones que gaudeixen de les diverses ac­tivitats que ofereix el club santcugatenc disposaran de dues noves alternatives que, de moment, han estat rebu­des amb molta expectació. La superfície de la pista polies­portiva està feta d'un material sintètic. Aquesta instal·lació pot acollir tant partits de ten­nis (pista ràpida) com de fut­bol sala.

Campionat Social

De fet, diumenge passat va iniciar-se la primera edició del Campionat Social de futbol sala, que es disputarà tots els diumenges des de les deu del matí fins a la una del migdia. En aquest torneig s'hi han ins­crit un total de sis equips, for­mats per deu jugadors cadas­cun, que jugaran una lligueta regular a doble volta. Amb aquesta nova alternativa es­portiva, el Set Ball està estu­diant alguns projectes força interessants. De moment, Jor­di Munoz, entrenador de fut­bol sala, ha estat la persona encarregada perquè esculli i

constitueixi un o dos equips de futbol sala, segons la qua­litat dels jugadors que han pres part en el Campionat So­cial. Els jugadors seleccionats defensaran els colors del pro­pi equip del Set Ball i seran inscrits a la Federació Catala­na d'aquest esport per tal que competeixin en alguna de les seves lligues. El director del Set Ball, Francesc Domenc, també ha ideat un projecte que actualment està en estu­di però que podria començar a funcionar el mes de febrer vi­nent.

Es tracta, ni més ni menys, d'un campionat de futbol sala que se celebraria exclusiva­ment al Set Ball i en cl qual participarien tots els clubs de tennis del Vallès que ho vol­guessin i totes aquelles em­preses que fossin representa­des per algun soci del Set Ball. Si finalment aquesta idea es dugués a la pràctica, co­mençaria a funcionar el mes de febrer \inent i acabaria al mes de juny. en sistema de lli­ga regular.

Tant una activitat esportiva com l'altra han provocat que, sobretot els cups de setmana, l 'af luència de públic en aquests dos nous serveis hagi estat massiva.

D ' aques t a manera, amb aquests dos nous serveis el Set Ball pretén millorar la quali­tat del seus serveis.

CLUB D€ RUGBV SANT CUGAT

Ruabv St. Cugat

JA TENIM CAMP DE JOC!!! Si vols jugar amb nosaltres, vine a conèixer'ns! Al Club de Rugby Sant Cugat hi trobaràs:

1. L'ESCOLA DE RUGBY A l'Escola de Rugby fem trobades organitzades per la Federació Catalana de Rugby, pels mateixos clubs i participem en torneigs internacionals d'escoles de rugby.

Etapes d'aprenentatge de Rugby: Benjamins: 8-9 anys Alevins: 10-11 anys Infantils: 12-13 anys

2. L'EQUIP CADET: 14-15 anys. Participen al Campionat de Catalunya.

3. L'EQUIP JUVENIL: 16-17 anys.

4. L'EQUIP SÈNIOR: A partir de 18 anys Participen a la 2a categoria.

Horaris d'entrenament: A les instal·lacions del Júnior F.C. L'Escola, els Cadets i els Juvenils entrenen els dimarts i dijous, de 7 a 8.30 de la tarda. L'equip Sènior entrena els dilluns, dimecres i divendres, de 8.30 a 10 de la nit.

Carretera de Rubí, km. 17,4. 08190 Sant Cugat

ELS /CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Esports 33

Aeròbic

La participació en la marató no compleix les expectatives

Lorganitzador de la prova al CAR la qualifica "d'acceptable" Només un centenar de persones van as­sistir diumenge al matí al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat per participar en la I Marató Internacional d'Aeròbic, or­ganitzada pel club Gim Numància. El di­

rector esportiu del gimnàs barceloní, Fran-cisco Barcía, havia pronosticat que unes mil persones es reunirien a les instal·la­cions del CAR. Finalment, les expectati­ves no es van complir.

s q u a i x

vm fm«ttfm t • Mim* m a t o * H tta ttw M M I H Í I te

ÀLEX LÓPEZ on està instal·lada la nova pis-- Sant Casat - ta indoor. Barcía explica tam­

bé que "ho hem volgut fer en un lloc emblemàtic com és el CAR i aprofitar per donar una mica d'importància a l'aerò­bic". Des de les dotze del mig­dia i fins a les dues de la tarda, tots els participants van poder gaudir d'un matí en què l'a­eròbic i el funk van ser, sens dubte, els dos grans protago­nistes. Així doncs, l'objectiu de la marató no era competir sinó el fet de passar un matí practi­cant aquest esport. Cal asse­nyalar també que només un deu per cent dels participants eren homes. L'organització també va posar a disposició un autocar que va desplaçar tot­hom que no disposava de mitjà

El CAR (Centre d'Alt Rendi­ment) de Sant Cugat va acollir diumenge passat la I Marató Internacional d'Aeròbic or­ganitzada pel club Gim Nu­mància. Finalment, s'hi van inscriure poc més de cent per­sones, malgrat que Francisco Barcía, director esportiu del gimnàs barceloní, havia espe­culat al llarg de tota la setma­na que s'hi podrien donar cita unes mil persones. De fet, so­bre aquest assumpte el mateix Francisco Barcía assenyala que "podem qualificar la marató d'acceptable". La marató va te­nir lloc en un dels tres pave­llons del CAR, concretament

MKXMRUWMBA

de transport al CAR. De 75 a cent persones van ser les que no van voler perdre's l'espec­tacle i van seguir de ben a prop la marató. La marató va ser dirigida per

professionals reconeguts dins aquest àmbit. Els monitors van ser Fidel Buika, del Gimnàs Sant Cugat, Soraya Hernàndez i Maria José de la Cruz, totes dues del Gim Numància, i fi­nalment Andrea Cruz. Un cop finalitzada la marató, els mo­nitors van rebre uns diplomes acreditatius de la cita esporti­va, mentre que els participants ja havien rebut com a obsequi una samarreta i una gorra. Francisco Barcía destaca que aquesta marató "tindrà una continuïtat".

Bàsquet

L 'esco l ta I g n a s i M u n e r a d e i x a la UE Sant Cugat

RAFA MORENO

- Sant Cugat -

El jugador de bàsquet de la UE Sant Cugat Ignasi Mune­ra -23 anys- ha decidit aban­donar el club per incompati­bilitat amb els horaris de la seva feina. Munera ha preferit deixar l'equip abans que con­tinuar entrenant-se només un dia a la setmana. El jugador, que forma part de la UE Sant Cugat des que es va fundar el

club, fa onze anys, ha mani­festat una gran tristesa per ha­ver hagut de prendre la deci­sió, i no descarta tornar a jugar la temporada que ve, si l'en­trenador vol comptar amb ell. D'altra banda, l 'equip de

Lluís Folch va tornar a gua­nyar el cap de setmana passat, a la pista del Barberà. El re­sultat, 65-76, podria haver es­tat més ampli si l'entrenador santcugatenc no hagués deci­dit aprofitar l'avantatge per fer

més rotació de jugadors, quan el seu equip guanyava per 22 punts de diferència. L'equip santcugatenc s'en­

fronta aquest cap de setmana al Gaudí. Els vermell-i-negres es veuran les cares novament amb un equip que pertany al grup dels tercers classificats, amb 17 punts, quatre menys que la UE Sant Cugat, líder indiscutible després de deu jornades de victòries i només una derrota.

Mals resultats de l'Esquaix Sant Cugat al

Campionat de Catalunya ÀLEX LÓPEZ

- Sant Cagat -

Cap dels vuit representants de l'Esquaix Sant Cugat dels 33 jugadors que hi estaven inscrits es va poder classificar entre les tres primeres posicions en al­guna de les dues categories, sub-16 i sub-19, de què consta­va el Campionat de Catalunya que es va celebrar dissabte pas­sat al club santcugatenc. Mal­grat els mals resultats, Ventura Coch, director de l'Esquaix Sant Cugat, explica que "ja sabíem que el nostre nivell és el sub-12 i sub-14, però en sub-16 i sub-19 ja érem conscients que no teníem cap possibilitat de treure bons resultats".

En sub-16 masculí, l'Esquaix Sant Cugat estava representat per tres jugadors de catorze ins­crits: els germans Annandale, Àlex i Philip, i Pablo Artieda. Finalment, els germans Annan­dale es van enfrontar per jugar pel cinquè i sisè lloc. Àlex An­nandale va derrotar Philip per un ajustat 3 sets a 2. Cal tenir en compte, però, que aquests bessons de només 12 anys, la ca­

tegoria dels quals pertany a la sub-12 i sub-14, van haver de jugar amb nois de 16 i 17 anys.

En sub-16 femení, de les sis jugadores inscrites, tres eren santeugatenques: Nina Annan­dale i les germanes Cardellach, Estela i Núria. La jugadora que va arribar més lluny de totes tres va ser Estela Cardellach, que va ser quarta, després de perdre amb Marta Gaya, del CN Sabadell, per 3 sets a 1.

En sub-19 masculí, on no hi havia cap jugador de l'Esquaix Sant Cugat, s'hi van presentar un total de vuit jugadors.

Finalment, en categoria sub-19 femení, Jessica Barceló i Inés Callahan, totes dues com a jugadores també del club santcugatenc, es van acabar classificant en la quarta i cin­quena posició final. En aques­ta categoria, en ser només cinc jugadores, es va disputar en una lligueta regular. Ventura Coch també volia

matisar que "la participació ha estat la màxima que hi podia haver pel que fa a nivell, no quant a la quantitat de juga­dors que han vingut".

Hoquei sobre patins

La nova derrota del PH Sant Cugat

conf irma la crisi de joc RAFA MORENO

La derrota del PH Sant Cugat davant el Bigues i Riells per un gol a quatre s'emmarca dins d'u­na preocupant crisi de joc de l'e­quip de Toni Sariol. Els santeu-gatencs tenen dificultats en la posició en pista i el control de pi­lota. A més, segons ha explicat el president del club, Antonio Pé­

rez, "l'equip sènior prové de la fusió dels dos equips que hi havia l'any passat, i és normal que els jugadors encara no hagin acoblat la seva forma de jugar". Després dels resultats negatius, l'equip s'ha replantejat l'objectiu de pu­jar de categoria, i, segons Pérez, els jugadors s'han de prendre la temporada com a etapa de con­solidació, i no obsesionar-se amb l'ascens aquest any.

Rugbi

El Sant Cugat Júnior cau sorprenentment davant el Castellet

RAFA MORENO

L'equip sènior de rugbi del Sant Cugat Júnior va perdre per 18-17 davant l'equip més feble de la ca­tegoria, el Castellet. Al partit d'a­nada, els santeugatencs van gua­nyar per 36-12. El Sant Cugat va fer el cap de setmana passat el pit­jor partit de la temporada, i la der­rota l'ha situat en penúltim Hoc a

la taula, empatat a quatre punts amb el Sitges i el Castellet Se­gons els directius del club, tot i que les victòries inicials havien fet pensar en una plaça en el pri­mer grup de \a segona fase, l'ob­jectiu de l'equip és adquirir ex­periència per intentar l'ascens els propers anys. Demà divendres el Sant Cugat disputa el partit ajor­nat del 17 de novembre, contra els invencibles Crancs de Vic.

34 Esports ELS / C A N T O N S Dijous, 5 de desembre de 1996

FUTBOL

Regional Preferent 12.00 Sant Cristòbal-Sant Cugat (Diu.)

Segona Regional 12.00 SportiniíMira-vil-Poblc Sec (Diu.)

Tercera Regional 11.45 Sant ( aiiyt-t :an (:ios (Diu.)

12.00junior-l.es l'onts (Diu.)

18.00Ca/ail<ires-.\dcsa(Dis.)

18.00 PB Sant Cugat-Can l'atjó (Dis.)

Juvenil Preferent 16.15 I.'I lospir.aler-S.iiit('ugat(Dis.)

Juvenil 2a Divisió 18.00 Sant Cugat-.-V.es.il Diví

18.00 Jiinior-M.iiirin.i lígara (Diu.)

18.00 PB Sani ('.ugat-C.m l-'atjó (Diu. I

10.00 Sp.\lira-s.>l-Si Pere I .umen (Diu.l

12.00 PB Sant ( aigat Alontt lont I Diu.)

Cadet 18.00 Vk-sa-San l.oren/.HDis.l

18.30C.in |-.i[|.i-Sani ( aigat (Dis.) n < M S \ m Peie-Jun D iu . I

1 1 . 0 0 B o n a i i e - P B Vim ( a m a t i D i u . i

l S . 0 0 S . i n t C u u . i l Si I V i e l . u i n e í - . ' D i u . .

Infantil 16.00 PB Sant Ciigal-Can la t jo I Div i ()'Í.(M) S.mt ( aigai-Nataeici Terrassa li lis.i

16.00 C E F Sant Cugat- Adesa (Dis.)

16.15 Can Jofresa-PB Sant Cugat (Diu.)

Aleví 12.00 Júnior-Can Boada (Dis.)

15.00 Sant Cristòbal-PB Sant (Cugat (1 )is.)

10.15 Dosa Tetrassa-Sant Cugat (Dis.)

10.15 Sant Cugat-Adesa 11 )is. I

11.15 PB Sant Cugat-Can Parellada (Div)

10.15 Les Fonts-Sp.Mira-sol (Dis.I

12.30 PB Sant Cugat-Can Boada l. Dis. I

Benjamí 10.00 PB Sant Cugat-F.se. Blaugrana (Div)

10.15 Sant Cugat-Mollet I Dis. i

Adesa-Mautina Fgara

Pre-benjamí 13.00 Àgora-Terrassa 11 )is. i

11.00 Kst.Blaugrjna-PB Sant Cugat (Dis.)

BÀSQUET

3a Preferent 1>).45 l'K SantCugat-Caudí iDis.i

3a Preferent Femení l ' U O S.mt Joan-l 'H Sant Cugat iDivi

3a B 19.30 Cardona-PB Sant Cugat i Dis. i

12.1M) PB Sant Cugat B-Cnll ( Diu.)

16.00 Poble See-Júniot (Dis. i

Sub-22 18.00 UV. Sant Cugat-Caudí(Dis.)

17.30 FPSA-PB Sant Cugat (Dis.)

Júnior Masculí 16.30 l 'K Sant Cugat-Bonanova (Dis.)

Júnior Femení CK Sant Cugat (deseansa)

Cadet Masculí PB Sant Cugat (deseansa)

Cadet Femení UK Sant Cugat (deseansa)

Infantil Masculí HE Sant Cugat (deseansa)

Infantil Femení l 'E Sant Cugat (deseansa)

HANDBOL 1a catalana 12.30 l ' E Sant Cugat-Sútia (Di u.)

Juvenil 1 T. Sant Ciigat-Batberà

Cadet I T. Sant Cugat (descansa)

VOLEIBOL

Divisió d'honor fem. CV Sant Cugat (deseansa)

HOQUEI HERBA

Divisió d'honor masc. Júnior (descansa)

1a divisió femenina Júnior (deseansa)

Júnior 1917 (descansa)

16.30 Picra-PH St Cugat B (Dis.)

Benjamí 1 5 3 0 Piera-PH St ( aigat A (Dis.)

12.00 PH Sant Cugat B-S.Sadurní (Dis.)

Prebenjamí PH Sant Cugat (descansa)

BUGBI

2a catalana 12.00 Sant (kigat-í Vanes \ ü (I )iv.)

HOQUEI PATINS PETANCA

2a divisió catalana 20.15 Arenys Munt-PH Sant Cugat (Dis.)

21.00 CH Sant Cugat-Penya BB (Dis.)

Júnior 16.45 Prat-PH Sant Cugat (Dis)

Juvenil 18.45 Piera-PH St Cugat A (Dis.) 17.00 P\ilafranca-PH St Cugat B (Dis.)

Infantil 16.30 PI I SantCugat-Andotra (Dis.)

Aleví 15.30 l»l 1 St ( àigat A-Espluga (Dis.)

5a divisió Mira-sol-At. Sant (aigat A

L'Eixample-Sant Francesc A

6a divisió Sant Francesc B-Ccrdanyola

At. Sant Cugat B-Can Sant Joan

TENNIS TAULA

2a divisió provincial ( K Sant Cugat-I .'Avenç

Juvenil l 'K Sant (aigat (descansa)

E... s ni mmmmm.

Aquest cap de setmana no hi ha jornada de jocs escolars.

Les competicions es re-anudaran el proper dis­sabte 15 de desembre.

R È S ü l t r i l l i !

FUTBOL SALA

Cadet Juvenil AA.VV. 128-Arnau Cadell K-3

Aleví Avenç- Verdaguer 5-2 Zona Nord-Thau 1-1 Pau Casals-Santa Isabel l·l

Infantil Sth.illa-Avcn, S-s Santa Isabel-I.. da Vinu '-2 Viaró-Casteltnou 1-0

Catülunya-Zona Nord.. Verdagucr-Pins Vallès..

.7-1 . ."-1 Benjamí

MINIHANOBOL

Infantil Avene-CO femení 26-10 CO masculí-Angeleta Ferrer 2.5-14

Aleví Vcrdaguer-Avenç 2-6 Santa Isabel-Ferran Clua B 6-2 Catalunya A-La Floresta S-ll Catalunya B-Joan Mara.g.ill X-0

Purc/a Maria-Catalunva 3-.S tàillserola-Avenç 0-8

VOLEIBOL

Infantil Angeleta Ferrer-Pla Farreres 0-2 Collserola-Avenc. 0-8

Aleví Ferran Clua A-Pínar 2-0 Joan Mara^al 1-Catalunya 0-2 Atcnç-I'crran Clua B (1-2

BÀSQUET

Infantil Catalunya fcmení-Avenç 1.2-44

Aleví Liceu Politècnic-Joan Maracgall s/c Àgora-Pins Vallès M-ZH Purezu Maria-Montserrat 2-52 Avent-Pins Vallès s/c

Benjamí

Maristes-Cerme Obert 0-2 Avenç-Pins Vallès 24-42 Santa Isabel-Mnntserrat fih-4 Aj-nra-Catalunya B 1. -1 II Catalunya A-Sant Jordi SS-12

C U S S « % M e « Ï N S

RJTBOl

R e g i o n a l p r e f e r e n t

( i R U P 1

S i l s - ( C a n o v e l l e s 1-1

R o s e s - S . C r i s t ò f o l 1-1

S a n t C u g a t - S t . . I u l i à 0 - 0

T o r e l l ó - B l a n e s 1-0

( C n s s à - S i n g u c r l í n 2 - 1

A r b ú c i e s - F a r n e r s 2 - 1

Í . l o r c t - R o d a T e r 1-1

S a n t C U i i r z c - R i p o l l e t 0 - 0

S a n t ( C e l o n i - A b a d e s s c n c 2 - 0

E q u i p P J PG

•..ml Ciiual 12 7

K.-M-- i : . I

Si I : i . i . . 'i 12 i,

G C P u n t *

( . . -Me

\ i l . i „ i.-s i I

s,K II

I . I . a u l_>

St ju l i . i II

l<ip.. lkl II

l·itello II

S i imuer lm I. '

U .a . l e s sen . I.'

KIKI., k l 12

Blanes 12

12

14

I . I I

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : S i l s -

R o s c s ; S a n t C r i s t ò f o l - S a n t C u g a t

K s p o r t ; S a n t J u l i à - T o r e l l ó : B la ­

n e s - (Cassà; S i n g u c r l í n - A r b ú c i e s ;

F a r n e r s - I . l o r e t ; R o d a T e r - S a n t

Q u i r z e ; R i p o l l e t - S a n t CCeloni; C a ­

n o v e l l e s - A b a d as s e n c .

S e g o n a R e g i o n a l

G R U P 8

S a n t I g n a s i - M e d i t c r r a n i . . . . 2 - 3

P a j a r i l - T r i n i t a t 0 - 1

G r a c k s - M o n t b a n 5 - 0

M e r i d i a n a - B o r d e t a 2 - 0

P o l v o r i t c n e - D i n i i n i i c o 2 - 0

G a n S e r r a - S p M i r a s o l 5 - 0

P o b l e S e e - S a r r i à 5 - 2

H o s p i t a l c n c - I . a F l o r i d a 2 - 4

V e t e r a n s D e s e a n s a

Equip P J P G

S p \ l e i i d : . i

l ' rn-. i t . i i 12

•

l .a l - : . . i i . l .

M I M . . . I ,

''

M e t l i l c i r . u i 1 1 • l i o u l e t a 1 1 4

l ' o l · l e Se t 1 1 -Sar r i à K l 4

St . l K n a s . 11 t

S p M i r a n o l 1 1 :t

P a | j r i l I I I \ ( i ü n S e r r a I I ) s ( a a e k s I I 2

M o n i n j i . 10 2

M u s p i i j l c n i l l 1

\ e t e r a n s 11 I I

24 l>»

i4 14

21) I s

1 7

| s

14

12

14

14

14

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : San t

l f ; n a s i - P a j a r i l ; T r i n i t a t - C r a c k s ;

M o n t b a u - S p o r t i n g M e r i d i a n a ;

B o r d e t a - B r u c ; V e t e r a n s - P o l \ o r i -

t e n c ; D i n à m i c o - C a n Ser ra ; S p o r -

t ing M i r a - s o l - P o b l e Sec ; Esco l ap i s

S a r r i à - H o s p i t a l e n c ; M e d i t e r r a n i -

La F l o r i d a .

T e r c e r a R e g i o n a l

G R U P 13

M a t e d e p e r a - 2 5 s e t e m b r e 3-1

( C a n G o l a p i - G a n B o a d a . . . . 2 - 0

V i l a d e c n v a l l s - . h ï n i o r 1-0

L e s F o n t s - . \ h i t a d e p e r e n c . . . l - 4

M o n t s e r r a t - < C a z a d o r e s 5 - 5

A d e s a - G a n (Clos 1-7

l U l a s t r e l l - S a n t C u g a t 4 - 2

J o a n W l I I - S a n t P e r e 0 - 5

( C a n T r i a s - P o b l e N o u 4 - 2

E q u i p P J P G PE P P GF G C P u n t *

M . i u . l e p e r j I 1 8 à I) 2 8 I " 27

( , ( 12 K

\ i . . . l e t j u l l s l l 7

•-: IV re II 7

k . u i l n a s 12 6

I :.m H D J . I J I 1 »

2s s c t e m h r e l 1 '-

I .es ià . i i ts 12 i.

Sant <;ugul 11 1

C.ill Cnlapi 111 s

l ll.isirt.-ll 12 4

\ l . , ! j < l c p t c i u l 2 4

J....H XX1I1 11 .i

Miintst-irar 12 2

l'olik- N<u. 12 I

32

.i7

Júnior 1 1 1 2 8 I S 2"í

O/adorcs 12 1) 2 10 19 47

\,\.;u 12 II 1 11 11 16

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : l ' l l a s -

t r e l l - J o a n X X I I I ; S a n t P e r e - C a n

Trias: P o b l e N o u - M a t a d e p e r a ; Z.S

s e t e m b r e - ( C a n (Colapi; (Can B o a -

d a - \ ' i I a d e c a v a 11 s; J ú n i o r - L e s

l ' on t s : M a t a d e p e r e n c - M o n t s e r r a t ;

(Ca/adores- . ' \desa; San t (Cu^at-(Can

C l o s .

T e r c e r a R e g i o n a l

G R U P 14

G a m p o a m o r - M a r i n a 4-2

L a P l a n a d a - G a n R u l l 2 -0

G . ( C r e u - P B S a n t C u g a t 1-1

(Can F a t j ó - l i s p r o n c e d a 1-1

( C a s t e l l a r - L a R o m à n i c a 0 -2

(Can P u i g g e n e r - B a r b e r à . 1-0

l S S a l u t - Í C e r d a n y o l e n c 4-1

P i r i n e u - R o u r e d a 1-1

(Can ( C a s a b l a n q u e s d e s c a n s a

E q u i p

K a . a u - ,

I .i I-:.

P J PG PE

( D S j h i i 11 .1 1 7 II)

C.I ' l impc-ncrKI 2 i S 7

l larbcra 1 1 1 0 s 15

Cas te l la r 11) 2 0 X II)

C a s a M a r u j s l O II II II) 7

( . a u l-.t l i 2 2 I S 11 2 0 E q u i p P J P G P P P F P C P u n t »

( a n , | „ , l a . a l l i- 1 4 2 6 ?s i y | 1 E S i C u g a 1 1 1 0 1 8 3 9 7 1 8 2 1

( C r e i i I n , 2 •s 2(1 1(1 17 S ú r i a 11 7 4 7 9 3 7 1 8 18

l ' i l l - . e u l l i s . ' 2> 14 H 17 K s e n l a P ia 11 7 4 XIK) 74N 18

l ' l i M ( : . i ( ! i . i ' » .-, 1 3 2 9 1 5 1 6 l . e s d . r t s 11 6 5 SI I4 7Hh 17

I..i l ' I . i i . i l la 1(1 S 1 4 17 12 16 V i l a d e e a n s I I 6 s. K12 7H7 17

M a r i n a

( e r i l a n

1(1

s c l e n e l l

4 1

4 1

5

6

17

1 < >

24

M

k l

13

( . J U l l l

( ï r j e i a

K p i c

11

10

10

6

6

6

a

4

4

7114

6 9 6

7 1 5

6 9 9

6 6 1

6 8 4

17

16

16

k s p r o n e d a 9 .1 2 4 21 21 I I

L a p r o p e r a ( 8 d e s e m b r e ) : I S

Sabadel l -Pi r ineu; Roureda-Spor t inu

Macarenos; C a n Casab lanques-Cam-

p o a m o r ; \ l a r i n a - I . a P l a n a d a ; C a n

Rull-(Comerç (Creu; P B Sant (Cn«;at-

C a n Fatjó; Ksproneeda-(Castellar: l.a

Romanica- ( Can Pui^Rener : (Cerdan-

Volenc-Barberà.

BÀSQUET

T e r c e r a p r e f e r e n t

G R U P 1

( J a u d í - L e s C o r t s 5 4 - 5 5

F u s t e r - S ú r i a 5 7 - 7 9

A t e n e u - V e n d r e l l 7 9 - 7 6

G r à c i a - H o r t a L i m a 7 4 - 6 7

L a i e t à - E s c o l a P i a 3 2 - 4 6

M a s i a B o u - E p i c 6 7 - 5 4

B a r b e r à - U E S t C u g a t . . . . 6 5 - 7 6

V i l a d e c a n s - V i l a s e c a 7 9 - 6 9

ELS í CArYTONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Esports 35

CLASSIFICACIONS

L a i e t à

Barberà

Vilaseca

Kuster

A t e n e u

Masia Bou

Vendrel l

11

11

11

11

11

11

11

Hurra L i m a 11

7(13

749

824

794

SOI

716

821

738 lf>

767 16

H07 16

750 15

851 14

874 12

La propera (8 desembre): Epic-Viladecans; Escola Pia-Masia Bou; Horta Lima-Laietà; Vendrell-Salle Gràcia; Súria-Ateneu; Les Corts-Fus-ten LE Sant Cugat-Gaudí; Vilaseca-Barberà.

Tercera catalana femenina G R U P 5

Collblanc-Vilatorrada 45-69 Frees ty le -Caldes 42-56 Voramar -Mal lo rca 34-61 Glot-St Joan....ajornat 19.01.97 St Cugat-St Sadurní 54-31 Montpedrós-Montserrat...44-28

Equip P J PG P P P F P C P u n t s

\ r l a lo r rada <1 S 1 567 398 17

Clor s M 0 419 28(1 l h

l - rces tylc 1(1 5 5 463 438 15

Ca ldes 7 7 0 442 319 14

SrJ P e r p è t u a S 5 3 576 384 13

Mallorca 8 5 5 444 362 13

l ' K S l C u n a l 7 5 2 3 4 6 2 6 1 12

Cnl lb lanc 9 3 6 4(18 464 12

M o n r p e d r ó s 7 4 5 3116 289 II

W a n u r 9 2 7 .158 432 11

Pallejà 9 l 8 344 537 1(1

Sant Joan 7 2 5 2K2 346 9

Montse r ra t 8 1 7 277 394 9

Si .Sadurní 8 1 7 329 457 9

La propera (8 desembre): Sant Joan-l E Sant Cugat; Mallorca -Clot; Caldes-Voramar; Santa Perpètua-Freestyle; Sant Sadur-ní-Montpedrós; Pallejà-Montse-rrat. Vilatorrada (descansa); Coll­blanc (descansa).

Tercera B G R U P 2

L a Font-Goll 45-48 Bos Horta-Safa Horta..43-74 Gassó-Beeth Fons 66-84 Cardanyola-CB 96 74-42 Clot-Cardona 70-66 PB St Cugat-Martinenc.63-59 Montjuïc-Maristes 78-72

Equip P J P C P P

P B Sr C u g a t l O

Sala Horta 9

Momims 9

l iceth l-'ons 9

Cerdanyirla 7

Maristes 9

Cardona N

Coll 9

M.im.K-m s.

CU 96 9

I.J I s » ! 9

Can Parella* Li ~

Hoseo Horta ~

PF

7 4 1

649

669

5911

566

445

566

P C P u n t a

5 9 1 19

453 17

562 16

444 16

468 l 'i

374 12

461) 4 7 6

4 4 4 5 5 9

5 2 5 7116

4(19 4 2 7

3 6 1 4 6 9

La propera (8 desembre): Car-dona-PB Sant Cugat; CB 96-Clot; Becth Fons-Can Parellada; Safa Hor-ta-Gassó; La Font-Bosco Horta; Mar-tinenc-Montjuïc; Coll-Maristes; Cer­danyola (descansa).

Tercera B G R U P 4

La Lira-Penya Gulé 70-49 Pardo Bazàn-PB St Cugat52-58 GoU-Beeth Fons 56-61 Franqueses-Vilorama 106-63 Cb 96-CapeUades 59-53

Sicíl ia-Horitzontal 66-62 Cosmos-Poble Sec 56-72 J ú n i o r - A z z u r r o 51-54

Equip P J

La Lira 9

Hori tzonral 10

C B 9 6 10

F r a n q u e s e s 10

Azzurro 10

Coll 9

Penya C u l c 10

Beerh Fons 9

C a p e l l a d e s 9

P B St C i v i l 1 0

Pob le Sec 10

Sicília 10

Cosmos 9

Part ió Ba/.an 8

J ú n i o r 1 0

Vilomara 9

PC-.PP-. 9 0

..tu.... 630

732

619

735

685

52.2

550

576

586

S89

620

547

498

443

486

495

509 18

676 18

565 17

641 17

627 16

471 15

620 15

520 14

541 14

609 14

611 14

590 13

557 12

512 11

577 11

697 9

La propera (8 desembre): Ho­ritzontal- Cosmos; Capellades-Sicí-lia; Vilorama-CB 96; Beeth Fons-Franqueses; PB Sant Cugat-Coll; La Lira-Pardo Bazàn; Poble Sec-Júnior; Penva Culé-Azzurro.

HANDBOL

Primera catalana G R U P 2

Montcada-Manyanet 25-24 St Quirze-UE St. Cugat.23-16 Súria-Martorel les 28-28 Montgrí-Cardedeu ......21-25

Equip P J PG PF P P Ç F GC Punta

l ' E S l C u j r a t l O 8 0 2 2 3 8 2 2 5 1 6

M a n y a n e t 10 7 0 3 283 235 14

C a r d e d e u 10 6 1 3 268 243 13

St Q u i r z e 10 5 2 3 254 2 4 8 12

M o n t c a d a 10 4 1 5 226 230 9

Mar tore l les 10 4 1 5 257 263 9

Mon tg r í 10 2 I 7 226 241 5

Súria 10 0 2 8 259 326 2

L a propera (8 desembre): l!E Sant Cugat-Súria; Martorelles-Montgrí; Cardedeu-Montcada; Manyanet-Sant Quirze.

VOLEIBOL

Divisió d 'honor femenina Granada-Ribe i ra Sacra. . .3-1 St Cugat-Cajacantabria 0-3 Benidorm-Alcorcón 3-0 Gaja Àvila-Murcia 3-0 Tenerife-Albacete 3-0 G a n t u r descansa

Equip P J PG P P F C Punta

Tene r i f e 10 1(1 0 30 5

Caja Àvila 10 8 2 27 6

Albace te 9 8 1 24 5

G r a n a d a 10 5 5 21 17

R.Sacra HI 5 5 16 23

B e n i d o r m 9 5 4 19 15

C a n r u r 1(1 4 6 13 21)

( . .Can tàbr ia 10 3 7 14 22

Sau t Cujial 1 0 3 7 1 3 2 4

Múrc ia UI 3 7 12 23

Alcorcón 1(1 0 10 1 30

20

18

17

15

15

14

14

13

1 3

13

10

L a propera (8 desembre): Al-bacete-Ribeira Sacra; Benidorm-Ca-jacantabria; Tenerife-Murcia; Caja Àvila-Alcorcón; Cantur-Granada; Sant Cugat (descansa).

FUTBOL SALA

Divisió de plata G R U P B

Equip P J PG PE P P GF GC Punta

La Massana 7 6 1 0 3 5 21 19

Saragossa 7 6 0 1 44 28 18

D .No t i c i a s 7 6 0 1 48 27 18

Martore l l 7 5 0 2 43 26 15

Kpic Casino 7 4

S.Por ta iné

C e n t e l l e s

Tene r i f e

Vilassar

Andorra

Alacanr

S a n t C u g a t

R .Bur lada

Albe lda

41)

31)

27

17

30

22

27

2 2

26

15

27

24

29

32

34

28

39

3 1

36

44

La propera (15 desembre): Èpic Casino-Sícoris Portainé; Rubio Bur-lada-Centelles; Vilassar de Mar-Al-belda; Saragossa-Andorra La Massa­na; Tenerife-Andorra de Terol; Alacant-E )ia noc e Xoticias Xota; Màr­torell-Winterth tir Sant Cu<. at.

Primera B GRUP 2

Equip P J P C PE PP GF G C Punts

Prosperitat 6 5 1 0 53 13 16

Castellar 6 4 1 1 29 23 13

La Unión 7 4 (I 5 24 16 12

Camprodon 6 4 (1 2 29 2 4 12

Ripol let 7 4 0 3 25 2\ 12

Kscodines 6 3 0 5 25 21 9

Palamós 6 3 0 5 21 21 9

Olímpyr 6 3 0 3 19 2 0 9

Lloret 7 0 4 31 33 9

Platja O 'Aro 7 1) 4 19 28 9

L.Control 7 0 4 27 57 9

Mol le t 6 1 1 4 25 27 4

Sani Cugal 7 0 1 6 17 3 6 1

L a p r o p e r a (15 d e s e m b r e ) : Olímpyc de la Floresta-Platja d'Aro; Prosperitat-Castellar, Escodines-Mo-llet; Palamós-Lloret; Camprcxlon-La Unión; Ripollet-Winterthur Sant Cu­gat B; Lògic Control (descansa).

HOQUEI SOBRS PATINS

N o t a : A l ' h o r a d e t a n c a m e n t d ' u q u e s t s e t m a ­n a r i l a F e d e r a c i ó C a t a l a n a de P a t i n a t g e e n ­c a r a n o h a v i a e n v i a t l e s c l a s s i f i c a c i o n s of i ­c i a l s . L e s t a u l e s q u e s e g u e i x e n , d o n c s , n o s ó n l e s o f i c i a l s .

Segona catalana G R U P 1

JMJ-Ca ldes 3-8 Navarcles-Arenys Mar 2-2 Sant Feliu-Sant Celoni 2-5 Vic-Gelida 6-1 Universitari-Aiguafreda...5-7 P H St Cugat-Bigues 1-4 Sentmenat-Arenys Munt...5-3

Equip P J PG

Arenys M u n t 9 6

St Ce lon i 9 8

Vic 9 6

GC Punta

30 14

Bigues 9

St l-cliu 9

Arenys Mar 9

C a l d e s 9

P I I St < u | t a t 9

Cel i t la 9

Navarc les 8

J.M.J. 8

S e n r m c n a r 9

Aiguafreda 9

1 niversirari 9

54

19

45

44

34

41

L a propera (8 desembre): Cal-des-Sentmenat; Arenys Mar-JMJ; Sant Celoni-Navarcles; Gelida-Sant Feliu; Aiguafreda-Vic; Bigues i Riells-l'niversitari; Arenys Munt-PH Sant Cugat.

Segona catalana G R U P 4

La Garriga-Tona 3-13 Folgueroles-Barcino 6-9 Sta Perpè tua-CES 5-4 St Ignasi-P.Plegamans 1-8 Esplugues-Penya BB 5-4

Masquefa-GH St Cugat 4-2 Vilanova-Voltregà 8-7 Monjos descansa

ïqulj» PJI PG PE P P GF GÇ Punta

Vilanova 9 8 0 1 122 36 16

Tona 9 6 2 I 77 41 14

M a s q u e f a 9 6 2 1 6 8 37 14

S t a P e r p è r u a 8 5 2 1 4 8 27 12

RPIegamans 8 4 1 2 4 0 26 11

C H S l C u g a t 8 3 2 3 3 8 3 1 8

Monjos 8 4 0 4 4 0 44 8

Barcino 8 3 2 3 45 4 5 8

Volrrcgà 8 3 1 4 49 54 7

Ksp lugues 8 3 1 4 32 37 7

l- 'olgucrolcs 8 3 0 .5 36 111 6

C E S 9 2 1 5 38 66 5

P e n y a BB 9 2 0 7 35 58 4

St Ignasi o o (I 6 20 44 I)

La Garriga 7 0 (I 7 2> 56 0

L a propera (8 desembre): Bar-cino-La Garriga; CES-Folguero-les; Palau Plegamans-Santa Perpè­tua; Esphigues-Sant Ignasi; CU Sant Cugat-Penya BB; Voltregà-Masquefa; Monjos-Vilanova; Tona (descansa).

HOOUei SOBRE HER8A

Divisió d'honor 30 novembre: Egara 1935-At. Terrassa.. . 1-6 C D Terrassa-Barcelona. . .3-2 Sardinero-Vallès 1-0 Jolaseta-Polo 4-2 Aldeasa -Club Ega ra 0-4 Club Campo-Júnior 2-1

1 desembre: A t Terrassa-GD Terrassa.5-1 Egara 1935-Barcelona 4-2 Sardinero-Polo 6-1 Jolaseta-Val lès 3-0 Aldeasa-Júnior 5-1 Club Campo-Glub Egara...0-2

Çquq>. PJ PG PE PP GF GC Punta

Rgara 10 10 0 0 50 5 30

At.Terrassa 10 9 0 1 51 8 27

Jolaseta 10 8 0 2 27 13 24

Po lo 10 (> 0 4 27 24 18

Sa rd ine ro 10 5 1 4 18 19 16

A.Valdcluz 10 4 2 4 23 31 14

C D Terrassa 10 3 3 4 17 26 12

J ú n i o r 1 0 3 1 6 12 3 3 1 0

Kgara 1935 10 3 0 7 13 33 9

l-'C Barcelona 10 2 1 7 17 39 7

C l u n C a m p o l i l I 1 S 15 28 4

Valies 10 D 3 7 13 26 3

L a p r o p e r a (22 d e s e m b r e ) : Vallès-Egara 1935; Polo-CD Terras­sa; Club Egara-Sardinero; Júnior-Jo-laseta; Aldeasa Valdeluz-FC Barce­lona; Club (lampo-At. Terrassa.

Primera divisió femenina Campionat de Cata lunya

Vallès-At Terrassa 3-0 Club Egara-Júnior 2-5 Línia 22-Pedralbes 2-1 Gavà-CD Terrassa 7-0 Júnior 1917-Iluro 2-2

Equip PJ PG P I PP GF GC Punta

J ú n i o r 7 7 O 0 S 6 2 2 1

Egara 7 6 0 1 52 6 18

C a v à 7 5 0 2 25 7 15

Línia 11 7 5 0 2 29 6 15

Vallés 7 4 0 3 18 11 12

P c d r a l b e s 7 3 1 3 12 12 10

C D Terrassa 7 2 0 5 3 4 0 6

l loro 7 0 3 4 3 38 3

J ú n i o r 1 9 1 7 7 0 1 6 3 4 1 1

Ari. Terrassa 7 0 1 5 0 38 1

La propera (15 desembre): lluro-Gavà; At. Terrassa-Júnior 1917; Jú-nior-Vallès; Pedralbes-Club Egara; Línia 22-CD Terrassa.

Segona catalana G R U P A

Gastellet-Sant Cugat 18-17 Sitges-Universitari 25-24 Crancs descansa

Equip P J PG PE PP PF PC Punta

Vic 5 5 0 0 204 46 10

l niversirari 6 3 0 3 15(1 108 6

Sirgcs 5 2 0 3 108 147 4

S a n t C u g a t 6 2 0 4 1 0 1 9 0 4

Cas t e l l e t 6 2 0 4 65 193 4

D e m à d ivendres 6 de d e s e m b r e es d i spu ren els

part i ts ajornats de la jornada 6: Sant Cuga t -Cranes :

Caste l le t -Si tges

La propera (15 desembre): Uni-versitari-Castellet; Crancs-Sitges; Sant Cugat (descansa).

5a D I V I S I Ó Mira-sol-Jordan 8-8 Montcada-At Sant Cugat 11-5

La propera (8 desembre): Mira-sol; At. Sr_ Cugat A; L'Eixample-Sc Fran­cesc A

6a D I V I S I Ó A t S t C u g a t B-At Ribera.6-10

L a p r o p e r a (8 d e s e m b r e ) : St.Francesc B-(Cerdanyola; At.St.Cu-gat B-( Can St. Joan.

CANTONS horari d'atenció

al públic mat ins : de % a 141.,

de dilluns a divendres

tardes : de i7h a 20h, els dimarts i dijous

ELS4C4NT0NS

Espectacles

36 DÍ/OÍ/S, 5 de desembre de t00ó

IllIlIlllllllllilllIlllllllllHIIIII

Mostra

El teatre tanca amb èxit de públic la Mostra de Cultura de la Unió

Els organitzadors esperen repetir rexperiència d'aquí a dos anys La primera Mostra de Cultura Popular que ha organitzat la Unió

Santcugatenca aquest mes de novembre ha seguit una paràbola

ascendent pel que fa a la participació del públic. El primer cap

de setmana, els espectadors no es van animar a sortir de casa

perquè el temsp no acompanyava en absolut. L'augment de pú­

blic va ser evident els altres dos dies, i el teatre de la Unió es

va omplir diumenge per veure la representació teatral que van

fer sis grups de Sant Cugat.

AMH'.I.S ( : \ s i \\.\<\

- Sant Cugat -

Dos actors del taller de teatre de la l • ni<'> Santcugatenca, diri­gits per Síl\ ia Ser\ant , el grup de teatre del Cent re Popular Andalús, Mira-sol Tea t re , el grup Ni ho somiïs I catre de la Floresta. cl grup Kspiral de Vall­doreix i l i la Zero \an partici­paren la mostra organitzada per la l'nin. Els sis grups van passar per l'escenari de la l 'nió inter­p r e t an t f r agmen t s de peces teatrals. L'escenografia no va canviar, però sí el mobiliari i l'a-tretzo, que s 'adequaven a les característiques de cada obra.

L 'experiència ha estat molt profitosa per a tots els grups. No es perseguia la competit i­vitat entre els actors, sinó com­partir una bona estona i oferir teat re a un públic que habi­

tualment no participa en les ac­tivitats de la l 'n ió Santcuga­tenca. La funció de la l 'nió com a centre de propostes culturals en què participin les entitats de Sant (lugat. Precisament amb aquesta intenció es va preparar aquesta mostra. Lis responsa­bles de la l 'n ió van iniciar la roda de contactes el mes d'a­bril, i van aconseguir que setze entitats s'engresquessin amb la iniciativa.

Ernest Neté , un dels organit­zadors, va des tacar el nivell dels joves actors que van pas­sar per la l 'nió diumenge. "Te­nint en compte que són aficio­nats, el nivell que han mostrat és acceptable , i és animador que hi hagi gent jove que es dediqui al teatre." La valora­ció global cpie ha fet Ne té , el gran impulsor d 'aquesta mos­tra, és satisfactòria, fins al punt

F.lgmp Si ho somiïs Teatre va partit ipar a la mostra. Foto: .V. IARROSA

cital de folklore el primer diu-que hi haurà una altra edició millorada. "La farem, i millor. Això ha estat una prova sense recursos econòmics. La Caixa de Terrassa ens ha ajudat força. L'any que ve, amb temps, ho farem millor."

L'esbart Sant Cugat, el Coro Rociero del Centre Popular An­dalús i el grup d'havaneres Tar­dor de la l 'nió van oferir un re-

menge de la mostra, encara que no hi havia gaire públic. La sec­ció de metall de la Jove Or­questra i la Camerata de Pho-nasci havien actuat al matí. El d iumenge , dia 24, cinc corals santeugatenques van oferir un repertori variat de cant coral, que també va tenir una bona resposta de públic.

L i t e r a t u r a

La companyia Kaddish fa una reflexió sobre la sida

a la biblioteca municipal Es va dramatitzar 'Elvals de Baltimore'

ANIÍKI .SCVSTI KKA

- Sant Cugat -

l n grup de vint persones va par­ticipar amb interès en la lectura dramatitzada que es va fer dis­sabte a la biblioteca del Mil·le­nari per commemorar el Dia Mundial de la Sida. Kls membres de la companyia Kaddish van in­terpretar per al públic el text de l'obra F. I vals de Baltimore, una peça que l'escriptora nord-ame-ricana Paula Vogel va escriure després que cl seu germà morís de la sida. L'obra reprodueix un viatge fictici que Vogel i el seu germà haurien d'haver fet.

En el text, l'autora inventa un virus que afecta un grup molt de­

terminat de persones: les mes­tres d'educació primària entre els 24 i els 40 anys. Amb aquest exemple, Paula Vogel insisteix en el fet que no hi ha grups de risc que puguin contraure la sida, sinó pràctiques de risc que afa­voreixen el contagi. Segons el di­rector de la companyia, Josep Costa, aquest és un bon símil que ha de ser\ ir per eliminar preju­dicis i grups marginats. "Es una tàctica que utilitza l'autora per posar distància respecte a la sida. Encara avui he sentit un polític parlar dels grups de risc. Això no pot passar més. La sida no és una malaltia de grups, és una malal­tia que afecta tothom." Costa va acusar amb duresa les instiru-

FIs actors de kaddis/i en un moment de la lectura. Foto: X. IARROSA

cions d'inhibir-se en la recerca de solucions. "Jordi Pujol. Pas­qual Maragall, Felipc (ïonzàïez o José Maria Aznar no han fet res per lluitar contra la sida. Han fet de la malaltia un problema mè­dic i no polític. Algun dia hi haurà un judici per a aquests assassins", va afirmar amb rotunditat.

Costa creu també que els mit­jans de comunicació no fan prou per di\ ulgar l'autèntica realitat de la sida al món. El director de la companyia va destacar inicia­tives com la de la lectura dra­matitzada, tot i la poca reper­cuss ió q u e va ten i r e n t r e la població.

Quart llibre de poesia de la professora Forcada

MÒNICA BKRXAHK

- Sant Cugat -

La professora de biologia de l ' i ns t i tu t Arnau Cade l l . As­sumpció Forcada, va presentar la setmana passada cl seu quart lli­bre de poemes. Hàbitat, en un acte al Pati Llimona de Barce­lona, on van intervenir, entre al­tres, l'escriptora Carme Riera. A la presentació, l'autora i la po­etessa i amiga seva Eina Palau van interpretar algunes dels po­emes del volum amb acompan­yament musical. Les poesies del darrer llibre de Forcada, escrit en català i castellà, són de te­mes ecològics i l'autora utilitza un vocabulari científic. "Això demostra que és possible unir ciència i literatura", ha afirmat la professora de biologia, que des de 1990 ha escrit tres llibres de pomes més, Immunitat, Flora sa-piens i Caducifolium. El quart re­cull de poemes de Forcada ha estat il·lustrat pel pintor d'Islàn­dia Gudmundur Karl Asbjorns-son, i inclou un pròleg de l'es­criptora Maria Àngels Anglada.

Toc de Retruc presenta un disc en directe

Cugat-

El grup de la Floresta Toc de R e t r u c ha p u b l i c a t un disc compacte amb les cançons dels seus espectacles musicals per a nens, i va presentar-lo dissab­te al públic en un concert que es va fer a la Casa de Cultura. Un grup de pares i nens van cantar i ballar amb al música de Les aventures dels Kei Kei, el disc que han publicat en veu­re que molta gent els havia de­mana t on p o d i e n t robar les cançons gravades en disc. La gravació inclou temes del seu espectacle Kei Kei i de 15 són 15, el muntatge que han estre­nat a Barcelona. Aques t es­p e c t a c l e és un r e s u m d e l s quinze anys de trajectòria del g rup , tot i q u e t a m b é hi ha cançons populars ca ta lanes . Toc de Retruc utilitza en els seus mun ta tges in s t rumen t s antics i objectes quot id ians , com ara paelles que recicla en ins t ruments musicals. / À.C.

ELS4CANIÜÏNS Dijous, 5 de desembre de 1996 Cultura 37

Exposició

El Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat

Els nou artistes s'han format a l'Escola Municipal d'Art El grup de pintors santcugatencs que in­

tegren el Col·lectiu 9 exposa per segona vegada a Sant Cugat, des que al 1991 es va fundar com a grup arran d'una expo­

sició col·lectiva. El marc escollit per aques­ta nova mostra és un cop més la Casa de Cultura, on fins al 17 de desembre es po­dran veure les obres de Beatriu Carde­

ner, Raimon de GaztaAondo, Pilar López, Rosa Cirilo, Imma Pueyo, Daniel Maca-rulla, Francesc Santjust, Fina Telesez i Begona Valcarcel.

AURA COSTA

L'exposició mostra una variada selecció d'obres realitzades a par­tir de tècniques tan diferents com l'oli, l'acrílic o l'aquarel·la sobre seda. I és que, justament, aquesta mostra pretén presentar l'evolució pictòrica que cada un d'aquests nou artistes ha experi­mentat en els darrers cinc anys. Malgrat les diferents tendències que marquen l'obra de cada un dels artistes, el grup manté cer­ta unitat que, com explica Imma Pueyo, una de les pintores del Col·lectiu 9, està marcada per "la línia figurativa comuna a tots nos­altres i que es caracteritza per l'expressió de la realitat de l'en­torn, per pinzellades gestuals i per l'ús de colors amb un sim­bolisme particular".

El Col·lectiu 9 va néixer el juny de 1991, després de treballar ple­

gats en una mostra col·lectiva que es va fer a la Casa de Cultu­ra. Aleshores el seu nexe d'unió era l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, on tots nou artistes es van formar. Segons explica Imma Pueyo: "L'escola era l'es­pai on treballàvem la matèria per expressar infinitat de sensacions, pensaments i sentiments. Però també era el lloc on enfrontàvem els nostres criteris sobre l'art." Superada l 'etapa de l'escola i després d'haver participat en di­ferents exposicions individuals i col·lectives, els pintors es re­troben de nou en aquesta nova mostra, que es va inaugurar el 27 d'octubre passat, amb l'assistèn­cia d'unes 200 persones i de di­ferents representants institucio­nals . La t i n e n t d ' a l ca lde de Serveis Personals de l'Ajunta­m e n t de Sant Cugat , Àngels Ponsa, que també va ser present en la inauguració, va assenyalar

Se celebra el concert de Santa Cecília

ÀNGELS CASTUERA

Part del col·ltí liu ilt pintor, ttut txpoieti n la Casa de Cultura. Foto: X. LARROSA

que "és una satisfacció veure que els recursos que el consistori des­tina a l'ensenyament artístic - en referència a l'Escola Municipal d'Art-obtenen resultats tan bons com aquesta mostra".

La tinent d'alcalde també va destacar que l 'exposicó " d e ­mostra que a Sant Cugat hi ha gent amb inquietuds que conti­nua fent feina i realitzant treballs importants".

Unes cent persones es van reunir dissabte a la tarda al ca­sal de cultura de Valldoreix per assistir al tradicional con­cert que organitzen els veïns per Santa Cecília, la patrona dels músics. A q u e s t a era la d isse tena edició del recital , en què van participar aproxi­m a d a m e n t v in t i n t è r p r e t s . Una jove violinista de Vall­doreix va ser una de les artis­tes més ap laudides . Al con­cert de Santa Cecília es van alternar els estudiants de mú­sica amb els in t è rp re t s pro­fessionals. Així, el director de la Cot ton Club Big Band va fer un concert de piano. Tam­bé hi va haver fragments de música amb trompa, cant co­ral i un recital de poesia a càr­rec d ' u n a r e c i t a d o r a loca l . L'organitzadora de l 'acte, Isa­bel Cas te l l s , ha d e s t a c a t la bona resposta de la gen t de Valldoreix, que ha conver t i t el concert de Santa Cecília en una tradició. Jaume Sanmartí, pres ident de l ' E M D , que ha col·laborat en el concert, tam­bé va assistir-hi.

Foto de família deh integrants de k companyia Tetrateatre. Foto: ELS 4 CANTONS

L'actuació de Teatreatre a Terrassa,

deslluïda per falles tècniques

fia

La participació de la companyia Tetrateatre a la 23a edició del Pre­mi Ciutat de Terrassa de Teatre el cap de setmana passat va quedar deslluïda a causa d'un problema en el pannell de llums. El grup va representarí/W nit qualsevol, en què, precisament, la il·luminació constitueix un dels atractius de l'obra amb la inclusió de clarobs-curs. Malgrat això, la resposta del

públic, que va omplir tres quar­tes parts de ia sala, va ser entu­siasta, tot i que Tetrateatre és to­talment desconeguda a Terrassa. De fet, aquesta era la primera ve­gada que la companyia actuava a la localitat vallesana, tot i que no era així per a la directora del grup, Dolors Vilarasau. Aquesta va par­ticipar en el Premi Ciutat de Ter­rassa de Teatre quan tenia 19 anys, i va obtenir el guardó a la millor di­recció amb Muntatge poètic. "M'ha

fet molta il·lusió tomar a participar-hi, tot i que moltes coses han can­viat", ha afirmat Vilarasau. En­guany, 23 grups teatrals es van presentar al certamen, però no­més deu van ser escollits per ac­tuar a Terrassa. Les companyies seleccionades reben una com­pensació econòmica per l'únic fet de participar, mentre que el pre­mi és simplement honorífic. Els guardons es lliuraran el mes de març./M.B.

I na de les obres que es poden veure a la Sedeta. Foto: A. SANTOS

Anna Santos exposa 'piercings' a Barcelona fins al dia 2 0

La mostra inclou onze fotografies de perforacions corporals

RlTH BOLLINGER

La valldoreixenca Anna Santos, de 19 anys, exposa al Centre Cí­vic la Sedeta, al barri de Gràcia de Barcelona, onze fotografies en blanc i negre de piercings, perfo­ració corporal en diferents parts del cos on es col·loca una arraca­da. Les obres presenten piercings espirituals -al nas, cella, llavi i ma-lic- i piercings al pit d'experimen­

tació sexual. L'exposició també inclou un collage de perforacions diferents del cos que formen una figura humana.

Aquesta és la primera exposició d'Anna Santos, que ja fa més d'un any que treballa en el tema. Ac­tualment, és estudiant de foto­grafia i s'ha especialitat en pier­cings perquè "la gent s'hi comenci a acostumar". L'exposició de fo­tografia al centre cívic finalitzarà el 20 de desembre.

38 Cultura EUS /CANTONS l)„„iis, .ï d desànimd, 1W,

C i n e m

ERC de Sabadell ve a Sant Cugat a veure 4E1 geperut ' en català

Protesten pel poc cinema doblat en la nostra llengua

r s o s i c i o n s

l'J I \ \ ( \- . . i.l \U\ \l - Sant Cugat -

I ..i scivii'i Ini.il .IT.M|iicrra Re­publicana de ( i.iuluusa de Saba­dell \a omplir diumenge passat un autocar sencer per desplaçar-se tins .i Sant ( aigat. 1.'objectiu era poder \cu ic /•.'/operat de Si/tre Dameun català. ER( ' va organit­zar la sortida com a protesta pel fet que a Sabadell no ha arribat la versió en català de l'última pro­ducció tic Walt I )isney. Kl fet real és que en aquests moments Sant (Uigat és l'única població de la co­marca on es pot veure la pel·lícu­la de dibuixos animats en llengua catalana. Aquesta singularitat enorgulleix l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, ja que consi­dera que amb aquests desplaça­ments "Sant Cugat queda com un municipi on les sales de cine­ma saben fer el cinema que cor­respon, en aquest cas en català". No obstant, la iniciativa de portar a les sales de cinema santeuga-tenques pel·lícules doblades al ca­talà no és nova. Segons Aymerich, quan es va estrenar a la nostra ciu-

El geperut de Notre Dame atrau els

tat en castellà Pocahontas, anterior producció de Walt Disney, ell ma­teix va negociar amb la conces­sionària que gestiona els cinemes a Sant Cugat, Cinesa, per tal d'a­conseguir versionar la pel·lícula en català. L'alcalde assegura que la petició formulada no era des­gavellada, ja que "el públic sant-cugatenc mai en aquest cas ens

naaonahstes. Foto: XAVIER LARROSA

ha fallat". Per l'alcalde, la petició feta ha donat resultat, ja que s'ha aconseguit que a Sant Cugat es pugui veure Walt Disney en ca­talà. Mentre, unes 6.000 persones han passat pels Cinemes Sant Cu­gat des que es va estrenar l'adap­tació del llibre de l'autor francès Victor Hugo El geperut de Notre Dame.

I Iumilit.it Í'V una composició monolítica. Foto: F.I.S 4 CAXÏ'OXS

Realitats de somni Nom de l'artista: Andreu Martró Llor: sala Kusinol Dates: fins al 17 de desembre Obres: pintures

PERK P I C H

Andreu Martró és d 'aquel la mena d 'ar t is tes que generen admiradors, pe rquè sap com­binar una moderni ta t epidèr­mica amb un senti t clàssic de l 'estètica.

El pintor vol renovar la pin­tura figurativa. Una de les se­

ves aportacions és la de reco­brir, amb atr ibuts decorat ius extres d 'una iconografia per­sonal, els homes i les dones representats. Aquests símbols serveixen per unir i t ambé in­tegrar els personatges amb els pa i s a tge s , a c o n s e g u i n t una sola unitat expressiva. Gràcies a aques ts recursos, les seves obres són coherents fins a la rotundi ta t .

En conjunt, Andreu Martró fa una obra per a tots el pú­blics, on l 'espectador pot tro­bar el que vol buscar.

CENIM D'ISTUMS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS 17 Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ANDREU MARTRÓ fins el 17 de desembre

isinol

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari: matins de 9 a 2 Tardes de 5 :i 9

Siinli; . Kusinol. 52 - Sani Cugat del Mülès Tel. 675 47 51

T e a t r e

Un moment de la representada de Casa de nines. Foto: X. IARROSA

Un cant a la llibertat individual Teatre: 'Casa ili nines' Llor: Teatre-atiditori Dia: 2° de novembre

ElUARU IKNKR

"No, Torvald, per damunt de tot

soc un c.sscr humà.—Les parau-les que Ibscn posa en boca de la seva heroïna encara són malaura­dament vàlides en els moments actuals. El personatge de Nora és. des de l'estrena de l'obra fa més de cent anys, un dels més desitjats per les actrius del món de cultu­ra occidental, i això és perfecta­ment comprensible. Ho té tot: candor, coqueteria, ingenuïtat. misteri, amor exaltat, patiment per la felicitat en perill, lluita per

defensar el que considera seu, des­encís davant la reacció del marit, la catàrtica assumpció de la reali­tat i la presa de consciència per­sonal, abans de perdre la difícil decisió final, és a dir, començar, sense el suport del marit i deixant els seus fills, una nova vida.

Mercè Managuerra ha treballat el seu personatge amb una evident dedicació, però, i potser la distàn­cia curta no l'ajuda, no és mai la jove esposa de l'advocat Helmer, igual que Pep Pla, amb la seva aparença juvenil, no aconsegueix assumir la presència del marit/pare que li caldria representar. Josep Minguell, en canvi, broda el seu I )r. Rank fent-lo autèntic des de­ia seva primera aparició, amb ma­

tisos precisos. Aurora Garcia, com la senyora Linde, és monòtona en la seva gestualitat i Albert Pérez, en el paper del procurador Krogs-tad, arriba a fer odiós el personat­ge amb una acurada feina de ca­ràcter, un pèl traïda per la seva veu poc adient.

Suposo que la intenció de June Dahr era deixar els actors despu­llats davant del públic, només amb el vestit del text prou important d'Ibsen, però resulta una mica patètic veure els actors abillats d'a­cord amb l'època, seient per terra amb dues copes de xampany, l'ampolla i un canelobre. Dir que l'escenografia és pobra no seria correcte, però segur que és inefi­caç en la seva escassetat.

ELS^CANFONS Dijous, 5 de desembre de 1996 Cultura 39

L ' e n q u e s t a

Li ha agradat la atalana versió c

d'6El geperut de Notre Dame'?

- Sant Cagat -El geperut de Notre Dame, de la factoria Disney, és la pel·lícula es­trella i l 'estrena més esperada d'aquest mes de desembre. Aquesta vegada Cinesa ha volgut que Sant Cugat fos on s'estrenés la versió de la pel·lícula parlada en català. Molts santcugatencs han anat a l'estrena de la versió en llengua catalana. La impressió general dels

que l'han vist és de plena satisfacció, i molts dels enquestats opinen que el treball que s'ha fet és molt acurat i de gran qualitat. Alguns opinen que el català permet una ironia subtil i uns jocs de paraules molt enginyosos que no permet la versió castellana, i tothom coinci­deix a demanar un major nombre de pel·lícules en català als nostres cinemes. / M.S.

MARIA ANTÒNIA NAVARRO

33 ANYS

BELLES ARTS

"M'ha agradat moltíssim. Tro­bo que han fet un treball de gran qualitat tant pels diàlegs com per les cançons. Crec que la versió catalana de la pel·lí­cula té un gran encant."

CRISTIAN GÓMEZ

12 ANYS

ESTUDIANT

"M'agraden molt més les can­çons en català perquè s'entén millor el que diuen. Haurien de fer moltes més pel·lícules en català, sobretot per a nos­altres els joves."

PACO GARCIA

36 ANYS

HOSTALERIA

"M'ha agradat molt. Confesso que d'entrada no volia veure-la en català, ja que jo sóc castella-noparlant, però crec que han fet una versió de gran qualitat i molt ben aconseguida."

CONCHI GARCIA

31 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"És una bona pel·lícula i m'ha agradat molt. La versió catala­na està ben feta i val la pena. En general estic contenta i tro­bo que està molt bé."

MARIO GARCIA

7 ANYS

ESTUDIANT

"A mi m'agraden més les pel·lí­cules en castellà, però aquesta també m'ha agradat molt. I els dibuixos també i totes les can­çons. M'ha agradat molt i he entès tota la pel·lícula molt bé."

HELENA ALCÀCER

11 ANYS

ESTUDIANT

"Em sembla molt bé. M'ha agradat molt la pel·lícula i en­cara més perquè és en català. Crec que haurien de fer moltes més pel·lícules en català, so­bretot de dibuixos, com aques­ta."

ARTUS ALCACER

10 ANYS

ESTUDIANT

"M'ha agradat molt el geperut, i la gitana és molt maca i m'a­grada que parlin i cantin en ca­talà perquè així entenc el que diuen, però hi ha massa cançons i a mi no m'agrada que cantin tant."

SARA ROVIRA

8 ANYS

ESTUDIANT

"M'ha agradat molt que sigui en català i les cançons també perquè així s'entén tot el que diuen. La pel·lícula és molt maca i la gitana Esmeralda és més maca que Pocahontas."

MONTSE ESCORCELL

25 ANYS

UNIVERSITÀRIA

"És tot un encert! És una versió fantàstica i trobo que no han es­talviat esforços per fer una ver­sió acurada i de gran qualitat. Val la pena anar a veure-la en català."

ALBERT CARRERAS

26 ANYS

TÈXTIL

"És una versió formidable. Val la pena anar a veure-la en ca­talà. El català permet uns jocs de paraules molt divertits i un sentit de l'humor molt més sub­til que el castellà."

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per de­manar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula fargo que es projecta en versió original el dissabte 7 de desmbre, a la una de la nit.

P A S A N T C U G A T

TOTS ELS SUBSCRIPTORS Podeu passar a recollir gratuïtament les vostres consumicions i aconseguir el vostre VIP de la carpa. Només cal trucar al tel. del subscriptor o passar di­rectament a recollir-les

Hípica Severino

ANDY WARHOL (Fundació Joan Miró)

Dijous 19:30h, dissabtes 12h.

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telè­fon del subscriptor

SQÜASH

% % %

Club Sant Cugat

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 h i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

^n IISOMK5 TRADUCCIONS

CURSOS WAY-IN Amb la targeta del Club podeu assistir durant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de ses­sions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

589 6282 Iïiform|c|ó matins; 9 a 10 h. (Srta. Anna)

E L S 4 C A N T O N 5 Dijous 5 de Desembre de 1996 Cultura 41

S A N T C U C U T S A B A D E L L .

S e s s i o n s g o I f c s d • d i s « » h t e

UM PADRE EM APUROS

Director:Brian Levant. Intèrprets:Arnold Sch-warzenegger, Simbad, Rita Wilson. Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Terras­sa), Eix Macià, Rambla (Sabadell), Kursaal. Howard estima molt la

seva família, però no té prou temps per dedica'ls-hi. La solució pot ser comprar a temps el regal que el seu fill desitja.

MEMÒRIA LETAL

Director: Renny Harlin. Intèrprets: Geena Davis, Samuel L. Jackson, Yvon-

ne Zima. Sales: Sant Cugat, Rubi Palace, Kursaal, Cineart, Eix Macià, Principal (Te­rrassa). La professora d'una esco­la comença a ser acosada per un misteriós passat que creu no haver viscut. Ajudada per un detectiu

privat descobreix una conspiració que implica a la CIA i a un perillós tra­ficant d'armes.

FANATICO

Director: Tony Scott. In tè rpre t s : Robert de Niro, Wesley Snipes, E. Barkin.

Sales: Kursaal, Principal (Sabadell), Eix Macià, Rambla (Terrassa), Rubí Palace. Gil Renard viu obsessio­nat pel beisbol. Passa els dies seguint de prop les evolucions del seu juga­dor preferit, que passa per un mal moment de joc.

' DE NOTRE I

Director: Gary Trousdale i Kirk Wise. Dibuixos animats. Sales: Sant Cugat, Rubí Pa­lace, Rambla (Terrassa), Eix Macià, Euterpe, Kur­saal. Quasimodo, un misteriós ésser deforme, viu tancat al campanar de Notre Dame des de la seva in­fantesa.

IYY8 Director: Harold Ramis. Intèrprets: Michael Kea-ton, Andie MacDowell. Sales: Cineart, Eix Macià, Kursaal. Doug és un espòs fidel, un bon pare i un executiu bri­llant, però la seva feina no li permet fer allò que vol.

Cayetana Guillén, Ingrid Rubio. Sales: Cineart. Mònica, Yeye i Maria són tres joves que tenen una gran amistat amb Alberto, un homosexual.

Director: John Gray. Intèrprets: Steven Seagal, Keenen Ivory. Sales: Kursaal. The Glimmer man és el nom en clau d'un home que es dedica a solucionar assumptes en què la Casa Blanca no es vol involucrar.

EUAÉSÚMCA

Director Edward Burns. Intèrprets: Maxine Bahns, Edward Burns, Cameron Díaz, Mike McGlone. Sales: Eix Macià. La pel·lícula presenta els amors i desamors de dos ger­mans molt diferents.

MAS)

Director M. Bardem, A.A1-bacete i D. Menkes. Intèrprets: Nancho Novo,

Director Jim Wilson. Intèrprets: Harvey Keitel, Cameron Díaz. Sales: Kursaal, Cineart, Eix Macià. Un famós jutge i la seva jove esposa passen les seves va­cances en una idílicailla. Un convidat trastocarà els seus plans.

1 ? Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2;>() p h \ I \ M

S£ SANT CUGAT Tots els Dissabtes

SESSIONS «GOLFES» E S T R E N A E S T R E N A E S T R E N A 2a S E T M A N A

IWARÍEAEÓG^

XPBROS « « ( X M w 4 . - M . M r .

4,30 - 6,30 - 8,30 - 10,30 APTA

4 , 2 0 - 7 , 1 5 - 1 0 , 2 0 GOLFA: 1 , 0 0 - 1 8 anys

4,00- 7,05 - 10,10 4,15 - 6,15 - 8,15 - 10,15 GOLFA: 1,00 - 18 anys GOLFA: 0,30 - APTA

Dissabte dia 7 a les 0,30 «golfa» en V.O.: FARGO / Dissabte dia 14 «golfa» en V.O.: BROTHERS IN TROUBLE

QCNESR 0 S S S Ai t«rv«l 4t ('«ip·ct·rfor

ÍA, franr ik. fm*45«0» mmmvèHdr Cmtm

rups—dt ImftittrUU

42 Cultura ELS4CANTONS Dijous, 5 de desembre de 1996

W \ \ \

LA RÀDIO

RÀDIO.SANI C I (;AT

•De 24:00 a 7:00 h.Alúsi-ea al ten costat. Música non-stop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h., El Call del Monestir. Revista d'ac­tualitat. Aquest programa repassa les principals notí­cies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. Kl programa cl dirigeix i presenta Xavier Fornells.

•De 10:00 a 12:4S h„ Dies de Ràdio. 1.1 maga / ine . Entrevistes, reportatges, ci­nema. teatre...i el concurs I na de Tres. dirigit i pre­sentat per Maribcl ('a\ ue-las.

•De 12:4.Sa l.vOOh., Amb molt de gust. Tots els se­crets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blanes. . • D e 1.V00 a l.v.Wh, Sant Cugat avui, l'inr'ormatiu. Kspai dels serveis infor­matius per a conèixer tota l'actualitat del dia. •De 13:30 a 14:00h.,Enti-tats. Xavier Miralles diri­geix i presenta aquest espai per a les entitats de Sant Cugat.

•De 14:00a 17:00h.. Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats interna­cionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Bar-neda.

•De 17:00a lK:00h.. Hem d'anar més lluny. Progra­ma dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan Vallvé. •De 18:00 a 20:00h., Al llo­ro. Espai musical amb totes les noveta t s , concer ts i grups, presentat per Salva Vallvé.

•De 20:00 a20:.i0h„ I .'Es­portiu. Carme Reverte di­rigeix i presenta aquest es­pai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:(K)h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tènen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,pro-grames de nit: dilluns, Ti-tanita nit; dimarts, L'estre­na; d i m e c r e s , Arre ls ; dijous, Cafè de les temp­tacions; divendres, Vallès sense fronteres. • D e dilluns a divendres, a les hores en punt , infor­mació de Catalunya i el món en c o n n e x i ó a m b Catalunya Informació. La informació local i comar­cal a càrrec dels Serveis I n f o r m a t i u s de R à d i o Sant Cugat.

• D e 24:00 a 8:00h., Músi­ca al teu costat, tota la nit.

•De 8:00 a l 1:00 h.. Amics del dissabte. Programa que ofereix música i la partici­pació dels o ien ts . Amb Pere Pahissa.

•De 11:00 a 12:00h., Nos­tra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahis­sa. • De 12:00 a 13:00h.. Kl Maga tzem. I nformació destinada a la gent jove, es­pecialment als universita­ris.

•IX-13:00 a 14:00h., Avant-matx. Previsions esportives del cap tic setmana amb Carme Reverte. •De 14:00 a l.S:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el di­vendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h., Sú­per DJ. Tota la música dan-ce del moment, amb la par­ticipació dels oients. •De 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a cà­rrec de (larles Roca. •De 20:00 a 21:00 h.. Bo­nes Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Villena. •De 21:00 a 22:00 h., Eti­queta Negra. La millor mú­sica del moment amb Salva Vallvé.

•De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor músi­ca per escoltar tota la nit.

•De 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebra­da al Monestir de Sant Cu­gat, i informació religiosa de l 'esglèsia evangèlica Eben E/.er de Sant ( aigat. •De 9:00 a 9:30 h.. Esport en marxa, Tedició. Prime­

res informacions locals i co­marcals de la jornada es­portiva del diumenge, amb Carme Reverte. • De 9:30 a 10:00 h. ,El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels.Recordant les nos­tres tradicions, amb Roge-li Pedró. • De 11:00 a 12:00 h., Nos­tra Dansa. Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahis­sa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa.

•De 13:00 a 14:30 h., Es­ports en marxa, 2J edició. Actualitat esportiva local i eomareal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •De 16:00 a 19:00 h., Súper DJ. La música dance més actual i la llista dels princi­pals èxits.

• D e 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en ma­tèria de rock, amb Carles Roca.

•De 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. • De 21:00 a 22:00 h., Eti­queta negra. La millor mú­sica negra del moment, pre­sentada per Salva Vallvé. •De 22:00 a 7:00 h., Músi­ca al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit.

• Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Rà­dio Sant Cugat.

La p r o p o s t a

HORARI AUTOBUSOS

El Tea t re -aud i tor i e s t r e n a l 'obra 'Pol í t icament Incor rec ­t e * . Paco Mir, component del grup humorístic El Tricicle, dirigeix aquest vo­devil anglès que centra l'acció en la suite d'un famós hotel de Madrid, una tarda de setembre. Un ministre del govern té la intenció de passar la nit amb una diputada de l'oposició. Els altres personatges que contribueixen a l'equívoc són l'ajudant del ministre, el desesperat marit de la diputada, una infermera innocent, una excèntrica cambrera, la muller del ministre, el director de l'hotel i, evidentment, el cos del desconegut.

mim Dijous 5

• Dalmau, Sabas, Crispina

Divendres 6

• Nico lau , Fes t a de la Constitució Dissabte 7

• Ambrós Oiumenge 8

• Immaculada Concepció

Dilluns 9

• Restitut, Leoeàdia

Dimarts ÍO

• Ntra. Sra. Loreto

Dimecres 11

• Damas

Dijous 12

• M . de Déu Guadalupe

Divendres 13

• Llúcia

DÏMÀRTS"

Conferències • A les 20.00 hores, a la sala d ' a c t e s de l C l u b M u n t a n y e n c Sant C u ­gat. Francesc Sanahuja, pres ident de la Federa­ció d ' E n t i t a t s E x c u r ­sionistes de Cata lunya , parlarà sobre Les entitats excursionistes a Catalu­nya. La federació, una eina necessària.

Concentració • A les 20.00, a la plaça de Barce lona , c o n c e n ­tració silenciosa de pro­testa contra els conflic­tes a la zona dels Grans

Llacs. Organit/.a el col-l e c t i u d ' e n t i t a t s S a n t Cugat pel Zaire.

DlSSAHTK

Conferència • A les 18.00 hores , al casal de cultura de Vall­d o r e i x , x e r r a d a s o b r e ioga.

10 DIMARTS

Conferència • A les 22.00 hores, a la Casa de Cultura, dins del c i c l e d e c o n f e r è n c i e s Anem de viatge, Josep M.

T LÍNIA 1. SANT CÜGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

turtWn útm il« fllii l l i r « K É n la «ortMK m/OMTi Lott»««v»)lMKza<l«m -dtsabtM \ tMttu». ta sor L'últim servei Analitza «i wt-

t'mm awv»i <jnaatz»<t*x> rwHpprti rUnwVfài I Niiilliir ín fmDrU'OT,— '

L'úamswvwfinattw·t*»

*ümm '·k^í^^Í<».·>^í^·^^>^--y·

IBH punt fins a les 22.00b. Lü» Sant Cugat

i en punt fms a les ZUXfo. ^fcSftftt Cugat

tot» flns ales 21.4». fent Cugat 0»c·dBrwafm3ates2t.40tf, S«nt Cugat

'£te£to**m 6NK*» «t Cagat, ItoKW

•iaMMi

T LÍNIA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

-Oh» M M » M & s«8efc ttJ6ft^4& I * ^ ilf««tto*.1as«^0fc1*H».46hÍal»^

-4»*»·ta·r».1gS0flÍ(fcQ6.23Mfc^ -Ífc·itt··ÍfliBfe1*s«l«tgi4ah>oa^ SoriHMd·td·Fl·tacK'nK» ' ^Mt t t tw i * tasortkte 0 & & r & ^

Mt·rtwk1«sw*tem06M»3*í«ta»JMnsriJte*e^ npttffuj^SanfPow*s^<^Sw*ftan<^

• UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLOfiESTA-LES PLANES

tMtftoétoé** estan,'

-m*&mi m a&fife: OftfcMíí «*»tl

cm*i*&i*atitkfíCaim

-JfetftiMrs. ta tàmMMrOttmï

-Sumin i>lilfctui»h«'ttBi>tM: 06.9St,*£

üiWl·TíUTi^tiyaiiiiviiri -Ote» Wnw». íàasSda: 05.1545.«lai»«) -DlttaMM. ta SOrtda: G5.15-4S.40t06.fOh i als 10 - Bomíi wlfa»fiu8.1a8or&Ja:07.i0h(als10iiii«í»<j|» -Sortides «ddidomd» * Carftnyott: Wfr \ 2*9»

MilH'fiimiVliWTailllYl -Dies «nan. Is sortida: 05.45 ÍBJM$»45 -mmm». 1a mm-. mM \ «te 4$ «»«*<* -Kum·ng··f ieste«,1a safds: OMf t f lH» -Sòrttiwwidfcíana*» • Cm*Mf*KmtofrWkb

a s M : \ I \ T O N S iy>j<>m. $ fk (i,*tm/>i, ,/< / W Í Cultura 43

Gavin parlarà de De linr-i eloi/a n Sinit Jaume lli Ciii/íïiti u piii. Organitza l ' A j u n t a m e n t de San t (amat .

11 DlMKCKKS

Diaposit ives • A Ics 22.00 hores, a la sala d ' a c t e s de l Cl ub Muntanyenc Sant Cugat, projecció comentada de diapositives sobre Islàn­dia. a càrrec de Car les Mart ínez i Kulàlia Car­rasco.

13 DlVKN'DRKS

Teatre • A les 22.00 hores , al Teatre-auditori del Cen­tre Cultural, representa­ció de l'obra teatral Polí­ticament incorrecte, de Ray C o o n e y , d i r i g i d a p e r Paco Mir i interpretada per P e p F e r r e r , M o n t P lans i Xavie r R u a n o , d 'ent re un total de deu actors. Preu: 2.000 ptes.

14 DISSABTE

Fira de Santa Llúcia • A la plaça Estació de La Floresta durant tot el dia.

Animació infantil • A les 17.00 hores , al Casal de Cultura de Vall­doreix, animació infantil amb l 'espectacle Nessum Dorm//, a c à r r e c de la companyia Bufa Foc.

Festa dels avis • A les 17.00 hores , al restaurant de Mas Janer. Mira-sol, festa dels avis organitzada pel consell de districte.

Recital de cant i poe­sia • A les 18.00 hores , al Casal de Cultura, recital de cant i poesia a càrrec de la soprano Joana Vi­lap lana , a c o m p a n y a d a pel pianista Vicenç Xiri-nachs . E n t r a d a l l i u re . Organitza l 'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

SERVEIS A|url:"ien: 589 22B8

Vnb.ij' • L e ^ m p . 6755105

CAF

CAP „ çeTI-Ja

Casa de Ci.lli.ia

Casa ValldoretK

Catalana de Gas

Centre CÍVIC La Fiores'a

Centre CÍVIC Les Planes

692 8080

085

699 80 80

5891122

589 44 55

58913 82

874 45 99

7252944

589 08 47

6755105

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (Resar)

5892018

589094)

Correus 6747096

Creu Roja Sant Cugat 6741294

Creu Roja VaWoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Em. Municipal descentraM 6742719

ENHER Rubí 69918%

FECSA (atenció al cient)

FECSA {avaries)

9003*3131

9002323.23

FFCC 6741934

Funerària 6740526

G.Of{ t f ta-*>l) 6742379

Hisenda 5891183

Jutjat 6746698

OSdna Municipal La Floresta 5890847

Parròquia St Pere Octavià 674 « 6 3

Parròqtía U s Planes 20*7504

PanoqufaWdorefx 87*956*

Piscina Municipal VaMorew 6754055

Cuerpo Nacwnat de Policia 6747858

Urgències 091

P o t a Municipal i Prot Crvtl 092

Pol. MunicipaJ (Vaïdowx) 908795125

Comi£sana<tePotaa 6747612

Taxis (parada) 6740997

Radio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç 6740322

SAUR (Aigües) 5890021

Valldoreix (parada) 67411 11

l l l r i l IÉÉÉIÍS: w >

Grua 6743371

Aigües La Floresta 6742089

wmmMmmWi

•Del 20 al 24 de desembre al Carrer Major. Organitza: (Comerciants del Carrer Ma­jor de Sant Cugat.

•Inscripció oberta per a nens de 2 a 16 anys al Casal de Mira-sol. Organitza el Consell de Distr icte de Mira-sol. Espai Jove •Cursos i tallers d'Ex pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i noies de 13 a 25 anys, fins el 20 de desembre. In-

AAPPiW Mira-sol

AAVV Verge Carme Mira-sol

AAVV Sant Joan Mira-sol

AAPP i W Valldoreix

6742016

AAPPiWC Montserrat Vall

AAPP W Can Maio Vall

AA Prop t Veïns La Floresta

AA W Ajguallonga La Floi

Ass. Consumidors

DNI (Cita prèvia) 58030 80

Graanpeace (91)5434704

H Generat de Catalunya 5891212

H VWdYMxw 4272000

R Sant Joan de Déu 203 40 00

Unrfat Coranàna 2481040

HBL de l'Esperança 4144848

Womadó Carreteres 2042247

tfltomtacir) Aeroport 4785900

rtfontAcíé RENFE 4900202

WomatóíPott. 3188750

OWC $993188

PoSsrWc Torreblanca $8916*8

PROMUSA 5891732

ENTITATS

ASfJ

Arxiti<3a*i S742S70

Casal d'Avis SC 5891638

Uar (t'Avia Pasòquia 5830598

Oub Muntanyenc 6745398

Carat de ta Unió 6741006

Esbart Sani Cugat 6752652

B Tot Sant Cugat " 6748661

Grup$up. immigrants 0749314

RàSo Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat S895366

Et&4Cantons 5896282

Dijous 5

Riera

formació a l'Espai Jove, de la Casa de Cultura,de di­marts a dissabte, de 18 a 22 hores. Telèfon: 589 13 82.

Doctor Murillo, 1

674 04 30

Divendres 6

Salavert

Santiago Rusinol, 38

674 06 45

Dissabte 7

Texídó

Rambla del Cefler, 97

67477 49

Diumenge 8

Alfons Sala 46

6740483

Ja Morat

Santa Teresa. 40

6753344

Dimarts! 0

Fomós

Manel Farrés, 95

67405Í2

„.àt£à

Dimecre&n

Domènech

Pg Sant Magí, 5Q

6743353 _ , £ &

Dijous 12

Uorens

Santa Mana. 27

674 1531

•'Taller de Plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de Català per a adults. Informació al 010. Cor M o l l i Jwvenfl •Pera nens i nenes a partir de 4 anys. Les activitats del cor inclouen concerts, sor­tides de cap de setmana i tallers complementaris. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura o al telè-

I ' r\ *. tic a, v IIIIUL li t.inn.u u olicr

u iKil isl iuLsi i \ ilMnrci\ diumcn-

ílt s i kvi i i · .d *' 21 lmri:v es la A

K rt' ,1v. I I I K S I I .i] r.isscin de l.a

I l·i itM i ') k k i c i i r,74 lKíiï

fon: 589 13 82. Centres cívics • Tallers tic ceràmica, cos­tura. manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Flo­resta, Les Planes i al Casal Cultural de Mirasol. Pe ra més informació, podeu tru­car als telèfons: 589 08 47 (La Floresta), 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mirasol). Centre cívic de Les I

• Recollida tic joguines per a Institucions benèfiques i activitats infantils. Org.: Es­plai Teklan i Grup de Do­nes de Les Planes.

La Unió Sancugatenca

• Tallers tic formació teatral per a totes Ics edats. Informació i inscripcions als telèfons: r>75 20 5 7 i 909409573. Ateneu Santcugatenc •Cursos i tallers de dibuix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octubre a l'Ate­nc Santcuga­tenc. Informació als telè­fons 674 60 28.

• 'Pallers d'expressió, balls de saló, teatre, estampació, ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cul­tura de Valldoreix, per al mes de Desembre. Infor­mació i inscripcions al Casal, d 'I l .OOaLlOOide 17.00a 19.00 hores.

•Casals de Nadal els dies 23, 24, 27, 30 i 31 de de­sembre, i 2 i 3 de gener, al Casal de Cultura.Organitza l'Associació de Monitors la Cua. Informació al telèfon: 6742719. Coral S e u » d'Or

• Tothom qui ho desitgi pot formar part d'aquesta coral, que assaja dimecres o di­vendres de 21.30 a 23.00 ho­res, a la Casa de Cultura. In­formació al telèfon: 674 24 20.

U R E F

• Activitats a la Unió Re­creativa i d'Esports de La Floresta, balls de Saló i clas­ses de costura, piano i gui­tarra.

Informació al telèfon : 674 78 33 i 674 20 70.

TEATRE-AUDITORT

• Divendres 13 de desem­bre. a les 10 del vespre: Representació de l'obra Po­líticament incorrecte, de Ray Cooney, dirigida per Paco Mir, i interpretada per Pep ferrer. Mont Plans, Xavier Ruano i Joan Masotkleiner, entre d'altres. Preu: 2.000 pessetes.

•Dissabte 21 de desembre, a les 22.00 hores, i diumen­ge ZZ, a les 19.00 hores: Ballet amb la Compania Nacional de Danza, amb la direcció artística de Nacho Duato. Preu: 3.000 pesse­tes.

•I )ivendres 27 i dissabte 28 de desembre, a les 22.(X) ho­res: Concert de Nadal amb la Orquestra Simfònica del

Vallès, dirigida per Salvador Brotons. Obres de Fran/. \im Suppé, Frederic Cho-pin, PI.Txaikovski i Johann Strauss jr. Preu: 2.500 pes­setes.

•Exposició: Col.lertiti Xoti. Del 27 de novembre al 17 de desembre a la Casa de Cultura. Organitzada per l'Ajuntament. •Subhasta d'Art pro-Cas-tellers de Sant Cugat. Del 7 al 16 de desembre a la Casa de Cultura. Organit­zada pels Caste l lers de Sant Cugat.

•Canals Galeria d'Art: Ex­posició de pintures de Vi­ves Fierro del 19 de no­vembre al 11 de desembre. •Expos ic ió de David Fernàndez Ruiz, a l'AA.PP i W de Valldoreix, del 22 de novembre al 15 de de­sembre.

• Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. •Firart. Exposició i venda d'obres d'art a la Plaça Oc­tavià. Obert el primer diu­menge de cada mes de 10.00 a 14.00 hores.

• Galeria Canals d 'Art aCentre Comercial Sant Cugat, fins el mes de ge­ner Escultors de final de segle, amb obres de J.L.Àlvarez, Neus Colet, Pere Pich, Fili Plaza, Jordi Traperho i Ja-vier Lozano. A l'espai de pintura, Artistes de l'Escola Catalana de Tapís de Sant Cugat , amb tapissos de Miró, Grau Garriga, Royo, Tàpies i Guinovart, entre d'altres.

•Estudi Ferran Martí. Ex­posició permanent d'obres de Ferran Martí. •Espai Lluís Ribas. Ex­posició Una ciutat, vuit ar­tistes, amb obres de P.Bla-nes, Francesc Cabanes , D.Codorniu, J .Martí , F. Mas, Paco Minuesa , A. Traver i Lluís Rivas. Fins el 19 de desembre. Hora­ri: feiners de 19 a 21 hores i festius d ' l 1.30 a 14.30 hores.

•Sala Rusinol. P intures d 'Andreu Matró fins el 17 de desembre . •Exposició d'aquarel.les d 'Octavi Galceran , del 16 de desembre al 12 de gener a la Casa de Cul­tura.

ELS4QUYIONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

EtS4CANTOïNS Dijous, í de desembre de 1096

44 S e t m a n a r i d e SANT CUGAT DEL VALLÈS

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

Ha fet de pescador i de marit abandonat, ha venut aspirines i píndoles pel mal de coll, i tam­bé se l'ha vist entre les preua­des bombolles d'un cava famós. Un dia va haver de simular que era un gos intentant treure's una puça de darrera l'orella i a l'en­demà inhalava quilos de ceba per aconseguir plorar. És ell, l'home de les mil cares, l'actor que des de la petita pantalla in­tenta guanyar-los el cor perquè comprin el que sigui, de tot...

—Expliqui'm com va entrar en el món de la publicitat. - " l 'na amiga que és model em

va animarà apuntar-me a l'agèn­cia de publicitat per la qual ella treballava. Jo aleshores em de­dicava a la informàtica i vaig pen­sar que ho podia provar, encara que fos per tenir uns ingressos extres. Km vaig apuntar a l'agèn­cia una mica per veure què pas­sava i sense gaires esperances, però al cap d'un mes ja em van trucar per fer el meu primer càs-ting, que vaig passar. Això és el primer que vaig fer. A partir d'a­quí et van trucant de mica en mica, i una vegada ets dins d'a­quest món et comencen a conèi­xer els productors, els directors demanen per tu i comences a treballar."

—Sense haver rebut una for­mació en aquesta professió, va notar gaire les diferències res­pecte a company* de feina que sí que estaven formats? -"Al principi sí, quan ho veus

des de fora penses que per ser model has de tenir un cos o unes mides determinades, però una vegada ets a dins t'adones que no és així. A la televisió, cada ve­gada més es veu gent de tota mena: alts, prims, lletjos, gras­sos... tot depèn del personatge que busquin."

-Creus que els models publi­citaris són actors frustats? - " H o m e , tots t en im alguna

ÓSCAR BORRÀS. Model publicitari. 26 anys a Sant Cugat

"Sant Cugat és molt més que una zona d'alt estànding"

canvi, el que sí que he vist és que som com una gran família." -Una gran què? -"Encara que sembli mentida,

quan has treballat força acabes t robant- te sempre la mateixa gent als càstings i tots ens aca­bem coneixent. No som autèn­tics amics però tampoc mante­nim cap lluita per aconseguir una feina. Si l'aconsegueixes tu mi­llor, però si no, mala sort."

- I que els models i actors pu­blicitaris viuen pendents del fí­sic també és un tòpic? - " L a imatge és una cosa varia­

ble. Et pots engreixar per fer un anunci i després haver d'apri­mar-te per fer-ne un altre, o dei­xar-te barba i després haver de rapar-te al zero. El que interes­sa sempre és el fons de la per­sona, indiscutiblement."

—Desmentits els tòpics i amb tots els diners que es guanyen, em dirà que aquesta és una fei­na perfecta.

- " É s una forma ràpida de fer diners i d'obrir-se portes. L'in­convenient és que si hi treballes massa et cremen la imatge." —I aleshores arriba la fama i la

gent l'aclapara pel carrer. -"Jo sempre dic que no sóc fa­

mós, sinó conegut. Però és ve­ritat que de vegades m'aturen pel carrer. Recordo que quan anunciava aspirines molta gent em parava per dir-me que els feia mal el cap. AJ final vaig com-prar-me'n dos paquets i les ofe­ria als que em venien amb la bro-me ta . D u r a n t la c a m p a n y a Hombres abandonados de Galerí-as Preciados hem deien: 'Mira, el que ha perdut la dona. 'El que em molesta, però, és la gent que amb el pretext de l'anunci in­tenten conèixer-te."

-S'atreveix a inventar un eslò­gan per a Sant Cugat?

-"Crec que l'error del govern és pretendre donar la imatge de Sant Cugat com a ciutat d'alt estànding. Seria més correcte al­guna cosa com: Sant Cugat té vida pròpia, perquè això és molt més que un grup de famosos."

Borràs prefereix presentar-se com a actor que no pas com a model, boto: XI,.

cosa d 'ac tors , però cal di fe­renciar entre model i actor. Per mi , e l s m o d e l s n o m é s són aquells que fan desfilades. Jo, en canvi, em considero un ac­tor de publicitat. D'altra ban­da, potser sí que en publicitat hi ha algun actor frustrat, però també hi ha molts actors con­solidats q u e fan publ ic i ta t . " —I periodistes de

—Com aprèn a donar en vint segons la imatge d'una perso­nalitat o de tota una vida? -"Actuar no és gaire difícil, tots

hem fet algun cop teatre, ni que sigui Els pastorets quan anàvem a escola. Els primers espots em van costar una mica, sobretot perquè tens molta gent al vol­tant, però el que té de bo la te­

levisió és que si ,. ., "Ueslògan ideal ,

telenoticies i ba- d t equivoques Uarins, i fins i tot pgj-prOmOCÍOtiar s e m p r e ho pots futbolistes... . . . . repetir. No és di-

-"Sí,peròaques- el mUtlicipi Sel·lai fícil, jo crec que „ „ , t o t h o m ho pot

Sant Cugat te fcl.» ta g e n t no e n s barra la nostra fei­na p e r q u è és el director de l'espot qui decideix amb B B ï í S : ;

quin tipus de gent vol treballar, per tant moltes vegades que et donin un treball no depèn de les teves apti tuds sinó del perso­natge que busquen. A més, la intrusió d'aquests altres profes­sionals en la publicitat normal­ment és esporàdica."

vida pròpia' —Parlem de su­p o s a t s t ò p i c s . Es c e r t q u e el

món de la publicitat és fred i superficial?

- " N o t'ho negaré, però tampoc t 'ho afirmaré, de totes maneres no ho és tan dolent com ho pin­ten. Hi ha molta fredor, sí, però com a tot arreu. Jo personalment l'he vista però no l'he patit. En

Qui paga? IORDI CASAS

Un altre cop hem de parlar de diners. I .es nostres au­toritats s'han entestat a

mantenir la discussió fiscal en uns nivells que, a mes de poc pe­dagògics (i força demagògics), es­tan mancats de la més mínima dosi de rigor exigible. El dirigent d'un grup municipal de l'oposi­ció denuncia cl fet que "un ajun­tament (el nostre) faci caure es­pec i a lmen t sobre els seus habitants la càrrega de les seves decisions de despeses". Qui ha de pagar si no? A més, qui ha vist per part seva una oposició frontal als projectes que s'han anat apro­vant durant els darrers anys? L'e­quip de govern, per la seva banda, diu que donarà "compte als ciu­tadans de les inversions fetes al municipi". Com si el que estigués en discussió fos si s'ha fet molt o poc i no el com s'ha fet o, si ho volen en altres paraules, com s'ha finançat Però anem a les xifres. Els números del període 1987-1994, que correspon als dos pri­mers mandats de l'actual equip de govern i als anys de màxima obra municipal, són inqüestiona­bles (calculats en pessetes cons­tants i a partir de les liquidacions pressupostàries). Els ingressos per habitant han augmentat entre 1987 i 1994 en un 132%, mentre les despeses ho han fet en un 148%. Per tant, ja tenim dèficit. Però, cosa que és pitjor, mentre els ingressos ordinaris per habi­tant han augmentat en un 60%, les despeses ordinàries ho han fet en un 84%. Per tant, ja tenim una ciutat amb greus problemes de manteniment. N'hi ha més enca­ra. Tot això s'ha fet augmentant només un 44% els ingressos en concepte d'impostos, taxes i preus públics. Com s'ha pagat, doncs, part de l'augment esmentat de la despesa ordinària i, especialment, l'augment del 416% de la despe­sa inversora? Molt senzill: recor­rent a la venda de patrimoni (sòl), endeutant-nos i generant una mo­rositat alarmant. La conclusió, mal­grat que no agradi, és senzilla i lò­gica: hem estat construint un model de ciutat sobre unes bases fiscals molt febles i poc exigents envers els contribuents (el límit de les quals va començar a veu­re's a partir de 1991). Ara, correm-hi tots. Això sí, tard, de forma des­enfocada i de males maneres.

El gal dd Monestir deZOOhalO.OOh de dilluns a divendres

Ixi informació de casa, abans que ningú

S*. Cugat avui. L'informcrtiu del3.00hal3.30h de dilluns a divendres

Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio

BUHKIIIIS Horaris de 7.00h a 24.00h

Cada dia »* .». . cmnais

del3.30hal4.00h de dilluns a divendres