üADMINISTRACIÓ DE LA LOTERIA NÚMERO 3 DE SANT CUGAT SEGELLA UNA TRAVESSA PREMIADA AMB 253 MILIONS

US 4 CANTONS PÀGÍNMP

Divendres tód'abnlde 1999

Núm. 284 Any VII

El "diari" de Sant Cugat 225 ptos.

S UMARI Comencen les obres de

construcció de la planta de compostatge

de Can Calopa Pàgina 16

Sant Cugat es mobilitza per enviar ajut a les víctimes de la guerra del Kosovo

Pàgina 19

L'equip d'handbol de la UESÇ encara la nova

temporada amb només 4 jugadors confirmats

Pàgina 34

Francisco Rico revela els secrets del Quixot en una conferència a

vessar de públic Pàgina 40

Tot a punt per obrir el "gran aparador" de la ciutat

Xavier Pomes inaugura aquest vespre la mostra d'indústria, serveis i comerç

Aquest número inclou els suplements Viure a Sant

Cugat i Secundèria

Els tècnics i els comerciants han treballat fins V últim moment perquè tot estigui a punt per enlluerna/ c/r tantcugatencs. FOTO: XAVI LARROSA

Pàgina 28 i editorial

Jordi Pujol apadrina Recoder i homenatja Facció d'Aymerich

Unes 500 persones assisteixen a la presentació del candidat de CiU

Pàgina .8

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris

VISITI LA MÉS GRAN

EXPOSICIÓ

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.

Tel. 93 580 15 00

• Banyeres d'hidromassatge

• Materials per a la construcció

ELS4CANT0NS

AbriT99 S A N T C U G A T gratuït

Tasta el nou

McRIB Dues llesques de pa al largat cruixent,

gustosa carn de porc, ceba fresca i

seva deliciosa salsa barbacoa

McDonald's

ELS H CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

LE MUSf E IMAGINAIRE

ViTUt-nt

nju-wo 1r

Exposició perma­nent amb

les interpretacions d'autor de les obres

més famoses dels GRANS GENIS de

la història de la pintura universal

Rambla Cata'unya, 2-4 08007 Barcelona ^ÉSpafta)

Corot, Veermer, Miguel Àngel, Cezanne, Boudin, Millet, Tolouse-Lautrec, Manet, Pissarro, Modigliani, Van Gogh, Gauguin, Renoir, Degas, Monet, Leonardo da Vinci, Ingres, Caravaggio,

Rafael, Canaleto, Rembrandt... Escola Flamenca, Italiana, Francesa, etc.

Et convidem al Tibidabo Porta'ns aquest val a les taquilles del Tibidabo i amb la compra d'una entrada* te'n regalem una altra

«(Entrada 2.400 ptes). Vàlid durant «Is mesos d'abril, maig I Juny 1999. No acumulable amb altres promocions.

TIBIDABO 1899*1999

No cal ser subs­criptor Aprofita aquesta magní­fica oportuniat! Per a més informació, 93 589 62 82

Ensenya el teu carnet i et convidaran a un

deliciós te amb menta !

C/ Sabadell, 9 Tel. 93 6745871

Centre Comercial Sant Cugat. Carretera Sant Cugat-Rubf Km4

Menús amb descomp­te ensenyant el carnet

4 GrifulOil,s.L. Servei Estació

Descomptes de fins a 2 pesse­tes per litre de benzina, a la

Benzinera Griful de la carrete­ra de Cerdanyola.

A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del Club

juntament amb el DNI. Aprofita-ho!

L A C A R P A

Consumicions gratuïtes

VIP de La Carpa, per poder obte­nir consumicions de franc.

• HÍPICA SEVERINO

Passejades de cap de set­mana

Esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diu­

menge. El subscriptor pot anar-hi

acompanyat!

' ^ - ,

SESSIONS GOLFES DE

FRANC Passa a buscar les teves entrades a la redacció!

ftv Jean Louis David

l a marca en perruqueria

Ensenya el teu carnet i et convi­

dem a una copa de cava

PI. Doctor Galtes, 5 Local Comercial 2. Obert de dilluns a dissabte, de 1 0 a l 9 h

Tel. 93 675 61 73

.^ÏÀTIÍSICIÓ AL S'üiBil i l Í ft^^ í l l Í Í ÍÍI i2l l2·

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

Divendres, 16 d'abril de 1999 viure mostra

SUMARI ENTREVISTA A L'ALCALDE DE SANT CUGAT, JOAN AYMERICH P. 4 - 6

LA MOSTRA SANT CUGAT ACTIU, "EL MÉS GRAN APARADOR DE LA CIUTAT"

P. 12 PLÀNOL DELS

EXPOSITORS

íull Ai

ENTREVISTA A JAUME TUBAU

LA IMATGE DE LA MOSTRA

P. 14

P. 14

QUE OPINEN ELS PRINCIPALS EXPOSITORS DE LA MOSTRA? P. 16 - 30

LA CUINA D'IL SICILIANO P. 34

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat

Sant Antoni, 15, baixos - Tel. 93 589 62 82 VIURE A SANT CUGAT

Coordinació: Ruth Bollinger Redacció: Ruth Bollinger Núria Vidal Comercial: Carmen Eyara lar Dis§eny i maque tac ió : Gemma Ju rado Carlos David Rodríguez Correcció: Montserrat Soto Fotografia: Xavi Larrosa i Arxiu

premsa gratuïta catalana

<$>: V Premsa Local

de Sant Cugat, S.L

Direcció: Aura Costa Consell d'Administració: Ramon Grau (president) Josep M. Cabrerizo Pere Esquerda Xavier Fornells Distribució: Carlos Rodríguez CARBEN D.L.: B-49.968-97

LES BOSSES DE CLEAN CITY AJUDEN A NETEJAR LA CIUTAT P. 36

r " l CATALONIA JW^CERAMIC Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposició per a la venda de ceràmica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcció.

CATALONIA CERÀMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès

Tel. 93 580 15 00-Fax93 580 15 51 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

EXPOVENDES: Rocafort, 1 1 2. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fàcil accés Horari:

De dilluns a divendres, de 8 a 1 3 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 13 h i de 16 a 20 h

ÜS4CANTOINS

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, 16 d'abril de 1999

m

L ' e s p o r t f e m & n í

En l'esport, la fisiologia marca la gran diferència

No és una qüestió de discriminació, sinó de salut

CRISTINA PRADOS

- Sant Cugat -

Els entrenadors dels diferents clubs de Sant Cugat que han in­corporat dones en les diverses disciplines que ja fa anys practi­caven els nois, asseguren que, tot i algunes pors i inseguretats inicials, habitualment per part dels mateixos directius i espor­tistes masculins, les dones s'han fet finalment un forat en aquest àmbit de la vida, guanyant una batalla per la qual fa anys que lluiten. "Les dones, en general, poden practicar qualsevol esport dels que ara per ara practiquen els homes" , asseguren presi­

dents, directors i entrenadors de tots els clubs. Sembla que en això de l'esport no hi ha límits, ni d'edat ni de sexe.

La cosa, però, canvia una mica quan es tracta de parlar d'esport d'alta competició, com el que practiquen els nois i noies que fan els seus e n t r e n a m e n t s al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR).

La doctora Vicky Pons, met­gessa del departament de fisio­logia i de valoració funcional del CAR, explica que realment sí que existeixen certes diferències entre els homes i les dones a l'­hora de practicar alguns esports, bàs icament per qües t ions fi­

siològiques. "En les dones s'han de contro­

lar molt les alteracions de ferro que els esports de resistència po­den causar", diu la doctora. "Això en les noies pot provocar una manca del cicle menstrual, cosa que en els nois, com és evident, no passa."

Vicky Pons atribueix també les diferències que encara existei­xen entre els homes i les dones a l'hora de practicar un esport a una qües t ió de t e m p s : " L e s noies s'han incorporat 30 anys més tard a l'esport, i això marca una diferència", diu ella.

Però tot i així, a poc a poc, es van aconseguint fites importants

Tot i que homes i dones són diferents, moltes ja practiquen esports masculins. E: X.L.

en el món esportiu d'alta com­petició, i malgrat que les noies encara no igualen en nombre els esportistes masculins, ja hi ha una bona representació femeni­na en totes les disciplines a les competicions oficials.

"Una altra diferència que cal

tenir en compte -afegeix la doc­tora- és la intensitat, la força i les càrregues que poden suportar les dones, que, en comparació de les dels homes, són menors. Això fa que en esports on es requereix molta força els entrenaments si­guin una mica diferents."

G i m n à s t i c a r í t m i c a

Dansa, expressió corporal i preparació física

són els tres pilars de la gimnàstica rítmica Al CM Sant Cugat es preparen les esportistes d'elit de gimnàstica

C. P. - Sant Cugat -

La gimnàstica rítmica "és un esport que requereix un com­promís i una dedicació molt cons­tant". Així mateix ho constatava el passat 20 de març el regidor d'Esports de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Xavier Figueras, du­rant la celebració de la fase final de la Copa Catalana de Gimnàs­tica Rítmica Esportiva d'Indivi­duals que va tenir lloc al pavelló de voleibol de Sant (Jugat a Vall­doreix. Però, si hi ha algú que co­neix millor que el mateix regidor d'Esports l'esforç que requereix la pràctica d'aquest esport és la r e sponsab le de la secció de gimnàstica rítmica del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, Paqui Le-plat. Segons ella, aquest esport requereix una mitjana d'entre­nament d'unes cinc hores i mitja cada dia en les esportistes d'elit.

La gimnàstica rítmica és un es­port molt femení, no només per­què tan sols el practiquen dones, cosa que succeeix en molt pocs

L·i gimnàstica rítmica encara és un deh esports ritA pnittuaKpei /<"> nenes. F..X. I..

esports, sinó també perquè comp­ta amb un component estètic lli­gat a la dansa i a l'expressió cor­poral potser massa efeminada per al caràcter dels nois. Avui hi ha dones que fan halterofília i qüe fan llançament de pes sense cap mena de problema. Caldria veu­re, però, quants nois hi ha real­

ment disposats a entrenar-se com ho fan la setantena de noies d'en­tre 6 i 22anys que componen el conjunt d'equips de gimnàstica rítmica que es preparen al Club Muntanyenc Sant Cugat.

"És cert que potser el fet que no existeixin categories masculines en aquest mateix esport fa que la

gimnàstica rítmica estigui millor considerada", explica Paqui Le-plat. Actualment, a Sant (Jugat hi ha 10 gimnastes d'elit, que com­peteixen tant en l'àmbit nacional com internacional. Tot i que Paqui Leplat treu ferro a l 'assumpte quan es parla de la dedicació que la gimnàstica rítmica requereix, és cert que aquesta condiciona en certa manera la vida de les gim­nastes, que veuen recompensada la seva feina quan arriben a Ics competicions. "Actualment, el Club Muntanyenc Sant Cugat està considerat com un dels mi­llors pel que fa al seu nivell de gimnastes", diu la responsable de la secció de gimnàstica rítmica. I és cert, només cal veure les clas­sificacions passades, on van par­ticipar gairebé 300 gimnastes d'ar­reu de Catalunya i on les locals van fer-ho en el nivell tècnic més alt i van aconseguir diverses me­dalles. Ara cal veure què fan en la seva propera actuació, que serà al Campionat de Catalunya d'Indi­viduals que se celebrarà els dies 17 i 1.8 d'abril.

B à s q u e t

Les noies donen Falcada al bàsquet

c. p. - Sant Cagat -

Diuen que per jugar a bàsquet, de vegades cal tenir una certa alça­da. Però no és de l'alçada física de la que aquí volem parlar, sinó més aviat d'una alçada esportiva, en definitiva, d'estar a l'alçada. I les santeugatenques, si hem de jutjar per les paraules del respon­sable de Jocs Escolars de la l Tnió Esportiva Sant Cugat , Enr ic Tomàs, ja fa anys que arriben, no només a la cistella on fiquen les pilotes, sinó també al nivell d'un joc de qualitat.

A la Unió Esportiva Sant Cugat existeixen actualment diversos equips femenins en les catego­ries sènior, júnior i cadet. S'en­trenen igual que els nois i l'e­xigència per part de ls seus preparadors és la mateixa, segons explica Enric Tomàs, a qui no li agrada diferenciar l'esport o els equips per sexes. "L'esport és di­ferent perquè cada esportista és diferent, però no perquè el sexe sigui diferent", diu ell. Tot un exemple que , al final, el que compta al bàsquet és, com es deia al principi, estar a l'alçada.

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

AYMERICH: "UNA VEGADA MES L'ÈXIT ESTÀ ASSEGURAT" La Mostra Sant Cugat Actiu està organitzada per la Fundació per al Comerç, Indústria i Serveis de Sant Cugat del Vallès. El seu president és l'alcalde Joan Aymerich, que destaca la gran participa­ció i professionalització dels comerciants de la ciutat, que han convertit la mostra en una de les més importants de la comarca.

- C.itm es presenta la nova Cugat que creiem que la gent edició de la Mostra Sant Cugat Actiu?

- Bé, es presenta molt bé. Kl pr imer dia que els comerços es podien inscriure a la Mostra ja va haver-hi una gran afluència. Penso q u e . una vegada més. l 'èxit està assegurat.

- Quines novetats inclourà la Mostra?

- Kn termes generals, la Mostra serà com les quatre edicions anteriors. Evident-ment , cada mostra ha tingut uns aspectes diferents . Per exemple , en la pr imera no es van fer desfila­des de models i, en canvi, en les posteriors ja es van introduir . Enguany, conti­nuarem amb la tònica de fer activitats.

- Cada any, l"" Ajunta ment ha participat activament en la Mostra. Enguany, què hi trobarem a V est and?

- Com sempre , l 'Ajunta­ment tindrà l 'estand munici­pal, que sempre presenta una noveta t . Lòg icamen t , cada dos anys hem d ' inc loure

"La Mostra s'ha consolidat gràcies al comerciant de Sant Cugat, que ha fet el màxim

d'esforç"

ha de conèixer. Per exemple , l 'any 97 vam presentar la maqueta de l'Eix Verd. En entrar dins l 'estand municipal trobàvem una sèrie de diapo­sitives amb imatges de Sant Cugat de temes escolars, cul­turals , històrics i sani tar is . Enguany, el tema de l 'estand municipal és la presentació de Sant Cugat Obert . En la Mostra p r e sen t a r em la maqueta de la pàgina que els usuaris de Sant Cugat podran utilitzar des del quiosc i des de casa amb Internet . L'es­

tand estarà enfocat al món futur i al progrés actual amb

I

novetats impor­tants , com ara unes expe r i èn ­cies del te le -compra que es podran fer des dels aparells que hi haurà a la Mostra.

— Quina valoració fa dels deu anys de Sant Cugat Actiu?

- La Mostra de Comerç, Indústria i Serveis va néixer l'any 1990 amb una voluntat política que s'ha consolidat gràcies al mateix comerciant o

Aymerich atribueix tot el mèrit de l'è\it de la Mostra, que va ser una iniciativa municipal, ah comerciants. Foto: X. L.

aquelles coses noves de Sant industrial de Sant Cugat, que

ha fet el màxim d'esforç per aconseguir un nivell de quali­tat de la presentació en els estands. Van fer d 'una mostra local una de molt important. Segons paraules del conseller d ' Indústr ia i Comerç de la Generali tat , Antoni Subirà, el

director general de Comerç o els representants de la Cam­bra de Comerç de Terrassa, que estan molt acostumats a veure mostres internacionals, Sant Cugat Actiu no té res a envejar a les altres. Però s'ha de donar el mèrit a qui en té . L 'Ajuntament va ence r t a r amb la iniciativa, però que ara se celebri la c inquena edició ho hem d'agrair als expositors que el primer any van apostar per aquest repte.

— El lema de la Mostra durant tot

més. Això no té senti t perquè fins i tot pot canviar segons el t emps que faci o les dates del calendari. El que sí que té senti t és el lema, que sempre ha estat "El més gran apara­dor de la ciutat" . La Mostra és una promoció per al mateix comerç per donar-se a conèi­xer. Allà p o d e m descobr i r comerços q u e tenim al costat de casa però que no ho sabí­em.

- La Mostra Sant Cugat Actiu és un referent de la

ciutat a la

aquest temps «SúM Cugat Actiu " T T ™ ' *!." na estat L·l a poblacions vei-

més gran apa- és un referent molt nes?

rador de la ciu- • ,

tai", EI nom- important a la bre de visites fa C O m a r C a ^ fins j que ho sigui? ^ ?j

- El nombre tot, al país de visi tants és

Els botiniers de roba van orvamtztir una desfilada de moda l'edició passada. Voto: XA 171.ARRÒS A

sempre un pro­b lema pe rquè sembla que enguany el repte és passar dels 82.000 visitants. I si l 'úl­tim dia de la Mostra no els hem passat... Aquest no és el tema. No podem aspirar cada any a tenir més gent que ens visita. perquè arriba un moment que no poden ser

A diferèn­cia de mol tes altres most res , Sant Cuga t Actiu és un referent molt impor tan t a la

comarca i, fins i tot, al país. Però és una mostra tota lment local. No tots els municipis podrien fer una mostra local amb 187 estands i més de 140 expositors durant dos dies i mig. Suposa un gran cost econòmic per als expositors. amb despeses de personal i

4 Setmana a S 4 C A N T 0 i > e Divendres, 16 d'abril de 1999

Tennis

Valldoreix acull una escola d'alta competició

per a tenistes cPelit C. P.

- Sant Cugat -

Doncs com Arantxa Sànchez-Vicario i Contxita Martínez són j;i heroïnes de l'esport interna­cional que han demostrat que cl sexe femení encara hi té molt a dir.

L'Arantxa i la Contxita, però, són només dos exemples entre les moltes noies que cada dia dediquen cl seu temps a aquest esport de raqueta i pilota.

Sobre herba, pista o terra ba­tuda, moltes dones de Sant Cu­gat han conegut en el tennis un dels seus millors aliats per man­tenir-se en forma, cuidar la línia i passar una bona estona.

Però n'hi ha que no s'ho pre­nen només com a activitat d'es­barjo i van encara més lluny. Se­gons Fernando García, director esportiu del Club Esportiu Vall­doreix, a aquest club hi arriba gent de tot Europa per poder ent renar-se a l 'Escola d'Alta Competició on el club prepara les professionals que competi-

Handbol

Un esport de contacte físic i joc d'equip

C. P. - Sant Cugat -

L'handbol és un dels esports de pilota on més contacte hi ha entre els jugadors. Es re­quereix agilitat i molts refle­xos per tal de no perdre la pi­lota abans de poder marcar un gol. Iot i així, l 'handbol no és un d ' a q u e l l s e s p o r t s q u e la

majoria de la gent considera terreny exclusiu dels homes. A la l 'n ió Esportiva Sant Cu­

gat s 'entrenen des de fa anys les categories femenines de 2a catalana i cadet , que , se­gons el segon responsable d'­h a n d b o l m a s c u l í , E n r i c Tomàs, arriben cada any més preparades.

" D e s p r é s de qua t re o cinc anys sense noies a handbol , ara fa tres anys que tornen a venir més fortes que mai, pot­ser perquè ara fan més pràcti­ca esport iva a l 'escola", diu Enric Tomàs. És clar que elles p e n s e n portar l ' handbo l oo faci falta, fins i tot als matei­xos mitjans de comunicació, si s'escau.

ran al WTA. El Club Esportiu Valldoreix té noies a totes les categories des que va ser fun­dat al 1967. Això fa que actual­ment siguin gairebé més doncs que no pas homes jugant a les seves pistes.

Segons José Ferreras, entre­nador nacional de tennis del Set Ball, el percentatge aquí encara no arriba a ser d 'un 50% res­pecte als homes, tot i que reco­neix que les dones que hi ju­guen han demostrat tenir una gran constància. Ell n'està es­pecialment content de les ve­teranes, dones a partir dels 30 anys endavant que cada any ju­guen el "torneig de veteranes" que organitza el mateix club des de fa 23 anys. Enguany hi par­ticipen 46 equips, i les dones del Set Ball van segones en la classificació.

Paco Ferrer, que ha vist jugar molts homes i moltes dones a les pistes del Club Natació Sant Cugat, del qual és responsable, explica que , ev iden tmen t , la manera de jugar entre els nois i

/ / // tnií' .' '/./'/; r/m/' w // Imií' pititt/riiis ninvmal\ femenins.

Utw gran promesa del tentfièc:

Ebscíiseatrcnadors i la gent realment volen contínaàT'ííí*-' qyet | 1**0* dec©nèixer4a de, trenant o fer una Hé&MtífeiXh -§^4een<jockSòniaDeí$h , « N t U $ M i f t M # do&Bïtít d© les gram promeses sembiatiaver triat el teata?«aft|^ aà#<ïue compta avui cl tenías arnifJàdevto^íafatógB^fK3|* , «Éafà. sibüitïíts de ajrKinuarjgua-a^iÍ:í:;

0e»çue v* començar a com» medafles i trofeus^ , '' " ' pdk,k Sòftía ba estat campal Aquesta úok feMM> <pe ai<dbOaïata«y*«R tots* iesca- s'entrem &¥Eacri*énÈmGBmr\ tçpéès c» qtl& s'ha presentat, peució del Club Esportiu Vajf-Aa*;íé l&ïfcSíya» €s a dir, ha pas- doteix é&,<m^^ààm:^^í^- '-• **&}* afttpe que eis eíitrena- eesdeïa $emtà&míi?^0k?,. i 4fó'í$a9$deft»> més çriàca en Ics idees tnofc <latss£·:l&»$i «fe, k!#ÍQÍKà,q«eésentreeÍsl3t que és encara més- írafioriànC «If^aajs, perquè és qpm més coïïifïta «smbé anaè m Hm Joe

i s<rf|fes8ó«inandededdirsi dxiraqXïets C.JK

F0T0.XAY11.ARROSA

les noies canvia, sobretot pel que fa a la intensitat del cop, però assegura que, actualment, tant homes com dones oferei­xen un joc de molta qualitat. "Es qüestió de gustos, però no té res a veure amb el sexisme el fet que a la gent li pugui agra­dar més el tennis femení o el masculí. Jo crec que en general tots són molt capaços de practi­car aquest esport", diu Paco Fer­rer. I per si algú encara ho dub­tava, els entrenadors coincidei­xen que el tennis és un esport on les dones, des de molt peti­tes (amb 6 o 7 anys) fins als 60 anys, continuen fent-se sentir i guanyant títols sense parar.

Voleibol

Sant Cugat compta amb alguns dels equips femenins de voleibol més preparats

C. P. - Sant Cugat -

El voleibol és un dels esports més practicats pel sexe feme­ní, on, a més, les nostres es­portistes han demostrat estar molt a l'alçada del llistó inter­nacional.

A Sant Cugat hi te seu des del 1992 el Club Voleibol Sant Cu­gat, fundat a Barcelona l'any 1MS6. Actualment compta amb di­

verses categories femenines en­front d 'un sol equip masculí. En total s u m e n més de 200 n o i e s , r e p a r t i d e s e n t r e e ls equips de Jocs Escolars, les in­fantils, Ics cadets, les juvenils i la categoria nacional femenina. Segons Carles Castro, el presi­dent del Club, el voleibol és un esport molt femení, ja que no requereix cap mena de contac­te físic directe ni entre els ju­gadors del mateix equip ni amb l'adversari.

"El voleibol és l 'esport més practicat al món, el que té més llicències", assegura Carles Cas­tro, que està molt content de la

gran q u a n t i t a t de jugadores amb què compta cl club.

El president del Club Volei­bol Sant Cugat també explica que , des de la seva fundació, l'organització que ell presideix es va plantejar dedicar-se a l'en­t renament específic de noies, potser perquè aquest és un es­port en què les dones han des­tacat molt. Tot i que en general els nois tenen una potència de llançament més gran i les alça­des són igualment superiors, això no fa que el voleibol fe­mení es quedi enrere.

"El voleibol masculí és dife­rent. Es més ràpid, però això no vol dir que sigui ni millor ni pitjor, només és diferent", diu convençut Carles Castro.

Ara per ara, el president del Voleibol C lub Sant Cugat té gran part de les seves il·lusions posades en l'equip de noies que s 'entrenen per a les competi­cions nacionals, que són les que han de demostrar a tot Espa­nya el que saben i el que són capaces de fer. Però, com qual­sevol pare, no s'oblida de cap dels seus fills, i també destaca

Al Club Voleibol Sant Cugat, la majoria dels equips són femenins ¥.: X. I..

la gran importància que té per al club el fet de tenir un nom­bre tan gran de jugadores als equips de Jocs Escolars. Aque­lles 140 nenes que ara confor­men el gruix d 'aquests equips infantils són ben bé el futur i cal que no deixin d 'apuntar-s'hi.

Finalment , pel que fa als en­t renaments , Carles Castro diu q u e , en el cas del seu c lub , han estat els nois qui precisa­m e n t s 'han hagut d ' incorpo­rar més tard, cosa que fa que rea lment siguin les noies les que marquen la pauta. Només es diferencien en t emes com

la força, i potser el tracte que reben a causa del fet que ca-racterialment noies i nois són molt diferents, però en gene­ral s 'entrenen les mateixes ho­res, fan el mateix esforç, i se'ls exigeix el mateix nivell de re­sultats.

En definitiva, el president d'a­quest club, que va ser traslladat a Sant Cugat amb motiu de la celebració de les olimpíades de Barcelona 1992, està molt satis­fet de l'experiència d'entrenar tants equips femenins de volei­bol, i encara creu que aquesta és una discipl ina en q u è les noies poden arribar molt lluny.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

Restauración del mueble

Licenciado por la escuela de Bellas Artés en Florència - 1985

Barnizados a la antigua

Tratamiento de carcoma al vacío

Incrnstación y restauración de marqueterías

Restauración de dorados

Compra - venta de muebles y eosas viejas y/o antiguas

C/ Margarit, 6 Tel: 93 590 61 22 At. Miguel

LA FLORESTA

Mans de Sant

De dilluns a dissabte

Tècnica E. Benjamin (EUA) en tractaments de genolls, cervicals, lumbars, espatlla i malucs.

2 *

M. terapèutic, californià, antiestrés, anticel lulític, esportiu, drenatge '$ limfàtic, reflexoteràpia podal, shiat-shu, esguinços, mals crònics

d'esquena, mals de cap, migranyes.

93 589 83 16 PROMOCIÓ DEL MES

Reflexoteràpia podal des de 1.500 ptes. per sessió.

m/m

50 .000 COLORS PER ORDINADOR

1- Santiago Rusinol, 56 Tel. 93 589 41 40

2- Rosselló, 19 Tel. 93 589 60 93

3- TOT-NET Mercat Pere San

4- Mercat Torre Blanca Tel. 93 589 60 33

5- Nau Avinguda Ragull, 54 Tel. 93 589 59 77

Comandes per telèfon al 93 675 25 25

Servei gratuït a domicili

LA PRIMERA DROGUERIA DE SANT CUGAT

èra-Estiu K9

GENEVIEVE LETHU C. VILLA, 6 - SANT CUGAT • TEL. 93 674 03 16

O

E L S I C A M U N S Divendres, 16 d'abrilde 1999 Setmana 5

F u t b o l

Les noves futbolistes van guanyant terreny de joc als homes

Sant Cugat ha vist en els últims anys l'arribada de les dones al futbol

C R I S T I N A PRADOS

- Sant Cugat -

La història va començar gaire­bé sense proposar-s'ho i encara avui el president de la Penya Blaugrana ho explica entre ria­lles, com si es tractés d'una di­vertida i insòlita anècdota. En aquest club de futbol de Sant Cugat, fundat fa 20 anys, mai no s'havien plantejat la possibi­litat d'entrenar un grup de do­nes.

La idea va arribar de la mà d'u­na noia de la Floresta, exfutbo-lista d'un altre equip, que tenia ganes de tornar a tocar la pilota. El senyor Martí Reverte recor­da ara que al principi aquella proposta els va fer una mica de por, tot i que van acceptar tirar-la endavant.

"Els principis van ser molt do­lents", assegura Martí Reverte. "No aconseguíem un bon nivell i no era el mateix entrenar amb noies que amb nois", diu el pre­s ident del club. "Però ara jo qualificaria el nostre futbol fe-

ElFC Winterthur té dos equips de futbol sala femenins. F.:X. LARROSA

mení d'un nivell mig-alt", afe­geix.

Enguany és ja la quarta tem­porada que aquest club presen­ta equips femenins a les com­peticions. Actualment, d'equips de dones, en té dos: els "pul-garcets" i la lliga de grans i, a la lligueta que es juga a Catalun­

ya, les seves noies estan classi­ficades com a segones. Lés pri­meres rialles que provocaven en els homes del club la imatge d'onze futbolistes femenines ju­gant, han quedat molt enrere. Ara, les primeres rialles que els homes feien en veurc-les jugar els primers partits, han quedat

:nrere. A la mateixa penya Blaugrana

s'hi entrena també un equip de futbol sala, tot i que ho fan sota un nom diferent del del club. Aquesta altra manera de jugar al futbol també havia estat sem­pre molt tancada a un cercle ex­clusivament masculí, on' ara ja existeixen molts altres equips femenins. Sense anar molt més lluny, a Sant Cugat hi ha el ES Winterthur, on l'entrada de les dones també va suposar un cert recel a l'inici. El president del Club, Josep Maria Zapater, con­fessa que al principi la idea de posar dones jugant a futbol sala els va fer una mica de respecte. "Ara, en canvi, ja hem vist del que són capaces, les hem vist evolucionar i estem molt con­tents", assegura.

També diu que és possible que en els p ropers anys , els dos equips que ara compe te ixen s'ampliïn i en facin algun més. Tot depèn de les ganes que tin­guin les noies de continuar ju­gant..

H o q u e i

Un esport amb dues vessants per a les amants dels sticks i les pilotes ràpides

L'hoquei patins i l'hoquei herba viuen dues realitats molt diferents

C. P. - Sant Cugat -

L'hoquei patins femení no és un esport gaire extens. "A tot Catalunya -d iu Antoni Pérez, p r e s i d e n t de l Pa t í H o q u e i C lub de Sant C u g a t - hi deu haver en total uns 30 equips." Tot i així, al Club que Antoni Pérez presideix hi ha actual­ment un equip femení que en­guany es presenta ja per sego­na vegada consecu t iva a les competicions oficials de la i 2a categoria d 'autonòmiques.

L'hoquei patins femení té a Catalunya una història d'entre 6 i 8 anys insisteix Antoni Pé­rez. que considera important remarcar a que s t fet per de­mostrar el gran reconeixement q u e es m e r e i x e n les s e v e s n o i e s . Al p r inc ip i , ;il C l u b s 'hi

ent renaven tan sols 3 nenes , que es barrejaven amb els nens fins a arribar a la categoria d'a-l e v i n s . A c a u s a d e la poca presència de dones, la direc­tiva va fer equips mixtos.

Però quan les nenes arriba­ven als 12 anys venia el gran problema, ja que a les compe­ticions de categories superiors, els equ ips han de ser unise-xuals. Ara fa tres anys es van plantejar de crear un equip fe­men í per a noies de 12 anys endavant. "No ens ho esperà­vem. però la resposta va ser im­mediata i molt ràpida", diu An-ton i P é r e z . " M o l t e s n o i e s germanes de jugadors del Club van apuntar-s'hi." Després va venir el procés més difícil, que és aprendre a patinar i a usar bé l'estic. Ara, però, gràcies al que Antoni Pérez considera tota una demostració de per-severància, han fet que moltes altres s'animin a provar sort.

Pel que fa a l 'hoquei herba, en el q ua 1 el C l u b J ú n i o r compta amb diverses catego­ries d 'equips femenins, la si­tuació és diferent. Aquest club es va fundar el 1917 i des del 1930, en què aquest va incor­porar l 'hoquei com a espor t

1/pnnapile\ nom htt< un iii ///„./' •" <'tHtl>^ »n\tt\pmi tireitenenUigtmpinpit\ \ /

practicable en les seves ins­tal·lacions, hi ha hagut partici­pació femenina. "Jo crec que aquest és un esport amb mol­ta acceptació entre les dones", diu Paco de Riba, gerent del Club. Segons ell, a més, és un esport que no requereix molta força, sinó habilitat i tècnica,

cosa q u e no l imita gens les noies a l'hora de jugar. Les ju­g a d o r e s q u e s ' e n t r e n e n en aquest club tenen edats com­preses entre els 5 i els 40 anys, cosa que demostra la gran gam­ma de possibilitats en ent re­nament i equ ips que ofereix aquesta disciplina.

A l t r e s

Els clubs ofereixen esports per a tots els gustos

C. P. - Sant Cugat -

Tant si és cert com si no que en el món de l'esport la socie­tat encara discrimina les dones, això no sembla importar gaire a les noies que viuen a Sant Cu­gat. La majoria han practicat o practiquen actualment alguna activitat gimnàstica i no es dei­xen espantar ni pels prejudicis ni pels cànons que la història ha e s t a b l e r t pel q u e fa a la presència femenina en l'esport.

Es llancen a les pistes i els camps equipades amb panta­lons curts, raquetes i tot tipus de pilotes per demostrar que elles també saben suar i com­petir.

Pe rò no es confo rmen a m b trencar els esquemes d'una so­c ie ta t que molts def ineixen com a predominantment mas­clista, sinó que busquen-desta­car, crear l'anècdota i fer-se un forat encara que sigui ratllant l'insòlit.

Esports com la petanca, que sempre havien estat conside­rats una afició de jubilats, han vist com jovenetes portaven al Mirasol Club de Petanca i al Sant Francesc Club de Petan­ca de Sant Cugat un ambient fresc i renovat.

Ara fa 20 anys, segurament ningú no es pensava que aquest pogués ser un esport que cri­daria l'atenció de noies de vint anys. Molts no ho consideraven ni tan sols un esport. Però la ve­ritat és que elles s'hi troben molt a gust i es presenten fins i tot a competicions.

Estela Peris ha desafiat durant anys les lleis de la natura -se­gons paraules dels que pensen que el cos femení no està pre­parat per a la competició en bi­cicleta- convertint-se en una ci­clista de renom.

Fins i tot les grans àrees de golf que envolten Sant Cugat fa temps que han hagut d'ac­ceptar que, potser, Severiano Ballesteros trobarà d'aquí poc un fort rival de l'altre sexe. Estefania Knuth i Paula Martí són només dos exemples de do­nes que han demos t r a t que aques t sexe anomena t dèbil està molt capacitat per jugar bé al golf.

I aquí no s'acaba la llista. Dis­ciplines com el taekwondo, l'es-quaix, l 'atletisme i moltes al­tres que farien omplir planes i planes, continuen adaptant-se al que en aquest segle ja es co­neix com la batal la per a la igualtat sexual.

Setmana ELS/CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

e n q u e s t a

Creu vostè que hi ha esports per a homes i esports per a dones?

- Sant Cagat -Ja fa anys que les dones lluiten per la igualtat i contra la discrimina­

ció masclista a la feina, a casa, i a tots els àmbits de la vida quotidia­na en general. I en l'esport no es queden enrere. Tot i això, encara hi ha un gran sector de la població que no veu clar que una dona jugui a futbol o sigui capaç d'aixecar unes peses de musculació. A Sant Cu­gat, ells i elles, els homes i les dones, tenen visions molt diferents so­

bre aquest tema. N'hi ha que han experimentat en pròpia pell la dis­criminació i n'hi ha que voldrien veure més dones amb pantalons curts als camps de tennis, futbol o altres esports de competició. En general, cadascú té les seves pròpies idees i les defensa amb molt bones raons, però, tot i així, queda clar que el sexe femení encara ha de batallar molt per tal de ser considerat i respectat com es mereix.

LAURA CALAHORRA

21 ANYS

ESTUDIANT

"Jo crec que si t'agrada un es­port, tant se val el sexe que tin­guis. Jo jugo a la petanca, que la gent es pensa que és un esport d'homes i senyors grans i hi gaudeixo molt."

ISACI.AVIJO

26 ANYS

FORNERA

"Jo crec que, en principi, per fer un esport, no cal que siguis home o dona, sinó que t'agra­di. Jo, per exemple, he practicat musculació, que sempre s'ha considerat un esport masculí."

MERITXELL RAMOS

20 ANYS

ESTUDIANT

"Crec que la majoria d'esports poden fer-los tant homes com dones. El problema és que amb esports com el futbol no existeixen encara bons equips femenins."

JESÚS PINTADO

16 ANYS

ESTUDIANT

"Els esports aquí són bastant mixtos, però crec que encara predominen més els homes per­què vivim en una societat mas­clista. Jo crec que tots podem fer els mateixos esports."

MERITXELL FORCEN

17 ANYS

ESTUDIANT

"Jo crec que, en concret amb el futbol, hi ha una visió d'aquest esport com a exclusivament masculí, però jo, que hi jugo, no hi estic gens d'acord. A les noies ens vénen a veure menys."

ISRAEL GONZÀLEZ

19 ANYS

REPARTIDOR

"Jo crec que si les dones arri­bessin a fer un esport al mateix nivell i qualitat que ho fan els homes, la gent s'ho miraria més. A mi no m'importaria veure un Barça-Madrid femení."

JOSEP GIRBAU

32 ANYS

AGENT COMERCIAL

"Jo sí que crec que hi ha esports més fàcils de practicar segons el sexe que tinguis. L'haltero­fília, per exemple, requereix una força d'home o. que poques dones tenen."

CARLOS FORJA

35 ANYS

VETERINARI

"Jo crec que tots els esports po­den practicar-se per homes i do­nes indistintament. Però, tant fisiològicament com històrica­ment, les dones han estat limi­tades per fer alguns esports."

JORGE VALENZUELA

26 ANYS

COMERCIANT

"Jo crec que no hi ha un esport que sigui exclusivament d'ho­mes, però sí que és cert que la història ha marcat uns cànons tant en política com en l'esport, i això s'ha de respectar."

LORETO CANTACORPS

49 ANYS

PROFESSORA

"A mi m'agradaria veure algun partit de futbol de dones de tant en tant. La societat estableix que certs esports siguin més practicats per homes, però no crec que hagi de ser així."

Vòsfè què opina dels nostres viatges? Viatjar amb USSIA TOURS és parlar de Formalitat, Confort, Categoria i Gran experiència. En poques paraules, és passar unes vacances en un ambient familiar que difícilment es pot oblidar.

MariaBtlo»

Plana de l'Hospital, 10 HCCI/1 m • T / 1 1 IOC (a 30 metres de PI.Octavià-Monestir) U99IM M I LfUilO

Tel. 93 589 61 50 Fax 93 589 59 65

ÚA>

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

L'estand municipal presenta el projecte pilot Sant Cugat Obert, que serà la botiga virtual de Sant Cugat. Foto: X. L.

de muntatge . Aciuesta és una dada que cal tenir en compte especialment , ja que . gràcies a l'esforç del comerciant , la Mostra ha pogut obteni r aquesta importància tot i ser local. L'any 97, moltes empre­ses i indústr ies de fora de Sant Cugat van presen ta r una sol·licitud i se'ls va haver de dir que no pe rquè des del principi es va marcar que la Mostra seria local.

— Fins a quin punt els comer­ciants s'impli­quen en la Mos­tra?

— Ks una iniciativa que va néixer a l 'Ajuntament , però que molts comerciants han seguit edició rere edició. Molts hi han participat des dels anys 90 perquè veuen que, a part d 'un cost econò­mic i d 'un esforç humà, els és rend ib le per donar-se a conèi­xer. Kls que ja són coneguts han de ser-hi t ambé perquè els altres no els passin al davant . A més , des de la primera Mostra s 'han posat el repte de veure qui fa el millor estand. Això ha servit molt per donar una categoria i apujar el nivell quan t a aquest tipus de mostres.

— Les entitats de la ciutat també participen amb actuacions. Això vol dir que

la Mostra va més enllà del comerç?

- El fet que hi participin ent i tats és per donar vida a la mostra. Fins i tot, en alguna de les edicions, potser ens vam passar una mica amb la participació de les ent i ta ts ,

« r> * •"» ^ u r , a rere l'ultra.

Sant Cugat No es una mos. Obert obre una tra d'entitats,

v . sinó iTna mostra

porta perquè el de comerç ,

comerciant pugui industr,a ' scr-entrar amb

Internet a casa del seu client"

"Sant Cugat és una ciutat molt

comercial i té un gran nivell de

professionalitat que és molt important"

veis. Manten im les act ivi ta ts cul tura ls , però amb una dosi més reduïda . Amb les dues edic ions an t e ­riors, es va veu­

re que el comerciant i l ' indus­trial necessitaven un espai on demost ra r el func ionament d ' un p roduc t e o p resen ta r alguna novetat . Els comer­ciants de roba es van posar d'acord i van organitzar una desfilada de models de cate­

goria. Aquest any continuarà havent-hi algu­na activitat cul tura l , però no de la forma que es va fer l 'edició an te ­rior en un escenari del Cen t r e Cu l tu ­ral.

- La Mostra ja celebra el desè aniversari. Com ha evolucionat el comerç de Sant Cugat fora de la Mos­tra durant aquesta dècada?

- Molt posit ivament. Sant Cuga t és una ciutat molt

comercial i té un gran nivell de professionali tat , que és molt impor tan t . Costa poc obrir una botiga i posar-se a vendre. Però hem de conèixer el que venem, de quin mate­rial és, per a què serveix. La professional i tat està per davant de qualsevol cosa i a Sant Cugat es demostra amb el comerç del centre urbà, que té una categoria impres­sionant. A més, des de l'Ajun­tament ajudem amb les refor­mes del centre històric i les zones dels vianants perquè la gent pugui passejar d 'una for­ma més agradable. El boti­guer té una responsabi l i ta t amb el ciutadà d'esforçar-se a fer l 'aparador més maco per­què la gent s'aturi al seu i no al del costat. La prova que Sant Cugat té un gran comerç professional és que les grans superfícies, que a tot arreu fan tanta por i aquí també en feien, no han fet absoluta­ment cap mal al comerç urbà. La gent cont inua anant a comprar al mateix lloc de sempre. Els que ja estaven acos tumats a anar a grans superfícies utilitzen els nous espais comercia ls . S'ha demostrat que Sant Cugat és una població adulta des del punt de vista del comerç: ha suportat la implantació d 'una gran superfície comercial i, a més, t ambé funciona bé. Per tant, dono a Sant Cugat un 10 pel que fa al tema del comerç.

— Cap on s'encaminarà el comerç en els propers anys?

- Nosaltres creiem molt en Sant Cugat Obert . Penso que en aques ts m o m e n t s cl

comerc ian t de Sant Cugat , com el de tot arreu, s'ha de posar al dia pel que fa a les noves formes de vendre . Hi ha una competènc ia , total­ment lleial, amb la teletienda de la te levis ió . Amb Sant Cugat Ober t obrim una porta molt impor tan t p e r q u è el comerc iant s an teuga tenc

pugui entrar a casa d 'aquell que disposi d ' In te rne t . A la ciutat hi ha molts usuaris. A més, nosal tres regalarem 3.000 kits i connexió gratis durant sis mesos per aquells que no estiguin connectats a Internet . Des de casa i des dels nous quioscs, que estaran a llocs públics per donar accés a tothom, els santeugatencs podran accedir-hi per fer la compra. No només l'usuari ha de començar a entrar, sinó que el mateix comerciant ha d ' en tendre que no és el futur sinó el present . Ha de buscar uns hàbits nous de venda. Aquell que ara fa una coman­da per telèfon, i que ho troba tan natural, ara podrà fer-ho amb el correu electrònic. A més . amb l ' avanta tge q u e amb la compra electrònica es podrà pagar amb una targeta xip, que nosal t res t ambé en t rcgarem als usuaris, per poder fer la t ransmiss ió econòmica a aquest establi­men t . Per tant , l 'únic que haurà de fer el comerciant és veure el correu electrònic i fer

un servei a domicili . Aquest és el r ep t e i m m e d i a t del futur del comerç local, de Sant Cugat i de tot arreu. Amb aques ta Mostra es donarà a conèixer una expe­riència de set , vuit o deu comerços de diferents bran­ques . Alguns ja faran el servei de te lecompra, altres només faran publici tat del seu esta­b l iment i altres estaran a Ics pàgines grogues.

— Aquest projecte també s'aplicarà a altres pobla­cions?

- Hi ha dos socis: Deu t s ­che Bank i Retevisión. Hem trigat més a presentar cl pro­jecte perquè Retevisión està apostant molt fort per fer-lo a nivell internacional . A Sant Cugat es farà una experiència pilot. Com a projecte d 'a­van tguarda , és una gran inversió econòmica per part de Retevisión. Això ens va molt bé, a nosaltres, perquè aqu í c o m e n c e m el que es podrà fer el dia de demà a qualsevol poble d 'Espanya . Aquí serà d i fe ren t que a molts altres llocs, perquè tin­drem la targeta xip, amb la qual l 'usuari t indrà un codi personal per poder entrar a cada comerç , i regalarem aques ts 3.000 kits amb la gra­tuïtat de sis mesos de conne­xió a In te rne t . Són dues coses importants per tirar endavant el projecte. / R. B.

Kls nens i nenes de Sant Cugat també troben activitats interessants. Foto: X. L.

o

Divendres, 16 d'abril de 1999 riure mostra

BAR RESTAURANTE • BRASERÍA

LA PONDEROSA

Servicio diario de menú y carta

ESPECIALIDAD en carnes a la brasa

El fin de semana disfrute del pescado fresco

Martes tarde, cerrado

C. Victòria, 18-20 - 08191 MIRA-SOL (Sant Cugat) - Tel. 93 589 25 71 -93 675 59 28

1 pjg IPÉPÉBÍÍW^9HÍÍ HBB^^^^ppwlillffl^BBI^^^^^B

[ 9 FALGUERA mMÈ • TAPISSERIA • • • • DECORACIÓ

• CONFECCIÓ DE SOFÀS • COMPLEMENTS PER A

LA LLAR C/ Villa, 1. Local 2 • Tel. 93 675 24 01

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal Telèfon NIFoDNI

Fax

DADES DE LA SUI í·y-r·» u»

Data d'alta p.l,.^..... Nombre d^Subscripcions. Adreça d'entreQsT .".'. ...!

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatnDDDoficinaDDDDdcDD núm compte[ Titular ,

• Comptat • Rebut domiciliat

El diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès,... de de 1999 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

Q S /CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

Mure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

SANT CUGAT ACTIU, EL MES GRAN APARADOR DE LA CIUTAT Aquest divendres, el conseller de Governació, Xavier Pomes, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, inaugura­ran oficialment la Mostra Sant Cugat Actiu que és "el més gran aparador de la ciutat". Una gran carpa de 4.750 metres quadrats, que està situada al camp municipal de futbol, acull els 187 estands dels comerços, indústries i empreses de serveis de Sant Cugat que exposen les seves darreres novetats. Tot ja és a punt per donar la benvi-guda a tots els visitants, que podran descobrir la gran oferta comercial que amaga la nostra ciutat. / R. B.

Tot és a punt per inaugu­rar aquesta tarda la Mos­tra Sant Cugat Actiu,

que durarà fins diumenge. Els expositors, que s'han esforçat al màxim per millorar l'edició ante­rior, ja han enllestit els seus estands per presentar les darre­res novetats o curiositats del seu sector. I és que avui s'obrirà el més gran aparador de la ciutat amb la participació d'uns 120 comerços, indústries i empreses de serveis de Sant Cugat distri­buït en 187 estands.

Per primer cop, una única car­pa blanca de 4.750 metres qua­drats cobreix els estands que estan ubicats a l'emplaçament habitual, el camp de futbol municipal de la rambla del Celler.

Una gran inauguració

L'acte d'inauguració de la cin­quena edició de la Mostra Sant Cugat Actiu, que se celebrarà aquesta tarda, estarà presidit pel conseller de Governació, Xavier Pomes, i l'alcalde Joan Aymerich, president de la Fundació per al Comerç, Indústria i Serveis que organitza la Mostra.

Aquest matí, la Mostra estarà oberta per als més petits, ja que

Més de 82.000 persones van visitar la darrera edició de la Mostra. Foto: XA VILARROSA

les escoles del municipi podran visitar els estands. Precisament per als més menuts, la Mostra també ha reservat un espai espe­cial a l'exterior amb activitats vàries perquè es distreguin men­tre els seus pares visiten la Mos­tra.

Com cada any, l'Ajuntament de Sant Cugat muntarà un gran

estand a l'entrada del recinte. Enguany presentarà el nou pro­jecte europeu Laspi, que preveu la instal·lació d'uns punts d'infor­mació a la ciutat connectats tam­bé amb el comerç. L'estand tindrà una gran pantalla gegant per fer demostracions i la presen­tació del funcionament d'aquests punts d'informació que respon­

dran les consultes dels santeuga-tencs.

A més, l'Ajuntament ha ins­tal·lat de nou un escenari on els comerços i empreses que ho hagin sol·licitat podran fer demostracions dels seus produc­tes o desfilades, com ara les de moda o les canines, que van tenir un gran èxit l'edició passada.

Aquest escenari estarà ubicat al costat de l'estand de l'Ajunta­ment i acollirà, al llarg d'aquest cap de setmana, les demostra­cions sol·licitades.

Deu anys de Mostra

Enguany, la Mostra Sant Cugat Actiu celebra deu anys. precisament abans d'acabar aquest segle. Per aquest motiu, tots els expositors, molts dels quals hi participen des de la pri­mera edició, s'han esforçat més que mai per fer de la Mostra ''el més gran aparador de la ciutat", tal com indica el lema. La valora­ció de Joan Aymerich, en nom de la fundació organitzadora, i de Jaume Tubau, en nom de l'asso­ciació Sant Cugat Comerç, és molt positiva, ja que cl comerç ha evolucionat al costat de la Mostra superant tots els obstacles, com ara la implantació en els darrers anys de les grans superfícies. A més, totes les parts consideren que el gran esforç dels comer­ciants de Sant Cugat ha permès convertir la Mostra en un punt de referència de la comarca, i també de Barcelona. Per aquest motiu, el model de la Mostra ha estat exportat a altres poblacions veïnes. / R. B.

Una gran carpa blanca de 4.750 metres quadrats cobreix els estands. Foto: XA VI LARROSA

8

EIS4C4NTON5

Política Divendres, 16 d'abril de 1999

Les frases

Jordi Pujol:

"Us demano que

guanyem no només

per Sant Cugat, sinó

per Catalunya"

Joan Aymerich:

"A Sant Cugat

hem creat una

marca de qualitat

i sostenibilitat"

Lluís Recoder:

"Tenim el que cal

per guanyar: un

projecte i les ganes

de fer-lo"

Joan Recasens:

"Que ningú pensi

que això ja està

fet. Necessitem

l'ajut de tots "

C u r s a e l e c t o r a l

Jordi Pujol identifica Recoder com un polític cPelit que serà bon alcalde

Els assistents reten un sentit homenatge a la feina feta per Aymerich El candidat a l'alcaldia per CiU, Lluís

Recoder, va triar la nit de dimarts -quan faltaven dos mesos justos per a les eleccions muncipals- per donar el tret de sortida a la seva campanya electoral. En un acte que va aplegar

AURA COSTA

gairebé 500 santcugatencs al Teatre de La Unió, Recoder va avançar el que serà la seva posada en escena en les pròximes setmanes: una música triom­falista, unes idees clares i un discurs basat en el progrés cap a una ciutat

"Sóc conscient que el repte que se'm presenta és molt important i que si un dia sóc alcalde hauré de treballar molt perquè els santcu­gatencs sou molt exigents. Els rep­tes, però, no m'espanten i els en­caro amb molta il·lusió." Un Lluís Recoder segur, apassionat i opti­mista va presentar-se dimarts da­vant l'auditori del Teatre de la Unió per convèncer militants i as­sistents que és la millor opció per encapçalar el govern local. Per a la campanya, va dir el candidat, ha preparat un projecte "atractiu" per una ciutat "que val la pena". Una ciutat del segle XXI que Recoder vol "que tingui qualitat de vida, que sigui respectuosa amb el medi ambient, solidària, més pensada per als vianants, que entri d'una manera civilitzada a Collserola i, sobretot, que lluiti per la seva identitat diferenciant-se de l'àrea metropolitana".

El projecte coincideix en gran mesura amb el que ha dut a terme fins ara Joan Aymerich. És per això que durant la presentació va ob­servar-se una bona bona sintonia entre ambdós polítics. L'alcalde va recordar que Recoder "sem­pre ha comptat amb el meu su­port", per la qual cosa, va con-

quepocswrtèi^eft» L'any 1996, a,

guració del Teatre ei va fer jefcfènciíi a ia tud d'aquest espai Amb d ta del sermoneja jol va indicar <pçcí

^

.' iNljoí va reeaftètecr dimarts al vesfare que la fe ert el que aleshores representava çl Te» atre-Audkori i en el que calia fer per a la cíatat sé» trets que honoren f alcalde de Sant

i Cagat. /REDACCIÓ

Lluís Recoder t Jo/w 1 \memh t un intercanvtar elops. FOTO: XAVILARROSA

cloure, "no desitjo res més que poder celebrar, d'aquí dos mesos, la nostra victòria per continuar ti­rant endavant la ciutat". L'alcalde també va destinar part

del seu temps a fer una mirada al passat. Després de repassar les principals accions del seu govern -PROMUSA, l'arranjament del centre històric, la construcció del Centre Cultural...- i assegurar que han estat 12 anys "de feina molt dura", Aymerich va escometre contra el PSC indicant: "Si els nos­tres predecessors haguessin fet una quarta part del que hem fet nosaltres, ara Sant Cugat seria en­cara molt millor."

La importància del territori

El president Pujol va centrar la seva intervenció en la conve­niència d'aconseguir més pes en el propi territori, per guanyar més força a Madrid. "Catalunya ne­cessita més diners i un pacte fis­cal més favorable, i això només ho aconseguirem si tenim molta força damunt del territori." Pujol va destacar la importància d'a-

del segle XXI que sigui solidària, sos­tenible, integradora i identitària. El president de la Generalitat, Jordi Pu­jol , i l 'alcalde, Joan Aymerich, van apadrinar ei candidat sense estalviar lloances i bons auguris.

conseguir la victòria en el màxim nombre d'ajuntaments possible i especialment a Sant Cugat, "pel veïnatge amb Barcelona". Dem­peus i amb els braços enlaire va demanar als santcugatencs que "us llanceu a fons en la batalla que emprendreu", tot i que va dir es­tar convençut de la victòria de Re­coder "perquè són els homes com ell els que tenen més experièn­cia en la política de gran nivell". Al suport manifestat cap al can­

didat s'hi va sumar el president local d'UDC, Joan Recasens, en indicar "Hem fet les coses ben fetes. Hem trobat un home capaç, amb una llarga experiència políti­ca: en Lluís Recoder." I va acabar la seva intervenció sentenciant: "Perquè d'aquí a 12 anys ens pu­guem continuar preguntant què hauria estat de Sant Cugat sense la victòria de CiU necessitem la vostra ajuda!". Un clar incentiu al vot nacionalista.

Dotze anys d*um alcalde Tot i que tes mirades eata- a la reelecció *eas va provo­

ven posades en el fbcur,eis a> car m 0M raaldecap per ta sistents al sopar de dimarts no dr5(»^ de trobar un candidat obliden el passat U»a bona de f$>'pmt®m alçada*. El seu prova d'això és el càlid aplau­ *u&É£Íter«& ia candidatura, diment de gairebé an rnirait " '^!^^é^|P^-,l^a^^F

de durada, amb la majoria 4$ .<.<H^^^Wp^ persones dempeua, que els' i; ^ ^^^^H^J i^ ' J ^ ciutadans van dedicar a ¥weè~ I^^^^BpilliM) sèóépí dedefedut2t,jfoaaAyrncriçl(. j ^ ^ ^ ^ ^ ^ é 3 ^ ^ ^ Ambanamiradadesatistàcdsé, 'B|||ii^|es(itt-P8|oÍ^ j»r la 4 & i ^ Ics gaàebé 590 perso­ sé^^^t'4*>4««tae»r Ja fe nes aplegades alTcasç 4e*V. •^Í^^ÉiNi<^i**í,ftíïre fia

Unió van ovacionar faealée.- :r:-^^^^^^è^ï$a^f^meí queídurant Í2any8»a conduí "^SSBSÏÍ**W***^ *B* **& el desenvolupament d'aques- - b6p|Í | fe : ia«fea^eraei t «adatatseta un model de pro­ boialreina*'. Eí cap de Tc-grés i modernitat xecatií català, va assegurar Les personalitats polítiques que si Aymerich no hagués

tampoc van oblidar la feina gaatíyaiÉ'íiíS eleccions el 198? feta per Aymerich í tot» eüs i a^feàpréa iraprès al rruifri-van dedicar-hi algunes parau* &jfa$jtà&&*n6 qae calia, les durant la seva inteweàíp. ; *é$$m*P«i*r *• s^"*d

Joan Recasens, pms&àemrkh ' tp i^^- l ia leaíde va rebre eaidHJIX^vía^çcoïièi^qtgss' J«$líf»J«!«S*mt> Í*©H10CM quart Aymerich va naSttndar dels'líders consagrats./A.C.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure casa

ELS4CAIYroNS Divendres, 16 d'abril de 1999 Política

L'advocada Magda Oranich a la pròxima tertúlia de CDC

A.C.

L'advocada Magda Oranich serà la tertuliana convidada al cafè-tertúlia que ha organitzat la secció local de C D C per al prò­xim dilluns a la nit al restaurant El Mesón. Amb la intenció de donar una visió experta sobre el paper de les dones en la so­cietat actual, Oranich parlarà de la participació femenina en els diferents àmbits politicosocials.

Magda Oranich és una advo­cada i periodista fortament lli­gada a la lluita en favor dels dre ts h u m a n s i, en especial, dels drets de les dones. Ha es­tat diputada al Parlament de Catalunya i pres identa de la Comiss ió d ' a juda al T e r c e r Món.

EUiA tria els membres de la llista electoral

-SmtCHsat -

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha escollit ja els sis primers noms de la llista elec­toral amb q u è es presentarà als pròxims comicis munici ­pals . Dar re re del c a n d i d a t , José Fernando Mota, optaran a les eleccions Pilar Escriche, Sònia Urgelés, Jaume Rodrí­guez , Pau l ina Ar tero i Biel Mas. / A.C.

C o n s e l l de D i s t r i c t e

La caserna de la Guàrdia Civil i el CAP centren el debat a Mira-sol Els veïns tornen a demanar més inversions per al districte

AURA COSTA

- MHra-sol-

La delegada del Govern a Ca­talunya, Julià García Valdecasas, ha denegat als veïns de Mira-sol la possibilitat de recuperar l'an­tiga caserna de la Guàrdia Civil ubicada al districte com a espai social per als ciutadans. Així ho ha comunicat recentment Val­decasas amb una carta que ha adreçat a l'alcalde i en la qual indica que el Ministeri de l'In­terior vol convertir-la en una central de telecomunicacions per a l'exèrcit.

La notícia ha caigut com una galleda d'aigua freda en el Con­sell de Districte que es va fer aquesta setmana a Mira-sol i ha provocat que partits polítics i as­sociacions de veïns s'unissin per demanar la redacció d'una mo­ció institucional que serveixi per pressionar Valdecasas. "Els veïns hem fet tota la pressió que es­tava a les nostres mans. Ara cal­dria que l'Ajuntament com a ins­titució fes més pressió política i demanés de nou la revisió de la propietat de la caserna", va dir Josep M. Àngel, representant de l'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol. El represen­tant d 'ERC, David Sampere, va apuntar la possibilitat de portar el cas al Parlament de Catalu­nya "per aconseguir més pres­sió política".

De moment, el regidor de des­centralització territorial, Xavier

Aquest va ser rúltim Consell de Districte de Mira-sol d aquesta kgslatura. F:X.L.

Cortés, va anunciar que s'estu- una ampliació del centre que diarà la possibilitat de fer noves existeix actualment. Després gestions i elaborar aquesta mo- que Cortés concretés que el pro-ció. . j e c t e q u e s 'ha

Eh VeïriS eS queixen, posat en marxa El CAP respon a aquesta

Un COp més, de les segona opció, els El C e n t r e

d'Assistència Primària (CAP) va ser l ' a l t r e gran eix sobre el que va pilotar la * ;; -da r re ra sess ió plenària a Mira-sol. El debat es va centrar en la conveniència de crear un nou CAP o de construir una edificació concebuda com

poques inversions

que es fan al barri

representants veïnals van indi­car q u e c re i en més adient la di-v is ió de S a n t Cuga t en dues àrees bàs iques

de Salut, cada una de les quals disposés d 'un CAP propi. "Vo­ler fer una ampliació és una cha-puza que no solucionarà els pro­

blemes de col·lapse que pateix el centre", va protestar Josep M. Àngel. El representant veïnal va queixar-se també de la ubicació prevista per aquest nou equipa­ment -uns terrenys entre Vall­doreix i Mira-sol que es troben damunt dels túnels de Vallvi-drera- "perquè en estar en un punt el districte obligarà tots els veïns a desplaçar-se".

Xavier Cortés, però, va objec­tar que els desplaçaments sem­pre són necessaris i que, en qual­sevol cas, aquest centre sempre estaria més a prop del districte que l'actual CAP.

Qüestió de diners

Les inversions fetes al distric­te van ser un altre mot iu d e queixa dels mirasolencs. L'escàs p ressupos t de 20 mil ions de pessetes que enguany es des­tinarà per invertir a Mira-sol va aixecar més d 'un somriure irò­nic entre els representants veï­nals i els partits de l'oposició. "Les inversions són del tot in­suficients. La prova és que un e s t u d i r e c e n t p reve ia p e r a Mira-sol la necessitat d ' inver­tir uns 60 milions de pessetes, quan la partida destinada és una tercera part d'aquesta xifra", va assenyalar el portaveu d ' IC-Verds, Francesc Godàs. Els vo­cals del PSC i d 'ERC es van su­mar a la denúncia de les baixes inversions que, segons ells, es fan als districtes.

C u r s a e l e c t o r a l

Una enquesta del PSC revela que Godàs és el candidat més conegut i Menéndez el més valorat

Lestudi identifica CiU i el PSC com a forces més votades

A.C. - Sant Cugat -

Segons una enquesta feta per encàrrec del PSC de Sant Cu­gat, el candidat a l'acaldia per IC-Verds, Francesc Godàs - l 'ú­nic que repeteix candidatura-, és el més conegut per la pobla­ció. El segueixen a la classifica­ció ei candidat socialista, Jordi Menéndez , i el de CiU, Lluís Recoder.

L'estudi, que roc i haver-se ela­borat ara fa un any s'acaba de fer públic aquesta setmana, posa de manifest que, tot i ser coneguts, els candidats no són gaire valo­rats. El que aconsegueix una nota més alta és Jordi Menén­dez, que obté 5,97 punts sobre

10, seguit de Francesc Godàs, que n'obté 5,52 i Lluís Recoder, que arriba al 5,26 de nota.

Pel que fa a la intenció de vot, l 'enquesta es decanta cap al so­cialisme, al qual vaticina un per­centatge del 30 al 3 1 % dels vots, xifra que permetria al PSC in­crementar el seu nombre de re­gidors dels 5 actuals a 8 o 9. L'augment socialista aniria en detriment de CiU que, segons l'enquesta, es mantindria en 10 regidors o baixaria a 9. Pel que fa a la resta de formacions, es pre­diu l 'es tabi l i ta t d ' IC-Verds i d 'ERC, que continuarien amb 2 i 1 regidors respectivament, i la tendència a l'alça del PP, que po­dria guanya un nou regidor.

Segons Jordi M e n é n d e z "el

més important d'aquest estudi és les interessants expectatives que demostra pel PSC i que ens donen a en t end re que tenim moltes possibilitats de formar un govern de progrés". Pel candi­dat socialista, encara que l'en­questa s'hagués fet fa un any és igual de vàlida."perquè ja ales­hores s'observaven les simpaties i expectatives que aixecaven tant CiU com nosaltres"

Què preocupa els ciutadans

Segons l'enquesta socialista, la massificació de la ciutat i la quan­tia dels impostos municipals són les dues qüestions que més pre­ocupen els ciutadans de Sant Cugat. L'estudi assenyala, a més,

% sobre votants n&giuors

PP 13,0-14,0 3 - 4

BRtï lll^lflÈl; li;SiÍ|;SII: í: PffiKl ERC 4,5 -5,5 0 - 1

PSG 30,0-31,0 8 - 9

IC 8,0 - 9,0 2

#111 ||JllJlÍil^|tJllll|ll III^HIlïl Altres 2 - 3

TOTAL CENS 25

FONT: Secció local del PSC

q u e la població està amoïnada pel ràpid cre ixement de Sant Cugat i pels problemes que se'n deriven: caos circulatori, proble­mes de conservació, de neteja i entorn urbà, i manca de serveis. Els impostos són l'altre punt ne­

gre de la política local i, per tant, un dels objectius a superar pel futur alcalde. I és que un 7 0 7 % dels enquestats considera que a Sant Cugat es paguen més im­postos que en altres ciutat de ca­racterístiques similiars.

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

MO PIERDA5 MAS TIEMPO DELAMTE DE TU IMPRESORA

COPISTERIA PROFESSIONAL

PA5EAL UEVO

SISTEMA DE IMPRESIOM

\

DIGITAL

I M P R E S I O M D I G I T A L REPRODUCCIÓM Eh COLOR

51 DE5EA MAS IMFORMACIÓN LLAMEMOS:

<7 Pere f.smendia,23 C/ Can Matas, 8 BJos. Tel. 93-697.50.05 Tel. 93-675.36.53 Fax 93-697 44.04 Fax 93-675.36.53 Rubí (Barcelona) Sant Cugat (Barcelona) I M P R E S I O M D I G I T A L

REPRODUCCIÓM DE PLAMOS

IMPRESIOM DIGITAL REPRODUCCIÓM BL/M

ADQUIRIM05 MUEVOS EQUIP05 DIGITALE5 PARA OFRECERLE5 MÀ5 Y MEJORE5 5 E R V I C I O 5

FIXOI I S m ^ ^

Administració de comunitats propietaris Compra - venda i llogaters i lloguer de:

pisos, torres locals, terrenys

tments * < * - K; i***^^:

Eficàcia i serietat

c/ Francesc Macià, 69 - 71 (CQII fava).Jel. 93 674 24 69

«*!?%d* cte wA V»

Els professionals de la Gestió de comunitat de propietaris

Agencia CENTRAL: c/ Hospital,

©

10 Política ELS4C4NIWS Divendres, 16 <Tabril de 1999

T e r t ú l i e s

El Grup de dones de P Ateneu convida tots els candidats a debatre sobre el rol femení

El col·lectiu lliurarà un manifest amb les seves propostes als polítics A. (I.

- Sant Cugat -

El primer debat polític de la campanya electoral per a les elec­cions municipals es farà dijous vinent a la Casa de Cultura sota la direcció del Grup de dones de l'Ateneu. L'entitat santeugaten-ca ha organitzat el debat amb l'objectiu que els aspirants a al­calde es defineixin sobre la seva postura envers el paper de les dones a la societat. Al mateix temps, el col·lectiu de dones lliu­rarà als diferents polítics un ma­nifest que recollirà diverses pro­postes per millorar la ciutat des del punt de vista de les dones. El resultat que es persegueix és un debat ric en què els participants intercanviïn punts de vista so­bre la participació de les dones a la ciutat.

l 'na de les membres de la co­missió organitzadora de Tacte, Carmen Larraburu, ho ha justi­ficat així: "I ,a dona és la que està més en contacte amb la realitat quotidiana, peto, a l'hora de prendre decisions en l'àmbit mu-

Dones que no facin d%ome$

Dels set candidats que di­marts participaran al debat so­bre les dones n'hi ha un d'es­pecialment interessant. Es «acta del representant del Partit Popular, la característi­ca destacada del qual és pre­cisament el sexe: es tracta d'u­na dona. Berta Rodríguez serà segurament el blanc cap on apuntaran gran part de les mi­rades, ja que la seva condició femenina, dins d'un món àm­pliament dominat pel gène­re masculí, la posarà en una situació delicada.

El col·lectiu de dones sant-cugatenc ha mostrat d'entra­da la seva satisfacció pel fet

j , com a mínim, una

L·liol lectiu treballa des de l'octubre passaten la creació d'una tribuna de reflexió sobre les dones. FOTO: X.L.

dona en la política municipal. Amb tot, Carmen Larraburu ha asseayalatque l'important no<

nicipal, moltes vegades no se la té en compte. I això és injust." Les companyes de Larraburu consideren que les dones hau­rien de tenir més presència en els càrrecs i institucions on es prenen les decisions "perquè les dones tenen un paper molt im­portant en el teixit social".

La cita té tots els atractius i és que els set candidats que opten a l'alcadia de la ciutat han con­firmat la seva assistència a la tro­bada. Serà la primera ocasió en què els ciutadans podran sentir com els aspirants es defineixen en un tema concret -el rol fe­mení en la societat- i podran

aportar tots aquells comentaris i suggeriments que creguin opor­tuns. Lacte començarà a les nou del

vespre i estarà presentat per Montserrat Espanol, membre del Grup de Dones, i moderat per la sociòloga Maria Jesús Iz­quierdo.

accedit s'adoptin esquemes de sensibiikat femenina i es Haití per les dones. "De res serveix copiar els esquemes de í»mpoítarnent masculins. f*9t actuar amb sentit, cal ser una dona interessada en les dones." /A.C '

Griful Oil, s. L Servei Estació

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A , B i C

E.S. CAN SOLA a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

El Club del Subscriptor amb la Música

CICLE DE CONCERTS LÍRICS A LA UNIÓ SANTCUGATENCA

ler Concert dia 23 d'abril de 1999 a les 22 h

A càrrec de: Compositors: Soprano: Marta Arbonès E. Toldrà

J. Ribes Tenor: Daniel Alfonso M. Valls

P Sorozabal Pianista: David Granato A. Vives

Dissabte 17 d'abril - 22h EL PONT D'ARCALIS

presenta: BALLS I CANÇONS DEL PIRINEU

Casa de Cultura de Sant Cugat

CONCERTS DE POP-ROCK Divendres 16 d'abril a les 22:30 h. Unió Santcugatenca

B-VIOLET La seva música va des del punk més afilat al metal, del hardcore o el pop més sinistre al grup més primitiu. La premsa diu que els seus directes són ferotges i brutals, encara que no descuiden la part més femenina. No et perdis aquesta descàrrega d'energia.

NORWICH (TELONERS)

Grup santcugatenc que tre­pitja amb força des de l'any passat, amb un directe potent i uns ritmes contun­dents molt actuals. Una pro­posta ferma de la qual es parlarà en el futur.

Les entrades són limitades

v A'íèmm Ai:m^''Q'm\PV($m

Divendres, 16 d'abril de 1999 riure casa

Nunca habra conocido tal sensacion de bienestar. Lc presentamos Stressless, el autentico sillón noruego que se adapta perfectamenie a cada uno de sus movimientos, con roda suavidad, sin ninguna manipulación, asegur índole ta posición cocrecta y la indinación des cada. Solo el Sistema Plus, excImiveiltfj^MMÇM&iaft Ifl ffios é^guaaàít, permÚÇTtSfWÇMMr este confon óptimo. Stressless tiene una movilidad de giro de 360 grados y esta disponible en varios mòdelos, revestimientos y colores;

EI Sistema Plus: La inimitable exclusiva de Srress/ess. 10 anos de garantia

así se adapta tanto a su cuervo Oainob J U gÒttAt onecesrdadeí. Leer, ver la televisión, escuenar música o scncillamente descansar. Disírute de verdí j de sus momentos prefendos. Pnjebc un Stressless y por t'in sabrà lo que es sentirsc cómodo, muy eómodo. Encontrarà el autentico Stressless en su concesionano exclusiva Stressless.

wíÈm 2118142

...Y d*mcubr« «I

Cualquier

cama

sirve

para

dormir

también

sirve

Ü descansar.

Por la compra de un Futon te regalamos un nórdico con el 90% de pluma de oca

Esto y mucho mas -N díli lo encontrarà en

l * c/ Rosselló,2 (cant. c/ Valldoreix) Tel. 93 674 88 68. Sant Cugat

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

UNA MOSTRA DE 187 ESTANDS AMB 120 EXPOSITORS

f | A * & L Dos de Maig J

*JJ*gjJg^^^ Accés

/ f^m í t

" |" -~~ .-"-f—v g_.-, .— , .j . Si. p

H

R -'dp H !...- .u L|i i. p. • ÜS

0 , % ^ A.-\?^f\

i ïr

%, , i m í

s

i S

[ • • • • '

i

i

f 4 ! t ' j

-, V* f \r 1 */£•

' I 1

i 1 $

1 A

; • '

1

HDA

% Jbt Is fe

i 1 $

1 A

HDA

f mm • ; *> H 16 1 Rambla del Celler

1 r. •* •!! •SA JH,

HDA

Rambla del Celler

EXPOSITORS l 'W 1 AJl'NTAMENT DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

2-3 SHARP ELECTRÒNICA ESPANA, SA 4-5 CATALANA (X:CIDENT 6-7 LUCAS DIESEL SYSTEMS, SA 8-9 ASEPEYO

10 ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

11 NOVAl LA 12 ETS D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS 13 UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA

14-15 LUCAS DIESEL SYSTEMS, SA 16-17 CENTRE ALT RENDIMENT ESPORTIU DE

SANT CUGAT 18 TALLER JERONI DE MORAGAS 19 HOSPITAL GENERAL DE CATALUNYA 20 CENTRE FUJI ENFOC 21 SUFEPONT FERRETERIA 22 VALLÈS 'TECNOLÒGIC, SA 23 LAURA ESTEVE CENTRE DE DANSA-PRODUC-

CIONSJORBASA 24 NOVOTEL BARCELONA SANT CUGAT 25 PUBLICITAT & EDICIONS

26-27 SOREA 28 PERFUMERIES ZARRANZ 29 SUFEPONT LLAR 30BLUEMOON 31 MES MARCS 32 POU D'ART 33 BANCA CATALANA 34 FELDMANN, SL 35 LAS MARAVILLAS 36 BLANCOLOR 37 L'OBRADOR DE MARIA GRIFUL

38-39 FOAP 40 DP MAQUINÀRIA - ARC SERVEIS 41 TOT SANT CUGAT 42 FELDMANN, SL

43-44 SACRESA 45 ENCICLOPÈDIA CATALANA CARMEN PRAT 46 BICI MOTO AGRÍCOLA MINGO

47-48 CARRÉ MOBLES 49 ANNA FUSET "JOIES" 50 BOHEMA CRYSTALL

51-52 KAMPIO 53 DINO'S ANIMALS, SL

54-55 INDUBRUC 56 LA GALERÍA DE ARQUITECTl RA. SRL 57 EI ,S QUATRE CANTONS

EL DIARI DE SANT CUGAT 58 WALL STRETTINSTITUTE

59-60 ASSISTÈNCIA SANITÀRIA COL·LEGIAL 61 CAMPMANY

62-63 INDUBRUC 64 CUINES I BANYS RAMI 65 PAPIOL ALFOMBRES, SA 66 GARRIGA ALUMINI I VIDRE 67 ZELCONS, SA 68 EMPLEO Y DESARROLLO 69 VINS NOÈ, SA

70-73 CARNISSERIES TUBAU 74 M.D.C -SALVADOR MAYOL-CENTRE ÒPTICS

75-76 PROCONAL, SL 77LATABAQUERIA 78 LABORATORI D'ANÀLISIS

DR. ECHEVARNE 79-80 APARCAMENT EL MONESTIR

81 SEPAL 82-83 MILAR-TOBELLA

84 SANT CUGAT VILLAGE- LAS LUNAS 85 GELATS I TORRONS ARTESANS JOAN PROS 86 NATUR CONFORT

87-88 C & D SOFÀS 89 T & C GUTIÉRREZ, SL

90-91 MILAR-TOBELLA 92-93 MATALASSERIA SOLSONA

94 NATUR CONFORT 95 AULA DE SO 96C&DSOFÀS 97 FIATC SEGUROS 98 TMA GRUPO SÀNCHEZ

99-100 ESPAIS VERDS 101 VETERINOS 102 INPROSS GRUP 103 CENTRE VILA 104 MOSECA SANT CUGAT DEL VALLÈS 105 GESTORIA LEÓN TOMÀS 106 TMA GRUPO SÀNCHEZ

107-108 JARDINERIA EL TRÉBOL, SL 109 BCN PISCINES I SPAS

110-112 CENTRE DE JARDINERIA MASÓ-NAVARRO 113 GERD S.C.P.

114-115 AUTOMÒBILS J.GUIX 116AVISER-RACCCLUB 117 GRÀFIQUES CELLER. S.A.

118-120 SEAT AUTOCOMARCA DEL VALLÈS 121 SIO RECURSOS HUMANOS ETT, SA

122-123 AUTOMÒBILS J.GUIX 124-125 VERD NATURA, SL 126-128 SEAT AUTOCOMARCA DEL VALLÈS

129 SIO RECURSOS HUMANOS ETT, SA 130-131 RESTAURANT TAVERNA VASCA GASTEIZ

132 CENTRE VERGE DE MONTSERRAT, SL 133-134 VILA ELECTROLLAR, SA

135 ÒRGAN 136COL·LEGI LA FARGA 137 0RNALLAR 138 TALLER MECÀNIC J. TRABAL 139 OFICINA MUNICIPAL ESPORTS

PERATOTHOM 140 CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA

DE TERRASSA 141 SANT CUGAT COMERÇ 142 SANT CUGAT OBERT 143 PROMUSA 144 PATRONAT MUNICIPAL D'EDUCACIÓ 145 CENTRE CULTURAL SANT CUGAT 146 RÀDIO SANT CUGAT

147-148 AUX-VYD 149 VALLÈS NET 150 FÀCIL MOBEL 151CAN'AMETLLER 152 ANTENEX 153 ALBERTO ÀLVAREZ RUIZ ARQUITECTE 154 SERVEIS RUSANGAS 155 ATENEU SANTCUGATENC 156 PEL-FAÇ 157 PORTES I ARMARIS SANT CUGAT

158-159 HERMANOS SANAHUJA, SL 160-163 AUTOCUGAT, SA

164-168 TECNOVALLÈS 169-172 MAVISA 173-178 NISSAN AUTO JULIÀ 179-183 AUDI AUTOCOMARCA DEL VALLÈS 184-187 VOLKSWAGEN AUCO VALLÈS, SL 188-189 CREU ROJA SANT CUGAT 190-193 SCOOTY LUDOTECA 194-197 ESCOLA ÀGORA

HS1C4NTONS

12 Ooiiiió

_M— •eniirrs, 16 (i'.ihril de 1VW.

ELS CANTONS min Huk'pciulcni ilc S.mt < lugjr tk-l \ a l l

• : Premsa Local de Sant Cugat, S.L.

C j r r c r S j i i t \ I I H . M I . IS. b j i v i s - nSl'HI S j n i < JitMt , k l Y j l l c ' I c l . IK'J *»: S j - I J V 5Sl» JO»M

K. i i u i i c I cu rnnK .1 litre» '''"• i l j ^ c h i.i>ni"v.ui[i u^at K-rn.ni sant», u^atíí" •» i !awch.t. . in

JnscpM i:.ll.R.T

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó Ran,.111 (iran iprcsi i lcnO

/ • i . l'crc lv|t iL'n)a i \ j \ i c r l'omclls (editor delegat)

D i r e c t o r * AuraCi.MJ

Redacció It- i i ia de la -tt-tniaiia: (ir iMina l'radns, Pai l í t i ra/Fntur i i /Opin ió: Aur j í 'os t j ;

Síji·M'lalj' K ronomia : Anna Borau; Cultiim: Ruth Casals: Esport*: Alcx López,

Solidaritat: Mònica Bcrrubé;

Comercial Cj rmen Kyaralar

Consol Editorial Ramon ( iran (president) Josep M. Cahrçrizo (vicepresident)

Víctor Alexandre,l ;rJncesc Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Kristian

Herbol/hcimer, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Llufs Puig, Emi l i René, Marta Subira, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé, Joan Troyano,

Jaume Tuhau. Heetor Vall. Núria Zabala Aura Costa (secretària)

I,aura Monter

Xavi Larrosa i Oscar Benito

D i s s e n y i ( iemma Jurado

Correcofó Montserrat Soto

Impreselò Rotimpres (972) 40.05.95

Distribució Mai l ing Vallès S.L. Te l . 589.23.71

Dipòsit legal «1-405-93

i cxprcu j unuJment IJ K V J opinió en eh editonjls. E h jmete* Manats

npinirS dels •MCIJ% j i i i i x i , ijiur El» 4 (Unions no ÍJ JCVJ neceMiriarncnc

Publicació « i nendu j

(a)ACPC Asiociacid C i l i l i m (k la Premsa Comarca l

E d i t o r i a l

Distribució ú'ELS 4 CANTONS als subscriptors

I.IMI? UFnSn2371

StttCnjal

Tret de sortida per a CiU

L a supe r s t i c ió no va funcionar per a la co­al ició major i tàr ia a

Sant Cugat. Qui pensà que presentar en un dimarts 13 el cand ida t Lluís Recoder era arriscar-se massa va anar del tot errat, ja que la coali­ció governant va omplir de gom a gom el tea t re de la Unió, amb un sopar que va aplegar gairebé 500 comen­sals i amb molts que es van quedar amb les ganes de ser-hi.

CiU es va posar el seu mi­llor vestit de d iumenge per

escoltar per primera vegada el seu flamant cap de llista, al mate ix t e m p s que es feia, amb el públic dempeus , un reconeixement a qui haurà es ta t alcalde duran t do tze anys, Joan Aymerich.

La presència de Jordi Pujol es va aprofitar per apadrinar el candidat i, per altra banda, fer un càlid homenatge a Ay­merich, homena tge que va agrair emocionat davant una llarga ovació. Aymerich ha estat un santeugatenc que , mirat des d 'una vessant es­trictament humana, ha dedi­

cat dotze anys de la seva vida a la ciutat i això, a banda de tot plantejament polític, me­reix un reconeixement. Avui, la política és una de

les professions que surt més malparada a les enques tes . Però, al mateix temps, la fei­na i el sacrifici dels homes i dones dedicats a les tasques municipals pren cada vegada més rellevància i la tasca pú­blica de proximitat que re­presenta l 'Ajuntament és la que té més vessants negati­ves, tot i que també gaudeix de les positives.

L'acte de dimarts represen­ta el t r e t de sor t ida de la campanya de Recoder , un candidat que va demanar, se­gons Pujol, que el rellevés del càrrec de por taveu ad­junt al Congrés de Diputats per dedicar-se a Sant Cugat. El cand ida t conve rgen t , a banda de dibuixar un discurs propi , haurà d ' assumir els encerts i els errors d 'aquests do t ze anys i a q u e s t és un equipatge que només s 'ob­té quan s'afronten unes elec­cions des de la privilegiada posició de govern.

Un cap de setmana actiu

Aques t cap de se tma­na, Sant Cugat es po­sarà el mil lor ves t i t

per obrir el que s 'anomena ' "el més gran aparador de la ciutat": la Mostra de Comerç, Indústria i Serveis que, en la seva c inquena edició, obre les portes amb la majoria d'e­dat dels 10 anys d 'experièn­cia.

Més de 180 es tands , amb 120 exposi tors , demos t r en una vegada més la importàn­cia de l 'esdeveniment. Però, per sobre de tot, la vitalitat dels nostres sectors econò­mics, espec ia lment del co­merç i de les empreses de serveis del municipi.

Una de les eines que Sant Cugat Actiu posa a la dispo­

sició dels nostres comerciants i empresaris locals és l'opor­tuni ta t d 'obrir un aparador promocional per a més de 80.000 visitants i això, en un m e r c a t c a d a v e g a d a m é s competitiu, exigent i, per al­tra banda, més professiona-litzat és una excel·lent opor­tunitat.

Una bona mostra, represen­

tativa dels rètols santeuga-tencs, hi serà present . Des d'aquest mitjà, que també vol retrobar-se a la Mostra amb els seus lectors, volem felici­tar la iniciativa i la partici­pació de tots els expositors que amb un alt nivell i esforç ens ensenyaran que no cal fer gaires quilòmetres per trobar tot allò que necessitem.

El I 0 c to e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Comptar cotxes

l 'n lector s 'estranya que un vocal de Valldoreix s'hagi dedi­cat a comptar els cotxes que uti­litzen l 'aparcament per decidir sobre l'oportunitat de les obres de remodelació. Hi ha d u e s formes de fer obres públiques: una, per fer-se la foto en la pri­mera pedra (i per a això no cal comptar res) i, una altra, ava­luant p r imer les necess i t a t s -comptant cotxes, usuaris o el que faci falta- i buscar després els recursos necessaris per sa-tisfer-les.

I hi ha moltes altres coses a fer, a banda de l 'ambulator i , que, per cert, genera satisfac­ció en els usuaris encara que pot i s'ha de millorar. L'altra gran assignatura pendent , que pot minimitzar les necessitats de l'aparcament, és el transport: ampliar la línia de l 'autobús -si

és necessari, amb dues unitats-amb ampliació de l'eix central, que podria passar per Mas Fus­ter. S'ha de pensar que els fer­rocarrils, quan van decidir mi­llorar el servei, han atret molt públic i han millorat precisa­ment la seva rendibilitat. Van fer una inversió forta -molt més gran que els 8 milions que de­sanimen l 'equip de govern de l 'entitat- , però la recuperaran en poc temps, perquè ara els seus trens van a plena capaci­tat. També podríem parlar d'esta­

blir direcció única en alguns car­rers, ordenar Can Cadena, Mas Roig, e t c , amb molt poc esforç del pressupost, molt menys del que deixa d'ingressar Sant Cu­gat en aquests últims anys. I or­denar els punts que ha de con­trolar la policia municipal i les hores que ha de dedicar a Vall­doreix.

I això s'ha de prendre seriosa­ment, som sempre que es par­la de diners públics, perquè els impostos que paguem han de servir per millorar els serveis, amb imaginació i esforç, no des

del despatx./ R A M O N GAS­PAR D E V A L E N Z U E L A (Sant Cugat)

Per als nervis, til·la

He llegit tota l'extensa carca del senyor Romero i en dedueixo, principalment, que està molt ner­viós. Si no, n'hauria tingut prou amb 20 línies, com el comú dels mortals. No estaria tan nerviós si hagués actuat bé, si hagués exercit tal com s'espera d'un se­cretari de l 'EMD, buscant la le­galitat, la màxima concurrència a

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,

»»*.•«,„

BELL

•n t» :

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Rambla del Celler, 17- Tel. 93 674 17 84'Fax93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

una subhasta i el màxim benefi­ci per a l'entitat.

No estaria tan preocupat ni es preocuparia de si jo compleixo o no el reglament si, en els dotze anys que fa que és secretari, ha­gués estat capaç de proposar un bon reglament per a l 'entitat, perquè l'únic que s'ha presentat, el vaig presentar precisament jo.

És un secretari de tercera, però fins i tot els de tercera tenen fu­tur-hi ha molts ajuntaments mo­destos que necessiten un secre­tari— si estan disposats a venir a treballar tots els dies i a complir un horari tots aquests dies. De fet, ni jo ni ningú demanaria el seu cartró de fitxar si el veiéssim complir amb les seves obliga­cions dia a dia.

Per als nervis, millor que una llarga carta, es recomana una til·la, però encara és millor una consciència tranquil·la. / PAN-T A L E Ó N D E M I G U E L (Vall-

ELS /GUYFONS Divendres, 16 d'abril de 1999 Opinió 13

La l l o t j a

A Pantaleón de Miguel EQUIP DE GOVERN DE L'EMD DE VALLDOREIX

Sorprèn la forma en què al­guns càrrecs electes se­gueixen exhaustivament el

principi que la finalitat justifica els mitjans, siguin els que siguin, amb l'objectiu de perjudicar membres d'altres formacions po­lítiques i, fins i tot, sense saber distingir les mateixes institucions públiques. El senyor Pantaleón de Miguel, vocal de l'EMD de Valldoreix pel PP, n'és un bon exemple. A les seves manifesta­cions en l'edició de divendres 9 de març de 1999 d''Els 4 Cantons i en el número 657 del Tot Sant Cugat no els falta res per ser un continu de faltes a la veritat més objecti­va. Es queixa, en primer lloc, el se­

nyor de Miguel de la premsa -concretament del Tot Sant Cu­gat- perquè diu que no s'ajusta a la realitat en publicar que va ser expulsat al ple de febrer de l'EMD, ja que no hi havia cap pe­riodista d'aquesta publicació que ho pogués constatar. La rèplica ja publicada pel mateix director de la publicació demostra que sí que hi havia un periodista, i tots els assistents saben que l'expulsió va ser tant real com merescuda, ja que hi ha formes que són com­pletament inadmissibles en de­mocràcia i impròpies d'un càrrec

públic. També, el mateix secretari general de l'EMD -fedatari pú­blic amb caràcter general- ha ra­tificat públicament que el senyor de Miguel va ser legalment ex­pulsat, però no va voler complir amb un reglament i una ordre que l'obligaven a abandonar la sessió. I el dit reglament és el que pre­veu que la Presidència de l'EMD, després de cridar a l'ordre un dels seus membres en dues ocasions o més, i feta l'oportuna advertèn­cia, pugui resoldre una expulsió. Al marge, no és l'expulsat qui pot parlar d"'extralimitacions", des­prés d'haver donat un bon exem­ple per tots del que mai no ha de fer un càrrec públic. La resolució d'expulsió d'un

membre del plenari -cosa gens habitual- no es pot manipular po­líticament per netejar la imatge de l'incomplidor. Una expulsió és una qüestió d'ordre i es produeix legalment per una manca reite­rada del respecte degut a perso­nes i institucions. Res té a veure amb el totum revolutum comple­tament fals que el senyor de Mi­guel explica en la seva carta per tal de despistar l'opinió pública que d'ell es té (cal recordar que en les sessions plenàries la Presidència de l'EMD l'ha de cridar a l'ordre contínuament i que fins i tot altres

membres de la Corporació, i fun­cionaris d'aquesta administració, li han reclamat major respecte i dignitat institucional). En aquest sentit també cal dir, en contra del que gratuïtament assevera el re­ferit vocal, que qui ha adquirit el terreny de Can Calopa és una so­cietat i no un veí; que qui es va queixar a la sessió plenària d'u­nes anteriors declaracions del se nyor de Miguel -i al qual aquest va replicar faltant a les mínimes formes exigibles- no havia estat mai un vocal de la Junta de Veïns en l'anterior legislatura proposat per CiU, sinó que ho havia estat per UNÍS i, per tant, no existeix la "casualitat" que veu el senyor de Miguel per justificar una su­posada "extralimitació" en les funcions de la Presidència de la sessió plenària en resoldre la seva expulsió que, malgrat que l'en­tén basada en suposats motius polítics, van ser exclusivament jurídics.

És també completament fals que la venda de Can Calopa s'hagi efectuat sense subhasta i que el resultat net de la venda suposi per a l'EMD uns 129 milions de pessetes. És obvi que el senyor de Miguel menteix de forma deli­berada, que després de quatre anys en el càrrec encara no sap

on para i que sembla no saber su­mar perquè, personalment, ha constatat que en l'expedient es troben totes les tramitacions le­gals efectuades-i, entre elles, una subhasta deserta i un posterior procediment negociat adjudicat per subhasta a l'alça-; també que la venda ha estat per 149.500.000 pessetes., essent l'IVA i altres im­postos a càrrec del comprador, com també és al seu càrrec el pa­gament dels costos d'urbanitza­ció de la finca que ascendeixen al voltant dels 50 milions de pes­setes (quantia aquesta a afegir al preu de venda, que se situa així al voltant dels 200 milions de pes­setes).

Així, també és fals que el senyor de Miguel durant dos anys "hagi ajudat generosament l'equip de govern de l'EMD". Això, qui ho ha de dir és precisament l'equip de govern i hem de dir que en els dos anys a què es refereix el senyor de Miguel ni ha ajudat ni ha fet absolutament res per col·la­borar. Sobre el seu nou pretès pa­per "fiscalitzador" de la gestió de l'Entitat, creiem que els seus as­sessors legals -si és que en té o n'utilitza- li haurien d'explicar que aquesta funció no es pot exercir al marge de l'educació i el respecte a unes mínimes formes

institucionals, perquè, si no, t'ex­pulsen de les sessions plenàries, es demana la dimissió, etc. Tam­bé manifesta el vocal del PP que ha volgut evitar una "manipulació posterior de la documentació" de l'expedient de Can Calopa, com­pareixent amb un notari a les de­pendències administratives d'a­questa EMD. I diu que no se li va lliurar en la dita compareixença "l'acta de la subhasta de Can Ca­lopa", que, manifesta, "no apa­reix". És obvi que qualsevol per­sona mínimament formada pot entendre -rarament no així el se­nyor de Miguel, malgrat que ocu­pa un càrrec públic a l'oposició-que si es convoca públicament una subhasta i no s'hi presenta ningú no es podrà celebrar cap acte d'obertura de proposicions i, per tant, aixecar cap acta. No obs­tant, l'autoaclamat fiscalitzador de l'EMD continua demanant-la una i altra vegada i, potser, tam­bé s'ha de saber que l'incombus­tible senyor de Miguel ha obviat expressament explicar en la seva carta que disposa de la diligència d'indicació de subhasta deserta i de l'acta de la subhasta celebrada dins el procediment negociat. Per què aquests incomprensibles oblits? Millor que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.

El S e v e r i en T i t o El p o r x o

Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó ASSEMBLEA DE MAULETS DE SANT CUGAT

Avui fa sis anys, un jove independentista de 18 anys, compromès amb la

lluita per a la llibertat nacional i social dels Països Catalans i militant de Maulets, era assas­sinat a Montanejos, poble pro­per a Castelló de la Plana, per un grup de sis persones mem­bres d'un grup feixista i neona-zi anomenat Marxalenes. L'ac­ció, absolutament premeditada, fou totalment tergiversada per gran part de la premsa valen­ciana i estatal i per la justícia es­panyola. El diari Las Provinrias va començar una campanya ma­nipulant i amagant molta infor­mació i reduint el crim a una simple baralla fruit d'una bor­ratxera. Tot i que les proves eren més que evidents, la justícia es­panyola només va condemnar l'autor material del crim, la per­sona que va clavar la navalla al Guillem, i la pena fou la míni­ma. Actualment, evidentment, ja és en llibertat. La resta de persones implicades van ser po­

sades en llibertat. La justícia es­panyola, al mateix temps, tam­bé va passar per alt investigar l'organització feixista i neonazi a la qual pertanyien els autors del crim, una organització que manté relacions amb altres grups d'ultradreta de l'estat es­panyol i organitzacions estran­geres d'ideologia nazi. Des de l'Assemblea de Mau­

lets de Sant Cugat volem re­cordar amb aquesta acció la fi­gura d'un company que, als seus divuit anys, estava plenament compromès en la lluita per la independència i 4a justícia so­cial dels Països Catalans i que era militant d'un col·lectiu an-tiracista. Al mateix temps, tam­bé volem que serveixi per mos­trar el més absolut rebuig a la justícia espanyola i a les seves institucions, per haver convertit la pràctica judicial en una cosa totalment parcial i manipulada on es jutja en funció de la cate­goria o ideologia de les perso­nes.

Igualment, també volem de­nunciar el paper tergiversador que van tenir els mitjans de co­municació a l'hora de tractar aquell assassinat, paper que con­tinuen mantenint actualment a l'hora de parlar de tothom que intenti transformar el sistema o a l'hora de parlar de la gent que lluita per l'alliberament nacional i social del nostre o d'altres po­bles oprimits. A Maulets creiem en el dret

legítim que tenen els pobles oprimits d'assolir la inde­pendència i l'autodetermina­ció; creiem en la igualtat i la jus-tícia socials i creiem en la solidaritat sincera i directa en­tre els pobles com a motor per avançar sense perjudici de nin­gú-I Guillem Agulló creia i llui­

tava per tot això igual que nos­altres. És per això que mai no hem deixat de recordar la seva persona i tot el que represen­ta. Mai no t'oblidarem, Gui­llem. Ni oblit ni perdó!

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

CARNISSERIA

DBS D£ Wm

De gener a maig gaudeixi de les millors

costellades de xai.

Portem els millors xais de Terol a preus

molt competitius

L'Endavallada, 22 Tel. 93 674 01 60

Francesc Moragas, 13 Tel. 93 675 37 77

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

K*?" \^e

w ítP\V&\

%. -f Rcstaurante - Pizzeria Tf

Especialidad cocina marroquí

COUSCOUS

TAGIN Y BASTELLA

- Comidas preparadas para llevar a casa

- Reservas anticipadas Tel. 93 674 58 71 C/ Sabadell, 9 - Sant Cugat del Vallès

Viure mostra

TUBAU: "ES PALPA L'ACTIVITAT COMERCIAL DE LA CIUTAT" Jaume Tubau, vicepresident del Patronat de la Fundació per al Comerç, Indústria i Serveis de Sant Cugat i president de Sant Cugat Comerç, anima tots els comerciants de la ciutat a participar en la Mostra per convertir-la en el gran aparador de la ciutat.

Jaume Tii/iau anima els comerciants a participar a la Mostra. Foto: ARXK

superfícies i s'ha professionalitzat molt, però encara queden moltes coses per fer. Molta gent es refractària a la Mostra perquè diuen que sempre hi van els mateixos, que hi ha molta presència de la indústria i que la

unes 80.000 persones. - Com pot contribuir la Mos­

tra a millorar, encara més, í'o-ferta comercial del municipi?

- Com molt bé es diu, la Mostra és l'aparador de la ciutat. Penso

que també serveix e botiga petita no "Es UUa OpOrtUllltat perquè es parli d.

està representada. , • ,. Sant Cugat.

Bè, puc dir que umca per explicar o — Sant Cugat

de Sant Cugat promOÓOTiarelque Conwrc organit-Comcrç hi parti- . . . . . . znrà alguna activi-

es desitgi, ja que hi tat« L· Mostra? passen més de ., " S a n t , ( u R a t

•* Comerç hi es pre-

80.000persones''

cipen uns 30 asso­ciats que ocupen uns 54 estands, cosa que equival a un 30%. Entenc que els que no hi van és perquè, més que un problema de diners, és un problema de recursos humans, ja que han d'atendre alhora a la botiga i a l'estand. Però els demano que facin un esforç perquè és una oportunitat única per explicar o promocionar el que es desitgi, ja que en dos dies i mig hi passen

sent amb un estand i el dinamitzador donarà informació als visitants i als

comerciants sobre el canvi de segle i la introducció de l'curo.

— Com s'espera que evolucio­narà el comerç santeugatenc?

- Ja hi ha botigues a Sant Cugat que funcionen molt bé. Demanaria que la resta es prepari perquè la formació és molt important. / R. B.

RINT-SE ES E LA MOSTRA presa santeugatenca Publicitat & Edicions mar els empresaris i atreure l'atenció dels a el nombre de visitants i expositors.

- Què significa per al comerç de la ciutat que la Mostra cele­bri deu anys?

- Es una manera de consolidar el comerç de Sant Cugat per conver­tir-lo en un comerç de qualitat i pre­parat per aquest canvi de segle.

Penso que aquesta Mostra serà molt important perquè serà l'última del 1900. Només per això ens hi hem de lluir tots més.

— La Mostra reflecteix l'ofer­ta comercial de Sant Cugat i, per tant, es pot considerar el

gran aparador de la ciutat? - Penso que sí, perquè a la Mos­

tra és on es palpa l'activitat comer­cial, industrial i econòmica de la ciutat i del seu entorn. Els comer­ciants ens posem a la Mostra per­què és un 11(K- de trobada per salu­dar els teus clients i donar-los un servei més. En segon lloc, també és una manera de mostrar-nos a la res­ta de pobles del voltant, que ja ens tenen com un punt de referència.

- Quina ha estat Vevolució del comerç al llarg d^aquests deu anys?

- Com tot, cl comerç ha evolu­cionat i més a Sant Cugat, on ha hagut de transformar-se. Encara estem començant perquè hem de canviar molt més. A Sant Cugat hem de fer la "ciutat del comerç". Ara tenim el nou pla d'actuació impulsat per un dinamitzador i un professional que està al davant de l'associació. El comerç de Sant Cugat s'està espavilant molt. Ha après a conviure amb les grans

nicació a què estem sotmesos dins la cada cop més definida societat de la informació", afa-geix Esquerda.

Com hem pogut observar a la portada d 'aquest Viure, l'eslògan "Vine al més gran aparador de la ciutat" continua encapçalant la campanya de promoció "perquè resumeix molt bé l'esperit de la fira: veu­re en un sol lloc i de forma atractiva tota l'oferta comercial de la ciutat", informa Esquer­da. El publicista considera que no es pot oblidar que el primer punt de contacte i comunicació entre un comerç i el client potencial continua sent l'apara­dor, amb tot el que això com­porta i significa. Aquí hi inclou la creativitat, iniciativa, identitat de marca i qualitat de presenta­ció del producte o servei.

E'ls suports de la campanya d'enguany són anuncis i comu-

Aquest és el logotip de la Mostra

nicats de premsa local i comar­cal, ràdio local i nacional, car­tells, banderoles, opis i papere­ria pròpia de la fira. /R. B.

Ü N A P É R ^ L l W Ò ^ LA NOVA IMATGE DE LA MOSTRA Des de la primera edició de la Mostra Sant Cugat Actiu, l'empresa santeugatenca Publicitat & Edicions s'ha encarregat d'elaborar-ne la imatge corporativa per informar els empresaris i atreure l'atenció dels visitants. Els resultats són sempre espectaculars i ho confirma el nombre de visitants i expositors.

UNA PERSIANA OBF LA NOVA IMATGE DE Des de la primera edició de la Mostra Sant Cugat Actiu, l'empr s'ha encarregat d'elaborar-ne la imatge corporativa per informe visitants. Els resultats són sempre espectaculars i ho confirma <

La imatge corporativa de la Mostra Sant Cugat Actiu d'enguany es caracteritza

per la utilització del logotip de la fira en la versió a una tinta (el color blau que ja es va utilitzar erí l'edició de l'any 97) i en la incor­poració d'una imatge dinamitza-dora que, en aquesta ocasió, ha estat la simbolització de l'obertura d'un comerç representada per una "persiana obrint-se". "La nostra idea era representar alguna cosa que s'estava obrint, però que no deixa­va veure el que hi havia a dins", assegura Xavi Grau, dissenyador de Publicitat & Kdicions que ha treba­llat en la confecció de la imatge corporativa de la Mostra. Grau afegeix que van escollir la típica persiana d'un comerç del centre "perquè sim­bolitza la botiga de carrer de Sant

Cugat". Aquest símbol ha permès tornar als orígens que van encoratjar la creació de la fira: comunicar d'una manera concen­trada, moderna i atractiva tota la gran oferta de comerç, indústria i serveis que ens ofereix la ciutat.

"Els objectius que perse­guim són motivar, d'una banda,

Esquerda: "Els objectius que perseguim són motivar els

empresaris de la ciutat a no quedar-se fora de la Mostra i

comunicar a la població el que comercialment tenen al seu abast

els empresaris de la ciutat per­què no es quedin fora d'aquest gran esdeveniment social i comercial i, de l'altra. comuni­

car a tota la població en un sol cap de setmana que, a part de gaudir d 'una festa, podran conèixer amb més profunditat tot el que comercialment tenen al seu abast i que, a vegades, desconeixen", assegura el director de Publicitat & Edi­cions, Pere Esquerda.

L'evolució de la imatge de la fira va lligada a una simplificació del logotip a una tinta que acompanya una imatge determinada que va canviant en cada edició. L'any 1997 es va utilitzar un enquadrament de les cames i els peus d'un personatge que es dirigia corrents a la fira i enguany s'ha utilitzat una persiana obrint-se.

"Aquesta evolució i canvi en cada edició ens permet adaptar-nos de­manem continuada a les noves formes i tendències de la comú-

o

14 Opinió ELS4GWTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

El t e r r a t

Sant Cugat i l 'esport (I) IAUMK A. ESPINA I FAIDELLA

Una de les característiques de la societat actual és, sense cap mena de dub­

tes, la pràctica generalitzada de l'esport. Fins fa relativament pocs anys, l'activitat física estava re­servada a una elit que disposava de temps i de diners per poder practicar-la. Actualment, el boom de la societat de consum i del lleu­re ha provocat que la gran majoria de gent faci alguna activitat física, més o menys organitzada, <> prac­tiqui algun esport concret.

Per altra banda, l'eclosió de l'es­port com a espectacle de masses ha arribat a cotes increïbles, i un esdeveniment relativament im­portant pot aplegar, en directe o per I"V, milions de persones. Es per això encara més sorprenent la poca importància que els esta­ments públics i la societat en ge­neral donen a la pràctica de l'es­port.

Si recuperem l'esperit de l'es­port veurem que la seva pràctica comporta l'aprenentatge d'una sè­rie de valors difícilment assolibles per altres camins. L'esport és una escola de formació en la con­

vivència, en el respecte, en la so­lidaritat, en la col·laboració, en la resistència a la frustració, en la ponderació en l'èxit, en l'esperit de superació, en el sacrifici i en tantes altres coses. Fs en la pràc­tica de l'esport on es coneixen mi­llor les persones i la seva qualitat humana. Qui no ha practicat mai l'esport difícilment sap guanyar o perdre a la vida.

Per què, doncs, la societat no uti­litza un mitjà tan poderós per for­mar els seus membres, per què els estaments públics "passen" de fomentar la cultura esportiva? Haig de reconèixer que. des de la meva perspectiva, no trobo cap resposta coherent. O és que jus­tament el que no interessa és el fo­ment d'aquesta formació huma­na ?

Crec que obrir un debat sobre aquesta qüestió podria ser enri­quidor i al mateix temps aportar solucions.

En primer lloc, hauríem de de­finir que l'activitat física o l'ano­menat esport en general, engloba múltiples i diverses activitats. Des del meu punt de vista, tan esport

és anar en bicicleta com ballar, com córrer a peu, com jugar a fut­bol, com fer Jitness, com fer ex­cursionisme, com practicar l'es­quí o la natació . N o hem de confondre la pràctica esportiva amb la competició, malgrat que l'essència de l'esport sigui aques­ta.

Si la majoria de gent fem esport, en el sentit que he dit, com po-

Es en la pràctica de Vesport on es

coneixen millor les persones i la seva qualitat humana

dem admetre que ni els partits polítics ni les administracions pú­bliques ens dediquin una mise­rable línia en els seus programes o en les seves actuacions? Cap d'ells no s'ha plantejat mai que una política esportiva dinàmica, coherent, que faciliti al ciutadà l'accés a la pràctica esportiva i als clubs sense afany de lucre la seva

supervivència els pot donar vots? Penso que ha arribat el moment que des dels practicants s'aixequi la veu i es reclami més atenció, més idees, mes diners.

Si ens cenyim a la nostra ciutat, veurem que proliferen les enti­tats i clubs esportius. Els podrí­em diferenciar en quatre grans grups. D'una banda, les empre­ses privades, amb la intenció de fer uns beneficis absolutament legí­tims, que ofereixen uns serveis esportius a canvi d'un preu. En aquest cas és l'existència del mer­cat de lliure competència el que marca la seva activitat i la seva oferta i, per tant, poc hi podem fer, ja que la seva supervivència està directament relacionada amb la qualitat del servei ofert. En se­gon lloc hi ha aquells clubs que amb els diners dels socis han acon­seguit disposar d'instal·lacions prò­pies, i és clar que la seva oferta va en funció dels socis que tenen i del que aquests volen. Són ells els que marquen la política d'ingres­sos de nous membres, les quotes a pagar, i els esports a practicar, així com les altres activitats socials

o culturals. En tercer lloc trobem les entitats privades, sense afany de lucre i que no disposen d'ins­tal·lacions pròpies, que fomenten la pràctica d'un o de diversos es­ports i que sobreviuen amb els di­ners que aporten els mateixos practicants. I finalment hi ha aque­lles persones que de manera in­dividual o col·lectiva fan o volen fer algun esport sense cap lligam a clubs o entitats. Si en els dos pri­mers casos, la intervenció dels es­taments públics és molt limitada i es redueix en la majoria dels ca­sos a fets puntuals, en els dos al­tres que hem assenyalat, sí que és determinant l'actuació de l'Ad­ministració.

Si algú, amb tot el dret, no vol o no disposa dels mitjans per apro­fitar l'oferta privada existent i mal­grat això desitja practicar alguna activitat física o esport, no té més remei que acudir o bé a l'Ajunta­ment o bé als clubs concrets de­dicats a l'esport que li agrada. I aquí comencen els problemes.

Jaume Espina és president de la Fundaria Unió Esportiva

Sant Cugat

El s o t e r r a n i

Cinisme o insensibilitat FONTCUBERTA

Aquests dies, i signat per la Generalitat de Cata­lunya, he vist als diaris

catalans un anunci a tota plana que m'ha deixat de pedra. Es veu una senyora d'edat amb la mà embenada que sembla som­riure de manera trista. El text s'inicia amb un titular que diu: .4 Catalunya donem assistència hos­pitalària a menys de 30 quilòmetres de casa. I després: En els darrers deu anys hem desplegat una xarxa de 65 hospitals d'utilització públi­ca, 330 centres d'atenció primària i 3S9 consultoris locals. L'he lle­

git diverses vegades perquè no m'ho creia o per si no ho havia entès bé.

Primer de tot es veu clarament que es tracta d'un anunci clec-toralista. Suposo que vol dir que les coses en el terreny sanitari marxen molt bé. Dic vol dir per­què a mi no em sembla que va­gin tant bé i encara menys a tra­vés de l'anunci.

Donar assistència hospitalària a menys de 30 quilòmetres de casa é s , com a m í n i m , una barbaritat. I proclamar-ho als quatre vents com un èxit és un

acte d'inconsciència o de cinis­me. A mi em sembla entendre, per l'anunci, que a Catalunya hi ha molta gent que la seva as­s is tència sanitària la té a 29 quilòmetres, a 28 o a 20. Això és un èxit? Jo diria tot el con­trari. Això és un autèntic fracàs. La velleta de la fotografia, si viu sola i només cobra una pensió mínima de la Seguretat Social, com hi va, a aquesta assistència hospitalària? Imaginem que vis­qui a la Floresta i ha d'anar a un especialista de Terrassa. I això que li passa a aquesta velleta

ens passa a tots nosaltres. L'as­sistència hospitalària cal que si­gui no a menys de 30 quilòme­tres de casa, sinó al mateix poble o al mateix barri. I la de Sant C u g a t c iu ta t segue ix t e n i n t carències impròpies d'una ciu­tat de la nostra teòrica catego­ria i del cost afegit que repre­senta viure-hi.

Ara se'ns vol vendre això com un èxit i sembla mentida que la Generalitat pugui fer una cam­panya com aquesta. El respon­sable que l'ha dissenyat o l'ha aprovat seria millor que es de­

diqués a una altra cosa. I aquell que l'ha nomenat hauria de se­guir el seu mateix camí. És inad­missible que s'utilitzi un tema tan dolorós amb aquest to triom­falista. Perquè, a més, l'anunci no parla entre altres coses del temps d'espera per a les inter­vencions o per a les simples con­sultes, ni tampoc diu que tota aquesta assistència no és gra­tuïta, sinó que l 'estem pagant setmana darrere setmana amb les nostres cotitzacions. És a dir, que la comprem. Cinisme o in­sensibilitat? Les dues coses.

FAS MALA CARA._ ET VEW COM MOLT PlEOCUfATll

is^2^

... EL WAtl *Hl OÜE EL CAP VE 5AHT CUGAT CA9A CO? ESTÀ MÉS SATdRAT... ATEHEH TO? *E 1 0 0 MOtiS CASOS CAftA SETMANA *OHAT EL CREIXEMENT t>E ÏOBLACIÓ...

A.OÜEST f AS, ftONCS, EL COLAfSE SEMBLA ASSEQUtATl! v

- . Ï E t AIXÒ ESTIC «EOCÜPATÜ

VAIG A TRUCAR-HI AIA MATEIX mwik EM FACIH UH ?AQ0ET H UftElVES H I A WFEUHTS METQE6-AXÍ UUAH EM FACI MAL ALGUHA COSA TA TINWtÉ HOtA VE VISITA ftEMAftAVA H

F 1 S /GVJVTOiVS Divendres. 16 d'abril de 1999 Opinió 15

^

.os

^1 g r a n s t r e t s

Octavi Barnils Molta mà esquerra

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del director de Mer-cantic. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

6 Ho es

[ne. cicji; çil {Pum. v

Octavi Barnils és una persona molt imagi­nativa que algunes

vegades es deixa endur per aquesta imaginació, fet que li fa percebre la realitat d'una forma més acomodatícia i convenient per a ell. El seu tracte és agradable i li

agrada ser el punt d'atenció. Per aconseguir-ho utilitza to­tes les seves arts de seducció, de manera que podríem afir­mar que es tracta d'un home presumit.

Posseeix un elevat sentit de l'estètica i finsi tot, amb força probabilitat, sap cuidar-la en ell mateix. Pel que fa a les qüestions de

cada dia, Barnils entra en les situacions i aborda els pro­blemes amb l'ànim d'aconse­guir el que es proposa, però per la via de l'enteniment i la

diplomàcia. En aquest aspec­te és força hàbil, ja que sem­pre queda bé amb tothom, de manera que aconsegueix dur les persones cap al seu terreny. Les seves necessitats de re-

afirmació personal es mante­nen latents. S'entrega al seu treball i s'hi involucra amb l'ànim d'aconseguir prestigi i reconeixement. É s una per­sona intel·ligent que posse­eix força recursos personals. Una cosa que ell sap i que aprofita. Cal dir, però, que és un xic orgullós.

Amb la col·laboració:

SELECCIÓ-FORMACIÓ Aragó, 208,3r 3a - 08011 Barcelona •«.«4510439* - Fax93451739ó

R

R e t r a t d e l C e n t r e C u l t u r a l

C O N C E R T D E S A N T

J osep Ferré dirigeix. Concertino, Anna Calvo

O rquest ra Simfònica Sant Cugat .

epertori: Henry Purcell , Georges Bizet i Josep Carbonell .

D edicada Pobra de Josep Carbonell a l'Orquestra. "Concertino per Orquest ra i piano i xilòfon obligatori". Es t rena . L'obra té 5 moviments.

1 nvitació a un concert, amb estrena, en una diada tan especial com la de Sant Jordi .

I £ i .

*

«0

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

CARPINTERIA DE ALUMINIO

J. CRUZ, S.L.

I N S T A L A D O R

TECHNALTJ N.190116

SOMOS FABRICANTES Passeig Torreblanca, 16 baixos

Tel./Fax 93 675 25 89 08190 St. Cugat del Vallès (Barcelona)

-->"., síí»!HflP|SSL·f··*» »

%4 •

3, •i·iïf.r _

;#fla;

-- .-**<•" >"- i*v.-rsi a» :i - •• * ;-;i ;IS" --:.

• 1 * 5 ^ . . .

. S-... " rï, , ' • - 7^, j i f v · i · '«•?»• '«*»?-.• .*- : >;ï,--,. *

y Mss^mM^^:^ * . - . •

i í" i . " *Í «pi- - ; MO**" - •"

Paseo Qf abatria, 69 - Saftf Cugat del Vallès /feléfoíïo 93 589 06 07

*>-7*

BM

EE3I Fusta tractada per

a V exterior i mobles de jardí de fusta tropical

Rotllos per a tanques i ombres de bruc, vímet i bambú,

Pèrgoles - Refugis - Casetes - Tanques i portes de fusta

Jardineres - Lloses - "Bordures" - Taules pícnic - Bancs

Papereres - Panells per a separacions, etc.

Ctra. Sant Cugat a Rubí - Rotonda Centre Comercial Tel. 93 589 13 47 • Fax 93 674 79 16

Sant Cugat del Vallès

OBERT: dies feinere de 10 a 14 hj de |7 a 26 h - dissabtes de 10 a l l i

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

QUE OPINEN ELS EXPOSITORS SOBRE LA CINQUENA MOSTRA ?

Maria J o s é Blabia. Propietària Veterinos — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i r/iiin.s resul­tats n'espera obtenir'/

— Es la primera vegada que participem a la Mostra Sant Cugat. Hem decidit ser a l'e­dició d'enguany perquè ens agrada molt tot allò que ser­veixi per fer poble, totes les coses del poble. A part. pot ser una manera d'aconseguir algun client nou, però sobre­tot ho fem per al municipi.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Tot i que ens estrenem com a expositors, abans hi anava sempre com a visitant, de públic, i sempre m'ha agradat molt, trobo que està molt bé. Ara que tinc la clíni­ca repeteixo la meva presèn­cia a la Mostra, però com a expositora.

- Creu que la Mostra reflecteix Voferta comercial del municipi?

- La veritat és que penso que hi falten moltes coses, hi ha moltes mancances. Kl petit comerç de Sant Cugat queda poc reflectit a la Mos­

tra, té poca representació. Malgrat això. no he trobat mai a faltar un sector en especial, crec que més o menys tots hi són presents, encara que alguns més i d'al­tres menys, però això és ine­vitable.

— Considera necessària una fira d'aquestes carac­terístiques?

- No crec que la Mostra sigui necessària per al muni­cipi, em sembla que no res­pon a cap necessitat real. però en canvi sí que em sem­bla molt positiva. Maria José Blabia. Foto: ARXll'

J. M. Gutiérrez. Gerent de Fàcil Mobel

Fari I Mobel està especialitzat en mobles pera la llar. Foto: ARXll'

- Per què ha decidit par­ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Fàcil Mobel serà present a la Mostra Sant Cugat Actiu perquè considerem que és un aparador obert a la població de Sant Cugat i d'altres muni­cipis propers al nostre, com Rubí o Cerdanyola. El nostre objectiu en participar a la Mostra és donar a conèixer els nostres productes i les seves possibilitats a un públic més ampli del que habitualment tenim com a client.

- Quina valoració fa del

desè aniversari de la Mos­tra?

- No podem valorar la Mostra en el seu desè aniver­sari perquè no hi tenim expe­riència, però el que sí que podem assegurar és que ens sembla un mitjà útil per donar a conèixer als habitants de Sant Cugat els productes que poden adquirir aquí sen­se necessitat de desplaçar-se a centres comercials o a altres ciutats on, en moltes oca­sions, paguen un preu molt més elevat per productes idèntics, i en canvi han d'anar més lluny per comprar-los.

— Creu que la Mostra reflecteix Voferta comercial del municipi?

- Com he explicat, ens sembla que és una manera d'acostar als ciutadans els productes que es troben a Sant Cugat.

— Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Més que necessària con­siderem que la Fira és molt bona per al comerç del poble, però també per als ciutadans, que molt sovint desconeixen el que es pot trobar a prop de casa.

Belen León. Gerent de la Gestoria León-Tomàs — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n 'espera obtenir?

- Hem decidit ser-hi per primera vegada perquè sem­pre ens ha semblat molt inte­ressant. L'objectiu que bus­quem en exposar a la Mostra és donar-nos a conèixer una mica més després de quatre anys de posar en funciona­ment el negoci. Kl millor resultat serà presentar el nos­tre negoci als visitants i salu­dar els nostres clients en un ambient professional, però alhora diferent de l'habitual, una mica festiu.

- Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Crec que és positiu per a la ciutat i sobretot per a la projecció del comerç de Sant Cugat. Kl fet que se celebri el desè aniversari de la Mostra és força significatiu. Justa­ment perquè he visitat Ics edicions anteriors i he consta­tat l'interès que suscita i la repercussió social, hem deci­dit participar en una iniciativa important que està condem­nada a créixer.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- En termes generals con­sidero que sí, (jue l'oferta comercial de Sant Cugat hi està ben reflectida. Kl comerç santeugatenc s'hi pot sentir representat.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Penso que per al comerç sí, que és necessària, està bé. Iniciatives com aquesta van bé per donar-se a conèixer als santeugatencs en general, als de sempre i als nouvinguts. La Mostra Sant Cugat Actiu acosta cl comerç a la ciutada­nia.

Belen León. Foto:XAVILARROSA

©

ELSICANTOINS

Entorn 16 Dh.·endrrs. 16 d'abril de 1999

Medi Ambient

El Projecte residu mínim entra a Sant Cugat en la seva fase definitiva

Es col·loca la primera pedra de la planta de compostatge de Can Calopa L'any 1991 , l'Ajuntament de Sant Cugat signava un conveni amb

la conselleria de Medi Ambient de la Generalitat catalana. La idea

era formar part de les ciutats escollides per desenvolupar el Pro­

jecte residu mínim i posar en marxa tant la recollida selectiva

com el seu tractament posterior. Vuit anys desprès, alcaldia i con­

selleria donen per inaugurada la construcció de la planta de com­

postatge de Can Calopa, amb una petita deixalleria i un primer

espai dedicat al triatge: la iniciativa mediambjental entra, doncs,

en la segona fase, on la societat també té un paper important.

AWABOKAI

-Sant Cugat-

"Ara comencem allà on hi ha real­ment la feina." Així definia l'alcal­de de Sant Cugat, Joan Aymerich, cl punt actual del Projecte residu mínim. I na iniciativa que ha en­trat a Sant Cugat en la fase defini­tiva. amb cl començament de les obres de la planta de compostatge de Can Calopa, de la qual diven­dres passat es \a posar la primera pedra.

Tant el conseller de Medi Am­bient de la Generalitat, Joan Igna­si Puigdollers, com Aymerich van coincidir a destacar que es tractava d'un dia "molt important". I és que, segons van reconèixer ambdós po­lítics, ara comença una etapa on s'hi

haurà d'implicar molt més tant l'Ad­ministració com la societat. Conseller i alcalde van coincidir a

assenyalar que les administracions hauran de continuar sensibilitzant els ciutadans perquè els residus si­guin cada dia menors i, als que es produeixin, se'ls pugui donar sorti­da, i que, per la seva banda, també la població hi haurà de "posar es­forç perquè aquesta nova planta fun­cioni".

La nova instal·lació comptarà amb la planta de compostatge, una dei­xalleria i una petita planta de triat­ge que cobrirà, de moment, només la recepció d'una part dels residus produïts al municipi. Perquè des­prés de vuit anys desenvolupant el projecte, la recollida selectiva a Sant Cugat aplega 1.423.205 k de paper-

, . • - "'ÍX '.'

La planta de Can Calopa /a i ••/// en pi orés de lonstruiaó !•'. • X. I.ARROSA

cartró, 848.685 k de voluminosos, 625.090 k de vidre, 287.820 k de poda, 5.056 k de piles usades i 33.237 k de roba rebutjada. Xifres que l'alcalde de Sant Cugat va qua­lificar de molt positives i va decla­rar que "ens hem de felicitar tots per la bona marxa i acollida que ha tingut el projecte al nostre munici­

pi", iniciativa-pilot que va començar amb el conveni signat entre Gene­ralitat i Ajuntament al 1991.

El projecte original preveia tam­bé una segona deixalleria i una plan­ta de triatge. Pel que fa a la prime­ra, segons va declarar Joan Aymerich, ja s'estan buscant uns terrenys més propers al nucli urbà

on poder-la ubicar. I pel que res­pecta a la construcció de la planta de triatge, el conseller de Medi Am­bient va manifestar que encara no està decidida la seva ubicació defi­nitiva a la ciutat i que s'està a l'es­pera de la decisió que prengui l'A­juntament de Rubí, municipi que, segons Puigdollers, podria acollir aquesta instal·lació per compartir la seva utilització amb Sant Cugat.

Aquesta idea ha estat acollida de manera positiva pel Centre d'Es­tudis i Projectes Alternatius (CEPA): "el fet que es plantegi la idea de la planta a Rubf, declarava Imma Ca-sajuana -membre d'aquest centre-, "és positiu, perquè vol dir que en principi hi ha la idea de portar a trac­tament també la fracció no orgàni­ca". Fet que proporcionaria el de­senvolupament ple del model Residu Mínim a Sant Cugat, pro­jecte que té com a objectiu que el 100% de la brossa tingui tractament.

De moment, aquesta setmana han començat les obres de la planta de compostatge. Construcció adjudi­cada l'octubre del 1998 a la Unió Temporal d'Empreses Sant Cugat (formada per COMSA Medi Am­bient i A G E L E C T R I C ) per 685.320.000 pessetes, amb una du­rada d'execució prevista en dotze mesos. Les instal·lacions resultants. amb una superfície de 17.440 nv, acolliran la primera deixalleria, un espai per al triatge i la planta de compostatge per a 12.000 tones de residus orgànics santcugatencs.

Aymerich diu no a l'abocador de la Berta

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ratificar divendres durant Tacte de col·locació de la primera pedra de la nova planta de compostatge la seva negativa a permetre que la Pedrera Berta es restauri instal·lant-hi un dipòsit tic tractament de residus. Minuts després que el conseller de Medi-Ambicnt, Joan Ignasi Puigdollers, declarés que una planta de com­postatge no es contradiu amb un alx icador ("instal·lació que sempre serà necessària"), l'alcalde va ma­tisar les declaracions realitzades en aquest sentit fa' unes setma­nes. Aymerich va tornar a afirmar que mentre sigui alcalde no dei­xarà que "s'incompleixi el con­veni signat que estableix que l'empresa explotadora haurà de restaurar la pedrera exclusivament amb terres"./A. B. M.

i n a u g u r a c i o n s

El Rotari Club dóna a la ciutat una escultura que embelleix la

plaça del Doctor Galtes

AI.ÍCIA.D.BI J

Des de dissabte al matí "la pirà­mide" de l'escultor Ricard Sala em­belleix la plaça del Doctor Galtes. l 'n nu femení esculpit en marbre negre, regal del Rotari Club Sant Cugat a la ciutat amb motiu de la celebració del desè aniversari d'a­questa entitat.

Un festeig que va començar to­cades les dotze del migdia a la sala d'actes de l'Ajuntament, on el pre­sident del Rotari Club Sant Cugat, Francesc Rifà, en presència de tots els membres del consistori \a fer entrega a l'alcalde, Joan Aymerich, del document de donació a la ciu­tat de l'escultura de Ricard Sala.

En el seu discurs, Joan Aymerich,

a més d'agrair i elogiar la tasca re­alitzada en aquests deu anys pel Rotari Club a la ciutat, va aprofi­tar l'ocasió per parlar de l'arranja­ment del centre històric de Sant Cugat. Un projecte que "ja s'està fent" i que vol crear una viabilitat en el centre del municipi des de l'estació fins al darrere del mo­nestir, passant pel carrer Alfons Sala i la rambla Ribatallada.

"No es tracta només d'habilitar els carrers per a vianants, sinó tam­bé d'embellir-los, fer-los bonics perquè la gent s'hi trobi bé quan passeja i aquesta escultura d'avui n'és un exemple", assegura l'al­calde.

Desenes de persones, entre au­toritats i curiosos, van assistir a la inauguració de l'escultura que va

"La piràmide" és obra de l'artista Ricard Sala . FOTO: XAVI I.ARROSA

estar presidida pels parlaments ofi- diferents grups rotaris. "Ha estat cials i amenitzada per la música de la flauta de Patrícia de No i la gui­tarra de Francesc Pareja.

A Tacte també van ser presents personalitats del Rotari Club com el governador del districte, Juan

un esdeveniment entranyable", exclamava satisfet Francesc Rifà.

"La piràmide" és obra de l'es­cultor Ricard Sala, soci del Club Rotary de Barcelona, que des de fa anvs treballa"amb molta il·lu-

Alberto Valls, i els presidents de sió" en el seu taller a Sant Cugat.

Divendres, 16 d'abril de 1999 viure casa

F. PAPIOL DES DEL 1952

Passatge la Salut, 56, Sant Cugat Tel 9 3 6 7 4 17 2 3 • 9 3 6 7 5 5 4 51

NETEJA DE CATIFES • UMPIEZA DE ALFOMBRAS ESPECIALISTES EN RESTAURACIÓ DE CATIFES ORIENTALS

NETEJA DE MOQUETES, SOFÀS, BUTAQUES... RECOLLIDA GRATUÏTA A DOMICILI

\ C A F È \ : G I N A 5 5> 0

9 <S>

9 es

% S A N T C l ' ( ; . \ T % •> «

• DINARS 1 SOPARS A CAFÈ GINA amb:

amanides, tostes de xapata,

entrepans i postres selectes.

• També els oferim aquests productes per emportar.

• A la botiga poden comprar selecció de

CAFÈS aràbics de 1a qualitat,

' ( t„ ii.i... .-,mn 3 • - . . . , , i..B1,. «>

-> e» e> e" é? > s! & <& <s> & <?? &• <e> e> fes e> g i

TE, XOCOLATES...

ï OBERT DE 7 A 22 H, EXCEPTE DIVENDRES I DISSABTE, FINS A LES 24 H

LLIBRERIA Yo/éuoieóoL, dJ. i

d Santiago Rusinol, 40 - Tel. 93 674 03 14 - 08190 Sant Cugat del Vallès

Francesc Moragas, 28 08190 Sant Cugat del Vallès • Tel. 9 3 589 8 3 83

UNA + UN + UNA = UN v.v...

ÒPTICA JOIER TÈXTIL ESTIL

CBN1ZB OPltCS

r C

vòPWAiwoMemA ' O i e

MOC Maria Dolors Camps

ELS/CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999 Entorn 17

Serveis

L? ajuntament editarà un tríptic amb consells per estalviar en el consum d'aigua Els camions de neteja dels carrers de la ciutat ja utilitzen aigua no potable

Ai RA COSTA

-Sant Cugat -

L'Ajuntament i la companyia local d'aigües Sorea han editat conjutament un tríptic que re­cull alguns consells perquè els usuaris redueixin el consum d'ai­gua. La manca de pluges de les darreres setmanes i el baix nivell dels embassaments que abastei-xen d'aigua la província de Bar­celona ha posat en alerta les ins­titucions que ja han començat a emprendre mesures preventives.

Kn el cas de Sant Cugat, s'ha optat per la campanya de sensi­bilització ciutadana que es farà a través dels tríptics. La iniciativa es posarà en marxa aquesta cap de setmana aprofitant l'afluèn­cia de públic al Sant Cugat Actiu. Pel que fa a les mesures aprova­des per la Generalitat per pal·liar la manca d'aigua, fonts de l'A­juntament han anunciat que de moment encara no se n'ha hagut de posar a la pràctica cap, "tot i que si arribar el moment, segui­rem els punts que fixa el decret".

Tot i així hi ha petits detalls que revelen l'estat de preocupació que es viu també a la ciutat. El ti­nent d'alcalde de serveis urbans, Joan Recasens, ha confirmat a aquest setmanari que els camions que s'encarreguen de netejar els carrers de la ciutat utilitzen ja ai­gua no potable, a més, ha dit Re­casens. "s'ha disminuir una mica la periodicitat de neteja, per no malbaratar els recursos". Ara per ara, però, no cal preo-

cuapr-se ja que Sant Cugat té ga­rantit el suministrament d'aigua per als pròxims mesos i des de l'Ajuntament s'ha assegurat que no es preveu fer restriccions. Amb tot, instal·lacions com ara els camps de golf potser es veu­ran afectades per les mesures d'estalvi. Aquestes instal·lacions - q u e són grans consumidores d'aigua- tenen els seus propis recursos. Tot i així, de vegades han de recórrer a la xarxa públi­ca d'aigües, "i si això succeís en aquests moments -ha dit Reca­sens- potser no els ho podríem permetre. Ho hauríem d'estu-

F.ls camps de£< ' ' I»I,.\ •

diar". Els vuit embassaments de les

conques internes de Catalunya es troben actualment al voltant del 30% de la seva capacitat. Per això, les companyies distribuï­dores d'aigua han demanat als usuaris que redueixin el consum

juantitat d'aigua. FOTO: X.I..

d'aigua en la mesura que els si­gui possible per tal de no haver d'imposar restriccions. Segons els tècnics, tenint en compte al­gunes de les indicacions adjun­tades en el quadre es pot arribar a estalviar fins a un 20% del con­sum d'aigua.

Consells per estalviar

aigua L- Dutxar-se enlloc de

banyar-se. Mentre que per dutxar-se es gasten una mitjana de 100 litres d'ai­gua, per banyar-se se'n pot arribar a consumir fins a 300.

2.-Tancat l'aixeta mentre ens rentem les dents, ens afeitem o ens ensabonem.

3.- Connectar la rentadora i cl rentaplats quan estigui totalment plens.

4.- t'tilit/.ar el vàer només per a la funció que té, no com a cendrer o paperera.

5.- Reparar urgantment les fuites de les aixetes o les cisternes que gotegin.El continu "gota a gota" pot arribar a consumir entre 50 i 250 litres d'aigua diaris.

6.- Regar les plantes amb mesura.

7.- Netejar el cotxe només quan sigui absolutament imprescindible..

8.- No emmagatzemar ai­gua innecessàriament. 9.- Tancar una mica la clau

de pas general de l'aigua És la millor manera d'estalviar augua.

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS

Gràfic d'evolució de la qual i ta t de l'aire a Sant Cugat del Vallès

a

24-2al2-3 3-3 al 9-3 10-3 ai 16-3 17-3 al 23-3

Setmana

BONA Excel·lent (*****) ; 75 <IQA<100 Satisfactòria (****): 50<IQA<75 MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**): 0<IQA<25 POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50

{període del 24 de febrer al 23 de març} IQA MITJANA SETMANAL ****BONA (Satisfactòria)

Valoració de dades: Al llarg del període el valor de l'IQA s'ha mantingut en uns nivells satisfactoris. Durant la darrera setmana la qualitat de l'aire ha millorat lleugerament a causa de les precipitacions que hem sofert i que han contribuït a netejar l'atmosfera D'altra banda, comuniquem que el proper 15 d'abril s'iniciarà fa Campanya d'Informació de l'ozó troposfèric en la qual com cada any, es farà un seguiment específic d'aquest contaminant. ' '

INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL: Consells per a l'estalvi d'aigua L'aigua constitueix un recurs escàs i d'innegable importància a tot el territori català i, en general, a tot el planeta. És per això que la racionalització del seu ús resulta vital per assegurar que aquesta arriba a tot arreu on hi ha necessitat. És un error pensar que el que cadascú de nosaltres fem de manera individual no serveix de res. Alguns dels principals consells que cal que se segueixin en l'àmbit domèstic són:

1. Tanquem l'aixeta mentre ens ensabonem, ens afaitem, ens rentem les dents, etc. Una aixeta oberta gasta de 12 a 20 litres d'aigua per minut. 2. Utilitzem la rentadora i el rentavaixelles quan siguin ben plens. Una rentadora consumeix 170 litres d'aigua; el rentavaixelles, 50. 3. Vigilem que les aixetes i la cisterna del WC no gotegin. Una aixeta que goteja pot llençar 50 litres al dia; una cisterna, 250.

4. Reguem les plantes amb mesura. Regar 100 m2 de gespa és una despesa de 400 litres d'aigua. 5. El túnel rentacotxes consumeix de 20 a 30 litres d'aigua. Si es fa servir una es­ponja i una galleda, es gasten menys de 30 litres. Amb qualsevol dels dos mèto­des s'estalvien més de 400 litres d'aigua respecte a l'ús de la mànega. 6. Tanquem una mica la clau de pas general de l'aigua. Amb aquesta senzilla ope­ració estalviarem més aigua que de cap altra manera, i amb les mínimes molèsties.

Actualment, cada europeu consumeix de mitjana uns 200 litres d'aigua al dia. Cal treballar per fer un ús més racional de l'aigua de què disposem, tots hi podem col·laborar. Gràcies.

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

F, To b e I la- Propietari de Tobella — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Sempre hem estat pre­sents a la Mostra Sant Cugat Actiu, en totes les edicions i enguany hi tornarem a ser. Ho fem per solidaritat amb el projecte, no hi busquem res especial, l'únic objectiu és estar amb l'organització i par­ticipar.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Crec que tot allò que es faci per concentrar i reunir la gent del municipi es positiu. I lo veig com una activitat més perquè el públic s'ho passi bé. A part d'aquesta

vessant lúdica de la Mostra també pot ser favorable per a molta gent que tenen l'opor­tunitat de donar-se a conèi­xer.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Crec que una mica sí, però no del tot. Penso que no cobreix tots els sectors per­què alguns ho tenen més difí­cil per poder exposar; per exemple, un comerç de mobles no ho té gens fàcil per exposar el seu producte. D'al­tres comerços . poden tenir dificultats per decidir què s'ha d'exposar i de quina manera.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­

rístiques? - Qualsevol cosa que ajudi

a Sant Cugat és d'agrair. És important no deixar de fer activitats, s'han de fer coses i sempre és positiva qualsevol iniciativa per impulsar l'acti­vitat del municipi, en aquest cas des d'un punt de vista comercial. A més, reuneix un nombre molt important de persones i hi va molt gent, sempre hi ha una gran afluèn­cia de públic. Sovint tenim problemes per ensenyar el que fem, i aquesta és una bona oportunitat. Des d'un punt de vista comercial bene­ficia el municipi perquè sens dubte és una bona manera de fer poble en concentrar tanta gent.

Francesc Tobella. Foto: XAVILARROSA

J. M. Brun, Dir, general de Lucas Vari/y

Josep Maria Brun. Foto: XAVI LARROSA

— Per què ha decidit par­ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Participem a la Mostra Sant Cugat Actiu des que va néixer, sempre hi hem estat representats. El nostre objec­tiu no és anar-hi a vendre res, sinó que és una participació presencial, hi hem de ser. Som l'empresa més antiga de Sant Cugat, ja fa 40 anys que hi som, i sempre hem estat implicats en la societat sant-cugatenca d'un manera direc­ta. A més, tenim un alt per­centatge de treballadors sant-cugatencs i això ja és prou representatiu. Nosaltres, a l'edició d'enguany, ense­nyarem els 40 anys d'història

de Lucas a Sant Cugat. Farem una mica d'història i, a part d'ensenyar els productes de sempre, també ensenya­rem els productes nous que són el futur de l'empresa. En definitiva, un passeig per la història mitjançant fotografies i vídeos.

- Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Haver arribat a la desena edició és una prova que és una mostra local molt impor­tant per al comerç de Sant Cugat. A part, també ha demostrat ser una Mostra d'un nivell molt alt tot i ser local, és com una fira.

- Creu que la Mostra reflecteix Voferta comercial

del municipi? - Crec que sí. A part, pen­

so que cada vegada més, i ara ja es pot dir que fins i tot ha quedat petita. Hi ha exposi­tors que han intentat entrar a última hora i ja no hi havia lloc.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- No només crec que és necessària, sinó que també penso que és molt positiva per al comerç de Sant Cugat, sobretot per al comerç popu­lar més que per a les grans empreses. La meva opinió és que hi han de ser tots els comerços del municipi i que els que no hi són s'equivo­quen.

J. Català. GerentAuco-Vallès - Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Aquesta ja és la segona vegada que estarem a la Mos­tra Sant Cugat Actiu, i si hem decidit repetir és perquè tro­bem que és una bona manera de promocionar-se i donar-se a conèixer.

- Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- El que penso que s'ha de valorar del fet d'arribar al desè aniversari de la Mostra és la continuïtat, s'ha de valo­rar que una iniciativa com aquesta reuneixi prou gent com perquè es vagi repetint amb continuïtat. En definiti­

va, és bo que hi hagi conti­nuïtat.

— Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Sí, em sembla que tots els sectors i els diferents comerços, tant el petit comerç com empreses de dimensions més grans de Sant Cugat, queden ben reflectits a la Mostra del nos­tre municipi. Tots hi som pre­sents.

— Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Em sembla que és necessària perquè va bé per al municipi, ajuda els comerços a donar-se a conèixer i a pro­mocionar-se.

Les instal·lacions d'Auco Vallès es troben a l'entrada de la ciutat. Foto.XAVI LARROSA

EIS 4 CANTONS

18 Societat

Divendres, 16 d'abrilde 1999

R e i v i n d i c a c i o n s

La gimcana diària dels vianants LAssociació de Veïns de Can Gatxetfa una crida al civisme en la conducció viària

És potser un dels col·lectius santcugatencs amb menys afi­liats a les seves files, però no per això és menys combatiu. L'Associació de Veïns de Can Gatxet va néixer per la deci­sió d'alguns dels habitants de la zona d'unir-se enfront del greu problema comú que, tot i els anys de lluita, encara continua: l'excés de velocitat i el que qualifiquen com a "poc civisme" els afecta encara de manera directa. Però reconeixen que en aquest sentit no són tampoc els únics.

ANNA BORNI

- Sant Cugat -

A ningú no li agradaria desper­tar-se amb el soroll que fa un \ ehicle en inserustar-se en un ga­ratge del propi habitatge. \ i tam­poc haver-se de comprar quatre miralls retrovisors i haver d'arre­glar els bonys del cotxe per haver-lo deixat un moment davant la porta de casa. Però, tot i que a molts els semblarà un xic exage­rat, exemples com aquests, i tam­bé molts d'altres, van ser els que van unir en una causa comuna d i fe ren t s c iu tadans q u e feia temps que provaven de comba­tre'ls per separat.

A finals del 1997 naixia l'Asso­ciació de Veïns de Can Gatxet i, des d'aleshores, "el principal ob­jectiu ha estat aconseguir una mi­llor seguretat viària, tant a la nos­tra /.ona. com a tot el municipi de Sant (-ugat" tal com reconeix el seu president, Carles Masnou.

Per LI aquest enginyer tècnic , qui excusa moltes de les seves observacions amb la seva profes­sió. "hi ha una gran manca de co­

herència en el disseny viari a més de no haver-hi una política cla­ra i definida de moderació del trànsit en el disseny urbanístic".

La necessitat d'una major se­guretat al seu barri va fer que els membres de l'Associació s'inte­ressessin per les recomanacions que fan els dossiers tècnics de l'Institut Català de Seguretat Vià­ria. "Així, vam poder observar per nosaltres mateixos", explica Mas­nou, "que tot i que no neguem la seva relativa eficàcia, no només les illetes al mig de la calçada i les bandes elevades amb passos de vianants són les úniques me­sures per aconseguir que els con­ductors s'adonin que ja han sor­tit dels Túnels de Vallvidrera."

Per al president d'aquesta asso­ciació veïnal santeugatenca hi ha moltes altres solucions, que no compor ta r i en cap i nc r emen t econòmic excessiu: es basarien més en una concepció equilibra­da de l'entorn, perquè, pera Mas­nou, "tot es construeix des del punt de vista del conductor i nin­gú no té en compte els vianants".

Per a l'Associació de Veïns de

Can Gatxet encara resten moltes coses a fer en aquest sentit al seu barri. "Perquè", afirma el repre­sentant de l'entitat, "s'hauria d'a­conseguir que el conductor per­c e b e s un en to rn ag radab l e , diferent al de color gris i asfalt que ha observat arribant-hi al po­ble per carreteres i autopistes". Amb aquesta senzilla suggestió s'aconseguiria, afirma convençut Masnou, que l'actitud per a qui porta el volant canviés i, "pen­dent que hi ha més gent pel ca­rrer i que no tothom va en cot­xe" anirien molt més en compte.

De la mateixa manera, afirmen aquests veïns de Can Gatxet,"s'-hauria de potenciar molt més la

xxx. F: CEDIDA.

visibilitat en els passos de via­nants, perquè el més normal és trobar-te algun contenidor davant que no permet ni al conductor veure si hi ha algú esperant per travessar, ni al vianant poder apreciar còmodament si s'apro­pa algun cotxe".

Però, tot i aquests apunts, Mas­nou reconeix que Can Gatxet no és l'únic barri santeugatenc que té problemes amb el trànsit i la circulació viària i de la mateixa manera assegura que no és no­més l'administració local la que posa poca cura "perquè hauríem de començar per ser tots una mica més cívics".

És per això que, des de la seva

associació, es vol proposar que el proper dia 29 d'abril, coincidint amb la jornada de reflexió sobre l'ús dels vehicles, en comptes de restringir el trànsit rodat en determinats carrers ("que estaria molt bé i més si fos continuat") es comenci per mesures "tan bà­siques com no aparcar sobre la vorera ni sobre els passos de via­nants -que s'haurien de respec­tar més s o v i n t - i ret irar tots aquells obstacles que fan més penós el trànsit a peu pels carrers de la ciutat". Apartat on aquests veïns inclourien, des dels conte­nidors d'escombraries i la brossa fins als, en algunes /.ones, nom­brosos excrements de gos.

E x c u r s i o n i s m e

La segona caminada popular a Montserrat aixeca expectació

El CMSCpreveu superar els inscrits de la primera edició A. B. M.

Tot és a punt per al desenvo­lupament de la segona camina­da popular a Montserrat. Una edició que, segons els organit­zadors, el C l u b M u n t a n y e n c Sant Cugat (CMSC), ha aixecat més expectació.

"Ara per ara, la inscripció està anant d'una manera molt nor­mal en aquest tipus de convo­catòries", afirmava Gemma Gar­cia - m e m b r e de l ' e n t i t a t organitzadora- a mitjan setma­na"! si tot continua així supera­rem amb escreix el cen tenar d'inscrits que s'hi van apuntar l 'any passat". I és que la res­

posta d'enguany ha estat, segons Garcia "molt positiva", i es pre­veu que la participació s'incre­men t i enguany en més d 'un 50%.

Segons la membre del Club M u n t a n y e n c , això es deu la bona acollida que tenen aquest tipus d'activitats entre la pobla­ció santeugatenca. Una camina­

da popular que, segons Garcia, està conformada per un trajecte molt assequible per a qualsevol persona amb un estat de salut normal, "ni molt fàcil, ni d'una dificultat extrema".

Per a Gemma Garcia, aquesta prova recupera "una tradició p e r d u d a d u r a n t e l s da r r e r s anys". Per a la santeugatenca, la caminada popular a Montserrat té alguna cosa especial, "sobre­tot la primera vegada que la re­alitzes. perquè un cop has acon­seguit fer-la sencera", afirma, "la recordes per tota la vida".

Aquesta prova es realitzarà el proper diumenge -dia 18 d'a­bril. La sortida està establerta des de les cinc de la matinada

fins a dos quarts de sis. I segons les previsions dels organitzadors. les persones participants hau­ran d 'haver recorregut els 41 quilòmetres del trajecte a pri­meres hores de la tarda.

Duran t tot el camí hi haurà controls que facilitaran als ins­crits diferents avituallaments, i per a la tornada hi haurà un au­tobús, a disposició de qui ho hagi concertat prèviament.

Les inscripcions per a aquesta s egona c a m i n a d a p o p u l a r a Montserrat encara es poden for­malitzar al CMSC durant aques­ta tarda o en el control de sorti­da q u e hi haurà a la plaça Barcelona diumenge a la mati­nada.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

MILAR TOBELLA Connecta amb la tecnologia i el disseny del proper mifeni

EL MÉS NOU: NOVETATS TECNOLÒGIQUES

Tot en imatge i comunicació

JVC

ESTRENA UN TV PANORÀMIC PHILIPS

ARA FINS 3 0 . 0 0 0 * PTES. MENYS

TOT AIRE 99 T V

'%f«»«UMMftMÍII

Carnet A MITSUBISHI £i ELECTRIC

SANTIAGO RUSINOL, 47 - 49 08190 SANT CUGAT TEL. 93 674 06 57 / 93 674 79 09

ELS/CANTONS Divendres, 16d'abril 1999 Societat 19

Mans Unides durà a terme el projecte a la índia

A.B. M. -Sant Cugat-

L'Arxiprestat santcugatenc de Mans Unides ha fet públic aques­ta setmana que podrà dur a terme el seu projecte solidari a la índia, projecte presentat a la Comissió del 0'7% (on hi són representa­des tant l'administració local com el les diferents Organitzacions No Guvcrnamentals - O N G - del municipi) durant el curs passat i que recentment ha estat aprovat.

"Es tracta del projecte que tan­ca les adjudicacions de l'exercici del curs anterior" afirma Josep Iglesias, portaveu de la Coordi­nadora pel 0'7% i més de Sant Cugat, "que ha estat aprovat més tard perquè ens faltaven algunes informacions complementàries".

La ('omissió donarà una part im­portant ( 7.650.000 pessetes) del pressupost d'aquest nou projecte, que supera els onze milions de pessetes.

L'objectiu és la construcció d'un centre d'ensenyament secunda­ri a l'estat indú d'Andhora Pra-desh. "Es tracta d'un projecte molt important" afirma Frances­ca Ribera, presidenta santeuga-tenca de Mans Unides, "que res­pon a una necessitat manifestada per la pròpia comunitat". L'esco­la, que es construirà sota la su­pervisió de la comunitat de la diò­cesi de Hyderabad, tindrà set aules, una sala de professors, una llibreria, un laboratori i una sala de jocs, i acollirà la matriculació anual de tres-cents nens i nenes.

C o n f e r è n c i e s

Els joves del Casal Social Okupat parlen sobre la situació de l'Iraq Francesc Poch: "Lembargament econòmic és un genocidi"

ALÍCIA.D.BUJ

"L'embargament econòmic a l'I-rak està produint un desastre hu­manitari al qual el món occiden­tal està donant l'aval. I s'ha de fer veure a l'opinió pública i a la so­cietat que no podem permetre que el nostre govern estigui ava­lant el que és un genocidi amb la mort d'1,3 milions de persones en vuit anys d'embargament."

Així de contundent es va mos­trar Francesc Poch, coordinador de l'Avalot (Associació de joves de la UGT de Catalunya), en la conferència que sobre "l'embar­gament econòmic a l'Iraq"va ofe­rir divendres a la nit en el Casal Social Okupat de la Masia de To­rreblanca i que va estar organitzat per l 'Agrupament Escorta Be­renguer El Gran.

Un desastre humanitari que se­gons Poch ha estat denunciat pel mateix secretari de l'ONU, Kof-fin Anan, "quan l'Iraq ja ha com­plert totes les resolucions de Na­cions Un ides i no hi ha cap element que justifiqui l'embar­gament".

Poch va iniciar el seu discurs amb una repàs de la història d'aquest país, des del 1968 fins a la Guerra del Golf i els seus efectes. De com l'Iraq ha passat de ser el quart pro­ductor de petroli del món, a no arribar a la meitat del que produïa el 1980. Una producció que ac­tualment s'ha convertit, en un

l/i comunitat internat mnal' i/tu limiti el paper de Saddam Hussein. F: CEDIDA

30 %, en moneda de pagament per saldar les sancions de guerra. i en un 20% per pagar l'ajut hu­manitari que gestiona l'ONU, se­gons la resolució coneguda com oil forfood ^petroli per menjar).

Després de la Guerra del Golf

I és que abans de la invasió de Kuwait, acció que conduí a la Guerra del Golf Pèrsic al gener de 1991, "l'Iraq era un país que s'acostava més als països del Pri­mer que del Tercer Món", asse­gura Poch, amb una indústria, una classe mitjana i un sistema sanitari i d'ensenyament "molt semblant al d'occident", afirma Poch.

Un desenvolupament econòmic

que després de la Guerra del Golf i el conseqüent embargament econòmic, s'ha truncat i ha con­vertit l'Iraq en un país que pateix greus problemes de nutrició i sa­nitaris, on la mortalitat infantil s'ha multiplicat per cinc. Les paraules de Francesc Poch

van anar acompanyades de prop d'una cinquantena de diapositi­ves de la realitat a l'Iraq després de l'últim bombardeig el 16 de de­sembre de 1998. Quaranta- sis fo­tografies resultat d'un viatge que el mate ix Poch va realitzar a aquest país a principis d'aquest any com a membre d'una dele­gació de 130 persones d'una tren­tena d'ONG i sindicats, per veu­re la situació de la societat civil.

La travessa dels 253 milions es va segellar a Sant Cugat

A B . M .

Sant Cugat ha estat aquesta set­mana a la ment de tots els jugadors de travesses futbolístiques de l'Es­tat espanyol. La causa és que ha estat l'Administració número 3 de la localitat (ubicada a la carretera de Cerdanyola) la que ha segellat l'única butlleta que ha encertat el ple al 15 de la darrera jornada d'a­questa modalitat esportiva.

En total, amb els premis acumu­lats, han estat 253 els milions de pessetes que s'han endut els be­neficiaris d'aquesta aposta, efec­tuada en la modalitat de "reduït al 13", un col·lectiu de treballadors d'una empresa barcelonina que. se­gons Juan Sicilià (responsable de l'administració), són clients habi-. tuals de l'establiment santcugatenc perquè un d'ells (l'encarregat de tramitar-la cada setmana) és veí del municipi.

Així ho ha confirmat un dels membres d'aquest grup que ha pre­ferit mantenir-se en l'anonimat. "Estem molt contents", declarava a ELS 4 CANTONS, "perquè el pre­

mi ha quedat molt repartit." I és que aquesta setmana hi participa­ven més d'un centenar de com­panys de feina.

Tot i que el grup ja té experièn­cia -fan travesses de manera col·lec­tiva des de fa més d'un any- reco­neixen que en aquesta han tingut "molta sort, tant per la intervenció d'una companya en la seva realit­zació, com pel gol que l'Atlètic de Madrid va fer a l'últim minut".

S o l i d a r i t a t

La població santcugatenca respon a la guerra kosovar

S'engeguen diferents campanyes de cooperació humanitària

A. B. M.

Lina vegada més, la població sant-cugatenca no ha estat indiferent a una crida a la solidaritat. Diferents manifestacions i campanyes de su­port humanitari s'han engegat rà­pidament per facilitar productes de primera necessitat als refugiats de la guerra de Kosovo.

En aquest sentit, continua activa la recollida organitzada per l'Ajunta­ment de la localitat. Amb l'eslògan Sant Cugat ajuda el poble kosovar, la

Casa de Cultura continua oberta per a tots aquells que vulguin apro­par-se a donar ja siguin aliments (oli de gira-sol, llegums i verdures en­llaunats, llet i cacau en pols, fruits

secs...) o altres productes necessaris en aquest tipus de situacions de carència (compreses, bolquers, sabó líquid, mantes...). De la mateixa ma­nera, s'ha posat a disposició dels ciu­tadans un compte corrent per a les aportacions econòmiques (2100-3000-13-2201663104). També l'Assemblea local de la

Creu Roja dóna el seu ple suport a la campanya que realitza l'àrea de Cooperació Internacional de l'en­titat. La Creu Roja, però, ha prefe­rit aquesta vegada la donació econò­mica, segons han manifestat, per la dificultat que suposa fer una tria i classificació dels materials donats en una situació de tanta urgència, en la qual serà molt més coordinat comprar i enviar tot el necessari d'u­

na manera centralitzada i coordina­da, entre d'altres raons. La Creu Roja posa a diposició d'aquells que vulguin cooperar tres comptes ban­caris (al Banc de Sabadell, a La Cai­xa i a la Caixa de. Catalunya) així com un telèfon per a la donació amb targeta de crèdit: 902 22 22 92.

D'altra banda, ha estat el Col·lec­tiu Antimilitarista de Sant Cugat (CASC) el primer en manifestar-se obertament en contra d'aquesta in­tervenció bèl·lica. El grup santcu­gatenc, així com l'Assemblea Cata­lana a la qual pertany, afirmen que la guerra s'hauria pogut evitar i de­nuncien que la despesa militar de l'Estat sigui, per exemple, 110 ve­gades superior al programa de Cul­tura per la Pau de la Unesco.

La ciutadania s'ha tornata solidaritzaramb els problemes humanitaris. F.:X. L

si^ientto H<é(od«ypr4c*cK ancestral», sm " — « Pitíiim patiKàètm vascular cereíwat « Parèiíífí pw hemetoçía c«ef**í « Paràlisis pt* <ra«tna<few»> çwïfeísrt t

* fótadss vegesahs» pof tmummmo c«eferat * Cefetats, <*orwlufl*b*lgw,<tek>r<»í}* te«*frsrn«líKteí « Aí»rato dïgestívò • Aparita «otógico * Omeack SHXÍÍ * Apafato wpirasorís * Apa«tt»<*r<fov*K * Scttemta inmoaeiótfco y en&cftwtógfcft » SfcïemarwefviDso « wtítoloccwoísr m'« s&»ú *t?9%trs &Í«%^cfò! i%»***»«*

«Nn»,"

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

Exposició. Plaça de l'Ajuntament

Nous sistemes

Verandes. Un nou ambient per a

la casa

alta qualitat...

GARRIGA Exposició i venda: c/ XERRIC, 2- Tel. 93 675 29 02.

Al costat de l'Ajuntament

Oficines: Ctra. CERDANYOLA, 68-71 -Tel. 93 589 18 78 Sant Cugat del Vallès

Façanes de vidre; elegants i segures

Som a

'estand

n° 66

Seguretat. Tenir el cel com a sostre

,..i quantitat

20 Societat fLS4CANTCM>S Divendres, 16 d'abril 1999

C o i l e c t i u s

L? Associació d'Amics de

la UNESCO local unirà

llaços amb els altres cltibs

A n u COSTA

- Sant Cugat/Alcoi -

L 'associació d 'Amics de la l 'NKSCO Valldoreix-Sant Cu­gat estreterà la seva relació amb la resta de clubs l ' N K S C O de Catalunya per tal de fer actua­cions conjuntes i unificar crite­ris d'actuació. Així ho han acor­dat la quarantena de persones que el cap de setmana passat es van reunir a Alcoi per fer l'As-samblea anual de la Federació d'Associacions i Clubs l 'NKS­CO.

I )urant la trobada, els diferents representants d'aquestes asso­ciacions van acordar "act i \ar

aquests col·lectius i cohesionar-los a través de diverses expe­riències noves com ara l'orga­nització conjunta d'activitats o l 'es tabl iment d 'una xarxa in­formàtica que connecti tots els elubs amb el Centre l ' N K S C O de C a t a l u n y a " , ha e x p l i c a t Montserrat Rumbau, membre de l'associació santeugatenca d'amics de la U N E S C O .

Un altre punt en el que es va fer incidència foren les relacions q u e es m a n t e n e n a m b els col·lectius de fora d'Kspanva. Kn aquest sentit, Rumbau ha explicat que les associacions ca­talanes voldrien poder mante­nir relacions directes amb les

LAssociaaó de Sant (.u^/il f» una de li •

dels altres països com a repre­sentants de Catalunya "i no in­tegrades dins el col·lectiu es­panyo l , a m b el qua l no ens sentim gens identificats". "L'i­deal -continua Rumbau- seria que els elubs de la U N E S C O fossin representants de diver-

im\ iiitni' iiiltiinilmenl l-OTO X I..

ses cultures i no d'estats, així els de Catalunya podríem pre­sentar-nos de manera indepen­d e n t " . A banda de Rumbau , també van assistir a l'assamblea d'Alcoi Anna Domènech i Car­me Martínez en representació del col·lectiu santeugatenc.

Romeva i Fisas respassaran el conflicte del Kosovo

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

El professor de Relacions In­ternacionals de la UAB, Raül Romeva, i el titular de la càte­dra U n e s c o per la l 'au i els Drets Humans . Vicenç Fisas. oferiran el dissabte 24 d'abril una conferència sobre la situa­ció que es viu actualment al Ko­sovo. Durant la xerrada - q u e tindrà lloc a la Casa de Cultura-els dos experts repassaran la història dels Balcans i explica­ran què es podria haver fet per evitar el conflicte. Així mateix, es reservarà tina pat important de la conferència perquè el pú­blic pugui intervenir i fer pre­guntes sobre el conflicte .

S o l i d a r

Els jardins del monestir acullen la segona fira en favor dels animals

La secció santeugatenca de CAAN organitza el mercat A. B. M.

- Sant Cugat-

La lluita pel benestar de tot tipus d'éssers vi\ ents tornarà a tenir una representació pública a Sant Cugat. La secció santcugtenca de Cata­lunya Amiga dels Animals i la Na­tura (CAAN) ha comocat, després de dos anys, la segona fira solidària.

"L'objcctiu principal", explica Amàlia Usamentiaga -responsable d'aquesta entitat a Sant (-ugat- "és recollir fons per a Ics campanyes que, des del col·lectiu, anem de­senvolupant al llarg de l'any." CAAN Sant Cugat està en col·la­boració directa amb diferents pro­tectores d'animals, ajudant-lcs que no els matin i afavorint la creació

d'iniciatives tant d'esterilització d'a­nimals abandonats, com de la seva alimentació, buscant al mateix temps una llar on els puguin acollir i, moltes vegades, fins i tot sub­vencionant la seva manutenció.

Però, per desenvolupar totes aquestes activitats, una gran part de­ies quals es realitzen coordinada­ment amb altres entitats que tam­

bé actuen en aquesta línia -tant lo­cals com en l'àmbit català-, és ne­cessari disposar d'uns certs ingres­sos. Aquesta és la raó principal, segons afirma Usamentiaga. de la creació d'aquesta fira d'objectes que s'establirà de nou a Sant ("ugat els dos propers caps de setmana.

Serà concretament el diumenge dia 1H d'abril i el proper dia 25 d'a­bril. Des de bon matí i fins a ben entrat el migdia, els jardins del mo­nestir seran l'escenari, també per segona vegada, d'aquesta fira espe­cial.

Kn les paradetes de CAAN es po­dran trobar tot tipus d'objectes. Ma­terial que ja es va començar a reco­

llir fa uns dies i que, segons ha ma­nifestat la promotora d'aquest mer­cader, "és de molt bona qualitat, si el de la primera fira era bo i variat. aquest encara és més maco". Tot i que falten 48 hores per al

primer dia d'aquesta fira solidària, tothom que ho desitgi encara és a temps de fer les seves donacions (posant-se en contacte amb l'asso­ciació al telèfon 93 589 69 12) o bé acudint al monestir els mateixos dies de la fira, perquè encara que no s'aconsegueixi vendre aquí tot el material ( que estarà a preus molt assequibles), després s'aprofitrà per muntar una altra fira solidària a Rubí.

ÜUiT PI. Unió edif. B. I r i a 1 |ÉF 08190 - Sanc Cugat

T Tel 93 589 57 55

S è p a l 2 DEPENDENTES^

Cadena de perfumeries <f*ttnf*e8 cerca 2 dependenta* per a Cerdan­yola: 20-28 anys estudis mkwm: BUP

Em-for CVotfax 93Jtd9$W o e-tm* íepal@fepaLes,akirv{.DPD*09

Fincas Sant CugatR

Atliiiiiiiïtraaon de f'mins A.P.l.

COMPRAS

VENTAS

ALQUILERES

VALORACIONES

ASESORAMIENTO Doctor Murillo, 14

Tel. 93 674 08 97

S o l i d a r i t a t

Els okupes pinten per denunciar la repressió que viu el poble de Chiapas

Aquestes un dels actes del programa de la diada solidària A.D.B

Kls joves del Casal Social Oku-pat de Torreblanca van dedicar el dissabte a solidaritzar-se amb la situació del poble de Chiapas amb motiu d'una doble celebració. La primera, cl record dels vuitanta anvs de l'assassinat del líder de la resolució mexicana KmilianoZa-pata. símbol de la rebel·lió i la llui­ta dels indígenes mexicans.

La segona, més solidària, per de­nunciar la situació que viu la po­blació de Taniperla. a (Chiapas, re-primida per part de l 'exèrcit mexicà "pel sol fet d'haver pin­tat un mural que representava el que són les comunitats zapatisr.es, fa tot just un any", assegura Maya / ./(/.,/.'„,' I nin ( l /y/j.i

Carol, membre del Casal Okupat. El mural de Taniperla, també co­

negut com Vida y suenos de la ca-nada Perla, va ser pintat per ho­mes i dones de dotze comunitats per celebrar la inauguració del mu­nicipi autònom Ricardo Flores Magón. Un festeig que va ser truncat per la irrupció de les for­ces de seguretat que, a més de destruir l'obra pictòrica, va em­presonar molts indígenes i de­fensors dels drets humans.

Així, seguint una iniciativa in­ternacional, els joves del Casal Okupa santeugatenc van voler re­produir aquest mural. Una acció que per falta de temps van sim­bolitzar pintant sobre unes teules allò que els va suggerir la lectura de "La historia de los siete arcoi-ris", del subcomandant Marcos.

A la tarda, després d'un dinar mexicà, prop de vint-i-cinc joves van assistir a la conferència sobre la situació actual de Chiapas a cà­rrec de Marta Chiné, membre del col·lectiu de solidaritat amb la re­bel·lió zapatista de Barcelona.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

Una imatge val més que mi paraules.

9

"íean City fS- »,': i': y: i':

gent cívica

A partir d'ara, ja pots trobar el teu Clean City a totes les botigues especialitzades.

Q S 4 CANTONS Divendres, 16 d'abril 1999 Societat 21

C e l e b r a c i o n s

Divuit andalusos il·lustres presideixen

enguany la Fira d'Abril A. B. M.

"La terra d'Andalusia ha cultivat molts fills il·lustres que han madu­rat grans fruits poètics, literaris, mu­sicals, pictòrics i fins i tot polítics (...) magnífiques obres que han trencat amb els tòpics de la peresa i el passotisme que maleeixen la seva terra." Amb aquestes parau­les comença el text introductori de l'exposició de personatges il·lustres que, en aquesta edició d'enguany, presideix la Fira d'Abril que orga­nitza el Sant Cu­gat Centre Co­mercial .

Amb el títol d'E/ Fondo v la forma, diferents activitats van començar ja el cap de setmana passat, com les ac­tuacions del grup El Mani y üc Lev el passat divendres o la del grup Algarabía y Bailes que va tenir lloc dissabte, així com també s'ha comp­tat amb la presència de la Pena An-daluza Calixto Sànchez, en coordi­nació amb altres entitats andaluses del Vallès, però amb l'absència del Centro Popular Andaluz, entitat santeugatenca que va coorganitzar la primera edició d'aquesta Fira d'A­bril.

Aquest any la Fira d'Abril que or­ganitza Sant Cugat Centre Comer­cial s'ha estructurat, però, en dues

La fira consta de

diferents actuacions

folklòriques en directe

el cap de setmana

vessants diferenciades: el folklore andalús i el seu aspecte cultural. Pel que fa al primer, a part dels es­

pectacles ja esmentats, per aquest cap de setmana estan previstes dues actuacions més. Aquesta tarda, a partir de les sis, pujarà a l'escenari del centre el grup Guadaljarafe y Grego; i a la mateixa hora actuarà demà el grup Alejandro Conde y Bailes. En una fira que ha mantingut la lí­

nia de les darreres edicions, amb la mostra de productes típics andalu­

sos i la participació continuada de di­ferents col·lectius d'aquesta comu­nitat autònoma, és potser la nota més destacada la in­clusió en la cele­bració d'enguany de l'exposició

v s '' abans esmentada,

la qual presenta als visitants i clients del Sant Cugat Centre Comercial, la vida i l'obra de divuit personatges il·lustres -tots ells masculins- que van néixer a Andalusia i que en­globen representants de totes les branques socio-culturals: des del caniaor Camamn de la Isla i el mú­sic Manuel de Falla fins al polític Antonio Cànovas del Castillo, pas­sant per l'últim rei nazarí Boabdil, o pintors com Picasso o Velàzquez, i escriptors i poetes com Gala, Gar­cía Lorca o Aleixandre, entre d'al­tres.

C o m u n i c a c i ó

El 7 5 ' 8 % de la catalana és lectora de la premsa gratuïta La informació local és la secció que agrada a més gent

ANNA BORAI'

La premsa gratuïta té un alt grau de penetració en la població de Catalunya. Així almenys ho de­mostra l'estudi que l'empresa Market ADD ha realitzat per a l'Associació Catalana de la Prem­sa Gratuïta (ACPG) i que -tot i te­nir actualment la seu a Sant (ai-gat- es va presentar públicament divendres passat al Palau Robert de Barcelona. L'acte, que va comptar amb la presència de Jo­aquim Triadú -secretari general de la Presidència de la Generali­tat-, de Carles Duarte -director general de Difusió de la Genera­litat-, d'Andreu Alsius -director de l'empresa redactora de l'estu­di- i del santeugatenc Ramon Grau -president de l'ACPG.

Segons es desprèn d'aquest es­tudi (enquestes realitzades als municipis del país amb una po­blació superior als 10.000 habi­tants), el 75'8 % dels catalans lle­geixen algun exemplar d'aquest tipus de publicacions, dedicant-li, com a mitjana, uns vint minuts del seu temps de lleure (perquè, tot i que la major part dels en­questats es va decantar per l'op­ció "sempre que puc" en la pre­gunta referida a la freqüència, el 81'8% de la mostra reconeixien que ho feien quan arribaven a casa).

Segons el president de l'Asso-

Els lectors van atorgarà les publicacions

ciació Catalana de la Premsa Gra­tuïta, Ramon Grau, el fet d'en­carregar l'estudi en qüestió, així com els resultats que aquest ha facilitat, "demostren la força la­tent que té la premsa gratuïta a Catalunya, i que a partir d'ara hem d'aconseguir que aflori", per­què, segons el santeugatenc, a partir d'ara els membres de l'As­sociació hauran de saber "aprofi­tar tot el que diu l'estudi, per aconseguir demostrar a la societat que no només som un producte comercial, sinó també cultural".

I és que, com aquest estudi ha deixat palès, de la mateixa ma­nera que el 66'2% dels enquestats que es van reconèixer lectors de publicacions gratuïtes (la gran ma-

gratutles una nota mitjana de 6,46 K: X. I.

jona, com s esmenta anterior­ment) afirmen que la secció que més els agrada és la dedicada a la informació local -seguida per la de cultura, amb un 21'7%- tam­bé reconeixen que és molt efec­tiva la inserció d'anuncis en les seves pàgines.

L'estudi, finançat per la Gene­ralitat i desenvolupat durant els últims 4 mesos de l'any passat, ha detectat l'existència a Cata­lunya de 235 publicacions, el 82'5% de les quals són de la pro­víncia de Barcelona, i només una quarantena de les quals formen part de l'ACPG. Publicacions, en la gran majoria setmanals amb una tirada global que volta els 800.000 exemplars.

"1

DADES DEL SUBSCRIPTOR

\ Nom .... | Cognoms ... | Ciutat I Carrer ! Codi postal ! NIF o DNI

Telèfon Fax

.. y^^yy&ffnwifij^^

DADES DEMmi$mijmm m% m

Data d'alta | l | Ç | j W l í p ^ | | | | |

Adreça d ' e i ^ ^ R r ^ ^ í ^ ^ ^ P ^

DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

ïions..

B diari de casa.

FULL DE SUBSCRIPCIÓ

Sant Cugat del Vallès, i Banc/Caixa i Adreça oficina | Entitat DDGGoficinaDDDDdcna núm compteDDnGDLXDDD| j Titular , , I j •Compta t • Rebut domiciliat

Enviar-la per fax al 93 589 20 91 o portar-la al C. Sant Antoni, 15

de ................. de 1999 SIGNATURA

22 Societat ELS-íCAIYrONS nkytiflm, 16 d'abril 1999

A n i v e r s a r i

La Floresta celebra

vint anys creixent,

coneixent i ensenyant

ANNA BORAI:

Ara fa vint anys que l'escola de La Floresta va prendre nova for­ma i va deixar les instal·lacions annexes al Centre Cívic que ac­tualment ocupa l'escola bressol La Mimosa. Dues dècades de nova seu, no pas d'existència, que alumnes i mestres actuals han volgut celebrar amb els seus predecessors, obrint al mateix temps la seva alegria a la resta de conciutadans.

I la primera expressió d'aques­ta onomàstica ha arribat per la via artisticoplàstica: divendres passat es va inaugurar oficialment l'exposició commemorativa d'a­quest 20è Aniversari del Centre d'Emsenyament Primari de La Floresta. Una inauguració presentada per la directora de l'escola, Anna Fito, i que va comptar amb el su­port de l'Ajuntament de Sant Cugat, representant-lo aquesta vegada Àngels Seix -directora d'Àrea de Serveis Personals de

l'Ajuntament-(qui va disculpar l'absència tant de l'alcalde, Joan Aymerich, com de la tinent d'al­calde de Serveis Personals, Àn­gels Ponsa).

En el seu discurs, la directora va destacar l'ambient "molt fa­miliar" que actualment té l'es­cola florestana, un centre que se­gons Seix "continua mantenint-se molt vinculat al dis­tricte on està ubicat". I és que, tal

L'escola està

preparant diferents

activitats per celebrar

l aniversari

i com va reconèixer Fito en de­claracions fetes a ELS 4 CAN­TONS, la línia d'actuació de l'es­cola "sempre s'ha basat en el respecte als altres, i també en la col·laboració".

Unes directrius que per a la di-

Ijes exprrsuvíh artístiques estaian presents u molts ai tes de (ommemoiaaód'aquest rectora, vinculada al centre des dels seus orígens, són la causa que en el centre sempre hagi reg­nat "bon ambient, i moltes ga­nes de fer", des de l'època de la transició i els inicis de l'ensen­yament en català amb la nova de­mocràcia, fins a l'aplicació de nous sistemes d'ensenyament com el que avui dia encara està acabant d'implantar-se. Per celebrar l'onomàstica, el

centre florestà organitzarà al llarg del curs diferents activitats. Sota el lema de L'Escola de La Flores­ta ja té vint anys, s'estan prepa­rant des de xerrades entre adults i infants, fins a concerts musicals amb exalumnes i altres convi­dats, tot un seguit d'actes que

clouran amb una gran festa i un dinar de germanor al mes de

El primer acte de

commemoració és una

mostra que es podrà

visitar fins al dia 30

juny, coincidint amb el final del curs.

El primer d'aquests recordato­ris del que enguany es festeja és l'exposició de la qual divendres passat es va fer aquest especial vernissatge. Una mostra que, en

ante aniversari. F: XAVIIARROSA. paraules de Fito, "neix de la ini­ciativa tant de mestres, com de pares d'alumnes de l'escola". Les obres exposades en una de

les sales del centre (fins al pro­per dia 30 d'abril) són de Josep Maria Berenguer, Marta Casas, Imma Domingo, Dolors Galí, Jana Hurter, Hsiaoyu Liu, Mont­se López, Paco Marruecos, Ma-riona Mas, Bibiana Pedemonte, Pere Pich, Consol Pomar, Ma­ria Roldàn i Esther Villar. Tots ells artistes vinculats d'alguna manera amb el CEIP florestà.

En principi, la idea dels orga­nitzadors és dur aquesta i altres exposicions commemoratives a altres sales d'exposicions muni­cipals.

Ensenyament

La segona edició del mini-saló de V ensenyament obté una bona resposta estudiantil

El certamen s'emmarca dins del Programa d'Orientació Acadèmica

ANNA BORAI

Avui es clourà la segona edició que del Mini-Saló de l'Ensenya­ment que l'Ajuntament de Sant Cugat ha posat a disposició de tots aquells joves estudiants sant-cugatencs que tinguin algun dub­te sobre com encarar les properes pases en el el seu desenvolupa­ment formatiu. Emmarcat dins del Programa

d'Orientació Acadèmico-Profes-sional que des de fa uns anys or­ganitza el Departament de Ser­veis Personals del consistori, el mini-saló d'enguany ha tornat a obtenir, segons els seus coordi­nadors, una bona resposta.

"Els joves de Sant Cugat el te­nen cada dia més present", afir­ma Rosa Pitarch -tècnica del De­partament d'Ensenyament- "i el fet de mantenir-lo obert a tothom a les tardes ha permès que anés passant molta gent". El mini-saló ha estat obert durant aquesta set­mana, atenent i responent els dubtes que els joves han plante-

El mini-saló s'ha convertit en una bona eina de consulta pels joves locals. F: X. L.

jat assistint o bé de manera col·lectiva als matins, o bé a títol individual a les tardes. Pel que fa a la reserva de grups,

l'Institut d'Ensenyament Se­cundari Leonardo Da Vinci ha tornat a ser un dels primers inte­ressats. "Ja hi vam participar l'any passat" afirma Ramon Ca­

sals, director del centre santeu-gatenc, "i enguany hi hem tor­nat a assistir perquè resulta po­sitiu per als nostres alumnes". Segons Casals, "tota la informa­ció que es posa a l'abast dels jo­ves amb el mini-saló, els obre moltes portes que ells o no ha­vien observat, o ni tan sols savien

que existien i això es nota per­què de seguida es comencen a moure i es posen en contacte amb els tutors ".

I és que el mini-saló disp*osa de tot tipus d'informació, des de les titulacions universitàries, fins a les últimes novetats dels mòduls professionals, passant pels en­senyaments artístics, o els en­senyaments no reglats. Amb tot tipus d'informació escrita, con­nexió amb internet i la possibili­tat d'assessorament personalitzat amb la presència continuada d'u­na orientadora professional. Una possibilitat que, segons ha con­firmat Pitarch, ha estat molt ben acollida: "el fet que els joves pu­guin plantejar els seus dubtes a mida que es van informant i d'immediat se'ls faciliti una res­posta els és molt útil, i en defi­nitiva, aquest és l'objectiu fona­mental del programa".

Iniciativa anual que es comple­mentarà amb l'orientació perso­nalitzada per part d'una psicòlo­ga que els joves podran sol·licitar a partir del proper dia 29 d'abril.

S'edita un llibre sobre educació

A. B. M.

El marc conceptual del Pro­jecte Educatiu de Ciutat, els conceptes bàsics per a la seva elaboració, així com un seguit de consideracions metodològi­ques per a aquells municipis que vulguin organitzar i portar a terme un projecte global que comprengui tots els aspectes educatius de la seva ciutat. Aquests són, segons la Diputa­ció de Barcelona, els continguts principals del llibre Pensar la ciutat des de l'Educació que l'ens-tament va presentar pública­ment la setmana passada, en el decurs del Congrés sobre el Projecte Educatiu de Ciutat ce­lebrat a la capital catalana.

Es tracta d'un volum que arri­barà durant el mes proper als municipis de tota la província . Estudi emmarcat dins de la col·lecció Temes d'Educació, que es va recollir de les aportacions efectuades en un seminari so­bre aquest projecte educatiu per part de divuit ajuntaments catalans, entre els quals hi ha­via una representació del con­sistori de Sant Cugat.

ELS/CAIVra>S Divendres, 16 d'abril 1999 Societat udàfrc* í tetJitU 23

C a m p a n y e s c o m e r c i a l s

Els santcugatencs no es deixen entabanar per la publicitat de Fortuna

La marca de tabac anuncia que cooperarà amb el Tercer Món

MÒNICA BERNABÉ

- Sant Cugat -

La solidaritat és moda i les mul­tinacionals ho saben i intenten treure'n profit. La marca de ta­bac Fortuna va iniciar a finals d'any una campanya publicitària en què anunciava que destinaria el 0,7% dels seus ingressos de vendes a finançar un projecte de cooperació al Tercer Món. La campanya va irritar les ONG, que consideren il·lícit que es vinculi la solidaritat amb el consum d'un producte nociu per a la salut, com el tabac. Per aquesta raó, van de­manar a Tabacalera Espanola la retirada de la campanya. No obs­tant això, els anuncis publicita­ris continuen al carrer. Els sant­cugatencs, però, els han rebut amb indiferència.

"Les vendes de Fortuna s'han mantingut com sempre. Qui fu­mava una altra marca de tabac, ho continua fent", diu Pere Vi-larassau, propietari de l'estanc de la plaça Octavià, que explica que la gent fa cas omís d'aques­ta mena de campanyes publi­citàries. "Alguns clients diuen, fins i tot, que preferirien que Ta­bacalera rebaixés el preu del pa­quet de tabac, en lloc de destinar diners al Tercer Món", confessa Vilarassau.

En general, però, els santcuga­tencs que han parat esment als anuncis publicitaris de Fortuna -que han estat pocs, segons els

- La Coordinador* estatal d*ONG per ai Desenvolu­pament va demanar Ea reti­rada de U campanya publi­citària qoe ï*empresa de llet Ram va fer durant aquest Nadal, oa es veb la imatge «Fa» lusaJSasftèSe i sWor-maVa que Rajm enviaria llet a Mauritània per pal·liar la &m dels «ens d'aquest país.

>ns

sauftds vaíamveít-elcodi

O N & e f 19*9;-segons çl <paï els mitjan» de eomo-

, nioídé hm d*«vi*ar en «fe ,seu$ missatge» imatges mi» sera,t>iíisíesqueamaguifi te Gtmskatim de la realitat. Ram va mod^car la seva campanya publicitària.

• Aquest Nadal hi ha hagut una veritable allau d'anm*-m ott a'utfea la solidaritat com % recMfs publicitari. A

La marca Fortuna informa als paquets de tabac sobre les seves intencions solidàries. FO'.

estanquers-, els han criticat per la mateixa raó que ho han fet les ONG. Les organitzacions no go­vernamentals, a més, han de­nunciat la manca de transparèn­cia de la campanya.

Manca de transparència

"Tabacalera Espanola no ha concretat en cap moment a qui­na O N G o a quin projecte de co­operació destinarà el 0,7% dels seus ingressos en vendes", ex­plica Teresa Burgui, responsable del gabinet de premsa de la Co­ordinadora estatal d 'ONG per al Desenvolupament.

Així mateix ho ha confirmat el portaveu de la Plataforma esta­tal del 0,7%, Pepe Mejías, que

considera contradictori que es vinculi la solidaritat a una cam­panya comercial que incita al con­sum, "i més, encara, d'un pro­ducte nociu". En aquest sentit, Burgui ha recordat que les Na­cions Unides van denunciar l'any passat, al seu informe del Pro­grama per al desenvolupament, que "el consum desaforat d'Oc­cident és una de les primeres cau­ses de les desigualtats al món".

Per aquesta raó, la Coordinado­ra estatal d 'ONG per al Desen­volupament ha fet una.crida a to­tes les organi tzac ions no governamentals perquè boicote­gin la campanya publicitària de Fortuna i no acceptin els diners que Tabacalera Espanola els pu­gui oferir per finançar projectes

d'ajuda al Tercer Món. Per la seva banda, la Plataforma estatal del 0,7% pretén anar més enllà i es­tudia denunciar Tabacalera pels seus "anuncis enganyosos". El responsable de la campanya pu­blicitària de Fortuna es trobava il·localitzable en el moment de tancar aquesta edició. A Catalunya, l'Associació Poble

a Poble, creada per diverses en­t i tats arran de la t ragèdia de l'huracà Mitch, ha editat cartells contra la campanya de Fortuna, en què també denuncia l'ús ge­neralitzat de la solidaritat com a recurs publicitari. Els cartells llueixen el següent eslògan: "No rentis la teva consciència amb una moneda. Informa-te'n, mo­bilitza't i actua."

ànanciar què cooperava amí» IJnfcsi I Arnal èsM

caattunciaque oona suport

pugui apadrina* un »«« s tm*fedék xarxa.

s es basa no­més m fe* ttfi& donació e»

La vinyeta

Il·lustració publicada a El libro del Ecohumor, de Stan Eales

Consumisme solidari?

D'uns anys ençà la solidaritat amb els països del sud i, en ge­neral, l'atenció a les crisis hu­manitàries ha estat un dels te­mes que més ressò han trobat en la nostra societat. Quan en una xerrada algú em pregunta per l'abast quantitatiu d'aquest ressò, sempre acostumo a res­pondre el mateix: les ONG no tenim recursos per fer enques­tes d'opinió, però quan cada cop més empreses importants uti­litzen la imatge de la solidari­tat com a reclam publicitari. quan se'n fan tantes tele-mara-tons, és segur que el tema ha pres arrels importants en la so­cietat. Tantes empreses publi­citàries no poden equivocar-se durant tant de temps!

Ara bé, el que trobo més dis­cutible és la qualitat del feno­men. Algunes ONG proclamen

ALEX GUIL·LAMÓN

que el problema dels desequi­libris internacionals no rau en el fet que els països empobrits encara no hagin pogut assolir els nostres patrons de produc­ció, distribució i consum de la ri­quesa, sinó precisament en aquests mateixos patrons, que són insostenibles i impossibles de generalitzar a tot el món. Es per això que pensem que les solucions s'hauran d'anar cer­cant en trobar formes més res­ponsables, lliures i justes de pro­duir i consumir. Veure la promoció de la soli­

daritat lligada al reclam a con­sumir productes superflus, o fins i tot que atempten contra la salut de la població, d'empre­ses que contaminen, discrimi­nen sectors socials o que ex­ploten els seus treballadors als països empobrits, resulta una

de les paradoxes més irritants i èticament reprobables que se m'acudeixen. Arribar a pensar que com més cigarretes fu­mem, com més hamburgueses m e n g e m o com més coses comprem amb una determina­da targeta de crèdit, més aju­darem els pobles del sud, és una forma de considerar-nos tots plegats molt menors d'e­dat encara.

Posats a fer, es podria establir una marca, certificada amb ga­ranties, "d'empresa solidària" per a aquelles que reunissin un seguit de condicions. Però la diferència entre consumisme i consum solidari és massa gran perquè no la sapiguem veure.

Alex Guillamón és membre del Departament de Projectes

d'Entrepobles

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

C. Enric Granados, 10 - C/ Manuel Farrés, 103 - 105, local 2B (Pròxima apertura)

93 589 84 92 • 93 589 25 29 SERVEI A DOMICILI

Viure mostra Divendres, 16 d'abrilde 1999

Salvador Strino. Gerent del Taller Jeroni de Morazas

— Per què ha decidit parti­cipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

— Vam decidir participar en la Mostra Sant Cugat Actiu perquè és una bona opció per donar-se a conèixer a tota la ciutat. De fet, hem participat en totes les edicions de la Mos­tra per poder ensenyar a tot­hom les activitats que realit­zem al Taller Jeroni de Mora-gas, que es troba a Valldoreix. Knguany, esperem que podrem mostrar a Sant Cugat la tasca social que estem realit­zant al centre.

— Quina valoració fa del

desè aniversari de la Mostra? - Al principi, la Mostra va

ser una iniciativa en la qual poques empreses van creure o van participar. Però edició rere edició, la gent s'ha adonat que és molt útil per mostrar els productes o donar-se a conèixer i s'ha apuntat a parti­cipar.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- De fet, qui vol participar en la Mostra hi és. Depèn de la voluntat de cadascú. De fet, les mateixes botigues o empre­ses ja veuen si volen participar o no en la Mostra.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Crec que sí. De fet, no hi ha res que sigui veritablement necessari, però és bo tenir un espai per donar a conèixer les empreses i entitats que tenim a Sant Cugat. La Mostra és, sobretot, molt important per a les petites i mitjanes empreses del municipi, ja que els permet donar-se a conèixer. De fet, les grans empreses ja són cone­gudes o tenen mitjans i recur­sos propis per fer-ho. Sant Cugat Actiu és una bona opor­tunitat per a la petita i mitjana empresa.

Salvador Strino. Foto: XAVI I.ARRÒSA

Aura Costa. Directora ^/'Els 4 Cantons

Aura Costa en la redacció //'Els 4 Cantons. Foto: XAVI I.ARROSA

— Per què ha decidit partici­par en la Mostra Sant Cugat Actiu i quòis restdtats n'espera obtenir?

- Sant Cugat Actiu és per damunt de tot un gran aparador pensat perquè els ciutadans coneguin tots els serveis que la ciutat ofereix i Els 4 Cantons n'és un. Un diari amb voluntat de ser­vei, com el nostre, i l'objectiu del qual és treballar per al poble no podia faltar en una cita d'aques­tes característiques. Què n'espe­rem obtenir? Suposo que el mateix que tots els participants: mantenir-nos en contacte amb el poble, poder donar a conèixer encara més el nostre producte i rebre tots els suggeriments i pro­postes que ens vulguin fer. Per a nosaltres és un moment ideal per

aconseguir el feed-back cjue tot periodista busca.

- Qiüna valoració fa del desè aniversari de la Mostra?

- Encara que sembli tòpic, positiva. De poc serveix tenir una ciutat curulla de serveis i amb múltiples possibilitats, si la gent no se n'assabenta, s'hi familiarit­za i decideix beneficiar-se'n. En aquest sentit, aquesta mostra ofe­reix l'ocasió ideal perquè el ciu­tadà faci totes tres coses i, per tant, pugui treure cl màxim partit de la població on resideix.

- Creu que la Mostra reflec­teix l'oferta comercial?

- Com a mínim està pensada perquè així sigui. Des que s'obre la inscripció, tothom qui vol pot apuntar-s'hi i, per tant, es tracta d'una opció personal. Tots

aquells que se senten identificats amb aquesta ciutat i el seu sentir fan mans i mànigues per ser pre­sents en aquest gran punt de tro­bada. Així, la Mostra reflecteix, com a mínim, tot els comerços que volen ser representats.

— Considera necessària una fira d'aquestes característi­ques?

- I tant. Cal que cl ciutadà estigui permanentment informat d'allò que li ofereixen les enti­tats, associacions, empreses i col·lectius. Massa sovint ens que­dem tancats a casa sense saber totes les possibilitats que tenim a tocar. Sant Cugat Actiu ens per­met conèixer-les i, per tant, gaire­bé diria que anar a visitar aquesta mostra és gairebé un deure de tot ciutadà.

R. M. Campmany. Propietària de Campmany - Per què ha decidit parti­

cipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Enguany serà el tercer any que participo en la Mostra perquè considero que és molt interessant tenir un espai per donar-se a conèixer a tota la ciutat. De fet. encara que ens sembli que tots ens coneixem, els nouvinguts a Sant Cugat potser no ens coneixen tant.

També és molt important que ens coneguin i crec que la Mostra és una bona oportuni­tat per fer-ho. Pel que fa als resultats que n ' e sperem, és molt difícil concretar-los per­què mai no se sap què és fruit d 'una trobada com aquesta o què prové d'un altre espai.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mostra?

- No puc opinar gaire sobre la Mostra Sant Cugat Actiu pe rquè només hi he participat dues vegades. Tot i així, considero que el gran nombre d 'expositors i de visi­tants que van tenir les ante­riors edicions confirma que els resultats són molt bons i que tothom n'està molt satis­fet.

— Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- No, la Mostra Sant Cugat Actiu no reflecteix tota l'ofer­ta comercial que té la ciutat, ni de bon tros. A Sant Cugat, hi podem trobar una varietat molt més àmplia de pet i tes

empreses i botigues detallis­tes de les que participen a la Mostra. En canvi, hi podem trobar moltes grans empreses i indústries.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- No sé si és necessària una mostra d 'aquestes carac­teríst iques, però crec que val la pena que s'organitzi. Es una bona opor tun i ta t per donar-se a conèixer al munici­pi i t ambé a la resta de la comarca pe rquè normal­m e n t tenim el cos tum de fer el mate ix recorregut i d 'anar a les mateixes boti­gues. Segons tinc entès , la Mostra de Sant Cuga t és molt coneguda a tot arreu.

Mare i filla atenen a la botiga de roba Campmany. Foto: XA VILARROSA

9

24 Societat ELS /CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

La r a d i o g r a f i a

PATÍ HOQUEI CLUB SANT CUGAT

f&

L'hoquei patins, com l'hoquei

gel, ve d'un joc que practicaven els indis hurons

del Canadà

Un esport molt català

Entitat: Patí Hoquei Club Sant Cugat Any de fundació: 1969 Socis: 130 Seu: Pavelló Poliespo rtiu Muni­cipal

M O N T S E SANT

- Sant Cagat -

Es diu que , a diferència de l 'hoquei herba, d'origen persa, l 'hoquei gel i l 'hoquei patins surten d'un joc que els indis hu­rons del Canadà practicaven en les seves tribus sobre els llacs gelats. Els indis patinaven so­bre la superfície gelada impul­sant un disc de pedra que feien córrer amb una mena de garrots o pals llargs.

Al segle XVII, alguns colons canadencs, que s'avorrien en el llarg hivern gelat del Canadà, van començar a practicar un joc semblant, encara sense gaires normes ni regles precises.

Al segle XIX, el joc de l'estic es va trasplantar a Anglaterra, on es van crear un reglament i unes normes precises.

L'hoquei només es podia prac­ticar a l'hivern sobre el gel dels llacs i r ius i e ls a f ic ionats a aquest joc van inventar una mo­dalitat semblant que es pogués jugar a l'estiu, sobre patins de rodes.

D'aquest esport primitiu dels indis hurons van sortir les dues modalitats d'hoquei, un esport que es diferencia força de l'ho­quei herba, d'origen persa i amb un reglament molt més antic que les altres dues modalitats.

L'hoquei patins és molt més ràpid que l'hoquei herba i en la

seva reglamentació i la distri­bució de la pista és molt més semblant a l'hoquei gel. Es juga amb quatre jugadors i un por­ter sobre la pista, encara que els equips poden estar formats per deu homes: dos porters i vuit jugadors que es van rellevant sobre el terreny de joc, i els ju­gadors poden passar per darre­re de la .porteria.

La finalitat del joc és senzilla: ficar la pilota tantes vegades com es pugui dins la porteria del rival.

Va ser l'any 1915 quan l'es­port d 'hoque i a m b pat ins va arribar a Catalunya i molt es­pecialment a Sabadell i Terras­sa, entre altres ciutats, on es van

establir fàbriques tèxtils i de fi­latures.

Sembla que l'hoquei patins, com l'hoquei herba i altres es­ports d'origen britànic i que van arrelar molt de pressa en les nostres contrades, va ser im­portat pels tècnics anglesos i els fabricants de teixits, dels quals van'importar els industrials ca­talans de principis de segle per a les seves colònies tèxtils de Sabadell, Terrassa, Igualada i altres pobles .

En 1924, a Mont reux , es va crear la Federació Internacional d'Hoquei Patins i, dos anys més tard, s 'organitzaven els cam­pionats d'Europa, en què An­glaterra va obtenir el triomf.

BLS4CANIWB Divendres, 16 d'abril de 1999 Societat 25

La r a d i o g r a f i a

PATÍ HOQUEI CLUB SANT CUGAT

El Club, encara que

antic, fa trenta anys

que existeix. Es jove i amb

potencial

Un club amb trenta anys M. S.

El domini anglès d'aquest e s ­port es va trencar després de la Segona Guerra Mundial. El re­lleu el van agafar Portugal i Es­panya, i molt especialment els equips catalans. L'esport de l'hoquei patins està arrelat amb molta força al nostre país i, encara que no es conside­ra esport olímpic, es juga amb molta afició, especialment amb equips com el Voltregà, Reus, Barcelona o R.C. Espanyol, noms que han sonat com a campions quasi sempre en les competicions de l'Estat espanyol i en els cam­pionats europeus i mundials

L'any 1969, tres amics van vo­ler formar un club d'hoquei pa­tins a Sant Cugat. 'Com en tot projecte, els primers temps van ser durs, sobretot per la manca evident d'estructures esportives i de seu on practicar l'esport. A poc a poc es va anar tirant enda­vant el club amb un primer equip infantil que, per manca de socis, estava format per nens de dife­rents edats, tots dins deis anys exigits per la federació per jugar, però amb moltes diferències en­tre ells. Al llarg del anys, el club, amb

l'augment de socis i amb molta feina per part del entusiastes, component de la junta directiva, va anar formant diferents equips

i diferents categories d'edat fins arribar avui dia, en què tenen un ventall de participants amplís-sim, des de la categoria escolar de nens de quatre a vuit anys fins als sènior, que aquest any pugen de categoria i juguen a primera catalana.

El club compta amb una Esco­la d'Iniciació: els més joves, que durant els dos primers anys no juguen a hoquei i només apre­nen de manera intensiva a des­plaçar-se amb patins de rodes. Els equips federats són dos pre-benjamins, un benjamins, dos alevins, un infantil, un juvenil, un júnior, i dos sèniors masculins i un de femení. El club va començar a tirar en­

davant amb força, encara que com a esport minoritari sempre ha estat un esport amb poques infraestructures dins del poble, amb la construcció del pavelló poliesportiu que permetia gau­dir d'unes instal·lacions munici­pals prou adients i modernes, però, com ens confessa el presi­dent: "La pista poliesportiva mu­nicipal va ser en principi la seva seu i un bon regal del cel, enca­ra que, per desgràcia, avui dia les instal·lacions s'han fet del tot ob­soletes i sobresaturades per a les necessitats del club, sobretot pel fet que han de ser compartides per altres equips d'handbol, fut­bol sala i altres i tota classe d'es­deveniments especials: campio­

nats de ball, revetlles, festes i al­tres actes, cosa que dificulta po­der entrenar tot el que necessi­tem i hem de fer-ho en pistes descobertes amb tot el que això comporta de suspendre entrena­ments per pluja i altres..."

Des de fa dos o tres anys, el club de Sant Cugat ha viscut una forta embranzida i eo aquests úl­tims temps ha doblat pràctica­ment el nombre de socis i afiliats. Això, unit a la magnífica tempo­rada en resultats esportius que han fet aquests anys, dóna unes magnífiques perspectives per aquest club prou desconegut, però ple dO'entusiasme i amb moltes ganes de fer coses i de por­tar el seu esport ben amunt.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

LA TIENDA

DE BAHUT

i n ca*"

P&

MUEBLES NUEVOS Y RESTAURADOS '

LENCERIA DEL HOGAR

REGALOS

C / S a n t J o r d i , 2 4 Te l . 9 3 6 7 4 3 7 7 2

espai

CLUB D'ART

TORRES PRAT JORDI PRAT

Exposició del 13 d'abril al 2 de maig.

Fons del club d'art:

Abelló, Benet Sarsanedas, Busom, Calsina, Carbonell, Casademont, Casaus, Collet, Cruanas. Cuixart, Curós, Domingo, E. Castaneda, Griera, Guillem Fresquet, Guinovart, Gussinyé, Ibarz, Ignasi Mundó, J. Carbonell, J. Moscardó, L. Roura. Morató Aragonès, R. Moscardó. R Camps, R Bueno, R. Duran, Rio, Sarquella, Sarsanedas. Soler Jové, ThanaLs, Vavreda C, Vila-Canellas, Vives Fierro, entre d'altres.

Horaris: Feiners de 18 a 21 h Dissabtes d'11.30 a 14 h i de 18 a 21 h

Festius d'11.30 a 14 h

CA Gorina, 13 • Tel. 93 589 57 76

*5ÏÏ>

Tot un regal

j^g premsa gratuïta catalana ASSOCIACIÓ CATALANA l)K LA PRK.VISA GRATI 1 I A

Telèfon: 93 589 62 82 internet: www.premsagratuita.com correu e: info@premsagratuita.com

£A«0

,3i

U ~ ^ a*

.TRIA P'MT {TM4P1IM4 MrNU) us MiqPXtf

fiàfk PP VI 0 RfF*f# (TOT INClOi)

/pfM^NFU aRT/k *M8 ?MT*f, ?izzr{ / £ ^'ffpfCl/UIT/kT Pf U U ^ U R p / t C C l

i, Pf 13.34k 16.M t i TíkRPff Pf 10.30 A 23.<ft H. P l U U N f X PT.UKtN<,ï ItX/T, TANCAT

^ T ^ - ^ TEt. *3 6l<f 30 64. $T. CUÇ/kT

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

J. Pros . Propietari Gelats Artesans Joan Pros — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Una mostra d ' aques tes característiques crec que és efectiva, dóna resultats bons i, a més a més, reals. Sempre hi he estat present i aquest any no fallaré. Kl meu proble­ma és que faig un producte que en aquesta època es ven poc, encara és molt d 'hora. però com que dóna resultats positius i, per tant, hi crec, tornaré a ser-hi un any més.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Si he de fer una valora­ció global de la Mostra des­prés de deu anys d 'existència

diré que és positiva per al municipi , tot i que personal­ment m'agradaria més que fos a la tardor. Després crec que també hi ha un aspecte polí­tic. Km sembla que la Mostra Sant Cugat Actiu acompanya i ajuda a guanyar eleccions i això també contribueix al fet que funcioni bé.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Kn termes generals no. Penso que hi ha poca oferta comercial i, a més, hi ha molts gremis que no hi són repre­sentats, encara que hi hagi molts expositors.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Com he dit, em sembla que més que necessària és positiva. Però una vegada més crec que s'ha de destacar la vessant política i, repetei­xo, la meva opinió és que fa guanyar e leccions . S'ha de tenir en compte que partici­par a la Mostra val molts diners. Jo, ment re m'ho pugui permetre , continuaré sent-hi sempre. També crec que té una vessant lúdica (pic no es pot oblidar. Kl públic que assisteix a una mostra com aquesta hi va perquè li rega­lin coses, la gent va a passar-ho bé. El primer any jo vaig regalar gelats, però va resultar ser excessiu. Aquest any ofe­riré turró a tots aquells que em visitin.

*:

Joan Prvs elabora els gelats i tunvns artesàna/ment. Foto: XAVILARROSA

J , M. V a l l è s . Director del Tot Sant Cugat

Josep Maria Vallès. Foto: XAVI LARROSA

- Per què ha decidit par­ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Perquè, al marge d'infor­mar sobre el que passa al nos­tre entorn, ens impl iquem i vibrem amb la ciutat. Som sensibles al treball i esforç del comerç, les enti tats , asso­ciacions, escoles , e tc . La millor manera de col·laborar-hi és participant. No ser-hi presents seria com no partici­par a la Festa de Tardor, no anar a Sant Medir, no fer el recorregut de la cavalcada de Reis, etc. El millor resultat és que la població torni a venir massivament a la Mostra; fer que el recinte firal es quedi petit .

- Quina valoració fa del desè aniversari de Ui Mostra?

- Només hem de fer un repàs a l 'augment progressiu de visitants. A l 'última edició es van superar els 80.000, jo crec que aquesta dada ja parla per si sola. Aquesta festa del comerç està més que consoli­dada. Rl repte dels pròxims 10 anys implica trobar una nova ubicació perquè creixin els espais comuns i l 'espai i el nombre d 'estands.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Sí, perquè la gran majoria de sectors hi són representats. Si, per exemple, visita la fira un veí de Palamós que desco­neix Sant Cugat , se 'n pot

endur una imatge bastant fidel del nivell del nostre comerç, dels productes que ofereix i. sobretot, del treball que realit­za per adequar-se a les necessi­tats dels santeugatencs.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- En una ciutat com Sant Cugat que , sense anar més lluny, el darrer any ha guanyat 3.500 habitants, és molt necessària una fira com Sant Cugat Actiu. És una oportuni­tat única per donar-se a conèi­xer i per dir a la població "Ei!, que nosaltres també som aquí". En dos dies i mig mai no pas­sarà tanta gent per davant dels aparadors dels comerciants com a la fira.

J. Montserrat. Director comercial d'Òrgan - Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Ara fa 32 anys que la nos­tra empresa és a Sant Cugat i fa dos anys vam participar per primera vegada a la Mostra Sant Cugat Actiu. Kn l 'edició d 'enguany, que hi serem per segona vegada, hem decidit tornar-hi a participar princi­pa lmen t per un aspec te pcsencial. Després , si es ven alguna cosa o s ' encaminen nous negocis, fantàstic, però no és l 'objectiu primordial que tenim en estar represen­tats a la Mostra.

- Quinti valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- Després de deu edicions de la Mostra Sant Cugat Actiu es pot afirmar que s'ha fet molt popular i ha esdevingut una tradició per al municipi . Crec que això és bo i molt positiu per una població peti­ta que té l 'oportunitat , així, de conèixer i participar dels comerços de Sant Cugat .

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Km costa respondre a aquesta pregunta. La veritat és que no ho sé, no m'hi he fixat massa. De totes mane­res, tinc la sensació que prin­cipalment el comerç de sem­pre de Sant Cugat hi està representat i els grups més po ten t s t ambé em sembla

que hi són. Tot i així, també pot ser molt bé que hi falti algú.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- No només considero que és necessària, sinó que, a més a més, jo la faria cada any perquè és molt positiva. En una mostra d 'aquestes característiques, quan es comença, els primers anys, val la pena que no siguin molt seguides perquè encara no tenen massa projecció i són desconegudes. També és veri­tat que en l'àmbit del comerç de Sant Cugat no hi havia tanta cosa i tampoc tanta projecció, però ara, actualment, crec que ha crescut i que s'hauria de fer un cop l'any.

"ista exterior de l'empresa Òrgan a Sant Cugat. Fotç.XAVI LARROSA

26 Societat ELS íCANTO!>S Divendres, 16 d'abril de 1999

L A S E T M A N A EN IMATGES

EL JAZZ MÉS AUTÈNTIC La New Orleans Jazz & Tap

va oferir dimarts un d'aquells concerts difícils d'oblidar. Amb el jazz més autèntic, els músics van aconseguir fer vibrar al màxim el públic que es va

reunir al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. I!actuació va estar en la primera línia musical i el públic ho va agrair amb un sentit aplaudiment.

Pàgina:42. Foto.XAVILARROSA.

CAP A UNA CIUTAT RESPONSABLE AMB ELS

RESIDUS Aquesta setmana s'ha posat la primera pedra de la planta de

compostatge de Can Calopa, un equipament que suposarà avançar una mica més cap al reciclatge de residus i, per tant, aconseguir una ciutat

més respectuosa amb el medi ambient. Polítics i representants de col·lectius ecologistes han valorat satisfactòriament Vinici d'aquestes

obres que s'esperaven des de feia ja un any. Pàgina.x. Foto.XAVILARROSA

Divendres. 16 d'abril de 1999 Viure mostra

Tant si vostè es a casa com si no hi és... AUXVYD

vetlla per la seva llar

m/* JET^

SEGURETAT CONTRA INCENDIS

• 55 CONTROL D'ACCESSOS AMB TARGETA MAGNÈTICA

CAIXES FORTES

c-f F i l

[ïïéJ

/£=

H 6 ir CAIXES FORTES

1:M

CIRCUITTANCATDETV

PORTES DE SEGURETAT

I to

UOfltl (

€ PORTES AUTOMÀTIQUES

" ^

n i ' i. J ^ L_

TZZWZZ

^

REIXAT AUTOMATIC

Z L

ÍBï # F

.rrFFT? T"^-T

PUTII

« t l w tf =m

-M

TANCAMENTS PER A FINESTRES PORTES AUTOMÀTIQUES EN GENERAL

La solució més adequada en seguretat integral

S I S T E A / I E S D E

S E G U R E T A T jécÀÀAMX^

Prestigi, Seguretat i Servei

A U X V Y D S I S T E M E S DE S E G U R E T A T COMPLEMENTS DOMÒTICS1 DE PROTECCIÓ

d Q

Av. Alfons Sala, 5 0 - Tel. 93 589 17 9 9 - Sant Cugat del Vallès

SOM A L'ESTAND N 9 147-148

ELS4GUVTON5 Divendres, 16 d'abril de 1999 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

LES VOLTES DE PERE SAN, A LA TELEVISIÓ Dimecres a la tarda, la santcugatenca plaça de Pere San es va

convertir per uns instants en coprotagonista d'un muntatge audiovisual. Les conegudes voltes d'aquesta plaça es van transformar en rentrada d'una alegre floristeria, on el protagonista del muntatge

arriba per deixar i carregar uns paquets: l'estrella no és l'actor que els carrega i descarrega (l'anglès Sean Wightman), sinó el nou

monovolum d'una coneguda marca de cotxes que, en aquest nou anunci televisiu (de la productora barcelonina Eddie Saeta) es passeja per Sant Cugat, Sant Just i alguns punts de Barcelona.

Foto: XAVI LARROSA.

INICI DE CAMPANYA EMOTIU CiU ha donat aquesta setmana el tret de sortida de la seva campanya electoral amb un sopar-presentació de catididat en què Lluís Recoder va fer el seu primer míting polític. Prop de 500 persones van donar suport al candidat amb la seva

presència sota l'atenta mirada del president Jordi Pujol i l'alcalde Joan Aymerich, que van destacar les seves dots com a polític de futur.

Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA.

LA "TUBI" SERÀ L'ATRACCIÓ ESTRELLA Sant Cugat Actiu tindrà enguany una gran mascota que de ben segur esdevindrà una de les principals atraccions de la mostra.

Es tracta de la Tubi, una vedella de 4 metres d'alçada per 8 d'allargada que ocuparà l'estand de Carnisseries Tubau.

L'atracció s'ha dissenyat com a element educatiu que permeti als joves i als menuts veure com és un animal d'aquest tipus per dins.

Pàgina: 28. Foto: XAVI LARROSA.

els mobles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS4C4NT0ï>S

Economia 28 Divendres, 16 d'abril de 1999

Sant Cugat A c t i u

Aquesta tarda s'aixeca el teló La mostra santcugatenca dóna avui el tret de sortida a la seva cinquena edició

Comerç, indústria i serveis de la localitat es vestiran de llarg aques­

ta tarda per donar la benvinguda a la celebració dels deu anys

d'existència de la fira coneguda com l'aparador més gran de la ciu­

tat B conseller Xavier Pomes i l'alcalde del municipi, Joan Aymerich,

inauguraren avui de manera ofical la cinquena edició del Sant Cu­

gat Actiu. S'aixeca, doncs, un teló que mostrarà a milers de per­

sones la representació del gran ventall de productes que s'oferta

en els diferent i nombrosos establiments locals.

A N N A BoR\r

- Sant Cugat -

Deien alguns filòsofs antics, que el deu és el número de la perfec­ció. l 'na xifra considerada per al­tres cultures com a màgica i que, a Sant (aigat. s'associarà aquest cap de setmana a la celebració d'un dels esdeveniments més arrelats a la ciutat: avui comença la cinquena edició de la Mostra de ( àimerç. Indústria i Serveis de la ciutat.

El camp de futbol municipal acollirà, un any més, el desenvo­lupament del més gran aparador de la ciutat que aquesta tarda es destaparà, mostrant als milers de ciutadans els 187 stands que aco­llirà aquest desè aniversari de la mostra local. En total seran 120 expositors, una àmplia represen­tació dels membres de tots els sectors industrials, de comerç i serveis que existeixen a Sant Cu­gat i que s'hi han apuntat per di­ferents motius. La majoria d'ells, però, coincideixen en una matei­xa asseveració: "Participar al Sant Cugat Actiu és la millor manera per conèixer i que et coneguin".

Punt de trobada comercial

Es podria dir doncs, que per als participants, aquests quasi 5.000 metres quadrats d'espai firal són una àgora interactiva, "una bona presa de contacte tant amb els professionals d'altres sectors de la ciutat, com amb els conciuta­dans a qui se'ls pot fer arribar tot el que nosaltres ofenem". Així ho definia Rafael Tramullas, di­rector de La Galeria de la Arqui­tectura, una de les empreses sant-cugatenques que participen per primera vegada a la fira.

Per a Tramullas, no és només l'objectiu comercial el que cl va impulsar a participar en aquesta cinquena mostra, sinó més aviat

"la part humana" i el fet de notar que "aquesta mostra fa ciutat i nosaltres també hi volem partici­par". En aquest sentit s'han ma­nifestat també altres comerciants que s'estrenen amb aquesta cin­quena edició. Es el cas de Xavier Bové, del ("entre Fuji Enfoc. que fa tres anvsque és a la ciutat: "Hi participem perquè pensem-ex­plica- que a nivell col·lectiu ani­ma el comerç local i dóna caliu al poble, però a nivell individual en­cara no sé com anirà... haurem d'esperar a dilluns". En acjuest sentit també s'han manifestat al­tres participants primerencs, com Joanna Gil - d e Banys i Cuines Rami- qui declara il·lusionada que "ha de ser molt maco".

Tot i que la major part dels ex­positors no hi han assistit d'una

Tot està II punt pcrqul llueixi. a pa/tir d'aquesta tarda i fins diumenge, l'aparador més gran de la ciutat. F: XAVIIA RROSA

manera permanent (deixant de participar, per diferents raons, en alguna de les quatre mostres ce­lebrades) aquesta il·lusió dels pri­merencs es manté encara en molts dels comerciants santeuga-tencs que van depositar la seva confiança ja fa deu anys en una

Una fira amb moltes activitats Igual que en les darreres edï- de f Aula de So. Al llarg de dis-

cècms, aquesta cinquens mot- •:#àte U haurà també una ex-c à n d i a uo escenariea hi po~, JMM&& d© rnotosem, les exhi-dèm accedir els diferents' ;:J&forss esportives que organitza

' j3(WEk >a»ts ai &nt Cugat Acòa ••èTCentre d'Alt Rendiment Üofejectíu és, a part d'amenit­ <0AE)» així com un bal! de zar el desenvolupament d'a­ fSsfeart Sant Cugat, una de-questa Mostra, facilitar ak ïr%, , jaoatraeióde perruqueria cajà-

JM, diferents desfilades de crio un espai on poder reafeaÉ , jaoatraeióde perruqueria cajà-

JM, diferents desfilades de diferents activitats, tant d'ex­ . moda i ia presentació d'un sor­hibició de productes com 4fe teig de vafe de compra. demostracions de aefWSJK * - . Les desfilades de moda tor-La participació en fescenari narana estar presents diumen­

d'aquest desè any de SantCu- ge, abd com la exhibició de di-gat Actiu continua en kJ|nJa 'ferents modalitats esportives í de l'anterior, tant díssabtecipfa. el cant coral. Els gossos ht tor­diumenge de principi aff-(dè naran apujar pera pardeparen deu del marí a nou del ves^X una desfilada» i rojprèstrasans. hï haurà alguna que atas.aeti- eugatenca Cottpn Ctab Big vitat Band també ht actuarà. La Coral Bella Harmonia t la Un programa d'actes qoe es

«oral del Centre d'Ensenya- complementarà durant els tres mentl'rirraïiJoanNíaragalien- dies amblesactrivkats pròpies , cetarà d programa d'activitats, querrwltsdekexposttorsorga-

• <<pe «lahé eampatrà amb ia nttzen en eh seus respectius %àtfa*mú*étees< contis comk ss4ttdsiA.8«M.

iniciativa que , com ha reconegut en més d'una ocasió el propi al­calde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, - p r e s iden t al mateix temps de la Fundació formada per Ajuntament. Cambra de Co­merç de Terrassa, i Sant Cugat Comerç, que organitza la mostra-"al principi no se sabia si funcio­naria i ara és tot un èxit".

Els participants veterans també comparteixen aquesta opinió: "Es tracta d'una mostra molt impor­tant pel comerç local", reconeixia a Eh 4 Cantons Josep Pros - d e Su-fepont- "fins i tot per aquells es­tabliments de tota la vida, perquè et dóna l'oportunitat de donar-te a conèixer als nous ciutadans". El mateix manifestava un altre dels santeuatencs que hi participen des de l'any 1989, Jordi Cortés -de Dino's- qui afirmava que, "des de la primera edició ha estat una experiència molt interessant".

Un interès que per al president de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau, també s'ha mantingut des del primer momen t Segons ell cada edició s'ha convertit en un èxit "gràcies a l'esforç tant humà com econòmic que hi realitzen organitzadors i participants", i que es demostra en el "poder d'a­tracció que cada dos anys suscita aquesta mostra, amb una gran res­posta del poble, i alhora una gran resposta del comerç local, que de­mostra estar molt ben preparat".

Però, tal i com remarcaven al­guns dels participants, la Mostra de Comerç, Indústria i Serveis de Sant Cugat no és només una de­mostració comercial, sinó que també ha esdevingut un punt de trobada socio-cultural més que adequat.

En aquest sentit, són nombro­sos els centres d 'ensenyament que hi participen, que compta­ran enguany amb la companyia d'una entitat popular com és l'A­teneu, i també amb la partici­pació d'una galeria d'art. Fins i tot alguns dels expositors han organitzat diferents activitats dicàctiques. És el cas de l'Asso­ciació Musical Aula de So que ha convocat un concurs infantil de dibuixos. O també el de Car­nisseries Tubau, que ha portat la que serà, segurament, la mas­cota d'aquesta desena edició: La Tubi, una vedella blanca i negra de dimensions gegant ines (4 metres d'alçada per 8 de llarga­da) realitzad^pex yn*^a!!eí s de València de manera expressa per a aquesta Mostra, amb l'objectiu que els més petits coneguin de manera directa l ' interior d'a­quests tipus d'animals.

De la mateixa manera que tots els adults que s'apropin qualse­vol d 'aquests tres dies al Sant Cugat Actiu d'enguany, podran conèixer bona part de l'activi­tat que hi ha a la ciutat.

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

L. Carré. Propietària Carré Mobles — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Aquest any serà la prime­ra vegada que participarem a la Mostra Sant Cugat Actiu. De fet, hi serem per una raó molt concreta: aquest any en fa 50 que el meu parc va cre­ar l 'empresa i cl fet d 'estar a la Mostra és una manera de celebrar aques t e sdeven i ­ment . Aquesta és una de les raons que ens porta a la Mos­tra, però també altres coses com cl fet de ser-hi presents i unir-nos a una activitat més del municipi, una manera de participar. Pel que fa als resultats, sóc una mica escèp­tica, no n ' e spero gaire, ho

veig més com una cosa del poble.

- Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

- No puc fer cap valoració d 'aquests deu anys de la Mos­tra perquè no l 'he seguit gai­re de prop. Com he dit. em sembla que és una manera de part icipar en un e sdeven i ­ment del municipi . Kn reali­tat. s'ha de tenir en compte que s'hi gasten molts més diners dels que realment se n 'ob tenen .

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Jo crec que gens, que no queda gens reflectida l'oferta comercial de Sant Cugat .

D 'una reunió de Sant Cugat Comerç a la qual vaig assistir, em sembla recordar que el percen ta tge d'associats que participaran a la Mostra serà molt baix; per tant, no es pot dir que estigui representat tot el comerç de Sant Cugat.

— Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- La veritat és que no sé si es pot afirmar que és necessària, però no ho crec. Em sembla més una qüestió de participar en l'àmbit del poble que no pas una qüestió econòmica. Al final resulta ser una bona ocasió per veure la gent del poble, perquè els expositors que hi són pre­sents, els que es donen a conèi­xer, són els que ja coneixem.

Lourdes Carré. Foto: XAVILARROSA

R- Albareda. Director de Sorea — Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Sempre hem estat pre­sents a la Mostra Sant Cugat Actiu excepte en la primera edició, ja que ens va agafar de sorpresa i una mica despis­tats i ja no vam ser-hi a temps . Hi som cada any per­què és una iniciativa munici­pal i, com a col·laboradors municipals, és lògic que no faltem mai a la cita. N o ho fem per cap raó econòmica, sinó pels resultats que obte­nim en informació envers els ciutadans i en coneixement . El que fem, bàsicament, és donar-nos a conèixer i infor­mar.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mos­tra?

— Després de tots aquests anys de vida de la Mostra Sant Cugat Actiu només puc fer-ne una valoració positiva i dir que està molt bé. Bona mostra d 'això és que cada vegada es tem més atapeïts i falta més espai per als exposi­tors. Però bé, això és un tema inevitable amb la ràpida evo­lució de la iniciativa. Està clar que la Mostra cada vegada va a més i que s 'ha d 'anar ampliant o fer alguna cosa, perquè està quedan t peti ta i d 'aquí poc ja no hi cabrem.

— Creu que la Mostra reflecteix Voferta comercial del

Ramon Albareda. Foto:XAVILARROSA municipi i?

- Jo penso que sí, que l'o­ferta queda reflectida. Crec que tohom s'hi presenta, que hi són tots els sectors o gaire­bé tots. Opino que no només hi queda reflectit el comerç de Sant Cugat, sinó que tam­bé és bastant representativa de la gent i de la vida comer­cial de Sant Cugat.

- Considera necessària una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Més que necessària diria que està bé, que és una bona manera de reunir tothom. Els ciutadans de Sant Cugat, en visitar la Mostra Sant Cugat Actiu, tenim la possibilitat de conèixer tota l'oferta comer­cial del municipi de manera curta i ràpida.

M. Griful. Propietària Cansaladeria Griful - Per què ha decidit par­

ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- Nosal t res sempre hem exposat a la Mostra Sant Cugat Actiu, no hi faltem mai. Crec que s'ha de ser valent i que s'ha de mirar endavant . Es una manera d'a­nar seguint amb una certa continuïtat i sense rendir-se. Per això sempre hi partici­pem, any rere any.

- Quina valoració fa del <lesè aniversari de la Mos­tra?

- Després de deu anys de­ia Mostra Sant Cugat Actiu, veig que es va ampliant amb els anys i que és molt interes­sant, a mesura que passa el

temps va millorant, sempre va a més. A més, també em sembla que , per a la gent que ve a viure al municipi, és una bona manera de conèixer no només el comerç de Sant Cugat , sinó que t ambé els permet conèixer com és i com es viu aquí.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi.'

- Per una banda hi ha les grans empreses , a les quals crec que la Mostra els és molt favorable. Per l'altra, hi ha les pet i tes empreses que es van subst i tuint . Jo penso que els comerciants de Sant Cugat, ara més que mai, hem d'estar units. La Mostra va molt bé i cont r ibue ix a unir tots els

comerciants. — Considera necessària

una fira d'aquestes caracte­rístiques?

- Sant Cugat és un municipi més aviat tancat i la Mostra és una manera d'obrir-se. S'han de fomentar les coses tradicio­nals, i aquesta iniciativa s'hau­ria d'enfortir encara més. Fer la Mostra Sant Cugat Actiu una vegada l'any potser seria mas­sa, potser ens en cansaríem, però és evident que és una manera de fer que la gent del municipi conegui què es fa aquí i. a més, crec que els ciu­tadans ho han de conèixer. En definitiva, la Mostra fa possible tot això perquè és una manera d'apropar Sant Cugat a tots els seus ciutadans.

Maria Griful. Foto: XAVI LARROSA

ELS íCANTONS Divendres, 16 <fabriltie 1999 Economia 29

LES EMPRESES: COPIGRAPHIC A mitjan segle XVII Gutemberg va tenir la genial idea de fer motlles de lletres i d'aquesta manera es­talviar-se la mateixa grafia a l'hora d'escriure. A les portes del segle XXI sembla que aquest invent tan formidable s'ha fet gran i ara no només s'aconsegueixen corrues de lletres sinó també copies exac­tes de fotografies i de tot tipus de documents. A Sant Cugat en tenim un bon exemple.

Eva Garcia , Propietària de la copisteria professional

"Aconseguim còpies millors que els originals"

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

- Les lleis de dret d 'autor que prohibeixen fotocopiar llibres han estat un impediment per al bon funcionament de la seva empresa? - La veritat és que ens han

afectat, el que passa és que ara aquestes lleis ja estan força es­tablertes. A totes les empreses que ens d e d i q u e m a aques t món ens fan pagar un cànon es­pecial i realment complim la llei. No podem fotocopiar cap text que formi part d'un llibre. Al principi, a la gent li costava acceptar-ho. Els estudiants ho necessiten moltes vegades, però al final ens hi hem acostumat. Es una cosa que tenim prohi­bida i la respectem.

- La gent sap molt el que vol? - Al nostre sector s'ha de tenir

molta imaginació . Els nostres clients tenen una idea. volen fer alguna cosa maca. però no saben com fer-ho. Llavors nos­a l t res els a j udem a perf i lar aquesta idea sempre tenint en compte el pressupost més ajus­tat. No cal dissenyar res, sinó s implement fer un bon mun­ta tge a m b els d i fe ren ts e le­ments que ens porten els nos­tres clients: textos, dibuixos, fotografies... El que nosaltres

fem és que la nostra còpia sigui t a m b é un o r i g i n a l . De fet , intentem, i sovint aconseguim, còpies millors que els originals. - Q u i n a és la d e m a n d a més

usual amb què us t robeu?

- Nosaltres sobretot treballem per empreses i el que més ens demanen són impressions en color. Davant aquest èxit hem decidit apostar per un nou sis­tema, les fotocopiadores digi­tals. L 'aventatge de treballar amb aquests aparells és que el client no cal que imprimeixi a casa seva. Les persones que ens demanen aquest servei ens por­ten el disquet directament des de casa i nosaltres a través d'a­quest sistema tan nou impri-mim el d o c u m e n t a m b una molt bona qualitat. Això vol dir que hi ha un estalvi important de tintes, paper...

- Suposo que sense les no­ves tecnologies el color tam­poc h a u r i a es ta t poss ib le . . . - El que tenen tant de bo com

de dolent les noves tecnologies és que cada vegada estan sor­tint maquinàries més bones. Hi ha una utilització constant de­ia maquinària i sempre ens hem de posar al dia. La veritat és que ara els japonesos t reuen marques molt bones que donen moltes prestacions. Renovació. renovació i renovació. Sempre

has de tenir present aquesta ac­tivitat per poder donar un bon servei. - I com us ho feu per estar

al dia? - La renovació consisteix a in­

vertir econòmicament. La ve­ritat és que emfasitzem força aquesta activitat i, per altra ban­da, també anem a cursets. De tant en tant surten maquinàries complicades d'utilitzar i també vénen tècnics a casa nostra que ens expliquen el funcionament de les màquines, quines pres­tacions tenen, fins on podem arribar. Ens estem també reno­vant pel que fa al personal. El

"La gent sap que no

es poden fotocopiar

llibres, ja s Vi i han

acostumat "

fet que ara les màquines esti­guin connectades a ordinadors implica que la gent que treba­lla amb nosaltres necessiti te­nir certes nocions d'informàti­ca.

— Fent les coses ben fetes és com haureu aconseguit aques­ta botiga gran i... - M i r a , nosaltres intentem ser

I!Eva està agafant el relleu al seu pare

professionals en el sector. Ja se sap que és molt difícil arribar a tothom però el nostre treball també consisteix en intentar que la gent estigui a gust amb nosaltres. Això implica la ne­cessitat d'oferir un bon servei el màxim d ' u rgen t i pun tua l possible, per ajustar-nos de nou a la nostra oferta. Dins el nostre sector, a vegades no tot es pot fer la feina al moment . Hi ha demandes que i m p l i q u e n la manipulació d 'un document . En aquests casos hem d'anar molt en compte i oferir qualitat ja que si el nostre client no que­da content segurament no tin­drem la possibilitat de vendre'n d'altres. Els anys que portem ens demostren la nostra pro-fessionalitat.

- La vostra segona botiga, la de Rubí, es complementa amb la de Sant Cugat o allà respo­nen a comandes diferents? - Rubí és el còmplice de Sant

en la gestió de l'empresa FOTO: X. L

Cugat i mútuament ens ajudem i fem el que podem per abas­tar els sectors de la indústria i dels clients de totes dues ciu­tats. Com que estan tan a prop sempre podem donar als clients de Sant Cuga t i als de Rubí moltes més facilitats. Tot i que tenim maquinàries exactament iguals també hi ha màquines que només les tenim a una ciu­tat. Per exemple, a Sant Cugat reproduïm plànols amb un sis­tema digital i, en canvi, a Rubí tenim la impressió en color.

- Va ser el teu p a r e que va obr i r aquesta botiga? - Sí, va començar ell i jo vaig

anar darrere. Ara, de fet estic portant la botiga a Rubí i ell està més a Sant Cugat, però tots dos ens complementem a l'hora de comprar, d'estar per als proveï­dors, de tractar amb clients... La veritat és que aquests dotze anys de negoci han es t a t un bon començament.

O F E R T A D E T R E B A L L

BEQUES, A J U T S . PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria del Departament de Cultura, per a l'atorgament de beques per a la realització de pràctiques de restauració de béns culturals mobles per a 1999. Sol·licituds: fins al 30 d'abril de 1999, mitjançant una instància, adreçada al director general del Patrimoni Cultural, i es podran lliurar a la seu de la Direcció General, Portaferrissa, 1,08002, Barcelona.

Convocatòria ctef Departament de (Mura, per a te concessió de subvencions per a fexecució <fobres de restauració i conservació d'edicte de notable valor cultural corresponent a fany 1999. Sol·licituds: fins al 30<fabr« de 1999, mryartçarrt una instància, adreçada al director general def Patrimoni Cul&jfaf, I es podran Iforarala $eudeia Direcció General, Pc^faferrfssa, 1, {58G02, Barcelona.

Convocatòria del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme, per a la concessió d'ajuts, els quals detallem:

1 -Bases per al suport econòmic als programes de dinamització. 2-Bases per a la concessió de subvencions per a projectes de creació de marques de canal. 3-Bases per a la concessió de subvencions per a diagnosi comercial. 4-Bases per a la concessió de subvencions per a l'anàlisi de l'evolució sectorial de la distribució. 5-Bases per a la concessió de subvencions als ajuntament en matèria d'equipaments comercials col·lectius. 6-Bases per a la concessió d'ajuts a la senyalització de centres comercials urbans a cel obert. 7-Bases per a la concessió d'ajuts per a la creació de centres comercials virtuals. Sol·licituds: les subvencions dels programes de les bases 1,2, 3 6 i 7 fins al 30 de juny de 1999. Les bases 4 i 5, fins al 30 d'abril de 1999.

CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES

Rubí: Qjrcstrlucio de rempresa Cínica Dental PBawe, SL, Objecte social: clínica dental, {BORMErtóm. 6181-3-90}

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Masó Rovira, SL. Objecte social: la cria, etc, comercialització de ramat boví, oví, etc. (BORME núm. 61/31-3-99)

SantCugsfc Const'rtud64a femppesa CSralnveraioris Decege, SL Objecte sc<^:<jprnpra, twndft, prmoàò, arrendament lü&maar, efe, iíjwrtobles,

{BORME nuat ÉJ&1-3-99?

Sant Cugat: Constitució de l'empresa El Mas del Silenci, SL. Objecte social: explotació de tota classe d'establiments destinats a l'allotjament, etc (BORME núm. 61/31-3-99)

SL. de tota

i

regals incentius, etc. (BORME núm. 62/5-4-99)

C^e<^social*fep^eíaactó de serveis de en

etc. (BORM£núm.

Barberà: Constitució de l'empresa Forexmold, SL. Objecte social: la compra - venda, comercialització i distribució de peces de plàstics, etc, la seva importació, exportació etc. (BORME núm. 64/7-4-99)

Constitució de Objecte social:

Hispània, SA. Objecte social: «tfígruCCió, àdqufesriq^ venda i disseny d'equips per a i equipes elèctrics, ete. {BORMS núm. &tï~*m)

(BORME núm. 68^4^99}

Rubí: Constitució de l'empresa Cityflair, SL. Objecte social: serveis complerts de publicitat promoció de vendes publicitàries,

DEP Selecció d Informació Oficial

Divendres, 16 d'abril de 1999 viure mostra

***.

Assegurança Multirisc

Pime

Assegurança

Accidents

Assegurança Multirisc

Comerços

Assegurança Multirisc

Embarcacions

Assegurança

Vida Patrimoni

Assegurança de Vida

Universal

Assegurança

Cosalud

Assegurança Multirisc

Família-Llar

Tot, tot Assegurança Multirisc

Automòbil

i tot •o

e 3

I molt més. Perquè Catalana Occident té una àmplia gamma d'assegurances per a cobrir tot el que té valor per a vostè. Des del seu cotxe fins a la seva família, el seu patrimo­ni, la seva empresa o la seva salut. Tot. Incloent-hi el seu futur. Són assegurances fetes a mida per gent de confiança: el seu agent. Compti amb ell per al que més s'estima. Personal­ment, pocs agents el tractaran com els de Catalana Occident. Professionalment, és difícil que ningú li faci una proposta millor. I que sigui tan solvent com Catalana Occident. Segur.

5 ^ CATALANA MOCCIDENT G E N T S E G U R A

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

Essencials per a tu

Et presentem els nostres essencials.

Hem seleccionat per a tu algunes de

les peces més versàtils de la nostra

col·lecció perquè puguis gaudir-ne

durant molt més temps. Són peces de

roba que et faran sentir còmoda en

tot moment i que podràs utilitzar

algunes setmanes després de l'embaràs.

PRÉ NA TAL

SANT CUGAT. Rambla del Celler, 41 - 43 Tels. 93 589 72 68

Des de la construcció de la seva llar fins a la reforma de la seva cuina o bany

mmm ms&m C O N S T R U A L P A , SAL.

construccions Tel. 93 589 01 51 p/- Doctor Galtes 8, lr - 3a

US 4 CANTONS

Classificats guia

pràctica

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 93 675 34 54

• GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22 1er 2a 93 6744164

AGENCIES DE

VIATGES • USSIA TOURS Plana Hospital 93 589 6150

ALUMINIS

• ALUMINIS GARRI­GA Orient, 65 baixos 93 67529 02

ANTENES PARABÒLIQUES

• ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 58922 47

ARQUITECTURA

• FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. C/La Mina, 17 L B 93 675 1835

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6» 6084945 f9

• DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada31 B3 4 r1a 93 675 18 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44 1)

• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or. 2 93 674 26 0*

• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 5894» 47

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria. 38 3' 2 ' 93 589 30 65

. M" DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38.3r. 2a. 93 589 30 65

• BIU ARQUITEC­TURA Pj. Bonfill. 3 93 674 17 29

• BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98

• BAR STOP Rius i Taulet, 56

93 589 12 99

• LA GRANJA Plaça Barcelona 93 675 5 2 4 6

BELLES ARTS

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 93 674 0 6 4 9

• CUGART Torrent de la Bomba 14 93 674 43 90

• ARXIU GAVÍN 93674 25 70

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9358907 12

• ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 935897788

ASSEGURANCES

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 9 3 6 7 5 3 0 1 2

ASSESSORIES

• J . PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 874 44 69

AUTOMÒBILS

• LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 9 3 5 8 9 2 0 0 0

BALLS DE SALO • PEPEASENCIO Anselm Clavé, 14

93 675 49 37

•KAILA CENTER C. del Sol, 22 93 59 0 5 4 *

BICICLETES

• CARDONA Valldoreix, 41 93 674 15 09

• SUN BIKE Can Matas, 2 93 589 «757

CARNISSERIES •TUBAU La Torre. 14 93 674 1285

Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 93 675 30 65

Mercat Pere San Parada 104 93 589 14 Í 8

Passeig Rubi, 108 Valldoreix 93 674 5 7 4 7

•SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 1 6 0

•PAPIOL Venda i neteja CanovasdelCastlo,4 93 674 6 5 0 0

CENTRE COMERCIAL

• PRYCA Carretera de Rubi Sant Cugat Km 4 93 565 49 00

CENTRES DIS. PSÍQUICS • TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 6745048

CERÀMIQUES

• VICAT 3 Torreblanca, 28 9 3 5 8 9 5 4 4 3

• RODÓ Rius i Taulet. 6 93 689 82 80

• CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdan­yola, Km 3 93 580 1500

•FOAP Rius i Taulet. 27 93674 05 03 9 3 5 8 9 3 1 2 1

Mül • CLUB MUNTAN­YENC Barcelona, 5 93674 5396

• CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballa­dor. s/n

CONGELATS • L'ILLA DELS CON­GELATS Mercat Pere Sant, Parada 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6

•CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 93674 1903 _

COPISTERIES

• A R P A U Valldoreix ,45 936749602 .. __

• COPtSTERIA THER Sant Antoni, 24. 93589 7442

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3653

• OFINOVA Alfons Sala, 18

9367523 73

CONSTRUCCIONS

•BELSCONXXI.SJL Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos TaL 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 Emat bahconiod9nexo.es

• FOAP Rius i Taulet, 27 9 3 6 7 4 0 8 0 3

CRISTALLERIES •GALVANY Alfons Sala, 29 9 3 6 7 4 1 3 9 8

• CRISTALLERIA SANT CUGAT Alfons Sala, 29

93 674 1398

ELECTRODOMÈSTICS •PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93874 7164

• TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol. 49 93674 0 6 5 7

•VILAR ELECTROLLAR Maria, 20 93589 02 71

ENSENYAMENT

•COAP Villa, 22 9 3 5 8 9 2 1 15 .PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 1 2 3 9

• SPRINT IDIOMES Francesc Moragas.8 9 3 5 8 9 2 2 6 4

• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 9 3 6 7 5 2 2 0 1

• ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 5 8 9 8 1 0 6

• COL·LEGI EURO­PA Plà del Vinyet.s/n 93 5 8 9 8 4 2 0

ENTíTAS BANCÀRIES • CAIXA DE CATA­LUNYA Rius i Taulet, 33 9 1 6 7 5 1 9 0 4

•CAIXA DE SABA­DELL Barcelona,8 9358975V12

•CAIXA DE TE­RRASSA Valldoreix.32 9 3 6 7 5 3 1 0 0

• CAIXA D'ESTAL­VIS I PENSIONS Ribatellada, 20

9 3 5 8 9 3 8 5 2

• SALA RUSINOL Santiago Rusinol 93 675 47 51 • GALERIA CANALS De la Creu, 16 93 675 49 02 • POU D'ART Balmes ,35 93 590 60 86

G W CINEMATOGRÀFIC

• TALLERS D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelon 93412 7939

GIMNASOS ESPORTS > CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n » 674 14 53

• GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 61 72

• GIMNÀS SANT CUGAT Anseim Clavè, 20 Baixos 93 590 82 79

• SANT CUGAT ESPORTS SL . Pça. Quatre Cantons 93 674 30 81

•SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 674 96 62

GALERIA D'ART

• GALERIA LLUÍS RIBAS Estapé, 57 9358957 76

• UESC Cànovas del Castillo, 9 93 675 23 90

• CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 93674 03 08

FERRETERIES

• EL PONT Girona, 3 93675 0175

FLORISTERIES

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 936741381 93 675 1820

• FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 10 53

2 • MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 674 15 46

FOTOGRAFIA.VIDEO

• FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93 674 79 68

• J . LLAMAS Valldoreix, 14 9 3 6 7 4 0 3 9 3

• ZOOM Centre de la imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 7 4

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93 699 6748 93674 7068

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0882

HAMBURGUESERIES • MC DONALD'S Centre Comercial Sant Cugat 93674 4654

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 6740060

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé. 1. Obert dissabte tarda 93 675 59 53

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. 93 674 7596

HÍPIQUES • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93674 1140

IMMOBILIÀRIES

• FINQUES SANT CUGAT Doctor Murillo, 14 93 674 0 8 9 7

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 93 5 8 9 4 5 8 6

• FINQUES BACHS Hospital, 41 93 5 8 9 0 3 0 7 Fax 93 5891104

• FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93 674 7254

•ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 3 2 0

•SASI Plaça Octavià, 7 9 3 6 7 4 3 2 0 8

•101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Placa Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

• PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 1 5 5 6

• 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 9 3 5 8 9 2 3 1 3

• VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0

INSTAL·LACIONS

• MSTALACIONESA. ZAMORA, SJ_ Mossèn Cintor Verda­guer, 18. 9 3 5 8 9 2 6 3 8

• MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93674 6 0 5 8

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 9367436 94

• JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 674 15 32

• JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

ui • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40

• ANFUS JOIES Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72

• SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 67446 71

£ • ADMINISTRACIÓ NÚM.1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 * t

• ADMINISTRACIÓ NÚM.2 Major, 33 93 674 0174

LUDOTEOUES • SCOOTY LÚDIC Xerric, 8

93 590 6189

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria. 48 9 3 5 8 9 2 0 1 8

•CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 78 00__.

• CASAL D'AVIS DE

LES PLANES

93 675 51 05

• VORAVIU Sant Antoni, 25-27 9358988 55

MARBRES •MAR MOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor.12 - Nau 3 93 675 51 08

• ATELIER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31

• MES MARCS Enric Granados, 15

93 58914 29

MATALASSERIES

•SOLSONA Alfons Sala, 10

93 589 3 2 8 9

MAT, CONSTRUCCIÓ •SUMINrSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 14 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4

93 675 1011

MERCERIES

•LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MOBLES DECORACIÓ

• CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93674 0995 93 674 1550

• CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 22 32

• EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 589 0014

• MAJIK Sant Jordi, 29

93 58902 66

•MUSICAL SANT CU­GAT. Rosselló, 13 93675 4 7 5 7

•RANGO10 Pous, 13-local 1 93675 5755

•VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ. REGAL FESTA

•FIOTTO Sant Jordi, 32 93 589 0605

•LA FESTA Santiago Rusíd, 8 93 675 33 04

•IONA Mapr, 18 93 675 5921

• MAVI Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala. 12 Botiga 3

93 67504 54

OBRES CONSTRUCCIONS •CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0151

• D 4 CONSTRUC­CIONS VaUoreix,10 93674 6598

• PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 1 7 3 2

•SERRALLERIATIE-R R A I C O M A S C a Mozart.9. (Barcelona) 9 3 2 1 8 1 9 9 6

ÒPTIQUES

•TEXIDÓ ÒPTICA

Sant Jordi, 30

93 58944 95

PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 6751299

•LA LIONESA Valdoreix,79 93674 07 71

PAPELERIES •PAPELEPJALUFA.

CHVaJWoreix,23

93.580.61.19

PARAMENT DE LA LiAR •GENEVEVELETHU Vila, 6

93 6 7 4 0 3 1 6

MOBLES JARDÍ • PERRUQUERIES • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 00 SZ

MODA CONFECCIÓ

• ARWENBOUTIQUE Elies Rogent, 52 93 589 6163

• BENETTON Santa Maria, 21 93 6748S 02

• BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93675 0 2 6 7

• CAMPMANY Valldoreix, 16

• PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 72 32

• TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

•CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93 589 60 88

•FORMAS Eies Rogent 18 A 93 6754006

•JUAM Xerric, 28 916746699

• DtSON ESTILISTES Martorell, 12 935895657

PESCA SALADA I

LLEGUMS •SALUMS Sant Antoni, 50 93 6745752

Enric Granados, 10 9 3 5 8 9 2 5 2 9

POLLERIES

• POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

93 6751389

REPARACIÓ

D'AUTOMOVILS RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 5593 589_2649

•T.M.G. Tallers Borrell 6 Te/ i Fax 93 674 34 75

•FERRON Rius i Taulet 20 93 674 6 8 4 7

CLAUS 93 674 00 14

•REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA

Francesc

Moragas. 6

93675 32 74

• REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS

Sol, 16 93 674 90 97

• TATERS Sant Antoni, 62

93675 55 06

SEGURETAT

•T.M.G. Exposició i vendes

Alfons Sala 36 93 675 5653

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda,8 93 589 23 71

RESIDÈNCIES

• RESIDÈNCIA 3a. EDAT .SANT SALVA­DOR. Sant Salvador, 47 93 6744223

RESTAURANTS

•NAKHALA C Sabadell, 9 93 674 58 71

• CAN CASOLETA C/Sant Bonaventura, 39

936751033

• C A N EDO Betaterra 938922424

• L A CANTONADA C/Santiago Rusriol, 60 935892332

• L A PASTA BOIXA C/ Francesc Macià, 24 936751503

• EL JORDI'S C/ Sant Jordi 93674 1118

• E L M E S Ó N Plaça Octavià, 6 93674 1047

•BÀCCO Manel Farrés, 97 9 3 6 7 4 3 0 8 9

• TORRADA GRILL Plaça de Pere Sant, 6-8 93589 72 74

• AUX-VYD

Alfons Sala. 50

9 3 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

• TALLER ELECTRO-SOL C/Sol, 19 93.674.36.88

• TALLER MECÀNIC P. CANALS

Sant Llorenç, 27 93674 63 62

• TALLERS TORNER PlanaderHospital,35

93 674 6 9 5 0

• TALLERESMENA

Passeig Torrebianca,13

93674 5 3 0 1

TELEFONIA

• A R TELECOM

Telefonia i

oornunicacions

Carretera de Cerdanyola, 49

9 3 5 8 9 8 7 0 2

TINTORERIES

• TVnORERIASANT CUGAT Sant Antoni. 1 93 6741182

• TINTORERIA SANT CUGAT

Santiago Rusríct, 35

936741183

• TNTORERIASANT CUGAT Rbta. RbataJlada, 34

938752228

• TMTORERIASANT CUGAT

AfcnsSata,2

9367(4187

TRANSPORTS • CAN CASSOLETA Sant Boanventura, 39 9 3 6 7 5 1 0 3 3 •ASSOCIACIÓ

RADIO TAXI • GRANJA AUGUSTA 93 589 44 22 Plaça Augusta, 4 93675 5151 9 3 5 8 9 8 8 9 0 _

• TORRDA GRILL Plaça de Pere San, 6-8 93589 72 74

• BAR RESTAURANT ARNAU Passeig Francesc Ma­cià, 71 local 4 9 3 5 8 9 0 3 76

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santago Rusinol, 30 93 6745580

• NENS Endevalada,12

93 589 64 16

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA vaà.1 93675 2 4 0 1

•PISCINES SANT CUGAT

SABATERIES

•REPARACIONS DE

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell. 23. Obert nit i festius 93674 6 9 4 5 Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 1 3 6 9 3 6 7 4 8 9 4 8 ^ - * ^ -

• LA FAUNA Rbta. del Celler, 35-37

93 6 7 4 1 3 0 5

• VETERINOS Rius i Taulet,31

93589 7141

XARCUTERIES

• CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas, 26

CALÇAT I COPES DE 9 3 f i Z 4 Q 8 a i

EISI CANTONS Classificats

B \ L·t A R E M A S A N

PISOS EN ALQUILER

• Cl Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 barïos,

amplio salón-comedor, coc ina otf ice, tot . exterior,

armarios y focos empot rados, calef., gas natural,

balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 90.000 ptas.

93 589 45 66

• Col l Fava 3 y 4 habitacione, 2 barïos, calefación,

gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking.

Zona comunitària y piscina.

Alquiler desde 100.000 ptas/mes. 93 58945 66

• Z o n a Go l f . Sup. : 450 m2. jardín comun i t . con

piscina,: 1.500 m2. 4 hab. (1 suite con vestidor), 2

bar ïos, 1 aseo, amp l ia coc_of f . , gran s a l - c o m . ,

buhard . 70 m2. , armarios empot . , terrazas todas

hab., garage 3 coches, sala màquinas, calef .gas,

suministros contrat. Alquiler: 325.000 ptas.

93 58945 66

F I N Q U E S A C H S

F I N Q U E S

• R O N E L L A

ALQUILER • CTRA. CERDANYOLA. 4 dorm., com.sal. coc. nueva, bano retor.. calefaco, balcón. Conl. instalados. MUY BUEN ESTADOÜ Precio: 70.000 ptas Tel. 93 674 7254

•AMUEBLAOO 2 dorm., com-sal., coc equip, lav., arrn.empotr., trast BUEN ESTADO. Tel. 93674 72.54

bano compl.

•APARTAMENTOS. VARIAS ZONAS CON O SIN MUEBLES. 1 dorm., com-sal. coc, bano compl., terr. Parit. op. A partir de 45.000 ptas. Tel. 93 674 72^54

•PÀRKINGS. Varias zonas. A partir de 45.000 ptas Tel. 93 674 7254

•CÉNTRICO.3 dor., com-sal., coc. bafio, aseo, terr, calefacc, cont.

instal. Precio: 80.000 ptas. Tel. 93674 7254

VENTA • TORRE VALLDOREIX. 200 m2. 5 dorm, ampl. com-sal., coc-off., 2 barïos compl., estudio, calef gas-oil, terr 480 m2 con pisc, barbacoa. TODO REFORMADO, BUEN ESTADOlPrecio: 47.500.000 ptas Tet.936747254

•JUNTO MONASTERIO. ÀTICO DÚPLEX. 3 dorm., amplio com-sal, coc-off, bano compl. calefacc., terraza 25 m2, düplex de 40 m2. EXCEL. VISTAS. Precio:26.500.000 Tel. 93 674 7254

• ZONA RESIDENCIAL. 155 m2. Ampl com-sal de 45 m2 con chimenea, amplia coc-off, 2 baftos, aseo, terr 27 m2, 2 park., trast. TODO EXT. MUCHO SOL ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. PERFECT. ESTADO.Precio: 64.000.000 Tel. 93 674 72 54

•C/ CARLES RIBA: Dorm. Bano - Calef. -18.500.000

APARTAMENTO - 55 m2 - Com.-Sal - Coc. - 1 A. Acond. - Ase. -Jardin y Piscina, comun. Precio:

•C / ROSELLON: 80 M2 21.000.000.

Com. - Sal.. Coc, 3 Dorm., Bano - Ase,

•C/ VILLA: BAJOS CON TERRAZA. Dorm.- Bano - Aseo - Calef. - Trast. Precio: 30.000.000

70 m2. - Com. - Sal Ase. Parabol.

Coc. Off. - 2

•Cl RIUS Dorm - 2 Banos

TAULET: NUEVO A ESTRENAR Pk. 2 Coch. Terrazas " '

90 m2 - Com. Sal. - Coc -Clef. -Ase. Precio: 31. 500.000

•Ç / PAHISA: BAJOS CON JARDÍN - 110 m2 - Com.- Sal. con chim.hog. - Coc. 4 Dorm. - 2 Banos - Jard. Priv. Jard. y pisc. comunitano. Precio: 37.000.000

•C/ SANTA TERESA: 140 M2 - Com.Sal con chim. hog. - Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 Banos. -Aseo - Pk. 2 Coch. - Trast. - Pisc. Precio: 40.000.000

•COLL FAVA: 95 m2 - Com. Sal. - Coc. Off. - Lavadero - 3 Dorm. - 2 Banos - Pk.. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comun. Precio: 28. 500.000

O R C A N

PISOS EN VENTA • Z. Plaza del Coll. Piso tot, Reformado. Estado impecable. Sup. 90 rn2. 3 dor., 1 b., calef.. ascensor, disponen de pk de alquiler. Precio: 16.700 Mill 93 674 32 06

• Z. Centro. Piso alto. Sup: 106 m2., 3 dorm., 1 bano, 1 aseo, calef.. as-censor, 1 pk., amplio sal^comedor de 31 m2. Precio: 21 Mill 936743208

• Z.comunitaria con 2 piscinas y pista polideportiva. Soleado. Precio: 43 Min 936743208

• Z. Vinyet. Àtico duplex nvo. a estrenar. Sup. tot. 164 m2, 3 dorm., 3 ba­ftos., calef., coc-off., sal-com 275 m2, trzas., 1 pk., z. com,., piscina. Precio: 38.600 Mill 93 674 32 08

TORRES EN VENTA

• S t Quirze Jardí Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. priv., 30 m2 de trza-porche. i pk. Precio: 39.500 Mul 93 674 32 08

• Z. Arrabas·adaAdos. Sup. 301 m2. jardin de 52 m2, 4 dor., 4 banos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comuni-taria piscina. Excelente ubicacion. Precio: 93 674 32 08

• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m24 dor., flos, 1 aseo, calefac­ción, g. coc-office exterior, com-salón de 40 m2, z. comunitària piscina. Excelente ubicación.Precio;: 63 MW 936743208

• Z. Can Ganxet Ados. Sup. 210 m2, jardin 50 m2, 3 dor., 2 baflos. 1 aseo, calefacción, 2 pk + trastero, tras. Z. comunitària con piscina. Precio: 55 Mill 93 674 3206

F I N C A S S A N T C U G A T

VENTAS • Junto Estación

Piso àtico dúplex de 100m2. En planta baja consta de salón-comedor, cocina nueva, una hab.doble y un bano. En la planta piso const de un salón estar o estudio y una "suite" (bano reformado). Terraza. Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 93 674 08 97

' Zona Borrell Piso nuevo de 70 m2. Consta de 2 habitaciones dobles, salón-comedor, cocina americana, 1 bano completo.Precio: 15,5 Mill. 93 674 08 97

• Passeig Torreblanca

Consta de 4 habitaciones. salón-comedor, cocina reformada, 2 banos completos reformaòos, terraza Impecable. 93 674 08 97

• Parcela en Can Cortés

Tiene una superfície de 1.245 m2. Vistas a todo el Vallès.Precio: 20 Mill. 93 674 08 97

• Avda, Pla del Vinyet

Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") màs otra hab. de servicio. salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-odffice, 3 banos completos. Preu: 54 Mill. 93 674 0897

• Zona Golf

Torre adosada de 4 hab i tac iones, sa lón-comedor con chimenea, coc ina-o f f i ce , estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado.Precio: 48.680.000 ptas 93 674 08 97

• Estación

Local de 100 m2útiles, divídido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire Acondicionado. Precio: 12,5 Mill. o en alquiler: 75.000 ptas mes. 93 674 08 97

• La Floresta

Masia para reformar, con 50.000 m2 de campos. Fabulosas vistas panoràmicas. Precio: 39 Mill.

ALQUILERES

• Junto Estación. Piso en alquiler situado en c/Francesc Macià (antes Atfonsa Sala) de 120 m2, 4 habitaciones, 2 bafios completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas 93 674 08 97

P I S O S

II GRAN OFERTA EN ALQUILERES II

- Estación: pisos 3 hab. desde 69.000 - Nuevos 4 hab., pk.. desde 115.000 ptas. - Pisos, Ados., y Unit. de Alto Standing.

SANT CUOAT-MRASOL: proyecto en solar de 650 m2, sol buena zona, desde 49 Mill. Construccion a escoger.

CENTRO: Zona peatonal, ideal vivienda o despacho profesional, 7 ventanas exteriores, 4 hab., bano+ aseo con ducha, calefacción, ascensor, pàrking incluido a 100 m del Ayuntamiento, 4 min. Estación. Sol todo el dia. Precio: 22 Mi».

TORREBLANCA 2 preciosos dúplex nuevos, sol todo el dia (totalmemente orientado a Sur) zona tranquila y cèntrica, carpinteria de roble. caldera a gas, pàrking incluido: uno 96 m2 + 67 m2 tza + balcones: 25'1 M. y el otro, 64 m2+9m2 tza + balcón: 17'2 M.

Sant Cugat, Valldoreix, Mirasol, La Floresta, gran CARTERA d* Unif, y Ados. en venta y alquiler (variedad de tamanos y preciós)

... CONSÚLTENOS

Horario: de Lunes a Sabado de 9 h. a 21h,. contínuado. Dom. Mananas.

"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. T d ^ 589 73 74 / ; Posiblemente tengamos lo que necesita ! «« con 01 *i

mi A IM D

M E N O R C A :Vacaciones en casa de ÍTURISMO RURAL (6 plazas màximo). quince-has Julio 400 mil ptas, agosto 500 mil ptas. In-fformación y reservas 93675 12 78 (13-15 h.).

L A C A D I R A Es restauren, pinten i decoren cadires i mobles petits. Si vols donar un aspecte actualitzat a les teves cadires velles, truca al 93 674 48 10 M' Glòria.

VENC A4 1.8 TURBO AVAN. B.TG. Neumàtics nous. 2 anys de garantia AUDI.Tel.Mans lliures. Radio amb carregador de 10 cds. Preu: 3,2 Mil l. Tel. 692 72 49 95

PROFESSORA D'ANGLÈS DÓNA CLASSES DE CONVERSA I LECTURA. Telf. de contacte 93 589 82 62 (demanar per Lau­ra)

jPRóTCSoTrcTENraKHsTgTO^^ se ofrece para clases particulares de inglés. Prefe-riblemente adultos con nociones basicas del idio­ma. Tel. 93 675 64 79

VENDO GOLF 1.6 100cv sèrie III, B-SC, a.a., d.a., c.c, e.e., 5 puertas, blanco, garaje, 49.000 Km. Precio: 1.570.000 ptas. Tel: 93.570.92.70

OP^RTuNrTÀfi ES VEN VITRINA (3 MTS). EXPOSITORA AMB TAULELL (SEMI-NOVA) MOLT BON PREU 93.67514 53

OCASIÓ. YAMAHA TZR.80 B-SM. 200.000 ptes. Tel 93 588 46 94.

EMPRESA EDITORIAL NECESSITA

COMERCIALS PER PUBLICITAT A:

Tarragona- Lleida-Girona-Provincia de Barcelona

Requerim:

- Persones majors de 25 anys

- Cotxe propi

- Preferiblement amb alguna experiència en

ventes

S'ofereix: -Contracte d'agència + comissions

Persones interessades trucar al telèfon 93.416.1738

ES BUSCA TECUSTA PER GRUP AMATEUR DE ROCK. Carles 93 674 63 17

RESTAURANT TORRADA GRILL necessita ajudant de cuina amb experiència. Feina fixe.

el.: 93 581 72 74

FALTAN CAMIONES de 3.500 a 8.000 Kg. PMA para reparto. Trabaio fito todo el afto. 93 674 88 38

RAP PER SUCAR-HI PA amb la col·laboració de M. Àngels Cuadras

Ingredients: - 6 talls de rap - 2 ous durs - 2 tomàquets, 1 ceba grossa, 1 gra d'all, farina, oli d'oliva, sal - 1 vaset de vi blanc sec - 1/2 k de carxofes - 1 k de patates

Preparació: Rentem les rodanxes de rap (talls grans). Els posem a escórrer i els salem. Trèiem les fulles verdes de les carxofes i les partim en quatre trossos. Les refreguem amb una llimona i així no es tornen negres. Pelem els ous durs i els partim per la meitat. Escaldem els tomàquets madurs, els trèiem la pell i, si pot ser, les llavors. Les carxofes i el rap s'enfarinen, però les expulsem abans de posar-les a fregir. El rap ha de quedar sec. Agafem una cassola de fang, hi tirem oli d'oliva i les patates tallades a rodanxes una mica gruixudes. Les daurem pels dos costats. A mig coure les trèiem amb una espàtula procurant que no quedin olioses. Fregim el rap amb l'oli calent, però no el deixem gaire cuit. En una olla buida posem un cap de lluç, de rap, les espines... tot allò que quan anem a comprar la gent no ho vol i que és molt bo per fer un brou. Guardem el suc que deixa anar. Fregim les carxofes. Un cop fregides, les posem junt amb el rap. En una plata fonda guardem tot el suc que deixa anar el peix. Fregim ceba Juliana fina i, tot seguit, els tomàquets. Hi tirem vi blanc sec i fem la redacció. Fregim les patates i al cap d'una estona el rap amb el seu propi suc i el brou del peix. Al mateix temps, en un morter piquem un all, dues ametlles, dues avellanes i julivert, tot triturat. Un minut abans d'acabar el plat hi posem la picada. Consell: Procurem que hi hagi suc al rap i així podrem sucar-hi pa.

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

Viure mostra Divendres, 16 (l'abril de 1999

Roman Fàbregas- Gerent de Nissan Sant Cugat - Per què ha decidit parti­

cipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espe­ra obtenir?

- Aquest any serà la segona vegada que part icipem a la Mostra Sant Cugat Actiu, i ho tornarem a fer perquè és una bona manera de donar-se a conèixer. Kncara que s'ha de parlar de resultats a llarg ter­mini, està clar que es una manera de fer propaganda i d'aproximar-se als ciutadans del municipi . Així, la gent veu l'oferta comercial de Sant Cugat .

- Quina valoració fa del desè aniversari de la Mostra?

- Kn general, crec que està molt bé, és positiva, però hi ha

petites coses que encara no estan solucionades, com per exemple el tema dels automò­bils, que no està del tot bé.

- Creu que la Mostra reflecteix l'oferta comercial del municipi?

- Jo diria que sí, que no només hi queda reflectida tota l'oferta comercial, sinó que, a més a més, la majoria de sec­tors hi són presents.

- Considera necessària una fira d'aquestes característi­ques?

- Crec que està molt bé i que és molt positiu per al municipi; per tant, sí que és necessari que existeixin inicia­tives d 'aquestes característi­ques , especia lment aquesta.

Instal·lacions del concessionari Nissan de Sant Cugat. Foto: X. LARROSA

Joana Munoz. Administrativa del Taller J. Trabal

Joana Munoz. Foto: XA VI LARROSA

— Per què ha decidit par­ticipar en la Mostra Sant Cugat Actiu i quins resultats n'espera obtenir?

- A la Mostra Sant Cugat Actiu hi hem estat sempre menys en la primera edició. Per això el públic ja ens coneix, no anem a donar-nos a conèixer, però cada any oferim alguna novetat. Es un reclam a llarg ter­mini, publicitat a la llarga; per tant, els objectius no es veuen a curt termini però arriben.

— Quina valoració fa del desè aniversari de la Mostra?

- En el desè aniversari de la Mostra Sant Cugat Actiu, i deprés de tots aquests anys d'experiència que portem acu­mulats, en faig una valoració

molt positiva, em sembla que està molt bé.

— Creu que la Mostra reflec­teix l'oferta comercial del municipi?

- A mi em sembla que no només reflecteix l'oferta comer­cial del municipi, sinó que, a més a més, es tracta d'una fira de força qualitat i molt ben organitzada.

— Considera necessària una fira d'aquestes característi­ques?

- Crec que sí, perquè és la manera que té el comerç de Sant Cugat de donar-se a conèi­xer. Si no exitís aquesta mostra em sembla que ben poca gent coneixeria el comerç del nostre municipi .

ELS/<:\\

/ f 1 f

"el diari de Sant Cugat"

SOM A L'ESTAND N° 57

'llir

l·i>/r.\\iov

ELS4GWTO.NS

32 FLS4CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

ÏIKGeneraliLal de Catalunya Departamerit dt Treball Servei Català de Col·locació

FONS: SOCIAL

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de CoMocació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant al seu Mlf i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol.liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador de/ Servei

Els demandants perdonar-se d'alts ai Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA D-EMBUATAR Edat: de 20 a 25 anys Formació EGB o ESO. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Rei: 247854

TECNIC/A DE MAN TENrMENT ELECTRÒNIC Edat: de 25 a 40 anys. Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.800 000 Municipi: Argentona (Maresme).

Ref: 247856

MUNTADOR/A MECÀNIC/A ELÈCTRIC/A Edat: de 20 a 35 anys. Formació: FP1 (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2-000.000 Municipi: Torrefarrera (Segrià).

Ref: 248189

TÈCNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat. de 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximar: 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Ref: 248056

INSTAL·LADOR/A ELÈCTRIC/A Edatde20a35anvs. Oficial de la. Formació: FPI. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 246986

TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A EN CONTROL DE QUALITAT

Edat: de 28 a 35 anys. Formació: enginyeria industrial o similar Experiència en normes ISO 9000. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi Cerdanyola del Vallès (V. Occidental).

Ref. 247183

XOFER/A Edat: de 20 a 40 anys. 1 any d'experiència en cl sector. Carnet Cl. Residència a ta comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental)

Ref: 247067 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES

Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2000 000 Municipi: Barberà del Vallès (Vallès Occidental).

Ref: 247012

XOFER/A pera transport internacional

Edat: de 23 a 50 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Carnet C2 Sou brut anual aproximat: 4.000.000 Municipi: Celrà (Gironès).

Ref: 247775 5 OPERARIS/ÀRIES DE NETEJA INDUSTRIAL Edat: de 22 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.000 000 Municipi: Sabadell (VallèsOccidental)

Ref: 248087

ARMADOR/A PREMSADOR/A DE FUSTERIA Edat: de 20 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Sou brut anual aproximat. 2.000.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 248245 OPERARVAR1A DE PREPARACIÓ I MUNTATGE DE MOBLES

Edat: de 30 a 50 anys. EGB o ESO i 7 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 248650

ARMADOR/A PREMSADOR/A DE FUSTERIA Edat: de 35 a 50 anys. EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 248064

CUINER/A Edat. de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat: 2.900.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 249309 CUINER/A per a hotel

Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO 5 anys d'experiència en el sector. Allotjament i manutenció a càrrec de l'empresa. Contracte de 3 mesos (juliol agost i setembre). Sou brut anual aproximat: 3.400.000 Municipi: Tredòs (Vald'Aran).

Ref: 249297

3 OPERARIS/ÀRIES D'ESCORXADOR

Edat: de 18 a 40 anys

Sou brut anual aproximat: 2 100.000

Municipi: Avinyó (Bages).

Ref: 249241

CUINER/A Edat: de 30 a 55 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 4 anys d'experiència en cuina internacional. Possibilitat d'allotjament a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat 2800.000 Municipi: Torredembarra (Tarragonès).

Ref: 247824

PARELLA per fer de masovers d'una finca a Tamariu (Baix Empordà), es faran càrrec de la neteja i cuina i també tindran cura del jardí i de la piscina. Edat: de 38 a 45 anvs. Carnet Bl Sou brul anual aproximat: 2.500.000

Ref: 247847

CAP TÈCNIC/A DE PLANTA O TALLER Edat: de 25 a 30 anys. FP2 (mecànica) i 2 anys d'experiència en el sector. Anglès o alemany a nivell mitjà. Sou brut anu.il aproximat: 2.500.000 Municipi. Borges Blanques (Garrigues).

Ref: 247406

Empresa de confecció de Ripollet (V. Occidental) cerca TALLADOR/A

Edat: de 20 a 55 anys. Formació: certificat d'esrudis primaris 3 anys d'experiència en el sector. Sou orut anual aproximat: 2.300.000

Ref: 247106

OPERARI/ÀRIA DE MÀQUINA D'EMBUATAR Edat: de 20 a 25 anys. Formació: EGB o ESO. Residència al municipi del lloc de treball Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 247854 TECNIC/A DE MANTENIMENT EtECTRONÏc" Edat: de 25 a 40 anys Formació: FP2. 2 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl, Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Argentona (Maresme).

Ref: 247856

MUNTADOR/A MECÀNIC/A ELÈCTRIC/A Edat: de 20 «35 anys. Formació: FPI (mecànica). 2 anys d'experiència en el sector. Carnet BL Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi: Torrefarrera (Segrià).

Ref: 248189 TÈCNIC/A EN MANTENIMENT INDUSTRIAL Edat: de 30 a 50 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Ref: 248056

INSTAL·LADOR/A ELÈCTRIC/A Edat de 20 a 35 anys. Oficial de la. Formació: FPI. 2 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2.600.000 Municipi: l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

Ref: 246986

TÈCNIC/A ELECTRÒNIC/A EN CONTROL DE QUALITAT

Edat de 28 a 35 anys. Formació: enginyeria industrial o similar Experiència en normes ÍSO 9000. Residència a la comarca del lloc de treball. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipi: Cerdanyola del Vallès (V. Occidental).

Ref: 247183

ARMADOR/A PREMSADOR/A DE FUSTERIA Edat; de 20 a 35 anys. Formació: EGB o ESO. 2 anys d'experiència en cl sector. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat'. 2.000.000 Municipi: Lleida (Segrià).

Ref: 248245

XOFER/A Edat: de 20 a 40 anys. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència a la comarca del lloc de treball Sou brut anual aproximat: 3.000.000 Municipi: Rubí (Vallès Occidental).

Ref: 247067 CONDUCTOR/A DE MERCADERIES

Edat: de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Cl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat 2.000 000 Municipi: Barberà del Vallès (Vallès Occidental)

Ref: 247012 XOFER/A

per a transport internacional Edat de 23 a 50 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 1 any d'experiència en el sector. Carnet C2. Sou brut anual aproximat 4000.000 Municipi: Celrà (Gironès).

Ref: 247775 5 OPERARIS/ÀRIES DE NETEJA JNDUSTRI/ Edat: de 22 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 1 any d'experiència en el sector. Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: Z000.O00 Municipi:Sabadell (VallèsOccidental).

Ref: 248087

OPERARVÀR1A DE PREPARACIÓ I MUNTATGE DE MOBLES

Edat de 30 a 50 anys. EGB o ESO i 7 anys d'experiència en el sector. Carnet Bl Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat: 2.500.000 Municipi:Terrassa (VallèsOccidental).

Ref: 248650

ARMADOR/A PREMSADOR/A DE FUSTERIA Edat de 35 a 50 anys EGB o ESO i 1 any d'experiència en el sector Carnet Bl. Residència al municipi del lloc de treball. Sou brut anual aproximat 2 500 000 Municipi: Terrassa (VallèsOccidental}

Ref: 248064

3 OPERARIS/ÀRIES D'ESCORXADOR

Edat: de 18 a 40 anys.

Sou brut anual aproximat: 2.1UO.0UQ

Municipi: Avinyó (Bages).

Ref: 249241

CUINER/A Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 4 anys d'experiència en ef sector. Sou brut anual aproximat: 2.900.000 Municipi: Ueida (Segrià).

CUINER/A per «hotel

Edat de 25 a 45 anys. Formació: EGB o ESO. 5 anys d'experiència en el sector. Allotjament i manutenció a càrrec de l'empresa. Contracte de 3 mesos (juliol, agost í setembre) Sou brut anual aproximat 3.400 000 Municipi: Tredòs (Val d'Aran).

Ref: 249297

CUINER/A Edat: de 30 a 55 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 4 anys d'experiència en cuina internacional. Possibilitat d'allotjament a càrrec de l'empresa. Sou brut anual aproximat 2.800 000 Municipi: Torredembarra (Tarragonès).

Ref: 247824

PARELLA per fer de masovers d'una finca a Tamariu (Baix Empordà); es faran càrrec de la neteja i cuirta i també tindran cura del jardí í de la piscina Edat: de 38 a 45 anys. Carnet Bl. Sou brut anual aproximat: 2.5QO.Ú00

R«f: 247847

CAP TÈCNIC/A DE PLANTA O TALLER Edat: de 25 a 30 anys. FP2 (mecànica) i 2 anys d'exj>eriència en el secto Anglès o alemany a nivell mitjà Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Borges Blanques (Garrigues).

Ref: 247406

Empresa de confecció de Ripollet (V. Occidental)« TALLADOR/A

Edat: de 20 a 55 anys. Formació: certificat d'estudis primaris. 3 anys d'experiència en el sector. Sou brut anual aproximat 2300.000

Ref: 247106

Divendres, 16 d'abril de 1999 Mure mostra

S P R I N T M

CURSOS DE 40 HORES

de març a maig

Francesc Moragas, 8. Tel. 93 589 22 64

Santiago Rusinol, 2. Tel 93 674 15 01

-Valldoreix, 56. Tel. 93 674 66 35

081 90 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Serrei d'Ocupació Municipal

ESTÀS SENSE FEINA I VOLS TREBALLAR?

AL SOM t'ajudem!

• Estudiant les teves possibilitats reals de trobar feina

• Donant-te suport en el teu procés de recerca de feina

• Informant-te sobre les ofertes de treball

• Inscrivint-te al Servei Català de Col·locació

• Oferint-te possibilitats de formació

• Animant-te a crear noves empreses

INFORMA-TE'N

S O M

Rbla. Can Mora, 11, 3r Sant Cugat

Tel. 93 589 18 17 - Fax 93 675 40 16

Que trobis feina, és també la nostra feina

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ESPECIALISTES EM GENT GRAM

Teleassistència

Serveis d'Infermeria

Servei de Transport

Serveis Personals

Servei Ajuda a la Casa

Altres Serveis

• Central receptora -24 hore^ • Seguiment personalit. • Avís als familiars • Connexió amb el

• Controls de mei • Alimentació entel • Rehabilitació i fisioter*Sp • Cures, sondes, etc, a domi

• Transports amb cotxes ad, • Sortides individuals i en gn

• Acompanyaments externs • Companyia en hores concret' • Vigilància a malalts allitats • Higiene personal • Podologia i perruqueri • «Cangurs» d'avis i nens

• Bugaderia • Neteja a la llar • Compres i elaboració de men • "Catering" • Bricolatge domèstic

• Atenció psicològica • Assessoria social i legal

' l i

INPROSS SALUT I SERVEIS

A DOMICILI (93) 5S9 3 9 6 7

Av. Torre Blanca, 2-B 3r A, despatx 11 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona) Tel. 93 589 39 67 - Fax 93 589 35 18 - e-mail: inpross@cambrescat.e

EIS 4 CANTON

33

H o q u e i h e r b a

El Júnior masculí venç i ara és a només un punt de la promoció

Els santcugatencs afronten una doble jornada que pot ser decisiva Després de vuit derrotes consecutives a

la lliga, el conjunt masculí del Júnior va

imposar-se al camp del FC Barcelona per

0 a 1 . A m b aquest triomf, els biau-i-negre,

Al.F.X LÓI'KZ - Sant Cugat -

La tercera victòria a la lliga del conjunt masculí del Júnior es­curça les diferències a la classi­ficació entre el Júnior, últim a la taula, i el FC Barcelona, que és penúltim. Ara, el conjunt santcugatenc, que continua en /ona de descens directe, és a només un punt de les dues pla­ces de promoció, la primera de les quals l'encapçala el Barca. Després de vuit derrotes con­secutives, l'equip blau-i-negre va imposar-se diumenge a l'es­tadi del FC Barcelona, el Pau Negre, perOa l. "Aquesta victò­ria pot suposar un canvi de men­talitat important i ara sabem que som un equip que també pot guanyar. Era vital vèncer aquest partit", ha reconegut Albert Re­casens, tècnic del Júnior. Des­prés d'afrontar tres partits com a entrenador d'aquest equip, Recasens ha assolit el seu pri­mer triomf.

En les quatre jornades que res­ten per disputar-se, el Júnior ha de rebre tres partits a les seves instal·lacions -Apòstol Orense, Vallès Deportin i RC Polo- i ha de visitar el terreny de joc del Club Egara. Aquest cap de set-

úrtims a la taula, són a només un punt del

Barca. La tercera victòria a la lliga del

Júnior ha suposat, segons Albert Reca­

sens, "un canvi de mentalitat important".

El tècnic santcugatenc ha sumat la seva

primera victòria. Quan falten quatre jor­

nades, aquest cap de setmana es dispu­

ta una doble jornada.

El Júnior masculí ptdrií issilir una plaça per jugar la aranació de descens si abandana l'últiw pasten a la taula. Foto: OSCAR BENITO

Una doble jornada clau mana es disputa una doble jor­nada a la Divisió d'Honor mas­culina. Tant el Júnior com el Barca jugaran a casa. FI Júnior rebrà l'Apòstol Orense i el Vallès Deportiu, mentre que el Barca ho farà davant l'Atlético Sant Sebastiàn i el Jolaseta.

Aquest cap de setmana el tèc­nic del conjunt santcugatenc. recupera dos jugadors: Christian Wein i Ignasi Claramunt. Si els dos últims classificats acaben empatant al final del campionat

serà el Júnior que per^W-c/tr-/ï7#re\iti el descens directe.

Recasens creu en la seva teoria: Si suma quatre punts més juga­ran la promoció de descens. "Tenim un repte molt difícil, però diumenge vam fer un pas important."

El femení pot acabar en tercer lloc

* "Aquestes dues jornades que resten perquè acabi ta lli­ga definiran la classificació fi­nal dels quatre primers * la taula." Daquesta manera, Nú­ria Olivé, jugatfora-entrena-dora de l'equip femení deJ Jú-nior, detalla la importància d'aquest tram final del cam­pionat. El conjunt bJau-i-negre ha ocupat ei quart floc a la tau­la en les últimes jornades i ara és a només dos punts del ter­cer, el San Pablo Valdetuz. "Som conscients que ens ju­guem la possibilitat d'acabar terceres, que per a nosaltres seria tot un èxit*, explica Oli­vé.

Després d'un mes sense competfcióoficiai a ta Divisió d'Honor femenina, el Júnior visita aquest cap de setmana et camp del RC Polo, a Barcelo­na, Abans, però, aquesta nit jugaran un partit amistós amb el juvenil femení del júnior, tal com ja van fer-ho fa un pa­rell de mesos. Núria QBvé opi­na que "es poden sumar els quatre puntsen joc". Despiés d'aquest partit amb el conjont barceloní, <pie és avantpenïM-tim amb només 7 punts, fe-quip santcugatenc rebrà el Club de Campo de Madrid, cinquè classificat a dos punts del Júnior. Olivé ha recordat que a principis de temporada van fixar-se l'objectíu d'acabar entre tes cinc primeres. Pràc­ticament ja ho ban aconseguit, però encara poden finalitzar en tercer Hoc. I À,L.

H o q u e i p a t i n s

El júnior del Patí Hoquei supera la primera ronda del català

Ara, el rival a batre és un difícil FC Barcelona

A.E. - Sant Cugat-

L'equip júnior del Patí Hoquei Club Sant Cugat s'ha classificat per disputar la segona ronda de! (Campionat de Catalunya després de superar la primera eliminatòria davant el Tordera B. A l'anada, el

partit jugat dissabte al pavelló mu­nicipal, va acabar amb empat a 5 gols, mentre que a la tornada, par­tit que es va jugar diumenge a Tordera, va imposar-se l'equip

santcugatenc per 2 a 3. El gol del triomf de diumenge el va acon­seguir Gonzalo Munoz als últims

empatar dissabte quan només fal­taven 37 segons per al final del partit. El rival en segona ronda serà cl FC Barcelona, que va evi­tar jugar la primera en haver-se proclamat campió al seu grup a la lliga. Aquesta ronda es jugarà avui a Barcelona i diumenge a dos

minuts. Munoz havia aconseguit quarts d'una al pavelló municipal. El trahall del tècnic Llaís Sanchei aaik l'eqiip Iialet ha estat eicel leit FITO: t S t t l IEWT0

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

* LA CUINA D'IL SICILIANO B ÉS UN PETIT LABORATORI L I R

Des de fa uns vuit mesos, el restaurant II Siciliano ofereix una àmplia selecció de plats que han estat ideats pels xefs de cuina, Xavi i Esteve Falip. Les seves propostes molt elaborades, però també les més senzilles, captiven els paladars dels gurmets que visiten aquest restaurant.

L i cuina d'Il Sici-iano es un cen-

^ ^ tre d'experi-L·J ments. Així la defineix

en Xavi Falip, que és

O un dels dos xefs de cui­na d'aquest restaurant.

R L a carta, que actual­ment està formada per una gran varietat de

T T plats, és el resultat de

• moltes proves i experi-

A ments que en Xavi i l'Esteve han fet i han

^ ^ donat a provar a tota la • seva família, amics i

clients habituals abans

G d'oferir-los al restaurant perquè, sense l'aprova-

E c i ó de totes aquestes persones, no es deci­deixen a incloure un plat en la seva carta d'Il Siciliano. I és que sem­

pre volen oferir les millors pro­postes per atendre tots els gus­tos dels clients.

l 'n dels plats que té molt d'èxit és la Juliana de calamars saltejada amb favetes, espàrrecs a la planxa i llagostins a la tinta. I a partir d'aquest estiu podrem degustar magrets d'ànec farcits de ceps amb un saltejadet de verdures i ceps o crema de meló amb gelat de plàtan i xips de pernil. Però tothom que visiti II Siciliano no pot deixar de tastar la seva tarta de sardines, amb la qual s'ha guanyat el prestigi que actualment té. I és que tots els plats que inclou la carta del res­taurant II Siciliano han estat ela­borats amb els millors productes del mercat.

Kntre les propostes de la car­ta també podem trobar plats més

Els joves germans Falip dirigeixen la cuina del restaurant II Siciliano. Voto: XA VI LARROSA

nuen oferint una àmplia gamma de cerveses d'importació per acompanyar els seus plats o degustar-lcs entre els àpats.

senzills com ara filets amb bolets famigliolla trifrolati, un guisat de cérvol amb carabassó i compota de poma o uns peus de porc desossats amb mosca-

teu, panses i salsa de El xef Falip cuina tots els plats de la carta del restaurant II Siciliano amb Però triem el plat

que triem al restau­rant II Siciliano serà molt sa, ja que els xefs Falip i Esteve practiquen una cuina lleugera sense sofre­gits per facilitar el pair bé.

El restaurant II Siciliano havia estat abans una cerveseria i la família Falip no ha volgut acabar amb aquesta especialitat. Conti-

Kl restaurant II Siciliano, que es troba al carrer Plana de l'Hos­pital (molt a prop del Monestir de Sant Cugat del Vallès) està

obert tots els dies de la setmana excepte els diumenges a la nit i els dilluns al migdia. Per aquest motiu, no hi ha excu-

sofregits, per facilitar el pair bé.

productes de primera qualitat i els elabora d'una forma lleugera, sense sa Per no tastar algun

dels plats d'Il Sicilia­no. "Nosaltres només

: :,•-. volem que ens provin una vegada i, si els agrada, ja tornaran",

assegura Xavi Falip. De moment, el restaurant ja té una gran clien­tela fixa que gaudeix de les noves invencions del xef Falip.

Però, a més, també ofereixen una àmplia selecció de vins i begudes refrescants per poder atendre qualsevol demanda.

Un restaurant familiar

La família Falip és l'encarre­gada de tirar endavant el res­taurant II Siciliano. El germà gran, en Xavi, té 20 anys i és el xef de cuina que cada dia inventa nous plats i combina­cions per sorprendre els seus clients. En canvi, el seu germà Esteve, de 16 anys, elabora uns exquisits pastissos, ja que en aquests moments està estudiant rebosteria.

Els seuS"p«tçsjtambé par­ticipen en el negoCRatenen els clients a les taules o aju­den a portar la comptabilitat del restaurant. I és que la família Falip està molt uni­da i s'ajuden mútuament per tirar endavant aquest petit negoci familiar amb un gran entusiasme.

Gran atenció al client

Una de les preocupacions dé la família Falip és oferir una gran atenció a tots els clients. Els xefs de cuina, Xavi i Esteve Falip, o els seus pares, atenen personalment els clients, als quals aconse­llen sobre quins són els millors plats per escollir segons els seus gustos. A més, sempre ofereixen la possibili­tat a tots els seus clients de formular qualsevol crítica sobre els plats que ha cuinat "perquè busco la perfecció", assegura el xef.

La cuina del Xavi i l'Esteve

Tasti les nostres especialitats:

Nova direcció

RESTAURANT

IL SICILIANO

Tarta de lloms de sardina

Tarta d'escalivats i formatge gratirwít

Filet amb bolets Famigliolla TrifobBti

Peus de porc desossats

Juliana de calamars amb fabes, espàrrecs,

llagostins i salsa tinta -II *..

Ambient familiar i acollidor

PLANA DE L'HOSPITAL, 6 TEL. 93 590 61 54

34 Esports U S / C A N T O N S Divendres, 16d'abril 1999

Handbol

La UE Sant Cugat presenta cinc baixes per la propera temporada Tan sols quatre jugadors han confirmat que seguiran al primer equip

L'entrenador d e l 'equip d 'handbol d e la UE Sant Cugat, Joan Sancho, ha con­f i rmat que c inc s e r a n , c o m a mfn im, les ba ixes q u e pa t i rà e l seu con junt

Al.F.X LÓPKZ - Sant Cuajat-

Cinc són les baixes ja oficials que presentarà l'equip d'handbol de la l 'K Sant (lugat per a la prope­ra temporada. D'aquesta manera, ara mateix cl tècnic Joan Sancho només pot comptar, amb vista a la propera temporada, amb qua­tre dels set /e jugadors que en­guany han defensat l'equip ver-mell-i-negre. Aquestes baixes ja confirmades són els porters Igna­si Solà i Xavi Sayós, i els jugadors Edu Ollé, Javi Montilla i Xavi Ro­vira, que han decidit posar punt final a la seva carrera esportiva com a jugadors d'handbol en ac­tiu. Dimarts a la nit, l'entrenador santeugatenc, Joan Sancho, va reu­nir-se amb la plantilla per tal de saber quins eren els jugadors que pensàvem continuar i els que ha­vien decidit no fer-ho. Només han estat quatre els jugadors que di­marts van confirmar la seva con­tinuïtat al primer equip: el porter Pere Antich i els jugadors Roger Antich, Juanjo Gonzàlez i Este­ban Rodríguez. Armand Mora po­dria afegir-se a aquest grup si es re­cupera de la lesió a l 'espatlla. Finalment, hi hauria un tercer grup integrat per jugadors que en­cara no han decidit el seu futur. Aquests són Xavi Pizarro, Edu Ayo, Oscar Palència, Jordi Es­panyol, Joan Marc Borrell i Joan Cinta.

Vistes les perspectives -el ma­teix Sancho ha reconegut que no esperava que es produís aquesta situació- el màxim responsable del primer equip ha decidit in­corporar al primer equip dos ju-

a m b vista a la propera temporada . El tècnic vermell - i -negre ha expl icat que a part i r d 'ara hi ha dos jugadors del segon e q u i p q u e p a s s a r a n a f o r m a r

par t d e P r i m e r a ' N a c i o n a l : e l popr te r Sergi Díaz i e l jugador Ivan Salas. D'al­t ra banda, e l 2 5 d'abri l la UE Sant Cu­gat debutarà a la Copa Cata lana .

• iqMtts jaaaaars « I primr eaaia • MMM m I* H San Cagat •• camhwarai la prepara taaiaraia. FITO: KCM IBilTt

gadors del filial: el porter Sergi Díaz i el jugador Ivan Salas. L'en­trenador també ha decidit que dos jugadors del segon equip passin a entrenar-se amb el Primera Na­cional: els jugadors Ivan Carpio i Ivan Martínez. Aquest últim és jugador juvenil. Sancho, però, no descarta incorporar, amb el temps, algun altre jugador del filial. De fet, la propera temporada els dos equips sèniors tindran la mateixa planificació, ja que a partir de la propera temporada es treballarà en aquest sentit. Malgrat les bai­xes que ha patit el primer equip, Sancho ja feia temps que planifi­cava la propera temporada. El tèc­nic santeugatenc, que ha admès

que amb les baixes que ha patit "l'equip de la temporada vinent serà més fluix", ha explicat que espera tenir configurat el conjunt de la temporada 1999/2000 a prin­cipis de juny.

Sancho sí continua

Sancho també ha confirmat que continuarà com a entrenador del primer equip perquè creu "en el nou projecte" i ha dit també que Jordi Tomàs, fins ara segon tècnic del Primera Nacional, podria en­carregar-se de dirigir el sènior B, que milita a Tercera Catalana.

Diumenge 25 d'abril, la UE Sant Cugat debutarà a la primera ron­

da de la Copa Catalana i s 'en­frontarà a doble volta amb l'OAR Gràcia, tercer classificat a Prime­ra Nacional.

Vuitè classificat, al final

La UE Sant Cugat va finalitzar la lliga el passat cap de setmana amb una desfeta a la pista del Sarrià de Ter per 36 a 32. El conjunt sant­eugatenc, que de les últimes nou jornades tan sols havia perdut un partit, militarà per segona tempo­rada consecutiva a Primera Na­cional. Amb tot, Sancho, ha reco­negut que no havia "acomplert les espectatives creades" i que no se sentia "satisfet".

Futbol

El Sant Cugat Esport, com a equip local, empata a tres gols amb el Masnou a Rubí

El conjunt vermell-i-negre, onzè a la taula, visita el Manresa

À.L.

El Sant Cugat va empatar a tres gols d iumenge a Rubí amb el Masnou en el primer dels dos par­tits que el conjunt santeugatenc ha de celebrar com a equip local a la població veïna a causa de la

instal·lació al camp municipal del Sant Cugat Actiu. El conjunt que dirigeix Hans Schònhofer va fer el millor partit de la temporada i el jove jugador santeugatenc Joan va marcar els tres gols del seu e q u i p . Schònhofer va dirigir aquest partit des de la banqueta, ja que a causa d'unes molèsties

no va poder vestir-se de curt. El segon i últim enfrontament que disputarà l'equip vermell-i-negre a Rubí serà el 25 d'abril a partir de dos quarts de cinc de la tarda.

El Sant Cugat Esport es desplaça diumenge a la tarda al camp del Manresa, setè a la taula amb 48 punts, a nou de la zona d'ascens.

Els de Schònhofer són ara onzens amb 43 punts, a només quatre d'assolir la permanència, segons els càlculs de l'entrenador. El ca­lendari del Sant Cugat és el se­güent: a casa, amb el Valls, la Gra-manet i el Cornellà, i fora amb el Manresa, el Tremp, el Peralada i el Rubí.

Rugbi

El benjamí del Sant Cugat fa un bon paper a Prada

À.L. - Prada / Sant Cuejat -

L'Escola del Club de Rugbi Sant Cugat-Júnior va participar diu­menge al Torneig de Prada de Conflent. El millor equip sant­eugatenc va ser el benjamí, que va guanyar quatre partits i en va empatar dos. Els resultats obtin­guts per aquest conjunt van ser: Elne 1-Sant Cugat 1; Millag 0-Sant Cugat 0; Pià 0-Sant Cugat 5; La Tet 2-Sant Cugat 2; Prada 0-Sant Cugat 5; ROM 1-Sant Cu­gat 2. D'altra banda, els jugadors de l'any 86 del CR Sant Cugat-Jú­nior Dídac i Pau Trobat, Oriol Pla, Joan Guinjoan, Joan López i David Garcia van disputar amb la selecció catalana un partit amis­tós amb el Narbona.

Rítmica

El Muntanyenc participa al català

-SaatCuoat-

El Club Muntanyenc Sant Cu­gat participa diumenge al Cam­pionat de Catalunya d'indivi­duals, que tindrà lloc al Sícoris Club de Lleida. Aquestes gim­nastes són: en juvenil, Ivette Cli­ment i Georgina Miralles; en jú­nior, Tània Santolària; en infantil, Gemma Peris i Georgina Chiap-pero; per equips juvenil: Georgi­na Miralles i Noèlia Presedo; per equips júnior Tània Santolària i Marina Romero. Les dues pri­meres classificades en cada cate­goria accediran al Campionat d'Espanya, al maig. /A.L.

Entita ts

Els clubs convoquen una trobada

Diversos clubs de Sant Cugat han acordat reunir-se el proper 3 de maig a dos quarts de deu de la nit a la seu de la Penya Blaugra-na de Sant Cugat per fer un in­tercanvi d'impressions sobre la si­tuació actual de l 'esport al municipi, entre altres aspectes a tractar. /À.L.

Divendres, 16 d'abrilde 1999 Viure mostra

Cl MONESTIR, 44 T.630.90.74.69

08190 ST. CUGAT V e .mai l : apue r ta@mund iv ia .es

YO SOY LA PUERTA ! El que por mi entraré serà salvo.

JESÜCRISTO Ev. S. Juan 10 :9

Alardeamos de hacer las cosas con criterio, de usar la cabeza, tratamos de razonar lo que nos conviene i y hacemos bien ! sobretodo cuando se trata de asuntos espirituales, de fe. No estamos satisfechos con lo que tenemos y no nos atrevemos a tocar otra puerta, así que continuamos insatisfechos ; £no es razonable seguir buscando ? No estamos tratando de presentar una nueva religión, ni tampoco vieja, la religión nada arregla, nada cambia, però esta Puerta SÍ. Para entrar por esta Puerta debes reconocer en tu interior a Jesucristo como Seftor y Salvador. Diselo, a nada te comprometé.

Si desea hacer alguna pregunta acerca de las Sagradas Escrituras, escribanos. Le obsequiaremos con un ejemplar del Nuevo Testamento y con un curso Bíblico por correspondència. No hacemos visitas.

También le ofrecemos nuestros servicios :

Estudiós Bíblicos. Asesoramiento a familiares de drogodependientes y alcoholismo. Asesoramiento y mediación en conflictos personales y familiares.

C/Monestir, 58 Tel. 93 674 66 00 - Fax: 93 674 66 54

SANT CUGAT DEL VALLÈS

• FORN LA CARRETERA Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE COLL FAVA Pg. Francesc. Macià, 57 • FORN L'AVINGUDA Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Pg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, 14 • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 • FLECA TORREBLANCA

Pg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL

Mercat Pere San (interior) •FLECAJOAN XXIII

Joan XXIII, 27 • F O R N GABRIEL

Plaça del centre- (la Floresta) • FLECA EUNICE

Diputació, 31-(la Floresta) • EL FORNET DEL DISTOP

Rbla. Can Mora, 3

El trobarà cada dia acabat de fer a les nostres fleques

EL PA DE VALLÈS PA

»£gamnh/es Cànovas del Castillo,2 Tel./Fax 93 589 00 14

08190 Sant Cugat (Barcelona)

El més gran assortit en moble auxiliar

CERmeta/ CERRAJERIA Y REPARACIONES METALICAS

ESPECIALISTAS EN INSTALACIONES DE

AUTOMATISMOS PARA PUERTAS

jCONSÚLTENOS!

BARANDAS

REJAS

VALLAS

ESCALERAS

PUERTAS DE BALLESTA

PUERTAS BASCULANTES

PUERTAS CORREDERAS, ETC.

FORJA

AUTOMATISMOS

REPARACIONES

Ctra. de Sabadel l , km 13, nave 157 08191 RUBÍ

Tel. y fax: 93 699 42 97

ELSÍCANTONS Divendres, 16 d'abrilde 1999 Esports 35

B à s q u e t

Un triomf amb el Sant Medír seria un pas important per pujar Quan falten quatre jornades, els vermell-i-negre són en zona d'ascens

L'equip de bàsquet de la UE Sant Cugat podria fer un pas de gegant aquest diu­menge amb vista a l'ascens a Primera Catalana, principal objectiu que es va

ALKX LÓPKZ

- Sant Cugat-

L'equip de bàsquet de la l 'nió Esportiva Sant Cugat va aconse­guir dissabte a la Sala Escolar i davant el Bàsket Alineda el seu millor resultat en partit de lliga d'aquesta temporada. Al final dels quaranta minuts, l'equip vermell-i-negre havia superat l'Almeda per ,i5 punts de diferència: 93 a 58. Leo Soler, que jun tament amb Ignasi Munera formen el tàndem que dirigeix la l 'E Sant Cugat, opina que, sens dubte , "guanyar de la manera que ho hem fet ens dóna més moral" per afrontar les quatre últimes jorna­des del campionat. Aquest mag­nífic resultat fa possible que els santeugatencs continuïn en zona d'ascens directe a Primera Cata­lana per tercera setmana conse­cutiva. Concretament, compten amb un balanç de tret/.e victòries i tretze derrotes. Leo Soler ha vol­gut anar més enllà quan ha afir­mat que "ara veiem l'ascens més factible", mentre Ignasi Munera recordava una vegada més que "depenem de nosaltres mateixos. Com més partits guanyem, més ens assegurarem l'ascens". El tàn­dem santeugatenc creu que el seu equip travessa per un bon mo-

marcar aquest equip a principis de tem­porada. El conjunt vermell-i-negre, tam­bé en zona d'ascens, visita la pista del Sant Medir. El tàndem format per Igna-

L'Mmeta M va ser rival dissabte per ta UE Sant Cutat. FOTO:

ment de forma: "Estem en una bona línia. Vam aconseguir que el nostre equip sigui més regular que fins ara."

Des que Soler i Munera van pro­nosticar que amb una sola derro­ta de sis partits s'assegurarien l'as­cens, la UE Sant Cugat no ha perdut cap enfrontament. L'e­

quip santeugatenc ha sumat tres triomfs consecutius contra el Gau­dí, el Valls i l'Almeda.

El Sant Medir, a fora

La UE Sant Cugat visita aquest cap de setmana la pista del Sant Medir, en el primer dels tres par-

si Munera i Leo Soler ha sumat tres victò­ries consecutives a la lliga i travessa en aquests moments per una bona línia de joc i de resultats.

tits que els vermell-i-negre han de jugar lluny del municipi abans que finalitzi la lliga. Munera des­taca la dificultat de l'adversari per­què segons ell, "si ocupen aques­ta posició a la taula per alguna cosa serà". Amb tot, el tècnic sant­eugatenc no descarta "fer saltar la sorpresa". Al conjunt adversa­ri li resta un enfrontament enca­ra per jugar. El calendari que ha d'afrontar la l ' E Sant ("ugat d'a­quí que acabi la competició és cl següent: a fora ha de visitar la pis­ta del Sant Medir, (lasal Vilafranca i Horta i, a casa, ha de rebre el Gelida. A hores d'ara, segons Ig­nasi Munera, "és igual qui és l'ad­versari" perquè al cap i a la fi el més important és sumar una victòria que els asseguri l'ascens. Quant al sènior femení, va im­

posar-se diumenge a l'Olesa per 61 punts a4(). Amb aquest triomf, el conjunt que dirigeix Oscar Pe-droche és cinquè a la taula de quinze equips amb un balanç a la competició de catorze victòries i deu desfetes. L'equip vermell-i-negre, que al llarg de tota la tem­porada ha patit diversos proble­mes, està quallant una excel·lent actuació. Les baixes han estat el primer contratemps que ha im­pedit a aquest equip fer un millor paper a la Segona Catalana.

V o l e i b o l

El Sant Cugat debuta amb triomf al play-off

À.L. - Sant Cugat -

El sènior masculí del CV Sant Cugat ha encetat la seva parti­cipació a la fase d'ascens a Pri­mera Catalana amb un triomfa la pista del Santa Susanna per un clar 0 sets a 3, amb parcials de 10-25, 12-25 i 16-25. L'equip que dirigeix Branko Draganic rebrà al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix d'aquí a dues setmanes l ' INEE Bar­celona. En aquest grup de qua­tre equips, assoliran l'ascens els dos primers classificats.

F u t b o l sala

L'Olimpyc ensopega a Girona

- Sant Cugat -

L'Olimpyc de la Floresta va perdre dissabte a la pista del Girona, segon classificat. El conjunt local no perd al seu pa­velló des de fa més d'un any. Demà, els d'Àngel Ruiz, que mantenen la seva setena posi­ció a la taula, rebran el Playas de Castellón B, equip que és onzè a la classificació a vuit punts de l'Olimpyc. /À.L.

P r e m i s E s p o r t en M a r x a

Un sopar aplega, per primera vegada, els

presidents del municipi - Sant Cugat-

Per primera vegada, els Pre­mis Esport en Marxa, que en­guany celebren la tercera edi­ció. han convocat un sopar amb els presidents dels equips sè­niors que integren la categoria "Max" d'aquest certamen. El sopar va tenir lloc al Xovotel amb l'assistència d'una vintena de comensals. Els Premis Es­port en Marxa estan organitzats per Ràdio Sant Cugat i Opel Autocugat i tenen com a prin­cipal objectiu difondre i poten­ciar l'esport al municipi. També compten amb el suport de l'A­juntament de Sant Cugat, la re­vista Tot Sant Cugat i el setma­nari ELS 4 CANTONS.

Aquesta ha estat la segona no­

vetat que ha presentat l'orga­nització, després que el passat 2 de març es projectés un vídeo de la passada edició dels Pre­mis, que va tenir lloc al juny al C e n t r e d'Alt R e n d i m e n t de Sant Cugat (CAR). Al mes de maig, en una data encara per confirmar, se celebrarà per se­gon cop consecutiu la Gimcana Automobilística, que l'any pas­sat va assolir força expectació. Aquesta tercera edició dels

Premis Esport en Marxa aca­barà a finals de maig o al mes de juny amb la celebració de la Gran Nit de l'Esport, que tindrà com a escenari novament la sala d'actes del CAR de Sant Cugat. En aquest certamen es premia­ran els millors esportistes i en­titats del municipi. /À.L. El separ va comptar ank la presència dels presidents tels equips qae Magres la cafeteria " M M " tels Premis Espert ee Marxa. FOTO: XMfl U H B A

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

l ELS NECESSERS CLEAN CITY B AJUDEN A NETEJAR LA CIUTAT I

Ara ja no hi ha excusa que valgui per no tenir nets els carrers o les voreres de Sant Cugat. Els còmodes necessers que amaguen els Clean City permeten recollir les necessitats dels

D gossos amb una gran facilitat. Aquests necessers de plàstic i els seus recanvis ja es venen a totes les botigues de la ciutat especialitzades en animals. Però fa un any, l 'Ajuntament els va

£ regalar als propietaris dels gossos amb la campanya "Sant Cugat, net i polit", que va obtenir __ molts bons resultats.

M olts santcu-gatencs te­nen gossos a

casa que els ofereixen una agradable com­panyia o vigilen el jar­dí. Són petits o grans, de pura raça o barre­ges desconegudes. Però, com a tothom, també els agrada molt passejar pel carrer i, de tant en tant, han de fer les seves necessi­tats. Es aleshores quan el Clean City ens pot oferir el millor ser­vei, ja que inclou en el s e u

El Clean City té un mecanis­me per lligar-lo fàcilment a la corretja del gos i també hi ha un adaptador especial per a corret­ges flexi. A més, els nous models ja tenen un petit depar­tament per poder guardar les claus de casa, els diners o el tabac. I és que el Clean City ens facilita molt el fet de sortir a passejar al carrer amb el nostre gos.

Els primers exemplars de Clean City que s'han passejat pel territori de l'Estat espanyol han estat precisament a Sant Cugat del Vallès. Gràcies a la cam­panya "Net i polit" de l'Ajunta-

necesser de plàs­tic un rotllo de vint bosses de plàstic recicable que serveix per recollir les

caques del terra. I és que, així, ens estalviem de­portar a la butxa­ca una bossa de plàstic que molts cops acabem descuidant a casa.

Cristina Font, santeugatenca que ha promogut les bossetes:

"U objectiu dels Clean City és fer bonic un gest, que en principi

és lleig, amb un acte cívic i distintiu

TriüT fP-

ment, es van regalar molts Clean Cities als propietaris de gossos de la ciutat que van empadronar

el seu animal. A continuació, l'Ajuntament de Terrassa, el de Blanes, el de Moià i el d'Alar­cón (Madrid), entre d'altres, també han anat seguint aquesta iniciativa. Per altra banda, cal destacar la gran aportació que va fer el laboratori de fotografia 24x30, que amb el revelat de dos carrets de fotografia regala­va un Clean City als propietaris de gossos.

Actualment, totes les boti­gues santeugatenques i de la resta de Catalunya que venen productes per a animals venen els Clean City i els seus recanvis. La distribució exclusiva de Cle­

an ('ity per a Cata­lunya la té la comercial Dimac, que és una empre­sa distribuïdora de productes d'ani­mals.

" L ' o b j e c t i u del Clean City és fer còmode, pràctic i estètic un gest que fins i tot ens

pot servir de distintiu", assegu­ra Cristina Eont, de Sant Cugat, que va ser la pionera i promoto-

Neresser Clean City. Foto: ARXIU

ra d'aquest nou producte. "L'è­xit del producte el veiem cada dia al carrer quan veiem perso­nes que passegen amb el seu gos i penja de la corretja un Cle­an City. Així, cada dia hi ha gent mes cívica", afegeix Font.

Actualment, ja s'està començant a distribuir els Clean City per tot el territori espanyol. Els primers comerços d'animals

que ja venen aquesta bosseta són els de les Comunitats Autò­nomes de València, Andalusia i Navarra. A més, actualment, ja s'està començant a establir els primers contactes amb empre­ses estrangeres per distribuir els Clean City a l'estranger, sobretot als països d'Europa i del conti­nent americà per exportar aquesta idea.

SANT CUGAT, MIMICIPI PIONER EN REG* CLEAN CITY A •<?

Ara ja no hem de portar Imsses de plàstic a les butxaques. Foto: ARXIU

Fa tot just un any, l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès va fer una gran campa­nya al municipi per sensibilitzar els pro­

pietaris dels gossos a mantenir neta la ciutat. Sota el lema "Sant Cugat net i polit" va regalar un gran nombre de neces­sers Ckan City als amos dels gossos "perquè són responsables dels seus animals", segons informa Sílvia Flury, tinent d'al­calde de Serveis Socials. Els resultats de la campanya de l'any passat van ser molt positius, però "pensem incidir en aquest tema amb més campanyes de sensibilit-

^ jema de la recollida icacions que

al carrer. nt aconsella

í # | f c a « < ! i Ckan City o ptapoW ifccórrer a les

Els resultats de P&fy van ser molt positius "pensem incidir

campanyes de sensibil^^ó\ jlb^dc^tic 0> fins i ' tot, elè papers de diari.

"Sempre hi ha persones que no se senten al·ludi­des perquè no tenen cap

respecte envers la societat o l'entorn que les envolta* afegeix Flury. Per aquest motiu, l'A­juntament farà més campanyes.

segons informa

36 Esports ELS4CA1YTONS Divendres, 16 d'abril 1999

F u t b o l s a l a

El Winterthur és cada cop més a prop de la permanència

El conjunt d'Albert López és a deu punts de la zona de descens La victòria dissabte al pavelló municipal

davant un dels rivals més directes, l'In­

dústries Garcia, per 5 gols a 3 , ha signi­

ficat la tercera victòria consecutiva dels

Al.l-A LÓI'KZ - Sant Cugat-

Per pr imera \egada aquesta

temporada, cl Win ter thur Sant

Cugat ha sumat tres victòr ies

consecutives al grup cinquè de

Pr imera Nac iona l A, després

que dissabte el conjunt santeu­

gatenc s'imposés al pavelló mu­

nicipal a l ' Indústries Garcia per

5 gols a 3. HI Vilassar de Mar, la

l 'B Mon tse r ra t i l ' I ndús t r i es

Careia han estar els tres darrers

adversaris a la compet ic ió que

han acabat perdent da \an t el

Winterthur. Quan falten sis jor­

nades perquè acabi la ll iga, l'e­

qu ip que dir igeix Albert López

és a deu punts del descens, po­

sicions que ara mateix ocupen

Pena La Murga, Maxon. Rubí i

l'Ametlla de Merola. "Espero que

amb una victòria més ens puguem

assegurar la permanència", ha ex­

plicat I />pe/, que al mateix temps

ha constatat que "amb la victòria

davant l'Indústries hem fet un pas

endavant per m a n t e n i r - n o s " .

Aquests últ ims resultats han fet

possible que ara mateix el conjunt

vermell-i-negre passi a ocupar la si­

sena placa a la taula amb 33 punts,

a tan sols tres del cinquè, el Ta­

Heres (lortada. I .'entrenador ver­

mel l - i -negre s'ha f ixat un nou

jugadors que entrena Albert López. Quan falten sis jornades i divuit punts en joc, el Winterthur, que és sisè amb 3 3 punts, és a deu punts del descens directe i a tan

sols tres de la cinquena placa, que ara mateix ocupa el TaHeres Cortada. Aquest dissabte, el conjunt vermell-i-negre visita la pista del Tàrrega.

B Wintarthir Sant Cugat, lluny B> la ana de descara, ràiia a·.aasi can de setmana ei Tàrrega FOTO: OSCM KNITO

Com més aviat, mi l lor objectiu: "A partir d'ara hem de començar a somiar en la cin­quena plaça." Segons Albert I -ó-pez, bona part de la situació ac­tual que travessa cl seu equip és a causa "del bon ambient que es respira al vestidor". De mo­ment, els resultats donen la raó al tècnic.

Fins que matemàticament el Winterthur no aconsegueixi la per­manència no pot relaxàr-se. És per aquest motiu que López reconeix que seria bo vèncer a la pista del Tàrrega, perquè així "mantindrí­em definitivament la categoria".

Tot i que encara resten divuit punts en joc, el Winterthur també ha de comptar amb els resultats que obtenen els equips de la part baixa de la taula. Per aquest par­tit a la pista del Tàrrega, López no podrà comptar amb Jaume, per motius professionals, i Carlos Sàn-chez, sancionat.

T e n n i s

Corretja cau en primera ronda del Godó

À.L. - Barcelona / Sant Cugat -

Alex Corretja va caure dimarts en primera ronda del Trofeu Comte de Godó que se celebra a les instal·lacions del CT Barce­lona. El santeugatenc, quart cap de sèrie del torneig, va perdre da­vant el marroquí Youncss F,l Av-naoui, 41è al rànquing mundial. per 7-6 (7-3) i 6-3. HI millor re­sultat de Corretja al Godò han es­tat unes semifinals. Després de ser eliminat al Godó, Corretja ha manifestat sentir-se desmotivat, ja que des que va començar la tem­porada no ha quallat bons resul­tats. El santeugatenc podria pren­dre's uns dies de descans i no participar a l'ATP de A lontecarlo. ptoper torneig del circuit.

K a r t i ÏÍ g

Tres pilots locals, a l'Open Ford

- Sant Cugat -

Tres pilots santeugatencs, els germans Campos, Oliver i Da­niel, en categoria cadet, i Jordi Monserrat, en sènior, prenen part aquest cap de setmana a l'Open Ford de karting que se celebra a Madrid. /A.L.

s $: mmmmmm ixmm mmmsmmmsm ». ••$ m .ÏCTI :^:í«:;:;:;: .7%.

Premis Esport en Marxa 1999 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel

FUTBOL Nerea Lópc/. 18 OLIMPYC FLORESTA Carlota Santamaría 27 > Araaya Gutiérrez 18 Sergio García 32 feibi Millàn 13

SANT CUGAT ESPORT ."i Dani Martí 17 Javi Gorwélez 36 ' ttÉMÉtiMd ignjÉWKí Joan Reixach 16 CV SANT CUGAT MASG.

Lluc Vidal . 20 '"• í Sergio Martín 26 Joan Colell i $ JÚNIOR MASCULÍ- MAS JANER FEMENÍ Martirià Mercader 18

Max Sollevetd 1 21 Irene Sànchez 24 Zoran Nikolovski 17 PB SANT CUGAT Chrisrian Wcin 20 Maitc Gómez 24 Laura Martín 32 Joan Sallés 15 Cristina García 24 Laura Gallego 31 Mònica Martínez 22 JÚNIOR FEMENÍ HAMOBOt UE SANT CUGAT

Eli Maragall 21 Toni Baflart 35 HO0UEI PATINS Luei López •- IS UE SANT-CUGAT Braulio Argento 22

Katery MaragíJ 15 Juanjo Gonzàlcz 21 Nacho Argento 18 PATÍ HOQUEI A ' Xavi Pizarro 20 Dani Antón 28 FVTBQl S U A Javi Montilla 20 UE SANT CUGAT FEM.

Toni Zaplana 20 Núria Oliver 35 Jordi Montserrat 16 WINTERTHUR SANI CUGAT VQLEIBQL Marga Almagro 29

Jaume Estrada 37 Elisabeth BakJrieh 18 PATÍ HOQUEI FEM. Oriol Serra 20 CV SANT CUGAT FEM.

Caria Sariol 21 Pep Pinell 17 Samanta Santamaría 30

Divendres, 16 d'abril de 1999 Viure mostra

CENTRE DE REHABILITACIÓ

FUNCIONAL SUSANA NICOLETTI

• Preparació al part. • Tractament post-part,reforçament abdominal

i prevenció de la incontinència urinària.

• Gimnasia específica per l'escoliosi. • Tractarnent de la cel.lulitis.

• Drenatge limfàtic.

• Gimnasia per la menopausa i osteroporosi.

I ARA TAMBÉ POTENCIACIÓ PER A MÚSCULS FEBLES

DEL TEU COS (CAMES, BRAÇOS, ABDOMINALS)

TRACTAMENTS A DOMICILI

DIPLOMATS EN FISIOTERÀPIA

c/ Sant Antoni, 74 - baixos • 08190 Sant Cugat del Vallès • Tel. 93 674 74 37

Vine a veure'ns a Sant Cugat

Actiu; sortejarem

molts regals MOLTA SORT!

veteiínw Medicina interna • Hospitalització • Radiologia • Laboratori • Cirurgia • Assessorament • Nutrició • Perruqueria • Electrocardiograma • Ecografia

HORARI: 9.30-14 i 16.30-20 h • Dissabtes: 9.30-14 h 0 GRATUÏT URGÈNCIES 24 HORES ? 940 66 30 30, abonat 200244

Rius i Taulet, 31 • Consultes i hores @ 9 3 5 8 9 71 4 1

Tot un regal

^g premsa gratuïta catalana ASSOCIACIÓ CATALANA l)K LA PHKMSA GRAPI ï I A

Telèfon: 93 589 62 82 internet: www.premsagratuita.com correu e: info@premsagratuita.com

n|~ residència 3a edat 1 1 u i centre de dia k"A I T TI -A j^~>\ x - . js*i L'informarem personalment al f i I \ / R I I l l i d Sant Sa lvador '47 de Sant C u8a t

U - l V U \ _ > | _ V ^ y l o si truca al telèfon 93 674 42 23

24 places residencials Personal qualificat les 24 hores del dia Assistència mèdica Infermeria permanent Cuina pròpia amb dietes personalitzades

• Gimnàstica rehabilitadora • Activitats de lleure • Servei de bugaderia • Acolliment diürn • Estades de cap de setmana

o vacances • Horari lliure de visites

9

ELS /C-UVTONS Dijous, 16 d'abril de 1999 Esports 37

ÍUTSOt

Munrat

Pas

Màaresa

Címn» 30 Í9

Cmws» 39 19

tçwtKk JO 17

» 1*

30 14

30 13

JO 15 ,

30 13

50 11

AuaCuj»! SO 12

fts*fa<i» 2* 10

Val!» 30 10

RipttH« JO JO

Tteotp * 9

GranaScnt 30 #

Bubí 30 8

fríiimanct 30 8

UHmpiïltefM 6

fítfrcku&tt 30 6

«fot 2'J i

? 4

5

10

11

* 6

11

6

10

» 6

9

8

6

4

7

1* 4?

* ,45

6 Si

* 4$

£ 41

1! 41

8 OS

t* tr

as 35

29

32.

i í

3*

Si

W

62

54

.54

52

50

l í 3» 40

V 37 29

45

44

4 4

11 44

12 42

15 3»

13 57

14 3*

16 "39

15 M

m 2» 20 24

45

47

30

52

Sí

53

52

7«

36

38

33

35

AZ

30

27

22

11

La propera (18 d'abril):

Valis-Masnou; (ïramanet-PabfFugelf;

Rufs-Barcdcmeta; CiíiOTia-Júpiter; (íia-

nolfers-lgualada; Prat-ütot; FHíspita-

iet-Comellà; RípoMet-Peralada; <fjia-

xels-Trettip: Manresa-Sant Cugat.

Segona Regional

G R U P S

Rulí-MíMenatfe Bsaik-La Paip^H-

btdabo-R&ïHilo Tffflndfeow; Lhash

úm Bgara-Sabadeli,

GRUP » + # • • * • » - « . * » • * .

.<De«*aiuH»a>

Juan X X H Ï - U s Fonts. .

Puebla Nuaro-MÈreM»!. « « • • ( T V

Matadeperenc-San P Í K & · O - . J ^

L a Faría-Montserrat .

E.Gerdanyoia-Cart Fatj&.»„,2«4

Caaeíiar 26 23 1

JssmXXtB 25 21

ttfn-wt 2 * 2 0

Mffli»e»»r 25 18

Snftl>«h» 26 l*

Gtft Boada 2* 15

U s fort» 26 14

fcjC6«l*frç»l425 12

tüptonoala £> li)

fwSíOnpdas i i

CanFatjA 25 10

gkbtitdçp 25 6

Jwiior 2S 5

fi Nucia 25 4

L* *'»••«* 2S 5

tlfesneS . » 1

2- »

i 105

4 1 0 4

* 76

7 m 10 * 9

9 62

11 58

11 «3

is Sa 14 4 *

17 40

17 4 $

, 18 15

I? 4+ 29 I*

JM* 76

23 6*

ai «2

M 55

3? 47

44 4»

4-3 «

54 3»

63 34

68 S*

S9 41

K« 20

fas ni 80 15

Sómolo 26

ML-rengucb 26

CMotiihat 26

Batlxírt 26

.Sabadell

TSbuíat»

Ijtnw»

IJjflu

Qut Kuil

Mil tetatt

Mauana

LaPlaada, %

U t V s » £6

ftmfia 25

Saa Lorenzo 25

8«W 25

limtlnut 2«

Mi t>t

15 *

16 3

IS 5

16

14

12

n 10

69

55

73

10 K

T 8

íi 10

7 4

i 5

2 5

6»

55

55

52

8 77

10 41

11 44

I í 5ï

11 47

11 6 »

") 44

35

40

28

5* 51

Vt 51

54 50

42 50

45 46

54 43

Sí 41

40 yj

4? S8

48 57

55 5?

«0 32

51 31

SS $9

*l 28

OS 25

77 14

105 (f

La propera (18 d'abril):

San Pedró Lwmen-Baíbera; Can

Orioi-Juvetitud 25 Septiembre; Los

Mèfengties-CaJdes Montbui; Can

La proper» (í 8 <f aferO):

Les Fwu-W SamCsg^ UDMBS*-

sol-Adcsa-Juari KX1ÏI; S»aFcd»oí*üe-

J«ní<»-La FvqgpQm Fí«tjÓ-BsfiR3afK«-

da; E.Cerdanyok-Can Bçsda; Gm»'

líar (descansa).

ÍÀSOUST

ttirmii»

1 6 » 4 4

IStt 43

1864 42

, t«54 41

1740 41

Í6S0 40

1961 3»

1862 3 7

t779 ÍJ

1771 5!

1(Í62 33

Reas Dtpoi«tsi25

SwrMcdíf 25

CVIWWBC* 25

Coroeia 25

CC««íc 24

Ripotfcf 24

MarajíiJt 25

Vm* 25

CusrcBAtfch 25

Suat JORK 25

Ribe* 25

19 « 1S47

17 8 1044

17 » 1 9 »

» 9 2040

17 7 tffil

1* 0 1704

14 11 1934

13 U 1*8*

12 13 1*31

12 13 1765

10 15 1598

10 15 1859

Gm# « » ]« im Í89J 34

Afawda 24 7 t7 íflW *857 21

Hon» 24 6 !« 1*66 1863 30

CStl^a í * 4 21 1«S9 2127 29

Sant Medlr4J£ Sant Cagat; Ahn&k·

as

HOQUEI HERBA

Dívt«6#Ho«<»·ai«>culina

Apostat <>ren««^eHPd«ïero...3-3

Valiíelitz-Vaiès D<gportiu...2-0

F C 8arce|onÉ(J<5fisk»*.... .....0-1

R C P o b - C b b Egara 1-5

JoJaseta-CSD T4írra8sa...„..„.I»l

Adètíc-Sant Sebastiari 1 4

*W*0 . *J « 1 M Ht tt» OC tSiiM.

Cluí.E8»» 18 17 ) 0 ?9 17 l i

AdSlfe

\Wffctttt

18 11

18 S

>8 7

18 7

18' 8

IS *

3 M 21 26

St.Schaitiin 18 7

SMdine» 18 3 S

\iife IS 2 S

Bafttfloft»' 18 i 6 11 27 M

ta i i 14 to ss

41 30 21

40 44 l'i

3d 48 ><>

53 S> 1!<

45 44 IS

39 4i !8

Í1 41 !<)

29 4S I!

X

L a propera (17 d'abril);

júnior-Apòstol Ofensç; Vallès i)e-

ponsa-Oub E^ra; Atlètic Tcitassa-

Vydt^CD-Tfeíiassa·Saïdtncro; RC

"Pob-Jolàseta; FC Bsicçlona-San Se-

L a propera (1$ d'abril):

Club ^ata-Após«4 Orense; Júnior-

%Uès Deportisç Cf) rRtfrassa-\Mde-

ÍMZÍ húètk IbiïassaiSafdiaero; FC

Barceiorta-Joiaséia; ÜC ?0Íó-Atlétt-

coSï

Divisió d 'Honor Femenina

b * * *t Pe n »+ e* e c Pant»

RJÍOOIKIMS 16 14 0 2 4» 12 JS

CU Iétrass»l6 12 3 l 62 20 27

Wldïítty Ift IB 2 4 42 1H 22

JCntor U ü 2 ( « i 28 20

C C m p o ' » T 4 5

tíJiíaall* ^ 4 ï 5

Sadíncro I U )

RC P«(o » ^ J 5

A ^ t i í » ^ ' % 2 l i 13 4Í

Ais» # ' i í 12

èpïeO«sko24 16

Affisí 21 14

T Coroni» 24- l i

4 f c » C o « « 4 í 4 . t a

ÍÍAulowSi 24 ^

23

6 2

4 6

i »

3 tt 5 t«

S 9

, 5 11

i 10

' • i «

? t!

Z »

* tS

tít

»3

71

103

7*

82 4 6

7» 3 *

9 4 ' ' 3 »

89 32

161 29

11» 2S

« 3 2 *

104 &

» B Í 3

104 23

m a» J l * t»

l^iUdep^voA^«H»-,MeresC<»r-

Primçra Nacional A

G Í K 3 F 6

Cataíà-Babar-L'Hosiiitalet.4-1

RipciSet-ElIctrioa CSierfl.„„„J-S

CfSCMi^Berncaríó. ÚS

Girona-OSinpyc Flore4ïte««^-$

Canïbriib·Lloiwtrt.

Galvtà-CIV SafeadelL

mmt^^MJ1*..** **.. „.58í „ «C »•«>•

ftmfcKiú 22 18 2 2 97 40 56

Giten» 22 18 1 K 13* 72 5$

C*)íi*4)»r23 13 4 6 83 «2 45

GNOéfe» 23 11 3 9 66 79 56

Man«s* 22 « 2 9 103 96 55

€NÍWj«te8ÍÍ * 6 » 99 87 33

OHnmit 23 » fc * *9 tr U

Vm&Oaïi 9 5 # 7S 68 n hSatiatéti 23 9 4 10 98 86 í í

C*h» 22 7 5 10 *1 94 » | s ía*««í*?í 7 4 fi 6» 76 2$

U«(mt 2> « 0 n 6» 94 24

SKclnni 22 4 5- u n 91 23-

HrçHWfcF 23 5 J ÏS 76 95 m Caabrite 22 2 « 26 S5' 149 6

La cromem I I? d'abril);

f^-Can^HÍi^Liopat-Cítitvia;CN Sa-badeÜ-Manresa; Caíalà-Babaf (des-

EL MON DEL PA CONTRA LA FAM EN EL MÓN

93-726 68 48 Polígon Industrial de Can Roqueta

C. Can Camps s/nQ

08202 - Sabadell (Barcelona) ^ Tel. 93 726 68 48 Fax 93 727 43 17 1

PAN SIN F R 0 N T E R A S

PA SENSE FRONTERES

riure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

Griful Oil, s. L. Estacions de servei

(93) 674 06 07 (93) 589 45 55

E.S. CENTRE al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

Botiga oberta 24 h els 365 dies de l'any

Pastes i pa calent en tot moment

Entrepans

Begudes, vins i licors. Gel

Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles)

Articles de regal, joguines

Premsa i revistes

. Olis i accessoris automòbil

"Vending"

E.S. CAN SOLA a la Crtra. de Cerdanyola

• Botiga oberta de 6 a 22 h els 365 dies de l'any . Pastes i pa calent en tot moment • Entrepans . Begudes, vins i licors. Gel • Autoservei, alimentació (+ de 2.000 articles) . Articles de regal, joguines • Premsa i revistes . Olis i accessoris automòbil • "Vending" . Briquetes - CARBONS

CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS

- Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS

A DOMICILI 93 589 45 55 A,e i c

38 Esports l·lS-í("A!Vn>NS Dijous, 16 d'abril de / W

l a Divisió Jitv«ttii

2a Dfvi«S6 JWWMIII

samCu -PB W2*** »jS; WW^w»i preferent

3a Divisió juvenil CEF SantCufi»t-Meaa»ta ..feí

l a Divisió cadet .Sant ('.iigat-Ripnüet....v

7o Dtvtsfó tnadet SawiQtttoc·^wtCfegwa^.^.^i,,.,...,,,^

ÍJSjeaene vat» tem*

—.„ T -~„ ,^- - . * &

Viure casa

Í L S 4 C A N I W B Dijous, 16 d'abrilde 1999 Esports 39

? í'm /r i j ,

Ullllllfllll* fi i Mtllrt íhik

. . . „ ...i4+trvH-t'·*t»>A<'tt*.·<Al

& o u mt Benjamí 12JQ&$m;}tít& A-Esoata Awsae» —.. ™.(D*.)

IftjOOÇefWwCSfíW-KlwV^KíSÀ. - „.,»<Os.)

11 .60 Ferran CS&a A^Catatanya À. -...._ .(Os.)

1 2 , 8 0 PirtsVyíes X-k ftofesta „ —CDs.)

13.00 À#M*Ssr« Jp«íi B.„,™.. — «K>

12 .00 Ferra» Clípa S-Caíalanya S ....... (Ds.t

^ S s y . C k . * •%

WB7BBL SALM

Aleví (fase final) Jos» Miragall A-Joan Maragall &

Pau <liïaIs-Rnbí Nord

Col·legi Batftws-Cawlunva.,, ,*,

t?*-»la \fCin-iSanta líabe}

joan Mafsgalï fttiisí-HcrranCliLi.

Thau-VjHttonrst ,„.,. .... „.„

C&th (TAran»Ct>l*lcgï Europa ~.

Infantil 0 9 . 0 0 Fujró-Sscoííi PUA.

7B0 £ 5 4 1 4

Infantil 11.00 m t ï Les Planes-RuM NOKÍ ....,

12.00 I.eonardoVlncí-Dwe de Momblafte»,

Cadet HMX5 Duc de Moaitjtaac-Uionaítloí Viecí ...

„( IX)

„(€>».)

..(Ds.)

..(Ds.í

...<IV>

..<»*}

O l»l A R

P V T B 9 L T

0 9 ^ 0 O > l . Í ^ V e i # B i ^ a n t C t i s a . , ..„..(Ch.)

g Ve<&»k*«A8sra-*-.....—w™..—,{Os.)

fem«n UQ^eaç.Míaweel'Adwa—„—„JíO%.)

Cadet femeni 13.00 ES Sant Oijat-M junno K^are. „.

£|JJ.» 0 i fc

Infantil 10.00 CuJtutj Pricma >VO entre Ofcsrr.w.*.»

H . 0 0 M.ir»tçs-Ama«Cadet! A. .«. ^ „

10 .00 I'.sci>la AveHV"CaU«gi<,art»e tL...

t i . 0 0 Cultura Practica B-Arrtait Cade» k t ,

Infantil femení 12.00CEÏ.PCa»R«B-ü*i%r.Cwgaf •.—».>

„.(Ds.>

t$M E***» va ï&M sm &m «—

12 .00 CoLlçgi Vedmna-tiÉ SariíCugat A.~

10 .00 Ceaa«Qbeft-íES 8to««t„.„.„„. .„

13 .00 Eswía Pia 8-À®t>ra„-«. „«.,.. .......

Infantil femení 1 2 . 0 0 Salvador ¥Jn¥a|s-Pí£Ci»*! !**MÍa....

12 .00 Cíttgfc-Àgeaa*» ™. ...» ^ ,

1 3 . 0 0 lES Tetrawa-Escat* Avenç.

(Otj

„...4Dfc>

(D*.)

.. -ÍOs.)

,,.(Ds.) W B i £ I B & l

Aleví 1 0 3 0 TcreMAtatt-faftaRCtua. —

10J0O lJ f tELes í^ne^ulwwï^àcau. . . .

11.00 EJIJPïwr-Pfa fa rasaC. :

Juvenil 12.00 Angek» Fctwir-ltubf FS™,...™..„.».„

11.00 AV Can OnDl·FactttcSvisHa

#1 M NBB0JL

Benjamí

—„<»»-)

-(»»•>

1 6 J 0 &^1QM&i»^'%ki®„m>.,.^,..<^„,,.m,,-#ht Ut30-PB itetíxaí U«!a*ç A^»c«la Av«taç A»«10s.J 12.30 MMbte» f-E*e<^* Avsav ^....«..«.«....«.(Ds.í 10JSO ïtoírjr-Rtilrfïí«d,,^.„,„.^.>.„.™„ ;.«».^4Ds.) lO30£^tt}aft*«*^it«l*É(...i..„..«. ^,....J.™.,»,™<Ds.)

Aleví 1 8 J 0 BjcoítAveBç.Bjífe* «£*•%«£»,.„—., &s) 09,00 *íi^«íVAae».Jaa*X5títH„„„.. .^»^.,.^Ds.>

12.00 Ferrat Ctoa A-F«ftai><3ua C »

11.00 Joan MaHrgaB'fijicoia Avenç 8....™...

10.00 (^Hswls-FerwnOti* B..- » . .

—„<»»-)

-(»»•> ISJM) foÉrd·MeBfina £.jg»s , „ „,„..;„^.0s.}

FUTBOL i f i -;;

Aleví 12.00 Col.tegiCarme^StttJw^tu»*.-. „».4Ds, |

09 .00 Pcrran Clua-ívIínstíBL·.^™.. „ íf*t.>

10 .00 E«">t* A^nç^ümwï l sa j a* A.. ,„.<DÍS,)

11 .00 Agtistí Ba«r»<ï(i««È*a*èL.„ „,„(D«.)

11.00 Pao Ca.safe<!i*í««i1»A^;,í..„...... ^..(ÏJü)

1 1 . 0 0 Escota Aveoç 8-SiWWWIt í C»jal B. ... ,.>(Dfc}

10.00 Ó.l.kjà L u i s c s n ^ A t t l ^ w . . . .

12.00 Viaró-lUmoJ) i O w í í ^ l ^ i ; - .

Aleví femení ^1 ^ l O j O O P M a ^ a e M a é ^ ^ ^ y g . . . . ^ ,(D>.1;

.';£

Aleví • 'i UESBO Egiira-Eacoí» AVCHÇ..^™,^*»-"—- -...£•&

Vilid;ctava(K^flia'<sat·A<feïsa2U.íf,„..„ „„.«.2»ft,

Joan XXII l-foit&,..~.m^,*~+.~^t{J^~. . „ ... .„<I-lfr

£ J [ . T B 0 L t t

Infantil '"".; Maíístcs B-Foi«3„.« .,..^<«4„.....„,.,.„« 5-3

F U ¥ B 0 L SALA

Cadet femení

H M. m D B 6 L

11.00 EJ Kn&J&ps.Gat.: „

Atieclata Frarrér.Viiídetaï·ilís^..

tó*a*GVSaot-COi

femení

"1^45 Vtla4c«»íaBfi»AagEÍ<a8 Fe»et.. <

..(ÏX)

-J|' -Wwtj^^^i» tl J Wij*t>i·i>

'W'M' jp ià a m *t

FUTBOL SALA

Aleví (fase final) Joan MíríigaB B-jo«» Mstagttl A. «

ftubí iN'Onl-PaU Casal» >

CSttatBnya-Oíí'lcjït Baímes,, ..

S««tafearí«J-Bst<it4Av«í)Ç.... ™,„„ ....

Ferran Ctaa-)oan Maragatl Ktiíif.

Vaífhcmrac-Trjaa „. .„ ,„. -.

m m&&•••&.. 4 :T:::::A;:T;vS

% *> A&\ % :t I U M U M U M M I I M S

Centre O^cW^flp^i^^ &*~ rrtZit»,*mi~.*·~~.fit**">*H~~&Z

Sant íítfdi 8 4 i * ; ; l | t e ^ > . ^ ,

Alevf femení . . À#st£ 8»raa.fu«ïaí!s^c M a r k . „ « _í-6

l^*HvI'<*>·'.4:·H*r·

infantil! URE L*s Plaoe»-CasMíflT»«<.

LcunardoVinci-Av. El Pinar.

Cadet 11.00 CctmaKÍo VWi-IES La Serrcta.—

Juvenil An^elcta Ferr««Oíimp»aí:fl<!..„.

IgS El ButKder-Fn«;flt«livi*oa ,„... . .

B M M & B & i.

Benjamí

... 7-0

.....6-2

...3-7

„J-S

t!BSWHC^«*A>^K»te ^ a A — ,

.,.,^7-43

.,. 52-30

™.3B,Í7

!»•»»««•»*"'

' « •>" "WM"WNÍ> f

C«ft«e Obert-FiaKtrt Gy»::ft,.^.,„,,„.

P'ms

AgBïa-PerntB dàibn—„.„.™ „

La ?lores»4ft«^ft*<3a«wtó,<..«.. —.-. «.-»>..,<w^-4Z

25 de Síaetnfere^ííïSstMPiB^v..^^ _^—,-„„—$>Z

|Dat»SÍBfag*tt·Veí^jÈ«is*„.;„. ^ . . 35-3*

Infantil femení

• í u * > , ' < í + f t •>•«+>•* ••<*

„Zt-2S Escola Àv«tiç-Ci*j^<s„,„. ..,.„.. „.„..

V O l £ i B O L

^ 2-«

_ 46-34

12-2Ü J<M» Ma«eall-Fcrrari Cl«a B ... .. .. Í9-26

tS-32

B À S $ & £ T

infantil " ' ,' ] Centre Obert-HB&ibi...

m Mtjgt"' t ' y ArtianCjdeli ;VC»tt«»Pfsctíc»A.,

Infantil femení , „,ft-2 "^* a n t Ciisat-fea-bísià. .«™.

.JW)

Aleví Catahinv4-r.«.<)ta AveJic A, ». .»> <»»

Sanxin i t . j j j l A-FetrauCJua .... Escal* Pia B - E i ^ T f t « ^ , „ i -*-i o , , , ^ . , , , H . , í w o U ^ ç ( 1 ç B „...

Eswl* Avenç ArlSte£$»íiSbaïA «....,.»..<..>.» .-0-2 „ „ , . . r. . * « « . . i ^ i «. . »^ * , GalKeroU A- Vnmtí B«nra„ «.,.-.

U O C H T * » | M M U - : * _ J « & a t a « « ^ R * 0 1 » V i ^ - " - * —

• í 1

...2S-32

. 33-22

...„. 2-0

.. .3-5

..„..&-<)

1-7

....«-0

A-7

Alevf CEEP L» R<)^|«K»*fetagail.™..*..íK^«<-»,.™..«m,..;

rcrrafi wiU3~stMiQ{a. t.» •- <^M «.» '««,*.»» '«.««•»»>* '.«^ .i—*

C»l*»» Pr4ctíc»·JSí Pinar , w „ „ „.ft>2

Pta Fartaaa-yRE HssMsanel ^ ^ , ™., ^Z4

Infantil femení OA\c& Sagrat ÍJíit^GVSaftt Cugwt...—Z..... „,... J-2

El P K W - I E $ t a Tetraw». .,.»„ ,„i. „».,».. .i.., ,™6-2

Cadet femení Cot.Icgí Martí-ABjçdcta Fem» „ ., 2MJ

CV Sjint Cíisat-Coile» C*»»e.. •- SM>

Juvenil femení Cul cara Pràcrjca-Paraza tte Man»._. . 24)

Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius ... Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes

LLOGUER D'AUTOCARS

SatbuS 1 Tel 93 580 67 00 innovacions i el màxim confort.

Anys i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i ènc i c

EIS4CANT0ÏVS

Espectacles

40 Divendres, 16 d'abril de 1999

C o n f e r è n c i e s

Qui és el Quixot? LAcadèmic Francisco Rico despulla aquest clàssic literari dels seus tòpics

Era boig, el Quixot , o se' l feia? Aquest fou un dels interrogants que el santcugatenc Francisco Rico, membre de la Real Acadèmia de la Lengua Espanola, catedràtic de li­teratura hispànica medieval a la Uni­versitat Autònoma de Barcelona i secretari general del Centre per a

Ri i H CASALS

l'Edició dels Clàssics Espanyols, va obrir durant l'Aula Cultural de di­marts al Club Muntanyenc. En un au­ditori ple a vessar, on l'atenció i el si­lenci del públ ic també van ser protagonistes, Rico va fer una anà­lisi molt ben estructurada de la per­sonalitat del Quixot, que va anar més

enllà de l'arxiconeguda aparença externa. A Qui és «I Quixot?, el ca­tedràtic va explicar que, a l'obra, Cervantes va pintar un retrat de co­lor crític de l'època decadent que travessava l'Espanya dels àustries. Debatent-se entre l'amor i l'odi, Cer­vantes va crear un personatge tan

"El Quixot és l'únic personatge de tota la història de la literatura que reconeixem immediatament", assegurava Francisco Rico. Alonso Quijano i el seu escuder, Sancho, obririen la llista d'un imaginari col·lectiu literari, tot i ser aquest un terme dedicat al cinema, la televi­sió i ara les noves tecnologies arreu del planeta. Però més enllà d'una "triste figura", que ha passat per la gran i la petita pantalla, el Quixot amaga tot un univers històric, un munt de detalls que només s'apre­cien si es coneix bé la realitat d'a­quell moment històric en què Cer­vantes li va donar vida.

INo tan boig

Segons Francisco Rico, Don Qui­xot, més que gentilhome, noble o cavaller, podria ser actor. La seva bojeria rematada és pretesa en molts moments. El catedràtic va explicar aquesta ironia basant-se en dos fets. I n d'ells, com ja va indicar Gonza­lo Torrente Ballester, és que quan ataca un ramat d'ovelles pensant que són cavallers enemics, no les ataca apuntant la llança a l'alçada que estaria un cavaller dalt un cavall, sinó que dirigeix l'atac directament a l'alçada dels animals. Es a dir, que el Quixot veu ovelles i no persones.

Un altre punt en què va incidir Rico fou en la ridiculització de la societat que Cervantes realitza en la persona de Don Quixot. Arriba­des les armes de foc, poca feina po­den fer els peons d'infanteria, ni els

L'exposició de Francisco Ruuia conquistar el públic assistent al Club Muntanyenc FOTO: XAVI LARROSA

Novel·la, cinema, televisió i ara ordinador Francisco Rico és el director

de la darrera versió de Don Quixot que, a petició de l'Ins­titut Cervantes, ha publicat 4

Biblioteca Clàsica. Aquesta edició ha sortit aeoinpaoirad* d'un GD-Rora o banc de da­des textuals que penset saber qualsevol cosa a nivell lin­güístic del Quixot. Biure mol­tes altres opcions, bi ha l'opció bàsica de llegir ta part de la novel·la que es vulgui Tam­bé y ha Popcié de la concordàneia, on es pot obte­

nir una llista de qualsevol pa­raula d'El Quixot i saber qmn-tçs vegades la va escriure Cer­vantes. "Se li pot demanar pràcticament tot, I. respon. I això que jo no conec ni la de­sena part de les possibilitats", observa Rico.

Combinacions infinites

El CD-Roro busca les parau­les o famílies de paraules que se H demanin, i les presenta acompanyades de les paraules

circumdant» en el text origi­na], situades abafòs o després, i tantes com se li demanin d V bans i després. AM mateix sí­nia ta paraula en el aivelt de context que so H indfcïMí: ta \ frase, el paràgraf, k pàgina, el capítol... "respon qualsevol . pregunta de contingut lia»

' güístic*, assegura el catedrà­tic. Per tota la informació que conté el dJac.if .ftMXftN9J$$j

universal ara globaJimtt / %C

tendra com ridicul, tan boig com as­senyat, tan humà com grotesc, que disfressat només de gentilhome va sortir a emprendre gestes de cava­ller. A tall de conclusió, Rico va afir­mar que Cervantes fa del Quixot un personatge negatiu, condemnat, però al qual salva humanament.

cavallers. El rei Felip II decideix posar fi a aquesta situació l'any 1572. El monarca publica un decret on recomana la creació de confraries per a l'organització de jocs que ga­ranteixin la distracció i el manteni­ment físic dels inactius cavallers. El gentilhome Quijano, a punt de sortir a cavalcar, reforça amb una pasta de paper i ferro la mandíbu­la del casc dels seus avantpassats que es disposa a usar. La mateixa pasta és la que es feia servir en aquestes activitats Judiques per re­alitzar articles de broma i repro­duccions. Això, i el fet que Quijano surt a fer de cavaller amb la vella armadura d'uns simples gentilho­mes, peons d'infanteria, estament mínim de la cavalleria i de cartró, ho utilitza Cervantes per ridiculitzar el Quixot com a membre d'una so­cietat en què "el lujo y las riquezas habían corrompido sus qualidades heroicas", en paraules d'un econo­mista de l'època.

En un lugar de la Mancha...

En aquesta frase de Cervantes que introdueix el Quixot, "lugar" fa referència a una població de mida intermitja entre una "aldea" (po-blet) i una "villa" (ciutat). "Don Quixot no s'hauria tomat boig si no hagués viscut en un lugar. Si ha­gués estat en una ciutat, on les con­fraries organitzaven jocs, s'hauria pogut desfugar sense torturar-se per mantenir un passat", observà Rico. "De fet -afegí el catedrà­tic- quan surt de casa es dirigeix a las Justas Cavallerescas de Sara­gossa, molt populars."

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas WMTV Lucas Diesel Systems S.L Treballant des de Sant Cugat per a tot el món O r a , de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)

Viure mostra Divendres, 16 d'abril de 1999

£Lt£ü OASI PKIVAT

Llum Música Dutxa Fixa Bany turc Tele-dutxa

BB Hidromassatge Hidromassatge Hidromassatge

cervical dorsal lateral Dutxa

escocesa Bany

aire calent

CABINES HIDROMASSATGE:

Relax, benestar, comoditat,... són alguns dels beneficis que t'aporten

aquestes cabines, a través dels efectes de l'aigua i el vapor. No hi ha

res tan natural com revitalitzar, tonificar i relaxar el cos amb una sessió

de dutxa o de sauna.

DENVKR 110x 110x225 h

ïM fe?^ ,9%%:* • •

SM'PORO I80x90x57h

BANYERES HIDROMASSATGE:

L'encertada conjunció de tecnologia i disseny afavoreix

la relaxació del cos, i fa que coneguis de debò què és

el «benestar de l'hidromassatge». Gràcies als benèfics

efectes de la combinació aigua-aire, s'aconsegueixen

múltiples aplicacions per a la salut i la bellesa.

FOAP MATERIALS CONSTRUCCIÓ

I DECORACIÓ

Materials de construcció Ceràmiques i Gres Sanitaris Aixetes Hidromassatge Mobles i complements de bany

Exposició: Av. Rius i Taulet, 27 Tel. 93 674 05 03

Magatzem: Av. Corts Catalanes, s/n Tel. 93 589 31 21

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Som als estands 38 i 39 de Sant Cugat Actiu

ELS ÍCAIYTONS Divendres. 16 d'abril de 1999 Cultura 41

M ú s i c a

Lalo Schifrin dirigirà diumenge el concert

de pel·lícula de POBC R.C.Z.

- Sant Cugat -

L'Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalunya (OBC) acostarà aquest diu­menge la música clàssica al pú­blic santcugatenc amb un pro­grama de pel·lícula. Sota la direcció de Lalo Schifrin, poli­facètic músic de reconegut pres­tigi, l'OBC interpretarà una vin­tena de temes musicals de la gran pantalla, com ara La llegen­da de l'indomable, Titànic, New York-New York, Els 7 magnífics, El bo, el lleig i el dolent, A la recerca de l'arca perduda, El pont sobre el riu Kwai o Dr. ZJiivago, entre d'altres. Schifrin arribarà a te­nir tres papers dins el concert:

com a compositor d'algun dels temes, com a director i com a pianista solista en alguns mo­ments.

"No conec el Teatre-Auditori, però n'he sentit parlar i tinc moltes ganes de tocar-hi. Con­fio que el públic ens rebrà amb la mateixa calidesa que a Bar­celona, ja que és la tercera ve­gada que faig un programa de música i cine en aquesta ciutat. Tot i que he canviat bastant dràsticament el programa, per­què no vull que el públic pen­si que faig sempre el mateix. És bo que l'espectacle surti de la capital perquè l'orquestra tam­bé és nacional de Catalunya", comenta Schifrin.

Els inicis de l'OBC es remun-

Shifrin: "Si Verdi estigués viu, seria

ten a l'any 1944, quan el con­sistori barceloní crea l'Orques­tra Municipal de Barcelona, el primer conjunt simfònic esta­ble de Catalunya. Eduard Toldrà en fou el seu primer di­rector titular, càrrec que ara ocu-

un dels millors compositors de pel·lícules perquè ja tenia aquesta noció. K: CEDIDA

pa Lawrence Foster. Fins ara el Palau de la Música ha estat el seu cau, però la inauguració de l'Auditori de Barcelona els ha donat una llar definitiva, ja que aquesta és des d'aquest mes la seú oficial de la formació.

"Escriure per a cinema és com escriure pera òpera, però sense cant. En el fons, el cine és l'ò­pera del segle XX. El cinema, en termes de popularitat, no pas de qualitat, va desplaçar l'òpe­ra", indica el director argentí.

Concert -*%'*>''€#

Lyatoshinsky tanca la gira per PEstat amb els aplaudiments locals

El públic santcugatenc ovaciona els intèrprets

R.C.Z. - Sant Cagat -

La potència del cor i la pre­cisió dels músics de l'Orques­tra i Cor de Cambra Nacional d'Ucraïna van ser rebudes amb entusiasme pel públic que di­vendres passat seia al Teatre-Auditori. En acabar la prime­ra part, amb el Glòria de Vivaldi i sota la batuta de la directora del cor, Valentina Za-jarchenko, els santcugatencs ja van demostrar amb llargs aplaudiments l'apreci per la in terpre tació dels Lyatos­hinsky. A la segona part, el Rè­quiem de Mozart, dirigit per Igor Andrievsky, va acabar de convèncer l'audiència pel seu rigor, resplendent amb la qua­litat acústica de l'espai.

"Ha estat una oportunitat meravellosa -confessava Ta-tiana Zelovieva, representant del grup a l'Estat. És un dels millors teatres de l'Estat i m'a­treviria a dir del món, i sempre m'ha agradat programar-hi co­ses. No només pel públic, per l'equip de treball que és me­ravellós i perquè les condi­cions són molt bones i l'acús­tica és immillorable."

"M'ha semblat francament interessant", va dir l'alcalde, a la sortida del recital que va obrir l'últim trimestre de pro­gramació sota el seu mandat. "Quan veig el programa, sem-

La formació té un reperton que inclou 50 obres. FOTO: XAVl LARROSA

pre penso que falta alguna cosa. Però quan acaba el tri­mestre i veig els resultats per la quantitat de gent que ha omplert el teatre, veig que, òb­viament, ha estat una progra­mació ben feta i ben distri­buïda", afegí Aymerich. Lyatoshinky va pujar a l'es­

cenari amb una quarantena de cantants i quasi trenta músics. "A Rússia i a Ucraïna hi ha un sistema d'educació musical molt fort i sistematizat. Els nens comencen als sis anys i per arribar al nivell màxim s'ha d'estudiar, com a mínim, 17 anys", va explicar Zelovieva.

9a SUfwwtààt Usar Hbérae i ïà «eva Imatge !*«*• * teae esm íaeiav de 1a castra &ifdt«t„* ' ~

ctorst Vaíetifim tthetià& i I$Btï '' * ,

« i dUti TeattWÈàéiUrf; febril -i/

,*©e l'extensa obra religiosa i $ Vivaidi, vam tenir ocasió <jfitscoïtar la versió que fan e|s ucraïnesos de dèria, se­gona secció de l'ordinari de la',Missa, on fracciona els tdetss litúrgics entre «J cor i e$s,i»liates de forma aimilat

t utilitzada per Bach a ia Xen Si Menor. Des de IV

&$& el salm Bmtvs Vir, es-çtflKïtarat com un moviment convencional venecià per a co» antifònics, h potència, homogeneïtat i riquesa tiro-bricade le*. agrupacions co­rals calaves es v<j fer palesa amb la direcció introspecti­va d^fValcnttna Zajarcrtcn-ko, molt efectiva rnuaical-mçi& Les treu solistes, dues SO$8|ÍÍQS i una mtí&ZQ van

Pa s*§Íï£a s e P e f t a *& gfò**3» , m ^ t t e q u e Porq*uc*t*£> eWtjtsoïda bàsicament &r -gen* «tolt jove, v* $<*«(**...= A»fÇftb& &!<&*& e*critt lVwEsr.43**^

mw carn al ss» $s&.

impressió à*vm repte perso­nal 'mumt mkiéàmpmhot integra les-experiències més íntimes si seu art. Éi prelu­di instrumental és una quei­xa fúnebre ^er sobre de la, qual ploren les cordes, Uns a l'entrada del eor en el Ky-rie, amb una força que sem­pre trasbalsa l'anima, igor Andrievsky va mantenir la tensió deguda a una inten­ció de cant esperançat cm-mig de la tenebra, d'aques­ta obra emblemàtica sempre susceptible de descobrír-h i nous aspectes. El cor ex­cel·lent, equilibrat, amb una articulació aèria i transpa­rent en els rugats del Rè~ quiem aetemam o en ta plas- ' ticitat remarcable del Dies irae. A la Tuba mirum, amb magnífica actuació del trom­bó, van comprovar que el baix Jugaev no era una bona mostra de Pcscola del seu pafe, i la mezzo Vera Prida-tok tenia una veu opaca i poc flexible, mentre que la «opouao Oíga iCostiufcvore-

%# Pe««m*cM'i,>aj*i>^oca *^elten<»l^íténfc&era;

42 Cultura ELS í CANTONS Divendres. 16 d'abril de 1999

XXX

tt

Carles Sales: "els actors apel·len a la imaginació del públic'

Uintèrpret va parlar de teatre a l'Aula Cultural del CMSC

Rin IÍ CASALS

Enlloc de l'escriptor Jordi Coca, l'Aula Cultural de dilluns al Club M u n t a n y e n c San t C u g a t va comptar amb l'exposició de l'ac­tor Carles Sales. És obligat dir que la seva cara és popular entre cl públic per la seva aparició a la sèrie televisiva. Estació d'enllaç, una popularitatque Sales va ex­plicar que "no és sinònim de ri­quesa". "A vegades sento allò de oh, superestrelles de T\'3. Això és evident que és molt poc veritat. Soni un país pobre i decidida­ment no abocat a invertir en ci­nema o teatre", assegurà Sales.

El teatre en la història

L'actor va començar la seva xe­rrada fent un repàs a l'evolució del teatre des de la societat gre­ga. Tespis fou el primer home de teatre, al segle VI A.C. Les grans tragèdies d'Esquil i Sòfocles, els actors-esclaus romans, la negati­va a fer teatre que els homes van

imposar a les dones, la creació 3 l'Edat Mitjana, el segle d'or i la burgesia teatral, la decadència del segle XIX i finalment, l'en­trada en aquest segle amb figures com Adrià Gual foren el recorre­gut traçat per Carles Sales. "Ara fins i tot als joves se'ls ani­ma a estudiar teatre i anara l'ins­titut si ells ho volen. Aquesta, de

"Ara pera molts joves

és molt llaminer

pensar: mira que si em descobreixen a la

televisió..."

fet és la part menys agraïda de la professió i ara amb això de que la televisió busca cares noves i pot agafar qualsevol, és molt llami­ner pensar: mira, que si em des­cobreixen, no cal que vagi a es­tudiar",-va comentar l'actor. Sales va anomenar els diferents tipus d'actors que pot haver-hi, ara que

la professió s'ha generalitzat, ac­ceptat socialment i dignificat "Es pot estar compromès política­ment, o gens compromès, es pot ser un violí que sona bé o un vio­lí que sona malament. En gene­ral, avui en dia els actors formem part de la classe mitjana de la so­cietat", va dir.

Qüestió d'imaginació

Sales va anar descrivint la vida més quotidiana de l'actor con­temporani. "El mòbil principal de l'actor sempre és anar a ser un altre, sortir d'un mateix i ser una ajtra persona amb una altra vida. Això és un joc, però també és una cosa molt seriosa, perquè es juga amb els sentiments, amb el propi jo de cadascú. És una eina perillosa però molt maca de treballar. A vegades s'ha de to­car en compte , t 'has de posar guants de cirurgià, perquè en­trar en alguns tipus de senti­ments et pot tocar punts que no esperaves. Encara que també hi ha actors que això no ho toquen

Sales assegura que les telenovelles son molt difícils de fer. FOTO: X. IARROSA

mai, que saben transmetre tot això sense implicar-s'hi i no vol dir que siguin dolents", comentà Sales.

El proper dilluns, el minicicle de teatre anirà fins a l 'Espai Brossa al teatre Tantarantana de Barcelona per veure el clàssic La mà de mico, una obra d'intri­

ga, on Carles Sales està treba­llant. En un espai reduidíssim i un ambient molt intrigant, els actors interpreten aquest "teatre psicològic que busca la part més interna de cadascú. Fins i tot ens han dit que fem por. I és que els actors apel·lem a la imaginació del públic", assegura l'actor.

Òpera

Brundibàr omple a Barcelona amb la participació de tres

santeugatenques

R.C.Z. - Sant Cugat -

Entre l 'aforament del Mercat de Ics Flors, presenciant l'ò­pera Bnindi/'tír. hi ha\ia aquest cap de setmana una especta­dora d 'excepció: E \ a Krman-nova, membre d 'aquest mun­tatge representa t al camp de concentració nazi de Terezin a l'antiga Txecoslovàquia, fa més de c inquan ta anys . Er-mannovà tenia a leshores 16 anys. Actualment és l'única su­pe rv iven t d ' a q u e l l e s ac tua­cions. que l 'Institut de Cultu­ra de Barcelona ha reproduï t per al públic infantil i adoles­c e n t ba rce lon í . " Q u a n vam acabar, Eva va pujar a l 'esce­

nari i ens va felicitar emocio­nada, amb llàgrimes als ulls. Li va impactar molt" , diu la santeugatenca Laia Pujolasos, solista protagonista de Hrun-dibdr. Ella i dues companyes més del Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat, Laia M a m o s e s i Beatriz Llamas, han assajat du­rant dos mesos després d 'es­tar se leccionades en un càs-ting. •

L'òpera desprèn un missatge de solidaritat, e lement que pot arribar a vèncer fins i tot un dictador. "Ha estat fantàstic -deia Pujolasos- perquè m ' h e pogut relacionar a m b molta gent i, tot i el respecte (pic em feia l 'escenari i el públic, he perdut bastant la por.".

Jazz

Els alumnes de l'Escola de Música descobreixen el claqué

Dimarts va actuar la New Orleans Jazz & Tap

\ l ' l ) S | ( I I I

hi llei Fafrictició propi,i

R.C.Z. - Sant Cugat -

El cicle Una hora de música va tenir dimarts una actuació d'excepció: la New Orleans Jazz & Tap va portar per al públic de totes les edats el jazz dels inicis, el de la mítica Nova Or­leans. I els acompanyava Mi­reia Font, ballarina de claqué.

"Penso que el concert el van disfrutar sobretot els nanos. N o crec que haguess in vist mai ningú ballant claqué i es veien absorts pel cpie la Mi­reia feia amb els peus" , va dir el portaveu del grup. Pau Ca­sares.

La formació està composada per un banjo, Erwin Seerut -ton, un contrabaix, Artur Re­gada i el clarinet de Pau Ca­sares. Els seus inicis van ser al Cafè de Colòmbia (Barcelo­na). L 'experiència d'acpicsts músics en crear ambient i la predisposició del públic, van donar a la sala un color molt especial.

(.u\aie\ "pi rn\ agradaria fer concerts amb aquest amlnent dia tf.dta no" !• -\ I

Van sonar peces de blues i el ja/z d'artistes com Luis Arms-trong, King Oliver i Fatz Wa-ller. La guinda la va posar un espiritual negre, Down by the rkrrside. que la formació va to-

del públic. "Hi ha una relació totalment

estreta entre el ball de la Mi­reia i la música, perquè és més que ball, és un ritme que sona com un ins t rument mes" , va

car després dels aplaudiments indicar Casares.

ELSíCArVIONS Divendres, 16 d'abril de 1999 Cultura 43

R e p e r t o r i s

Un professor de PEscola

Municipal de Música als

concerts de PSGAE

R I : T H CASALS

- Sant Cugat -

Ha pogut parlar amb Els 4 Can­tons perquè la situació a l'ex Iu­goslàvia ha frustrat el concert que havia de fer a Belgrat acompanyat d'una mezzo-soprano catalana. Efrem Garcia, professor de pia­no a l'Escola Municipal de Mú­sica Victòria dels Àngels de Sant Cugat, participa en el cicle de concerts Nous repertoris, organit­zats per les editorials musicals Cli-vis i Boileau que es realitzen a l'auditori de l'SGAE. El cicle va començar al mes de març i aca­barà al juny, amb concerts gratuits tots els divendres. Garcia tocarà el

dia 25 de maig acompanyat per la violinista Susanna Cervelló.

"El concert que farem és bas­tant accessible per a un ventall de públic força ampli. Les qua­tre primeres peces, de Manuel Blancafort, Carlota Garriga i Mi­quel Ortega, són l'aperitiu, és un bloc de peces breus molt agrada­bles d'escoltar", comenta Garcia. A continuació tocaran una Sona­ta, de Lluís Benejam, que "ja és més complexa amb un estil eclèc­tic, però que resulta força directe". A la segona part, el Fia"l de Jordi Cervelló "és molt expressiu, són unes variacions sobre un tema jueu" . Després hi haurà dues cançons populars de Mariona Vila,

Garcia: "la implicació institucional la Dida i el Polli la Puça. "Potser l'obra amb un llenguatge mes es­pecial és la Sonata de Salvador Brotons, que no deixa de ser di­recta, però", afegia el pianista. "En conjunt -indica Garcia- és un programa força comunicatiu, que és el que normalment falta en els repertoris anomenats contempo­ranis, aquest poder de comuni-

en la promoció del repertori català és insuficient". FOTO: XAVILARROSA

cacio i emoció . El cicle Nous repertoris, té un

doble objectiu: donar a conèixer compositors catalans contempo­ranis als músics i també fer-los populars entre el públic. " N o penso que sigui un tòpic que és difícil escoltar música contem­porània -comenta el concertista-Hi ha part del repertori que és el

resultat de les necessitats del compositor de buscar nous ca­mins i línies d'expressió. Més ex­perimental. A més, hi ha una cer­ta reticència per. part del públic, ja que algunes vegades els han fet escoltar obres poc directes com les que comentava, i s'han tancat i han dit que no en volen saber res més".

Cursos

El Casal Cultural de Valldoreix ensenya danses catalanes, tropicals i clàssiques

Convocatòria per als cursos de sardanes i balls de saló

R.C.Z. - Valldoreix -

Tots aquells i totes aquelles q u e v u l g u i n b e l l u g a r - s e i moure els darreres a ritme de txa-txa-txa, vals o bolero ja po­den inscriure's al curs de balls de saló del Casal Cultural de Valldoreix. Les sessions co­mencen aques t vespre, però Ics llistes es mantindran ober­tes encara uns dics més, d'on­ze a una del matí i de cinc a sis de la tarda per als qui es de­c ide ix in a ú l t ima hora. L e s places són limitades. El curs, que ja ha t ingut an tecedents , està organitzat per Staf (Servei Tècnic d'Activitats Fís iques

de l ' O M E ' D a m b la col·labo­ració de l 'Ent i ta t Municipal Descen t ra l i t zada de Valldo­reix.

L'activitat està oberta a totes les edats i també s'hi poden apuntar participants sense pa­rella. El nivell inicial serà tots els d i v e n d r e s de vuit a dos quarts de deu del vespre i l'a-

Txa-txa-txa, vals i bolero es complementaran amb peticions dels alumnes. E: X. /..

vançat començarà a dos quarts m o u r e ' s a r i tme de f labiol , de deu i acabarà a les onze de la nit . El curs f inal i tzarà el proper 18 de juny. L e s deu sessions tenen un preu de dot­ze mil p e s s e t e s pe r a n o u s alumnes i deu mil cinc-centes per a antics usuaris.

t a m b é al Casal C u l t u r a l de Valldoreix s'hi realitza un curs gratuït de sardanes que va co­mençar dissabte passat i aca­barà el 19 de juny. Les clas­ses son d 'onze a dos quar t s d 'una del matí i encara que-

I p e r als q u e p r e f e r e i x i n den places d'inscripció.

I n f a n t i l s

Setrill Teiatru entusiasma els més petits amb les

interioritats de Fart teatral

R.C.Z. - Sant Cugat -

Viure del cuentu va explicar als infants santeugatencs com és el teatre per dins. Nens i nenes, i tots els adults acompanyants , van aprendre a ser un bon pú­blic davant una obra de teatre que mai va començar. Mentre esperaven, l'audiència va conèi­xer en Manel, un tramoista mal­destre que. tot buscant els ac­tors, va recórrer la cara menys coneguda de l'art dels escenaris. "El que voliem es que quan la canalla surti de l'espectacle hagi après que hi ha moltes maneres de fer teatre: pallassos, mim, ti­telles o òpera, i que totes són vàlides", explicà Meritxcll Es-cudé, membre de Setrill Teaia-tru, a la sortida de l'espectacle.

1 si no va ser així, com a mí­nim, les prop de tres-centes per­sones que seien a Ics butaques del Teatre-Auditori aquest diu­menge veient l'espectacle pro­gramat per Xarxa s'ho van pas­sar bé. "Sempre diem que l'obra dura una hora i cinc minu t s ,

però gràcies als aplaudiments • l'obra s'ha allargat fins a una hora i quart", deia en broma Es-cudé. Quan els actors van de­manar tres persones per pujar a l'escenari, tot foren voluntaris. Els mateixos organitzadors de Xarxa afirmaren que feia temps que no veien els nanos tan en­grescats amb un espectacle.

1Viure del cuentu va ser estrena­da a la Fira de Teatre de Tàrre­ga l'any 1993 i des d'aleshores s'ha representat amb èxit al vol­tant de 151) vegades. Tot trans­corre al ritme que l'autora del text teatral va teclejant a la seva màquina d'escriure, en un cos­tat del decorat. Sobre l'escena­ri, cinc actors entren i surten per les portes que converteixen un mateix espai en múltiples esce­nes. Kl tècnic de llums, sospès en l'aire davant el públic, va combinant els colors per fer creïbles els canvis. I la música, amb els cants dels actors, ho lli­ga tot. "Fins ara ha tingut molt bona acollida. Ni els acompa nyants s'avorreixen", assegura Escudé.

CENTRE DE LA IMATGE flapa dWEfc Qakfe, 9-W. 9887500 74-amt

jjiligital El teu distribuïdor de cameres

Ofertes recomanades

A l'hora de revelar els tous rodets no ho dubtis, a ZOOM et donem to màxima qualitat 1 oi millor sorvot!

punit I material digital Kodak a Sent Cugat

U n ,1 n e l p j .1 .) n i i <i I o n 1 5 . 0 0 0 p i o <i I c o ni p r <i i

s a n y s v , s l c s c ;i in

1*10 16 .950 ptM.(tMMi«}

l l M 41.100 p»* (k. Ma*

44 Cultura IlS4CAIVnJNS Divendres, 16 d'abrilde 1999

t$ de la histèria Un espai dfe Pere Vivó i GAS

En què quedem, senyor abat? Tornem a Pabat Gayolà. Ho

farem sovint. En certa manera és el darrer "gran" abat de Saot Cugat: per la forta personalitat í perquè, després d'ell, ets can­vis històrics de tota mena s'a­niran succeint cada vegada amb més rapidesa... Canvis que mar­caran h vida del monestir í del poble... Aturar-nos en aquest període ens permet descobrir, encara gairebé intacta, una imatge de segles...

Retornem a l'enterrament La comitiva fúnebre acaba cfarribar de Barcelona. Seguim les actes: Rebut et cadàver, el pujaren dalt la quadra de l'abadia, on ki havia preparat el túmutperserM expo­sat. La paraula quadra també pot significat 'sak gran o terri­tori'. Abans, deixametbagttsfr bre una taula. Llavors, fobiirtii, destapares el cadàver i el més an--

cadàver del òagpites col·locà dalt détémtii,.. El títol d'ímperial ei vsuitinswtteflir fins al darrer dia. Dé^ftlúdo! És efi Pabat que fa pocs anys

va convertir la'Sala Capitular en capella funerària. Era així: per ala avantpassats una gran fosas eomó. Per al futur; 24 nín­xols per als monjos -dotze a banda i banda de ia capella- i 6 més per als abats -tres a cada caníéde la capella. En què que­dem, doncs, senyor abat? És el que deue» perísar els monjos en üegir el seu desapropi o da­rreres voluntats. Arar demana ser enterrat al cor de l'església, no »la capella fançraría! Per aÍ*S mut d'enrenou? Però, és

.. é$$. bataüar-se amb un mort

. s c p p e ha estat de mal fer ï «*• eï^i més sí «1 mart és un abat cota aqaeBÏ! el capital va dir:

J&rviadedfr!Sero-

tra vegada. On serien ara els seus ossos? Som ja ai fsatí <lel 9 de de­

sembre del 1782. És dilluns i d*ençàdte divendres que el cos es troba exposat al palau. Ja és hom d'ememar-íoí í ho comen­cen a fer aàd Eitapít&lkquéde la sagristia pmettítdelaCrrm en-tre dos acòlits, ets escolans de cor, forganista, et religiós mestre de

Pere (que faltre estava malalt). Els

la pastoral del poble i depenen sempre ddi monestir. El nom de parrdquk i de rector han es­tat sempre *d^a lment B ve-* * " ^* ' *t m&*s veihs de

prelat, ilksttissm St Bm Pi* ; i -que el cor de rac

km» abat d'a^mt.k^em^-M^g imtk../Fet»te^nÈttén~ ""**"

molts anys que ercastelïà fos la llengua obligada en totes les ad­ministracions civils. ^Zaguan" significa *cancelt, vestíbul*: El "saguant", doncs, és el pas es­tret i llòbrec situat als baixos de farxiu, edifici que unia el palau amb f esglésa, enderrocat a començaments íf aquest se­gle. Al peu efa temte estava lo cadàver vestit dep&nÜfmi amb bàcul i mitra, sobr» m m%*0k

mgmm

tasbi · lb t un espectacle! Una r>onaaviïífr|Eesa:peï son» ~ni que sigui y«hé%'pet uÉsesbó-res~ del gris ensopiment de

P r e m i s

Un treball sobre la formació del patrimoni del monestir

guanya el premi Gausac

R.C.Z. - Sant Cugat -

"Ja fa anys que vaig decidir t|ue quan tingués un capítol de la tesi doctoral amb cap i peus cl presentaria al premi Gausac", afirma Joan Ruiz, guanyador d'aquest guardó li­terari del Grup d'Estudis Lo­cals (GEL). La construcció del sòl patrimonial del monestir de Sant Cugat del Vallès. 980-1010 és el treball de Ruiz, historia­dor resident a la ciutat des de fa 12 anys. Va ser membre del Gel, és soci fundador i secre­tari de Val ldaurex-Centre d'E.rtudis de Valldoreix i tam­bé membre del consell de re­dacció de la revista Medieva-lia.

"Va ser arribar a Sant Cugat, veure el monestir, saber que estava inèdit, bibliogràfica-ment parlant, i dir-me, no cal pensar-hi més", explica Ruiz. Al treball, l'historiador ex­

plica la formació del monestir a l'època feudal, bàsicament la delimitació d'un territori pa­

trimonial. "Fins al 980 el mo­nestir havia desenvolupat to­tes les seves propietats pel Vallès Oriental, Penedès i el sud del Llobregat. Però, a par­tir d'aquesta data, deixa d'in­teressar-se per aquelles zones i se centra en adquirir un te­rritori al voltant del monestir. L'abat, perquè estem parlant d'un treball bastant uniperso­nal, segueix el corrent gene­ral de l'època, perquè o bé s'assenta un patrimoni o es deixa d'estar a l'elit", indica l'autor.

Documentació publicada

Ruiz ha treballat amb la do­cumentació existent, ja publi­cada, sobre el monestir de Sant Cugat que hi ha a l'Ar-xiu de la Corona d'Aragó. El primer document escrit de la història del recinte data de l'any 878.

"Amb aquest treball he in­tentat matar la idea que sem­pre donen els historiadors me­dievals del que s'anomenaven donacions piatoses. Explico

Ruizva aprovar el doctorat amb un excel·lent per unanimitat. Foto.X.L.

que la gent que feia la dona­ció, potser sí que creien que fent-ho salvarien la seva àni­ma, però les entitats religio­ses, en aquest cas el mones­tir, ja s'encarregaven de fer-los entrar dins el joc. Hi havia uns mecanismes, una pressió reli­giosa bastant forta. I com més lluny estaven les terres, més costaven. Els propietaris de les terres dels voltants del mo­nestir, potser a causa de la pressió dels monjos per con­tacte directe, les donaven. Però com més t'allunyes, es feien intercanvis. Les terres que al monestir no interessa­

ven, que estaven a Sabadell, Terrassa, La Roca, les canvia­ven", assegura Ruiz.

El jurat

El treball d'aquest autor va es­tar escollit guanyador per una­nimitat dels membres del jurat, que en aquesta edició han estat Xosé Avinoa (musicòleg), Borja de Riquer (historiador), Teresa Torns (sociòloga), Alba Rodrí­guez (organitzadora) i Gemma Foj (com a secretària). El lliurament del premi serà el

proper dijous 22 d'abril a la Casa de Cultura.

El Claustre narra històries medievals

ALÍCIA.D.BI:J

- SANT CUGAT -

la vida quotidiana a Pedat mitjana a través del Claustre de Sant Cugat és el títol de la visita que el Cen­tre d'Estudis de Valldoreix va or­ganitzar dissabte al matí en col·la­boració amb l'Entitat Municipal Descentralitzada, l'Institut d'Es­tudis Medievals i l'Ajuntament. Un viatge suggerent que, a través de les imatges i les escenes de pe­dra esculpides als capitells, van transportar els visitants fins al mo­nestir dels monjos benedictins, "els monjos negres", de finals del se­gle XII i principis del XIII. La santeugatenca Mireia Navarra, historiadora de l'art va ser l'encar­regada de revelar algunes de les imatges més misterioses que es troben amagades en els capitells del Claustre santeugatenc. Esce­nes religioses del Nou i l'Antic Testament, històries de joglars i cavallers, del treball i les activitats diàries dels monjos, dels vicis i les virtuts dels homes simbolitzats en bèsties de formes reals i imaginà­ries... En definitiva, llibres en pe­dra que parlen de la vida real i de l'imaginari dels santeugatencs de l'època medieval.

Què expliquen?

Prop d'una desena de persones van gaudir d'una visita comenta­da, que va començar per l'anàlisi iconogràfica dels tres capitells que es troben situats davant la sala ca­pitular, "perquè els monjos i l'abat del monestir van decidir que aquests temes eren molt impor­tants per a la seva vida", explica Navarra.Tres composicions es­cultòriques que plasmen escenes de la vida de Crist.

Segons va explicar Navarra, les seves ensenyances són bàsiques "i serveixen per aprendre i entendre el el funcionament o la disposició i el reconegut que s'acostuma a fer quan entres dins d'aquest o qual­sevol claustre".

Els capitells del Reial Monestir de Sant Cugat van ser tallats pel taller del mestre Arnau Cadell i el dels seus deixebles entre els anys 1190 i 1250. Segons afirma la his­toriadora santeugatenca, el seu es­til dins l'art romànic es pot definir com a gironí-vallesà, ja que per les seves característiques es poden establir paral·lelismes amb els ca­pitells del claustre de la catedral de Girona, esculpits pel mateix ta­ller. Però si el claustre santeugatenc

destaca per alguna cosa és preci­sament pel seu optimisme, "per­què, a grans trets, la temàtica dels capitells és molt positiva perquè quasi no es fa referència a la passió de Crist i sempre és present la Re­surrecció ", assegura Navarra.

ELS4CANION5 Divendres, 16d'abril'de 1999 Cultura 45

F i r e s

Canals participarà un any més a P Artexpo - Fira de Barcelona

Presentarà deu artistes, tres dels quals són santcugatencs

R I T U CASALS

- Sant Cugat -

Canals Galeria d'Art ja prepa­ra la seva participació a Artex-po, la fira d'art de Barcelona, q u e es farà al r e c i n t e firal Montjuïc 1 de Barcelona entre el 5 i el 9 de maig. Canals por­tarà a la mostra deu artistes ca­talans, entre els quals hi ha tres santcugatencs: Josep Grau Ga­rriga, Josep M. Mejan i Neus Colet . Dels deu artistes, En­ric Giralt, Conxa Ibanez, Josep M. Mejan i Rosa Pe rmanyer seran la representació en pin­tura. Neus Colet i Joan Oliver apo r t a r an l 'ar t e scu l tò r i c . I Grau Garriga serà el tapís. A l 'estand de Canals t a m b é es farà la presentació de l'artista austríac Herbert Schügerl i An­toni Chia serà l'aportació a l'es­pai Artexpo Jove.

"Si Sant Cugat ha entrat a for­mar part de l'art del segle XX, ha estat gràcies al tapís. Per això he triat Grau Garriga per venir a l'última Artexpo del se­

gle". diu Josep Canals. De l'ar­tista santeugatenc s'hi podran veure sis tapissos, realitzats en­tre els anys 60 i els 90, carac­teritzats pel volum, e l emen t que va donar a conèixer l 'Es­cola Catalana del Tapís. Grau Garriga serà present a Artexpo en els estands de dues galeries

Josep Canals: "Si Sant Cugat ha entrat a

formar part de l'art del segle XX ha estat

gràcies al tapís"

més, amb pintura i dibuix. "És també un bon moment , per la imminent col·locació de la pri­mera p e d r a de l q u e serà el Centre d'Art Tèxt i l a la Casa Aymat de Sant Cugat" , expli­ca el galerista.

Neus Colet presentarà les se­ves escultures, en què incor­

pora la tècnica del gravat, tre­ballant amb cl paper, el ferro i el vidre. "Hi ha algunes cai­xes, algunes peces mòbils amb articulació, interactives que dic jo, perquè depèn de com les gires veus una imatge o una al­tra. Jugo amb la mobilitat i el c o n c e p t e d ' in ter ior -exter ior perquè es pot veure els inte­riors d ' a lgunes e s c u l t u r e s " , afirma Colet, que participa per segona vegada a Artexpo amb la Galeria Canals.

El pintor Josep M. Mejan serà a Artexpo al mateix temps que a la galeria Arte Imagen a La Coruna i la Galeria Kreisler de Barcelona, on exposa el 22 i el 27 d'abril, respectivament. Les seves son unes teles que "rat­llen l'abstracció, perquè mos­tren un paisatge molt evolu­c i o n a t q u e p r e s c i n d e i x del detall. Creen ambients, espais, hores del dia", afirma Mejan sobre la seva obra. "La gent em diu que té la sensació d'es­tar dins el paisatge, s'hi troben introduïts ."

L i t e r a t u r a

Mariona Masferrer reivindica el rol de

la mestressa de casa a El fil d'Ariodna

Deriva publica la primera novel·la d'aquesta santeugatenca

R.C.Z.

L'olor dels sofregits de ceba i de la roba acabada de planxar impregna ElfilcfAriadna, la primera novel·la de la psicòloga de Sant Cugat Ma­riona Masferrer. "Estimada, aques­tes coses són la vida", deia Geoiges Meredith, escollit per Mercè Ro-doreda a La plaça del Diamant, i així mateix ho destacà l'escriptor i pe­riodista Xavier Moret en la presen­tació d'El fil d'Ariadna dijous passat a la Casa de Cultura. "Els capítols són curts i sembla que no tinguin res, però són com capes de ceba que es van superposant. Aquesta no sembla una primera novel·la. Les coses petites són la vida i saber-ho veure a través d'aquest prisma que és Maria, la protagonista, és el que ha sabut fer la Mariona", afirmà Mo­ret.

El'fil dWriadna és la primera no­vel·la inèdita d'un autor novell que ha publicat l'editorial santeugaten­ca Deriva. "No sé si arribarà a arra­sar, però s'ho mereix. Tot i que és una primera obra, està molt ben es-

Deriva assegura que és molt optimista amb el futur de la novella E: X.L.

tructurada a parts iguals entre sen­sibilitat, intel·ligència i ironia", va explicar Àlvar Masllorenç.

Maria, la protagonista d'E/fild'A-riadna, cau en una forta depressió després de la mort de la seva mare. Mestressa de casa, esposa i mare de tres fills, s'adona que la seva vida només pot canviar si ella se'n fa

protagonista i s'enfronta a la por que la paralitza. "Em venia de gust rei­vindicar el paper de la mestressa de casa, que és una feina sense sou i poc reconeguda", va dir l'autora. "Espero que us agradi molt el llibre. Com a mínim, tant com a mi m'ha agradat escriure'l", va concloure Masferrer.

Mejan va presentar la seva obra recent a Canals a l'octubre. FOTO: X. L.

Dansa

El Mediterrani de Mascaró de proa serà al Palau de la

Música aquest diumenge

R.C.Z. - Sant Cagat -

Mascaró de proa deixarà de ser només el nom del penú l ­t im t rebal l de l 'Esbar t San t Cuga t per ser t ambé el nom d'un grup professional de dan­sa catalana: el dels integrants d 'aquest espectacle que , des­prés de la seva actuació diu­menge al Palau de la Música Ca ta l ana , adop ta ran a q u e s t nom per mostrar la seva tas­ca. És a dir que l'Esbart comp­tarà amb un nou grup sota el seu paraigua d'activitats, que estarà format per set persones i es dirà Mascaró de Proa. Joan Serra, com a director, i Q u i m Serra, Lluís Fàbregas, Fran­cesc Franquesa, Glòria Garuz, Sílvia P é r e z i Laida T a n c o , com a dansaires, han decidi t compaginar els seus t rebal ls com a professors de l 'escola de dansa de l 'Esbar t a m b la professió de ballarins profes­sionals.

El g r u p

"Dins l 'ent i tat ja hi ha gent que hi dedica prou hores. Però nosa l t r e s v o l e m d e d i c a r - h i més hores i fer coses noves" , explica Lluís Fàbregas, m e m ­bre de la nova secció, "ens vo­lem dedicar professionalment a la dansa catalana."

L'actuació al Palau forma part

del nou cicle Cobla, Cor i Dan­sa o rgani tza t pel C e n t r e de Promoció de la Cultura Popu­lar i Tradicional Catalana de la Genera l i t a t i la Fundac ió Orfeó Català Palau de la Mú­sica. "Ens fa il·lusió arrencar una in ic ia t iva com a q u e s t a q u e comença i t indrà cont i ­n u ï t a t " , assegura F à b r e g a s . "És un espectacle per a tots els públics. Penso que pot ser u n a b o n a o p c i ó l l e v a r - s e d 'horeta el d iumenge i anar, pares, avis i fills, tots al Palau a veure dansa", comenta el ba­llarí sobre l'horari matinal de la programació.

L 'espec tac le

Mascaró de proa és un espec­tacle de dansa catalana dedi­cat als t e m e s m a r i n e r s q u e compta amb la col · laboració d e Joan Solé i Amigo en el text de les cançons i també en les veus musicals, on t a m b é hi in tervé Lídia Pujol . Joan Figueres és el compositor de la mús ica , q u e Joan Serra i Quim Serra han coreografiat. En directe els acompanyen un flauta travessera, oboè i corn anglès, clarinet, fagot i tenora, percussió, mandol ina, guita­rra, violoncel i acordió.

La següent funció ja serà a Sant Esteve de Palautordera, on Mascaró de Proa es desdo­blarà en grup i en espectacle .

^Disseny Ordinador

c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

D I S S E N Y A S S I S T I T

ü j O C r N / Tel. 93 589 78 86 — SANTCUGATDELVAU.ES

Centre Col·laborador Dopt. Treball / Servei Català de Col·locació

46 Cultura US/CANTONS Divendres, 16 d'abril de 1999

i n t e r c a n v i s

Empremtes dels estudiants d'art gràfic de Manresa a FEscola d'Art local

Exposició d'una vintena de treballs de gravat, litografia i serigrafia

R.C.Z. - Sant Cugat -

Kls alumnes de l'Kscola d'Art de Manresa van tornar dimarts la visita i exposició realitzada en el seu dia per l'Kscola Municipal d'Arts i Disseny de Sant Cugat a la capital del Bages. Emprem­tes, que mostra estampes en gra-\at . litografia i serigrafia, és el títol d'aquesta mostra de 24 tre­balls gràfics realitzats pels alum­nes de l'escola manresana i que es podrà veure fins al 30 d'abril a l'escola municipal santeuga-tenca. Amb només un parell de peces per estudiant, l'exposició deixa intuir tota una gamma de potencials, idees i creativitat dins els marcs de les obres.

"Qualsevol persona que faci un treball artístic està molt content de poder ensenyar encara que siguin una o dues obres petites. Ks una manera de sentir-se rea­litzat i no deixar els treballs guar­dats a la carpeta. Ajuda a valorar i donar importància a allò que estàs fent, per més petit que si-

A Empremtes // h.i in

gui", indicava la directora de l'escola del Bages, Anna Martí. "Aquesta iniciativa pretén do­nar a conèixer cl que fem en unes escoles i en les altres. Kns in t en t em ajudar m ú t u a m e n t perquè les escoles municipals sempre plorem molt. Ks tracta de facilitar, tant als alumnes com als visitants, que obrin els ulls i

bulls 'obrepaper. tibi. In-./,/ i L.jdn !•

s'animin a fer coses noves", ex­

plicà Martí.

Renovar-se o morir

La professora del centre. Roser Sales, afegia que "les escoles te­nen uns professors, més o menys fixos, que ajuden a establir unes línies de treball. Kls intercanvis

010 A l l / / \RROS\

com aquests són bons perquè aju­den a trencar aquestes línies i do­nen riquesa al treball. Es molt bo que els alumnes vegin les seves peces penjades, que es munti una exposició, que vegin que han de pensar més enllà, perquè no pot ser que l'escola quedi tanca­da en ella mateixa. Ho trobo tan primordial com fer classe".

Presentació de la novel·la de Foriniguera

R.C.Z. - Sant Cugat -

Kl fotògraf santeugatenc Pere Kormiguera presentarà el pro­per dimarts la seva primera no­vel·la, Nirvana, a la llibreria L'A­mic Imaginari de Sant Cugat. L'acte serà a les set de la tarda a la botiga del carrer Rius i Taulet, número 13 i comptarà amb la presència del periodista i es­criptor Kmili Teixidor.

Nirvana està publicada per la col·lecció Antaviana Jove de l'e­ditorial Barcanova i explica, en clau d 'humor , l ' exper iència d'Hipòlit Pinyol. Aquest prota­gonista descobreix, després de morir, que el budisme és l'úni­ca religió que té la raó. Per aquest motiu ha d'enfrontar-se a continuades reencarnacions que aniran purificant la seva ànima fins a fer-se digne del Nirvana.

El dia de Sant Jordi, Pere Kor­miguera signarà llibres a dos quarts de sis de la tarda a la pa­rada de l'Amic Imaginari a la plaça del monestir, l ' na hora més tard s'hi afegirà el també autor santeugatenc Daniel Ber­nat Romaní, que acaba de pu­blicar Si?i l'editorial Cruïlla.

CRUANAS Fins al 20 d'abril

HBÍbSÉd»M«£. x**>& "" ^

HW

1 !

^m-^^^^^^^KmW1 m wMmREKÈ^vLJySMÍWbÈwW—^ay *' .i. md^Ti^^l

• ' &(«$&ffi~M*" • • H

/"~£\ \ Socis fons d'Art ; *h Servei de taxació obres d'art

Sal a :,í inr.ïíT?Cl Horari: matins de 9 a 2 aUSinOl tardes de 5 a 9

Santuiiio Riisinol. 52 - Sant Cugat del Vallès lei. 93 b/b 47 &1

E x p o s i c i o n s

La nova col·lectiva de PEspai Gorina mostra el treball d'una santeugatenca

Els tres artistes són d'estil figuratiu però diferents tècniques

R.C.Z.

DONATIUS: "Caixa de Ca ta lunya ' c te . n° 090200046502

0 per i n te rne t : www. laca ixa es

Rambla de Catalunya 32,1er 1a,

Mans Unides08007 Barcelona -T^ w <*87 78 78. • " • • • • • • * * • • ! • < — Internet: www.seker.es/munidas

Directe ai Tercer Món

Amb una mostra a tres veus va recomençar ahir a la nit l'Espai Gorina la temporada d'exposi­cions després del descans de Set­mana Santa. La santeugatenca Esther Villar és, dins la mostra, la veu dels ocres entre els figura­tius de la gironina Jay i del va-llesà Rafael Gómez Solis. Origi­nal de Sòria, Villar reprodueix la seva fascinació per la ceràmica celtíbera de Numància amb tèc­nica mixta sobre tela. "Aquestes peces estan unificades pel color. El tema m'agrada treballar-lo a partir de textures i colors, expe­rimentant amb el vernís sobre l'oli", explicà Villar durant la inauguració.

Mentre prepara la seva primera exposició individual, que serà a la Casa de Cultura la propera tem­porada, l'artista mostra ara també Ics seves creacions a l'Escola La Floresta, juntament amb el tre­ball d'altres mares, pares, moni­tors i mestres dins un programa pedagògic per engrescar els in-

Esther Villar

Rafael Gomcz Solís

/-..>• min col·lectiva figurativa. però d'estils ben diferenciats. FOTO: CEDIDA

tants a la creació artística. Diu­menge, al cafè literari Ocell Ra­diant, la tertúlia se centrarà en l'obra de Villar i altres dones de la Floresta que duran el seu tre­ball a la xerrada.

La inauguració va comptar amb

el sorprenent acompa- nyament de Carmina Conesa, artista que va renovar l 'ambient de la sala amb la seva mostra de vanos pin­tats a mà, que va anar augmen­tant sota l'atenció dels assistents durant la sessió.

ELS /CANTONS Divendres, 16 d'abrilde 1999 47

T^" ~m *,*

quest cap de setmana A L'ESPAI INSTITUCIONAL A*ÍÜTlV'pWbTS A L 'ESCENARI

* i S *

* i

tí *

TV»:-- ï!t i

S A N T C U G A T A C T I U

í * t

• « * % • ,t*

* *

..» +

• -IV5 «v-»WÇ; i * *fï.

iTS HORARI EXPOSITOR ACTIVITAT

10.00-10.30 CORAL BELLA HARMONIA-CORAL CEIP). MARAGALL CORAL

10.30-11.00 BICI-MOTO MINGO EXHIBICIÓ MOTOSERRA

11.00-11.30 CAR EXHIBICIÓ DE TAEKWONDO

n.30-12.00 CAR EXHIBICIÓ DE JUDO

12.00-12.30 AULA DE SO ESCOLA CORAL

12.30-13.00 BLUE MOON DESFILADA DE MODA

13.00-13.30 GUTIÉRREZ ' DESFILADA DE MODA

13.30-14.00 CAMPMANY DESFILADA DE MODA

14.00-14.30 M.D.C/SALVADOR MAYOl/CENTRE ÒPTICS DESFILADA DE MODA

16.00-16.30 ESBART SANT CUGAT BALL

16.30-17.00 AULA DE SO CORAL ESCOLA SANTA ISABEL

17.00-17.30 AULA DE SO COR INFANTIL SANT CUGAT

17.30-18.00 CAR PROVA DE VELOCITAT

18.00-18.30 LAURA ESTEVE CENTRE DE DANSA DANSA

18.30-19.00 VETERINOS PERRUQUERIA CANINA

19.00-19.20 BLUE MOON DESFILADA DE MODA

19.20-19.40 GUTIÉRREZ DESFILADA DE MODA

1940-20.00 M.D.C/SALVADOR MAYOl/CENTRE ÒPTICS DESFILADA DE MODA

20.00-20.20 CAMPMANY DESFILADA DE MODA

20.30-21.00 KAMPIO PRESENTACIÓ SORTEIG VALS DE COMPRA

HORARI EXPOSITOR ACTIVITAT

10.30-11.00 AGRUPACIÓ CULTURAL LES PLANES

11.00-11.30 CAR

12.00-12.30 AULA DE SO

12.30-13.00 GUTIÉRREZ

13.00-13.30 CAMPMANY

13.30-14.00 M.D.C/SALVADOR MAYOL/CENTRE ÒPTICS

14.00-14.30 BLUE MOON

16.00-16.30 JORDI BARCELÓ

16.30-17.00 DINO'S

17.00-17.30 DINO'S

17.30-18.00 CAR

18.30-19.00 AULA DE SO

19.00-19.20 CAMPMANY

19.20-19.40 BLUE MOON

1940-20.00 GUTIÉRREZ

20.00-20.20 M.D.C/SALVADOR MAYOL/CENTRE ÒPTICS

20.30-21.00 KAMPIO

PROVA DE VELOCITAT

COR E. LA FLORESTA I PLA FARRERAS

DESFILADA DE MODA

DESFILADA DE MODA

DESFILADA DE MODA

DESFILADA DE MODA

ACTUACIÓ COTTON CLUB BIG BAND

DESFILADA DE GOSSOS

DESFILADA DE GOSSOS

EXHIBICIÓ TENNIS TAULA

COR MUSYLA DE FINLÀNDIA

DESFILADA OE MODA

DESFILADA DE MODA

DESFILADA DE MODA •

DESFILADA DE MODA

PRESENTACIÓ SORTEIG VALS DE COMPRA

asea

48 I l i ï - Í CANTONS Divendres. 16 d'abril de 1999

• • • • • • • • • • • • • • I

Carrer de la Torre, 14

Tel. 674 12 85

TO*

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 589 14 18

•

Passeig d e Rubí, 1 0 8

Tel. 674 57 47

BAR O S

BAR MERMELADA

Rosselló, 2 93 674 36 36

93 589 1 ÏW~

Cafeteria, entrepans i menjars.

Cafeteria i menjars casolans

BAR O S

BAR MERMELADA Valldoreix. 56

93 674 36 36

93 589 1 ÏW~

Cafeteria, entrepans i menjars.

Cafeteria i menjars casolans

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes •

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marisqueria

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú. cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO Puig mal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó, Xltl 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52

93 674 67 21

93 675 28 97

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Live

Embotits i 320 vins i caves

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA

Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113

93 697 06 52

93 674 67 21

93 675 28 97

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Live

Embotits i 320 vins i caves

CAN BARATA

CAFÈ-BAR SOL

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17

93 697 06 52

93 674 67 21

93 675 28 97

Cargol llauna/ i arròs negre

Jazz Live

Embotits i 320 vins i caves

CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans

CAN CASOLETA

CHEZ PHILIPPE

Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33

93 674 94 84

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

CAN CASOLETA

CHEZ PHILIPPE Plaça Pep Ventura. 5

93 675 10 33

93 674 94 84

Peix i marisc fresc

Cuina francesa i menú diari

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

EL PEROLET Av. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Tapes i menú diari

EL MESÓN Plaça Octavià, 5 93 674 10 47 Braseria i cuina de mercat

ENTROIDO Plana de l'Hospital, 7 93 674 58 60 Braseria

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 50 11 Frankfurts

ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

KROXAN Avda. Catalunya, 15 93 589 81 97 Cafeteria i pastes

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

LA LUNA Sol, 25 93 674 08 10 Tapes i plats combinats

L'ALBA

LA GRANJA

Ctra. Cerdanyola, 13

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 35 80

93 675 52 46

Cafeteria, croissanteria —

L'ALBA

LA GRANJA

Ctra. Cerdanyola, 13

St. Antoni-plaça Barcelona

93 675 35 80

93 675 52 46 Cuina casolana — LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzeria, creperia

— LA MUSCLERA

MASÍA MAS ROIG

Sant Bonaventura, 14

Plaça Mas Roig, 4

93 675 09 05 Entrepans vanats — LA MUSCLERA

MASÍA MAS ROIG

Sant Bonaventura, 14

Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

—

MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menú català

PARADA 1 FONDA Rbla. Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuina catalana

SOUÀSH Sant Jordi, 33-35 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

Wl.&^iWtoMilk''/'//.

VALLÈS PA El pa de cada dia

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L 'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECATORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS F0RNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (La Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (U Floresta)

• • • • • • •

> • ' Í ^ ?

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich

Dr. j. Sàbat Santandreu Dra. /V|. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni amb tes principals companyies d'assegurances

mèdiques. PEDIATRIA

Dr. I. Barraran Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. I. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiago Rusinol, 1. entsol l a

TELS.

9 3 6 7 4 1 5 2 6 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Centre de Rehabilitació •su*ANAMtcourm

Cirurgia • DR. FERNANOEZ LAVOS

Consult. Centre Mèdic

Certificat* de conduir l armes Medicina interna. espeüaBtats c/ Santiago RuaiftoL 2, ento*

Dietètica-Nutrició • O W L M . OOM1NQO GA-

M«dic>na general, eSetèróa. Oi-Buns, <üfn«c«» t dijous, hores

:;;co*rJnïÉBaesí; cf ïndavaliada. Í21p*f:j)ís...-:<

glTAT t Í S Í l Í § Í ; l l l e M M 3 r a . fiosa-no $»(jima «Dra. Llum Garcia ConSuNoría t&fiSçi Tarrabtanea. Av. Tóftíblanca, S-8. 2a planta,

'i màjm. 08190 Sant Cugat

wWïass

Fisioteràpia • S O R A R O M A FERRÉ faot·r·pje. Assistència sartta-

IPÜi i

Geriatria

H M Meno* a~ persones grans en ei seu domica. Assessorament a llurs tamiüars.aestto <»e Re-tttinote* i «TaBre* recursos-ln. fermaria- Formació, c/ Ànga! Quintarà. 3 0B19G Sant Cugat.

• INPROSS. a spemorx*»

ï o r ^ * matSfe, ajiïía ftfa ta&, íümom « p e ó * . Salut í sentia adorr»diAv.Torr*ta«a,2-8,3et,

:PiiPffÍ • T«L£S ASSISTÈNÒIA «N-

Servaí d'ajuda a la* paraOosS grafit, (nata»* ctonic* 0 «Jn**.. . . fetcents, a (^alsí^S&Wdetsfe I • oian» Srstama t*rwnl.t*pid, se­gur i (te poc o^m ^(mttím··'

LABORATORIS • LABOflATORt DRJECHEVARNE

if^Str^jrSèlXo*

SantCueat

GanatriaíAifÉ Ast. sartrt, Agr.

1 1 9 3 9 8 9 3 9 2 6 . » « 0 9 3 3 t t t i e L % ^ h , : ^ o « p k |

• i x MCWTStWWSWWWA Metge deraprateni'VWtasJBï' cSi-mútues, MajOf. 38í;2ft. ;

B&3 67400B5

: ::i:::ÍSÏ:8£ l»J i i )

Mútues

.TbB·Henta.2-», 2nA, despatx

«a»OT96-6752212

lA DENTAL M A *

& Snrt 1" (üüforsi Sal* IÓB,

l * . J * U M E S A U « A denta». rXaeSÈí;Mf h t

,h P$ Sant Ma^i '2É:;bsií<

«367423 35

•umoNi _ víCOsíMSÉeist trasatt>ium&í§r^pfïl 3. Sant Gustat. U3ï. * 9 à 6 T 5 t d : B Í l Í

-Fax 9 3 675 10 0 2

Odontologia

Oftalmologia F R E O E S A l - U T

ii«olocia, Convent aint) BWpàmtJMte *9útM*S C/ San-

I Otorinolaringòleg •mfOWANFEfWAHV&À Winterthur - Prevís l t - i » - ; : «Jateffei» aanitarïa Madifísc. FràoeaeCMOraeaï, **,enír, 2a.

• t r x S * » P A R C C E N T R A t . p ï í ï i ^ p * ^ « í é y iOdortte-éaiarnatologïa. Dra, Naihtie :SSçi»s|ISaç(6lí4rtoaàntí9. 0 / Joan Miró, 16. Sant Cugat « « 3 9 8 9 3 9 * 2 Urj). 9 7 0 2 7 9 6 5 6

vwmmm

Pedagogia-Logopèdia

mes ttMtgu«Í9e:Si ^ i l i i l i i i B i i ^ p p l W^M^È^''"^'"""""'""

Pediatria • JOSEP M . COROMWiAS

'mmmmmmmwm::, PsdiaWa. aama inlantll. Kote* convingudes Rbla. RibataBada.

Petfwtr» - Metacína adoteacam.

• DRA. A N N A PU4IBET I

Pediatria. Vitalicio Salut Maplre Endavallada 21. ler pi*. Sarrt

« 9 3 589 29 9S

Podologia

! I É Í ^ i Í l l l l l I I I I i ; l Í I

depreesiona. aicorwajma. to«-•iíïíWRal^^íiii^bï^tl^airíaíe^ti: :• estris, tabaquisme. *« . Torre-

^Mw3fè::slawtfc;: saw.2. entsot. 1a.

« 9 3 8 7 4 1 5 2 6 » 93 674 0 1 4 7

Tocoginecologia-Obstetricia

• JOSEP M-PREIXEDeS MataflKB det peu. ortesis. ptan-tlllas QrtopedKjuw. papiloma*. cirurgia del peu Hores a conve-

Pskologia-Psiquiatria • CENTRE D E P » C O L O -

TrestamE staprerwntatge i:«te ta :i:|aiÜ ; Wifíïí s l o í Í Í Í Í Í » í Í IJàd^aïM eBal ( |^ ÍJ j ; Í í : í t Í i | ;

B A O A N 1 o c a g i r i ^ < ^ i * Hore9 son*:

Av."c*talunya. 21 . *rf 1a. Sant

ParUcolar:W"»74 7 4 0 9

ggBBKT mm:: _..._. í1^5*: ÍSÍ Í Í Í

mémtr

Padagos». toaopèdia, Pcoble-

• C E N T R E P S I C O T e R À -

pajpprmlitpxl i ;-! Psicologia, psiquiatria, losope-

íàía-jilla^^SGalMfe^il'ài: iïSantiSi^íl:::;.

|«p':|^Pp||!||r Patac^ía Af^atat, dapf«3<ó, dirKüttatadeí«iacitó,>aSaofnaa

Traumatologia

Th^fnalOtíiíjíií i

p:;p:||»|«:||||||||||Í •xm. Ktwm Mumtí-Cmjrgta ortopèdica traumatò­l e g ^ . : . . . : ^X::X;iï :»,:•.: «a|;saiis:

:ríf6r«*: Ww$&Íim&tgM@à » | | lS Í Í | Í | : Í Í l l ;ip;:Ía:J^:Í9;^«iï:iiiÍis:

INPROSS ASSISTÈNCIA

A DOMICILI •Teleassistencïa.

servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes...

•Ajuda ala llar: neteja, , compres, menjars..,

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12 SantCugatdelVallès

HS-/CANIONS Dhendm, 16 d'abril de 1999 Cultura 49

wtçm.

IIM Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 1 0 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata... f fv f fv els entrepans... fh·^h·

el cafè... f K ^ f w les pastes... f fv f fv el suís... ü%4fs.

Si encara no ens coneixes,

La granja

mereix una visita

I I Pl. Barcelona "Tel . 93 675 52 46

SQUASH CLUB SANT CUGAT

C. Sant Jordi, 33-35 TEL. 93 674 98 62

SANT CUGAT DEL VALLÈS

CLASSES DE NATACIÓ

PER A BEBÈS (0-2 anys)

nens + 2 anys i

adults

CINESA SANT CUGAT YELMO

Sant Cugat 1 Yelmo 1

Lavidaesbelta 16.45 --19.20 - 22.00 Ases'maïo mB mm 17.15-20.00-22.45

Yelmo2

Todo sobre mi padre 16.15-18.25-20^6-22.45 Todo soteejahnadre 16.00-18.15-20.30-22.50 • .mmtaMWOMimnmwM oi nlni MMnHDiiliiinnriimi.iHiiMm m urinnsm f « * W M « " * ~ — • " w " J U O w U i " r 1 " " " " " «wxMMofc- .-a • t w . i i » « . M ) M , . M W . ü . l l W n i M , J W ; , ; | . ,

; - Yelmo 3 ;

1o\45-mi5-22.00 A Civil Acfion 18.00-18.15-20,30-22.50

Yelmo 4

17.0t~-.mS0 -22.15 TheFacwlty 16,00 -1*15- 20.30 -22.50

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

Yelmo 5

La vida es bella 17.15-19.45-22,45

SaróCugaH. Yelmo 6 ; i r

Lavi&esfKift 00.30 Mf gran atrégo&icfc and ... 18.00-18.15-20.30/22.55 Lavi&esfKift 00.30 Yelmo? Shak«spearehil|tti 17,15-20.00-2245

SantGugata Yelmo? Shak«spearehil|tti 17,15-20.00-2245 Todoeoiïreintaiadf» 00.55

Yelmo? Shak«spearehil|tti 17,15-20.00-2245 Todoeoiïreintaiadf» 00.55 Yelmo 8 "1 -Mensaje en ufta8|a8a 173)0-19.45-2245

Sant Cugat 3, Yelmo 8 "1 -Mensaje en ufta8|a8a 173)0-19.45-2245 ACwiAç&m 01.00

Yelmo 8 "1 -Mensaje en ufta8|a8a 173)0-19.45-2245

SantQwat4 *Wn»9 ^ ' . mi,*,rrff *

Com© eaftfo «teïísiefo 00.40 UnoviadeChud* 16.15- nm- 20.40-2155

BlrïSECflES WA l ü « H r M £ M M M Els tlis&»WÈi| a la n i t «at ia l 'Horari

Ti»l. Infvirt«a»eié 992 333 231 Tet, iàtorxi ta j l * 93 589 60 36

CALCIUSPÍN

Objectes de regal

Santiago Rusino!, 23 -Tei. (93) 674 03 08

08190 Sant Cugat del Vallès

M«0 Í-A f / iOSOfM t>Ei 6*ON

MA\<rA*f l tíKÍ

7*. 3Ȓ 414 tO 4f

McDonald's

Me Donald's Sant Cugat

Centre Comercial

m S StfNT CUGAT http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

SALA1: 16.45-19.20-22.00 GOLFA: 00.30 APTA

SALA 2:16.15-18.25- 20.35-22.45 GOLFA: 00.55 18 ANYS

SALA 3:18.00-20.25-22.45 GOLFA: 01.00 APTA

SALA 4:17.00-19.30-22.15 GOLFA:00.40 APTA

SALA 3:16.10 DISSABTE \ DIUMENGE

^ • C ^ ' r n parKing Dia de Carnet Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions fSf f l£e r

* . . — — » . . 2h.arafe l'espectador Jove universitari anticipada deteanys teüirorí als ServiCaixa minusvalids targeta de orèolt numerades » « S K S * CINE5H GhmmomllWNB&L

vmsr 9024332 31

50 Cultura ELS/CAlVrONS Divendres, 16 d'abnl de 1999

rlTA» ; R A D I O .. # 4 l ; l l S -V f M

De dMuns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h hi despertador, amb Salva Yallvé • D e 8.00 h a 10.30 h Primera Plana, amb Cicni Lozano i l'en­trevista • D e 10.30 h a 13.00 h La revista, el magazín de Yanessa Raja • D e l.i.OOa 13.30 h Sant Cugat Avui: l'infonnatiu, editat per Josep M. Miró • D e 1330 ha 13.50h Dentreiista (repetició) • D e 13.50 h a H.OOh Am//molt de gust. amb l'ep Blanes • De 14.00 ha IS.OOh Vol de tarda, amb 1. Casas i Kstcve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Yallvé • De 20.00 h a 20.35 h l.'esportiu • De 20.35 ha 21. OOh /*.'/ mi lloí • del magazín • D e 21.00 h a 22.00 h Desfrena (dilluns). Interiors (dimarts), Bon rotllo (dimecres), li tu d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Yallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense Fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h Desportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

• D e 8 . 0 0 h a l l . 0 0 h És cap de setmana, amb Joan Yallvé • D e 10.00 h a 12.00 h

lirarnilles. el concurs • D e 12.00 h a 13.00 h Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • D e 13.00ha H.OOh Avant-matx • D e 14.00 h a 15.00 h Vallès sense Fronteres (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h C.otton Club, amb David Villena • D e 17.00 h a 18.30 h Desfrena • D e 18.50 h a 19.00 h F.lxip. amb Xavi Montero • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca •De21.0( ' )ha22.00h Top 91.5, amb David Yillena Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El rat ó de la poesia • De 9.50 h a 10 h. Esport en marxa la edició •De 10.00 h a ll.OOh Sostra dansa • D e 11.00 h a 12.00 h L·i sarsuela, amb J. Fàbregas i R Pahissa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30ha H.OOh Esport en marxa 2a edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.0 h Esport en marxa Ja edició

La p r o p o s t a

Comerç, Indústria I Serveis es vesteixen de diumenge

Aquest cap de setmana té lloc un dels esdeveniments més importants en l'àmbit de serveis i indústria de Sant Cugat: la Mostra Sant Cugat Actiu. Amb un total de 187 estands, aquesta gran fira oferirà una visió exhausti­va de les principals companyies, entitats i empreses que treballen a Sant Cugat per fer d'aquesta ciutat un lloc cada vegada millor equipat i amb una millor atenció al ciutadà. La Mostra ha obert les seves portes aquest matí i ja no les tornarà a tancar fins diumenge al vespre. Un espai que cal visi­tar per conèixer en profunditat què ós aquesta ciutat.

Wfamet&X À les ZZ^WWmei

10 DISSABTE

tenca. Pie«::4O0p^«)mtrmfc^HicÍc~

«ara. A les 19 h. Casal Cultural de Mint-sol." •^.Ot^d^ip^^lailyísikjnósieajuguetï tmj

•Festa del talar 3» W d e t Cant Cultural A Ics ZZM h^àiMmmï de M'muní <nTf íL·U6sr ••••- r< • Per Poc útàte&eÉtim: En Pett ielïkp. El <tfà8%||^ mmksà de Sergei Pflafc&fiev. A les Í&00 k Casa de Cuitarà. „„, 7 . ' * ï ' ^ \

«I&Ptttt^NftM&ita&i wnçotisdelPirimit. Ak»2£lt.€stsa de Cultura de SaatGagfrr '

SALES MUNICIPALS

• Exposició dels alumnes de l'Escola de gravats. E sco l a M u n i c i p a l d'Art ( P a h i s a , 1-5). F ins al 30 d 'abri l .

• Expressions i paisatge, d 'A-ve Beltran Oliver. Casa d e C u l t u r a . F i n s al 21 d ' abr i l .

• Tino Rubio, exposició fo­togràfica. Casa d e Cul tura de San t Cuga t . F in s al 18 d 'a­bril.

18 DIUMENGE

• ÜP

21

22

MÚSICA • Recital de la ÇsraMkaEmaïiof i representació del gr^d^'Kat i e del CJasal d'Avís. A les 18 h. C S É K S ^ B B É I de Mira-sol.

* Primera sortida del cicle de passejades per l'i Casal €^u»al-deMira-sol. De les 10 a k* j&3tt; * 2à Caminada popular a Montserrat. D»S*1 Ckg.: Club Muntanyenc Snat Cugat

a f ermita de la Salut i Puig Madrona. A les 10 h.

del matí.

*9|tt»ciefe &#»£«} teatre, **La mà de TMCO", ioJorínació «tOMSC A les 20 h. Org.-. Club Mua£Éí*ÍéÍ¥cs tiim

i Brossa, carrer Tantararttaaa, 16, de Barcelona. Més içCugat.

de l'Escola Mimiçípa^ del Conservatori

m del» A a g e k Concert a càrrec del Cor de Fialudia delsJWels.

POESIA mar amb moriu de la diada de Sant Jordi. A les 20 h.

íe seSdiaitar àrab els poblesargentí i xilè, mb h ptesèatía

poítóques de &Ég Cagat Propostes refereats al món de ia dtMaa.

ielaTocreblanea.

• Exposició del fons d'Art Mu­nicipal. Claustre del Mo­nestir/ Casa de Cultura. Fins al 20 de maig.

SALES PRIVADES

• Josep Proanes, olis Sala Rusinol.

• Ramon Moscardó, pintures. Josep Moscardó, escultures. La Galeria (Sant Jordi, 14) Fins al 7 de nov.

Centre Cultural

•OBC (Orquestra simfò­nica de Barcelona i na­cional de Catalunya). Música de pel · l ícules . Diumenge 18 d'abril a les 19 h.

•Concert de Sant Jordi. Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Divendres 23 d'abril a les 10 h del vespre.

V1S /CA1YITWNS Diinulrei. l(i<ral>rdtk IW9 Cultura 51

BÜ^SBBHHi juntament 935892288

Bombers Bellaterra 93 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí-Sant Cugat 936998080

CAP 93 5891122

CAP urgèncses 935834455

CasadéCujtura 935891382:

Centre Social i Sanitari LF 935897800

Casa) Valldoreix

Catalana de Gas

93 6744599

93 725294*

Centre Cívic k Floresta 93 589 08 4?

Centre Cn/íc les Planes 938755105

Casa) Cultural Mira-sol 93 5892018

Cinemes St Cugat ffleseri) 935890941

Correus

Creu Roja Sant Cugat

936747096:

93 6741234

Crea Roja Valldoreix 9367424 59

Dispensari la Fklresrta) 936747615

Ent. Múfitcçial Descentra* 936742719

ENHER Rubí 93 69918.92

fECSA (atenció al < # n | i 900737373

FECSA (avaries}: 980747474

Informació FGC 932051515

Funerària 935895552

Hisenda ? 935891155

Jutjat 936746696:

Parròquia St. Pere Octayíà

Parròquia les Planes

936741163

93 204 7503

Parròquia Valldoreix 93 674 05 69

Piscina Muniapai Valldoreix 936754055

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 7858

Urgències 091

Policia Municipal i Prot CivH

Pol. Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria de Policia 93 674 7612

Taxis (parada) 9 i3.674. i?..!7..

Ràdio Taxi 9358944 22

Repsol-Butó 936741580

Sant Cugat Coríwç: 93 6740322

SOREA 935890021

Valldoreix (parada)

Grua

938741111

9367433 71

Aigües la Floresta 936742089

AAPP i W Mira-sol 93674 2018

AAW VerçeiCarme Mira-sol 93674 M

AAW Sant Joan Mira-sol 93674 7103

AAPPiWVaHaüreK: 93674 2197

N&? i W C. Montserrat Va1.93|74 21 É |

AAPPWCwMajóVkï 93674 5049;

AA Prop. i Vera la Floresta 936742089

AA W AiguaüOnga lajFlor.: : 93;:674;51|9

Ass. Consumidors 93:268|5l?

DW (Cita prèvia) 935893980:

Gfeenpeace (91) 543 4*04

H. General de Catalunya 935891212

H.Vaííd'Hebron 93 427 20 00

H. Sant Joan de Déu .93283460(1:

UràatCorOrtàrii :9324S1S4G

Tel..de l'Esperança 9841*4848

irformactèCaneteras 9 3 | M 2 2 4 |

InfcrrriacióAerèpprt 93428 5Í101

Informació RStfÉ :; 934Í)02<J2

Informació Port ' i 93318;87 5g

OMIC; 9358931 88

PóBclWc Ttoretaanca: 93 5891*86

PRQMUSA

ASDf

93 58® 17:32

936753563

Arxiu Gavin 9367425 70

Casal d'Avís X 9358916 36

Uar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

Club Muntanyenc 93674 5396

Coral de la Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 93.67526 52

Tot Sant Cugat 93674 8661

Grup Sup. Irnmigrarfc 936749314

Ràdio Sant Cugat ;

B M Cantons::;

936755959:

935896282

EMD Valldoreix

>. WiwiWïOvwMy -\

IIIL CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

• Informació i mscrtpcions·.

De cfanarts a dtven<Jres.

Cf11a13hide17a18h

Tel. i lax 93 589 82 69

TOTS ELS DISSABTES

curs de Sardanes al Casal de C u l t u r a . OBERT A

T O T H O M .

Abril: 10, 17 i 24. Maig: 8, 15, 22 i 29. Juny: 5 i 19

Classes impartides per una monitora de la Federació

Sardanista de Catalunya.

Horari : d' l I a 12,30 h

Lloc: Casal Cultural de Valldoreix

Organitza: EMD Valldoreix

D I V E N D R E S D IA 16

I N I C I BALLS DE SALÓ

Tots els divendres del 16 d'abril fins al 18 de juny.

Inscripcions al Casal de Cultura de Valldoreix i a la Casa de

Cultura de Sant Cugat.

Organitza: Staf

Col·labora: EMD Valldoreix

D I V E N D R E S D IA 23

Homenatge a Pau Casals amb Quartet Guinjoan. J. Haydn,

J.Turina,A. Dvorak...

Horar i : 21.30 h

Lloc: Parròquia de Sant Cebrià

• GIMJAZZ PER A ADULTS

• DIBUIX I PINTURA JOVES I

ADULTS.

•JOIERIA ALA CERA

PERDUDA.

•JAZZ JUVENIL

•TEATRE PERA NENS I

NENES

• ORFEBRERIA

•ViTRALLS

•ESCOLA DE MÚSICA

"ANDANTE"

• ESTAMPACIÓ

•IOGA

• "PUNT' TALLER DE

PLÀSTICA

*l··«iA·írtAíO«ÍAwt*«WWiS™^WX^^

HORARI AUTOBUSOS

*NJA1.SANTCUGAT-MIRA-SOL-MASJANER

Sortides des de Mas Janer. -Dies femers, l a sortida: 0&.0Oh·437.OOh-O&.OOh i a les hores en punt fins a les 22.90h L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació. de fQC de Sant Cugat -Dissabtes j festius. 1a sortida: O7,fX>n-0$,0Oh-Q9.OO i a les hores en punt Uns a les 22.00h

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC de Sant Cugat

Sortides des de l'avinguda Alfons Sala. -CSes feiners. 1a sortida: (ffi.40n-07.40h i als 40 minuts dècada herejas ales 01.401» L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de FOC de Sant Cugat, -Dissabtes i festius. 1a sortida: Q7.4üM».40h i als 40 minuts d * cada hora firis ales 21.4Qn

L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FOC de Sant Cugat

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Cm Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Esfadd ma-sot, A*w Janer.

*mm NUCLI URBA DE SANT CUGAT Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: Q6.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a fes 22.16h -Dissabtes i festius. 1a sortida; 09.16h-09.46h i als 16í 46 minuts de cada hora fins a les 22.10b

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-fl6.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23rt-09.53h i als 23153 minuts de cada hora fins a les 2223h

Sortides des de i'estació FOC.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.0Sh-rj6.3Sh i ais 05 i 35 minuts dècada hora fins a tes 22.35h

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-O9,35h i als 05 i Mmputsdècada hora fins a tes 2&35h

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça (M, Mercat Tçmbtanca, Monestir, Estació

FQC, Colomer, Sant Domènec. __________^_____________

."msmmwm CUG^LA H-ORISIMS pums Sortides des de F. Gotan. -Dies feiners. 1 a sortida·.05.45h del matí i cada hora i mtga fins a les 22.15h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.15h de! matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h Sortides des de l'Estadà.

-Dies feiners. 1a sortid6:06.35h del mati i cada hora i mitja fins ales 21.35h

-Dissabtes i festius. U sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.35h

Recorregut. F. Cofonx k Floresta, Plaça Centre, Mercat CAP, Alfons Sala, Estació,

Plaça Centre, la Fh&sto, F. Colom.

mMmmmm6ATMm<Twmm* -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-G6.25h i als 25 rrír»uts de cada hora firsales22.25h -Dissabtes i festius, ta sortida: 0625b i als 25 irirajls de cada tara frsal«2£25h -Sortides addicional9Él6frassa:06.55h,Q7.55h i 11.55h (feiners}

m mmmm ®&t&Bim®Mm -Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h -Dissabtes. 1a sortida: 6^15-05.40 i 08.10h i ais 10 minuts dècada liorafirisales22.1uh -Diumenges i festius, lésorticte: OJ.lOh i ats^10r«rttfedecadaboiafirisafes22.irjh -íortWesaddWonaisaeipútar^^

w. wmwwm&mrwm ÇUGAT -Wes feiners, ta sortida: 05.45 i als 15145 minuts de cada hom fins a Je»21.45rr -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 ï als 45 rrtnuts de cada hefafinè . -Diumenges ifesfius.1a sortida: 06.45h i ats45 rr*wtsdeí^r«raftfisate62i.45h -Sortides addicior^stea Cerdanyola: 2 2 . 1 ^ ^ ^ ' . . .

' wwi.fmwm mmnít m m Nw^rtiitNww^WWMfcwwiWrtaWlWi^^

ELS4CANIONS Divendres, 16 d'abril de 1999

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

''S^gfil

Amparo Inglés. Veïna de les Planes.

"Les Planes no són només muntanyes i quatre arbres"

R I T H C A S A U S

És la presidenta del Grup de Do­nes de la Creu d'en Blau, de les Planes. Santcugatenques de l'any 1997, promotores del nou Grup de Dones de l'Església, presents a la Comissió de Festes del dis­tricte, hiperactives, s'ho passen bé i, a més, treballen per a la mi­llora del barri.

- Quines activitats realitzeu ac­tualment? - Ara mateix estem fent un taller

de marque te r i a q u e vam co­mençar la setmana passada i el fem cada quinze dies perquè no es faci pesat. També fem costura, xerrem, prenem cafè, hem fet re­centment dues xerrades i per a més endavant ens agradaria fer al­gun taller de cuina.

- Com va néixer el grup de do­nes? - Érem tot dones d'aquest barri

que ens coneixíem, però només ens dèiem hola i adéu, com tot­hom fa als barris. Algú ens va sug­gerir de fer un grup de dones. Vam començar cinc o sis persones fa tres anys i ens hem anat engres­cant. Ara som 28 dones de totes les edats.

- Hi participen també els ho­mes? - Quan nosaltres celebrem el dia

de la dona, ens agrada que vingui tothom. I moltes de les coses que fem, sinó fos per l'ajut dels nostres marits, no les podríem fer. No tin­dríem el temps que ara disposem perquè dins de casa també hi ha coses a fer i, si el marit no hi col·la­bora, res de res. No som feminis­tes, som unes dones de barri que ens reunim per conèixer-nos una mica més.

- Ha canviat l 'ambient de ba­rri?

- Per a nosaltres és diferent ara la vida de barri. Parlo per a mi ma­teixa, que he passat d'estar a casa i no saber què passa al barri a tot el contrari. Sortir de casa fa que sàpigues moltes més coses que

A. Inglés: 'A les Planes, les dones no van enlloc" FOTO: XAVl LARROSA

no sabies. Això és el que totes sen- dins del barri, que és molt mas-tim, que estem més al dia del que passa al barri. - De fet, moltes de les activitats

que s 'organitzen a les Planes compten amb la vostra col·la­boració. - Home, hi ha moltes altres en­

titats que organitzen activitats. Però potser sí que és cert que darrerament

s e ' n s s en t molt a nosal­tres. Perquè fem més so­roll, ja es diu

"Com a grup de dones dins un barri molt masclista, no

clista, no estem gaire ben vistes. I no és precisament l'home el masclista, també les dones ho són. Ens hem trobat que no accepten gaire la nostra feina. Al barri la gent es pensava que un grup de dones era anar a visitar i cuidar malalts, xafardejar. I nosaltres ens hem preocupat més de les nos­

tres coses, com ara "volem una xerrada de psico­logia?", doncs la d e m a n e m i la fem. Volem anar

q u e les do- estem gaire ben Vistes" al cine o al teatre. nes c r idem més, però no és per res més. El fet que nosaltres estiguem presents en una activitat, ja fa que se'ns noti. Però no organitzem més activitats que la resta d'enti­tats. - l a l'inrevés. Com participa el

barr i en les vostres activitats? - Nosaltres, com a grup de dones

volem sortir una tarda, doncs si po-d e m ho fem.

Però ens està costant molt entrar al barri. Molts col·lectius no ens accepten i ja ho sabem, però això no té importància per a nosaltres, el temps tot ho cura i anem fent. Som com formiguetes. A poc a poc. És una cosa bona per al nos­tre barri, intentem estar dins les

associacions de veïns i demanar millores per al barri. Però ens està costant moltíssim. - A què ho atribuïu, por? - Potser la gent s'agafa les coses

massa com si fossin una propie­tat. Però quan surt el sol, surt per a tothom. I hauríem de donar més llibertat d'acció a la gent, més res­pecte, donar més marge per fer i desfer. Dir: "jo vull fer això i no et trepitjo el teu terreny i vicever­sa", perquè moltes vegades el que uns i altres volem fer és el mateix. Voldria que entenguessin que no­saltres no anem en contra del bar­ri, al contrari, com a dones llui­tem moltíssim perquè el barri es­tigui millor i volem que els nostres fills el dia de demà trobin el barri com no l'hem trobat nosaltres.

- Us considereu reivindicati­ves?

- Ens considerem dones que tre­ballem per al nostre barri perquè volem que estigui més ben cui-dat. Que Sant Cugat tingui més en compte com és el nostre barri, que la gent de Sant Cugat sàpiga que aquí no hi ha muntanyes i quatre arbres només. Que hi ha gent que està lluitant per millorar la vida al barri. Doncs, sí, potser en aquest aspecte som reivindicati­ves.

- Què li falta a les Planes? - Hi ha moltes coses per fer. A

les Planes només hi ha cases. No hi ha carrers, no hi ha enllume­nat... Estem començant, fa vint anys que anem començant i sem­bla que no passem d'aquí per­què no està mai acabat. Falten ca­rrers, voreres, legalitzar moltes coses, enjardinar places. Pel que ens diuen, ens sembla que pot­ser ho arreglaran en quatre anys, però són moltes coses i es fan tan a poc a poc...

- Com veieu les eleccions? - Tots els partits polítics diuen

"prometo i prometré". Nosaltres pensem que "mas vale malo co-nocido que bueno por conocer". Hi ha molta gent i molts polítics. A veure què passa.

Ja hi som IORDI CASAS

Ja he obert carpeta. No puc evi­tar-ho, em deleixo per guardar la propaganda electoral, especial­ment la que es refereix a les elec­cions municipals. En tinc carpe­tes plenes: 1979, 1983, 1987, 1991, 1995 i... I no ho faig pas per repassar, de tant en tant, els programes electorals per com­provar el grau de compliment (no sóc pas tan ingenu), senzillament ho faig perquè m'agrada tot allò que es refereix a la gestió de la cosa pública. El proppassat dis­sabte vaig tenir ocasió de co­mençar la col·lecció d'enguany. Com a molts santeugatencs, un setmanari local em va oferir un sobre de color indefinit, entre ta­ronja i caca d'oca, que d'antuvi vaig estar a punt de tirar. Jo acos­tumo a funcionar a l'inrevés del que indiquen les tècniques de màrqueting. Quan s'escau no po­sar cap anagrama, com és el cas, perquè la gent s'encurioseixi, jo acostumo no fer-hi cas. I a l'inre­vés. Però, ves per on, per una fra­se del sobre vaig saber que calia obrir-lo de totes totes. L'apel·la­ció al que se suposa que tots vo­lem, inclòs jo mateix, era un sig­ne inequívoc que es tractava de propaganda política (partidista, vaja). Vaig obrir, vaig donar-me per assabentat, vaig contestar l'enquesta tramesa (sóc un ciu­tadà molt disciplinat, a més el franqueig estava pagat) i vaig po­sar-me a cavil·lar. És sabut que en aquest país, com molts altres, hi ha una llei sobre finançament de campanyes polítiques, com també és sabut, o si més no intuït, que tothom se la passa per on més convé. La qual cosa fa que alguns, només començar, ja ju­guin amb avantatge, sobretot en un país on es fa més cas de la pu­blicitat que no pas del discurs programàtic. Per tant, a més di­ners més campanya (més presèn­cia mediàtica, que en dirien ara). I, sens dubte, a alguns no els hi mancaran. Sempre hi ha algunes persones disposades a donar (no es pot estar rebent sempre!). Això no invalida, òbviament, els re­sultats electorals, però no estaria de més, un cop fetes les elec­cions, saber el que ha costat cada regidor (vull dir, el que s'ha gas­tat cada partit en l'obtenció d'un regidor).

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs