ELS POLÍTICS SANTCUGATENCS SÓN PARTIDARIS DE CONDONAR EL DEUTE EXTERN ALS PAÏSOS DEL sup PÀGINA 20

Divendres 1'5 de gener de 1999 EL34CANTONS Núm. 271

Any VII

El "diari" de Sant Cugat 225 p t M .

SUMARI

Recoder renuncia al càrrec al Congrés per

preparar la candidatura a les municipals -

Pàgitaï ,.».»>.,.»-a?w-«.?wi.

El TGV tindrà una .estació -al costal dé l'Hospital General

de PàgtotaM

Els carros i els burros tornen a envair la

ciutat per celebrar la diada de Sant Antoni

Pàgina 16

El pavelló municipal pateix goteres que

obliguen a suspendre un partit de bàsquet

Pàgina 32

'Criatures', de T de tea­tre, enceta aquesta nit la nova temporada del

Teatre-Auditori Pàgina 39

Tetrateatre estrena aquesta nit a Barcelona

'El comunicat' de Vàclav Havel

Pàgina 38

Comencen les rebaixes amb descomptes de fins al 3 0 %

El comerç local encara la temporada amb la campanya 'Les millors rebaixes, el millor comerç'

Durant l'època de rebaixes les famílies catalanes es gasten una mitjana de 15.000 pessetes. FOTO: XAVl LARROSA

Pàgina 28

Cinc de cada cent santcugatenques pateixen anorèxia

El 90% de les ciutadanes que segueixen una dieta tenen una mitjana de 40 anys

Pàgines 3 a 6

El Cor infantil prepara un musical amb més de

60 joves intèrprets Pàgina 40

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS

A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

sigui més rendible?

DIMONI: El Seu Soci Tecnològic, li dóna la solució. DIMONI acaba de llançar al mercat la Sèrie 99 en Windows, el seu nou software de Gestió Econòmica, Comptable, Industrial i de Punt de Venda, que pot adequar-se segons les seves necessitats, absolutament innovador, escalable, flexible, modular i preparat per adaptar-se als canvis tecnològics sense necessitat de reinstal lar dades'l naturalment AMB LA SOLUCIÓ PER A L'ANY -2000 I L' ENTRADA DE L'EURO.

Només pel fet de ser-ne client, DIMONI esdevé el Seu Soci Tecnològic, és a dir, algú en qui confiar per aprofitar, ara i en el futur, els beneficis de les noves tecnologies.

Truqui ns ara o visiti la nostra weto pef demanar informació,

#

$erte99 Grup de Serveis Zfnfegrats SAiEST.s.LM.FOSALMtA·ocJ·do·.S.L.

Carretera de Baratom 150-154 08025 Sabadell Tel 93 710 09 54 Fix 93 710 05 71 e-naí «gsl·Mercom.es

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Passeig Calado, 12 Sant Cugat

HÍPICA SEVERINO

Passejades de cap de setmana

Hípica Severino, ofereix a tots els subscriptors, esplèndides passejades a cavall. Les sortides són cada dissabte o diumenge a les 5 de la tarda amb un guia. Els vals (vàlids per a dues

persones) els heu de venir a buscar a la redacció.

ú Griful Oil, s. L. Servei Estació

Descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomp­tes de fins a 2 pessetes per litre de ben­zina, a la Benzinera Griful de la carre­tera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

* » . * * * Í ® Ï

SANT CUGIT ESPORTS Rbla.delCeller,23·Tel. 9367472 15

Pi. QuatreCantons,s/n·Tel. 936743081

Descomptes per als subscriptors Presentant el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les seves compres li faran un interessant descompte. Aprofiti ara per anar a comprar a la botiga d'esports més coneguda de Sant Cugat!

Descomptes en articles de papereria

Si presenteu el carnet de subscriptor a l'hora de pagar les vostres com­pres, li faran un 10% de descompte en el preu total. Aprofiteu aquest bon moment per comprar noves llibretes, estilogràfi­ques, carpetes...

OPELe VAuXocugaX

Passeig de Torre Blanca, 2 - 8 RÀDIO SANT CUGAT 9 1 - F M

Ara, segueix les classificacions cada setmana

Al maig, prepara't per a la 2a Gimcana

automobilística

I al juny, t'esperem a la Gran Nit de l'Esport

* &

fal Ajuntament de

w Sant Cugat del Vallès OS4CANTONS ^r i fo l Gtf

HS4CANTQNS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres, IS de gener de 19W

D i a t è t i c a / a l i m e n t a c i ó

L'anorèxia afecta al 5% de la població La malaltia cada cop està més present entre les nenes de 6 i 7 anys d'edat

S'aplaudeix a les noies que perden pes en poc temps. Estar prim està ben vist. Fer dieta, també. Però ser anoròxic ja no. Sant Cugat també té aquest problema i sembla que la solució pas­sa per un canvi en la manera de ser de tota la societat.

GLÒRIA FRANCOLÍ

-Sant Cugat-

"L'anorèxia no és un problema infreqüent. Parlem d'uns casos amb una incidència molt alta". Així de contundent es mostra la cap de psiquiatria de la Mútua de Terrassa, Dra. Cuesta, quan ana­litza una dada prou significativa: A sant Cugat hi ha un cinc per cent de la població que és anorè-xica, una dada que no varia com­parada amb altres ciutats. Però el cert és que, tal i com va explicar el cap de psiquiatria infantil i ju­venil de l'hospital clínic de Bar­celona, el doctor Josep Toro i Ta-l lero, en una conferènc ia organitzada per l'aula de cultura del club muntanyenc,"actual­ment es detecten de 3 a 4 casos nous i greus d'anorèxia per set­mana quan en els seus inicis el promig era d'una persona a l'any". El que potser és més alarmant és

el fet que aquesta problemàtica creix cada cop més entre les nenes petites: "Segons s'ha pogut in­vestigar en els últims set anys l'a­norèxia ja és present entre les ne­nes de 6 i 7 anys cosa que a principis dels anys 90 encara no s'havia pogut demostrar" explica el doctor Toro. Segons els últims estudis que ell mateix va presen­tar al públic santcugatenc "ara una de cada quatre nenes no puvers estan fent règim per aprimar-se, en moltes ocasions per decisió de la mare". Les causes d'aquest nou espai d'actuació de l'anorèxia po­den trobar-se en el fet que les ne­nes es veuen exposades a un bombardeig continuat de missat­ges a favor de l'aprimament pro-vinents sobretot de les converses de la família i dels comentaris de la gent gran. El doctor Toro asse­gura que "Com més baixa l'edat de les afectades cal pensar que el problema és de les persones que

La conferència va tenir molt d'èxit i ta durar dues hores FOTO: X. L.

els envolten" El cap de psiquiatria del clínic ex­plica la problemàtica com a trans-torn alimentari . Segons ell, "el problema neix de la insatisfacció corporal. Un cop les noies fan el canvi el seu cos comença a agafar formes i això sumat al model pre­ferit per tota la societat, per pri­

mera vegada en la història un cos prim, porta que la noia intenti ali-minar la causa de la seva angoixa restringint els aliments que inge­reix a diari i fent una quantitat ex­cessiva d'activitat física". I conti­nua: "la persona, però, no és anorèxica fins que va malnutrida i el seu pes es redueix un 15 %. La

malnutrició afecta a totes les cè-lules de l'organisme, entre les quals hi ha les neurones reponsa-bles de regular la gana i també l'es­tat emocional. En aquest moment hi ha una distorció de la imatge corporal, de la representació men­tal del cos". És presisament aquí quan la persona està patint una disfòria, un transtorn de l'humor caracteritzat per la depressió el ma­lestar físic o psíquic i un sentiment general d'insatisfacció d'un ma­teix. Aquesta disfòria provocada per la malnutrició fa que la preo­cupació pel cos, pel pes i per l'ali­ment acabi convertint-se en una obsessió. ¥A comportament ara ja és compulsiu, caracteritzat per un impuls incontrolable que mou a fer actes que si no es realitzessin provocarien una angoixa intensa. La malaltia només es soluciona a partir d'un canvi de valors. Segons paraules del doctor Toro, "el trac­tament d'aquesta malaltia dura uns dos anys i mig de promig i se soluciona en un 75 per cent dels casos que afecten als adolecents. Un anorèxica donada d'alta mai recau. Un 10 per cent moren"

Hemos seleccionat! mos mejores preciós para ti.

Setmana ELS4CANTONS Divendres, 15 de gener dir 1999

L'acceptació d'un mateix evita problemes

G. F. - Sant Cugat -

L'èxit d'una dieta depèn molt de l'esforç que suposi a la per­sona que la segueix. Segons la psicòloga del centre

m è d i c Sàba t , Maria Dolors Carreras, "si fer dieta compor­ta menjar tota una pila de co­ses que a la persona ja no li agraden i ha de fer un esforç constant, només espera acabar el règim, tenir el pes adequat, per poder tornar a menjar com abans. Si les dietes no moles­ten, si a la persona li agrada el que ha de menjar i s 'habitua més, és possible que no tingui problemes i que no recuperi el pes perdut". En el primer cas, cjuan qui fa dicta és una per­sona poc a fo r tunada en les múltiples tècniques que ha se­guit per p e r d r e pes , és im­prescindible un canvi més en l'àmbit de l'estructura interna. Kl millor moment per acudir a una altra opció: l 'ajuda psi­cològica.

En els casos en què es de ­mostra que l 'augment de pes prové d 'un es ta t ansiós, per exemple, "s'hauria d'instaurar una psicoteràpia, caldria in­vestigar d'on ve el problema" assegura la psicòloga del Cen­tre Mèdic Sàbat.

En situacions més extremes, com ara l'anorèxia o la bulímia, la doctora Carreras assegura que "quan una persona agafa alguna d ' aques tes malalt ies, sovint de fons hi ha altres co­ses que han passat durant la seva infància, com ara la rela­ció que ha mantingut amb la mare" i a continuació afegeix, pe rò , q u e " m o l t e s v e g a d e s aquest fons no es desenvolu­paria en absolut si el nostre en­torn i els mitjans de comunica­ció no r e c o r d e s s i n contínuament a tothom que el que es porra és la imatge d'u­na persona prima".

A i*ov a |H»e i bona lletra

La solució que es dóna en aquests casos més greus con­sisteix en "una ajuda que com­bina el treball psiquiàtric, se­guint una medicació adequada, amb el psicològic, en què el pacient pugui t rebal lar tots aquests aspectes de personali­tat, d'acceptació d'un mateix... Considero com una de les mi­llors t e ràp ies el c r e i x e m e n t personal, quan una persona pot instaurar uns valors més im­portants que allò físic.

Per canviar, a vegades passen dos anys sense cap bon resul­tat. És un treball molt lent, ba­sat en les pròpies vivències de les persones.

E s t è t i c a

La cel·lulitis és el que més preocupa les dones santeugatenques

Els clients volen solucionar els seus problemes corporals en 15 dies

G. F. - Sant Cugat-

Una de les principals ocupa­cions dels centres d'estètica de Sant Cugat és tractar els pro­b lemes de cel·lulitis, vulgar­ment coneguda com a pell de taronja. "Parlem d 'un proble­ma que afecta no tan sols per­sones amb problemes d'excés de pes, sinó tot tipus de dones. El cer t és q u e a q u e s t a pro­blemàtica no marxa. Pot man­tenir-se, millorar, però anant en compte durant tot l'any" expli­ca Montse Munoz, una de les germanes propietàries dels cen­tres d'estètica Quiros de Sant Cuga t . Un altre dels serveis amb més èxit en la majoria de centres dedicats a l'estètica són les depilacions, els massatges, les ne teges de cutis. . .El pro­blema més gran, però, sorgeix quan es tracta de temps . "La majoria dels nostres clients vo­len que els seus problemes se solucionin en 15 dies, i tot i que poden aconseguir-se millores,

L'època de l'any defineix la demanda

els bons resultats són impossi­bles en mig mes. Jo crec que la l lu i ta ara és consc i enc ia r la gent".

La majoria dels centres de la ciutat coincideixen a destacar l'existècia d 'un públic femení d'uns 35 anys de mitjana. D ' ­homes també n'hi van, i cada

en els centres d'estètica . FOTO.X. L.

cop més, però sol·licitant un al­tre t ipus de serveis. Normal­ment utilitzen aquests centres més preocupats per la salut que per l 'estètica. Montse Munoz explica que "el públic masculí és molt minor i ta r i i ga i r ebé sempre busca en nosaltres mas­satges pel mal d 'esquena, pel

cansament i en poques ocasions serveis d'estètica". Cal tenir en compte que l'estè­

tica és la segona o moltes vega­des la primera capa de la moda. La demanda, per tant, va sem­pre a remolc de la vida social. Malgrat tot, i a mida que va pas­sant el temps, cada cop hi ha més gent que es fa les coses a casa. Sigui per raons de temps o bé econòmiques, la qüest ió és també que cada cop és més fàcil trobar els productes dedi­cats a l'estètica en diversos lo­cals comercials. En aquest sen­t i t , p e r ò , la p r o p i e t à r i a de Quiros assegura que "Sant Cu­gat és dels llocs on la gent es cuida més. Cal t e n i r en

compte que hi ha moltes dones que treballen i treballar també fa que hagis de tenir certa imat-ge"-

La despesa dels santeugatencs en estètica varia des de les 2.000 pessetes que costa una depila-ció fins a les 50.000 que poden arribar a costar unes 12 sessions de tractament anticel·lulític.

E s p o r t

Moltes de les persones que practiquen esport tenen com a objectiu perdre pes i aprimar-se

Els santeugatencs solen decantar-se a Faeròbic o la musculació

G. F. - Sant Cugat -

La manera d ' en tendre l 'es­port a Sant Cugat té molt dife­rents nivells. Es pot parlar dels usuaris que tenen com a prin­c ipal o b j e c t i u d e d i c a r - s e a aquest tipus d'activitat física i, d'altra banda, les persones que consideren l 'esport com una bona manera de desconnectar de la feina. Cada un d'aquests espais té la seva pròpia deman­da. Lucas Pere/ . ,director del gimnàs Sant Cugat, explica que al seu centre la demanda es di­videix per sexes: "El que més ens demanen les dones són clas­ses d'aeròbic, i els homes espai per fer musculació"; tot i amb això també aclareix que, de fet, "el que vol la gent és posar-se en forma i molts, moltíssims, apri­mar-se". Segons Pérez "moltes de les persones decidides a pri-mar-se vénen al gimnàs enga­nyades, creient que fent una mica d 'esport podran aconse­guir el cos que volen. La veritat

l'esport ajuda a (frr/fur tuturïr.v, principals sistemes per perdre greix. FOTO: XAVIER LARROSA

és que hi ha moltes persones que milloren, però normalment es tracta d'homes o dones que ja segueixen una dieta equilibrada.

L'esport en aquests casos els serveix de complement".

Tal com diuen molts especia­listes, fer esport no aprima. Mal­grat tot hi ha una part de la po­

blació que veu en l'exercici físic la solució a tots els seus mals. Quan aquesta interpretació es porta a un extrem, un dels símp­tomes que desvetllen les anorè-xiques, és precisament una total obsessió per l'esport com a mi­llor sistema per cremar calories i garantir no augmentar pes. Es

tracta, però, de casos molt ex­trems i que en cap cas poden considerar-se significatius. L'es­port és una bona solució per de-sencarcaràr el cos i ajuda a agi-litzar tant la mobilitat com la figura. Però, sol, tampoc és la panacea. Cal acompanyar-lo d'u­na bona dieta.

ELS4CANF0NS Divendres, 15 de gener de 1999 Setmana

D i e t e s

Els santcugatencs valoren més la seva aparença estètica que la salut La gent que fa dieta és reacia a canviar d'hàbits per aprimar-se

G. F. - Sant Cugat -

Un producte que atipi, aprimi i sigui p ràc t ic . La P a n a c e a . Això és el que volen la pràcti­ca totalitat dels santcugatencs que consume ixen productes dietètics, en un 90% senyores d'uns 40 anys preocupades pel seu aspecte físic. Molts de Is san tcuga tencs que fan dieta intenten trobar el croissant de xocolata amb 0 calories i efec­te diurètic. Però com que fins ara encara no s'ha descober t cap d 'aquests productes mira­cle tan somiats per to tes les p e r s o n e s a qu i s o b r e n uns quants quilos, el que s'acon­sella per sobre de tot és fer una dieta equilibrada, contro­lada per un professional de l'a­limentació, un dietista, i acon­seguir canviar els hàbits que fins ara han format part de la rutina diària. No es tracta no­més de prendre la poció mà-

i > L·lspioduttes dietètics ajuden dins una alime·· 'ai m u[uil·l",iii,i. FOTO: X. I..

gica que fa miracles i deixar gent vol més aprimar-se que que el problema cont inuï la- no tenir salut", afirma la far­

macèut ica especia l i tzada en dietèt ica Montse Ametller. I aquí és potser on comencen

tent . Potser passa que el mo­tiu principal de la majoria de persones que fan dieta és mi­llorar el seu aspecte físic. "La els problemes.

El fet és que de productes de dietètica ara fins i tot se 'n tro­ben al supermercat, si bé això ha suposat un gran avenç en la nutrició de les persones que p r e f e r e i x e n por ta r una al i ­mentació equilibrada, ha ge­nerat també malentesos com ara que menjant aquest t ipus d ' a l i m e n t s és au tomà t i ca la pèrdua de pes. A la majoria de farmàcies i parafarmàcies de Sant Cugat es troben aques t tipus de productes. Ametller, propietària de Farma Natur , al carrer Valldoreix de la ciutat, assegura que "de les persones que entren buscant dietètica a la nostra parafarmàcia, més del 50 per cent demanen coses per aprimar". Aquest punt de vis­ta el compar t e ix a m b J o s e p Vicent Arnau Moya, propieta­ri d 'una de les cinc bot igues de dietètica de Sant Cugat , el Súper Natural. "El 75 per cent de les pe r sones q u e e n t r e n s implement busquen una cosa

fàcil, ràpida, barata , que no compliqui la vida i que no su­posi un canvi d 'hàbi ts" . Però continua i somriu satisfet quan parla del 25 per cent restant: "Es tracta sovint de persones que decideixen cuidar-se, que veuen en aquesta oferta una forma intel·ligent d'alimentar-se, un canvi de costums que beneficia sens dub te la seva salut". Segons assegura Josep Vicent Arnau, "aquestes per­sones p o d e n gastar-se unes 20.000 pessetes al mes en ali­mentació i productes naturals" i continua: "Els altres se'n gas­taran com a màxim 10.000 en tot l 'any".

Perdre pes vol esforç i també diners. Depenen t del sistema que se segueixi i del centre o e spec ia l i s t a q u e con t ro l i la dieta, podem arribar a pagar els quilos a partir de les 2.500 pessetes. Sovint, però, la des­pesa augmenta amb l 'al imen­tació diferenciada i en les per­s o n e s q u e to t i h a v e r fet moltes dietes cada cop que la deixen tornen a augmentar el seu pes.

Ara només cal tenir en comp­te que cada persona és un món i que , sobretot, el que no pot fer-se és generalitzar.

Qui sap, potser algun dia s'in­ventaran els croissants de xo­colata amb 0 calories i efecte diurètic. Temps al t emps .

Jnnfimiiftiíhrfifinimii i K

/ . enement i hi bona fallit de la pe/ sona ve molt determinat per l'alimentació que ha anat seguint dinant la set a infantesa, adolescència, mitjana edat i tercera edat. FOTO.: XAVIER I.ARROSA

ques de pa i un tall de carn que Les proteïnes formen musculatura i els hidrats de carboni donen energia

Els làctics són necessaris en totes les etapes de la vida G. F.

- Sant Cugat -

Un dels factors més importants en el creixement de les perso­nes és menjar bé. Cada edat ne­cessita uns aliments determinats i cada substància comestible té unes o altres funcions.

Durant la infantesa, des de 2 fins a 12 anys, és molt impor­

tant prendre productes làctics i també carn. Mentre la persona es tà c r e i x e n t és i m p o r t a n t "prendre moltes proteïnes: carn, ou o peix, ja que una de les se­ves funcions és fer musculatu­ra", assegura la dietista Montse Ametller, i continua explicant: "Un cop la persona ja ha crescut el que fa és gastar energia. En aquests moments, per tant, con­

vé més ingerir hidrats de carbo­ni: pa i farines".

Durant l 'adolescència, nois i noies necessiten coses diferents. Segons Ametller, "els nens han de menjar més de tot, ingerir força calories i les noies és im­portant que prenguin moltes més proteïnes. En tots dos casos cal prendre força calci i ferro". És a dir, és molt important continuar

prenent els productes làctics i també els ous, la carn o el peix.

Un cop la persona ja ha cres­cut i ha arribat a la mitjana edat és mo l t i m p o r t a n t t e n i r e n c o m p t e q u e en a q u e s t s mo­ments es gasten molt poques proteïnes. Per tant, "amb un cop al dia de menjar tall ja n'hi ha prou", assegura la dietista men­tre aconsella que en aquestes edats comenci a reduir-se la in­gestió de glúcids com el sucre . Durant la mitjana edat és im­portant augmentar les fibres, com ara les verdures, tant crues com cuitest i prendre més hi­drats de carboni que proteïnes. "És molt millor menjar tres lles-

al contrari", assegura Ametller. Aquí només cal menjar proteï­nes un cop al dia. El més important amb vista a la gent gran és menjar variat i so­bretot ajustat a les seves neces­sitats calòriques. És important que aquesta part de la població prengui sobretot aliments ade­quats al seu grau de masticació. En cas que la persona pràctica­ment no tingui dentadura, cal incorporar igualment tots els ali­ments que li convenen per tirar endavant. A la tercera edat es prenen sobretot sopes, truites, llegums, i la carn també, però molt sovint trinxada.

Setmana ELS /CAOTONS Divendres. 15 de gener de 1999

L ' e n q u e s t a

Segueix una dieta concreta dins la seva alimentació diària?

El diccionari de NEC defineix menjar com I"acte de mastegar i empassar-se un aliment sòlid. A continuació explica que es pot menjar amb la vista, que vindria a ser el desig d'ingerir segons la bona o mala presentació dels aliments o bé a cremadent, de forma ràpida, amb avidesa. Una segona accepció ex­plica que el menjar és allò que hom necessita per nodrir-se. Aquest acte, que per a algunes persones pot arribar a ser un turment, és necessari i impres­

cindible per continuar vivint. Són les piles de tot el que té vida. I menjar bé forma part de les coses que necessàriament cal fer amb cura. Sense aques­tes activitats és improbable portar un bon ritme de vida. Cal trobar l'equili­bri entre saber menjar i no menjar o menjar massa. Però és la persona qui té l'última paraula. Els santcugatencs controlen la seva dieta, o menjar for­ma part d'una rutina marcada al compàs de l'estètica imperant?/ G. F.

MARÍ CARMEN NIORUSTAU

42 ANÍS

PROFESSORA DE GIMNÀSTICA

"Vigilo, però no vigilo. Cada dia em faig el propòsit de se­guir una dieta molt equilibrada, intento fer una dieta de 1.600 calories, menjar una amanida... però sempre acabo afegint les postres. I em passo. No acon­segueixo mantenir-me en els meus propòsits. Per fer dieta t'has de mentalitzar molt. Su­posa un esforç molt gran."

GONZALO SABATER

28 ANYS

VENEDOR

"Doncs mínimament equili­brada, el que puc. L'ingredient més usual dins el que menjo cada dia és la carn. M'encanta la carn. La veritat és que mai he tingut cap problema amb el menjar i això m'ha suposat no haver de recórrer mai a cap es­pecialista. Sempre he pogut menjar el que he volgut, i pen­so que això és una sort."

ANDRÉS SÀNCHEZ

22 ANYS

CONSTRUCTOR

"A casa no vigilem gens. Fem la dieta mediterrània normal. Con­sidero que no val la pena i que de fet és una ximpleria anar a un dietista perquè t'indiqui com has de menjar. El fet que una persona sigui grassa no implica res més que això, ho és i ja està. Considero que l'aspecte físic només ve de la genètica, no? No ho sé, jo penso així."

CATALINARUIZ

45 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"A casa meva en família se­guim una dieta sobretot molt natural i mediterrània. Això no vol dir, però, que siguem molt estrictes. Jo cuino i pre­paro tot tipus d'aliments: carn, peix, verdura, llegums, de tot. Vull dir que tampoc tinc un menú especial per a cada dia... No, mira, jo surto a comprar i miro com està el mercat."

EMMA CARTOIXÀ

38 ANYS

COMERCIANT

"Molt variada. El màxim de natural, sana i equilibrada pos­sible. La veritat és que mai m'ha calgut consultar cap metge de quina manera he de menjar. Em guio sobretot pel sentit comú. Sempre intento no passar-me en greixos, menjar força verdura i fruites i sobretot intentar fer bé la di­gestió. Crec que és bàsic."

TERESA SEJAS

72 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Home, sí. Seguim una dieta concreta i molt equilibrada per­què jo tinc colesterol, i la ten­sió alta... fem força bondat. I no creguis, tampoc és gaire pe­sat seguir-la. Tens molts men­jars per fer sense prendre grei­xos. Per exemple, si fas caldo el desgrasses... El metge va acon­sellar-nos portar aquest tipus de vida amb pastilles i tot."

EDUARD SANCHO

66 ANYS

PASTISSER

"A casa fem una dieta normal. Mengem verdura, a vegades peix o carn. Depèn del que em faci la senyora, perquè jo no cui­no a casa. Fa uns quants anys vaig haver d'anar al metge per­què m'aconsellés un règim. Em va dir que mengés verdures i que suprimís els greixos. Ara no ho fem tan estricte, no me n'es­tic però no em passo."

MIREIA BORRELL

26 ANYS

MESTRA

"Jo menjo tal com raja. M'ali­mento sempre del mateix, però sense seguir una dieta massa estricta. Un dia pot ser que dini llegum, que sopi verdures i que l'endemà em decideixi per la carn. A casa mengem qualse­vol tipus de menjar que sigui bo. Ens agrada portar una die­ta variada i que permeti men­jar tot el que sigui bo."

MARIA JIMÉNEZ

74 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Alimentació? Nosaltres men­gem de tot: La verdura m'a­grada, també el puré i la sopa. I de carn, el pollastre. És el tall que més acostumem a menjar... Gairebé sempre hem fet aquesta dieta. No em sembla gens avorrida, entre altres coses perquè a casa meva mengem de tot. I de tant en tant també fem un bon cocido"

JORDI VAN CAMPEN

26 ANYS

PROFESSOR D'IDIOMES

"A casa segueixo una dieta equilibrada, bàsicament medi­terrània. Encara mai no m'ha estat necessari anar a cap es­pecialista que m'indiqués quin tipus de dieta em convindria. Tot i amb això, considero que el consell dels experts és una bona idea per a les persones que poden tenir problemes. Per sort, jo no sóc d'aquests."

HS4CAN1WB

Política Divendres, 15 de gener de 1999

C o n s e l l de D i s t r i c t e

Polèmica per la Cavalcada de Mira-sol Les associacions de veïns topen per la baixa implicació en P organització

Quan semblava que la segona convocatòria del consell de districte de Mira-sol quedaria centrada novament en el debat sobre el retorn de la caserna de la Guàrdia Civil a mans mu­nicipals, el punt de precs i preguntes va suscitar un intens de­bat que va començar per posar de manifest la poca assump­ció de responsabilitats per part d'algunes associacions en els actes de Nadal i va acabar en una reflexió sobre la dificultat d'articular un moviment veïnal sense arribar a l 'extrem que unes quantes persones hagin de carregar amb tota la feina.

A L B E R T BALANZÀ

- Mira-sol -

El Consell de Districte de Mira-sol va ser escenari dilluns d'una agra polèmica entre les associa­cions de veïns per la poca parti­cipació de la majoria en l'orga­nització de la Cavalcada i del pessebre vivent. La portaveu de l'AV Sant Joan de Mira-sol, So-ledad Varela, va qualificar de "desastre" la coordinació d'en­guany i va criticar d'una manera furibunda el fet que la cavalcada s'hauria pogut fer finalment "no­més per l'esforç de dues o tres persones, quan va a nom de tota la Comissió de Festes i cadascú té la seva part assignada". Visi­blement emocionada, Varela va reptar la resta del consell a pro­nunciar-se sobre la continuïtat

de la Cavalcada i va denunciar la manca de facilitats de l'Ajun­tament a l'hora que els organit­zadors disposessin aquells dies d'unes claus del Casal Cultural o a l'hora de disposar d'un servei de seguretat suficient durant Tac­te central de la Nit de Reis.

La majoria de membres del consell van assumir la culpa, tot i que van posar de relleu també la manca d'efectius a les asso­ciacions per col·laborar més. Des de l'AV Mas Janer, el seu por­taveu Xavier Martí va donar la raó a Varela en considerar que "no és veritat que hi hagi cinc associacions de veïns que vagin al 100%". També desafiant, Martí va emplaçar la resta d'as­sociacions "a participar o a ple­gar del Consell de Districte". L'altra cara del debat va apor-

Soledad Varela va expressar la seva queixa davant el consell. FOTO: X. L.

tar-la l'AV de Mira-sol, per boca de la seva portaveu, Marta Mu-fíoz, que va advertir que "hi ha altres temes prioritaris".

Més enllà, el també portaveu de l'AV Sant Joan, Josep Maria Àngel, va convidar a reflexionar perquè "els consells no estan ser­vint perquè la participació de la

gent augmenti. Sempre depèn de la voluntat d'unes quantes persones". El president del con­sell i regidor de descentralització territorial, Xavier Cortès, va ins­tar els representants veïnals a "reunir-se i fer una reflexió", però el cert, va apuntar, és que "totes les entitats es beneficien de sub­

vencions i després això no es plas­ma en la participació".

Cartes per a la caserna

La primera part del consell, però, també va servir perquè veïns i administració exposessin les actuacions que han fet, res­pectivament, per la demanda del retorn a mans municipals de la caserna de la Guàrdia Civil del districte, desmantellada des del Nadal de 1997. L'Ajuntament va enviar a finals de novembre una carta a la delegada del Govern, Júlia García Valdecasas, perquè es pronunciï sobre el destí de l'im­moble i el consistori pugui co­mençar a parlar amb els veïns per donar una nova funció a l'espai. Tot i trobar "positiva" l'acció de l'Ajuntament, el portaveu de les associacions en la campanya La Casa, per al poble, Josep Maria An-gel,va advertir que "potser cal ser més exigents ja que, si no es posa fil a l'agulla, ens podem trobar amb un munt de runes". Els veïns han enviat una altra carta a Val­decasas, acompanyada de mil fir­mes de suport.

P a r t i t s

Recoder deixa el càrrec al Congrés

per preparar-se com a alcaldable Les direccions de CDC i UDC acorden que sigui el candidat

El primer candidat de CDC, Lluís Recoder. FOTO: XAVILARROSA

A. B. - Sant Cugat -

El primer candidat convergent a l'alcaldia de Sant Cugat, Lluís Re­coder, i els secretaris generals de CDC i UDC, Pere Esteve i Ignasi Farreres, van coincidir dimecres en el temps per anunciar dues de Ics decisions que han presidit el debat a la coalició durant gairebé un any. la reestructuració del Gnip Català al Congrés i el tancament del pacte municipal. Mentre que els dirigents nacionals detallaran aquest diu­menge el pacte que designarà Re­coder com a candidat, cl dirigent local ha fet pública la renúncia al cànec de portaveu adjunt del Grup Català al Congrés. "Per dedicar-me

més intensament a preparar la can­didatura, havia de demanar que em rellevessin", va considerar.

En les primeres reaccions a la sig­natura del pacte a Barcelona, Re­coder, juntament amb el president d'UDC, Joan Recasens, va expres­sar-se amb cautela, precisant que el pacte nacional ha de concretar-se en un acord local. El dirigent de CDC va apuntar únicament que celebrava l'acord, però que els de­talls sobre la confecció de la eandi-danira "no són urgents". Per UDC, Recasens va mostrar-se escrupolós en dir que "Barcelona determina que si CDC i UDC arriben a un acord, el cap de llista serà de CDC, però primer ha d'arribar l'acord lo­cal".

Sobre el futur a Madrid, Recoder continuarà com a diputat i repre­sentant de CiU a les diferents co­missions que té assignades, però els canvis al grup seran més profunds a causa de les aspiracions dels seus membres a les eleccions tant mu­nicipals com autonòmiques. El grup parlamentari seguirà integrat per tres persones però, on abans hi ha­via el portaveu (Molins) i dos por­taveus adjunts (Recoder i Sànchez Llibre), ar:t hi haurà ei fins ara vi-cepresident tercer de la cambra, Josep López de Lerma (CDC), com a portaveu, el diputat Manuel Silva (UDC) com a portaveu ad­junt i Joaquim Molins (CDC), que continuarà, amb menys responsa­bilitats, com a president.

8 Política ELS íOWrONS Diveud/K. 15/k :inier tir IWV

C o #i v e n c i o

El PP obre precampanya

a Rubí amb Pobjectiu de

governar a la comarca A. B

- Sant Cugat -

L'entrada als equips de govern, ami) independència dels pactes amb una o altra formació. s'ha rc\clat com cl primer objectiu del Partit Popular amb \ ista a les eleccions municipals. En la com enció comarcal <|ue dissab­te va celebrar-se al Castell de Rubí, una vintena de militants de l'agrupació de Sant ( lugat van prendre bona nota del calenda­ri preclectoral presentat pel pre­sident del l'I' a Catalunya. Al-berto Fcrnàndez Dia/, que ha situat la lluita per les alcaldies com a primera cita important de l'any, un cop confirmada la ce­lebració de Ics eleccions al Par­

lament a la tardor. El president del PP a Sant Cugat, Francesc Elatjós. flanquejat a Rubí pels regidors Jaume Tarragó i Eduard Castaneda, ha confirmat la vo­luntat de governar al Vallès Oc­cidental. "Però en principi ens mantindrem independents i no pressuposem cap pacte", ha as­segurat, i ha posat com a exem­ple els governs de coalició en­tre CiU i PSC de Cerdanyola o de Tarragona. "No ens podem lligar a cap partit, perquè ells fan els que els convé".

L'optimisme de governar a Ma­drid i de la possibilitat de trencar la dualitat del vot a Catalunya són les raons principals que Al-berto Fernàndez Díaz va esgri­mir perquè el partit aconseguei-

Els dirigent*. del PP ja tenen la maquinat m ela tot al a punt per a les elec, rions municipals. FOTO: X. IARROSA

xi responsabilitats de govern a la comarca. En xifres, les espe­rances del PP se situen en què les 70.000 persones que van triar l'opció consenadora a les passa­des eleccions generals, ara ho tornin a fer a les municipals.

El conclave extraordinari ha servit per encetar la precam­

panya dels conservadors, que ahir van rebre a Barcelona el su­port del president del Govern, José Maria Aznar, i que ja ha fi­xat un altre punt d'inflexió en el Congrés Nacional del 31 de ge­ner. El PP de Sant Cugat ja ha confirmat l 'assistència de di­versos dels seus membres en la

convenció que ha de rellevar im­portants càrrecs de la cúpula del partit. Dos d'aquests càrrecs van ser dissabte a Rubí: el secretari d'Estat per a l'Esport, Santiago Eisas, i el secretari general per a Relacions amb les Corts, Fran­cesc Vendrell, que anteriorment havia residit a Sant Cugat.

P a r t i t s

Menéndez rebrà demà P empenta de Clos i Reventós davant els militants Uacte representa el tret de sortida de la precampanya

A. \\. - Sant Cugat -

El candidat a l'alcaldia de Sant (lugat pel PS( 1, Jordi Menéndez. donarà demà el tret de sortida ofi­cial a la precampanya de Ics elec­cions del mes de juny, i ho farà dotant-se del suport dels princi­pals pesos pesants del socialisme a (latalunya, a Barcelona i al Vallès Occidental. El president del Par­lament, Joan Re\entós, l'alcalde tic Barcelona, Joan (llos. i la ma­joria d'alcaldes i candidats socia­listes de la comarca han confir­mat l'assistència en un acte a la (lasa de Cultura que Menéndez ha titllat de "simbòlic", però que s'ha dissenyat de manera que el candidat rebi el primer bany de masses davant la militància i els simpatitzants.

Menéndez, que anirà precedit dels discursos de Reventós i Clos, ha anunciat que tornarà a insistir en les prioritats en matèria edu­cativa, sanitària i esportiva que ja va esgrimir durant la campanya d'eleccions primàries del passat

P*CP%m

SANT CUGAT

.1 <ndt Mnifiidr: obri p/mi/npanya

mes d'octubre. No obstant això, el dirigent socialista que va ser proclamat alcaldable pel Consell Nacional ara fa tres setmanes en­front de Joan (Java. no ha acon­seguit tancar del tot la ferida ober­ta a l'agrupació local pels comicis interns. FUI portaveu municipal, Àngel Casas, ja ha anunciat que

amb un notable suport. FOTO: X. I..

no hi assistirà: "no acato la deci­sió del Consell Nacional, perquè la considero políticament incor­recta". Per la seva banda, Joan Gaya i la resta de regidors socia­listes han discrepat de la línia de Casas i han insistit en la necessi­tat de "fer pinya" a l'entorn de Menéndez assistint a l'acte.

I n s u b m i s s i o

El CASC diu que les noves exempcions demostren el rebuig majoritari a la mili

A. B. - Sant Cugat -

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) ha in­sistit en el rebuig majoritari del servei militar que demos­tra la reforma del reglament de reclutament elaborat pel Mi­nisteri de Defensa, que va ser aprovat d ivendres passat pel Consell de Ministres. Les no­ves normes ja s'aplicaran als joves que hagin d'incorporar-se en el r e e m ­plaçament del mes de febrer i precisen que no

Critica també el 'sobredimensionamenf de l'exèrcit, que s'ha

PSS que t ambé entra ara en a q u e s t a d i n à m i c a " . Segons Mota, la reforma del reglament demostra que el govern del PP "no sap com treure's de sobre el contingent actual".

Sobre l 'establiment de l'exèr­cit professional en una forqui­lla e n t r e 102.000 i 120.000 efectius, després de les esme­nes de CiU acceptades dijous passat pel PP, el portaveu del C A S C ha a s s e g u r a t q u e

aquests núme­ros no són rea­listes i que abo­q u e n al "sobredimen-s i o n a m e n t " al

hauran de fer la fixat entre 102.000 Í personal de les

mili els reclutes 120.000 efeCtiuS F o r c e S A r m a

q u e t i n g u i n •' des. mes de quat re d i ò p t r i e s en cada ull, els peus plans, asma, problemes digestius, malalties a la pell o depressions, entre altres,. El portaveu del CASC, José Fernando Mota, ha criti­cat els canvis per bé que in­tenten atemperar una mili "re­butjada majoritàriament i una

El CASC as­sistirà a q u e s t

diumenge a una nova trobada intercomarcal de grups anti­militaristes a Sagàs (Berguedà), en què es discutirà el manifest reivindicatiu sobre e ls deu anys del moviment que, pos­teriorment, s'oferirà a partits, sindicats i entitats.

DONATIUS: "Caixa de Catalunya" cte. n° 09-0200046502 o per internet: www.lacaixa.es

Rambla de Catalunya 32, 1er1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Mans Unides D i rec te al Tercer M ó n

(D *0

ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999 9

Auntament de Sant Cugat del Vallès

UAjuntament, com a organitzador de les activitats de Nadal i Reis 1998-99, agraeix a tots els patrocinadors la seva aportació.

BFGoodrích

Performance Materials

Nadal a l'Envelat

LA MASIA

i i i t 1 1 1 1 1

r < i t i i r i i t

Cavalcada de Reis

INDUBRUC, S.A.

Tetrateatre («Te maridaré mi corazón caliente»)

i espectacle de l'Envelat

Lucas r«MWTY

Cavalcada de Reis

^ PROMUSA

Espectacles de l'Envelat

CAIXA DE TERRASSA

Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

CAJA D€ SV\ADRID

Nadal a l'Envelat i Cavalcada de Reis

/ Autocugat

Cavalcada de Reis

SOREA

Espectacles de l'Envelat

CALAXI

Espectacles de l'Envelat

corre mobles Cavalcada de Reis

i Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

HEWLETT PACKARD

Espectacles de l'Envelat

P r~%h*sr-

D

Tetrateatre («Te mandaré mi corazón caliente»)

Espectacles de l'Envelat

Col·laboradors:

EIS 4 CANTONS ^ i r i ^ C u G * Comissió de festes TINTORERIES SANT CUGAT

EIS 4 CANTON

10 Opinió

^ ^ ^ L ^ Divendres, 15 de gener de 1999

ELS CANTONS V r n u r u n irulc[K.-m!cnc Jc San: (.11 tat del \ i l l c

%l

K.111 \ ut.-r

\ll t k r l

v Prem»» Local da Sant Cugat, S.L.

r .Vi ni \ i , n , i . i , IS. b.u vi-. - O.SI^O Sani C u g a t del W l l e

l-.JlU-. CÍO ü ' . l l kJ l·ltp ' , ' \ l l j « c l l LIHlh'vintL'IlLILlt I- ü .11; v n m i u j i v ï w l j w i - b . c f . i i i

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó l í j r in.r i ( r r j u iprcsulcnn

\ l í-.il.fi.-r./. . K-ie I .M ) iRTd J i \ .u lc ! lo r ;K-|Ku-d i tordc· lc i ; j t )

Directora \ u r j ( . . . M j

Redacció iVniH «li- la >ctniaii>i: <ili ' iru l·Limnli; t ' i t l í t i ru / K.<-«>noiiiiH: \ lbcrr Í Í J I . IMAI .

K i i t i tn i /0 | i i i i i i i : V.r.i i nM.i. S O I M I H I : L · L I H I J Pàmies; Cultura: | . ^ t | > M.uui Miro;

K.,M.rt-.; \U- \ l,o|H.v. HniliograTiii i t ' i i i | i ie-t i í : Montse Sant:

Sul i i l i i r i tu l : \ l · i ] , iL. t Ik-mahc. Di tU- i r t*»: A l k i i [ ) . Buj

Comercial \ n r u M H!.iu..[i iptf

Consell Editorial <u: < I I .U I ' p ro i · l cn t • Jnscp M. ( al i rcn/n (v iLcpicsidcnt 1 \ lc vindré.! ' Miucst. ( iarliú, Jnn.1i í 'JSLIS. Njru 's (':i%tinyci,

ert l )c l'abl... Pere i-.s.|tier..!j. \ J M C I l-orncHv Knstinn ..l/hciiiK-r. KuRcli l ' c i m . K.I I- I .MI I 'MS. U t m i ' u i ^ Kmil i Rene, Matta Stihità, Pam Soler. Josep -\. Teixidó. |>uii Tortosa. Josep M Vins l'rave. Jojn Trusann.

Jaume l'ubau, Heur.r Vall. Núr ia /aha la \i,ra ( iista ' ^ \ retina,'

Subscr ipcions I . jma Mimter

Fotografia \ a \ 1 I,arn^a 1 Osear Benito

Disseny I maquetacM f ïemma Jurado

Correcció Àlvar Masllorenç

I m p r e s s i ó Rnmnprcsfí/JMU.O.S.·Í.S

Distribució Mail ing Vallès S.L. Tel . 589.23.7L

Dipòsit legal: (JI-405-93

inii.m cipfcuj iinKjnKni la VCVJ opinió en eh rdiioruli Eh Kticki upita «e-n I i·pmKi Jcli KTIII autun. i|uc Kk 4 ('intuïu no f i «v» ncccninvnciH

Puhlicjció idhcn<te i

( B ) A C P C Associació C a t a ! 1 na de la Premsa C - i m i r c i t

E d i t o r i a l

Ufasnmi 5* tu* Distribució d'EZ-S 4 CANTONS

als subscriptors

S'estima allò que es coneix

A([Liesta setmana s'ha pre­sentat una nova inicia­tiva municipal dirigida

a cobrir un buit que des de feia temps, anys, es trobava a faltar. Es tracta de l'Oficina d'Infor­mació i Turisme, un servei cada vegada més necessari. L'absèn­cia d'aquesta oficina sovint ha provocat el desencís de moltes de les persones que visiten Sant Cugat i que no troben ni el mí­nim element promocional de divulgació de l'important pa­trimoni escampat pel munici­

pi. Massa vegades ha estat la ini­

ciativa privada, de forma vo­luntària, la que ha fet possible una visita comentada al Mo­nestir o a algun dels nostres mo­numents, molts d' ells encara massa desconeguts per la gran majoria de santcugatencs. S'es­tima allò que es coneix i, sens dubte, aquesta iniciativa pot ajudar a la descoberta de tot allò important i valuós que tenim ben aprop nostre. Sovint hem escoltat l'afirmació

que Sant Cugat no té massa per veure. Una ruta modernista, di­versos elements del passat rural, ermites, entre la que destaca una de romànica circular -una de les dues que hi ha a Cata­lunya-, un forn ibèric, un dels tres monestirs més importants del país que disposa d'un dels claustres més imponents, són alguns dels atractius que es po­drien explotar en un programa de visitesque esdevnidria inte­ressant per propis i per forans. Aquesta iniciativa pot servir

també per revisar, catalogar i re­cuperar aquell patrimoni que necessita un impuls de restau­ració. Per tant, benvinguda si­gui! Sant Cugat necessita més que

mai, ja ho hem manifestat des d' aquestes pàgines moltes ve­gades, elements que vertebrin, dinamitzin i recuperin el que som i el que hem estat. És per això que aquesta noticia, si no queda en un projecte i s' im­pulsa ben aviat, serà molt posi­tiva i benvinguda.

Educar sense manies

E l doctor Josep Toro, cap de psiquiatria in­fantil i juvenil de l'­

Hospital Clínic de Barcelona, ha donat a conèixer aquesta setmana unes xifres altament preocupants: els hospitals es­tan detectant nenes malaltes d'anorèxia que només tenen entre 6 i 7 anys. Com si aques­ta malaltia no fos prou greu, la curtíssima edat d'aquestes pa­cients encara és més preocu­pant. I el que és pitjor, sembla

que entre les causes que aquestes petites emmalaltei­xin es troba el fet que les seves pròpies mares els imposen die­tes per aprimar-se. Una de cada quatre nenes en aquesta edat segueix una dieta. Sant Cugat no queda al mar­

ge d'aquestes estadístiques. Se­gons dades de la Mútua de Te­rrassa, el 5% de les dones de la nostra ciutat pateix anorèxia. El cas del nostre municipi, però, és molt peculiar, en tant

que la mitjana d'edat de les do­nes obsessionades per aprimar-se ronda els 40 anys. Aquesta dada no deixa de ser preocu­pant, en tant que aquestes do­nes de mitjana edat -moltes d'elles segurament mares- són potencialment educadores d'a-norèxiques. Com educar de for­ma sana i equilibrada un infant quan el propi tutor té desequi­libris alimentaris? Com prote­gir la nostra filla d'una societat obsesionada pels cossos danone,

si nosaltres mateixos patim aquesta fixació. Nombrosos es­tudis associen els transtoms ali­mentaris a les dones de classe alta que es preocupen excessi­vament per la seva imatge. Caldria que totes les mares i

pares s'informessin i cons-cienciessin àmpliament sobre la necessitat de prevenir l'a­parició d'aquesta greu malal­tia. La salut dels nostres in­fants no és cap joc, i l'anorèxia encara menys.

El l e c t o r e s c r i u

La Guarderia Parroquial

Agraeixo molt que persones tan assenyades del poble hagin opinat amb una gran sensibilitat sobre el reconeixement que podrien de­mostrar a l'obra de Mossèn Juli per la seva llarga trajectòria i tam­bé admirable en molts sentits a l'hora de votar els santcugatencs de l'any 1997. Sense menysprear ningú, penso

que per alguna raó hauria d'estar nominat. Ens consta que molta gent estava contenta que amb mo­tiu del passat 25 aniversari i dels 40 anys de la fundació de la Guarde­ria de la Parròquia, es fes honor a la memòria del nostre estimat fun­dador. Quina pena!, era una bona ocasió que tenia el poble de tri­butar-li un fervorós homenatge per tantes i tantes coses que va fer per a molta gent, de les quals alguns encara s'enrecorden.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una personalitat política del po­ble un dia em va comentar "Poc se li ha reconegut al nostre mossèn Juli tota la seva obra. Un home tan preocupat per resoldre les necessitats de la gent., i només li hem ofert un solemne funeral de comiat... No hi ha dret!". Mireu, amics de la Guarderia Par­

roquial, els que l'estimem, que som molts, ens sentim feliços de saber que hem obtingut el suport dels pares dels nostres alumnes, que dia a dia ens confien els seus infants, i pels propis nens i nenes de l'escola nostra, on són molt fe­liços, aprenen i creixen. Com ja vaig dir en una altra ocasió: "El

millor guardó ens el donen ells cada dia, quan en acabar la jorna­da educativa no volen marxar..."

Una vegada més, mossèn Juli ens demostra des del cel, encara que estigui de mal humor (que també en sabia, d'enfadar-se molt, davant les injustícies), que conti­nua amb el seu tarannà: fer les co­ses bones amb la mà dreta... sen­se que se n'assabenti l'esquerra. Gràcies, amics ! / NÚRIA ALSI­NA exdirectora de la Guarderia Par­roquial (Sant Cugat).

A la caça del vianant

Han arreglat el carrer Sabadell i

l'han deixat nou i sense voreres. A vegades els cotxes hi circulen a gran velocitat. En vaig veure un que va arrambar una velleta con­tra les cases. Sovint hi ha vehicles aparcats i els altres envaeixen l'es­pai dels vianants...Tot això amanit, aquests dies passats de festa, amb la tortura regalada de la musíqueta horrorosa i contínua amb aire na­dalenc que ha sonat pels carrers de la ciutat durant 27 dies! / M. A. P. (Sant Cugat).

Interessos locals

Sovint descobreixo amb astora­ment com grups i col·lectius de

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A. •«Mano,

BELL

«MM*

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

la nostra ciutat emprenen cam­panyes i accions a favor o en con­tra de la planta de residus de Rubí, de les víctimes de l'huracà Mitch, per construir escoles a Togo, perquè s'acabin els conflictes ar­mats de torn... Una tasca certa­ment lloable però que no deixa de sorprendre'm per com de lluny que ens queda. Tots sabem que de desgràcies el món n'és ple i que aquí a Sant Cugat segura­ment hi vivim molt millor que en molts altres llocs, però dic jo que aquí també hi deu haver conflic­tes per resoldre, persones que ne­cessiten ajut o assistència, col·lec­tius o grups desemparats... Crec que la solidaritat i les bones obres han de començar pels de casa, pels que tenim més a la vora i, després, ja ens ocuparem dels que ens queden més lluny./ MARC CORTACASAS (Mira-sol).

ÏLS/CAIVroNS Dijous, 15 de gener de 1999 Opinió 11

La l l o t j a

Com viure de l 'objecció i el voluntariat C O L · L E C T I U ANTIMILITARISTA DE SANT CUGAT

L'Associació d'Objectors de Consciència (AOC), ara reconvertida en Mo­

viment per la Pau per raons de màrqueting, sempre s'ha distin­git per una defensa aferrissada de la PSS i la prova més evident és l'escrit del seu president a Els 4 Cantons de la passada setma­na. Des del Col·lectiu Antimili­tarista de Sant Cugat (CASC) vo­lem fer unes precisions a aquest escrit.

Com es pot afirmar a aquestes alçades que la Prestació Social Substitutòria (PSS) no cobreix llocs de feina? La PSS és contrà­ria a les veritables necessitats so­cials, ja que es perd o es deixen de crear llocs de feina, cobrint-los amb mà d'obra no qualificada, forçada i no motivada, barrant el pas a joves aturats que han estu­diat i estan motivats per cobrir el lloc que ocupa el prestacio-nista.

Malgrat que quan es fan repor-tatgesa la TV només es veuen prestacionistes ajudant gent gran a passar el carrer, el cert- és que la majoria de les places de PSS no tenen res de social i que els que més s'aprofiten d 'aquesta mà d'obra gratuïta i sense drets són les administracions públiques, i per sobre de totes la Generali­tat. Per exemple, l'Ajuntament

de Sant Cugat té actualment més de 20 prestacionistes i només un està destinat als Serveis Socials, la resta fan feines tan socials com carregar escenaris a l'Auditori o llibres a la Biblioteca.

Una última prova que amb la PSS es cobreixen llocs de treball és que quan s'ha començat a par­lar de nous sectors on crear feina, els anomenats "nous jaciments de treball", totes les tasques pro­posades coincideixen amb fei­nes que ara desenvolupen pres­tacionistes sense, naturalment, veure ni un duro.

Però la PSS no està deslegiti-mitzada només per cobrir llocs de feina, que ja és important en un país com el nostre amb altes taxes d'atur, sinó que s'ha con­vertit en el preu que ha de pagar l'objector de consciència per la seva dissidència i ha esdevingut un càstig d'aquesta. La imposi­ció de la PSS és la prolongació repressiva del Servei Militar i la salvaguarda del rebuig popular. El fet de ser obligatòria la fa re-butjable, ja que la converteix en un segrest legal. Fins i tot en el cas de plaça més social que tro­bem en el món de la PSS, si la persona que l'està desenvolu­pant està obligada ens trobem davant d'una immoralitat i una injustícia.

Fa temps que moltes entitats que en un principi van creure en la PSS s'han desdit en veure que la repressió contra la insubmissió continuava i que la prestació ana­va contra l'esperit de l'associa­cionisme; així, per exemple, la Fundació per la Pau, Intermón, els Minyons Escoltes, i al nostre poble el Club Muntanyenc Sant

"La imposició de la

PSS és la prolongació

repressiva de la mili i

la salvaguarda del

rebuig popular'

Cugat, es van desfer de les se­ves places de PSS.

D'altra banda, com es pot de­fensar al diputat Campuzano -com fa el senyor Panyella-, un diputat que va votar al Parlament en contra de la despenalització de la insubmissió, que va de bra­cet del PP en el suport, sense cap reticència, als pressupostos militars, que és principal defen­sor d 'una llei que no reconeix l'objecció sobrevinguda, és a dir

mentre es fa el Servei Militar, i que manté la inhabilitació ad­ministrativa, la mort civil, com a càstig per als insubmisos.

L 'autodenominat Movimen t per la Pau té posat el seu objec­tiu, a hores d'ara, en l'anomenat Servei Civil, sabent que la mili, i el seu succedani, la PSS, tenen data de caducitat i per tant és el moment de buscar una nova for­ma de viure. El cas més flagrant és el de Jordi Tolrà, aquest ob­jector "de primera hora" segons l'anomena el Sr. Panyella, que va ser dels primers a viure de la PSS, gestionant les places de la Universitat Autònoma de Bar­celona. Com a gestor d'aquestes places s'ha guanyat la fama de dur amb els prestacionistes crítics i s'ha fet còmplice de la repres­sió dels insubmisos, participant com a testimoni de l'acusació en el cas de José López, insubmís a la PSS de la UAB. Doncs bé , aquest personatge és dels pri­mers que va veure que viure de la PSS s'acabava i va començar a muntar xiringuitos de voluntaris i a parlar del Servei Civil. O molt ens equivoquem o el següent pas serà el salt a algun lloc de feina de la Generalitat relacionat amb aquest camp.

El Servei Civil que proposen Tolrà, Panyella i companyia, una

vegada descartat fer-lo obligato­ri per a tothom com en un prin­cipi es volia, es tracta de mante­nir mol tes de les p laces q u e actualment desenvolupen pres­tacionistes amb voluntaris que tindrien una petita compensació econòmica (per sota del Salari Mínim Interprofessional) per la seva dedicació. Això va contra l'esperit mateix de l'associacio­nisme i el voluntariat i només serviria per fer el mateix que les E T T en el mercat laboral, pre-caritzar el món de l'associacio­nisme i permetre que les admi­n i s t rac ions p ú b l i q u e s es desentenguin de noves parcel·les dels serveis socials, en lloc de po­sar aquests serveis en mans de professionals.

El CASC creu que és molt dig­na la defensa del lloc de treball, però sisplau que no es faci a cos­ta d'explotar prestacionistes o voluntaris, com fa l'autoanome-nat Moviment per la Pau.

Un exemple de compromís en la lluita per la pau i contra el mi­litarisme ens el donen els in­submisos a les casernes que a ho­res d'ara romanen presos a Alcalà d'Henares, i no aquests vividors a costa de l'objecció que són els dirigents de l'AOC, perdó, Mo­viment per la Pau.

B I S e v e r e n T i t o

éí

* A . « — • • * - *

3ft HA A**\ÇA-T

EL P*6JD

HE SE\ò€R \ *i*Ò «D ÚS RÇ5 ]

EL PReS VA^Ï»^ $ e i*t <Sufc*V* I

pmiïi

^ 1

Te\x\-Í

El porxo

Salvem els avets

C om cada any, abans de les festes nadalenques, milers de persones vi­

siten les firetes per comprar-hi, en t re altres objectes d 'orna­mentac ió , un avet de Nadal . A q u e s t s mi le r s d ' a v e t s són transportats dels boscos nord-europeus on han crescut amb totes les comodita ts ecològi­q u e s q u e r eque re ixen . Però quan arriben a les caloroses llars dels seus compradors, han de resistir unes condicions molt desfavorables per a la seva su­pervivència i la gran majoria acaben morint ofegats.

Malgrat tot, des de fa temps, se'ns presenta l'alternativa de triar un avet artificial, el qual llueix tant com un de natural, però amb l'avantatge que s'e­vita la mort d 'un elevadíssim nombre d'avets, gaudint igual­ment de la tradició de decorar l'interior de la nostra casa amb la seva presència.

Altrament, la crua realitat és que , quan ja han transcorregut les festes nadalenques, els con-

N Ú R I A C A R O D

tenidors de brossa vessen d'a­vets abandonats per tots cos­tats, que acaben sent destruïts juntament amb les escombra­ries. Enguany, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, però, in­tenta posar remei a aquesta tris­ta situació amb el servei espe­cial de recollida d'avets al llarg de tot el mes de gener. Aques­ta campanya portarà els avets i r r e c u p e r a b l e s al Serve i d e Parcs i Jardins de l'Ajuntament, on els aprofitaran per fer com­post per a adob i, aquells que encara respiren, al Cent re de Recollida Selectiva de la carre­tera de Rubí, amb l ' intent de reviure'ls.

Però, tot i aquest intent de sal­vació, és imprescindible q u e tots plegats fóssim conscients del mal que fem als avets quan els arrenquem del seu hàbitat natural i els empresonem dins les nostres llars. Podr íem fer l'esforç d'imaginar les grans ex­tensions de bosc que queden devastades cada any amb l'ob­jectiu de satisfer els nostres ca­

pricis i observar al nostre vol­tant, quan passegem pels car­rers, la llastimosa imatge de mi­lers d'avets apilonats dins els contenidors de la brossa, entre les caixes inservibles de les jo­guines. Així, doncs, en les prò­ximes festes podríem esforçar-nos una miqueta més en evitar aquestes imatges desoladores i tan freqüents.

Personalment, com a molts al­tres, m'entristeix caminar pel nostre poble i anar descobrint la destrossa d 'avets que causen les festes de Nadal, els quals han servit únicament a una fi­nalitat estètica durant un curt període de temps i, en acabat, s'han abandonat al contenidor més proper de casa. C o m po­dem ser capaços de no sentir el més mínim remordiment quan oblidem any rere any un arbre en un brut contenidor, sabent que no li donem cap més opor­tunitat per a la vida?

Núria Carod és estudiant de sociologia

12 Opinió ELS-íCAlYroNS Divendres. 15 de gener de 1999

El t e r r a t

Marxi, senyor Nunci MONTSERRAT R I M B A U

L a l l e g e n d a negra del papa Borja potser enca­ra plana pel Vaticà, i al

senyor Nunci, monsenyor La-jos Kada. potser li han arribat veus del que eren capaços de fer els catalans. Però des del temps dels Borja fins als nos­tres dies han passat molts anys, més de 500, i aques t senyor hauria de saber que els catalans no estem endimoniats.

No sabem per què aquest se­nyor, o més ben dit , aques t monsenyor, ens té tanta mania. Cada vegada que parla davant els periodistes, no falla, s'ha de ficar amb els catalans. El pro­blema no som nosaltres, senyor Nunci , el problema és vostè. Vagi-sc'n, senyor Nunci, torni al Vaticà o on més li convingui, però deixi 'ns tranquils d 'una vegada.

Ja ha aconseguit que les es­glésies de la franja de Ponent, que des de fa segles formaven part dels bisbats de Lleida i

d 'Urgell , hagin passat ara als bisbats aragonesos. Ha aconse­guit també que des del Vaticà hagin donat la raó als aragone­sos que volen que les peces d'art religiós que es guarden al museu de Lleida passin ara a terres aragoneses. D'això se'n

nostres polítics, dels nostres Ajuntaments, cartes personals del president Macià... però no hi ha manera, no ho tornen, con­t inuen guardats a Salamanca. Aquesta petició és justa, però ens la neguen. La seva petició, senyor Nunci, no és justa, és un

diu, senyor Nunci, T7- v , i • j • espoli més que

un espoli, SÍ creu \ oste es ambaixador t ha de patir el ,ue totes aquestes gfc ambaixadors eStüTl n o s t r e P a í s"

obres d'art han de ser retornades, per què no es qüestio­na, vos tè q u e és tan "legal", que el Vaticà retorni als diferents països tot ";':

el que té en el seu impressionant museu?

Miri, a Catalunya no hi ha ma­nera que ens entreguin els do­cumen t s que en t emps de la Guerra Civil van ser expropiats del país i emmagatzemats a Sa­lamanca, per molt que hi insis­tim cont ínuament ; són docu­ments de la Generali tat , dels

per solucionar conflictes, però mai

per provocar-ne

Em pregunto si t a m b é d e u ser vostè el cul­p a b l e q u e no hagin estat mai ateses les cons­tants peticions que es fan des

de Catalunya i des d'Andorra demanant al Vaticà que el Papa faci les salutacions de Nadal també en català -quan ho fa en més de 50 llengües. Vostè és el nunci del Vaticà, és

un ambaixador. Els ambaixa­dors estan per solucionar con­flictes quan n'hi ha, però mai

per provocar-ne. Qui és vostè per ficar-se contínuament amb el nostre país? Avui a la ràdio he sentit que parlaven de vostè, sap? Tots els contertulians han es ta t d 'acord en afirmar que sempre que vostè té un micrò­fon al davant, ens agredeix sis­temàticament. Un oient ha tru­cat per poder parlar; era un capellà, ha demana t pública­ment perdó als cristians per ha­ver de suportar els alts càrrecs eclesiàstics que són com vostè, senyor Nunci. Ens ha dit que la vertadera església no està al costat de vostè, la vertadera es­glésia és tot un altre món, on vostè no hi té lloc.

Vostè, senyor Nunci, tampoc vol una conferència episcopal catalana. Li deu agradar molt més la conferència espanyola, tan vinculada a la COPE; deu ser més afí a la seva ideologia.

Montserrat Rumbau és presidenta de CDC a Sant Cugat

El s o t e r r a n i

La saludable diada de Sant Antoni Abat BLAI BLANOUER

Segles enrere, els invents eren escassos i cl progrés científic i tècnic era una

aspiració que se satisfeia a rit­me lentíssim. Darrerament, les descobertes i els canvis s'han accelerat de tal manera que les generac ions actuals vivim el risc de l 'aprenent de bruixot: podrem controlar la dinàmica que s'ha desencadenat? No es­tarem ja en perill?

De creure en cl progrés sen­se límits s'ha passat al discurs del "progrés sostenible" per­què s'ha fet ev iden t que es­tiràvem més el braç que la mà-niga . E n s h e m a d o n a t q u e é r e m com infants malcr ia ts que es pensen que els recursos

familiars són la bóta de Sant

Ferriol. A poc a poc es va obrint pas

una nova cultura que remarca que els beneficis del progrés han d'arribar a tothom i no tan sols a uns quants privilegiats.

ens envolta és un indicador in­quietant . Les espècies extin­gides i les que estan en perill de desaparició són un avís prou clar. Urgeix repensar l'ús que es tem fent de la creació. Patir

i que çai posar ií- Urgeix repensar pcls b ° s c ° s ' mit a l'explotació * •* per les bèsties, dels recursos na- l'Ús Çl/e eStem fent que en un altre

de la creació, patir pels boscos, per les bèsties...

turals perquè, no­més si en fem un

t e m p s p o d i a s e m b l a r una

us intel·ligent, es garanteix la per-vivència. Conten que an- :

t igament a lguns :."" personatges, per evitar que els poguessin enverinar, feien tas­tar els menjars que els servien als animals de companyia.

Avui, la flora i la fauna que

mania romànti­ca, avui és indi­ci de prudència: e l s h u m a n s també som una

"espècie" entre les espècies. I la digni ta t del p e n s a m e n t , que tan t ens dis t ingeix dels animals, ens fa responsables de les conseqüències que pu­

gui comportar l'abús dels béns de la terra.

Benvinguda sigui, doncs, la diada de Sant Antoni Abat que -gràcies a uns quants ciutadans esforçats de casa nos t r a - re­mou la nostra al t ivesa i ens posa els animals davant del nas p e r q u è ens e l s m i r e m bé i c o m p r o v e m si e s t a n sans i bons, si són ben tractats i es poden desplegar. Ells són in­dicador de la nostra pròpia sa­lut. Sant Antoni Abat evita que ca iguem en la t e m p t a c i ó de pensar-nos que som sols al pla­neta.

Blai Elanquer és rector de la Parròquia de Sant Pere Octavià

L ' e s p i t I I e r a

Esquerdes ÀLVAR MASLLORENÇ

Si ho vaig entendre bé, d'en­tre la mogudeta preelectoral del senyor exalcalde de Barcelona i candidat a la presidència de la Generalitat, se'n desprèn una barreja d'intencions que no s'a­caben d'aclarir, suposo que no­més per simples qüestions ma­temàt iques , de possibilitats i d'expectatives.

Segurament som molts els qui voldríem que l'esquerra fes un esforç conjunt de buscar el mí­nim comú d e n o m i n a d o r per oferir un programa electoral co­herent que suposés una opció política clara i amb possibilitats reals d 'una majoria que , "so­cialment" almenys, donaria su­port al canvi de color polític.

Però, de moment i pel que sem­bla, el senyor Maragall no vol fer cap intent d'aproximació amb vista a les municipals, perquè dels resultats d 'aques tes de­pendrà la manera com enfocar les autonòmiques: podrà mesurar quin és l'abast real de l'escissió al si d'IC-V (i els vots que suma EUiA), i de l'anterior d 'ERC (i els vots del PI de les tres raholes -deuen ser tres, com la Trinitat, perquè surten a tot arreu). Par­lant d'arbres coneguts, ara fa un temps que no es parla de l'Oli­vera catalana, i en canvi es vol desenterrar el nom d'Entesa dels Catalans. Fóra bo que el nom de la criatura esdevingués, com cal­dria, el de menys. Les disputes de l'esquerra mai no són bones ni per a ella mateixa ni per als ciu­tadans. Encara cal polir moltes qüestions abans d'encarar amb optimisme ben fonamentat les properes eleccions, i seria urgent que les esquerres rehabilitessin definitivament la seva casa co­muna -que existeix-, i fessin de­saparèixer les esquerdes que amenacen l'edifici i per on s'es­colen milers de vots.

Potser cal treballar des d'ara ma­teix i no pretendre fer massa pro-vatures amb les munic ipa ls . Demà pot ser tard. També per lluitar contra els molins (de vent) a Barcelona, oi?

Sant Cugat creix, creix, i creix... adeemar el trímsà a les necessitats del creixement per evitar-me el coUapse sembla mm deb replè» amb propers anys.

k LA f U C A 9EL ÜOHESTIt ESTfcCIONAtEM WL W * EH W*6,0

ftilFMtl IM PklOAHMQ EMCA1A QUE 6' «I TlOftlM OSSOS P

AL C M K I 6AKTA ItAltA CALMtAN

HE&TIICCKHIS VE m m A VIAHAKT5, O FMEM COMEICIALS

ALTIES cm&ts P

€3"

U TMHOIflUTAT VE SAHT CUGAT

ES FA NOTU CASA cor MÉS. AfttIMtEM ATEWt ZONES &LAVES FES A VEHICLES ESfECMU.fi P

Si VOLEM EL CEMTtE NOMÉS K »

A VIANANTS* ELS om VIUEN EH ELS MSTOCTESTftOMMN rtpIlS SE1-VEK ftAStCS ALS AFOKS P

E L S / C A N T O N S Divendres, 15 de gener de 1999 Opinió 13

A g r a n s t r e t s

Alex Barberà XXX

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat d'Àlex Barberà, un gran aficionat al futbol local. L'estudi que ve a conti­nuació ens revela els trets més ocults de la seva per­sonalitat.

f>Q/$o/)cu 7r* &*•%*< oLi'ct c\ cLx<\

rtM<H<twue/il· <\Q\V<Q\± fW*«?S. /l_cí>tv^5

f

^ H «Jf £ aflori *J

\tM

! &OPC a.<£iJM\fti y®-^

a ^ ^

De caràcter fort, imposi-tiu i tossut, el Sr. Àlex Barberà és una perso­

na activa, dinàmica, la qual cosa el porta a sentir una gran ne­cessitat de movilitat física, amb el consegüent desig de voler estar, de vegades, a tot arreu. Amb aquest ritme que el ca­

racteritza, la seva idea és, en ocasions, "arrossegar" darrera seu a persones del seu entorn. És inquiet, curiós, emotiu i

nerviós. Interiorment és bas­tant inestable, fet que el pot mostrar als altres com una per­sona agradable, adaptable i con­ciliadora unes vegades, així com polèmica o amb certa agressi­vitat en altres ocacions, des­

concertant a les persones que provin de comprendre'l. Necessita gaudir de certa po­

pularitat i té possibilitats per aconseguir-ho, però realment és més introvertit i mesurat del que aparenta. A la seva feina, és una perso­

na responsable i posseeix una resistència enorme per poder soportar, gràcies al seu potencial energètic, tant horaris com tre­balls durs. Amb la col·laboració:

EQCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a - 08011 Barcelona U 93 451 04 39* - Fax 93 451 73 96

L M À R I A

G A

JESÚS

A

VALDÉS

E

R e t r a t d e í C e n t r e C u i t u r a i

Divendres 22 de gener a les 22 hores TEATRE-AUDITORI

•6.

1 B

JULI E TA

R C A LIXTO

N L

A B IEITO

SERRAINO A

D

A

14

US 4 CANTOB

Entorn Divendres, 15 de gener de 1999

T r a n s p o r t s

Aymerich confirma que Sant Cugat tindrà una estació del TGV El municipi presenta dues al·legacions al traçat projectat

El dubte finalment i definitivament s'ha aclarit: l'estació vallesana del TGV s'em­plaçarà a Sant Cugat. L'alcalde de la ciu­tat, Joan Aymerich, ha confirmat aques­

ta setmana el que ja feia molts mesos que es rumorejava i l'anunci ha desbocat mit­jans de comunicació, agrupacions co­mercials i partits polítics.

\ l l<\ ( i M \

- Sant Cugat -

A mil |;m octubre. cl ministre de foment . K.itacl Ari.is Salga­do. confirmava públicament que cl ï( >\ tindria estació vallcsa-na. però aleshores, almenys ofi­cialment, ( ierdanvi >la encara era un clar competidor de Sant Cu­gat pel que ta a l'assumpció d'a­questa nosa intVaestructura. I.es especulacions han durat mesos i no ha estat fins aquesta setmana que un polític ha gosat anunciar que Sant ( aigat ha estat la gran escollida.La notícia ha arribat de boca de l'alcalde, Joan Ayme­rich: "He vist avantprojectes i he tingut converses amb el Mi­nisteri de Foment i amb la con­selleria de Política Territorial i Obres Públiques. Per això puc dir que si no passa res, la ubica­ció de l'estació del T ( i \ serà

Sant (."ugat". I n dels primers organismes a

reaccionar davant aquest anun­ci ha estat la (Cambra de ( lomerç de Terrassa, (pic en un comuni­cat fet públic dimecres anuncia­va la seva satisfacció per la deci­sió presa: "Aquesta estació és

Sant Cugat demana respecte pel medi ambient i un

estudi sobre els accessos a la ciutat

irrenunciable i d'un gran interès estratègic per al desenvolupa­ment econòmic de la nostra co­marca".

Les dades dels primers estudis realitzats assenyalen que l'esta­

ció de Sant Cugat tindria un nombre d'usuaris anuals que sig­nificaria quasi el SO'/ de les es­tacions de Sagrera, Sants i l'Ae­roport de Barcelona j u n t e s . Dades que avancen ja la im­portància que adquirirà aquesta estació i, en conseqüència, la ciu­tat que l'acollirà.

Al·legacions al traçat

Malgrat la bona ventura que ha tingut Sant Cugat, la ciutat no aposta a cegues per una intVaes­tructura que es dibuixa, si més no, com a molt complexa. In­tentant guardar-se les espatlles amb vista a les crític]ties de l'o­posició i d ' a lguns munic ip is veïns, el consistori santeugatenc ha presentat aquesta mateixa set­mana dos suggeriments centrats en la xarxa d'accessos a Sant Cu­gat i el respecte envers el medi

' TGV es troba enruni a les beceroles. FOTO: ELS 7 CANTONS

ambient. "Demanem la màxima cura pel que fa a l'impacte am­biental", dicta un dels suggeri­ments, mentre que l'altre advo­ca per l'elaboració d'un estudi complet dels accessos a la ciutat.

En referència a les al·legacions presentades per la resta de mu­nicipis de la comarca, Joan Ay­merich ha indicat: "Cada alcalde té l'obligació de defensar els in­teressos propis del seu municipi i, per tant, de presentar les al·le­gacions que permetin millorar el projecte i canviar allò que no s'a­justi a les necessitats urbanísti­ques del seu municipi". Una cla­ra al·lusió al grup dels vuit -Santa Perpètua, Castellbisbal, Ripo­

llet, Montcada, Barberà. Cer­danyola, La Llagosta i Mollet-que aquest dimecres van pre­sentar un text d'al·legació con­j u n t en favor d ' u n p ro jec te menys intervencionista territo­rialment parlant i més respec­tuós amb l'entorn.

R e s p e c t e a a q u e s t a cir­cumstància, el primer secretari del PSC de Sant Cugat, Jordi Menéndez, ha indicat que seria bo que Aymerich es coordinés amb la resta d'alcaldes del Vallès "per arribar a opinions comu­nes". Segons Menéndez, "s'ha de ser solidari amb els municipis veïns perquè aquest és un pro­jecte conjunt".

P r e s e r v a c i ó d ' e s p a i s

Núíiez compareixerà davant la comissió de

seguiment de Torre Negra

A. C.

- Sant Cugat -

I .'empresari immobiliari Josep Lluís N'úne/ compareixerà di­lluns \ ment davant la comissió municipal encarregada de se­guir cl procés de protecció de Torre Negra i rodals. N'úne/. va demanar el mes de desembre passat que fos rebut a l'ajunta­ment de Sant Cugat per poder explicar la seva posició respec­te al procés de protecció de la /ona . "un dret constitucional que no li hem volgut negar", ha dit Joan Aymerich, president de dita comissió. Kl grup de tre­ball, però. veu aquesta trobada com un recurs que l'empresari

•s les

possibilitats que li dóna la llei. Per tots són coneguts els inte­ressos econòmics de Núnez a Torre Negra -posseeix el \Z% de la /.ona- i la seva oposició al projecte de protecció dels ter­renys que l'impediria poder ur­banitzar-hi. ral com sembla que l 'empresari havia previst. La comissió municipal té bastant coll avall que Núnez durà el cas als tribunals per intentar aturar el procés proteccionista i és per això que "hem fet tant èmfasi en respondre amb molt rigor les al·legacions que ha presentat i hem accedit al fet que ens vi­sités, perquè mai ho pugui uti­litzar contra nosaltres davant un jutge", ha justificat Aymerich.

Al marge de la compareixença

La protecció de Torre Negra

del magnat, l 'equip de govern té previst superar l 'últim trà­mit del procés en el ple de di­marts vinent, proposant l'apro­vac ió in ic ia l de l p r o j e c t e després d'haver respost totes les al · legacions p resen tades . L'alcalde de la ciutat confia que aquest darrer tràmit municipal serà aprovat per unan imi t a t

va començar a demanar-se ara fa 5 anys. FOTO. A'.llV LARROSA

acord que , segons Aymerich, "ens ha deixat a tots satisfets". Si com és d'esperar en el ple

"perquè hem aconseguit arri­bar al consens que jo sempre havia demanat" . Tot i que en la darrera comissió de segui­ment que va tenir lloc dilluns d'aquesta setmana van haver-hi algunes friccions quant a as­pectes jurídics i tècnics, final­m e n t p a r t i t s p o l í t i c s i p la taforma han ar r iba t a un

de dimarts s'aprova inicialment el projecte, la preservació de Torre Negra quedarà en mans de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, últim organisme que haurà de donar el vistiplau de­finitiu a tot el procés.

ELS/CANTONS Divendres, 15degeneri'999 Entorn 15

T r a n s p o r t s

El Metro del Vallès apuja les tarifes dels seus viatges

Lincrement és d'un 3' 7% respecte els preus de l'any passat

A.C. - Sant Cugat -

Viatjar amb el metro del Vallès és des de fa un parell de setma­nes una mica més car. I és que coincidint amb l'inici de l'any nou, Ferrocarrils de la Genera­litat de Catalunya -com la resta de mitjans de transport- ha in­crementat les tarifes de les di­ferents modalitats de transport en una mitjana del 3'7%. Aquest increment, en nom­

bres absoluts, s'ha traduït en un augment de 10 pessetes pel que fa als bitllets senzills que permeten viatjar de Barcelona a Sant Cugat i viceversa, i entre Sant Cugat i la resta d'estacions del seu terme municipal. Així, des de l'I de gener el bitllet senzill entre Sant Cugat i la ciu­tat comtal costa 275 pessetes enlloc de les 265 que costava l'any passat, i el desplaçament entre el nostre municipi i la Floresta, Mira-sol o Valldoreix ha passat de costar 100 pessetes a valer-ne 110.

Trajecte Sant Cug®&~B€N

*te ÉÉfllel I Preu

* Btifet senzill * Targeta roiiítivtat^e (1$ viatges) * Abonament mensual > Aborïaifcent tmftç$$mï

Z?$ pres 1.935 ptes 7.915 ptes 22.050 ptes '62,300 ptes

[fàé&íie senzíUs entre

,; 165 ptes ;\230pies

145. pies

R e s i d u s

Tercera concentració contra la planta de termòlisi de Rubí

AURA COSTA

- Sant Cagat/ Robi -

El Grup de Natura del CMSC s'ha integrat definitivament a la Plataforma contra la planta de termòlisi de Rubí, un col·lectiu que lluita per impedir que es construeixi aquest equipament a la ciutat veïna. Per donar suport a aquesta in­

tenció, s'ha convocat per a

aquest diumenge una manifes­tació -ja és la tercera que es fa-quea partir de les 12 del migdia recorrerà els principals carrers de Rubí, sortint de l'estació dels FGC d'aquesta ciutat. El Grup de Natura santeugatenc ha fet una crida a tots els ciutadans a participar en una mobilització que, alhora, "defensa el model de gestió de residus municipals que impera a Sant Cugat".

Educa CIO a m b i e n t a !

L'autobús del Medi Ambient visitarà les escoles de la ciutat

L'autobús del Medi Ambient arribarà dilluns vinent a la nostra ciutat per dur a terme una cam­panya educativa que s'allargarà fins a dissabte de la setmana que ve. Entre dilluns i divendres aquest vehicle visitarà els dife­

rents centres educatius de la ciu­tat per conscienciar els alumnes sobre diversos aspectes relacio­nats amb el medi ambient. Des­prés de la trobada amb els estu­diants, dissabte l 'autobús quedarà instal·lat al Pla del Vi-nyet per a tothom qui vulgui fer-hi consultes./ A.C.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès

2-l2aJS-12 $-12 «i 15-12 16-12»! 22-12 23-12 al 2&-12 Setmana

B O N A Excel·lent (*=****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75 MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25 POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

<Í -

«tel 31 <*« des«*t*bre al I I BONA |£xceMeitt)

ner)

Valoració de dades: L'inici del període s'ha caracteritzat pel pas successiu de sistemes frontals que han portat una notable ventilació a Catalunya, amb ruixats als Pirineus i comarques nord-occidentals. Aquesta situació ha mantingut una estratificació de l'atmosfera preferentment inestable que, juntament amb l'en­trada d'aire fred del nord, ha fet que l'atmosfera romangui força neta. La previsió per als dies vinents és que la depressió començarà a retirar-se lentament, i l'anticicló de les Açores ens anirà abraçant, tot estra­tificant l'atmosfera cada cop més estable.

« t Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient

US 4CANTONS

Societat 16 Divendres, 15 de gener de 1999

T r a d i c i o n s

Fent tres tombs per la ciutat Novè fats en la celebració anual de Sant Antoni Abat, una de les més populars a Sant Cugat

A w \ BOKAI

- Sant Cugat -

Iots els animals de Sant (lli­gat celebraran diumenge el seu dia. I.a festivitat de Sant Anto­ni Abat, patró dels animals (així com dels carreters i. en alguns llocs, tic pagesos i hortolans! tor­narà a provocar que els santeu-gatencs omplin els carrers per \ eure o participar en la rua dels tres tombs tradicional.

1 és <|uo. a la ciutat, aquesta testa forma part de la mateixa història. "Jo ja hi participava quan era petit" afirma Joan Tor­né, qui des de fa molts anys surt amb la seva colla després d'ha­ver-se dedicat durant algunes setmanes a preparar i decorar els carros amb què cada any parti­cipen.

Knguany. però, hi ha algunes novetats. I na de les remarca­bles l'aporta la colla amb què surt Torné: '"al final ens hem de­cidit, perquè feia molt temps que volíem fer-ho. però aquest any treurem el sant, i serà la pri­mera vegada, en molts anys".

Respecte a l'evolució del pro-

Sant Cugat tt una de les rues de Sant Antoni me'', pnpulai \ de la comarca FOTO: ELS 4 CANTONS.

grama habitual, des de la Co­missió Organitzadora Joaquim Bell afirma que "se seguirà amb la mateixa línia que sempre, tot i que esperem algun carro sor­presa". Perquè a la rua de Sant Antoni santeugatenca - q u e en­guany coincideix precisament amb el dia del santoral, el 17 de

gener - "és una de les més po­pulars de la comarca".

La Comissió ha sol·licitat en­guany la col·laboració de dos ca­rros més, un de Sant Quirze i un altre de Molins de Rei, els quals no podran participar, però, en el repartiment de premis que cada any convoquen els organitzadors

per guardonar els vehicles de tir millor preparats i engalanats. Tot està preparat, doncs, per­

què diumenge comenci la cele­bració de la festa. A les nou del matí tindrà lloc l'ofici solemne al Monestir, i la concentració de tots els que vulguin participar es farà a dos quarts d'onze al Pla

del Vinyet, des d'on s'iniciarà el camí dels Tres T o m b s a les onze.

El nom d ' aques ta desfilada prové del seu origen antic, quan la passada feia tres voltes pels carrers més propers a l'església on beneïen el bestiar. Actual­ment, però, la passada és molt més llarga i agafa quasi tot el centre de la ciutat, un cop feta també la benedicció, que aquest any serà a dos quarts de dotze. Després es reprendrà la marxa pujant pel carrer Major, fins al carrer Sant Magí, per donar la volta al Monestir per la plaça del Coll i la carretera Cerdanyola i tornar a la plaça Octavià. Amb el banderer i els dos cordoners al capdavant, enguany Pere Ma­rín, i Antonio Martín i Anna Ma­rín, respectivament, s'encararà cap als Quatre Cantons per arri­bar fins a la plaça de l'Ajunta­ment, on els rebrà l'alcalde.

Enguany no hi haurà esmorzar, però la comissió continua man­tenint el ball de la tarda, que serà al teatre de La Unió i es­tarà amenitzat per l 'orquestra Astoria.

S e r v e i s

Sant Cugat tindrà una Oficina

de Turisme abans de juny Aymerich vol incloure la ciutat en el circuit turístic

A. B. M. - Sant Cagat -

Descobrir un monument com el Monestir, donar a conèixer l'e­xistència d'una de les poques er­mites circulars com és Sant Ad-jutori o informar sobre els millors aspectes de la serra de Collsero-

la seran les tasques que tindrà l'Oficina d'Informació i Turisme que hi haurà properament a la ciutat per informar els visitants.

Segons va declarar dimarts l'al­calde Joan Aymerich, Sant Cugat comptarà amb unes instal·lacions d'aquest tipus abans que con­clogui la seva legislatura, és a dir,

abans del mes de juny. El batlle va fer aquestes afir­

macions arran de la inauguració de la mostra organitzada per la Diputació de Barcelona que , amb l'objectiu de donar a conèi­xer l'oferta turística de la pro­víncia i amb el nom de "Turisme total", farà un recorregut (Ma-

Eh joves són els principals usuaris de les oficines de turisme. F: X. L.

A L U M I N I i V I D R E EXPOSIC IÓ i V E N D A :

PI. A|unl,iment C/Xerrit, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax93 675 28 61 1)8190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres C/Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

4fe4Mft$0lfkMI Compra - venta de anígüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

.La. .tasto. PPont i del Diari,

Miguel Tet. 93 590 61 22 La Floresta

•- i c/Margarit.6

TORRE

Estación La Floresta

drid i sud de França inclosos) per mostrar tot el que es pot visitar a les comarques barcelonines. Aymerich ha declarat sobte el

tema que "no ha vist l'estudi rea­litzat al respecte" i que no està "gens d'acord" amb l'afirmació que Sant Cugat no té tradició tu­rística. L'alcalde, que no ho ha­

via anunciat firts al moment, ha manifestat que des de feia molt temps el consistori treballava la idea de la nova Oficina, perquè la ciutat "té molt per visitat". La nova seu d'Informació i Tu­

risme estarà ubicada, en princi­pi, al costat del Monestir, a la plaça del Rei.

E L S / C A I V r O N S Divendres, 15 de gener 1999 Societat 17

S e r v e i s

Les farmàcies locals amplien Phorari

d'atenció al públic

ïi~-

A \ \ A BORAl' - Sant Cagat -

Des de principis d'aquesta set­mana, els santeugatencs dispo­saran de més temps per poder adquirir els seus medicaments. Les farmàcies de la ciutat (en total tretze, incloent-hi les dels districtes) han decidit ampliar el seu horari d'atenció al públic.

"Qui hi sortirà guanyant", afir­ma una de les representants , Montserrat Moral, "són els ciu­tadans, perquè a fi de comptes el que fem és oferir més servei a la gent" . En aquest sentit , la gran majoria dels establiments farmacèutics del municipi faran el següent horari: als matins con­

tinua com fins ara, de 9 a 13:30 hores, i a la tarda es modifica, quedant establert el de 16:30 fins a les 20:30 durant l'hivern i de 17 a 21 hores durant l'estiu.

L'acord va ser suscrit el passat dilluns i a principis de la setma­na vinent serà inscrit al Col·legi de Farmacèutics. Però no totes faran els mateixos horaris.

Si bé fins ara t o t s els far­macèutics pactaven els nous ser­veis i els establien de manera comuna, enguany el procedi­ment no ha estat així: l'establi­m e n t de Mar ia M o n t s e r r a t Domènech va sol·licitar a la Generalitat el permís per obrir tretze hores i des de principis d'any l'està aplicant, sent la se-

gttgHg

Els santcugateins disposaran

gona del municipi que s'aculi a aquesta possibilitat legal d'am­pliar el servei ofert (la primera en fer aquest horari, i ja porta un parell d'anys, va ser la farmà­cia de Valldoreix). "És una cosa voluntària", afirma Domènech, "i jo ho he volgut fer perquè

de més hores per adquirir els productes

penso que aquest barri s'ho me-reïx .

En aquest sentit, les afirma­cions de Domènech coincidei­xen amb les de Moral "realment és bo per a la gent", afirma la re­presentant, qui va més enllà tot afegint que "també és comple-

farmacèutics. FOTO: E4C.

t ament legal, però no ha res­pectat els acords de zona que signem tots els companys cada any". Fet amb el qual Domè­nech no està d'acord, perquè se­gons la farmacèutica "l'escrit no reflectia amb base suficient l'a­cord oral que havíem pres".

L l e u r e

Els tallers dels Casals Culturals comencen el trimestre amb novetats

teixa tònica dels casals i l'espai A. B. M. jove i s 'augmenta l'oferta dels

-SantCugat- tallers, agrupats en dos grans blocs: un musical (amb dife­rents instruments) i un altre que centraria les activitats en les ac­tivitats de moviment i expres­sió) A Mira-sol no hi ha gaires can­

vis, perquè l'oferta ja era molt extensa el t r imestre anterior, però tot i així hi ha dos tallers nous per als adults: un de màs­

cares i un altre

Tots els casals de de ioga. A les P lanes

Encara estan oberts els"perí-odes d'inscripció als diferents tallers que, cada trimestre, ofe­reixen els diferents espais jo­ves de la ciutat.

En general, tots els tallers que es van encetar a l'octubre, (in­closos, doncs, dins del primer trimestre) tenen continuïtat en a q u e s t s e g o n període del curs que durarà fins

al mes de juny. cultura tenen entre la es mantenen les A Sant Cugat, t e m à t i q u e s ja

continuen en la seva oferta alguna tractades ante riorment, i s'am-

novetat trimestral plia, també per

als adults, amb *"it:' - '' u n de tai-txi, i

" ' per als menuts amb un d 'expressió corporal. A Valldoreix també està enca­

ra obert el període de matricu­lació als tallers, però a la majo­ria queden poques places, com és el cas de la novetat del tri­mestre: un taller de joieria a la cera perduda.

m a t e i x a Unia to ts els ta l lers encetats a prin­cipi de curs. Les novetats radica­rien en els segons nivells d'al­gunes de les ofertes existents que han tingut més demanda, com és el cas de la d'Internet, que ara podrà aprofundir-se amb un curs de disseny de pà­gines web.

A la Floresta continua la ma-

E n t i t a t s

El CPA funda amb tres centres la Federació Andalusa de Comunitats

Lentitat sajítcugatenca serà vtcepresidenta del nou ens A. B.

- Sant Cugat -

Des de finals de desembre exis­teix una nova referència per als andalusos que viuen a Catalu­nya: la Federació Andalusa de Comunitats.

1 en aquest nou naixement Sant Cugat hi ha estat representat, perquè la idea va néixer des del Centre Popular Andalús de la ciutat.

"Teníem unes idees diferents a la FECA (Federació de Comu­nitats Andaluses)", afirma el pre­sident de l'entitat santeugaten-ca, Gabriel Ruiz, "i per això vam pensar que era millor crear-ne una altra, per orientar-nos molt més en les accions sociocultu-rals tant andaluses com catala­nes".

Per desenvolupar aquest pro­jecte, amb l'objectiu principal de "fomentar el coneixement de les cultures andalusa i catalana, ajudant a l'estudi i la investiga­ció d'aquestes", es van sumar a la iniciativa tres cases regionals de Barcelona i una de Lleida.

EI CP1 JIII promogut la creació de Actualment, estan registrades

com a Federació tant a la Junta d'Andalusia com a la Generalitat (qui els va reconèixer uns me­sos abans), i s'hi han adscrit un total de 26 entitats de tot Cata­lunya (tot i que, segons afirma Ruiz, una vintena més estan a punt de fer-ho).

la nova federació. FOTO: X.L. Aquesta nova Federació en de­

fensa de l'entitat i el patrimoni cultural d'ambdues comunitats, així com del seu món associatiu, es presentarà oficialment a finals de febrer, amb la Casa de Ma­nuel de Falla a la presidència i el CPA de Sant Cugat a la vicepre-sidència i relacions públiques.

GASOIL Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 c ^ ^\ s > A \s^\

Contestador les 24 h E S P H | Distribuïdor oficial

18 Societat ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener 1999

C o n f e r è n c i a

Recoder explica als santcugatencs una nova llei sobre l'habitatge

Es reforma completament la norma de propietat horitzontal de 1960

ANNA BORAI

- Sant Cugat -

D'aquí a un parell de mesos entrarà en vigor la nova llei so­bre la propietat horitzontal que regularà la convivència entre els veïns d'una mateixa comunitat. Així ho va anunciar Lluís Re­coder en la conferència expli­cativa convocada per l'Associa­ció de Propietaris de Sant Cugat que es va celebrar dimarts pas­sat a la Casa de Cultura.

Recoder, ex portaveu adjunt del Grup Parlamentari de Con­vergència i Unió i primer can­didat de C D C a l'alcaldia sant-c u g a t e n c a , va e x p l i c a r succintament totes les reformes d'una norma del dret civil que no es modificava tan a fons des de 1960 (només es va introduir una petita rectificació el 1988, t a m b é proposada , segons el santeugatenc, pel grup parla­mentari català).

Reforçar els poders de la co­munitat de veïns com a ens da­vant de veïns incívics i de mo­rosos; fomentar la creació d'un fons de reserva per a reparacions de l'edifici i actualitzar el me­canisme de presa de decisions de la comunitat són els quatre objectius principals que, segons el s a n t e u g a t e n c , vol assolir aquesta nova norma que entrarà en vigor ap rox imadamen t el mes de març, un cop publicada

l!Associació de Propietaris va convocar la xerrada. ¥.: A'117IARROSA

a les revisions i posteriors re­formes que serà obligatori fer als edificis, de la mateixa ma­nera que el venedor d 'un habi-

al Butlletí Oficial de l'Estat. A partir d 'aquest moment, si

un veí fa massa soroll a hores in­degudes, o no respecta les zo­nes c o m u n e s de l ' i m m o b l e podrà rebre l'e­fecte d'una nova figura: l'acció de ces sac ió , m i t ­jançant la qual un ju tge podrà negar l 'ús d 'un

Recoder: "és una llei

molt necessària i

important perquè

tatge haurà de certificar al com­prador que no té cap deu te amb la comunitat (i, per llei, el nota­ri li reclamarà en cas que no l'ha­gi presentat, en-

habitatge o local afecta a molta gent" cara que només tingui valor in-a un veí incivic; i

els i n d i v i d u s \ ' ? • ' • £ , que conformen la comunitat hauran de pagar una quota addicional per tenir un calaixet que pugui fer front

formatiu). T o t i q u e hi

ha moltes figures jurídiques no-ves i a l g u n e s a m p l i a c i o n s , "aquesta no és una llei que hagi

tingut molt ressò", afirma el pri­mer candrdat de CDC, qui con­sidera, però, "que és molt im­p o r t a n t p e r q u è a fec ta moltíssimes persones, a més de ser una llei molt necessària i molt positiva".

I és que, com s'esmenta en lí­nies anteriors, feia molts anys que no es revisava aquesta llei que regula la propietat horit­zontal. Una actualització que, segons el santeugatenc, "es va començar just després d'apro­var la d'arrendaments urbans el 1995 i que ara ja està en la rec­ta final".

El convergent va explicar a l'audiència que omplia la sala d'actes del centre municipal les directrius que havien seguit en el decurs del seu treball: en pri­mer lloc, havia de ser una norma senzilla, com també ho havia es­tat l'anterior, i basant-se en el fet "que afecta la ciutadania, que no està obligada a saber res de dret", i, en segon, tenint en compte que ha estat una norma que durant els prop de trenta-vuit anys d'existència i ús "no tan sols no ha estat gens con­flictiva, sinó que ha creat una cultura popular al seu entorn, perquè actualment tothom co­neix més o menys quins són els seus drets i les seves obligacions quan viu en una comuni ta t" . Tot i que, a la sala, encara hi ha­via alguna pregunta.

Augmenta la

participació

en la mostra

de pessebres

A. B. M.

L'esperit nadalenc s'ha vist re­flectit aquest any un xic més. Almenys, així ho han notat els organitzadors de la Mostra de Pessebres que convoca l'Ateneu anualment.

"La participació", afirma Mont­se Sant, responsable de la Mos­tra des de fa alguns anys, "ha augmentat força en aquesta di­novena edició". No tan sols ha estat millor la quanti tat , sinó també la qualitat. Perquè si en un principi els organitzadors no tenien clar si en aquesta edició, a més de la mostra fotogràfica, farien entrega dels premis, al fi­nal, segons ha confirmat Sans, sí que se'n repartiran, "perquè hi havia alguns que destacaven per sobre de la resta".

A la categoria infantil en pri­mer lloc han estat premiats el col·lectiu de Pou d'Art, en se­gon Mariona Gonzàlez, i en ter­cera posició la classe de cinquè de l'escola Santa Isabel. Pel que fa als adults, en categoria artístic s'ha premiat Antoni Trullén i, com a segons, els germans Lo­renzo i Bruno Ferrari, amb la menció especial per a l 'Hotel Vila-Valldoreix. En la secció po­pular, els primers han estat la fa­mília Hom Diaz, en segon Jorge García i en tercer Aitana Nieto.

Atès l'èxit d'aquesta edició, els organitzadors han decidit con­vocar un curs-taller sobre les tèc­niques del pessebre artístic.

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES. AJUTS. PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Comissionat per a Universitats i Recerca, d'Ajuts a les universitats i centres públics de recerca per a propostes conjuntes de cooperació i mobilitat de personal universitat-empresa, en el marc del II Pla de recerca. Sol·licituds: fins al 15 de març del 2000, al Registre General del Comissionat per a Universitats i Recerca, Via Laietana, núm. 33, 6.a planta, 08003 Barcelona. Telèfon: 93.306.54.00. (DOGC núm. 2796/30-12-98)

1999, ai fSKwrftosafi del Pi, «tiia, t4» 16, ?.aplarrta, 28020 Madrid.

Convocatòria de la Fundació ICO, Institut de Crèdit Oficial, de Beques per la ampliació d'estudis de l'Institut de Crèdit Oficial 1999-2000. Sol·licituds: fins al 28 de febrer de 1999, al Passeig del Prado, núm. 4, planta 9, 28014, Madrid. Telèfon: 900.10.61.07.

Laboral, PAIL, del Programa d'Ajuts a la Inserció laboral PAIL. Beques per realitzar pràctiques a empreses. Sol·licituds: fins al 20 de gener de 1999, al Passeig Lluis Companys, núm. 23,1r, 08010 Barcelona. Telèfon: 93.315.23.23. Fax: 93.268.37.68.

arrendament, ordenació, etc, de tota classe de béns immobles, etc. (BORME núm. 245/24-12-98)

idetMirttetdri i Exteriors, de 8e<fy»e*

Espanya fw professors nafteamefi* i Nepa<feiisef$aftt»fït

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

pro}6Cte^d0l+O,et>«fmafCde cteterïïit rtats Programes Nacionals <M Pla Hactonal tflwesttgatíó Qentfgea i Desenvolupament Tecnològic. Sol·licituds: fins ai 29 de gener de

et mes de Juliol de t$$& . Sol·licituds: fina at Ttïffltrçd* 1S99, a l Oficina Cultural de fAmbaixada d'Espanya a Víashington, 237$ Pennsyfvanla Av. N.W. e&floor. Washington D.C 20037 USA. Teiefon: +2027282334. Fix: +SS027282312-

Convocatòria de la Fundació Catalana per a la Recerca, Servei d'Informació

Olgtg£*Q&& dlapà8tl»,'l!3KaBJ!t**, tfeÉÉU d&Éfr 'AWflfa tot mar iMrt f t

Rubí: Constitució de l'empresa La Voz Acogedora, SL. Objecte social: serveis d'assessora­ment, orientació i tractament psico-social, etc. (BORME núm. 245/24-12-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Inverguar 97, SL. Objecte social: la compra, venda,

Selecció d Informació Oficial

ELS4CAMWS Dtvendm, 15 de gener 1999 Societat 19

A c t i v i t a t s

Segons el consistori, el Nadal a l'Ettvelatcada any temés èxit. FOTO:X. L.

X e r r a d e s

El cicle 'Cultura i Societat9

comença dimarts amb una reflexió sobre el segle XIX

A. B. M. una repassada a l'estat de Cata­lunya, i també de Sant Cugat, on segons l'historiador hi va haver una gran davallada de la pobla­ció durant aquestes dates, pro­duïda per la crisis agrària provo­cada per la fil·loxera.

La primera part del cicle comp­tarà també amb tres xerrades més que versaran sobre el món artístic d'aquell moment. Imma Pueyo (el dia 26 de gener), Antoni Borràs (el 2 de febrer) i Montserrat Mar­tí i Maribel Bandrés (9 de febrer) parlaran de pintura, arquitectura i moda, respectivament

Serà el 16 de febrer quan co­mençarà la segona part del ci­

c l e , q u e c o m -Ld fi del Segle XIX Í portarà tres

Set són les conferències que en­guany conformen el cicle "Cul­tura i Societat" que el Centre Borja convoca anualment. En aquesta desena edició, a diferèn­cia de les anteriors, els dos blocs s'han fos per formar-ne un de continu en el temps però amb dues parts diferenciades.

La primera, un monogràfic de­dicat a la fi del segle XIX, co­mençarà aquest proper dimarts amb una conferència introductò­ria que donarà una idea general de com va afectar la crisi que va marcar aquesta època.

Aquesta xerra-da-pròleg correrà a càrrec de l'his

Pestat de la societat xerrades de te­mes d'actualitat c o m la p ro -

toriador Domè- de VèpOCa Centraran b lemàt ica dels nec Miquel. La r e f u g i a t s , les conferencia.se- la part monOgràflCÜ conduc te s psi-gons el santcu-gatenc, tractarà de donar una vi­sió àmplia del que van ser els can­vis de finals de segle, dels avenços tecnològics en l'àmbit mundial, i de les transformacions econòmi­ques que van produir un replan­tejament de les polítiques, les quals van passar sovint de lliure­canvistes a proteccionistes. Mi­quel també parlarà de les reper­cuss ions q u e a q u e s t e s transformacions van tenir a l'Es­tat espanyol, on existia un pro­teccionisme agrari molt fort, i farà

co lòg iques i la j v pobresa i la mar­

ginació a Cata­lunya, i que desenvoluparan es­pecialistes en la matèria.

Les xerrades del cicle "Cultu­ra i Societat" tindran lloc els di­marts, a partir de les vuit del vespre, al Centre Borja. Aquest cicle obert a tothom va néixer, segons un dels organit­zadors, Josep Boada, "amb la intenció de cobrir la demanda d'aquest tipus d'activitats cul­turals, que no existien en aquell moment a la ciutat".

El 'Nadal a PEnvelat' es clou amb una valoració positiva

Aymerich: "la ciutat mai no serà només dormitori"

A. B. M -Sant Cugat -

Un cop acabades les festes i co­mençat el nou any, toca fer ba­lanç. Xifres com 2.300 nens i ne­nes als tallers dels matins, 6.400 persones a les activitats de Ics tar­des i 745 assistents al programa de nit són les que han fet que des de l'Ajuntament es valori de ma­nera molt positiva el resultat de la darrera edició del Nadal a l'En­velat.

"Els ciutadans de Sant Cugat r e s p o n e n quan s 'o rgani tzen aquest tipus d'actes i surten al carrer" va afirmar l'alcalde, Joan Aymerich, duran t la roda de premsa celebrada dimarts, mi­nuts abans de manifestar que és després d'activitats com aques­tes que pot dir que "un cop su­perada la por de fa uns anys, ara Sant Cugat mai no serà una ciu­tat dormitori".

Segons l'alcalde, des de l'Ajun­t a m e n t se li dóna molta im­portància a la programació del Nadal a l'Envelat, i enguany "ha

tingut un èxit que ha sobrepassat totes les expectatives".

Així, els matins a l'Envelat han estat aquests dies d'allò més sol·li­citats. I, de la mateixa manera que els tallers de primera hora, les activitats programades a les tardes han acollit 280 persones per espectacle.

Des de rAjuntament

s'afirma que

lyEnvelat cada any

té més usuaris

*$t*&i

"L'Envelat no és positiu només perquè s'ho passin bé els nens durant les seves vacances d'es­cola", va afirmar l'alcalde, "sinó que també els va d'allò més bé a les mares i pares per fer les seves compres i, per què no dir-ho, al comerç local".

Pel que fa als espectacles noc­turns -dos musicals, dos de tea­

tre, un de ball i un curs de balls de saló- també han tingut molt bona acollida, destacant entre ells -segons confirmava l 'alcalde-l'actuació d'Albert Pla, el qual va omplir completament la carpa i encara van quedar un centenar de persones sentint-lo a fora. I també va tenir molt d'èxit la Lo­comotora Negra.

Per als organitzadors, la progra­mació municipal nadalenca va co­mençar a mitjan desembre amb les fires i el concert de Santa Llú­cia, al qual van assistir prop de dues-centes persones per veure, i escoltar, les interpretacions pia-nístiques d'Oriol Espuny i Es­carlata Blanco. Però també han trobat destacable el resultat d'ac­tes com la cavalcada de Reis -que per segon any van arribar en he­licòpter i en la qual es calcula que van participar quinze mil perso­nes-, així com la revetlla de Cap d'Any al pavelló municipal, que per primera vegada s'organitza­va directament des de l'Ajunta­ment, mitjançant la gestió i pro­ducció de Factor Jove.

T r o b a d a

El grup de Dones a PAteneu

parlarà dimecres sobre Pestrès Susanna Nicoletti serà Pencarregada de definir la dolència

A. B. M. - Sant Cugat -

Tothom parla de l'estrès i les seves múltiples manifestacions a la societat actual, fruit d 'un ritme de vida que moltes ve­gades sobrepassa la persona. Però molt poca gent coneix com se l'ha de combatre, o què es pot fer per subsanar les zo­nes del cos on més apareixen els seus efectes.

Aquest és el plantejament ini­cial de la conferència que Su­sanna Nicoletti , directora del Centre de Rehabilitació Fun­cional de Sant Cugat, oferirà el proper dimecres, dia 20 de ge­ner, dins del cicle de trobades-

col·loqui mensuals que orga­nitzen el grup Dones a l'Ate­neu .

L'objectiu principal per a Ni­coletti serà que "els assistents prenguin consciència del seu propi cos, perquè habitem en un cos però sovint no el conei­xem, i és important que apren­guem a conviure amb ell". Per a la directora santeugatenca, aquesta darrera no és una tasca gens fàcil, "perquè comporta molt temps i paciència durant l 'aprenentatge".

Susanna Nicoletti afirma que tot ésser està format per cos i ment , i que ambdós són im­portants per viure el dia a dia de manera correcta i sense de­

sequ i l ib ra r cap d e les d u e s parts. "Des de l'època dels vui­tanta, tothom està més menta-litzat que és necessari fer es­port i una sèrie d'estiraments", afirma Nicoletti, "però no sem­pre es fan de manera correcta i en aquests casos no són gens favorables per al cos, sinó que acabem castigant-lo".

La conferència, doncs, servirà, segons la seva responsable, per­què tothom prengui conscièn­cia d'aquestes coses i de la im­portància que tenen per a un mateix.

La trobada de Dones a l'Ate­neu comença a dos quarts d'on­ze del vespre i està oberta a tot­hom que hi vulgui participar.

i^^^^m^^3 Griful Oil, s L Servei Estació

Gel Gasoil Llenya ^ j EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"

Premsa calefacció Butà i SERVIT A DOMICILI

Gelats Carbó *5.035094555 ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Pa les 24 h Gel

Premsa Entrepans Congelats

Gelats Accessoris

20 Societat udtcfrcA í ÍCLAMAA ELSií

M o b i l i t z a c i o n s

Els grups municipals estan a favor de condonar el deute extern al Sud

S'inicia una campanya de recollida de signatures amb aquest objectiu

MOMCA Bl.KNUiK

UéLGÚCA i wüdàiAA ELSÍ

M o b i l i t z a c i o n s

ps municipals estan a favor Lonar el deute extern al Sud npanya de recollida de signatures amb aquest objectiu

1 \iunttimenl en ple t a api <> i ai una mottó institut tonal per frenar la tragèdia ah Gian 1 lat el 1 V'M h()l<) \ 1

Uorigen del problema

-Sant Cugat-

Si la política exterior estatal de­pengués de l'Ajuntament, a hores d'ara l'Kstat espanyol ja hauria per­donat als països més pobres del Ter­cer Món els diners que aquests deuen a l'administració, lots els grups municipals s'han mostrat a favor de condonar el deute extern lleis països ilel Sud més necessitats. A Sant (lugat s'ha iniciat una reco­llida de signatures amb aquesta fi­nalitat, que forma part d'una cam­panya que es fa a tot Kuropa.

"Ks una campanya molt ambicio­sa, que intenta implicar tothom ", diu Aracadi < )li\ eras, vicepresident de Justícia i l'au. Hntre les accions que la iniciativa inclou, hi ha la pres­sió directa que els ajuntaments pu­guin fer amb l'aprovació de mocions institucionals que demanin al (io-vern central la condonació del deu­te públic dels països més pobres.

L'alcaldabledeCDC. Lluís Re-coiler. que és parlamentari al Con­grés dels Diputats, ha reconegut que les mocions institucionals te­nen ressò a la ('ambra baixa, malgrat que ha recordat que el deute ex­tern és un tema que s'escapa de la competència municipal. Així ma­teix ho creuen la resta de partits del consistori. Tots. però, s'han mostrat a favor de la campanya, fins i tot el l'P. malgrat que el seu portaveu. Jaume Tarragó, ha dit que el perdó del deute estaria supeditat a la si­tuació econòmica del país deutor.

L'endeutament defa països del Sud es va iniciar als anys 60T

quan es van independitzar i van tenir accés als organismes fi­nancers internacionals, que els van atorgar crèdits amb gran fa? cuitat. Aquesta manca de difi­cultats per obtenir els préstecs s'explica perquè a comença­ments dels 70, els tipus d'in­terès van caure en picat i els bancs es van veure davant d V na crisi internacional. La pro­blemàtica, però» arrencava d'a­bans. Als anys 60 els EUA gastaven

més diners que no pas ingressa­ven i, per equilibrar la situació, van iaiíjrirjBf més dotats. Això va fer devaluar la moneda nord-americana t els països productors <fc petB& que cobraven tes se* ves exportacions amb aquesta di­visa, vab berementar ei preu del ert* D'aquesta manera, van ob­tenir grans feenetícès, que van di-p&fcsr en bancs occidentals. Lla­vor» van començar els problemes: els tipas 4'interès van caure i, p r aturar «pesta situació, els ba&es van defetar diners als països del Tercer Món, sense demanar

massa garanties. Bona part deis préstecs es vandesriaaraJb com­pra d'armes o a ía importació" de béns de luxe, i quan els tipus d^merès van tomar a pujar, els-pa&Q$ úé Suà van veure que bj-vien de pagar més diners per re-tomar ds crèdits, mentre que els seus ingressos disminuïen per la caiguda deis preus del cafè, et cotó, el cacau». Davant d'aïxd, van demanar>no«s préstecs per poder pagar els interessos dels crèdits anteriors, cosa qoc va su­posar l'inici de respira! del deu-te extern./ M B,

Divendres, 15 de gener 1999

Sabia qu$».t * Actualment els països en-dWttts del Tercer Móa pa­guen «tes o quatre vegades mes del que reben eada any en concepte dNJudes per ai desenvolupament, que pro­venen dels; pressupostos d'Estats, ONG i institucions públiques i privades,

- Eis principals països deu­tors de l'Estat espanyol per­tanyen a i'Amériea Llatina (un 40%) i al nord d'Àfrica (24%). D'aquestes dues àre­es geogràfiques, els moro­sos més relievants són i* Ar­g e n t i n a , M è x i c , Cuba , Nicaragua, República Do­minicana, Algèria, Egipte i el Marroc. Altres països que deuen diners a radminia-tractó espanyola són ía Xina, Indonèsia, Filipines, Ango­la, Costà dlvori, Irak, Jordà­nia, a més d'alguns Estats de l'Europa de l'Est.

- La fecol&da de signatures a Sant Cugat per demanar al Govern central que con­doní el deute extern dels països més pobres, es fa a la Casa de Cultura, al Club Muntanyenc í a Ràdio Sant Cugat:

guess in començar de nou, però com que seria un únic cop, no establiria precedent pet a futures abolicions.

Us agrairé que com a dipu-tat/ada feu tot allò que esti­gui a les vostres mans, des d'avui mateix, perquè l'Estat espanyol condoni el deute pú­blic als països més pobres i endeutats, vinculant aquesta mesura a inversions en de­senvolupament humà (salut, educació, medi ambient) en els països deutors.

Molt cordialment." Per a més inforameió sobre la

campanya us podeu adreçar a Justícia i Pau, al carrer Riva-deneyra, 6, 10è. 08002 Barce­lona. Telèfon 93 317 61 77/ 93 487 78 78. Fax 93 412 53 84. e-mail: juspau@pangea.org http://www.pangea.org/org/juspau

La vinyeta

í •* ,- 3 %,.•* - ,r

li «' Il·lustració publicada al butlletí informatiu de Món-3

Carta a un diputa CAMPANYA ' D E U T E EXTERN. D E U T E ETI

Els s an t euga t encs p o d e n participar directament en la campanya per a la condona­ció del deute extern, que les ONG Justícia i Pau, Càritas, Mans Unides i la Unió Reli­giosa han posat en marxa a Catalunya. Poden enviar car­tes als parlamentaris del Con­grés dels Diputa ts , a la se­güent adreça: Congrés dels Diputats. Carrera de San Je-rónimo, s/n. 28071 Madrid. Les O N G de la campanya proposen el següent model de carta: "Benvolgut senyor. Us escric per expressar-vos la meva preocupació per la ter­rible càrrega que el deute ex­t e rn suposa per al Te rce r Món. La vida de mil milions de persones en països que lluiten per tornar cada any el servei del deute és miserable

a causa de la pobresa, que augmenta any rere any.

És digne d'elogi que l'Estat espanyol hagi estudiat algu­nes vies i propostes per a la disminució del deute per a al­gun país en concret, però sin­ce ramen t crec que no s'ha avançat prou i que cjueda molt camí per recórrer.

Voldria demanar-vos que el vostre partit es plantegés la possibilitat de fer una nova proposta al Parlament de cara al nou mil·lenni. Estic a favor de les iniciatives que ha plan­tejat a casa nostra la campa­nya Deute extern, deute etern?, que demana l'alliberament de la càrrega impagable del deu­te per als països més pobres del planeta.

Això permetria que aquells que tenen grans deutes po-

L a vinyeta Carta a un diputat CAMPANYA ' D E U T E EXTERN, D E U T E E T E R N ? '

«L'Àfrka gasta quatre cops més en pagament del deu­te que en atenció sanitària.

• El deute total dels països del Tercer Món amb l'ad­ministració espanyola és de més ó'l ,6 bilions de pesse­tes, segons dades de 19%.

OS4CAINTONS

C l U T A T Núm. 1 3

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès

e-mail: secretaria Fundació: McratarlaOstcugatorg organització Congrés: congres Ostcugatorg

web: http://stcugat.org/

Els ciutadans, de vegades, recorren a les manifestacions per fer sentir la seva veu als governants. FOTO: ELS 4 CANTONS

La política com a participació Fins ara el Congrés ha debatut aspectes

de contingut. Entenguem-nos, ha parlat de temes, ben diverses d'altra banda, que for­men part (o poden formar part) d'un pro­jecte de ciutat. Què hauríem de fer per mi­llorar la nostra condició de ciutadans. Avui es proposa parlar dels instruments, de la política en un sentit més estricte. La ges­tió de la cosa pública, de tot el que hem anat discutint aquests dies (i moltes altres coses), requereix l'existència i vitalitat d'instruments concrets. Instruments que no s'acaben, òbviament, en les quatre pa­rets de la nostra màxima institució local: l'Ajuntament.

Volem parlar de la política en el seu sen­tit més profund. La política com a inter­venció conscient i permanent de la ciuta­

dania en allò que ens afecta a tots. Inter­venció que té, per força, diferents grada­cions. És per això que els punts de vista (i experiències) que s'hi exposaran seran di-

Volem parlar de la política

com a intervenció

conscient de la ciutadania

en allò que l'afecta

versos. Sentirem la veu dels qui han "to­cat cuixa" del poder local; dels qui s'han hagut de conformar amb parts menys sa­boroses de l'entramat institucional, pel fet

d'estar a l'oposició; dels qui han patit (i, a voltes, gaudit) des de la perifèria els me­canismes de l'Administració; dels qui po­den dir que "ha estat arribar... i moldre"; i, last but not least, dels qui han viscut en la permanent esperança de fer-se sentir (i per Déu que ho han aconseguit!). De tot això i més pretenem parlar en la sessió d'avui.

Naturalment, no ha de mancar la reflexió serena. Entenent per això el discurs que s'allunya del concret, amb la voluntat de clavar-nos algunes fiblades mentals, la coïssor de les quals ens obligui a pensar-hi durant unes hores, si més no.

No és un secret per a ningú que la polí­tica, normalment reduïda al seu vessant més partidista i institucional, no gaudeix

d'una bona opinió. Les enquestes són elo­qüents al respecte. I, d'altra banda, mai no ha estat més necessari que ara (si és que aquesta frase ha tingut algun cop sen­tit), reivindicar-ne la seva centralitat. Cada cop més les grans decisions que defineixen

No és un secret per a ningú

que la política, reduïda a

un vessant partidista, no

gaudeix de bona opinió

els continguts de la nostra existència es prenen des de centres que no tenen cap re-presentativitat democràtica. I, al seu torn, les institucions de caràcter col·legiat (en­tengui's, fonamentalment, parlaments), són buidades de contingut a favor dels òr­gans executius (i,a voltes.unipersonals). Cal, doncs, reivindicar la política com a participació. El nostre vot no ha de ser l'acte final d'un compromís, sinó l'inici d'una preocupació constant (duta amb es-

Cada cop més les grans

decisions es prenen des

de centres que no tenen

cap representativitat

democràtica

perança i alegria, això sí). Aquest és el marc de la discussió d'a­

vui: la política entesa com una activitat noble, necessària i solidària. A veure què en sortirà.

Jordi Casas, Coordinador de la sessió

"La vida política a la ciutat"

el Primer Congrés de la Ciutat us convida a assistir

a la sessió d'aquesta nit

La vida política a la ciutat

ÜS4GWI01>S

^^pp^ Oberta Núm. 13 Qwwrd·IMQ

El Congrés posa en qüestió el món de la política

Els ponents debatrem les relacions entre els

ciutadans i VAdministració

Redacció - Sant Cugat -

La Fundació Sant Cugat posarà aquest vespre en tela de judici el sistema polític actual. En una sessió que s'ha titulat La vida política a la cinta! i que ja és la si­sena que es ta dins el I Congrés de la Ciu­tat, representants del món de la política i de les associacions i col·lectius veïnals debatran sobre les possibilitats que ofe­reix el sistema democràtic a l'hora de go­vernar un municipi. No es tracta tant d'a­nalitzar teòricament el concepte política, com de discutir quin tipus de política es fa actualment a les ciutats, quines possibili­tats de participació tenen els ciutadans, com es vertebren les associacions i col·lec­tius civils que volen intervenir en l'acció de govern, quins obstacles s'han de su­perar encara i quins aspectes es tenen ja coll avall... En definitiva, la d'aquest ves­pre serà una sessió orientada a tots aquells que tinguin alguna cosa a dir sobre el sis­tema polític de la nostra ciutat, entès en el seu sentit més ampli.

Per garantir aquesta pluralitat opinativa, l'organització del Congrés ha previst una taula rodona ben nodrida. La integraran la

membre del Grup de Natura del CMSC, Imma Casajoana, el portaveu del PSC lo­cal, Àngel Casas, l'ex-regidorde l'Ajun­tament, Vicens Gabaldà, i els membres de les associacions de veïns Sant Joan de Mira-sol i del Parc Central, Jordi Bachs i Antoni Santos.Tots ells aportaran visions diferents que aniran des de la funció de les associacions, fins al paper de l'equip de govern, de l'oposició i de les entitats veï­nals. "El que es pretén -apunta Jordi Ca­sas, coordinador de la sessió- és mostrar cinc experiències molt diferents però fent veure a l'oient que poden ser comple­mentàries". La intervenció d'Imma Casajoana,mem-

bre del Grup de Natura del CMSC, es pre­veu com una de les més nodrides, en tant que se centrarà en el cas de la protecció de Torre Negra per il·lustrar com les mobi­litzacions ciutadanes poden arribar a in­tervenir en la presa de decisions del Go­vern. "Intentaré explicar què es pot fer des de col·lectius com el Grup de Natura, mostrant què hem fet nosaltres en els da­rrers mesos", ha avançat l'ecologista. "Vull, però, fer molta incidència -matit-zava- en el fet que sempre hem actuat

Les eleccions són la prinicpal via de legitimització dels governs democràtics. FOTO: X. L.

buscant el suport de tota la-ciutadania, inicitant a la participació". A l'altra banda de la balança, des del

punt de vista dels polítics, el cap de l'o­posició, Àngel Casas (PSC), intentarà de­mostrar els mecanismes pels quals els ciu­tadans es decanten per unes opcions polítiques o per altres. Casas, però, farà es­pecial esment "en la diferenciació que es fa entre polítics bons i dolents per gover­nar, en funció només del número de vots i sense tenir en compte les aportacions programàtiques de les diferents forma­cions". La nota més teòrica de la sessió vindrà de

la mà del periodista i cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Maria

Balcells,que oferirà una conferència que ha titulat La ciutat, escenari privilegiat de la praxis democràtica. Amb aquesta temàtica, el ponent pretén donar una visió més àmplia del concepte política, vincu­lant-lo directament a les idees de partici­pació ciutadana i intercanvi d'opinions. El coordinador de la sessió no creu que-

aquesta jornada sigui especialment mul-titudinària,encara que ha afirmat que, sens dubte, té unes connotacions especials. "És una sessió diferent en tant que per primer cop parlem d'instruments, quan fins ara sempre haviem debatut sobre continguts", ha asseverat Jordi Casas. La sessió co­mençarà a les vuit del vespre al Teatre de la Unió.

Governar la ciutat Per a un alcalde i el seu equip, governar és fer realitat un model

de ciutat, basat en un projecte polític que es presenta als ciutadans i que es ta realitat amb el seu suport expressat a les urnes. Governar és treballar per la gent i amb la gent. Penso que és bo

que la societat civil participi i col·labori amb l'administració, sen­se confondre les propostes legítimes dels col·lectius que formen la ciutat amb les obligacions que té l'administració, per impera­tius legals, econòmics i, també, pels compromisos adquirits polí­ticament.

El cas de Sant Cugat del Vallès crec que és emblemàtic del que

jectiu de tots aquells que governem. Però el disseny de la ciutat també comporta aconseguir un en­

senyament públic de qualitat, que pugui ser model per al país, o assolir la cohesió territorial en una ciutat, com la nostra, on s'han de donar els mateixos serveis al centre i als districtes, o treballar per al futur amb idees com el projecte de ciutat virtual "Sant Cu­gat Obert", un treball que veurà la llum ben aviat. Els ajuntaments tenim una característica única que no hem d'o­

blidar: la nostra proximitat al ciutadà. Moltes vegades a la gent del carrer no li interessa la gran política, les picabaralles partidistes

jo entenc per governar la ciutat, portar a í( T T j , » „;..+„* „„ U„„„ „„ ,.™ ni les estratègies de partit, sinó que

\, nr^,-JJm^i A aw, i; L „.m. Un model de ciutat es basa en un H preocupen cls pr0biemes quoti-nmípctp nnlític El nostre s'ha dians del seu carrer ° barrL Aques" projecte pount. ei nos i re s na ta és una particularitat unica de la

basat en dos eixos: el re fermament P°lítica .local fe la fa més a P a s

de la identitat i la millora de la

qualitat de vida dels ciutadans "

la pràctica un model. A algú li pot sem blar que la ciutat ha crescut més del que algú hauria volgut, però, per voluntat política, s 'ha controlat el creixement, rebaixant el sostre edificable amb la mo­dificació del Pla General Metropolità i posant en pràctica un urbanisme en ho­ritzontal.

En aquests quasi 12 anys s'han urba­nitzat noves zones com el Parc Central, ;lll: *l|l!ï:Í(;IIÍ ^ É Coll Fava, Torre Blanca i Can Gatxet, w im'rnmmstm on s'han creat molts metres quadrats de zona verda, convertint terrenys erms que entraven a la ciutat en nous espais articulats al voltant d'un centre històric que s'està arranjant, amb àrees de via­nants i fent-lo agradable per passejar-hi i comprar als nostres co­merços. S'han creat infraestructures viàries - c o m les rondes i l'Eix Verd- i culturals - c o m el Centre Cultural- , per acabar amb l 'amenaça que Sant Cugat es convertís en una ciutat dormitori en­golida per Barcelona. Potser alguns no recorden que fa sis anys no hi havia cinemes a la ciutat, o que fa cinc no arribaven les grans obres teatrals, òperes o concerts, per falta d'un espai adequat. Els grans projectes són la clau de la transformació de les ciutats, ob-

sionant i viscuda. I per acabar, i ja en el terreny

personal, per a mi ser alcalde ha es­tat i és dedicar-me de ple a la ciutat. El dia a dia ha convertit l'alcaldia en

B i ^ i l l l ï l i i l l H I J l l l I S I s u n a universitat, perquè estant al cap-m^ï:m^mmMmÈmm:'>m::ï; davant d'un ajuntament com el de Sant Cugat del Vallès s'aprèn molt, ja que cal conèixer una mica de tot per donar resposta a les múltiples necessitats que té un mu­nicipi com el nostre. Un model de ciutat es basa en un projecte polític. El nostre s'ha

basat en dos eixos bàsics: refermament de la identitat i millora de la qualitat de vida. Aquesta és la filosofia que ha travessat la nos­tra gestió al capdavant del govern de la ciutat. D'aquesta impor­tant feina se'n pot dir governar la ciutat, però jo prefereixo dir-ne: treballar per a la ciutat.

Joan Aymerich i Aroca, alcalde de Sant Cugat.

"Els grans

projectes són la

clau de la

transformació

de les ciutats "

"A la gent del carrer

no li interessa la

gran política, sinó eh

problemes quotidians

del seu barri"

"La proximitat al

ciutadà és una

característica única

dels ajuntaments, que

no hem d'oblidar"

OS 4 CANTON

Oberta Núm. 13 i

/. antena

Política Ja hem arr ibat al rovel l de

l 'ou: la política. Un Congrés d'aquestes característiques i en­vergadura no podia deixar de refer i r -s 'h i . Hom pot pensar que un tema tan potinejat i, per­què no dir-ho, desprestigiat, pot ser difícil d'abordar. A mi em sembla tot al contrari. Es trac­ta de reivindicar tot el que s'ha fet fins ara. Què és política si no reflexionar sobre els pro­b l e m e s que ens e n v o l t e n i avançar idees i propostes de so­lució. I. pel que m'han vingut informant, el Congrés ha fet bà­sicament això. És veritat que això i només això. I ja se sap que. aquí i arreu, la gestió de la cosa pública sense el moment institucional queda reduïda a la condició de crit en el desert. Però no per això el Congrés ha de veure's com una caravana i els congressistes com un grup de tuaregs a la recerca d ' u n oasi. L 'acció pública, massa cops reduïda al moment insti­tucional, no pot existir sense la reflexió prèvia. Per cert, de què parlàvem?... Ah, sí, de políti­ca.

Oteguer Bardissa

entrevista

Programa 6a sessió < 1 n de gener a

les 20.00 h.)

Conferència:

La ciutat, escenari

privilegiat de la praxi

democràtica

JOSEP M BALCELLS,cap de premsa de l'Ajuntament de Bar­celona.

Taula rodona:

• L'associacionisme i les insti­tucions

IMMACASAJOANA. Mem­bre del Grup de Natura del CMSC.

• El paper de l'oposició ÀNGEL CASAS. Portaveu del

Grup Municipal del PSC.

* Governar la ciutat VICENS GAB ALDÀ Exregi-

dor de l'equip de govern

• La desconcentració admi­nistrativa JORDI BACHS. Membre de

la Junta de l'Associació de Veïns de Sant Joan de Mira-sol.

* La integració civicopolítka ANTONI SANTOS. Membre

de la Junta de l'Associació de Veïns del Parc Central. Moderador:

JORDI CASAS. Historiador

Josep M. Balcells, Cap de premsa de VAjuntament de Barcelona.

"A la nostra manera tots fem política, ja sigui per acció directa o per omissió"

REDACCIÓ

"El terme política prové del grec polis, que vol dir ciutat, i per tant fer política és fer ciutat". Jo­sep M. Balcells enceta d'aquesta manera la seva dissertació sobre el món de la política, un àmbit complicat i sovint allunyat del ciutadà en què el cap de premsa de l'Ajuntament de Barcelona encara confia. La seva tasca professional l'ha si­tuat entre aquest món i el del periodisme, una combinació perillosa que li ha permès analitzar la realitat des d'una òptica analítica.

- Vostè entén la ciutat com un escenari pri­vilegiat de la praxi democràtica. En quin sen­tit? - Les relacions entre persones, entre ciutadans

i Administració, la necessitat de satisfer uns ser­veis... fan que la gent tingui un referent obligat en la ciutat on viu, on treballa i on es relaciona. I aquest espai, amb la proximitat que implica, ofereix al ciutadà la possibilitat, el dret i jo diria que fins i tot la responsabilitat de participar i dir-hi la seva. Tot i així sóc del parer que encara no hem definit prou bé el que ha de ser aquesta re­lació: què ha d'oferir la ciutat als seus habitants i què poden exigir aquests als seus governants.

- Pensa en algun model concret? - La ciutat hauria de ser entesa com a resultat

de les relacions ordinàries que el ciutadà té a tra­vés de la seva residència, de les seves relacions familiars, laborals, d'oci, etc. Tot allò que permet una relació quotidiana de l'home amb un terri­tori determinat forma part de la seva ciutat, i dins d'aquesta, el ciutadà ha de tenir capacitat d'in­cidència i d'intervenció. En el cas de Sant Cugat, i degut a la seva situació estatègica, hauria de sentir-se i estar integrada en una xarxa de ciutats que tindria com a pal de paller Barcelona. Això, però, no voldria dir que la gran ciutat absorbís la petita, sinó que aquesta hauria de mantenir la seva personalitat, però integrant-se en aquest raïm de ciutats.

- Un dels handicaps de Sant Cugat és que gran part de la seva població, tot i que hi re­sideix, fa vida en altres municipis. En aquests casos, quina és la ciutat política del ciutadà? - Hauríem de poder dir que som ciutadans de

dues ciutats i fins i tot defensaria el dret a votar en més d'una població. A mi personalment m'a­gradaria votar a Barcelona perquè és on em re­laciono laboralment i social, però en tant que visc a Sant Cugat, em preocupo per la seva cir­culació, el seu desenvolupament urbanístic, els seus serveis i per això també m'agradaria poder participar en les eleccions municipals.

- Moltes vegades el ciutadà té la sensació que només compta en època electoral.» - La política no és un mercadeig de vots, és

l'art d'organitzar la societat. Ho condiciona tot i tots fem política a la nostra manera, ja sigui per acció directa o per omissió. Dins del sistema democràtic hi ha els professionals de la política, que dediquen esforç i militància a la cosa públi­ca, i els ciutadans que fan política en la seva vida quotidiana, a través del teixit associatiu. Els pri­mers, sobretot si són electes, han de crear me­canismes per canalitzar les demandes, opinions o iniciatives que sorgeixen de la societat civil.

- Vnfeed-back que de vegades resulta difí­cil d'estabhr.

- Moltes vegades els mitjans de comunicació

Josep Maria Balcells és un reconegut professional del periodisme. FOTO: XAVILARROSA. tenen un paper molt important com a interme­diaris entre la realitat ciutadana i els responsables de l'acció política de govern. - Hi ha premsa, però, amb certes fixacions

ideològiques que més que vehicular o trans­metre, opina.

- Si se sap distingir l'opinió de la informació no és cap pecat, opinar. Un mitjà de comunicació pot pretendre legítimament configurar un estat d'o­pinió i pot participar en la definició d'un model de ciutat fent-se portaveu de la societat civil. Al polític li pertoca discernir la voluntat de la ma­joria per transformar-la en acció de govern.

- Històricament s'ha atribuït a la premsa la

Petfil • Josep Maria Balcells (ïertc va ncixci

l'Kspluga Calba - f .es (;,irri«ucs (I .k eia)- però viu a Sant ( u^at des L!C l'm l'W?. Titulat ei ni) a mestre de català p la ( nKersitat de Raricimui i liicem i. 11 •. Filosofia pel m.;tci\ ii-iure, es dediía periodisme tics de fa nus de vjw , in \ \ l

f i camp tele iu,it i prcNL programes inim m.am-, i de debat en i

eircmr català de i ' \ I ' . Kn et l a m p i,

diot'ònic. ha tre'h illat : \.i < Cadena SC.U.

Ràdio 4 i ha L M . I d ai r ' t quatre an \^ d

rector de R \ l \ • t at.dunva. hauré e

nombrosos m!i! ' . i ;ai\ I · I IC ha rch i i i . s't

compra el l ' rem! ( II;I r de Barcclon : p>

seu treball o m • di:c.. tnt i moder.ni·

del programa !)<>•<••!de ! \ ]:. Acniaimci;

i des de !a dos , :n \^ •:-. és el cap -.1

prems.' dc l".\| t: i i t .i;? :^m de B.treclon

funció de control del govern. Però de vega­des, com en el seu cas, el lloc de treball els obliga a erigir-se en veu d'un grup polític. - Els periodistes que exercim dins de l'Admi­

nistració no som portaveus d'un partit sinó de l'acció d'un govern elegit democràticament. In­formem d'aquesta acció de govern però també tenim la responsabilitat de captar el que s'ex­pressa en l'oposició ren la societat civil perquè això arribi a l'equip de govern, de manera que aquest conegui l'opinió de tots els ciutadans.

- Un bon periodista pot esdevenir un bon polític? - La relació de complicitat que va establir-se en­

tre els periodistes i els polítics durant l'etapa de transició democràtica s'ha traduït en una rela­

ció més dialèctica i, per tant, el trasvassament és possible, sempre que es controli molt bé quan es fa una cosa i quan l'altra. Un polític no és un periodista i un periodista no ha de ser mai un polític.

- Doncs centrem-nos directament en aquests darrers. Els polítics d'avui dia encara fan pre­valer la voluntat de servei al ciutadà per da­munt de la seva carrera particular?

- Vull creure que el sistema democràtic està fonamentat en partits polítics l'interès dels quals no és la promoció personal, sinó l'interès en con­figurar un model de ciutat o de país. Certament, s'han donat casos de polítics que poden haver fet prevaler la seva carrera, però això no ens permet desqualificar la classe política com a tal.

- Com garantir que els ciutadans se'n sen­tin orgullosos?

- Tant de bo fóssim capaços d'establir una mena de consultes periòdiques amb les quals els go­vernants poguessin conèixer l'opinió de la ma­joria de la població sobre els diferents aspectes que es debaten políticament. Fins i tot diria que iniciatives com el Congrés de la Ciutat podrien ser bones plataformes des d'on expressar l'estat d'opinió plural dels santeugatencs, de manera que després pugues incidir en el govern de la ciutat.

- Cada vegada costa més discernir la fron­tera entre dretes i esquerres. El fet que tothom vulgui tirar cap al centre posa en perill el de­bat ideològic?

- La democràcia està basada en majories elec­torals i s'entén que aquestes tenen unes posi­cions que no són extremes. Per això busquen el suport electoral de franges àmplies de població. No obstant això, sí que penso que en l'oferta que es fa de ciutat s'ha de deixar molt clar aquells trets que defineixen models progressistes o altres de més conservadors.

- l a Sant Cugat, quin model creu que im­pera?

- El model de Sant Cugat que s'ha anat confi­gurant em preocupa molt peiquè s'ha perdut el model de ciutat vertebrada a través d'una o de múltiples centralitats. En aquest municipi, ni te­nim ben definit el centre ni la perifèria, simple­ment impera un concepte de ciutat difusa, que es va estenent en el territori però sense uns centres de trobada que la vertebrin. És una gran taca d'oli que no se sap ben bé on comença ni on acaba.

24 Societat ELS4GVNTOIVS Divendres, 15 de gener de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

f^^k-Vi^m.

TEATRE DE DONES A L'ENVELAT Encarna Adelantado va mostrar el cap de setmana passat a

l'Envelat una Monyos apassionada i orgullosa que va despertar admiració entre els assistents. En un món, en altres temps gairebé

exclusiu dels homes, Adelantado va tenir l'ocasió de mostrar el valor que les dones poden afegirà l'art d'interpretar. Trini

Sdnchez com a "la mujer sola' de Dario Ea va donar el toc final a una tarda de teatre protagonitzat perfèmines.

Pàgina: 40. Voto: OSCAR BENITO.

LA VOLUPTUOSITAT DEL NADAL Voluptuositat entesa com a gran quantitat, en aquest cas de persones. L'envelat de

Nadal ha tornat a registrar uns índex d'assistència positius: 2.300 infants als tallers dels matins, 6.400 persones a les activitats de tarda i 745 assistents, dades que

asseguren la continuitat d'aquest espai emblemàtic de les festes ndalenques a la ciutat. Pàgina:!9. Foto:XAVILARROSA

MOTOR A FONS Ealcaldable perCDC, Lluís Recoder, ha decidit llançar-se afons

en la seva nova faceta política i centrar-se a preparar la seva candidatura al consistori santcugatenc. Per això aquesta setmana

ha renunciat al càrrec deportàveu adjunt del Grup Català al Congrés i ha adquirit el ferm compromís deposar-se elxip del

localisme. A partir d'ara serà més fàcil veure'l en actes i activitats a la nostra ciutat.

Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

LA POLÍTICA DELS REIS L'urbanisme, la manca de serveis, els problemes veïnals... de Mira-solhan quedat

aquesta setmana a banda en detriment dels Reis Mags de l'Orient que, sorprenentment, han protagonitzat gran part del Consell de Districte que s'ha celebrat a la barriada. La trobada entre polítics i ciutadans va esdevenir front de debat i retrets per la manca de

participació i ajuts que va haver-hi en les activitats de Nadal i especialment en la cavalcada de Reis que es va fer al districte. El cas va acabar en les habituals lamen­tacions sobre la dificultat de les associacions de veïns d'organitzar-se i coordinar-se.

Pàgina: 7. Foto: XAVI LARROSA

ELS4CAlYroNS Divendres, 15degenerde 1999 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

COMUNICAR UN COMUNICAT La companyia santcugatenca Tetrateatre estrena aquesta nit 'El comunicat' de Vdclav Havel al Tantarantana de Barcelona. Una de les agrupacions teatrals locals amb més força del moment assumirà aquest vespre un text

compromès sobre els mecanismes del poder, la deshumanit­zació del món i la pèrdua d'identitat individual.

Pàgina: 38. Foto: XAVILARROSA.

LA BOGERIA DE LES COMPRES Els santcugatencs s'han llançat aquesta setmana a la

bogeria que durant dos mesos pren gran part de la població: la febre de les compres de rebaixes. Les famílies

catalanes es gastaran en aquests dos mesos una mitjana de 15.000 pesssetes, una xigfra que el comerç local i les grans

superfícies ja han començat a notar a les seves caixes enregsitradores.

Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA.

PRESENTAR DESPRÉS DE FUNCIONAR Els directius de la factoria Boeringer Inghelheim han considerat que era millor posar en marxa l'empresa i

després inaugurar-la formalment davant les autoritats. Així han explicat el retard en la presentació en societat de

la nova factoria santcugatenca. Després de mesos (Vanunciar-ne la inauguració, un cop més aquesta s'ha

retardat fixant la nova data pel mes de març. Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA.

tels mobles

corro ^ mobl QS

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VAïJ.fcs

26 Societat E L S 4 C A N I W 6 Divendres, 15 de gener de 1999

La r a d i o g r a f i a

SQUASH CLUB SANT CUGAT

El club Squash va ser fundat per gent de Sant Cugat per oferir un

servei a la gent del poble

Un club per a Sant Cugat

SQUASH C L U B S A N T CUGAT

Et cíub més complet

Entitat: Squash Club Sant Cu

Any de fundació: 1983. Socis: 1.050. Seu: Carrer Sant Jordi, 33-35.

MoNT.SK SANT - Sant Cagat -

Anys vuitanta. La moda ens arriba, com en tantes coses, d'Amèrica. Els executius es-tressats i agressius necessiten mantenir-se en forma i alleuge­rir la tensió amb un esport rà­pid, fàcil de practicar i, sobre­tot, que es pugui fer en poc temps, sense gaire preparació í amb molt poca gent. La respos­ta és l'esquaix, un esport molt ràpid i senzill de practicar, ja que es juga amb un equip similar al del tennis, tot i que si realment vols jugar a esquaix de manera professional les raquetes són un xic diferents, però amb l'avan­

tatge que no s'ha de jugar en una pista a l'aire lliure i es pot fer en una habitació tancada: la pista és petita i només calen dues persones per competir. Per entrenar-se de manera poc or­todoxa fins i tot es pot fer en so­litari, pilotejant contra la paret. Aquest esport, tot i els seus orí­

gens nebulosos i una mica lle­gendaris, es creu que era l'es­port que practicaven els lords anglesos per distreure's de les llargues travesses cap a les "colònies", i és per això que té aquest format tan especial d'in­terior. Va aconseguir un gran èxit; molta gent es va apuntar a la moda d'anar a jugar a esquaix al migdia o en sortir de l'oficina,

per descarregar la tensió. En aquell temps al Vallès no

existia cap club que es dedi­qués a aquest esport de moda, i un grup de gent de Sant Cu­gat va pensar a fundar un club especial per poder-lo practicar. Van comprar uns terrenys; lla­vors encara era factible fer-ho, i van construir un edifici per donar cabuda a les pistes de joc i a un solàrium i una pisci­na per a l'estiu. L'èxit va ser immediat. Molta

gent del poble es va apuntar a la idea, i com que durant aquells anys era l'únic club dedicat a aquest esport en tot el Vallès, aviat van tenir gent de tota la rodalia que eren socis del club,

persones de Sabadell, Terrassa i Rubí n'eren socis. Més tard, els clubs d'esquaix van patir un sobresaturació: en cada carrer i en cada poble es podia trobar un club d'esquaix, i el públic va fer una davallada. Però el club de Sant Cugat, amb bon criteri i visió de futur, va saber conservar els socis, i fins i tot incrementar-los, amb l'oferta de més serveis i atencions. Una nova piscina, una sala d'aparells, unes sales de gimnàs, la cober­tura de la piscina que ja tenien, una original zona d'aigües i un restaurant van incrementar l'o­ferta; això sí, sense deixar mai de banda l'esport que qualifica el club: l'esquaix.

ELS4CATYTONS Divendres, 15 de gener de 1999 Societat 27

La r a d i o g r a f i a

SQUASH CLUB SANT CUGAT

Jugar a esquaix,

però també moltes més activitats i molta vida

social

Moltes activitats físiques i socials M. S.

-Sa* t Cugat -

Un club esportiu pot oferir als seus socis una mica de tot: actes i competicions esportives, actes socials, llocs per fer exercici i mantenir-se en forma, i el Club Squash té molta cura en oferir especialment activitats de tota mena i accessibles per a tota la família, dins la seva filosofia de ser un club familiar. Avui el club té cinc pistes d'es-quaix, i organitza i participa en activitats oficials amb els seus equips. Han organitzat alguns campionats de Catalunya i d'Es­panya i fins i tot, l'any 93-94, va entrar en un circuit internacio­

nal, jugant a les seves pistes ju­gadors de gran talla i dels pri­mers del món. A més, té dos equips de primera, un de sego­na, un de tercera, un de vete­rans i un femení. Celebra a les seves pistes campionats socials i, per als nous practicants d'a­quest esport, disposa d'un servei de classes d'iniciació i un bon equip de professors. També acull en les seves ins­

tal·lacions grups de pràctiques de tae-kwondo, amb diferents grups i edats, des dels petits de quatre anys. I hi fan classes de natació i d'aeròbic. Tenen dues piscines climatitzades -una d'elles de nova factura-, i una zona d'aigua que acull

una sauna finlandesa, un bany turc i un jacuzzi, i una magní­fica terrassa amb solàrium; i, a l'estiu, la possibilitat d'obrir una de les piscines per gaudir del sol i l'aire lliure. El club ofereix altres serveis,

com ara les classes de ball de saló o de sevillanes, un servei de guarda bebès , taula de ping-pong i un servei de cafe­teria i restaurant.

Regularment, el club té cura d'organitzar altres actes socials de tota mena, com el sopar de germanor de Nadal o, en acabar el curs, la festa de l'amic invisi­ble, amb petits obsequis, entre altres actes. Un temps abans que l'ajunta­

ment disposés de gimnàs, el Squash oferia un o dos cops per setmana les seves instal·lacions perquè els joves i no tan joves de l'OMET poguesin practicar l'esport; alguna vegada, encara que per dificultats del transport el projecte no ha reeixit, també ha ofert les seves instal·lacions a col·legis i escoles municipals, dins el programa de dinamitza-ció de les escoles. Com a club al servei de tot­

hom i, molt especialment, dels socis, manté un dels horaris més amplis possible, amb la in­tenció de poder brindar les se­ves instal·lacions a tots els membres de la família, tinguin l'horari que tinguin. De dilluns

a divendres roman obert des de les set del matí -per als pro­fessionals matiners que abans d'anar a la feina volen fer una mica d'execici-, fins a les 11 del vespre, per donar l'oportu­nitat a tothom de practicar es­port i matenir-se en forma.

Aquest esport, fàcil i ràpid d'a­prendre i còmode de practicar, té fama de ser un dels millors per fer a ciutat, sense gaire temps, ja que una hora de pràc­tica d'esquaix dos o tres dies a la setmana són suficients per man­tenir-se en plena forma, sense fer dietes ni cap altra mena d'e­xercici; això sí, sempre que sà­pigues fer-ho com cal, sense pas­sar-te i amb seny.

ELS4CANTWS

Economia 28 Divendres. !5 de gener de 1999

C o m e r ç

Les rebaixes preveuen rematar la bona campanya de Nadal

Els comerciants confien afer curt en els segons descomptes

Al.HKKT B-U..WZÀ - Sant Cugat -

D e s p r é s tic l 'eufòr ia de la campanya de Nadal i Reis. en què el comerç local ha subs­crit l 'augment general del 8% i Pryca Sant Cugat ha fixat la seva facturació en un l.S'r més d ' increment respecte de l'any passat, el comerç de Sant Cu­gat ha c o m p l e t a t la pr imera se tmana de rebaixes amb la vista posada en un remat posi­tiu que sol suposar la tercera part de les vendes de tot l'any. Comptant que cada família ca­talana es gasta en aquest perí­o d e d e g e n e r a m a r ç u n e s 15.000 pessetes de mitjana, els

santeugatencs ja han centra t les primeres compres sobretot en roba i calçat, que ofereixen un descompte mitjà d'un 309?.

El primer cap de setmana de rebaixes s'ha saldat favorable­ment per als interessos de Pry­ca Sant Cugat, beneficiat per la climatologia adversa que va re­teni r la majoria de c l ien ts a l'interior dels centres comer­cials. L'associació de comer­ciants, però, també ha engegat amb força la primera campan­ya emmarcada en el pla de di-namització comercial del mu­nicipi que , sota el lema 'Les millors rebaixes, el millor co­merç' , ha copsat la bona reac­ció entre bot iguers i c l ients .

El pres ident de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau, ha re­fermat la voluntat dels boti­guers de complir les previsions d'augment que s'han fixat en un 5% a Catalunya, "tenint en compte que el 1997 va repre­sentar la consolidació del con­sum", però ha advertit que el comerç local en aques tes re­ba ixes " r e c u p e r a el màx im possible, abans que fer verita­ble negoci". En l'anàlisi dels primers dies de campanya, el dinamitzador de Sant Cugat Comerç, Juan José Sànchez Vi-llalobos, ha fet una lectura po­sitiva destacant la forquilla de descomptes que s'ha situat en­guany entre un 25% i un 40%:

Empreses

Boehringer Ingelheim fixa la seva

inauguració oficial el mes de març La factoria pot assumir la producció europea de Benvenue

El consum s'ha disparat amb les últimes campanyes de Nadal i Reis. FOTO: X. 1..

"una bona xifra per ser inici de campanya". Segons l'anàli­si de Sànchez Villalobos, els objectes de la llar i els e lec­t r o d o m è s t i c s seran e l s s e ­güents sectors a apostar per les rebaixes, però des d'una es­tratègia d'oferir descomptes promocionals en els produc­tes, mentre que l'alimentació es mant indrà c o m l 'àmbi t menys variable. "L'alimenta­ció tradicional ja té els preus molt ajustats durant tot l'any", ha apuntat.

A Pryca Sant Cugat, el gène­re que més ha sortit ja de re­baixes ha estat la roba de se­nyor i de senyora, segons ha informat el cap de sector de

tèxtil Xavier Ausió. Les sec­cions de tèxtil, calçat, electro­domèst ics i basar han fet os­cil·lar e ls seus d e s c o m p t e s entre el 20 i el 40%. Ausió ha tret a col·lació un dels proble­mes que pot enfrontar el co­merç gran i petit a Sant Cugat, c o m és l ' e s g o t a m e n t d ' e ­xistències, que en altres anys arribaven a vendre's en les anomenades segones i terce­res rebaixes. Segons el res­ponsable de Pryca Sant Cugat, l'augment de vendes durant la campanya de Nadal i Reis ha fet concloure que aquest "no és un any de segones i terceres rebaixes, perquè no hi haurà gènere".

A. B. - >aat Cagat -

La multinacional farmacèuti­ca a lemanya Boehr inger In­gelheim, amb seu a Sant Cu­gat, ha fixat per al mes de març la inauguració oficial de les ins­tal·lacions, que ja funcionen a ple rend iment des de fa tres mesos amb una plant i l la de 250 treballadors. Ells respon­sables de la factoria santeuga-tenca han preferit que la plan­tilla, provinent de la ja tancada p lan ta de San t Joan D e s p í , adapti la nova tecnologia a la fabricació dels productes i, un cop que l'activitat està encar­

rilada, fer l'obertura pública a les autoritats locals. Des del turó de Can Mates, Boehrin­ger abaste ix Europa en pro­d u c t e s in j ec tab les , xarops i càpsules i es prepara per assu­mir la producció també per a tot el continent de les especi-ficitats de la filial Benvenue.

El grup Boehringer va com­prar a principi del 98 el grup Benvenue , amb seu als Estats Uni t s , q u e fabrica genè r i c s d'alt nivell de valor afegit en injectables. Si el projecte d'ex­tensió mundial de Benvenue fructifica. Sant Cugat podria ser el cent re de producció a Europa.

Malgrat l'aparença externa, Boehringer ja s'ha posat en marxa. FOTO: X. L.

Les característiques de la fi­lial nord-americana podrien servir també per tirar endavant algun altre tipus de societat en el segment dels genèrics. Ben­venue ja disposa d'un catàleg de genèrics, però adreçats a re­forçar la implantació de Boeh­ringer en els mercats hospita­laris. L 'objec t iu de la multinacional és trobar pro­ductes farmacèutics d'aplica­ció mèdica, a base d'utilitzar substàncies que estan lliures de patent però que tenen valor afegit, més enllà de la simple reproducció del model origi­nal i la seva venda un tant per cent més barata.

Servei d'Ocupació Municipal

Ajuntament da Sant Cugat cM VfcBfa

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

Club d'Ocupació, truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

ELS /CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999 Economia 29

LES EMPRESES: RIDOX DECORACIÓ Després de 25 anys darrere el taulell i un bon munt de premis, Ridox no defalleix en l'intent i són noticia aquests dies per ha­ver-se endut de nou -la primera vegada va ser ara fa deu anys- el premi de la Cambra de Comerç al millor aparador de la co­marca. En el dia a dia continuen exercint de decoradors i assessors, com es reivindiquen, davant d'un públic cada vegada mes entès, que sol presentar-se a la botiga amb la revista a la mà i pronunciant la frase màgica: "Vull que em facis això".

Annie Barbaste. Propietària

L'aparador comporta feina i diners, però també és un bon reclam"

ALBERT BALANZÀ

- Sant Cugat -

- Com es porta ser el millor aparador del Vallès? - Són molts aparadors que hem

fet, fa més de deu anys que par­ticipem en els concursos d'hi­vern i d'estiu, i hem tingut la sort d'obtenir uns quants premis. A la comarca és la segona vegada i aquí a Sant Cugat cada any hem tingut un primer, un segon, un tercer o un accèssit.

- Els premis són necessar is per a una botiga? - H o m e , són satisfactoris. L'a­

parador és una part important de la botiga, la que et dóna a conèi­xer, i més a nosaltres que toquem la decoració. Intentem cridar l'a­tenció del client.

- Però no tothom s'hi mulla? - Cada vegada es treballen més

els aparadors. Comporten molta feina i molts diners, però fa en­trar més la gent. Es una forma de publicitat, també, quan la gent veu la notícia del premi. - P o c a gent us deu demanar

una decoració de cotó, com la del pessebre premiat. Què us demana el client a Ridox?

- El que veuen aquí és roba per a la llar. Confeccionem cortines, ajudem a triar la tapisseria dels sofàs i fem decoració en general. A més, darrere tenim un equip que fan de decoradors totals i ens podem encarregar de tot el pro­cés amb paletes, lampistes, pin­tors i decoradors.

- Sembla que aquesta venda per tela no es vegi tant i que la gent vagi a buscar la peça con­creta? - No. El client vol ajuda per po­

sar unes cortines i la nostra tasca és assessorar a trobar el que vo-

Annit Bat baste sol prendre bona nota de les mostres de París. FOIX): X. I..

Ien. Tenim milers de mostres, anem a casa del client, l'assesso­rem i fem una oferta. — Que les cases a Sant Cugat

siguin m a j o r i t à r i a m e n t més grans o que hi hagi un poder adquisi t iu m é s

llada, sense que hagi de ser re-carregada. Abans la cortina ana­va sola i ara les finestres es tre­ballen més: poden posar-se dues o tres cortines una damunt de l'altra, amb diferents textures,

amb una cortina

alt, us dóna més "Sempre hi haurà Un de fibra de vidre

to clàssic més que llibertat?

- És cert qüe el major poder ad­quisitiu dóna un d'avantguarda, però ventall més am­pli de possibili- tendim a la barreja" tats, però tenim roba de tots els p r e u s . D e s de peces més senzilles fins a més treballades, i òbviament cada cosa té el seu cost. I pel que fa a la mida del pis, com més grans, doncs també tenim més possi­bilitats.

- Parleu-me dels estils actuals. - Darrerament anem a una de­

coració cada vegada més treba-

que va a sota d'u­na de més grui­xuda.

— Heu r e b u t algun encà r r ec sorprenent?

-Treballem molt per a deco­radors externs i

moltes vegades ens hem trobat amb encàrrecs de peces que no havíem treballat mai, però el de­corador ja és una persona que té la seva experiència. Ha fet una decoració sencera d'un pis i vol potser una cortina molt es­pecial i concreta. Més que res en aquest àmbit.

- I els clients? - No, perquè el client sol dei­

xar-se assessorar i demana aju­da. Mirem una mica el que volen i proposem coses que encaixin bé. El més sorprenent ve de la mà dels professionals. No obs­tant això. la gent cada vegada hi entén més, controlen molt les novetats que surten tant aquí com a fora i vénen després amb la revista a la mà per encarregar-te una decoració igual o gairebé igual al que veuen publicat.

- Alguns venedors de mobles també rec lamen la seva par­cel·la de decoradors . Com ho veieu? Qui és el professional de la decoració?

-Passa que avui dia la decora­ció està de moda i s'afegeix gent que també és entesa en el tema. Aleshores, tots els que treballem en aquest camp hem de tenir una idea més global de tot. Tant els de moble com els que fem roba de llar ens ajudem i ens complementem. Quan el client es fa uns mobles pot accedir a unes cortines d'estoc que tam­bé s'ofereixen, però si volen un encàrrec més específic de roba de llar vénen a nosaltres. Hi ha una mica d'intercanvi. Ens tre­pi tgem, però en el sen t i t de col·laboració.

- Com serà la decoració del segle XXI? - Estem tornant de nou a les

formes c l à s s iques a m b m é s q u a n t i t a t de capes de roba . Sempre hi haurà un sector clàs­sic, malgrat que hi hagi corrents avantguardistes. No hi ha pisos, però, en què tota la decoració sigui d ' avan tgua rda : la g e n t compra mobles antics, que estan molt de moda, i cada vegada ani­rem més a la barreja.

C o n f e r è n c i e s

Ceurodiputat Carles Gasòliba tracta dilluns P arribada de la moneda única La xerrada s'emmarca en el cicle de cafès-tertúlia de CDC

A. B. - Sant Cugat -

El secretari general del Pa­tronat Català Pro Europa i di­pu t a t al P a r l a m e n t e u r o p e u per CiU, Carles Gasòliba, trac­tarà aquest dilluns l 'adaptació del mercat a la moneda única en el marc dels cafès-tertúlia

de C D C al restaurant EI Me-són. La primera convocatòria de l'any, -qua r t a des que van iniciar-se els cafès-tertúlia al novembre- , s'adreça a empre­saris, botiguers i persones que t r eba l l en al sec to r serveis i que, a partir del primer de ge­ner del 2002, rebran d e pri­mera mà l 'arribada de l 'euro.

A banda dels seus càrrecs po­lítics, Carles Gasòliba és doctor en ciències econòmiques per la UAB i té un màster per la U n i v e r s i t a t de S u s s e x , a la Gran Bretanya. En els últims anys i arran de la seva elecció com a d iputa t del Par lament europeu el 1986, ha publicat diverses obres de temàtica eu­

ropeista, com ara El Parlament europeu (Barcelona, 1986), UAc­ta Única Europea (Barcelona, 1989), Unió Europea (Barcelo­na, 1991) o Fer Europa (Barce­lona, 1994). El seu últim llibre fa balanç dels deu anys de l'en­trada de l 'Estat espanyol a l'a­leshores Comunitat Econòmi­ca E u r o p e a i porta per t í tol 1986-1996, deu anys d'integra­ció europea (Barcelona, 1996).

Amb anterioritat a Gasòliba, els cafès-tertúlia de C D C han compta t amb la presència de l'historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, el comissionat per la Societat de la Informació, Mi­quel Puig, i el diputat al Parla­ment, Carles Campuzano.

Sant Cugat n o cancel · larà els comptes amb 'La Caixa'

A. B. - Sant Cugat-

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha afirmat que ara per ara el consistori no té intenció de cancel·lar els comptes que té oberts a la Caixa d'estalvis i pen­sions de Barcelona, 'La Caixa', principal accionista d'Acesa, com a protesta pel manteniment dels peatges. Aquesta mesura s'ha adoptat fins ara als ajuntaments de Vallirana (Baix Llobregat) i de les Franqueses (Vallès Oriental).

La proposta dels representants del Consorci Xarxa Viària, enti­tat impulsora de la Declaració de Gelida defensada també per Sant Cugat, va discutir-se di­marts a la primera reunió de la comissió mixta d ' es tud i dels peatges. Les conclusions de la reunió van determinar que si­guin tres els grups de treball que al maig, un mes abans de les eleccions municipals, presenta­ran sengles informes sobre els preus actuals dels peatges a Eu­ropa, les fórmules per afrontar futures rebaixes (rescat de les concessions i descomptes a usua­ris habituals) i les repercussions de les autopistes en l'economia i en la societat catalana. Un dels punts que hauran d'esclarir és l'estructura de despeses de les concessionàries i els anomenats costos de rescat d'alguns dels trams més conflictius. Aquests resultats permetrien l'elimina­ció de peatges en punts d'alta congestió del trànsit.

D'altra banda, les protestes per aconseguir noves rebaixes a les autopistes catalanes viuran un nou episodi aquest diumenge a l'A-7, on la coordinadora de Pla­taformes Pro gratuïtat específi­ques d'aquesta autopista circu­laran a marxa lenta en t r e el Vendrell i Cambrils, fet que pot repercutir en cues i aglomera­cions al llarg de tot el recorregut.

Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents , administratius i tot t ipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

EIS/CANTONS

Classificats guia

pràctica

ADVOCATS

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/ La Mina. 17 Local B 93 675 18 35

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés. 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ • MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 29 29 93 589 35 35

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 61 908 49 45 19

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler. 87 93 589 4411

• JORDI CUFl BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 1 4 7

• MARTÍ FINET MIRA

Sta Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Mana. 38.3r. 2a. 93 589 30 65

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 401 78 80

• ARXIU GAVIN 93 674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora. s/n 93 589 07 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I. 33 93 589 7788

ASSEGURANCES • D.G. DASSEGU RANCES Rbla. del Celler. 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS PI Barcelona. 9-B 93 675 30 12

• MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia medica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

ASSESSORIES

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat. 37 93 589 83 66

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 S785 93 00

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0649

• CUGART Tarant de b Bomba, 14 93 674 43 90

BICICLETES • BICICLETES SANT CUGAT Xernc, 9

93 674 05 53

• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 1757

CARNISSERIES

•TUBAU La Torre, 14 93 674 12 85

• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 14 18 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1.6-1,7 93 675 30 65 •SAGARRA Endavallada. 22 93 674 01 60

• PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Cas*) , 4 93 674 65 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93 674 50 48

CERÀMIQUES • VICAT-3 ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 93 589 54 43

COPISTERIES

• ARPALI Valldoreix .45 93 674 96 02

• COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas. 8. 93 675 36 53

• OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler. 17

93 674 74 49

CONSTRUCCIONS

• BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Tel. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-maik belsconxxi@nexo.es

• FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 93 674 0503 93 67558 54

• SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c/ 1 núm. 61 Can Barata 93 588 02 49

CRISTALLERIES

• GAL VAN Y Alfons Sala, 29

93674 1398

DECORACIÓ

• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas, 4

93 674 38 92

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

93675 25 02

ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93 674 71 64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93 674 06 57 •VILAR ELECTROLLAR, S A Maria, 20 935890271

ENSENYAMENT

•COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15

ÀGORA KBK<ilU9.tv>.cou

FvrwIGufc**!* TM 93 36900 01 FW93«?4J4W 08190 SKK OMS Otomà* TO)

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 93 67544 58

• MÚSICA Cànovas del Castillo, 20 93589 28 19 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 6 7 4 0 3 8 1 •PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

TTflUTTT tolaES£Q4»a\l8 oersEHtM1

• W A Y S à N T 3ÍUS ÉflíJGT%Tpral Sant Cugat rat' )3 67#WW^

~nL·i>i.Ls.n\is H M 4LS IMM'.<

tSOHACoSCtRTADA tH.ULtSl·SI·OíimtS sf.xif.vra / K \ w i « r

I Sil ÏJAthlrl

TALLERS DE RELAT I GJOOfB.WTOGfiAflC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel, 1, 3er pis (Barcelona) 4121939 936749435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n 93 674 14 53 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6 1 Z 2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè, 20 Baixos 93 6750351

• SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 93 6743081 •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 9662 _ •ÜESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93 6740308

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavià, 3 93674 0174

FERRETERIES

• E L PONT Girona, 3 93675 01 75

• EUROPA Alfons Sala, 24 93 675 52 60

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 1381 93 6751820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93674 1053

• ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 58964 75

fil • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93674 1546

FOTOGRAFIA.VIDEO

•FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 7968

• J. LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 03 93

• Z O O M Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 74

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93 674 7068

• FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14 -baixos 1 a 93 5894753

FRUITERIES •ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 674 0882

• J. MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 9 3 6 7 5 5 3 5 3

ERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 936740060

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert

dissabte tarda 93675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93674 75 98

HÍPIQUES • HlPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 0045 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Polleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 1 1 4 0

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 589 45 66 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 Fa* Ctt KM 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 72 54 •ÒRGAN Plaça Octavià, 7 936743208 •101 PISOS Valldoreix, 58 93 589 73 74 •KSA 9 3 6 7 5 3 3 5 5

Fincas Sant Cugat AAmtxutrtción dt finca.

API

COMPRAS VENIAS A1QUILERES VALOOACIONES ASESORAMIENTO

Doctor Murillo. 14

TH. 93 674 OS 97

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora. 18 9 3 6 7 5 1 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti. 32, entsd. 93 5 8 9 2 3 1 3 •VALLÉS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9358933 00 •SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906196 • KM TrENDAS Xerric, 27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 675 47 57

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 3694

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32 • JOGUINES NINS Villa. 9 93 674 1396

•AUGUET Santiago Rusiriol.40 93 67458 54 •FUSET Santiago Rusütol, 45

93 58950 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 •SPADA Batmes, 39-1rdta . 93 589 55 49

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

• ADMINISTRACIÓ NÚM.1

m Valldoreix, 67 A M S J 9 4 7 4 2

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93 674 0174 •SCOOTYLUDIC Xerric,8

935906189

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8

•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00 93589 78 60

•CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93675 5105

MARBRES •MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Carrpoarnar,12 - Nau 3 93 6755108

• ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 1 9 3 1

• M E S MARCS Enric Granados. 15

93 58914 29

MATALASSERIES •SOLSONA Alfons Sala. 10

93 58932 89

MAT, CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

• SUMINtSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93674 1490

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 675 10 11

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRE MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 22 32

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo. 2 93 589 0014 •MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ

• INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 5 8 9 0 0 2 3

MODA CONFECCIÓ

•ARWENBOUTIQUE Bies Rogent, 52 93 5896163 •BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02 •BLUEMOÒN Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 9 3 6 7 5 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 9 3 6 7 4 1 4 8 2 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 2B 93S89 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9 3 5 8 9 8 8 5 5

imiti; •MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28

93 6 7 4 0 6 3 8

•REHAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola, 55 9 3 5 8 9 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3

PAPELERIES •PAPELERIALUFA. C( Valldoreix, 23

9a 59a 61.19

PARAMENT DE LA LLAR •GENEVTEVELETHU V«là,6

93 674 03 16

PERRUQUERIES

•CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 J » 88 •FORMAS Eies Rogent, 18 A 93 675 40 06 •JUAN! Xerric, 28 936746699 •SPLÀSH INVESTIMENT Martorell, 20 93 5 8 9 4 7 1 1 • DBON ESTILISTES Martore», 12 935895657

PESCA SALADA

I LLEGUM

•SALUMS

Sant Antoni. 50 936745752

PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Coll Fava) 9 3 5 8 9 8 1 2 9 9 0 8 9 9 6 3 8 1

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Salal 8-20

93 675 4757

•RANGO10 Pous, 13 - local 1 93 6755755 • VALLÈS N E T ~ SantRamon.4 93 6748918

OBJ, REGAL FESTA

• HOTTO Sant Jordi, 32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago RusroL 8 9 3 6 7 5 3 3 0 4 • KJNA Major, 18 93 6755921 MAVI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

93675 04 54

OBRES CONSTRUCCIONS

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93 589 0151 •D4 CONSTRUC­CIONS Valldoreix, 10 93 674 6598 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93 674 0 5 0 7

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2 • SERRALLEPJA TE­RRA I COMAS CB. Mozart.9. Barcelona 93 218 19 96

ÒPTIQUES

• FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet, 20 93 674 6 8 4 7

•PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10

935892629

POLLERIES •POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5

93 6751389

INSTAL·LACIONS

•MSTALACIONESA. ZAMORA, SJ-Mossèn Oritor Verda­guer. 18. 93 589 26 38

• MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 6 7 4 6 0 5 8

REPARTIDORS • MAILING VALLÈS, S.L. Mercè RodorerJaE

9358923 71

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93674 5580 •NENS Endevateda.12

935896416 '

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA Vià.1 9367524 01

•PERYBEN VaMoreix, 45-47 93 674 53 35 936745104

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

93 589 44 95

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6 7 5 1 2 9 9 • LA LIONESA Valldoreix, 79

93674 07 71

SABATERIES

• REPARACIONS DE CALÇAT I CÒPIES DE CLAUS 93674 0014 •REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 9367532 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE

CLAUS

Sol, 16

93 674 90 97 •TATERS

Sant Antoni, 62

93 675 55 06

SEGURETAT

•AUX-VYD

Alfons Sala, 50

93 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

• TALLER

ELECTROSOL

Sol, 19

93674 36 88

•TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

93 674 63 62

•TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital. 35

9 3 6 7 4 6 9 5 0

•TALLERESMENA

Passeig Torreblanca,13

93 674 5 3 0 1

TELEFONIA

•AIR TELECOM

Telefonia i

oomunicacions

Carretera de

Cerdanyola, 49

9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

•TINTORERIA SANT

CUGAT

Sant Antoni, 1 93 6741182

•TMTORERIASANT

CUGAT

Santiago RusrcL 35 936741183

•TINTORERIA SANT CUGAT

Rbla RbataUada, 34 936752228

•TINTORERIA SANT

CUGAT

Alfons Sala, 2

93 6744167

TRANSPORTS

•ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI 93 58944 22 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L.

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93 674 69 45

Tel. urgències

908 89 8 1 3 6

93674 6945

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

9 3 6 7 4 1 3 05

•MASKOTA

Villa, 5

93 67501 52

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7141

•USSIATOURS

Plana Hospital, 10

9 3 5 8 9 6 1 5 0

Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

93674 0 8 8 1

ELS4CANTON5 Classificats

M M O B Jt R

A R E N A S A N

PISOS A ESTRENAR

• C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas

9358945 66

• Coll Fava 3 y 4 habitacione, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes.

935894566

P I S O S -GRAN OFERTA EN ALQUILERES :

- Adosadas desde 140.000 ptas/mes -Golf unif. època, 209 m2., sol T/O Rehabilitación: 220.000 ptas/ mes. -Pisos, Ados., y Unif. de Alto Standing.

ideal Centro

11 GRAN OCASIÓN I!

- jj Obra nueva St. Cugat, cèntrica y tranquila!! Apart., Pisos, Bajos-dx y Aticos-dx: ase., climaltt, ptas. y marços roble. AVE, Caldera Gas (calefac/agua caliente), cocina equip, íencemera, horno, fregadereo doble acero inox. campana extr., armarios altos/bajos), 2 tomas antena (T.V) y 2 de telefono, pk. incluido.:

-PISO. 60 m2, 2 hab.(10m2 y 8m2), salón 24 m2, pk. Precio: 14'4 M

-ÀTICP-DX 91 m2, salón 24 m2, 2 hab.( 10m2 y 8m2), golfa 26 m2 +tza 12 m2, pk. Precio: 22'2 M

- BAJO-DX 93 m2. 3 hab., 2 banos + aseo, salón 26 m2, tza.57 m2,balcón, sol T/D, pk. Precio: 24 M

- BAJO-DX 98 m2, 2 banos + aseo. salón 26 m2, tza.67 m2, 2 balcones, sol T/D, pk. Precio: 24 '1M

"Recuerde.... Hay 101 viviendas més. ; Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61

F I I U O U E S B A C H S

U E S G I R O N E L L A

•Cl VALLÈS: TOTALMENTE REFORMADO- 65 m2- Com-Sal. -Coc.Off. - 3 dormitorios. - Bano - Calef. A. Acond. -Precio: 18.350.000

•C/VILLA: BAJOS CON TERRAZA. - 70 m2. - Com. - Sal . Coc OffT - 2 Dorm- Bano - Aseo - Calef. - Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 •COLL FAVA: 95 m2 - ConvSal. - Coc. Off. -Lavadero - 3

•Cl VILLA: BAJOS CON TERRAZA - 90 m2 - Com-Sal - Coc. Off. - 3Dorm. - 2 Banos. - Calef. - Pk. 1 Coch. - Trast. - A.

Precio: 36.000.000

•Cl PAHISA: BAJOS C O N JARDlN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hpg..- Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard. y pisc.

PrecioT37.800.OOO

MA: ' Bai torm. - 2 Bafios - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun.

Precio: 28. 500.000

•RIUS I TAULET: 120 m2 - Com.-Sal. - Coc.Off. 4 Dorm. -2 Banos - Çaíef. - Ascen. Pk. 1 Coch. - Terraza. Precio: 30.000.000

•Cl SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim. hog. -Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Barios. - Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. -Pisc. Precio: 42.000.000

•Cl VILLA: ÀTICQ. - 75 m2 - Com.Sal. - Coc. - 2 Dorm. - 2 Banos - Pk. 1 Coch. - Trast. Ase. A Parabol. - Terraza. Precio: 45.000.000.

TEL 93.674 24 69 F I I M C A S S A I M T C U G A

VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico cüjplex de 100 m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bafio. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "su i te " (bano reformado). Terraza Caiefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mi». 93 674 0897 • ZONA BORRELL Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bafio completo. Precio: 15,5 Mi*. 93 674 0697 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina-office, 2 bafïos completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA PLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 bafïos comple tos . Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín

Erivado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y IEN ACONDICIONADA. Precio: 53 Mill. 93 674 08 97

• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.Vrstas a todo el Vallès. Precio: 20 MM. 93674 0897 • COLL FAVA Piso nuevo a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafïos completos. Caiefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 24 MM, 93 67406 97

•ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 ptas.

ESTACIÓN

Local de 100 m2 útiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondícionado. Precio:12,5 Mil o en alquiler 75.000 pts/me».

A1QUKEBF8

• JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en d Alfonso Sala, de 120 m2, 4 hab., 2 bafïos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes. comunidad induïda.

• JUNTO ESTACIÓN Local en alquiler en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes

• Plaza 4 Cantons. Piso amueblado de dos habitaciones, bano, cocina y terrazita. 50.000 ptas/mes

• TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitonos, amplio comedor-salóp, cçcina --mj?Içtos,_ terraza es_tr-':- •—- ' - '

MUC UU2 Jor-salón, cocina-office, 2 banos udio. jardín 40qm2. TODO Y SOL 37.000.000 Ptas.

•ZONA GOLF 4 dormitonos, comedor-salon con parquet, cocina-office, 'avadero, 2 banos completos. amplia terraza. Zona

29.uTO.000 Ptas. ' 72 lí™ |

• ZONA RESIDENCIAL 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina. bafïos completos, armarios empotrados. terraz; Zona comunitària con piscina. MUCHO SOL. yiSTAS\21.000.000 Ptas. 93674 7254

lavadero.

• A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL 2 ampíios dormitonos con armarios, comedor-salón, cogna-office, 2 banos completos. jcaJefacaòn. terraza. Parkina Zona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000

93 674 7254

PISOS Junto estación. Reformado, sup.65 m2, comedor.cocina, 3

dormitorios, 1 banc, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas 93675 33 55.

• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente

reformado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bano, etc,

Precio: 9.500.000 ptas 936753355.

•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bano, aluminio, climat., vistas

Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000

936753355. • Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

armarios empotrados, 2 bahos, terraza 15 m2, calef. todo

ext. 2 anos de antiguedad, 2p.parking, jardín infantil, piscina

comunitària Precio: 30.500.000

93 675 33 55. • San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

comedor 37 m2,cocinà office,4 hab-, 2 bafïos, caiefacción 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 Mill

• COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-safón. cocina-office, lavadero, 2 banos, pàrking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA 24.000.000 Ptas. 93674 7254; • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón, ncocina. bado completo, caiefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ptas. 93 674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 bafïos cornpjetos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

• PARC CENTRAL. A ESTRENAR. BAJOS CON JARDlN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, caiefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. • 93 674 7254

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX.. sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur, acabados 1a. calidad, ant., 2 anos. Precio: 55 MIM]! TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, salón-comedor,

cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, caiefacción, perfecte estado. Precio: 36.750.000 ptas

93 675 33 55. • Can Picanyol, garaje 2c, trastero, zona de

lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab.,

2 bafïos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MiH I!

93 67533 55 TORRE UNIFAMIUAR

• MIRASOL. solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c,

trastero, salón-comedor con chimenea, cocina Office, 4 hab.,

2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecte estado. Precio: 52 Mill I! 93 675 33 55.

Ò R G A N PISOS EN VENTA

•Z.Parc Pollancreda. Atico, Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.950 Mill 93 674 32 08 •Z. Parc Pollancreda Apto. IMPECABLE. Sup. útil 60 m2, 1 dor.do., 1 bano, calef., coc. americana, zona tranquila.Precio: 16 Mill 93 674 32 08 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23.700 MM 93674 32 08 •Z. Centro. Sup. 101m2, 4 dor., 1 b., ascensor, panoràmico y alto. Precio: 23. 700 MM 93 674 32 08 •Z. Mcdo. Nvo. Planta baja con jardín priv. De 85 m2, Sup. 95 m2, dor., 2 bafïos, calef., ascensor, 1 pk., Prac.nvo a es­trenar. IMPECABLE. 93 674 3208 •Z. Pseo. Torreblanca. Dúplex. Sup. 125 m2, 3 dor., 2 ba-

O F E R T E S • UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mu-cha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 S11919722021

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12

fios, buhardilla, 1 pk., sal-com 25 m2. Precio: 27 MHI 93 674 3208

TORRES EN VENTA •St Quirze Jardí Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, caiefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche, i pk. Pre­cio: 39.500 Mill 93 674 3208 • Z. VTnyet Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 ba­fïos, 1 aseo, caiefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 MHI 93674 3208 • Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dor., 4 bafïos, 1 aseo, caiefacción, g. coc-office exterior, com-saJón de 40 m2, z. comunitària piscina. Exceíente ubi-cación. Precio:: 63 MM 936743208 • Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardín 50 m2,3 dor., 2 bafïos, 1 aseo, caiefacción, 2 pk -f trastero, tras. Z. comuni­tària con piscina. Precio: 55 MM 93674 3208

D E M A N D E S

S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA. Gents. 93 674 9f 92

ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

<~**j-as.' -T%>a:-aB2T*ïjr.^%jM*.T-G A M B E S A M B XOCOLATA

M. Àngels Quadras Ingredients: - gambes grosses

- 100 g. xocolata a la pedra - 50 g. ametlles torrades - all, sal, pebre i julivert - cebes - os de pernil - llorer i farigola - oli d'oliva i un litre d'aigua

Preparació:

Dins d'una cassola amb oli posem la ceba tallada a trossets, la farigola i l'os de pernil. Un cop sofregit hi afegim els tomàquets a trossos. Ho tapem i ho deixem a foc suau una estona. Després hi afegim un litre d'aigua .Ho deixem coure fins que la salsa es vagi concentrant; deprés es cola. Fregim les gambes amanides prèviament amb sal i pebre. A continuació les posem en una terrissa i les cobrim amb la salsa. Piquem en el morter les ametlles, l'all i la xocolata. Ho barregem tot amb una mica d'oli de fregir les gambes i ho ajuntem tot a la cassola. Es deixa deu minuts a foc lent.

Consell: Si la salsa no queda espessa, cal afegir-hi més aigua.

EIS 4 CANTONS

32 Dniiidm, 15rteiiriirrtir 1WV

I n s t a l · l a c i o n s

Una gotera a la Sala Escolar obliga a suspendre un partit

Figueras afirma que se solucionarà el problema, però no diu quan La pluja de dissabte a la tarda va perfo­

rar, una vegada més, el sostre de la Sala

Escolar i va impossibilitar que el partit de

bàsquet femení entre els equips de ia UE

Ai.i-'.x LOIM:/,

- Sant Cugat -

El partit corresponent a la tret­zena jornada de lliga del grup se­gon de Segona Catalana de bàs­q u e t . (]iie havia d ' en f ron ta r dissabte a la tarda els equips sè­niors femenins de la l E Sant (lli­gat i la l E Sant (iabriel de Vila­d e c a n s . va acabar a m b la suspensió després que una gote­ra de la Sala Kscolar posés en constant perill les jugadores d'ambdós equips. Les intenses pluges d'aquest cap de setmana han evidenciat, una vegada més, els problemes de goteres que pa­teix tLInt cl p.i\cllo municipal umi la Sala kscolar quan plou. I .a gotera. localitzada en la zona de llcniamcnr de tirs lliures de la cistella que es troba més a prop de l'entrada de la Sala kscolar. \ a provocar, tins i tot. caigudes de iiigadorcs, que tina I ment \an obligar l'àrbitre del partit a sus-pcndre'I per evitar la possibilitat de qualsevol lesió important. Kl xoc anterior a aquest, en catego­ria júnior, que \a disputar el jú­nior femení de la l niú Esporti-va Sant Cugat, sí que va poder finalitzar, tot i que els àrbitres van haver d'aturar el joc en diverses ocasions per eixugar la pista.

Sant Cugat i la UE Sant Gabriel s'acabés

disputant. Al minut cinc de partit, l'àrbi­

t re del xoc va decidir suspendre l'en­

frontament en observar les contínues cai-

Aquest és l'estat deplorable que oferia diuneaa.e l'entrada del pavelló Municipal. Foto: Ú.B

I .'entrenador del sènior femení què "era impossible jugar el par-santeugatenc, Óscar Pedroehe, tit". El xoc sí que va iniciar-se, que enguany s'estrena a la ban­queta, ha reconegut que en la seva carrera esportiva mai s'ha­via trobat "en una situació com aquesta", a banda de donar la raó a l'àrbitre de l'enfrontament per-

però al minut cinc de la primera meitat, quan el resultat mostrava un 11 punts a 5 per a les jugado­res de Pedroehe, va acabar sus­penent-se. El president de la UE Sant Cai­

gudes de les jugadores de tots dos con­

junts. Xavier Figueras, regidor d'Esports,

ha explicat que sent l'incident i que la bri­

gada actuarà, però no diu quan.

gat, Enric Tomàs, que ha quali­ficat l 'incident de "llastimós", creu que malgrat tot la federació no els multarà, però el que sí que ha confirmat lògicament és que caldrà pagar novament l'arbitrat­ge, i així les despeses es dupli­caran. La data d 'aquest partit suspès encara no s'ha fet pública, tot i que s'indica que es jugarà entre setmana.

Figueras promet arreglar-ho

Xavier Figueras, regidor d'Es­ports de l'Ajuntament, ha adver­tit que aquesta situació s'ha pro­duït a causa "d'unes pluges molt fortes absolutament inusuals". tot i que ha reconegut que això "no és cap excusa" i que és pre­vist que la brigada municipal, que ha d'actuar al pavelló i a la Sala Escolar, posi punt i final a aquest i a altres problemes. Amb tot. Fi­gueras ha deixat clar que abans la brigada ha d'ocupar-se "de te­mes més importants que aquest".

Les mateixes pluges també van incidir al pavelló municipal, que diumenge al matí presentava el mateix aspecte de sempre quan plou: goteres a les dues tribunes. La porta d'entrada al pavelló mu­nicipal des de la Sala Escolar tam­bé oferia un aspecte lamentable.

Esquí de fons

Aleix Pros venç una pobra Copa Sant Cugat

À.L. - Sant Joan cta l'Erm -

Aleix Pros, del Club Munta­nyenc Sant Cugat i actual selec­cionador català d'esquí de fons en les categories infantil i cadet (de 12 a 16 anys), va proclamar-se diumenge passat a l'estació d'esquí nòrdic de Sant Joan de l'Erm campió de la 24 edició de la Copa Sant Cugat d'esquí de fons. Finalment, a causa del mal temps, la prova tan sols va poder comptar amb la presència de 25 esquiadors que van completar un recorregut de cinc quilòme­tres que, en un principi, havia de ser de setanta. A la Copa Sant Cugat , organitzada pel C lub Muntanyenc Sant Cugat, van participar corredors de cinc clubs catalans. Aquesta cursa està in­closa dins la Lliga ('atalana i és puntuable per accedir al Cam­pionat d'Espanya. Aleix Pros, un dels organitzadors d'aques­ta prova, ha reconegut que l'e­dició de la temporada vinent po­dria ser la última, coincidint amb la 25 edició.

Aquest cap de setmana, l'equip del CM Sant Cugat, integrat pels germans Pros, Núria i Aleix, Jordi Cadena i David Fonollet, participarà en el Campionat de Catalunya, que se celebrarà a Tuixén. Aquest equip de com­petició del CM Sant Cugat es­pera fer un bon paper en aques­ta prova del català.

F u t b o l s a l a

L'Olímpyc perd després de sis victòries consecutives a la lliga Els florestans continuen en una exitosa cinquena plaça

A L .

- La Floresta-

Dcsprés de sis victòries con­secutives a la lliga. l 'Olímpyc de la Floresta va encaixar dis­sabte una derrota a la pista del CN Sabadell, actual quart clas­sificat, per 6 gols a 5. El con­junt florestà, que perd una po­

sició a la taula i ara és c inquè, munic ipa l : el Llopar t , novè no perdia a la lliga des del 24 amb 17 punts, cine menys que

els homes d'Angel Ruiz, i el M o n s a n t - P r o s p e r i t a t , d e s è amb 15 punts. El proper partit amb el Llopart serà l 'últim de

d 'octubre . Els de la Floresta cont inuen sense guanyar l 'e­quip sabadellenc, que ara els supera a la taula classifieatò-ria. Després de rebre la terce­ra derrota a la competició, l 'O­límpyc ha de rebre dos equips c o n s e c u t i v a m e n t al pavel ló

la primera volta. Joan Reixach, expulsat la setmana passada, serà sancionat per la federació i el comitè. U derrota de l'Bkniyc a la • i hoc a la taala. FSTO: E4C

ELS /CAIVIONS Divendres, 15 de gener de 1999 Esports 33

F u t b o l

El Sant Cugat perd a Cornellà però continua sent el millor fora Els de Schònhòfer, que podrien presentar moltes baixes, visiten el líder

Tot i perdre per 2 gols a 0 al camp del segon classificat, el Cornellà que diri­geix Ramon Maria Calderé, exjugador del FC Barcelona, el Sant Cugat Esport

ALEX LÓPEZ

va tornar a oferir una excel·lent Imatge davant un equip que va assegurar-se el triomf en temps afegit. L'equip sant-cugatenc, que ocupa una posició cò­

moda a la classificació, visita aquest cap de setmana el camp del líder, el Girona, en partit corresponent a la pri­mera jornada de la segona volta.

El Sant Cugat Esport de Hans Schònhòfer va caure al camp del segon classificat, el Cornellà de Ramon Maria Calderé, per 2 gols a 0, tot i que el conjunt local, a només un punt del líder, el Giro­na, no va mostrar-se superior a un equip santcugatenc que continua sent el millor equip visitant de Primera Catalana. Amb un balanç lluny de Sant Cugat de sis victò­ries i tres derrotes, el Sant Cugat és l'equip més temut als camps de la categoria. Si tenim en comp­ta que l'equip vermell-i-negre va assegurar-se la victòria amb un gol en temps de descompte i que els dos equips van dominar una part cadascun, el jugador-entrenador del primer equip, Hans Schònhò­fer, ha explicat que "no vam merèixer la derrota a Cornellà. El resultat és enganyós, crec que vam fer mèrits suficients per empatar el partit". El tècnic santcugatenc ha anat més enllà en les seves afir­macions quan ha assegurat que "la diferència entre el Cornellà i el Sant Cugat no és tanta" i ha senyalat també que en acabar el partit, el tècnic del Cornellà, Ra­mon Maria Calderé, responsable conjuntament amb Schònhòfer del Club Esportiu de Futbol Sant Cugat, li va comentar que "el Sant Cugat havia estat l'equip que més problemes li havia donat, i que havia patit pel resultat final".

Ara visiten el líder

El Sant Cugat Esport clou diu­menge a les cinc de la tarda al

l'infantil " I " M Sant Cagat Espart vi j i i i r la fasa inicial aa la Nike Premiar Caa al U I a't Sant Cwjat FITI: JUVI LANKA

camp del líder de la categoria, el Girona, la primera volta del cam­pionat. El conjunt que dirigeix Pere Gratacòs suma onze punts més que l'equip vermell-i-negre, que després de la disputa de la dinovena jornada de lliga perd dues posicions a la taula i passa a encapçalar el desè lloc. L'equip gironí ha aconseguit al seu camp un balanç de vuit victòries i un empat, fet que dificulta la possi­bilitat de puntuar. Malgrat tot, Hans Schònhòfer confia una ve­gada més en els seus jugadors i considera que "si no hi ha cap equip molt superior a nosaltres" l'equip també pot vèncer al camp del líder, el Girona.

A banda de les baixes ja confir­mades per lesió de Pujol i Mesa, el Sant Cugat Esport, entre juga-dors que presenten algunes molèsties i altres amb grip, podria desplaçar-se a Girona amb un "equip mermat", tal com indica l'entrenador vermell-i-negre. El tècnic ha indicat que "fins a últi­ma hora no sabré amb quins ju­gador podré comptar, però és pos­sible que aquesta sigui la setmana que tinguem més problemes per confeccionar l'onze inicial". El dubte podria ser també a ia por­teria, ja que el fins ara porter titular Javier Tantos està malalt, fet que ja li va impedir defensar la porte­ria del Sant Cugat diumenge a

Cornellà. Isidre Madir va ser l'en­carregat de situar-se entre els tres pals. Tot apunta, però, que si Tan­tos es recupera aviat serà el porter titular diumenge.

L'infantil "B", a la Nike

L'infantil "B"del Sant Cugat Es­port va prendre part la setmana passada en la fase inicial de la Nike Premier Cup, que va cele­brar-se al CAR de Sant Cugat. L'e­quip vermell-i-negre, enquadrat al grup E amb la Damm i la PB Prat "B", va perdre ambdós partits. Fi­nalment, el RCD Espanyol ha es­tat l'equip que ha vençut aquest torneig.

H o q u e i s a l a

Només un gol separa el Júnior masculí de la fase final del Campionat d'Espanya La santeugatenca Luci López està concentrada amb la selecció estatal

A.L. - Santander / Sant Cnajat-

Un gol ha separat l 'equip masculí del Júnior de disputar la fase final del Campionat d'Espanya d'hoquei sala de Primera Divisió masculina, que té lloc des d'avui i fins diumenge a Alacant. El con­

junt santcugatenc , que va prendre part el passat cap de setmana al sector estatal cele­brat a Santander, va acabar en segona posició, empatat a set punts amb l ' INEF Corunya, equip que finalment ha assolit el passi per disputar l'estatal. La diferència de gols entre ambdós equips afavoreix per

només un gol el conjunt ga­llec. El Júnior, que afrontava aquest sector com a tercer clas­sificat al Campionat de Cata­lunya després de la renuncia del Club Egara, va vèncer l'A-tlético Trinxerpe de Sant Se­bastià per 2 gols a 8, i el RS Tennis per 3 a 5, mentre que va empatar a 2 gols amb el Co-

vadonga i a tres amb l ' INEF Corunya. La jugadora del Júnior Luci

López està concentrada a Te­rrassa fins dilluns amb la se­lecció estatal d'hoquei herba, en una preselecció amb vista al Campionat d'Europa, que s'ha de disputar a Colònia del 13 al 30 d'agost.

Tenn i s

Corretja podria ser número dos mundial

A.L. Syon·y/

El jugador santcugatenc Àlex Corretja podria passar a ocupar dilluns la segona posició al ràn-quing mundial -ara és tercer-, si venç l'ATP de Sydney, primer torneig d'aquesta nova tempora­da que va començar dilluns. Aquest fet podria produir-se des­prés que l'actual número 2, el xilè Marcçlo Ríos, abandonés dimarts a causa d'una contractura l'ATP Tour d'Auckland. Abans de tan­car aquesta edició, el santcuga­tenc havia superat en primera ronda l'alemany Hendrik Dreek-mann per 4-6, 6-3 i 6-3, i havia de jugar en segona ronda amb el suís Marc Rosset. Corretja va ser finalista el 1997 a Sydney. Des­prés d'aquest torneig, concreta­ment el 18 de gener, Corretja prendrà part al primer Grand Slam de la temporada, l'Open d'Austràlia, on el número u mun­dial Pete Sampras no participarà.

El santcugatenc ha rebut re­centment la insígnia d'or i bri­llants del FC Barcelona, del que és soci, mentre que Àlex Co­rretja ha ofert al club una re­producció a escala reduïda del trofeu del Campionat del Món de Hannover.

Voleibol

El Sant Cugat torna a la competició

El Club Voleibol Sant Cugat reprèn dissabte a la tarda la com­petició de Primera Nacional i ho fa a la pista del CV Terol, amb l'aplicació de la nova reglamen­tació que va entrar en vigor el dia 1 de gener. Aquest partit, co­rresponent a la primera jornada de la segona volta, afrontarà el conjunt de Terol, vuitè a la tau­la amb 15 punts, amb el cinquè, el sènior femení santcugatenc, que té 21 punts i un balanç de set victòries i quatre derrotes. Amb el primer equip de l'entitat que presideix Carles Castro tam­bé es desplaçarà el cadet, que disputarà un partit amistós amb el cadet del CV Terol. Si el sènior femení venç aquest partit i el Quart perd amb el líder, el Win­terthur Barcelona, el CV Sant Cugat podria avançar algun lloc a la taula classificatòria. / À. L.

34 Esports E L S ^ C A l Y r o N S Divendres. IS de gener i 999

H a n d b o l

Joan Sancho: "Si no guanyem, se'ns complica la permanència Els locals perden amb el BM la Roca, que només els supera d'un gol

Només un gol de diferència va separar diumenge passat el B M La Roca -segon classif icat de la categor ia , empata t a punts amb el primer- de la UE Sant Cu-

A.L.

- Sant Cugat-

Tal com ja va succeir a la prime­ra volta del campionat, el BM la Roca, segon classificat amb els mateixos punts que el líder, el Manyanet I ,es ('.orts de Barcelo­na. va tornar a desfer-se per tan sols un gol de l'equip d'handbol de la I "K Sant (lugat. I .'enfronta­ment va acabar amb victòria visi­tant per M) gols a .il. Kl la Roca. amb jugadors que han militat en categories inferiors, va patir per endur-se el triomf final, tot i que al descans guanyava per un cò­mode 14 gols a 21. A la represa, l'equip santeugatenc va defensar amb molt més encert i si al pri­mer període havia encaixat 21 gols, en aquesta segona meitat en va rebre només 10. Així, el ma­teix Joan Sancho, tècnic vermell-i-negre, reconeixia que el xoc s'ha­via perdut al primer temps i que "en handbol, el més important és defensar. Nosaltres sabem de­fensar molt millor del que hem fet a la primera part, i a la segona ho hem demostrat". L'entrenador santeugatenc ha explicat també que la reacció dels seus jugadors s'hauria hagut de traduir amb un empat, resultat que segons el tèc­nic, "hauria estat el més just".

g a t que va perdre per 3 0 gols a 3 1 . El tèc­nic santeugatenc Joan Sancho va re­conèixer després del partit que "hem de començar a guanyar partits perquè si no

se'ns pot compl icar la permanència" . Demà a la tarda, el conjunt vermell-i-ne-gre es desplaça a Sabadell per enfrontar-se al setè classificat, l 'OAR Gracia.

LJ QE Sac* Cagat va aera« inri* fer saltaria

Després d'aquesta jornada, la UE Sant Cugat perd un lloc a la tau­la, superant-lo així el Sant Quirze.

Cal guanyar ja

Va ser el mateix Joan Sancho qui va reconèixer, després d'a­quest enfrontament, que el seu

equip necessita, i amb urgèn­cia, una victòria que l'allunyi de la part baixa de la taula: "Hem de començar a guanyar partits perquè si no se'ns pot complicar la permanència". Amb tot, San­cho apunta que "si som capaços de mantenir un bon ritme du­rant els seixanta minuts de par-

NTtlKMKMTI

tit, no tindrem cap problema per mantenir-nos". El tècnic tam­bé ha constatat que "jugant com hem fet a la segona part, segur que estaríem en una altra posi­ció a la taula". Demà a la tarda, l 'equip ver-mell-i-negre visita la pista de l'OAR Gràcia.

H o q u e i p a t i n s

sènior "B" augmenta fins a cinc punts la distància amb els seus adversaris

A L

El sènior "B" del PH Sant Cu­gat va superar dilluns a la nit al pavelló municipal l 'Esplugues. l'últim classificat del grup, per 5 gols a 2. D'aquesta manera, el conjunt santeugatenc es distan­cia dels seus immediats perse­guidors i eixampla la seva di­ferència r e spec t e el segon classificat, posició que ocupen Mataró i C'T Barcino amb 17 punts, fins a cinc punts. Amb tot. al Cubelles, que té 16 punts, en­cara li manca per jugar un partit. Els de Lluís Sanchez sumen en total 22 punts. Després d'aquet enfrontament, Sanchez ha reco­negut que "sembla que l'ascens cada cop és més a prop", tot i que

també ha avançat que "en les pro­peres tres jornades es decidirà el campionat". Aquest cap de set­mana, el sènior "B" visita la pis­ta del Sant Ramon de Vilafranca, cinquè classificat amb 16 punts, i després rebrà el C longrés per aca­bar visitant el Club de Tennis Bar-

En busca del liderat

El sènior "A" del PH Sant Cu­gat té a les seves mans tornar-se a col·locar líder del seu grup si venç el Santa Isabel, la setmana vinent a Barcelona, i el Santa Perpètua, líder, dissabte a la nit al pavelló municipal. El xoc amb el Santa Isabel, que en un principi s'havia de disputar dissabte a la tarda, es va suspendre a causa de la inten-

El sènier"»" del PN Sait Citat ••dria temar a ter líder atjieat cap 4a setmana. FOTO: 6.B.

sa pluja que va caure. D'altra ban­da, el partit que s'havia de celebrar diumenge al matí el primer equip amb el Santa Perpètua es dispu­tarà finalment dissabte a la nit al pavelló municipal.

El primer equip del PH Sant ('ugat podria accedir al primer lloc de la taula després que el Mas­

quefa empatés a la seva pista amb el Caldes. El Santa Perpètua, que és líder, va apallissar el Laietà per un contundent 12 gols a 5.

Si el sènior "A" venç dissabte a la nit el Santa Perpètua i la set­mana vinent guanya el Santa Isa­bel, sumarà quatre punts que li donaran el liderat en solitari.

£ s q u a i x

Bieto i Grau, convocats amb la catalana

À.L. - Sant Cugat -

Els jugadors de l'Esquaix Sant Cugat, Marc Bieto i Santi Grau, han estat preseleccionats amb la selecció catalana. Ambdós juga­dors santeugatencs podrien dis­putar un triangular de caire amis­tós amb les seleccions de Portugal i França del 19 al 21 de febrer.

Víctor Montserrat, campió d'Es­panya absolut el 97, col·labora des de fa una setmana en la prepara­ció dels germans Annandale, Alex i Philip. Montserrat, que treba­llarà amb aquestes dues joves pro­meses de 14 anys dos cops per setmana, té un currículum que parla per si sol. Aquest jugador de 25 anys ha aconseguit també proclamar-se campió de Cata­lunya en individuals i per equips els últims quatre anys. Montser­rat, membre de la selecció estatal en els últims set anys, s'ha clas­sificat novè en l'última edició del Campionat d 'Europa. Segons Montserrat, els Annandale "són els dos millors jugadors de la seva categoria de l'estat". Del 22 al 24 de gener, els jugadors de l'Es­quaix participaran en la primera prova del circuit nacional júnior, que tindrà lloc a Galícia.

Rugbi

El CR Sant Cugat debuta a Tercera

- Sant Cagat -

El sènior del Club Rugbi Sant Cugat-Júnior inicia diumenge a les dotze del migdia la seva parti­cipació en el Campionat de Cata­lunya de Tercera Divisió, davant el RC Badalona. Segons l'entrena­dor santeugatenc, Fernando de la Roza, el principal objectiu amb vista al campionat de lliga és el de "consolidar l'equip", després que darrerament aquest hagi sofert al­guns canvis a la plantilla. El CR Sant Cugat-Júnior haurà de com­pletar un total de deu jornades en­frontant-se als següents equips: el GEiEG, el CN Barcelona-Uni-versitari, el CR Martorell, el CN Poble Nou i el RC Badalona. De la Roza ha explicat que excepte el GEiEG, la resta de conjunts són al mateix nivell que els sant­eugatencs. La competició finalit­zarà l'I 1 d'abril, quan els santeu­gatencs es desplaçaran a Girona per enfrontar-se al GEiEG. /À.L.

ELS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999 Esports 35

B à s q u e t

Campos critica I'"actitud" dels jugadors de la UE Sant Cugat

Els vermell-i-negre vencen el cuer, però perden dos llocs a la taula La penúltima jornada de la primera vol­

ta del campionat de lliga de Segona Ca­talana no ha estat favorable per als in­teressos del sènior masculí de la UE Sant

A.L. - Sant Cugat-

Tot i imposar-se a la pista del cucr de la categoria, el CE Gelida, per 63 punts a 77, l'equip sènior masculí de la l 'E Sant Cugat ha perdut dues posicions a la classi­ficació després de la disputa de la penúltima jornada de la primera volta de Segona Catalana. El con­junt santeugatenc, que ocupava la cinquena plaça, ara és setè amb un balanç de vuit victòries i sis derrotes, el mateix que tres equips que l'avancen a la taula classifi-catòria: Sant Medir, Ripollet i Ma-ragall. L'entrenador vermell-i-ne-gre, Xavier Campos, que s'ha estrenat amb victòria com a tècnic visitant amb el sènior masculí, ha explicat que el més destacat del partit entre la l 'E Sant Cugat i el Cíelida ha estat "el resultat". Cam­pos ha criticat "l'actitud" dels seus jugadors que, segons el màxim responsable del conjunt, "van sor­tir molt relaxats i no van treba­llar". L'entrenador ha incidit que ja no està descontent únicament "pel joc, sinó per l'actitud. Els meus jugadors van sortir a fer-ho bonic i això significa perdre el res­pecte al rival. Aquest xoc s'havia d'haver guanyat com a mínim de 30 punts de diferència. El Gelida

Cugat. L'equip santeugatenc, tot i impo­sar-se a la pista del darrer classificat, el CE Gelida, ha perdut dos llocs a la tau­la. El tècnic Xavier Campos ha carregat

contra els seus jugadors, als qui acusa per T'actitud". Demà a la tarda, la UE Sant Cugat té un altre partit assequible davant un mal classificat, la UE Horta.

El sentor masculí de la UE Sant Cugat ha l e n h t dat llacs a la taula, tot i guanyar a Gelida. FOTO: OSCAR BENITO

és un equip molt fluix". El que més li preocupa a Xavier Campos és que "hem perdut tota la bona impressió que vam oferir davant el Casal Vilafranca". El tècnic ha vol­gut anar més enllà quan ha afir­mat que "hem donat l 'antiga imatge de l'equip. Els jugadors saben que estic descontent".

Una línia de treball

Amb vista a l'última jornada de la primera volta, en què la UE Sant Cugat ha de rebre la visita de la UE Horta, quart per la cua, Xavier Campos no tan sols espe­ra superar l'adversari, sinó practi­car "un bàsquet seriós". Campos

té molt clares quines són les pos­sibilitats del seu equip i conside­ra que "amb l'equip que tenim, si aconseguim entrar en una bona dinàmica, sembla que és bastant factible assolir l'ascens".

El sènior femení, que té tres partits ajornats, rep aquest cap de setmana el Castel let .

Futbol sala

Edu Mayral podria deixar el Winterthur Sant Cugat

À.L. -Sant Cugat-

Després del partit que va en­frontar el Winterthur Sant Cugat i el Talleres Cortada, el jugador santeugatenc Eduard Mayral va comunicar al cos tècnic i directiu del club santeugatenc que dei­xava la disciplina vermell-i-ne-gra per diferència amb alguns ju­gadors de la plantilla. VM acabar el partit, Mayral va comunicar al tècnic que abandonava el club, però finalment van acordar reu-nir-sc per parlar-ne. Qui sí que ha tornat definitivament al Win­terthur es Isaac'Fití.

El FS Sant ('ugat va perdre dis­sabte davant el Talleres Cortada per Z gols a 4, i ara passa a ocupar la desena posició a la taula amb 18 punts, a set punts de la zona de descens directe. Quinoà s'ha tor­nat a queixar de la "falta d'espe­rit de sacrifici i de lluita" dels ju­gadors. que tampoc assisteixen amb normalitat als entrenaments. Segons l'entrenador santeuga­tenc, el Winterthur té jugadors per ocupar una situació molt més tranquil·la a la classificació. El tècnic ha declarat que "no temo per la permanència, però si se­guim en aquest camí patirem". Dissabte a la tarda, el conjunt santeugatenc visita la pista del Centelles, on José Luis Quinoà espera que els seus jugadors afrontin aquest xoc "de mane­ra diferent", davant un exequip de divisió de plata.

mm m m>M]wmmvïi M. ::MI1I11I:'II; w%Wm&Bú

Premis Esport en Marxa 1998 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL

S A N T C U G A T ESPORT

Javi Gonzàlez Lluc Vidal Christian Albors

PB S A N T C U G A T

Laura Gallego Laura Martín Mònica Martínez

HOQUEI PATINS

PATÍ H O Q U E I

Dani Antón Toni Zaplana Jordi Montserrat

PATÍ H O Q U E I F E M .

Nerca López

22 12 11

15 14 11

13 11 9

18

Caria Sariol 16 Maria Rosa Tamburini 10

HOQUEI HERBA

JÚNIOR MASCULÍ

Christian Wein 17 Joan Sallés 11 Jordi Bagtmyà 8

JÚNIOR FEMENÍ

Eli Maragall 15 Katery Maragall 12 Carol Abad 11

FUTBOL SALA

WINTERTHUR SANT CUGAT Jaume Estrada 15 Oriol Serra 11 Pep Pinell 6

Ol.ÍMPYC IT..ORESTA

José Luis Sanchez Joan Reixach Jordi Reixach

MVS.IANKR l·EMl·'.NÍ

Maite Gómez PaquíSanchez Irene Sancho/

HANDBOL

l 'K S A N T C U G A T

Ignasi Sofà Armand Mora Javi Montilla

VOLEIBOL

CV SANT C U G A T FEM.

14 13 11

Ió 12 11

14 13 10

Samanta Santamaría 13 Carlota Santamaría 9 Bibi Millan 7

CV S A N I C U G A T MASC.

Zoran Nikolovski 15 Sergio Martín 12 Martirià 12

BÀSQUET

UE S A N T C U G A T

Torn' Ballart 29 Nacho Argento 14 Braulio Argento IZ

VE S A N T C U G A T FEM.

Núria Oliver 16 Marga Almagro 10 Elisabeth Baldrich 6

36 Esports ¥1S /CAIYTONS / t e » * » . /5 <h Zener de 1999

FUTBOL

Primera Catalana

Rubí-Girona. l-l Gramenet-GranoUers l-l Valls-Prat - 1-1 Masnou-L'Hospitalet. 2-2

Cornellà-Sant Cugat 2-0

Palafrugell-RipoUet 1-1 Barceloneta-Guíxols .2-4

Júpiter-Manresa 0-1

Igualada-Trernp .0-0 dnt-Perdtada. .(suspès)

SL ? p . e s . <»- ..<=?..

Girona

Càndia

Igualada

Masnou

IV^clad?

Jt$pt(CT

(9 I I

19 I I

19 11

19 S

18 «

19 7

Pjlffftupjll 19 7

Cu&ob 19 1

Sua C<«*> 19 8

Prw 19 7

Ifctnp 19 7

Rubí 19 6

Rtp«iJ« IS i

Granattcr* 19 5

Vall» IS 5

Manresa 19 5

fjrameitet 1** 5

Borcetaneu IS 4

i;t1. iftttaki IS 1

Mw IR 2

-V 35

31

27

25

20

21

23

20

2?

26

2"

25

2ti

25

23

l 27

: is

9 19

l i 16

lí> - .19

14 30

23 29

14

22

34 «8

25 28

20

25

22

22

2»

2"; 2<>

31 20

43 13

ïï 12

3B S

La propera (17 de gener): Olot-Cornella; Iguateda-Perelada; Jií-pitcr-Tremp; Baícetoncca-Manresa; Pa-iafrugclI-Guíxols; Mastiou-Ripoltet: Valls-L'Hospitaler; Gramenet-Prac; Rubí-Granollers; Girona-Sant Cugat.

Segona Regional GRUPS

SabadefrMerengues. (suspès)

Can RuH-CanOrk»l 14-0 Badia-Lumen.........—......-,...,,.,4-3 Tibkkubo-Barberà—~.—..(suspès) UanoJuv. 25 Septwrtbre...„.l-2 La Planada-Cakk» Montbui, J&

!Slaurma-MüJenan..„...„._<suspès)

San I.yOrenzo-La Farga.. 3-2

Rubf-Romulo Tronchooi 1-2

ue*t »* . » . f i .

tiartwta IS 12 «

Kómuto lt> 10

Caliks lh 9

Merengues 14 9

C\ln Ru.l 16 8

1 .iim'tt 16 ''

••jliulcll 15 «

lihi .ul». l i 7 i

)i,. . ' i V n In 7 i

I '.II.,. li, 1 (

Mjunii.. Is tj !

M i l l c i m 15 ï

H1.I1.1 1(. 4 '

l - i l'I.».lJa l i . 5

Vtr. I .ML-II/ÍI íh 5

IM l'urna 1 ft 2 1

R.iW 1(> 2 .

CmOmit 15 I t

17 3 *

23 33

40 3(1

19 29

23 28

33 28

19 27

2(1 25

34 21

21

19

íí.

41

30 ID

27 17

V, 17

2* 4(1 17

33 36 14

SO H

68 4

ll<

10

23

10

La propera (17 de gener): l JOU Merengues-Can Rull; Can Orioï-

Badia; Lamen-Tibidabo; Barberà-Llaao; Juventud 25 Sepciembre-La Planada; Caldes Mombuï-Maurina Egara; Mü.tenari-San Lorenzo; La Farga-Rubè Rómufo-Sabaddl.

Tercera Regional

GRUP 14

Espronceda-La Fa*fa.„..„.....3-1 R.Cerdanyola-Matatleperenc.6-1 Can Fa^o-PuèHo Níuevo.—.3-2

Júnior-JuanXXEiI.„„.... .0-8 Mantserrat-PBSa«tCugat....4-l

,04

CanBoada-LesFonts...^..

lr,

; inwda.-8ipt>lkí; UI SantCe-.gat-üorta; QtsaJ \lafranca-Geiicb.

..Mjm^m....m...j». <zf..mt±. Cmtm t* J* J • i -~*s }tt*xxm f* 9 t t M «km-wt * 4 * * .4

M o n » * * ï * * I »

& C « t o ? * í * * t *

Caotoftt* t * »- t >

ijftfFoftO M ? í 4

SaaP**e » 5 4 4

EjswxtrtditR 5 ï S

Ca»Fii^ft J4 i t 8 «» 37 IS

} M K « •' J ' M « 15

P 8 S í O g * W 4 1 » 2 6 48 13

R N I K T O U J * 2 * * 16 39 II

M«wtop, (4 3 2 9 23 M II

L.S»»»»" Í 4 * 3 10 -37 4ft T

UitnWrcB M i « >3 10 47 3

10 34

» 14 a »

37 21 2»

3« » 26

2» 5»

21 "24

30 «

41

27

26

Espf<mafd8-La Fa^g«; E^Ccroanyo-ia-Matadcpcrcsc;€!»« Fatjó-PueblQ Nuevo; Júotw-JuaB X5C1H; Montse-rrat-PS Sant Cug»t; San Pcdro*€as-teíiai; Mia-soJ-Adesa-líHastrclI; Ca» Boada-Les Fonts-

BÀSQUET

Segona Catalana

GmpS

Hotía-Alpaeda»... Ripofiet-Valb—.. .„81-7Z

MxtttklaàL^,*. 70-79 Rea» Depor«»MCfenidla.....^-63[ C^stóyeíblspa«reCaíí)lic.78-53 Maragtiitóant Jordi.. ^ ,92-79

Sant Medir-CVüafranc«u.^t2-7?

Seus Depomu ! 4

C VUaftanca J4

C tiititfc 14

Sant Mcclir

KijK-lk;

Maui^H

t'K Si

\alls

Sant JIIKII

(UMddMcfclh, 14

Cmftclti 14

(iaiiiU

Hirfta

Ribes

AtBWda

Gíhda

2 1«M ® 2 »

S í l » l t2 í 23

5 1044 1 «06 23

6 1074 1027 ÍÍ

h 1070 11)31 22

d tt.57 1155 li

6 I M S 1099 3 2

7 1 0 » HK1 21

7 Si3 «to 21

7 «58 971 21

7 Uh4 1116 21

(. !< tf)Vl 1077 2(1

J 9 % S IIXil 19

5 'i 1037 (09K 19

S 9 « 5 « 1091 19

I 13 104» 1220 15

HOQUEI àOBfifi HERBA

I^tótódTHon<ïrmasoulkia

ITiJifr. , vff 9<t í l f í W OC 9«*«t«t

IWile 14 8 i 4 375 _ 364

ïl&RGiteu 14 7 1 6 ÍS4 3SS

Borfíls Í4 7 0 7 319 341

GSSEG 14 « 0 8 346 34*

SaaeQntee t4 S 1 « 311 32S

tm$iCt>jMi4 s « « M » n

Giï* 14 2 3 S 336 373

RSagdltto 1* * 0 11 J8fr na

(Htdllïye* 14 1 0 l * 297 375

Pasdinyes-SaiK. (Jukíeí Saat Esteve-GEíEG; ffatútteMwpsexi CasteBó-Puefïo Sag«n£&; PaJaatordefa-ltlde; OARGfàcia»ÜE SantCogat;La Roca-

w Oimipjrc li * * a 4 » 4 1 2 2

is . <iiidl»-B3tw!3 6 i 4 34 32 Zl

u 12

U

to 7

L'HmpKate 1) í i s 3* 32 18 u 12

U

to 7

Muntant

13

13

14

4

4

5

J

6

4

7

6*

37

«i

42

36-

17

17

15

6 F Owcilirf n 4 2 7 42 45 14

í fstvià n 3 3 7 50 54 12

Elíi-tmj n 3 3 7 43 58 12

Ripollet 13 f 2 S it 52 # Cimibrib 13 1 0 11 33 81 i>

FUTBOL SALA

>»«jM£*9M*ttfc;

W,&amC*»gatvT. Qmtik^M

«*ÍJS • • {7 de febrer);

id Sevilla-Valdftttii; Ak-RC Polo-SardiBK-

L« propera (16 de gener): CN Galdes-<58ï»ia; Ripollet-Pta^ de Casteltón; Català-BabafCaïribriís; U-Hospiíalet-Calvià; Elecífica Ciem-Manrcsa; Beniçari<S-GN Sabadell; GÜmpyç Ftoresía-Utçjart; PR^eotat

VBf4m0mrr

FratsdMwtlnl* 11

fCSarastoM» tt

t p w C w í n o H 7

ïtKtfetri» 14 7

AI6 5 14 6

3>, ftadem 14 $

14 7

14

14

W . S t O t p t l 4

14

14

tüMutg» 14 4

14. 3

14 2

ItatX 14 2

2 1»

t íí

0

í í 4 S 3 r 4 $ a $ «3

3 4»

ft 66

* *5

43

81

W

'4S

«7

62

» 48

4»

54

'44

« O N a t »

-49 JS

3« 34.

33 2$

56 24

5t 21

50 ' 21

6 1 - 21

54 29

46 »

4 » t »

34 »

54 16

88 14

42

f i

«

í»tt!

HAMOBCH.

La propera (Í74e gener):

G R U P C

Sarria Ter-P^rdïnyes. ^....3t-25 SantQuirze-Sant Rst«rve....31-2S

.24-25 27-22

Puerto SaguntoCJavà«<......29-22 Tetóe-OAROàcia.. ,„.„2é^3

UE SantCugaÉ.LaRoca....30^1

«wto JH»ç « » «» «fi. »"«• Maity»n«' 14 11 t í 364 314 23

U l t o c * 14 1* 3 t 4ftJ 347 23

Caswltó 14 8 3 3 3*8 337 19

S*m4*fcr 14 * 2 4 3J* 326 18

&nt&seM 14 8 2 4 « 8 « I í»

Afidonra.

cionalA GRUP 6

Girona-Ripollet, «„„„.-.. „„ ..„...8-3 P. Ca^Hón-C«talà-Babar...«2-4 Canibril8-L'Hospitalet...„....,.3-6 Calvià-EÍèctricaCiein-...„.......2-2

Manresa-Benicarló..............«.»0-3

CN Sabadeli-OKmpyc ,..^-3 Liopart-Montsant— ..^-2

tvJr N M W M> Gt OC NM>

litmcttlí. 5i 18 2 0 47 16 32

Oiniti» 12 16 S 2 63 46 38

OíCükfcs 13 8 2 S 42 3» í «

CNSab«fclll3 6 4 3 IS 46 22

V0t£»B0L

l a Nacional femenina

B^ta W m l f * 0 9P l ^ w

W. Bftfc«l<»ia 11 i i 0 33 3 22

3a*t&t«ttj H JO 1 32 10 21

^•JlllIÇiKS 11 7 4 25 16 t *

Q(U« 11 - 7 4 23 18 1*

çvswse»»* i i T 4 * 4 i » 1 *

UlltoJorcS 11 6 5 24 16 17

Sdntat Otmttntt Si 5 6 17 22 16

Tsr* n 4 7 17 24 15

Ci«BKta!t« i t 4 J 16 25 15

Haflnns i t 3 8 12 26 14

if tt t » 11 31 12

01» t l 1 10 31 11

Hoítoits-Sant Maní; Q t i w W i a -

OlHa Jardí; Te(«Í-OV S&m Cagat; Algar Ssr«w»6ï-Ci«ta.deilaí E v

HOQUEI PATINS

AA

Ut^er«iïai>F4ïigueroíes4««sp^ SantalBssb^Pr^CrA'V<»B^) Santa ï^tfll»a-lJaieÉ^„„.„».l2-5 Seníaieíia«s^^Jbaia.«.~.(stapè8)

•**• •V :»* m'**- <& ***»>» S<alVrpòw»U te 6 2 93 36 2»

Mn$$*elft 12 9 1 2 64 44 IS

Çaàts. 12 6 1 s 104 37 17

l"»eiC»A" t l s t Z 67 52 17

tieidanfnlai 12 7 0 5 -54 3» 14

Fiflfcn'Wcy ï l 5 0 * ífi 64 16

$ai»a Isabel! t 4 i 6 88 76 S

SefionctMt 1$ A- 6 1 4» 75 # Sant FCSB 12 4 6 8 42 53 8

Laietà 12 3 is 9 44 6i 6

.Sant }«2n 11 3 0 8 4» t» <> Vnh'«r$i«H 11 % 0 9 44 197 4

US íCANTOfSS Divendres, 15 de gener de 1999 Esports 37

lona Divisió "A"

Segaiia Divisió UW ,

Primera Divisió fem. 1 I M Ma» jatttM^as Paimeras (Diu.)

Segona Div. **B" fem.

16.06 Mk-Mm Janer {Dis.) 1Z30 MCSatRQ»#*Wíítmí (Diu)

Juvenil Sís Divisió 17.IÇ %g#o»-Olta{rçc Floresta (Dis.)

1 tm W. Sfem CugM-Èpfc Casino (Diu.)

Cadet 1a Divisió #9.#0»»§|i?c Bo»*to-Pa3Iejà (Dis.)

Cadet 2 a Divisió ;.<Rkta (üiti.)

Cadet 2a Catalana 12J íSs i« A*Kb*u.UE Ste«Cugat<DÍ5,>

Cadet 2a Cat. femení

FUTBÚl 10.00 SaatCuga-

Primera Catalana 17.00 <ÏHWja-3»ftt€ag8t (Om.)

Segona Regional 12.00 La Paiga-Rubí {Diu.)

lercera Regional mm La Fatga-Ca» Boada (Diu.) 12.06 PP Sa»t Cagat.Jteàor <Dfo.) 1L30 Les F«ats*Wlii»a-<s^»Adcsa íDia.)

Veterans 16.90 Sant Cagat^Maitresa (Dis.)

1 a Divisió juvenil m.oesaï«Cugst-(

2a Divisió femení 16.00 La Pbftsda-Pa Sant Cagat <£&•>

Benjamf preferent 12.1S EF Bbugía«frP»S««;C»gíï<CS^ 10,30 Sant Cugat-Masisina E&araíDisJ

2a Divisió baajanti 12.00 Ripoitet-Sant Ç«pt-iDis.>

2a Divisió juvenil 11.00 jórtiffl·-A«faíuck<Dtu.)

13.00 AgO{*.EF l&GOPBSaAtC 12.00 Sara Gegat-

12M

l a Divisió

10.15 TtaraMa-CEF

2a Divisió

l&OOCEFSaiH fa}

l a Divisió infanta 1&45 Saat íaül-PS Saia Ç a g « 0%$-)

t>

12,

2a Divisió infantil 13.1$ Bs*betà.W8m-$ot»A<íe« (pk>

09.00 T«erasía-Sant Cugat (Diu.)

1a Divisió aleví 16.00 Sant Cttgat-jimn XX1U (í>3a.) 15.00 M<srtantiï*PS Stttt C»g« (Dis,) 11.30 Mira-soi-Adcsa-Cas OrM (Dis.)

2a Divisió aleví lLlSPBSa!ttCugai-E.Ceídíutiïok{rfe.)

Aleví "B"

^m'ttMWm fiiiiiiiiM y in* wni iaÉ^i t i

Segona Camp. Cat.

}$sfat Wl7~VaHè& SejMwtíu

Ta^bara Cantp* Cat* AifiaícTífrassa-JHíiMí»* 1917

12.90 mSOjesw Maria i Josep (B&.J

Prebenjamí **A" 11.00 PH SlCagre-Bigues i «ieíl»<Dfe.)

Prebenjamí "B" líJ»Ow»BÈs-MÉÏ&m Cugat (Dia.)

•WMWJB**«*w mtt(ttmi/tm»»l·tml

3a Divisió Camp. Cat.

C3^sr«ssa-JtSn5or

I fi Üllfll

VsiDès Deportí»

UM^tk^Cmiç^ Fforewa <£»«,>

lt4»líEStC«g«'Ei*8<5w«%aíCfe.)

FUTBOL SALA MimMrfi^MiftHHiiH"'

1a Nacional 1?JO Centsife; 17.15 GBmpje

Priatara Divisió 12.00 La yanna-Chess IDÈs.) "

drffetfassa-

11.90 UB S»* Gjg*t»m«*«* (Oía.)

iMMftMWjWIftlWfflIWW, *nl Júagr-ku^,

tjwtmvm ien*. w« »*at*

t a Nacional femenina 164&af^H»^V^«t Cugw (Dis.)

masc.

iv>

t,,t,wi,,wH#m*m*#mivm* * * - WM»HHW

fa Naeional

3a Catalana 1&4S Cisa Aha-UE Sant Cugat (Dis.)

Juvenil 2a Catalana MM VE Bm Cagat-EJ Papiol <Dís.)

Cadet 1 A Catalana 09^i^yBÍaKs«ía-tm SK^atíDia.)

UEI PATtm

• n a iPHSC^-SamftBïasètH» <DJs.)

nas ;í-^SantOaga{^>i%«íçtdafD«i.^

liar P0^btC«gatCD«icaaH»l -

nil

Infantil l4 í f l | PHSC'Jesíis Utm i je«|> (ESs.)

rf ttA** ^ HSC^Ie«as Mati* i J « K ^ (Dis.)

3 a Divisió Sant

*TBPt

5a Divisió

9 a Divisió fem.

6a Dhrísïó

$ant P raacese CP-UarR. de Can Pïtïgg

E S I» « R mmm:m:§M

m $ m mr B:.-. À H A N Ú B Ú L

J 4 t l400Ctít^roift*B^-¥et4a«ií<!^>,»ívi„4D«<>

l^OOTow! Ueb^AMsoç» - 0 W U.OOSwn» { s ^ l ^ t r i w » H^.,,,-,,^».?

H.OOFcnaataïil·OaíítímTyB. _(D«.)

'' ': ll.W%f««Wfi>»-J<i(»«í«íag«Íl (OÍ«.)

' 1 ' 19.00 MaÉj^&wlo** "B" ^.{Ois.í lLÍ»Sf»fr^»bi!*ÍK(tiïi»Cloa„ ^tfe.)

4 £ i BÚ L BÀSQUET

fi >«í«di*A*...- -4ES«.)

Alevf femení

Infantil 09i»1U RE ljHptoes-ttubíNoKl .<£&.}

È^A&w *?*

R. M M - I Ü I I S I

FUTBOL 7

U^-PteF»tietw.Tefc»»AlBW..,.™...„ÍDw.)- | t f f a | | t i |

tanfeRili f e m e f i f i2J0v<!dn.fia<i!ïttr<,ohOa......._„..4O . 10iPCVSantCiig*tJN.a()(*ttSt...„JPMb>> ^i)6®SBlmasME3Eauw<lt(e«,,r<.«íi*í

HJSOAgpia^^iaKli.™,... (ÍHs.) lftiOOA¥e«ç-T«en«»-r„„ ^.„..(Cfe.)

12.4»S»to EuKlw.Au íítíF«tiçr-..(13i!s.)

lLOODojaHCfcatEeCSicrt..

124»UW»«loVi«<:i4>)cMo«*fSw.(t»,) tíyoiOirta^"*««^*««*i»

a* » / » , ÏIJ#A«gelmFeiiw^ft»K»~m^H^ lJ«»Aye*^T<!«wii,'A" , 4£Jfc)

P r e a a n j p a a i í tia^wmM«MssMb«tí8mM&i^ wj»R™»Mrfw^Biw«aet-™-4Diai 13.00StotCStjg»t-Ved»ana. ...„..(Ois.) ' " 13.0BÀpi»a»ViKto»iiíL„... (rji«.) - • ! ;.

15.00 FcmmÉSui H 0 « #ií rrniflris T A I I Í A 12J»L^afttoV.„c,ClabD·A^..^Dk) ^ ^ ^ ^ ^ ^ . . ^ J ^ j g J ^ V J W U A ^ ^ ^ W ^ . ,

Tl r Alavl Alevf ; iiJ0Awa,4»sw»™t. .«NO

11.00 R.C»í«d8i-Sí»t J*)«tt«m<w>-..^>«.í O»J0 UE S«w<SíB)*.E»ei>laí%.™..„aO»>

38

OS4CANT0NS

£ I m _ Espectacles

Lultura Divendres, 15 de gener de 1999

T 0 a t r e

Compromís amb el text i Y autor Tetrateatre estrena aquesta nit 'El comunicaf de Vàclav Havel al Tantarantana

JOSKI' MARIA MIRO

- Sant Cugat -

I ,a companyia santeiifçitenej Te­trateatre estrena aquesta nit FA co­municat de Vaclav Havel al Tan­tarantana de Barcelona i continua així amb la seva filosofia de portar a l'escena "teatre de militància. de compromís amb el text i l'au­tor". tal com el defineix la direc­tora de la formació. Dolors Vila­rasau. D'aquesta forma, el grup santeugatenc aposta, una vegada més, per "fer propostes que a no­saltres ens vinguin de gust". Des­prés de fer temporada a Barcelo­na. el muntatge es podrà veure el pròxim 26 de febrer al Teatre-Au-ditori de Sant Cugat, que l'ha co-produït.

FA comunicat és la primera obra que va escriure Vaclav Havel. Es tracta d'una tragèdia que, en clau de comèdia musical, parla sobre els mecanismes del poder, la des­humanització del món i la pèrdua d'identitat individual. "Pensem que és una obra premonitòria de la situació que pot viure en aquest

moment Havel -actual president de la República Txeca. Explica què pot passar amb un intel·lec­tual al poder, quan no és pròpia­ment un polític", afirma Vilara­sau. De fet, al muntatge s'hi pot trobar un personatge que podria ser l'alter ego de Havel i Joseph Kavel a El Procés de Franz Kafka. En l'adaptació de l'obra que ha fet Miquel Desclot, la història se situa al Vallès Occidental, on una multinacional alemanya fa una prova pilot: la introducció d'un idioma artificial, el petidipet. La nova llengua i les noves tecnolo­gies dificultaran encara més la co­municació entre els personatges.

En l'espectacle hi intervenen cinc actors que donen vida a deu personatges. Aquest és un espec­tacle de canvis ràpids gràcies a la tècnica del fregolisme. Dolors Vi­larasau explica que un dels ele­ments que els van interessar van ser "la teatralitat i el sentit de l'es­cena". La directora diu que això està molt present a l'obra però puntualitza que "Havel mai ha­via fet d'actor, però en canvi havia

Tetrateatre estremí avui a Barcelona El comunicat, que també representarà a Sant Cugat. FOTO: XAVILARROSA

estat molt a prop de les compa­nyies, ja que havia estat tramois-ta".

Poeeïble trilogia

Tetrateatre ja va representar el 1993 Havela escena, amb dues es­cenes curtes de Havel. Aleshores

era la primera ocasió en què es re­presentava un text del dramaturg i assagista a l'Estat espanyol. Ara, en canvi, serà la primera vegada que l'autor txec es representi a Barcelona. L'objectiu de la com­panyia és, segons la seva directo­ra, Dolors Vilarasau, fer una trilo­gia i "donar a conèixer el teatre

centreeuropeu". Vilarasau la­menta que es tradueixin tan pocs autors d'aquesta zona. De fet, un dels primers espectacles de la for­mació va ser el d'Una nit qualse­vol de Slawomir Mrozek, que van estrenar a la Fira de Teatre al car­rer de Tàrrega i que també van portar a l'Artenbrut de Barcelona.

Pintura

EI santeugatenc Joaquim Chancho

exposa al Centre d'Art Santa Mònica La mostra es podrà visitar fins el proper 18 de febrer

A.B. M. ' / i

"Tempo 1995-1998", és el nom de l'exposició de Joaquim Chan­cho que ocupa des d'ahir el Claustre del Centre d'Art Santa Mònica. Es tracta d'una mostra de les darreres obres d'aquest pintor, el qual viu a Saot Cugat

des de fa molts anys. L'exposició, vol ser un home­

natge a la pintura, a la capacitat que el cromatisme té en aquest àmbit i en el temps present Una pintura que els organitzadors de la mostra defineixen com "arre­lada a l'abstracció i que defens-sa els valors particular de la com­posició, de l'espai del quadre, de

les relacions tonals, i de la in­tensitat del color, així com de la seva lluminositat i vibració." La pintura de Joaquim Chan­

cho conviden a una visió sensible i poètica, alhora que demanen una contemplació lenta, perquè com afirma el mateix autor, aquesta obra "no vol represen­tar res concret, cap objecte, cap

cosa, vol prescindir d'imatges vi­suals significatives, malgrat que la relació entre el signe i el sig­nificat sigui indissoluble". Per a aquest artista sanctuga-

tenc, el pintor "treballa en un trajecte multidireccional amb grans pauses i continus retorns que li obren, al mateix temps, camins nous". Chancho pensa que un cop encetat el camí, no hi ha marxa enrera, perquè totes les passes emprades en la creació d'una obra formaran part de la mateixa, és a dir, "tot el que s'es­devé del primer traç, formarà part del resultat final, per això el pin­tor no pot improvisar ni investi­gar en el quadre, sinó que no­

més pot prendre decission i re­conduir les ressonàncies dels pri­mers traços". La seva obra, la pintura, és per a Joaquim Chan­cho "un apropament a una mú­sica que em sostreu temporal­ment d'una realitat inaprehensible; és una necessitat, la geografia d'un espai vulnera­ble per a la memòria de la nostra geografia". Joaquim Chancho viu a Sant

Cgat des dels anys setanta i té obra exposada a diferents mu­seus, entre ells el Macba. És ca­tedràtic de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, i la seva obra més recent es pot veure a Santa Mònica fins el 18 de febrer.

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

_ W R I W Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Lucas

¥1S ÍCANTONS Divendres, 15 de gener de 1999 Cultura 39

C e n t r e C u l t u r a l

Muntatges plens de sentits i sentiments El Teatre-Auditori estrena aquesta nit la programació del nou trimestre

DavidPlana, Àgata Roca, Julieta Serrano i Jordi Gonzàlez. FOTO.X. L Alguns dels artistes dels pròxims espectacles van presentar dimarts la nova programada. FOTO: XAVILARROSA

El Teatre-Auditorl de Sant Cugat obre aquesta nit la programació del nou tri­mestre, que portarà al seu escenari un ampli ventall d'espectacles, que van des de produccions locals, figures de prestigi com Nacho Duato o Calixto

Bieito i grups mítics com The Dubti-nees. És un trimestre de luxe", tal com la va definir el director del Centre Cul­tural, Tomàs Seix, en la presentació que es va fer dimarts i a la qual van assistir diversos representants d'a­

quests espectacles. Es tracta d'una programació que combina els muntat­ges "segurs", perquè Ja han fet tem­porada amb èxit en altres escenaris, amb aquoKs que encara no s'han vist o que no s'han projectat suficientment.

A la presentació, a banda de parlar d'aquesta pròxims espectacles, tam­poc hi van faltar les referències, de programadors i artistes, al centralis­me cultural de Barcelona 11 els teatres de comarques.

JOSEP MARIA MIRÓ

"Aquesta programació és una for­ma d'oferir un ventall de tot allò que passa en el món de l'espectacle, no tan sols aquí sinó també a la res­ta de l'Estat i Europa", va explicar el director del Centre Cultural, Tomàs Seix. Un d'aquests especta­cles i també dels plats forts del tri­mestre és La casa de Bernarda Alba, amb direcció de Calixto Bieito i amb un excel·lent repertori encapçalat per les actrius Maria Jesús Valdés i Julieta Serrano. "El gran mèrit de Calixto Bieito ha estat donar una nova dimensió a una obra molt re­presentada i vista", va explicar Ser­rano, que afirma que el director "ha sabut trobar el món en el qual van viure Lorca, Bunuel i Dalí". En aquesta versió, i segons l'actriu, Biei­to ha "expremut" factors com la violència, la religió, el sexe i la mort, sent molt fidel al text de Federico García Lorca. Aquesta és la tercera ocasió que Julieta Serrano interpreta aquesta obra, ja que va fer-ho els anys 1964 i 1976, sota la direcció d'Antonio Bardem i Àngel Facio. "La gran complexitat d'una obra completa és que després d'estar uns anys aparcada, si és rica i polièdrica, un director pot recuperar-la i donar-li una visió diferent a les que s'han fet fins" al moment, mantenint-se fi­del al text original", va afirmar l'ac­triu.

El nou trimestre també portarà al Teatre-Auditori quatre funcions (i un assaig amb públic) de la Com­partia Nacional de Danza, dirigida per Nacho Duato, els concerts del

mític grup irlandès The Dubliners i l'Orquestra Simfònica del Vallès, l'òpera L'e/isir(Tamore de Donizet-ti, l'exotisme dels Sufis de Damasc i l'obra de teatre Rumors, amb text de Neil Simón i direcció de Sergi Belbel.

Produccions de Sant Cagat

Aquest, però, també serà un tri­mestre marcat per les produccions de grups i entitats de la ciutat, ja

que passaran pel Teatre-Auditori l'Esbart Sant Cugat, Tetrateatre i l'Associació Orquestra Sant Cugat (AOSC). L'Esbart estrenarà el 6 de març el seu nou muntatge Terra Bai­xa d'Àngel Guimerà, la primera adaptació a la dansa d'aquest clàssic de la dramatúrgia catalana. La mú­sica, composta per Albert Guino-vart, l'interpretarà l'Orquestra Na­cional de Cambra d'Andorra (ONCA), sota la direcció de Gerard Claret EI principal objectiu ha es­

tat agafar un clàssic català i donar-li una tècnica tradicional però actua­litzada a través del gest d'avui", va explicar el director artístic de l'Es­bart, Joan Serra. Amb aquest es­pectacle, l'Esbart continua amb la lí­nia de treball de la dansa popular i tradicional en el marc de l'evolució i de la voluntat d'omplir els teatres amb gent jove. "En aquest mun­tatge tot queda en el marc de les emocions i els sentiments" va dir Serra, el qual va afegir que "la dan-

aeww^wie^^e^íscm net»

<àmj$0tef, va explicar Àgfr» ' «uSV'àfc tésuaiiobramï» ne». : veu» «koàetQin

taa«^ÍàJhoiacòmiqttó«,com &ddbr^sl t tq|^3^às^stt t \m $ró& «fe marea que afamen vm 500.000 «çgM&laclott. Bt <&• <àtfHta$gmquen0aguaraeii«fe «er orddlO^PCSKkuntlva^B»-

'$tsú8$&s>comvkicn ris nesaïV.- tacteb rejgxxiíljjpÈ: hm obrin-vigÉb & Reis, cot» «vicka «is guïdb muews^4eT<le*fò*at\

f>!^í^^%reí>rcseotadf5#; ptm$k<A

•v--« %.,

sa ens dóna una possibilitat, en el món conceptual, per poder-nos ex­pressar més enllà de la paraula".

L'Associació Orquestra Sant Cu­gat (AOSC), sota la batuta de Josep Ferré, interpretarà La viuda alegre de Franz Lehàr. En aquest espec­tacle també hi intervindran el Cor Aulos de Sant Cugat i el Cor de Tia­na. El director de l'AOSC va defi­nir aquest concert com "una ope­reta, d'aquelles que coneix tothom però que no té pèrdua musical, i que neix amb l'única pretensió de divertir al públic". Tal com van fer l'any passat amb la sarsuela Cançó damoridegjterm, la formació ha tor­nat a apostar per una versió de con­cert amb narrador (Factor Joan Ber-langa). Tiana i Mallorca són dos dels possibles escenaris on l'AOSC po­dria repetir aquest espectacle des­prés de passar per Sant Cugat. En últim lloc, Tetrateatre també re­presentarà el seu últim muntatge, El comunicat de Vàclav Havel, al Tea­tre-Auditori, després de les funcions que té programades al Tantaranta-na de Barcelona.

Contra el centralisme Barceloní

En la presentació no hi van faltar les al·lusions d'uns i altres contra el que Tomàs Seix va qualificar de "ca-nibalista i brutal centralisme de Bar­celona". La directora de Tetrateatre va recordar que quan van estrenar a l'Estat un text de Vàclav Havel er 1993, van fer més de 40 represen­tacions per tot Catalunya, però mai a Barcelona. El representant de FO­CUS, Jordi Gonzàlez, també va afe­gir-se a aquests arguments.

40 Cultura ELS4C4IYIWS Dketidres, IS de gener de 1999

M ú s i c a

El Cor infantil i juvenil Sant Cugat

prepara el musical 'Newsies' Al voltant de 60 nens i joves participaran en el muntatge

J. M. M. -Sant Cugat -

Kl Cor infantil i juvenil Sant Cu­gat ja ha començat a treballar en un nou i ambiciós projecte, la pre­paració del musical Xtvsirs (nom amb què es coneix popularment als Kl A els joves repartidors de diaris). D'aquesta forma el Cor continua la seva filosofia de no centrar-se exclusivament en la música i provar altres elements com cl teatre i la dansa. Kn aquest muntatge, basat en un clàssic de la factoria Disney, hi participaran al voltant d'uns seixanta nens i jo­ves d'entre 9 i 18 anys. a més d'ac­tors i ballarins de fora de l'entitat. "No és fàcil preparar un musical amb un cor de nens petits, per­què tampoc no és habiual", ex­plica una de les membres del Cor, Meritxell Manyosa. Tot i així, aquest no ha estat motiu per no ti­rar endavant aquesta proposta que la formació preveu estrenar entre finals i principis de l'any vinent -tot i que es podria interpretar abans alguna peca de forma aïlla­

da. De moment els integrants del Cor ja han començat els assajos de teatre i música.

Xesrsies es basa en fets reals i par­la de la vaga que van fer els re­partidors de diaris de Nova York a final de segle passat, revoltant-se així contra els grans magnats de la premsa del moment per l'ex-

El Cor ha escollit aquest musical de la

factoria Disney pel seu contingut contra

Fexplotació infantil

plotació infantil que patien. El Cor infantil i juvenil Sant Cugat va escollir aquesta obra per la seva temàtica de denúncia i en especial per per la seva vigència, sobretot ara que s'acaben de celebrar cin­quanta anys de la declaració uni­versal dels drets humans. "És un muntatge bastant gran en ljàm-

bit escènic: hi ha cançons, ball, actuacions... setà força especta­cular", assegura Meritxell Ma­nyosa Des del cor reconeixen que es tracta d'un projecte ambiciós i complicat alhora, per això ja comp­ten amb l'ajut i el suport del Grup Mediterrània de La Unió Sant-cugatenca que els donarà un cop de mà en tot allò relacionat amb la dansa. A falta d'una orquestra i per motius de pressupost, la mú­sica s'adaptarà a un piano i un baix. L'escenografia és un altre dels elements amb els quals ha pensat el Cor infantil i juvenil Sant Cugat, que jugarà amb diferents decorats. Una de les particulari­tats, però, és que s'intentarà la màxima interacció amb el públic i el primer escenari, possiblement, es trobarà just al davant de la pri­mera filera de butaques.

L'entitat ja ha tingut anteriorment diverses experiències en camps diversos i, entre les més destaca­des, caldria citar l'enregistrament d'un compacte pel Club Súper 3 o l'organització del festival interna­cional Europa Cantat.

T e a t r e

El grup Espiral s'estrena a Pescenri de 'les nits de Nadal a P Envelat'

La companyia valldoreixenca presenta dues obres

ALÍCIA. I). Bi i

- Sant Cugat -

El grup de teatre l'Espiral de Valldoreix va "estrenar-se" di­vendres a la nit en l'escenari de l'envelat de la plaça dels Quatre ( iantons amb la representació de llucs obres: I .ti Manyós de Nica-si ("amps i Pinós, i L·i mujer Sola de Dario Fo.

Prop d'una cinquantena de per­sones van assistir a la primera es­cenificació que la companyia vall­doreixenca feia en la carpa que l 'Ajuntament munta cada any coincidint amb les festes nada­lenques.

Per a aquest "bateig" tan espe­cial, la directora del grup de te­atre l'Espiral, Trini Escrihuela, va escollir dues peces interpre­tades únicament i exclusivament per dones: Encarna Adelantado en el paper de la Monyos de Ni-casi Camps, i Trini Sànchez com La mujer sola de Dario Fo.

"Vaig pensar que les dues obres havien de ser una mica diverti­des, però que a la vegada apor-

Prop d'una cinquantena de persones van assistir a la representada FOTO: O. B

t e ss in alguna cosa m é s . En aquest cas, totes dues estan re­presentades per dues dones que han estat maltractades per la so­c i e t a t " , afirma Escrihuela. Aquest és el cas de la Monyos, aquell personatge real tan popu­lar de la Rambla de Barcelona de principis de segle, que amb la seva "bogeria" ens explica la

part més íntima de la seva per­sona.

Per la seva banda, els sentiments de resignació i d'impotència que es desprenen de La mujer sola, es van deixar sentir en la repre­sentació que l'Espiral va fer di­vendres d'una obra que ja es va veure durant la Tardor, en la V Mostra de Teatre de Valldoreix.

El cor infantil i juvenil Sant Cugat FOTO- XA Vil. \RROSA

Concerts

Un 'Trio de guitarres9

porta música clàssica a Pescenari de la UREF

Aquesta e's la primera vegada que el grup toca a la Floresta FOTO: 0. B

A.D. B - L a I

El local de la UREF va ser dis­sabte a la nit l'escenari triat per un jove "Trio de guitarres" per ofe­rir uri concert "especial" de mú­sica clàssica. Especial, perquè el concepte de "clàssica" d'aquests tres joves intèrprets va des d'£/ andante de Vivaldi o ha danza del fuego, de VAmor brujo de Falla, fins a les Danses armènies, sud-americanes o una Danza negra amb ritme i percussió, composta per Eugenio Muriel, un dels tres components d'aquesta formació.

A més de Muriel, Juan Manuel Pintor i el florestà Carles Delga­do porten les guitarres d'aquest

nou grup que, després de dos me­sos i un total de deu concerts en­tre Barcelona i els municipis del Baix Llobregat, encara no s'han posat d'acord per trobar "nom i cognoms" a la seva formació.

Prop d'una quarantena de per­sones van assistir a l'estrena d'a­quest "trio de guitarres" a la Flo­resta.Un grup que , a més d'interpretar peces d'autors clàs­sics, ja ha començat ha escriure el seu propi repertori. "Nosaltres volem acostar-nos a totes les cul­tures del món, i fer una música amb temes clàssics i alhora con­temporanis, destacant la percus­sió de la guitarra com a fet dife­rencial", assegura Carles Delgado.

ELS ÍCAIST0N5 Divendres, 15 de gener </e 1V99 Cultura 41

P I #Ï t M r a

Una doble exposició d'Antoni Chia i Domènech Fita inaugura l'any a Canals

La galeria aposta per un artista consagrat i un de novell

J. M. M. nech Fita fa dos anys que es de-• Sant Cugat - dica a l'art i aquesta és la prime­

ra vegada que exposa el seu tre­ball a la galeria santcugatenca. A més d'aquesta doble exposi­

ció amb què s'inaugura l'any a la sala santcugatenca, Josep Ca­nals ha apuntat que aquest 1999 la galeria farà dos importants ho­menatges a artistes locals. D'una banda, és recordarà la figura d'Ar­nau Cadell, que va esculpir els 144 capitells del claustre del Mo­nestir de Sant Cugat. El segon homenatge serà per a l'artista Jo­sep Grau-Garriga, que en aquests moments viu a la localitat d'An-jou, a França, i que el pròxim 18

de febrer com-

Canals Galeria dArt plirà 70 anys. , ^ ,_ Serà aquest mes

ha programat pera quan ,g galeria aquest 1999 exposicions d'art farà una ex-

/ , pos ic ió de la

en homenatge a Arnau ,o . „ • 45 seva obra, coïn-

Cadell i Grau-Garriga cidim amb dues mostres que l'ar-

; | | | M | | | | p | ^ | | | l · | tista farà a Ma­drid i París. Jo­

sep Grau-Garriga va exposar ara fa escassament un any a la gale­ria santcugatenca i més recent­ment en la mostra col·lectiva d'o­bres de petit format de grans firmes. L'artista també va ser fa poc a Sant Cugat, on va presen­tar el projecte artístic del futur centre d'investigació de l'art tèx­til de Sant Cugat - L a Casa Ay-mat-, del qual ell serà el futur director.

(/anals Galeria d'Art ha inau­gurat l'any nou amb una doble exposició amb l'obra d'Antoni Chia i Domènech Fita. Kl pro­pietari de la galeria, Josep Ca­nals, ha explicat que "aquest serà el plantejament de les exposi­cions que es facin a la galeria fins arribar al final del mil·lenni: apos­tar per l'obra d'un artista consa­grat i la d'un de novell".

En la primera sala de la galeria s'hi poden veure els quadres d'Antoni Chia, en total vint-i-quatre, que a partir de la tècnica de l 'oli sobre fusta o tela re­p re sen t en una sèrie de paisat­ges d ' i n d r e t s com el Penedès, la Costa o Sant Cugat. Chia es dedica profes­sionalment a la l l l l l l i l f ! pintura des de fa tres anys i explica que en les se­ves obres vol "reflectir els senti­ments que em causen elements com la llum o el mateix paisat­ge".

A la segona sala de la galeria s'hi pot veure el treball més recent de l'artista gironí Domènech Fita. Es tracta d'un recull de dot­ze quadres pintats sobre dife­rents materials i suports i amb un llenguatge abstracte. Domè-

Una de les obres d'Antoni Chia. FOTO: XAV1LARROSA

Domènech Fttu tambéc pn \ent a Canah Galeria d'Ait. F()TO:X. !..

Exposició d'ex-libris a la Casa de Cultura

J. M. VI. - Sant Cugat -

La Fundació Caixa de Saba­dell ofereix a la Casa de Cul­tura l'exposició 100 anys d'ex-libris. Del Modernisme a l'actualitat. Una visió de les tèc­niques. Un ex-libris és la vi­nyeta que serveix per identi­ficar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany. A continuació d 'aquesta vinye­ta hi figura el nom del pro­pietari del llibre o t ambé uns símbols que el caracteritzen.

La mostra, que es podrà veu­re des d 'aquest vespre i fins al pròxim 7 de febrer, és de ti­pus monogràfic i ensenya l 'e­volució dels ex-libris en els úl t ims cen t anys a través de 81 peces emmarcades . Mol­tes d ' a q u e s t e s p rovenen de l 'Acadèmia de les Bones Lle­tres de Barcelona i t ambé de col·leccions particulars.

L'exposició vol ser una revi­sió de l ' ex l ib r i sme in t e rna ­cional con temporan i , de les tècniques de creació i es tam-pació. A més , pretén fer una anàlisi i reflexió sobre el que ha representat en el present segle, marcat per la comple­xa soc i e t a t p o s t i n d u s t r i a l . L ' e x p o s i c i ó s ' i n a u g u r a r à aques t vespre en un acte al qual assistirà el comissari de la mostra, professor de la facul­tat de Belles Arts de Barcelo­na i president de l'associació catalana d 'exl ibr is tes , Fran­cesc Orenes .

Hoc: La Galeria Autora: Patrícia Soler Obra: Olis dl tela i fusta Dates: del 8 de gener al 15 de febrer de 1999

Qui deia que els motius florals eren obsolets en el món de la pin­tura? Bé, crec que jo mateixa, però diuen que sempre s'ha de saber rectificar i això és el que la Patrí­cia Soler ha aconsegui t amb aquesta exposició que ens pre­senta.

l 'n estil propi, madur, solt però sempre súpertreballat, ple de co­lors gauguinians, violents, amb composicions senzilles però sem­pre des de punts de vista quasi en escorç, des d'angles diferents, fotogràfics.

Una netedat pictòrica igual a la de la naturalesa, un detall total però que passa desapercebut sem-

C r í t i c a d ' a r t

Quines flors!!!! TATIANA BLANOUÉ

pre, però sempre perfilant allí on ella ha cregut convenient. Un exercici de plena observació pel qui vulgui entrar en cada una de les seves peces, per poder-se en­filar en les branques de cada una d'aquelles flors que se'ns presen­ten quasi curiosament irreals.'

Un resultat explosiu de colors ben combinats d'un dibuix abso­lutament rigorós, que ens comu­nica missatges que quasi despre­nen olors, tot convertint-se en un jardí joiós on poder-se perdre tot i gairebé no haver-hi lloc on ama­gar-se perquè ningú no destorbi aquest moment de follia absolu­ta. Aquell moment que se'ns pre­senta únic en tant que és només nostre i merave l losament in­transferible, ja que cada un de no­saltres l'arribarem a sentir d'una manera o altra. Un moment per gaudir d'allò que ens transmet l'ar­

tista, en aquest cas la Patrícia So­ler.

És una exposició per sorpren­dre's, per adonar-nos que no és sempre el que es fa, sinó com es fa. La veritat és que va ser una gra­ta sorpresa poder entrar en una galeria i adonar-te que aquella temàtica ja tan tocada, com són els bodegons, en aquest cas de flors, algú pot arribar a treure-li el partit que l'artista ha aconse­guit, ja sigui en els seus formats més petits com en el més atre­vit, de dos metres d'alçada.

Dóna gust visitar una exposició amb aquesta qualitat pictòrica tan e v i d e n t ; dóna gus t q u e aquesta hagi estat feta per una artista jove; dóna gust entrar-hi i que hi hagi gent disposada a escoltar allò que l'artista té per dir en aquell precís moment .

•HDisseny Ordinador

•JY GRÀFIC ÍF I

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

P M C C n k . I V / c/sani uomenet U O O t N / Tel. 93 589 78 86

'— SANT CUGAT DEL VALLÈS

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

contínua vetllant per la seva Har

S I S T E M E S DE

S E G U R E T A T AcAJUXOu p r e s t i g i , Wmf&XFWtmt i Servei Av. Altatt» $&$* SCMWL

wEsnBsssm SISTEMES DE SEGUKETAT coMnfMfNisoonowittnoKao

42 Cultura ELS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

P i n t u r a

Els acrílics de Clara Puig a Fexposició 'Tïerra de

nadie' de Mercantic

/ 'o/nti de Cl·iin Puig es pot veure n Mercanttc. FOTO: XAX1 ÍARROSA

La Rosassa acull una exposició

solidària a m b Amèr ica Llatina La inauguració comptarà amb música i lectura de contes

J. M. M. - Sant Cugat -

La Rosassa acull a partir d'a­quest vespre una exposició orga­nitzada per FONG Flores x Maíz, que té com a objectiu ajudar econòmicament els damnificats pel pas de l'huracà Mitch per Cen-treamèrica, entre altres projectes destinats a l'Africa Negra. A la mostra col·lectiva hi participen diversos artistes com Salvador Al-tarriba, Pedró Bclloso, Ignasi Puig, Rosa Maria Romà, Paco Sa­las-propietari de l'espai-, Lluï­sa Sallent, Mariana Trinidad i Ulri Dhwolf. Una de les organitzado­res, Joana Francesca Garcia, ex­plica que l'objecti u final de l'ex­posició és "donar un cop de mà als desheretats de la fortuna mun-diaj".

Espectacle inaugural

La inauguració es farà aquest vespre en un acte que comptarà amb l'actuació de la soprano Rosa Nonell, el baríton Lluís Cintes

*xx. FOTO: XAVILARROSA

(destacat pel seu recent paper de lectura de contes per boca dels Papageno de La flauta màgea de Mozart al Festival de Perelada) i el gu i ta r r i s ta David Sanz . Aquests dos últims podrien pre­sentar alguns dels temes, basats en Lorca, que presentaran a par­tir del dia 18 en una gira a Niça. L'acte es completarà amb una

seus propis autors: Josep Cavé, Josefa Nieto i Joana Francesca Garcia. Flores x maiz és una O N G que

treballa en diversos temes de so­lidaritat internacional. Fer-se soci d'aquesta entitat té una quota de 6.000 pessetes anuals.

J. M. M.

La jove p in tora s an t euga -tenca Clara Puig presenta fins al pròxim 8 de febrer un re­cull dels seus treballs a l 'ex­pos ic ió Tierra de nadie. La mostra es pot veure a Mer-cantic . L 'exposició recull al voltant d 'una desena de qua­dres de la producció més re­cent d 'aques ta artista. Clara Puig treballa la tècnica de l'a­crílic i ha centrat la seva obra en els paisatges de t ipus sur-realista.

La se lecc ió , q u e ha fet la mate ixa ar t is ta , és una de­mostració de la seva obra nova i fresca en la qual predomi­nen els tons terrosos i també els blaus. Aquesta és la pri­mera expos ic ió de l 'a r t i s ta C l a r a P u i g . M e r c a n t i e ha apostat, en aquesta ocasió, per una jove pintora que encara no tenia experiència a l'hora de mostrar el seu treball en espais artístics.

E x p o s i c i o n s

Els retaules fràgils i poètics de Susagna Urgell a la Sala Rusinol

Eartista presenta el seu darrer treball fins al 2 de febrer J. M. M.

L'artista barcelonina Susag­na Urgell és l 'autora dels re­taules que fins al dia 2 de fe­brer es poden veure a la Sala Rusinol. Imatges de gran fra­gilitat, harmonia geomètrica i colors pastel caracteritzen l'o­bra de l'artista que exposa per segona vegada en aquest es­pai -va presentar-hi el seu tre­ball per primera vegada ara fa sis anys, el 1993.

Kls retaules d'Urgell han es­tat qualificats d 'a temporals i hi p r e d o m i n a l ' i n t imis r r i e , l 'harmonia i la difícil textura tant en les línies, els colors,

Smeidiimiisio.di \H\H"HH l'rgell FOTO ( l·l)II)\

com en les figures. Una altra de les particularitats del seu treball és que hi predominen les superposicions, desdobla­m e n t s i fosos, tant de colors com de formes. La seva obra ha estat qualificada pels ex­per t s d ' impress ion i sme abs­tracte i s'hi han trobat paral·le­lismes i referents en la pintura de Cézanne .

L'artista barcelonina Susag­na Urgell va iniciar-se amb no­més catorze anys a la Llotja i va acabar llicenciant-se en la tècnica del retaule. Urgell va completar la seva formació als ta l lers de Car les Madiro las . Des de l'any 1988, la seva obra ha estat exposada a nombro­ses ciutats de Catalunya i d'ar­reu de l 'Estat. Susagna Urgell és el que es considera una ar­t i s ta m u l t i d i s c i p l i n à r i a , a l ­menys en la utilització de les tècniques pictòriques, ja que, a banda de retaules, Susagna Urgell t ambé ha t rebal la t la t ècn ica de l 'oli i de l ' aqua­rel·la.

CENTRE DE LA IMATGE

NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10,

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

s*>g!%scx OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

I en rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un fíTKIU en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

^ W NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS f

ELS4CAIVroNS Divendres, IS de gener de 1999 Cultura 43

£ / r e p o r t a t g e

A i s a f o r e s d e la F lores ta , e n t r e e l s t u r o n s d e B a l a s c , de l Xai i d 'en Mallol , hi ha l'an­t iga m a s i a d e c a n B u s q u e t s . Envoltada d e c a r e n e s d e m u n t a n y e s , t é o l i v e r e s c e n ­t e n à r i e s i un t a r o n g e r una mica l l egendar i . La c a p e l l a , c o m la part m é s ant iga d e la c a s a , ó s del s e g l e XVII. 3 5 0 a n y s d e v ida.

Can Busquets: 17 generacions al mig del bosc de la Floresta

"Espols del meu camí... " (B. Artola) MARIANGELA ROVIRA

A l'estació de la Floresta pots anar cap a can Busquets si pu­ges, primer, les 150 escales. La senyora Carme Vilallonga, l'à­via de la casa, m'explica després que el seu sogre, amb més de vuitanta anys, les pujava corrent de dues en dues. Josep Maria Busquets i tota la família s'esti­men aquesta casa pel munt de records familiars. A la capella de sant Francesc encara hi fan fes­ta cada 4 d'octubre i s'hi han ca­sat tots.

- La l legenda diu que sant Francesc va passar per aquí; clar que, d'això, en fa tant de temps! Sembla que havia vingut per can Ametller i can Cabassa.

M'expliquen que el taronger que ha rebrostat i fruitat es veu en un quadre del 1.600. S'ha es­crit que Francesc d'Assís va ser per aquí a Catalunya al 1213. Al davant, unes oliveres de soques vellíssimes poden tenir quatre-cents anys o més.

La Carme m'explica com vivia a Sant Cugat quan va conèixer Josep Busquets. A ella li deien la nena de la llana perquè el seu pare hi comerciava. Anaven a passar els estius a can Busquets, però la casa tenia p rob lemes

d'humitats i necessitava refor­mes. Algunes parets velles van haver d'anar a terra, ja que els materials eren deficients.

- Un dels nois de la casa havia anat a viure a Barcelona i havia après piano i esgrima. Quan va tornar a treballar aquí havia de sortir aviat perquè allà tancaven les muralles, i va ser el que va fer aquesta casa, al segle passat.

Del 1650 hi ha una llosa amb la data gravada - a m b una creu al mig-, la capella i la part de l'en­trada. La restauració s'ha fet pre­servant-ne el caràcter. Rajoles velles, mobles sòlids i cenefes a la paret fan una estètica sòbria i agradable.Veiem penjat un per­gamí antic que està per estudiar i un plànol topogràfic de quan la finca era més extensa, al 1894.

- Quan jo era petit hi vivien cinc o sis famílies: el Pepet i la Pepeta, que van morir, i la se­nyora Franciscà... A l'estiu ve­nien els Vintró i els Muriel. Ara queda l'últim masover, després d 'unes quantes generacions.

Preguntem si es podria viure de l 'agricultura, però sembla que està en fase de desaparició. Si fa quaranta anys era difícil, talar el bosc i vendre la llenya i plantar un hort, ara es veu que és impossible.

- Havíem plantat dotze quar-

teres d'ordi i civada i els sen­glars ho van destrossar tot, tot. Són una plaga, com no tenen predadors! La gent que encara sembra o té fruiters o està avor­rida, a tot Collserola, Fixa't que el sotabosc que abans estava brut ara és ben net. Els veiem aquí i estan prims, tenen gana, perquè són molts per les glans que tenen. No hi ha cap interès perquè l'agricultura surti enda­vant... Treballo al Baix Llobre­gat i allà també està condemna­da.

M'expliquen que l'avi del Jo­sep Maria deia que el bosc era de tots i no el volia tancar. Ell re­corda com anaven a talar i es re­partien la fusta i els costals de llenya amb el masover. Bosc que fa carenes enllà fins a Molins de Rei i la preciosa Rierada, que s'ha format recollint l'aigua de les rieres de les tres Serres, les Planes i can Mallol. Terres dels Busquets, bosquet i bosc, mot d'origen antiquíssim, d'abans del llatí. Substrat ligur o cèltic (segons es tudià Coromines) , més vell que aquella paraula hel·lènica que significava fer péixer el ramat, i l'altra, boscar, que volia dir tallar llenya. Bosc que deu venir del bosko indo-europeu. Paraules que es con­serven al cartulari de Poblet del

Una visió inusual de Can Busquets. FOTO: M.A.ROVIRA

XII, i abans, ja a l'any 987. La Carme recorda temps difí­

cils, amb els nens petits i algun avi malalt, però sempre va vo­ler conservar i mantenir la casa. I ens diu de fa molt temps...

- L'avi ensenyava el saló, amb retrats d'avantpassats; hi havia una senyora i deia que no era d'aquí, però tenia tot el dret a ser-hi. La història era que un de la família havia perdut un plet i s'havia de vendre la casa. El va salvar la seva sogra, aquella se­nyora de les Fonts, que va li­quidar la seva per salvar can Busquets.

Explica que se sent privilegia­da, tal com va el món i amb tan­ta gent que ho té difícil. Recor­da una mare generosa que oferia paraigües a la gent quan plovia, i sempre els hi tornaven. I com­prava la llenya que havien tallat del bosc, encara que en tingués

la casa plena, perquè els ho ha­via promès... Ho relata mentre ens mirem un llibre senzill i molt antic, Capbreu de les pro­pietats de l'antich Busquets... me­surades les terres en mujades (cada una, 4.896'5 metres qua­drats). Un paperet de 1755 deia de pagar els "bochs" de can Vullpalleres, una masia que no va tenir sort.

Boscos i boscos... Mirar la terra i el ce l , per on passa la nau NEAR que va sortir fa gairebé tres anys. Ha fet 2.700 milions de quilòmetres i el 10 de gener arriba al petit asteroide Eros, que -pe r primera vegada- es­tudiarà de prop. Univers de fos­cors i llum, immens i ple de mis­teris, ens recorda que la Terra només és un planeta perdut en algun racó, que gira i gira i gira, potser ja una mica cansat. Gau­dim el moment, carpe diem.

C r í t i c a de c i n e

Una boda força accidentada

Pel·lícula: Very Bad Things. Director: PeterBerg. Actrius:Jon Favreau, Christian Sla-ter, Cameron Diaz. Durada: 94 minuts

Amb Very Bad Things arriba una comèdia passada de voltes, no apta per a estómacs delicats ni per a fanàtics de la credibilitat.

Un comiat de solter a Las Vegas que inclou sexe, drogues i rock'n'-roll (poc d'aquest últim), s'em­bolica per la mort d'una prostitu­ta en plena feina. Un "pet i t " incident que portarà complica­cions més grosses als quatre amics. Mentrestant una núvia encanta­dora (Cameron Diaz) però un xic obsessiva espera impacient. No està disposada que res ni ningú li faci malbé el dia més important de la seva vida. Cal destacar a Very Bad Things un

ISABEL SÀEZ

grapat d'actors entregats amb cos i ànima a donar vida als excessos del director i guionista, Peter Berg. Una realització enèrgica ens con­verteix en còmplices d'una esca­lada de disbarats i disbauxes. Cameron Diaz li dóna la volta al seu personatge de La boda de mi me/or amigo, fent una creació cur­ta però impagable que diu molt a favor de les seves qualitats inter­pretatives i la seva disposició a arriscar-se. Després de Very Bad Things, qui gosaria viure al costat d'una veïneta tan emprenedora? En Christian Slater trobem un so­nat d'allò més atractiu, fins i tot hipnòtic. Els seus raonaments beuen de les filosofies de creixe­ment personal New Age amb efec­tes devastadors. Pel que fa a Jon Favreau, el nuvi, incorpora el pro­totip del bon noi, fins i tot una mica massa. Què fa un noi com

ell dins d'una bogeria com aques­ta? Algunes neurones se li deuen haver cremat pel camí. Very Bad Things és una pel·lícula

amb capacitat sobrada de deixar-nos astorats i provocar reaccions oposades. El que no se li pot ne­gar a Peter Berg és la seva capa­citat creadora sense complexos. S'equivoquen els qui hi veuen una violència gratuïta, sense sen­tit. EI mal gust (evident), els acu­dits cruels, són el reflex pervers de la moda de la correcció políti­ca, abraçada amb fervor militant als Estats Units, una correcció moltes vegades superficial, es­biaixada, essencialment hipòcrita, que pot arribar a extrems ridículs.

Més que una paròdia o una crí­tica social, Very Bad Things és un crit de rebel·lia. Contemplada des d'aquest context estem davant d'una obra important

S U S A G N A URGELL del 14 de gener al 2 de febrer

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sniol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

Santiago Rusifici 52-San Cugat del N Dès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

44 ELS-ÍCAIYTOINS Divendres, IS de gener de 1999

Carrer de b Torre, 14

Tel. 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

m

Passeig de Rubí, 108

Tel. 674 57 47

» • • • # • • •

ON MENJAR? BAR GLOPS

BAR MERMELADA

BAR PKXOLO

BAR EL MONESTIR

BAR BOKATA

BO I BÉ

CA L'EUGENI

CAN CABASSA CASTANO

CAN EDO

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

CASINET

CAN CASOLETA

CHEZPHIÜPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

LA PASTA BOIXA

LA MUSCLERA

MASIA MAS ROIG

MESOMENYS

PARADA I FONDA

SOUASH

Rosselló, 2

Valldoreix, 56

Valldoreix729

Plaça Augusta, 2

Plana Hospital, 35-37

Rbla. Celler, 131

Alfons Sala, 9

Puigmal, s/n

Lleó, XIII

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

Santa Maria, 17

Camí Can Ganxet, 47

Sant Bonaventura, 39 Baixos

Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39

Av. Francesc Macià, 67

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital, 7

Rambla Can Mora, 24

Sant Bonaventura, 6

A^da Catalunya, 15

Plaça Monestir. 1

So' 25

Ctra Cerdanyola. 13

St Antom-plaça Barcelona

Alfons Sala 24

Sant Bonaventura, 14

Plaça Mas Roig. 4

Elies Rogent, 14

Rbla Can Mora, s/n

Sant Jordi, 33-35

93 674 36 36 Cuina cassolana

93 589 11 85 Cafeteria i menjars casolans

93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

93 589 54 92 Tapes casolanes

93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

93 589 84 22 Marisqueria

93 589 19 01 Marisc, menú, cuina m e r a

93 674 02 67 Cuina de mercat

93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

93 697 06 52 Cargol l launa/ i arròs negre

93 674 67 21 Jazz Live

93 675 28 97 Embot i ts i 320 vins i caves

93 589 50 83 Menú diari i entrepans

93 675 10 33 Peix i marisc fresc

93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari

93 674 11 18 Amanides i entrepans

93 675 53 03 Tapes i menú diari

93 674 10 47 Braseria t cuina de mercat

93 674 58 60 Braseria

93 589 50 11 Frankfurls

93 674 64 33 Menú diari

93 589 81 97 Cafeteria i pastes

93 584 23 32 Creps amanides, menús

93 674 08 10 Tapes i Diats combinats

93 675 35 80 Cafeteria croissantena

93 675 52 46 Cuma casolana

93 6 75 15 03 Pizzena c e p e n a

93 675 09 05 Ertrepans variats

93 675 00 86 Xai entrecot a la brasa

93 589 38 23 Mex ca-menu català

93 589 26 97 Coma catalana

93 589 14 96 Cafeteria pizzes, menú

étfMMÈt

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECATORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

•FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (La Floresta)

• • • • # • • • • • • • • • • • • • • • • # • • • #

Cent re M è d i c Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. /. Sàbat Homch

Dr. /. SJb.it Santandreu Dra. M Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni aínb les principals; companyies d'assegurances1

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. j. Barraran Mitin

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. ). Serra Catatau

DERMATOLOGIA Dr. (). Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr. /. (asanas Sintes Dr. j. (. l'a/r/es Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calati

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiaso Rusinol, 2, entsol. 1a

TELS.

93 6 7 4 1 5 26 93 674 01 47

Guia Mèdica Centre de Rehabilitack • SUSANAMCOUETTi Ssm Anton», 74 «93 67474 37

Cirurgia • OR. FERNÀNDCZ LA-YOS Qnjaa general. apareU digestiu ASC-Prevtasa-Sarutaa. Av. Torre blanca. 2-&,2r.M Sant Cugat «935894700

Consult. Centre Mèdií • CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediona Interna, «OttcMitat*. o/ Santtage Rusíftof, 2, «Mot. ta SartCagat «93 6741526

Díetètïca-Nutricio M, DOMINGO

Medkana general, dietètica. Di­lluns, dimecres i dijous, horari convingudes c/ Endavsiiada, 21,terpts Sant Cugat « 9 3 0 7 4 6 3 2 9 93 5 8 9 2 9 9 5

TAT I «•CENTRE D'OI MEDICINA ESTÈTICA Ora. Anna ft, Card* » Ora Ro­sario Sagama * Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. ïarrettanes, 2-S, 2a planta. (Jeep. 8-8. 08190 Sant Cugat, « 8 3 5 » 4357 93 56943»

Fisioteràpia • S O R A ROMA FERRÉ fisfotsrspia. Assistència sanfta-

mmmtsmmmmmtmm grans, 'CANQUfTS" avis f nana. control <ie malalts, ajuda afeti . transtoms especials. Salut í serveis 3 domicili Av. Tor 3ar,dep 11112SafltCugat.1 38è « 6 7

* PftOSS 24 HORES. Servei d'aiuda a tes persona^ grans, malalta crònica o cortvsr tesce-ns, a qualsevol hora del <*». o la mt sistema senUll, rapto. segur i de poc cost. Av. Ibne* blanca. 2-8, 3ar. K 081SO Sent Cugat, inf.::« 93_5r&3a 85L

LABORATORIS • LABORATORI DRjeCHS-VARNE Santiago RusS*ol JI7 «93568 8056.

Metge capçalera • J.R. ESQUIROL CAU»" Genatna. Av. TarreBlancal·í·*.:. Ass. sanrt. Agr. Mútua, Sa""' M. Fiatc,Pr«t,«tit.HQC «93 589 3$ 26. «909 331089 Urg. 24 h, domte».

Metge de cap«rietaVttsft*a,«tei£-cilwriútuee. Major. 36i 2n. dant

«9387400»

Mútues

Geriatria

Atenc» a persones grana an ei seu dowtcS Assessorament a llurs tamíBare.6e*tfó Oa Re­sidències I d"»Rree recunwajrt-termerta. Formació.«/ Anget GuHn*rà, 3 08Í90 Sant Cugat « 9 3 67* 0*04

Atenció I companyia a persones

V I C O Mútua d'accident* <J» trebafi núm. 271 ^Oatotósík. 3. Sant C t f j a t « J B W 5 T O Q Í - f a * 93 67510 0 2

Odontologia • C Ü M C A M f i B i . Dr. Thterry Hesçoat. . ... tomatotogfe, Om. * f»àé*. . _.„ nea-Ba^ue.Ortodottóa» tSfJtr anMírt), 16. SantCugS.

Urg. 970 2 7 9 8 »

• C U W C A DENTAL DOCTOR BRANDT. Ortodòncia i Odontologia ge­

nerat. 0/ Santa Mana 9, ier. 2a -SSajít Cugat. « S 3 S & 7 0 40

• C U ï f l C A ORTODÒNCIA I D ISFUNCIO TEMPORO-MANOtBULAR feTbrrebtanca, 2-8. 2n A, despatx «.SantCMoat * « B «98-67? 2212 • CLÍNICA DENTAL MA­JOR Pt, ÜP«tt $ ?on i r (ABor» Sala cantonada Colón} «9387472400

•DBA. M. JAUME SAURA CfncfirtentaL Dt. a dv. 9-13 h i 16-20 h Pg Sant Magí. 22, rjaé MMU Sant Cttgat «838742335

Oftalmologia tG lKTRS DE SALUT

OttetrtMrfogía. Conveni amb les prtrttípàf» mútues Cí San­ta. Marta, 10. Sant Cugat «835895100

Dl « D R . RSFBWt FERRAN VHÀ Wlntarthtjr - Pr»vta«a - As-siatència sanitària Metttftac. Francesc Moragas, 48, erttr. 2a. Sant Cagat «»^5?S48S3

« C E N T R E D E N T A L I Q m R U R Q t C Av Cataàíwa, i\, batxos. SantCvgat «935800000 fex.sBasaflajJL·—_-• C L Í N I C A DENTAL. AU» t R A N Qdcntotagta general. ímptihlolr* gja. pròtesis, rxJorttópadraMa, Of-todonda, motuea. Av. TowaBtep-c«,ï^,aa,W.Sant Cugat « 9 3 6 7 5 0 8 0 3

Centre Mèdic ^abat Ssrtttóflo ftjtòSoiA * ( * » * . la. SattCuatí « 9 9 6 » » 1« 2 6 « 9 3 8 7 4 0 1 4 7

Pedagogia-Logopèdia •eEaONAWftAaONOA Pedagogia, logopedt». Ftobte-maa flenguatga í ajjrenarttaSg* Cf vm. 5-7, tr 2a. &>nt cuget. «935891215

Pediatria

• JOSEP M. COROMI­NAS CASARAMONA Pediatria, asma infants. Hores convingudes Fibla fllbarallada, 20,1r3a-San» Cugat «93 074 721«

* PILAR CANOSA ÚBE­DA Petiatría - htedicina adbiescenf. Av. Torreblanca. 2 - 8, 3r pis, Sant Cugat « 93 8 7 4 57 9 8 93 589 3548

• ORA. ANNA PUJJBET I CALDES Pediatria. VthMfcie- Satut Mapfra. Endavallada 2 1 , ler pts. Sant Cugat. « 9 3 589 29 95 93674 2679

Podologia •JOSEP M.FREIXEDES WataBtes (tal pau, «tesis, plan­tilles ortopecaquesr, papitomes, cirurgia det peu. Mores a con­venir, « « 3 5 8 9 8 3 1 3 9 2 9 1 0 9 5 3 6

• CENTRE DE PSlCOtO-GtACÜNtCA trastorns rf aprenentatge i de la parla. Nen*, adolescent* ' adults. Av. Catatunya21,3r la. Saní Cugat « 9 3 6 7 4 36 73

« C E N T R E P S I C O T E R À ­PIA DEL VALLÈS Patcotogíe. psiquiatria, logopè­dia. Raça Dr. Galtes, S, 2rt. 3a. Sent'Cugat « 9 3 5 8 9 4 0 5 1

• ORA. PALERM Psicologia. Ansietat, depreatò, <£ticuitats de reració, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convinguda*, c/ Fran­cesc Moragas, 25-27, 2n 1a. Sant Cugat « 9 3 6 7 4 3 6 5 3

9 3 4 1 8 4 8 4 8

• I N S T I T U T P S Í C O -

IMIlí I l lKWlllBIPllBBaEEMr^ M E Ï H C S A N T C U G A T Psicologia climes, psiquiatria, depressions, ateuhoiisme, toxi-comanía trastorna ri'arieietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre-bfanca+2-S 3er. A desp. n r 12 Sant Cugat. « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

• M A R I A D O L O R S C À -RRERES BENNASAR Can-tre Mècte Sàbat. Santiago Ru-jiftolí.aïitsol. la . Sant Cugat « 9 3 6 7 4 1 5 28 « 9 9 * 7 4 0 1 4 7

Taopinecolog'ia^)bstetnaa •OajÉSÜSFEftNANOÉZ GWZAN Tooogtnecologla. Hores convit-gudes fer. Cetatunye. 21. 4rt la. Sant

«935894808 Particular: 93 674 74 09 • DR. ENRIQUe CAYUE-LA FONT

Sajf aotarttitat, mengpauBB, revi. alena. Francesc Morega» 1-3,

« 9 6 «74 «61? F « 93 3691146

Traumatologia • M L , Q O Z Z I O S L A T O U R R O Y O Twumatotogj*. Cdumna I »»-

Av. %n»blanca, 2-*. PoScSnic. Sent Cugat « 9 3 675 57 S8

• JOSEP DOMINGO PECH traumetotegia, orteps**, *»«• sotència sanitària. PreviB*», MBdytac. Poltcitniò TorrebiaGoa, 2-&2*-10.Sartt€Uò*t. « 9 3 5 8 0 1 8 8 8

• O R . F E R M I N A R A M -B U R O Cirurgia wtopedtea treumato-líglCB;. Horee oonvírigudBB. Qf Caróng, 21,1r3a.SaatGt, «93674434 93 5890534

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència. servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,.

•Ajuda ala llar: neteja, bugaderia, compres, menjars,,,

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.TorTe Blanca 2-8,3rA, desp. 11-12

Sant Cugat del Vallès

ÍLS/CANTONS Divendres, 15 de gener de 1999 Cultura 45

Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47

Com si fos de tota la vida

la xocolata... ftxfh-•la •ntrapans... f K f K • I cafè... fh4fr-las pastos... f f v f f * oi suís... 4f%4f%,

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

I I Pl. Barcelona ..Tel. 93 675 52 46

TPARADA / F • CUINA CATALANA

• SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

Alt RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

t Tel. 93 589 26 97 ïï

t - ">; " '•.

\:-%

C1NESA YELWtO

Wmo1

fé^S-tS^S- tm~*t& Enemigopublico nm-nm-nM y^mo2

.JMS-W-aMS Psyco * - j 1(M»-1»1>»aM»«22J»

^ ^ . Y#rio 3

•8&3S Pasten©* «rtas iM&»itiji»aMP»j&» Y < É m o 4

gfteffiigQpabfao -/,i mio-jyg»2%go smfa&mmímAm+im-mM-mM Sessions golfes

de dissabte 51 MW-tUt -A t t -S^ f i %imo&

* í^ffososaooasfl^^jK^aj·/' saonaosaai .«Lo* B | > r i » i c S ^ ^ i f l » i ^ ^ ^ ^ > m i S ^ 2 ^ ^ 4 S

fkifcmflteaíwsn

iy,«»i|(!P^aM8

IL·L UM&caraiteí

• • '•• ' • • J - r "~T. -"^iii-y";;

>8saurt>8n8e$l»ii^»8itm.^#ig{(^l»ia#

t^^^jtt « N U A ^ M t i i ^ ^ M l i w ml lil li' *mmrnmmmm$m&m&&

v vg'í- "ï '

! ; '

* '

£1 dtari de casa. •aat lBWHHMHBlÉM

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

DEMANA UN Me MENLL

\ \

unitat], dHWfift f lSl^ fins"

I guanya fins a 1.000.000 de ptes.

Sant Cugat Centre Comercial

m 3 S A N T CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

mtm

2§ SETMANA ESTRENA 2? SETMANA 2§ SETMANA GOLFA

>*NiMem

SALA 1:16,15-18,15-2015-22,15 APTA

SALA 2:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

SALA3:16,20-16%25-20,30-22£5 SALA* 16,20-19,10-20,25-22,30 GOLFA: 00,30 APTA GOLFA:00,45 13 ANYS

SALA 1:00,25

CINESn PavMng Dtade

vï3ÍRJRBr

90243 S2 31

46 Cultura HStCANTONS Divendres, 15 de gener de 1999

D I O 9 1 , S l i M

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h F. I despertador. amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10.30 h l'rimem Planti, amb Geni Lozano i l'en­trevista, amb Jofre Llombart • De 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu. editat per Josep M. Miró • De 13.50 h a 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Voldetarda, amb I. Casas i Esteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva \allvé • De 20.00 h a 20.33 h {'esportiu • De 21.00 h a 22.00 h {'.estrena (dilluns). Pasta Fullada (di­marts), Pon mtllo (dimecres), Pur d'assaig (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) {•'.l que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvchí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.33 h l'.esportiu (repetició)

Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • D e 18.30 h a 19.00 h F.lxip, amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Pur d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Top 91.5, amb David Villena

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 h a 10 h. Emporten marxa I"edició •De 10.00 h a 11.00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h IM sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahis-sa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 h a 14.00 h

• De 24.35 h a 7.00 h Esport en marxa 2" edició

Mús ira al ten rostat • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira

Dissabte • D e .16.00 h a 19.00 h • D e 9.00 h a 10.00 h Pon rotllo, presentat per Raquel Iniesta Es rap de setmana, amb Joan Vall vé « D e 19.00 h a 21.00 h • De 10.00 h a 12.00 li Buc d'assaig, amb Carles Roca 'Frramilles, el ronriirs • De 21.00 h a 22.0 h • De 12.00 h a 13.00 h Esport en mani/ Ja. edició

La p r o p o s t a

'. <~ . ***t' \ Torna la festa homentage als anlmalsi Sant Antoni

Aquest diumenge els burros tornaran a prendre els carrers de Sant Cugat en la tradicional rua dels tres tombs que cada any s'organitza per celebrar la Diada de Sant Antoni Abat, patró dels animals, dels carreters i en algu­nes poblacions, fins i tot de pagesos i hortolans. La festa es presenta, un any més, amb els ritus tradicionals que la caracteritzen: la concentració i benedicció dels animals, la cercavila de carros pels carrers de la ciutat i el concurs d'engalanament d'aquests. La comissió organitzadora, però, tam­bé ha previst alguna novetat, com és ara la participació d'un carro de Sant Quirze i un altre de Molins de Rei, que també desfilaran per la ciutat, tot i quedar fora de concurs. L'altra pinzellada novedosa l'aportarà la colla dels Tormé, que a banda de desfilar amb el seu carro, han decidit treure al car­rer el sant homenatjat. Aquesta és una ocasió especial per viure una jornada en família entretinguda i de record de les arrels.

15 DIVENDRES

16 DISSABTE

CONFERÈNCIES I XERRADES • (:iutat Oberta. I Congrés de la Ciutat CfenferèricíéÍ# Ciutat, escenari pjriv8e#at de tepr*sci famac&àfx, amb Josep M. Balcells. A tes 20 bon». Taula rodona: "twàlk política a ía ciutat* wrh ïmma Oasajoana»Àngd Vicens Gabàldà, Jordi Bstehs, Antoni Santos i Jordi Q&% Altea 21,50h. SocksttlQXià Ls* UnkiSartÉCragaíem Fundació Sant Cugat • ?''*•"

TROBADES SOCIALS

• Trobada de f Associació de Mares i Pares de Sant Cupfc D© 11.00 a 13.00 fa. A TAieneu Santeugatenc

| SALKS Ml MCll'ALS

*Katerina Alavedm Duchos-lav: Praga i altres coses. A la Casa de Cultura. Del 14 de gener al 7 de febrer.

•100 Ex-libris. Del Modernis­me a l'actualitat, exposició divulgativa. A la Casa de Cultura. Fins al 7 de Febrer.

17 DlfMKNfiK

19 DIMARTS

ACTES DE SANT ANTONI • A les 9 h. Ofici Solemne. • A les 1030 fa: Concentració dels assistents al Pïadeí Vinyet (Mercat lòrre Blanca). • A les 11 h: Sortida dels tres tombs del Pla del Vkryet. • A fes 1 f 30 h: Benedicció a la placa del Monestir t començament de la cercavila. • A les 18'30 h: Ball de Sant Antoni. Repartiment de premis als millors carruatges i genets. Org.: Comissió de Festa de Sant Antoni. (:ol.: Ajuntament de Sant Cugat.

planta de terrnòlisi a Rubí. Lloc i hora de trobada: a tes 12.00 b. a l'es-del Club Muntanyenc Sant Cugat.

ACTES REIVINDICATIUS • Manifestació contra la ració dels FGC de Rybí. Org,

TEATRE INFANTIL • lAI Perla, versió lliure d'una llegendadel Montseny recollida per Martí Boada. Parla d'una donad*aïgua.Preu: 500 ptes. A les 12 h. Teatre-Auditori del Centre Cultural. Org.: La Xarxa.

ACTIVITATS DE M U N T A N Y A I NATURA • Passeig per Collserola: Antip ruta del tramvia blau. Guia: Josep M. Aymà. Lloc de sortida: a tes 9 h ai Club Mun­tanyenc (Pl.Barcelona, 5). Org.: Club Muntanyenc Sant Cugat.

CONFERENCIES I XERRADES • Cicle de conferències "Cultura i Societat" al Centre Borja Xerrada d'introducció històrica a càrrec de Domènec . Miquel. A les 20 h al Centre Borja (Llascres, 30). Org.: Centre Borja.

• Cicle de conferències al Club Muntanyenc: Chiapas. Parlarà un membre del Col·lectiu de Solidaritat amb la Re­bel·lió Zapatista. A les 20 h. Al Club Muntanyenc

SALES PRIVADES

• Sala Rusinol: Susagna Ur­gell. Fins al 15 de febrer. Org.: Sala Rusinol. (C. San­tiago Rusinol, 52)

• Antoni C/iia i Domènec Fita, pintures. A Canals Galeria d'Art (C/ De la Creu, 16) Fins al 31 de gener.

• Patrícia Soler i Benxamín Alvarez, pintures i escultu­res. La Galeria. Fins al 15 de Febrer.

Çéntr» Cultural

| «La Casa de Bernarda | Alba de Federico García i Lorca. I Divendres 11 de gener a % les 11 h.

? • The Dubliners ?Í FI grup irlandès per ex-I cel-ïència, que porta més | de trenta-cinc anys emo-I cionant públics per tot el * món. % Dissabte 30 de gener, a les ! 11 h.

ELS ÍCATYIWS Divendres, 8 tie genet de 1999

TELÈFONS D'INTERÈS

Cultura 47

S A N T O H m L Ajustament 93 589 Zl 8a vSSdoteix (parada) 938741111

8on4)«sBetet«ra 936928080 Grua

Ai9üesURo(*sta

9387433 7í

Bowbas Generaftat 085

Grua

Ai9üesURo(*sta 938742089

BonftefsRuW-SaRtCugaí S86898&8Q MPPiWMjRHol

AAWVwjeCameMira·st

93674 291»

CAP 985881122

MPPiWMjRHol

AAWVwjeCameMira·st li 93 8741063

CAP urgències 935884455 AWV Sant Joan Mïa-*oi 936747103

Casa*o«wa 93 «8913 8 í AAPPiWVaWOWa 93874219?

OwíreSocíaMSartitafïlf 9 3 5 8 9 7 8 » MPPiWC.McnteerratVal.93 6742106

Casal V&àotriti 93 674 4S 99 MPPWCanMajòVaí. 938745649

Catalana <JeSas 937252944 AAPilSp.iWn$UHOi*Sta 93674 2089

Ceflt» Cívic SRoresta 9358908*7 MW«9ua»oftgaURor. 93674 5129

Centra Ctwo las Planes 9367S5106 AsS.CojlsurGïdora 932884567

Casal CuteralMira-SiOt 93 589 2018 W«iCtepr*wa) 935893OS0

Cinemes S t Cugat (ftesef.; 936890941 Greetipeace (91154347 04

Cwreus 936747096 K General de Catalunya 935891212

Q w Raja Sant Cagat 936741234 ItVattd'Nebron 93427 2000

Creu Roja VaHdoreix 9367424 59 t t Sart Joan de Deu 932034660

OspensanlaftaresSa 936747615 Uratat Coronaria 932481040

Eírt. M«nicï«l08scentraSl 936742719 Tel. de l'Esperança 934144848

tnfotmacio Carreteres 93204 2247 ENHER Rubí 936991892

FECSA (atenctó al cient} 9007373 73 Informació Aeroport 93478 50 OC

Informació REWE 9349002 02 FECSA (avaries} 90074 7474

Informació Port. 9331887 50 Informació R3C 93 2051515

OMIC 93 589 31 88 Funerària 9358955 52

—^™™™—' — " e ™ w m w ™ ' * " Polidínic Torreblanca 935891888 Hisenda 935891155

PROMUSA 93 58917 32 Jutjat 936746696

• ~ - — • • — ~ ~ " • " — ASOI 93675 35 03 Parròquia St. Pare Octava 936741163

Parròquia Les Planes 93 204 75 03

Parròquia Valdoreix 93674 05 69 Arxiu Gavin 93 674 25 70

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55 « ° ° w c ™ ° o w w ° o o < ™ ' f l ™ f l ™ * ' * ™ w *™'* o o ° ° M °™ 4 ™°- ' Casal d'Avis SC 93 58916 38 Cueroo Nacional d* Poscia 93 674 78 58 » ~ ~ — — ™ -

"-~ , l™~™™-™™~-~~~™~™< •—»—«—• Uar d'Avis Parròquia 93 58905 98 Urgències 091 " o w • " ™«««« • •

Club Muntanyenc 93674 53 96 Potea Municipal i Prat. Civil 092 • ™ * ™ w * M * w , w * w * b ™ w * « W W W H M H r o O O U M W

=™*«««°™«<«=«. Coral de la Unió 936741006 Pol Mumapai (Valldoreix) 908 79 51 25 ~™wwceM™WM™ í* í™*e™wwt™ ™ m ™ " ™ W M

- ™ " * * " - ™ - ™ ™ 1 ™ - ™ ™ - " " " ™ ~ ~ - ™ ~ ~ « « Esbart Sant Cugat 93675 26 52 Comissaria de Policia 93 674 7612 -*-

Tot Sant Cugat 93674 8661 Taxis (parada) 9367409 97

. ra*~~»_™ra»™ra«ra»*_« Grup Sup. Immigrants 93674 9314 Ràdio Taxi 9358944 22

Ràdio Sant Cugat 93675 5959 Rapsol-Butà 936741580 Els 4 Cantons 93 589 62 82

Sant Cugat Comerç 9367403 22

SCflEA 9358900 21

D i v e n d r e s 1 5 • Sant Maur D issab te 1 6 • Sant Marcel D i u m e n g e 1 7 • Sant Antoni Abat Di l lu l luns 1 8 • Santa Prisca D i m a r t s 1 9 • Sant Màrius D i m e c r e s 2 0 • Sant Fabià D i jous 2 1 • Santa Agnès • D i v e n d r e s 2 2 • Sant Vicenç

CASAL DE ^ # %# b I \ Í F I I ™ i t f • •

VALLDOREIX • informació iinscripctons: DetSmartSaoIwBOdffls, rftta13fc.í<fet7*t0h

T«Ufax93«BSKe*

D u r a n t els mesos de febrer i març . . .

A les 20 h. I r. C U R S D ' H I S T Ò R I A D E C A T A L U N Y A .

10 sessions, dies encara per confirmar.

Preu: 1.500 ptes.AI Convent MM.

SS.Corazones de Jesús y Maria.

Org.: Centre d'Estudis de Valldoreix i

Museu de Valldoreix.

NFORMACfÓ IINSCRIPCI

lMflNHH9HMi

•JAZZ INFANTIL I JUVENIL •GIMJAZZ PER A ADULTS

DIBUIX I PINTURA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIA ALA

CERA PERDUDA

• VITRALLS DECORATIUS •ORFEBRERIA •TEATRE • ESTAMPACIÓ SOBRE ROBA •IOGA •CANTCORAL

HORARI AUTOBUSOS

Sortides des de Mas Jarter. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-rj7.00h-08.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt fins a les 22.Q0h.

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.40h-07.40h i als 40 minuts de cada nora fins a les 21,40n. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fms a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

IA 2. NUCLI URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dtes feiners, la sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16fi-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fms a les 22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies femers, ta sortida: 06.23h-O6.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fms a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09,23h-09,53ft i als 23 i 53 rranuts de Óada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de fSstedd FGC. -Oie* feiners, ta sortida: 06.05ivfj6.35h i als 05 i 35 minats Óe^arialmlm$aies2£35h, -Dissabtes i festius. 1a sortida; 09,05h-09.35h \ als OS i 3S rwi^<tec*ter^fc»ate$2&35k

Recorregut Saní DottèneCtCfiP, Sard Frm^^tPiaca<MfMs^ïonebÍmcM,kkxmtir,£stàctó

3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-U=S PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortída:05'45ri del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. • -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de l'Estació.

-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins à les 21.35h.

Recorregut. F. Colom, ta Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Oies feiners. 1a sortida: G5.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55fi.(fetners)

• A 3. SANT CUGAT-BARC6LONA

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fms ates 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i Q6.10h i als 10 minuts dècada hora fins ales 22.1 Oh. -Owmengesítestfus. lasortida: 07.10b i als 10 minuts'<te cada hora fins ates 22.10h. -Sortides aAfioonateaCerdanyoia: 22.40n i 23.00h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius).

>mm. IARCELONA-SANT CUGAT

-Dtes feiners, f a sortida: 05.45 i als 15 S 45 -Dissabtes. 1a sortida: 05. H5kti»ngMÍfestíiB.1asa1kk{».45hí -SortídwaÉÉtioiiatt a CvnlanysQtac^m

ELS4CAOT0NS Divendres, 15 de gener de 1VQ9

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Lluís Puig. Empresari jubilat.

"Els casals d'avis s'han desenfocat"

MARXA F A I / Í I E R A

Ha visitat més de vuitanta països i porta dues mil hores de vol a les seves espatlles, algunes d'elles com a pilot d'avioneta, perquè té el títol des dels 54 anys. Nascut a Seva fa 82 anys, va venir a viure a Sant Cugat l'any 45 i s'hi va arre­lar amb facilitat. Estima la ciutat com si hi hagués nascut i ha su­posat un motor important per a entitats tan emblemàtiques com l 'Esbart Sant Cugat i el C lub Muntanyenc. Per això i per tota una vida dedicada al treball, ha rebut el guardó de Santcugatenc de l'Any per la seva trajectòria.

- Com va reaccionar, vostè que no és gaire amic de fer-se no­tar? - Home. són d'aquelles coses

que agraeixes, que t'agraden i que et fan reflexionar sobre tot el que has fet a la vida. T'atures i dius: Déu n'hi do. Però hi ha molta al­tra gent de Sant Cugat que se'l mereix, també.

- El seu pare el va enviar a Bar­celona als \ \ anys per estudiar comerç i, paral·lelament, es va treure el títol d'educador físic...

- Sí. Però a mig estudiar em va enganxar la guerra, que van ser tres anys, i després em va tocar fer el servei militar a Galícia durant tres anys més.

- Però va aprofitar el temps... - Allà vaig aprendre italià i foto­

grafia, que és una de les meves grans passions. Després del Servei vaig tornar a casa, em vaig dedicar a formar-me en tècniques de co­merç i, finalment vaig comprar la meva pròpia indústria, juntament amb un altre soci. La fàbrica. Co­lores Hispània S.A., que encara treballa, produeix pigments cro-mats i està situada al Poblenou. D'aquella època guardo records entranyables. Sortia molt d'hora de casa, a tres quarts de 7, per re­collir a Barcelona un tècnic i el meu soci. Jo passava per la Rabas-sada, per on en aquella època no passaven gaires cotxes, i cada matí cm creuava amb un mateix cot-

Puigva ser anomenat santcugatenc de l'any. FOTO: XAVIIARRÒSA

xe. No ens coneixíem però ens saludàvem. - Com han canviat les coses... - Sí, però a Sant Cugat hem tin­

gut sort perquè no ens hem de­senvolupat com Rubí. Es manté el nucli antic del poble i tenim força zones verdes.

- Vostè va ser un dels primers catalans a practicar el màrque­ting... - Quan encara no es coneixia,

l'any 47, uns quants industrials i caps comercials vam crear el Club de màrqueting i ens vam espe­cialitzar en la

A Sant Cugat hem tingut sort perquè es manté el nucli antic i tenim zones verdes

direcció d'em­preses . Vam escampar el màrqueting per tot Cata­lunya i, fins i tot, a la uni­versitat. — Va costar fer parròquia? - Sí. perquè no era considerat.

Ni se sabia pronunciar. Fins i tot una vegada vam anar a donar una conferència a la universitat i el ma­teix catedràtic ens deia que això eren coses dels americans. Per a ells era una tonteria. Després ja va venir la universitat d'econòmi­ques i ja van tocar el màrqueting,

però ens trobàvem que en sabí­em més nosaltres que no ells, per­què nosaltres portàvem ja molt temps practicant-lo a les nostres empreses.

- Es va aficionar als viatges grà­cies als negocis? - Una mica sí, perquè vaig co­

mençar a viatjar per feina i des­prés ho vaig continuar fent per plaer. Quan anava per feina em buscava un dia de lleure i quan viatjava per plaer em reservava uns dies per fer feina. Al principi visitava molts països d'Europa,

pel negoci. La pri­mera sortida que vaig fer va ser el 57 quan l'expo de Brussel·les i, ha­vent estat desa-fecte al règim de Franco , em va costar aconseguir

passaport. Després vaig haver d'a­nar fent viatges a visitar represen­tants, clients... i sempre hi anava per feina però em reservava el meu temps per a la camera de re­tratar.

- En deu haver vist de tots co­lors... - Déu n 'hi do. Recordo que

quan vaig anar a Moscou en Sa-

maranch era ambaixador espan­yol a Rússia i em van preparar di­verses entrevistes amb alguns mi­nisteris. El més curiós de tot era que jo vaig haver de viatjar, ofi­cialment, en un "tour", de turista. No podia dir que anava per ne­gocis.

- 1 com va ser que va començar a donar conferències sobre els seus viatges? - A través d'un amic que em va

proposar, un bon dia, de donar uns cursos universitaris per a la terce­ra edat. Jo llavors encara no m'­havia jubilat però ho vaig acceptar i encara ara ho estic fent Ara dono geografia humana a la universitat de Barcelona, també per a gent gran. Ja fa 15 o 16 anys que ho faig. Em porta molta feina però gaudeixo molt perquè és una ma­nera de reviure els països.

- I, a banda dels llocs que li ho demanen de tant en tant, com el Club Muntanyenc, també va als Casals d'avis i a les residèn­cies...

- Als casals d'avis, en aquests moments, ja no hi vaig perquè els vas a destorbar. Els casals d'avis s'han desenfocat. Al principi hi havia un tipus de gent molt dife­rent del que hi ha ara, que van al casal a estar-s'hi com en un bar, jugant a les cartes i al dominó, i no volen fer activitats culturals. Aquest mal el pateixen més els homes que les dones, però és una llàstima. A les residències d'avis encara hi vaig perquè estan molt desemparats i necessiten fer acti­vitats. De vegades em diuen que és l'única cosa que tenen a part de la TV És molt trist Són centres que humanament estan molt bé, però que no poden donar el ma­teix caliu. í ja no parlem dels que estan en situació terminal, que n'hi ha que no reben ja ni visites dels seus familiars!

- I vostè, amb 8 2 anys d'edat, d'on treu l'energia? - Cuidant el meu hort Hi dedi­

co una hora al dia, més o menys. De fet, el metge sempre em diu que no el deixi mai. Algun bene­fici em deu fer.

Mil·lenni IORDI CASAS

Ara que el calendari electoral, després d'un llarg estira i arron­sa, ha quedat aclarit resulta que se'ns presenten nous dubtes de caràcter cronològic. Llegeixo al darrer número d'aquest setma­nari que , en bona lògica ma­temàtica, el nou mil·lenni no s'i­niciarà l ' I de gener de l 'any 2000, sinó un any més tard. Cal dir que amb un amic meu ja ha­víem arribat a aquesta conclu­sió fa unes setmanes, però el fet de veure-ho en un mitjà d'in­formació li dóna més substàn­cia. Ben segur que el tema no serà pres amb serietat, ja que el trasbals comercial que repre­sentaria (què passaria amb els que ja tenen reservada taula per al sopar de fi de mil·lenni?) se­ria dels que marquen època (i mai millor dit). A més, dificul­taria les coses a un bon grapat de prohoms. Representaria, per e x e m p l e , un cop baix a tots aquel ls alcaldes q u e , alguns d'ells després de molts anys, han decidit deixar l'alcaldia amb l'úl­tim any de segle i mil·lenni, per tal que altres estrenin el que s'i­nicia pocs mesos després. El ma­teix Molt Honorable té l'opor­tunitat, i els catalans l'obligació que això sigui possible, d 'en-tregar el testimoni de la Pre­sidència de la Generalitat pocs dies abans de l'inici del nou mil·lenni. En canvi, si retardem un any el seu començament, no serà possible aquella dit de ,4 mil·lenni nou, president nou. El Barca, sense anar més lluny, amb l'actual previsió tindria l'opor­tunitat de tancar la celebració del centenari, i seria un detall impagable, amb la renovació de la seva presidència. Una cara nova i menys ploranera ens aju­daria a frontar el nou mil·lenni amb un altre ànim. Si es canvia la data, tot això serà impossible. I què dir de Don José Maria. Si la primavera del 2000, data pro­bable d'eleccions generals, per­tany ja al proper mil·lenni, no caldrà que tomi a sortir elegit (to-quem.fusta!) per autopresentar-se com el president del traspàs de mil·lenari. No cal dir que en el cas que aquests tres relleus no es produeixin, la data de l'inici del nou mil·lenni (i el mateix ini­ci) serà una pura anècdota.

baló PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60

Sant Cugat del Vallès www.valles.com

Hardware, Software &Webs