divendres, 6 de número 1.345 l’infofebrer de 2009 rmador · havia registrats 3,32 milions...

DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009 www.informadordemartorell.cat Número 1.345 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

REHABILITACIÓ Una vintena de treballadors de la companyia d’arreu d’Europatransformen la seu de Creu Roja en un Centre Social d’Atenció Diürna fruitd’un programa de desenvolupament personal i professional n P7

Dit i fet per CargillEN TEMPSRÈCORD. 26 executius de la companyia Cargill han remodelat la seu de Creu Roja a Martorell en només dos dies c Cargill

c Mans Mercedàries

Societat n P9

L’actriu CarmeElias llueix en lanit dels Goya unvestit fet peruna patronistamartorellenca

c EFE

Societat n P8

L’ONG MansMercedàriesacumula unadècada repartintsolidaritat arreudel món

SuplementEspecialSadurní

Pons

DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 20092 L’Informador de Martorell

L’atur, un problema que no s’atura

editorial

n A finals de gener, a les oficines de l'Inem hihavia registrats 3,32 milions d'espanyols i resi-dents que volen trobar feina i no ho aconse-gueixen. Són gairebé 200.000 més dels compta-bilitzats el desembre del 2008. Una xifra insòli-ta, com totes les que fan referència a una crisieconòmica galopant que està trencant moltesbarreres. Amb la pèssima dada de l'atur regis-trada el mes de gener s'engrandeix el principalproblema que afronta l'economia espanyola enel seu conjunt: com aturar la sagnia de pèrduade llocs de treball que acompanya amb tantaintensitat la caiguda de l'activitat. Que estemen recessió, amb taxes negatives del PIB des definals de l'estiu, ja se sabia. I també que aixòobligava les empreses espanyoles a adaptar-sea un nou marc d'actuació, més exigent. El queno s'esperava era que l'estratègia principal peralleugerir despeses acabés sent l'acomiada-ment, no sempre justificat.

Les dades de l’Inem de gener reflecteixen,a més a més, que no es pot seguir considerantla punxada de la bombolla immobilià- ria comla principal causa de l'augment de l'atur. Delsllocs de treball eliminats, només 17.000 corres-ponen al sector de la construcció. En la indús-tria s'han quedat sense feina el doble de treba-lladors, mentre que el gruix dels nous aturatsprocedeixen del sector de serveis, amb 136.000nous inscrits a l'Inem. Aquesta xifra reculltambé una altra realitat inquietant: l'extensióde l'atur entre la població femenina. Centenarsde milers de dones s'han incorporat al mercatde treball per completar els ingressos familiars,en molts casos per afrontar el pagament de lahipoteca. Més encara, el gruix dels nous busca-dors de feina que fan créixer la població activa

són dones de més de 45 anys. La desapariciód'un milió llarg de llocs de treball va acompan-yada d'una reducció similar del nombre d'afi-liats a la Seguretat Social. Davant de tanta xifrainesperada, el Ministeri de Treball ha deixatclar que, encara que les prestacions superin elsfons disponibles de la Seguretat Social, elGovern cobrirà la diferència. No per esperatdeixa de ser un anunci tranquil.litzador.Aquesta nova exigència, inimaginable fa un any,hauria de servir als rectors de la política laboralper deixar de fer previsions que no passen deser desitjos, com el més recent d'assegurar quel'atur no arribarà als quatre milions aquest any.En només un mes s'ha vist que sí que és possi-ble. Com també és possible que segueixi al’alça.

I davant de tot això, el mateix president es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero va donantmissatges d’esperança i de recuperació, Això sí,una esperança fictícia perquè l’atur no nomésno s’atura sinó que es dispara dia a dia. El PSOEveu com la bombolla de l’atur es va inflant i elministre Corbacho -qui va pronosticar que nos’arribaria mai als 4 milions d’aturats- no va cal-cular bé la tragèdia. Zapatero no es cansa demaquillar la realitat mentre que el PP -enmig del’escàndol d’espionatge a Madrid- veu passaruna gran oportunitat de guanyar-se l’electorat.Davant de tot aquest escenari, la preocupaciódels ciutadans ja no és el finançament ni el ter-rorisme. És la feina. Es calcula que cada hora100 persones perden el seu lloc de treball. Pertant, en una època de vaques magres comaquesta, tenir feina és la millor recompensa.Mentrestant, les oficines de l’Inem s’apleguenllargues cues. I el pitjor, diuen, que ha d’arribar.

Redacció i administració:Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:[email protected]

Edita:Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:Més Gran Serveis Gràfics i DigitalsDipòsit legal: B-17.326-81Cap de redacció:Andreu González i CastroCol·laboradors:

Iván Sánchez, Antoni Munné iTomàs, Jordi Benavente, SerigbTendrub, Sadurní Pons, JoaquimParera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

Obra i filigranes

u Fa 17 anys que el pintorirlandès Francis Bacon vamorir a Madrid (22 d’abrilde 1992). Està ben conside-rat dins el mercat de valorsde l’art contemporani. Bàsi-cament la seva obra -de fo-nament tècnic clàssic: telesa l’oli de notables dimen-sions -es basa en dos con-ceptes elementals. Un fonsexpressiu de color en símateix en el sentit sim-bòlic i una aplicació al qua-dre d’elements contorsio-nats gràcies a l’ús de la figu-ra humana El Museu delPrado li celebra una antolò-gica de 78 peces provinentsdels Museus de Londres iNova York, tots units fins el19 d’abril.

No en va tenen interèsles seves connotacionsamistoses amb Picasso. Siel malagueny es debatamorosament amb la dona,l’irlandès ho fa amb l’home.L’un, matxista de pebrots i,l’altre, un sensible gay.Tothom expressa el queporta a dins com a necessi-tat desesperada a subli-mar. Els dos disposen enl’obra un debat constantper imposar un ordre aldesordre. I mitjançant lesimatges contemplem lesfluctuacions parcials d’unavida particular interessant.No tothom disposa delvalor necessari d’exposar elseu temari familiar. En capcas dels dos, en general,en-tren qüestions teòri-ques i intel·lectives d’espe-culació i investigació de lapintura en sí mateixa. Quel-com de cubisme i prou.

En l’obra de F. Bacon ésmolt interessant calibrar lesplanificacions del color debase. Allà és on desplega elmillor sentiment ja que aldetallar en figuració noméspenetra en una valoritzaciócasual que no té solució.Igual que li va passar aPicasso en relació a l’entornfamiliar malgrat ser orto-dox.

amb lesdues manssp

La martorellenca Maria Casanovas i Mas fa 100 anysn La martorellenca Maria Casanovas i Mas va complir 100 anys l’1 de febrer passat. Nascuda a CanCarreras l’any 1909, Casanovas resideix actualment a la Residència de gent gran Can Sunyer del Pa-lau, a Castellví de Rosanes on els seus companys i companyes van celebrar-ho amb una gran festaon no hi va faltar música ni regals. Durant tot el dia, Maria Casanovas va rebre rams de flors i, fins i tot,durant la festa, tots els residents li van regalar una postal gegant plena de dedicatòries. 100 anys noes celebren cada dia i des de L’Informador ens volem afegir a les moltes felicitacions rebudes.

La foto de la setmana L’Informador

L’Informador de Martorell 3DIVENDRES, 6 DE FEBRER DE 2009

n Els tres porquets. Espectacle de titelles.Companyia: L’Estaquirot Teatre. Lloc: ElFoment. Data: 1 de febrer a les 12 delmigdia. Durada: 50 minuts.

La darrera obra posada en escena perla Fundació d'Espectacle Infantil i JuvenilLa Xarxa va fer que el Foment es quedéspetit. Una munió de pares desesperatsper la pluja, empesos casa enfora pelneguit de les criatures engabiades, va ferque la sala estigués plena com un ou, finsal punt que va caldre una crida a la soli-daritat: vuit persones no tenien butaca.

“Algú pot posar-se la criatura a la falda?”,va demanar l'organització. Els pares imares, conscients que l'electricitat de laatmosfera fa estralls entre la canalla, forenprou entenedors com per deixar seientslliures i la funció va poder començar ambvint minuts de retard.

La versió que es va veure al Fomentrespon a la següent premissa: com allar-gar un conte que els pares expliquen alsnens en 5 minuts i fer-ne un espectacleque no arribi a l'hora? Amb el mètode un,dos, tres, botifarra de pagès. En altresparaules: recórrer a la botifarra contínua,al farciment i l'estirament pertot. Això és

el que justifica que, per exemple, els por-quets se'n vagin a la platja i hi trobin unatortuga que es fa una barqueta amb laclosca i una vela probablement llatina.

Un dels punts forts de l'obra tal com esva escenificar són les interaccions entreels titelles i els titellaires. El llop, com siestigués en una obra de Pirandello, esrevolta contra la titellaire i se les tenen:ara una rebequeria, adés una puntada...Tenint en compte que la titellaire eradona i el llop, mascle, vam presenciar,sens dubte, un cas de violència masclista.Ai las, la veritat de la ficció!

Una altra de les gràcies de l’obra eraveure com la companyia disposava dediferents escenaris que desplegava ambhabilitat. Amb aquest recurs a les dife-rents mides feien tot de zooms que per-metien seguir més detalladament les evo-lucions dels personatges. De retruc,també es trencava amb l'estatisme habi-tual de les posades en escena de titelles.

No menys important va ser la genuïtatdel vocabulari emprat per les dues com-ponents de la companyia: un “alça” excla-matiu per aquí, un “que n’ets de” per allà.Pocs retrets els pot fer ningú en aquestcamp, tret d'un “agafar carrerilla” (és“prendre embranzida”) o una “bombolle-

ta” referida al suro o carbassa per nedar.Finalment, cal destacar que l’obra tenia

molta doctrina i moral. La més clara ésaquella cantarella nostrada que la feinaben feta no té fronteres, per allò que lacasa de totxos és l’única que pot aguantarles ventades (i que en sabem, de venta-des, al Baix!). Posar en valor l'esforç desuperació: heus aquí el missatge immortaldel conte no menys immortal en contradels qui encara creuen en els cops de sorti en la gran mentida de la loteria -aquest"impost per a pobres", com l'anomenaGabriel Sala al Panfleto contra la estupidez con-temporánea.

ca l’andreuAndreu González i Castrohttp://gonzalezcastro.bloc.cat

Tres porquets,el llop i la pluja

que no sap ploure

n Estimat cap de màrqueting de l’em-presa que comença per Ya i acaba percom: he notat que t’interesses molt per lameva connexió a internet i que intentesque accepti les teves ofertes. T’he de dirperò que el nostre amor és impossible.Les teves galanteries fent que els teleo-peradors que treballen per a tu em tru-quin a totes hores resulten estèrils. Emsento assetjat per l'amor que em demos-tres i, encara que m'afalaguis amb la veuamable de qui pretén seduir , m'agrada-ria explicar-te un concepte que potser novas aprendre a Barri Sèsam: dins i fora.Quan sóc dins del meu domicili no vullrebre més impactes publicitaris que elsque venen a través de la televisió, laràdio o la premsa. Aquests impactes elsescullo. Puc engegar o apagar la ràdio o latelevisió i també tinc la possibilitat de noobrir el diari. Però creu-me, no vull deixardespenjat el telèfon perquè, encara queel teu amor cec et provoqui gelosia,també rebo trucades de persones quem’estimen. I a aquestes persones els per-dono que m'agafin a la dutxa, dormint ofent un altre tipus de cosetes. Oi quem'entens? Però a tu no t'estimo. T'ho hedit un munt de vegades. Quan sóc fora, osigui al carrer, sé que visc en un país capi-talista i que resulta inevitable estar alpunt de mira de la publicitat. Comprensara el concepte de dins i fora? Esperoque la teva creativitat et serveixi per tro-bar fórmules de venda menys agressives.I si vols que parlem fes-me saber el teutelèfon privat. Prometo no trucar-te dematinada.

Estimades TJ: crec que la vostra bon-dat és infinita i que quan truqueu a laporta del meu domicili per recomanar-me el vostre best seller ho feu amb laintenció de salvar la meva ànima. Però usagrairia molt més que us oblideu de mi,al menys en aquest món terrenal ple depecadors i descreguts com jo. Si voleuens veiem al cel on podreu demostrar-me l'existència de tot allò en el quècreieu. Prometo que, en aquest Martorelltan multicultural on moltes religions con-viuen pacíficament, em portaré bé. Serétan bo que mai trucaré a la vostra portaper recomanar-vos cap dels llibres quem'agraden. I és que he après a veure unagran veritat en la suma de les petitesveritats condensades en les ànimes delsescriptors que, en la meva opinió laica,són els millors traductors de l'essènciade l'esser humà. I com Déu és a tot arreu,suposo que també hi és en la llibertatper escollir el meu full de ruta moral. Endefinitiva, no us visitaré i així no faré nosaperquè potser esteu dormint, o canviantels bolquers als vostres beneits fills, oresant perquè, sense cap mena de dubte,l'oració constitueix un bon aliment pelvostre esperit ple de bonhomia i respec-te pels altres. Una recomanació: crec queaixò d'anar porta a porta és una tècnicade venda superada per un segle XXI plede noves tecnologies i imaginació comer-cial. Conec un cap de màrqueting que uspodria fer cinc cèntims. Quan tingui elseu telèfon us visitaré perquè us poseuen contacte. Havia promès no fer-ho? Esclar, com sóc un pecador, menteixo.M’acomiado amb el desig de que Déu usconservi l’educació durant molts anys.

Cartes d’amor

societat anònimaÀlex Ribes

n Gràcies als moderns mitjans de co-municació, i cada dia més, podem estar alcorrent de l’actualitat mundial. Aquestacircumstància ens proporciona l’oportuni-tat de disposar d’uns coneixements quecaldria ser molt inepte per no aprofitar-loscom a unes lliçons, i treure’n conseqüèn-cies. Un dels últims esdeveniments, delqual se’ns n’ha informat fins a la sacietat,ha estat l’elecció del president dels EUA i,de tot aquell espectacle, em sembla queval la pena destacar-ne un aspecte molt

positiu, com és que n’obté la presidènciael candidat que guanya, i no hi ha cap pos-sibilitat de conxorxa entre perdedors pera fer president qualsevol taral·lirot i poderaixí, a canvi, obtenir unes còmodes i ren-dibles poltrones. Aquest detall ens hauriad’interessar tant, que l’hauríem d’adoptar.

Aquí, per contra, el president del paísno el pot triar el poble, el ciutadà que hité tot el dret perquè, aquesta facultat, sel’han reservat els polítics i, és clar, si elpoble no pot exercir el seu dret i totqueda en mans dels diputats, aquests,amb les seves intrigues i conxorxes endespatxos i passadissos del Parlament, notrien el millor pel país perquè prevalenels interessos del Partit i els particulars. Ila trama i la maquinació està servida. Noanem pas bé. És hora ja de plantenjar-nosaquesta qüestió i fer els canvis necessarisa fi que el president del país no sigui maimés el fruit de pactes vergonyants pelsracons del Parlament sinó que pugui serelegit pel poble, sense intermediaris.

Podem millorar.Fem-ho!

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

L’Estaquirot Teatre


AgraïmentJuan Barco Écija

u El temporal de vent que ensva sorprendre per la seva viru-lència el 24 de gener passat vacrear en àmplies zones de Ca-talunya greus incidents i ma-lauradament també pèrdueshumanes.

Martorell no va estar pasaliè a aquests estralls a causadels forts i seguits cops devent, per això voldria destacarl’eficaç i ràpida acció dels ser-veis municipals -policia i bri-gada municipal- aixó com l’ac-tuació dels Bombers i Creu Ro-ja, per acudir a on era mésurgent la seva presència i laseva acció per ajudar a veïnsafectats o per prevenir i evitarqualsevol incident.

La feina ben feta ha de serreconeguda i amb aquesta car-ta voldria felicitar a tots elsserveis municipals, als d’ajut icol·laboradors i als seus res-ponsables pel seu compromísi el seu treball i eficàcia enaquells moments que reque-rien una acció ràpida i urgent.

Tot i les dificultats creadesper la inesperada tempestaventosa, crec que varen estar al’alçada del que tots els veïnsde Marorell esperem d’ells.

Carn vegetalÀngel Gómez Milà

Avui, 31 de gener de 2009

u Fa uns dies vaig descobrir ainternet uns productes 100%vegetals que imiten a la per-fecció el gust i la textura detota mena de productes ani-mals. Aquests productes sóndistribuïts arreu de l’Estatespanyol per l'empresa mala-guenya Surya Enterprise. Hivaig trucar de seguida que vaigveure la seva web per pregun-tar on podia comprar els seusproductes, i els vaig anar acomprar per tastar-los. Doncs,efectivament, són unes imita-cions tan perfectes que costadiferenciar-los dels autèntics, ia més, fets només amb ingre-

dients naturals i ecològics, iper tant sense química. Quantal preu, haig de dir que trac-tant-se d'uns productes tanelaborats i innovadors, no ésgaire superior al dels produc-tes autèntics. Llavors em vavenir al cap una reflexió: sicontínuament estan dient perla TV que l'obesitat i els grei-xos animals són les principalscauses de les malaltiescoronàries que comporten lamortalitat de milers de perso-nes en el nostre país, ¿no seriahora que les institucions enca-rregades de vetllar per la nos-tra salut apostessin per pro-mocionar aquesta mena deproductes?

Irregularitats del PSC d’Abrera

Mònica Torre-MarinRegidora CiU Abrera

u En el ple ordinari del passat30 de gener, el grup municipalde CiU a l’Ajuntament d’Abrerava presentar una moció sol·lici-tant l’aprovació de la realitza-ció d'un informe econòmic fi-nancer dels comptes munici-pals pel període 2006-2008.Tots els grups de l’oposició(ERC, ADA, ICV, EUA i PP) vanvotar a favor, però no es vapoder aprovar per la negativadel PSC que actualment gover-na en majoria.

Aquest informe, entra dinsel programa de suport queDiputació de Barcelona ofereixals municipis i és totalmentgratuït. Les auditories són unade les millors eines per conèi-xer ràpidament, d’una maneraacurada i transparent la situa-ció econòmica municipal, itambé permet establir millo-res sobre la gestió .

El grup municipal de CiUconsidera que els ciutadansd'Abrera tenen el dret a saberquina gestió real que es por-ten a terme des de l'Ajunta-ment i com s'apliquen els seusrecursos, i que el fet de noaprovar aquesta moció, és unademostració del mal ús que el

govern del PSC esta fent de laseva majoria absoluta.

Homenatge pòstumJordi Valls Garcia

u El passat diumenge 1 defebrer, a l’església parroquialde Monistrol de Montserrat vatenir lloc un concert d’home-natge al músic Jordi Usan Tu-dela, mort ara fa un any. Alconcert hi van actuar el CorNèlius i la coral La Falguera,tots dos grups de Collbató, amés de la coral Solvin deMartorell, la coral Czarda, lacoral de la Passió d’Esparre-guera i l’Orfeó Monistrolenc.

En Jordi Usan va estar vincu-lat molt estretament a Coll-bató, especialment en la sevacondició de director del CorNèlius i de la coral La Falgue-ra. A més, era professor deLlenguatge Musical al Conser-vatori Municipal de Música deManresa. El 2003 havia dirigitel Cor Nèlius en l'espectacleteatral i musical La llegendadel Mansuet, representat a lescoves del Salnitre, una activi-tat en què van participar moltsveïns del poble.

El cas RebertésPau Miquel

u El llibre “Complot contraCompanys”, escrit pel jove his-toriador Eduard Puigventós,aprofundeix sobre el ‘cas Re-bertés’, denominació d’una su-posada trama orquestrada pelpartit independentista EstatCatalà, per recuperar la Ge-neralitat el novembre de 1936.L’obra l’edita la Societat Ca-talana d’Estudis Històrics, filialde l’Institut d'Estudis Catalans(IEC), i té com a objectiu inves-tigar si aquesta trama realmentva existir, qui hi estava impli-cat, quina difusió va tenir a l’è-poca i les seves conseqüèn-cies. A l’anomenat ‘cas Reber-tés’, Estat Català consideravaque el Govern estava controlatpels anarquistes de la CNT i

de la FAI, i per aquesta raó, vaintentar enderrocar l'executiucatalà presidit per Lluís Com-panys (ERC). La presumptaoperació va comptar amb laconnivència del llavors presi-dent del Parlament, Joan Ca-sanovas, que va haver d’exi-liar-se, i Andreu Rebertés, undels homes forts d’ERC en elsprimers mesos de la GuerraCivil, que va ser afusellat. Reb-ertés era el comissari generalde l'Ordre Públic i cap de lapolicia de Barcelona, el cadà-ver del qual va ser localitzat aMartorell.

L’autor fa una anàlisi exhaus-tiva parlant amb testimonis ianalitzant publicacions i mate-rial de l’època, i conclou queRebertés va ser un “cap deturc”. A més, segons les dadesexistents, conclou que no espot arribar a afirmar que l'es-mentat complot existís. El quesí que posa de manifest l'epi-sodi, segons Puigventós, ésque hi ha un abans i undesprés. Després del ‘cas Re-bertés’, els anarquistes veuenreforçat el seu paper a Cata-lunya, tot i que per poc temps,ja que els “Fets de Maig” de1937 van consolidar els comu-nistes del PSUC. Puigventósexposa que, en investigar so-bre aquest cas, es trenca un“tabú”, que és la “falta de críti-ca a la mateixa República i a laGeneralitat per part de les for-ces que es consideren les se-ves hereves”. A més, surt a lallum que en plena Guerra Civili dins de les files republicanes,hi havia grups disposats a en-derrocar el Govern.

Fe d’errates

u En relació al número 1.342de L’Informador de Martorell,s’hi publicava un breu titularque deia “Torneig La Mercè debàsquet”. Efectivament, entreel 26 i el 28 de desembre vatenir lloc el vuitè Torneig Ca-det Vila de Martorell, però, enaquest cas, organitzat pel ClubBàsquet Martorell. Disculpinles molèsties per l’errada.

[email protected] paraula dels lectors


Rehabiliten l’edifici de Creu Roja

n La companyia Cargill, ambseu a Martorell, ha rehabilitatl’edifici cedit per l’Ajuntamentde Martorlel a Creu Roja BaixLlobregat durant dos dies.L’execució del projecte ha es-tat realitzat per 26 treballadorsd’aquesta companyia de totEuropa. El projecte forma partdel programa mundial dedesenvolupament personal iprofessional anomenat TIL(Transició a ser líders) que,Cargill realitza amb l’objectiude formar als seus empleatsper a que desenvolupin lesseves competències directivesi tirin endavant treballs con-crets afrontant situacions im-previstes. Sense conèixer l’ac-tivitat que anaven a realitzar,els 26 treballadors de Cargills’han tingut d’organitzar, tant anivell teòric com pràctic, perestudiar com adequar l’edificii fer les tasques necessàriesfins a aconseguir convertir-loen un Centre Social d’Atenció

Diürna en un temps rècord.L’objectiu de la Creu Roja ésmillorar el servei que dóna ales persones nouvingudesmés necessitades o a aquellesque estan en risc d’exclusiósocial. Per aquesta raó, s’hadotat l’edifici amb dutxes, unacuina i una sala d’estar ambtaules i un televisor, entre al-tres elements. El centre ser-virà perquè les persones ne-cessitades tinguin un lloc percuinar, arreglar-se i trobar robaadequada, per exemple, per auna entrevista de treball, perfacilitar-los la reinserció labo-ral. Aquesta iniciativa s’em-marca en les accions d’ajut a lacomunitat que emprèn Cargilla Martorell amb la Creu Roja il’Ajuntament, que va ser qui vacedir l’edifici a l’associació.

Els treballadors de l’empre-sa que han participat enaquesta iniciativa van venir dediversos països on és presentCargill. Així, hi havia ciutadans

de Rússia, Bèlgica, Suïssa,Sud-àfrica, Jordània i els EstatsUnits, entre altres. A part de lainiciativa solidària, l’objectiude l’empresa era formar elsseus executius per treballar ensituacions imprevistes.

D’aquesta manera, les 26persones van haver d’organit-zar la rehabilitació de l’edificipartint de zero i en només dosdies. A més a més, 20 volunta-ris de les delegacions de l’em-presa a Martorell i Sant Cugatdel Vallès han col·laborat enles obres. Santiago Sánchez,president de la Creu Roja alBaix Llobregat Nord ha asse-gurat a L’Informador que “es-tem molt satisfets de la feinafeta en aquesta prova de Car-gill. Necessitavem un seguitde millores que hem aconse-guit amb aquest projecte”. Noés la primera vegada que Car-gill fa una acció com aquesta.Ha col·laborat amb l’esplai degent gran i Arc de Sant Martí.

Presentació final. El country manager de Cargill, José Maria Mateo amb el president de Creu Roja, Santi Sánchez

Una vintena de treballadors de la companyia Cargill d’arreu d’Europatransformen la seu de l’entitat en un Centre Social d’Atenció Diürna

Cargill

Joventut impulsanous tallers i cursosn La regidoria de Joventut del’Ajuntament de Martorell posaen marxa els tallers i cursos delCola Extra i del Jove-Forma’tadreçats als joves d’entre 15 i35 anys. L’oferta del primer tri-mestre és de maquillatge,Street Dance, Break Dance,dansa oriental, formació demonitors i directors de lleure,fotografia artística i so i il·lumi-nació en directe. L’objectiu ésintroduir als joves en diversestemàtiques i que poden aju-dar-los a orientar el seu futur.Així, per a joves de 12 a 18anys s’ofereix un taller demaquillatge, Street Dance iBreak Dance. També hi ha untaller de dansa oriental desti-nat a joves d’entre 15 a 30anys. Igualment, s’ofereixencursos de monitors i de direc-tors en el lleure per a majorsde 18 anys i un curs de fotogra-fia artística i un taller d’intro-ducció al so i il·luminació endirecte que s’hi poden apuntarles persones fins a 35 anys. Lesinscripcions es poden fer alServei d’Informació JuvenilPunt Nord al Centre Cultural, ala plaça de les Cultures.

Demanen 20 anysde presó per violación El fiscal demana una penade vint anys de presó per aFrancisco Javier R. L., acusat deviolar una dona a Abrera i derobar-li diners intimidant-laamb un ganivet en tot mo-ment. Els fets pel qual seràprocessat van tenir lloc cap ales 9 del vespre del 6 de marçdel 2007. Segons consta enl’escrit de fiscalia, l’acusat, queja tenia antecedents penals, vaabordar la víctima, Cristina M.M., quan es disposava a aban-donar el seu vehicle, un OpelAstra, a l’aparcament situat alcarrer Progrés del polígon in-dustrial Sant Ermengol d’Abre-ra. Francisco Javier R. L. va as-seure’s al seient del copilot dela víctima demanant-li que lifes entrega dels diners.

n Estiu de 1998. Parc infantila N’Kondedzi (Moçambic, Àfri-ca). Aquest va ser el primercamp de treball fet pels mem-bres que, uns mesos mes tard,van constituir l’ONG MansMercedàries. Fins l’any 2009,l’entitat martorellenca s’haconsolidat com l’ONG més so-lidària i més propera per a totsels martorellencs.

L’Àfrica va centrar les prime-res experiències de Mans Mer-cedàries. Sobretot per l’amis-tat de la missionera mercedà-ria martorellenca, Fina Corta-della, que resideix a Angola.L’estiu del 2000, es duu aterme el primer camp de tre-ball de l’ONG on s’elabora uncens i els plànols de l’aldea ies fan activitats lúdiques perals nens i nenes de la zonaamb la construcció del CentreNutricional Infantil N’Kon-dedzi (Moçambic). L’any se-güent, la missió va ser la LlarTiberíades, un centre d’acolli-da noies adolescents a la po-blació de Katembe (Moçam-bic) on l’ONG comença la sevacol.laboració en la construcciódel centre.

Una de les campanyes mésambicioses que ha realitzat

l’ONG en aquests deu anys vaser l’any 2002 amb la campan-ya d’apadrinament dels nensde l’orfenat Kudielela de Ma-lanje (Angola). Gairebé setanys després encara no s’haacabat perquè van arribantnous nens a l’orfenat. Precisa-ment, a Kudielela va tenir llocel segon camp de treball onuns professors passen tot elmes fent activitats educativesper als nens i nenes de l’orfe-nat. L’any 2003 es canvia Àfricaper Sud-Amèrica. L’objectiu és

la construcció d’una granja es-cola a Lima (Perú). Es va cons-truir la primera fase d’aquestagranja i es dota amb 3.000guatlles. Un any després, -elquart camp de treball- és aN’Kondedzi (Moçambic) on esfinalitza la construcció delCentre Nutricional Infantil.

L’estiu de 2005, Mans Mer-cedàries torna a al Centre d’a-collida noies adolescents deKatembe (Moçambic). És elcinquè camp de treball queserveix per a construir un edi-

fici amb diferents equipa-ments per a la comunitat. Tam-bé el 2005, es posa en marxa elprojecte del Centre de forma-ció per a la dona i llar d’infantsa Jocotenango (Guatemala). Enel sisè camp de treball s’iniciala construcció del Centre ambla intenció de donar una res-posta formativa a totes lesnoies i dones del barri de SanIsidro. Un barri de molta delin-cuència i prostitució. Es fa lallar d’infants perquè els fillsd’aquestes noies estiguin aco-llits. S’ajuda a finalitzar laconstrucció de l’oratori/centresocial del barri de VistaHermosa. Es realitzen activi-tats ludico festives amb dife-rents comunitats (escoles, llarsd’avis). Ajudem en la campan-ya d’ alimentació, desparasita-ció a l’aldea Mano de León.

L’estiu de 2006, en el setècamp de treball es fa la reha-bilitació de l’escola de l’orfe-nat Kudielela a Malanje (Ango-la). Aquesta escola serveix perals nens de l’orfenat i tambéper als nens del barri de VilaMatilde. Fa dos anys (2007),l’ONG -en el vuitè camp detreball- acondiciona i millorala Llar Tiberiades a Katembe(Moçambic) i la construcciód’un equipament per a jovesde 14 a 24 anys de les aldeesde Dayuma i Taracoa de laprovíncia Francisco de Orella-na (Equador). I en el desècamp de treball -l’any passat-es va construir dues aules a aGuayaquil (Equador). L’entitatja té a punt dos projectes més.És un camí solidari que no s’a-tura i que durant tot l’any tin-drà diverses celebracions.


L’entitat martorellenca ha centrat els seus projectes en les zones mésdesafavorides de l’Àfrica i Sud-Amèrica · En 10 anys ha estat capaç

d’aglutinar els martorellencs i és l’ambaixador del poble arreu

Esperit solidari. L’ONG Mans Mercedàries ha vist créixer la seva realitat durant deu anys intensos i promovent iniciatives per afavorir als més necessitats

ONG Mans Mercedàries:primera dècada solidària

Mans Mercedàries

Mans Mercedàries


Patronat Cavalcada de Reis

Inés Villaescusa s’endú la panera de la Cavalcada de Reisn La martorellenca Inés Villaescusa Martínez, titular de la parada número 31 del Mercat Municipal LesBòbiles amb el nom de “Pollería Inés”, ha estat la guanyadora de la tradicional panera del Patronat dela Cavalcada de Reis de Martorell. La sort la portava el numero 28.920 i la butlleta estava entre els talo-naris amb que cada any el Mercat Municipal de les Bòbiles col·labora amb el Patronat de la Cavalcadade Reis repartint-se les butlletes entre els diferents titulars de les parades. L’acte d’entrega de la pane-ra va tenir lloc el 24 de gener passat a les instal·lacions i taller de la Cavalcada al Pou del Merli.Felicitats a la guanyadora i el nostre més sincer agraïment a tots els martorellencs i martorellenquesque amb la seva aportació comprant les butlletes de la nostra rifa, ajuden d'una manera decisiva a ferrealitat la màgia de la nit del cinc de gener. Una nit de Reis que vol ser la festa de tot un poble i quenecessita cada any l'ajut de tothom i sobre tot aquesta tradicional complicitat i encoratjament tant degrans com de petits i que ens ajuden a millorar cada any la nostra cavalcada i a que sigui celebradai estimada per tota la gent de Martorell. / Patronat de la Cavalcada de Reis.

n Amb la intenció de facilitarla convivència i la integració,el Servei d’Atenció a l’Im-migrat de l’Ajuntament (SAI),posarà en marxa pròximamentel programa “Martorell t’obrela porta”. És un programa perfamiliaritzar als nouvinguts,tant externs com interns, ambels serveis de que disposa lanostra població. A través decinc sessions, s’ubicarà alsimmigrants en el territori isabran com accedir als serveisi recursos que té el poble. Alfinalitzar les cinc sessions eslliurarà un certificat d’assistèn-cia. És un programa per fami-liaritzar als nouvinguts, tantexterns com interns, amb elsserveis de que disposa la nos-tra població. Anna Ragué, di-namitzadora del programa,explica a Ràdio Martorell que“serà la manera de conèixer elbarri on viuen, les festes i tra-dicions o els tràmits burocrà-tics que s’han de fer per millo-rar l’autonomia personal”.

En el moment d’empadro-nar-se, els nouvinguts se’lsinformarà del programa, queconstarà de cinc sessions te-màtiques. El primer bloc ser-virà per donar la benvinguda iubicar-los en el municipi d’a-collida. A la segona, tercera iquarta sessió s’informarà so-bre el sistema sanitari català,el sistema educatiu i d’altresserveis culturals, d’atenció a lainfància i adolescència o ser-veis socials. Finalment, esdonarà informació sobre matè-ria d’estrangeria amb les eines

que tenen d’assessorament.Ragué afegeix que “des delServei d’Atenció a l’Immigratcomptarem amb alguns espe-cialistes en cada matèria i esfarà una sessió per setmana. Alfinalitzar les cinc sessions eslliurarà un certificat d’assistèn-cia que es podrà fer servir coma documentació annexa als

informes de regularització ode documents jurídics”. ElServei d’Atenció a l’Immigratté la intenció d’iniciar el pro-grama “Martorell t’obre la por-ta” el proper mes d’abril. Per amés informació podeu posar-vos en contacte amb el Serveid’Atenció a l’Immigrat de l’A-juntament de Martorell.

Més recursos. L’Ajuntament vol facilitar la convivència i la integració

S’impulsa la campanya“Martorell t’obre la porta”El Servei d’Atenció a l’Immigrat planteja unprograma per a familiaritzar els nouvinguts

El vestit de Carme Eliasamb toc martorellenc n L’actriu Carme Elias va triarun vestit de l’empresa Cortana,amb seu al barri del Born deBarcelona per assistir en lagala dels Goya on va rebre ladistinció com a millor actriu.Dissenyat per Rosa Esteva, lapatronista del vestit ha estat lamartorellenca d’adopció, Con-cepció Ribas. El vestit, de co-lor malva, estava fet de 30 me-tres de tul de seda, amb unplecs fets a mà i uns botons allateral. La cua del vestit estavacol·locada en un dels laterals.El vestit va ser elaborat exclu-sivament per a l’ocasió i fet amida de l’actriu Carme Elias. Elcolor del vestit va ser escollitper ella mateixa i, tot plegat,han estat tres setmanes de tre-ball intens al taller de Cortana.L’empresa té tres botigues i, amés de fer vestits de nit té unalínia de nòvia i pret-a-porter.

Suplement especialdedicat a Sadurní Pons n En l’interior de L’Informadorde Martorell podeu observarun suplement especial dedicata la figura de Sadurní Pons i Vi-dal que durant més de 20 anysha estat la cara visible del set-manari. Aprofitant la seva jubi-lació professional, una collad’amics, s’han volgut afegir aagrair la seva tasca en aquestsuplement on repassa la vidade Sadurní Pons a través depersones que ha anat coïnci-dint. Des de Salvador Esteve,Josep Maria Palou, LeonardoUrrutia, Josep Carol, entre d’al-tres. Esperem que els lectorsel disfruteu.

L’In

forim

ador


Pujols i VázquezMontalbán,a 10 minuts

n Francesc Pujols i Manuel Vázquez Montalbán estan més a prop que mai. El passat dimarts 3 defebrer, l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va inaugurar la Plaça de Vázquez Montalbán, a l'actualBarri del Raval, l'estimat "Barri Xino" de l'escriptor i periodista barcelonès. Fa poques setmanes,un dels carrerons del Barri Gòtic barceloní va ser rebatejat amb el nom del filòsof de la Torre deles Hores (segur que recorden la pàgina que va dedicar L'Informador de Martorell a l'esdeveni-ment). Doncs aquesta setmana ha estat el torn del pare del detectiu Carvalho. L'acte d'inaugura-ció de la plaça s'emmarcava dins la programació del BCNegra '09, el certamen que la ciutat comtaldedica a la novel·la negra i al gènere policíac en general. Algunes veus han fet notar que VázquezMontalbán no reconeixeria el seu antic "Barri Xino" en aquest experiment urbanístic en què s'haconvertit el Barri del Raval, però ningú discuteix que aquest barceloní il·lustre, cronista lúcid i mor-daç del seu temps i el seu país, mereixia un homenatge com aquest. La plaça queda a l'ombra delmodern Hotel Barceló Raval, que s'alça a una de les vores de la Rambla del Raval. I està a quatrepasses del mític restaurant Casa Leopoldo, on tantes vegades s'hi havien llepat els dits l'escriptori el seu detectiu.

cròniques desde BCN

Jordi Benavente

Jordi Benavente

La coral Ars Nova faràel musical ‘Cats’n Després de l’èxit de l’adap-tació dels musicals ‘Mar i Cel’ i‘Rèquim de Mozart’, la coralArs Nova de Martorell, dirigidaper Xavier Pagès, ja està pre-parant el seu proper especta-cle: Cats. Aquest musical com-posat por Andrew LloydWebber ALW l’any 1981 basaten Old Possum's Book ofPractical Cats de T. S. Eliot. Ésper això, que la coral busca aaquelles persones que vulguinparticipar-hi com a cantants imúsics de flauta, oboè, clari-net, saxo, trompeta, baix elèc-tric, guitarra acústica/elèctrica,bateria, pianistes, violins, vio-loncels, trombons, xilòfon. Pera més informació: 607 30 28 79(Xavier).

El Progrés organitzaun curs de cuinan El Centre Recreatiu El Pro-grés organitza un taller de cui-na ràpida i sana amb microo-nes. Ets dels que fas servir elmicroones per escalfar? Tenspoc temps per a cuinar? Des-cobreix tot el que pots fer-hi,aprofita les teves possibilitatsi estalvia temps a la cuina. Elproper dilluns 16 de febrer de19 a 21 hores. El curs té unpreu de 6 euros (inclou classe,dossier informatiu i obsequi).El curs l’imparteix l’empresaTupperware. Les inscripcionses poden fer fins el 13 de fe-brer a El Progrés.


n Amb un títol ben explícit,Castracions, la filòloga TeresaAmat (Martorell, 1950) disse-ciona amb ploma esmoladaels cinquanta anys de Revolu-ció cubana. Un assaig amb unabona dosi de dades, contex-tualitzades a partir del conei-xement que l’autora té de larealitat a l’illa. Tot seguit, re-produïm l’entrevista de MartaMone-dero i publicada al diariAvui el 26 de gener passat.

- Fins quan durarà Fidel?- Ja fa temps que quan se’l veuen fotografies està bastant de-crèpit. Evidentment, el règimestà preparant què passaràquan desaparegui. Fa algunsdies fins i tot s’havia especulatque ja era mort. De tota mane-ra, és complicat saber el seuestat real de salut perquè elpoder a Cuba està bunquerit-zat.- Quins lligams té vostè ambCuba?- Hi ha els descendents defamiliars per la banda de l’àviaque hi van emigrar. Jo vaiganar-hi fa tres anys, però notant per raons sentimentalssinó per veure aquella realitati perquè tenia ganes d’expli-car-la.- Quan arriba a l’Havana, se’nva a un hotel, no a casa de lafamília...- No hi havia anat mai i vaigoptar per anar-me’n una set-mana a l’hotel per desprésanar a casa seva. Així vaig po-der veure una mica els con-trastos. Si et quedes a l’hotel iet deixes portar, no veus quèpassa a fora.- Vostè és una anticastristacontundent. Fins i tot parladel Coma-andante, en al·lusióa Fidel.- Sí. I no sóc imparcial, explicarla realitat vol dir prendre par-tit. No sóc historiadora ni pe-riodista, però recullo fets his-tòrics i tiro cap a l’assaig per-què dono la meva opinió.- Va ser difícil accedir a tanta

informació?- A Cuba em vaig dedicar a ob-servar, però la documentacióés posterior. Molt material l’hetrobat per internet. El que síque he intentat és que lesdades siguin rellevants. Eraimportant no sols descriure elviatge, les botigues, la vidaquotidiana... sinó analitzar elperquè i relacionar-ho amb elprocés històric. A més, la ter-cera part del llibre analitza larelació dels intel·lectuals ambla Revolució.

- Amb mig segle de Revolu-ció...- Sí. Des que sorgeix lideradaper un personatge tan potentcom Fidel Castro i, a partir d’a-quí, veure com ha anat evolu-cionant o degenerant.- Afirma que l’economia cuba-na ha estat “castrada” durant50 anys.- Economia i política van de lamà. Quan arriba al poder, Fi-del promet eleccions demo-cràtiques al cap de poc tempsi llibertat de premsa. Però fa

tot el contrari. A més, els plansagraris previstos sota l’òrbitacomunista es van quedar enno res i aviat es va veure quetot anava a pitjor.- S’han notat les noves mesu-res agràries introduïdes perRaúl Castro?- Es veu que les coses han can-viat una miqueta perquè resno canviï. Fins que no canviïdel tot el règim és difícil queCuba se’n pugui sortir.- Economistes del règimdeien l’any passat que la pari-tat monetària era imminent,però encara no ha arribat.- No, i aquest és un dels granstemes que reclama la dis-sidència juntament amb l'alli-berament dels presos, la lli-bertat de premsa i poder viat-jar. Hi ha la doble moneda itambé l’economia paral·lelabasada en l’explotació del tu-risme, la prostitució i la bossanegra dels pagesos que, d’a-magat, intenten vendre elsseus productes. El règim s’a-guanta gràcies a tot això i a lesremeses que vénen de fora,malgrat l’embargament.- Fidel és el gran llast?- Ell és l'encarnació de tot ple-gat i encara que estigui malaltcontinua sent el símbol que hoaguanta tot. Esclar que tambéés un llast. Però Raúl també.Quan no hi siguin cap delsdos, ni Castro I ni Castro II, hihaurà d’haver una transició itant de bo sigui pacífica. Lla-vors la dissidència interna hijugarà el seu paper, el canvi hade venir de dins.- Què passarà si l’administra-ció Obama aixeca l’embarga-ment sobre Cuba?- El règim ja no tindrà coarta-da. A l’exili hi ha dues sensibi-litats: els que diuen que elsEUA han de fer el primer pas -permetre els viatges i no res-tringir la remesa de dòlars- iels que pensen que el primerpas l’ha de fer el castrisme alli-berant els presos. És possibleque abans moguin peça elsEUA, tot i que Raúl ja fa mesosque tira la canya i després larecull, potser perquè Fidel liestira les orelles.

entrevista L’In

forim

ador

Amat. La martorellenca s’endinsa en un llibre que despulla la Cuba de Fidel

“Fidel és alhora llast isímbol de la Revolució”La filòloga Teresa Amat parla del seu llibre


El CH Martorell B fataules amb l’Igualadan El CH Martorell B va empa-tar davant l’Igualada (34-34)en un matx molt disputat. Se-gon empat dels martorellencsen un partit en el que lesdefenses van brillar per la se-va absència. Des del inici elsmartorellencs van anar perdavant en el marcador gràciesa les accions individualsd’Hugo Visa (que, al igual queEnzo, s’enfrontava als seus ex-companys) i del joc amb el pi-vot que trobava còmodesposicions de llençament ambmolta facilitat. L’efectivitat delMartorell el feia portar unalleugera iniciativa en el marca-dor al descans (18-14). A la re-presa, l’equip martorellenc nova millorar la defensa i l’Igua-lada es va col·locar el marca-dor amb un perillós 19-21.Fins al final, va haver cons-tants alternatives que van aca-bar en taules. Pel C H Marto-rell B van jugar Trujillo, Iñaki,David, Enzo, Tella, Ugo Ferri,Anguita, Ferran, Kike, Obiols iFlorenza. Aquest dissabte, elCH Martorell B rep el Súria.

El Club de Futbol nopot superar el Morelln El Club de Futbol Martorellva empatar davant el Morell(1-1) i va donar un pas enreraen la seva aspiració d’aconse-guir la permanència a PrimeraCatalana. Els martorellencs esvan avançar en el marcador,però, a les acaballes del matx,l’equip tarragoní es va endurun punt d’or de Martorell jaque tots dos equips lluitenper salvar la categoria. Aquestdiumenge (12 hores), el CFMartorell, que continua cuerde la classificació, té un delsdesplaçaments més compli-cats de la temporada al campdel Marianao Poblet, a SantBoi de Llobregat. Els martore-llencs no poden cedir méspunts si volen sortir del poude la classificació.

El Club Escacs debutaensopegant a Calafn El Club Escacs Martorell A,de Preferent, va debutar ambuna derrota a Calaf (5,5 a 4,5)corresponent a la primera jor-nada del Campionat de Cata-lunya per equips. A SegonaDivisió, el CE Martorell B vaguanyar l’Atenenu Igualadí (5-3) mentre que el CE MartorellC va caure de forma contun-dent a Viladecans (8-0). Final-ment, a Tercera Divisió, el CEMartorell B va fer taules da-vant el Capellades B (2-2).

n El Futbol Sala Martorell vaaconseguir una gran victòriadavant l’Andorra de Terol (3-1)i manté l’estel·la entre elsmillors en la classificació dePrimera Nacional A. L’equipde Víctor Acosta, amb 40punts, només és superat pellíder, L’Hospitalet i el FC Bar-celona B, que és segon.

Els martorellencs van sumarun valuós triomf al pavelló es-portiu i supera, així, l’últimaderrota davant L’Hospitalet enl’assalt al liderat. El FS Marto-rell va començar el partit ambbon peu. Després d’un parelld’oportunitats, Àlex Peramósestrena el marcador al minut 6amb un xut des de la bandamarca el primer gol del partit.Tot i això, l’Andorra de Terolva igualar el matx dos minutsmés tard. En una jugada desa-fortunada, l’equip aragonès faun ràpid contracop, i que des-prés d’un xut, Òscar Vega in-tenta envia fóra amb el cap,amb la mala sort de que l’esfè-ric passa per sobre del porterEsteve sense poder-hi fer res.El conjunt aragonès desprésde l’empat agafa més protago-nisme en el partit, però elMartorell, és l’equip que con-tinua gaudint de més oportu-nitats. Però finalment acabantel primer temps amb empat a1 tot i les oportunitats.

A la segona part, el Martorell

marca el segon gol, obra deGuille després d’una jugadaràpida per la banda. El FSMartorell va pressionant en lapista visitant, mirant de cara aporteria, però amb un Andorrade Terol, que també buscavael partit, havent-hi momentsde joc igualat. A falta de 8minuts pel final, ja acumulavala cinquena falta, i només unminut després, l’equip ara-gonès llançava el primer do-ble penal, sent rebutjat pelporter Esteve. L’equip de Víc-tor Acosta continua insistint, iÀlex Peramós a falta de 4 mi-nuts s‘avança i es desmarca,després d’un ràpid contraatacsuma un gol espectacular (2-1). L’Andorra de Terol va tenirl’oportunitat d’empatar, peròel segon llançament de doblepenal l’atura, un cop més, elporter Esteve sent providen-cial. El cop anímic l’aprofita elFS Martorell per aconseguir el3-1 definitiu. No va ser fins afalta de 18 segons per l’acaba-ment del matx. Àlex Peramóssumava un hat-trick i, amb Es-teve, feien possible un triomfvital per mantenir el cos a cosa la part alta de la classificació.Aquest dissabte, el FutbolSala Martorell jugarà a la pistade l’Alcorisa que ocupa el dot-zè a la classificació. Els marto-rellencs no poden fallar permantenir el somni de l’ascens.

Gran victòria. El FS Martorell visitarà, aquest dissabte, la pista d’Alcorisa

esports El Futbol Sala Martorellsupera l’Andorra de TerolEls martorellencs es mantenen en tercer lloc

Derrota per la mínimadel Club Handboln El Club Handbol Martorellva perdre a casa davant laCooperativa Sant Boi (24-25)en un partit emocionant queno es va decidir fins al darrerminut. Els dos equips s’hijugaven molt i el partit vacomençar amb nervis i molteserrades en atac, el que va ferque el marcador fos moltreduït en els primers 10 mi-nuts, amb un 3-1 per als mar-torellencs. La Cooperativa vareaccionar i amb un parcial de0-6 van capgirar el marcador ies van posar amb claretat aldavant. El mateix ritme es vamantenir fins al descans, onels visitants van mantenir l’a-vantatge de quatre gols (8-12).Encara que a l’inici de la re-presa va semblar que l’equipde José Manuel Jiménez abai-xava els braços, després d’a-rribar a perdre per sis gols,amb una ferma defensa imillorant l’efectivitat en atacvan eixugar la diferència ennomés 10 minuts. La igualtates va mantenir fins al final i esva entrar en els darrers segonsamb empat en el marcador. ElCH Martorell va disposard’una clara oportunitat perguanyar el partit, però des-prés d’errar-la el Sant Boi en-cara va tenir temps de fer undarrer atac i marcar in extre-mis el gol de la victòria. Laderrota complica molt la clas-sificació per a la fase d’ascensdel a Primera Catalana, tot ique aquest dissabte els mar-torellencs visiten la pista deldarrer classificat, el CH Sant-pedor. Pel CH Martorell vanjugar Kuddi 1, Carlos, Joan 8,Iván 2, Àlex 1, Oriol, Jaume,Jose Carreño, José Manuel 4,Jabo, Joanan 3, Fèlix 4, Sergi iQuique 1.

El Bàsquet Clubreferma el lideratn El Bàsquet Club Martorellva complir amb tots els pro-nòstics i va sumar una claravictòria a la pista del cuer, elSiemens Cornellà (49-66). Tot iaixò, els martorellencs es vanveure summergits en el pès-sim joc del rival i van fer unade les pitjors anotacions de latemporada. El BC Martorell vadominar durant tot el matx ino va deixar cap opció al Cor-nellà. Amb aquest triomf, elsmartorellencs continuen lí-ders del grup 2 de PrimeraDivisió-Copa Catalunya, ambdos triomfs més respecte elVila-seca -que té un partitpendent a disputar- Aquestdiumenge (18:30 hores, pa-velló esportiu municipal), elBC Martorell rep el Club Bàs-quet Sant Boi.

FS Martorell

Exposició de fotografia.n Fins l’1 de març, la sala d’ex-posicions de l’Enrajolada CasaMuseu Santacana mostra unrecull de fotografies creatives“El Bosc de les Fades”, de l’ar-tista castellonenca, resident aPeníscola, Pilar Diago. La inau-guració va tenir lloc aquest di-jous 5 de febrer a càrrec delpintor artístic Josep DiagoBetí. Després de la inaugura-ció oficial es va servir un ver-nissatge.

Mostra de cinema.n Dins la programació de laquarta edició del Festival In-ternacional de Medi Ambienta Martorell es farà el visionat-ge de les pel·lícules Atenciónal cliente, És la economia idio-ta o cómplice?, BrokebikeMountain, Tambo-grande:mangos, muerte i minería. Diu-menge, 8 de febrer de 18 a21:20 hores a l’auditori JoanCererols de Centre Cultural iés totalment gratuït.

Xerrada sobre envelliment.n El proper dimecres 11 defebrer a partir de les 18 horesa la sala de conferències delCentre Cultural tindrà lloc laxerrada “Envelliment actiu” acàrrec de Mònica Fernández iCatalina Nebot. S’explicarantècniques del Pla d’InclusióSocial. La xerrada, inclosa enel cicle de tertúlies per a do-nes, és organitzada pel Serveid’Atenció a la Dona de la regi-doria de Serveis Socials del’Ajuntament de Martorell.

Conferència.n L’ONG Mans Mercedàriesorganitza una conferència titu-lada “La selva de l’Equador” eldimarts 8 de febrer a les 17:30hores a l’Esplai La Vila.

Curs de cuina a El Progrés.n El Centre Recreatiu El Pro-grés organitza un taller de cui-na ràpida i sana amb microo-nes. Ets dels que fas servir elmicroones per escalfar? Tenspoc temps per a cuinar? Des-cobreix tot el que pots fer-hi,aprofita les teves possibilitatsi estalvia temps a la cuina. Elproper dilluns 16 de febrer de19 a 21 hores. El curs té unpreu de 6 euros (inclou classe,dossier informatiu i obsequi).El curs l’imparteix l’empresaTupperware. Les inscripcionses poden fer fins el 13 de fe-brer al CCR El Progrés (c/Mur,64). Les places són limitades ihi ha preus especials per alssocis de l’entitat.

Mostra dels arxius.n Fins aquest diumenge 8 defebrer, la sala del MemorialVicenç Ros acull la mostra titu-lada “Els nostres arxius. Lanostra memòria” amb la volun-tat de donar a conèixer el fonsarxivístic municipal. A Marto-rell, els fons més antics fanreferència a la transformacióurbanística que es va produirentre els anys 1866 i 1936. Elscanvis socials, econòmics, cul-turals i polítics produïts en lesdarreres dècades en el nostrepaís han originat un conjunt decanvis quant a la tipologia d’u-suaris que freqüenten elsarxius, així com també s’handiversificat les demandes quees plantegen.


AJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28Arxiu Municipal93 774 04 21Deixalleria Mpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34Serveis Tècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTAR

Serveis SocialsGeneralitat93 773 71 80Centre de diaper a gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25Patronat Mpal.Serveis Socials93 774 11 41Centre Especialde Treball93 775 39 45

CULTURAPatronat Mpal.de Cultura93 774 22 00

Casa de Culturala Vila93 775 32 54Centre Cultural93 774 22 00Museus deMartorell93 774 09 64Museu del'Enrajolada93 775 07 95Servei LocalCatalà

EDUCACIÓEquip d’Ass.Psicop.93 775 05 89Centre derecursospedagògics

93 775 05 91CEIPEls Convents93 775 01 67CEIPJosé Echegaray93 775 20 98CEIP JuanRamón Jiménez93 775 10 66CEIP VicenteAlexandre

93 775 46 90Col·legiLa Mercè93 775 01 10CEIP LolaAnglada93 774 83 30CEE Mare deD. del Pontarró 93 775 41 19Servei Localde Català93 774 01 12Centre formaciód’adults93 775 50 56Escola Mpal.Arts Plàstiques93 775 37 71Escola Mpal.d’idiomes93 775 11 43Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16

Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18Llar Parroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34Pla de transicióal treball93 775 16 44

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 5351 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17Complex Esp.Torrent deLlops93 775 24 33Complex Esp.

La Vila93 774 23 65Instal·lacionsEsportivesMunicipals93 775 16 71Pavelló Esports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

PREMSAL'Informador de Martorell608 941 944Ràdio Martorell93 775 52 52

SANITATCAPBuenos Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68AgènciaSeguretat Social93 775 19 69CAP Salut

Mental93 774 51 53Centre neuropsiquiàtric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Asepeyo93 776 69 80Ambulàncies061

MOBILITATFerrocarrils dela Generalitat93 205 15 15Renfe902 24 02 02Bus Soler Sauret93 632 51 33Taxis Martorell93 775 24 45T-Bus a la carta93 775 25 61

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local

93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088

ALTRESCorreus93 775 11 46Jutjats93 775 00 64InformacióGeneralitat012Telegramesper telèfon93 322 20 00Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52Registre dela Propietat93 775 58 51Parròquia deSanta Maria93 775 00 89GermanesJosefines93 775 01 25

telèfons d’interès

necrològiques

Pomfusa informa que els últimsdecessos són els següents:

José Juan Font Masde 86 anys20 de gener de 2009Santa Maria MartorellNúria Mercadé Gumàde 79 anys22 de gener de 2009Santa Maria MartorellManuel Largo Romerode 73 anys23 de gener de 2009Crist Salvador MartorellMaria Cambra Rosde 82 anys23 de gener de 2009Santa Maria MartorellAndrés Sánchez Castañode 69 anys23 de gener de 2009Crist Salvador MartorellTeresa Roig Alcónde 91 anys24 de gener de 2009Oratori de PomfusaBlas Montoya Cintasde 82 anys29 de gener de 2009Santa Maria MartorellRosa Hidalgo Hidalgode 87 anys30 de gener de 2009Oratori de PomfusaJosefa Fernández Romande 84 anys30 de gener de 2009Oratori de PomfusaManuel Vera Antonde 72 anys2 de febrer de 2009Crist Salvador Martorell

Farmàcia de guàrdiaFarmàcia FerràAvda. Pau Claris, 3Telèfon 93 775 02 89Del 6 al 13 defebrer de 2009

Què fem?

Supercalçotada de la Penya Barcelonista Martorelln La Penya Barcelonista de Martorell celebrarà el properdiumenge, 15 de febrer, una gran calçotada a Montferri, en elincomparable marc del Castell de Rocamora (Segle IX).Voltats d’aquells magnífics vestigis medievals, degustareml’exquisitesa dels calçots, que aniran acompanyats d’unsdeliciosos plats de la cuina tradicional de l'Alt Camp. Per unpreu mòdic vine a gaudir de bona gastronomia i del sempreengrescador ambient de "La Penya". Per més informaciópodeu trucar al 93 775 24 95 o be al 649 859 801.

divendres, 6 de número 1.345 l’infofebrer de 2009 rmador · havia registrats 3,32 milions...

Documents