PARTIT DECISIU PER A LA PERMANÈNCIA DEL VOLEI SANT CUGAT Plana 26

US 4 CANTONS, Divendres, 21 de març de 1997

Setmanari Independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS 225 ptos

Quatre mil persones amb Torre Negra

La mobilització va assolir la xifra més alta a Sant

Cugat des de la instauració

de la democràcia •

El problema s'ha traslladat a escala supramunicipal,

segons la plataforma

•

IC i PSC critiquen l'absència de Falcalde, que

no hi va anar per ' 'responsabilitat institucional"

TEMA DE LA SETMANA: MARXA UNITÀRIA, planes 3-6, enquesta i editorial

UHGC acollirà Rosario Flores La conversió de la una facultat de actua demà Casa Aymat en ciències de la a Cèltic Sant centre del tapís, Sahlt Plana 14 Cugat Plana 32 més a prop Plana 33

UNES INSTAL.LACIONS ÚNIQUES AL VALLÈS

• 13 Pistes de terra batuda • 1 Pista de tennis -5-• 1 Padle • Poliesportiu • Gimnàs •Jardí d'infància • Àmplies zones enjardinaçtes • UVA • Local social i restaurant • Parquing per a 300 cotxes

ala seva mida Carretera de Sant Cugat

a Cerdanyola, km 4,6 Tel. 674 28 00

_)T PER UNA QUOTA MENSUAL

2 HS4CANI10ÏNS ftcyW/v.t, 21 de març de 1991

Sumari

Colom diu a Sant Cugat que parlarà en català al Senat Plana 8

El clavegueram de Rius i Taulet i Can Fontanals es renovarà Plana 9

Un jutge de Terrassa diu que l'HGC no va estafar Plana 14

L'equip d'handbol somia a guanyar el Banyoles Plana 27

Cors va actuar a la Unió obligat a no esmentar Aymerich Plana 35

Setmana 3 Prop de 4.000 persones es van reunir diumenge a l'esplana­da del Pi d'en Xandri per rei­vindicar una Torre Negra com a espai natural. L'absència d'Aymerich a la festa provoca les crítiques del PSC i IC al ple municipal de dimarts. Planes 3 a 6, enquesta i editorial

Política 8 Es deixa damunt de la taula una moció relativa a l'ense­nyament religiós que va po­sar Iniciativa per Catalunya. Plana 8

ERC demana a la Generalitat que s'agilitin les obres dels

centres d'ensenyament a la comarca. Pintin 8

Entorn 9 Dissabte de la setmana passada va començar el període de pre­venció dels incendis forestals a Catalunya, segons estipula el decret de l'any 1995. Plana 9

Societat 14 L'APA de l'escola Collserola ha donat el vistiplau al projecte del nou edifici del centre. Els pares, que afirmen estar il·lusionats, esperen ara la resposta de l'A­juntament envers el projecte, Plana 14

L'Hospital General de Cata­lunya acollirà les carreres d'In­

fermeria i Odontologia de la Universitat Lliure, si supera tots els entrebancs, segons va apro­var dimarts el Consell Interu-niversitari. Plana 14

Uns 400 alumnes de vuit cen­tres d'educació primària de Sant Cugat van participar la setmana passada en un parc mòbil de karts. Plana 16

Conferència organitzada pels Castellers de Sant Cugat sobre la influència del Vendrell al món casteller. Plana 16

Els santeugatencs trien París, Londres i el Marroc com a des­tinacions preferides per a les vacances de Setmana Santa. Tot i així, la gran novetat d'enguany són les estades als balnearis. Plana 18.

Els voluntaris i els avis de Ca­vis, la coordinadora d'atenció a l'ancianitat, són protagonistes a La radiografia. Planes 20 i 21

Economia jï4^ L'alcalde convida els comer­ciants de Sant Cugat idefinir la remodelació del centre histò­ric. Plana 24

Els amos de Carpi Pizza per­tanyen a Empresaris Solidaris, i cedeixen un 0,7 dels beneficis al tercer món. Ho expliquen a Les empreses. Plana 25

Esports 3 0 Carles Castro destitueix Mo-rabito després que el CV Sant Cugat perdés a Madrid. Plana 26

Després de dues derrotes con­secutives, el Sant Cugat gua­nya al camp del Roda de Ter. Plana 28

Cultura 32 La petita de la família Flores, Ro­sario, actuarà demà a la nit a la sala Cèltic de Sant Cugat. Plana 32

El Club Rotaract ha organitzat un concert de Joves Intèrprets de Sant Cugat, al Centre Borja, amb l'objectiu de recollir fons per a un hospital del Perú. Plana 32

El període de matriculació per al curs de dansa àrab per a dones ja està obert. El curs començarà a l'abril a la Casa de Cultura. Plana 34

Els complements més naturals per al ja rd í

INDUBRUC, S.A.

Zona Ind. Can Magí - Av. Ragull, nau 19

Tel. 589 00 2 3 - Fax 674 38 71

SANT CUGAT DEL VALLÈS Sol·liciti el nostre catàleg 97 de productes de fusta tractada i bruc per a tanques

EIS4CAIVIO>íS

£ 1 — El tema de la

hetmana Divendres, 21 de març ric 1997

Marxa U n i t à r i a

Un crit a quatre mil veus Sant Cugat s'aboca a la defensa de la zona de la Torre Negra i rodalia

Diumenge passarà a la història de Sant Cugat. Només quantitativa­ment, la Marxa Unitària en defen­sa de Torre Negra és la més nom­brosa des de la instauració de la democràcia. Qualitativament, pot-

Jül-RE LLOMBART

ser ha estat també la demostració de força de la societat civil sant-cugatenca davant d'una qüestió tan delicada com el futur de la seva ciutat. Un futur que a partir d'ara haurà de tenir en compte el pas-

sat, i concretament la data del 16 de març. La cohesió social i polí­tica i la pedagogia feta per la Pla­taforma Civica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalia per fer en­tendre que les amenaces no es

diuen només Núnez i Navarro sinó també túnel central o vial de cor­nisa (projectes previstos pel Pla Territorial Metropolità) han tras­lladat ara la problemàtica a altres institucions supramunicipals.

Sant Cugat va passar l'examen amb nota. El que fins un quart d'hora abans de l'inici de la Mar­xa Unitària era una incògnita (la participació popular) es va trans­formar en una resposta positiva i ferma. La ciutat va escoltar la cri­da feta per la Plataforma Cívica per la defensa de la Torre Negra i Rodalia (PTN) i va assistir en massa a la concentració. Fonts de l'organització parlen de 4.000 per­sones, la xifra més gran en una mobilització d'aquest tipus des que Sant Cugat viu en democrà­cia. Darrere de la pancarta que obria la Marxa (portada per des­tacats representants de la plata­forma, un nen, una nena i l'actriu santeugatenca Mònica Van Cam­pen), en què es podia llegir el lema central Ni cases ni vials a Torre Ne­gra i rodals, s'hi van aplegar la res­ta de ciutadans: representants de les 81 entitats adherides a la PTN, polítics de tots els partits amb presència al municipi, així com veïns d'altres ciutats (sobretot del Vallès) que es van voler afegir a la festa. Perquè, tal com defineix el portaveu de la PTN, Kristian Her­bolzheimer, "es tracta d'una fes­ta". Diversos grups d'animació van procurar que fos així. La fes­ta va tenir un eix comú: demanar la protecció de Torre Negra com a espai natural. Pancartes amb consignes com Senzillament digues no, Vial sud? Patates amb suco En quedarà res, del Vallès? es van poder veure al llarg de tota la manifes­tació. La Marxa es va iniciar al mo­nestir i seguint els carrers més transitats del centre de la ciutat va arribar al Pi d'en Xandri. Allà es va celebrar Pacte final. Mantenint la filosofia de la convocatòria, par­laments i actuacions van compar­tir escenari.

Presència política

La festa amb música (destaca l'himne de la Torre Negra inter­pretat pel grup Els Llunàtics i la Pruna) i la presència de tots els

L·i pancarta que obria la Marxa la van portar destacats membres de la PTN així com nens i l'actriu santeugatenca Mònica Van Campen. Foto: XAVIER IARR0SA

partits polítics (aquí destaca el con­sens arribat per les sis forces amb representació consistorial) van marcar tota la jornada, i això es va reflectir a l'entarimat situat a l'om­bra del Pi d'en Xandri. Sis repre­sentants dels sis partits polítics van pujar a l'escenari per escoltar com el presentador, Mike Ribal­ta, llegia el que havien consen-suat hores abans. Un text en què es refermen en el "compromís ad­quirit a les passades eleccions mu­nicipals" i que té com a objectiu "defensar el nostre patrimoni cul­tural, la memòria històrica i senti­mental de tots els santeugatencs". Per aquesta raó, C D C , U D C , PSC, PP, IC i ERC van assegurar que "treballaran perquè les fu­tures lleis d'ordenació territorial defineixin la zona de la Torre Ne­gra com a espai protegit". En el vessant polític, aquest consens va restar protagonisme a un as­pecte molt comentat entre els concentrats: l'absència de l'al­calde, Joan Aymerich, que dos dies abans va anunciar que no hi assistiria perquè no estava d'a­cord amb dos punts del decàleg per la defensa de Torre Negra. Malgrat això, dissabte Aymerich va fer una crida a través de Rà­

dio Sant Cugat demanant a la població que hi anés i que ell no ho feia "per tenir un marge de maniobra més gran davant les institucions". La no presència de l'alcalde es va fer extensiva a la resta dels membres de l'equip de govern. En canvi, sí que hi van assistir dirigents de C D C i d 'UDC, així com regidors de l'o­posició. Polítics de fora de Sant Cugat també es van arribar a To­rre Negra: el parlamentari Joan Ridao, d 'ERC, i el regidor dels Verds de l'Ajuntament de Bar­celona, Pep Puig.

Protagonisme de la festa

Tant important com la cohesió política va ser la cohesió social. Si els polítics es van expressar a través d'un document, la socie­tat civil ho va fer amb música, te­atre i poesia. Toni Xuclà i Josep Tero van aportar la reivindicació característica dels cantautors. Els grups teatrals Fila Zero i Tetra-teatre van escenificar de manera ben diferent peces amb argu­ment ecologista. La companyia estable de la Unió va teatralitzar la carta que el cap dels indis sioux va enviar al president dels Estats

Units Pany 1957. En canvi, els segons van parodiar les figures de les administracions i els pro­motors immobiliaris en una ori­ginal peça. En la mateixa línia però sense paraules, la compa­nyia de dansa La Caracol·la va expressar únicament amb el mo­viment el rebuig que produeixen els projectes previstos a Torre Negra. Els parlaments també van tenir a veure amb l'espectacle. L'actriu santeugatenca Sílvia

Munt va llegir un manifest, així com una adhesió d'un centre del País Basc. Les lectures no van acabar aquí. Un nen i una nena van recitar un poema i el mateix Kristian Herbolzheimer va narrar una història fictícia sobre el que podria passar amb Torre Negra i va començar dient: "A la plaça Pi d ' en Xandri, número 5..." La història, va expressar un santeu-gatenc, "que mai hauria de tenir un principi".

RIT

A

RIT

A

^ ^

SE

GU

RE

TAT

INS

C

C.S

. D

E L

'ES

TAT

'64 D

EL

31

-05

-90

S I S T E M E S D E S E G U R E T A T <2s COMPIEMENTS DOMÒTICS1 DE PROTECCIÓ i£ <o

L EM

P

SERVEIS

EM

P

• S is temes segu re ta t • Por tes b l i n d a d e s i cu i rassades

• C a i x e s fo r tes • C l a u s mes t res • V i d e o p o r t e s

• C i r c u i t t a n c a t d e T V • S is temes c o n t r a i c e n d i s

• C o n t r o l s d ' a c c é s • A u t o m a t i s m e s pe r a p o r t e s

• S is temes d ' a l a r m a sense fil ( v ia ràd o )

Av. Alfons Sala, 50. Tel. i Fax 589 1 7 99 Sant Cugat del Vallès

Setmana ELS4CAIYIONS Divendres, 21 de març de 1997

Marxa U n i t à r i a

La mobilització de fa cinc dies no va consistir només a recórrer dos quilò­metres i mig de marxa unitària en de­fensa d'una zona més o menys em­

blemàtica de la ciutat. Van ser dos quilòmetres i mig que marcaven cla­rament el camí que els santcugatencs volen seguir per al futur de Torre Ne­

gra. Una drecera difícil de la qual, tot i estar minada de paranys, ningú no es va desviar. Quatre milers de per­sones van desembocar davant mateix

del Pi d'en Xandri per recordar, so­bretot aJs qui encara no el senten, que el crit de "Defensem Torre Negra" és cada vegada més seriós.

Tot era verd, tot era camp sembrat Cançons i pancartes per a un dia en què es van barrejar festa i reivindicació

C K N I LOZANO

- Sant Cugat -

Quan un somni esdevé rea­litat cl recordem gairebé com una ficció. Però allò de diu­menge no ho era, ficció. La re­alitat, una vegada més, va su­perar tots els pronòstics, i la il·lusió i la t enac i ta t van fe­cundar un dia q u e va servir per delectar tots cinc senti ts . La llum encegadora d 'aquell sol de festa major, la brillantor de la ve rdor s o t m e s a a uns q u a n t s d e s i g n i s a rb i t r a r i s i aquella mescla d'olors, barre­ja de fullaraca, sorra, gespa i fusta, amb el tacte de cen te ­nars de pancartes farcides de missatges con tunden t s , el re­gust dels nervis i del nus a la gola, i el despertar unitari de 4.000 persones amb un únic cr i t q u e feia bu l l i r la s a n g ("Tot això era vinya...").

Un dia memorable que no va decebre cap dels assistents, que van recórrer, alguns per prime­ra vegada i d 'altres com cada setmana (però tots més cons­c i e n t m e n t q u e mai) , els dos quilòmetres i mig més emotius que s'hagin viscut en els últims vint anys a Sant Cugat . Mai ningú no hauria imaginat que fos possible concentrar tant ca­liu en un camí tan curt. Pares, mares, nens i nenes, avis, àvies, gossos, però sobretot joves, al­

guns en bicicleta, d'altres a peu entonant cançons amb la gui­tarra, però tots s'hi van afegir amb en tus iasme , amb el cap amunt i l 'adhesiu en algun lloc ben visible: "Defensem Torre Negra. Collserola. Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra i Rodalia." ("Tot això era blat...")

De fons, els cops dels basto­n e r s i el r e d o b l a m e n t d e l s tambors, i al voltant, metres i metres de dibuixos innocents, provocadors de rialles i de de­sitjós, però, sobretot , proves irrefutables del futur que les generacions venidores volen per a Torre Negra. "Ni cases ni vials per a Torre Negra i ro-dals": amb aquesta sentència i n h e r e n t e n to t m o m e n t a l 'ambient i a les consciències, els marxan t s a r r ibaven , res­pectuosos, davant mateix d'a­quell que des de fa 200 anys respira el diòxid de carboni del mateix pulmó i es mira les coses amb la ironia que s'ad­quireix amb el pas dels anys: el Pi d 'en Xandri , majestuós i ferit, celebrava en un silenci aprovador la mobilització que lluitava per la seva vida i la del seu entorn. ("Tot era verd.. .")

I, emmarca ts en aques t pa­norama immillorable, desenes d'artistes expressaven, davant ma te ix del Pi d ' en Xandr i i cadascú a la seva manera. I'-

Si'lvia Munt va fer un dels parlaments

h o m e n a t g e i el supor t a un dels espais naturals més em­blemàtics del Vallès. I escol­tant-los, centenars de perso­nes que deixant-se seduir per la humita t de la gespa i l 'es­calfor del sol s 'asseien en rot­llanes i es mofaven del futur que uns quants han traçat per a Torre Negra ("Tot era camp sembrat . . .") .

Arribats a primera hora de la

més emotius de la jornada. Foto: X.L.

tarda, la convicció era tan gran que ningú ja no gosava imagi­nar a q u e l l e s 300 h e c t à r e e s d 'una altra manera que com les copsaven ara. I per un matí aquel la instantània es va fer realitat i tothom s'hi va retro­bar un altra vegada. I el futur de Torre Negra, de cop i per un moment, es va aclarir f ' N o trobo Torre Negra , no trobo Torre Negra. . .") .

Una mostra amb 4.000 dibuixos d'una Torre Negra natural^ sense cases ni vials

Tots els dibuixos il·lustraven una zona presidida pel Pi d'en Xandri. Foto: X. L

• F i n a l m e n t , els ob jec t ius marcats es van assolir i va ser possible del imitar el reco­r r e g u t de la gran marxa unitària en defensa de To­rre Negra i rodalia amb un empaperat de luxe. La pla­taforma va aconseguir aple­gar quasi 4.000 dibuixos, la gran majoria elaborats per nens i nenes estudiants de totes les escoles de Sant Cu­gat, però també per col·lec­tius i entitats, que deixaven e n t r e v e u r e les d i f e r e n t s h ipò tes i s q u e els t e r renys reivindicats desperten entre els ciutadans del municipi.

Qua t r e milers d ' i l · lus t ra­cions que feien ev iden t el desig de les futures genera­cions s a n t e u g a t e n q u e s de

preservar la zona i requalifi-car-la, i convertir-la per sem­pre en un espai natural. Al­guns dibuixaven el Pi d 'en Xandr i a m b m a n s i p e u s , d'altres el feien amb el tronc estret com un fil i la copa es­pessa com un núvol, alguns fins i tot li dibuixaven un es­paradrap i amb un sol som­rient per damunt les fulles. I, tanmateix, totes les ver­sions guardaven semblances; en t re aques tes , la pràctica inexistència de cases, i molt menys de vials de comuni­cació, i la preeminència del verd, que ocupava la major part dels dibuixos exposats a la mostra. Una exposició ben il·lustrativa dels desitjós de la ciutat. / G.L.

Cares populars es *midlen'per

Torre Negra • A la mobili tzació de diu­menge hi van ser presents les cares populars, força nombro­ses, que també es van mullar per la preservació de Torre Negra i rodalia. Alguns d'a­quests van participar activa­ment en el desenvolupament de la jornada, oferint actua­cions o llegint manifestos.

L'actriu valldoreixenca Síl­via Munt, que va llegir un es­crit molt emotiu, va qualifi­car la zona reivindicada com a "pulmó físic, espiritual i tra­dicional" dels santcugatencs, i per això va lloar la gran mo­bilització ciutadana. Per la seva banda, l 'actor Ramon Madaula va destacar "la qua­litat de vida" que ofereixen els espais com el de Torre Ne­gra. L'actriu Glòria Rognoni, que també va assistir a la mar­xa, va destacar la implicació dels ciutadans, una opinió que va compartir el cantautor Jo­sep Tero. Així mateix, es van afegir a la marxa unitària l'ac­tor Miquel Cors, el rector de la UAB, Carles Solà, i el co­ordinador de l 'ADENC, Ma­nel Cunill, entre altres. / G.L.

Suport multitudinari

•La plataforma compta ara amb algunes de les adhesions més peculiars des que va néixer fa tres anys i mig. Potser la més representativa d'aquestes és la dels alumnes de primer de l'ins­titut d'ensenyament secundari Elexalde, a Galdacao (Biscaia). Els estudiants de les dues clas­ses d'aquest curs van expres­sar, a través d'un comunicat que va llegir Sílvia Munt, la seva "solidaritat cap al poble de Sant Cugat davant de l'atemptat que ha patit un arbre tan emblemà­tic" com és el Pi d'en Xandri.

També van arribar missatges de suport dels dos artistes sant­cugatencs més internacionals: el violoncel·lista Gerdard Claret i el pintor Josep Grau-Garriga. Així mateix, s'hi van adherir grups ecologistes de Reus, Ba­nyoles i Girona, entre altres po­blacions catalanes. / G.L.

ELS-/CAPÍTONS Divendres. 21 de març de 1997 Setmana

Marxa U n i t à r i a

El consens polític, a PUCI PSC i IC retreuen a Aymerich que no anés a la marxa, i aquest respon que ho va fer per "responsabilitat"

El buscat consens polític que busca la Plataforma Cívica per la Defensa de Torre Negra costarà de trobar. O almenys aquesta és la impressió que queda després del ple del mes de març ce­lebrat dimarts. Al torn de precs i preguntes, Joan Gaya (PSC), Joan Martí Balada (IC) i l'alcalde, Joan Aymerich, es van enfi­lar en un debat que es va centrar en l'absència d'aquest últim a la Marxa Unitària. Gaya i Balada, així com els seus respectius partits a través de dos comunicats, van considerar l'actitud de l'alcalde com a "poc responsable", i Aymerich va atribuir pre­cisament a la "responsabilitat institucional" la seva postura.

JOIRK LLOMISART

- Sant Cugat-

Tot i que diumenge el document signat per les sis forces polítiques amb representació a l'Ajuntament van reflectir un cert consens, la imatge que van donar dimarts va ser ben diferent. Al rerefons ja hi havia dos comunicats (un del PSC' i un altre d'IC) que, amb les ma­teixes paraules, "falta de sensibi­litat", es queixaven de l'absència de l'alcalde. Era previsible, doncs, que en algun moment del ple sor­tís alguna cjüestió referent a aques­ta postura. Va ser en el torn de precs i preguntes quan Gaya (PSC) i Balada (IC) es van adreçar a l'al­calde. Li van dir que la seva absèn­cia "obre incògnites sobre la pos­tura de l'Ajuntament envers la

preservació de Torre Negra". Va ser en aquest moment quan la pa­raula consens va anar d'un cantó a l'altre de la taula de plens. La pri­mera vegada que va sortir va ser a través de Gaya: "Des de diumen­ge no sé si estem en consens, per­què la seva absència va ser signi­ficativa." L'alcalde va exposar les raons per les quals no va anar a la marxa i va subratllar la intenció que té l'administració local de pro­tegir la zona, i va tornar a enviar un missatge clar i rotund: "Que ningú dubti que en aquest Ajun­tament es treballa per la preserva­ció de l'àrea." Va posar com a exemple d'aquest treball la creació de la comissió de seguiment i l'encàrrec d'un estudi referent a les possibilitats juridicotècniques de preservació. Llavors va ser l'al-

Joan Aymerich

"Que ningú ho dubti:

treballarem per

la preservació"

calde qui va advertir el PSC que potser serien ells "els qui trenquen el consens".

Justificació de l'abeència

Tot seguit, Aymerich va expo­sar les raons per les quals cap membre de l'equip de govern va caminar diumenge fins al Pi d'en Xandri. "Com a santeugatenc hi hauria anat, però com a màxim

Joan Gaya

"Uabsència

de ralcalde mostra

poca sensibilitat"

representant de l'Ajuntament ha­via de mantenir-me'n al marge." La raó: "Hi ha punts del decàleg de defensa amb què l'Ajuntament no pot estar d'acord." A més, i com a segon argument, l'alcalde va afegir que "hi ha una major maniobrabilitat de negociació amb altres institucions implica­des si l'Ajuntament no s'adhereix a la manifestació". L'alcalde va afegir, a més, que les relacions en-

Joan Martí Balada

"La postura

de rAjuntament

obre incògnites"

tre la P T N i el consistori són molt bones, i que ja va conversar amb el seu portaveu, Kristian Her­bolzheimer, sobre la posició de no assistir a la concentració. Se­gons l'alcalde, Herbolzheimer "fins i tot va trobar bé que no hi anés". En aquest sentit, el repre­sentant de la P T N subratlla que la trobada era "cívica", i que, per tant, "el paper de les institucions ha de ser força secundari".

D i f u s i ó

Els mitjans de comunicació

també hi eren Lacte aplega premsa, ràdio i televisió comarcal i nacional

ELENA CASTELLARNAI"

La Marxa Unitària en favor de Torre Negra de d iumenge va aconseguir sortir de l'àmbit es­trictament local i va traspassar fron­teres, ja que va cridar l'atenció de mitjans de comunicació nacionals i comarcals. El dia 16 no només hi eren Ràdio Sant Cugat, Els 4 Cantons, Tot Sant Cugat \ TV Sant Cugat, sinó que el Pi d'en Xan­dri, els rodals de Torre Negra i les 4.000 persones que van participar en la concentració també van que­dar plasmats per a la posteritat en altres mitjans de comunicació.

La majoria de les capçaleres con­tenien dilluns cròniques o infor­macions sobre la jornada històrica. La Vanguardia, dins la secció Ciu-

dades, hi va dedicar dilluns passat mitja plana d'informació acom­panyada d'una gran fotografia de l'actriu Sílvia Munt, feta en el mo­ment en què llegia el conte del gegant Valentí al costat del Pi d'en Xandri. La Vanguardia destacava el fet que la unió fa la força i que potser la força de la causa és la que aconsegueix la unió dels esforços, que en aquest cas va quedar cons­tatat amb les 4.000 persones que van sortir al carrer. HAvui no volia ser menys i també va dedicar di­lluns mitja plana de Societat a la Marxa Unitària, recalcant que To­rre Negra destaca pel seu valor ecològic, paisatgístic, històric i na­tural. A El País, a la secció Cata­lunya, apareix el mateix dia una columna explicant els antecedents de la protesta, els projectes d'ur­

banització de l'empresa construc­tora Núnez i Navarro. Per la seva banda, El Periódico treia un petit apunt a la secció Gran Barcelona assenyalant l'absència de l'equip de govern a la manifestació i la protesta corresponent del PSC. I el diari Eco, centrat en Barcelona i la seva àrea d'influència, reflec­tia en portada la gran concentració que cridava contra les agressions que pateix Collserola.

Pel que fa als diaris comarcals, dilluns El9 Nou va dedicar el tema del dia a Torre Negra: portada i dues pàgines on s'explicava la marxa, les cares conegudes pre­sents i la situació de Torre Negra, que es definia com un "pulmó" de Collserola envoltat d'amena­ces. Però dimarts, el Diari de Ter­rassa i el Diari de Sabadell, que di-

La premsa escrita va destacar notablement la Marxa Unitària de Torre Negra

lluns no surten al carrer, encara eren a temps de dir-hi la seva. El Diari de Terrassa oferia mitja pla­na a Sant Cugat i feia una crònica d 'ambient , a més de destacar l'absència de l'alcalde, Joan Ay­merich. El Diari de Sabadell, per contra, només hi va dedicar una columna on resumia en si matei­xa la concentració.

No obstant, també hi eren els mitjans audiovisuals, no menys importants. Catalunya Ràdio va oferir cròniques en directe en

certs moments de la concentra­ció, i TV3 va dedicar dos minuts de l'informatiu del migdia de d iumenge mateix a l 'ambient de la marxa i al portaveu de la Plataforma en Defensa de Tor­ra N e g r a i Rodal ia , Kris t ian Herbolzheimer, que, satisfet per l'èxit de participació, es va ma­nifestar contra les agressions de Torre Negra. Per últim, La 2 de T V E també va destacar en el seu informatiu la gran concen­tració.

MULTI-VAL F

6._ tenis d" ciso de

4.000ï-

MUNTURA i VIDRES PROGRESSIUS CAMPANYA ANIVERSARI!! Lents progressives amb garantia d'adaptació. Per veure-hi bé a Iotes les distàncies.

W Qualsevol graduació en lenls incolores,

O p t i q u e S Salción

Francesc Moragas, 4 • Tel. 675 07 54 - SANT CUGAT DEL VALLÈS Local 152 Centre Comercial SANT CUGAT - Tel. 674 70 60 [ Lenh blanques j \ orgàniques minerals i d ' ab definició'

ESTRENI LES SEVES ULLERES A R A ! !

MUNTURA I VIDRES

Qualsevol graduació en lents incolores, orgàniques o minerals. Per veure-hi be. Lents d'alta definició, sense reflexos i amb la màxima transparència. Estreni les seves ulleres en 1 h. (*) Laboratori propi.

OPTI-VAL

d'M defj

Lents blanques

VAUD FINS al 30/3/97 No aaxmjloble a d'obres ofertes.

VAUD FINS al 30/3/97 Cl Consulti possibilitats

Setmana ELS f GMYTONS Divendres. 21 de marc dt 1997

Marxa U n i t à r i a

Mapa de l'àmbit de la Torre Negra i la rodalia. La zona en qüestió és la puntejada

La Queixalada de la discòrdia La zona comprèn 300 hectàrees d'espai natural

La zona de la Torre Negra, també co- de l'any 1994 la Plataforma Cívica per Can Trabal, i inclou, per tant, el Pi que unirien el Vallès amb Barcelona. neguda com la Queixalada, comprèn la Defensa de la Torre Negra i Roda- d'en Xandri. Aquest indret natural, Per preservar els valors ecològics i 300 hectàrees d'espai natural. Bos- lia. La zona està compresa entre el però, està amenaçat des de l'any 1974 històrics de la zona, la Plataforma llui-cos, camps oberts, rieres i torrents municipi de Sant Cugat i el parc de per possibles construccions d'habi- ta; la darrera acció va ser la Marxa formen aquest àmbit que defensa des Collserola, des de Can Calders fins a tatges, com també de carreteres i vials Unitària de diumenge passat.

Rl'TH BoLI.INGKR

- Sant Cugat -

L'àmbit de la Torre Negra és un espai natural de 300 hectà­rees situat entre els límits del nucli de Sant Cugat i el parc de Collserola. Aquesta zona, més coneguda per la població com la Queixalada, comprèn les ter­res que van des de Can Calders a Can Trabal, i inclou per tant el Pi d'en Xandri, la mateixa Tor­re Negra - q u e dóna el nom a l ' indret- , el (-entre Borja i el Club Natació Sant Cugat.

La Torre Negra presenta una suma de l s valors eco lògics , històrics, paisatgístics i socials, que defensa la Plataforma Cí­vica per la Defensa de la Torre Negra i Rodalia, creada a l'abril de 1994. Aquest espai natural està format per boscos, rieres i zones obertes, com ara camps erms i de conreus. Precisament aquesta diversitat de la zona fa que la Queixalada presenti un gran interès ecològic per dos motius, segons la plataforma. En primer lloc, aquest medi ru­ral acull una gran d ivers i ta t biològica, com ara moltes espè­cies de fauna i flora que no es troben al bosc. I, a més, l'indret fa un paper fonamental en la conservació de la fauna de la resta dels ambients de Collse-rola, ja que hi ha bastants espè­cies del bosc que la utilitzen

per alimentar-se o per fer altres activitats. Totes aquestes ca­racterístiques fan que la /ona tingui un valor estratègic molt important per a l'ecosistema de la serra, ja que no queden al­tres indrets similars tan exten­sos. Les seves 300 hectàrees fan que la Torre Negra con­t ingui un nombre de ve r t e ­brats molt alt, i qualsevol re­d u c c i ó d e l ' e spa i per i l la el manteniment dels seus valors. La xarxa de rieres i torrenteres de la Queixalada t ambé ser­veix com a corredors biològics amb els altres espais naturals del Vallès, ja que aquesta zona connecta la serra de Collsero­la amb les planes ober tes del Vallès, la serra de Galliners i Sant Llorenç de Munt .

Amenaces de la zona

L'àmbit de la Torre Negra està amenaçat des de 1976, quan es va redactar el Pla General Me­tropolità (PGM). Aquest pla es­tablia que la majoria dels ter­renys de la Queixa lada eren urbanitzables i. com a conse­qüènc ia , l ' indre t es va frag­mentar en 250 parcel·les priva­des. Una trentena de persones van comprar aquests terrenys, entre els quals es troba l 'em­presari Josep Lluís Núnez i Na­varro, president del Futbol Club Barcelona. A més, el mateix pla

també establia la construcció de la carretera de cornisa, just en el límit de la /ona amb el parc de Collserola. i un túnel central, vial que connectaria Barcelona amb l'autopista A-7 travessant la vall de Sant Medir. Finalment, aquest plantejament urbanístic es completar ia amb la ronda sud, que enllaçaria l'actual ron­da nord del municipi amb la car­retera de l'Arrabassada, des de la rotonda que es troba prop de l'escola Europa.

Una posterior rectificació de la Generalitat de Catalunya so­bre el PGM Pany 1990 va con­vertir la majoria dels terrenys de Torre Negra com a urbanit­zables no programats. Aquest fet significa que. segons la nor­ma t iva m u n i c i p a l v i g e n t , aquests terrenys només es po­den edificar quan el límit del municipi hi és adjacent, cosa que ara ja es dóna. Amb aques­ta modificació, el propietari Nú­nez i Navarro va presentar un recurs al 'Tribunal Superior de Justícia i al Tribunal Suprem. En la Festa de Tardor de 1993, va començar la campanya de reivindicació per la defensa de l'àmbit de la Torre Negra, sota el lema Torre Negra, zona fores­tal. Arran d'aquesta iniciativa es va formar la Plataforma per a la Defensa de Torre Negra i Ro­dalia, que continua lluitant per aquesta causa.

Una reivindicació amb quatre anys d'història

• FI tret de sortida de la rei­vindicació per a la defensa de Torre Negra i rodalia es va do­nar el novembre de 1993 en la tradicional Festa de Tardor. Sota el lema Torre Negra, zona forestal, les entitats santeuga-tenques van reivindicar la pre­servació d'aquest espai natural. Cinc mesos més tard, va sorgir la Plataforma Cívica per la De­fensa de Torre Negra i Roda­lia, impulsada pels membres del Grup de Natura del Club Muntanyenc Sant Cugat i el grup 3x3. Amb el seu naixe­ment, l'entitat va publicar el manifest Defensem la zona agrí­cola i forestal de Torre Negra i ro­dalia i va començar a recollir les signatures de suport al text.

I na de les seves primeres ac­cions va ser reunir-se amb el exconseller de Medi Ambient de la Generalitat, Albert Vilal­ta, per proposar que la zona s'in­clogués dins del Pla Especial d'Interès Natural (PEIN) de Collserola, però Vilalta va dir que l 'Ajuntament havia de prendre la iniciativa.

Al juny de l'any 1995, la pla­taforma va aconseguir reunir les 10.000 signatures de suport al manifest i més de cinquanta

entitats santeugatenques s'hi van adherir. La majoria dels par­tits polítics també es van sen­sibilitzar amb la reivindicació, i Esquerra Republicana la va po­sar com una de les condicions a Convergència i Unió per for­mar el pacte de govern actual. A més, es van convocar gra­dualment reunions de la co­missió de seguiment, creada per l'Ajuntament i formada per membres dels partits polítics i de la plataforma. A principis d'aquest any, un

dels propietaris dels terrenys. Josep Lluís Núnez i Navarro, va presentar una instància a l'A­juntament per sol·licitar l'ela­boració d'un Pla d'Actuació Ur­banística. Però, l'episodi de la història de la Torre Negra que ha commogut més els santeu-gatencs va ser l'agressió de mort al Pi d'en Xandri el diumenge 2 de febrer. Aquest atemptat va provocar la indignació ciuta­dana i es va organitzar un acte de condemna a la plaça Barce­lona. Els fets d'aquesta llarga història es completen, de mo­ment, amb la Marxa Unitària que es va celebrar diumenge passat, en la qual es van aplegar unes 4.000 persones. / R.B.

ELS4CAIVrONS Divendres, 11 de març de 1997 Setmana

L ' e n q u e s t a

La jornada per defensar Torre Negra ha estat positiva?

- Sant Cugat -

Diumenge 16 de març, les 12 del matí. El camí cap al Pi d'en Xandri es­tava marcat per una infinitat de dibuixos de nens i nenes de Sant Cugat penjats d'una llarga cinta. Els dibuixos expressaven com volien els nens i nenes que fos la Torre Negra i rodalia. Tot anant-hi em vaig trobar un drac ecologista, gegant pacífic, un grup de bastoners, els castellers, els components de Fila Zero, els de Tetrateatre, el grup d'animació Els Llunà­

tics i la Pruna, actors com Sílvia Munt i un llarg etcètera de cares cone­gudes, de grups i d'entitats de Sant Cugat, i sobretot mils i mils de veïns i coneguts. I gent... nens, joves, gent gran, iaios. Hi anaven sols o en grup, amb els amics, amb la colla, amb els gossos. Era gent de tota mena, però amb un sol propòsit: defensar la natura, demanar que un espai na­tural sigui respectat i preservat. Per això. ells, els ciutadans del carrer, van ser els veritables protagonistes de la jornada. / M.S.

ESTKR GALINDO

44 ANYS

COMERCIANT

"Crec que va ser una mostra d'unió i de civisme. Va ser un acte reivindicatiu i un exemple d'unió de la gent defensant un interès comú. Un acte així sem­pre és positiu per al poble."

NATI CATALÀN

40 ANYS

COMERCIANT

"Tots els actes de reivindica­ció són bons si són per una bona causa i es fan de forma solidària i pacífica. És necessa­ri defensar la Torre Negra i ex­pressar el que en pensem els veïns de Sant Cugat."

JORDI MIQUEL

65 ANYS

JUBILAT

"A mi en semble bé tot alio que es faci per defensar la natura. crec que un acte com el del diu­menge expresa la voluntat del poble i no pot ser ingnorat."

MARIBEL MORALES

54 ANYS

COMERCIANT

"Jo sóc una mica pessimista. No crec que la manifestació hagi servit per gaire cosa. Però els mitjans de comunicació li han donat molta importància."

MONTSE FARRAN

47 ANYS

COMERCIANT

"Jo no crec que mai ens donin tot el que es demana, però, si més no, crec que ara es farà d'una forma millor. No edifica­ran tant ni tan lletjament com podrien fer-ho."

MARC LÓPEZ

20 ANYS

DEPENDENT

" N o sé fins a (juin punt pot ser

efectiu, un acte així. Aquests ac­tes són efectius a mitges, i mol­tes vegades no serveixen de res. Però, si més no, ha demostrat al­guna cosa: la voluntat dels veïns de salvar Torre Negra."

VICTÒRIA MÉNDEZ

47 ANYS

COMERCIANT

^Grec que sí que ha servit d'al­guna cosa. La gent hi va anar i va demostrar el que volia de manera pacífica i festiva. Això sempre està bé. El que es fa en­tre tots i pacíficament és posi­tiu."

ALEIX MOLET

18 ANYS

ESTUDIANT

"Sí que crec que és positiu fer un acte reivindicatiu del que pensa el poble. Encara que con­sidero que es prou difícil que es reformi el pla urbanístic."

ANTÒNIA PLA

31 ANYS

DEPENDENTA

"No crec que serveixi de res. Per desgràcia, hi ha massa di­ners pel mig, i quan en una ban­da hi ha la natura i a l'altra els di­ners, malauradament acostumen a guanyar els diners."

ARIADNA SOLERÀS

22 ANY'S

HOSTALERIA Sempre és ba c ue el çvoKle es­

tigui unit en una acció solidà­ria. Qualsevol acte unitari per reivindicar una acció de defen­sa del medi ambient i la natura és sempre positiu."

EIS 4 CANTONS

8 Política Diiendirs, -I <ltimu\ i/r l't'n

P a r t i t per la i n d e p e n d è n c i a

Colom diu a Sant Cugat que sempre parlarà en català al Senat "Vespectacle del debat de les autonomies va ser fastigós"

En un discurs condicionat per l ' incident del

qual va ser protagonista aquell mateix dia, el

líder del Partit per la Independència (PI ) , Àn­

gel Colom, va assegurar que a partir d'ara uti­

litzarà el català en cada intervenció que faci

al Sena t c o m a diputat de l Grup Mix t . Po­

ques hores abans, el president de la cambra

al ta, el popular Juan Ignacio Barrrero, e l va

increpar per haver-se dirigit en català al ple.

"És per coses així", va dir Co lom, "que Ca­

talunya s'ha de sentir incòmoda a l'Estat es­

panyol ."

Jol Rl. Ll.OMBART

- Sant Cugat -

Ya venir de Madrid i on va venir "animat, amb ganes de redoblar els esforços per convèncer la so­cietat catalana que el seu lloc no és a Espanya". Àngel Colom va ser divendres passat a Sant Cugat per presentar la gestora local del PI, que presideix Manel Pardo. Es va centrar en el debat de les autonomies que s'havia celebrat dos dies abans, però especialment va insistir en la discussió que va te­nir amb Barrero. "S'ha demostrat

que en una cambra dita territorial no es respecta el plurilingiiisme de l'Estat." Va ser llavors quan va llançar l'avís: "A partir d'ara, in­tentaré parlar més i amb menys exquisidesa, perquè ensenyar les urpes és l'únic llenguatge que en­tenen en aquells verals." Tampoc es va estar de criticar la presència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, al debat. "Es va as­seure al mateix banc que altres comunitats autònomes de l'alçada de Ceuta o Melilla, que són places militars." Per Colom, Pujol s'ha­via de sentir incòmode al Senat,

"on els presidents de les CA del PP i del PSOE lluitaven a veure qui era més espanyolista; un es­pectacle fastigós".

La independència al segle XXI

El fundador del PI va explicar el seu punt de vista sobre el mo­viment independentista. Colom creu que el segle XXI ha de ser "el de la independència de Ca­talunya", i va assegurar que "hi ha motius per ser optimistes". L'exsecretari general d ' E R C , partit al qual va dedicar molt

Àngel Colom en la conferència que va fer a la Casa de Cultura. Foto: X.L.

poca estona, es va referir a una enquesta recent del CIS, que afirma que un 36,2 per cent de catalans són partidaris de la in­dependència de Catalunya. Amb aquest percentage, va dir Co­lom, "es poden engegar projec­tes polítics que tinguin com a

màxima la llibertat del nostre país". Àngel Colom va dir que el PI vol "ampliar l'espectre po­lític de l ' independentisme per­què està estancat". Per aquest motiu, va subratllar, "calia una formació socialdemòcrata en el sentit més estricte de la paraula".

P o l í t i c a e d u c a t i v a

El ple deixa damunt la taula una moció

relativa a l'ensenyament de religió IC demana que Fassignatura no s'inclogui en el pla d'estudis

Joan fíaludu

JOKRK LLOMBARI

- Sant Cagat -

L'assignatura de religió ha de ser avaluable? L 'Ajuntament de Sant Cugat ha deixat sense resposta, almenys fins al mes d'abril , aquesta pregunta . VA ple haurà de consensuar una moció relativa a l 'ensenyament religiós, ja, que no es va arri­bar a una entesa després que IC presentés un text en contra de l 'actual disseny curricular i que l 'equip de govern en pre­sentés un d 'al ternat iu donant per bo el model català. Inicia­tiva havia presenta t una mo­ció en què es demanava que l 'assignatura de religió deixés de ser obligatòria al territori

A L U M I N I I V IDRE

EXPOSICIÓ I VENDA 01 Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

del ministeri d 'Educació i que a Catalunya (on és competèn­cia de la Generali tat i és opta­tiva) deixés de ser avaluable en cas que es cursés. Contrari a aquest document, l 'equip de govern va redactar una moció alternativa en què insten l'e-xecutiu català a mantenir l'ac­tual marc educatiu amb l'opció d'escollir l 'assignatura.

"El model ca ta là és b o "

La t inen t d 'a lcalde de Ser­veis Personals, Àngels Ponsa, que com a màxima responsa­ble de l ' ensenyamen t va fer de portaveu de l 'equip de go­vern, va afirmar que "cl mo­del de la Generalitat s'està ex­po r t an t a a l t res c o m u n i t a t s au tònomes i per tant és bo". A l'hora de les votacions, però, el grup socialista va proposar que totes dues mocions es dei­xessin damunt la taula per tal d'arribar a un consens. La pro­posta del portaveu del PSC, Àngel Casas, va ser acceptada per unanimitat .

E n s e n y a m e n t

ERC demana a la Generalitat que pressupostí l'ampliació

del Leonardo da Vinci Reclamen que es revisin les inversions

ÀNGELS CASTUERA

- Barcelona/Sant Cugat -

El diputat d 'Esquerra Repu­blicana de Catalunya, Joan Ri-dao, ha presentat dotze propo­sicions no de llei p e r q u è el Parlament de Catalunya insti el govern de la Generalitat a in­cloure en el pressupost d'aquest any les partides necessàries per­què es puguin fer les obres d'al­guns cen t re s previs tos en el mapa escolar. Entre els centres d'ensenyament, hi ha l'adequa­ció de l 'IES Leonardo da Vinci i la substitució de l'institut que hi ha al Centre d'Alt Rendiment (CAR). Les proposicions no de llei demanen que el departa­ment d 'Ensenyament faci les obres de construcció, adequació o substitució de fins a dotze cen­tres d'ensenyament primari i se­cundari del Vallès Occidental.

El grup parlamentari d'Esquer­ra Republicana de Catalunya ha pres aquesta iniciativa en veu­re que a la llista d'inversions que ha fet pública el departament d 'Ensenyament pera les infra-

es t ruc tures educat ives no hi consten totes les inversions pre­vistes en el mapa escolar com a prioritàries. La relació de parti­des per a centres que es faran a través de l'empresa GISA s'afe­geix a l'annex d'inversions per a 1997.

A banda dels dos centres sant-cugatencs, les proposicions no de llei afecten també centres de Barberà, Castellbisbal, Cerda­nyola, Palau de Plegamans, Ma­tadepera, Sabadell, Terrassa i Va­carisses. Joan Ridao ha criticat "la insensibilitat del departa­m e n t d ' E n s e n y a m e n t i l ' in-comr>lkBÉWtiJ^rcompromis<)s adquirit;; amb els municipis afec­tats, especialment perquè la si­tuació actualment és molt precà­ria", i assenyala que en molts casos s'han hagut d'adoptar so­lucions d'emergència: habilitar barracons, dependències anne­xes o altres equipaments mu­nicipals. Ridao en tén que les protestes d'usuaris i ajuntaments han obl igat la G e n e r a l i t a t a adoptar una solució de compro­mís per mantenir Ics inversions.

OS4CANT0NS

Entorn Divendres, SI f/e març de I9V1

U r b a n i s m e

Noves clavegueres a Rius i Taulet i Can Fontanals

La Generalitat cofinançarà les obres amb PAjuntament L'avinguda Rius i Taulet i el sector de Can Fontanals dis­posaran d'una nova xarxa de clavagueres en un període màxim de quatre mesos. L'Ajuntament de Sant Cugat ha adjudicat les obres a l'empresa Ibersade, que començarà a treballar-hi a principis del mes vinent.

AURA COSTA

La reposició del clavegueram es farà en dos trams del mu­nicipi: el que comprèn des del primer garden que hi ha a la carretera de Vallvidrera i fins a la Riera de Can Fontanals , i el que va de la plaça Rafael de Casanoves i fins a la benzine-ra de l 'avinguda Rius i Taulet. L'antiguitat de les c lavegue­res i els tolls que es produïen al final d 'aques tes vies quan plovia ha propiciat la renova­ció de la xarxa.

L'Ajuntament ha adjudicat les obres a l'empresa Ibersade, l'ú­nica que es va presentar al con­curs públic obert ara fa dos me­sos, en una decisió presa en el ple de dimarts passat amb els vots a favor de tots els grups representats al consistori.

Les obres començaran a prin­cipis del mes vinent i el ter­mini d'execució previst és d'un màxim de quatre mesos, per la qual cosa a l 'es t iu ja estaran acabades. A banda de tenir els carrers aixecats, el consistori no preveu cap altra alteració en la vida pública a causa de les obres. El t ienent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha declarat: "S'estudiarà la pos­sibilitat de prohibir aparcar a l 'avinguda Rius i Taule t per­què es pugui mantenir un carril per a cada senti t , malgrat les obres, però, a banda d'això, el trànsit no es veurà afectat de cap altra mode."

Les obres de renovació de les clavegueres les cofinançarà la Genera l i t a t , a t ravés del Pla Únic d 'Obres i Serveis de Ca­talunya (PUOSC), i l'Ajunta­m e n t munic ipa l . L 'aportació

del PUOSC a Sant Cugat serà de 18.392.904 pessetes, que es destinaran a la construcció de l 'eix longitudinal de la xarxa de clavegueram del sector de C a n F o n t a n a l s . Q u a n t a la quant i ta t , aquesta subvenció

l'estancament d'aigües. Foto: A.C.

és la sisena més important de les que el PUOSC ha concedit al Vallès Occidental, on desta­quen l'aportació de 31 milions concedi ts a l 'Ajuntament de Ripollet i altres 31 a l 'Ajunta­ment de Terrassa.

C o n n e x i o n s

Els promotors de Torre Blanca finançaran

l'arranjament del tram final de la rambla del Celler El ple de dimarts passat va aprovar el darrer convent urbanístic

AURA COSTA

- Sant Cugat -

Els promotors de Torre Blan­ca assumiran el cost de les obres d 'arranjament del tram de la rambla del Celler comprès en­tre el carrer Montserrat i el parc de la Pollancreda.

La inversió necessària per ur­

banitzar aquesta àrea puja a 400 milions de pessetes, que eS des­tinaran a l 'adequació de l'espai per convert ir- lo en una gran avinguda, d 'uns cinquanta me­tres d'amplada, i que disposarà de zones enjardinades pel pas­seig de vianants i de carrils bici.

L'adequació d 'aquest tram de la rambla del Celler comple­

menta les obres de construcció del vial de connexió, que ha d 'un i r l ' avinguda San Fran­cesc a m b la mateixa rambla del Celler. Així mateix, amb l ' a r ranjament d ' aques t tram de via queda urbanitzada tota l 'àrea compresa en t re la ca­rretera de Cerdanyola i el ca­rrer de Sant Medir.

El conveni urbanístic va ser aprovat en el ple de d imar ts passat. De fet, però, els promo­tors de la zona i l 'Ajuntament ja havien signat divendres pas­sat el que ha estat el darrer con­veni urbanístic amb relació al vial de connexió. La inversió total de l'arranjament pujarà a 400 milions de pessetes.

Comença el període de prevenció d'incendis

RUTH BOLI.INGKR - Barcelona -

El sol i l 'al ta t e m p e r a t u r a d 'aquests dies ja ens han re­cordat un dels majors perills de l 'estiu: els focs. Precisa­ment dissabte de la setmana passada va entrar en vigor el decret del 7 de març de 1995 que estipula diverses mesu­res de prevenc ió d ' i ncend i s forestals a Catalunya, segons ha fet públic el depar tament d 'Agr i cu l tu ra , R a m a d e r i a i Pesca de la General i tat .

Segons aques t dec re t , des del 14 de març fins al 15 d'oc­tubre queda prohibit fer foc sigui quina sigui la seva fina­litat en tots els t e r renys fo­res ta ls , siguin o no pob la t s d ' e s p è c i e s a rbòr i e s , i en la franja de 500 metres que els envol ta . Així, les urbani tza­cions, abocadors, línies fèrries i e l èc t r iques , e n t r e d ' a l t res són alguns dels punts més pe­rillosos.

Pr inc ipa l s n o r m e s

El decret estipula una sèrie de normes de prevenció d' in­cendis durant aquest període. En primer lloc, queda prohi­bit encendre foc per a qual­sevol t ipus d'activitat: cremar rostolls o fer foc d'esbarjo, ex­ceptuant les zones dest inades a aquesta activitat. Tampoc es pot llençar objectes encesos ni abocar escombraries o dei­x a l l e s v e g e t a l s e n m i g de l bosc. Segons aques t decre t , queda prohibit t ambé llançar coets, globus, focs d'artifici o altres i utilitzar bufadors o si­milars en obres de vies de co­municació que travessin ter­r e n y s f o r e s t a l s . A q u e s t e s mesu re s de p r e v e n c i ó s 'ex­tremaran en el període consi­derat d'alt risc d ' incendi , un termini que va del 15 de juny al 15 de se tembre .

GASOIIÍ Rorts gratuïts

Tel.5807762 > ^ C^-^A .ST^-A . S ^ \ S ^ \

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

EIS 4 CANTONS

10 O i M1ÚÓ

„H— et/dres, 21 de març de 1997

E d i t o r i a l

ELS CAMOVS Setmanari indepcndcnr de Sant Cugat del Valies

^ da SwH CugM. S.L.

Cons*!! d'Administració Ramon ( i r j u i president*

Josep M Cabreti/ i), X J \ íer lornel ls . Pere Ksqucrda

Coordinador Radacclò Jofre l·lombart

Radacclò Mónua Bernalx-, Ruth Hollmgcr. Hiena Castellarnau,

Àngels (iastncra. Vira ( insta. Kduard Jencr, Àlex López, í i cn i l.D/ann, Josep Maria M in i . Rafa Moreno, Pere Pich.

(; | j r j RIMI;, Montse Sant. Marina Valies

Equip Comorcial N u r u Olivé Montse Se se

Con «all Editorial Ramon (irati (president)

Josep \ l . Cahrcnzo (vieepresident) Montserrat Rumbau (vieepresidenta)

I- rantesc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, l'erc Ksquerda. \ a \ i e r Fornells, Knsiian Hertxi lzheimcr,

Rovell Pedr.i. Ramon Pros, Fluís Puig, Kmi l i Refié, Jaume Sahat. Paco Soler, Josep A. Teixidó.

Joan 'lortosa. Joan l'royano Jotre I . lomban (secretari*

Subscripcions I Club dol Subscriptor Nuria ()livé

Fotografia \ a \ ler l.arrosa. Alex (!alsina

Rasponsabla da di—any I maquatadò Kduard Marín

Impraaaio Rotimpres (472)40.05.95

Distribució Mai l ing Vallès S.F. l'cl. 58V.23.71

Dipòsit legal: G1-405-93

Després del 16 de març

Tota mobilització popular té un risc. Diumenge passat, la Plataforma per a la Defensa de Torre Negra i

Rodalia se la jugava. Si no tenia èxit, les seves expectatives de representació ciuta­dana en el debat podien quedar malparades. No fa pas gaire, un col·lectiu enorme d'en­titats rubinenques va organitzar una mani­festació per protestar pels accessos al Sant Cugat Centre Comercial. Van tallar el tràn­sit entre les dues ciutats gairebé una hora, van sortir als mitjans de comunicació... però res més. Ara ja no en sentim a parlar. El pro­blema és que els manifestants no arribaven a setanta, tot i la implicació més o menys encoberta, de l'equip de govern municipal de la ciutat veïna. I "na mobilització mal feta, a vegades, només serveix per desmobilit-zar. Aquest no és el cas, sortosament, de la Marxa Unitària de diumenge passat Hem de felicitar des d'aquí els responsa­

bles de la plataforma per la seva capacitat de connectar amb el teixit ciutadà No és fà­cil mobilizar 4.000 persones a Sant Cugat un diumenge al matí d'un cap de setmana ra­diant que convida a sortir de la ciutat Ho van aconseguir. Aquest era un requisit bà­sic per a un dels grans objectius de la mar­xa: fer-se sentir aquí i, sobretot, fora d'a­quí, a l'altra banda del Tibidabo. Era clau el paper dels mitjans de comunicació, i així ho va entendre la plataforma, que va trobar el suport dels mitjans locals, entre ells

aquest setmanari, per tal de difondre als diaris, ràdios i televisions d'abast nacional que "a Torre Negra i rodals" els santeuga-tencs no hi volem "ni cases, ni vials". De ben segur que en alguns despatxos de Bar­celona (els dels senyors Solans, Serratosa i Núfiez, per exemple) n'han pres nota. D'això es tractava. Però la jornada de diumenge també va te­

nir les seves notes negatives i va obrir alguns interrogants. Per què l'alcalde i tot l'equip de govern no van assistir a Tacte, després d'haver anunciat la seva presència? La pre­gunta es va fer al ple municipal des de les files del PSC i d'IC i la resposta era la ma­teixa que Joan Aymerich donava dissabte passat a alguns mitjans de comunicació. Per l'alcalde, l'equip de govern té unes res­ponsabilitats davant la llei que li impedien assumir alguns punts del decàleg fet pú­blic per la plataforma. Feia referència als drets dels propietaris que des del movi­ment cívic són qüestionats. L'altre argu­ment d'Aymerich era que la seva absència li donava més llibertat d'acció davant les institucions superiors i els propietaris. Que en el fons ("amb el cor", va dir) hi seria, i animava els santeugatencs a participar-hi. Segurament l'absència d'Aymerich va res­tar força a la reivindicació de cara a Barce­lona, però, en canvi, va fer que la platafor­ma i els seus plantejaments tinguessin tot el protagonisme que es mereixien. Tant

per l'alcalde com per la plataforma, el con­sens polític quedava salvat amb la presèn­cia dels sis partits amb representació al con­sistori a la tarima col·locada al costat del ferit Pi d'en Xandri, llegint un text con-sensuat. Ha estat una voluntat de la plata­forma i, fins ara, dels grups municipals man­tenir la unitat d'acció amb els tema de Torre Negra. Serà això possible en el futur? Des­prés del ple de dimarts passat, en tenim els nostres dubtes. Hi ha un problema d'afany de protagonisme. Dos exemples ocorre­guts el dia de la marxa: el PSC va repartir a la premsa un comunicat, tot i haver-se'n consensuat un, on es presentaven quasi més verds que la plataforma i criticaven l'absència de l'alcalde a l'acte. Qui havia de ser el protagonista dilluns als diaris, el PSC o la plataforma? El PSC, evidentment, té tot el dret de crítica que vulgui. Però, no es podia haver esperat a l'endemà, com cor­rectament va fer IC, per fer públics els seus plantejaments? L'altre exemple el va pro­tagonitzar ERC. No és presentable, en una marxa unitària, anar per lliure i fins i tot po­sar problemes a l'organització. ERC té un problema de formes molt greu que està de­teriorant la seva imatge a marxes forçades. La seva actitud de diumenge va ser criti­cable. Això ens porta a una altra pregunta: quin paper han de tenir els partits dins de la plataforma? Què passarà quan arribi la campanya electoral?

El l e c t o r escriu

Cada gos... al sou os

Recentment s'han publicat en els mitjans de comunicació locals opinions alertant de la fragilitat de la nostra democràcia, i a mi m'agradaria expressar la meva opinió contrària. El que passa és el següent: si considerem que una democràcia dóna símptomes de maduresa quan genera per si mateixa mecanismes que velen per la seva integritat, la nostra democràcia ronda la pubertat. Ens queda molt per passar. Però tal vegada un dia, els partits po­lítics, essència del des­envolupament democràtic, seran capaços d'abandonar el cabdillisme i la rigidesa de les estructures en què es troben sub­mergits, i deixaran pas al diàleg intern i a la tolerància de les opi­nions contràries. És a dir, que les càmares fotogràfiques es dotessin de grans angulars, perquè a la foto sortís fins i tot el que es mou, en lloc d'automedicar-se amb

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

grans dosis d'hemoal. Aquell dia en què siguin ca­

paços de democratitzar-se, els haurem d'exigir la segona de les premisses: que es dediquin a fer política, els governs a governar i els opositors a oposar, i que als ciutadans ens deixin decidir. Però aquell costum de preocupar-se més de la casa del veí és pràcti­ca habitual dels nostres polítics. I em remeto als veïns que van interrompre el ple municipal pas­sat. Anem molt amb compte, per­

què quan els polítics acudeixen als ciutadans fora de l'època elec­toral, per norma, és per escudar la seva incompetència. I això és el que passa a la nostra ciutat. Els

partits de l'oposició, incapaços de crear alternatives, porten els veïns al ple perquè cantin les quaranta a l'alcalde. Mentre, els pressupostos es desmoronen i ningú és capaç de posar seny ja que generalitzem i considerem bona la gestió d'Aymerich per­què fa coses pel poble. El que certament m'escanda­

litza és sentir com els dirigents dels partits que "van moure mas­ses" floreixen orgullosament en les seves declaracions. I pitjor en­cara els que s'excusen afirmant que van participar en la mani­festació com a ciutadans i no com a polítics. Perdonin-me, però això és impossible, o millor: això és mentida.

Concloent, com deia el meu avi, que d'aquestes coses la gent del camp en sap molt, cada gos al seu os. I a nosaltres que ens deixin decidir en pau mentre el pèl de la seva democràcia no se'ls con­verteix en barba. / EDUARDO MADRONO (Sant Cugat)

Felicitats, Torra Negra Em considero santcugatenca d'a­dopció, i he après a estimar Sant Cugat a cops de passar-hi moltes hores treballant. Per això, no puc estar-me de felicitar la Plataforma Cívica en defensa de Torre Ne­gra, perquè diumenge van acon­seguir allò que s'havien marcat com aobjectiu: fer entendre a santeugatencs, vallesans i cata-

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r les v o s t r e s p r o p o s t e s ,

p r e g u n t e s , q u e i x e s de tot a l lò que us i n t e r e s s i i a fec t i

589 62 82

EIS4CANTÜi\S

lans que l'espai natural de Torre Negra s'ha de mantenir com està, i que les amenaces que el posen en perill no són només els pro­pietaris dels terrenys, sinó també les administracions públiques, que han projectat foradar la serra de Collserola per enèsima vega­da amb túnels i vials, en nom del progrés. Vull felicitar-los perquè van aconseguir treure al carrer 4.000 santeugatencs convençuts del futur que volen per al muni­cipi. La mobilització de diu­menge és un exemple de la força que té el poble per si mateix quan es tracta de defensar inte­ressos que són comuns a tots. / MARIA ÀNGELS LASIVERA. Sant Cugat

Fe d'errates

La secció local d'IC vol expres­sar el seu desacord respecte al ti­tular de la setmana passada "IC aplaudeix l'alcalde". IC diu que mai no es va dir aquesta frase.

ELS í G W T O N S Divendres, 11 de marc dl 1997 Opinió 11

La l l o t j a

La segona presa de pèl de la Mostra IOSKP CANALS

E n un article irònic publicat el juny passat en aquestes mateixes pàgines, titulat

La Mostra d'Artés una presa de pèl, es parlava de l'art decadent, ex­travagant i provocatiu que en aquells dies es podia veure als claustres del Reial Monestir, i s'hi manifestava la meva ignorància i la de molts coetanis envers les no­ves sensibilitats d'avui que s'ex­pressen a través del fet creatiu, i envers un fet de novetat que de­mana un cert temps fins que el puguem assumir. A Sant Cugat tenim un dels

exemples més clars de l'art com a màxima expressió de l'ésser humà i de la inquietud d'un temps de­terminat, com és el Reial Mones­tir, que va deixar per a la posteri­tat un magnífic exemple d'art arquitectònic i escultòric del se­gle XII. Però, ;es pot considerar normal que després de l'esplendor dels cànons de bellesa clàssica gre­ga sorgeixi, disset segles més tard, un art ple de personatges defor­mats, com és el romànic?, és a dir, Jl'estil que avui es pot veure en el claustre no és art decadent en comparació amb la perfecció es­cultòrica del segle Va .C?

Però són tantes les coses que es diuen aquests dies aquí, que si el

fet artístic encara no s'ha agafat per les banyes, encara menys la ciutat, i això molesta una bona part de la societat i del món polític, que en temes artístics no ho te­nen gens clar. Si el que és art sem­pre és motiu polèmic, més ho és tot el que passa a Sant Cugat avui.

Ferros, fustes i taques estranyes amb el nom de Sant Cugat han fet un recorregut itinerant durant deu mesos per Catalunya i el Prin­cipat d'Andorra, i gràcies al suport privat i d'institucions de sensibi­litats arriscades que creuen en l'art contemporani com a màxima ex­pressió de l'ésser humà, la in­compresa exposició de Sant Cugat s'exhibeix a partir de demà a Pa­lafolls, com a últim indret on dei­xarà la seva nefasta presència, i precisament al Palauet, obra de l'arquitecte Arata Isozaki, creador del Palau de Sant Jordi.

Les petjades i les taques que vam poder veure junt amb les pe­dres mil·lenàries dels claustres, ara es presentaran a Palafolls, un po­ble d'uns 4.000 habitants, als peus del Mediterrani, mar de cultura, ci­vilització i sincretisme. El contin­gut de la mostra no ha variat, ans al contrari, ha seguit aixecant co­mentaris de tot tipus per allà on ha passat, igual que va passar fa uns

mesos a Sant Cugat, i com poden ser objecte de polèmica també avui les exposicions de Peter Gre-enaway a la Fundació Miró o Iss Lisboes de Fernando Pessoa al (Cen­tre de Cultura Contemporània de Barcelona, mostres d'esperit con­temporani, difícils d'encaixar.

Avui en dia encara costa com­prendre la relació d'un dels poe­tes més grans d'aquest segle. Pes-

SantCugatslia

escapat a tot tipus

de control i això

és positiu: mentre uns

defensen les tradicions,

altres parlen en la

llengua del " imperio "

soa, amb les múltiples facetes de­ia ciutat contradictòria i esplèndi­da de Lisboa: pagana, futurista, aristocràtica, religiosa... que per mi té molt a veure amb aquest Sant Cugat, terra d'artistes que es transforma ràpidament en no se sap què, amb un esdevenidor in­

segur però emprès des de l'art, com a magma de somnis.

La nostra ciutat actual no és la que alguns haurien volgut. Per sort, avui Sant Cugat s'ha escapat a tot tipus de control i això és po­sitiu, ja que mentre que uns de­fensen les tradicions, altres par­len amb la llengua de l 'ant ic imperi i altres la consideren una ciutat dins d'una nació. El pi no vol morir i tampoc vol ser olivera i l'olivera no vol deixar de florir en aquesta primavera. Quin tren­caclosques! Avui més que mai, Sant Cugat és un gra de sorra en el gran desert de la humanitat en la història del pensament artístic. Un dels grans canvis d'aquest fi­

nal de mil·lenni és el fet que dins l'espai cibernètic ningú pugni cen­surar ningú i tothom comenci a entendre's d'una forma més global a partir de la diversitat d'identi­tats. Similarment, molts Sant Cu-gats comencen a proliferar, un fet que no deixa de ser positiu, tot i el concepte de ciutat dormitori reg­nant. Quina importància pot te­nir per als cibernètics aquesta ciu­tat si a nosaltres no ens emociona el notable conjunt arquitectònic que és el descurat monestir, ni es coneix l 'esplèndid conjunt es­cultòric i pictòric que conserva, i

no ens entretenim a passejar pels nostres carrers i admirar a la via pública algunes obres d'art prou significatives, com les de Riera i Aragó, Grau Garriga, Pep Codó...?

Qui coneix i valora l'existència de l'Escola Catalana de Tapís, l'Escola Internacional de Pintu­ra Mural Con temporàn ia i la Mostra d'Art Contemporani Ca­talà? Davant d'això no sé per què escric aquest article, ja que la meva ciutat no és una c iu ta t d'art, tot i que un bon grapat d'artistes d'aquí surten en tots els tractats d'art de la segona meitat d'aquest segle.

La Mostra d'Art acaba de complir vint anys d'història, des que a l'any 1977 va ser creada i exposada al claustre del Reial Monestir, dins del Congrés de Cultura Catalana. Des d'aleshores ha estat un reflex fidel de l'art jove de l'últim quart de segle. AI llarg d'aquests vint anys, la mostra ha fet palesa la seva vitalitat, en certa manera provocativa, envers algunes sen­sibilitats més conformistes; pro­vocació, estímul, joventut, crea­tivitat, sensibilitat que no han deixat indiferent ningú, ja que l'art des de sempre ha fet de re­vulsiu i a cops de novetat eixam­pla l'horitzó d'expectatives.

E I S e v e r el T i t o Les v o I t e

Una nova etapa per a Sant Cugat Comerç

L legeixo en aquestes pla­nes que finalment i des­prés de d iverses reu­

nions i molt desencís dels pocs membres del col·lectiu que as­sisteixen a les reunions, ha sor­tit en l'últim moment, o en l'úl­t im minu t de la pròrroga, si parlem en termes futbolístics, un grup de botiguers que no vo­len llençar la tovallola i com a mínim han constituït una junta gestora que pararà l'hemorràgia que ningú sabia com parar. La davallada de socis, el possible sorteig dels càrrecs per falta de voluntaris i l'apatia general vers una associació que darrerament no trobava el seu paper, feien planar el fantasma de la desa­parició de l'entitat, i això la ciu­tat no s'ho pot permetre.

Ha calgut el treball dels pioners de l'associació, o sigui expresi-dents, veus venerables i respec­tades del col·lectiu, com si es trac­tés dels vells de la tribu, per cercar

ESTEVE R O D Ó

en el desencisat grup d'associats una nova generació que revifés un cos que ha estat, sobretot als últims anys, a la UCI. Faran fal­ta moltes transfusions per tornar a l'activitat amb renovades ener-

Ha calgut el treball

dels primers

de Vassociació

perquè aquesta

no desaparegués

gies, però l'esforç val la pena. Aques ta c iu t a t necess i ta un col·lectiu comercial fort i articulat que col·labori, negociï i si convé s'enfronti d 'una manera cons­tructiva a l'administració, i so­bretot que ajudi a dinamitzar un comerç que cada dia més neces­sita noves fórmules d'atracció.

A l'associació, li cal gent de tau­lell, que sàpiga de primera mà quins són els problemes d'obrir cada dia la persiana; que sàpiga què vol dir carrers mullats, ca­laixos eixuts, què representa per al negoci que el client no pugui aparcar o que cal trencar-se les banyes per fer més atractiu el carrer i el barri. L'associació ne­cessita gent que s'arromangui cada dia i que assumeixi que té un pes transcendental a la ciutat, que hi posi 4es hores i la bona cara que faci falta. Professionals que sàpiguen que cal afrontar la regularització d'horaris, la via-nalització del nucli i la dinamit-zació del centre, e t c , etc.

Sant Cugat Comerç necessita persones amb visió de negoci col·lectiu, amb mentalitat ober­ta, positiva i constructiva. Si d'a­questa junta gestora en surt un equip de treball amb aquest es­perit, l'entitat, el col·lectiu i la ciu­tat estaran d'enhorabona.

12 Opinió ELS / C A N T O N S Divendm. 11 de març de 1991

El c a m p a n a r

El cas dels quítxues:

cal una acció immediata

Aq u e s t a és la h i s t ò r i a d ' u n s p o b l e s de l 'A-ma/òn ia E q u a t o r i a n a

que són destrossats per mul­tinacionals petroleres, agroin-dustr ials i fusteres , en com­pl ic i ta t a m b el seu gove rn . Es, per tant , un t ema sabut . conegu t , però s empre dissi­mulat i amagat. Però aquest és t ambé un tema accepta t per molts.

Els líders de l 'Organización de Pueblos Indígenas de Pas­ta/a, A. Vargas i R. Vacacela, van venir al nostre país per ex­plicar-nos la seva situació i per descobrir-nos la part de res­ponsabilitat que tenim en l'a­fer i, per tant, les nostres pos­sibilitats d 'evitar-ho. De fet, els seus test imonis van ser re­collits al llibre Miiiorú/s étni-cas, de l'editorial Integral. To­tes les dades són gairebé cites de la seva entrevista.

La s i tuac ió és clara i alar­mant: 34 companyies petrole­res es r e p a r t e i x e n , pe r ex -p lo t a r - l e s , les t e r r e s on e ls quí txues han viscut des de fa

G R U P BAULA

cen t anys . Les c o m p a n y i e s multinacionals es mouen amb impunitat total per les terres dels quí txues . poden plantar les torres petrolíferes al cos­tat mate ix d 'un poblat , des -

noil, que treballa a les terres dels huaoranís. al nord de Pes-taza, on es tan provocant un au tèn t i c genocidi i e tnoc id i que amenaça d 'anihilar l 'úl­tim poble nòmada de l 'Kqua-

/LLCSl RAC/Ó: Montse Casas. Escola Municipal d'Art

t rueixen el seu medi . conta­minen els rius, els t ransmeten tot t ipus de malalties noves i, fins i tot, tenen equips privats de segure t a t q u e han mata t persones sense que el govern ho impedís . Aquest és el cas de la com­

panyia espanyola Esso-Hispa-

dor: caçadors i recol · lectors , que es tan pat int (com molts altres pobles quítxues) la pèr­dua de tota la seva ident i ta t cultural.

Com aquests, hi ha altres po­bles en perill d ' ex t inc ió . És per això que des de Baula us volem animar a ajudar-los per­

què els seus drets siguin re­coneguts. A. Vargas i R. Vaca­cela ens demanen que escri­guem al govern de l 'Equador demanant que reconegui els drets a la terra d 'aquests po­bles. N'osaltres ens hi adherim i afegim una nova proposta : podem fer boicot a Esso-His-panoil i escriure'ls també a ells per demanar-los que adoptin una act i tud que no a t emp t i contra els drets humans més bàsics.

Segur q u e , si ho fem prou gent, t indrà efecte . I, en tot cas. hem d'evitar que ens facin còmplices d 'aquests genocidis que es cometen per portar-nos a nosal t res les matè r ies pri­meres a m b q u è exe rc im de primer món.

Amb aquest article, els mem­bres de Baula volem encetar un seguit de col · laboracions amb Els 4 C a n t o n s en q u è , mitjançant textos triats, s'afa­vore ix i la r e f l ex ió s o b r e la preocupant situació mundial ac tua l , to t i n t e r p e l · l a n t les nostres consciències.

El bus ca i r e

Antigen RlCKROT

E ls canvis estacionals pro­voquen en alguns indivi­dus certes alteracions en

l'organisme. I això sovint ho cop­sem al nostre entorn quan co­mencem a notar el mullader pro­vocat per les diverses congestions que esclaten a bell raig. Encara no hem pogut esbrinar, però, si aquestes al·lèrgies o susceptibili­tats que es manifesten d'ençà que va ser executat el darrer ple mu­nicipal a la nostra vila, poden in­córrer en simple error genètic o ens hem de referir estrictament a una disfunció orgànica. í és que davant la profusió de missives far­cides d'epítets de tots colors que il·lustren l'afecció de bona part dels ciutadans d'aquesta vila, no podem deixar de mostrar la nos­tra inquietud. L'antigen que s'ha introduït en el cos dels afectats no és letal, però provoca esqui­zofrènia social. I ja es comencen a donar casos de ciutadans que obstinadament s'abandonen al culte de la imatge de sant Ayme­rich mostrant alhora una llastimosa i preocupant desídia envers el pro­pi dèbit conjugal. Altres, en can­vi, es lliuren a imprecar l'ídol amb la deplorable conjura de l'impro­peri. Senyor alcalde, posi remei a tant excés, abandoni'ls, sigui un home lliure.

C o s 0 $ d ' e n S o t

Hi ho 2 milions de recompensa per una pista sobre l'atemptat al pi d'en Xandri...

Jo n'ofereixo 2 més a qui doni pistes de ou» ha perpetrat aquest altre atemptat!

Et p o r x o

Pasqües i ramadans

E ns disposem a celebrar Rams i Pasqua , final de la nostra quaresma.

No fa gaires setmanes, els ma-gribins de Vallès sense Eron-teres celebraven amb la festa del Bairam el final del seu ra­madà. Quina enigmàtica coin­cidència de noms: Rams i Bai­

ram Jo diria, però, que hi ha una

d i f e r è n c i a bàs ica e n t r e les dues celebracions: molts d'ells es prenen el període de deju­ni seriosament; la quaresma, en canvi, sembla haver per­d u t g a i r e b é t o t a v i g è n c i a . Algú deia que , en els últims segles, Occ ident ha reprimit el seu inst int religiós. Mala­m e n t , p e r q u è ja sabem que les repressions acaben tard o d'hora prenent-se la seva ven­jança, i, com deia Raimon Pà-niker, com a conseqüència ens hem convert i t en uns integris-

IOSEP M. IAUMÀ

tes dels nostres privilegis, més perillosos que ningú. A escala local, t robo que és

una l làstima q u e no hi hagi m é s r e l a c i ó e n t t e e l s d o s grups religiosos. Al cap i a la fi, al monestir és fàcil de tec -

Ens hem convertit

en uns integris tes

dels nostres privilegis,

més perillosos

que ningú

tar-hi influències de l'art mu­sulmà: el campanar copia la Giralda (fixeu-vos en els ar­que t s vermells i blancs, com els de la mesqui ta de Còrdo­va) , i la seva M a r e d e D é u (com la de Montserrat) du un

mantell d 'esti l aràbic. Ells paguen de les seves po­

bres bu txaques una mesquita a Rubí . N o és un exemple de fe i de generosi tat magnífic? Sacrifici voluntari que , com el dejuni , està carregat de sen­tit en un món on la immensa majoria de la gen t viu en la misèria.

Es que ixen , però, que a les nostres escoles la seva actitud no és explicada o és vista com a exòtica. Quina opor tuni ta t pedagògica perduda! Quan a la veïna França dic­

ten lleis que fan esgarrifar (cal denunciar haver allotjat a casa un estranger]), jo crec que hau­ríem de fer tots els possibles per bastir ponts de compren­sió, de simpatia, d 'amistat , de d i à l eg , d e co l · l aborac ió , d e convivència e n to ts els sen­tits. Serien els fonaments més sòlids per al futur.

E L S ' / C A I M O N S Dkendrcs, -'/ de nHu( tle 1997 Opinió 13

El c e l o b e r t

Una reivindicació per la qual

cal continuar lluitant PLATAFORMA CÍVICA PER A LA DEFENSA DE TORRE NEGRA I RODALIA

C om a primera valoració de la Marxa Unitària de diumenge passat, 16 de

març, des de la Plataforma Cí­vica destaquem els punts se­güents:

Es van cobrir tots els objec­tius marcats, que eren:

1. Agrupar i canalitzar un sen­timent comú entre els ciutadans de Sant Cugat, i assolir la unitat cívica i política desitjada.

2. Donar a conèixer la diver­sitat d'amenaces: urbanització, vials, equipaments.

3. Fer entendre a la resta del país que la preservació de la rodalia de Torre Negra és vi­tal per a la conservació de la biodiversitat de Collserola i que, a més, pot servir com a model de creixement per a la resta del Vallès (Torre Negra és cosa de tots!).

4. Convidar la Generalitat a afegir-se al procés de protec­ció de la zona.

La convocatòria de la Marxa va tenir una resposta massiva i es va desenvolupar en tot moments en un caire festiu, però mantenint la força rei­vindicativa.

L'èxit de la Marxa ha estat degut a la suma d'uns factors, cadascun dels quals ha tingut un paper importantíssim. A tots ells volem agrair:

-La dedicació d'un munt de gent en els preparatius.

-Les adhesions rebudes a la plataforma (hem passat de cin­quanta a més de vuitanta) i a la Marxa: entitats, personatges famosos, etc.

-La col·laboració del propie­tari dels terrenys, de l'Ajunta­ment, de la policia, de Protec­

ció Civil, de la Creu Roja... -La difusió que ha tingut en

els mitjans de comunicació. Agraïm l'estreta col·laboració dels periodistes i mitjans locals.

La direcció general a" Urbanisme

es continua mostrant molt refractària

a qualsevol modificació

proteccionista

-L'entusiasta resposta dels ciutadans de Sant Cugat i d'al­tres indrets a la convocatòria. Aquesa és la clau de l'èxit, sen­se la qual els punts anteriors no haurien servit de gaire.

Ens hem de felicitar tots mú­tuament. De l'èxit en sortirem beneficiats Sant Cugat, Coll­serola i el Vallès.

Creiem que la Marxa Unità­ria marcarà un abans i un des­prés en el procés de protecció de Torre Negra. Les deman­des cíviques han quedat cla­res i prou ratificades. Confiem que les administracions sabran actuar en conseqüència. La Plataforma Cívica s'ha conso­lidat definitivament com a òr­gan d'expressió de la voluntat dels ciutadans i es pot presen­tar encara amb més força da­vant de les administracions.

És important recordar, un cop més, que el procés de protec­ció encara es presenta llarg i complex, i que des de la pla­taforma cívica encara queda molta tasca per fer. Aviat es

presentaran els primers resul­tats de l'estudi de protecció, i caldrà discutir-los.

El Pla General Metropolità se­gueix vigent i la direcció gene­ral d'Urbanisme es continua mostrant molt refractària a qual­sevol modificació proteccionis­ta. El Pla Territorial Metropo­lità de Barcelona es troba en fase de discussió política i cal una forta pressió ciutadana per mo­dificar l'esborrany actual.

És per això que fem una cri­da als ciutadans a mantenir-se alerta. Confiem en la força cí­vica per modificar les coses, però aquesta força no pot ser puntual, sinó que ha de ser contínua. Estem segurs que la població tornarà a respondre amb el mateix entus iasme sempre que faci falta.

Gràcies, Sant Cugat!

•E I b a / c ó AitU, .

Més enllà del diumenge 16

FRANCESC CARBÓ I SERINANA

C elebro d 'entrada les àmplies iniciatives que aquest diumenge s'han

engegat de diferents àmbits, plataformes i col·lectius per aconseguir la preservació de la zona de Torre Negra i rodalia. El diari ja recull l'èxit de par­ticipació i la resposta de la gent a les propostes engegades. No entraré a anotar el que signifi­ca i el que tots volem, ja que la plataforma mateixa s'ha encar­regat de fer-ho i personalment, com molt conciutadans, m'hi afegeixo. Felicitar la resposta que ha aconseguit la proposta de fer un dibuix del que volen els infants i no tan infants que sigui aquest paratge que desit­gem i esperem que es mantin­gui verge com fins avui. Feia veritablement goig observar la innombrable filera de dibuixos que a doble banda anava des del monestir fins al pi. És a par­tir dels més menuts que, a ban­da d'aconseguir una sensibilit­zació personal, s'ha arribat també a les famílies. Aquests dies he pogut constatar que no tan sols l'atemptat al Pi d'en Xandri, sinó tot el que signifi­

ca la preservació i la protecció de l'entorn ha estat un tema que s'ha parlat a les llars, als esplais, a les escoles o amb les colles d'amics i amigues.

Un dibuix, una marxa, un tre­ball. Però encara penso que podem i cal fer més. No ja

S'ha de tancar el pas

als cotxes pel camí de

Sant Medir i deixar

obert el camí que ve

de la carretera

d'Horta per anar

a Can Borrell

col·lectivament, sinó indivi­dualment. Collserola és molt més que la zona de la Torre Negra i rodalia. Sempre he dit que la serra és

una gran desconeguda per a molts santeugatencs. No sola­ment es tracta d'anar-hi el dia de la Marxa Infantil, sinó que

convido que des del mateix Pi d'en Xandri o de Can Bell, des de Sant Medir o la Salut, es fa­cin curts itineraris familiars per descobrir el paisatge tan nos­tre mediterrani. Puc avançar que des del diari s'està treba­llant en una iniciativa d'itine­raris que a peu o en bici sorti­ran del municipi i serviran per ajudar tothom qui ho desitgi. Per preservar cal conèixer, i si t'acostes una tarda ara que co­mença la primavera a la font de l'Ermetà, al voltant de la torre Cendrera, o per la vall de Can Gordi per citar tres indrets pro­pers, és increïble la quantitat d'ocells que sents, l'olor de les plantes que broten i descobrir com explota la primavera. I és quan fas aquests passejos que encara creus més en la inicia­tiva de la plataforma i de tot el que cal defensar i preservar.

En aquesta línia em permeto anotar o recordar unes propos­tes de les quals ja fa temps que parlem però que no podem perdre de vista. D'entrada cal eliminar la caça en tota la ser­ra. És impensable que al cos­tat de pobles i mitjanes o grans

ciutats es permeti que encara el 1997 hi hagi persones que puguin perseguir la fauna que habita la serra. Quan ens n'a­donem serà massa tard. Un al­tre tema és el control que cal tenir sobre els senglars, i en aquest sentit la Generalitat

Cal eliminar la caça

en tota la serra.

Es impensable que es

permeti que hi hagi

persones que puguin

perseguir la fauna

que rhabita

pren i ha de prendre solucions. Més senzill, penso, és el tan­cament que s'ha der fer al tràn­sit rodat del camí de Sant Me­dir. Cal tancar als cotxes el pas per aquest indret i deixar obert el camí que ve de la carretera d'Horta per anar a Can Borrell. Caldrà tenir sistemes de cara

a la prevenció d'incendis a la zona i solucionar el trànsit d'al­gun pagès que hagi de passar per la zona. Però el que és clar és que molta gent que va a passejar, circular o transitar en bici gaudirà del camí si es tan­ca al trànsit rodat. I ja per aca­bar, el tema del cavalls. Any rere any estan desfent els ca­mins, i sobretot els senders i corriols. No pot ser que la gent aficionada al cavall pugui cir­cular per qualsevol camí. Fins i tot és un tema ja de segure­tat. Suggereixo que s'estudiïn amb les hípiques itineraris concrets i que s'avisi la resta de persones per si no se'ls vo­len trobar.

Es tracta, en definitiva, de fer un Collserola més condi­cionat a les necessitats dels santeugatencs i de les perso­nes que vénen d'arreu. Si vo­lem anar més enllà del que significa la diada de diumen­ge passat, cal començar per aquestes petites iniciatives, perquè amb aquestes senzilles propostes fem més nostra la protecció de l'entorn i, en de­finitiva, de Collserola.

EIS 4 CANTONS

Societat 14 Divendres, 21 de mare de I9V7

E n s e n y a m e n t

La Universitat Lliure farà Infermeria i Odontologia a l'Hospital General

Els cursos començaran el setembre vinent \\\ 1 II Bol . l . lMIKK

- Sant Cugat -

I "Hospital General de Catalu-n\a i I IGC: i, situat a Sant ('ugat, acollna a. partir de setembre les carreres d'Odontologia i Infer­meria de la 1 nixersitat Lliure de ('ai al nina 11 L O . si el consell ailmimstiatm i la comissió de se­guiment de 11 K i( ' presenten la ratificació d aquest projecte. I ,'1 lospital General de Catalunya nu acollirà, però. de moment, tina no\a facultat de medicina, tal com havia proposat la nosa l 'ni-\ersitat. Així ho va aprovar per assentiment el Gonsell Interuni-versitari de (Catalunya dimarts de la setmana passada, quan la Uni­versitat Lliure va presentaré! seu projecte. Aquesta Universitat, que es convertirà en el segon cen­tre privat de Catalunya, és pro­moguda per empresaris catalans agrupats en la Fundació Fami­liar Catalana.

Segons han previst els promo­tors de la Universitat Lliure de Catalunya en el seu projecte, l'I lospital Cïeneral acollirà la nova facultat de Ciències de Salut de la Universitat privada. De mo­

ment. aquest centre només farà les classes d'Infermeria i Odon­tologia. tot i que els promotors de la Universitat continuen inte­ressats a crear la carrera de Me­dicina. Segons ha informat el vi-cerector d'Afers Institucionals de la ULC. Francesc Guillén, ac­tualment la conselleria de Sanitat de la Cíeneralitat ta un estudi so­bre l'Hospital General per ava­luar-ne les mancances. "Fs man­té la intenció de fer-hi Medicina", assegura Guillén. Per part de l'­hospital, "nosaltres estem inte­ressats a acollir una facultat de Medicina; sempre hi hem estat", afirma Pere Narbona, president de l 'HGC. Aquest fet donaria "prestigi i força" a l'hospital, se­gons Narbona.

Per fer les classes d'Odontologia i Infermeria, l 'HGC cediria a la Universitat la planta interfase, en la qual s'hauran de fer algunes reformes per crear les aules, la bi­blioteca, els seminaris, els labo­ratoris d'investigació i informàti­ca, la clínica d'odontologia i els despatxos de professors i d'ad­ministració de la Universitat. La capacitat d'assistència del curs d'Odontologia serà d'uns vuitanta

l'.HCC' haurà dt fti ietomie\ per acollir alumnes i a Infermeria, d'uns sei­xanta. Pel que fa a la carrera de Medicina, estava previst que aco­llís cinquanta alumnes.

Del total de quinze titulacions que proposava la ULC, de les quals estava previst posar-ne en marxa inicialment deu, el Con­sell Interuniversitari en va re­butjar dues per incomplir els re­quisits. Ks tracta de les carreres de Medicina a l'Hospital Gene­ral i l'Escola d'Enginyeria Tèc­nica en I n d ú s t r i e s Agroali-mentàries a Tortosa. El consell

les caneres. Foto: ÀI.F.XCALS/.XA també es va mostrar contrari a la utilització del nom de "Lliure" per a la nova Universitat. Però Guillén va afirmar que per part de la Universitat continuen amb la intenció de mantenir aquesta pa­raula en la seva denominació. Un cop superats els darrers trà­

mits administratius, el consell de la U L C enviarà el seu pro­jecte definitiu al govern català per ser aprovat al Parlament. El text també haurà de rebre el vis-tiplau del Consell d'Universi­tats de l'Estat.

E n s e n y a m e n t

CAPA <Je Pescola Collserola està

il·lusionada pel projecte del nou edifici E fs pares esperen ara la resposta de FAjuntament

CLARA ROIG

L'Associació de Pares i Alum­nes de l'escola Collserola ha va­lorat positivament el projecte del nou edifici de serveis i secundà­ria del centre. Així mateix, ha ad­mirat la posició de l'Ajuntament envers el tema. Els pares, però, van fer puntualitzacions funcio­

nals al projecte realitzat per l'ar­quitecte Víctor Rahola. Segons Joan Carrasco, president de l'As­sociació de Pares de l 'escola Collserola, "tot i que el projecte segueix les normes quant a me­sures, proposem fer canvis que són funcionals i creiem que mi­lloraran l'edifici". Entre altres punts, els pares consideren que amb el nou projecte el pati de

l'escola queda petit i hi ha una falta de dutxes i piques a tot l'e­difici. L'Associació de Pares de l'escola (Collserola ja ha presentat el projecte, amb les correspo­nents puntualitzacions, a l'equip de govern municipial. Ara només falta esperar una resposta del con­sistori per poder presentar el pro­jecte a la conselleria d'Ensenya­ment.

Detinguts tres delinqüents locals

Ai'RA COSTA

- Sant Cugat -

Joan Carrasco, president de l'APA

La policia judicial de Sant Cu­gat va detenir la setmana passa­da dos presumptes delinqüents buscats, l'un. des de principis de mes, i l'altre, des de finals de l'any passat. Fs tracta de Jorge Anselmo O.P., acusar de robaro-ri amb intimidació a l 'entitat bancària de la Floresta i d'intent de robatori en una sucursal de la mateixa entitat emplaçada a Valldoreix. Anselmo també era buscat per dos robatoris amb torça, comesos contra un do­micili i contra un establiment comercial. L'altre detingut és Francisco Manuel Y.B.. a qui s'imputa el robatori d'una bossa amb intimidació i el robatori i ús d'un automòbil.

Un cop detingut, Jorge Ansel­mo va confessar que el 2 d'aquest mes va sostreure la bossa a una dona intimidant-la amb una des­tral i que després va fugir del lloc dels fets amb un cotxe robat, que va resultar ser de la seva mare. Gràcies al reconeixement de l'au-toria dels fets, la policia ha pogut recuperar les pertinences de l'a­gredida. Aquest no és el cas, però, de Francisco Manuel V B., que es troba esperant el judici després de negar-se a reconèixer els fets que se li atribueixen. L'home, de 33 anys i veí de la Floresta, haurà d'encarar l'acusació d'haver sos­tret una quantitat de 2,5 milions de pessetes a una banc de la Flo­resta el desembre passat i d'ha­ver intentat atracar-ne un altre el gener d'enguany.

Aquestes dues detencions es completen amb la d'Atilano Ro­drigo C.A., un ciutadà de l 'E­quador que es trobava a Espa­nya en situació il·legal i a qui s'acusa d'estafa a la companyia telefònica. El presumpte delin­qüent va ser detingut també la setmana passada a Manresa a instàncies de la policia de Sant Cugat, que el buscava des del setembre passat.

Tots tres detinguts han passat ja a disposició judicial.

El Pa de Cada Dia

ara també a la Ctra. de Cerdanyola, 6

Tel. 674 12 71

FORN • GRANJA • DEGUSTACIÓ

Pa i Pastes cuites cada dia Obert diumenges '

no tanquem al migdia

Amb la garantia de

VALLÈS PA, S.A.

ELS4CANIWB Divendres, 21 de març de 1997 Societat 15

S o l i d a r i t a t

Les corals de Sant Cugat actuen per ajudar camperols del Brasil

Mans Unides recull 200.000 pessetes al monestir À N G E L S C A S T U E R A

- Sant Cugat -

Unes 300 persones van assis­tir dissabte a la nit al concert mú l t i p l e que les nou corals santeugatenques van oferir al monestir en benefici de Mans U n i d e s . Els con jun t s corals van cantar un repertori variat a m b p o q u e s p e c e s , pe r no allargar gaire l 'actuació. Tot i així, era inevitable que cl re­cital acabés tard. Kl públic va gaudir amb Ics cançons dels novi conjunts corals, que sem­pre participen amb molta il·lu­sió en aquest concert, "perquè és per una bona causa i per­què així tenen l'oportunitat de trobar-se", segons Maria Àn­gels H u g u e t , p r e s i d e n t a de Mans Un ides a Sant Cuga t .

Els diners que s'han recollit amb el concert de dissabte s'a­fegiran als més de dos milions i mig de pessetes que la secció local de Mans Unides ha re­captat a la diòcesi de Sant Cu­gat. Els dies 8 i 9 de març es va fer una recollida a les parrò­quies i una encesa d 'espelmes

/ 'ii moment de l'actuació d'una a la plaça dels Quatre Cantons. T a m b é es va celebrar un so­par benèf ic al C e n t r e Borja amb una subhasta d 'objectes . Els d iners recoll i ts serviran per formar els camperols del Mato Grosso, que per la seva escassa preparatció es veuen obligats a emigrar a les ciutats,

de les corals. FotoiX. l.ARRO.SA

despoblant així les /.ones ru­rals del Brasil. Mans Unides col·labora en aquest projecte amb l'associació humanitària Terra Viva, una entitat d'Lina de les pet i tes viles afectades. El programa de formació està pressupostat en cinc milions de pessetes .

Lleure

L'esplai Sarau celebra

el desè aniversari amb una exposició Els monitors van sorprendre els nens amb una festa dissabte

ÀNGELS CASTUERA

- Sant Cugat -

Els nens de l'esplai Sarau van quedar ben sorpresos dissabte a la tarda en veure que, en ple mes de març, els Reis d'Orient arribaven a la plaça de Barce­lona i els oferien molts regals. Els monitors de l 'esplai van voler sorprendre així els nois que durant deu anys han pas­sat pe r a q u e s t a e n t i t a t de l C l u b M u n t a n y e n c . L 'espla i celebra aques t s dies els deu p r i m e r s anys d e f u n c i o n a ­ment, i a banda de la festa que va fer dissabte, amb un bere­nar per a t o t s e ls n e n s , e l s membres del col·lectiu lúdic han inaugurat una exposició amb la història de l 'ent i ta t a la Casa de Cul tura . Aques ta mostra s'hi podrà veure fins al 18 d'abril.

Els Reis d 'Orient van repar­tir regals per als prop de cent nens que en tot aquest t emps han passat per l'esplai. Ara, els més grans han format el seu propi grup, però la resta han anat passant per les diferents

Els monitors van convidar els nens i els pares a berenar. Foto: X. LA RROSA

categories que formen l'esplai. l'esplai Sarau ha crescut molt Segons Bibiana Fuer tes , una de les monitores, "la festa ha estat un èxit perquè els nens han quedat molt sorpresos i de s egu ida s ' han posa t a j uga r a m b els regals" . E n aques t s d e u anys d e f u n c i o n a m e n t ,

en part icipació i "I e m p e n t a de pares, monitors i nens ha converti t el Sarau en l'esplai que és" , segons Fuer tes . En aquests deu anys, l'objectiu ha estat divertir, formar i en t re ­tenir els nens santeugatencs.

TÚNELS DE VALLVIDRERA

Aquest any, abaixem els preus un 15% durant les hores i dies vall, congelem les tarifes d'hores punta durant els dos anys vinents i, a més, li oferim tota mena de des­comptes especials perquè vostè triï el que més l'interessi. Ara, i durant tot l'any, passar pels Túnels de Vallvidrera surt més a compte.

Hores Punta: Laborables de 7.30 a 10.30 i de 17.00 a 21.00

Hores Vall: Resta d'hores en dies laborables

Dies V a l l : Dissabtes, diumenges i festius

~ s Túnels de Vallvidrera

Tabasai

16 Societat ELS-í CANTONS Divendres. 21 de me/re de 19V7

E d u c a c i ó v i a l

I H policia lo, i/I dirigeix un nen u la campanya ilel 95. foto: ELS 4 CANTONS

Parc mòbil per a nens JnsKi' MARIA M I R O

- Sant Cugat -

Més de 400 nens de vuit es­coles de primària de Sant Cu­gat \an participar la setmana passada en el parc mòbil dins els programa d 'educació vià­ria que organitzen conjunta­ment l'àrea d ' F n s c n y a m e n t i Serveis Personals de l'Ajunta­ment amb Seguretat (Ciutada­na. Aquesta activitat, destina­da als a lumnes de .Sè d KCB, es \ a fer per sisè any al muni­cipi. FI parc mòbil va consis­tir en unes classes pràctiques en un parc de karts instal·lat

entre els carrers Dos de Maig i (lèsar Martinell -al costat del camp de futbol-, Fa finalitat de l p r o g r a m a , q u e va co ­mençar amb Ics classes teòri­ques a l 'octubre, és ensenyar a l 'alumnat el seu paper com a vianants, conductors o passat­gers de vehic les . Fn aques t sentit , la t inent d 'alcalde i re­gidora de Serveis Personals de l 'Ajuntament , Àngels Ponsa, valora de forma positiva el pro­grama, ja que "l 'educació vià­ria no deixa de ser un dels ei­xos transversals del currículum de primària i val la pena do­nar-li la importància que té" .

En el circuit motori tzat els a lumnes van poder posar a la pràctica les explicacions tpie un policia local els havia do­nat en les classes teòriques. Al parc mòbil, un monitor de la prefectura provincial de tràn­sit es va encarregar de super-visar l 'activitat dels a lumnes. El màxim responsable tècnic de la policia local, Àngel Pas­tor, considera que "aquesta és la p a r t m é s e s p e r a d a p e l s nens, ja que tenen el primer con tac te amb un vehicle de tracció mecànica. A més, hi ha un acostament ent re el poli­cia i l ' infant".

C a s t e I I e r s

f.l conferenciant amb el seu llibn lo- \l I VC1/..S/.V.1

El Vendrell casteller MARINA VALI.KS

- Sant Cugat -

Bis castellers de Sant Cugat van organitzar dijous passat una con­ferència per parlar sobre la in­fluència del Vendrell en l'expan-. sió del fet casteller. La xerrada va anar a càrrec de l'historiador Pere Ferrando i Romeu, natural del Vendrell i veí de Vilafranca. Fer­rando és autor del llibre Presència castellera al Vendrell 1926-1936 i coautor de IJI renaixença castellera al Xenelrell 1926-1936.

Al llarg de la conferència, que va tenir lloc a la (Casa de Cultura de Sant (lugat. Ferrando va par­

lar dels temes tractats als seus lli­bres. Va destacar el fet que l'any 1926 va començar la primera co­lla castellera local al Vendrell. Des de la seva fundació fins que va començar la Guerra Civil, l'any 19.16, es van formar dues colles més en aquesta població tarrago­nina. En total hi havia tres colles castelleres en un petit poble que aleshores només tenia 4.000 ha­bitants. "Mig poble era casteller. Hi havia molt caliu casteller", as­segura Pere Ferrando. L'histo­riador va aprofitar la xerrada per animar la colla santeugatenca per­què continués amb la gamma de castells de set.

Com si fos de tota la vida

la xocolata... -ffvffw

•Is •ntr ·pans.. . f%s.fÍK

• I cafè... * H * H

lot pasta*... <f#vf>K

oi tuls... * K # H

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

II PI. Barcelona i! Tel. 675 52 46

• HiK ísrm Tota una t r a d i c i ó

De dilluns a divendres

MENÚ DIARI

1.100 ptes.

•

Dissabtes i diumenges

MENÚ

2.000 ptes.

•

Descobreix el

PICA PICA del MESÓN

de la nostra carta

PI. Octavià, 5 Tel. 67410 4 7 / 5 8 9 27 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

HS4CANIONS Divtndns, 21 de maridi 1997 Societat 17

G e n t g r a n

El Racó de l'Amistat es va constituir fa tot just un any en un acte molt com unegut. Foto: ELS 4 CANTONS

Primer aniversari d'El Racó de P Amistat de les Planes

Els socis del casal de la gent gran de les Planes, El Racó de l'Amistat, van celebrar dissabte a la tarda el primer aniversari de l'entitat, que va signar els esta­tuts de constitució el gener de 19%. Els avis van participar molt activament en l'organització de la festa, i també molts veïns del districte van voler compartir amb la gent gran aquesta trobada. La reunió va començar a les cinc de la tarda amb una actuació musi­cal. Després, moltes voluntàries

del col·lectiu van perdre la ver­gonya i van sortir a l'escenari per explicar històries, cantar i actuar. Els tangos, els cupiés, els bole­ros, les copies i fins i tot alguna peça clàssica de la cançó fran­cesa van sonar en les veus vo-luntarioses de les àvies de les Planes. Els socis d'El Racó de l'Amis­

tat van tenir el detall d'oferir als dos principals impulsors, el ma­trimoni format per Enrique Centeno i Antònia Mohíno, de regalar-los un díptic amb una de­dicatòria i la signatura de moltes

sòcies. Per a Antònia Mohíno, "El Racó de l'Amistat és una ve­ritable família, que ha aconse­guit que els avis de les Planes tinguin el temps ocupat i s'ho passin bé". En aquest primer any de funcionament, els socis ja han viatjat a Lourdes, Saragossa, Fi­gueres i Rupit, i no s'han perdut cap celebració interessant: Car­nestoltes, Sant Jordi o Sant Joan en són alguns exemples. Tenen un record especial de la repre­sentació del pessebre vivent que van fer per Nadal, perquè tots hi van posar molta il·lusió. / A.C.

Alumnes amb necessitats

educatives específiques ESCOLA BRKSSOL ML NICIPAI. EL Nm

L'escola bressol és el pri­mer ambient on les cria-tures comencen una

nova exploració fora del món fa­miliar. Com a objectiu basc, a l'escola bressol El Niu prete­nem donar respostes educati­ves pròpies d'aquest període de la vida i ajudar al ple desenvo­lupament de cada infant. L'es­cola bressol El Niu és un espai reduït on hi ha una gran inte­racció entre els adults i els in­fants i on la relació amb les fa­mílies és diària. Aquest fet va creant uns vincles molt forts i, per tant, les criatures troben un ambient agradable, uns adults acollidors, uns espais adequats a les seves necessitats i un grup estable de nens i nenes que fa­ciliten aquesta interrelació. To­tes aquestes característiques fan possible una atenció molt indi­vidualitzada dels infants, un se­guiment i una intervenció diària. A partir d'aquí, l'observació i la formació constant són les eines de les educadores per detectar les necessitats educatives de cada infant. A la nostra escola intentem motivaren els infants el desig de conèixer i de comu­nicar-se, oferint confiança i se­

guretat tant als nens i nenes com a les seves famílies. Els lligams afectius que es creen a la nostra escola entre tots els membres de la seva comunitat facilitien un ambient favorable per fer un bon treball d'integració. A l'es­cola ens aniben infants amb ne­cessitats educatives específiques ja diagnosticades tant per la via de serveis socials com per via de servei de detecció, atenció, prevenció i suport de la infància (DAPSI) o per via directament familiar. Creiem que l'escola ha d'assumir dues grans funcions: detectar les necesitats educati­ves específiques i integrar les criatures amb aquestes necesi­tats. Dues funcions diferents però complementàries. Per fer una bona tasca d'integració, l'es­cola bressol ha de tenir un alt nivell de qualitat pedagògica i unes condicions d'espai, mate­rial, suport i assessorament ade­quades. Queden molts punts per aprofundir en aquest tema, però no voldríem acabar sense remarcar que la gran majoria d'experiències d'integració que hem viscut han representat un gran enriquiment per a tota la comunitat de l'escola.

Cirurgia • DR. ïsrmAMXZtJefús

2n,A<. SanlGwgrt,

Consull. Centre Mèdic •ceNTfteMto»csA8*r irtsmfi, laserferèpia. d SattfagoRtfifíwi

Dietètica-Nutrkió • MftfBARIUSSOtfift

1t 2a. SaMCtt^.

m&sm gtpvtst, tfeSftea. Wtyt», * metmïdltx», tatmaxmtogn&m. «r&Kfe»*ltad*t2*, 1» pit sort Cugat

*m*tntm*m iitt „ '

ara. Aw>a R. Qwd» *S». «wwtos* ^sna·DíS.UamGBfcía CpmvlM» $iSM TfeíïfÈt·ao*.- A*t %•¥*• Manca, 2-8,** pfenta, «wp. 9-9, O&tWJ SwaCu9at.gaB>4337··&)9435tt

Fisioteràpia • SORA ROMA RJSRÉ Rsio»rapf«.A!ra>Éi»ocfasa(ii«í(9Rí*iïAi* 8a.<yvaM3.sawcu9at.'»6?44872

Metge capçalera *J.R.ESOU8WSLCAU$$À Stóiatrta.Av.Tï>ttefeSa?>(a,2-« As». «oS. ^ .Mwt» .S<W», t t«« j í

• fe «ONTSEfWWT GAfWQA

mmmm V _ ' * •

Odontologia

• CSÜGBÇ*! ,;..:,

,iiiiiiiii»n»Miinimifiiüi»i'»imiiii'i'niii\»»i'im»»ii

.Or. 1*1*6,2». &«*C<jait

•mcARLassosserr i

aw*.íw*fe*»«*>a&, 1*3». SsotCugst

3§x-i

mm*.». mmzmmA Ofeses d«ísí. OI a 9 - 1 3 * 116-aííí

Oftalmologia

<*ÍSto«i&S«nl«,Mait», Í6.8BS Cagat

Otorinolaringóleg

»éÍ,'ft6RRAJ*FEHHA»mÀ

li*!*

Pedagogia-Logopèdia

Pediatria

HÉJÏPsfc

mà ?$tt«*wfe 20, irat S*«o«si

*r

AgftjfiMUT MEDffïAT A«. ÏSrttóBrtyel,

# 5 « 3 1 t 3

•WLAR it A*. Ta-

» g r 4 S 7 » » 5 B » 3 S 4 « ^

•*mm**m-*tM

Podologia • JOSEP M.í*^IXEO<afe;. Mafaftfas tm psu. orta^s.jjlíapw tn-fc^ètfqua^p^afcraas, tíftipdelpau. Mpn»aaaw9nít. -£

Psicologia « CENTRE DE

ta parts. Ment,

«6?43«73

• CÀftMÉSlAí Ps(c«tegi&, pfow*f(«!s <r«Mé«wMii «. Vida, 4>r, tf Ja. SentÇugaà « 5 8 9 1 2 1 5

Rstcatogia, p*}t»atóa, 0r.esa8te,5>2n.3ft.S«#

• l»,A«ÏÒWA DOSAftEÍcofasia Mora, <,SaniCt^ít -. » S « 9 4 3 4 4 . « » «

• C«A,PAl-©«»

Mwagas, 25^?,2n la,3a#Cw9at 1X674 36 5 3 - 4 1 # « *

Pulmó i cot • Or. JOAN VAU.QSftSM& COMBAS PuiíwJtcor MaM36, Zïi dantOia» * 8 ? 4 < K I »

Tocoginecologia-Obstetr

«or. JUAN JOSÉ a<M<eï! CABfiZA Otewsíctó i gfnacctófli». * * » «««*»•

guda8.pSBM«cMo«9a4,2S^7(1fgíi,

momà' • -,

F(»«o(!<ïM(Wi(9«;a5-2?, 1í 2».

Av,C«*|!l^>px<rí>a.aaF*C«9aÍ -'

f>*6m*-<mnm

man<)p«^,'»w<**»í,lt'í»t»eiBc|*)tïi"

« 6 7 4 « f t t i

aiNICA PARC CENTRAL

OOÓNTO;ESTOMATOLOC[A

Doctor Thierry Hascoet Medico francès

Col. 2986

ODONTOLOGIA GENERAL CIRUGÍA

PRÒTESIS ESTÈTICA

• De lunes a viernes'.

de 10 a 14 h y de 16 a 20 h

Telf.: 589 59 42 Urg. 929 39 48 76

c/Joan Miró, 16 SANT CUGAT DEL VALLÉS

ortspéeüfcASCPHitóasti;

mtAtommfo

<ntfan«a<24 ï l · iaSWI <!*(«. ? 1 ' «•S6S 1*88 , . v J

*t »n H i iiimiHiiffim

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BLANCA Av. Torre Blanca, 2 - 8, 3r B 08190 Sar.1 Cugat del Vallès

(Barcelona)

fel. 589 37 87 Fax589 35 18

18 Societat E 1 S / C A N T O N S Divendres, 11 de marc de 1991

V a c a n c e s

Londres i París , dest inacions preferides dels santcugatencs Els balnearis també tenen molta demanda

La tradic ió assenyala les estacions d'esquí com a dest inacions preferides per Setma­na Santa. Enguany, però, l'arribada del bon temps ha desplaçat els santcugatencs cap a

altres punts que s'allunyen ben poc del t i -pisme: París, Londres, Praga o les Balears continuen sent els més demanats. Els que es­tan a l 'últ ima, però, van als balnearis.

Ai'UA COSTA

- Sant Cugat -

Amb l'arribada de les vacances de Setmana Santa, les agències comencen de nou l 'act ivi tat frenètica i els seus clients, tam­bé. Tràmits, reserves, trucades i bitllets per part de les unes, i nervis i la baixada de maletes de l'armari per treure'ls la pols per part dels altres, són el pre­ludi ilels quatre dies festius que enceten enguany l'abril.

Les destinacions més dema­nades a Sant Cugat són Lon­dres, París i Praga; "tot i així,

aquest any tenen molt èxit els ba lnea r i s , ja q u e mol t s han llançat ofertes amb tractaments de bellesa i salut gratuïts", ha assegurat Reyes Lepp, agent de l'agència de viatges l ssia Tours. Al territori nacional, però, tam­

poc li falten adeptes i el sol dels darrers dies ha fet decidir molts ciutadans a llogar apartaments a la costa i a les illes Balears. Sa­lou, Tossa de Mar o Platja d'A­ro continuen sent les grans pre­ferides. HI punt d'exotisme el marca el Marroc, "que s'està consolidant com una destinació molt sol·licitada entre els sant­

cugatencs". ha dit Hva Rueda, de Viatges Huroclot.

HI preu d'un viatge de quatre dies. que inclogui avió,, des­plaçaments i hotel en règim d'a­llotjament i esmorzar oscil·la entr Ics 60.000 i les 80.000 pessetes per a les principals capitals eu­ropees. Llogar un apartament per a quatre persones a la Costa Brava pot costar al voltant de 20.000 pessetes, i viatges més sofisticats, com ara a les illes Maur ic i , ja pugen fins a les 200.000. Ofertes per a tots els gustos, perquè, de fet, del que es tracta és d'anar de vacances. 1 / , (K Miim iigfittiuija liatijtt la seva reserva. Foto: Al.EX C.AI.SISA

ÀngelMoreno rebent el premi. Foto: XAVIER I.ARR0SA

EIS CANTONS horari d'atenció

al públic m a t i n s : i >i, , i n,

. i . i l i l l i i n - ;i i l i v C I K I I I ' -

tardes: ,i, n,;. 201,.

Les balladores de la penya de Radia van ser molt aplaudides. Foto: XAVIER LARROSA

El CPA distingeix un madrileny com a Andalús adoptiu al Potaje Pepito

,1. 171. ;. 2 1- i l i i n a i l - i

ANGKI.S C A S Ï T K R A

- Sant Cugat -

Àngel Moreno és un madri­leny que des de dissabte a la tarda té la distinció d'Andalús adoptiu que el Centre Popular Andalús de Sant Cugat atorga des de fa tres anys. Moreno va rebre el seu guardó després del tradicional Potaje Pepito, que l 'ent i tat celebra sempre pels volts de Sant Josep. Kls cigrons, un llegum que el poble andalús va utilitzar sovint per alimen­tar-se en temps de restriccions. és l ' ingredient principal d'a­quest plat, que les dones del CPA comencen a preparar de bon matí. Després d'haver gau­

dit amb les excel·lències gas­tronòmiques, el nom d'Àngel Moreno va sonar com el d'An­dalús adopt iu , una dis t inció que el va sorprendre molt.

Gabriel Ruiz, pres ident del C e n t r e Popular Anda lús , va destacar que Moreno no s'havia pogut emocionar en rebre el premi. "Mai no hauria imagi­nat que això ho portéssiu tan d'amagat", li va dir l 'Andalús adoptiu d'enguany.

Aquest premi s'atorga al CPA des de fa tres anys a un soci de l'entitat que, tot i no ser an­dalús, treballa per a l 'entitat. De moment , ja l'han rebut un extremeny i un català. El Cen­t r e P o p u l a r va i n c o r p o r a r

aques ta dist inció després de veure que ho feia també una enti tat andalusa a San Diego (Califòrnia).

La festa es va completar amb una actuació d 'una de les sò­cies del CPA i la participació del cos de ball de la penya an­dalusa de Badia del Vallès, que va rebre molts ap laudiments per part dels espectadors. "La seva vistositat, el moviment de les mans, la bona tècnica i el color q u e posen a l 'escenari s'ho valen", va destacar Gabriel Ruiz en acomiadar la celebra­ció. La festa va teni r t a m b é l'actuació d 'una de les sòcies de l 'entitat, que va oferir algu­nes cançons en directe.

me t indr a el més

deia ciutat

20 Societat ELS ÍGUVIDNS /),;«*«. 21 de mare de IVV7

La r a d i o g r a f i a

COORDINADORA D ' A T E N C I Ó A L ' A N C I A N I T A T ( C A V I S )

"Les diferents entitats mantener el seu caràcter independent dins de la coordina-dora", ens diu Vicenç Trius, president de Cavis

Una entitat molt activa SAN ORA MORALES

Entitat: Coordinadora d'Atenció a l'ancianitat (CAVIS) Any de fundació: 1994 Local: Valldoreix, n.9 (prov) Voluntaris: 53

El naixement de la Coordina­dora Interinstitucional d'Atenció a l'Ancianitat (Cavis) es remunta al 1991, però el seu origen l'hem d'anar a buscar un parell d'anys enrere.

El 1989 es va proposar des de la Llar d'Avis de la Parròquia crear una residència per a la gent gran. "El projecte va naufragar perquè es va construir una residència de la Generalitat", explica Vicenç Trius, president de la coordina­dora. Així, doncs, una altra re­sidència no era necessària i el projecte va girar cap a la creació d'una associació de voluntariat

per a la gent gran. Després de treballar un any pel seu compte, es van adonar que sols no ho po­dien portar, i el 1991 es va deci­dir formar una coordinadora de totes les entitats que treballen dins l'àmbit del voluntariat so­cial. "Així s'optimitzaven els re­cursos i els esforços i es podia co­brir un àmbit territorial més gran", diu Rosa Ribas, coordina­dora del voluntariat de Cavis. Ara bé, no va ser fins al 1994

que van poder signar els esta­tuts, perquè les diferents enti­tats ja tenien el seu propi caràc­ter jurídic i els seus propis estatuts, per la qual cosa la cre­ació de Cavis es va endarrerir.

La Llar d'Avis de la Parròquia,

Càritas Sant Cugat, Creu Roja Sant Cugat-Rubí i Creu Roja Vall­doreix són les entitats que for­men Cavis. Els 53 voluntaris amb els quals compten no són de la coordinadora, sinó de les entitats, que els cedeixen a Cavis.

Les activitats que es fan són moltes i molt variades, això sí, sempre de cara a ajudar la gent gran. Quan una persona arriba a la seu de Cavis per fer-se'n vo­luntària, se li dóna informació sobre el voluntariat: el manifest del voluntariat, els drets i deu­res del voluntari i informació so­bre el pla de formació de la Ge­neralitat. "D'aquesta manera -ens diu Rosa Ribas, coordina­dora del voluntariat-, es poden

informar sobre què és ser vo­luntari i decidir si estan dispo­sats a ser-ho o no." A més, tots els voluntaris estan obligats a fer el curs bàsic de formació. Algunes de les activitats que

aquests voluntaris fan són d'a­companyament a visites mèdi­ques, de visites a les residències, d'ajuda a la família en el cas dels malalts i de companyia per a la gent gran. A més, sempre estan oberts a

noves iniciatives, com la que van començar a les Planes dues vo­luntàries de Càritas Sant Cugat amb un curs d'alfabetització per a la gent gran. Cavis, però, té al­tres projectes pensats de cara al voluntariat social.

ELS ÍOUVTONS Divendres, 11 de març de 1997 Societat 21

La r a d i o g r a f i a

COORDINADORA D ' A T E N C I Ó A L ' A N C I A N I T A T ( C A V I S )

Una setmana abans de Nadal, un grup de voluntaris celebren amb un dinar les festes a la residència

El telèfon de la germanor és una ide.i de Cavts. Foto: ELS4CANTONS

Projectes i col·laboracions SANDRA MORALES

A més de les activitats pròpies dels voluntaris, dins la coordina­dora es fan altres activitats de ges­tió. Les coordinacions amb ser­veis socials, les xerrades mensuals al programa Entitats de Ràdio Sant Cugat i la publicació set­manal d'un espai al Tot Sant Cu­gaten són alguns exemples.

Cavis també disposa d'un telè­fon, el telèfon de la Germanor, que està destinat a tota aquella persona que tingui algun dubte o necessiti ajuda en algun sentit. Aquest telèfon és, ara per ara, la base d'una nova campanya que Cavis està duent a terme a Sant

Cugat. Amb aquesta campanya es pretén arribar a la gent que es veu afectada, d'una manera o altra, per la malaltia de l'Alzhei-mer. El telèfon de la Germanor pre­

tén ser un punt d'informació i de­tecció d'aquesta malaltia, que cada vegada afecta més gent. De fet, aquest telèfon seria només la primera de les fases de la cam­panya que aquests dies Cavis pro­mou al municipi. La segona d'a­questes fases és la dedicada a xerrades informatives amb l'aju­da de metges neuròlegs de la Mútua de Terrassa. De fet, Cavis està en contacte amb el centre de diagnosi de la Mútua de Ter­rassa, que encapçala el doctor

Aguilar. Quan detecten un cas d'Alzhe imer, la Coordinadora d'Atenció a l'Ancianitat posa aquesta persona en contacte amb el centre de diagnosi, que és com­pletament gratuït ja que està sub­vencionat per la Generalitat de Catalunya, i així se li pot donar un tractament a temps. La ter­cera fase d'aquesta campanya es basa en l'ajuda que el voluntariat pot oferir als familiars dels ma­lalts.

A més d'aquesta campanya, Ca­vis porta també, des del novem­bre de 1995, un projecte que s'estén per deu poblacions del Vallès Occidental. En aquest pro­jecte, aprovat per l'Institut Català del Voluntariat (Incavol), el que

es vol promoure és el voluntariat de gent gran per a la gent gran. És el que anomenen el projecte d'expansió de Cavis, que con­sisteix a donar a conèixer el vo­luntariat i la coordinadora a les persones grans d'aquests deu municipis que han estat triats per tal que s'hi puguin crear altres entitats com Cavis. Però Cavis no es vol quedar

aquí; la coordinadora vol créixer i constituir-se com a escola de for­mació per al voluntariat social. La idea va sorgir del curs de forma­ció bàsic que van fer l'octubre de l'any passat i que va coordinar la Federació Catalana de Volunta­riat Social. Cavis ha preparat ja un projecte que ha de ser accep­

tat per la Generalitat i l'Incavol. Aquesta escola constaria de di­versos cursos: primer, un curs bà­sic on es dóna informació sobre el voluntariat social i les seves tas­ques, i després un segon curs que seria d'aprofundiment. A més, es preveu fer altres cursos especia­litzats, com, per exemple, el de l'escola d'adults o el de formació especialitzada sobre malalties ce­rebrals degeneratives.

Un altre dels projectes que Ca­vis té previst és la creació d'un centre de dia educacional en Al-zheimer, per la qual cosa, amb el suport de l'Ajuntament i del Con-sell Comarcal, presentaran un avantprojecte a la Unió Europea perquè els el financi.

OS I CANTONS

Classificats ??

/)/;v.v//>.. 21 t/i in<ir(t!) I't»l

guia

pràctica

• EULÀLIA P I N Y O L

R I B A S

C / M a n e l Farrés, 15 D 674 U6S

6242142

• j . a ASSOCIATS

PI. Barcelona,

9 - b a i x o s

625JQJ2

• J . PINYOL

C/Manel Farrés, 15 D

67*um •ASESORtAJURO-

CA GÓMEZ

C/ Montserrat, 37

67443-90

• MENJARS

PREPARATS

TASTA'M 58929-29 -5893535-

• S U P E R M E R C A T

V I L A R Ó 50935-82 - - —

• DISPENSARI VETE­

RINARI DEL

VALLÈS. S.L

Urgències 24 h.

C/ Sabadel, 23.

Sant Cugat

Ctiert nit i festius 674 6945 Tel. urgències 906 89 8X36 - 6IÍGB 45 • LA F A U N A .

Rambla del Celler, 35-

37.

674 1305

Servei

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

d'assessorament

U Ü I I W M S U UhU>

Assegurances

adrtwiislniciò de finques.

C/ SantiagD Rusànyot. 32.

Tal 58917 02

Fra: 58? 27 74

• A N T E N E X

O Àngel Guimerà, 2

• C O P Y - G R A F I C

C/ Can Matas, 8. 67536 53 • COPISTERIA T H E R

C/ Sant Antoni, 24.

589 74 42

ARQWÏTORft • J O R D I M E R C A D É

C/ Creu, 6 -8 .2n 3a 58965 6 1 - 9 0 8 4 3 45 19

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 675 11 15 • D A N I E L C A L A T A -

Y U D

Rbla. Ribatallada 31

B3 4 r 1 a 675 Ifl 03 • S A N T I A G O

C A S A N O V A

N A V A R R O

Pg. Habana, 41

Mirasol 675 3? 97 • MARTÍ RNET MIRA

C/Sta. Maria, 38 3r

2a

53930 65

• G A L E R I A A R Q U I ­

T E C T U R A

Rbla. del Celler, 87 56944 11 • JOSEP M. CASAS

MEDINA

Av. Torreblanca, 2-8

despatx. 1F 6 7 5 ) 1 6 1 •JORDI F R O N T O N S

Av. Rius i Taulet, 13

58941.47 -

• J O R D I CUFf B O ­

R R E L L Av VaH d'or 2

6742601

•M·DELMAREJAR-

OUE

Sia Maria, 38,3r. 2a.

saaJOfis

•RAMON SASTRE

SATRE

Escola d'Arquitectura

C/Pere Serra s/n

jm 7nm

AUTOESCOLA CAS­

TELLVÍ

C/Sta Maria, 381r1a

Sant Cugat

ezàmm -AUTOESCOLA CA­

SAS

C/Martorel,47 674.1492-A U T O E S C O L A

P E R E L L Ó - F A R R É S C/ Balmes, 32 5S9417! _

• L U C A S

A U T O M O T I V E

Ctra. Cerdanyola, s/n

5892000 . .

• MOTO RALLY

PEUGEOT Ctra Cerdanyola. 67-71

7659303 - —

ALUMINI VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TAHER: ORIENT, U

TEL 675» 02

FAX 675 28 61

SirtCupldelVillès

C Santa Maria, 2 0

5890271

• C I C L E S C A R D O N A

C/Valldoreix. 41

6241509

• CELLER

CALCABALLU

Nova ubicació:

C/ Plana Hospital, 3-5

• VMSNOE.SJL

Baixada Sant Sever, 4

• MSTAL.LACIONS

TETE Ptge. Torreblanca, 9

saaoLza •JJ». PARRA

C/ Enric Granados, 15

-local 7

SAGARRA

C/Endavallada, 22

•TUBAU

C/Latorre, 14

6241245 Mercat Torreblanca,

pdes. 1.6-1.7

«7s.in«s _ _

Mercat Torreblanca,

pda. 104

• POLLERIA

SANT CUGAT

Mercat Torreblanca,

pda. 1-5

625-1389-

• A R M A N ' S

Plaça Augusta, 2

589-3310.-5696939

vm • P A P I O L

Venda i neteja

C/Càncvasdel

CasWo.4

674 65 OC

• T A L L E R G E R O N I

M O R A G A S

Av. Vüadelprat, 79

6 7 4 5 0 4 8 -

•VKAT-3ST.

CUGAT S.L

Pg. Torreblanca, 29 5895443

ÀN1 • C U I N E S J A U M E

DÍAZ RMa. del Celler. 17

674 74 49

•PÀRQUMG

TORREBLANCA

Av. Torreblanca,

2-8 - local garatge

•GRANJA LA SORT

C/de la Sort, 3

eosoM

• M E R M E L A D A

E X P R É S C/VaDrJoreix, 56

Fcn«r i Guàridi. s/n Tel. 589 00 01 Fa* 674 24 86

08190 SaníCuí (davant deTV,

• L ' A C A D È M I A

C/Balmes, 39 6Z5J458-

ir

• M Ú S I C A .

Classes de guterra

(elèctrica i clàssica),

piano i teclats electrò­

nics. Harmonia i com­

posició.

67J5-J

•FLECA LA GARRIGA.

Obert tot l'any

Rambla del C e l l e U 5 67476SÍ

• F L E C A MARÍ

Plaça Borràs. 1

Mira-sd

• LA L I O N E S A

C/ Valldoreix, 79

6 7 1 0 7 2 !

• FOTO VÍDEO F.R.

Rambla del Celler. 93

eazafia —

• J . LLAMAS

C/ Valldoreix, 14

•ZOOM.

Centra de la Imatge

C/ Santa Maria, 14

6755674

-i?1M • P A T U F E T

C/ Sant Jordi, 2 2 «74 I ? .19

• S U B M I N I S T R A ­

M E N T S P E R A LA

C O N S T R U C C I Ó

Del Rio c / 1 núm. 61

Can Barata

58802-49 • F O A P S.A. B A N Y S

C/ Rius i Taulet, 27

674Ü5£

• M E D U R A C T

Rambla del César, 25. 589-34 62 •D.G.DASSEG

RANCES

Rambla del Ceter. 95.

62542113 • DOMÈNEC AYALA

C/Carme, 31

•CABANAS

OSaríagoRusfW,54

62406J8 •CUGART

C/Torrent de la Bom­

ba, 14

•MÚSICAI DANSA

FUSIÓ

C/Cànovasdel

Castillo, 20 5 8 9 2 8 1 9 -• W A Y - I N

C/ Rius i Taulet 2 , pral

Sant Cugat 67482-15 • N O V A U L A

C/ Valldoreix 22

Sant Cugat

6Z4H36J

• S P R I N T I D I O M E S

C/Francesc Moragas,8

5892264

FRANCÈS PERA

NENS

(Jocs i cançons) Con­

versació per adults. 675 12 99 • T R I N I T Y

Rbla. Can Mora 18

675 2201

• F U S T E R I A

EBENISTERIA . 699-6748-674 7068

• F U S T E R I A

E B E N I S T E R I A LS

C/ Cami de la Creu,

1 4 - b a i x o s 1a

5894753

• C L U B N A T A C I Ó

S A N T C U G A T

C/ Camí Crist

Treballador, s/n 674 1453 -• E S P O R T S

T E R R A N E U

C/ Sant Antoni, 15 6746202.

• S Q U A S H

S A N T C U G A T

C/ Sant Jordi. 33-35 674 96 62.. • G I M N À S

S A N T C U G A T

C/ Anselm Clavè,

2 0 Baixos 6750351 • U E S C

Cl Cànovas del

Castillo, 9

6752390

G I M N À S E S C O L A

S A N T C U G A T

C/Elisenda, 11 6 7 4 6 1 2 2 -SANT CUGAT

ESPORTS S L FçaQu·eCarfcnsSt·J

M . 6 7 4 3081

• A N T O N I C A M P O S

C/Francesc

Moragas. 21 6740962

• J . M I R E T

Mercat de Torreblan­

ca, parada 1 -42

6755353

B80l^O!Sfï!CA • G E R D

Plaça Pere San, 9 674J3060 • S U P E R - N A T U R A L

OAnsernCtoé .1 Cbert

també dssabteBrda

6755953

• HJDROFLOR

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

6242536

• C A L CRISP IN

C/Santiago Rusifiol, 23 «74 rara

• ESTANC M O N E S T R

Plaça Octavià, 3

674C1 24

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T

Rbla. del Celler, 91

675-25-02

• E U R O P A

C/ AKons Sala, 24 675 5260 • EL PONT

C/Girona, 3

6250125 -

•TIEN21

C/ Valldoreix, 44 «74 71 «4

• T O B E L L A

C/SanliagoRusiry)l,49 « 7 4 1 W S 7

• VLARELECTRO-

LLAR.SJL

• F L O R S R I E R A

Ptge Sant Antoni, 13 674 1381^625-1520-

• FLORISTERIA

SANT JORDI

C/SantJorrJ,39 674 1053

• R O S A M. S E G U R A

C/ Santa Mar ia 8

C/Sl. Antoni. 10 (Plaça Barcelona)

Tel . 675 17 01

F I R O M E

• HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n 5390045 • HÍPICA SANT CUGAT

Av. Corts Catalanes -

Finca La Pelleria

• HÍPICA S E V E R I N O

Pg. Calado, 12

624 11 40

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F I R O M E

• M A R M O L E S I

G R A M T O S G U I M A R

C/ Stravinski, 8. Pol.

Can Jardí. Rubí 56605-0/

•MARMOLES

SANT CUGAT

C/ Can Fatjó dels Au-

rons - C/ Campoamor,

12-Nau3

6755106

• F I N Q U E S B A C H S

C/Hospital, 41 5S9Ü307 Fas 5S9 í 1 04 .

•FINQUES

GIRONELLA

fira de Ha*** 10

&U25Í • F I N Q U E S S A K A

C/ Valldoreix, 6 0 6746715-589 -33J6

• R IVER IMMOBIL IÀ­

R I A * S E R V I C E

PI. Octavià

58254-54- -

•HNQUESSANT

CUGAT

C/Dr. Murillo. 14

674 0897

• F I N Q U E S S E R I N

Plaça Augusta,

4 - baixos

674 1204 F a x 6 2 4 J ! a i -

• Ò R G A N

Plaça Octavià, 7

6743209

• A R E N A S A N

Especialitats en llo­

guers.

EndavaKada 21 bxs. Tet <&Q4Xm _ -

•101 PISOS

Sant Cugat

TM « M 7TI 71

. sàsi/ O/y//

Mministración dt fincas API

COMPRAS

VENTAS

ALQUHERES

V A L O R A O O N E S

ASESORAMIENTO

Cl Doctor Murillo, 14 Trl 674 06 97

• A P P L E C E N T E R

Plaça Unió, 3 589331X1

• P R O G R A M A C C É S

Cl Santiago

Rusihol, 14 675 15 56 - _ • V A L L È S T E C -

N O L O G I C

Plaça Unió, 3

563 33 00

5633211 • RENAULT-ACERSA

Ctra. Cerdanyola, 55

5892649 •T .M .G Tallers

C /Borre l6

Tel, Far «74.14 75

•TJM.G. Exposició I

n n n m i u n vw

Tel. 699 38 98 Fox5S82453

Cïra. de "ferrassq, 97 08191 RUBÍ

•ATEUERBLAU

Av. Torreblanca, 2 saajiai •MARCS VALLÈS

CV Vallès, 23

•SOLSONA

C/ Rossefló, 2

5693289-- __

• T A L L E D A R I C O M A

C/ Balmes. 11

• G A R D E N

R O C A M O R A

C/Llaceres, 12

6743694

• E U R A S I A T O Y S

Plaça Coll, 9 674 4704 • JOGUINES M A R G A

Cl Santa Maria. 44

«74 15.12 . ...

• I N D U B R U C

• A N N A F U S E T J O I E S Av. Ragull, 9-19

C/Santiago Rusinol,45

• JO IERIA A U G U E T

C/Santiago Rusinot.40 6245654 • J O I E R I A MIREIA 'S

C/ Valldoreix, 33 67499.40-• JO IERIA S P A D A

Cl Balmes, 3 9 - 1rdta.

AKons Sala 36

QL6755653 _ .

•RANQO10

O Pous, 13- local 1 «7S57M . — _

• V A L L È S N E T

CV Sant Ramon, 4

K71M1A

• MAVtobt·cta·dtr·-

grilb^utüia

C/Afcns Sala, 12 Boti­

ga 3

•COPERSE

a Sant Esteve, 11

•FERRON

Jardhs i Piscines

C/Riusi Taulet,20

«74AB47

• AIR T E L E C O M

Telefonia i

comunicacions

Carretera de

Cerdanyola. 49

5fíQR7nP

• L Í N E A DIRECTA

C/Enrique Granados,

15-local 8

5890324

• M A T E R I A L S D E LA

C O N S T R U C C I Ó , F O ­

A P

C Rius i Taulet, 27 674 0503 • S U M I N t S T R O S

V A L L D O R E I X

C/ Mossèn Jacint Ver­

daguer. 107

• C A S A J U A N A .

Galeries Sant Jordi .

C/ Santiago Rusinol,

37 - C/ Major, 6 5392232 • E G A M O B L E S

C/ Cànovas del Casti­

llo, 2 - local 2

56900 14

• C A R R É M O B L E S

C/Francesc

Moragas, 33

674 0 9 9 5 - 6 7 4 ( 5 5 0

•SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20

•ADMINISTRACIÓ

NÚM. 1

C/Valldoreix, 67 A 5894742

• ADMINISTRACIÓ

NÚM. 2

O Major. 33

(Junt Monestir)

674Q1Z4—

C/SantJorrJ,32

*wonBn* • T H E C A R T O O N

C E N T E R

O M a r t o r e l l - c a n t CV

Santa Maria «*ojna« • L A FESTA

O S a r a a g o R u s T U . 8

• P N E U M À T I C S S A N T

C U G A T

CVAnseànOavé,

16-18

CTij.CT.anTj·moiilw

•MSTALACtONESA.

ZAMORA, SJ-

O Mossèn dntor Ver­

daguer, 18.

Vafctoretx

5Bsaua • MANTSERV.SA

Av.Cslat«TyB,l8

•MAUNG VALLÈS,

SJ_

O Sant Domènec,

10-baixos

•CONSTRUALPA

C/ Santa Maria,

9-1r1a 5S9_flL51 •CCViSTRUCaONES

Retormes torres noves 67AS1SÉ

• D 4 C O N S T R U C ­

CIONS

OValdoreix , 10 674 6596 - — • M A R C O V E

C/Sant Esteve, 29 6740507

• P R O M U S A

Av. Torreblanca. 2-8 589 1732

• SERRALLEPJAT1E-

RRAICOMASC.B.

C/Mozart,9.

Barcelona

218139&

• T E I X I D Ó ÒPTICA

C/SantJorrJ,30

• L A B R A S E W A

PI. Pere San, 6

• C U C A R R Ó

C7 Santiago

Rusinol, 30

5 8 9 0 0 2 3 -

•ARWENBOUTIQUE

a E6es Rogent, 52 589filfi3 •BLUEMOON

O Major, 16. Horari:

9.30-13.30 h

16.30-20.30 h «7«rp«7 •CAMPMANY

C/ Valldoreix, 16

a Martorell, 15

67414J2^ • E S T E L A

O Santa Maria, 18 6755309 • PAPARAZZ)

PI.Dr.Gartés,2 6250852 • T O T PUNT

a S a n t Antoni, 19

624JH9Z • VORAVIU

Sant Antoni, 25-27

• F O R M A S P E R R U ­

QUERIA

CV Elies Rogent, 18 A ( a

tocar mercat Torreblan­

ca) 675.4006 • T A B O A D A .

PERRUQUERIA MAS­

CULINA

Rbla Can Mora, 10 589_52fl5

•PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH C/Francesc

Moragas, 29 589-6088 • PERRUQUEP4A

D U R D A N

C Santiago Rusinol, 2 -

erri. 2 62523.53

• P E R R U O U E R U

P R E S E N Z A

C/Martorel,20 5894651

•PERRUOUERU PA­

TRÍCIA MAPJN C/Sta. Joaquima, 18

624ÜS55 •PERRUQUERIA

NUEVAMAGENANA

Y ENCARNA Depilaaones, Lrnpieza,

aromaterapia

StUorenç,7

6246288-

• P E L U Q U E R I A A N A

Camí de la Creu 14

Baixos. H. oonvenidas

• T INTORERIA S A N T

C U G A T

O Sant Antoni, 1 «74f l«>

•TNTORERIASANT

CUGAT

CVSanlagoFiJancl,36 KTdiím • T M T O R E R I A S A N T

C U G A T

Rambla RijaBtada, 34 rVKPPPR

•TMTORERWSANT

CUGAT CV AKons Sala,2

K7IA1K7

•ASSOCIACIÓ RA­

DIO TAXI

5 8 9 4 4 2 2 - 6 7 5 5 1 5 1

D O N A T E T O T P E R

LA LLAR

CVMARTORELL49

67*0023. • P E R Y B E N

C/Valdoreix, 45-47

« 7 4 « - 1 T « . « 7 4 « i r k l

•REPARACIONS DE

CALÇATIoòptesde

C/Sd,

Mercat de Torrebarca «24ÜQJ4 • S A B A T E R I A

B O L O M A

CVSantJorrJ,24

5692954

• T A T E R S

CV Sant Antoni, 62

KKS/iHi

•REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA CV Francesc

Moragas, 6 BZ&3Z7A •REPARACIONS DE

CALÇAT

I copies d * daus

C/SoL16

6248092

•AUX-VYD

a Alens Sala, 50

•RESIDÈNCIA SANT

SALVADOR 3a Edat

C/SantSalvador, . C A S T a i . v Í H O N D A

4 7 - 1 0 0 * OFtoSseló,15

6214223

sesasíB • P E L U Q U E R I A

L O U R D E S

CV Monestir 33,

envesol4 SUÍOS6

• V1ATJES

E U R O C L O T

Mercat Torreblanca 589 1025 •USSIATOURS

Cl Plana de

l'Hospital, 10

5396150-Fax58953 65

-CANSALADERIA

JULIANA

CV Francesc

Moragas. 26

6740981

• O R N A L L A R

CV Martorell, 59 - cant.

C/ Alfons Sala

6254496

ÀTICS

• ÀTIC DUPLEX NOU

Z. St. Domench Su­

peri, const. 158,5nV3

hab. 2 banys saló. es­

tudi. Preinstal·lació aire

cond. Parquet armaris

de paret, terrassa etc.

Piscina comunitària

27.000.000 pta

674 0697

Fincas Sant Cugat

•ÀTICDUPLEXDE

LUXE Z. C/Arvarez

190 rrí consta de 4

hab dobles més estudi

en ei duplex de 70 m2,

2 banys i un aseo Jar-

di i piscina comunitària

46.500.000 pla.

6740897 Fincas Saní Cugar

•ÀTIC DÚPLEX. Zona

tNou.

• TALLER ELECTRO-

SOL

a set, 19 XT*MM • T A U L E R M E C A M C

P. C A N A L S OSantL )o ienç ,27

6246382

•TALLERS TORNER

Plana de

rHoapM,36

«248SJB

• T A L L E R E S M E N A

Passeig

Tonsbtanca, 13

mKtm

120 m 2 4-20 m 2 te­

rrassa, 4 hab., s a »

menjador amb xeme­

neia, cuina «oflice», 1

bany, 1 lavabo, cale­

facció, marbre, par­

quet, P V C i esma* .

pàrquing i traster op­

cional preciós.

22.000.000

{KSA Gestió Immobi­

liària).

•PIS ÀTIC.

C/AJfonsSala,4hab-,

1 bany, 1 lavabo amb

dutxa, 40 m2 de te­

rrassa, 1 plaça de pàr­

quing. 22.000.000

6242776

(tnmarba, SA.)

• P I S O S A E S T R E ­

N A R

Zona Centro, 3-4

dorm, amplio salon-

com. 2 4 rrf codna, la-

vadero, 2 banos compl

ELS /C4JYTW6 Divendres, 11 de març de 1997 Classificats 23

armaries emp. calef. terraza, 2 pàrking. To-do exterior. A partir de 28.950.000.- pta. 674 7254 (Fincas Gironella) •PARC CENTRAL COMUNIDAD DE PROPIETARIOS, 4 dorm, gran salón-com de 32m' coc-off. de 18nv 2 banos compl. gran terraza. jardín particular, armarios emp. 2 park. y trastero. Acabades 1 • calidad. a partir de 37.600.000-IVA Incluido 674 7254

(Fincas Gironella) •COLL FAVA Pisos de 2 a 5 dorm, pi. bajas y dúplex. Am­plio salón-com, coc-off. .2 banos terraza park y trastero. Acaba­des de calidad. zona comunitària, a partir de 16.000000.-ptas. 6747254

(Fincas Gironella) PISOS OCAStON FRENTE AMBULA-

TORIO.3 dormrtorios, salón-com. codna, la­vadero con paSo, ar­maries empot. Todo refor. Se vende con muebles. Todo en muy buenestado. 12.6O0.0O0.-pta.

6747254

(Fincas Gironella) PLADELV1NYET

4 dorm., gran salón-com. con chimenea, coc-off. lavadero, ba­rro completo, aseo con ducha reformado, arm. empot. parquet todo el piso terraza de 32 rrv pàrking todo exterior Muy buen es-tado. Zona comun. con jardín juegos in-fantiles y piscina. 35 700.000.-pta. 674 72 54 (Fincas Gironella) ZONA AMBULATO-

RIO COLL FAVA 4 dormitorios, gran sa-lòn-com. con chime­nea coema-off. 2 ba­nos compl 2 terrazas, 2 park En perfecte es-tado. Todo exterior, Mucho sol. 27 600 OOO.-pta 674 72 54

(Fincas Gironella)

•CASA ADOSSADA Z St. Domènech. 3 hab. més estudi, traster. Garatge per a 4 cotxes Jardí privat. Només 27.000.000 pta. 674 OS 97

Fincas Sant Cugat • FIROME Venta pisos T. 675 170) •FIROME Comunitats de propie­taris 7.675 170) • CONJUNT RESI­DENCIAL Set-Vall Valldoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris. Menjador-Estar 38 m2, Cuina-Offlce equipada, 3 Banys, Estudi 30 rn2. Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i distribució al seu gust.42500.000,- VICOMÇA-FIROME. 1675-1701. ....

•RBOME COMPREM 90LARS L6751701-.

C! Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 675 4324

(Finques Reca.) • ES VEN LOCAL de 500 nf. 570)255

•EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2 Zo­na entrades a Sant Cugat, fàcil accés, cà­rrega i descarrega. 674 08 39

(Srta. Maribel)

• CASA A VALLDOREIX a prop de l'església, zona tranquila, asoie-llada. 6 hab., garatge per 4 cotxes, 600 n f de jardí. 30.000.000,-674 0997

Fincas Sant Cugat •CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing, tot en perfecte estat. 43.000.000 6754324

(Finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada. financiable, sin entra­da (Aprovéchala' Trato directo. 569 87 Dl

• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos de Maig 132 m-"32 000.000,-674 08 97

Fincas Sant Cugat •LOCAL 170 m2.

• ZONA TORRE­BLANCA Places de garatge des de 1.700.000.-674 77 76lnmaifcaSA

•SANT DOMÈNECH 5 pisos nous, baixes amb jardí i àtics dú­plex. amb jardí comu­nitari i piscina, des de 21.000.000,-674D837 (Fincas Sant Cugat) • PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional. 14.500.000,-675 4324 (Finques Roca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000,-674)204 6741181 (Serin) • PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí. 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings I traster. Nou a estre­nar. 26.800.000-675 4324 (Finques Roca) • SANT CUGAT pis de 3 hab.. banys, cui­na. saló menjador, bal­có ascensor exterior i assolellat 12.700.000 560 36 69 -560 98 54 (FoüPisoCeidaryola) • SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab.. 2 banys com­plets. saló menjador, cuina "Office». 2 bal­

cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat 14.800.000 5aaMS3-saaM54 (FrtoHsoCadaryda) • SANT CUGAT pre­ciós pis al ü Alfons Sa­la, amb 3 hab.. 110 m2. bany complet re­format, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­nor, finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000 580 86 69-580 98 54 (rttP&Cgdaryrja) • SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 rrï i 4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada. ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000 580 86 63 -580 98 54 (FotoPeoCeroan/da) •SANTCUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 nf, 2 banys, cuina «Of­fice», balcó, entreso-lats, ascensor, calefac­ció, exterior, pàrquing, assolellat 21.500.000 5303669^5309354

(FobFísoCeKbnyrti)

• GOLF LUXE, 5 habitacions, 2 banys, 1 lavabo, terrassa, piscina, tennis, 2 places pàrking. 35.000.000 ptes. (Fincas Sant Cugat) 674 OS 97 • C/ ROSELLÓ, junt a estació. 3 hab., saló-menjador molt ampli,1 bany reformat 12.000.000 ptes. (Fincas Sant Cugat) 574.08 97 • CENTRAL PARK, Obra nueva 90 m + 25 mf TZA., Jardín cc-mún con piscina, solo 9 veemos. 3 hab., 2 banos. 22 nf de sa-lón. muy soleado. 22.500.000 ptes. (101 Pisos) 589 73 74 • RIUS ITAULET, Àtco. 100 m\ 3 terra­

zas de 16 rrH (1 solà­rium), salón 25 rrf, 4/5 hab., 2 banos, Pàrking y trastero induidos. Totalment reformado. Muchísimo sol. 26.000.000 ptes. (101 Pisos) 5897374 • C / GIRONA OPOR­TUNITAT. 4 hab. amb armaris, saló menjador ampli, bany. Park. op. 13.700.000 ptes. (Finques Sant Cugat) 674 0637 •"ESTACIÓN" 75 01=. + fra.. 3 hab. Salón, 18 m-, cocina y bano retormados. Buena zona 2 min. estación, 11.500.000 ptes. (101 Pisos) 589 73 74

• PARTICULAR A PARTICULAR. Pla del Vinyet. piso de 140m'. 4 hab. 2 ba­nos, 2 terrazas, jardín privado, piscina y2 jar­dín comunitàries, 2 playaR pàrk ing

38.500.000 pta 583 0567

• PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, paï exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300 000 (de14a15'30h) 6745170 •A CTBA. CERDAN­YOLA 4 hab. bany, terrassa. 10.500.000-pta. 6740897

(Fincas Sant Cugat) •FIROME Comunitats de propie­taris L675 Z70I __ • FIROME Venta pisos T. 675 1701 •C/.Mariné130m2 Menjador-Estar 35nf 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts. Cuina equipada, Sa­fareig. Terrassa, 2 Places d'aparcament (1 doble). Traster, Ar­maris encastats, Ca­lefacció, Fusteria ex­terior d'alumini, Jardí comunitari amb pisci­na. 33.000.000 Ptes.

VICOMÇA-FIROME 675 17 01 •RROME COMPREM SOLARS 675170.1

• D DOCTOR MURI­LLO 130 m2, 4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «office». 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina Exterior. 28.500.000 674 57 04- 675 43 02

(Imdesa) •C/RIUS I TAULET 160 rrr, 4 hab, 2 banys, saló-menjador, cuina «Office», terrassa, plaça de pàrquing 27.500.000 674 5704-6754302 (Imdesa) • C/ SANTIAGO RU-SINOL110m, 4 hab.. 1 bany. 1 lavabo, saló-menjador, cuina «offi-ce» nova, terrassa. plaça de pàrquing, 24.150.000 674 5704-675 4302 (Imdesa) • OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assolellat, en ca­sa amb jardí. 53974 10

• P B 110 m", 4 hab. 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt, exte­rior, cèntric, finca neva. 3 anys. 25.000.000 £754324 (Finques Roca) •PIS DE 120 rrf, 4 dor mitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 12 04 - 674 1 ( 61 (Serin) •PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 rrf, menjador 20 nf, cuina, 3 hab., 1 bany, safa­reig, terrassa 4 rrr, as­censor, sol, tardes, vis­tes a Montserrat, per­fecte estat. 11 600.000 675 3355 -5892643 (KSA Gestió Inmobi-iiana) •PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial. 4 dormitoris. 2 banys, cuina, totalment reno­vat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 12 94 - 674 1! 81 (Serin) • RUBÍ. Av L'Estatut, 75 m . 3 hab . molt sol.

7.250.000

(Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut edrf. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Elec. Entra­da 3.000.000. Resta hi­poteca. 588 4012^53354 99

(Finques Vallnonrat) • RUBÍ. C/Casp Per estrenar. Dúplex de 118i135rr f .De4a5 hab., 2 i 3 banys, 2 te­rrasses. Calefacció. gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat Pàr­quing opcional. RFA Nous 14.200.000 5S8 4017.-5835439 (Finques Valtionrat) • RUBÍ. O Duran i Bas 90 nf, 4 hab., cambra bany completa, sol de matins, menjador 24 rrr, places de pàrquing opcionals. 10.500.000 6996548 (Incusa) •PIS NOU aCdl Fava, planta baixa, 103nf, 3 dorm. dobtes, jardí parti­cular de 97m .calefac­ció. Possfcütat pàrking. 21.400.000. pta 6Z467IS (Finques Saca; •TOCANT.ESTACtO, FFCCSt Cugat pis usat,90mz,ma»»an-quil. 3 hab .mot bo per llogar. 13.750.000. pta 6746715 (Finques Saca,) •ÀTTCZMARAGALL 160nf,4hab,aimaris encastats, 2 banys, ca-lefac. parket, fer de foc, terrassa 18rrP, tot exte­rior, pàrking i traster 27.000.000. 6746715 (Foques Saca; •A 100 m. ESTACIÓ de St Cugat casa de 6 hab.. jardí particular, aï­llada. No té pàrking 50.000.000 pts. 67467 15 (Finques Saca; •A 200 m. ESTACIÓ St. Cugat. Triptex 300 m 4 hab. 3 banys, pàr­king 2 cotxes, 2 hasters, assolellat Jardí i pisana comunitaris. Molt ben equipat 65.000.000 pta 674 6715 (Finques Saca)

•CASAABELLATE-RRA Predosa 500rrí construís, 1000 de jardí. 9 hab. menjador 50 nf parket, calef.. banys, ga­ratge fiZÍÍZ.15.

(Finques Saca) •CASA ADOSSADA Z.ALTA.150m2.3hab. + estudi, 2 banys jardí particular. Garatge cale­facció, parket lar de foc, aseos, terrasses. 27.000.000 pta 674 67 15 (Finques Saca) • iOCASIÓN! Directo propietària 6.000.000 ptas. Piso 3 hab. Rnanciación: 45.000 ptas^mes, sin entradaA14min.de Barcelona 5898460 . . _

•SANT CUGAT. Piso, part a part, cerca esta­ción. jCirxrtunidacI! Di-versas posibiWactes de financiación, muy inte-resantes. Uamar al SSSL74 10 • SANT CUGAT. Sn glos. de contrato, piso 4 hab., balcón, exterior y soleado. jOporturtdad1

Uamar al

•SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab. trato directo. jOcasión! 5398701

•S'OFERBXVIVENDA, novatotarnent equipada, per a compartir entre dues persones, a Caste­llar del Valès(a7km de Sabadelia27kmde Barcelona). Trucarà les nls

5303D102

•BUSCO apartament de logueraSt Cugat Màxrn45OO0PlBs <&fífíirt?-anft<i4Qo<yi

•TORRE UNIFAMKJAR ADOSADA.PsOlaba-rria. Sup. 350rrf 4 hab. doctes (1tpo suite), 2 banos, 1 aseo. amplia cecina offioe, gran salón con chirienea-hogar, comedor. calefacción radal, terraza 100rri trastero, 2 pza. pàrking. jardín priv. y oomunitario con piscina. Alquler

200.000 ptas. ArenasanS894566

•PISO C/ABAT D'AVINYÓ. Zona Mo-nasterio. Sup. 80 nf, 2 hab. dobles. 1 bano completo, recibidor amplio y luminoso, salón comedor, cocina equipada, 1 lavadero, calefacción de gas to­talmente ext, suminis-tros contratados. Alquiler: 75.000 ptas Pàrking opcional

A-enasart 583 45 66

•PISO SOBREATICO Ctra Cerdanyola amueblado opcional, sup. 80 nf, 3hab., 1 baho sal-com, cocina. lav. calef. gas, 2 terra­zas.12 y 35 n f muy soleado. suministr. contrat, ascensor. Alquiler: 70.000-Aienasan 589 45 66

•SANT CUGAT Te­nim tota mena de pi­sos i torres de lloguer 674 08 97

Fincas Sant Cugat •ALQUILO DESPA-

C H O 1 1 0 m !

Junto estación. Valor muebles 675 43 52fJochB& 4130631

PIS PER A LLOGAR A La Floresta 70nf 3 hab. Finques Calvet 53.000 pta. 2376572 41524 74

•TORRE, junto esta­ción Mira-sol con o sin muebles, 3 dorm, am­plio sal.com. con chi­menea, cocina, cuarto bano, aseo, lavadero, despensa, calef. doble vid. Jardín de 585frí 157 000 -pla 674 7254

Fincas Gironella • APARTAMENTOS alquiler. Con o sin mue­bles 1 -2 dorm, sal-com con paquet cecina ba­no compl. terraza pk. opcranal. Desde 50.000.-pta 674 7354

Fincas Gironella •ZONACENTRO 4 dorm, sal-com cecina, lavadero. bano compl .aseo, galeria ca-tefacción.

75.000.-pta 6747254 Fmcas GimneSa • JUNTO MONASTE-RK> C/Plana de fHosp.2 dorm. con ar­marios, sal-com. con parquet, bano compl., cocina terraza, todo ex­terior. Mucho sol. 65.000.-pta 674 7254

Fmcas Gironella

•ST. CUGAT EL PINAR Canal Manega. 300nf 8.000.000pta 674 08 97

Fincas Sant Cugat •ST. CUGAT ZGoH-H Pinar C/Enri-que Lanfranco Superfí­cie 600nf 19.000.000pta 674 0897

Fincas Sanr Cugat

"EL TITELLA TRAPELLA" Organitza les millors testes infantils. Pallassos, titelles... un regal inoblidable 6743091-31958 76

• VENC Opel Tigra 1.416V Tots els ex­tres, alarma. B-PF 1 500.000-ptes 906 9 9 8 7 4 3 Jou* _

•ESTUDIANT s'ofereix per a donar classes d'EGB i cangurs 6750010 • VENC MOTO ka-wasaki KLX 650CC Matricula B-PK 11.000 km 750.000.-

6743126 - . • VENC YAMAHA Jet-Ski 650 . Ramon fill

•CLASSIFICATS

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, # L

de la carretera de Cerdanyola.

fOtM ununk

Cal presentar el D.N.I. i realitzar el pagament en metàl·lic

24

ELS 4 CANTONS

Economia Divendres, 21 de mort; de 1VV7

J u d i c i s

El jutge arxiva l'acusació d'estafa contra l'Hospital General

No veu indicis d'"engany" en l'intercanvi de pagarés L'Hospital General de Catalunya s'ha sal­vat d'una acusació que pesava sobre el centre des del 1994. Un total de 23 socis obligacionistes van demandar l'entitat

acusant-la d'estafar-los en un intercanvi de pagarés que haurien servit per recap­tar fons econòmics, en un moment en què l'empresa patia dificultats econòmiques.

Ara el jutge instructor del cas ha arxivat la causa, perquè considera que "el bes­canvi de pagarés no es pot considerar una pràctica enganyosa".

G K N I LOZANO

- Saat Cegat -

L'Hospital General de Cata­lunya (HGC) no va estafar 23 dels seus obligacionistes du­rant cl 1994, segons el dicta­men que ha fet aques ta set­mana el jutjat de Terrassa. El ju tge instructor del cas, Llufs Rodríguez Vega, ha arxivat la causa oberta contra el centre hospitalari de Sant Cugat per­què , segons explica l 'acte, les o p e r a c i o n s q u e va rea l i tzar l ' H G C no es p o d e n t i t l l a r d ' " e n g a n y o s e s " , ja q u e la

pràctica del centre va ser "per­fectament lícita" i els deman­dants van disposar de la sufi­cient informació sobre el tema.

L'inici de les investigacions sobre una p r e s u m p t a estafa per part de l 'hospi ta l es re­munta a l 'any 1994, quan el ju tge Rodríguez Vega va ad­metre una querella per un su­posat engany contra el centre per haver util i tzat paral·lela­m e n t una societat civil priva­da per canviar pagarés i obli­gac ions a m b els n o m s d e l s socis de la societat anònima propietària de l 'Hospital Ge­

nera l . L 'ob jec t iu d ' a q u e s t a operació seria, segons la ver­sió dels denunciants , el de re­captar fons per al centre , que en a q u e l l s anys passava un d e l s m o m e n t s m é s di f íc i l s econòmicament .

Per la seva banda , els res­ponsables del centre assegu­ren que no han enganyat mai els socis, ja que , segons fonts de l ' empresa , "els venedors e x p l i c a v e n c o r r e c t a m e n t el producte que venien". El jut­g e , q u e ha d o n a t s u p o r t a aquesta versió, basa la resolu­ció en un informe de la fisca­

lia en què s'assegura que , del total de socis obligacionistes de l 'Hospital General de Ca­talunya que van accedir a bes­canviar els seus títols per les part icipacions d 'una societat civil pr ivada, n o m é s 23 van comparè ixe r com a per jud i ­cats. El ju tge ha assegurat a l 'acte, a més , que "en la co­muna opinió de tots els con­tractants afectats" no s'ha con­siderat "enganyosa" la pràctica de " l ' o p e r a c i ó de c a n v i " , i mol t més quan "la transfor­mació d 'obligacions en capi­tal c o n s t i t u e i x una pràct ica

Pere Narbona

per fec tament lícita i ordinà­r iament realitzada per socie­tats amb suposades dificultats financeres".

Malgrat tot , els 23 afectats denunciants , representats per l'advocat Josep Fajula, han re­corregut aquesta resolució del jutge de Terrassa a l'Audiència de Barcelona, ja que tots ells consideren que van ser infor­m a t s d e les o p e r a c i o n s de l centre després de la seva exe­cució.

C o m e r ç

Aymerich convida els botiguers

a definir el comerç del centre històric La gestora de Sant Cugat Comerç es va presentar a Lalcalde

R \ \ ! o \ Li :gi'K - Sant Cugat -

L'alcalde, Joan Aymerich, i els membres de la nova junta ges tora provis ional de Sant Cugat Comerç han valorat po­s i t ivament la reunió que di­lluns van manteni r a l'Ajun­tament .

Vmistí Gut ié r rez , in tegrant de la j u n t a g e s t o r a , va co ­mentar , després de la troba­da, que "les dues parts hem expressat la ferma voluntat de defensar el comerç local de Ics c o m p e t è n c i e s e x t e r n e s q u e e n v o l t e n el m u n i c i p i " . Un dels punts tractats a la reu­nió va ser el de la futura re-modelació i vianalització del centre històric de Sant Cugat,

que tot just s està iniciant en aques t s m o m e n t s amb dife­r en t s p ro jec tes u rban í s t i c s . L'alcalde Aymerich va convi­dar els comerciants "a parti­cipar i a tenir en c o m p t e la seva opinió per tal de deter­minar p lega ts qu in t ipus de cent re comercial de Sant Cu­gat hem de definir".

Els botiguers van escoltar les explicacions que l 'alcalde els va fer sobre el futur centre de la ciutat . A més, Aymerich els va mostrar la maqueta del pro­j ec t e de connex ió en t r e l'a­v inguda Francesc Macià i la remodelada rambla del Celler, així com el nou pàrquing que es construirà darrere del mo­nestir. Agustí Gutiérrez ha ex­pl icat que "els comerc i an t s

e n t e n e m molt millor ara el projecte i les solucions que es donaran al problema de l'a­parcament, que és una qüestió que ens preocupa molt". Gu­t ié r rez és del parer que cal anar a comprar a peu, "però és necessari poder accedir al cen­tre en cotxe i disposar, un cop allà. de tots els serveis, inclo­ent-hi , com a molt important, el servei de pàrquing".

Els botiguers, a la mostra

l 'n altre dels punts de la reu­nió va ser la IV Mostra de Co­merç, Serveis i Indústria Sant Cuga t Actiu, q u e es farà els dies 18, 19 i 20 d'abril al camp municipal d 'esports . Joan Ay­merich ha dit que "l'associa-

/ JI rrutnó de dillun * es va allargar durant més de tres hores. Foto. À CAISLX \

ció de botiguers t indrà un pa- gu i t no a tu ra r l ' ac t iv i t a t de per molt important en aques­ta quarta mostra, igual que ha passat en les ed ic ions a n t e ­riors".

L'actual junta gestora de Sant Cugat Comerç està funcionant a ple rendiment i ha aconse-

l'associació. Malgrat tot, l 'ob­jec t iu "con t inua sen t t robar una junta estable i definitiva q u e dir igeixi l 'associació de botiguers Sant Cugat Comerç e l s a n y s v i n e n t s " , e x p l i c a Agustí Gutiérrez.

Gel Gasoil Llenya Premsa calefacció Butà Gelats Carbó

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "I SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O AMB TARGETA DE CRÈDIT

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

Fl.S /CWTONS Divendres, 21 de març de 1991 Economia 25

MONTSK SAN'I' - Sant Cugat -

- Què és Don Carpi Pizza? - "Ks una nova pizzeria de

Sant Cugat membre de la ca­dena Don Pizza. Som una més, pe rò a m b un afegi t : som, a més. membres de l'associació Empresar is Solidaris. (Jorn a membres d 'aquesta associació ens qualifiquem com una em­presa solidària."

- Què és una empresa so­l idàr ia?

- "És una empresa que té el compromís de destinar un 0,7 per cent del seus guanys més un mínim d 'un deu per cent dels diners destinats a publi­citat a una O N G per.finançar projectes de desenvolupament del medi ambient o del tercer món. Es una idea que sempre e n s ha c r i d a t l ' a t e n c i ó . A Arenys, la cadena va fer la cam­panya Pizza ecològica, en què per cada deu envasos de pizza de cartró que ens tornessin per reciclar nosa l t res regalàvem una pizza mitjana. Va ser un èxit, però ara hem fet un pas més importat amb l'Associació d 'Empresaris Solidaris."

- Totes les pizzeries de la c a d e n a e s t a n a d h e r i d e s a l 'associació?

- "Sí, totes, i a més més nos­altres també gastem les bosses d ' In terv ida per posar les be­gudes que portem. Són bosses de plàstic normal però amb el lema d'Intervida, i els guanys de la venda d 'aquestes bosses es des t inen a apadrinar nens del tercer món."

- Els nens són importants per vostè? - "Sí, són el futur, i tot allò que

es pugui fer per protegir-los i augmentar la seva qualitat de vida és primordial . T i n c dos nens i són el fet crucial de la meva vida. Per a ells treballo, i penso que molts nens no tenen

Les empreses. Don Carpi Pizza, pizzeria

És un empresari novell que creu en la solidaritat i a ajudar els altres. D'arrels pageses, és fill d'un camperol de les terres de Castella. És casat i pare de dos petits, estima la natura i està preo­cupat per quin món deixarem als nostres fills. És per això que la seva empresa vol ser més que una pizzeria típica: vol ser una empresa solidària, preocupada pel tercer món i pels problemes del medi ambient i l'ecologia. És membre d'Empresaris Solidaris, una ONG que destina un tant per cent del seus guanys a ajudar els altres.

JOSEP MARIA MARTÍNEZ. Soci de Don Carpi Pizza

"També menjar una pizza pot ser un fet solidari"

Josep Maria

les oportunitats de col·legi i d'e­ducació que tenen els meus i... Pot ser que sigui una mica els records de la meva infantesa, que es va acabar molt aviat, als catorze anys, quan vaig venir de la meva terra a Barcelona per treballar. Va ser la meva decisió, el pare em va dir que si no vo­lia seguir fent les feines del camp, havia de treballar, i com que el meu germà s 'estava a Barcelona, vaig venir. Trobar-me amb la gran ciutat va ser un sotrac fort per a un noi de ca­torze anys que sortia d 'un se­minari d'estudiar. Vaig treballar com a mosso d'un càmping; més tard, com a mosso d'un restau­rant; després vaig anar pujant de categoria, fins a arribar a ser cambrer. Em vaig treure el car­net de manipulador d'aliments, i aquest any, amb uns estalvis i

Martínez davant del seu establiment. Foto: M. SANT

amb el meu soci, em vaig que­dar aquest local al febrer." — Es un empresari atípic? - "No crec que sigui un em­

presari atípic. Jo no em veig com un empresari, sóc un home que intenta guanyar-se un sou nor­mal per viure i que vol ser feliç amb la seva família, gaudir de la natura i les coses senzilles i educar els seus fills, com tants altres. No, no sóc un empresari; encara que tingui una empresa, sóc un treballador."

— Malgrat això, vostè té una empresa. Quants empleats hi treballen actualment? - "Actualment són onze en­

tre repartidors i pizzers, els ma­teixos que tenia l 'antic esta­b l i m e n t . D e s de l p r i m e r m o m e n t em vaig encarregar que tots els empleats de l'antic establiment seguissin amb mi.

La pizzeria és una de les grans sortides del jovent per trobar feina. És una feina una mica dura, sobretot a l'hivern, però és la gran sortida per a molts nois que necessiten treballar. Per desgràcia, hi ha empreses que s'aprofiten dels joves."

- La seva pizzeria té algun producte especial?

- "L'establiment té una nove­tat molt especial: les torrades de pagès. Jo sóc un enamorat del pa amb t o m à q u e t . M'agrada d'allò més, i també amb delei­xo per l'escalivada, i em va sem­blar que a molta gent li agrada­ria sopar unes l lesques de pa torrat amb tomàquet. A sobre, hi posem des de pernil fins a an­xoves o truita de patates, tot de­corat amb tires de pebrot esca­livat. És un sopar d'allò més típic, no creus?"

La natura i els nens són el seu punt

de mira

• Es pare de dos nens, un de nou anys i l'altre de qua­tre . Quan parla de l s seus fills li espurneixen els ulls i somriu. "Ells són els que m'han fet pensar en moltes coses. Quin serà el seu món i com els podem educar en el respecte als al tres?" És per a q u e s t a p r e o c u p a c i ó q u e J o s e p Maria i el seu soci. Francesc Fuentes , for­m e n par t d e l ' a s soc i ac ió Kmprcsaris Solidaris , una agrupació d ' empreses que en els seus estatuts es com­prometen a destinar un 0.7 per cent dels seus benefi­cis i un deu per cent del seu pressupost publicitari a sub­vencionar projectes solida­ris amb el tercer món i el medi ambient . L'associació, que es va fun­

dar el dia 1 d e g e n e r d e 1997 a Arenys de Mar, en­globa dinou e m p r e s e s de ca rac te r í s t iques d i fe ren t s però amb una fita única: la preocupació per fer alguna cosa per ajudar els a l t res . La idea de l 'associació va sortir de la dona de Fran­cesc Fuentes i ràpidament va engrescar tot un grup de joves empresaris que tenien inquie tuds semblants . D e m o m e n t , Empresa r i s

Solidaris destinen els diners a col·laborar amb projectes d 'a l t res O N G , però volen que no es quedi només en això, i més endavant es vol­d r i e n c o m p r o m e t r e m é s . "Donar els diners és el més fàcil, però sabem que fa fal­ta un compromís més intens i això és el que nosaltres vo­lem fer. Perquè ser e m p r e ­sar i t a m b é és s e r p a r e i home de bé, i ens amoïnem pels altres i volem ajudar a fer per als nostres un món més just i solidari". Resul­ta p l aus ib l e q u e p rec i sa ­ment els amos d 'una pizze­r ia , un e s t a b l i m e n t q u e r ep re sen t a del tot la idea del c o n s u m i s m e més fla­grant, pensin a cedi r una part dels seus beneficis per ajudar els altres / M.S.

MÉ5ervei """Preus

M/üoMQuaiitat i ara nou establiment a la plaça Dr. Galtes

CENTRE DE LA IMATGE PI. Dr. Galtes, 9 - C. Santa Maria, 14

Tel. 675 56 74 - Tel. 675 57 24 E-mail: zoom@lix.intercom.es

Sant Cugat del Vallès

• Fotos Color i Diapositives en 1 Hora • Reparacions de tot tipus d'aparells fotogràfics (taller propi) • Reportatges de casaments, convencions, etc • Fotografia publicitària i industrial

LES ÚLTIMES NOVETATS: • Filmacions en negatiu i diapositives • Reproduccions sense negatiu • Restauració de fotos antigues • Fotos i Diapositives a CD-FOTO i CD-ROM • Laboratori digital propi

Revelat en 1 hora — ^ _ ptes. còpia + IVA

J t % • • (còpia VW15} • J ^ ^ amb un rodet 135/24

K à ^ t t exposicions de regal o un • " • • * • magnífic àlbum i un val per M M a1 ampSacto 15x20 ^ • ^ ^ ^ (mínim 12 fotos per rodet) 12 exposicions + revelat 790 + IVA 24 exposicions + revelat 1.210 +IVA 36 exposicions + revelat 1.630 + tVA

EISiCANTWB

26 Divendres, 21 de març de 1997

V o l e i b o l

Castro destitueix Morabito després de perdre a Alcorcón

El CV Sant Cugat ha de guanyar dissabte FAlcorcón i forçar el desempat La derrota del CV Sant Cugat diumen­ge passat a la pista de l'Alcorcón de Madrid en el primer partit del play-off per a la permanència va provocar la destitució de Pasquale Morabito. l'en-

\i i x I.oi'i:/ - Sani Cugat -

Kl tins ara segon entrenador del ( iluh Voleibol Sant ( iug.it, Zoran \ ikolo\ ski. és. des de diumenge passar, el nou tècnic del sènior femení, Pasquale Morabito, el màxim responsable del cos tèc­nic, \ a ser destituït un cop va aca­bar el primer partit dels enfron­t a m e n t s del pla\-tiff per a la permanència que va enfrontar l'Alcorcón de Madrid i el ('V Sant Cugat, on les santeugatenques van caure d e r r o t a d e s contra pronòstic per 3 sets a 2, en parcials d'l 1-15, 15-10.8-15, 15-5 i 16-14 en el tic-binik. Kl president del ( ] \ Sant (lugat, Carles (lastro, ha reconegut que "tots pensàvem que a Alcorcón es podia guan­yar". i ha explicat que "un cop finalitzat el partit amb l'Alcorcón es va fer una reunió, tenint en compte que hi havia quòrum de junta directiva a Alcorcón, i es va decidir substituir Pasquale per Zoran". De fet. Castro manifes­ta que "Pasquale ja sabia que a Alc< irci'm es jugava el seu lloc com a entrenador del primer equip. Kll \olia jugar la seva carta amb totes les seves conseqüències, i aquesta va donar com a conse­qüència que la junta optés per aquesta resolució. Així que per ell no era cap novetat." Kn aquest sentit. Castro matisa que "ini­cialment teníem molt clar que ens jugaríem la permanència a tres partits i que això comporta uns canvis estructurals perquè a partir d'aquí s'acaba la lliga re­gular i el play-off per a la per­manència i ara tan sols queda la Copa de la Reina. Per tant, s'ha­vien de fer uns canvis estructurals dins d'aquest context. I dins d'a­quests canvis, Pasquale Morabi-

trenador del sènior femení. El presi­dent del club santeugatenc. Caries Cas­tro, confia ara en Zoran Nikoiovski, el que fins en aquests moments era el se­gon entrenador de l'equip. Dissabte a

Caries Castro, el pnsitart

to era conscient que ell hi entra­va." Castro també ha explicat que una de les causes de la destitució "es la diferència comunicativa entre Pasquale Morabito i les ju­gadores".

Morabito farà de segon

Per la seva banda, l'ara segon entrenador de l'equip santeuga­tenc, Pasquale Morabito. creu que "en aquests moments , el club té els interessos fixats en l'objectin que el sènior femení no perdi la categoria, i si el club ha escollit que la responsabilitat l'agafi Zoran, crec que el club tindrà les seves raons. Només es­pero que aquest canvi de tècnic pugui servir perquè l 'equip es mantingui a la div isió d'honor. Per la meva banda, intentaré aju­dar Zoran tant com pugui." Mo­rabito es va estrenar com a tèc­nic s a n t e u g a t e n c el 18 de desembre amb una derrota amb el Las Palmas al pavelló munici­pal de Sant Cugat a Valldoreix. Però. des que es va fer càrrec de l'equip, tot i que els resultats han estat negatius, s'ha notat una mi­llora en el joc del sènior femení. Així mateix, l 'entrenador italià

Pasaade MaraMt·, l 'utatnaaa·r

Zoran Nikoiovski. el nou entrenador

explica que "he fet tot el que he pogut per l'equip", tot i que dels tretze partits que ha disputat el CV Sant Cugat amb ell a la ban­queta només n'ha guanyat un, precisament a l'Alcorcón en par­tit de lliga. Però abans que Mo­rabito es fes càrrec de l 'equip aquesta mateixa temporada, el búlgar Kiril Metodiev també va ser destituït. Així, doncs, en una sola temporada, de moment, el CV Sant Cugat ha disposat de tres entrenadors: el búlgar Kiril Metodiev, l'italià Pasquale Mo­rabito i el croat Zoran Nikoiovs­ki. El president del club santeu-

les sis de la tarda, l'equip santeuga­tenc es veu obligat a vèncer l'Alcor­cón per forçar el partit de desempat, que també es disputaria al pavelló mu­nicipal de Sant Cugat a Valldoreix.

gatenc, Carles Castro, reconeix que "penso que això no ho ha su­perat cap equip", alhora que ex­plica que "més que reconèixer les errades de la junta directiva en aquest aspecte, qui va prendre la determinació de portar els en­trenadors aquest any vaig ser jo; la responsabilitat la vaig assumir jo des del començament. Si par­lem d'errades, el primer que les ha d'assumir sóc jo mateix." Cas­tro també té molt clar que la de­terminació de canviar l'entrena­dor en un moment tan delicat "és molt arriscada. No és una deci­sió presa així com així, és una de­cisió que ja s'havia meditat en la darrera reunió de junta." Amb tot, però, Castro ha reconegut que T e q u i p ha tingut millors resul­tats que els del 19% malgrat que els resultats no han estat positius. Però sí que hi ha hagut més ho­mogeneïtat en el joc". De Zoran Nikoiovski, Carles Castro n'es­pera que "la seva professió de metge ajudi en l'aspecte psicolò­gic de les jugadores. Malgrat tot, crec sincerament que han de ser les jugadores les responsables de guanyar l'Alcorcón. Crec que som millors que l'equip madrileny."

Zoran Nikoiovski, cl nou res­ponsable del primer equip, ha assegurat que "no m'esperava aquesta decisió", però ha asse­nyalat que "en aquests moments cl que més importa és que l'equip guanyi dissabte i forci un tercer partit diumenge". Després de tot, el més important és que demà a partir de les sis de la tarda, el CV Sant Cugat superi l'Alcorcón al pavelló municipal de Sant Cugat a Valldoreix, perquè això voldrà dir que haurà forçat el decisiu par­tit de desempat. Aquest enfron­tament es jugaria diumenge a les dotze del migdia.

Golf

Un equip local venç la tercera jornada del Segura Viudas

Al.KXLÓl'KZ -Sant Cugat-

L'equip santeugatenc integrat per Maria José I lojas (70), Eli-sabeth Díaz (66). Mirentxu Az-nares (66) i Marta Rodríguez (75) va guanyar, amb 202 cops. vuit sota cl par. de la tercera jornada del XXXI Hexagonal Segura Viudas de golf, que es va disputar el cap de setmana passat al Club de Golf Sant Cu­gat. Amb aquest bon resultat. el conjunt santeugatenc arriba a la 22a posició de la classifi­cació final. D'altra banda, l'e­qu ip integrat pels santeuga-tencs A. Mafiez. J.L. Asensio, D. Díez, P. Martí i À. Hospital ocupa la segona posició. Aquest equip és el defensor del títol de 19%. La pròxima prova del torneig serà del 17 al 20 d'abril al recorregut del Club de Golf Masia Bach.

Taekwondo

Casta neda, a l'estatal de taekwondo

- Sant Cuejat -

La taekwondis ta santeuga-tenea Eriça Castaneda lluitarà aquest cap de setmana a Múr­cia per aconseguir proclamar-se campiona d 'Espanya júnior amb la selecció catalana d'a­ques t esport . Cas taneda , de 16 anys, ha fixat el seu objec­tiu d 'aquest campionat a ocu­par una de les tres places del pòdium. Castaneda ha expli­cat, però , que al Campiona t d 'Espanya no hi arriba en les màximes condicions, ja que fa dues se tmanes es va lesionar en un genoll que el va obligar a fer repòs tota una setmana. Cal recordar que a finals de gener, Eriça Castaneda es va proclamar campiona de Ca­talunya després de derrotar en la final Arlet Beiver per 5 a 2. / À.L.

U N E S I N S T A L · L A C I O N S Ú N I Q U E S A L • 13 Pistes de terra batuda • 1 Pista de tennis -5 • 1 Padle • Poliesportiu

• Gimnàs • Jardí d'infància • Àmplies zones enjardinades • UVA

Un club a la seva mida I T O T P E R U N A Q U O T A M E N S U A L

• Local social i restaurant • Parquing per a 300 cotxes

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola Tel. 674 28 00

ELS4CANTONS Divendres, 21 de mare de 1997 Esports 27

H a n d b o l

La UE Sant Cugat somnia amb el miracle de Banyoles

Només una victòria dels gironins a Barcelona classificaria els vermell-i-negres L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat

només pot confiar a guanyar diumenge

que ve a la pista del Sant Quirze i que el

Banyoles sigui capaç de forçar un empat

R A I A M O R K N O

- Sant Cugat -

Els jugadors de la 1 K Sant Cu­gat van complir diumenge passat amb l'obligació tic guanyar cl Mo­lins de Rei. però el seu subcons­cient estava pensant en el partit que. aproximadament a la ma­teixa hora. es disputava a I deida. KI Pardinvcs-Manvanet va aca­bar amb empat, un resultat ne­gatiu per als vermell-i-negres. L'equip de Barcelona va saber aguantar l'última possessió de pi­lota i forçar un empat que cl fa continuar depenent d'ell mateix per classificar-se per a la fase de sector.

Kls membres del club santeu-gatenc es van esperar al bar del pavelló i, a cops de trucada te­lefònica al poliesportiu de la Pa-eria lleidatana, s'anaven adonant dels canvis en el marcador: dife­rent nombre de gols però igualtat entre tots dos equips fins a l'últim minut. Un cop acabat el partit, tots els presents començaven a voler creure en els miracles. I és que una victòria o un empat del Banyoles en la seva visita a la pis­ta del Manyanet combinada amb una victòria santeugatenca a Sant Quirze classificaria els vermell-i-negres. L 'equip de Banyoles, però, només ha guanyat un partit

o una derrota del Manyanet a la pista bar­

celonina. Només d'aquesta manera els

vermell-i-negres es classificarien per a la

fase de sector d'ascens a la primera divisió

estatal. El Banyoles és cuer, i només ha

guanyat un partit durant la segona fase.

El Manyanet, per contra, només ha perdut

un partit a casa en tota la temporada.

B mmi * m fwe fc sacar dt fary imit és « i més pnsMt nw M L M K XWH UVMSA

en tota la fase d'ascens, contra el conjunt amb què comparteix l'úl­tima posició a la taula classifi-catòria, el Sant Quirze. El Ma­nyanet, per contra, només ha perdut un partit a la seva pista aquesta temporada. N'ha empa­tat, això sí, uns quants. És difícil, però, pensar que el Manyanet

deixarà escapar l'oportunitat de sentenciar un partit contra el cuer des del primer moment. Per tot això, en el pensament dels mem­bres del club santeugatenc figu­ren ja les xifres 97-98.

Els jugadors de Joan Sancho sor­tiran diumenge a la pista del Sant Quirze coneixent el resultat del

Manyanet-Banyoles, que es dis­puta dissabte. L'entienador sant­eugatenc ha dit que, si finalment el Sant Cugat no es juga res, pro­bablement convocarà els jugadors que han tingut menys minuts du­rant la lliga, tot i que està segut que "a ningú no li agrada jugar aquests tipus de partits".

Bàsquet

La UE Sant Cugat

visita el Vila-seca,

un equip molt inferior - Sant Cugat -

"Sempre que el Súria guanyi a la difícil pista del Gaudí, nosaltres guanyant dos partits més, ma­temàticament ja ens classifiquem entre els dos primers, amb la qual cosa l'ascens ja seria un fet." Amb aquestes paraules, Lluís Folch, l'entrenador santeugatenc detalla quines són les perspectives del seu equip. Folch també vol dei­xar ben clar que "el primer ob­jectiu és pujar de categoria, que és el primer objectiu que ens vam marcar a principis de temporada, i una vegada aquest objectiu es­tigui assolit, llavors ens en mar­carem un altre." De fet, la set­mana passada, la VE Sant Cugat

es va imposar amb molta como­ditat al Viladecans per 80 a 49 punts, en la primera de les tres victòries que necessita per acon­seguir l'ascens de categoria.

Sis jornades abans que acabi la lliga, aques t d i u m e n g e al matí, l 'equip santeugatenc es desplaça a la pista del Vila-seca, un equip apriori assequible si tenim en compte la seva classi­ficació. Aquest equip és catorzè de setze equips amb 32 punts amb un balanç de vuit victòries i setze detrotes, mentre que la UE Sant Cugat és líder amb 45 punts . Folch explica que "el pròxim adversari és inferior a nosaltres", tot i que no es refia de cap rival. / À.L.

Futbol sal a _ •

L'Olímpyc apallissa

el Mollet a domicili i es

consolida al segon lloc Cugat-

L'Olímpyc de la Floresta conti­nua sent l'únic equip del seu grup que ha aconseguit guanyar tots els partits d'aquesta segona vol­ta. En una d'aquestes jornades, l'equip florestà va descansar. Dis­sabte passat, el conjunt entrenat per Àngel Ruiz va apallissar el Mollet a domicili en derrotar-lo per 2 gols a 9. Tot i que a la mitja part els florestants només gua­nyaven per 1 gol a 3, a la represa van dominar l'enfrontament amb molta autoritat. Amb aquesta nova victòria, el conjunt florestà es con­solida a la segona posició de la tau­la amb 33 punts. Amb tot, però, aquest cap de setmana s'han de

disputar dos partits ajornats: Cam-prodon-Platja d'Aro i Escodines-Ripollet. Si el Camprodon gua­nya a la seva pista, el Platja d'Aro superararà a la classificació els d'Angel Ruiz. Però pel tècnic flo­restà, "això no ens ha de preocu­par perquè el Camprodon ha de venir a jugar a casa". Ruiz també ressalta que "nosaltres depenem de nosaltres mateixos" i que "si tot funciona, hauríem de mante­nir aquest segon lloc a la taula pci-què els equips que ens perse­gueixen han de visitar el nostre pavelló". El proper partit que dis­putarà l'Giímpyc de la Floresta no serà fins al 5 d'abril vinent, quan rebrà el Castellar, cinquè amb 29 punts. / À.L.

Poliesportiu

Renovat el conveni entre el CAR i l'Ajuntament

- Sant Cagat -

El secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Fidel Sust, i l'alcalde de Sant Cu­gat, Joan Aymerich, van dur a ter­me dilluns passat a les instal·la­cions del CAR de Sant (Jugat la signatura del Conveni de Col·la­boració Esportiva entre l'Ajunta­ment de Sant (Jugat i el Centre d'Alt Rendiment. Precisament, aquest es la renovació del con­tracte ja existent que facilita la utilització de les instal·lacions i la infraestructura del CAR a enti­tats i esportistes de Sant Cugat. així com l'organització d'activi­tats dirigides a la tecnificació es­portiva i el suport i assessorament tècnic a esportistes d'alt nivell. De fet, des de l'any 1991 l'Ajun­tament de Sant Cugat i el CAR han fet diferents convenis de col·laboració. D'altra banda, la se­lecció estatal femenina de futbol s'ha concentrat des de dimarts fins avui al CAR. / À.L.

K à r t í n g

Xavier Illa participa en el Fórmula

El pilot santeugatenc Xavier Illa participarà aquest diumenge al matí en la segona prova del Fór­mula Catalunya de kàrting. La prova, que tindrà lloc com sempre al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall, es disputarà en sentit in­vers. A la primera cursa, Illa es va classificar en la tercera posició fi­nal de la categoria júnior amb 12 punts. D'altta banda, els proble­mes que va patir Xavier Illa al mo­tor en la primera prova ja han es­tat solucionats. / À.L.

A t / e t i s m e

Cros atlètic de Bombers a Rubí

Emiliano García, del parc de bombers de Rubí-Sant Cugat, amb un temps de 27 minuts i 30 segons, va ser eï guanyador de la II edició del Cros de Bombers que va organitzar dissabte passat el parc de bombers de Rubí-Sant Cugat. Aquesta activitat esportiva es va fer amb motiu de la cele­bració del patró dels bombers, Sant Joan de Déu. /A.L.

28 Esports l·LS /CVNTONS lïivmiiir,. 21 ,U ,mn\ ik IWi

F u t b o l

El Sant Cugat es retroba amb la victòria al camp del Roda

El Farners, cuer del grup, visita diumenge el camp municipal El Sant Cugat Esport es va retrobar una altra vegada amb la victòria diu­menge passat al camp del Roda de Ter, un equip que ocupa la part bai­xa de la classificació. Un gol de Juan

Carlos al minut 29 de la primera mei­tat va donar els tres punts a l'equip santcugatenc. Amb aquesta victòria, el Sant Cugat Esport contínua líder en solitari, tot i que el persegueixen

ALKX LÓPKZ

-Sant Cugat-

Després de les dues últimes jor­nades de lliga on el Sant Cugat Esport va encaixar dues derrotes, al camp de l'Abadessenc i al camp municipal d'esports davant el Ri­pollet, l'equip santcugatenc es va retrobar novament amb la victòria diumenge passat al camp d'un mal classificat Roda de Ter, que va su­perar-lo per 0 gols a 1. l 'n gol de Juan (larlos des de fora l'àrea en el minut 29 de la primera meitat va propiciar el triomf de l'equip ver-mell-i-negre. Amb aquesta victò­ria, el Sant Cugat Esport amplia distàncies respecte als equips que proven d'atrapar-lo a la classifica­ció. Kl Cassà de la Selva, segon a la taula amb43 punts, va ensope­gar al camp de l'Ahadessenc, i l'Ar­búcies, quart amb 41 punts, va empatar al terreny del Sant Celo­

ni. Per contra, el Roses, que és tercer amb 42 punts, no va acabar el partit que la jornada passada el va enfrontar al camp del Farners. En el minut 68 de partit, l'àrbitre va suspendre el partit quan el Ro­ses guanyava per 0 gols a 1. Josep Alonso té molt clar que "el verta­der enemic que cal vigilar és el Roses. El Rases ara té una sèrie de partits que si algun el té compli­cat l'ha de jugar a casa i en teoria l'ha de solucionar bé. Suposant que nosaltres no fallem i conti­nuem al capdamunt de la classifi­cació com esperem, l'equip que ens pot donar més problemes és el Roses".

El Sant Cugat rep el cuer

Quan falten nou jornades per­què acabi el campionat, aquest d iumenge a les dotze del mig­dia el Sant Cugat Esport, líder

Josep Alonso

en solitari amb 51 punts , rep la visita del Farners, cuer del g r u p a m b tan sols 15 pun t s Alonso creu aue " ç a teoria a'-han d e marcar les diferències q u e hr ha a ^ t j j u f e ç í * ? ! ^ , caiòna, Elis són e b é u e r s t no-

• - - " • — i 2 • - • - - . • • • * > • • • • • • M U

el Cassà de la Selva, el Roses i l'Ar­búcies. D i umenge al matí rep el Far­ners, el cuer del grup. Aquesta és una bona oportunitat per seguir am­pliant diferències.

saltres som els líders. H e m de reconèixer que nosaltres som els favorits, però això ho hem de demostrar. Així, nosaltres hem de sort ir al c a m p i d e ­mostrar aquesta diferència, i si podem ampliar la victòria amb gols, doncs molt millor". Fora del seu terreny, el Farners tan sols ha guanyat el Roda de Ter i el Singuerlin. A més, aquest equip , amb 52 gols en contra, és després del Blanes i el Roda de Ter, el conjunt que rep més gols. T a m b é amb 20 gols, és l 'equip que marca menys gols. El Sant Cugat Esport, en can­vi , é s a m b 14 go ls l ' e q u i p menys golejat de la lliga. A l'a­nada, el Sant Cuga t ja es va imposar al Farners per un clar 0jg}\$ a, 3 . Per Josep Alonso, J1ïnï$4ÍÍ»e n o rebi u n gol, el

nar& a c a r a .

Futbol s a l a

La junta directiva de la Lliga tampoc no fa pública

l'eterna decisió

"La recuperació del joc del Win­terthur Sant Cugat ja és un fet. Ten im un equ ip que dóna la cara." Són paraules de Carles Na­varro, el tècnic santcugatenc. I aquest fet ho demostra amb la victòria clara i contundent que va assolir l'equip vermell-i-negre dissabte passat al pavelló muni­cipal davant cl Tenerife, al qual

va derrotar per 7 gols a 3. Carles Navarro creu que "últimament l 'equip dóna una bona imatge tant a casa com a fora, surt molt centrat als partits i gràcies a això tenim opcions de guanyar. El fet de vèncer o no depèn d'aprofi­tar les ocasions que es creen." Si la primera volta, l'equip santcu­gatenc va finalitzar-la amb no­més 7 punts, ara, quan falten set jornades perquè acabi la lliga ja ha aconseguit 7 punts més. Amb 14 punts, però, els de Carles Navar­ro continuen ocupant la penúlti­ma posició a la classificació, mal­grat que ara només estan a tres punts de l'Andorra de Terol, a quatre del Tenerife i a cinc del Vilassar de Mar.

Dissabte passat era la data mà­

xima que la junta directiva de la Lliga Nacional s'havia fixat per fer oficial el fet de si l'últim clas­sificat a banda de l'Albelda d'I-regua perdrà o no la categoria. Segons fonts del gab ine t de premsa de la Lliga Nacional, en la reunió que van mantenir dis­sabte passat a Múrcia, la junta di­rectiva no va tenir temps de trac­tar aquest assumpte. Malgrat tot. aquest afer no preocupa en ab­solut ni el cos tècnic ni el cos directiu del Winterthur Sant Cu­gat, que donen per fet que l'e­quip santcugatenc mantindrà amb tota seguretat a la divisió de plata. Per exemple, a Carles Na­varro el preocupa més "trobar un espònsor per a l'any vinent i as­segurar-nos la nostra continuïtat". Dissabte a la tarda, el Winterthur Sant Cugat visita la pista de l'A­lacant, sisè classificat amb 26 punts. Cal recordar que la set­mana passada l'Alacant no va ju­gar partit de lliga, ja que tot i viat­jar a la pista del Martorell, en no tenir els deu jugadors reglamen­taris per inscriure a l'acte, el Mar­torell es va negar a jugar. Ara caldrà veure quina sanció caurà a l'equip alacantí. / À.L.

Hoquei herba

El Júnior retorna a la lliga al camp del CD Terrassa,

Mun rival -Saat Cugat -

L'equip masculí del Júnior es va acabar classificant diumenge passat en la quarta posició final de la Copa Federació en caure derrotat en el partit pel tercer i quart lloc davant el Polo per 3 gols a 0. L'entrenador argentí del Júnior Andrés Barrientos ha res­saltat que "dels tres gols que ens van marcar dos van ser de penal còrner, una jugada molt especí­fica que el Polo fa molt bé". La final d'aquesta Copa Federació la va guanyar l'Atlètic de Ter­rassa, que va superar l'Egara per 3 gols a 0. A l'hora de fer una va­loració sobre el sector i la Copa Federació, Barrientos ho té molt clar quan afirma que "estic con­tent perquè hem fet un bon pa­per en les dues competicions. A més, cal recordar que no vam po­der comptar amb tots els efec­tius en cap de les dues competi­cions. A més, a priori, ningú apostava per arribar on hem arri­bat en els dos tornejos."

D'altra banda, aquest cap de setmana retorna el campionat de lliga amb la disputa de la prime­ra jornada de la segona volta. El

Júnior, que ocupa la vuitena po­sició amb 10 punts i un balanç de tres victòries, un empat i set derrotes, visita el camp del C D Terrassa, setè amb 15 punts i un balanç de quatre victòries, tres empats i quatre derrotes. Per An­drés Barrientos, el C D Terrassa "és un rival directe. Dels cinc partits que hem de jugat, aquest és un dels que s'ha de guanyar. Aquesta és una de les oportuni­tats que no podem deixar esca­par." L'entrenador del Júnior ex­plica que "coneixem molt bé l'adversari i, tot i que és un par­tit difícil, sóc optimista". Per a aquesta segona volta, Bar­

rientos s'ha fixat un objectiu: "El raonament parteix de la història. Aquest club, des de l'any 91-92, mai ha obtingut a la lliga més del quaranta per cent dels punts en joc. Ens hem plantejat compe­tir amb nosaltres mateixos, pro­var de superar aquesta fita histò­rica que està matcada amb 27 punts, i per tant ens en falten 17 punts. Aquest equip ha de gua­nyar cinc partits i emptatar-ne tres. De moment, a la primera volta en vam guanyar tres i en vam empatar un." / À.L.

E s c a c s

Nova edició de l'Open Internacional

Àl.KX LÓPKZ

- Sant Cugat -

El Club d'Escacs Sant Cugat de la Unió Santcugatenca organitza a partir d'aquest dissabte fins al 30 de març la desena edició de l'O­pen Internacional de Semana Santa d'escacs, que tindrà lloc cada dia de les quatre de la tarda a les deu del vespre al teatre de la Unió. L'organització d 'aquest campionat, que és l'activitat més important del club. espera que se superi la xifra de 150 participants que hi va haver l'any passat.

E s q u & i x

Castellà cau en primera ronda

- Pazo/Sant Cugat -

El jugador de l'Esquaix Sant Cugat Lluís Castellà va caure a la primera ronda del Campio­nat d 'Espanya d'esquaix, que es va celebrar el cap de setma­na passat a Pazo (Lugo). El bot-xí 'Ati jugador santcugatenc va se_r Guífíermo Goer, de Lugo, que el va vèncer per 3 sets a 1. D'altra banda, aquest cap de setmana tindrà lloc a l'Esquaix Malibú de Sabadell la segona prova del circuit català infantil d'esquaix, en què prendran part cinc jugadors de l'Esquaix Sant Cugat: Alex i Philip Annanda-le, Raül Artigas, Jessica Barce­ló i Núria Cardellach. / À.L.

B i c i c l e t a

Primer Trofeu BTT a la Floresta

- Sant Cugat -

L'AEC (Associació Esportiva i Cultural) la Floresta ha orga­nitzat per a aquest d iumenge al matí la primera edició del trofeu B T T (bicicletes tot te­rreny). Aquesta cursa podria acollir un màxim de vint pare­lles participants, que hauran de córrer en un circuit tancat. L'equip guanyador serà el que faci més voltes en una hora. La cursa, que tindrà lloc a la Floresta, començarà a les onze del matí i el lliurament de tro­feus als t res pr imers equ ips classificats serà a partir de dos quarts d 'una. També hi haurà un trofeu per al primer equip de la població de la Floresta i un per al primer equip guan­yador de dones. / À.L.

ELS4CAIVroNS Divendres, 21 de març de 1997 Esports 29

G i m n à s t i c

La UE Sant Cugat guanya la segona fase de la Copa Catalana L'equip aleví es classifica primer dels quinze equips participants

La segona fase del primer nivell de con­

junts de la Copa Catalana de gimnàstica

rítmica que es va disputar diumenge a

Reus va donar com a guanyador l'equip

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

L'equip aleví de la Unió Espor­tiva Sant Cugat va ser el vence­dor diumenge passat a Reus (Tar­ragona) de la segona fase del primer nivell de la IX edició de la Copa Catalana de gimnàstica rítmica esportiva de conjunts. L'e­quip santcugatenc, amb una pun­tuació de 12,350 punts, va superar el CE Vallesà Rítmica i el C. Eulà­lia Castanyé, segon i tercer classi­ficats, que van obtenir una nota final de 12.100 i 12,000 respecti­vament. Les gimnastes santeuga-tenques que van representar la L'E Sant Cugat van ser Gemma Peris, Georgina Chapero, Anna Puig, Patrícia Ferris, Andrea Dua­nes, Raquel Sànchez, Clara Ri-vera i Anna Torné. La màxima responsable de la secció de gimnàstica rítmica de la UE Sant Cugat, Paqui Leplat, ha asssegu-rat que "el primer objectiu que ens havíem fixat aquesta tempo­rada era aquest". De fet, el con­junt santcugatenc es va classificar en la primera posició dels quinze equips que van prendre part en aquesta competició. En aquest sentit, Leplat ha explicat que "les gimnastes estan treballant de va­lent". Tot i que la Copa Catalana

aleví de fa Unió Esportiva Sant Cugat, que

va obtenir la miUor puntuació, amb 12,350

punts. Paqui Leplat, la màxima responsa­

ble de la secció de gimnàstica rítmica de

l'entitat, explica que "el primer objectiu

que ens havíem fixat aquesta temporada

era aquest". La tercera i última fase d'a­

questa competició es farà el 2 7 d'abril.

no és classificatòria per al Cam­pionat d'Espanya, Paqui Leplat explica que "és un pas previ per­què les noies es vagin preparant per al Campionat d'Espanya". Al mes d'octubre, l'equip aleví i in­fantil de la UE Sant Cugat es pre­sentarà al Campionat d'Espanya si aconsegueix la classificació mit­jançant els sectors. El conjunt ale­ví hi participaria per primera ve­gada, mentre que l'infantil ho faria

r«vrip iltvi fa akMàstiea rítmica fc la BE Saat Caiat

per segon cop. La màxima res­ponsable de gimnàstica rítmica de l'entitat santeugatenca creu tam­bé que "els primers llocs de la Copa Catalana són els que et po­den dir quins són els equips que estan millor per accedir al sector". Tot i que encara falta molt temps perquè es disputi el Campionat d'Espanya, que tindrà lloc al de­sembre, Paqui Leplat afirma que "el nostre plantejament és ac-

FatKKUNTHMI

cedir a l'estatal". La resta d'e­quips classificats en aquesta se­gona fase van ser el Sícoris Club, el Club Patrícia, el CN Reus Ploms, GEIEG, el Nàstic, el CE Kalos, el Gyas Club, el Gimdans Vilafranca, el CN Reus Ploms B i el Nàstic B. La tercera i última fase de la

Copa Catalana serà el 27 d'abril i la final d'aquesta competició, el 31 de maig.

Hoquei sobre patins

El PH Sant Cugat sorprèn el Bigues i empata

Àl.KX LÓPKZ

- Sant Cugat -

El Patí Hoquei Sant Cugat va aconseguir el cap de set­mana passat un resultat sor­prenent a l'empatar a 4 gols a la pista del Bigues i Riells, cl fins llavors tercer classificat. De fet, el conjunt entrenat per Toni Sariol podria haver acon­seguit la victòria si tenim en compte que a la mitja part guanyava per 1 gol a 3. Amb aquest empat, el PH Sant Cu­gat és novè a la classificació de catorze equips amb 20 punts. Aquest cap de setma­na, l'equip de Toni Sariol rep l'Arenys de Munt, tercer clas­sificat amb 30 punts.

El CH Sant Cugat torna a ser cinquè

- Sant Cagat -

Després d'apallissar per 10 gols a 5 els Monjos, el CH Sant Cugat recupera la cinquena po­sició amb 27 punts que havia perdut en les últimes jornades de lliga. Amb un joc infinita­ment superior a l'adversari, els jugadors vermell-i-negres van superar sense problema el seu rival. Aquest cap de setmana, l'equip santcugatenc visita la pista del líder, el CP Vilanova, amb 36 punts. / À.L.

C l a s s i f i c a c i o n s

Premis Esport en Marxa 1997 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

CLASSIFICACIONS "CATEGORIA MAX" FUTBOL UESC CHAMPION JÚNIOR FEMENÍ HANDBOL

Júlia Villar 8 Eva Sagalés H Elisabet Maragall 8 SANT CUGAT ESPORT Esther Cussó 7 Mari Escudero 6 Carol Abad 8 UESC Israel Lambarte 13 Núria Olivé 5 Mari Cano 6 Anna Negre 7 Armand Mora 13 Miguel Gonzàlez Juan Carlos

8 4

Laura Gener 5 Xavi Pizarro 7 Pere Antic 7

PB SANT CUGAT FUTBOL SALA VOLEIBOL HOQUEI PATINS Edu Ayo 7

Violant Tarrach 7 Joan Pere Bell 6 Montse Balsa 6 WINTERTHUR SC CV SANT CUGAT PATÍ HOQUEI

Sara Montero 4 Josep Gonzàlez 15 Katya Atanassova 18 Jordi Cervantes 11 Laura Gallego 4 José Luís López 9 Laura Castané 13 Daniel Antón 10

Alex Costals 7 Irina Iordanova 7 Jordi Rius 9 B À S Q U E T Josep Pinell 7

HOQUEI HERBA UESC MAS JANER

Ferran Quinto 12 Cheli Serrano 15 JÚNIOR MASCULÍ CLUB HOQUEI Miguel Crespi 7 M" José Martín 8 Christian Wein 8 Marcos Càrceles 13 Pau Riba 7 Jéssica Corpàs 8 Jany Vidal 7 Oriol Villoro 7 * Primers classificats Naccho Argento 6 Maite Alemany 4 Antonio Bozal 5 Pasqual d'Ossó 6 de cada esport

30 Esports H . S / C A N T O N S lïnriulirs, _>1 ckmaixde m i

FUTBOL

Regional Preferent 12.00 S;int ( lu tyt - larncrs (Diu.)

Segona Regional 18.00 Sp Mcruliaiu-Sp Mira-sol (Dis.)

Tercera Regional 11.30C;mTri.i5-Júni<ir (Diu.)

11.30 Motuscrr.it-Saru Cugat (Diu.)

11.30 Les Fonts-,Vlcsa (Diu.)

I2.ÍX) Mai-arcnr.s-1'H Sr ( àiiyr (Diu.)

Juvenil Preferent 18.30 Sant (:u.nat-.S(.-urc (Dis.)

Juvenil 2a Divisió 18.00 Sant ( ài^it-Sant I .lorcnv (Dis.)

18.00 .Vlusa-Torrosana (Diu.)

12.00 (:.m Parcllada-Jimiof (Diu.)

09.45 (:.m latjo-Sp. Mirasol (Diu.)

12.00 .'> Sotcmbrc-I'B Si ( u.iyt (Diu.)

Cadet 18.00.Vicsa-Can l-'atjó (DIS.I

16.15 Sr ( usyt-I'B Ramon Llorenç (Dis.)

18.00 Junior-C.in Anglada (Diu.)

Infantil 09.00 Ter rassa-Sant ('.u.ïat (Dis.) 15.00 Can Fatjó-1'B Sant Cugat (Dis.) 16.00 Adcsa-( :K1-' Sant ( amat (Dis.)

Sp Mirasol (Dcsi.msa)

Aleví PB Sant ( auyt (Descansa)

Benjamí 10.45 Tafad-PB Sant Cu»at (Dis.)

11.45 Can Oriac-Sant ( amar. (I )is.)

Andalusia-Adesa

Pre-benjamí 1230 PB Sant CuKat-AI/.amora (Dis)

Àgora (Descansa)

BÀSQUET

3a Preferent 12.00 Vilaseca-UK Sant ( àiiyt (Diu.)

3a Preferent Femení 12.00 l K St Cugat-PB Montserrat (Diu.)

3a B 12.15 La I.ira-PB Sant Cugat (Diu.)

12.00 Júnior-PenyaCulé (Diu.)

Sub-22 10.30 Vilascca-UK Sant Cugat (Diu.) 1030 PB Sant (lugat-Maristes (Diu.I

Júnior Masculí 16.30 l !•'. Sant Cugat-Grup Barna (Dis.)

09.00 PB Sant (:ugat-Sant Ramon (Diu.)

HANDBOL 1a catalana 12.30 Sant Quirze-l'K Sant Cugat (Diu.)

2a catalana cadet l : E Sant Cugat-Mataró (Dis.)

2a catalana Juvenil Agramunt-l'K Sant Cugat (Dis.)

VJJ\L EI B O L

Divisió Honor Fem. 18.00 CY Sanr ( àigat-Aluorcon (Dis.)

FUTBOL SALA Infantil

Divisió de plata 17.30 Alacant-\Y. Sant Cugat (Dis.)

18.00 Andorra!'I I Sant Cugat (Dis.l

Aleví 17.00 Espluga-PH Sant Cugat (Dis.)

12.00 PH St Cugat B-Piera (Dis.)

HOQUEI HEBBA Bm^aà

Divisió D'Honor 12.00 C D Terrassa-Júnior 11 )iu.)

HOQUEl PATINS

2a divisió catalana 12.30 PH St Cugat-Arenys Munt (Diu.) 22.00 Vilanova-CH St Cugat (Div.)

Júnior 16.45 PH Sant Cugat-Prat (Dis.)

Juvenil 15.30 PH St Cugat A-Piera (Dis.) 11.00 PH St Cugat A-Vilafranca (Diu.)

11.00 PHStCugat-Piera (Dis.) 16.30St Sadurní-PI I Sant (àigat B (Dis.)

Prebenjamí PH Sant Cugat (Descansa)

BUGBI

Copa Federació Sant Cugat Júnior-Montjuïc

TENNIS TAULA l 'K Sant Cugat (Descansa)

m:B.mw %?T:*• t s

FUTBOL SALA

Cadet-Juvenil A r n . n i C . u l d l - l - ' m i t l ) c I..I V i a 4 - 1

Aleví T h . i u - A i i · i i i , I · l l

S . in t . i I s a h e l A e r d u g u c r s / r

T h . m - S c h n l . i 12 -3 .

Infantil Z o n a N o r d - l ' m s V a l l è s 2 - 5

( I j t a l l i n v a - S . i n t a I s a b e l 2 3 - 1

I . . P i i l i t c m i c - A x c n i , 5 - 8

Y c n l a g u c r - I . . I ) a V i n c i 1 0 - 2

r h . i M - C . i s t c - l l n . i i i .S-.3

BÀSQUET

Aleví Pins Vallès A-I .KCU l'nüiL-inii' .5.5-25 Avcnv-Montscrr.it 39-38 Purcza Maria-l'ins Vallès B 4-50 ÀRora-Joan Maragall WI-26 Pins Vallès A-Pms \ allès B 55-32

Benjamí C ü t a l u n v a B l ' l l i s V a l l è s 2 1 - S 4

S a n r J o n l i - ( : c n t r c O b e r r 2 - 0

C a t . i l u n s a A - \ M - - I K , 5 6 - 4 0

À g n r a - S . i n t a I s a b e l 2 b - 7 4

Infantil Gràcia-PB Masculí s/r PB Kemení-Sanr Andreu s/r Montserrat-Avenç; s/r

FUTBOL A 7

Pre Benjamí A d e s a - R i i h í s / r

Benjamí J ú n i o r - R u b í s / r

P B R a m o n L l o r e n ç - A \ c u c s /r

VOLEIBOL

Aleví Pinar-Schcila A s/r Catalunya-Pla Far re res --() Schola B-Ferran CAUA A s/r Ferran Clua B-Joan NLira^all 0-2 Avenc-Montesson s/r

Infantil Purc/u Maria-Pla Farrcrcs 2-0 P i n a r - R u b í s/r

Mnntessori-Sant Cugat s/r S.tnt (In^ar-.Sant Just s/r

MANI BOL

Benjamí Piire/a Maria A-Pure/a Maria B s/r Collscrol.i-Í 'atalunya 1-7 I errin (11 na-Avenç 6-2

Aleví Ferran Clua B-Yerdaguer 2-6 lerran Clua A-Avenç 0-8 La Floresta-Santa Isabel. 5-3 Caralunva B-Catalunya A 0-8

Infantil K pic- Avenç s/r

X) Masculí-Barhcra 1-0 'asablancas-Angelera Ferrer 5-2*' X) Femcní-Creu Alta 16-21

CLASSIFICACIONS

FUTBOL

Regional preferent GRUP 1

Roda Ter-Sant Cugat 0-1 Farners-Roses 0-1 Singuerlín-Sils 3-2 Hlanes-Sant Cristòfol 1-2 Sant Quirze-Lloret 1-0 Sant Celoni-Arbúcies 2-2 Abadessenc-Cassà 2-0 Ripollet-ToreUó 3-1 Canovelles-Sant Julià. 0-0

toalp PJ PG N

S a n i i : u , . l 2 . 5 1 4 9

Cassà 25 13 4

Roses 24 12 6

Arbúcies 25 12 6

Ripol le t 25 10 10

Sanr Ce lon i 25 II 6

A h a d c s s c n e 25 II)

St Q u i r z e 25 11

S t j u l i j 25 8

C a n o v e l l e s 25 H

Si Cristòfol 25 10

l . lorci 25 10

Singi 'crlfn 25 9

Si l i 25 9

Gf GC P a r t s

3 4 1 4 5 1

32 4.1

IS 42

31 42

29 40

7

4

12

12

35

33

44

37

36

43

37

40

34

37

33

34

33

25

37

46

23

23

32

34

39

37

37

36

36

36

34

Torel ló 25 7 7 1 1

Roda Ter 25 6 ^ l i .

Blancs 25 3 8 14

Farners 24 4 3 17

La propera (23 març): Sant Cristòfol-Sant Julià; Sils-Blanes; Roses-Singurlín; Sant Cugat-Far-ners: Torelló-Roda Ter; Cassà-Ri-pollec: Arbúcies-Abadessenc; Llo-r e t - S u n t Celoni; Sant Quir/e-Canovelles.

Segona Regional GRUP 8

Sp Mirasol-Craks 4-0 Dinàmico-Pajaril 3-1 Catalunya-Sant Ignasi 4-2 Bordeta-Trinitat ....5-2 Poble Sec-Can Serra 1-0 Hospitalenc-Polvoritenc.2-2 Sarrià-Sp Meridiana 3-2 Mediterrani-Montbau 0-0 La Florida Descansa

40 32

40 29

I B * P A . . ¥ f i _ J r l . .

Med i t e r r an i 23 13 7

Po lvor i t cnc 23 13 6

GÇ Puitt*

27 46

17 45

La Klorida 23 12

D Batlló 23 12

S p Mirant»! 2 3 1 0

!3 10

25 11

Mer id iana

Pob le Sec

Rotde ta 23 "

Tr ini ta t 25 lli

Sarrià 24 lli

Can Serra 23 ' '

sant Ignasi 24 8

Veterans 24 5

M o n t b a u IS 4

C r a k s 23 5

Pajaril 24 4

H o s p i t a l e n c 23 2

65

4(1

6 1

42

45

43

57

5 15

H 13

2H

23

3 5

33

49

53

40

42

40

50

48

49

49

47

48

40

38

3 7

37

37

36

36

36

La propera (23 març): Trinitat-Montbau; Sant Ignasi-Bordeta; Pajaril-Veterans; Craks-D. Batlló; Sp Meridiana-Sp Mirasol; Bruch-Sarrià; Polvoritenc-La Florida; Can Serra-Hospitalenc; Poble Sec-Mediterrani.

Tercera Regional GRUP 13

Matadeperenc-Can Trias...0-1 Júnior-Joan XXIII 3-5 Can Boada-Ullastrell..ajornat

25 Setembre-Sant Pere....2-2 Montserrat-Les Fonts 2-2 Adesa-Viladecavalls....ajornat Can Clos-Can Colapi 3-0 Cazadores-Matadepera...2-l Sant Cugat-Poble Nou 2-1

Equip PJ PC P I P P O f GC P n b

Can Clos 2.5 17 4 4 75 34 55

Viladecavalls 24 16 5 3 73 33 53

Sant Pere 24 16 5 3 74 37 53

Can l'nas 24 14 5 5 55 35 47

Joan XXIII 24 14 4 6 73 51 46

Les Knnrs 25 12 7 6 58 44 43

Can Boada 24 11 6 7 75 49 39

Can Culapi24 11 5 8 60 58 38

M a t a d c p e r c n c 2 5 l l 3 I I 58 58 36

M a t a d e p e r a 23 9 6 8 46 43 33

25 S e t c m b r e 2 4 9 6 9 57 58 33

Siinl r . u g > t 2 5 7 8 1 0 5 3 6 0 2 9

I l lasttcll 23 7 7 9 47 46 28

Mon t sc t r a t 25 4 6 15 40 61 18

Poble Nou 23 3 8 12 51 71 17

J ú n i o r 2 4 5 2 1 7 4 9 7 9 1 7

Cazadores 25 2 3 20 32 108 9

La propera (23 març): Sant Pere-Poble Nou; Ullastrell-25 Se­tembre; Joan XXIII-Can Boada; Can Trias-Júnior; Matadepera-

Matadeperenc; Can Colapi-Caza-dores; Viladecavalls-Can Clos; Les Fonts-Adesa; Montserrat-Sant Cu­gat.

Tercera Regional GRUP 14

PB Sant Cugat-Pirineo 4-3 Can Rull-Salut 4-0 Marina-Roureda 2-2 Castellar-Can Fatjó 0-1 C. Puiggener-C. Creu 0-2 Barberà-La Planada 2-6 Romànica-Campoamor...3-l Cerdanyolenc-Casablancas...s/r Espronceda Descansa

• * * PJ PC P I

2 3

GF

77

GC

29

Punts

Romànica 23 18

P I

2 3

GF

77

GC

29 56

Can Rull 23 18 1 4 68 24 55

Roureda 24 15 6 3 56 25 51

Can Fatjó 23 14 5 4 44 25 47

C. Creu 23 13 6 4 48 19 45

PB St C « m i 2 4 13 4 7 6 8 4 6 4 3

La Planada 23 12 4 7 52 30 40

Campoamor24 12 2 10 49 46 38

Pirineo 24 8 8 8 41 41 32

Espronceda 23 8 6 9 56 50 30

Barberà 23 9 1 13 46 61 28

ELS-íC4IYroNS Divendres. 21 de març de 1997 Esports 31

Murjna 24 7 5 12 48 59 26

C l 'u i ^c -ncr 23 4 7 12 29 52 19

Salut 24 4 6 14 28 6(1 18

Cerdany^cm.^. 1 5 2 16 31 71 17

Castellar 23 4 2 17 29 52 14

CasahlüncaN22 {) 1 21 18 98 1

La propera (23 març): Roureda-Can Casablancas; Salut-Marina; Pirineo-Can Rull; Macarenos-PB Sant Cugat; La Planada-La Romànica; C. Creu-Barberà; Can Fatjó-Can Puiggener; Castellar-Cerdanvolenc.

BÀSQUET

Tercera preferent G R U P 1

Vendrel l -Gaudí 84-68 Horta Lima-Fuster 82-79 Escola Pia-Ateneu ajornat Epic-Gràcia 69-64 Masia Bou-Laie tà 81-67 Les Corts-Vila Seca 102-91 Súr i a -Ba rbe rà 82-49 U E Sant Cugat-Viladecnas.80-49

Equip PJ PC PP P F P C P u a t a

UE St Cugat24 21 3 1814 1507 45

U s Corts 24 18 6 1832 1624 42

Súria 24 16 8 1683 1538 40

Gràcia 24 15 9 1771 1663 39

Escola Pia 23 14 9 1658 1581 37

Gaudí 24 13 11 1575 1535 37

Fuster 24 II 13 1576 1785 35

Horta Lima 24 II 13 1676 1774 35

Èpic 24 II 13 1648 1671 35

Ateneu 23 11 12 1668 1652 34

Viladecans 24 10 14 1699 1813 34

Barberà 24 9 15 1635 1705 33

Masia Bou 24 9 15 1543 1657 33

Vila Seca 24 8 16 1784 1912 32

Vendrell 24 7 17 1760 1912 31

Laietà 24 7 17 1543 1716 31

La propera (23 març): Vilade-cans-Masia Bou; Laietà-Èpic; Gràcia-Escola Pia; Ateneu-Horta Lima; Fuster-Vendrell; Gaudí-Sú-ria; Barberà-Les Corts; Vila Seca-Sant Cugat.

Tercera catalana femenina G R U P 5

Pallej à-Vi la torrada 44-41 Caldes-Collblanc 75-60 Sant Joan-Freestyle 33-57 St Sadurní-Voramar 30-43 P B Montserrat-Clot 44-42 Montpedrós-St Cugat.. .35-42

£ « • * » PJ P C PP PCPunts

Caldes

Vilatorrada

Frccsivle

Sant Cugat 1 8

Mallorca 19

Clot 20

Sia Perpetua 20

Montpedrós 19

Collblanc 21

Voramar

Sant Joan

Pallejà

St Sadurní

19

15

15

14

13

11

1 1247

6 1313

1049

938

1074

920

10 10

9 9

Montserrat 19

973

893

894

873

885

882

775

715

863 39

976 36

907 36

730 32

899 32

850 31

1054 30

835 27

1028 27

982 27

849 27

1182 25

1052 23

980 21

La propera (23 març): Voramar-Sant Joan; Freestyle-Mallorca; Coll-blanc-Sta Perpètua; Sant Cugat-PB Montserrat; Clot-Sant Sadurní; Mont-pedrós-Pallejà; Caldes (Descansa); Vilatorrada (Descansa).

Tercera B G R U P 2

Coll-Safa Hor t a 46-49 Beeth Fons-La Font 155-61 CB 96-Gassó 61-69 Cardona-Can Parellada....74-66 Martinenc-Cerdanyola....69-89 Mart inenc-Clot 47-56 Montjuïc-PB St Cugat....78-69

Equip PJ PG PP PF PCPu.lt.

SafaHona 21 19 2 1507 1142 40

PBSlCugat22 17 5 1607 1370 39

Cerdanyola 22 17 5 1503 1294 39

Clot 21 17 4 1390 1225 38

Montjuïc 20 15 5 1554 1271 35

Beeth Fons 21 12 9 1372 1247 33

Maristes 21 1! 10 1336 1232 32

Cardona 21 9 12 1339 1426 30

Can Parellada21 7 14 1234 1276 28

Gassò 22 6 16 1271 1515 28

Coll 20 7 13 1029 1223 27

Martincnc 19 7 12 1126 1193 26

Bosco Horta 19 7 12 1076 1179 26

C B 9 6 ' 21 4 17 1105 1362 25

La Font 21 I 20 1198 1692 22

L a propera (23 març): Cerdan-yola-Cardona; Can Parellada-CB 96; Bosco Horta-Beeth Fons; La Font-Safa Horta; PB Sant Cugat-Maristes; Clot-Martinenc; Mont-juïc-Coll; Gassó (Descansa).

Tercera B G R U P 4

Penya Culé-PB St Cugat.53-52 Beeth Fons-La Lira 56-69 Vilorama-Pardo Bazan 76-71 Capellades-Coll 72-62 Horítzontal-Franqueses. 74-96 Poble Sec-CB 96 41-43 Azzurro-Sic í l ia 75-47 Jún io r -Cosmos 67-53

EaMrif> PJ _. PG P P PF PCP.»*!.

La Lira 22 20 2 1543 1284 42

CB96 23 18 5 1403 1220 41

Coll 23 17 6 1359 1204 40

Franqueses 23 16 7 1770 1515 39

Horitzontal 22 17 5 1581 1439 39

Capellades 23 15 8 1569 1364 38

Azzurro 23 14 9 1574 1445 37

Beeth Fons 22 12 10 1433 1292 34

PB St Cuajat23 10 13 1390 1430 33

Sicília 23 8 15 1278 1341 31

Pardo Bazan 22 8 14 1266 1403 30

Penya Culé 22 8 14 1167 1287 30

Poble Sec 23 5 18 1313 1474 28

Cosmos 21 6 15 1130 1379 27

Júnior 21 2 19 1016 1276 23

Vilomara 20 2 18 1052 1491 22

L a propera (23 març) : CB 96-Horitzontal; Franqueses-Cape-llades; Coll-Vilorama; Pardo Ba-zan-Beeth Fons; La Lira-PB Sant Cugat; Cosmos-Azzurro; Sicília-Poble Sec; Júnior-Penya Culé.

HANDB01

Primera catalana Grup 2

Sant Quirze-Banyoles 27-26 Pardinyes-Manyanet 24-24 Sant Cugat-Molins Rei..31-23

tvdr PJ PC P I PP GF CC P — f

Pardiriyes 9

Manyanet 9

DE St C u a p 9

Molins Rei 9

Banyoles 9

Sant Quirze 9

0 235 218

1 266 244

3 254 218

5 244 258

8 208 237

8 235 267

La propera (23 març) : Manya-net-Banyoles; Molins Rei-Par-dinyes; Sant Quirze-Sant Cugat.

VOLEIBOL

Divisió d'honor femenina

Alcorcon-Sant Cugat 3-2

La propera (22 març): CV Sant Cugat-Alcorcon.

FUTBOL SALA

Divisió de plata G R U P B

Portainé-Centel les 12-5 Albelda-Èpic s/r Andor r a -Bur l ada 4-2 P. Andorra-Vilassar Mar..6-8 D. Notícies-Saragossa 5-4 W. Sant Cugat-Tenerife...7-3 Martorel l -Alacant ajornat

Equip PJ PC PE PP GF GC Punta

Saragossa 19 16 1 2 117 í>9 49

D.Noticias 18 15 2 1 113 68 47

Martorell 18 14 2 2 101 57 44

Andorra 18 10 2 f> 83 67 32

Portainé 18 8 4 6 96 81) 28

Alacant 18 8 2 « 9 4 92 26

Èpic Casino 18 7 I 10 78 83 22

R.Burlada 19 6 4 9 92 98 22

Centelles 18 7 1 10 69 85 22

Vilassar Mar 19 6 1 12 73 90 19

Tenerife 19 5 3 II 59 90 18

P.Andorra 18 5 2 II 62 92 17

Sant Cugat 19 4 2 13 68 85 14

Albelda 13 1 1 11 27 76 3

La propera (23 març): Èpic-Cen-telles; Burlada-Albelda; Vilassar Mar-Andorra; Saragossa-P. Andorra; Te-nerife-D. Notícies; Alacant-W. Sant Cugat; Martorell-Portainé.

Pr imera B G R U P 2

Platja D'Aro-Castellar 0-2 Mollet-Olímpyc 2-9 Llore t -Prosper i ta t 1-4 L a Unió-Escodines 6-1 W. St Cugat-Camprodon.2-3 Ripollet-L. Contro l 8-6 Pa l amós descansa

«•«*» PJ-PO.. . .P1. . .PP ÇF .GC Punt.

Prosperitat 17 13 3 1 101 42 42

Otunpjre 1 7 1 0 3 4 85 54 33

Camprodon 17 10 2 5 79 71 32

La Unió 18 10 1 7 67 51 31

Castellar 17 9 2 6 80 87 29

Escodines 16 9 0 7 69 60 27

Ripollet 17 8 3 6 74 67 27

Lloret 18 7 3 8 93 97 24

Palamós 17 6 4 7 73 69 22

PlatjaD'Aro17 5 2 10 40 67 17

Mollet 17 5 2 10 76 98 17

L. Control 18 5 1 12 71 97 16

S u i Cagat 18 1 2 15 52 100 5

La propera (5 abril): Castellar-Olímpyq Mollet-Prosperitat; Lloret-Escodines; La Unió-Palamós; W. Sant Cugat-L. Control; Platja D'Aro-Ri-polleç Camprodon (Descansa).

HOQUEí PATifIS

Segona catalana G R U P 1

Caldes -JMJ 6-2 Arenys Mar-Navarcles 8-0 Sant Celoni-Sant Feliu 9-2 Gelida-Vic 3-6 Aiguafreda-Univer8Ítari....6-7

Bigues-Sant Cugat 4-4 Arenys Munt-Sentmenat...9-2

Vic 22 20

Sant Celoni 22 19

Arenys Munt 22 14

Bigues 21 12

Arenys Mar 22 12

Sant Feliu 22 13

Caldes 22 12

Gelida 22 10

Sant Cugat 22 9

Navarcles 22 5

Sentmenat 22 6

JMJ 22 5

l'nivcrsitari 22 2

Aiguafreda 21 I

PJ PG PE PP

1

3

1 19

I 19

197

1711

121

123

137

120

122

112

121

83

95

83

83

78

Punta

41

Ull)

97

91

129

113

103

120

141

149

205

204

Jolascta II 9 (I

Polo II (. (I

Aldcasa 11 5 2

C. Cantà l ina l l 5 1

C l ) Tcrrassal l 4 3

Júnior 11 3 1

Egara 1935 II 3 0

Barcelona 11 2 1

Vallès 11 1 3

C. Campo II I I

27

18

18

13

13

17

15

15

13

26

31

18

17

16

15

10

La propera (23 Març): Sentmenat-Caldes; JMJ-Arenys Mar; Navarcles-Sant Celoni; Sant Feliu-Gelida; Vic-Aiguafreda; Universita-ri-Bigues; Sant Cugat-Arenys Munt.

Segona catalana G R U P 4

Garr iga-Folgueroles 8-3 Tona-Sta Perpètua 11-4 Barcino-Sant Ignasi 12-4 CES-Penya Blanc Blava...4-2 P. Plegamants-Masquefa...l4-4 Esplugues-Vilanova 3-7

L a propera (23 Març): Vallès-Atl Terrassa; Polo-Barcelo-na; Aldeasa-Jolaseta; Club Cam-po-C. Cantàbria; Egara 1935-Ega-ra; Cd Terrassa-Júnior.

Pr imera divisió femenina Campionat de Cata lunya

Val lès-Júnior 0-0 Egara-Pedra lbes 0-3 C D Terrassa-Lúiia 22 0-1 Júnior 1917-AtlTerrassa. .2-0 Gavà-Uuro 0-7

La propera (23 Març): Iluro-CD Terrassa; Atl Terrassa-Gavà; Júnior-Júnior 1917; Pedral-bes-Vallès; Línia 22-Egara.

PJ PÇ PE PP ÇF:__...CC Punta

Voltregà d escansa Júnior 17 17 0 0 11 3 5 1

Kgara 17 15 0 2 18 12 45

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts Gavà 17 13 0 4 72 19 39

Vilanova 21 17 2 ? 197 77 36 Lín ia 22 17 12 0 5 52 23 36

P Plcgamans20 15 ? 3 127 67 i2 Vallès F.sp 17 9 0 8 40 29 27

Tona 21 14 3 4 152 88 31 Pedralbcs 17 5 2 10 20 39 17

Masquefa 21 13 4 4 144 99 30 C D Terrassa 17 5 0 12 13 72 15

Sant Cugat 2 0 12 3 5 135 78 2 7 Júnior 1 9 1 7 1 7 2 3 12 14 9 2 9

S. Perpetua 20 11 4 5 122 81 26 At l Terrassa 17 2 1 14 3 79 7

Monjo» 2 1 12 1 8 119 111 2 5 l l u ro 17 0 4 13 3 78 4

Barcino 21 9 3 9 117 126 21

Voltregà 20 8 2 10 101 121 18

Esplugues 20 6 3 I I 91 92 15 fWJ CES 21 6 3 12 94 132 15

La Garriga 21 6 1 14 87 119 13 Segona catalana

Folgueroles 20 6 0 14 83 1 % 11 GRUPB Blanc Blava 21 2 1 18 73 144 5

St Ignasi 20 1 0 19 73 184 7 Castellet-Cornellà. ..14-55

La propera (23 març): Folgueroles-Tona; Sta Perpètua-Barcino; Sant Ig-nasi-CES; Penya Blanc Blava-P. Ple­gamans; Masquefa-Esplugues; Vilanova-Sant Cugat; Mon jos-Vol­tregà; La Garriga (Descansa).

HOQUEI SOBRE HERBA

Divisió D 'Honor

Euj»* PJ PÇ PE PP Ç» GC Punta

Egara 11 11 0 0 55 5 33

Atl Terrassa 11 10 0 1 56 8 30

Sitges-Bonanova 42-12 Sant Cugat-Reus 24-19

*V*P PJ PC PJ...PP PF PC P U M .

Cornellà 10 8 0 2 318 164 16

Sant Cugat 10 7 1 2 226 216 15

RVu» 10 7 0 3 290 152 14

Castellet 10 3 1 6 206 267 7

Bonanova 10 3 0 7 173 276 6

Sitges 10 I 0 9 156 294 0

L a propera (16 març) : Castellet-Cornellà; Sitges-Bona­nova; Sant Cugat-Reus.

EIS4C^NTONS horari d'atenció

al públic matins: de9hai4h,

de dilluns a divendres

tardes: dei7ha20h, els dimarts i dijous

EIS 4 CANTONS

32 Divendres. 21 de març de IVJ1

Espectacles

Espectacles

Cèltic estrena les carpes exteriors amb un concert de Rosario

La cantant actuarà amb la cabuda limitada Podien haver estat els membres de La Union, o els d'El Ultimo de la Fila, els que haguessin servit de ganxo. Finalment, Ro­sario vindrà a Sant Cugat per oferir un con­

cert a la sala Cèltic, un espai que funciona amb nous amos des de fa aproximadament un any i que amplia la seva oferta amb les carpes als jardins del local.

A N C K I . S C A S T I KRA

- Sant Cugat -

Kls responsab les de la sala Cèlt ic a Sant Cugat han vol­gut portar un artista amb prou atractiu pe rquè la sala s 'om-pli. però sense embussos. Se­gons Ferran Junoy. gerent de l ' es tabl iment , "no p re t enem guanyar diners amb això, sinó promocionar Cèl t ic i la seva nova oferta, ara que arriba el bon t e m p s : les carpes ex t e ­r i o r s " . C è l t i c S a n t C u g a t funciona a l 'antiga discoteca c o n e g u d a pe l n o m d ' E l s Avions. Les dues aeronaus ca­rac ter í s t iques s 'han man t in ­gut, però l 'est i l del local ha canviat força. La música en di­recte n ' é s un e x e m p l e . Des del principi, molts grups més o menys coneguts han passat per l ' e scenar i de Cè l t i c . La cantant Mònica Creen va ser un dels atractius de la sala als pr imers mesos . Ara, els pro­motors han decidit apostar per

una altra artista femenina amb força a l 'escenari.

La cabuda de la sala on ac­tuarà Rosario demà a la nit està limitada a 2.N00 persones, per­què els promotors no han vol­gut "muntar un concert mul­titudinari que reuneixi molta gent" , sinó donar a conèixer els nous espais de Cèltic. Les entrades, a 2.000 pessetes, es poden comprar a Barcelona, al Megastore de Virgin, a Molins de Rei i a Sant Cugat, a la bo­tiga de discos C o m p à s i a la mateixa Cèltic. Kls organitza­dors esperen omplir el recin­te, tot i que el que més desit­gen és "que la gent s'ho passi bé" , segons Junoy.

F o r ç a a l ' e s c e n a r i

El directe de la petita de la fa­mília Flores s'ha guanyat un nom a la música actual amb una fórmula que té els ingredients justos de pop i flamenc per as­solir l'èxit i la popularitat entre el públic. Els puristes del fla­

menc l'han acceptada, i ha acon­seguit acostar aquest estil a la majoria de persones que no es­colten aquesta modalitat. Rosa­rio ha heretat el magnetisme i l 'entusiasme a sobre de l'esce­nari que tenia la seva mare, Lola Flores, i ha sabut t ransmetre aquesta força al públic en Ics se­ves actuacions en directe. La cantant s'ha consolidat ja com una estrella després d 'un pri­mer disc que va passar amb més pena que glòria fa més de deu anys. El 1992. va sorprendre amb un treball, De ley, que seria el llançament del seu estil ar­tístic i que mostraria, a més, el talent d'Antonio Flores, que va ser descobert com a compositor amb les cançons que va fer per a la seva germana. Després, van venir Siento, el 1994, un disc que va servir per consolidar la carre­ra de la cantant, encara posada en dubte pel fet de ser la filla de la Faraona. Ara sona l'últim treball, Muchoporvivir. editat a Finals de 19%, que ha confirmat

Rosario actuarà per primera vegada a Sant Cugat. Foto: ELS 4 CA XTONS

que Rosario agrada per la seva capac i t a t de c o n n e c t a r a m b l'audiència tot i que ara falten la seva mare, Lola Flores, i el seu germà, Antonio, que s'ha­via convertit en un pilar bàsic per a la c o m p o s i c i ó de les cançons. Mucho por vivir l'inte­

gren peces creades per la ma­teixa Rosario i la seva germana, Lolita, i músics amb els quals la cantant havia treballat en alttes ocasions. El concert que Rosario farà a la sala Cèltic començarà, segons les previsions, a les dot­ze de la nit.

Música

Finalitza el cicle de jazz a Valldoreix amb Pactuació

de Carme Canela Les quatre sessions han tingut bona acollida

M A R I N A VALLÈS

- Valldorala -

El cicle de jazz organitzat per l 'Ent i ta t Munic ipal Descen­tralitzada de Valldoreix posa avui punt final a les actuacions previstes per als mesos de fe­brer i març. La cantant Carme Canela i el seu quartet de mú­sics tancaran l 'última sessió al casal de cultura de Valldoreix presentant el seu darrer disc compacte, Carme Canela Quar­tet, fruit de dos anys de tre­ball. La cantant catalana i els seus músics interpretaran te­m e s m o l t v a r i a t s , d e s d e cançons brasileres fins a clàs­sics contemporanis i composi­

cions pròpies com ara És molt tard o Estels foscos.

La segona sessió de jazz, que va tenir lloc el 28 de febrer, va estar pro tagoni tzada pels Swardt Grup , conegut a esca­la mundial i amb un bon nom­bre d 'actuacions a l 'esquena. El grup De Bar en Bar va ser el tercer conjunt protagonista al cicle de jazz la setmana pas­sada. El duo ja havia actuat en alguns locals de Sant Cugat i la Floresta, amb un variat re­pertori que tampoc va faltar a Valldoreix. Van incloure, a més d e t e m e s p r o p i s , v e r s i o n s d'autors com Bob Dylan, Eric Clapton , R. Johnson i Tracy Chapman.

Carme Canela La música jazz ha tingut molt

bona acollida a Valldoreix. "A la primera sessió no va venir gaire gent, però les altres han es ta t un èxit pe rquè la gen t s'ha anat passant la veu", se­gons Núria Stenger, coordina­dora de les activitats del casal de cultura de Valldoreix.

C o n c e r t

El club Rotaract organitza un concert per ajudar

un hospital peruà CLARA ROIG

"Volem recollir prou diners per poder pagar el transport de me­dicaments a l'hospital d'Iquitos del Perú." Així explica Anna Llo-pis, la presidenta del club Rota­ract de Sant Cugat, l'objectiu del concert de Joves Intèrprets de Sant Cugat que el club ha orga­nitzat demà, al Centre Borja. La idea va sorgir d'una membre del club, que va estar un mes i mig a l'hospital d'Iquitos exercint de metge. Allí va poder viure, segons Llopis, "la falta de recursos sani­taris del centre i va proposar fer un concert per recollir fons per a l'­hospital". El club Rotaract, ales­hores, es va posar en contacte a m b Fa rmacèu t i c s M u n d i , i

aquesta O N G va accedir a facili­tar gratuïtament els medicaments pel projecte. "Ara, però, ens fal­ten les 400.000 pessetes que cos­ta transportar els medicaments al Perú", exposa Llopis, que afe­geix que "el concert va dirigit a tots aquells que vulguin col·la­borar en el tema, però sobretot als joves intèrprets que intentem promocionar." D'aquesta mane­ra, els músics seran nens i nenes d'entre 12 i 16 anys, que estudien en alguna de les diferents escoles de música de Sant Cugat. Les en­trades per al concert organitzat pel club Rotaract tenen un preu de 1.500 pessetes i es poden ad­quirir a Fusió i Talleda. El concert dels Joves Intèrprets de Sant Cu­gat començarà demà, a dos quarts de vuit del vespre.

E1S /CANTONS Divendres, >1 de març de 1997 Cultura 33

a t t i m o n i

Unanimitat per enderrocar la part posterior de la casa Aymat Primer pas per a la recuperació de F emblemàtic edifici

GKNI LOZANO

- Sant Cugat -

La unanimitat de dimarts du­rant el ple, sobre el pla espe­cial que servirà per ender ro­car la part posterior de la casa Aymat, demostra que totes les forces polí t iques representa­des a l 'Ajuntament t enen un in terès manifes t en la recu­peració d 'aquest edifici histò­ric, que durant els anys cin­quan ta va ser una au tèn t i ca bull ícia d ' ac t iv i t a t ar t ís t ica, com a seu de l 'Escola Catala­na del Tapís.

Amb l 'enderroc de la part de d a r r e r e de la casa , es d ó n a llum verda al sanejament fi­nal d e l ' e d i f i c i , q u e h a u r à d 'emplaçar, si totes les previ­sions es compleixen, el Centre d'Art Tèx t i l -Fundac ió Grau-Garriga, un arxiu-museu que preveu recuperar l 'antic espe­rit de la casa. Durant el ple de dimarts, l 'alcalde, Joan Ayme­rich, va destacar la importàn­cia d 'aques t projecte, que su­posar ia d o n a r c o n t i n u ï t a t i "conservar un patr imoni pel qual han passat artistes tan sig­nificatius com Miró, Tharrats , Tàp ies o Subirachs".

Tot i que l 'avantprojecte del que hauria de ser aquest cen­tre d 'es tudi i investigació de l'art tèxtil ja va ser redactat ara fa uns mesos per l 'arquitecte L lu í s Samaranch , el ce r t és que la seva execució definiti­va encara topa amb una gran

P a t r i m o n i

La casa Aymat es va inaugurar l'any 1926. Foto: ELS 4 CANTONS

dificultat: el finançament. En del d e p a r t a m e n t en tots els aquest sentit , Joan Aymerich va explicar que actualment l'A­juntament prova de solucionar a q u e s t p u n t , i pe r a ixò "ja s 'han iniciat converses" a m b els depar taments d 'Ensenya­ment , Cultura i Indústria de la Genera l i ta t per in tentar que aquests organismes accedeixin a finançar un 50% del projec­te, tot i que es descar ten les inversions provinents "d'altres administracions". Respecte a aquesta possibilitat, el conse­ller de Cultura, Joan Maria Pu-jals , es va p ronunc i a r ara fa cinc mesos, quan va assegurar en una visita a la c iu ta t q u e "els promotors de la iniciativa poden comptar amb el suport

sen t i t s " . L'altra meitat de la despesa del projecte, uns cent milions, podria estar finança­da d i r e c t a m e n t per la Un ió Europea, que s'ha compromès a dona r una r e spos t a sobre aquest ajut, segons va avançar l 'alcalde, abans de l'I de ju­liol. L'alcalde va proposar que sigui en aquest moment quan s'iniciï un debat polític i social per decidir l 'estructura final del projecte, que en principi preveu la creació d'una escola-taller del tèxtil, una sala amb una exposició permanent d'o­bres de l'artista santeugatenc Josep Grau-Garriga i una altra sala destinada a mostres tem­porals.

Club Muntanyenc !" Sant Cugat

. U/munt de la xerrada de Domem Miquel. Foto: Al.F.X CA1./LXA

L'1% del patrimoni

cultural català

es troba a Sant Cugat CLARA ROIG

- Sant Cugat-

El monestir, les muralles del monestir, el castell de Canals i el pont de Can Vernet són les construccions que conformen el pa t r imoni cul tura l i m m o b l e santeugatenc a escala nacional. D'aquesta manera, D o m è n e c M i q u e l , m e m b r e del G r u p d'Estudis Locals i director de la revista Gausac, va introduir el tema de la xerrada de l 'Aula Cul tura l de d imar ts al C l u b Muntanyenc Sant Cugat. Sota el títol de Monuments, edificis i runes: una aproximació al patri­moni cultural immoble de Sant Cu­gat, Domènec Miquel va expli­car q u e el q u e es cons ide ra

pa t r imoni cul tura l i m m o b l e d'un municipi depèn de la clas­sificació a partir de la qual s'a­nalitzi el tema. Basant-se en l'or­denació oficial del ministeri de Cultura sobre monuments na­cionals, a Sant Cugat hi ha l ' l% dels béns cul tura ls ca ta lans . L'estudiós santeugatenc va des­tacar, però, que "en aquest per­centatge hi falta la zona de la Torre Negra, ja que encara no té cap declaració que la prote­geixi". A més, Miquel va expo­sar altres béns immobles que s'inclouen en les classificacions a escala local, i va explicar que per preservar el patrimoni cul­tural santeugatenc, cal que in­tervinguin els propietaris dels monuments i els ajuntaments.

Teatre

Brecht a la catalana en el record '£/ retaule del flautista', de Jordi Teixidor Música: Carles fle/va

Direcció escènica: Joan Unís fíosso

Direcció musical: Joan \rces

Escenografia: Montse Amenós

lloc: l'eatri'-aiiditori, 14 de marc

EDUARD IKNKR

Jordi Teixidor deia a la revista Primera/to del juny de 1971: "El meu punt de partida és Brecht. La meva obra és, en realitat, un exercici de teatre èpic a la catala­na." I afegia: "La importància del teatre com a arma política varia segons circumstàncies alienes al teatre. Avui té poca força, només pot aspirar a sensibilitzar, però crec que cal intentar-ho. Primer cal di­vertir i no hi ha cap mena de con­tradicció: per divertir-se cal com­prendre, i tot depèn de quina és la cosa que ens diverteix. Si hi ha crisi en el teatre, si no hi ha públic,

és perquè no sabem divertir els homes del nostre temps. I aquest és el nostre paper a la societat." Després de 25 anys, el germà de l'autor, Ramon, que ja tenia un paper aleshores, recupera per a l'escena professional l'obra mítica del tardofranquisme, estrenada a l'Aliança del Poblenou, allò que s'anomenava emfàticament, Yoff Barcelona, fent el paper que ales­hores brodava el malaguanyat Pau Garsaball. El director era Feliu Formosa, avui Joan Lluís Bozzo; la música d'en Berga està "arre­glada" i l'escenografia, de l'Ame-nós, que no deixa de ser un dei­xeble del traspassat Puigserver.

L'obra està plantejada com una paràbola, com moltes de les obres de Brecht. Una imaginària ciutat medieval pateix una invasió de rates que afecten els barris pobres de la ciutat. Davant les exigèn­cies del poble, el burgmestre de­cideix actuar. El flautista d'Ha-

melí apareix com un personatge providencial disposat a resoldre el problema, però l'operació és pe­rillosa per als interessos dels co­merciants, que pensen enriquir-se amb la venda de mata-rates i trampes, a banda de les comis­sions de l'Ajuntament. L'ajuda del sacerdot i del cap militar fan que el flautista sigui detingut per brui­xot i després expulsat. Tot això amanit amb música de revista, sar-suelera, gospel o tango i movi­ments coreogràfics de comèdia musical. L'ampli grup d'intèrprets està molt ajustat i resulta eficaç, així com el disseny de llums i l'es­cenografia. Una bona representa­ció per comprovar com el joc del poder, amb totes les corresponents relativitzacions temporals, conti­nua plantejant en la dictadura i en la democràcia similars relacions entre els rics i els pobres. La lògi­ca del diner és constant i impla­cable, això sí, amb un somriure.

El retaule del flautista continua vigent 25 anys després. Foto:X. LARROSA.

CENT» D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDARICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

34 Cultura QS'lCANTOtyS Dketiitres, .'! ele març tir 1991

F o l k l o r e

Les santcugatenques podran

aprendre la dansa del ventre E/curs de dansa àrab pera dones començarà el 5 d'abril

CLARA ROK;

Totes aquelles noies que vulguin aprendre a ballar la dansa del ven­tre i altres danses àrabs ja es po­den inscriure al curs de dansa àrab per adones que es raràa la Casa de Cultura del dissabte 5 d'abril al 21 de juny. Kl curs és organitzat con­juntament pel grup de dones de Vallès sense Fronteres i l'Associa­ció (Catalana Servei Tècnic d'Ac­tivitats Físiques, i s'engloba dins el marc de l'Oficina Municipal d'Es­ports per a Tothom (OMET). Se­gons l-'àtima Ylias. membre de Vallès sense Fronteres, les classes de dansa àrab, que es fan per pri­mera vegada al nostre municipi, pretenen "sensibilitzar les sant­cugatenques sobre la cultura àrab, a més de fomentar les relacions entre les participants". L'any pas­sat els membres de Vallès sense Fronteres ja van desenvolupar una activitat semblant, i "després de la Ix ma experiència del curs passat, en què ens venia gent interessada pels nostres balls tradicionals, vam decidir organitzar un curs de dan­sa àrab obert a tothom", explica Fàtima Ylias. Va ser aleshores quan

Do/ics de Vallès sense F renten el grup de dones de Vallès sense Fronteres es va posar en contacte amb TOMKT. "Ens van proposar ajudar a desenvolupar, tècnica­ment i administrativament, el curs de dansa, i com que nosaltres ja havíem organitzat balls de saló, ens va semblar bé", explica Xa­vier Raquena, membre de l'equip de coordinació de TOM E'T. D'a­questa manera, es va començar a treballar i es va decidir fer el curs per a dones major de 18 anys per­què. segons Ylias "no hi hagués un xoc entre noies de 14 anys i dones de 40, ja que principalment bus­quem una bona entesa entre les participants de les classes". Ami-

,. Foto: ELS 4 CANTONS na llyas és la noia marroquina en­carregada d'ensenyar les danses àrabs, entre les quals hi ha, en un paper estel·lar, la típica dansa del ventre. La matriculació es pot fer efectiva a l'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom, a la Casa de Cultura, i el preu és de 4.(KK) pessetes per als alumnes de l'O-M E T i per als associats de Vallès sense Fronteres i de 4.500 per als nous alumnes. Lesclasses de dan­sa àrab per a dones començaran el 5 d'abril i s'allargaran fins al 21 de juny, i es faran cada dissabte de dos quarts de vuit a dos quarts de nou del vespre, a la Casa de Cul­tura.

A r t

Minuesa serà a la Fira

Internacional d'Art

de Brussel·les La mostra acull els millors galeristes

ELF.NACA.STKU.ARNAU

- Sant Cugat-

El pintor santeugatenc Paco Mi­nuesa ha estat seleccionat per l'As­sociació d'Arts Plàstiques de l'Es­tat espanyol per participar en la que serà la primera fira interna­cional d'art, que s'inaugurarà el 26 de març a Brussel·les i que es tancarà el dia 1 d'abril.

El Gran Mercat d'Art Contem­porani, tal com oficialment s'ano­mena la fira, acollirà els millors ga­leristes, artistes i marxants d'arreu del món, sobretot en escultura i pintura. I representant aquest àm­bit artístic també hi serà Minue­sa, que és un dels només dotze artistes que han estat seleccionats dins el marc de l'Estat espanyol.

Espanya serà present a la gran tira d'art en un dels setanta es-tands que en total s'exposaran al públic. Dins el recinte firal, Paco Minuesa mostrarà la seva obra més recent, la pintura més carac­terística dels seus darrers anys, que pretén reflectir la manipula­ció dels quadres d'estructura clàs­

sica i tradicional. Minuesa és, sens dubte, un dels

pocs artistes de tot l'Estat espa­nyol que podrà marxar cap a Brus­sel·les. Davant aquest privilegi, el pintor santeugatenc ha assegurat que per a ell la tira és molt inte­ressant, "perquè hi conflueixen galeries i artistes d'arreu del món i perquè la mostra serveix perdo-nart-te a conèixer i per saber, al­hora, què s'està fent dins l'art con­temporani". "Són dotze artistes de tot l'Estat espanyol. Sempre guardes l'esperança de ser selec­cionat, però com que la convoca­tòria era molt àmplia, no tenia gai­res esperances de ser escollit. Tot i així, m'ha fet molta il·lusió." Sorprès i il·lusionat, Minuesa ce­lebra el fet de ser un dels comp­tats artistes que mostraran la seva obra a la primera gran tira inter­nacional d'art.

Tot i que encara no sap quan marxarà cap a Brussel·les, el co­negut pintor santeugatenc ha as­segurat que serà present a la tira i que provarà d'arribar el mateix dia 26 de març.

P i n t u r a

Sant Cugat presenta catorze obres al Premi de pintura Ricard Camí Es bat el rècord de participació M A R I N A YAI.I.KS

- Terrassa/Sant Cagat -

La c inquena edició del Pre­mi de p in tura Ricard Camí , que convoca i organitza la Cai­xa d e Ter rassa , ha t i n g u t aques t any una par t ic ipació massiva. Sant Cugat hi ha par­ticipat amb un total de cator­ze obres procedents de dotze autors diferents.

En total, s'hi han presenta t 525 obres , una xifra que su­posa un c re ixement del 16% en r e l ac ió a m b l ' e d i c i ó d e l'any 95. També ha augmen­tat el nombre d'artistes parti­cipants, un total de 407 davant els 347 que hi van participar

en la quarta edició. Tots ells provenen de més de cent lo­cal i tats d i ferents d 'a r reu de Catalunya.

l 'na de les novetats destaca­des de la nova convocatòria és l ' increment de la dotació del premi, que passa de dos a tres milions de pessetes. Això con­tinua situant el Premi Ricard Camí com el més ben dotat de tots els c e r t à m e n s pictòr ics que es convoquen a Cata lu­nya. Com en les anteriors edi­cions, el premi no podrà ser dividit ni declarat desert , i a més el jurat podrà concedir un o dos accèssits de 500.000 pes­setes, segons la qualitat de les obres finalistes.

sseny per

Ordinador AUIATMXSSEN/

I3UIX TÈCNIC iAutoCad!

vlTERNET/Disseny WWW

rtt OÏÜINADOt^,

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1 a Tel. 589 78 86 SANT CUGAT del VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

E x p o s i c i o n s

visions

i odi Una e/e les il·li^Ininons que s'exposeu u l/i Custi rle Cultura. Foto: F.SCOIA MUNICIPAL D'ART

Il·lustracions d'amor i odi R I T U B ( > ] . [ , I N ( ; K R

- Sant Cugat -

La mos t r a co l · l ec t iva d e l s alumnes del darrer curs de l'es­pecialitat d'il·lustració de l 'Es­cola Municipal d'Art de Sant Cugat i de l'Escola Professional de la Dona es va inaugurar ahir a la Casa de Cultura. Sota el nom Visions d'amor i odi, es podrà visitar aquesta exposició fins al 3 d'abril. La mostra pre­senta un recull de 24 il · lus­tracions on cadascun dels par­t i c i p a n t s e x p r e s s a la seva

percepció personal de l'amor i de l'odi. "Cada imatge vol co­municar un dels dos concep­tes, i l 'exposició es converteix en un joc. una descoberta de missatges", afirma Cristina Su­birats, una de les dues coordi­nadores de la mostra. I na sè­rie d'interrogants han servit de base als alumnes per fer la cre­ació de les seves obres. "L'a­mor i Todi: idèntics, contraris, contradictoris?", "La il·lustra­ció: es pot parlar amb imat­ges?", són algunes de les pre­guntes que han plantejat els

organitzadors de la mostra. Cada alumne del darrer curs

presenta dues obres personals sobre l 'amor i Todi. Utilitzen tota mena de tècniques de la il·lustració, com ara el guaix, la cera, l'acrílic i el fotomuntatge. Aquest és el primer cop que

s'exposen les obres de l'últim curs de les dues escoles en una mos t ra . Visions d'amor i odi s'instal·larà a partir del 8 d'a­bril a la seu de l'Escola Profes­sional de la Dona, al carrer Pie­tat de Barcelona, on es podrà visitar fins al 25 d'abril.

ELS-ÍCAINTONS Divendres, 21 de març de 1991 Cultura 35

Teafre

Cors actua a la Unió després de signar que no criticaria cap autorití

L'alcalde "és el primer a lamentar-ho" i se'n desmarca JOFRE LLOMBART

La polèmica entre l'actor Mi­quel Cors i l'alcalde, Joan Ayme­rich, té un nou ingredient. Cors, que divendres passat va presen­tar al teatre de la Unió la seva da­rrera obra, Culékulé, va haver de signar una llista de cinc condi­cions als promotors de la sala en­tre les quals hi havia la següent: "No es farà cap al·lusió personal a cap autoritat de Sant Cugat." La resta de clàusules eren estric­tament tècniques. El cas ha arri­bat a l'estament polític. Dimarts, al ple, el portaveu del grup mu­nicipal d'IC, Francesc Godàs, va preguntar a l'alcalde si sabia res d'aquest escrit. Aymerich va res­

pondre que ja en coneixia el con­tingut i que "era el primer a la­mentar-ho, perquè jo tinc més feina que la de preocupar-me d'a­questes coses". L'alcalde va res­pondre d'aquesta manera a les acusacions de Godàs de "vulne­ració de la llibertat d'expressió" i es va desvincular totalment del text. Aquest setmanari s'ha in­tentat posar en contacte amb el president del teatre de la Unió, Jesús Gonzàlez, per tal d'acla­rir l'origen d 'aquesta compro­mís per part de Cors a no es­mentar cap autoritat local, però no s'ha aconseguit Amb tot, Ay­merich va insistir a desmarcar-se de l 'escri t i va remarcar q u e "Cors no està vetat a Sant Cu-gat".

Per Aymerich, el fet que l'actor que va interpretar el popular An-toniu a la sèrie Poble Nou no actuï al Teatre-auditori només és degut al fet que Cors és "un actor me­diocre, i no és que ho digui jo, sinó que ho diuen els responsa­bles del Centre Cultural, que són els que hi entenen".

"L'alcalde no vindrà"

Divendres un cotxe anunciava l'obra amb el reclam: "Veniu, que l'alcalde no vindrà, que és amic de Núnez." Recordem que diu­menge es feia la Marxa Unitària. L'enemistat entre l'alcalde i l'ac­tor santcugatenc va aflorar quan Cors va fer de pregoner a la fes­ta major de Valldoreix l'any 1994,

Cors divendres a la Unió. Foto.X.L.

on amb un to insültiu cap a l'al­calde va demanar la indepen­dència per a aquest districte i va qualificar el Teatre-auditori de ser "la piràmide d'Aymerich".

Xirriquiteula acosta als nens els germans Grimm

Més de 300 nens i nenes van gaudir diumenge al matí amb l'o­bra de teatre infantil Els contes de Grimm, que va oferir la compa­nyia d'espectacles Xirriquiteula dins el cicle que organitza la Xar­xa. El públic infantil s'ho va pas­sar d'allò més bé amb un espec­tacle que tenia titelles, música, dansa , textos de l s g e r m a n s Grimm i fins i tot un sol i una llu­na gegants. La companyia Xirri­quiteula té una àmplia expe­riència en teatre de carrer i resulta molt dinàmica. La convocatòria hauria tingut més èxit si no ha­gués coincidit a m b la Marxa Unitària per Torre Negra. Tot i així, els responsables van fer una valoració positiva de la resposta del públic./A.C.

Crítica

Un fotograma dela pel·lícula Jerry Maguire, que té cinc nominacionc als Oscar

I tots donen com a guanyador

de FOscar Tom Cruise 'Jerry Maguire' Director: Cameron Crowe Actors: Tom Cruise. Cuba GoodingJr. Renee 'Aellveger, Ronnie Hunt Guió original: Cameron Crowe Musico: Damiy Bramson Fotografia: Janusz Kaminski

I.SABKL SÀEZ

Ens podem passar una bona es­tona veient Jerry Maguire. Dinà­mica, àgil, resultat d'un muntat­ge i m p e c a b l e i un guió ben construït. Dos apartats en què està nominada merescudament. Tom Cruise és una altra cosa. Una actuació enèrgica, decidida. El seu furor interpretatiu pot re­cordar a moments el sempre con­tundent Mel Gibson. Però... la irregularitat n'és el defecte. Men­tre en unes escenes Tom Cruise resulta convincent, en altres va passat de voltes, cau perillosa­

ment a la banda de l'histrionisme i comença a tenir massa tics. Una pena perquè hi ha fusta d'actor. Tal com estan les coses de cara a l'Oscar, diagnòstic: Tom Cruise es passa, Ralph Fiennes (El pa-ciente inglés) fa curt, la seva con­tenció s'acosta a la inexpressivi-tat. Potser l'oportunitat és per a Geoffrey Rush, protagonista de Shine. Els problemes de Jerry Maguire comencen, però no aca­ben amb la interpretació del pro­tagonista. El guió està ben cons­truït, però la història és simple i utilitza tots els trucs per guan­yar la simpatia de l'espectador. Una noia encantadora (Renée Zel lweger) , un esportista ca­rismàtic (Cuba Gooding Jr.), un parell de nens d'aquests que et roben el cor, la dona de l'espor­tista que no destaca precisament per tenir pèls a la llengua... Un conte de suposat final feliç: tam­

bé es pot tenir èxit fent preva­ler les persones davant els di­ners. Seria una comèdia a l'estil Frank Capra si no fos perquè. per Capra, els valors humans es­taven sempre damunt de tot, mentre que a Jerry Maguire els protagonistes acaben muntats en el dòlar. Que d'això es tracta. El valor final de Jerry Maguire és el de ser un document d'època: re­flecteix una societat ben proveï­da d'ambició i cinisme i curta de sentiments. Com a pel·lícula és una de tantes, només que més ben feta. Un producte altament professional per passar una es­tona entretinguda, divertida i no haver de pensar. Ah!, i de les cinc nominacions es podria que­dar sense cap estatueta. Jerry Maguire és un pes ploma, com es diu en boxa, que s'enfronta amb pesos pesants. La solució: dimarts dia 25.

Art

Cespai Lluís Ribas exposa a Palma de Mallorca

- Sant Cugat/Nb*orca -

L'espai Lluís Ribas de Sant Cu­gat ha presentat un estand a la Fira de Brocanters i Galeristes de la ciutat de Palma de Mallorca, a les illes Balears. Aquesta tira es va inaugurar dissabte passat i es podrà veure fins al dia ZS d'aquest mes. A l'estand de la sala santeu-gatenca es mostren diferents obres de l'artista local, Lluís Ribas, a més de pintures que van des de fi­nals del segle XIX fins a princi­pis del nostre segle.

D'altra banda, la participació de l'espai Lluís Ribas a la fira de Pal­ma de Mallorca coincideix amb la darrera exposició que la sala ha presentat a Sant Cugat. L'exposi­ció, sota el títol de Obres de grans mestres, també es va inaugurar aquest dissabte. En aquesta mos­tra hi ha obres d 'art istes com Bosch Roger, Campmany, F. Gi­meno, Grau Sala, I. Mallol, F Mei-fren, J. Mir o J. Ventosa. Aquesta exposició es podrà veure a l'espai Lluís Ribas fins al dia 15 del mes vinent. /J.M.M.

MERCÈ FLORES -fins I'l d'abril-

sffiol

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Horari : matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Santiago Rusftoi, 52 - Sant Cugat òd Vallès Tel. 675 47 51

36 Cultura ELS /CAIVTONS Divendres. 21 de marc de 1997

E x p o s i c i o n s

ENRIC CARMONA. Fotògraf

"Els mims em van atreure per la seva màgia i expressivitat"

C l , \ K \ R()l(.

- Sant Cugat -

!•".] fotògraf santcugatcnc Knric (iarmona exposa 24 fotografies del seu treball sobre mims, .i l'espai espositiu de Zooni, tins al 1 .S d 'abril . Amb la mostra. Carmona pretén extreure tota la plasticitat i sensibilitat d'a­quests personatges de blancs i negres.

- P e r què ha t-srollit el tema dels miiiiM pe r e x p o s a r p e r pr imera vedada a la seva ciu­tat? - "Km va atreure la plàstica i

l'expressivitat del tema. Però, sobretot, \ aig trobar interessant el fet d ' intentar eliminar tota la gamma de grisos de les foto­grafies i jugar solament amb els colors dels mims per excel·lèn­cia: el blanc i el negre."

- F o t o g r à f i c a m e n t p a r l a n t , q u è t e n e n els mims q u e no tingui un al t re tema? - "Són com màgics i plàstics.

Per tal de poder fer aquest tre­ball, vaig rebre classes d 'ex­pressió corporal i cm vaig po­sar en contacte amb el Tricicle i amb els components de Vol

Ras. Això em \ a acostar al gran treball de cos que fan els mims i cm va apropar a un tema que de seguida em vaig fer meu. L e s 24 fo tos e x p o s a d e s a Zoom les vaig triar de més de 200, perquè crec que són les que expressen millor els gestos i la mímica més representativa dels mims." - E l seu l larg i ex tens treball

està caracter i tza t per una se­gona i profunda mirada en fo­tografiar els diferents motius. Em pot explicar en qui- es di­ferencia de la mirada de qual­sevol espec tador ' ' - "Pe r sona lmen t jo no crec

que tingui una mirada diferent de la de qualsevol espectador. Simplement , darrere cada fo­tografia hi ha un treball de sen­sibilització i introspecció que he anat assolint al llarg de la meva carrera professional." —Què té el blanc i negre que

no tingui el color? - "El blanc i negre diuen que

representa la part intel·lectual del fotògraf, i el color n 'és la part afectiva. No sé si realment és així, però pel treball dels mims he utilitzat el blanc i ne-

Uarústa amb una de les seves fotografies. Foto: ALEX CALSINA gre pe rquè és un l lenguatge diferent que em va permetre jugar amb més matisos que el color." —Vostè ha utilitzat, en la ma­

jo r ia dels seus t rebal ls , la fo­tografia com una eina cultu­ral . P e r què? -Al llarg de la meva trajectò­

ria he provat diferents camins

artístics, la música, l 'escriptu­ra... Pe rò la fotografia és el camí artístic que m'ha permès expressar-me tal com he vol­gut . La fotografia és un ar t multidisciplinari, és l'art de la llum, i jo, amb els meus tre­balls, m 'he proposat el repte de reivindicar-lo per al públic en general ."

Peter Cladera critica la nostra societat en una obra de teatre

ÀNGELS CASTUERA

- Badalona/Sant Cugat -

La companyia SVP Teatre. formada pel santcugatcnc Pe­ter Cladera i Pere Borrull, va estrenar dissabte a la nit l'obra Baby Boom. La generació... hi degeneració al Teatre Principal de Badalona. Kls actors criti­quen totes les estructures so­cials p r e d e s t i n a d e s . Kl text està escrit pels dos actors i, ev iden tment , s'inspira en els encot i l laments que han mo­lestat els dos protagonistes al llarg de la seva vida. Cladera i Borrull van oferir

aquest espectacle, fresc i tren­cador, davant unes cinquanta persones que van assistir a la representació. Els espectadors van aplaudir molt la interpre­tació i el missatge de l'obra: una hora de gags còmics que p r e t e n e n t r enca r "el s en t i ­m e n t tràgic de la vida" , se­gons Cladera.

Un de l s a s p e c t e s que més van agradar al públic va ser la manera com es feien les in­terseccions entre gags: els ac­tors es canviaven de roba al mateix escenari .

'RSC RÀDIO SANT CUGAT

PESfiftO

RÀDIO SANT CUGAT I AUTOCUGAT BUSQUEN ELS MILLORS ESPORTISTA

Co-organitza i patrocina:

v/ Autocugat «Estem amb l'esport a Sant Cugat»

A ^—f f\iGAT

Col·laboren:

OS4C41YFON5 Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

H S 4 C A N I W 6 Divendres, 21 de mar? de 1997 Cultura 37

S A N T C U G A T

Sast Cugat f UgwittdMteHyteÉ»

S A B A D E L L

SarèCtfafttz %A^mt<^m0mm:' - m>7Mr&Wé-.í'*i

m,*M,92s<ím S e i t l o n « HO M e s d* d i s s a b t e

R U B Í

m.7a*>vm

A M M M M Í U Í Í I M 446,7-1^18»

i"iifaMHliiViillBnill'irtmftft»rtirt1l 430, &»,

fe&ftÉKM *R BÏÏiiii'jni ?;;•;-! t f è ^ i ^ t ó

RublPafecee ^asaJam^gawy jtiete <1S, 6.00/7.45,10.15 S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

- i ' l »

S A B A D E L L

ml í.

m&&m*fto0y»f

I I I I I - nin ii itTn i—"-- IIIII iï J · r - " in i i ·

Director: Stephen Hopkins Intèrprets: Michael Douglas, Val Kil-mer, Brian Me Cardie Sales: Sant Cugat,Cineart 3, Eix Macià, Kursaal, L'enginyer Patterson i el

caçador Remington es dis­posen a caçar una parella de lleons, coneguts com els dimonis de la nit, que el 1869 van matar més de 130 per­sones. i K QUE SE RjEN LAS MUJE-

REST

Director: Joaquín Oristrell

tt^i*™* mtmem

k l -lou'ft rtiinfiniïnrc

ri^irl V / t i i li

i^ 1 ^ . ÍL·

mi C E R D A N Y O L A

,:irfriiii,

*i>. - '%*

S.00,7.35,10.46

4.56,7.15, m a i / utiüL,

4.36,6-30, &35.&H.

feflíw^rtwiíwttJft.ifeh* juoj.Km.i^i 4.10,6.25,8.40,

J 'tJlH'^l* 4.55,7.00,9.85, rt

4.30,6.45,8JM$

4.40,6.35,83B.

4.30,7.30, Km-

irnràïimfrfiii 4.20.635,6.50,11

4.00,6.20,6.40,

T E R R A S S A

JLaZ.

Intèrprets: Candela Pena, Verònica Forqué, Adriana Ozores Sales: Sant Cugat, Kursaal, Eix Macià, Rambla (Ter­rassa) Tres dones de diferents edats s'expliquen les seves relacions i coneixen millor de què riuen les dones

quan riuen. Normalment, dels homes.

(Terrassa), Eix Macià, Ci-neart, Rubí Bugs Bunny i els seus col·legues, els Looney Tu-nes, desafien els Nerd-lucks, uns alienígenes amb un cap sense pietat, a un torneig de bàsquet.

LA MUJER DEL PREDICADOR

Director: Penny Marshall Intèrprets: Denzel Washington, With-ney Houston Sales: Sant Cugat, Eix Macià, Kursaal, RubíPalace, Prin­cipal (Terrassa) Un musical protagonitzat per la potent veu d'una de les estrelles dels Estats Units, Withney Houston, amb un dels actors més consolidats, Denzel Was­hington LA GUERRA DE LAS GALAMAS

Direcció: George Lucas Intèrprets: Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fis-her Sales: Sant Cugat, Rubí Palace, Rambla (Sabadell), Princi­pal (Terrassa), Kursaal. El clàssic de la ciència fic­ció que va meravellar a les generacions de nens de fa vint anys, torna ara revisat i amb més efectes espe­cials.

Director: Ivan Reitman. Intèrprets: Michael Jordan, Wayne Knight, Thercsa Randle-Sales: Sant Cugat, Rambla

Director: Cameron Crowe Intèrprets: Tom Cruise, Cuba Goo-ding Jr.,Kelly Preston Sales: Sant Cugat, Kursaal, Principal (Terrassa), Eu-

f m «>

S S/TNT C U G A T Tots els Dissabtes

SESSIONS «GOLFES»

terpe Tots l'estimaven, i tots van desaparèixer. Jerry Mac-guire es va quedar sol. Tom Cruise ha guanyat un Glo­bus d'or per la seva inter­pretació, i està nominat a l'Oscar. La pel·lícula opta a quatre premis més.

101 DALMATAS

Director: Stephen Herek Intèrprets: Glenn Close i una colla de dàlmates Sales: Sant Cugat, Rubí Una versió del clàssic de Disney amb personatges de carn i ossos. Cruella de Ville s'ha encaparrat a fer-se un abric de pell.

Director: Anthony Minguella Intèrprets: Kristin Scott Thomas, Ju-liette Binoche, Ralph Fien-nes, William Dafoe Sales: Kursaal, Eix Macià Princi­pal (Terrassa) Al final de la II Guerra Mundial, a una villa de la Toscana, es reuneixen qua­tre personatges. Un home amb el cos cremat, la seva infermera, un cínic super­vivent i un desactivador d'explosius. EL ESORaMUDC LARRY fUVT

Director: Milos Forman Intèrprets: Woody Harrelson, Court-ney Love, Edward Norton Sales: Kursaal El reconegut autor txec (KAmadeus explica la histò­ria del famós magnat de la pornografia Larry Flint, guanyadora d'un Os d'Or.

E S T R E N A E S T R E N A 2a S E T M A N A 3a S E T M A N A <i $. %•; is< Ni <r." $.. o .*-; t'í

mi JML%..JP^

'jfJMri. «KA

' ' • ' * • > '<••

4 , 1 5 - 7 , 0 5 - 10,10 4,15- 7 , 0 5 - 1 0 , 1 0 4 , 2 0 - 7 , 1 5 - 1 0 , 1 5 4 , 0 5 - 6 , 1 5 - 1 0 35 GOLFA: 0,45 GOLFA: 0,45 APTA GOLFA: 0, 45 APTA GOLFA: 0,45 18 anys

Dissabte dia 15 a les 0,40 «golfa» en V.O.: AFINIDADES ELECTIVAS / Dissabte 22 «golfa» en V.O.: LA VERDAD SOBRE PERROS Y GATOS

Al i«r»ti i* l 'tiptcudor 32 Wi

H. •V /sWMCMtlpf

*"* §2 ES2' S Sa ^ ™ * ^ ™ W ^sf^BHHWHP* ^MHTMRHHÍB "HDMMIHRBBK

Ktmm

Orna Hm*

38 Cultura ELS /CANTONS Divendres. 11 de març de 19V7

• „:.;!, 'í' 'X,

RÀDIO S \ \ I Cl GAT

De di l luns a d ivendres :

• D e 24:00 a 7:00h, Mú­sica al teu costat. Músi­ca non-s top tota la nit. • D e 7:00 a 8 :00h . El Desper tador , amb Joan Yallvé.

• De «:()() a 10:00h. De Sant C u g a t al món. Kl p r i m e r i n fo rma t iu del dia Kditat per Geni Lo­zano i Aura Costa. • D e 10:00 a 12:45 h, Dics de Ràdio. Kl maga-y.ín. Knrrevistes . repor­tatges, cinema, teatre...i el concurs l 'na de Tres, a m b Llu í s Gu i l e ra . Kl maga/ín el dirigeix i pre­senta Maribel Cayuelas. • D e 12:45 a 15:00 h, Amb molt de gust. Tots els secrets gastronòmics de la ma d 'en Pep Bla­nes. .

• D e 15:00 a 15:50h, Sant ( aigat a\ ui. l'informatiu. Per conè ixe r tota l 'ac­tualitat del dia. • De I5:50.t 14:l)0h.,En­t i ta ts . \ . i \ icr Miralles-p r e s e n t a a i | ues t espa i per a Ics entitats de Sant ( aigat.

• D e 14:00 a 1 7 :00h . K n -

t r e t u i j o , a m b J o s e p

M a r i a N o g u e r a .

• D e 1 7 : 0 0 a 1 8 : 0 0 h ,

I l e m d ' a n a r m e s l l u n y .

P r o g r a m a p r e s e n t a t per

Joan Y a l l v é .

• De 18:00 a 20:()0h. Al lloro. Kspai musical amb totes les novetats , con­certs i grups, p resen ta t per Salva Yallvé.

• D e 20 :00 a 2():3()h., L 'Ksport iu . Carme Re-verte dirigeix i presenta aques t espai que recull la informació esport iva local i comarcal.

• D e 20:30 a 23:OOh, No m'agrada la tele. La bona música, pels que no te­nen ganes de veure la te­levisió, amb Pere Pahis-sa. • D e 23:00 a 24:00h, pro­grames de nit: d i l luns , T i t a n i t a n i t ; d i m a r t s , L ' e s t r e n a ; d i m e c r e s , Arrels; d i jous , Cafè de les temptacions; diven­dres, Vallès sense fron­teres.

• D e dilluns a divendres, a les hores en punt , in­formació de Catalunya i el món en connexió amb Ca ta lunya Informació . La informació local i co­marcal a càrrec dels Ser­veis Informatius de Rà­dio Sant Cugat . Dlssabtei

• De 24:00 a S:00h, Mú­sica al ten costat, tota la nit.

• D e 8:00 a 1 1:00 h. Amics del dissabte. Pro­grama que ofereix músi­ca i la participació dels oients. Amb Pere Pallis­sa. • D e 11:00 a 12 :00h , Nostra Dansa. Sardanes, a m b J o a n F à b r e g a s i Pere Pahissa. • D e 12:00 a 13:00h. Kl Maga tzem. Informació destinada a la gent jove, especialment als univer­sitaris.

• D e 13:00 a 14 :00h , Avan tma tx . P rev i s ions e s p o r t i v e s de l cap de setmana amb Carme Re-verte.

• D e 14 :00 a 15:0()h, Vallès sense f ronteres . Repetició del programa e m è s el d i v e n d r e s a la nit. • D e 15:00 a 16:()()h. A q u e l l s m e r a v e l l o s o s a n y s . J o s e p M. Alvira presenta els grups i es­trelles que han esdevin­gut clàssics.

• D e lo:00 a l'HIOh, Sú­per DJ. Tota la música danec del moment , amb la p a r t i c i p a c i ó d e l s oients.

• D e 1^:00 a 2 0 : 0 0 h , Buc

d 'assa ig . R o c k de casa

a m b g r u p s s a n t e u g a -

tencs . a càrrec de (Carles

Roca .

• D e 20:00 a 2 l:00h. Bo­nes Vibracions. Música suau per compar t i r els capvespres en la millor sintonia, amb David Vi­llena.

• D e 21:00 a 22:OOh, Eti­que ta Negra. Sou/, rap, hip -hop... Les novetats de la millor música ne­gra amb Salva Yallvé. • D e 22:00 a 8:00h, Mú­sica al teu costat. La mi­llor música per escoltar tota la nit.

DlMWOJSH

• D e 8 : 0 0 a 9 : 0 0 h , Kl Dia del Senyor. Kmissió de la missa del dissabte ce­lebrada al Mones t i r de Sant Cugat i informació re l ig iosa de l ' e sg lè s i a evangèlica Kben Kzer de Sant Cugat.

•De9:00aM:50h, Esport en marxa, la edició. Pri­meres informacions lo­cals i comarcals de la jor-n a d a e s p o r t i v a de l d i u m e n g e , a m b Rafa Moreno.

• De 9:30 a 10:00h, Kl Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Jo­ana Krancesca Garcia.

• D e 10:00 a l l : 0 0 h . Ar r e l s . R e c o r d a n t les nostres tradicions, amb Rogeli Pedró. • D e 11:00 a 12:00h, Nos­tra Dansa. Sardanes amb J o a n F à b r e g a s i P e r e Pahissa. • De 12:00 a 13:00h, La Sarsuela , un programa ober t a la pa r t i c ipac ió de l s o i e n t s , a m b Joan Fàbregas i Pere Pahissa. • D e 13:00 a 14 :30h . Roda d 'Amics de d iu­menge. Música de sem­pre. pet ic ions i premis amb Pere Pahissa. • De 14:50 a 15:00h, Ks-port en marxa, 2a edició. Kditat per Ignasi Trape-ro. • De 15:00 a 16:0()h. A q u e l l s m e r a v e l l o s o s anvs.Kls grups i estrelles que han esdevingut clàs­sics. Amb Josep Maria Elvira. • De 16:00 a 19:00h, Sú­per DJ. La música dance més actual amb Xaviet Montero i Raquel Inies-ta. • D e 19:00 a 20:00 h, Buc d ' a s s a i g , a m b C a r l e s Roca. • D e 20:00 a 21:00h, Bo-

L a p r o p o s t a

HORARI AUTOBUSOS

Rosario, e n concer t a Sant Cugat La cantant Rosario oferirà demà el seu primer concert en directe a Sant Cugat. Els promotors de la sala Cèltic, a la carretera de Rubí a Sant Cugat, han convidat la po­pular cantant perquè inauguri la temporada fresca del local. Cèltic Sant Cugat ha instal·lat unes quantes carpes a l'exterior dels dos avions, els elements característics d'aquesta discoteca. Els nous propietaris s'han interessat a fomentar les actuacions en directe i ja han passat diferents grups per l'escenari de l'hangar. Ara serà l'o­casió de Rosario, una dona que ha sabut trobar la fórmula que combina el pop amb el rock i el flamenc amb molt bons resultats. La cita serà a les 10 del vespre.

nes Vibracions. Música suau amb David Villena. • D e 21:00 a 22:OOh. Es­port en Marxa, 5a edició. \ c tua l i ta t esportiva lo­cal i comarcal. Kditat per ( iarme Reverre. • D e 22:00 a 7:00h. Mú­sica al teu costat. Músi-ca non-stop per gaud i r tota la nit.

•Els caps de setmana, a les hores en punt , con­nexions amb Catalunya Informació i bu t l l e t ins a m b informació local i comarcal , a càrrec dels Serveis Informat ius de Ràdio Sant Cugat .

ELS SANTS

Divendres 2 2

•Benvingut Diumenge 23 • l'oribi Dilluns 2 4

• Segund Dimarts 2 5

• Anunciació del Senyor Dimecres 26 • Brauli Dijous 2 7

• Dijous Sant Divendres 28 • Divendres Sant

21

Divendres 2 1

•Alfons de Rojas

D I V E N D R E S

L'hora de l c o n t e •A les 6 de la tarda, a la biblioteca municipal , la companyia Catacric-Ca-

tacrac presenta Contes t/i //ruixes. C o n c e r t • A les 10 del vespre, al casal de cultura de Vall­doreix, cloenda del cicle de jazz amb l'actuació de Carme Canela Quar te t . T e a t r e • A les 10 del vespre, al Lokal Jove de les Planes, representació teatral de l 'Aula de T e a t r e de la Unió Santcugatenca. C i n e m a •A les 7 de la tarda, al c e n t r e cívic de la F lo­r e s t a , es p r o j e c t a r à la pel·lícula El efecto mari-posa, de Fernando Colo-mo.

C o n c e r t ' • A 2/4 d ' l 1 de la nit, a la

Mipwtffeisales22.0Q*v

• LÍNIA I. SANT CÜGAT-MIRA-SOL-MAS JANER

«rtMMdMé·M··.JMN* - O M feiners. ta sortida: «.0QW.«*W»<»Mal L'tinte)$ttvtíftMtt3eÍ3eureaxngut«)*Mto^d»f_ -OssaMest festius. 1asortida: a7.0(Jh^«ftHS»»^t)»l)DB«en puntfirsafes22.01». L'u«imsSfv#firtsiitaeí3eurecorr©^flr·íta^^R<ie.<teSertCugal.

aSftttiifc éÈé út l'Avfn^Uata AnpftV 9VHb ~©f*S feiners. fa sortida: O&WltfMSk i*J»4a.il íf^*<»dftnwa fins a les 21.481». L'flMm servei finalitza et seu r *x8n^«f«$ t^&£&&<Í»SantCugaL -fHsselKes i festius. 1a sortida: W . 4 0 t v ^ ^ L'Mim servei finalitza el seu recorregut a fesf«*J# M.Q, d»Sani Cugat

Reconegut Mas Janer, Estació Mta-wt, mjjífètoí&ifrna, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Cm Cmk^&BÉM&fcsot, Mas Janer.

f LÍNIA z.. mm mm m SANT CMGAT Sortides dea <ts Sant Domènec. -«•«feiners, fa sortida: 06.i6ti-06.46n i ais 16146 mSwifede cada hora fins a les 2216h. -Otssabtes i festiu». 1a sortida: 09.16h-09 46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h

Sortides des de Sant Francesc -Dies feiners, 1 a sortida: 06.23h-06.53ri i als 23153 minuts de cada hora fins « tes 22.23h.

i i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

• LJKIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

ttorfJrJsi des ds ft Cotim. -Oe*4·fr«*·.1aso*8ÉKu$<4&h <M -JM*saH»sl<»«8*»la««ida:

-Dies feiners. las<*tsda:06J35h<íeftaa!É -Di»*atte8ife*f^la*>rJd*M><»h

ffiscofwffuf. ft Colom, ütf'kxasta, PíaçaCarite,Mma&GA%Atíctà$atii&stac}ó, P^ Centre, La fíofí&à, £ Colo».

if.^^,itTi1.:Í.iViai1ri,.ttíi1 -Dies feiners. lasor6da:Q5,4Qh·fi6.25h -Ois»aMMife·tlu*/l&3QrÍàa:0& -Sortides a&sciaMtee'tarast·:

22.25h. 25h.

1liViiffl»Vttl -Dtesfeiriws. 1a sonlda. 05.15-05.40 fats 40 minuts de c«o^ho<a fins ales 22.1 Oh -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.1 Oh i afs 10 minuts de cada hom fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida; 07.t8h í*te ÍSffl&tutsda cada «ora fins a ies22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola'. 22.4<Jri i 23.90h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius).

Sortides des de l'Estació FOC -Dies feiners. 1a sortida: 06.Q5h-O6.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22 35h -Dissabtes i festius, ta sortida: 09.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc. Plaça CoH, Mercat Torreblanca. Monestir. Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.

^'*,-.isfs:'f MHiinirawt Sàiií^íàmii

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i alstS i 45 mtmrts de cada hora ft» a les 21.46h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45b. -Diumenges i festius. 1a sortida: 06.4$h i als 45 minuts dé cada hora fins atès 21 45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.1 Sh {feiners).

ELS /GUVTOPS Divendres. 21 de març de 1991 Cultura 39

Casa de Cultura, concert de combos amb els com-bos i els professors de l 'Espai Jove.

M##nMÉifeÍ' SERVEIS

5892288

DISSABTK

Titel les • A 2/4 de 7 de la tarda, a la Casa de Cultura, es­pectacle de titelles amb la companyia Rocamora Marionetes, que presen­ta Fenòmens. L'entrada és lliure.

C o n c e r t •A 2/4 de 8 del vespre, al Cen t re Borja, concert de joves intèrprets orga­nitzat per Rotart. C o n c e r t • A les 10 del vespre, a Cèlt ic Sant Cugat , con­cert de la cantant Rosa­rio, que presentarà en di­recte el seu últ im disc, Mucho por vivir, i can­çons dels dos treballs an­teriors. El concert servirà per inaugurar els nous locals d'estiu. El preu de les entrades és de 2.000 pessetes i es poden com­prar a Gong Discos, Vir­gin Megastore i Compàs, e n t r e a l t r e s e s t a b l i ­ments .

Bombers BeBateira 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí- Sant Cbgat 699 8080

CAP 53911 22

CAP ufgencies 583 44 55

Casa de Cultura 5891382

Centre Social i Sanitari LF 589 7800

Casal Valldoreix 674 4599

DTÏTMKNGE

Tallers • D e 10 a 13, al pati del casal de cultura de Vall­dore ix , expos i c ió de l s treballs que s 'han fet a l 'últim tr imestre als ta­llers del casal. S a r d a n e s •A les 12 del migdia, fes­ta de primavera amb sar­danes amb la cobla Jo­venívola de Bellpuig al pati del casal de cultura de Valldoreix.

Catalana de Gas 7252944

Centre Cíwc te Floresta 5860847

Centre CMc tes Planes 675 5105

Casat CiÈwalMiía· sot 5892015

Cinemes St Cagat (fteser) 5890941

Canso» 6747896

Cwufttfa Sant Cugat 67412 34

CmftopVamm 6742459

Dispensari URoresta 674781S

6 » Maaicipal descentra», 874 Í 7 1 *

8991892

pecSAjatenoíoafcfwK) 900313151

FECSA {avaries} 900232323

mx 6741934

funerària 5&S5S52

S.Oví{M«*·ii0t) m&n Hisenda $8911»

iMJ8t 8748686

ODciMMunjctnlUtBmtla 58» 08 47

PíRïxjfBaStPewQtíavi* 6741)63

PatrtKïifeLesPfanes 20*7503

Pwiwaymxm *74fl56S

p^aMur*ipa}VaM«eix «754655

Caerpo Masana! de Patiria «74789

Urgències 081

Po^MuntopatiftetChl 092

m i f e i ^ $ * f a i 8 $ 908795125

Comissaria de Potfcís 6747612

Taxis (par*»») 674 09 97

Raololaxi 5894422

fiepsoHMi 6741580

Sant Cugat Cotaefç 8740322

SAUR (Aigües) 5890021

SERVEIS

Geua

67*1111

6743371

Aigües la Ftofesta 6742088

tmwm*aDi 6742018

AAW Verge Carme Mtra-sol 6741003

AAW Sant Joan Mrra-scl 674 7163

AAPP i W Valldoreix 674 21 87

AAPPiWC Montserrat Vall. 6742105

FARMÀCIES DE TORN

Divendres 21

AAPPWCanMajóVa' 674 5049

AAProp, i Veïns La Floresta 6742089

AAWAigualíongaLaRor 6745129

Ass. Consumidors 2684567

5833080

Greenpeace (81)5434704

RQenera) de Catalunya

«.«UKfHelxer»

H.SartJoandeO&i

UiftttCowfiMa m

Infenaadó Ctnetme

MQRBaà&Aefopúrt

fcifwtuatíé Port

CMC

tWi*ï«?»tilanca 891188

PRQMUSA M732

ENTITATS

ASE* 6763603

D I M A R T S

C o n f e r è n c i a •A les 7 de la ta rda , a l'Arxiu Nacional de Ca-talunva, cont inua el ci­

cle de conferències Sem­blances i entitats. L'histo­riador Francesc Cabana farà la semblança d 'Eu-sebi Güell i Bacigalupi.

ALTRES ACTIVITATS

Cor Infantil I Juvenil

• F e r a n e n s i n e n e s à partir de 4 anys. Les ac­t i v i t a t s i n c l o u e n con­certs. sortides de cap de setmana i tallers .Infor­mació a la Casa de Cul­tura o al tel. 589 13 82.

Afift&aftt • 8744*70

Casat <tt»»$C 8095838

UaftfAítePasóípia 6890698

€Ú> Muntanyenc 8748386

CamóHiim 6741006

Est»t$antCu9*t 6752888

e%í Sant cagat 6748661

dmpStie.i)»mi9»nt$ 6749314

flàdiQSwitCugat 6755959

Tetóvtstó Sant Cugat 5895366

Bs 4 Cartons 5896282

Textdó

Rbta del celler, 97

674 77 49

Reforç Fornós Tetèíen: 67405 12

Dissabte 22

Benngjes

Alfons Sala, 47

674 04 83

Activitats a l'Espai Jove

97

•Cursos i tallers a l 'Es­pai Jove de música mo­derna, teatre, fotografia, còmic, clovvn, jocs mala­ba r s , I n t e r n e t , xarxa-net . . . Informació i ins­c r ipc ions de d imar t s a dissabte de les 6 a les 10 d e la ni t a la Casa de Cultura . Casa de Cultura

•Taller de plàstica per a nens i nenes de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de català per a

Reforç Isern Telèfon. 67418 63

Diumenge 23

Moral

Sís Teresa, 40

«753344

Bsforç&erp: 674,168$ *. Ï&t»s24 , , -SÍ,

-TOWI M tktíorm®>,1

..n'À

W40430 i" fiefcrç- 8etfflgut£Tta$iB(£ tf4iGM||§

9ftD»fe2» .> • ï

ÍM81 Í -f^laffcfesta, 9 à «7*1563

Reforç; Uprens Telèfon: 674$S 31""

Dimecres 26

Salaven

StMltJagORusífrOÍ,38 "v.

« 7 4 0 6 4 5 -Reforç: Fomos Telèfon; 4H9&&

0«<*rs27 . *

Ttom Rbte<lelCeier,97

$3*7748

Reforç: Isern TelelQn:fi7418 63

£Svemí«s28

Bfjfingues

ASonsSata,46 '

6740483

Reforç: No hi ha reforç per les

vacances de Setmana Sarda

adults . Més informació al telèfon 010. Casals de Setmana Santa

• A c t i \ i t a t s p ròp ies de Casals i monogràfic de pintura (Marina Caice-do) i t a l l e r de c o n t e s (Montse Sant). Excursió al MOntseny . Al C E I P Pla i Far re ras , to ts els mat ins del 24 al 27 de marc (felixibilitat horà­ria).

Centres Cívics • T a l l e r s de c e r à m i c a , costura, manuali tats , te­

atre, música, massa tge , danses d'arreu del món, bricolatge, dibuix i pin­tura infanti l , e m d i c i n a natural, esmalts i altres ai tivitats als centres cí-\ u s de La Floresta. Les Planes i al Casal Cultural de Mira-sol. Per a més informació, podeu trucar als te lèfons: 589 OS 47 i La Floresta). 675 51 05 (Les Planes) i 589 20 18 (Mira-sol). La Unió Santcugatenca

• Tallers de formació te­atral per a totes les edats. Informació i inscripcions als telèfons: 675 20 57 i 909 40 95 73.

Ateneu Santciwatonc

• Cursos i tallers de di­buix, pintura i escr iptu­ra a l 'Ateneu Santcuga-t e n c . I n f o r m a c i ó a l s telèfons 674 60 28. Coral Sorra d'Or

• Tothom qui ho desitgi pot formar part d ' aques ­ta coral, q u e assaja d i ­m e c r e s i d i v e n d r e s d e 2/4 de 10 a 11 de la nit, a la Casa de Cultura. Po­deu demanar informació al telèfon 674 24 20. Casal Cultura de Valldo­reix

• Tallers d'expressió, di­buix i pintura, ioga inte­gral, teatre per a nens i joves, còmic, informàti­ca, dansa, joieria a la cera perduda i estampació so­bre roba batik. Nous ta­llers de vitralls decora­t i u s i g i m j a z z p e r a adul ts al Casal de Cul ­tura de Valldoreix. In­formació i inscripcions al Casal, d ' l 1 a 1 del mig­dia i de 5 a 7 del vespre. Eco-jardinerla • ( C u r s de j a r d i n e r s A). Con servació- projec­te. Dest inat a persones que volen fer de jardi­ners. Places disponibles. Telèfon: 675 50 06 de 17 a 21 h.

XV jocs florals de la Cent Gran •A tota la gent gran del Vallès Occ iden t a l . Ad­missió de treballs fins el 51 de març. Per a més in­f o r m a c i ó , t r u q u e u al telèfon 589 28 54.

CENTRE CULTURAL

• Divendres 11 d'abril , teatre al Cent re Cul tu ­ral. A les 10 de la nit. Àn­gels d Amèrica, de Tonv Kushner, sota la direcció de Josep Maria Flotats i en la \ersió catalana de Josep Costa. Venda de localitats a les oficines provisionals del Cen t r e Cultural, carrer Francesc de Moragas, 50, i dues hores abans de la funció a les taquilles del teatre -auditori.

EXPOSICIONS

•Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. •F i rar t a la plaça Octa-vià. Obert el primer diu­m e n g e de cada mes de 10 a 2 del migdia. • E s t u d i Fe r r an Mar t í . E x p o s i c i ó p e r m a n e n t . Ca r re r Gor ina , 8. F e i ­ners, de 7 a 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 3 del migdia •Estudi Lluís Ribas. Ex­posició permanent . Car­rer Gorina, 6. Feiners, de 7 a 9 del vespre i festius de 2/4 de 12 a 2/4 de 3 del migdia.

• Del 2 de març al 6 de juliol, al Museu de Vall­doreix,exposició Valldo­reix, 1047-1997, 950 anys de memòria d'un poble. •Exposició aniversari de l 'esplai Sarau del C l u b Muntanyenc . Fins el 30 d e març a la C a s a d e Cultura.

• E x p o s i c i ó co l · l ec t iva dels alumnes de l 'últim c u r s d ' i l · l u s t r a c i ó d e l'Escola Municipal d'Art, a la Casa de Cultura. La mostra fins el 3 d'abril .

• A Zoom, cen t re de la imatge, exposició de foto­grafies titulades.Mims, amb obres d'F.nric Carmona. •A Canals galeria d'art, ex­posició de pintures de Fer­nando Molero, fins el 6 d'a­bril.

• A la sala Rusinol, pintu­res de Mercè Flores fins a I'l d'abril.

• Flxposició de ceràmiques de Daniel Caselles a la bra-seria líntroido.

EIS4CANTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

589 62 82

40

EU54CANIÜ1NS Divendres, 11 de març de 1997

Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

ÀNGKI.S CASTUERA

- Sant Cagat -

T e 53 anys, i, tot i que el seu nom coincidicx amb el d 'un d e l s g r a n s c r o n i s t e s d e la història catalana, ell es dedi­ca profess ionalment a millo­rar la gestió d'altres empreses. Per vocació, és amant de la po­esia, la cuina i la seva néta . S'estima Sant Cugat, però vol que es mantingui amb l 'espe­rit d 'abans.

—i)uè el va fer venir a viure a Sant Cugat? - "Jo vaig néixer en un poble,

i és el que estava buscant des de s e m p r e : tornar a la t ran­quil·litat. De tec, quan vaig for­mar la meva família, ja vaig pen­sar a venir-hi. Però aleshores, els preus del pisos no eren els ma­teixos que fa nou anys, quan ens vam traslladar. Vam aprofitar l'è­poca en què Sant Cugat es va posar de moda. I na de les coses que més ens va agradar de Sant (-ugat ens va passar només arri­bar: anàvem passejant pel car­rer, i a la meva dona li va agra­dar un je rse i i no p o r t à v e m diners, perquè no comptàvem a comprar res. La senyora ens va deixar emportar el jersei a casa i pagar-lo després. Això no es pot pensar a Barcelona."

-Ks fàcil mantenir la qualitat <le vida que vostè va conèixer en venir a Sant Cugat? - " N o . p e r q u è p e n s o q u e

aquest c re ixement desmesu­rat no porta enl loc. Quan jo vaig venir aquí, em van parlar l l i m a ciutat que no passaria dels SO.000 habi tants . Ara ja no sols es passa molc d 'aques­ta xifra, sinó q u e es p reveu q u e n 'h i haurà 100.000. Kl c re ixement ha de ser equil i­brat, s 'ha de poder digerir."

—Vostè ha viscut just la trans­formació de Sant Cugat de po­ble a ciutat. - "Jo crec que costa molt inte-

grar-s'hi. Fer la vida a Sant Cu­gat no és fàcil si no tens amics

RAMON MUNTANER. Director de Muntaner & Associats. Nou anys a Sant Cugat

"El creixement urbanístic de Sant Cugat s'ha d'equilibrar"

vol que sigui l'empresa, millorant el sistema directiu. Es fa la sínte­si entre el que pensen els treba­lladors i els directius." -Muntaner & Asociados s'a­

plica la lliçó?

- "Evidentment. Nosaltres de­manem l'ajuda d'una altra em­presa d'assumptes externs cada tres o quatre anys perquè, amb objectivitat, vegi quines són les coses que es poden millorar a l'empresa: la visió compartida és una bona manera d'entendre com es treballa en una companyia. Tot­hom hi pot dir la seva, tot i que al final són sempre els directius els qui, lògicament, prenen les deci­sions. I no apliquem mai cap tèc­nica a altres empreses que abans no hàgim provat en la nostra."

-Ten iu com a object iu sal­t a r l 'A t l àn t i c i fer la c o m ­petència a les empreses nord-a m e r i c a n e s , les que tallen el bacal là .

- "Sí, després de 24 anys i d'ha­ver obert en franquícia moltes em­preses arreu de l'Estat espanyol i Europa, ens atreviríem a fer el salt Ara apostem molt fort per acabar de consolidar-nos aquí, perquè, al cap i a la fi. som una empresa pe­tita. Anem a poc a poc."

- L a gent se s o r p r è n que un e m p r e s a r i e s c r i g u i p o e s i a , dues act ivi ta ts a p a r e n t m e n t incompat ib les . - "No veig per què. A mi m'a­

grada molt llegir-ne, de poesia, i fins i cot he escrit alguns poemes. No sé per què els empresaris do­nem la imatge que ens dediquem només a fer negoci. Alguns te­nim molta sensibilitat i som em­prenedors, busquem sempre no­ves iniciatives. Potser també et sorprendrà que faci classes d'a­quarel·la i que m'agradi caminar pel bosc. A les classes hi vaig molt poc, perquè la feina no em per­met dedicar-hi més temps. Tinc Collscrola molt a prop i cada diu­menge vaig a fer-hi un passeig. Si no ho faig, ho trobo a faltar. Crec que els santeugatencs això ho desaprofiten."

Rumiïn Munt/mer, partidari il7Sant Cugat(Talxim el'ara. h/to: F.lS 4C..\!\"l'OSS

que t'hi introdueixin. Jo ho he quem models perquè l'empresa

aconseguit perquè em \aig as­sociar al club Rotary, però crec que caldria que hi hagués una entitat o una institució que apro­pés la realitat de Sant Cugat als nouvinguts: conferències, acti­vitats. el mateix parc de Collsero-la... I .a marxa de d iumenge per la T o r r e N e g r a és molt bona per als santeugatencs." -L 'empresa que

dirigeix es dedica a la formació de càrrecs i a fer les e m p r e s e s m é s :•• •'í·-'Sif'-í competit ives. Sona a r e n d a -bil i tzar r e c u r s o s . - " l 'na empresa ha de compe­

tir avui, i demà, i demà passat i l'alcre, i l'altre. l-'ins ara, la ma­joria s'havia refiat de l'oportu­nitat. En canvi, nosaltres bus-

Vaig venir a viure

en una ciutat que

no passaria dels

50.000 habitants

i ja va pel camí

dels 100.000

s'esforci, es marqui objectius ac­cessibles i els assoleixi. Els seus treballadors han d'estar dispo­sats a assumir canvis, han de ser polivalents, flexibles, l 'na cosa que s'ha de tenir molt clara és

que tots els treba-l ladors formen part de l'empresa. i cots s 'hi han d'implicar."

-Els empresaris ja entenen aquests canvis?

- ' 'El cert és que costa que assumei­xin aquests canvis. A vegades, ens pas­

sa que vénen empresaris que te­nen la companyia en una situació molt delicada, i aleshores no els podem ajudar. Nosaltres treba­llem amb empreses que funcio­nen bé, perquè funcionin millor. Es tracta de plantejar-se com es

La marxa IORDI CASAS

E l ventall de possibilitats de la marxa del darrer diu­menge era ampli, anava

des del tnpitjafangoltsme a la rei­vindicació pura i dura. Ens en vam sortir força bé. El vessant lúdic va estar equilibrat, les manifestacions marca de la casa (bastoners, cas­tellers...) es van compensar a ritme de samba brasilera. Tot plegat acompanyat, i això és realment digne de ressenyar, per una col·le-ció de dibuixos que ens recorda­va -amb la seva omnipresència di­versament acolorida- el pi de les nostres angoixes. Pi que a hores d'ara, pocs poden dubtar-ho, s'ha convertit en un vertader símbol local, el bon ús del qual encara s'ha de veure. Pel que fa als con­tinguts, hi ha tres aspectes dignes de ser escrits i reflexionats. En pri­mer lloc, es va posar de manifest un cop més que Sant Cugat dis­posa d'un sector cívic actiu i pre­disposat al compromís. La presèn­cia humana i la llista d'entitats adherides a Pacte, algunes de les quals van desfilar per X escenari pi-nenc, ho evidencien. Em va sem­blar entreveure-hi, però -i potser filo massa prim-, una de les cli­velles que doten de diversitat el món civicocultural i reivindicatiu de la ciutadania. Per entendre'ns, la composició social era un xic di­ferent de la de la manifestació del 18 de febrer (sobre la qual s'ha es­crit per a tots els gustos). Segon aspecte, no és un bon símptoma la no presència d'un dels dos socis (o potser són tres?) de l'equip de go­vern municipal, el majoritari. La qual cosa no ajuda, precisament, a situar correctament el punt de mira en un tema que exigirà mol­ta punteria. Això sí, i és el darrer pun t l'altre soci va fer mèrit a la trajectòria que el caracteritza dar­rerament. Tot trencant el caràcter absolutament unitari de la marxa. hi va ser present amb banderes, adhesius, pancarta i cotxe propi, aquest conduït per un personatge que s'ha fet famós per les seves arribades en aquest mitjà de trans­port (tot sigui dit, però, aquest cop no ho va fer amb quatre hores de retard). En definitiva, ja tenim decàleg i marxa. Ara només ens cal consolidar i desenvolupar la proposta-reivindicació perquè en un futur, marxadors i no marxa-dors puguem seguir anant amb el cap ben alt

De Sont Cugat al món de 8.00h oTO.OOh de dilluns a divendres

La informació de casa, abans que ningú

Sf. Cugat avui. L'informariu del3!00hal3.30h de dilluns a divendres

Ràdio Sant Cugat, la petita gran radio

Dunenns norans de 7.00h a 24.0Qh

Cada dia

DIIIMIS de13.30ha14.00h

de dilluns a divendres