Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 3 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 VOLUM

Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.

OPCIÓ A

La flauta màgica

Exercici 1 [5 punts]

El text annex descriu certes característiques del personatge Papageno de l’òperaZauberflöte [La flauta màgica] de Wolfgang Amadeus Mozart que, posada en escenaper Joan Font de la companyia Comediants amb figurins de Joan Guillén durant latemporada 2000-2001 del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ens apropa, a manerad’homenatge, als figurins que Oskar Schlemmer va crear per al Ballet Triàdic, escenificatel 1926 al Teatre Metropol de Berlín.

Atenent a aquest paral·lelisme, que també s’afirma en el text que podeu consultar(destacat en negreta), feu una anàlisi minuciosa de les similituds formals del vestuarid’aquests figurins d’Oskar Schlemmer (imatge 1) i dels figurins dels personatges del’esmentada posada en escena de l’òpera La flauta màgica (imatges 2, 3, 4, 5 i 6) quetrobareu a continuació.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Estudieu les formes geomètriques que configuren el volum dels ballarins d’OskarSchlemmer.

• Estudieu, també, la geometria preferent dels figurins de Joan Guillén.• Compareu els figurins de l’un i de l’altre utilitzant sistemes de superposició, calc i/o

reconstruccions totals o parcials dels diferents cossos que els configuren.• Expliqueu on es pot observar aquest suposat homenatge a Oskar Schlemmer per

part de Joan Guillén. Feu-ho mitjançant un sistema expositiu que combini dibuixos,escrits i esbossos tridimensionals.

Imatge 1. Oskar Schlemmer, vestuari per al Ballet Triàdic (1926).Imatge 2. Joan Guillén, vestuari per al personatge de Papageno.Imatge 3. Joan Guillén, vestuari per al personatge de Tamino.Imatge 4 (a, b, c, d). Joan Guillén, vestuari per als guardians, sacerdots, l’Oradori Sarastro.Imatge 5 (a, b, c, d). Joan Guillén, vestuari per a la vella (Papagena), esclaus,Monostatos i soldats.Imatge 6 (a, b, c, d). Posada en escena de Comediants.

IMATGE 1

Text annex: Die Zauberflöte. Gran Teatre del Liceu. Barcelona, temporada 2000-2001

Joan Guillén (autor de l’escenografia i el vestuari) reconeix que adoptar la inusual perspectiva del caçador d’ocellscondiciona tota la imatgeria creada per al muntatge. Fins i tot les formes de la cultura oriental que s’expressen al’obra a través de la iconografia egípcia del món dels sacerdots adquireixen des de la genuïna mirada de Papagenola qualitat d’un exotisme casolà, d’un univers tan llunyà com familiar.

Un paisatge en què la màgia i l’estrany no es tradueixen en exquisides recreacions de grans arquitecturesacadèmiques o en la materialització d’onírics i refinats somnis, sinó en aquella abstracció amb què els nens intentenreproduir amb el seu propi llenguatge —i la seva ment lliure de prejudicis— altres mons, amb resultats sovintespectaculars, tant per la simplicitat amb què expressen els conceptes més complexos com per la interpretaciópersonal que fan d’allò que és estrany i inexplicable.

Però la màxima expressió d’aquesta poderosa perspectiva és el mateix físic de Papageno i, per extensió, dePapagena. Encara que la depuració geomètrica és una de les constants en els últims dissenys de Joan Guillén, enaquest muntatge de la Zauberflöte [La flauta màgica] és especialment visible en el vestuari dels guardians i elsesclaus i els respectius cascos-bola que semblen homenatjar la radicalitat del racionalista Oskar Schlemmer; oen els vestits piramidals dels sacerdots, autèntiques construccions arquitectòniques; sobre el cos de Papageno laforma pura està al servei d’una voluptuositat carnal que no ha arribat mai a expressar-se amb tanta llibertat en aquestpersonatge.

L’habitual repertori d’espectaculars vestits-ploma desapareix per deixar pas a un físic que ret tribut a la corbagenerosa en el seu prominent abdomen —lògic en un home de bon menjar i millor beure— i en les sevesespectaculars natges. Un físic contundent que també comparteix amb Monostatos, l’altre personatge d’aquesta òperaque es mou especialment per reaccions primitives, encara que en aquest mercenari bregós adquireixen un to méssinistre i violent. Comediants ha convertit Papageno en un pollastre, en un ufanós gall dindi, en un gall ben gras,l’única obsessió del qual durant tota l’òpera és trobar la gallina ponedora perfecta que l’accepti tal com és, i que laconquesta li suposi el mínim esforç.

La conquesta de l’òpera per Papageno no significa que l’obra perdi substància. Fins i tot l’amenaça d’un muntatgeen excés solar i colorista queda sense justificació davant d’una posada en escena en què Joan Font no ha defugit elmisteri. A més a més dels personatges negres que gairebé invisibles actuen com a portadors d’objectes, molts delsquadres imaginats per a aquesta Zauberflöte estan situats en una atmosfera fosca, en la qual d’una manera o d’unaaltra batega l’amenaça. La por forma part substancial de Papageno (la covardia i un desenvolupat sentit de lasupervivència en són alguns dels trets més característics), una reacció incomprensible si l’entorn no és l’adequatperquè el seu fi olfacte es posi en marxa.

IMATGE 2 IMATGE 3

IMATGE 4

A B C D

IMATGE 5

A B

C D

IMATGE 6A

IMATGE 6B

IMATGE 6C

IMATGE 6D

Exercici 2 [5 punts]

D’acord amb l’estudi fet a l’exercici 1, proposeu el vestuari d’un altre personatge, que enaquest cas hauria de ser el Narrador de la història a escenificar, el qual mantingui tretssignificatius que el mostrin com a homenatge a Oskar Schlemmer i als seus ballarins.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Penseu quin tipus d’actuació pot engendrar un Narrador, tenint en compte la sevamobilitat i/o elasticitat dins de l’espai escènic. Podeu considerar la conversió del vestuarien objecte, més o menys mòbil, que incorpori el cos del Narrador a l’escenari, etc.

• Indiqueu quins trets significatius podria incorporar al seu vestuari com a hereud’Oskar Schlemmer.

• Plantegeu diverses opcions. Podeu assajar amb elements extrets de l’estudi fet al’exercici 1: dibuixos, retallables, detalls estructurals, cossos geomètrics, etc.

• Mostreu la vostra proposta utilitzant tant la bi com la tridimensió. (Tingueu encompte que el desplegament com a sistema constructiu pot ser una via ràpida perresoldre l’exercici, però no l’única.)

• Justifiqueu breument per escrit la vostra proposta afegint-hi els aclariments quecregueu necessaris.

OPCIÓ B

Espai escènic

Exercici 1 [4 punts]

Llegiu atentament el text següent, que descriu algunes de les aportacions d’AdolpheAppia a la concepció de l’espai en l’escena teatral i operística:

Appia fou músic i arquitecte. Ens ensenyà que el temps musical que envolta, governa i regula l’acciódramàtica engendra alhora l’espai on aquesta es desenvolupa. Per a ell, l’art de la posada en escena, enl’accepció pura, no és altra cosa sinó la configuració d’un text o d’una música feta sensible per l’accióvivent del cos humà i per la seva reacció a les resistències que oposen els plans i volums construïts.

D’aquí prové l’abandonament en l’escena de tot decorat inanimat, de tota tela pintada, i el paperprimordial d’aquest element actiu que és la llum.

Extracte d’un article de Jacques Copeau aparegut a Comoedia el 12 de març de 1928

Estudieu gràficament la disposició de volums i efectes de llum en l’espai escènic queutilitza Adolphe Appia en les il·lustracions adjuntes (imatges 7 i 8). Us podeu ajudarde paper de calc.

Imatge 7. Els tres pilars (1909), de la sèrie Espai rítmic.Imatge 8. L’escala (1909), de la sèrie Espai rítmic.

I expliqueu breument per escrit com creieu que aquesta disposició d’elements enl’espai afecta el desplaçament dels cossos humans (actors, ballarins) a l’escena.

Presentació: presenteu ordenadament els vostres escrits i dibuixos grapats al quadernet derespostes. Situeu la resolució tridimensional sobre una base transportable a la qual heud’adherir el vostre codi de barres. Presenteu també tots els vostres esbossos. Adheriu-hisempre el vostre codi de barres.

IMATGE 7

IMATGE 8

Exercici 2 [6 punts]

Projecteu un espai escènic tenint present la manera de fer d’Adolphe Appia que heuestudiat a través de les seves il·lustracions d’escenaris.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• A partir del paisatge de Julio González que s’adjunta (imatge 9), extraieu elselements formals que permetin la construcció volumètrica de l’espai que s’ha deconvertir en espai escènic.

• Esbosseu les diferents possibilitats d’ordenació espacial que us permeten elselements extrets anteriorment.

• Escolliu una versió i construïu-la en maqueta amb simplicitat i precisió. Per a això,feu servir materials adequats al vostre projecte d’espai escènic.

Imatge 9. Julio González. La route (1926). 19,8 x 30 cm. Llapis negre sobre paper.

Presentació: presenteu la resposta a l’exercici (1) i tot el procés de treball que s’indica enl’exercici (2), de manera ordenada i amb totes les explicacions que creieu convenientsgrapades al quadernet de respostes. Recordeu que la maqueta s’ha de situar sobre una basetransportable, en la qual heu d’adherir el vostre codi de barres.

IMATGE 9

Gen

eral

itat d

e C

atal

unya

Con

sell

Inte

runi

vers

itari

de C

atal

unya

Coo

rdin

ació

i O

rgan

itzac

ió d

e le

s P

AU

de

Cat

alun

yaD

istr

icte

un

ive

rsita

ri d

e C

ata

lun

ya

SÈRIE 2 PAU. LOGSE. Curs 2001-2002 VOLUM

Escolliu una de les dues opcions (A o B) i resoleu els dos exercicis de què constacadascuna.

OPCIÓ A

L’atzar

Exercici 1 [3 punts]

Llegiu els paràgrafs següents, que tracten de la utilització de l’atzar com a mètode detreball dels artistes John Cage, músic i promotor de happenings, i Jean Arp, escultor:

Jo no treballo segons els meus sentiments o les meves idees, sinó basant-me en l’atzar... sempre intentobuidar-me de les meves idees i dels sentiments per veure què passa..., si no m’agrada allò que surt d’unprocediment a l’atzar em pregunto per què; no he tingut mai cap dificultat a respondre a aquestespreguntes i m’he anat canviant a mi mateix; en lloc d’expressar-me, em vaig canviant i les coses quesurten m’agraden cada vegada més.

JOHN CAGE, entrevista per al programa Tres, catorze, setze.Televisió de Catalunya, 25-1-1991

Arp havia passat molta estona al seu taller fent un dibuix. Com que no li sortia com volia, va acabarestripant-lo i va llençar-ne els trossos a terra. Quan al cap d’una estona va veure els trossos escampatsper terra, li va sorprendre comprovar que recordaven estranyament allò que havia volgut dibuixar. (...)Allò que ell no havia aconseguit, ho havia aconseguit l’atzar, el moviment de la seva mà i els trossosescampats per terra. Va considerar que aquesta provocació de l’atzar era providencial i va provard’enganxar els trossos de paper sobre un cartó, amb tota cura, tal com l’atzar els havia disposat.

HANS RICHER, Dada Art et Anti-Art. Ed. de la Connaissance, Brussel·les, 1965

Feu un petit escrit en què s’exposin les diverses actituds davant la intervenció del’atzar en la creació d’una obra plàstica (la precisió tècnica, el procés, l’actuaciódirecta sobre la matèria, l’aprofitament de les troballes atzaroses, la racionalitzacióde l’atzar dins el projecte, el joc com a estratègia creativa, l’art com a conseqüènciad’una acció...).

Exercici 2 [7 punts]

Seguint la manera de fer de Jean Arp, realitzeu una escultura de paret o un relleupartint d’un sistema aleatori de combinatòria (l’atzar, el joc o la intuïció han de guiarel vostre procés de treball).

Per fer-ho, observeu les imatges següents, que mostren tres obres d’aquest escultor:

Imatge 1. Paper estripat (1933). Collage, 30,5 x 25 cm. Col·lecció particular.Imatge 2. Constel·lació amb cinc formes blanques i dues de negres (1932). Fustapintada, 70 x 85 cm. Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris.Imatge 3. Objectes disposats segons les lleis de l’atzar III (1931). Fusta pintada,25,5 x 28,5 cm. Fondation Arp, Clamart.

Seguiu el pla de treball següent:

• Definiu gràficament de quatre a vuit formes planes; poden ser figures geomètriques,orgàniques, manuscrites... (es poden repetir).

• Trieu entre el material que porteu el més idoni per construir-les (cartó, cartó-ploma,porexpan, acetats, suro...).

• Establiu un sistema aleatori de combinatòria que generi una disposició espacial deles peces (recordeu els papers numerats dins d’un barret dels dadaistes, elllançament de daus, els mots encreuats o similars).

• Apliqueu-lo a les vostres figures i en l’espai que determineu (la taula o el terra).Repetiu l’acció les vegades que cregueu convenients i registreu la disposició de lespeces mitjançant un croquis.

• Construïu el vostre relleu o escultura de paret fixant les peces sobre una superfícierígida segons la disposició que cregueu més interessant.

• Si ho creieu necessari, afegiu-hi les observacions escrites que calguin per facilitarla comprensió de la vostra proposta.

Cal tenir en compte que el procediment que utilitzeu és l’atzar i que, per tant, ladeterminació de les figures és decisiva per al resultat final. Els criteris decombinatòria també poden modificar molt el resultat; per tant, simplifiqueu al màximtots els passos.

Presentació: presenteu la resposta de l’exercici 1 i tot el procés de treball que s’indica a l’exercici2 de manera ordenada i amb totes les explicacions que cregueu convenients grapades alquadernet de respostes. Recordeu que la resolució de l’exercici 2 s’ha de col·locar sobre unabase transportable, on heu d’adherir el vostre codi de barres.

IMATGE 1

IMATGE 2

IMATGE 3

OPCIÓ B

Construccions i paisatges

Exercici 1 [4 punts]

Isamu Noguchi defineix l’escultura de la manera següent:

Si una roca és escultura, també ho és l’espai entre diverses roques i allò que hi ha entre la roca i l’home.Fins i tot la comunicació entre tots dos és escultura.

Isamu Noguchi, Fundación Juan March. Madrid, 1994

Observeu les imatges que recullen diverses intervencions en un paisatge fetes perl’escultor britànic Andy Goldsworthy:

Imatge 4. Arc de pissarra oscil·lant dolçament sota l’efecte del vent. Scaur Glen,Dumfriesshire, 26 de maig de 1993.Imatge 5. Fora de la pedra. Scaur Glen, Dumfriesshire, 17 de gener de 1993.Imatge 6. Entre dos arbres. Dunbar, Pennsilvània, 28 de novembre de 1992.Imatge 7. Per sobre el mur (5 intents en 3 dies). Scaur Glen, Dumfriesshire, 1 defebrer de 1993.Imatge 8. Tres arcs - pedres de riu. Scaur Water, Dumfriesshire, febrer de 1993.

1.1. Relacioneu breument les paraules de l’escultor Isamu Noguchi amb aquestesescultures d’Andy Goldsworthy.

1.2. Descriviu alguna de les diferents intervencions fetes sobre el paisatge (un mínimde dues), tenint en compte aspectes formals, materials i estructurals, i aspectesde la mateixa actuació escultòrica (com per exemple l’acció constructiva i laconsegüent modificació del paisatge, la durabilitat de l’obra...).

IMATGE 4

IMATGES 5, 6, 7, 8

5 6

7 8

Exercici 2 [6 punts]

Feu un estudi escultòric utilitzant com a referent un element arquitectònic i donantimportància al sistema constructiu com a mitjà d’expressió.

Per fer-ho, seguiu el pla de treball següent:

• Escolliu un element arquitectònic que us pugui servir de referent (arc, columna, pilar,llinda, mur, coberta, cúpula...).

• Trieu un material dels que porteu i un sistema constructiu adient al material triat.Podeu utilitzar un material modelable (fang, plastilina, etc.) o un de rígid o semirígid(paper, cartolina, cartó, cartó-ploma, acetats, porexpan, etc.). Podeu combinardiversos materials si ho creieu convenient, però vigileu que no dificulti el sistemaconstructiu ni desvirtuï la capacitat expressiva de la relació forma-material.

• Feu els esbossos bi i/o tridimensionals que us calguin per establir aquesta relació.• Construïu el vostre estudi escultòric (treballeu en unes dimensions que siguin

factibles segons el temps de què disposeu).• Si ho creieu necessari, afegiu-hi les observacions escrites que calguin per facilitar

la comprensió de la vostra proposta.

Presentació: presenteu la resposta de l’exercici 1 i tot el procés de treball que s’indica al’exercici 2 de manera ordenada i amb totes les explicacions que cregueu convenientsgrapades al quadernet de respostes. Recordeu que la resolució de l’exercici 2 ha de col·locar-se sobre una base transportable, on heu d’adherir el vostre codi de barres.