dijous, 2 de juliol de 2020 núm. 841 any xvi preu: 1,40 ... · cada a la colònia botey, al...

AR Arreu P9AR Arreu P3

EN Entrevista P12I13

ME Mercat P22ME Mercat P24I26

UN ESTIU SENSE BANYA LA RIERA DE MERLÈS

Atractius per l’estiu a Camprodon

Es fi xen sancions que poden anar des dels 750 fi ns als 3.000 euros

El director general de Comforsa, Reca Vidiella, assegura que el coixí financer ha permès aguantar la davallada de la facturació

Mònica Sanjaume, alcaldessa de Ribes de Freser, valora un primer any de mandat «atípic» i «positiu alhora»

Aquest dissabte comença el Festival del Comte Arnau, que arriba al quart de segle de vida

Durant aquest mes de juliol, una nova edició del Festival Microclima tindrà lloc al municipi, amb noms com Joan Reig, Titot, Gemma

Humet i Toti Soler. La vila comptarà, a més, amb el trenet turístic tots els dies de l’any i ja ha estrenat la tem-porada de piscina.

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

LA TORNADA/XEVI PLANAS

Dijous,2 de juliolde 2020Núm. 841 Any XVI

Preu: 1,40€

P2 TA TALAIA Dijous, 2 de juliol de 2020

L’ajuntament de Ripoll esmer-çarà «tots els recursos i es-forços possibles» per tal que l’empresa Tension Textil -ubi-cada a la colònia Botey, al pa-ratge Agafallops- es mantingui al municipi, després de l’incendi que va calcinar una de les naus de l’empresa, el dissabte 20 de juny. Així ho ha acordat la junta de govern local. L’ens, presidit per l’alcalde Jor-di Munell, ha adoptat un acord de suport a l’empresa així com als treballadors. En l’acord es justifi ca la decisió en el fet que aquesta empresa és un referent en la indústria tèxtil catalana i

és l’única empresa tèxtil de no-table importància que ha sobre-viscut a les diferents crisis que ha patit el sector. El govern ripo-llès considera que cal oferir tot el suport necessari per «mante-nir l’ocupació a la nostra vila i perquè Ripoll segueixi essent un referent del sector tèxtil». Per això s’ha ofert a «facilitar al màxim» les gestions per fer les tasques de desenrunament o de reconstrucció de la nau, entre altres, així com també l’ajorna-ment d’impostos. La corporació també s’ha posat en contacte amb el departament d’Empresa per si cal «suport públic». En aquest sentit, l’alcalde s’ha posat en contacte amb la direc-

ció de l’empresa, la qual li hauria traslladat la voluntat d’intentar reprendre l’activitat en els sec-tors que no s’han vist afectats per l’incendi. Tot i això, també estarien tramitant un ERE parci-al per força major que afectaria els treballadors que no es po-guessin incorporar a les zones no afectades.L’empresa es va veure greument tocada per la tempesta que va caure el passat 20 de juny, quan a conseqüència d’un llamp es va incendiar una de les naus, la qual va quedar calcinada per complet. El mateix dilluns posterior ja es van iniciar el peritatge per tal que l’asseguradora en pogués deter-minar les compensacions.

RIPOLL | JUDITH ESPERT

EnhorabonaClàudia Tremps ha su-

perat amb èxit el repte de per-fi lar el Ripollès corrent. L’atleta ogassenca ha recorregut gaire-bé 200 quilòmetres per la co-marca, en tres dies!

Redefi nintEls canvis per al pròxim

curs, sobrevinguts pel corona-virus, van variant setmana a setmana. Els pobres que hauran de redactar-los a cada escola tindran feina.

Un xic protagonistesA l’auca de la feina feta

pel consistori infantil de Ri-poll, també hi som presents! I és que els seus membres han passat molts cops pel sofà del Magazín.

Final de curs diferentEls alumnes de 4t d’ESO de l’institut de

Ribes de Freser van viure un fi nal de curs diferent, però, a més, suposava el tancament del centre com a tal

Amb autoritatDilluns passat va passar per la redacció de Corisa Media Grup l’alcalde de Camprodon per par-ticipar en una entrevista al pro-grama el Magazín, de Televisió del Ripollès. Resulta que quan va sortir del plató, com és habi-tual, va començar a parlar amb els periodistes de la casa sobre els actes que s’esdevindrien a Camprodon els pròxims dies. Perquè no ens n’oblidéssim va, fi ns i tot, agafar el retolador i ho va escriure a la pissarra on agendem tots els actes que te-nim. Hi vam ser ben puntuals, no fos cas.

Picada d’ulletEl líder municipal del Partit Po-pular a l’ajuntament de Barcelo-na, Josep Bou, en una entrevista al programa Bàsics de BTV estava parlant de la realitat de Barcelona i va etzibar: «Si volem una cosa molt maca, ens n’anem a Sant Joan de les Abadesses». L’ajun-tament santjoaní no va dubtar en resoldre-li a través de les xarxes socials amb un missatge ben di-vertit: Gràcies @josebouvila! A #StJoanAb i al #Ripollès també hi ha gent, bullici i consum, però estem d’acord en això que dius, tenim “una cosa molt maca”. I també fem el pa molt bo!»

L’ajuntament de Ripoll ofereix tot el suport a Tensión Textil

GALLS

EUDALD TEIXDOR

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

EL RIPOLLÈS

J. ESPERT TWITTER

L’incendi del passat 20 de juny va calcinar per complet una de les quatre naus del recinte

Aquesta setmana no us oblideu de felicitar a:

SANTS DEL 2 AL 8 DE JULIOL

DIJOUS 2 Procés, Martinià, Bernadí, Joan Francesc, Francesc Gerónimo, Julià, Antoni

DIVENDRES 3 Tomàs, Heliodor, Jacint, Lleó

DISSABTE 4 Isabel de Portugal, Laureà, Berta, Valentí

DIUMENGE 5 Antoni, Miquel dels Sants, Filomena

DILLUNS 6 Maria Goretti, Isaies, Ròmul

DIMARTS 7 Ot o Odó, Fermí, Edilberga, Marçal

DIMECRES 8 Adrià, Àquila, Priscil·la, Edgar, Eugeni

P3ARARREUDijous, 2 de juliol de 2020

RIPOLL | J.E.

L’ajuntament de Ripoll i el de Les Llosses també estan treba-llant en un decret per prohibir el bany als Molins de Vilardell. Així ho ha avançat l’alcalde llossenc Andreu Llimós, qui ha detallat que la mesura es podria donar a conèixer en els pròxims dies. La normativa, doncs, se sumaria a les decisi-ons preses al Torrent de la Ca-bana i a la Riera de Merlès.

També es podria restringir el bany als Molins de Vilardell

LES LLOSSES | JUDITH ESPERT

Les Llosses, juntament amb els altres 8 municipis de tot el curs de la riera de Merlès han pro-hibit el bany a l’espai natural aquest estiu. Una mesura per evitar la propagació del co-ronavirus i que, de retruc, vol evitar l’afluència massiva de visitants com a conseqüència d’altres espais naturals, com el Torrent de la Cabana. La deci-sió s’ha pres després de diver-ses reunions entre els munici-pis afectats i també els consells comarcals. En els pròxims dies es col·locaran cartells infor-mant de la prohibició.El decret que prohibeix el bany no suposarà que s’hi restrin-geixi l’accés. De fet, s’hi podrà passejar i gaudir de l’entorn natural. No obstant això, un servei de vigilància privat, amb el suport dels Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra, vetlla-rà pel compliment d’aquesta nova normativa. L’incompli-ment d’aquesta prohibició po-dria suposar una sanció que oscil·laria entre els 750 i els 3.000 euros. En un primer moment, tal com detalla l’alcalde llossenc An-dreu Llimós, la idea era prohi-bir l’accés a la riera de Merlès, per mitjà d’una restricció en l’aforament. El fet, però, que municipis com Campdevà-nol hagin decidit clausurar el Torrent de la Cabana ha com-portat que els ajuntaments de la riera veiessin que podrien augmentar substancialment els visitants. «La massificació sempre hi és, però enguany es preveia molt més extre-ma perquè tot indicava que el turisme d’interior aug-mentaria molt i també s’han tancat espais com el Torrent de la Cabana», assenyala el batlle. Per tant, consideren que l’augment de visitants i banyistes seria notable i que no disposarien dels recursos suficients per fer complir «les normes de seguretat per evi-tar la propagació del corona-virus». En el cas de Les Llosses, a

més, l’aigua de la riera també s’aprofita per al consum humà, després que passi per les es-tacions de cloració, les quals «garanteixen que l’aigua serà potable, però sempre es poden espatllar». «Hi ha un risc pels veïns de Les Llosses si es donés el cas d’algú que ve aquí amb coronavirus que

pogués haver-hi transmissió comunitària», diu Llimós.La prohibició del bany és pos-sible gràcies a dues normati-ves vigents, en matèria de pro-tecció de la salubritat pública i d’ordenació sanitària, que atri-bueix als ajuntaments la com-petència pel control sanitari d’àrees d’activitat fisicoespor-

ROGER SALADRIGUES

Prohibit el bany a la riera de Merlès per evitar la propagació del coronavirus

En els darrers estius, els dos consistoris van decidir esta-blir una limitació d’accés a la riera per mitjà de la res-tricció del pas de vehicles, a partir del camí d’accés des de la C-26. Una normativa que no afectava els residents de la zona. La prohibició de pas s’establia durant els caps de setmana dels mesos de juliol i agost i també durant els dies habituals de més afluència de visitants. La mesura volia garantir el pas de vehicles d’emergència. Per accedir a la zona, s’havia de fer o bé a peu o bé en bicicleta.

tiva i d’esbarjo, com és el cas de la zona de bany a la eiera de Merlès. Aquest espai forma part del Pla d’espais d’interès natural. És un espai natural protegit, reserva natural par-cial, zona especial de conser-vació (ZEC), zona especial de protecció d’ocells (ZEPA) i és part de la Xarxa natura.

L’incompliment de la prohibició pot suposar una sanció que oscil·larà entre els 750 i els 3.000 euros

Les Llosses se suma a la decisió presa per Campdevànol al Torrent de la Cabana

L’any passat: control d’accés a la zona

LES LLOSSES | J.E.

La riera de Merlès és un espai idíl·lic, a cavall entre el Ripollès, el Berguedà i Osona, que any rere any s’ha convertit en un focus d’atracció de visitants. L’ajuntament de Les Llos-ses, l’any 2018, va decidir posar en marxa un dispo-sitiu per controlar l’accés en vehicle a la zona. Un pla pilot per combatre la massificació d’aquesta zona de gorgs d’interès natural. El final del curs es va tancar amb 97 mul-tes per vehicles mal es-tacionats i una denúncia per fer forc a la riera. Tot i això, un dels grans problemes amb què es trobaven els municipis de la riera era la poca sensi-bilitat d’alguns banyistes amb l’espai natural pel fet de deixar-hi moltes deixalles, entre altres. Un fet que va comportar que l’ajuntament de Les Llos-ses requerís més suport econòmic per poder-ho controlar.

EL RIPOLLÈS

P4 AR ARREU Dijous, 2 de juliol de 2020

RIPOLLÈS | REDACCIÓ

El Procicat ja ha aprovat un Pla sectorial de represa que hau-ran de seguir les residències de la gent en aquesta nova fase de la pandèmia del coro-navirus. Aquest pla fa especial atenció a la detecció precoç de casos de la COVID-19 i la gestió dels aïllaments, així com en la recuperació de la normalitat als centres. Cada residència haurà d’aplicar la nova normativa segons la seva estructura, recursos, ca-racterístiques i necessitats de les persones que hi viuen. Tanmateix, tant els residents com els treballadors hauran

Aprovat un Pla sectorial de represa per a les residències de la gent gran

AJUNTAMENT CAMPRODON

Neteja i desinfecció de la residència de Camprodon per part de Salut

de passar per un control clínic i epidemiològic diari. Les residències continuen classificades amb les etique-tes verda, taronja o vermella en funció dels grups de risc que acullen o de si hi ha per-sones infectades o aïllades pel virus. Per tal que els centres puguin acollir nous ingressos, l’usuari haurà d’haver passat una prova PCR i que aquesta hagi donat negativa. En tot cas, hauran d’estar en aïlla-ment preventiu durant 10 dies en una habitació individual del centre. Les visites de familiars con-tinuen permeses als centres classificats com a verds. S’ha

de demanar cita prèvia i és preferible que siguin trobades d’un cop per setmana i sem-pre de la mateixa persona. El Pla també té en compte les sortides familiars de cap de setmana i vacances. Caldrà sobretot, aplicar unes bones mesures d’higiene durant el període fora del centre, per tal d’evitar contagis quan s’hi retorni. Les activitats a les residències també aniran retornant pro-gressivament, tot i que amb les mesures de prevenció ade-quades, tal com ha establert el pla elaborat pel departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Creu Roja recupera part de la ruta del transport adaptat

PARDINES | ABRIL CHINCHILLA

Mica en mica tot va tornant a la normalitat, també en els petits municipis. Darrerament s’ha reactivat la consulta pre-sencial als consultoris locals de l’Àrea Bàsica Ribes de Fre-ser - Campdevànol, un servei molt necessari en les petites poblacions on els veïns són d’edat avançada, com és el cas de Pardines. Mireia Viñas és l’infermera encarregada d’aquest municipi de la Vall de Ribes i ha obert les portes del consultori al setmanari per poder copsar com ha estat aquest primer dia d’activitat. Durant tot el matí de dilluns s’hi va poder trobar molta afluència de pacients, tal com explicava ella mateixa: «Fins ara la gent estava molt men-talitzada, però la gent es va relaxant i el que vol és venir a la consulta i que li facis la valoració in situ». Recorda, però, que cal demanar cita prèvia abans d’apropar-se al consultori. Tanmateix aquests dies assegura que hi ha «mol-ta feina, tant de consultes

EL RIPOLLÈS

L’ABS Ribes-Campdevànol reactiva els consultoris locals

Els usuaris de la Fundació MAP ja poden utilitzar el transport adaptat

RIPOLL | A.CH.

Creu Roja Ripoll ja ha pogut recuperar part del servei del transport adaptat que ofereix. De moment, però, només s’ha restablert pels usuaris de Fundació MAP amb el trajecte Llanars-Ri-poll i Campdevànol-Ripoll. Segons la coordinadora de Creu Roja Ripoll, Sílvia Ga-llart, actualment el servei s’ofereix a «unes quinze persones». Estan a l’espe-ra que les residències de la comarca activin els centres de dia per poder apropar-hi la gent gran . Gallart assegu-ra que «estem en contacte directe i setmanal amb els directors de les residènci-es per saber en quin mo-

ment el departament auto-ritza reprendre el transport adaptat del centre de dia». Pel que fa a altres serveis, des de Creu Roja continuaran re-alitzant les trucades telefòni-ques per atendre consultes i fer seguiment «tant a persones que ens va demanar l’ajunta-ment, com als mateixos socis de la Creu Roja».Un servei que va començar amb l’arribada de la pandèmia del coronavirus però que «vam decidir que continuaríem». Un dels ser-veis que va a la baixa és el de la compra a domicili, que apro-paven els voluntaris a aquelles persones vulnerables durant la crisi sanitària. Tot i que, el servei «es va desbordar en un moment donar», ara pràctica-ment no hi ha demanda.

telefòniques com de visites presencials», així com visites a domicili, però «el que es pot anar resolent per telèfon ho fem per aquesta via». Les visites al consultori de Par-dines es fan cada quinze dies i «ens ho anem alternant en-

tre medicina i infermeria». Els professionals sanitaris tre-ballen amb la mascareta i la pantalla protectora a l’hora d’atendre els pacients. Un pro-tocol necessari tot i que «no hi estem acostumats, però ens hem d’anar adaptant».

Consultoris com el de Pardines han rebut bastanta afluència aquests primers dies

GUILLEM SÁNCHEZ

P5PUPUBLICITATDijous, 2 de juliol de 2020


RIPOLLÈS | A.CH.

Tot i que amb l’arribada de la fase de represa els bars i res-taurants ja no han de limitar l’aforament dins el local, alguns establiments de la comarca ex-pliquen que tampoc els afavo-reix perquè s’han de mantenir igualment les distàncies soci-als. És l’exemple de la cafeteria El Sayol de Ripoll, Montse Coll explica que «com que la part

La fase de represa no canvia la manera de funcionar dels bars de la comarca

ROGER SALADRIGUES

Les terrasses continuen sent el principal atractiu d’aquests dies

de dins és bastant petita in-tentem no fer-la servir mas-sa». També en són testimonis al Bar Centre de Sant Joan de les Abadesses, segons Maria del Mar Torres: «com s’han de mantenir les distàncies man-tenim l’aforament que hi ha-via a la fase 3», és a dir 75% a la terrassa i 50% a l’interior. Tanmateix el sector s’ha hagut d’adaptar i també reinventar. Al Bar Centre ja s’hi poden veu-

re els codis QR per consulta la carta a través del mòbil sense haver de tocar-la. Tampoc han deixat d’aplicar les mesures de desinfecció, igual que a El Sayol que a més intenten limi-tar l’aforament a 2 o 3 persones a l’hora d’entrar a pagar. Ara els establiments esperen que el turisme s’animi a visitar la comarca tot i que aquest es-tiu «tot és una incògnita», ex-plica Montse Coll.

CAMPRODON | ABRIL CHINCHILLA

L’Ajuntament de Camprodon té clar que cal apostar per les mesures d’higiene i seguretat. És per això que han adquirit un dels primers dispensadors de gel desinfectant automàtic. Un d’ells, a més disposa d’una pantalla amb informació tu-rística de la vall instal·lada a la mateixa oficina de turisme de Camprodon. També se’n trobarà un a l’ajuntament i un altre a l’espai cultural de Cal Marquès.Preventalia ha estat l’empresa encarregada de la fabricació dels dispensadors. Un dels so-cis fundadors, Raül Ciprés, ex-plica que és un producte «fet a Catalunya, des de la part creativa a la fabricació». El

caracteritza el fàcil manteni-ment: funciona amb connexió elèctrica i disposa d’un dipòsit de 5 litres d’hidrogel. A més, l’empresa ja està treballant per fer que aquests dispositius en forma de tòtem puguin mesu-

Camprodon innova amb dispensadors de gel automàtics

Membres de l’empresa han acudit a la presentació a Camprodon

Un d’ells disposa de pantalla amb informació turística

rar la temperatura i d’aquesta manera permetre o no l’accés a una empresa o corporació. L’alcalde de Camprodon, Xa-vier Guitart no descarta que «en un futur fem noves ad-quisicions».

ABRIL CHINCHILLA

Protecció Civil es forma per a possibles incendis

RIPOLL | REDACCIÓ

El grup de Protecció Civil de Ripoll ha participat en unes sessions de pràctiques i man-teniment destinades a l’equip

de prevenció i extinció d’in-cendis. Una formació més que necessària en aquesta època de l’any que permetrà a l’equip està molt més pre-parat en cas d’actuació.

PROTECCIÓ CIVIL RIPOLL

Els voluntaris han pogut practicar als afores de Ripoll



Només dos ajuntaments de la comarca aproven en qualitat i transparència de la comunica-ció pública. Es tracten de Ri-poll i Sant Joan de les Abades-ses. Així ho certifi ca el segell Infoparticpa, el qual avalua els webs municipals i la informa-ció que s’hi facilita a qualsevol ciutadà. Els dos municipis su-peren el test amb un 52,08% d’aspectes positius gràcies a tenir en verd 25 dels 48 indica-dors que es valoren.Pel que fa a la resta de consis-toris, Ribes de Freser se situa gairebé en l’aprovat gràcies a 20 indicadors positius, però la seva valoració percentual és del 41,67%. Campdevànol i Camprodon resten més avall

en el rànquing, ja que tan sols aproven 16 i 15 indicadors dels 46 que avaluen. També Molló es queda a les portes de creuar el llindar, amb un 43,75% dels indicadors verifi cats.No obstant això, la resta d’ajuntaments de la comar-ca del Ripollès encara tenen molta feina a fer perquè el seu

percentatge de transparència i qualitat en els webs no arri-ba al 25% dels indicadors. En aquest sentit, Pardines i Que-ralbs són els consistoris amb pitjor valoració: aproven un 6,25% dels indicadors avaluats per aquest segell.El segell InfoParticipa a la qua-litat i la transparència de la

EL RIPOLLÈS EL RIPOLLÈS

Ripoll i Sant Joan, els únics que aproven en qualitat i transparència del web

comunicació pública local és una certifi cació de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona a partir de les avaluacions que realitza als webs municipals que publiquen una informa-ció que facilita que qualsevol ciutadana o ciutadà tingui co-neixement sobre qui són els representants polítics del seu

Ho diu el segell infoparticipa, que certifica la comunicació pública local

municipi, com gestionen els recursos col·lectius i quines formes de participació posen al seu abast. Es tracta d’una marca de qualitat que busca donar garanties de confi ança i credibilitat a les ciutadanes i els ciutadans, i vol ser un in-centiu pels responsables polí-tics i tècnics.


CaixaBank transforma ima-gin, el banc només mòbil líder a Espanya entre el públic jove, en una plataforma digital de-dicada a la creació de serveis digitals per a joves, tant fi nan-cers com no fi nancers. L’objec-tiu és impulsar el creixement i la fi delització dels clients més joves, que estan especialment interessats a fer servir les noves tecnologies en la vida diària i en els projectes de futur.

De banc exclusivament mòbil, a comunitat lifestyleLa transformació d’imagin es fa especialment visible en tres aspectes: l’oferta de productes, que passa a incloure serveis fi nancers i no fi nancers i que pot variar en funció de la vin-culació del client; el model de relació, atès que per donar-se d’alta ja només caldrà baixar l’aplicació i registrar-se amb el correu electrònic; i la gamma

d’aplicacions mòbils disponi-ble, que s’ha ampliat per acom-panyar els clients des de la in-fància amb tres apps totalment noves (imaginKids, imaginTe-ens i imagin).

imaginKidsL’app d’imaginKids, destina-da al tram d’edat més infantil, està pensada perquè siguin els pares els qui decideixin quan i com es fa servir, i ofereix tot el seu contingut gratuïtament, fi ns i tot encara que la família no sigui client de CaixaBank.L’eix principal d’imaginKids és l’educació fi nancera. L’app fa servir tècniques de gamifi cació orientades al foment de l’estal-vi i de conceptes bàsics d’edu-cació fi nancera. L’app també ofereix recursos d’entreteni-ment que van des de plantilles de dibuix fi ns a minijocs, pas-sant per “avatars” digitals que els usuaris poden personalitzar triant un personatge, un vesti-dor, gestos o colors. Igualment,

imagin ha desenvolupat acords amb socis com Super 3, Boing, Hiru3 o La Banda, que hi col-laboraran aportant continguts i oferint als usuaris d’imaginKids esdeveniments i experiències.

imaginTeensL’aplicació per a adolescents imaginTeens també està ori-entada a l’ús directe per part dels joves, amb recursos, jocs i continguts adaptats a la franja

CAIXABANK

CaixaBank converteix imagin en una plataforma de serveis digitals i estil de vida per a 2,6 milions de joves

d’edat de 12 a 17 anys. Desta-quen, per exemple, ‘memes’ per compartir amb els pares o els amics, idees de manualitats, trencaclosques o quizzes, com també notícies i recursos digi-tals relacionats amb música o gaming i ofertes d’experiències en col·laboració amb marques com Rakuten, Meller o Regalo Original.

imaginDe ser una app purament ban-cària, imagin, adreçada als ma-jors de 18 anys, es converteix en una plataforma que inclou serveis fi nancers i no fi nancers, com continguts digitals i expe-riències. Part d’aquesta oferta està disponible per a qualsevol usuari registrat a la plataforma, independentment del seu grau de bancarització.

Un nou logotipper a una nova etapaLa nova etapa d’imagin es pre-senta al mercat simbolitzat en

una nova imat-ge corporativa. El verd passa a convertir-se en el color de refe-rència de la marca i el logotip principal es transforma en un símbol d’infi nit, en representa-ció del moviment, el dinamis-me i la vitalitat, com també de fl ux de vida i energia. L’infi nit també es relaciona amb la ina-cabable quantitat de possibili-tats que obre la combinació de la imaginació amb la innovació tecnològica.

Model d’innovació obertaimagin disposa d’un equip in-tegrat per al voltant de 50 pro-fessionals de diferents especi-alitats. Segueix una fi losofi a de treball start-up like, basada en el disseny de serveis (service design), un tipus d’organització que té com a objectiu principal crear i desenvolupar els millors serveis i la millor experiència d’usuari possible.

P8 OP OPINIÓ Dijous, 2 de juliol de 2020

EDITORIAL

Amb la col·laboració de:

DIRECTOR: Francesc RubióDIRECTORA DE CONTINGUTS I CAP DE REDACCIÓ: Judith EspertREDACCIÓ: Judith Espert, Guillem Sánchez, Laura Segur, Xevi Pujol, Abril Chinchilla, Roger Saladrigues i Joan Manuel RoblesFOTOGRAFIA: Eudald Teixidor i Jordi AmàritaMAQUETACIÓ: Eudald TutlloPUBLICITAT: Manoli Santoro, Nani Begara i Mireia ArribasCOORDINACIÓ PUBLICITAT: Montse SolàADMINISTRACIÓ: Zaida Picas, Eva Carrasco i Montse SolàDISTRIBUCIÓ: Roger EspertIMPRESSIÓ: Impressions IntercomarcalsDIPÒSIT LEGAL: GI.1611-2013

Membre de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC)Difusió controlada per OJDEDICIÓ: Corisa Media GrupCONSELL EDITOR: Jordi Martí i Esther MartíDIRECTOR FUNDADOR: Raimon Subirà

REDACCIÓ, ADMINISTRACIÓ I PUBLICITAT:Corisa Media GrupColònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollT 972 70 21 12F 972 71 41 [email protected]@corisa.cat

Un estiu actiu, però amb senyEstem a l’estiu 2020, el de la COVID-19. Sortosament, al Ripo-llès sembla que les coses es van fent pel bon camí. Les activitats comencen a sortir arreu i els establiments i entitats van desple-gant iniciatives per anar donant vida a les viles i municipis de la comarca. Els concerts del festival Comte Arnau de Sant Joan de les Abadesses i l’Isaac Albéniz de Camprodon, mantindran el segell de qualitat de les activitats musicals assolides al llarg de 25 anys i el 35, respectivament. Per poc que es pugui, aquests actes han de con-tinuar encara que sigui amb nous plantejaments adequats per les mesures de control i prevenció de la situació.Les festes majors han de continuar amb actes més controlats, però que es facin. En aquest sentit, una de les primeres viles on es va poder fer de manera lluïda va ser a Camprodon, on es va demostrar que es pot fer una bona festa, malgrat les circumstàncies actuals.Les visites a museus i estades a restaurants i allotjaments també van creixent. Cal potenciar les opcions de visites i estades al Parc Natural, al Monestir, a Vall de Núria, a les vies verdes... La seva qualitat i atractiu inigualable és una gran oferta diversa i de gran interès.El turisme és una bona font d’ingressos a la comarca i és bo que ningú doni les activitats d’estiu per perdudes. Cal que aquest any, també, el Ripollès torni a mostrar el dinamisme de la seva societat i sigui un punt de trobada de gran interès per a la gent d’arreu.Hem de pensar que aquest estiu, el Ripollès acollirà a molta gent que fa cas de fer les vacances a casa, a Catalunya. Per sort, la nostra comarca reuneix molts atractius en tots els sectors: cultural, de na-tura, esportiu a l’aire lliure i gastronòmic. Volem els carrers plens a totes les poblacions amb gent que gaudeixi, tasti i pugui tornar més d’una vegada. Això depèn de tots: dels bons serveis, del bon tracte, de la bona organització i d’una bona promoció de la comarca com una terra plena de valors i oberta a l’acollida dels visitants.Tenir gent, però, en aquests moments també suposa ser responsa-ble en aplicar totes les mesures de seguretat que convingui. Hau-rem de conviure, en segons quins llocs, amb la mascareta, les mol-tes rentades de mans amb els productes hidroalcohòlics, el saber contenir els petons i abraçades amb els coneguts que no veiem des de l’any passat i portar tota l’emotivitat i sentiments a un refrec de colze o una simple topada de punys. Però tot això ha de ser pecata minuta, com es diu en llatí, si sabem treure tota l’alegria que ens proposa sempre l’estiu. Sapiguem, doncs, aprofi tar les propostes de gaudi de les activitats que tindrem arreu de la comarca i que volem compartir amb tota aquella gent que destini part dels seu temps, dies o hores, a descobrir el Ripollès. Bon estiu!

En totes les cartes al director hi haurà de constar el nom i els cognoms del seu autor, l’adreça, el telèfon i el DNI. Les cartes han de tenir una extensió màxima de 1.500 caràcters. Es publicaran cartes al director signades amb pseudònim, sempre que vagin acompanyades de les dades ante-riorment ressenyades. El Ripollès no es fa responsable de les opinions i/o afirmacions expressa-des a les cartes al director, que seran responsabilitat del seu autor.Envieu les vostres cartes a través de l’e-mail: [email protected], del fax: 972 71 41 60 o de l’apartat de correus 25 • 17500 Ripoll

Ara que coneixem de primera mà què és això del “voler i no poder” en l’àmbit esportiu, ja po-dem centrar-nos a sen-tir el mateix en l’àmbit polític. Entrem en any electoral i farem bé de recordar aquesta sensa-ció d’impotència si vo-lem empatitzar amb els nostres representants electes. Hem necessitat una pandèmia per adonar-nos que hi ha moltes coses que no funcionen, però el coronavirus només ha estat la culminació d’un cicle que ens ha ocupat una dècada i que ha reconfi gurat tot allò que conei-xíem.

El nou cicle comença amb no-ves regles del joc. Qualsevol líder en l’àmbit polític, social o empresarial que es vul-gui fer valer s’haurà d’ajustar a un nou escenari marcat pel:1. Descrèdit de les institucions.Ni la monarquia, ni les adminis-tracions, ni tan sols les marques comercials són capaces d’arros-segar ja adeptes incondicionals. Avui tot és qüestionat i, per tant, tot ha de ser justifi cat. Acomia-dem-nos dels grans moviments socials que hem vist des del 15M fi ns a l’1O perquè els nou entorn es dividirà entre aquells que pro-posin solucions concretes i els populismes. No hi haurà entre-mig.2. Descrèdit de les professions.Economistes, periodistes, politò-legs, juristes i, més recentment, epidemiòlegs han estat les grans víctimes d’un cicle que ha arra-sat amb qualsevol professió que hagi pretès preveure el futur. La incertesa impera i aquesta no es pot controlar, només gestionar. Gestionar la incertesa requereix fl exibilitat i això no és possible fi ns que no s’abandoni la supèr-bia i l’enrocament.3. Crisi permanent. Ja fa temps que no lliguem els gossos amb llonganisses, però ara sabem del cert que no ho farem mai més. Comença el difícil procés de de-sacostumar-nos de tots els pri-vilegis acumulats. Aquest és un àmbit d’assessoria on he dedicat bona part de la meva carrera pro-fessional i puc afi rmar que supo-sa un repte difícil d’assumir per a molts líders.

4. Societat histriònica. La societat hiperconnectada plasmada en Twitter i Tik Tok magnifi ca i frivolitza tot debat públic. És impos-sible prescindir d’aquesta premissa i ens equivocarem si l’afrontem des de l’aïlla-ment i la impermeabilitat. L’alarmisme només es com-bat amb més comunicació i evitant la temptació d’en-trar en l’espiral de les ofen-

ses i els retrets.

Els líders estan preparats per aquest nou cicle?Rotundament no. Pot semblar una resposta precipitada, però és fruit de l’observació directa. En pocs dies es publicarà un estudi que he elaborat en col·laboració amb l’escola de negoci ESADE per determinar les conseqüènci-es de la COVID-19 en els negocis i els resultats no poden ser més desesperançadors. El 79% dels directius de l’Estat percep estar plenament preparat per la nova economia dominada per l’entorn digital i volàtil, però la realitat indica que no arriben ni a un 4,8 sobre 10 dels requi-sits mínims. Si això ho tenim en l’àmbit privat, imagineu-vos en el públic. Tenim un problema.

I quin paper té la societat en aquest cicle?Doncs torno a l’inici. Entrem en any electoral. No podem esperar que el rol de la ciutadania sigui aportar el seny que els hi man-ca a l’elit dirigent, però sí que ha d’assumir una nova responsabi-litat. Fins ara el ciutadà era decisor. En aquest nou cicle haurà d’incor-porar també el paper d’avalua-dor. Avaluar comporta entrar en els detalls. Comporta fer un se-guiment de l’activitat, abandonar el terreny de les emocions i posar el focus en la gestió. Avaluar vol dir quantifi car. Avaluar suposa ser objectiu i conseqüent. En de-fi nitiva, avaluar signifi ca abando-nar la idea que la legitimitat no la dicta un càrrec o una votació, sinó un procés d’anàlisi constant i permanent.Com deia Nikola Tesla, “deixa que el futur digui la veritat i ava-lua cadascú segons el seu treball i els seus assoliments. El present és seu; el futur, per al qual he re-alment treballat, és el meu”.

Fins ara el ciutadà era decisor. En aquest nou cicle haurà d’incorporar també el paper d’avaluador

Fi de cicle

Guillem LópezBonafont

POLITÒLEG


CAMPDEVÀNOL | JUDITH ESPERT

• Comforsa disposa de 5,9 milions d’euros. Són a través de crèdits ICO, oi?Els 5,9 milions d’euros és el producte d’uns crèdits ICO, els quals hem gestionat directament amb diferents bans, i que com a empresa pública que som hem de passar per aprovació de Govern. Això no significa que el govern hagi posat diners, sinó que els diners els posa la banca a través dels crèdits ICO, als quals ens hem acollit dins aquestes noves capacitats de finançament que podem obtenir les empreses per la greu crisi que ha provocat el coronavirus. D’altra banda, la Generalitat està treballant, en uns moments molt complicats, per dotar Comforsa d’unes injeccions de capital per portar a terme un pla, aprofitant tota una sèrie de fet, per renovar les plantes 2 i 3. • Per què han de servir els diners dels crèdits ICO?D’ençà que va començar la crisi de la COVID-19 vam detectar baixades de facturació molt importants. El mes d’abril van ser del 80 % mentre que el maig, fins al 64 %. És per això que ens vam posar a treballar en un pla que ens indiqués clarament fins on arribaria aquesta davallada, amb la previsió dels nostres clients. També sabem que tot és molt sensible i que pot anar a la baixa o, tant de bo, pot anar a l’alça. La caiguda en la facturació, a final d’any pot ser d’un 43 %. Això és una llàstima perquè després de tots els esforços de tot l’equip i tots els treballadors per poder donar la volta com li vam donar el 2019 després de 4 anys de resultats negatius, amb una empresa que els podia donar positius, ara ens ve la COVID. Des de la Generalitat, donada la titularitat pública, es va tenir clar que no es podia fer un ERTO i no es va aplicar. Si baixem a un 50 %, podríem dir que proporcionalment el 50% dels treballadors no tenen una utilitat directa. Tot i això, ho vam capgirar i vam dir que si tenim 150 treballadors molt especialitzats, podem

Reca Vidiella: «Gràcies al coixí financer hem pogut aguantar tot i la davallada en la facturació»

aprofitar per fer un pla de renovació de les màquines actuals. Hem presentat un pla a AVANÇSA on diem que amb els 150 treballadors, d’acord amb el comitè d’empresa, els reconvertim per deixar les fàbriques 2 i 3 molt actualitzades. Es repararan algunes màquines, es faran algunes actuacions mediambientals com a Comforsa 3, on tenim pendent instal·lar una depuradora de les aigües de procés de producció, o la insonorització de la façana sud de Comforsa 2. Seran una sèrie d’inversions que requeriran una sèrie de diners tant per part de la Generalitat com d’aquests crèdits ICO, així com per compensar la caiguda de facturació que hem tingut i mantenir la caixa. • Aquestes inversions les teniu programades? Ja hem començat a fer els projectes per quan hi hagi la disponibilitat financera. Cada inversió està molt ben plani-ficada, amb el seu expedient. Quan arribin el global dels di-ners que ha d’aportar la Ge-neralitat per aquesta actua-lització de les plantes, ja ho podrem endegar. Segurament, serà el mes de juliol. • Com és l’estat financer de Comforsa i quin futur preveieu?

Hi ha oportunitats i riscos, com en tota crisi. Nosaltres estem mirant de reconvertir les difi-cultats en oportunitat, tot i que no sempre depèn de nosaltres. Tenim la sort que exportem el 96% de la producció. Això per-met tenir molta diversificada,

per zones geogràfiques, la ca-pacitat de recuperació. És cert que no tots els mercats es re-cuperaran al mateix moment i de la mateixa manera. Estem parlant amb els clients i creuen que, en haver estat una pandè-mia global, no pas ser una crisi

EL RIPOLLÈS

Reca Vidiella, director general de Comforsa, ha detallat a què es destinen el 5,9 milions d’euros en crèdits ICO

financera i com que s’està in-tentant evitar que ho sigui, pot ser que la recuperació sigui a principis o a mitjans del 2021. La situació financera de Com-forsa actualment no és tan sa-ludable com al mes de març, però de moment, gràcies al coixí financer que tenim, hem pogut aguantar aquests prop de quatre mesos amb caigudes de facturació molt importants. Hi ha moltes incerteses perquè és totalment nou i ningú ens hi havíem trobat abans. Ens hem hagut de reinventar en molts aspectes i hem tingut la sort de comptar amb la col·laboració de tot el gruix de treballadors de la companyia i amb els pro-veïdors. Cada dia lluitem i mo-nitoritzem els mercats. És cert que la competència està patint les mateixes conseqüències. Tenim competidors de països on els costos són més baixos, com a l’Índia, Corea o la Xina, on també tindran menys pro-ducció. El que no voldríem és trobar-nos que fan disbarats de preu per agafar els clients. Nosaltres hem de donar va-lor a les nostres peces, la qual cosa ha estat un dels factors de la recuperació econòmica d’aquesta empresa.

El proper dissabte 4 de juliol, a les 7 de la tarda,celebrarem una missa funeral al Monestir de Ripoll, en record dels nostres pares i avis.

Pere Munell Isidroi

Núria Casadesús VerniÉs difícil acomiadar-se dels qui tant d’amor van transmetre.

Han marxat junts.Mai els deixarem d’estimar.

El nostre agraïment a tots els que ens heu acompanyat en aquests momentstan tristos, amb les vostres mostres de reconeixement i estimació.

Ripoll, 2 de juliol de 2020.

P10 OP OPINIÓ Dijous, 2 de juliol de 2020

Que les nostres ganes de recuperar els carrers i places siguin també per convertir-los en espais d’expressió reivindicativa

Se n’ha dit ‘nova normalitat’, sobretot des del govern d’Espanya, mentre el de Catalunya parla de ‘represa’. Però m’agrada més el ‘tornem-hi’ de tota la vida. Després dels mesos d’angoixa, recuperem de mica en mica la nostra quotidianitat, procurant que hi hagi un equilibri entre les precaucions que els científi cs recomanen i les nos-tres ganes de tornar a viure i relacio-nar-nos. Tornem-hi, doncs. Per a Òmnium Ri-pollès, el moment que ho simbolitzava va ser l’arribada de la Flama del Canigó a la co-marca. Enguany, amb Coll d’Ares com a punt de distribució per a gent d’arreu del Princi-pat que, en la vigília de Sant Joan, va pujar a buscar el foc que s’havia encès al cim del Ca-nigó. I a la tarda, amb l’arribada de la Flama a tota la comarca, i singularment a Ripoll, on es va voler que la rebuda fos tan propera a la ‘normalitat’ com fos possible. Els atletes corrent des de Coll d’Ares, la música i la dan-sa per acompanyar-la davant del monestir, l’ofrena a la tomba del comte Guifré i l’ence-sa de la torxa dalt del campanar hi van ser, adaptats a les circumstàncies. Però viscuts amb tanta o més intensitat que els altres anys. La col·laboració amb l’Ajuntament i Tradicat, entitat que des de fa anys treballa per distribuir la Flama a Osona i el Ripollès,

va fer possible allò que només unes setmanes enrere semblava una utopia. Molta gent va poder marxar cap a casa emportant-se el foc del Canigó en un fanalet. I també molts d’altres ho van po-der veure en ‘streaming’, des de qualsevol lloc del món, gràcies a la retransmissió en directe que se’n va fer. Tornem-hi, també, amb la pre-paració de la propera Festa del

Llibre i de la Rosa del 23 de juliol o, com en diuen, el Sant Jordi d’Estiu. Aquesta data en què el món de la cultura reviurà l’esperit d’aquell 23 d’abril que vam haver de celebrar des del confi nament més estricte. Volem que els autors del Ripollès o que han escrit sobre la comarca hi tinguin protagonisme, tal com estava previst si s’hagués pogut fer en la data que tocava. I convidem a prepa-rar-nos per celebrar aquest retrobament amb la cultura, que ens va ajudar tant durant els dies que vam passar tancats a casa. Al llarg d’aquest temps, Òmnium no va mar-xar mai. La campanya Esprint Solidari, que va arrencar just al principi del confi nament, va recaptar en poc temps mig milió d’euros per a quatre projectes d’investigació cientí-fi ca relacionats amb la Covid-19. Una altra campanya de gran ressò, Llibreries Ober-

L’independentisme de baix, la dignitat d’alguns líders, presos o no, ens marca el camí

El passat dissabte es van complir 10 anys de la sentència del TC que trinxava l’Estatut que, amb tant d’esforç, sacrifi ci i renúncies, havien pactat la nació dominant, la caste-llana, i la sotmesa, la catalana. Hem copsat un ampli ressò de l’efemèri-de en els mitjans catalans i silenci en els espanyols. Una mena d’editorial que palesava prou bé les emocions, diametralment oposades, amb què una dècada després es contempla un escenari que jo veig devastat.Escriure sobre el que ha passat en el decurs d’aquests anys fa mandra, ni que sigui perquè opinions molt més preparades que la meva, han signat centenars de milers de pàgines, pu-blicat milers de treballs, escrit cen-tenar de llibres per disseccionar el tema. Un resum: som mostra que al cap dels anys Catalunya alça el cap quan fa memò-ria del munt de derivades, mentre Espanya l’acota. Vol dir això que Espanya ha perdut i que Catalunya ha guanyat la contesa? No. Tant obvi és que nosaltres no hem guanyat, com que ells l’han perdut.És obligat recordar que aquell estatut va néixer empès per voluntats positives de la immensa majoria dels catalans, brindava una oportunitat d’or a Espanya, ni que fos per validar el que Ortega i Gasset en deia conllevancia. Si Espanya hagués acceptat aquell estatut -convenientment retallat- probablement, pel decurs d’una generació, hauria aconseguit una certa pacifi cació, o almenys hibernació, del problema catalan.Però la Castella rància, la més tronada, la decadent nació castellana que «desprecia quanto ignora» -que és molt- va encoma-nar a el TC, conformat en bona part per jutges ja obsolets (fi ns i tot un de difunt)

Les corrioles, també anomenades corretjoles, carmalloles i carreretes, són bolets del grup dels cama-secs. Depenent d’on ens trobem, ens entenen millor si utilitzem per anome-nar-los el terme cama-sec (per exemple a Sant Joan de les Abadesses), però a Campdevànol millor fer servir corretjola; a les valls del Freser, corriola o a Cerdanya, cremallola o moixeriga. Un bolet amb tantes denominacions és, lògi-cament, un bolet corrent i apreciat. I acostu-ma a ser motiu de consultes variades. En co-mento algunes.• En quina mena de prats es fan? En tota mena, secs, grassos, d’herba alta o baixa, de sòls silicis o calcaris. Ara, se’n troben més en pastures. Els prats adobats pel bestiar produ-eixen més corrioles, ja que el miceli dels fongs obté més nutrients de les rels de plantes sobre les quals viu.• Quan en puc collir? Tant a primavera com a tardor. A les corrioles els hi calen dies seguits de pluja i frescor de nits. Aquest juny és bo per a trobar-ne.• I quina és la millor manera de collir-les? A diferència de la majoria de bolets, les corrioles és millor tallar-les-hi les cames. Jo les aplego amb tisores. Com els fredolics. • En els prats hi ha bolets molt diferents, com puc estar segur que no m’equivoco? Les cor-rioles tenen la cama corretjosa a diferència dels altres bolets de prats. Per tant, si colliu un bolet de prat i li cargoleu la cama com si l’enrosquéssiu al barret, i no es trenca, es trac-ta d’una corriola. Si es trenca, no ho és. És bo practicar-ho abans.• Per quina raó certes persones anomenen moixernons als cama-secs? Doncs perquè s’equivoquen, confonen un bolet per un altre. El moixernó és un bolet noble, només prima-veral, blanc, carnós i molt aromàtic. La corriola, no. És escardalenca, de poca carn i gens aro-màtica. Però va interessar comercialitzar-les seques amb el nom, més valorat, de moixernó. I costa molt de tirar enrere. Especialment si la majoria de llibres, diaris, comerciants i restau-radors encara mantenen l’error.• Com conservo els cama-secs? La corriola és un bolet ben curiós, si fa vent s’asseca molt aviat, però si torna a ploure reviu i segueix creixent. Pocs bolets reviuen tant be com elles. Per tant, el més habitual per conservar aquests bolets és assecar-los. Usualment sobre un diari obert (millor canviar-lo cada dia) o fent servir una assecadora, una deshidratadora de fruita. Sempre a baixa temperatura (35-40ºC) si voleu conservar-ne l’aroma. Hi ha qui les conserva en aigua amb sal, però és força més feina. Ara una recomanació important, si les guardeu deshidratades, feu-ho sempre en pots hermè-tics i després d’haver-los mantingut dos dies dins un congelador. D’aquesta manera mai hi trobareu arnes i evitareu sorpreses.

fumadors habituals d’havans en les places de braus, liquidar el fons i la forma d’una llei que ha-via estat refrendada per tots els organismes espanyols, i el que és inacceptable i antidemocràtic, pel poble de Catalunya. A partir d’aleshores, no sé si per estultícia, o per un magne error de càlcul, la tempesta perfecta prenia cos, proveïa de la certesa que els ponts bàsics havien estat destruïts. Que era impossible la reconstrucció.Ara, deu anys després, almenys s’han liquidat les hipocresies amb que es justifi caven massa coses. No som pobles germans, sinó dues nacions amb maneres de fer molt diferents. Espanya ha hagut de reconèixer que és inviable eco-

nòmicament sense l’espoli continuat de la riquesa catalana. I que sense el factor equi-librant d’una Catalunya més progressista, és a mans d’una dreta que no amaga la rancior cavernària, el desequilibri suïcida que l’ha avocat a buidar mitja Espanya per engreixar una capital artifi ciosa, magnifi cada enmig del no res. Un estat pres d’estructures inca-paces d’evolucionar, de renunciar a un se-guit de privilegis que tenen molt de política a la dreta de la dreta, engreixada amb els privilegis que s’han atorgat generació rere generació. Una Espanya que per mantenir una unitat ferma en la forma física, però es-micolada en la part moral, no dubte a fer ús de la força més barroera, encara que això li suposi posar-se a nivell de «democràcies» com Turquia o Rússia. Mostrant impotèn-cia, impossibilitat per oferir res que pugui refer ni que sigui mínimament una relació que no sigui tòxica amb Catalunya. Per cert, que hi ha algun ingenu que és cregui que la

«taula de diàleg» serveixi per res que no sigui fer bullir l’olla als principals protagonistes, PSOE o ERC? A aquell que hi cregui, juro que m’agradaria co-nèixer-lo.Però impotència també per part nostre, de l’independentisme. Impossibilitat de doblegar, amb la correlació de forces actuals, una Espanya a qui no importa perdre un ull sempre que nosaltres quedem cegs. Incapacitat per portar cap a la nostra banda a aquells cata-lans, en bona part masoquistes, a qui no importa ser igual de perjudicats que nosaltres per l’espoli espanyol, vícti-mes del seu nacionalisme hispà. O de la seva covardia. O de l’estultícia ignorant.Honestament, crec que «el tenim pres-sa» no té futur, però que en canvi el té tot el treball constant, la feina persis-tent, el deixar a banda uns quants lide-ratges imbècils que prefereixen anar a l’encalç d’un poder, (per enèsima ve-gada s’ha mostrat fi ctici) pel miratge de seure en cadires vellutades, pel delit per trepitjar moqueta. Encara que no-més sigui en base a indignitats.Només el poble salva al poble. Hones-tament jo ho crec. L’independentis-me de baix, la dignitat d’alguns líders, presos o no, ens marca el camí. Per-sistència i dignitat. Amb l’ús adequat d’aquestes eines, ho tornarem a fer. Però llavors ho hem de fer bé, perquè és dels errors on cal aprendre. Certa-ment, crec que la majoria del poble de baix, quan ensumi l’oportunitat, està disposat a tornar a jugar-se-la. Per contra, aquells que veiem embrancats en miserables lluites de campanar es-pero, ni que sigui metafòricament, que es fotin daltabaix.

Espanya-Catalunya.

Xoc d’impotències

JosepJordà

Tornem-hi

JordiVilarrodà

PRESIDENT D’ÒMNIUMCULTURAL RIPOLLÈS

tes, va facilitar la compra de llibres per Sant Jordi, i que el seu import es pogués avançar als establiments que estaven tancats. Un milió d’euros va anar direc-tament als llibreters, una injecció de di-ners que ha ajudat a mantenir un sector imprescindible per la cultura, i la cultu-ra en la nostra llengua més específi ca-ment. Hi hem estat, des de les xarxes, però ara hi tornem presencialment. Al nostre local del carrer de Sant Pere de Ripoll cada dissabte al matí, i en activi-tats que prendran forma durant aquest estiu en diferents llocs de la comarca. I tot això sense oblidar la lluita pels drets i llibertats civils, més bandejats que mai durant la pandèmia. Nosaltres hem es-tat confi nats, i en algun moment potser hem tingut la sensació que la nostra casa esdevenia una presó. El nostre pre-sident, Jordi Cuixart, i la resta de presos polítics, estan confi nats en presons re-als des de fa gairebé mil dies. Mil dies! I la repressió de l’Estat també fa el seu particular ‘tornem-hi’, amb causes con-tra militants independentistes. Que les nostres ganes de recuperar els carrers i places siguin també per convertir-los en espais d’expressió reivindicativa. Canviada en les formes, sí, però amb el mateix fons.

Respostes a preguntes sobre corrioles

EnricGràcia

MICÒLEG


RIBES DE FRESER | A.CH.

Els darrers alumnes de quart d’ESO de l’Institut Joan Triadú de Ribes de Freser s’han gra-duat en un acte sense les famí-lies que ha resultat «més que especial, estrany», ha apuntat la directora del centre, Rosa Comes. Un acte que havia de servir per dir adéu als alumnes que emprenen una nova etapa però també per clausurar, «en-

Rosa Comes: «La intenció és començar l’Institut Escola el més organitzats possible»

RIPOLLÈS | ABRIL CHINCHILLA

La Generalitat s’ha replantejat l’organització del curs escolar 2020-2021 que ha de començar el 14 de setembre. Les classes se-ran 100% presencials i no hi hau-rà ràtios, sinó que es prioritzarà establir grups de convivència. Tal com ha explicat el Conseller d’Educació, Josep Bargalló, es tracta que «aquests grups pu-guin organitzar-se en els seus estudis i que, per exemple, a l’hora d’anar al laboratori o a fer educació física no estiguin en contacte amb altres grups. Volem que la importància esti-

EL RIPOLLÈS

INSTITUT JOAN TRIADÚ

Classes presencials i sense ràtios al curs 2020-21

Es crearan grups de convivència per evitar contagis

La graduació dels alumnes de 4rt d’ESO s’ha pogut seguir en directe

tre cometes» el centre. De cara al curs vinent Ribes de Freser inaugurarà l’Institut Escola. Un nou projecte que conservarà tots els cicles educatius al mu-nicipi però en un projecte con-junt. La situació marcada per la COVID-19 fa que aquesta trans-ició no sigui tan especial com es voldria. Ara per ara, segons Co-mes: «La intenció és comen-çar l’Institut Escola el més organitzats possible i amb els

objectius que tenim: crear un centre nou, dinàmic, innova-dor, formar equip i que les fa-mílies i els alumnes s’hi trobin el màxim de bé possible».Aquests últims dies del Joan Triadú els alumnes s’hi han apropat a retornar els llibres escolars que tenen socialit-zats i han pogut acomiadar-se dels professors tot i que, «sen-se abraçades i respectant la normativa».

gui en això i en l’acció persona-litzada, no en fixar una prete-sa de ràtio sanitària». Aquests grups de convivència permetran que els alumnes puguin estar a l’aula sense mascareta. Per altra banda, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat una injecció de 370 milions d’euros al sistema educatiu. Bona part d’aquests, aniran destinats a la contractació de professionals del sector. Està previst que s’in-corporin com a mínim 5.000 nous docents aquest pròxim curs. Això permetria dos pro-fessors per grup de convivència a primària i 5 a secundària, i per

tant, reduir les ràtios per aula. Tanmateix, la Generalitat con-fia l’organització de les classes als centres educatius els quals hauran de tenir aprovat un pla organitzatiu pel 23 de juliol. Un altra part del pressupost anirà destinat al Pla d’Educació Digital, afavorint la connectivi-tat dels centres, per exemple. I finalment, també es destinarà una part a la lluita contra la se-gregació escolar. Tal com a reiterat Aragonès «al setembre tindrem les escoles obertes i amb totes les garan-ties de seguretat (...) el curs co-mençarà amb normalitat».

El vicepresident Pere Aragonès ha assegurat que «el curs començarà amb normalitat»

S’injectaran 370 milions d’euros al sistema educatiu

P12 EN ENTREVISTA

RIBES DE FRESER | JUDITH ESPERT

• Encapçala l’equip de govern des de fa un any. Com han estat aquests primers 365 dies com a alcaldessa de Ribes de Freser?Ha estat un any molt intens. Molt positiu, però la veritat és que ha estat molt intens. Partia de zero, sense haver estat anterior-ment a cap consistori, i ha estat un any atípic i molt intens. Però cal dir, també, que molt positiu.

• Hi ha hagut alguna clau per fer aquest balanç positiu?De totes les adversitats cal veure’n també la cara positiva. Lluny de debilitar l’acció de go-vern, el que ha passat és que l’ha enfortit. Jo tenia molt clar que posar-me a l’alcaldia i en-capçalar una llista no era fàcil. Sempre he dit que no m’hi posava perquè m’agradés perquè jo havia viscut i sabia què suposa portar l’al-caldia i liderar un projecte d’aquest tipus. A partir d’aquí, hem anat avançant i n’aprens. No és assaig i error, sinó la consciència clara, el cap clar, saber quins són els teus objectius i a mesura que vas fent camí t’adones de si has de fer més o menys revolts per aconse-guir aquests mateixos objectius. Ningú s’es-perava un temporal Gloria ni molt menys la COVID-19. Tenim una població de 1.700 habi-tants i som aquí per tirar-ho endavant.

• Els ha sobrevingut la crisi sanitària i vostès han posat en marxa un pla de xoc per a la ciutadania. El pla de xoc el vam aprovar al ple del 8 de juny, per unanimitat. Reitero l’agraïment a tots els grups municipals que integren el consistori ribetà perquè no és fàcil treure 96.000 euros d’un pressupost i s’agraeix el gest i la consideració per poder-ho tirar endavant. El fet de tenir majoria absoluta ens hauria permès aprovar-ho igualment, però vam fer un consens de poble, encara que ells segurament ho haguessin fet d’alguna altra manera. A mitjans de juliol es podran començar a demanar els ajuts, les subvencions directes. Se’ls enviarà una carta des de l’ajuntament

Mònica Sanjaume: «Ha estat un any atípic, molt intens i positiu»

L’alcaldessa de Ribes de Freser qualifica així el seu primer any de mandat al municipi

Mònica Sanjaume és la primera alcaldessa de Ribes de Freser, després de guanyar per majoria absoluta les darreres eleccions. La ribetana fa balanç del primer any de mandat, sobrevingut per la crisi del coronavirus

Considera que l’institut-escola, el qual entrarà en funcionament el pròxim curs, servirà per garantir la continuïtat de la secundària a la població i a la vall

EL RIPOLLÈS

Mònica Sanjaume és la primera alcaldessa de Ribes de Freser

aquesta oferta de neu dels 8 als 16 anys al país on som és molt important. L’institut-escola ens serveix, també, per assegurar la continuïtat de la secundària i que els nens de la vall tinguin el graduat escolar sense haver-se de moure de Ribes.

• Cal buscar mecanismes perquè la gent es quedi al poble i també es vegi com un punt on viure?Sí, però qui ve a viure a Ribes, vol quedar-se a viure a Ribes, o qui vol retornar a Ribes ha de tenir molt clar on va. Nosaltres podem posar els mecanismes, podem lluitar per ampliar la fi bra òptica, podem millorar les condicions, podem lluitar perquè tinguem una R3 digna... Però qui fa el pas, ha de tenir clar que viu a Ribes, en un poble del Prepirineu amb 1.700 habitants, en una comarca de 19 municipis que té els benefi cis que té, però també les peculiaritats que té. No per això hem de deixar de lluitar-hi.

• El preu de l’habitatge és un problema per captar a nous habitants?El preu de lloguer no és accessible i el cert és que hi ha molt pocs lloguers. És un tema que s’ha de treballar. Els habitatges d’ús turístic és un tema que tenim sobre la taula i som conscients que l’hem d’estudiar. És fantàstic que Ribes tingui l’oferta que té d’habitatges d’ús turístic, però el que no pot ser és que morim d’èxit. La gent ha de poder venir a viure a Ribes de Freser entre setmana i amb un lloguer assequible. Això segurament implicarà algun tipus de reglamentació, la qual no trigarem a tenir.

• Durant aquest any han treballat en petits projectes de millora al municipi. Quins en destacaria?Quan vam arribar quedava per arranjar els danys del Leslie. Gràcies al departament de Presidència i els serveis territorials de la Presidència, vam aconseguir una subvenció

Dijous, 2 de juliol de 2020

informant-los de tot el que han de fer. Hem intentat que fos el més senzill possible i ho podran tramitar per instància genèrica -a través del model que tindran- o bé presencialment a l’ajuntament.

• Un dels grans projectes de poble és l’Institut-escola. Què ha de suposar pel municipi?Tanquem vint-i-sis anys d’institut, que aviat és dit. Tenint en compte la situació que tenim de país i l’orografi a que comporta que tots ens n’anem a viure a la capital (segurament ara amb la COVID-19 hi haurà un replanteig), l’institut-escola ens ajudarà a no perdre l’etapa de 3 a 16 anys. Encaixa perfectament amb el projecte de poble i de vall, perquè no era ni l’escola ni l’institut de Ribes, ni serà l’institut-escola de Ribes. És un institut-escola de la vall de Ribes perquè Ribes de Freser té 1.760 habitants i a tota la vall n’hi ha 2.500. Per tant, encabim l’etapa educativa dels 3 als 16 anys de tota la vall. Quan es va començar l’institut es va iniciar amb un projecte de neu, era l’únic institut públic del país que era singular per fer de tenir l’ESO Esquí. Ara, gràcies a l’esport blanc escolar, l’institut-escola de Ribes de Freser podrà dir que els alumnes comencen a esquiar a 3r de primària i acaben a 4t d’ESO. Que hi hagi

P13ENENTREVISTA

a aquest efecte, amb la qual vam arreglar la part del passeig Guimerà i es comencen ja els arranjaments dels altres murs que queden, a la Saida i al passeig de la Caterineta. Hem tirat endavant la subvenció de dinamització territorial, la qual ens ha permès la il·luminació del passeig Sant Quintí i la il·luminació, de nou, del camí de la piscina. Aquest no serà un mandat en el qual podrem fer grans obres, més que res perquè hem d’acabar la Llei de barris i ens ha d’arribar la resolució del PUOSC. En funció de com acabem la Llei de barris i quina sigui la resolució, acabarem de veure què s’ha de fer.

• Tenen present rehabilitar la casa de Cultura?En campanya vam dir que desenvoluparíem el projecte del casal de cultura, com voldríem que fos i en tot cas el tindríem a punt per a més endavant fer l’edifi cació. El que és evident és que amb la situació de pandèmia que hem viscut i amb el que és probable que vingui, el que no podem fer és que un ajuntament amb la liquiditat que tenim, anar al bàndol contrari i endeutar-lo al màxim perquè no sabem què vindrà. Això no vol dir que paralitzem l’ajuntament: s’estan executant les obres que toquen, però continuaran essent obres petites i que tinguin associades subvencions, que l’ajuntament de fons propi hi hagi de posar pocs diners.

• L’R3 és un cavall de batalla…Hem de poder garantir la continuïtat d’aquesta línia transfronterera, que és tan important per al Ripollès com per a la vall de Ribes. No podem deixar perdre aquesta infraestructura centenària i continuarem reclamant les inversions que calen, igual com la millora de trens. No és possible que un tren que tarda dues hores i mitja a arribar a Barcelona, no tingui endoll, els seients siguin de plàstic perquè es fan bretolades als altres trens i ens han de fer venir aquests vells, no hi hagi una taula per poder treballar... Si el que volem a Ribes, a la vall o a la comarca és garantir que tinguem un augment de població i que puguem lluitar pel teletreball, el que hem d’aconseguir és que els mitjans de transport públics que tinguem puguin tirar endavant i amb aquesta conseqüència.

• Van endegar un programa per millorar la recollida selectiva. La gent hi està responent?Vam iniciar la primera acció de la companya, la qual era posar-la en marxa, i la repren-drem. Vam considerar que amb la situació del coronavirus no era el moment adequat per fer una campanya de sensibilització. El que sí que és cert és que el que no ens ha aju-dat és que el servei de deixalleria quedés in-terromput perquè molta gent ha aprofi tat el confi nament per canviar la casa i fer-hi refor-mes. Totes aquestes deixalles el que han fet

és que se n’han anat als contenidors i moltes vegades no s’ha fet la recollida selectiva que tocava. Reprendrem la campanya ara, però sí que és cert que hi ha gent que ha aprofi tat la pandè-mia per reciclar i entomar una conscienciació mediambiental i de país i humanitària, però hi ha qui no. Al fi nal anem a la responsabilitat de cadascú. Hi ha algunes àrees que tot i ha-ver girat els contenidors perquè no quedessin zones fosques, n’hi ha alguna que encara no acaba de funcionar. A partir d’aquí procedi-rem a fer altres tipus d’accions, bé mitjançant càmeres o alguna altra manera de seguretat.

• Quina és la relació amb l’oposició?Per gustos, colors, i cada persona és un món. Cada regidor té les seves peculiaritats i amb al-guns és molt més fàcil avenir-se i trobar punts en comú i amb altres no ho és tant. Com a al-caldessa, la meva percepció és molt positiva perquè sempre t’has de quedar amb la perso-na que construeix, amb els regidors o grups de regidors, siguin d’un color o d’un altre, que sumen i no tant amb aquella persona que tira més enrere i el que fa és posar pals a les rodes.

• El turisme és una de les grans fonts de riquesa al municipi? Quina és la línia que han de seguir treballant en aquest sentit?El turisme és un dels grans atractius de Ri-bes, de la vall perquè, bàsicament, tenim un pol d’atracció molt important que és Vall de Núria. Som un poble i una vall que vivim del turisme, però durant l’any hi viuen tots els veïns i veïnes, que alguns sí que viuen del tu-risme i els altres no. En l’àmbit de consistori hem de poder governar per a tothom i fer les polítiques que siguin necessàries. Pel que fa al turisme, és un turisme familiar el que ve a Ribes de Freser, fi del i que abraça diferents àmbits. No ens centrem només en l’esportiu, ni en el juvenil ni el de gent sèni-or.... Tenim la sort de tenir tot aquest tipus de turisme, un turisme molt ampli i el que se-guim treballant és amb tot.

• Si d’alguna cosa pot presumir Ribes de Freser és del seu teixit associatiu.L’era COVID-19 no ajuda i la posterior tam-poc, però les entitats sempre tenen les portes obertes de l’ajuntament per desenvolupar les activitats que ells creguin que siguin necessà-ries. En la mesura de les possibilitats, els aju-dem, hi col·laborem i hi posem els mitjans ne-cessaris. Per part de l’ajuntament, anualment reben una subvenció que, si fóssim en un any ordinari, seria revisable. Aquest any, que és extraordinari, veurem com es desenvolupa i ja s’ha anat parlant amb diferents associaci-ons per veure si realment aquest any aquests diners els necessiten o necessiten ampli-ar-los. Tenim molt clar que el que necessiten és un espai per a cada entitat, que algunes ja el tenen i d’altres ho tenen de manera precà-ria. Això és un estudi que cal fer. A Ribes de Freser, com deies, si tenim alguna cosa que ens n’hem de sentir orgullosos és del teixit associatiu i el que fem és procurar obrir-los la porta en la mesura de les possibilitats.

• Ribes, agost, festa major. Com serà la d’enguany?Necessitem dies de gresca, seny i rauxa. Ne-cessitem poder tirar endavant, pensar que du-rant uns dies, tot i la situació que estem vivint i a l’espera que no hi hagi un rebrot, tindrem uns dies de gaudi, en família. Seguint tots els protocols de seguretat i totes les mesures de seguretat, hi haurà festa major a Ribes. La fes-ta major 2020, però, no serà una festa major ordinària. En funció d’aquesta nova normali-tat, l’ajuntament, juntament amb la comissió de festes a la qual agraïm molt el seu taran-nà i maneres de fer, valorem i, segurament en l’àmbit de la vall treballarem per fer un tipus de festa major molt similar. És a dir, que un poble no faig una cosa i l’altra ho faci tot, per-què tots estem molt a prop i de les diferents reunions amb les alcaldies de la vall, estem tots en un mateix objectiu. Sí que és cert que com que les normatives canvien constant-ment, esperem que n’hi hagi una de més fi xa.

L’alcaldessa diu que cal garantir l’accés a l’habitatge a un preu digne. Per això el municipi podria disposar d’una reglamentació específi ca

El consistori seguirà reclamant inversions a l’R3 perquè la línia es mantingui viva i en condicions dignes

La festa major en honor a Santa Maria se celebrarà, però no serà una celebració ordinària. S’adaptarà a les condicions de seguretat



CAMPDEVÀNOL | G.S.

Joan Manso ha posat punt fi-nal, per al moment, a la seva etapa dins la política. Així es va oficialitzar el passat dijous, quan el fins ara edil de Territo-ri i Festes de Campdevànol va renunciar a l’acta de regidor, en la darrera sessió plenària. Manso havia presentat la re-núncia dies abans al consis-tori, que en va haver de votar l’aprovació. Tots els regidors hi van donar llum verda. Després de vuit anys com a al-calde de Campdevànol i cinc més ocupant el càrrec de regi-dor, Manso va expressar en el seu discurs de comiat que no podia fer compatible l’exerci-

Joan Manso diu adéu a la política activa

CAMPDEVÀNOL | GUILLEM SÁNCHEZ

Campdevànol ja ha donat llum verda al pla de xoc que ha de servir per pal·liar els efectes de la crisi del coronavirus. En la darrera sessió plenària cele-brada ja de manera presencial, el passat dijous 25 de juny al vespre, tots els grups repre-sentats van votar-hi a favor. Unanimitat en l’acord de poble per l’adopció de mesures de xoc i reactivació econòmica, social i turística del municipi. Aquestes engloben diferents actuacions en àmbits com els comerços, els autònoms, el sector turístic, la cultura, l’educació, el foment del pro-ducte de proximitat i aquelles accions adreçades a les per-sones, tal com va presentar el primer tinent d’alcalde, Lluís López. Són 24 mesures, en to-tal, resultat de l’anàlisi que es va realitzar des de l’equip de govern durant les taules sec-torials organitzades per conèi-xer les necessitats dels sectors. López reconeixia que «no són

mesures que no siguin apli-cables». De fet, durant la pre-sentació del pla, el també re-gidor de Serveis Econòmics va destacar que «no hi havia cap full de ruta previ per poder aplicar un pla com aquest». Tant la CUP com ERC hi van donar el seu suport, no sense posar sobre la taula algunes qüestions, com remarcar que

no se’ls va convidar a parti-cipar en les taules sectorials. «Però volem ser construc-tius, realment s’ha fet un pla on hem pogut aportar coses i ara s’ha de vetllar perquè tiri endavant», exposava la portaveu de la CUP, Mariona Baraldés. Alhora, va afegir que «estàvem d’acord amb ERC que hi havia d’haver una co-

GUILLEM SÁNCHEZ

GUILLEM SÁNCHEZ

Aprovat el pla de xoc, amb 24 mesures i 100.000 euros

El primer ple presencial a Campdevànol després de la pandèmia, el passat dijous 25 de juny

Manso va renunciar a l’acta de regidor de l’ajuntament de Campdevànol

ci de la seva feina de secretari amb la d’un càrrec electe, com a representant del grup de Junts per Campdevànol a l’ajunta-ment. Una renúncia, doncs, per motius professionals. Manso va voler fer un agraïment «a to-tes les persones que d’alguna manera o altra han confiat en mi per tirar endavant els pro-jectes durant aquests tretze anys», mentre que es va posar a disposició de tots per seguir col·laborant amb el munici-pi en la mesura que pugui i va desitjar molts encerts a tots els membres del plenari. Diferents companys de grup, de vida política i de vida al po-ble li van voler donar les gràci-es per la seva tasca com a al-

missió més estreta, que es pogués reunir amb més faci-litat», per tal de fer un segui-ment i avaluació de l’aplicació del pa de xoc. «Hem demanat que es creés una comissió es-pecífica per poder tractar el pla amb tots els grups», va recal-car Toni Riera, portaveu d’ERCEls republicans van mostrar el seu desacord en un dels punts

del pla, que feia referència a l’àmbit turístic, i per coherèn-cia van votar en contra de la proposta de ratificació del de-cret d’alcaldia de mesures de protecció del Torrent de la Ca-bana per aquest estiu. Fins i tot van fer palès que hi ha perso-nes que hi han acampat, mos-trant Riera una fotografia a tot el plenari. Des de l’equip de go-vern de Junts per Campdevà-nol van confirmar que aquest dimecres, 1 de juliol, un infor-mador ambiental i dos guardes rurals, amb la col·laboració de Protecció Civil i altres mem-bres dels cossos de seguretat ja estan desplegats pel Torrent de la Cabana per controlar l’apli-cació de la normativa, que en prohibeix el bany però en per-met l’accés per passejar-hi als veïns de Campdevànol i als qui pernoctin en un establiment turístic de la vila. Una mesura que es podria estendre en el cas de Gombrèn, a falta que es pugui firmar un conveni per ra-tificar aquest acord entre amb-dós municipis.

L’oposició hi vota a favor, tot i demanar la creació d’una comissió per avaluar-ne el seguiment

Des d’aquest dimecres ja es despleguen l’informador ambiental i els guardes rurals al Torrent de la Cabana

La Confiança acull la primera sessió presencial

CAMPDEVÀNOL | G.S.

Campdevànol va ser el pri-mer municipi del Ripollès que va celebrar de nou una sessió plenària presencial, un cop apareguda la crisi del coronavirus. Va ser a la pri-mera planta del centre cívic La Confiança.Tots els regidors van aparèi-xer a la sala amb mascareta, que es van treure en co-mençar la sessió, ja que es garantia la distància de se-guretat entre ells. Cada regi-dor, més, va comptar amb el seu propi micròfon. La ses-sió es va desenvolupar amb total normalitat.

calde i a l’ajuntament. Alguns d’ells, visiblement emocio-nats. Els portaveus dels grups d’ERC i la CUP també li van donar les gràcies. En el pròxim ple s’haurà de fer efectiva la presa de possessió de la regi-dora substituta de Manso, càr-

rec que hauria d’ocupar Maria Teresa Codinach. Més enllà de la seva etapa al consistori campdevanolenc, Joan Manso també va ocupar el càrrec de president del Consell Comar-cal entre el juliol de 2015 i no-vembre de 2018.

P15ARARREU

RIPOLL | GUILLEM SÁNCHEZ

Una moció d’Esquerra Republi-cana per l’emissió de vals regal de 100 euros per unitat familiar per gastar en comerços de Ri-poll adherits a la Unió de Boti-guers i a l’Associació d’Hosta-leria del Ripollès va portar als grups del ple de Ripoll a deba-tre la funció de la comissió per a la reactivació econòmica de la vila (creada arran de la pan-dèmia de la COVID-19). ERC va reclamar, dimarts passat, que hi pugui haver treball conjunt. «No ha estat així des del mo-ment en què no ha estat una comissió de treball, sinó in-formativa», va dir el seu por-taveu, Roger Bosch. Va afegir que «si ho volem fer conjun-tament amb la resta de grups, estem encantats perquè és el que volíem des d’un inici». El text es va desestimar amb els

vots en contra del PSC i Junts per Ripoll, qui va remarcar que la idea era bona, però que feia falta treballar-la amb atenció. Alternativa per Ripoll va qües-tionar el funcionament de la mateixa comissió, exposant que creuen que s’ha posat de manifest que, perquè es puguin considerar vàlides algunes ide-es, s’ha hagut d’optar per pre-sentar mocions, ja que no s’ha pogut cooperar dins la comis-

sió. «Ha estat molt impossi-ble, perquè tot ha estat dirigit des de l’equip de govern», va comentar Carmona, portaveu d’Alternativa. Joaquim Merino (PSC) va exposar que «espe-rem que la comissió es torni a reprendre», mentre que l’al-calde, Jordi Munell, «ens hem tornat a emplaçar a deixar de banda els posicionaments po-lítics per reunir-nos tots ple-gats, buscant un consens».

GUILLEM SÁNCHEZ

La comissió per a la reactivació, a debat

La primera sessió presencial a la sala de plens de Ripoll, dimarts passat


On s’ubicarà el nou ‘bike park’ que es projecta a la capital?

Ripoll aprova el Pla Econòmic i Financer Lluís Orriols pren possessió com a nou regidor d’EsquerraRIPOLL | G.S.

Durant la sessió plenària, es va aprovar també el Pla Econòmic i Financer, total-ment necessari després que la corporació no complís amb les regles de la despesa i d’estabilitat pressupostària, tal com va explicar el cap de l’Àrea de Serveis Econòmics, Josep Maria Creixans. Una situació que no ha de preo-cupar, tal com va recordar el

RIPOLL | G.S.

Lluís Orriols ja és nou regidor de l’ajuntament de Ripoll per Esquerra Republicana. Ocu-pa el lloc que la cap de llista de la formació en les últimes eleccions municipals, Nani Mora, va deixar per motius de salut. Dimarts va prendre possessió del càrrec. Ho va fer amb la fórmula següent: «Sí, ho prometo per la lli-bertat dels presos polítics,

regidor. El pla tindrà vigència durant els anys 2020 i 2021. També es va donar llum ver-da a l’aprovació inicial de la modificació puntual 28 del POUM, per canviar la classi-ficació del sector delimitat SUD-1 Palou, d’urbanitzable a no urbanitzable. També va tirar endavant la concertació d’una operació de crèdit de més 700.000 euros per a in-versions previstes en el pres-supost d’aquest any.

GUILLEM SÁNCHEZ

RIPOLL | G. SÁNCHEZ

Aquesta és una de les preguntes que el grup Alternativa per Ripoll va intentar esbrinar, preguntant a l’equip de govern durant el torn de les mocions dels dife-rents grups. Aitor Carmona, por-taveu d’Alternativa per Ripoll - CUP havia presentat un text per tal de traslladar una inquietud d’alguns veïns de Ripoll, preocu-pats per la ubicació d’aquest nou atractiu turístic pel qual treballa l’ajuntament, per tal de portar a la capital. L’alcalde Jordi Munell va confirmar que la instal·lació necessària per al ‘bike park’ no s’instal·larà a San Bernabé i que s’estan valorant des de Ripoll i l’empresa promotora, diverses ubicacions a tenir en compte. La moció també volia acordar una reunió entre els possibles veïns afectats i l’ajuntament, per do-nar a conèixer el projecte, del qual també en preocupa l’im-pacte que pugui tenir, segons el mateix Aitor Carmona. En saber que no es faria a la zona de Sant

Bernabé, la moció finalment no es va votar. La intenció del text era «que els veïns tinguessin la informació que volien», va puntualitzar Carmona. Jordi Munell va respondre extensament so-bre com havia funcionat tot el procés amb l’empresa que vol dur a terme la iniciativa i en quin punt es trobava, sen-se detallar més informació sobre on es podria ubicar. «La fase prèvia és explorar si hi ha propietaris que en el seu terreny els interessa arribar a un acord d’explo-tació o concessió durant uns anys» i que «no té cap sentit generar expectati-ves a veïns si encara no hi ha res concret». De totes les mocions presentades, es van tombar la de Sílvia Orriols per modificar contenidors i identificar i multar compor-taments incívics i la d’Alter-nativa amb mesures d’ur-gència vinculades amb el pla director de la bicicleta.

per la independència de Catalunya, per Ripoll i per imperatiu legal». Va afegir que «quan vaig entrar a la llista, ja era per ajudar a la vila, treballar amb eficàcia i honradesa», i que espe-ra que els seus companys l’ajudin perquè «sóc neòfit en aquestes coses». Abans d’ocupar el seu lloc al plenari de la capital, l’alcalde Jordi Munell li va fer entrega del pin de l’ajuntament.


RIPOLLÈS | A.CH.

La sentència del Tribunal Su-prem dicta que cap institució pot penjar banderes no oficials o símbols a l’exterior dels edi-ficis públics i d’aquesta mane-ra preservar-ne la neutralitat. Tanmateix diversos ajunta-ments i entitats d’arreu del país han lluït la bandera de l’arc de Sant Martí amb motiu del Dia de l’Orgull LGTB. A la comarca, l’Ajuntament de Ripoll se su-mava al manifest promogut pel Govern de la Generalitat refer-mant el compromís institucio-nal per fer efectius els drets del col·lectiu i lluitar contra les dis-criminacions, i d’aquesta ma-nera en penjava la bandera a la

Alguns ajuntaments pengen la bandera de l’orgull LGTB, desafiant la prohibició del Suprem

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

El Servei d’Atenció Integral al col·lectiu LGTB del Ripollès només ha atès a dues per-sones. Un fet que semblaria una bona notícia, però des del Consorci de Benestar So-cial, Elisabeth Ortega expli-ca que a la comarca «encara ens resulta difícil manifes-tar de manera oberta i natu-ral que formes part d’aquest col·lectiu». És per això que el consorci amb l’Associa-ció Talcomsom i tècnics dels diferents ajuntaments de la comarca han estat treballant en el Pla Comarcal LGTB, el primer del Pirineu. En aquest pla es recullen «les necessi-tats i també les dificultats del col·lectiu». Marc Parare-da, president de l’Associació Talcomsom, ha explicat les principals línies d’actuació que tindrà el pla aprofitant el dia Internacional del col·lectiu LGTB. La formació així com disposar d’un referent a cada ajuntament del Ripollès i al

Consell Comarcal són un dels punts més importants però també hi haurà accions de visibilització com «modificar formularis municipals o ela-

borar un distintiu pels equi-paments que sigui inclusiu en la diversitat sexual i iden-titat de gènere». També es visibilitzarà el Servei d’Aten-

GUILLEM SÁNCHEZ

CONSELL COMARCAL

El Pla Comarcal LGTB està a punt de veure la llum

Aquesta roda de premsa ha servit per avançar alguns punts del pla el dia internacional del col·lectiu

Façana del Consell Comarcal el 28 de juny, dia de l’orgull LGTB

balconada. Una acció a la qual s’hi ha sumat l’Ajuntament de Campdevànol on a través de Twitter adjuntava una fotogra-fia de la façana del consistori

amb la bandera irisada i se su-mava a la lluita contra les dis-criminacions per raó d’orienta-ció sexual i de gènere. També el Consell Comarcal

ció Integral al col·lectiu de què disposa la comarca. Les diver-ses accions que es recolliran en el pla «estaran adaptades a cada tipus d’ajuntament de

la comarca, segons dels re-cursos de què disposi».Ara per ara, només falta «aca-bar de consensuar propostes i establir un calendari de les accions perquè les adminis-tracions tinguin temps d’im-plementar-les», explica Or-tega. També es demanarà als ajuntaments que aprovin l’ad-hesió al pla en els seus plens municipals. Segons Xavier Verdaguer, membre de Tal-comsom, el pla implica que «les institucions assumeixin com a pròpies les reivindica-cions de fa molts anys». Per tal que el pla tingui èxits i basant-se en l’experiència dels plans comarcals d’altres territoris, Verdaguer explica que s’han de delimitar molt bé els objectius perquè «po-den ser molt ambiciosos en la seva redacció, però a l’ho-ra de l’execució és difícil de valorar els resultats perquè no ha quedat prou definit». Un cop acabat, de cara al mes de setembre, el pla es farà pú-blic i es presentarà obertament.

El Consorci de Benestar Social i l’Associació Talcomsom n’han fet un avançament

La formació i la visibilització seran les principals línies d’actuació

del Ripollès ha desafiat aques-ta sentència i al costat del llaç groc per la llibertat dels po-lítics catalans presos, s’hi ha penjat la bandera de l’orgull.

A través de les xarxes l’ens ha escrit que «com sempre» s’hi pot veure la bandera LGTB per reivindicar el dret a estimar com es vulgui.

RIPOLL.CAT

Ripoll penja la bandera a la balconada tot i la prohibició


GOMBRÈN | JUDITH ESPERT

Gombrèn vol articular i posi-cionar l’oferta turística amb l’escalada com a eix vertebra-dor. El municipi ha elaborat un pla estratègic, a desenvo-lupar a llarg termini, que per-segueix vertebrar una oferta en l’àmbit del sector terciari per rellançar l’economia local. Ho vol fer gràcies a un dels re-cursos naturals més potents de què disposa, tot i que cal-drà buscar finançament «ex-traordinari i específic» per a poder-ho duar a terme, tal com ha reconegut l’alcalde Cèsar Ollé. En aquest projecte es deter-mini que cal desenvolupar el turisme com una de les principals activitats econò-

miques a la població per ge-nerar riquesa directa. Un pla que implica la col·laboració

de l’àmbit públic i privat. Per això, es vol situar l’escalda, amb les més de 600 vies de

EL RIPOLLÈS

Gombrèn elabora un pla turístic amb l’escalada com a pal de paller

Les més de 600 vies d’escalada volen que siguin el principal focus d’interès

què disposa el municipi, com a pal de paller de la proposta. D’aquesta manera es vol re-llançar el sector a partir d’una oferta diferenciada de la resta de municipis de la comarca, però que al mateix temps en sigui complementària. «És un valor diferencial», subratlla el batlle, qui defensa que el turisme que podria arribar és «de qualitat». Aquest nou pla suposaria el «revifament» d’aquest atrac-tiu, després que en dècades anteriors ja fos «pràctica-ment el centre d’escalada del Pirineu». La intenció amb aquest projecte a llarg termi-ni és «oferir un bon servei al visitant» i per això es pre-veuen diverses actuacions que, de moment, no estan

Es vol desenvolupar el sector turístic com una de les principals activitats econòmiques

establertes en un calendari. Entre altres, es preveu que la zona d’aparcament pròxi-ma a la seu de l’ajuntament s’adeqüi per ser un espai més agradable. Per tal d’oferir una oferta de qualitat, s’adequa-ria amb uns lavabos públics i també paisatgísticament es voldria adaptar a la zona on es troba. Ollé ha avançat que aquestes inversions es podri-en realitzar ja aquest hivern. Per altra banda, es voldria re-convertir el centre d’interpre-tació ‘Montgrony any 0’ en un centre d’escalada. El projecte nascut amb Terra de Comtes i Abats es considera que ha estat «un fracàs absolut, el qual no genera gens d’inte-rès i només genera despe-ses», emfatitza el batlle.


RIPOLL | A.CH.

Empreses del sector industrial continuen apostant per Ripoll per instal·lar la seva activitat, i estan treballant en aques-ta línia per fer-ho possible. A més, l’alcalde, Jordi Munell, ha assegurat que s’està fent acompanyament a iniciatives empresarials, les quals han mostrat interès en la capital de comarca. El batlle explica que aquesta situació «ens fa ser optimistes que es continuen mantenint certes inversions que permetran la creació de llocs de treball». L’ajuntament espera que la

Ripoll aposta per la reactivació industrial del municipi

RIPOLL | ABRIL CHINCHILLA

Els regidors i regidores així com l’alcaldessa del consistori infantil de Ripoll s’han reunit per última vegada en ple per tal de fer repàs a la feina feta durant aquest any de mandat. La sala Abat Senjust ha acollit el públic assistent a la sessió plenària per tal de complir amb les distàncies de segure-tat. Tots els membres del con-sistori han destacat la bona fei-na feta i tot l’aprenentatge que s’enduen de l’experiència. Laia Castany, regidora de Persones, Cultura i Festes, explica que «està molt bé perquè aprens com funciona un ajuntament i pots formar part de les de·cisions sobre el teu poble (...) Jo ho recomanaria perquè aprens moltes coses». Tot i que el mandat ha estat tocat per la pandèmia de la COVID-19, el consistori ha po-gut participar en diferents ac-tes culturals com el Tió, el Car-nestoltes, l’encesa de llums de Nadal... i també han tirat enda-vant diferents projectes i cam-

panyes. De fet, la feina encara no acaba, continuen treballant per impulsar una campanya de conscienciació medi ambi-ental. El mandat acabarà quan agafin el relleu nou alumnes de sisè de les escoles de Ripoll, de cara al curs vinent.

La regidora de Convivència i Participació de Ripoll, Dolors Vilalta assegura que els nois i noies «han fet una feina excepcional en moments excepcionals». I ha agraït l’esforç que han fet les famíli-es durant els dies de confina-

ABRIL CHINCHILLA

EL RIPOLLÈS

Últim ple de l’equip del Consistori Infantil de Ripoll

Ple d’acomiadament del Consistori Infantil 2019-20

S’espera que arribin noves empreses a Ripoll

pandèmia de la COVID-19 no sigui un impediment per ti-rar endavant aquestes apos-tes econòmiques pel poble. A més, el consistori espera que les empreses que arribin al Ri-pollès ajudin a la diversificació del teixit empresarial de la co-marca. Per altra banda, l’ajuntament segueix amb la idea de tirar endavant el polígon que hau-ria d’anar situat a la zona de Can Franquesa i que hauria d’acollir empreses de grans di-mensions, en un terreny d’uns 40.000 metres quadrats. El projecte de moment es troba en fase de tramitació tot i ve-

nir de l’any 2015. Munell ha avançat que si el polígon pros-pera una de les empreses que s’hi podria establir seria la ITV perquè «s’ha de dimensionar perquè pugui acollir vehi·cles pesants i que pugui ser un element comarcalista i d’atracció de clients d’Osona Nord, la Garrotxa i fins i tot el berguedà. I que pugui ser una activitat amb més volum i més treballadors». Per ara, l’ajuntament calcula que fins la tardor el projecte no es podria tornar a passar a ses-sió plenària perquè encara fal-ta resoldre algunes al·legacions i aclariments amb Urbanisme.

ment: «agraïment extensiu a les famílies que han col·laborat de manera diferent i especial». Com a record se’ls ha regalat una auca sobre el seu pas al consistori, una foto de grup, mascaretes i un diploma.

Tant els participants com l’ajuntament fan una molt bona valoració de la feina tot i la situació de pandèmia

Jordi Munell dóna suport al nou partit de Puigdemont

RIPOLL| REDACCIÓ

Jordi Munell, alcalde de Ripoll, és un dels 161 signants del Par-tit Democràtic de Catalunya d’arreu del territori català que ha signat a favor del manifest que dona suport a la formació d’un nou partit polític per part de Carles Puigdemont. Aquest nou espai pretén ser una coa-lició on conflueixin membres del PDeCAT, independents, membres de la Crida i càrrecs de Junts per Catalunya. En el manifest que han signat al-caldes d’arreu, s’anima que els nostres dirigents i referents impulsin l’ordenació d’aquest espai polític. Asseguren que ha arribat l’hora de la concre-ció i reiteren també el com-promís amb l’assoliment de-mocràtic de la independència. Alguns noms dels signants del document deixen veure l’escletxa dins la formació i el desmarcament amb la políti-ca de l’actual dirigent, David Bonvehí. No només alcaldes i alcaldesses hi donen suport sinó també diputats i dipu-tades i càrrecs institucionals. Josep Forné, vicepresident del Parlament, o el director general de comunicació del Govern, Jaume Clotet, en són un exemple.

P19ARARREU

RIBES DE FRESER | REDACCIÓ

L’ajuntament de Ribes de Fre-ser ha iniciat les obres per a la instal·lació d’enllumenat amb tecnologia LED a la zona del camí de la piscina. Una actu-ació que s’emmarca en el pla de dinamització territorial, impulsat pel departament de la Presidència, el qual dotarà de punts de llum aquest es-pai que fins al moment no en disposava. «És un punt con-corregut», subratlla l’alcal-dessa de la població, Mònica Santjaume, qui destaca que la reforma suposarà dotar de llum «un punt on mai no n’hi havia hagut». Els treballs també es duen a terme a altres zones del mu-nicipi com el carrer de Sant Quintí, el passeig Rigat i a la carretera de Puigcerdà, on es renovarà l’enllumenat. Aquí es procedeix al canvi de

l’antiga lluminària, però una tecnologia més eficient. En concert són 60 punts lumí-nics, que també disposaran de tecnologia LED.Aquesta és una aposta per l’eficiència energètica, ja que

permet estalviar energia i un major rendiment lumínic així com «reduïm la contamina-ció lumínica». El cost total d’aquestes tasques ascendeix a 60.000 euros, dels quals un 90% estan subvencionats.

GUILLEM SÁNCHEZ

La pujada de la piscina disposarà d’il·luminació

Les tasques es van iniciar a finals de la setmana passada


Ripoll renova el pacte d’Alcaldes pel Clima 30/40

RIPOLL | REDACCIÓ

L’ajuntament de Ripoll ha renovat, per unanimitat, l’acord del Pacte dels Alcal-des i Alcaldesses pel Clima i l’Energia, que neix de la fu-sió del vigent Pacte pel canvi

climàtic i l’adaptació sota un mateix paraigua en una sola iniciativa. Aquesta iniciati-va defineix els compromisos renovats i la visió comparti-da (més enllà del 2020) per abordar reptes interconnec-tats: la mitigació del canvi cli-màtic, l’adaptació i l’energia sostenible.Així, Ripoll es compromet a reduir les emissions de car-boni o de gasos d’efecte hi-vernacle en el seu territori com a mínim en un 40% al 2030 i a augmentar la resili-ència als impactes del canvi climàtic. Per aquest motiu, s’està treballant i revisant el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima Muni-cipal (PAESC ). Un document que es basa en un Inventari Base d’Emissions per a la mi-tigació i que inclou una ava-luació de les vulnerabilitats i els riscos al canvi climàtic per a l’adaptació.

EL RIPOLLÈS

Es reduiran les emissions de carboni

P20 AR ARREU

RIPOLL | XEVI PUJOL

Fa uns deu anys que es va inau-gurar l’actual Refugi d’Animals del Ripollès i des d’aquell mo-ment s’havia comptat amb el mateix vehicle per realitzar les recollides de gossos. El Con-sell Comarcal ha decidit reno-var-lo i adquirir mitjançant un rènting una furgoneta Nissan NV300 «per millorar el ser-vei i el benestar dels animals quan es fan les recollides», segons detallava el vicepresi-dent del Consell, Enric Pérez. El nou vehicle incorpora mi-llores, equipat amb dues gà-bies per a gossos petits i una per als més grossos. L’habitacle té ventilació i un desguàs que facilita la higiene. La furgone-ta també servirà per traslladar als animals al veterinari quan sigui convenient o per portar material a les instal·lacions. «El refugi no ha parat de rebre

millores en aquests 10 anys i hem d’estar satisfets del ser-vei que tenim a la comarca, així com de la seva bona ubi-cació, en una zona assolellada on els animals i els voluntaris hi estan bé», assegurava Pérez.

Actualment, segons apuntava el president del Consell, Joa-quim Colomer, hi ha 34 gossos al refugi, «una xifra baixa amb relació a aquests 10 anys». Des del Consell, però, animen a adoptar, perquè «els gossos

XEVI PUJOL

El Refugi d’Animals del Ripollès estrena nou vehicle per les recollides

El nou vehicle, presentat a les instal·lacions del refugi aquest dimecres


Arriben els Festivals de Senderisme dels Pirineus, amb el del Ripollès a l’octubre

RIPOLLÈS | X.P.

Malgrat l’actual situació, els Festivals de Senderisme dels Pirineus s’inicien aquest cap de setmana. Enguany, es compta amb 8 festivals di-ferents, entre els quals hi ha el del Ripollès. Hi ha hagut tres cites -el Cerdanya Hap-py Walking, el Festival de Senderisme Àreu Pica d’Es-tats i l’Alinyà, muntanya de camins- que s’han hagut de cancel·lar. El Festival Camina el Berguedà serà el que en-ceti aquesta cinquena edi-ció, aquest 4 i 5 de juliol. Les diferents cites tenen lloc als Pirineus de Lleida, Barcelo-na i Girona i vénen carregats d’activitats noves i propostes per gaudir de la muntanya amb seguretat. Amb referèn-cia al festival de la comarca, anomenat Ripollès Discovery Walking, se celebrarà els dies 16, 17 i 18 d’octubre. El primer dia, divendres, es podrà gau-

dir d’una descoberta del circ d’Ulldeter i l’antic refugi, es podrà fer un bateig de sende-risme a la Vall de Núria o una gimcana pel Museu Etnogràfic de Ripoll. Dissabte hi ha pro-gramades les excursions Ca-renant la Serra de Montgrony, Marxa Nòrdica pels boscos de Campelles, Volta al Puig de les Tres Creus i visita al molí fari-ner, l’excursió vertical Ferrada Roca de la Creu de Ribes de Freser o el circuit d’orienta-ció i itinerari de descoberta de l’entorn amb el recorregut del Torrent de la Cabana.Per últim, el diumenge comp-ta amb l’espectacular camí equipat a la vall del Freser, l’itinerari interpretatiu del Parc Natural per les Pastures d’Espinavell i el Phototrekking entre Llanars i Vilallonga de Ter. A www.ripollesdisco-verywalking.cat es poden trobar totes les excursions en detall, les recomanacions, i la inscripció i pagament.

compleixen amb totes les garanties de desparasitació, esterilització, i amb l’acom-panyament de les voluntàries i el personal del refugi», se-gons afirmava Colomer. Des de l’ens opinen que la tendència a l’adopció ha d’anar a més.Amb l’aixecament de l’estat d’alarma s’ha reprès l’atenció al públic del refugi, sempre amb

cita prèvia, que cal demanar al telèfon 609 52 97 88, per evitar aglomeracions. Durant aquest confinament s’han pogut em-paraular adopcions que s’han fet efectives el maig i el juny i que han ajudat a regularitzar el nombre de gossos allotjats. Membres del Consell van fer una visita a les instal·lacions aquest dimecres.


CAMPRODON | ABRIL CHINCHILLA

A les deu en punt del matí d’aquest dimecres 1 de juliol, els camprodonins i camprodonines ja feien cua davant les instal·lacions de la piscina municipal per tal d’encetar la temporada de bany d’aquest estiu. Ho van haver de fer amb mascareta i respectant les distàncies, men·tre els tècnics es preparaven per fer complir els nous protocols davant la COVID·19. Primer, de·sinfecció de mans amb un dels dispensadors de gel hidroalco·hòlic automàtics que ha adquirit recentment l’ajuntament, seguit d’un control de temperatura. També caldrà posar·se, aquest estiu, una polsera de goma uni·personal per poder accedir a la piscina. Segons Xavier Guitart,

alcalde de Camprodon, aquest sistema permetrà tenir «el con-trol total dels usuaris que en-tren i surten i els dies que ve-nen» així com de l’aforament. A més, s’ha instal·lat un sistema

de desinfecció dins els vestua·ris «per netejar l’ambient i els materials que portem, com poden ser les motxilles o les cadires que la gent gran duu de casa». Aquest any, els usu·

ABRIL CHINCHILLA

La piscina de Camprodon enceta temporada i protocols

Les mesures de prevenció hi seran presents tota la temporada

aris podran gaudir del bar, que s’ha ampliat, «perquè queda-va un recinte petit per la gent que tenim». Una petita millora, tot i que l’Ajuntament no des·carta «anar a més els pròxims

Polseres per controlar l’accés i desinfecció total de la roba i el material dels usuaris

anys». El consistori fa una bona valoració de l’inici de la tempo·rada, amb més de 1.000 abona·ments venuts gràcies a la quota reduïda que es va oferir des del passat mes de juny.

La piscina comptarà amb més d’un miler d’usuaris abonats aquest estiu

ABRIL CHINCHILLA

ME22 EL MERCATSUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 2 AL 8 DE JULIOL DE 2020

EL FESTIVAL DEL COMTE ARNAU, A PUNT PER CELEBRAR ELS 25 ANYS L’AJUNTAMENT DE SANT JOAN DE LES ABADESSES S’HA ESFORÇAT PER ACOTAR ELS ESPECTACLES A LA NORMATIVA I TIRAR ENDAVANT L’ANIVERSARI

La pandèmia del coronavi-rus no impedirà a Sant Joan de les Abadesses celebrar la

25a edició del Festival del Com-te Arnau. La regidora de Cultura, Maria Rosa Fraxanet, assegura que «hem treballat amb mol-ta il·lusió perquè es pogués fer realitat la celebració d’aquest aniversari tan especial». A més aquest any «hem preparat una programació diferent i més plu-ral per poder arribar a totes les franges d’edat sense perdre el nivell de qualitat». El primer espectacle tindrà lloc aquest dissabte a les deu de la nit al Claustre del Monestir. Aquesta és una de les primeres novetats. El festival no començarà amb

Els espectacles i concerts seran el gran pilar d’aquesta edició

‘Els desitjos del Comte Arnau’, enguany amb més representacions

una conferència com les darre-res edicions sinó que encetarà amb l’obra Maragall a casa de

ri de la mort de Joan Maragall. L’11 de juliol els Xarop de Canya presentaran «una nova adapta-ció de la balada del Comte Arnau del 1999». Serà un espectacle iti-nerant que tindrà lloc a diferents llocs de la vila: el Pont Vell, Sant Pol i l’absis del Monestir. Els Sanjosex tornen als escenaris amb el seu nou disc Dos somnis i seran al festival santjoaní el 18 de juliol en un concert al claus-tre del Monestir. El 25 de juliol The Suitecase Brothers, guanyadors l’any 2013 d’un dels Festivals Internacio-nals més importants del món del Blues, oferiran un concert que inicialment havia de tenir lloc a l’Era d’en Serralta però que fi-nalment se celebrarà al claustre del Monestir per motius d’espai. Finalment, el cicle d’especta-cles del Festival del Comte Ar-nau clourà amb la presentació del disc Emotional Dance d’Andrea Motis, el dia 1 d’agost. Segons Fraxanet «ens ha costat lligar aquest concert per les mesu-res d’aforament, però finalment podrem acabar el festival amb aquest espectacle tan brillant», al claustre del Monestir.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIESAquest any tampoc hi faltaran les activitats de Els desitjos del Comte Arnau i Cercant les petja-des del Comte Arnau. Les visites

Josep Maria Jaumà i dirigida per Dolors Vilarasau. Un espectacle escollit per celebrar el centena-

SANT JOAN DE LES ABADESSES ABRIL CHINCHILLA

EL RIPOLLÈS

dramatitzades dels desitjos del comte enguany tindran lloc els dimecres i també els dijous de les tres setmanes de durada del festival a causa de «l’èxit dels altres anys». La caminada noc-turna per descobrir les petjades d’Arnau es farà el 22 d’agost a les nou de la nit. A més, l’aniversari arriba amb una novetat: l’ecape room virtual E Comte Arnau i les 7 claus, disse-nyat per Raimon Amaro i que es podrà gaudir a través del web de l’ajuntament. Durant l’acte de presentació del 25è Festival del Comte Ar-nau, Marcel Miquel, membre de la comissió, ha assegurat que el festival que va néixer l’any 1996 gràcies a les representacions de la llegenda de la mà del SAT Te-atre Centre, «va néixer amb la intenció de perdurar». Després de 25 edicions han estat molts els artistes que han passat per Sant Joan de les Abadesses aportant visions úniques de la llegenda del Comte Arnau. Al-guns hi han deixat regals com la Suite que va compondre Al-bert Guinovart per l’ocasió. Se-gons Miquel la intenció del fes-tival sempre ha estat «que les noves generacions d’artistes continuessin recreant el mite del comte adaptant-lo a la nos-tra època (...) perquè continués viu i present».

EL RIPOLLÈS

ME 23EL MERCAT

UN ESTIU LECTOR, LA PROPOSTA DE LA BIBLIOTECA JOSEP PICOLA

ES REPRENEN LES PROJECCIONS AL CASAL CAMPRODONÍ

EL CENTRE CULTURAL SANTJOANÍ S’HA ADHERIT A LA INICIATIVA DEL LECXIT, PER MILLORAR LA COMPRENSIÓ LECTORA DELS ALUMNES DE L’INSTITUT-ESCOLA MESTRE ANDREU

Un estiu lector i d’aprenen-tatge. Aquesta és l’experi-ència que proposa la bibli-

oteca Josep Picola, de Sant Joan de les Abadesses, a tots els alum-nes de l’Institut-Escola Mestre Andreu. En el marc d’un any di-ferent en el curs escolar, el centre cultural s’ha adherit a la propos-ta ‘Guanyem un lector’, en col-laboració amb el programa Lecxit, que busca incrementar l’èxit es-colar a través de la comprensió lectora.La campanya, dirigida a les fa-mílies, les dotarà de recursos per promoure l’hàbit i el gust per a la lectura dels fills i filles durant l’es-tiu: «És una campanya específi-ca perquè a l’estiu trobin espais de lectures compartits i incen-tivar el gust per la lectura en els nens i nenes», detalla la respon-sable de l’equipament, Anna-Belén Avilés. «Es tracta d’una eina perquè comencin el curs amb millors condicions per po-der-lo afrontar», ressalta.

El cinema del Casal Cam-prodoní va tornar a obrir el darrer cap de setmana

amb diferents sessions, tant dis-sabte com diumenge, com era habitual abans de la pandèmia sanitària. Després de gairebé tres mesos tancat, com a conseqüèn-cia del Coronavirus,es van tornar a projectar pel·lícules a la loca-litat de Camprodon. La reobertura va aconseguir que els aficionats del cinema respi-ressin alleujats, ja que ara poden tornar a veure històries a través de la pantalla gran. «Ho valoro molt positivament perquè ja era hora que tornés el cinema a la pantalla gran, no és el ma-teix veure una pel·lícula des de casa que des del cinema», des-tacava Domènec Olivé, un dels assistents de la primera sessió

del dissabte, que van poder gau-dir del film 1917, dirigit per Sam Mendes.Des del Casal camprodoní valo-

ren satisfactòriament la tornada. Maria Claret, presidenta de l’en-titat, destacava que estaven con-tents perquè «tothom ho esta-

va esperant», i afegia que «hem fet tot el que ens marquen les normes i no ens hem desviat ni un mil·límetre per poder oferir,

Consisteix en un Carnet de Vi-atge Lector per als infants, que podran omplir durant l’estiu amb fins a 10 lectures, i un dossier orientador per a pares i mares. Els lots es poden sol·licitar de

Tots els infants que completin el carnet lector durant els me-sos de juliol i agost de 2020 re-bran un petit obsequi i, entre tots ells, la Biblioteca sortejarà dos lots de llibres durant la Festa Major d’enguany.«La comprensió lectora és una competència bàsica per a l’èxit escolar», subratlla Avilés, qui considera que aquesta nova ei-na podrà ajudar al fet que «aquest any és molt important focalit-zar la feina que es pugui fer des de casa a la comprensió lecto-ra». La iniciativa vol ser «una ex-periència lectora» en què tota la família pugui trobar espais «per compartir» i en què puguin sor-gir «moments de debat sobre què has llegit, què has entès, què t’ha agrada o què no». Una experiència amb la lectura com a protagonista, que vol ser «di-vertida i lúdica».La presentació de la iniciativa va ser aquest el divendres i la pro-posta ja s’ha estrenat amb èxit. Quaranta-cinc infants ja s’han inscrit per disposar d’aquest kit.

manera totalment gratuïta pre-sencialment, per correu electrò-nic o bé per telèfon. La biblio-teca ofereix tot el seu fons per a participar en la iniciativa, així com l’assessorament. «Encara

no es pot accedir a sala, però sí que estem fent préstecs», de-talla Avilés, qui assegura que des de la biblioteca es pot «ajudar a escollir el llibre en funció de les preferències».

SANT JOAN DE LES ABADESSES JUDITH ESPERT

CAMPRODON ROGER SALADRIGUES

ANNA-BELÉN AVILÉS

ROGER SALADRIGUES

SUPLEMENT D’OCI I DE CULTURADEL 2 AL 8 DE JULIOL DE 2020

com sempre, bon cinema». Amb la represa, l’objectiu del cinema de Camprodon és poder conti-nuar amb la tendència dels dar-rers anys, la d’estrenar producci-ons cada dos dies durant el mes d’agost. Però de moment es des-coneix si podrà ser així, ja que hi ha alguna incertesa. Segons Cla-ret, «aquest any serà complicat perquè els últims tres mesos no hi ha hagut estrenes i, per tant, no sé si les tindrem de seguida perquè primer les projectaran a les sales de Barcelona».Tot i això, la previsió per aquest estiu és que estigui «ple, amb limitacions és clar; tenim un aforament de 398 localitats i podem encabir-hi unes 200 persones pràcticament». Pe-rò el més important pel Cinema de Camprodon és que els cinè-fils puguin tornar a gaudir amb les projeccions.

ME24 EL MERCAT

CAMPRODON MANTÉ EL MICROCLIMA AMB 8 CONCERTS EL 18 I 19 DE JULIOLEL FESTIVAL COMPTARÀ AMB MÉS DE 12 HORES DE MÚSICA I CULTURA, EN UNA CITA QUE CANVIA EL FORMAT, AMB ARTISTES COM ROGER MAS, TOTI SOLER I GEMMA HUMET O JOAN REIG

El festival Microclima de Camprodon es viurà en un sol cap de setmana -18 i 19

de juliol- com a conseqüència de la COVID-19. Tot i això, mantin-drà el cartell d’artistes que s’ha-vien programat per al maig, amb grans noms com Joan Reig, Ro-ger Mas o el duet de Toti Soler i Gemma Humet. Una programa-ció que vol mantenir «l’ADN del Microclima», amb concerts de petit format, alguns en acústic i amb la cançó d’autor com a base tot i buscar la varietat estilística. S’aposta, com en les darreres edi-cions, per artistes de llarga trajec-tòria i també per veu emergents.

GRANS NOMS DE L’ESCENA CATALANA Aquesta edició especial i extra-ordinària, com l’han definit els organitzadors, arrencarà amb un espectacle de màgia itinerant amb Fèlix Brunet al capdavant, el qual portarà els espectadors des de la plaça Doctor Robert fins a l’espla-nada U d’octubre, on s’esdevin-drà el gruix de la programació. La terrassenca Mabel Flores serà la primera en pujar a l’escenari. Una veu emergent amb una pro-posta «de cançó d’autor mestis-sa». Ja a la tarda, cinc artistes om-pliran de música de Camprodon fins a la mitjanit. S’hi podrà gau-dir de Lídia Sanz, qui portarà una proposta de folk, i Pau Alabajos, en un dels seus primers concerts

L’EXPOSICIÓ ‘PAISATGES DEL TER’, A LA PISCINA MUNICIPAL DE RIPOLL

El vestíbul de la piscina mu-nicipal de Ripoll acull la mostra itinerant Paisat-

ges del Ter. La conformen set plafons en un projecte conjunt de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Consorci del Ter. Hi roman-drà exposada fins al 31 de juliol.L’exposició, que va ser realitza-da amb motiu dels 50 anys de la construcció de la presa de Sus-queda, oferix informació sobre

Joan Reig, bateria de Els pets, actuarà dissabte al Microclima

els paisatges que es troben al llarg del recorregut del Ter, de la Ruta del Ter, l’aprofitament del cabal del riu, del patrimoni cultural, dels hàbitats, així com de la flora i fauna més repre-sentativa.Una mostra que recorre el pai-satge per on el Ter transita, amb una longitud de 208 quilòme-tres i una superfície de conca de 3.010 Km2. A la conca del Ter s’hi poden reconèixer la majoria de paisatges naturals d’Europa,

de presentació del seu darrer disc així com el grup de pop llagoste-renc Sotrac. Els grans noms de dissabte se-ran Titot i David Rosell, cantant i guitarrista de Brams, els quals oferiran una actuació en acústic que permetrà gaudir dels grans èxits de la banda berguedana. També passaran per Camprodon durant la primera jornada noms icònics de la música catalana com Joan Reig, bateria d’Els Pets, que portarà el seu projecte en solitari fins a la vila. Reig celebra que l’or-ganització «aposti, en els temps que corren, per la cultura». «Si

al», deia Pau Planas, de la Torna-da, organitzadors del certamen juntament amb l’ajuntament de Camprodon.Clouran les dotze hores de mú-sica i cultura el duet format per Toti Soler, històric guitarrista, i Gemma Humet, els quals pre-sentaran el seu primer disc con-junt, que combina l’homenatge al cantautor alcoià Ovidi Mont-llor amb adaptacions al català de clàssics de la cançó francesa i poe-mes musicats d’autors com Maria Mercè Marçal, Vinyoli o Papas-seit. Per a Soler serà «el primer concert d’ençà de la pandèmia».

UN FESTIVAL GRATUÏTMalgrat el canvi de format, el festival mantindrà l’aposta per la gratuïtat de tots els concerts, això sí, mantenint un control de l’aforament que permeti garan-tir les mesures sanitàries perti-nents. En aquesta ocasió, a més, comptarà amb una zona de vi-llage, amb food trucks i servei de bar, també adaptada a la no-va normalitat. L’accés a l’espai serà exclusivament per la pla-ça de la Vila i tots els assistents hauran de seguir les indicaci-ons i els protocols marcats per la organització.

podem anar a la platja, podem anar als bars i en metro, perquè no podem anar a un recital», es preguntava el músic. Reig portarà fins a Camprodon un repertori que abraçarà els grans temes d’Els Pets, repertori propi i algunes versions d’artistes nacionals i internacio-nals: «M’agrada combinar-ho».El festival clourà diumenge amb una matinal que portarà propos-tes de gran nivell. Roger Mas obri-rà la jornada, en un concert en so-litari, que permetrà gaudir d’un pes pesat de l’escena musical de casa nostra. «Serà un concert molt optimista i molt especi-

CAMPRODON JUDITH ESPERT

RIPOLL REDACCIÓ

EL RIPOLLÈS

GUILLEM SÁNCHEZ


Toti Soler i Gemma Humet, els grans noms del diumenge

tota una varietat i riquesa d’hàbi-tats que s’explica pel seu encla-vament geogràfic, les diferències altitudinals i l’àmplia variabilitat climàtica que representa. Fruit d’aquesta gran biodiversi-tat, la major part del curs fluvial del Ter i de molts dels seus aflu-ents formen part de la Xarxa Na-tura 2000, atesos els seus valors naturals, els hàbitats que acull i les espècies fluvials de fauna i flora que són presents en tot el seu àmbit.

El Parc NaturalEl Parc Naturalmés granmés gran

de Catalunyade Catalunya

supleMENTEL

2 DE JULIOL DE 2020

4PALAFRUGELL, MOLT PER

FER, MOLT PER DESCOBRIR

6LA RUTA DEL TER

8EL COMERÇ DE SANT JOAN

DE LES ABADESSES EN

UNA APP

GENCAT.CAT

EL SUPLEMENT2 DE JULIOL DE 2020supleMENTEL2

Altes muntanyes, refugi d’espèci-es amenaçades, i uns paisatges modelats per segles d’activitat

humana constitueixen el parc natural més gran de Catalunya, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i de l’Alt Urgell.

Gairebé 80.000 hectàrees de les comar-ques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell for-men part del Parc Natural de l’Alt Piri-neu, el més extens de Catalunya. El Parc combina una gran diversitat de paisat-ges propis de l’alta i la mitjana munta-nya pirinenques, essent els seus valors naturals rics i variats, com també els ele-ments que formen el seu extens patri-moni cultural, fruit de l’acció humana sobre el territori. El decret de creació del Parc estableix com a objectius bàsics la protecció de tots aquests valors i l’esta-bliment d’un règim ordenador adreçat al desenvolupament sostenible de tot el territori de l’espai natural.

Dins del Parc Natural de l’Alt Pirineu hi trobem una gran varietat de paisatges, a causa de la seva extensió, diferències

LLAVORSÍ • REDACCIÓ

L’Alt Pirineu el parc més gran de Catalunya

Els Tres Estanys

GENCAT.CAT

GENCAT.CAT

altitudinals i grau d’intervenció huma-na. En tota l’extensió del Parc Natural de l’Alt Pirineu es poden trobar llocs de gran bellesa natural.

A continuació trobareu algunes de les àrees d’especial interès paisatgístic de l’Alt Pirineu.• Vall de Bonabé • Airoto-Vall d’Àrreu • Pla de Boavi (Vall de Cardós) • Bosc de Virós (Vall Ferrera) • Vall de Santa Magdalena • Noarre

FAUNAEl Parc Natural de l’Alt Pirineu té la repre-sentació de gran fauna més completa de Catalunya: el gall fer hi té la major po-blació ibèrica, l’àguila daurada, el voltor i el trencalòs són freqüents, es poden observar sis espècies de grans mamí-fers herbívors (isard, mufló, cabirol, cér-vol, daina, senglar) i, fins i tot, el mític os bru es passeja sovint per les valls més septentrionals. Els ambients oberts de l’estatge alpí tenen entre els seus ha-bitants més notables la perdiu blanca,

el pardal d’ala blanca i el pela-roques. Als boscos d’alta muntanya, a més del gall fer, són destacables el mussol pi-rinenc, la becada, el raspinell pirinenc

i la marta. L’extensa xarxa de rius del Parc és l’hàbitat de bones poblacions de truites i d’alguns vertebrats semiaquà-tics singulars, en especial l’almesquera

EL SUPLEMENT2 DE JULIOL DE 2020 supleMENTEL 3

Mollera d’Escalarre

GENCAT.CAT

PUBLICITAT

iParc Natural de l’Alt PirineuC/ de la Riba, 1 25595 LlavorsíTel. 973 62 23 35Fax: 973 62 20 70parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineufacebook.com/PNAltPirineu

viu a l’alta muntanya, està emparentada amb dues altres sargantanes dels Piri-neus i va ser descoberta fa ben poc, en la dècada de 1990. És endèmica d’una petita zona dels Pirineus compresa entre els massissos del Mont-roig i de l’oest d’Andorra, de tal manera que la major part de la seva població mundial es tro-ba dins els límits del Parc Natural.

CULTURA I HISTÒRIAEl Parc Natural de l’Alt Pirineu compta amb un extens patrimoni cultural i histò-ric, de gran rellevància, que és testimoni de la relació constant i dinàmica entre el territori i les persones que hi viuen. Dispersos pels diferents racons del Parc Natural, sovint encara amagats i molt poc coneguts, un reguitzell de vestigis arqueològics aporten un testimoniatge

directe de l’assentament humà al llarg del temps. Si bé alguns ja fa anys que són coneguts, com les diferents edifi caci-ons romàniques, les fortaleses i poblats medievals o els dòlmens de la vall de Castellbò, d’altres han estat documen-tats per primera vegada en els darrers vint anys. Aquest fet permet suposar que, en el futur, noves recerques per-metran incrementar el seu nombre. Les referències més antigues al poblament humà del territori que avui forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu daten de fa, aproximadament, onze mil anys.

ESTRUCTURES RAMADERESI DE MUNTANYA A l’estiu, els ramats pugen a la munta-nya aprofi tant carrers, carrerons o ca-baneres. Per això a les zones altes s’hi

veuen un seguit d’estructures que ser-vien per a les necessitats ramaderes. La terminologia per anomenar-les canvia d’una vall a l’altra, i fi ns i tot d’un poble a un altre. Aquí adoptem la següent:• Una pleta és un tancat delimitat per mur de pedra que tenia per funció guardar les ovelles.• Un corral és un tancat delimitat per mur de pedra que tenia per funció guardar les vaques.• Un pletiu és un espai determinat a la muntanya (sense estar delimitat per un mur) on dormia un ramat, indepen-dentment de si era d’ovelles, eqües o vaques. Podia tenir o no una pleta o un corral.• A determinats llocs, un orri és una cabana associada a la fabricació de formatges a la muntanya. A d’altres s’anomena orri a tota la zona que s’ocu-pa amb la pleta, la munyidera, etc., o tan sols una pleta o corral.• Munyideres: Les munyideres són uns passadissos delimitats per murs de pedra seca, tancats per un extrem, on es feia entrar les ovelles que s’havi-en de munyir. A hores d’ara no s’han estudiat dins del Parc, però per apro-ximació amb altres estudis pirinencs es creu que es van deixar d’utilitzar cap al segle XV. Moltes estaven as-sociades a pletes o cabanes, que es van continuar utilitzant, i per això han arribat fi ns als nostres dies en relatiu bon estat.• Cabanes: A la majoria de pletes, cor-rals i munyideres s’hi associa una ca-bana d’habitatge i, a vegades, altres estructures. Algunes cabanes es con-serven i altres estan totalment enruna-des. Hi ha una gran diversitat de formes, mides i situacions. N’hi ha de planta rodona o rectangular, amb coberta de falsa volta o embigat, adossades a un mur de corral, a una penya o exemp-tes. Totes tenen un encant especial.• Llobateres: Les llobateres són tram-pes construïdes per caçar llops. Se n’han trobat a tocar de pobles i prop de bordes. Consisteixen en un tancat al qual el llop pot entrar però que no li permet sortir, ja que els murs són ex-traplomats o rematats per una fi lera de lloses que sobresurt cap a l’interior.

-un petit mamífer insectívor amenaçat endèmic del nord ibèric-, la llúdriga, la rata d’aigua i la merla d’aigua.

Les espècies anteriors són remarcables per la seva raresa o singularitat en el context de Catalunya, però sens dub-te l’animal més rellevant del Parc és la sargantana pallaresa. Aquesta espècie

COMERCIALIZADORA

C. Sant Pere, 6 - 17500 RIPOLLTel. 972 70 00 94 - Fax 972 70 37 03e-mail: [email protected]

Energia neta del Ripollès per al Ripollès

LA SEVA ENERGIA100% RENOVABLE


De cara a aquest estiu, moltes per-sones poden preveure fer unes vacances diferents, les de des-

cobrir els entorns maés pròxims, però de gran interès en tots els sentits. Na-tura, cultura i gastronomia, Palafrugell i els seus entorns ofereixen un marc in-comparable per destinar-hi uns dies del nostre lleure estiuenc.

EL NUCLI URBÀDE PALAFRUGELLNucli urbà amb variades instal·lacions culturals i esportives, i gran activitat co-mercial.Palafrugell està situat al bell mig de la Costa Brava, en un entorn privilegiat. Amb una població censada d’uns 23.000 ha-bitants és el municipi més poblat de la comarca. La vila de Palafrugell és al cen-tre del municipi, que comparteix amb els nuclis rurals de Santa Margarida, Er-medàs i Llofriu; al peu de les Gavarres, juntament amb els nuclis costaners de Calella, Llafranc, Tamariu i Aigua Xeli-da. Així que aquesta vila tradicionalment tapera que avui viu principalment del turisme, està estratègicament situada entre el mar i l’interior.A la zona del centre de Palafrugell s’hi concentra l’activitat cultural i comercial. Accessible només per als vianants, pel voltant de l’església, a pocs minuts de distància a l’antiga muralla es pot pas-sejar tranquil·lament i recórrer botigues, bars, restaurants, museus i fundacions.

CALELLAANTIC POBLE DE PESCADORSAntic poble de pescadors format per diverses cales que encara conserva el seu encant. Calella de Palafrugell és un dels pocs nuclis de la Costa Brava que encara conserva l’encant que es respi-rava als pobles de la zona abans que ar-ribés el turisme de masses, amb carrers estrets, cases amb coberta inclinada de teula i alguns habitatges tradicionals de pescadors de dues plantes.

PALAFRUGELL • REDACCIÓ

PalafrugellMolt per ferMolt per descobrir

IPEP

Aquest antic poble de pescadors es-tà situat en una costa rocosa, esquitxa-da de petites cales, al nord del paratge natural Castell – Cap Roig, ideal per a passejades o excursions en bicicleta, i al sud del també nucli costaner i turís-tic de Llafranc.

LLAFRANCENTRE LA TRADICIÓI LA MODERNITATLa badia de Llafranc, el seu passeig, el port i el cap de Sant Sebastià fan d’aquest petit nucli un dels més prestigiosos de la costa.Llafranc viatja entre la tradició i la mo-dernitat. Destí popular i de prestigi des de fa més de 50 anys. La badia de sorra fina vorejada per un agradable passeig que arriba fins al port nàutic, té com a marc l’església de Santa Rosa de Lima amb una premsa de vi romana al cos-tat i el cap de Sant Sebastià al nord. En

aquest punt hi trobem les millors vistes del nostre litoral, a més d’un conjunt mo-numental format pel Far de Sant Sebas-tià, la Torre de Guaita, l’Ermita de Sant Sebastià i el Poblat Ibèric de Sant Se-bastià. També és un bon punt per em-prendre el camí de ronda direcció Ta-

mariu, passant per la cala Pedrosa, o per baixar a la recerca del dolmen de Can Mina dels Torrents.Com a activitats destacades tenim la Cantada d’havaneres de Llafranc, el pri-mer dissabte d’agost, i el Mercat Boig cada primer dissabte de setembre.


IPEP

IPEPIPEP

iTurisme PalafrugellAvinguda Generalitat, 3317200 Palafrugell+34 972 30 02 [email protected] dilluns a dissabte de 10.00 a 13.00 hi de 16.00 a 19.00 h.Diumenges de 9.30 a 13.30 h. Durant la situació d’excepcionalitat provocada per la Covid-19, les oficines de turisme estaran tancades al públic i atendrem les consultes, telemàtica i telefònicament en horari d’oficina

LLOFRIU-ERMEDÀSDOS NUCLIS RURALSDos nuclis rurals, un a cada banda del nucli urbà, ideals per a una escapada a la tranquil·litatLlofriu és un poble d’origen medieval on encara es respira tranquil·litat. Situ-at a la part nord-occidental de Palafru-gell, al peu de les Gavarres, i amb una població d’uns 270 habitants, està for-mat per nuclis de cases i envoltat d’una àmplia zona agrícola i ramadera. Al nu-cli antic destaquen l’església i les anti-gues escoles, avui Centre Cultural i So-cial Bassa-Rocas. També hi trobem el mas Pla, casa pairal de Josep Pla, i al cementiri la seva tomba.Ermedàs, situat al sud de Palafrugell, és un petit nucli urbà de menys de 50 habi-tants on trobem, entre boscos i camps, torres de defensa, masos, granges i una ermita. Un petit oasi agrícola entre el nucli urbà de Palafrugell i les platges ideal, per a passejades a peu o excur-sions amb bicicleta.

TAMARIUPETIT I SALVATGETamariu és el més petit i salvatge dels nuclis costaners.Situat al nord del municipi, entre roques i vegetació, Tamariu està format per una platja principal de sorra gruixuda amb la cala dels Liris al sud, on destaca una barraca centenària, i la cala d’Aiguadol-ça al nord, formada per roques.Si resseguim el litoral per mar (amb

caiac, barca o nedant) o bé per car-retera (el camí de ronda no passa per aquest tram) arribem a la bonica cala d’Aigua Xelida.I si agafem el camí de ronda des de la cala dels Liris direcció sud, ens portarà a la cala Pedrosa, on també hi ha una antiga barraca.Cada primer dissabte de setembre se celebra una cantada d’havaneres a la platja gran de Tamariu.


La Ruta del Ter, creada i gestionada pel Consorci del Ter (www.consor-cidelter.cat), és un recorregut que

ressegueix el curs del riu Ter i que es pot fer tant a peu (ruta senderista), com en bicicleta (ruta ciclista). Enllaça dos pols d’atracció turística: els Pirineus i la Costa Brava. L’itinerari ofereix la possi-bilitat de conèixer i descobrir el riu, des del seu naixement a Ulldeter (Setcases), a 2.200 metres dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, fins a la desembocadura a la Mediterrània, a la Gola del Ter (Torroella de Montgrí – l’Estartit), al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Bona part del recorregut està inclòs a la Xarxa Na-tura 2000.

La ruta permet descobrir el llegat que el riu ha anat deixant a banda i banda de les seves ribes, símbols del dinamisme de la seva gent. També s’hi pot observar un paisatge canviant: alta muntanya al-pina, mitja muntanya, agrari, costaner, urbà, riberenc i aiguamolls. Al llarg del seu recorregut es distingeixen clara-ment cinc paisatges lligats a territoris

COMARQUES GIRONINES • REDACCIÓ

La Ruta del Ter

iLa ruta del Ter93 850 71 52972 40 50 [email protected]

molt diversos entre si: Pirineus, Mean-dres d’Osona, Embassaments de Sau-Susqueda-el Pasteral, del Pasteral a Gi-rona i Plana del Baix Ter.

En la major part del recorregut, amb-dues rutes, senderista i ciclista, com-parteixen traçat, sobretot a partir de la pista dels embassaments. Durant la ru-ta hi ha una senyalització específica de seguiment que permet seguir el traçat de principi a fi. La ruta a peu, està mar-


PUBLICITAT

cada de color verd, i la ruta en bicicle-ta, de color vermell grana. La majoria de senyals estan col·locades en pals de senyalització existents i fanals; també trobareu pilones indicadores, adhesius i marques pintades en arbres i/o pedres.

ents que connecten amb la principal. És el cas de la Ruta del Gurri, la Ruta del Freser, la Ruta de la Riera de la Gorga, la Ruta de la Riera de Les Llosses, la Ruta de la Riera d’Osor, la Ruta de l’Onyar o El camí Voramera / Ruta del Brugent.

A vegades, per causes diverses, la se-nyalització pateix desperfectes i pot cau-sar confusió a l’usuari. Per aquest motiu, es recomana baixar els tracks GPS de la pàgina web de la Ruta del Ter (www.ru-tadelter.cat), ja que poden ser útils per

no perdre la pista. Aquest 2018, a més, pots seguir la Ruta del Ter a través de l’aplicació Natura Local.

Entorn de la Ruta del Ter, el mateix Con-sorci del Ter està creant rutes dels aflu-


L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i la Unió de Botiguers han publicat una aplicació web que

reuneix informació de comerços i ser-veis de la vila. La idea ha sorgit arran de la pandèmica de Covid-19 i de l’expe-riència d’haver creat un document que reunia la informació dels comerços du-rant l’estat d’emergència. Ara, amb l’inici del desconfinament, els bars i restau-rants i altres comerços poden comen-çar a reobrir els seus negocis, i el con-sistori ofereix aquesta eina per tal que hi publiquin els horaris, la modalitat de servei, la forma de contactar-hi o la ubi-cació, entre altres, d’una forma atracti-va i unificada.

Es tracta d’una pàgina web que pot guar-dar-se al mòbil com si es tractés d’una aplicació. Permet cercar per nom del negoci, per la seva activitat o descrip-ció, fent que trobar la informació sigui fàcil i visualment atractiva, i complemen-tant la informació que també apareix a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Podeu veure-la a https://stjoanab.glideapp.io/.

Els i les responsables dels mateixos co-merços poden utilitzar un formulari per introduir les seves dades. Amb aquest mateix formulari podran editar les da-des més endavant, quan hi hagi algun canvi al seu establiment.Els primers a introduir-hi les seves da-des han estat negocis de la Unió de Bo-tiguers, que estan assenyalats a l’app amb un distintiu, i que gaudiran d’al-gunes prestacions extres, però a partir d’aquest dijous s’hi aniran incorporant els negocis que ho vulguin. Més enda-vant s’hi afegirà més informació d’inte-

SANT JOAN DE LES ABADESSES • REDACCIÓ

Sant Joan de les Abadesses crea una App per promoure el comerç de proximitat

AJ. SANT JOAN DE LES ABADESSES

JOAQUIM BAS

rès no necessàriament relacionada amb l’activitat econòmica. L’eina no ha tingut cap cost, perquè s’ha fet amb eines i serveis gratuïts.

MÉS DE 75 ESTABLIMENTS ADHERITS A LA UNIÓ DE BOTIGUERSActualment hi ha més de 75 establi-ments que formen part de la Unió de Botiguers. Fer-se’n soci té un cost de només 50 euros l’any. L’entitat organit-za activitats relacionades amb els co-merços, com el Mercat de Nadal, però també ofereix xerrades i formació als seus socis, i la seva feina ha estat molt important aquestes setmanes de confi-nament, assessorant els negocis oberts i proveint-los de material de protecció. Aquest any passat va adquirir unes car-pes per poder fer fires i mercats.

iAjuntament de Sant Joan de les AbadessesPlaça Major, 317860 Sant Joan de les AbadessesTel. 972 720 100www.santjoandelesabadesses.cat

ME 25EL MERCAT

LA VIDA AL CENTRE DE L’ECONOMIA A LA NOVA XERRADA DE LA GRIMPADA

El Cicle de Càpsules Forma-tives obertes i gratuïtes de La Grimpada torna al Ri-

pollès per parlar sobre la Soste-VIDAbilitat Econòmica. La xer-rada porta per títol ‘És possible una planifi cació econòmica po-sant la vida al centre? Sí! Àm-bit Estructural’. Una formació que pretén ajudar a la planifi -cació econòmica posant la vida al centre, fent càlculs d’inver-

La darrera càpsula al Ripollès va tenir lloc a Sant Joan de les Abadesses

sió i plans de fi nançament i eco-nòmics des d’una metodologia amena i creativa. Anirà a càrrec de Gaspar Tarrida, membre de la Xarxa d’Economia Social i So-lidària del Ripollès. Tindrà lloc aquest dijous, de 4 a 7 de la tarda al Casino de Campdevànol. És necessària la inscripció prèvia per a assistir a l’activitat. El ca-lendari de càpsules de La Grim-pada 2020 ha variat a causa de la pandèmia i encara no se sa-ben les noves dates al Ripollès.

CAMPDEVÀNOL A.CH.

EL RIPOLLÈS


JACINT ENFRUNS, PROTAGONISTA A CAMPRODON

L’espai cultural de Cal Marquès reobre el cap de setmana des-prés de la crisi sanitària per

oferir una exposició dedicada a Ja-cint Enfruns, el reconegut pintor

de Beget. La mostra s’inaugurarà aquest dissabte a les 6 de la tarda. Tot un homenatge al pintor de la vall camprodonina. Per tal d’acce-dir a l’Espai Cultural serà impres-cindible complir les mesures de se-guretat i higiene relacionades amb

Una exposició inaugura la reobertura de l’Espai Cultural de Cal Marquès

CAMPRODON A.CH.

JACINT ENFRUNS

el coronavirus. L’ús de mascareta, respectar les distàncies socials i de-sinfectar-se les mans només arri-bar. Aquesta és la primera exposició que cull Cal Marquès després del tancament de la instal·lació mu-nicipal a causa de la crisi sanitària.

UN ANY MÉS LA FARGAPRESTA BEQUES ALS SANTJOANINS

Per tercer any consecutiu la Fundació La Farga tornarà a oferir beques als estudi-

ants de Sant Joan de les Abades-ses que vulguin cursar un grau universitari, un màster, un doc-torat o Cicles Formatius de Grau Superior. Aquest any hi ha fi ns a 10.000 euros a repartir. És per ai-xò que Montserrat Tallant, regi-dora d’Educació, remarca que «és molt important aportar correc-tament tota la documentació que es demana». Aquesta s’ha de presentar al Centre Cívic -El Palmàs- en horari de tarda i sem-pre amb cita prèvia, que es pot demanar a través del correu elec-trònic del centre. La tècnica de Joventut pot resoldre qualsevol dubte al respecte. L’any passat es van benefi ciar fi ns a 9 estudiants de Sant Jo-an de les Abadesses. Segons Tallant, «ser estudiant d’aquí té un cost afegit: el desplaça-ment, el lloguer d’un pis i tot

el que pugui suposar la matri-cula del curs», és per això que «estem molt agraïts a la Fun-dació La Farga, que gràcies a la vinculació familiar dels Fi-sas i Guixà que hi ha amb Sant Joan, ha donat la oportuni-

tat d’estudiar a molts joves».Hi ha temps per presentar la do-cumentació fi ns el 15 de juliol. Tota la informació sobre les be-ques es pot trobar a través de la pàgina de web de la Fundació La Farga.

SANT JOAN DE LES ABADESSES ABRIL CHINCHILLA

LA FARGA

EL CANVI CLIMÀTIC SOBRE LA TAULA A RIBES DE FRESER

Ribes de Freser acull aquest dissabte una xerrada di-vulgativa sobre les estra-

tègies adaptatives de les plantes d’alta muntanya i els efectes del canvi climàtic. Es tracta d’una activitat gratuïta organitzada pel Parc Natural de les Capça-leres del Ter i del Freser, que pretén analitzar l’afectació del canvi climàtic sobre les plantes del nostre territori. La xerrada

anirà a càrrec d’Estela Illa, del grup GeoVeg de Geobotànica i Cartografi a de la Vegetació de la Universitat de Barcelona. L’activitat tindrà lloc a les 7 de la tarda a la seu del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR). No cal inscrip-ció prèvia per a participar en la conferència. Aquesta és una de les prime-res activitats que organitza el parc natural ripollès després de la pandèmia del coronavirus.

No cal inscripció prèvia per a participar-hi

RIBES DE FRESER A.CH.

ESTELA ILLA

L’any passat se’n van benefi ciar nou estudiants

ME26 EL MERCAT

EL TRENET TURÍSTIC DE LA VALL DE CAMPRODON SERÀ UN ATRACTIU TOT L’ANY

Camprodon oferirà el tre-net turístic els 365 dies de l’any. Aquesta és la prin-

cipal novetat d’aquesta aposta de l’Associació de Comerç i Tu-risme de la Vall de Camprodon, conjuntament amb l’ajuntament de Camprodon. Dissabte passat es va donar el tret de sortida a la campanya estiuenca. S’ofereixen rutes tant al matí com a la tarda. En el primer cas, són sis rutes circulars, per espai de gai-rebé quatre hores, que permeten descobrir la majoria de pobles i

LLANARS CELEBRA SANT PERE A L’ORATORI DE FEITÚS

Feitús té dedicada l’esglé-sia a Sant Pere. Una ono-màstica que no passa per

alt al municipi, ja que aquest diu-menge se celebrarà un petit acte per commemorar-la. Serà a les cinc de la tarda, a l’oratori, quan es farà el sant rosari, així com la benedicció del terme i l’ofrena. Un acte a un dels nuclis de Lla-nars, a la capçalera del riberal de Feitús, afluent del Ter per l’es-querra, que desemboca al mu-nicipi llanarenc.

LES HAVANERES, PROTAGONISTES DE LA JORNADA SÈNIOR

Encara que no és el for-mat que s’hauria previst en circumstàncies habi-

tuals, Ripoll no ha volgut re-nunciar a celebrar la 4a jornada sènior. Serà aquest divendres, a partir de dos quarts de 7 de la tarda, amb una cantada d’ha-vaneres amb el grup Els Ameri-canus. La proposta és gratuïta i caldrà posar-se la mascareta per gaudir-ne. Sota el lema’ Som grans perso-nes’, la jornada vol ser un punt de trobada per als vilatans de més de cinquanta-cinc anys. «És una proposta dirigida a una franja d’edat en concret», ressalta la regidora de Parici-pació, Maria Dolors Vilalta, la qual valora la bona acollida de les edicions passades d’aques-ta experiència.

Americanus seran els protagonistes de la 4a jornada sènior de Ripoll

El trenet turístic és nou, per oferir més confort als visitants

La celebració serà a l’oratori

En les darreres iniciatives es va poder comptar amb, entre altres, tallers de txi-kung, visi-tes a espais culturals o un ta-ller de risoteràpia. «Enguany, amb l’entrada a la nova nor-malitat hem apostat perquè sigui una activitat a l’aire lliu-re», diu Vilalta, qui avança que des de la corporació no des-carten recuperar alguna de les altres propostes «de cara a la tardor, quan tot estigui més normalitzat». Les protagonistes d’aquest di-vendres seran les havaneres, de la mà del grup ElsAame-ricanus, els quals portaran el so de taverna fins al Prepi-rineu. El seu repertori està pensant perquè la gent s’ho passi bé, buscant la partici-pació i l’emoció. Serà la seva primera actuació d’ençà de la pandèmia.

nuclis de la vall, acompanyats d’un guia. Entre altres, es visita-rà Llanars, Sant Pau de Segúries, La Roca o el castell de Rocabru-na. Per l’altra, a la tarda, la ruta és per la vila de Camprodon du-rant uns quaranta-cinc minuts, amb sortida i arribada al pont nou. Aquesta proposta compta amb una audioguia comentada que descobreix 18 punts d’inte-rès del municipiAquests trajectes es realitzaran amb un tren nou, «amb més po-tència», la qual cosa serà més confortable per al visitant. Enguany, i gràcies a un acord a

tres bandes, la campanya d’estiu donarà pas a una aposta conti-nuada durant tot l’any per oferir aquest atractiu els dotze mesos. «Creiem que és una bona ma-nera de desestacionalitzar el turisme», diu l’alcalde, Xavier Guitart. Una idea que també re-futen de l’Associació comerci-al: «Estem molt contents de fer aquest past endavant», ressalta Xavier Juncà. La proposta fa 10 anys que està en marxa com una eina perquè «visitants i tothom qui ho vulgui puguin conèixer tota la vall i gaudir-ne», diu el president, Albert Bassols.

CAMPRODON JUDITH ESPERT

LLANARS REDACCIÓ

RIPOLL J. E.

AJ. CAMPRODON

AJ. LLANERAWS

MUSICAT.CAT


P27MF#MÉSFORTSQUEMAI

COMERCIALIZADORA

www.lersaenergia.com

[email protected]

686 570 543LA TEVA ENERGIA100% RENOVABLE CANALS DE COMUNICACIÓ

Som proximitat. Seguim al teu costat.Per la vostra confiança, per la vostra fidelitat.

Comercializadora Lersa t’ajudarà amb un

de descompte** Descompte aplicable a totes les llars sobre el terme d’energia

· Tarifa plana a un preu competitiu.

· Consumeix energia en qualsevol moment, sense preocupar-te de les hores de consum.

Estàs a un sol clic d’estalviar!

Nova Tarifa RelaxNova Tarifa Relax


P28 MF #MÉSFORTSQUEMAI


La capital del Ripollès s’ha fet forta i ha demostrat, com tota la comarca, que es pot fer front a una crisi sanitària, que tingut alhora altres conseqüències en l’àmbit econòmic, social, cultural, educatiu... Qui hau-ria dit a principis del mes de març que, al cap de tres me-sos, haurien canviat tant els paradigmes, les prioritats i les necessitats de cadascun dels ripollesos i ripolleses. Durant tots aquests dies i setmanes diferents, se’ns han fet habi-tuals paraules desconegudes a principi d’any i tots ens hem avesat a escoltar termes com pandèmia, confinament, de-sescalada o estat d’alarma, en-tre molts d’altres. Conceptes nous per definir una realitat nova, marcada per la presència de la COVID-19 en el dia a dia, no tan sols a la comarca, a Ca-talunya o a Espanya, sinó arreu del món. Ben entrats i consolidats a la fase de represa, tal com l’ha anomenat el govern de la Ge-neralitat de Catalunya, que-da ja com a curiositat i com a primers indicis de la crisi que es viuria a continuació, alguns

EUDALD TEIXIDOR

Ripoll supera una crisi global sense precedents coneguts


Un estat d’alarma de base i fases per tornar a la rutina

RIPOLL | G.S.

La declaració de l’estat d’alarma el dissabte 14 de març va marcar la vida de tots els ripollesos. Una me-sura per poder gestionar la «situació de crisi sanitària provocada pel coronavi-rus COVID-19» i que dei-xava en mans de l’executiu de Pedro Sánchez, les com-petències per afrontar la resposta a la pandèmia que de mica en mica tothom as-sumia que havia arribat, per quedar-se. Una situació que es va mantenir fins al pas-sat dissabte 20 de juny, a les 12 de la nit. En total, 99 dies d’estat d’alarma.A partir de finals d’abril, però, el gruix de restricci-ons previstes pel govern

van anar flexibilitzant-se de mica en mica, en funció de la situació sanitària global i a cadascun dels territoris. Posteriorment, es va anun-ciar una desescalada per fases, duta a terme per re-gions sanitàries en el cas del Ripollès (dins de la de Giro-na). Un fet que no va perme-tre avançar a la comarca ni a Ripoll tan ràpidament com s’hauria volgut en el procés de desconfinament, tot i la reivindicació de diferents autoritats del territori.La capital de comarca, en ser una vila amb més de 10.000 habitants, també va haver-se d’atendre a les restriccions més estrictes definides per les autoritats sanitàries per tal de tornar a la nova normalitat.

fets ocorreguts la setmana del 9 de març del 2020. Una set-mana que va començar com qualsevol altra. Al cap de set dies, però, el govern espa-nyol ja havia declarat l’estat d’alarma, les escoles estaven tancades, les competicions esportives s’aturaven i molts treballadors no sabien si anar a treballar o com ho havien de fer. Un canvi de paradigma global que, per exemple, va comportar el tancament del centre de dia de Ripoll, el ma-teix dilluns 9 de març, la sus-pensió de l’English Day de la capital (amb la participació de diferents centres escolars de la comarca, previst per dimecres 11) i la cancel·lació de dues pre-sentacions de llibres al Museu Etnogràfic (de dijous i diven-dres) o de la representació de l’obra del cicle Íntims (del 13 de març), al Teatre Comtal. Així començava una setmana que canviaria la vida a tothom, sense excepció i plantejaria noves qüestions a tenir en compte, posant la salut per da-vant de qualsevol altre àmbit.Amb la perspectiva i la mira-da enrere, doncs, és moment de fer balanç i comprovar com s’han viscut aquestes setmanes

a Ripoll, que es va saber adap-tar des d’un primer moment a la nova realitat que va exigir el confinament, amb el suport de tots els agents implicats de la societat: institucions, empre-ses, entitats, col·lectius i perso-

nes a títol individual. L’ajuda en el dia a dia per garantir les ne-cessitats vitals es va convertir en el principal objectiu de tot-

hom, mentre no es conegués res més d’un futur incert i can-viant cada dia que passava sota l’ombra del coronavirus.

P29MF#MÉSFORTSQUEMAIDijous, 2 de juliol de 2020

RIPOLL | REDACCIÓ

La Unió Intersectorial i em-presarial del Ripollès, la UIER, des de l’inici del confi nament i fi ns a dia d’avui ha posat a disposició de les empreses i serveis diferents accions de suport per a superar la situa-ció arran de la Covid-19.

Entre les línies de suport, des-taquen: En la fase inicial: la UIER va proposar a les empreses a fer donacions de mascaretes, bates, guants, etc. Al mateix temps es va coordinar amb diferents empreses de la co-marca per a la fabricació de pantalles facials, mampares de protecció i salva orelles.Les quals es podien adquirir per la plataforma de venda online de la comarca: www.respiradecompresalripolles.com.La junta de la patronal també va realitzar aportacions per fer comandes de 3000 mas-caretes per a sanitaris i em-preses.

En la fase de reobertura de l’activitat, es va proporcionar material de protecció a cen-tres sanitaris, empreses i co-merços per tal d’ajudar-los a obrir de nou de cara al públic, i amb la intenció de garantir al màxim la seguretat de les persones. Així com, es varen realitzar 700 tests a empreses

per poder aïllar a persones amb possible contagi o detec-tar asimptomàtics.

En la fase de represa, s’ha vetllat per facilitar informa-ció i gestionar tràmits per a

empreses, comerços i restau-rants de tots els temes d’ajuts i subvencions. En un apar-tat especial s’ha potenciat la presència de les botigues ripolleses al mercat digital, per mitjà de la plataforma de

UIER

UIER

UIER

La UIER, al costat de les empreses durant el confi nament

L’empresa GWell Instal·lant mampares protectores al CAP de Ripoll

Realització dels tests per garantir la seguretat dels treballador i empreses

;embres de la Junta fent donació de 2000 mascaretes per les residències del Ripollès

venda online, com a eina per comprar al comerç de la co-marca. Una iniciativa sorgida abans de la pandèmia, la qual ha incrementat el seu va-lor social i comercial durant aquesta crisi.

D’altra banda, la UIER s’ha po-sat al costat dels alcaldes per oferir-los suport i proporci-onant material de protecció per als seus treballadors de serveis essencials i per les ne-cessitats de la seva població. D’aquesta manera, s’ha fet oferiment de catifes, mam-pares de sobre taulell, salva orelles, gel, guants, etc. En un apartat especial s’està pro-movent a la botiga online de la comarca, amb descomptes especials pel material de pro-tecció per a empreses del Ri-pollès per tal que facilitin els seus productes a millor preu.Actualment la UIER té com a prioritat impulsar que cap

empresa tanqui, facilitant informació i tràmits d’ajuts per a les companyies que no han pogut generar ingressos durant aquests mesos o han perdut molta facturació.

La patronal també treballa per oferir aules als centres forma-tius per poder iniciar les clas-ses amb les corresponents mesures de distanciament social. També s’ha fet donació de 15 ordinadors portàtils i 20 sobretaula que s’han repartit a nens i nenes sense recursos que havien de seguir les clas-ses des de casa i que no teni-en ordinadors amb connexió a internet.

Tot això no hauria estat pos-sible sense el suport i col-laboració de les següents empreses i entitats de la co-marca, i des d’aquí la UIER els hi vol agrair el seu compro-mís i solidaritat.

La patronal treballa perquè cap empresa del Ripollès tanqui

Institucions

Empreses

P30 MF #MÉSFORTSQUEMAI Dijous, 2 de juliol de 2020

RIPOLL | REDACCIÓ

La mascareta s’ha erigit com un dels elements imprescin-dibles per evitar la propagació del coronavirus: per evitar ser infectat o transmetre el virus a algú altre. És una mesura de protecció imprescindible sem-pre que no es pugui garantir la distància de seguretat. Aquest va ser un dels elements que diferents persones i col·lectius van començar a elaborar ma-nualment a casa els primers dies de pandèmia, per destinar al personal sanitari o a tothom qui en necessités.Empreses de Ripoll es van su-mar a la producció de viseres protectores utilitzant la im-pressió 3D, voluntaris de SO-DECA van treballar per recollir fons per fer aportacions eco-nòmiques als centres sanitaris i negocis com Ripleg, Gwell Art o Cabani Design van adaptar la seva rutina per fabricar ma-terial de protecció. Ripoll va ser l’escenari on les empreses

XEVI PUJOL

Protecció i suport per aturar la COVID-19

Un dels elements més buscats per protegir-se del coronavirus, imprescindible a dia d’avui

ABRIL CHINCHILLA

Material de protecció fabricat per Ripleg

EL RIPOLLÈS

L’Hospital va haver de fer una crida per obtenir material per combatre el virus

XEVI PUJOL

Demostració de la màquina de neteja, a la plaça de la Lira de Ripoll

Asmitec, Pideca i Sodeca van presentar la màquina de de-sinfecció creada de manera conjunta, per a tots els pobles de la comarca. Les iniciatives solidàries per col·laborar en l’entrega de material de pro-tecció (mascaretes, bates i al-tres elements) o de suport als professionals sanitaris, dels CAP o de l’Hospital, es va repe-tir amb freqüència durant les setmanes més complicades i de més necessitat.



L’anunci que Ripoll disposarà d’una nova eina per comercia-litzar en línia els seus produc-tes de proximitat, adherint-se a una iniciativa de la Diputa-ció de Girona, ha estat una de les últimes novetats en relació amb les mesures preses per ajudar als comerços, negocis i professionals de proximitat, de casa. Una proposta que se suma al seguit d’iniciatives engegades en l’àmbit local per pal·liar els efectes econò-mics de la crisi sanitària, amb la intenció de treballar perquè ningú hagi d’abaixar la persia-na de manera defi nitiva. «Ha de permetre consolidar i ex-pandir ‘De la botiga a casa’ en més establiments de la nostra vila», explicava l’alcal-de de Ripoll, Jordi Munell.Una idea sorgida durant el confi nament, per permetre als negocis de Ripoll poder seguir oferint els seus productes i serveis i que, aquests, es po-guessin servir als clients. De la mà de la regidora de Promoció Econòmica, Comerç i la Unió de Botiguers de Ripoll (UBR) es va crear aquesta xarxa de productors i distribuïdors, a la qual es van anar sumant més comerços i establiments (de tots els sectors) i més usua-ris, superant les 2.000 entre-gues. La voluntat dels nego-cis i empreses que van poder mantenir-se oberts durant la pandèmia (cal recordar que els serveis no essencials van haver d’aturar la seva activitat des de fi nals de març fi ns al 14

d’abril, setmanes en què la in-cidència de la crisi sanitària i els nous contagis va ser més important) va ser la de seguir fent arribar els seus produc-tes i serveis als clients, de la manera que fos, fent especial èmfasi en la via online (una tendència convertida en ne-cessitat). Des del consistori i la UBR també es va treballar en altres iniciatives per celebrar festes assenyalades, com en el cas del dia de Sant Jordi.El sosteniment de negocis, empreses i comerços durant la crisi, pròpiament dita, no va ser gens fàcil, afectant prin-cipalment a aquells sectors directament vinculats amb la necessària presència de cli-ents o treballadors per a pro-duir o oferir un servei. Així ho va constatar, també, l’Agèn-cia de Desenvolupament del Ripollès, en l’estudi de l’im-pacte econòmic del corona-

virus a la comarca, presentat a un dels Consells d’Alcaldes del Ripollès. En aquest sentit, fent referència principalment a l’àmbit de la restauració, l’hostaleria i la indústria ma-nufacturera. La recuperació

XEVI PUJOL

Noves maneres de fer per als comerços, negocis i empreses

Les cues per accedir als comerços, una nova realitat quan van poder tornar a obrir

Dijous, 2 de juiiol de 2020

L’evolució del mercat de Ripoll

RIPOLL | REDACCIÓ

El cap de setmana del 18 i 19 d’abril, Ripoll va recupe-rar la normalitat en la cele-bració del mercat setmanal, amb la presència de les pa-rades de productes frescos i planter. Les dues setmanes anteriors, l’ajuntament de la capital havia decidit ex-tremar les mesures de se-guretat i només permetre la venda a parades de produc-te fresc de la comarca. La reobertura es va dur a terme amb mesures de seguretat per mantenir les distàncies i controlar l’aforament.

Afectacions per als treballadors

RIPOLL | G.S.

L’acord per tal de conti-nuar els Expedients de Regulació Temporals d’Ocupació (ERTO) asso-ciats a la crisi del coro-navirus fi ns al setembre ja és una realitat. Així ho van negociar agents so-cials i govern espanyol, ja que el termini de regu-lació dels mateixos vin-culats amb la COVID-19 va expirar dimarts pas-sat. Un mecanisme per evitar que milers de tre-balladors passin a l’atur, pactant un document perquè continuïn les me-sures de protecció, que han de permetre cobrar una prestació i seguir disposant d’ingressos per fer front a les despeses associades a les neces-sitats bàsiques. Segons dades del mes de juny, Ripoll ha estat el munici-pi més afectat pels ERTO presentats (154 expedi-ents dels 347 registrats en total) i pel volum de treballadors afectats per aquesta situació.

EL RIPOLLÈS

progressiva de la normalitat ha permès que alguns esta-bliments que havien tancat, poguessin obrir de nou les portes, amb mesures de segu-retat i seguint les indicacions marcades per les autoritats.

Els serveis no essencials van haver de tancar durant 14 dies a principis d’abril

ABRIL CHINCHILLA

Els més necessitats

RIPOLL | G.S.

Entitats com Creu Roja o el Consorci de Benestar Social van actuar des d’un primer moment per tal de garantir la cobertura de les necessitats bàsiques a les persones grans o a les més necessitades de Ripoll, fent entregues de menjar o seguint de primera mà la seva situació de vulnera-bilitat, per evitar que po-gués empitjorar.

Mestra artesana carnissera

Ctra. Barcelona, 16 · 17500 Ripoll · Tel. 972 701 844

Productes Km 0. Fem territori. Mengem sa.

• Embotits artesans• Carns de la comarca

• Gran varietat de precuinats• Plats cuinats

C/ de les Vinyes, 20 bxs. · RipollT 972 71 43 05 · M 687 11 17 07

[email protected]

kikosripoll

P33PU#MÉSFORTSQUEMAIDijous, 2 de juliol de 2020


CAMPDEVÀNOL/RIPOLL | G. SÁNCHEZ

Cada dia, a les 8 del vespre, els balcons d’un bon grapat d’habitatges de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Camp-devànol i altres municipis del Ripollès expressaven amb un aplaudiment, l’agraïment cap al col·lectiu de professionals encarregats de lluitar contra l’expansió del coronavirus. Una imatge repetida fi ns al 17 de maig, per deixar constància del gran esforç que tothom feia des de l’àmbit sanitari, social i assistencial perquè la pandè-mia de la COVID-19 no s’ex-pandís. Per poder arribar a dir que la situació a l’Hospital de Campdevànol era «estable», que estava «controlada» o que no hi havia indicis de rebrot, en paraules del gerent el cen-tre, el doctor Joan Grané, van haver de passar unes quantes setmanes. Fins a la primera setmana d’abril, el nombre de nous contagis no va parar de créixer a la comarca, arribant a 40 nous casos diagnosticats els darrers 7 dies, el dimecres 1 d’abril (des del primer cas confi rmat al Ripollès, el 19 de març). Una tendència a l’alça que va obligar a l’Hospital a prendre les mesures adients per establir una zona exclusiva de tractament als malalts (amb més de 30 pacients ingressats positius al mateix temps per COVID-19 com a màxim) i res-tringint al màxim les visites al centre, per part de la resta de malalts (fomentant l’atenció telefònica i posposant aquelles cites no imprescindibles). Tot això va ser clau per fer baixar la xifra de persones ingressades i augmentar la d’altes hospita-làries (tot i haver de lamentar 10 defuncions). Finalment, no va ser necessari adaptar altres espais de la comarca per tal d’habilitar un possible hospi-tal de campanya. La corba de nous contagis va avançar a la

baixa i, fi ns al mes de juny, en-cara es va tractar algun pacient ingressat, però en un volum molt inferior a les setmanes de més estrès sanitari. De fet, l’Hospital de Campdevànol no es va permetre poder plantejar un pla de retorn a la normali-tat fi ns a fi nals del mes d’abril, amb la idea «d’alliberar una mica més l’activitat» sem-pre que seguís el degoteig de casos i no hi hagués constàn-cia d’un rebrot. Tot i això, i ja de cara al futur fi ns que no es pugui confi rmar una vacuna o un tractament, l’Hospital ha avisat que s’haurà d’estar atent a la situació i no deixar de te-nir en compte les mesures de prevenció: higiene de mans, ús de mascareta i distància de se-guretat.

Pendents dels testosLa incertesa sobre alguns p o s s i b l e s d i a g n ò s t i c s d e COVID-19 només podia quedar confi rmada o descartada amb la

realització dels testos PCR, per saber si un pacient estava malalt o no de coronavirus.

EUDALD TEIXIDOR

Aplaudiment etern als professionals

L’últim agraïment presencial davant l’Hospital de Campdevànol


Gran tasca a les diferents residències de RipollRIPOLL | G.S.

Un dels centres d’atenció de la pandèmia del coronavirus va ser i segueix essent les re-sidències de la gent gran. En el cas del Ripollès, no s’ha hagut de lamentar durant tot aquest temps cap brot de COVID-19 en aquests es-pais, susceptibles d’afectar a diversos treballadors o usu-aris. Aquests últims, el de la gent gran, ha estat un dels col·lectius més afectats per la malaltia, però a la comarca es va poder controlar l’impacte de la malaltia des d’un primer moment i es va mantenir un seguiment molt estricte de les normatives fi xades per les autoritats sanitàries. També en el cas de les diferents re-sidències de Ripoll, que van actuar com les de la resta del Ripollès, tancant els centres de dia la mateixa setmana en què es va declarar l’estat d’alarma, es van restringir les visites dels familiars de

manera presencial (permetent l’entrada només dels treballa-dors i personal mèdic) i es van reforçar els protocols de nete-ja i desinfecció dels espais in-teriors i exteriors, alhora que els professionals van haver de

prendre mesures per evitar al màxim el contacte amb els residents. Això va permetre qualifi car totes les residènci-es del Ripollès com a centres ‘verds’ per part del Departa-ment de Salut.

INSTAGRAM

Testimonis de primera mà de l’afectació del coronavirus

RIPOLLÈS | G.S.

La crisi sanitària va bolcar un bon grapat de xifres en l’ac-tualitat diària dels mitjans de comunicació. Persones afectades, nous contagis, defuncions per COVID-19, testos realitzats, professio-nals sanitaris afectats... Tot un reguitzell de dades i nú-meros, però, que tenen un nom i un cognom i una his-tòria al darrere en cadascun dels casos. Durant la pandè-mia sanitària, de la qual el Ripollès no se n’ha escapat, s’han hagut d’afrontar bo-nes i males notícies: morts conegudes, persones aïlla-des als domicilis, ingressos... però també recuperacions i altes hospitalàries o profes-sionals sanitaris recuperats. Alguns dels noms protago-nistes d’aquestes històri-es les van voler compartir amb el setmanari El Ripollèsi els mitjans de Corisa Me-dia Grup, per ajudar a con-ferir del què suposava, per exemple, estar ingressat a l’Hospital de Campdevà-

nol positiu per COVID-19, més enllà de ser una xifra més del recompte. «No em trobava gens bé i vaig pas-sar tres o quatre dies molt malament», va explicar la ripollesa Gemma Salgueda. Leo Munell recordava quan va haver d’ingressar a l’Hos-pital Josep Trueta de Giro-na, ja que va empitjorar el seu diagnòstic, en una sala de semicrítics: «Allà és on anímicament es passa més malament perquè tot és una incertesa».Els moments de crisi, alho-ra, han permès fer un pas endavant i donar visibili-tat a la tasca de tot el col-lectiu de professionals que treballen pels malalts de la COVID-19 o aquells que en pateixen les conseqüènci-es: des d’infermeres, met-ges, personal de neteja, de transport, administratius, tècnics de l’àmbit social o voluntaris. Tot un col·lectiu que s’ha reivindicat com a necessari, en un temps de crisi i delicadesa extrema de la societat.

Desinfecció exterior de la Fundació Guifré de Ripoll durant la crisi sanitària

REPARACIÓ DECOTXES I MOTOS

Pol. Ind. Mas d’en Boschc. Joan Llimona i Bruguera, 12 · Ripoll

Tel. 972 70 32 [email protected]

P35MF#MÉSFORTSQUEMAI

RIPOLL | G.S.

El ple en bloc del consistori ri-pollès no va dubtar en donar llum verda al pla de xoc per fer front a la crisi social i econò-mica derivada de la pandèmia del coronavirus. En total, sis partides amb un valor global de 375.000 euros, que es po-den ampliar «perquè no vo-lem que cap persona es quedi sense l’ajut que li correspon», explicava el cap de l’Àrea Eco-nòmics, Josep Maria Creixans. Unes mesures adreçades a diferents sectors: autònoms, comerços, petites empreses i famílies, a través d’ajuts direc-tes de 400 i 200 euros, micro-crèdits de fi ns a 3.000 euros (a interès zero), el retorn d’una part de la taxa d’escombraries, ajuts socials i la creació d’una ofi cina COVID-19 per asses-sorar i tràmits vinculats amb aquesta pandèmia.

El pla de xoc va ser el resultat del treball conjunt dels grups municipals de Junts per Ri-poll, Esquerra Republicana, el Partit dels Socialistes i Alter-nativa per Ripoll. Tots els regi-dors van coincidir que aquesta era una primera línia d’acció

a tenir en compte, però que caldria seguir treballant amb solucions i propostes a més llarg termini. Segons Creixans, aquest pla suposa un «esforç per arribar allà on no arri-bem ni l’estat espanyol ni el govern català».

EL RIPOLLÈS

Consens per aprovar el pla de xoc a la capital

La sessió telemàtica del ple on es va aprovar el pla de xoc


Presa de mesures des d’un primer moment

RIPOLL | REDACCIÓ

L’ajuntament de Ripoll va ser el primer en anunciar que prenia una sèrie de mesures per protegir la ciutadania, empreses i comerç local, da-vant el perjudici que estava provocant el coronavirus. El consistori va decidir ajornar el cobrament de taxes im-postos com l’IBI o el 50% de la d’escombraries industrials i comercials, així com el dels serveis i activitats munici-

pals (piscina, tallers artístics). Un dels anuncis importants va ser el de no cobrar la taxa d’ocupació de via pública i terrasses als bars i restau-rants (i, més endavant, l’am-pliació de l’espai a utilitzar per no perdre taules, derivat de les limitacions d’afora-ment establertes en cada una de les fases de desescalada). Una primera actuació per contenir al màxim el primer impacte derivat de la pandè-mia sanitària.

EL RIPOLLÈS

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

A PARTIR DEL DISSABTE 4 DE JULIOL

VISITES

Q 667 665 800 | Carrer del Prat, 2 baixos | Ripoll

VISITES A LA NOVA CONSULTA

NOU HORARI

Trasllat de la consulta del c. del Forn, 2a la nova adreça

al c. del Prat, 2 baixos.

Els dimarts i dissabtes a les 10.15 h.


RIPOLL | REDACCIÓ

Ripoll va fer palesa la seva preocupació perquè el pròxim curs escolar pugui començar amb total normalitat. Per això, va fer una petició al Departa-ment d’Educació perquè es planifiqui la reobertura el mes de setembre amb la presenci-alitat com a modalitat de for-mació, no pas amb un sistema híbrid. La voluntat del consis-tori, així com dels diferents centres educatius de la capital és que els alumnes no perdin la rutina i l’hàbit d’estudi (que no van poder aplicar des del dijous 12 de març, últim dia de classes presencials, ja que es va ordenar el tancament d’es-coles, universitats, instituts i llar d’infants el mateix di-vendres 13). Alhora, es pretén assegurar que no es creï una

bretxa entre aquells alumnes amb més i menys recursos, que tinguin menors o majors dificultats per continuar amb la seva formació acadèmica per altres vies (com la telemà-tica), més enllà de les classes presencials.Tot i això, a causa del tanca-ment dels centres escolars des del dia abans de la declaració de l’estat d’alarma, les direc-cions de cada escola i institut, sobretot, van haver d’aplicar la formació telemàtica per seguir en contacte amb els alumnes i poder fer un acompanyament de tots ells, encarregant en la majoria de casos tasques set-manals per realitzar i tenint especial cura de tots aquells joves a qui els tocava canviar d’etapa.Aquest seguiment i acompa-nyament ja es va poder fer, en

part, amb la reobertura dels centres des del passat 1 de juny, quan el Ripollès va en-trar en la fase 2 del desconfi-

XEVI PUJOL

Preocupació perquè el curs es pugui reprendre amb normalitat

Pocs alumnes van assistir a classe durant la reobertura dels centres en fase 2

nament (com a part de la regió sanitària de Girona). Tot i això, la imatge més vista a totes les escoles i instituts de la capital

i d’arreu del Ripollès va ser la de les aules buides, poca as-sistència i sense avançar en les classes lectives.

ABRIL CHINCHILLA

ABRIL CHINCHILLA

Gràciesper seguirconfiant ennosaltres!

De dilluns a dissabte de 10 h a 13.30 h i de 16 h a 20 h.Josep Puig Cadafalch, 26 - 28 · RipollTel. 872 21 18 43 · [email protected]

www.9moble.cat


La Fundació Hospital de Campdevànol i la Covid-19

CAMPDEVÀNOL | REDACCIÓ

L’Hospital de Campdevànol ha atès un total de 109 pa-cients amb PCR positiu per Covid-19 al llarg de la pan-dèmia, dels quals 59 van ser ingressats i 50 van ser deri-vats al seu domicili per recu-perar-se. En total s’han pro-duït deu defuncions a causa d’aquesta malaltia. Actual-ment, però, no hi ha cap paci-ent ingressat, malgrat que es continuen detectant alguns casos positius per Covid-19, evidenciant que el virus con-tinua viu i, per tant, és del tot necessari que la ciutadania continuï prenent mesures de prevenció i seguretat. Mal-grat el desconeixement dels efectes i evolució de la Co-vid-19, el funcionament i ca-pacitat de reacció de l’Hospi-tal de Campdevànol ha estat molt satisfactori i, el més im-portant, s’ha pogut atendre a tothom que ho ha necessitat en tot moment, fos quina fos la seva urgència.

Amb la pandèmia, l’Hospi-tal de Campdevànol es va veure obligat a reorganitzar les instal·lacions i serveis.

En detectar els primers casos, l’Hospital va habili-tar una zona per pacients crítics a urgències, amb la necessitat de ser intubats i mantenir-los amb ventila-ció mecànica abans de ser traslladats a altres hospitals amb UCI, majoritàriament a l’Hospital Josep Trueta de Girona. En el moment àlgid de la pandèmia, l’Hospital de Campdevànol va arribar a mantenir a pacients intu-bats en espera de ser tras-lladats en una Unitat de Cu-res Intensives, durant més de dos dies, ja que els cen-tres hospitalaris de referèn-cia estaven col·lapsats.

L’Hospital va habilitar les Unitats d’Hospitalització 1A i 2A exclusivament per a pacients amb malaltia con-fi rmada de Covid-19 o amb

símptomes de possible in-fecció. Aquestes plantes tenien capacitat per a 50 pacients, però el màxim d’ocupació va arribar als 34 malalts ingressats. També es van reduir dràsticament les visites de familiars a malalts i es van canviar els protocols d’accés al centre per evitar qualsevol pos-sibilitat de contagi. D’altra banda, es van suspendre les visites presencials de Consultes Externes que no eren imprescindibles re-alitzar-les. Un 30% es van solucionar via telefònica o telemàtica.

El 30% de les urgències que hi ha hagut al centre hos-pitalari durant els mesos d’estat d’alarma han estat relacionades amb la Co-vid-19, però cal destacar

que es van reduir conside-rablement: en un mes si-milar de l’any anterior n’hi havia 34 i durant l’època de pandèmia s’han reduït fi ns a les 13-20. Això constata que la ciutadania va fer cas de les recomanacions de no anar a urgències si no era del tot necessari, amb l’ob-jectiu de no col·lapsar-les en un moment molt delicat a causa del Coronavirus.

Pel que fa a l’Atenció Pri-mària de Ribes de Freser-Campdevànol, que cobreix a vuit municipis, durant aquest any el 57,65% de les visites han estat no pre-sencials, mentre que l’any passat van ser només el 24,5%. Les visites i consul-tes s’han resolt principal-ment per telèfon, que s’han multiplicat per sis respecte a l’any anterior. Els tràmits (bàsicament renovació de tractaments) han ocupat el segon lloc pel que fa a con-sultes, i fi nalment també se n’han fet per correu elec-trònic que, malgrat que no arriben al 5% del total, s’han triplicat. Els sis consulto-ris locals es van tancar tot i que es va continuar do-nant atenció domiciliària als ciutadans d’aquelles poblacions. I fi ns i tot, l’ac-tivat programada (controls de sintrom, cures, etc), si era possible, es va continu-ar fent a domicili. L’Atenció Primària de Ribes de Freser va continuar fent-se càr-rec de l’atenció sanitària a la residència de la gent gran de Ribes de Freser, per l’acord signat amb l’entitat que la gestiona, SUMAR, fa més d’un any, on no hi ha hagut cap cas de Covid-19.

HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL

HOSPITAL DE CAMPDEVÀNOL


RIPOLL | G.S.

Els clubs, equips i entitats es-portives de Ripoll també van veure completament atura-da la possibilitat ja no només de competir en les seves res-pectives lligues i campionats, sinó també d’entrenar i seguir amb les rutines que només s’interrompien amb motiu de les vacances d’estiu o de Na-dal. Pistes, pavellons, camps

Decisions importants en el món de l’esport mentre s’atura tota l’activitat


Pocs s’haurien imaginat expe-rimentar un Sant Eudald sen-se poder sortir de casa, des del confi nament. Doncs això és el que van haver d’assumir els ve-ïns de Ripoll, en la primera Fes-ta Major dins del confi nament a tota la comarca. Això va obligar a fer volar la imaginació a l’ajun-tament i a la Comissió de Festes, per preparar una celebració per mitjà d’activitats i directes per Youtube i Instagram, i amb sor-tides puntuals als balcons, per ballar la cançó del Sant Eudald Confi nat o veure els gegants, que van sortir en trajecte per la vila. «Hem tingut una gran resposta de totes les entitats i col·lectius», explicaven des de La Comi, satisfets amb la cele-bració que van poder fer, tot i la prohibició de sortir de casa. De fet, tota la programació cultural prevista a Ripoll per al mes de maig es va veure cancel-

EL RIPOLLÈS

XEVI PUJOL

La cultura, a les xarxes i balcons

Ni aniversari dels Gegants, ni Sant Eudald ni Festa de la Llana als carrers

Gent fent esport el dissabte 2 de maig, ben d’hora al matí

totalment buits, mentre les diverses federacions es van veure obligades a decidir com acabar cadascun dels cam-pionats i defi nir si hi havia d’haver campions, ascensos o descensos en les categories amateurs i de base. Els espor-tistes de la capital, alhora, es van haver d’adaptar a les limi-tacions dels municipis de més de 10.000 habitants per tal de poder sortir de nou a passejar

i a fer esport pel municipi i el seu entorn. A partir del primer cap de setmana de maig, així es va permetre a tot el territori espanyol (havent de cenyir-se a les franges horàries, primer de tot), amb uns protocols que mica en mica van ser menys estrictes. Aquest mes de juny, alguns equips ja van recupe-rar la pràctica esportiva i en-trenaments a les seves instal-lacions habituals.

Ripoll va viure la primera Festa Major de la comarca dins del confinament, amb una forta presència d’activitats per internet

lada per culpa del coronavirus. Així, per exemple, tampoc es va celebrar la Festa Nacional de la Llana i el Casament a Pagès, que també van tenir el seu espai de protagonisme a través de les xarxes socials. Tampoc es van poder celebrar els 75 anys dels Gegants de Ripoll, amb el que

havia de ser una gran efemèri-de per la vila. Però la capacitat d’adaptació de la cultura per ser expressada i viscuda d’una manera diferent va ser extraor-dinària, com van demostrar Els Superherois, en el concert so-bre rodes el 25 d’abril per donar a conèixer ‘La gran aventura’.

L’streaming, via per poder veure les misses de Ripoll

RIPOLL | REDACCIÓ

Tots els àmbits de la soci-etat van haver d’adaptar la seva rutina habitual per fer front a la crisi sanitària i les conseqüències del confi -nament obligat. També, el món religiós. Per això, l’es-glésia va haver-se de rein-ventar i fer un pas endavant per fer arribar el missatge als seus fi dels. La solució no va ser cap altra que les re-transmissions via internet, utilitzant el canal de You-tube, per tal de no perdre el contacte amb els fi dels, que no podien anar als cen-tres de culte. Un fet que va obligar a fer un esforç als membres de la comunitat religiosa, però que els va valdre la pena, veient el re-sultat de les misses i el seu seguiment.

JOSEP LLIMÓS

Teatre i museu tancats durant uns tres mesos

RIPOLL | REDACCIÓ

Qui sap si a partir d’ara va-lorarem més la tasca que es fa en els equipaments cul-turals, un cop alguns com el Museu Etnogràfi c de Ripoll ja han pogut reobrir les por-tes, després del tancament obligat a què es van haver d’acollir des de la declara-ció de l’estat d’alarma. La via de les xarxes socials també els va servir per mantenir el contacte amb els seus usua-ris, que no es podien despla-çar físicament als espais com aquest, o al Teatre Comtal, per veure exposicions, viure representacions i gaudir de l’oferta cultural que es plan-teja cada primavera a la vila.

GUILLEM SÁNCHEZ

C. Macià Bonaplata, 7 baixos · RipollTel. +34 972 700 235

Cel·lebrem

Cel·lebrem

l’estiu amb

l’estiu amb

descomptes

descomptes

en banyen bany

i pijames

i pijames

pl. Tomàs Raguer, [email protected]

P40 TA TALAIA

TV RIPOLLÈSProgramació del 2 al 8 de juliol de 2020

07.00 Nex Matí10.00 Ben trobats12.00 Avanç Informatiu Ripollès12.10 Connecti.cat13.15 La Tertúlia del Magazín14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 La porteria16.00 Avanç Informatiu Ripollès16.15 Del paisatge a la taula16.30 El Magazín17.00 Només Esport: l’entrevista17.30 Caminant per Catalunya18.00 Gaudeix la Festa18.30 Ens quedem a casa19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 Només esport: l’entrevista21.30 Caminant per Catalunya22.00 Comarca Informatiu22.25 El temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Gaudeix la festa23.30 La tertúlia del Magazín00.00 Comarca Informatiu00.30 El Magazín01.15 Ben trobats02.00 Connecti.cat

08.00 Comarca Informatiu cap de

setmana

08.30 El Magazín

09.00 Caminant per Catalunya

11.00 Missa des de Montserrat

12.15 Teló de fons


13.30 Aventura’t

14.00 Comarca Informatiu: resum

setmanal

14.30 Només esport: l’entrevista

15.00 Paisatges encreuats


16.00 Torna-la a tocar, Sam

16.30 Tot recordant

17.00 Documental ‘Hamza’

18.00 Horari d’estiu

20.00 Covid-19

20.30 Al Dia Cap de setmana


21.30 Els vint-i-cinc


setmanal


23.00 Gaudeix la festa

23.30 Aventura’t

00.00 Clínica Integral

01.00 Obert 24H

08.00 Comarca Informatiu cap

de setmana

08.30 El Magazín


11.00 Postres de músic

11.30 Equus

12.15 Connecti.cat

13.30 Gaudeix la festa


setmanal


15.00 Torna-la a tocar, Sam

15.30 El Magazín

16.00 Clínica integral

17.00 The Weekly Mag

18.00 Horari d’estiu

20.00 Dosos Amunt


21.00 Aventura’t

21.30 De Vall a Vall


setmanal

22.30 Al Dia Comarques de

Girona

23.00 Playback vint-i-cinc

07.00 Nex Matí10.00 El Magazín10.30 Equus11.00 Connecti.cat12.00 Avanç Informatiu Ripollès12.15 Música.cat13.15 La tertúlia14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 La porteria16.00 Avanç Informatiu Ripollès16.15 Del paisatge a la taula16.30 El Magazín17.00 Els Vint-i-cinc17.30 Aventura’t18.00 La tertúlia19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 Equus21.30 Els Vint-i-cinc22.00 Comarca informatiu22.30 Al Dia comarques de Girona23.00 Fet al país23.30 La tertúlia00.00 Comarca Informatiu00.30 El Magazín01.00 Ben trobats02.00 Connecti.cat

07.00 Nex Matí10.00 Ben trobats12.00 Avanç Informatiu Ripollès12.10 Connecti.cat13.15 La Tertúlia del Magazín14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 La porteria16.00 Avanç Informatiu Ripollès16.15 Del paisatge a la taula16.30 El Magazín17.00 Paisatges encreuats17.30 Caminant per Catalunya18.00 Torna-la a tocar, Sam18.30 L’any que ens va canviar la vida19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 Caminant per Catalunya21.30 Paisatges encreuats22.00 Comarca Informatiu22.25 El temps22.30 Al Dia Comarques de Girona23.00 Torna-la a tocar, Sam23.30 La tertúlia del Magazín00.00 Comarca Informatiu00.30 El Magazín01.15 Ben trobats02.00 Connecti.cat

07.00 Nex Matí10.00 El Magazín10.30 Aventura’t11.00 Connecti.cat12.00 Avanç Informatiu Ripollès12.15 Música.cat13.15 La tertúlia14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 La porteria16.00 Avanç Informatiu Ripollès16.15 Del paisatge a la taula16.30 El Magazín17.00 De Vall a Vall17.30 Postres de músic18.00 La tertúlia19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 De Vall a Vall: entrevista a Cèsar Ollé21.30 Aventura’t22.00 Comarca informatiu22.30 Al Dia comarques de Girona23.00 Som d’aquí23.30 La tertúlia00.00 Comarca Informatiu00.30 El Magazín01.00 Ben trobats02.00 Connecti.cat

07.00 Nex Matí10.00 Museus10.30 Fet al país11.00 Clínica Integral12.00 Avanç Informatiu Ripollès12.15 Música.cat13.15 La tertúlia14.00 Comarca Informatiu14.25 El temps14.30 Al Dia Comarques de Girona15.00 La porteria16.00 Avanç Informatiu Ripollès16.15 Del paisatge a la taula16.30 Tot recordant17.00 Som el que mengem17.30 Museus18.00 La tertúlia19.00 Connecti.cat20.00 Comarca Informatiu20.25 El temps20.30 El Magazín21.00 Caminant per Catalunya21.30 Museus22.00 Comarca informatiu22.30 Al Dia comarques de Girona23.00 Tot recordant23.30 La tertúlia00.00 Comarca Informatiu00.30 El Magazín01.00 Ben trobats02.00 Connecti.cat

LA XARXAEL RIPOLLÈS

Dijous 2

Diumenge 5Dissabte 4 Dimecres 8

Divendres 3

Dimarts 7Dilluns 6


EL REPTE DELS 12 CIMS, A L’ENTREVISTA DEL NOMÉS ESPORT

Els membres del Club Pirinenc l’Esquella expliquen en una entrevista al progra-ma Només Esport un repte molt especial

que impulsen durant aquest estiu per desco-brir els cims de la comarca del Ripollès. Tam-bé parlen sobre la constitució del nou club i els reptes de futur al programa conduït per Guillem Sánchez.

‘HAMZA’, LA INTEGRACIÓ A TRAVÉS DEL BÀSQUET

En Hamza Driouvic va trobar en el bàsquet la motivació per allunyar-se dels pro-blemes que tenia fora de la pista. Ara té

l’oportunitat d’ajudar nens i nenes del Marroc, la terra dels seus pares. L’experiència d’aquest jove entrenador català a Casablanca s’explica al documental ‘Hamza, un viatge de mil passes’, que s’emet aquest diumenge a TVR.

Diumenge a les 17 hDijous a les 17 h i les 21 h

P41ESESPORTS

Els veïns del Raval de Sant Pere es queixen del volum



Des del Club Pirinenc L’Esque-lla s’anima a tots els amants de la muntanya a participar d’una proposta esportiva, per desco-brir un xic més la Vall de Ribes: pujar el màxim de cims possi-bles dels 12 que recullen, per passar una bona experiència

El Club Pirinenc L’Esquella proposa el repte de pujar els 12 cims de la Vall de Ribes

RIPOLLÈS | G. SÁNCHEZ

El pròxim 19 de juliol, l’atle-ta ogassenca Clàudia Tremps tornarà a córrer una cursa de muntanya oficial. Serà una mitja marató a Andorra i, a partir d’aquí, «suposo que co-mençarem a agafar ritme si no hi ha un rebrot». La matei-xa protagonista ho va explicar el passat diumenge, després de completar el repte Ripollès 360, que ella mateixa s’havia plantejat durant els dies de confinament i aquestes setma-nes en què la competició oficial ha estat aturada. Una iniciativa de semi autosuficiència, per córrer durant tres dies, en soli-tari (i assistència), pel perfil de la comarca. En total, 192 quilò-

metres i 10.000 metres de des-nivell positiu en tres jornades, des del passat divendres, quan va sortir de casa seva a Ogassa, fins diumenge, quan va arribar a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses. Una oportu-nitat per provar-se físicament i psicològica. «He vist en quin nivell estic i fins a on puc ar-ribar», relatava l’ogassenca, a qui també li ha servit l’experi-ència per conèixer i descobrir encara més el Ripollès.Un dels missatges que va vo-ler llançar l’esportista de la comarca un cop finalitzada l’experiència va ser el següent: «per què no cuidem millor les coses si volem que vingui més gent?» Una reflexió ar-ran del grapat de camins que

Tremps es va trobar tapats, quan suposadament havien de permetre el seu pas, en la previsió del recorregut que ha-via preparat, i que va suposar fer més quilòmetres i més ho-res de les que tocaven, «amb moltíssima calor, amb punts arribant gairebé a la deshi-dratació».Tremps va comptar amb as-sistència amb furgoneta, que li va permetre dutxar-se i des-cansar, «que era important». «Psicològicament és dur, però ho hem superat», recor-dava l’esportista, tot remar-cant que en un esport com el seu, i més, acostumada a les llargues distàncies, «el cap és el més fort, el cap és el que ha de tirar».

INSTAGRAM CLÀUDIA TREMPS

«Per què no cuidem millor les coses si volem que la gent vingui?»

La corredora, un cop arribada a Sant Joan de les Abadesses

L’Esquella anima a fer-se una foto amb l’esquella que s’hi trobaran i a publicar-la a Ins-tagram (amb les etiquetes @comunaesquella i @clubpiri-nencesquella) o bé enviar-la per correu electrònic. Això sí, recorden que el més impor-tant és «gaudir de l’experièn-cia a la Vall de Ribes».

En el global del repte Ripollès 360, Clàudia Tremps va inver-tir més de 31 corrent pel perfil de la comarca, amb aturades i arrencades cada dia. Com a at-leta d’ultra distància, «ho faig de cop i el fet de parar i ar-rancar no sabia com em tro-baria», explicava.De tots els problemes que van anar sorgint i de les molèsties del segon dia per culpa d’una caiguda baixant del Puigmal,

se’n va poder sortir. En la pri-mera etapa, Tremps va enlla-çar Ogassa amb Sant Joan, la frontera amb la Garrotxa, Sa-larça, Beget i el Costabona. La segona etapa va ser la més al-pina, amb la majoria de recor-regut per sobre els 2.000 me-tres fins a Montgrony mentre que, a la tercera, l’atleta va ar-ribar a Gombrèn, Ripoll i Vall-fogona de Ripollès, abans de cloure l’aventura a Sant Joan.

L’atleta ogassenca Clàudia Tremps completa el repte Ripollès 360, perfilant la comarca corrent, en tres dies

sol o acompanyat. S’hi englo-ben el Puigmal, el Nou Fonts, el Nou Creus, el Pic de l’Infern, el Bastiments, el Torreneules, el Balandrau, el Puig Cerverís, el Puigestela, el Taga, La Covil i el Costa Pubilla. Des de la web de l’entitat, es proposen dues rutes per arribar a cada un dels cims. Un cop a dalt, el Club Pirinenc

Recorrent els indrets més emblemàtics del Ripollès

INSTAGRAM CLÀUDIA TREMPS

P42 ES ESPORTS

Més de 5.000 euros en la campanya ‘3 Dies Crowdfunding Santigosa’


Cares d’alegria, de diversió i fe-licitat és el que s’ha pogut veure entre els participants del Cam-pus de l’Hoquei Club Ripoll. Fins aquest divendres, hauran estat cinc dies de treball a les instal·lacions esportives mu-nicipals de la capital, amb una trentena de joves participants entre grans i petits, en els dos torns d’activitat: al matí, de les 9 a la 1, i a la tarda, de les 3 a les 6. Un campus fonamentat en l’hoquei patins, però comple-mentat alhora amb la pràctica de més activitats esportives al camp de futbol o bé a la pisci-na, oferint així més varietat. Les inscripcions van quedar plenes la setmana passada, amb una majoria de jugadors del ma-teix club, que s’han beneficiat de les sessions de treball i jocs coordinades per Eduard Vidal, amb el suport de cinc monitors més. «Sobretot que juguin, que es cansin i que s’ho pas-

ST. JOAN DE LES ABADESSES | REDACCIÓ

La campanya de micromece-natge ‘3 Dies Crowdfunding Santigosa’ promoguda des del Moto Club Abadadesses, per reunir donacions a fi de cooperar i donar suport en la lluita contra el coronavirus, ja ha sumat més de 5.000 euros a hora d’ara. Inicialment, es volia recollir diners els dies 10, 11 i 12 d’abril, coincidint amb l’edició d’enguany dels 3 Dies Trial Santigosa a Sant Joan de les Abadesses, però la gran resposta de la gent va ser el motiu per ampliar de manera indefinida el termini per col·laborar-hi. A més de recaptar per a la donació econòmica i compra de material i elements de protecció, la campanya també ha servit per participar

en accions socials i diferents iniciatives, en coordinació amb l’ajuntament de Sant Joan. S’ha ajudat econòmicament a l’Hos-pital de Campdevànol, s’ha aju-dat en la compra d’una grua per a la Fundació Emma, s’han comprat 1.500 mascaretes FPP2 i quirúrgiques, s’ha comprat un concentrador d’oxigen també per a la residència de Sant Joan, s’ha col·laborat econòmica-ment en la campanya de Sant Jordi de repartir flors als domi-cilis i s’ha impulsat accions so-cials amb el consistori per oferir accés a internet als infants de famílies amb menys recursos de la vila. La campanya, doncs, segueix activa i rep donacions de segui-dors, pilots i motxillers inscrits en els 3DTS, mitjançant les de-volucions dels drets d’inscrip-

GUILLEM SÁNCHEZ

MOTO CLUB ABADESSES

Ple al Campus de l’Hoquei Club Ripoll fins divendres

Moment per treballar aspectes de tècnica i habilitat

Una trentena de joves jugadors aprofiten matí i tarda per tecnificar i realitzar altres activitats

Una bona manera de passar la setmana «després de tres mesos tancats»


L’entrega duta a terme a l’ajuntament de Sant Joan de les Abadesses

ció de l’edició cancel·lada. El MC Abadesses ha reemborsat tots els diners als inscrits i ha assu-mit les despeses bancàries ori-

ginades, però ha proposat que cada pilot cedeixi 10€ del total a la col·laboració iniciada amb aquesta iniciativa solidària.

GUILLEM SÁNCHEZ

Es combinen diferents esports a les instal·lacions esportives municipals

sin bé», exposa Eudald Cañete, monitor i també jugador del primer equip de l’HC Ripoll,

qui també recorda que, quan entrenen a la pista, aprofiten per fer «més toc de pilota,

ganxos, uns contra u, tot el que sigui per anar millorant la tècnica petits aspectes que,

potser, en els entrenaments no es treballen tant perquè hi ha més nens». Jugadors com l’Arnau Vilageliu, un dels participants al Campus, tenen clar perquè s’hi han apuntat. «L’hoquei és divertit, a part fas una mica d’esport, perquè així puguem començar més forts la temporada següent», diu el jove d’11 anys. L’objectiu de fons, però, és que puguin fer uns dies d’esport «i que s’ho passin bé, que gaudeixin després d’aquests tres mesos tancats», diu Cañete, complint sempre amb les mesures de se-guretat que marquen les auto-ritats per al desenvolupament del campus.Des de la junta directiva de l’HC Ripoll han apuntat, també, que durant tot el mes de juliol, se-guiran els entrenaments que ja van començar fa 15 dies. «Tot el mes de juliol s’entrenarà», ha explicat el membre de la junta Ismael Vilas, «dos dies a la setmana o potser tres». «Es farà seguint la normativa perquè, si no, resultaria que estaríem sis mesos aturats i a l’hora de recuperar el pati-natge i el toc de bola o a l’hora de jugar, seria més compli-cat», afegeix.

P43ESESPORTSDijous, 2 de juliol de 2020


La Secretaria General de l’Esport ha presentat aquesta setmana les noves mesures que han de regir el desenvolupament de l’esport i l’activitat física a Ca-talunya en l’etapa de represa, recollides en el nou Pla sectorial d’instal·lacions i activitats. Un document aplicable a tot el ter-ritori català i que pot patir mo-dificacions en funció de l’evolu-ció de la COVID-19. Es deixen ja de banda els límits d’aforament a les instal·lacions i «prioritzem el manteniment d’una distàn-cia d’1,5 metres entre perso-nes i de 2,5 metres quadrats persona, tant per a esportis-ta com per a públic», segons paraules del Secretari general, Gerard Figueras. També cal-

Presentat el pla sectorial d’instal·lacions i activitats esportives en etapa de represa

Cornellà i Bilbao Athletic, primers rivals al ‘playoff’

Es manté la Taga2040Evo dins la Copa Catalana


Fins al 31 de juliol, uns 110 juga-dors de l’Escola Futbol Ripollès entrenaran de nou al camp de futbol, encara que la tempora-da i les competicions es dones-sin ja per finalitzades. Aquesta és l’aposta del club per tal de recuperar una certa normalitat, dins la precaució que cal tenir per complir amb totes les me-sures de prevenció necessàri-es. Un reinici, doncs, «entre la precaució i la il·lusió», el de-fineix el coordinador del club, Aitor Carmona. «Ho trobàvem molt a faltar», apunta Carmo-na, després d’unes setmanes sense poder dur a terme l’acti-vitat amb la qual treballen du-rant l’any. «Tenia moltes ganes, però ha estat dur», reconeixia dimarts passat en Max Bober, jugador d’11 anys, durant un dels entrenaments al munici-pal de Campdevànol. També es fan sessions de feina al camp de Ripoll.Per poder controlar tots els jugadors que volien entrenar de nou, van obrir inscripcions

per saber qui hi volia partici-par. Així ha estat més fàcil, ja des d’aquesta setmana, distri-buir-los en grups de 10, per ga-rantir dos entrenaments com a mínim setmanals. «Refor-çarem sobretot el treball tèc-nic» o aquell que no es pot fer de manera tan habitual durant

la temporada. «Aprofitarem que hi ha certes limitacions per aprofundir-hi», comenta Carmona. Alhora, és una manera de «fer una primera presa de contac-te, si hi ha entrenadors nous, per fer cohesió de grup», re-corda el coordinador.


La cursa de muntanya Ta-ga2040Evo, que organit-za la Unió Excursionista de Sant Joan de les Abadesses cada setembre, es manté en el calendari previst de la 19a Copa Catalana de Curses per Muntanya. Una compe-tició de la FEEC que ha vist alterada la seva celebració, arran de la crisi sanitària del coronavirus.Això ha obligat a suspen-dre algunes de les proves previstes, com la 6a Cames de Ferro al Puigsacalm (que havia de tenir lloc el 31 de maig), la Trobada Aristot (del 9 d’agost) i la 14a Pu-jada al Montsià ‘Memorial Francesc Bort’ (del 27 de se-

tembre), segons estipula el calendari oficial de la fede-ració en aquestes dates. La Taga2040Evo celebrarà la seva 21a edició el diumenge 20 de setembre, en diferents distàncies, si res fa variar les previsions inicials.Altres proves de munta-nya que havien de formar part d’altres campionats d’àmbit català sí que es van acabar suspenent en el seu moment, per la incertesa de la crisi sanitària. La 5a Olla de Núria Vertical havia de formar part de l’11a Copa Catalana de Curses Vertical, mentre que la Polärtic (del 14 de març) havia de ser el Campionat de Catalunya d’Snowrunning d’aquest 2020.

GUILLEM SÁNCHEZ

GENCAT

TWITTER UD IBIZA

Tornen les sessions de feina a l’EF Ripollès

drà disposar «de declaracions responsables i la garantia de la traçabilitat dels grups esta-bles que no puguin mantenir les distàncies mínimes durant la pràctica». El nou pla també

concreta les mesures comu-nes de neteja i desinfecció que s’hauran de seguir, en funció de cadascuna de les diferents tipo-logies d’instal·lacions, activitats esportives i serveis.

Hi participen uns 110 nens, distribuïts en grups de 10 jugadors


La casualitat ha volgut que el futbolista ripollès Pep Ca-ballé, actualment jugador de l’Ibiza, hagi de disputar la primera eliminatòria del playoff d’ascens a Segona A contra el Cornellà, l’equip de la seva vida on jugava fins a la temporada passada. El sorteig realitzat per defi-nir els emparellaments va donar com a resultat un en-frontament que serà espe-cial per al jugador de Ripoll. El matx, com la resta d’eli-minatòries previstes del playoff d’ascens de Segona B a la categoria de plata del futbol espanyol, serà a par-

tit únic. Els primers partits es jugaran el cap de setmana del 18 i 19 de juliol, en algun dels estadis escollits per a l’ocasió de Marbella, centre neuràlgic del playoff, o bé Algesires o Màlaga. El santjoaní Àlex Cor-redera també hi prendrà part amb el seu Badajoz. En el seu cas, també el dia 18, s’enfron-tarà al Bilbao Ahtletic en el pri-mer partit de la promoció d’as-cens, corresponent als quarts de final. Si els futbolistes ri-pollesos volen optar a pujar, hauran d’arribar fins a la final del playoff, que se celebraria al cap d’una setmana, el dia 26. Enmig, es disputarà la segona eliminatòria, amb només 4 o 5 dies de diferència.

Un dels primers entrenaments, aquesta setmana, a Campdevànol

El Secretari general de l’Esport, Gerard Figueras

TWITTER CD BADAJOZ

P44 ES ESPORTS

Els veïns del Raval de Sant Pere es queixen del volum


El Gran Canària de Rabaseda es queda a les portes de les semifinals de la lliga


Xavi Rabaseda ja ha donat la temporada 2019/20 per fi na-litzada, després que l’Herba-life Gran Canària no pogués accedir a les semifi nals de la Lliga Endesa, en el play-off que l’ACB va organitzar des del passat 17 de juny a Va-lència, per decidir el campió de la competició. Els canaris es van quedar a un pas de poder jugar les semifi nals i, de fet, van arribar a la cin-quena i última jornada de la fase prèvia amb opcions de ser un dels millors equips del grup B (que els garantia un accés a les semifi nals). Però en el matx decisiu, el Gran Canària va perdre per 81 a 97 contra el conjunt amfi trió, el Valencia Basket. Una derrota contundent que els deixava sense opcions de disputar el títol de lliga, amb dues victòries (Andorra

i Burgos) i tres desfetes (Va-lència, Madrid i Saragossa) en la fase de grups.Rabaseda no va poder dis-

INSTAGRAM XAVI RABASEDA

El jugador ripollès, en una acció en el partit de la fase de grups contra el Madrid

EL RIPOLLÈS

A l’espera per al torneig de veterans


És un clàssic que a l’estiu, l’Abadessenc organitzi una matinal de futbol per a l’equip de veterans, amb partits con-tra altres conjunts rivals, al camp municipal. Aquest 2020, de moment, no se sap si es podrà celebrar el torneig, que solia tenir lloc els primers dies del mes de juliol.

putar l’última jornada con-tra el València. El seu millor partit sobre el parquet va ser el que va jugar envers

el MoraBanc Andorra, on va anotar 7 punts, va capturar 5 rebots i va re-partir dues assistències en els 23 minuts de joc. Finalment, el València i el Burgos es van classifi -car per les semifi nals, de la mateixa manera que ho van fer el Barça i el Baskonia al grup A. A la fi nal celebrada dimarts al vespre, el Baskonia es va proclamar campió de l’ACB 2019/20, guanyant per 69 a 67.El Gran Canària tam-bé ha certifi cat que el curs 2020/21 participa-rà en l’Eurocup. Ells són un dels 24 equips que la junta directiva de la competició ha aprovat en la llista provisional de participants per a la temporada que ve, com l’Unicaja, l’Andorra i el Joventut de Badalona.

Colònia Sta. MariaCtra. C-17 km 91,517500 RipollTel. 972 70 21 12Fax 972 71 41 60

REGALS D’EMPRESADISSENY GRÀFICSAMARRETESCALENDARISBOLÍGRAFSGORRESBOSSESMOTXILLESAGENDESIMANSMEMÒRIES USB

CLAUERS

Diga’ns el que necessitesDiga’ns el que necessitesi t’oferirem el millor preui t’oferirem el millor preuMERCHANDISINGMERCHANDISING

Diga’ns el que necessitesi t’oferirem el millor preuMERCHANDISING

P45GSGUIA DE SERVEIS

972 70 21 [email protected]


SALUT

SERVEIS

972 70 21 12 · [email protected]ònia Santa Maria · Ctra. C-17 km 91,5 · 17500 Ripoll



ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]

ANUNCIA’TA LA GUIA DE MEDICINA

tel.972 70 21 12e-mail: [email protected]

Joan Ortiz ÁvilaCORREDOR D’ASSEGURANCESDGPFA F-172GCCol·legiat núm. 72866

C. Berenguer, 11, baixos · 17500 RIPOLLTel.972 70 02 [email protected]

Clínica DentalDr. F. LLAGOSTERA

IMPLANTSORTODÒNCIA

PRÒTESIS

Tel. 972 70 33 91C. Progrés, 41 · 17500 Ripoll

Passeig Sant Joan, 9 · 17500 RipollTel. 972 70 01 01 · a/e: [email protected]

as

se

ss

oria

BayésclínicaRda. Francesc Camprodon, 4. 08500 VicTel. 93 881 65 00www.bayesclinica.cat

RESSONÀNCIES MAGNÈTIQUES Musculoesquelèti ques, neuronals, mama, pròstata, abdomen, cerebrals i pelvis.

TAXICAT RIPOLLÈS

Tel. 679 68 07 55El taxi de Sant Joan de les Abadesses

[email protected]

DR. JOAN TELLOFTALMÒLEG

NOVA CONSULTATrasllat al carrer del Prat, 2

baixos de Ripoll.

NOU HORARIVisites dimarts i dissabte

a les 10.15 h.

C. Prat, 2 baixos · Ripoll

Q 667 665 800

P46 GG GUIA GASTRONÒMICA

AQUESTA SETMANA RECOMANEM...AQUESTA SETMANA RECOMANEM...


ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmicamés gustosa

tel. 972 70 21 12



tel. 972 70 21 12972 70 21 12

• 4 fi lets de salmó• 2 cebes• Bitxo• 4 grans d’all• 2 patates bullides• 100 gr. de pèsols• Oli d’oliva• Sal• Pebre• Julivert• Anet• Vi blanc• 1 llimona

INGREDIENTSRIPOLLÈS | REDACCIÓ

Avui us proposem uns fi lets de salmó a la papillota.

Comencem marinant el salmó amb oli d’oliva, cava, anet, es-tragó, sal, pebre i suc de llimo-na durant unes hores.Bullim lleugerament les pata-tes amb pela, les pelem i ta-llem a rodanxes.Escaldem els tomàquets, els pelem i els tallem també a ro-danxes.Bullim els pèsols.Tallem els grans d’all a làmines i el bitxo també en fem talls al gust.Posem la ceba en una paella amb oli d’oliva i la fem suar una mica. La coem fi ns que co-menci a estar transparent.Preparem una làmina de paper d’alumini. Al fons hi posem un petit raig d’oli d’oliva i fem un llit amb la ceba i la patata bu-llida, damunt hi posem els alls

Salmó a la papillota

El salmó s’ha de coure amb els seus propis sucs i vapor.Repetim el procediment per tants talls de salmó com vul-guem fer.Enfornem durant uns 20 mi-nuts.Presentem el salmó acompa-nyat de les verdures i una mica de suc de la cocció.Bon profi t!

i el bitxo. També hi afegim les làmines de tomàquet i, fi nal-ment, el fi let de salmó. Salem i pebrem el salmó, hi afegim

també l’anet i posem els pè-sols al voltant del salmó. Per últim, hi afegim una làmina de llimona, una fulla de julivert i

un raig de vi blanc.Emboliquem amb cura de no trencar el paper d’alumini pro-curant que quedi ben tancat.

C/ Beat Miró, 1T. 972 720 371 · 646 843 598

Sant Joan de les Abadesses

937 432 741 · Carretera C-17, km 81 · Sant Quirze de Besora

Esmorzars de forquilla • Menú diariMenú cap de setmana • Carta • Sopars per encàrrec

Vinea fer el vermu

ta la nostra

terrassa

P47GGGUIA GASTRONÒMICAAQUESTA SETMANA RECOMANEM...AQUESTA SETMANA RECOMANEM...




tel. 972 70 21 1270 21 12ANUNCIA’T A L’ESPAI GASTRONÒMICD’EL RIPOLLÈS

la guia gastronòmica més gustosa

tel. 972 70 21 12972 70 21 12

Al costat del camp de futbolCtra. de Barcelona, 43 . Ripoll972 701 429 . 626 579 951

ENTREPANS FREDS I CALENTSBILLARS DE CARAMBOLESTENIM TERRASSAOBRIM CADA DIA

Els Billars

MENÚ DIARI 13€MENÚS CAP DE SETMANA I FESTIUS DE 18 I 22€ Cafè inclòs

Tots els menús inclouen postres, pa i beguda.PAELLA MIXTA INCLOSA ALS MENÚS CADA DIA

Tel. 93 852 90 80 ∙ St. Quirze de Besora

∙ Servei de carta ∙ Especialitats de carn a la llosa∙ Ampli aparcament davant del restaurant∙ Tancat dilluns i dimarts per festa setmanal

DE DIMECRES A DIUMENGE, ESMORZAR DE FORQUILLA I DINARS

Vine!

GRANJA • BARTapes • EntrepansCreps • Plat del Dia

Exposició de quadres itinerant

972 730 904C. Balmes, 4 · Campdevànol

Cal Grill

Pl. de la Dansa Campdevànol629 806 949 972 71 27 75

· Hamburgueses i frankfurts casolans· Frankfurt de 1/2 metre i de pam i quart· Tapes Variades· Tenim terrassa· Futbol i motos

r e s t a u r a n tr e s t a u r a n t

c u i n a c a s o l a n a

Pl. Gran, 4 · Ripoll · [email protected] 70 00 01 · 649 24 02 17

Menú diari iMenú diari iCap de setmanaCap de setmana

Pl. Sant Eudald, 4 · Ripoll · Tel. 972 70 32 06www.elmoli.cat

BRASERIA - GRILL

C. Sant Pere, 15 · Ripoll · Tel. 972 70 33 80

Obrim de dilluns adiumenge a les 18hTapes per emportar

5050anys!anys!

LC LA CONTRA

OLESA I FRANCESC RUBIÓ

Abadasenc, Camprodon, Penya Blaugrana de Ripoll, Barça Juve-nil, Barça C, Palamós (3a Divisió), Lorca, Alabès, Motril, Orihuela, Ro-quetas de Mar, Olot Alcanar, Ripoll, Sant Cristóbal, Navata, Sant Adrià i Olesa... Setze equips diferents on el jugador de la Vall de Camprodon, Xavi Molas, ha jugat al llarg d’una llarga trajectòria esportiva en el món del futbol. A punt de complir els 40 anys, i encara en actiu a l’Olesa, al Baix Llobregat, no veu el fi nal de la seva trajectòria en aquest esport.

• Com s’inicia la seva trajectòria en el món de l’esport?De ben petit, amb 8 anys vaig co-mençar a jugar a futbol sala a l’es-cola Doctor Robert de Camprodon, després amb l’equip de la Penya Blaugrana de Ripoll i vaig passar a l’Abadessenc. Quan estava allà, en la categoria de Cadet, amb 16 anys, em va venir a buscar el Barça i vaig estar tres temporades a la Masia. • Quins records en guarda de la seva estada a La Masia?Va ser una experiència molt boni-ca. Hi vaig estar dos anys de Juve-nil i un a la 3ª divisió amb el Barça C. Va ser una època molt gratifi cant, en la qual vaig conèixer i conviure amb molta gent i amb jugadors que han estat a l’elit del futbol... És una experiència que t’emportes de per vida. • De què li va servir aquesta ex-periència?

Xavi Molas Jugador de futbol

X.M.

Xavi Molas: «Fins que el futbol no em deixi a mi, jo no el deixaré»

A punt de complir els 40 anys, aquest ripollès ha estat en 16 equips diferents

XAVI MOLAS

Sobretot perquè va ser una etapa de formació, tant com a jugador i per-sona. Vaig aprendre tots els valors que t’aporta el futbol, que a can Bar-ça es tenen molt en compte, i te’ls ensenyen.• Com va anar que el Barça es fi xés en vostè?En aquells moments jo estava ju-gant amb l’Abadessenc. Vaig fer una bona temporada i em varen fer un seguiment durant tot el curs. Al fi -nal, em varen proposar d’anar a fer unes proves i ja em varen dir que em fi txaven.• Quins entrenadors va tenir?Al Juvenil B vaig tenir en Quique Costas, al Juvenil A en Juan Carlos Rojo i, al Barça ‘C’, en Joan Vilà.• A la comarca del Ripollès és molt

Xavi Molas, en el seu primer partir amb la samarreta de Barça

Xavi Molas manté la

vinculació amb la comarca del Ripollès perquè la seva família (pares, germa-na i neboda), resideixen entre Llanars i Camprodon. Precisament, cada estiu, participa en el torneig de futbol sala de Camprodon. «M’agrada molt jugar-hi i espero que aquest any pugui tornar a jugar-lo», explica. En Xavi Molas està casat i té una fi lla de dos anys. Profes-sionalment, fa de distribuïdor d’una empresa de peix i marisc als restaurants de Barcelona.

La seva estada a la Masia del FC Barcelona, quan tenia 16 anys, és un dels moments que recorda amb més il·lusió

admirat per les seves habilitats futbolístiques. Creu que hauria pogut progressar més en el Barça?És una pregunta que tothom em fa perquè, quan em veuen jugar, diuen que ho faig molt bé. Jo sempre crec que cadascú depèn de les seves cir-cumstàncies. Potser si m’hagués es-forçat, hauria pogut pujar més, però això mai se sap.• I després?Sortint de Barça vaig fi txar pel Pala-mós, de 3a Divisió, amb qui vàrem pujar a Segona B. Després vaig estar al Lorca, Alabés B, Orihuela, Roque-tas de Mar, Olot... He voltat una mica per tot Espanya.• Amb gairebé 40 anys, no ha pa-rat mai de jugar a futbol...És així. Aquest mes de desembre

compliré 40 anys i des que tinc ús de raó, no he parat mai de jugar a fut-bol. A partir dels 16 anys, una mica més com a professional i ara, a prop dels 40 anys, encara tinc ganes de seguir jugant. Sempre dic que fi ns que el futbol no em deixi, jo no el deixaré. Quan vegi que no pugui res-pondre i els altres jugadors em pas-sin pel costat com a avions... faré un pas al costat i me n’aniré a jugar amb els veterans. De fet, ja jugo algun partit amb els veterans del Palamós.•També va tornar una temporada al Camprodon...Va ser en un moment que vaig tor-nar a viure a Camprodon i vaig com-petir la promoció de Segona Catala-na. Va ser una bona experiència.• Actualment juga amb l’Olesa?Sí, he viscut a Badalona els darrers anys i jugava amb el Sant Adrià i ara m’he traslladat a Olesa, on he fi txat pel seu equip de futbol. Encara no he començat la temporada de Ter-cera Catalana. Des de fa uns anys, la meva dedicació al futbol és per hobby, per gaudir de l’esport i poder estar en forma.•De tots els llocs on ha estat, n’hi ha algun que li agradi més que els altres?He tingut la sort de jugar en molts llocs de costa i jo vaig esta 4 anys a Almería, a Roquetas de Mar, i és un lloc on hi vaig estar molt i molt a gust. En aquells moments m’hi hagués quedat a viure, però per cir-cumstàncies, vaig tornar a Catalu-nya. També a Palamós hi vaig estar molt bé.

Vols rebre ELRIPOLLÈS cada dijous a casa teva? Si desitges ser subscriptord’EL RIPOLLÈS, omple i envia per correu aquest cupó, també ho pots fer mitjançant el formulari que trobaràs al webwww.ripollesdigital.cat/subscripcio o bé trucant al telèfon972 70 21 12.

CORISA MEDIA GRUP Colònia Santa MariaCtra. C-17 km 91,5RipollT. 972 70 21 12F. 972 71 41 60

FORMA DE PAGAMENT60 € anuals: ❒ domiciliació bancària

DADES BANCÀRIESTitular del compte. ........................................................................................C.C. Núm. ......................................................................................................Banc / Caixa .......................Agència Núm ......................................................Adreça ............................................................................................................Població .............................................................................................................................................de .................................................... ......de 20 ...........

Signatura

DADES PERSONALSCognoms i nom .............................................................................................Adreça ............................................................................................................Població ............................................. CP ......................................................DNI ............................................. Telèfon ......................................................

FORMA D’ENVIAMENTA domicili .......................................................................................................Al quiosc / llibreria ........................................................................................Per correu ......................................................................................................

dijous, 2 de juliol de 2020 núm. 841 any xvi preu: 1,40 ... · cada a la colònia botey, al...

Documents