diÁlogo reflexÍudadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/fa.foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 ·...

11
DIÁLOGO REFLEXÍU ENTRE BOS AMICS BE XA VEUÏTAT, EN CONTEá^TACIÓ A JL CO JLO Q J 7 I WOW SOBRE LA MEDICINA CURATIVA BE MONSIUR U R O A. VALENCIA: IMPRENTA DE JOSÉ GIMENO, FREMTE AL MIGUELETE. 1827.

Upload: others

Post on 18-Apr-2020

15 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

DIÁLOGO REFLEXÍU

E N T R E

BO S A M IC S B E X A V E U Ï T A T ,

EN CONTEá^TACIÓ

A J L C O J L O Q J 7 I W O W

SOBRE LA MEDICINA CURATIVA

B E M O N S I U R U R O A.

V A L E N C I A :

IM PRENTA DE JOSÉ G IM E N O , FREM TE A L MIGUELETE. 1827.

Page 2: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

. : . A i í . , ^ ^ í . . í j . p D O Â J i ï '

■t^^' ~ X

'V ; -, ' . 1 I • > , ./

f^ r. ,V r - f ' l t ÿ - , A ^ f , - ' /•■•-. .'»J#« ;Vt •'■■ . -■ i** -.-’’i' -*i ■ f '_..Jt:. - *■* «1 ' -i - ’ .

^ - • ,v . , . : . V Ì D ; , Ï 6 . ; .:■• :J . -

~ i

A •

V

AFlTVi:/7rf-i) Al^lDIÜ/ÜfT

- I i i« w i< lilL M i!O T W Iiriw I

; ■ \ * A T . - '.

.kTHiii'joiu j& siTUâÂi ieoi za AT'..v-a; î

Page 3: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

P e / ) e . T T o n i e , molt cansat apli?gue,pei’o no ho qne eslri»ñar, j)ufs per no portarme chusco he vengu l anelerat, cnasl corrent desde casa, q(ie es iros mes que regular.S, hs , T oi i i , p«*r h>que v iuc? P e r l es obres de L t Ro y. Aíoíiíisfini 1h Curiítivii, la Giiseta deis íiialalfs, els F e l s , y el (Jiar l . íUnisme: d o n am e u to( ai instant.

T o m . ¿Pera qué vols tant de IliLre? ¿Ahón els lens de porlar?¿Qués io que l ha sosui l? jXeiis trusa d ’ijpesural! JJjguesiiieu seuse reparo, si es q ne me tens per callat.

P e p e . Volgnera , T o n i »couipluuret, pe ro no esLic pera tant: j a ho sabrás pui i t per agulla.

Toni.'iZom g ic? d así no tenvás sense dirme io que et pasa; y si es (pie terns a lgún in<il y fu^jes de c o m p r o u i e t i e i n ta s eg n re q u e . . . .

P ep e . Y o ni«l!I í í o tino d ’aon recclnrme:

p er o el volgneríi evi tar , que eticara que á mi uo ein v i ng a á atres p o t aplegar; y aso , s«)ls cur re nt á temps ho podré yo remediar^ posrfnt en caini ais perduts ai>s que un nidl intensionat , ícf it roíici de diable els f.isa caure en pecat.

T o h í . Müit bona es eixa intensió ,

pero ham de sí her si cab el fí U‘ü en lo poíibie, ó si íVüit podrás lo^r.ir del ireljall que le proposes: y així ya pols comens.ir á dirme lo que te p¿ísa

P ep e , ^a qne esiás tan emj)eñat t ’ho diré en dos bren?* paraules, y acabiiií, deix im an<ir á preciibre la ruina.P u e s , ^ic , res menlj es el cas, que habennc' dit (jue eu la casa d (jii Señor particular, dos S( floretes prenien niedicinii de Le Roy l ’e.spnj d un m e s , y els anaba, com podien desitj;jr, pero (jue ya , habent ohuit del JSou Coloqrii parlnr, s han onjplit de por, y dihuen que no pas<»rán abanl per mes males que se vefjen, qne els dona niolt gran esp;int lo de les morís rt'pentinrs.Y a veus (|ue es crilic el llaus, pues cuaisevol accident á les tais j)ot arribar, y no evacuont la cansí rebokfí per los })urgants, recurrirán á remeis que precis serán calmants: eslos obrant hI contruri, tal vega la íixarán co un putíl deis qtte á la vida* son tls mes inlercstnls, y tJs resulliíls j>ociran ser <iels n>es trisls ó mes (alais. ExJtonses estes, ó aires

Page 4: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

contra 1‘Autor clamarán, dient que es u a asesino.¡Qué injusticia! ¿ Y qui lio será? [Algún llob en pell d ’obella que impune devorará!ISÍo, T p n i , no me delingues: men batj á desengañar eixcs sensilles persones, íentles veure la veritat en rahons y en esperte'ncies.

Yoni. No sigues acaloratj deixa els Ilibres , tin catjasa, pues no hia necesitat que et canses en un asunt que esíá ya ben remediat.

P e p e . ^Qués lo que dius? ¿De la cosa sabs I.Ú Tactual estât?

T om . T a n t , que si no fora aixina y a haguera y o practicat lo que volies lú ferj que el bé de la hum anital á to ls deu interesarnos.

P e p e . jEs posible! ¿Aixó es veritat? E xplicam pues el mistei-i, que me tens tc t admirat.

T oni. Contentai en lo que he dit^ no vullgues mes aberi.guar¿ y ya que es un bon desitj eixe que así t'ha portât, m e pareix que el millor modo de precabre tot el mal, que pot í t r eixe Coloijui en aqnelU que sel creurán^ será e) de persuadirlos per raiions-ben nalurals que no els deixen jens de ducte.X a i x í , podem dedicar uii rato que t ’acomode,. pera bé rtílexionar sobre lots los punts que ataca ë e l Método de Le Roy;

P e p e . Y o taúibé eu igual designe,

tenia déterminât emplear una vesprada que á tú no et vinguera m al, en la reílexió deis punts:

Í' com no es bo despreciar a ocasió cuant se presenta,

mes val bara que demá.¿Ya baurás llejit el Coioqiii?

Toni. Air vesprá el vatj comprar, y una vegada el l i i l jq u ij pero no be^aminat en la maljor atensió:¿tú 1¡ has extret la sustaniia?

Pepe.^Si la he extreta? No he deixat ni siquiera una goteta á la retorta apegá.Y encara que’ n he extret poca, te puc niolt bd asegurar que treballí hasta que viu el caput mortuum pelat.Y o , estes operasions, no les fas segons rnon cap, sino conforme ais Autors mes famosos y apresiats: pues sempre de la analisi* he segut aiicionát, en termes de preferirla ais divertim ens mee grana*

Toni. Es aíisió proíitosa, á mí sempre m»ha agradut: y així sens ningún rtcek d e q u e t’haljes quivocat, desitjant e«lic que’m dignes quin producto has encontrat en eixa tehua análisis.

P ep . Mült content,, de lo t mon grat. Sapies pues que lo prinier que en lo Coloqui he enconlrafe es : Que posa en molt ridicul l ’epiteto que ha donut de Curativa hAutor á la sehiU j^ledicifi».

Page 5: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

Y añadlx pfira probar esta gran ridiciilca, que tot honi de ju i sab que a ix í es tota medicina.

Toni. Oia! bé liam escom oDsat. P er lo primer que se veu cn lo frontis estampat: per lo l itu i de la obra:¡pobre t i t n l , cuan pronte l ’iian

mosçgal!Y a se veil , sempre In joya e s t e r a qui va dabant.¿Con qué tota medicina es curativa de mais? ¿Conquéhosaben tots losliomens? pues, am ie, ham de ser francsj 6 no bue sabùt y o nunca, ó bara se m iia olvidat.Pero vetjam si alguns atres ina opinió confirmarán, Diguenhó millars de gents que rabó podrán donar de cuants remeis basta el dia la Farmasia te inventais: eixos que tants d ’añs arrastren atjaques ò enfermetats, y que els bens en medicines in úlilm en t ban gastat, sense lograr jens d ’a livij ans be sons mais agrabant, que acas tingueren principi en un simple constipât. jCuants bia destos infelisos! ¡Cuan poques enfermetats veeni curar si es fan antiguesl y á molts pobres desditjats |cuantes pesetes no els costa el viure martirisats!¿ Y qués lo que en fí resulta? anar á la eternitat, tal vegada seuse tindre pera cubrirlos un drapi

perque entre pots y hengales^ ni un fil de roba ban deixat.

P«/3.Molt sert es,no hiáqniboducte; pero si )er atra part probém lara que molls destos de tot ben desengañats, ban cridat encara á temps á les portes de L e R o y , y en la costansia dcgiida del seu Método han usat, y per ell han conseguit la salui desespera per tot atre distint mitj.¿Q u é nos podrá contestar el D octe del T io T o fo l}Pues y o no m ’ho trac del cap, que fets hiá en la Colecsió y Caseta de Malalts que no em deixarán mentir. ¿P ero , á que tinc de citar uns escrits que tots n o e n te n e o ? F ets entre nosatros hiá mes deis que sen necesiten pera probar la veritat.Y en vista de tot lo d it ,¿qui es el que usurpará el titul de Curativa, en que caracterisá cl A u tor sa Medicina?¿O qui l ’atribuirá generalment á tot atra?

Toni. Qui siga molt ignorant. Pasém , P e p e , á un atre punt que deste prou bam parlat. ¿Qués lo segon que notares?

P e p e , U n punt que et divertirá lUoU mes que l ’antesedent que tan trists nos ha deixat. Sapies que el S eñ o r Coloquio veninili mal tolerar que estimen la Curativa els bornees mes illustrats|

Page 6: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

se venga en fer dells mentjpresij. pero [qué gran necetat!Sen fuLj del s o l , y se fica eu un pou d obscuritat.Deixa als sabios scuse vût, y per un atre cosUt preferix al T io T o fo l perque de jove lii mirât els llibres de Mcdicina-.

T oni. jSi que es gran el d isparatf ¿Con qué d ’eixa ciencia els sabios res podrán dir acertat?¿Con qué solarnents els Metjes^ dVlla podrán dir veritats?¿ Y tots aquells pensamens d u n s Autors tan afamats com : C a tó n , PHnio l ’A n tic , Petrarca 4 Erasme , B oileay , A r p ó n , M o n ta ig n e , La M ettrie, y atres molts que*n puc citar, deis cuals ningú ha segut Metje, y sensembargo han parlat en criúca de là Ciencia?

P e p e . T ots eixos deixals estar, perque aon está el T ío T ofo l' no íicarán ells el cap.

T oni. Vetjam pues lo que seguix, que em pense ha de ser del cás que ho considerem atents.

P e p e . L ’atenció en tot deu estar,, pero l ’argument del punt que aném hara á exam inar, no et Jtirá la raatjor forsa.Se reduix á' negar que Phome la corrupsio puga en Ib seu eos portar, f ta b en ttots , D eu ctiant p e r fe o cria nostron P a re Adán-.

T on i. Aniic meu , asó j a es serio: di«tinsió tindrem d'usar, en quant á la perfecsió ^ue Deu d o n á a l eos humi»

Si per ella habem, d’entendrt una perfcestó invenía segons e l nostce cupriuho';. • s e n es que ntngu voidrá creores hume corruptible t pero si Mi.tra de buscar conforme als fíns del* SiupremQ A u to r que nos la doná,t ._i.w Torem que la corrupsio es llejr que el Señor posá i tot lo que gol ja vida: ^ y així molt llunt de m irar \ com imperfecsió esta Iley,. la dcbem tots respectar.Que nostre primer destini- delia nos exeptuá, no ho podem de ningún modo contradir j pero n»!gar tampoc pod«m que sujectes harem á ella quedar, desde que inñel al Señor nostron Pare vá pecar.Adem es: mirant al home en bon cuidado , observar podem en eli sertes cose» que no nos deixen ductar de la-sehua corrupsio.N o pasem al Senagal, no á G uinea , pera veupe aquelles jents exalant dell seus cosos un olor insufrible y sufocant.Qaedíémse así en nostra Europa, aon pareixém mes sans, me» nets, y purs tots los homens, y lo-que observém vetjám.L o primeret que n o té m , sápianos bé , 6 sapia m a l , es el*gran fetor que exalar nostra evaeuasió fecal.L o segon es que tots snen, ó> rn.es be estáa transfirttol^

Page 7: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

p er tots los .punts de son 009 un liu m or mes ó mentj m al, fegons les varies regions d ’aOD sexala : com tais, p er e ix e m p le , son els pèu» y atres uaoUes que n’hiâ.Ë n f í f ^ s p e d í m la u rin a , h um or sens ducte el mes mal de tots Iqs que evacuém.Y o sé que alguns me dirán qu e r«s de lo que he d it proba la óorrupsió del hum áj que els olors d'eixo$ humors son olors particulars que no indiquen corrupsió.Pero ais tais sels respoudrá:que així com á aque 1 Vernajren sa historia naturalsois una dent li bastabapera dir si l ’animalYivia de earn ó d ’erva;així Dosatros rosalnunca podrém dir que som ,m entres que l'o lor fecalno es transforme en el de rosa,y sense resel d'errar,sempre que pudor sentimpodrem dir corrupsió hia.Esperiencfes , p u e s , tamb^en puc trenta mil citar,

Í»era persuadir que á tots a corrupsió ha subjugat.

Suposém al mes curios de nosatros, que tancat en un cuarto per la nit atja en descans reposât: per lo m a t í , obrínt la porta y ficant de pronte el cap,.¿no observarém un olor que acás nos farà parar p er la m olta.diferencia que e u tr e ll y el de fora hia?

Deste mateix , les oamisei y demes roba porlá mes dies dels de costuna ¿de sí IH> despedirán un inoomodant olor?Si es que per casualitat en alguna preso enlrám , cuartel^ ó alra societat m olt numerosa de homens ¿no percibim al instant un va|)or que nos sufoca?Si algu per oás pren lo va s en casa en alguna tina, fácilm ent podrá obserbar que es corromp mes pronte Tai--

guaque deixanse de bañar^ sent així que el m ovim ent que l'aigua >de} bañ tindrá, deu la corrupsió impedir.P ero ¿pera que citar mes observasió que una en proba desta veritat?¿No sabem tots que cuan nais á este mon el infant dú ya en sí la corrupsió;

f que se veu presisat tirarla de son eos,

ó á perir , no evacuant esta causa destructora?^Acás asó me dirán que son residuos que sobreA deis aliments que l ha usat «n lo ventre de sa mare?¿H em podrá ningú negar que estes materies corruptes <}ue allí ha depositat naturalea a^imirable, son un in d id ben ciar de la corrupsió en tot home?Si cuant tino d i t , observar podem tots en salut plena,

Page 8: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

¿perqué está tan empeñat el 7 Vo T o fo l en d im os, ó volem os afirmar que no tenjm corrupsió encara que eslígam mais?E s al contra: lo que al home en salut l¡ ham observât, deu en lo malalt sentirse en matjor inlensitát.ÍJe respirasió y de boca el olor es mes notât, y en molts cuasi aplega á terme de no poderse aguantar.E ls suors , per consiguient,«on mes ó mentj deprabats, y á vegades contajosos.L a urina sempre altera en meñs ó en mes , se presenta.Y la evacuasió fecal tam bé aumenta son fetor.P e r f í , els particulars casos en que se veu l ’home d e n ia ls els mes desditjats c o m : deposits, cancers, tiñes, gangrenes, mais avivais en eues que viu lo d evoren,Ííípí’3 ........... ¡ miseries tan gran»que horrorisa cl nomenarles! ¿C om nos deixarán ductar de que cn tots la corrupsio, son imperi lé sentat?

P e pe . T e s r a h o n s s o o poderoses^ jro se pot mes desitjar; y en asà no deteninnos, podem á aire punt pasar,E l D octe T o fo l admira que adtja dit Mi\ L a r o â qne no es corromp ni s’altéra nientres v iv im , nostra sanc: y exclama en s’admîraciô, que aixô y io de separar t l «uero délia , hasta iu r è

rringú buabia aíirmat.Y en proba de lo co n tra r l , cita e s fr e ts su stos , p e s a r s , d ie n t , que estos la 5rt7/c cuallen que apenes p o t circular¡ y que el suero es veu palpable acompañar á la sa n c , '■ per la qu ix en les sangries.

Toni. Vasta , no pases abant sens que aixo reflexioném.E n primer lloc , ser ingratdeu aquell que s’atrebixá la sanc acriminardeis mals que’ls bomens patim :tots sabém á no d u cta r ,que’lla nos dona la v idajque sois ella reparar potdel nostre eos les pércJuesque continuam ent se fanper l ús de la niateix vida jque asóles ella no estáen lo eos nostre , pues atresmolls hutnors diferents hiáque en ella es mesclen y corren;lo que ningú pot negar.P u e s , si la sanc se corromp^6 si s’aplega á alterar la sehua naturalea,¿com es posible probar que I home puga existir no tenint en lo cós sanc,»¡no una cosa dañosa en q u e i la es combertirá?¿Quin humor podrá suplir sa falta en semetjant lUns?Pero vetjam si en los casos que está mes infisioná , segons lo dir deis contraris^ podrá la sane confirmar el delit que se l i ’mpnta.Suposém pues pera el cas j un rubios, un sifiliüep

Page 9: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

y si v o ls , un empestât:^ ^ lo s 1res m oit bé sobétn

J ^ n e poden comunicar W íls buns el m¿il que lls patinen \

pues si el vici eslá en la sano *¿113 será el millor roilj•jt].p era propagarlo a u n sá:

y ^no s'uprobat ya asó y es veren desengañáis, encontrant la sane inapta á propagar estos mah?Y per un atra p;ut liara no se vehuen propagar per transpirasió y saliva que son materia humoral?Pues si aso no té. disputa

'•^com se podrá deíensar que saltera y se corronip?

P epe. Parlarán per no callar: pero detinle que falta

•dir sobre aixó de cuallar la sano en los frets y sustos alí»o de parlicülar.^Ahó<* vist el T í o T o fo l que alja dit Mr. Le Hoy

»que es la sane inalterable ea un a ’ re dislint cas del que diem lualaltía?^lía dit que ls frets , els pesar» cualsevól atra causa

que al home puga matar Jjerantlr á este la vida

*1i0 li cualidián la sano; ó nos íliu cl T ío T o fo l que abolies H l.m cuallà sense llevarli la vida?Si es que aix«> vol fer pasar^ â o tro can con e s e hueso

/ qne y o no mel puc tragar.Toni. Pues per lo mateix eslií,

sense llevar ni posar, r e á sep lo que diu del suero*

Se empeña en manifestar que de la sane no es separa, pnes se veu acompaña sempre de'Il en les sangries Mes l ’Autor ¿ahon ha e^presafc que la sane alguna vcUa sense suero alja qiiedat?L o que claraiuent ha escrít^ es q(»e la serositat saltera y se pulrifica, sent distinta de la sane.

P e p e . Sobra de concepte propi; els dos punts ha equivocat,Míes ha eulés lo que jamay 'Au^.or dir ha imaginât.

P ero aném á concluir el pnntét escomensat.Continua el T io T o fo l de la corrupsió ductant, pues diu quehiáalgunsquem oren sens de lia tindre señal^ quedant je la ts cont e l m arm ol,

T on i. ¿Eixe punt no es tocá ya? pues deixal^ no te entretinguesj que tenínt ben demostrát que en ios vius hiá c o r r u p to ¿qui f*n lo*s morts l;i ductará?

P ep e . Ningú per c e r t , pero eli pasa un poquet m esabau t eu los seus ducfes , dienl:Que no es pot acomodar á entendre com obra e l gérm en^ com fo r m a identics els mais, y com en distints sn jectes o b ra de un m odo constant.

Toni. Masa coms son e ix o s , Pepe; y |3cra qui nunca ha entrât á veure qués lo que pasa dins lo nostre eos humá, y les mentires li enfaden j im pertinent es el cás.Y així el señ or T ío T o fo l

Page 10: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o

que no vuîîga averiguar els sorus del lai M r Germen^ que es contente en saber ya que per dins Jo eos -camina en espasa y ilansa armat: y no li será difícil coQipendre qtie sempre mal ha de fer en tots los puestos^ com estíga agraviat.AÌXÒ no mes que conega, y el modo de pelear que li ec me« ofensiu ,li vasta pera guañar la victoria en la pelea.

P e p e . E s justa curiositat: tots eixos ductes son propís daquells que han estudiat materies de Medicina, que ho volen tot explicar, mes que nunca es puga veure^ ni ells compendreu jamay.

T on i. Pues b é , que es guarden el» ductes:

y nosatros mentres tant pasém a l 'p u n t que seguix.¿Quin atre n hds pesigat?

P e p e . Hu que't causar-á respecte, hu que t'acorhadirá y te farà arrepenlir, de manera j qu« á L e Hoy, no nomenarás ya nunca, sens cometer el pecat d ’agraviar la esperien cia , els A utors m es afam ats, la r a h ó , y el m ateix Deu. ique l ’univers ha erial.La proba es molt convincent: si admitixes qtie tots mala sois d una causa provenen, y dtíTens que es coneix ya el remey quels destruix) també tu destruirás

tantes clases de remeis com poden praporcicnar les Í>otigues, drogueries, anbolaries , y ordenar els Dotors en ses recetes.E ls dañs que podrás causar veus que son incülculables, y en ells ¿ no agraviarás á tots los'dits personajes, y atres molts mes , que citar no es necesari, per masa sobreentesos que están ya?

Toni. Als referits tino respecte, pero als que no has nomenat, no sois aixó , sino tot lo que se pot espr^sar en la ven horror , entesa en lot son signifícat.Si á Deu ofenc, es piadós^ y com á tal confiar dee en sa misericordia; pero ofenent á tants.....¿en que podré confiar?¡ Mes hara que me^nrecorde I ¿N o mires molts homens gran» in s tru id en Religió, en Política , en M oral, ser els matjors defensors del Método de Le Roy?Pues gic , á estos m ’agarre, que saben bé lo que es fan.

'pepe. T ’asegure que m ’has trét d«l laberinto mes gran de cuants m ’he vist en ma vida; y així no nos detingám.C u , que va un atre p u n teti T ofol sa fisgueta fá de que l ’Autor dividixca en dos parts el eos humà- y diu que encara que fora esta divisio acertá, no sempre se tindrá- asert

Page 11: DIÁLOGO REFLEXÍUdadun.unav.edu/bitstream/10171/28666/1/FA.Foll.005.756_8.pdf · 2020-03-03 · diÁlogo reflexÍu entre bos amics be xa veuÏtat, en conteá^taciÓ a jl c o jl o