document de referència pducgeneralitat de catalunya (dptop) està desenvolupant per a redactar el...

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

Diagonal 523-525 08029 Barcelona Tel. 93 444 50 00 Fax 93 419 75 47

─ 1 ─

DOCUMENT DE REFERÈNCIA PER A L’AVALUACIÓ AMBIENTAL DEL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA CERDANYA ÍNDEX 1. Antecedents i consultes efectuades................. ..................................................... 2 2. L’avaluació ambiental estratègica i raons per a sot metre-s’hi ............................ 4 3. Objecte............................................ ......................................................................... 6 4. Consideracions generals al document d’abast........ ............................................. 6 5. Amplitud i nivell de detall de l’Informe de Sosteni bilitat Ambiental.................... 7

5.1. Consideracions generals a l’avaluació ambiental del PDU de la Cerdanya ....... 7

5.2. Contingut mínim de l’ISA ................................................................................... 9 6. Valoració ambiental dels objectius i propòsits gene rals del Pla, i de les

característiques bàsiques de la proposta d’ordenaci ó .......................................22 7. Administracions públiques afectades i públic intere ssat ...................................24 8. Modalitats d’informació i consulta................. .......................................................25

ANNEX I: Altres consideracions al PDU de la Cerdanya..................................................26

1. Espais oberts................................................................................................26 2. Assentaments...............................................................................................30 3. Àrees d’activitat especialitzada.....................................................................34 4. Infraestructures de mobilitat..........................................................................35 5. Infraestructures ambientals...........................................................................36 6. Plànols .........................................................................................................37 7. Aspectes transversals...................................................................................37

ANNEX II: Adaptació de l’estructura de l’ISA proposada al document d’abast a l’estructura definida al Reglament de la llei d’urbanisme ....................................................................42

ANNEX III: Informació de referència per a la diagnosi ambiental .....................................44

ANNEX IV: Relació de normes amb incidència ambiental aplicables al PDU de la Cerdanya .........................................................................................................................52

ANNEX V: Relació de plans i programes amb possible incidència sobre el PDU de la Cerdanya .........................................................................................................................56

─ 2 ─

1. Antecedents i consultes efectuades En relació als treballs que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) està desenvolupant per a redactar el Pla Director Urbanístic de la Cerdanya, i considerant la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el DPTOP ha enviat al Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), en data 20 de març de 2007, el document d’abast per a iniciar el procés d’avaluació ambiental del Pla. Juntament amb el document d’abast s’adjunta el “Document d’objectius i propòsits generals” del Pla director urbanístic de la Cerdanya (en endavant, PDUC), versió febrer 2006. El PDUC desenvolupa el Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (en endavant, PTPAPA), aprovat el 25 de juliol de 2006 (Acord GOV/78/2006, de 25 de juliol). D’acord amb la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell i la disposició transitòria del Decret 142/2005, de 12 de juliol, l’avaluació ambiental del PTPAPA es va efectuar a partir de l’informe de sostenibilitat ambiental contingut en l’avantprojecte i es va mantenir al llarg de tota la tramitació del Pla. En compliment de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, el PTPAPA incorporà una memòria ambiental sobre la que es va pronunciar favorablement el DMAH. El DMAH ha fet consultes sobre el document d’abast presentat a les Administracions públiques afectades i al públic interessat següents:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge (DPTOP) - Direcció General del Medi Natural (DMAH) - Direcció General Qualitat Ambiental (DMAH) - Direcció General d'Habitatge (DMAH) - Agència Catalana de l'Aigua (DMAH) - Agència de Residus de Catalunya (DMAH) - Institut Català de l'Energia (Departament d’Economia i Finances) - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Lleida - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Girona - Direcció General del Patrimoni Cultural (Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicació) - Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida (DMAH) - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Lleida - Diputació de Girona - Consell Comarcal de la Cerdanya - Ajuntament d'Alp - Ajuntament de Bellver de Cerdanya - Ajuntament de Bolvir - Ajuntament de Das - Ajuntament de Fontanals de Cerdanya



─ 3 ─

- Ajuntament de Ger - Ajuntament de Guils de Cerdanya - Ajuntament d'Isòvol - Ajuntament de Lles de Cerdanya - Ajuntament de Llívia - Ajuntament de Meranges - Ajuntament de Montellà i Martinet - Ajuntament de Prats i Sansor - Ajuntament de Prullans - Ajuntament de Puigcerdà - Ajuntament de Riu de Cerdanya - Ajuntament d'Urús - Parc Natural del Cadí-Moixeró - Mancomunitat d'Eliminació de Residus - Unió de Pagesos - Centre excursionista de Catalunya - IPCENA - DEPANA - Fundació Natura - Fundació Territori i Paisatge - Fundació Escolta Josep Carol - Associació Aula de Natura Cortariu-Cadí - Patronat del Museu Cerdà de Puigcerdà - Ecologistes en Acció de Catalunya - Consorci Forestal de Catalunya - Institució Catalana d'Història Natural - Xarxa de Custòdia del Territori

El Document de referència que es presenta recull les consideracions dels informes rebuts per part de:

- Maties i Marian Domenjó, arq. (24 d’abril de 2007) - Ajuntament de Prats i Sansor (25 d’abril de 2007) - Ajuntament de Prullans (26 d’abril de 2007) - Ajuntament de Das (30 d’abril de 2007) - Ajuntament de Riu de Cerdanya (3 de maig de 2007) - Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Lleida - Subdirecció General de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica - Agència de Residus de Catalunya

─ 4 ─

2. L’avaluació ambiental estratègica i raons per a sotmetre-s’hi

Segons la disposició transitòria dotzena del Reglament de la Llei d’urbanisme: “Mentre no s’aprovi la llei autonòmica que desenvolupi la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, han de ser objecte d’avaluació ambiental els instruments de planejament que assenyala l’apartat 1 de la disposició transitòria sisena de la Llei d’urbanisme, sens perjudici de la decisió prèvia que correspongui adoptar, cas a cas, respecte a la subjecció a avaluació ambiental d’aquells plans directors urbanístics que es prevegi que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient i dels plans parcials urbanístics que desenvolupin planejament urbanístic general que no ha estat objecte d’avaluació ambiental.” Segons la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, seran objecte d'avaluació ambiental, aquells plans o programes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient i que compleixin els dos requisits següents:

- Que s'elaborin o aprovin per una Administració pública. - Que la seva elaboració i aprovació vingui exigida per una disposició legal o

reglamentària o per acord del Consell de Ministres o del Consell de Govern d'una comunitat autònoma.

S'entendrà que tenen efectes significatius sobre el medi ambient aquells plans i programes que tinguin cabuda en alguna de les següents categories:

a) Els quals estableixin el marc per a la futura autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d'impacte ambiental en les següents matèries: agricultura, ramaderia, silvicultura, aqüicultura, pesca, energia, mineria, indústria, transport, gestió de residus, gestió de recursos hídrics, ocupació del domini públic marítim terrestre, telecomunicacions, turisme, ordenació del territori urbà i rural, o de l'ús del sòl.

b) Els quals requereixin una avaluació conforme a la normativa reguladora de la Xarxa Ecològica Europea Natura 2000, regulada en la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i la fauna silvestres.

La resta de plans o programes no previstos en aquests dos apartats serà l'òrgan ambiental qui determinarà si el pla o programa, o la seva modificació, ha de ser objecte d'avaluació ambiental. D’acord amb la disposició transitòria tercera del Decret 289/2006, les funcions atribuïdes a l’òrgan ambiental per la llei 9/2006 són exercides pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. En aquests casos, es consultarà prèviament almenys a les Administracions públiques afectades, aquelles que tenen competències específiques en les següents matèries: biodiversitat, població, salut humana, fauna, flora, terra, aigua, aire, factors climàtics, béns materials, patrimoni cultural, inclòs el patrimoni històric, paisatge, l'ordenació del territori i l'urbanisme.



─ 5 ─

L’annex II de la mateixa llei estableix criteris, no exhaustius, per determinar la possible significació dels efectes sobre el medi ambient. Sobre les característiques dels plans i programes, considerant en particular:

1. La mesura que el pla o programa estableix un marc per a projectes i altres activitats pel que fa a la ubicació, la naturalesa, les dimensions, les condicions de funcionament o mitjançant l'assignació de recursos.

2. La mesura que el pla o programa influeix en altres plans o programes, inclosos els quals estiguin jerarquitzats.

3. La pertinència del pla o programa per a la integració de consideracions ambientals, amb l'objecte, en particular, de promoure el desenvolupament sostenible.

4. Problemes ambientals significatius relacionats amb el pla o programa. 5. La pertinència del pla o programa per a la implantació de la legislació comunitària

o nacional en matèria de medi ambient (per exemple, els plans o programes relacionats amb la gestió de residus o la protecció dels recursos hídrics).

Sobre les característiques dels efectes i de l'àrea probablement afectada, considerant en particular:

i. La probabilitat, durada, freqüència i reversibilitat dels efectes. ii. El caràcter acumulatiu dels efectes. iii. El caràcter transfronterer dels efectes. iv. Els riscos per a la salut humana o el medi ambient (deguts, per

exemple, a accidents). v. La magnitud i l'abast espacial dels efectes (àrea geogràfica i grandària

de la població que puguin veure's afectades). vi. El valor i la vulnerabilitat de l'àrea probablement afectada a causa de:

1r. Les característiques naturals especials o el patrimoni cultural. 2n. La superació d'estàndards de qualitat ambiental o de valors límit. 3r. L'explotació intensiva del sòl. 4t. Els efectes en àrees o paisatges amb rang de protecció reconegut en els àmbits nacional, comunitari o internacional.

Els plans directors urbanístics s’han de sotmetre cas a cas a aquesta decisió prèvia d’avaluació ambiental donada la seva casuística. En aquest cas, el Pla director urbanístic de la Cerdanya té cabuda en els plans descrits anteriorment als apartats a) i b), per tant, s’ha de sotmetre a avaluació ambiental. A més, el PDU té especialment com a finalitat establir les determinacions sobre el desenvolupament urbanístic sostenible en l’àmbit del Cerdanya. Estableix, doncs, determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials, en especial les urbanístiques de caràcter general o derivat, les d’infraestructures de mobilitat, i les derivades de les polítiques de protecció de biodiversitat i el patrimoni natural, la intervenció i la gestió del paisatge i del patrimoni cultural i la dinamització de les activitats econòmiques i socials. Segons els criteris descrits anteriorment (especialment el 2 i 3, i a les característiques dels efectes i, ii, v, vi), el present PDU pot tenir efectes significatius sobre el medi ambient. El procediment d’avaluació ambiental que ha de seguir ve definit a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

─ 6 ─

3. Objecte L’objecte d’aquest document de referència és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) del Pla director urbanístic de la Cerdanya als efectes que determina l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, i els articles 8 i 9 de la Llei estatal 9/2006, de 28 d’abril. En aquest document de referència també s’avaluarà el document d’abast i el document preliminar del Pla remesos pel DPTOP al DMAH, per tal que les consideracions que es realitzin siguin preses en consideració en la redacció de l’ISA i, conseqüentment, en la redacció del Pla. En qualsevol cas, l’adequació del conjunt del Pla i de l’ISA en particular a les prescripcions d’aquest document de referència haurà de ser justificada en el seu moment en la memòria ambiental del Pla i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el DMAH, la qual tindrà en compte també les aportacions de caràcter ambiental sorgides de la participació pública i institucional.

4. Consideracions generals al document d’abast Es valora positivament l’esforç del document d’abast presentat per sintetitzar els principals objectius i estratègies del pla director i establir un marc per la seva avaluació ambiental. Tanmateix, s’han detectat mancances notables en el document d’abast pel que fa a la forma i continguts, les quals es resumeixen a continuació:

- Falten aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del Pla territorial que desenvolupa aquest PDU. Entre d’altres, l’esment dels espais naturals protegits a l’àmbit de la Cerdanya, del grau de fragmentació del territori, del grau d’antropització dels espais oberts, de la riquesa d’hàbitats i espècies, etc.

- No s’ha fet esment de la relació amb els objectius ambientals determinats pel Pla territorial que desenvolupa, encara que n’adopti alguns.

- Manquen objectius i obligacions ambientals del Pla que facin referència a la gestió dels residus.

- Manca la consideració i avaluació d’alternatives al planejament, així com la justificació ambiental de l’alternativa escollida.

Tot i així, el DMAH considera vàlid el document d’abast elaborat pel DPTOP, en el benentès que s’han d’esmenar les mancances detectades mitjançant l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA), tal i com s’especifica al capítol 5 d’aquest document. Igualment, cal aclarir alguns aspectes generals del document d’abast:



─ 7 ─

- Al primer paràgraf del capítol 2.4 s’afirma que “el Pla director urbanístic de la Cerdanya és coherent i s’ajusta a les determinacions del Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran pel que fa al sistema d’espais oberts, a les estratègies de creixement del sistema d’assentaments i a les propostes d’infraestructures previstes”. En aquesta fase de definició de l’abast, on encara no es desenvolupa una veritable anàlisi del pla, no es poden arribar a afirmacions concloents d’aquest tipus. Una anàlisi acurada de les propostes concretes del pla permetrà concloure sobre la seva adaptació al Pla territorial parcial.

- Als últims paràgrafs del capítol 2.4 i al capítol 3 s’identifica a l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental com a l’òrgan ambiental que valida els documents de l’avaluació ambiental, però en el cas d’aquest pla l’òrgan responsable és l’Oficina d’Avaluació Ambiental del DMAH.

5. Amplitud i nivell de detall de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental

5.1. Consideracions generals a l’avaluació ambienta l del PDU de la Cerdanya

La problemàtica ambiental específica i més rellevant de la Cerdanya es centra en la forta polarització de les activitats econòmiques en el sector turístic, que comporta una forta pressió sobre els sistemes naturals, el quals, en general, gaudeixen d’un alt interès ecològic i paisatgístic. Les repercussions ambientals derivades d’aquesta forta pressió es concreten en:

• Gran vulnerabilitat del paisatge rural ceretà.

• Fragmentació i pèrdua d’espais agroramaders i naturals d’alt valor (ocupació de sòl, condicionament de carreteres i variants), i en concret fons de vall i ecosistemes fluvials que actuen com a importants connectors biològics.

• Esgotament, reducció de la qualitat dels recursos naturals (aigua, materials per la construcció d’origen geològic) i problemes derivats de la forta temporalitat pel que fa l’eficiència del sanejament.

• Requeriment força elevat d’espais per a la instal·lació d’abocadors de residus i per al sanejament.

En el marc de l’avaluació ambiental en cascada, s’ha de tenir en compte que l’ISA que es desenvoluparà avalua un pla urbanístic que desenvolupa un Pla territorial parcial aprovat. Per aquesta raó, cal que l’avaluació del pla director es relacioni amb l’avaluació ambiental del pla territorial. Ara bé, s’ha d’evitar la duplicitat d’avaluacions respecte aquelles determinacions que hagin estat objecte d’avaluació ambiental al pla territorial. Així, per una banda l’ISA ha de contemplar les determinacions ambientals del pla territorial i del seu ISA per a l’àmbit del pla director, i avaluar el grau d’adaptació del pla director a aquestes determinacions.

─ 8 ─

Per una altra banda, i per tal d’evitar duplicitat d’avaluacions, l’ISA del pla director es centrarà en l’avaluació dels següents aspectes: A nivell estratègic:

- L’estratègia de desenvolupament adoptada pel pla director per desenvolupar les directrius del pla territorial, especialment pel que fa al model econòmic a potenciar i el model de mobilitat optat, en relació a les característiques ambientals, territorials, culturals o paisatgístiques de l’àmbit afectat i el seu entorn.

- En aquest sentit, la integració en el tractament ambiental del Pla Director dels fenòmens lligats al canvi climàtic i a un nou enfocament del turisme més respectuós amb el paisatge.

A nivell d’ordenació:

- Les possibles determinacions que puguin implicar una menor protecció del sòl no urbanitzable respecte al pla territorial (per exemple, la possible existència d’àrees de sòl no urbanitzable que en el pla director gaudeixen de menor protecció que en el pla territorial).

- Les determinacions relatives a les noves ocupacions de sòl per part de:

o les noves reserves de sòl adequat per a la seva transformació, en sòl no urbanitzable de protecció preventiva (SNU Apte per a l’extensió urbana, SNU de Reserva per a l’extensió urbana, Sòl excepcional, SNU de protecció preventiva);

o la nova implantació, ampliació o modificacions del traçat proposat d’infraestructures, o la inclusió d’infraestructures proposades pel pla territorial parcial com a “d’execució a determinar”;

o les directrius del pla relatives al manteniment, modificació, desclassificació o classificació de sòl urbà i sòl urbanitzable.

- Les determinacions relatives a la nova implantació, ampliació o modificació d’altres activitats i equipaments, com ara les àrees d’activitat especialitzada (àrees d’acampada, estacions d’esquí, àrees d’activitat turística especialitzada, etc.)

A nivell de regulació d’usos:

- Les determinacions més significatives sobre la regulació d’usos i activitats estructurants del territori que no hagin estat avaluades al pla territorial parcial.

- Les determinacions per a ordenar les infraestructures bàsiques previstes pel Pla, amb especial referència a les de depuració i reutilització d’aigües, les de gestió de residus i les energètiques.

En tot cas, es tindran en compte les determinacions de la memòria ambiental del Pla Territorial Parcial de l’Alt Pirineu i Aran (PTPAPA) pel que fa a l’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics (capítol 5.1, Indicacions per a l’avaluació ambiental dels instruments que desenvolupin o es derivin del Pla), que són les següents:



─ 9 ─

“Els plans directors urbanístics previstos en l’àmbit territorial del Pla centraran l’avaluació ambiental en l’anàlisi d’aquelles tendències actuals que han motivat la redacció d’aquestes figures i que, en síntesi, són:

a) El canvi de model de desenvolupament i l’especialització de l’economia amb una forta caiguda del sector primari tradicional i una autèntica explosió dels sectors terciari i de la construcció, amb un creixement urbanístic molt notable durant les darreres dècades.

b) L’atracció d’un públic massiu per l’existència d’un recurs turístic com la neu, el paisatge i el patrimoni arquitectònic i d’un clima alpí que permet, també, oferir un turisme verd a l’estiu, que comporta riscos evidents entre els quals problemes de mobilitat i de congestió del trànsit i la degradació d’un dels principals actius turístics i de desenvolupament de la zona que és el paisatge.

c) La concentració de la major part del desenvolupament urbanístic i de les infraestructures al fons de les valls, de vegades comportant risc d’anastomosi o unió dels diferents nuclis, degut a la configuració del territori pirinenc i l’estretor de les valls.

d) L’enorme inèrcia del planejament actual, i l’especialització en oferta d’habitatge que sovint serà de segona residència. La manca de sòl per activitat econòmica, equipaments turístics i d’allotjament col·lectiu.

e) La manca d’alguns equipaments comarcals necessaris per funcionar de forma molt més eficient com a sistema urbà.

f) La pèrdua de tipologies constructives o el perill caure en el pessebrisme.

g) La necessitat de modular els creixements urbanístics per tal que no malmetin la qualitat de vida dels residents i el seu patrimoni.

h) La necessitat de compatibilitzar el desenvolupament dels nuclis urbans i el manteniment de l’activitat ramadera tradicional al seu interior.

i) L’impacte de les noves infraestructures sobre el desenvolupament del transport col·lectiu.

j) L’abandonament de l’activitat agrària que comporta l’embosquinament de pastures i conreus en detriment de la diversitat biològica i paisatgística.” Igualment, caldrà tenir presents les determinacions contingudes als informes de l’Agència Catalana de l’Aigua i de la Direcció General del Medi Natural, que es rebran amb posterioritat a l’emissió d’aquest document de referència.

5.2. Contingut mínim de l’ISA El document d’abast presentat conté una proposta d’índex de l’ISA. Tanmateix, es considera necessari clarificar l’esquema bàsic de l’ISA, d’acord amb el que disposa la legislació, per tal que restin ben explicitades:

- Les debilitats i potencialitats de l’àmbit del pla, des d’una perspectiva ambiental - L’establiment dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental

predeterminats per la normativa i els plans territorials - L’establiment d’uns objectius ambientals propis per al territori del pla - L’avaluació d’alternatives

─ 10 ─

- L’avaluació ambiental de les principals estratègies escollides, considerant l’avaluació ambiental del planejament superior, i alhora evitant duplicitats amb aquesta

- L’avaluació ambiental del pla en base a cadascun dels objectius ambientals establerts, de nou considerant l’avaluació ambiental del planejament superior, i alhora evitant duplicitats amb aquesta

- Les conclusions globals de l’avaluació ambiental En aquest sentit, i contemplant els continguts preceptius establerts per l’article 63.5 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol) i per la Llei estatal 9/2006, caldrà que l’estructura de l’ISA proposada en el document d’abast s’ajusti als apartats que s’exposen a continuació, sens perjudici que per raons de la metodologia d’avaluació emprada o de claredat expositiva, alguns aspectes puguin ser ordenats de formes distintes. I. Determinació dels requeriments ambientals signif icatius en l’àmbit del pla a) Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament, d’acord amb l’Informe de sostenibilitat ambiental del pla d’ordenació territorial que desenvolupa, i dels estudis addicionals i consultes efectuats, i perfil ambiental de l’àmbit. Consideracions generals No es tracta d’elaborar un capítol enciclopèdic, sinó que la diagnosi ha de posar èmfasi en aquells aspectes ambientalment rellevants sobre els quals el pla pot o ha de tenir una incidència especial. En aquest sentit, el document d’abast segueix aquesta metodologia. Tanmateix, als aspectes ambientals rellevants identificats en el capítol 2.1 del document d’abast, identificació inicial dels aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució, també s’haurà de fer referència als aspectes ambientals rellevants pel PDU de la Cerdanya en matèria d’aigua, ambient atmosfèric i residus, ja que, inevitablement, han de resultar afectats per les determinacions del Pla. Entre d’altres fonts d’informació, cal tenir presents els aspectes rellevants de la diagnosi territorial feta en motiu del Pla estratègic comarcal redactat el 2003, específicament aquells sorgits en l’àmbit del medi ambient. Model d’ordenació i sostenibilitat Cal fer esment del model urbanístic que es dóna a la Cerdanya i les seves implicacions en el medi ambient (pel que fa a la connectivitat ecològica, al consum de sòl i de recursos, al paisatge ceretà...). Biodiversitat, paisatge i patrimoni cultural Pel que fa als espais d’interès natural que gaudeixen de protecció sectorial, hauran de figurar els espais ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000, zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, espais del Catàleg de forests d’utilitat pública, refugis de fauna salvatge, espais inclosos



─ 11 ─

en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades, i els arbres monumentals de Catalunya i els arbres d’interès local i comarcal. Tots ells estan disponibles al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Així mateix, hauran de figurar tots els sòls de protecció especial definits al PTPAPA. S’haurà d’esmentar, com a cas especial, el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que està protegit per les figures de: Parc Natural, PEIN i xarxa Natura 2000 (ZEPA). Pel que fa al patrimoni cultural protegit, caldrà esmentar els espais i elements de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (disponibles al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació). Per una altra banda, caldrà identificar els espais d’interès natural, cultural o paisatgístic susceptibles de protecció i que no hagin estat considerats en les figures de protecció sectorial esmentades en el paràgraf anterior, però que esdevenen rellevants en l’escala del PDU1. Entre ells, hauran de figurar els espais no protegits que alberguin hàbitats o espècies d’interès2, àmbits d’interès per la connectivitat ecològica i els punts crítics, espais agraris de valor especial, sòl de protecció territorial definits al PTPAPA pel seu valor paisatgístic, les àrees protegides pel planejament municipal, els elements d’interès cultural, i altres espais de valor natural, cultural o paisatgístic que es puguin identificar. Un aspecte concret que cal tenir en compte és que a la Cerdanya pot haver començat un procés d’homogeneïtzació dels paisatges. En general, també caldrà identificar, en la mesura del possible, el sistema o xarxa de camins rurals, forestals i ramaders que estructuren el sòl no urbanitzable, i que pateix una dinàmica de pèrdua i abandonament. Respecte al punt del document d’abast Embosquinament dels espais oberts que es naturalitzen i esdevenen menys diversos per causa d’una menor activitat dels sector primari: caldrà fixar directrius d’interpretació de les zones per poder detectar espais d’interès connector específic (passos de fauna) o d’interès com àmbits propicis per deixar l’evolució cap a boscos més madurs i aquells en els quals convindria el tractament agropecuari o silvícola per reduir riscos d’incendis o pèrdua de sòl. En general, l’avanç del bosc caducifoli i la desaparició del mosaic paisatgístic humà genera una pèrdua de la biodiversitat. Es recomana doncs cercar criteris de gestió i planificació prioritzada en funció dels riscos i de l’estat de la successió vegetal que permetin discernir la vocació del tipus de sòl (agrícola, ramadera, bosc). Riscos Caldrà considerar especialment el risc geològic (esllavissades, erosió...), d’allaus, sísmic, d’incendis forestals i d’inundació. Caldrà considerar l’augment dels riscos, com a dinàmica descontrolada fruit del despoblament general i de l’abandonament de la gestió del territori. Processos de pèrdua dels sòls fèrtils per erosió de camps de conreu

1 Considerar els espais d’interès local de la xarxa d’espais naturals definida als estudis de base per al planejament territorial (La Vola, 2002) 2 Hàbitats d’interès: hàbitats representatius, singulars, fràgils, o d’espècies d’interès especial. Cal considerar els hàbitats d’interès comunitari pel seu interès en l’àmbit europeu, i en especial els prioritaris, però també s’hauran de considerar els hàbitats que tinguin interès a escala regional i comarcal.

─ 12 ─

abandonats i augment del risc d’esllavissades, augment del risc d’incendi per falta de gestió i abandonament de camps que feien de tallafocs, etc. Es pot obtenir informació al respecte a:

- Risc geològic i d’allaus: Pla comarcal de muntanya de la Cerdanya (on es delimiten les zones de risc natural de la comarca)

- Risc d’allaus i risc sísmic: Institut Geològic de Catalunya - Risc d’inundació: Agència Catalana de l’Aigua (delimitació de les zones

inundables per a cada període de retorn). - Risc per incendis forestals: Departament de Medi Ambient i Habitatge

També hauran de figurar els sòl de protecció territorial definits al PTPAPA per motiu de la presència de riscos naturals, que en el cas de la Cerdanya únicament es refereix al risc d’inundació. Aigua Caldrà incloure un inventari de les lleres públiques existents en l’àmbit territorial que abasta el Pla, així com de la resta de masses d’aigua: estanys, embassaments, etc. Caldrà fer esment a:

- Qualitat de l’aigua superficial i subterrània - Demandes i consums actuals (s’han de considerar tots els consums, inclosos els

del sector primari, els domèstics, els industrials, els comercials, els dels equipaments – estacions d’esquí – ...)

- Disponibilitat de recursos actuals i previsible - Generació, tractament i reutilització de les aigües residuals. Instal·lacions

existents i programades. Nivells de cobertura. Dèficits quantitatius i qualitatius. Ambient atmosfèric Caldrà fer esment a la qualitat actual de l’aire i citar, si n’hi ha, les zones amb elevats nivells d’immissions (prenent com a referència els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori del DMAH), zones amb problemes significatius de contaminació acústica (tenint en compte els mapes de capacitat acústica dels municipis de l’àmbit, disponibles al DMAH per aquells municipis que no l’hagin aprovat), i zones amb problemes significatius de contaminació lluminosa. S’identificarà la zonificació del territori segons la protecció a la contaminació lluminosa, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn. Residus Caldrà fer esment a:

- Producció de residus urbans per zones i per sectors (domèstics, industrials, construcció...) i distribució estacional (considerant l’efecte del turisme estacional)



─ 13 ─

- Instal·lacions de recollida, dipòsit i tractament existents i previstes. Nivells de cobertura, dèficits. Grau de reutilització o de reciclatge.

- Diagnosi general de la problemàtica dels residus en l’àmbit del PDU (art. 14.2 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus).

Energia Caldrà fer esment a:

- Consum i demanda actual - Possibles dèficits. Producció d’energia de fonts renovables.

Síntesi de la diagnosi S’aconsella no tractar aspectes diferents en els dos capítols previstos per a la diagnosi ambiental en la proposta de sumari de l’ISA del document d’abast, sinó que cada aspecte considerat s’analitzi tant des de la perspectiva de la situació actual, com de la perspectiva de la seva probable evolució en absència del pla. Finalment, en el sentit d’evitar una simple juxtaposició de dades i informacions sectorials, es recomana que la diagnosi es conclogui amb una síntesi de les principals debilitats i fortaleses de l’àmbit del pla (des de la perspectiva que aquí pertoca), tenint present que allò més important de la diagnosi és definir les bases que permetran formular els objectius ambientals del pla. En aquest mateix sentit, es recomana que s’elaborin plànols de síntesi on es representin:

- Àrees vulnerables per presència de riscs naturals (risc geològic, d’allaus, sísmic, d’incendis forestals i d’inundació) o amb impactes rellevants (impactes paisatgístics, fragmentació i barreres...)

- Àrees i elements d’interès ambiental i/o cultural objecte de protecció prèvia (espais ENPE, PEIN, xarxa Natura 2000, zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya, espais de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic de Catalunya, espais del Catàleg de forests d’utilitat pública, refugis de fauna salvatge, espais inclosos en plans de recuperació o de conservació d’espècies amenaçades, arbres monumentals de Catalunya i els arbres d’interès local i comarcal, espais i elements de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, sòls de protecció especial definits al PTPAPA, etc.)

- Àrees i elements susceptibles de protecció pels seus valors naturals, culturals i/o paisatgístics (hàbitats d’interès, hàbitats d’espècies d’interès, àmbits d’interès per la connectivitat ecològica, espais agraris de valor especial, elements d’interès cultural, sòl de protecció territorial definits al PTPAPA pel seu valor paisatgístic, àrees protegides pel planejament municipal).

- Unitats ambientalment i/o paisatgísticament homogènies b) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els plans d’ordenació territorial.

─ 14 ─

A les obligacions jurídiques del pla identificades al document d’abast (apartat 2.2, identificació inicial de les obligacions jurídiques del pla) caldrà afegir els propis objectius ambientals del PTPAPA. Igualment, caldrà afegir les normes amb incidència ambiental aplicables al PDU, relatives a l’avaluació ambiental, urbanisme i territori, medi natural i biodiversitat, paisatge, mobilitat, aigua, residus, atmosfera i clima, sòl i patrimoni cultural (com a referència veure Annex IV). Per una altra banda, caldrà fer esment especial al Pla director de les estacions de muntanya i al Pla comarcal de muntanya de la Cerdanya en relació al PDU. També als altres plans i programes no contemplats al document d’abast que puguin tenir relació amb el PDU de la Cerdanya (pot trobar-se una llista de referència a l’Annex V). Entre aquests, caldrà incorporar en el marc normatiu del Pla Director la referència a altres plans i criteris de gestió ambiental especialment rellevants en el tractament dels espais de protecció especial, com són el Pla General de Política Forestal 2005-2014 (capítols 2,3 i 4), les Directrius per a la Gestió dels espais de xarxa Natura 2000, els Plans d’Ordenació Forestal (en boscos públics) i els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal (en boscos privats). c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els punts anteriors i amb els principis i directrius establerts pels articles 3 i 9 del DL 1/2005, i pels articles 3, 5, 6 i 7 del Decret 305/2006. En general, es consideren vàlids els objectius ambientals que descriu el document d’abast. Tanmateix, resulta necessari establir un vincle entre la diagnosi anterior i els objectius ambientals establerts, per tal d’aconseguir que els objectius siguin específics per l’àmbit d’estudi i considerin les obligacions ambientals preestablertes descrites a l’apartat anterior. En altres paraules, en la identificació dels objectius ambientals es troba a faltar un vincle entre aquest apartat i els anteriors de diagnosi i obligacions ambientals preestablertes. Es remarca la importància d’aquest lligam entre els apartats de diagnosi i obligacions ambientals preestablertes amb els objectius ambientals, que alhora seran la base de l’avaluació ambiental del pla i de les alternatives. D’aquesta manera, es centra el conjunt de l’avaluació ambiental en les necessitats i valors ambientals específics del territori.

Per una altra banda, cal jerarquitzar aquests objectius en funció de la seva importància relativa en l’àmbit del Pla. També es recomana l’adopció d’indicadors ambientals de referència per avaluar-los. Tot i que, en general, els objectius ambientals establerts es consideren vàlids, aquest llistat presenta algunes mancances. Considerant per una banda les característiques del

Aspectes ambientals rellevants

Objectius ambientals

Avaluació ambiental

del Pla Obligacions ambientals

preestablertes



─ 15 ─

territori i les obligacions ambientals preestablertes (entre les quals, com ja s’ha esmentat, han de figurar els objectius ambientals del PTPAPA, d’altra banda ja en part assumits al document d’abast), i per l’altra la capacitat de detall del planejament que s’avalua, es determina que manquen objectius ambientals que facin referència explícita a:

─ Afavorir les formes d’implantació urbanística en el territori menys consumidores de recursos en general, prenent atenció especial al consum de sòl.

─ Garantir la disponibilitat d’instal·lacions adequades per al tractament dels residus.

D’altra banda, sobre alguns dels objectius proposats cal tenir en compte el següent:

─ Objectiu ambiental 3: cal canviar l’expressió “potenciant teixits urbans més rics” per tal que s’entengui clarament el sentit ambiental de l’objectiu.

─ Objectiu ambiental 15: no només cal preparar la regió per mitigar els efectes negatius del canvi climàtic, sinó que també cal preparar-la per adaptar-se en general al canvi climàtic.

─ Objectiu ambiental 17: cal tenir present que la percepció del paisatge s’ha de facilitar des del conjunt del territori, sens perjudici que es puguin potenciar alguns indrets o recorreguts paisatgístics fruit dels estudis de paisatge, però en cap cas el viari esdevindrà exclusivament motiu dels objectius ambientals relacionats amb el paisatge.

II. Ordenació global de l’àmbit. Descripció i avalu ació d’alternatives Els apartats següents poden desenvolupar-se per separat o de manera conjunta segons criteri dels redactors, sense perjudici dels continguts especificats. a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit. Consisteix en un resum de les característiques de les alternatives considerades i dels motius de selecció. Les alternatives, en aquesta fase expressades normalment com a grans estratègies de desenvolupament, hauran de ser viables jurídicament, tècnicament i econòmicament. Normalment, entre altres alternatives es considera l’alternativa zero, és a dir, la probable evolució dels aspectes rellevants del medi en absència del nou pla. Ara bé, en aquest cas concret resultaria fictícia l’alternativa de la situació en absència del PTPAPA ja que el pla és vigent. Igualment, resultaria poc viable l’alternativa considerant el PTPAPA però en absència del PDU de la Cerdanya, ja que el PTPAPA preveu en l’article 5.2 de la seva normativa la formulació d’un PDU per aquest àmbit que desenvolupi el planejament territorial. Així, es conclou que l’anàlisi de les alternatives no inclourà l’alternativa zero, situació sense pla, sinó que es centrarà en estudiar les possibles alternatives que té el PDU per a desenvolupar les directrius del PTPAPA a nivell urbanístic i en l’àmbit concret de la Cerdanya.

─ 16 ─

Alguns exemples de models de desenvolupament que el PDU pot contemplar com a alternatives són:

- “resposta acrítica al sobredimensionament de l’habitatge potencial en alguns municipis” versus “directrius per a redimensionar l’habitatge potencial a les previsions de població, tot considerant les estratègies del PTPAPA pels nuclis urbans”

- “millorar l’accessibilitat i connectivitat dels nuclis urbans, i en general la mobilitat, mitjançant la creació de variants” versus “minimitzar la creació de noves infraestructures de mobilitat, optant per les mesures de gestió de la demana i la pacificació de les travesseres allà on sigui possible”

- “potenciació del model turístic basat en l’esquí” versus “model turístic polaritzat i desestacionalitzat, tot considerant els probables efectes negatius del canvi climàtic”

- “creació de potents nodes d’oferta turística” versus “potenciació d’un model turístic compatible amb la conservació dels valors ecològics, paisatgístics i culturals del territori que prioritzi la valorització dels nodes d’oferta existents”

- “desenvolupament que garanteix la funcionalitat de les escasses planes agrícoles, mitjançant la minimització del consum de sòl planer de les valls” versus “ocupació indiscriminada de les planes”

- “resposta acrítica als impactes paisatgístics derivats dels creixements urbanístics dels últims anys, així com la resta d’impactes ambientals associats al model urbanístic de segones residències” versus “directrius per a millorar i protegir el paisatge urbà i rural, minimitzar el consum de sòl i desenvolupar un urbanisme sostenible”

- “desenvolupament a esquenes del sector primari tradicional, i conseqüentment ordenació del territori obviant les necessitats d’aquest sector” versus “desenvolupament del territori on les activitats tradicionals juguen un paper crucial, tot considerant els valors paisatgístics, culturals, ecològics i econòmics (entre d’altres, com a atractiu turístic) d’aquestes, i conseqüentment ordenació del territori que possibiliti el manteniment i el foment del sector primari tradicional”

b) Avaluació ambiental de cada alternativa d’acord amb els objectius ambientals adoptats L’avaluació de les alternatives considerades ha de permetre justificar la validesa ambiental de l’alternativa escollida. Per a dur a terme aquesta avaluació caldrà confrontar les alternatives considerades amb els objectius ambientals adoptats, tenint en compte la jerarquia establerta. També poden aplicar-se indicadors del compliment d’aquests objectius, quan resultin adequats. c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada. S’exposaran els motius socials, econòmics, ambientals, etc. de l’elecció de l’alternativa seleccionada i, d’acord amb l’avaluació realitzada a l’apartat anterior, es justificarà des del punt de vista estrictament ambiental la conveniència i l’adequació d’aquesta alternativa als objectius adoptats.



─ 17 ─

III. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alt ernativa d’ordenació adoptada Cal exposar de manera esquemàtica les determinacions del pla amb possibles repercussions significatives, tant positives com negatives, sobre el medi ambient (determinacions sobre l’ordenació urbanística, la mobilitat, les reserves de sòl per infraestructures i equipaments, mesures de protecció del sòl no urbanitzable, etc.). En aquest sentit, es considera vàlida la síntesi del Pla descrita al document d’abast, tot i que serà necessari definir amb més detall les propostes del pla, quantificant sempre que sigui possible les superfícies ocupades pels diferents sistemes. A més, es recomana la inclusió de plànols i taules-resum per millorar la comprensió de les determinacions. Aquest apartat també ha de contenir el llistat d’estratègies principals del pla, que més endavant seran confrontades amb els objectius ambientals. S’han de seleccionar aquelles estratègies que representen el model optat pel pla i que poden tenir efectes significatius sobre el medi ambient, però sense repetir les estratègies del pla territorial. Es recorda que el que interessa és avaluar les estratègies pròpies del PDU per desenvolupar el pla territorial, ja que les estratègies del pla territorial ja van ser avaluades en el seu moment. IV. Determinació dels probables efectes significati us sobre el medi ambient Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre els distints components ambientals, els recursos naturals en general i, particularment, els espais i els aspectes identificats d’acord amb el punt I. Seguint amb la proposta del document d’abast del PDU de la Cerdanya, aquesta anàlisi es durà a terme a dos nivells: a) Anàlisi a nivell d’estratègies Confrontar els objectius ambientals amb l’estratègia d’ordenació territorial del pla, tal i com s’apunta a l’apartat proposat pel document d’abast 5.1 Coherència entre els objectius ambientals i l’estratègia d’ordenació territorial. Es proposa també fer una anàlisi de la coherència entre els objectius ambientals del PTPAPA i les estratègies del PDU de la Cerdanya. b) Anàlisi a nivell de propostes concretes Confrontar els objectius ambientals amb les propostes concretes del PDU, tal i com es proposa a l’apartat 5.2 de sumari de l’ISA al document d’abast. L’objectiu d’aquest apartat és identificar i avaluar els efectes ambientals significatius derivats del desenvolupament de les propostes del pla, especialment en els recursos naturals i en els espais i aspectes identificats com a d’interès o vulnerables a l’apartat I. No es tracta de justificar ambientalment el pla sinó d’avaluar la incidència en el medi ambient, tant positiva com negativa, de l’execució de les propostes del pla. Cal matisar que s’han d’avaluar les propostes que suposin tant accions com omissions.

─ 18 ─

L’Annex 1 de la Directiva estableix que aquests efectes hauran de ser carateritzats de diferents formes: secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, negatius i positius, etc. Sempre que sigui possible es quantificaran i localitzaran els impactes de les propostes, i s’expressaran els resultats en taules i plànols que facilitin la síntesi i la comprensió de la informació. Així mateix, s’han d’especificar les mesures preventives, correctores i compensatòries previstes pel pla i avaluar la seva idoneïtat i suficiència. Per això, caldrà també estudiar la viabilitat econòmica d’aquestes mesures. Cal que l’ISA proposi modificacions del pla allà on cregui convenient per tal de millorar la integració dels aspectes ambientals en el planejament, així com mesures preventives, correctores o compensatòries addicionals per mitigar l’impacte negatiu de les propostes del pla. És important que aquestes mesures no es limitin a aquells aspectes de l’ordenació del PDU que siguin d’aplicació directa, sinó que també continguin disposicions per als plans que en derivin. Esdevé necessari incloure l’anàlisi dels següents aspectes concrets:

- Nous consums de sòl no urbanitzable, per part de:

o les reserves de sòl apte per a l’extensió urbana (<8 anys), de sòl de reserva per a l’extensió urbana (>8 anys) i de sòl excepcional;

o la nova implantació, ampliació o modificacions del traçat proposat d’infraestructures, o la inclusió d’infraestructures proposades pel pla territorial com a “d’execució a determinar”;

o les noves àrees d’activitat especialitzada (àrees d’acampada, ampliacions d’estacions d’esquí, àrees d’activitat turística especialitzada...) i les reserves de sòl per als equipaments supramunicipals.

Caldrà avaluar que aquelles activitats econòmiques i productives, que es proposa que estabilitzin l’ocupació i les dotacions municipals, resultin alternatives al consum de sòl i a la dispersió de serveis, significativament per a la segona residència extensiva. S’haurà de quantificar el sòl no urbanitzable ocupat per les propostes d’infraestructures i equipaments, analitzar les característiques del sòl ocupat (usos del sòl, tipus d’hàbitats, etc.) i els valors ecològics, paisatgístics, culturals, econòmics i socials que puguin tenir. Per a tal efecte, es contrastaran les propostes amb els plànols de síntesi elaborats en l’apartat I. Es conclourà determinant els possibles impactes i riscos derivats de les propostes, així com la idoneïtat de les mateixes. En el cas concret de l’ampliació de l’estació d’esquí de la Masella i de la Molina, s’haurà de justificar també la seva viabilitat en relació al canvi climàtic i caldrà que s’atenguin les consideracions i propostes del Pla director d’estacions de muntanya.

- Sobredimensionament de l’habitatge potencial: caldrà avaluar l’efectivitat de les propostes del pla per a solucionar el sobredimensionament de l’habitatge



─ 19 ─

potencial respecte a les previsions demogràfiques i a les estratègies del PTPAPA pels assentaments. El pla, considerant la llei d’urbanisme (DL 1/2005) i el PTPAPA, ha de localitzar els sòls urbanitzables desproporcionats, excessius o mal situats i proposar actuacions, així com justificar els creixements que excedeixin els límits establerts per les normes anteriors (article 3.7 de les normes del PTPAPA). En aquest sentit, l’ISA del PDUC haurà de procedir a valorar les accions o omissions del pla en els sòls urbanitzables que es considerin sobredimensionats. En aquest apartat cal tenir present les consideracions de l’ISA del PTPAPA al respecte (pàgines 4.58 i 4.59). De manera més general, caldrà valorar l’habitatge potencial fruit del PDUC en relació a les previsions demogràfiques, i avaluar, si n’és el cas, les conseqüències ambientals del sobredimensionament.

- Model urbanístic: caldrà avaluar l’efectivitat de les propostes del pla per a corregir

l’impacte paisatgístic actual i integrar en el paisatge els futurs desenvolupaments urbanístics, així com les altres actuacions en el territori. Igualment, caldrà verificar la incorporació en el PDUC de les estratègies de caire ambiental del PTPAPA per als assentaments.

- Protecció dels espais protegits i de les zones d’interès: caldrà contrastar el plànol

d’ordenació del pla amb els plànols de síntesi de l’apartat I, tot avaluant el grau de protecció dels espais protegits i d’altres espais d’interès i la idoneïtat de les propostes del pla a les zones vulnerables.

Pel que fa al sòl agrícola i ramader, caldrà verificar que es preserven els sòls de valor i d’interès. Es prioritzarà la protecció d’un sistema en xarxa davant la protecció d’espais aïllats i atomitzats. Igualment es farà en el cas dels sòls d’especial interès paisatgístic. Pel que fa a la connectivitat ecològica, caldrà verificar que el pla assegura la continuïtat de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics, tant dins com fora dels límits administratius. En aquest sentit es tindran presents els espais d’interès connector determinats al PTPAPA. S’avaluarà l’impacte de les propostes en la connectivitat ecològica. Es verificarà que el PDUC contempla mesures per a l’adequada permeabilització de les infraestructures de mobilitat de nova creació i les subjectes a millora (condicionaments, desdoblaments...), i sobretot d’aquelles que travessin sòl de protecció especial. Els punts conflictius per la connectivitat ecològica relacionats amb les infraestructures de mobilitat (identificats a l’apartat I de l’ISA) hauran de beneficiar-se també d’aquestes mesures. Pel que fa a les barreres urbanes, si és el cas, caldrà plantejar-se la reordenació, reubicació o extinció de les àrees especialitzades que suposin un obstacle rellevant per la connectivitat ecològica. Pel que fa a la xarxa elèctrica, el pla ha d’incorporar normes i/o directrius per la seva racionalització. De manera general, pel que fa als aspectes del planejament urbanístic relacionats amb la connectivitat ecològica es tindrà en compte el document de Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (DMAH, 2006).

─ 20 ─

- Avaluació del consum de recursos necessaris considerant el desenvolupament de les propostes del pla: Caldrà comparar la situació actual amb la situació derivada del pla pel que fa als següents vectors, tot considerant els recursos disponibles i la capacitat del sistema:

o Aigua � Consum i demanda � Generació d’aigües residuals � Instal·lacions de tractament i reutilització de les aigües residuals.

Nivells de cobertura. Dèficits quantitatius i qualitatius. Caldrà verificar que s’han previst les infrastructures suficients per l’abastament i sanejament, o bé les reserves de sòl per la seva construcció.

o Residus � Generació de residus i distribució estacional (considerant l’efecte

del turisme) � Instal·lacions de recollida, dipòsit i tractament. Nivells de cobertura,

dèficits. Grau de reutilització o de reciclatge. Caldrà verificar que s’han previst les infrastructures suficients per la gestió dels residus, o bé les reserves de sòl per la seva construcció.

o Energia � Consum i demanda � Dèficits. Producció d’energia de fonts renovables.

Avaluació de la mobilitat generada: Aquest és un dels elements de més transcendència ambiental i, per tant, ha de ser considerada especialment en l’avaluació del pla. En aquest sentit, l’ISA recollirà la justificació del compliment de les determinacions del PTPAPA sobre mobilitat sostenible i avaluarà l’impacte ambiental de l’increment potencial de desplaçaments provocat per la nova planificació, així com la capacitat d’absorció dels serveis viaris i sistemes de transport, inclosos els sistemes de transport de baix o nul impacte com els desplaçament en bicicleta o a peu. Així mateix, valorarà la viabilitat de les mesures proposades per gestionar de forma sostenible la nova mobilitat.

- Impactes ambientals en l’ambient atmosfèric:

o Contaminació atmosfèrica: Cal fer una avaluació, en la mesura del possible, de la incidència dels contaminants que previsiblement seran emesos a l’atmosfera com a conseqüència de l’increment de població i d’activitats resultants del pla (emissions industrials, emissions per causa del trànsit i emissions domèstiques). A tal efecte es faran servir com a referència les informacions resultants dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (segons l’article 2.2 de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric).

o Contaminació acústica: S’avaluarà el pla en funció de les zones de sensibilitat acústica alta i aquelles zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.



─ 21 ─

o Contaminació lluminosa: S’avaluarà el pla en funció de la zonificació del territori continguda al mapa de la protecció a la contaminació lluminosa de Catalunya, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

En cas que s’hagués definit el perfil ambiental de l’àmbit, en aquest apartat s’elaborarà el perfil ambiental de l’àmbit considerant les propostes del PDU, per comparar-ho amb el perfil ambiental previ al pla. Així, es tornaran a calcular els indicadors ambientals de referència que s’hagin determinat a l’apartat I, aquest cop considerant la situació derivada del pla. Es compararan els resultats amb la situació prèvia i s’avaluaran les repercussions ambientals dels canvis. V. Avaluació global del pla i justificació del comp liment dels objectius ambientals establerts a) Verificació i justificació de la congruència del pla amb els objectius ambientals establerts D’acord amb l’expressat al punts III i IV, s’haurà de verificar i justificar la congruència del pla amb els objectius ambientals establerts a l’apartat I. Així doncs, cal confrontar els objectius ambientals amb les propostes del pla. A tal efecte, és necessari prendre un per un els diferents objectius ambientals, i per a cadascun d’ells es procedirà a esmentar les propostes concretes que hi incideixen de manera rellevant i a descriure i valorar el seu impacte pel que fa a l’objectiu ambiental que s’avalua. b) Conclusions generals de l’avaluació Es sintetitzaran els resultats assolits als apartats anteriors (els aspectes positius i negatius més remarcables i les principals recomanacions establertes des de l’ISA) i es determinaran les conclusions generals sobre la idoneïtat ambiental del PDU. En l’avaluació final, es consideraran les jerarquies entre objectius establertes a l’apartat I. També cal especificar en aquest apartat aquells problemes que hagin pogut condicionar el desenvolupament de l’avaluació ambiental del pla (especialment els derivats de la manca d’informació i de la fiabilitat d’aquesta, els quals sigui necessari prendre en consideració a l’hora de valorar-ne els resultats i les conclusions). VI. Descripció de les mesures de seguiment i superv isió previstes S’haurà de fer esment als següents aspectes:

- Paràmetres que requeriran un seguiment i índexs proposats per a la seva avaluació, en relació als objectius ambientals establerts. A banda dels índexs de caràcter més específic del territori, també hi hauran de figurar els indicadors de seguiment establerts al PTPAPA.

─ 22 ─

- Periodicitat i moment de les verificacions del compliment i de la idoneïtat de les mesures adoptades

- Organisme o organismes responsables - Directrius i altres determinacions ambientals per a la formulació i l’avaluació

ambiental dels plans i projectes que es desenvolupin en vigència del pla (plans d’ordenació urbanística municipal que en el futur hagin de revisar-se o modificar-se, i adaptar-se al pla director; plans urbanístics intermunicipals; planejament derivat; etc.)

VII. Síntesi Consisteix en un resum, en termes fàcilment comprensibles, de la informació facilitada en els apartats precedents. Contindrà específicament una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, dels treballs d’integració ambiental realitzats al llarg de tot el procés de planejament urbanístic i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.

6. Valoració ambiental dels objectius i propòsits generals del Pla, i de les característiques bàsique s de la proposta d’ordenació

A continuació es valora globalment la documentació aportada com a avanç de Pla, en relació a la seva adequació als criteris i objectius establerts als apartats anteriors d’aquest document de referència. A més, a l’annex I es troben altres consideracions específiques al contingut del PDUC que caldrà també tenir presents en la redacció del Pla. Sobre els objectius i propòsits generals, es valora positivament la incorporació dels factors ambientals bàsics en els àmbits de l’ordenació del sòl no urbanitzable i del manteniment de l’estructura del sistema urbà en el conjunt del territori. Tanmateix es troba a faltar una integració o una major integració dels aspectes ambientals en la definició dels objectius i propòsits generals del PDUC, especialment en els epígrafs que fan referència a:

- La delimitació de sòl de domini públic. - El traçat de noves infraestructures viàries. - La millora de la qualitat dels actuals nuclis urbans. - L’anàlisi de les tipologies edificatòries. - La millora qualitativa dels equipaments comarcals.

Caldrà, doncs, incorporar el conjunt dels objectius ambientals esmentats al document d’abast al cos normatiu del Pla integradament als objectius i propòsits generals. Sobre les directrius per a coordinar l’ordenació urbanística supramunicipal, es valora positivament la seva tria, excepte en el cas del curull de les àrees especialitzades d’ús residencial. En aquest cas, cal estudiar l’adopció d’aquesta directriu per al conjunt de les àrees tenint present els seus efectes ambientals, ja que possiblement en algun cas pugui suposar impactes negatius al territori que es poden evitar desclassificant més sòls. A més, es troba a faltar la referència explícita de les directrius per al planejament urbanístic determinades al Reglament de la Llei d’urbanisme (articles 5, 6 i 7).



─ 23 ─

Serà igualment necessari que el PDU estableixi directrius bàsiques per a la incorporació dels aspectes ambientals en els plans d’ordenació urbanística que el desenvolupin (vegeu en aquest sentit el capítol 7.4 de l’Annex I). En general, les determinacions adoptades sobre el desenvolupament sostenible, mobilitat i transport, responen al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible definit per la legislació urbanística, i en aquest sentit són ambientalment positives. Tanmateix, cal millorar l’aplicació d’aquestes mesures per tal que s’integrin d’una manera efectiva en les determinacions del pla. En aquest sentit:

- En el cas de les mesures per als espais oberts, especialment cal tenir present que la voluntat d’incorporar el paisatge en l’ordenació del sòl passa per la definició d’uns objectius de qualitat paisatgística per a cada unitat de paisatge i la determinació de les mesures específiques que condueixin a l’assoliment d’aquests objectius. Vegeu també altres consideracions al capítol 1 de l’Annex I.

- En el cas de les mesures per al sistema d’assentaments, cal tenir present, entre d’altres, que per mantenir uns elevats estàndards de qualitat és necessari establir criteris ambientals per al desenvolupament urbanístic i edificatori dels municipis, com ara criteris d’eficiència energètica, d’estalvi d’aigua, de mobilitat sostenible, d’integració de la biodiversitat en el tractament dels espais lliures i la vegetació urbana, de prevenció i control de la contaminació, i de reducció i gestió dels residus generats. Vegeu també altres consideracions específiques al capítol 2 i 3 de l’Annex I.

- En el cas de les mesures per al sistema d’infraestructures de mobilitat i comunicació, cal que les alternatives i els traçats específics de nova infraestructura quedin supeditats al resultat de l’avaluació d’impacte ambiental dels projectes corresponents. Tanmateix i en tot cas, la decisió d’incloure les diferents propostes en aquest PDU passarà per justificar-les des de tots els punts de vista i especialment des del punt de vista ambiental. Cal també una consideració i implantació de mesures efectives en favor de la millora de l’oferta del transport públic i de la mobilitat en mitjans sostenibles. Vegeu les consideracions específiques el capítol 4 de l’Annex I.

Igualment, en relació a les determinacions sobre el desenvolupament sostenible de la Cerdanya, no poden obviar-se, i cal que s’estudiïn i s’integrin al pla les infraestructures ambientals necessàries (en aquest sentit vegeu el capítol 5 de l’Annex I). Caldrà condicionar els creixements a l’existència de les infraestructures necessàries de sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus. En general es valoren positivament les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i criteris per a la seva estructuració adoptades. No obstant això, caldrà atendre entre d’altres les següents consideracions:

- Per tal d’evitar els impactes negatius de la hiperfreqüentació creixent en determinats indrets, serà necessari que el PDUC reguli l’accés al medi natural. En aquest sentit i atesa la gran vulnerabilitat de les zones humides (ecosistemes fluvials, llacs, fonts i mulleres -Hàbitats d’interès comunitari prioritari-) de tot aquest àmbit territorial caldrà que s’estableixi una regulació específica d’aquests ecosistemes per tal d’evitar qualsevol tipus d’afectació.

─ 24 ─

- En aquest sentit, també la xarxa de camins rurals, camins i pistes forestals, i camins ramaders hauria de quedar reflectida en l’estructuració i protecció del sòl no urbanitzable. Les vies pecuàries tenen un caràcter vertebrador com a vies de comunicació, poden ser elements importants per la connectivitat biològica i són un domini públic que cal protegir. Per tant, en la mesura que estiguin identificades s’haurien d’incloure en alguna de les diferents categories d’espais oberts (fonamentalment sòls de protecció territorial i sòls de protecció especial) d’acord amb el seu interès específic. Precisament el PDUC ha adoptat com a objectiu núm. 4 la potenciació de la xarxa de camins rurals i com a objectiu núm. 2 la delimitació del sòl de domini públic.

- El PDUC regularà la implantació de noves activitats econòmiques i avaluarà la compatibilitat de les existents en sòl no urbanitzable (per exemple, la presència de càmpings existents en sòls de risc natural).

Sobre les polítiques de sòl i d’habitatge, és ambientalment positiu que es plantegi reduir l’àmbit del sòl urbanitzable vacant, en part reorientant els seus usos. Tanmateix, veient les previsions numèriques del balanç de creixement plantejat pel PDUC, sembla que les mesures en aquest sentit són poques. Es fa necessari plantejar on sigui viable altres desclassificacions per tal de frenar el creixement ambientalment insostenible, així com també plantejar alhora menys possibilitats de nous creixements per extensió dels nuclis. D’altra banda, la millora de l’ecoeficiència en l’edificació, en especial en l’habitatge, ha de ser també un objectiu ambiental del planejament urbanístic. En aquest sentit, el PDUC haurà de marcar les directrius corresponents per al planejament que el desenvolupi i/o introduir mesures en la normativa edificatòria i en les propostes per reconduir les tipologies actuals.

7. Administracions públiques afectades i públic interessat

En relació a les administracions públiques afectades i públic interessat caldrà tenir en consideració als que es relaciones a continuació:

- Direcció General d'Arquitectura i Paisatge (DPTOP) - Direcció General del Medi Natural (DMAH) - Direcció General d'Habitatge (DMAH) - Agència Catalana de l'Aigua (DMAH) - Agència de Residus de Catalunya (DMAH) - Institut Català de l'Energia (Departament d’Economia i Finances) - Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Lleida - Serveis Territorials d'Agricultura Alimentació i Acció Rural a Girona - Direcció General del Patrimoni Cultural (Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació) - Serveis Territorials de Medi Ambient i Habitatge a Lleida (DMAH) - Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible - Centre de la Propietat Forestal - Diputació de Lleida - Diputació de Girona - Consell Comarcal de la Cerdanya



─ 25 ─

- Ajuntament d'Alp - Ajuntament de Bellver de Cerdanya - Ajuntament de Bolvir - Ajuntament de Das - Ajuntament de Fontanals de Cerdanya - Ajuntament de Ger - Ajuntament de Guils de Cerdanya - Ajuntament d'Isòvol - Ajuntament de Lles de Cerdanya - Ajuntament de Llívia - Ajuntament de Meranges - Ajuntament de Montellà i Martinet - Ajuntament de Prats i Sansor - Ajuntament de Prullans - Ajuntament de Puigcerdà - Ajuntament de Riu de Cerdanya - Ajuntament d'Urús - Parc Natural del Cadí-Moixeró - Mancomunitat d'Eliminació de Residus - Unió de Pagesos - Centre excursionista de Catalunya - IPCENA - DEPANA - Fundació Natura - Fundació Territori i Paisatge - Fundació Escolta Josep Carol - Associació Aula de Natura Cortariu-Cadí - Patronat del Museu Cerdà de Puigcerdà - Ecologistes en Acció de Catalunya - Consorci Forestal de Catalunya - Institució Catalana d'Història Natural - Xarxa de Custòdia del Territori

8. Modalitats d’informació i consulta En compliment de l’article 10 de la Ley 9/2006, de 28 de abril, sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente, caldrà que l’Informe de Sostenibilitat Ambiental estigui a exposició pública durant un termini mínim de 45 dies. Aquest període es pot aprofitar per efectuar consultes individualitzades als actors especialment interessats al·ludits en l’apartat anterior. Barcelona, 11 de maig de 2007 Rufí Cerdan Heredia Subdirector general d’Avaluació Ambiental

─ 26 ─

ANNEX I: Altres consideracions al PDU de la Cerdan ya En aquest annex es presenten consideracions específiques al contingut de l’avanç de Pla presentat juntament al document d’abast, en relació a la integració dels aspectes ambientals en aquest. Igualment es presenten altres consideracions ambientals que s’hauran de tenir presents en la redacció del Pla, i que busquen l’assoliment dels objectius i el seguiment dels criteris ambientals establerts en aquest document de referència. 1. Espais oberts 1.1. Denominació de SNU Des del punt de vista de la protecció ambiental dels espais oberts, que seran classificats com a “sòl no urbanitzable” pel planejament urbanístic municipal, no sembla coherent sinó més aviat contradictori el fet de denominar els sòls susceptibles de ser aptes per a l’extensió urbana com a SNU. De la mateixa manera que es crea la denominació de “sòl excepcional”, que no permet aquest tipus de connotació, es proposa obviar la paraula SNU en aquests tipus de sòls designats com a “més adequats per a la seva futura transformació”. 1.2. Definició dels tipus de SNU de protecció especial A la normativa del PDUC s’haurà de fer constar expressament en el sòl de protecció especial aquell sòl inclòs en el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya (PEIN), aquell que forma part de la Xarxa Natura 2000, aquell inclòs en els espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC), i l’Inventari de zones humides de Catalunya (IZHC). També s’haurà de fer referència a la seva normativa o legislació específica. Cal tenir present en tot cas que no s’han de perdre de vista i cal garantir les proteccions establertes per la legislació en la definició i regulació dels sòls d’interès paisatgístic (SNU de protecció ecològico-paisatgística i SNU de protecció específica del paisatge), en aquells casos on es superposa amb espais protegits. 1.3. Actualització i incorporació dels límits dels espais protegits per la legislació Caldrà fer-hi constar expressament que el PDUC incorpora les delimitacions i modificacions dels espais protegits (ENPE, PEIN, Natura 2000...) que eventualment s’aprovin en el futur. Igualment, haurà de fer constar que les Directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000, aprovades per Acord de Govern de 5 de setembre de 2006 (GOV/112/2006, DOGC núm. 4735 de 6.10.2006) són d’obligat compliment i, en aquest sentit hauran de recollir-se i incorporar-se a la normativa del PDUC. 1.4. Adopció de la xarxa d’espais naturals protegits especialment pel PTPAPA i

consideració dels espais d’interès local i comarcal per a garantir la continuïtat i la connectivitat de la xarxa

El PTPAPA protegeix de manera especial una xarxa d’espais naturals i connectors paisatgístics de rellevància comarcal o regional. El PDUC ha d’incorporar aquesta xarxa,



─ 27 ─

tot dotant-la de coherència considerant l’escala de treball i completant-la amb els espais de rellevància local. Pel que fa a la compleció de la xarxa considerant l’escala de treball del PDUC, caldrà considerar els espais d’interès local identificats en els estudis de base del PTPAPA per la definició d’una xarxa d’espais naturals (La Vola, 2002), i garantir la seva protecció, de manera especial o territorial atenent els seus valors (natural, connector, agrícola, paisatgístic …). Caldrà considerar la inclusió en sòl de protecció especial d’aquells hàbitats d’interès comunitari prioritari que es troben en sòl de protecció preventiva, especialment aquells que es troben en continuïtat a sòl de protecció especial, tot evitant l’atomització de la xarxa d’espais naturals. Els plans territorials i urbanístics han d’assegurar la continuïtat de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics dels plans territorials limítrofs. Igualment, s’hauran de considerar els espais naturals protegits fora de l’àmbit del pla que condicionin el disseny de la xarxa d’espais naturals i connectors ecològics del pla. Conseqüentment, a l’avaluació ambiental s’haurà de verificar que existeix aquesta continuïtat fora dels límits administratius. 1.5. Idoneïtat de la localització de les reserves estratègiques o “sòl excepcional” Tal i com s’esmenta en el PTPAPA, les futures actuacions han de localitzar-se prioritàriament en sòl de protecció preventiva. Igualment, les noves reserves estratègiques s’haurien de localitzar preferiblement en aquell sòl que no reuneixi els valors suficients per a ser qualificat com a sòl de protecció especial. En aquest sentit caldrà avaluar especialment els casos de sòl excepcional al terme municipal de Fontanals de Cerdanya, al terme municipal d’Alp i al terme municipal d’Isòvol. Com s’ha comentat anteriorment, resulta molt important considerar alternatives viables de localització de les reserves estratègiques i escollir aquella amb menor impacte ambiental. 1.6. Proposta de protecció dels entorns d’alguns dels nuclis urbans La planificació ha de procurar valoritzar els espais agrícoles de transició entre els espais urbans i els forestals, i evitar la seva transformació (especialment si els espais forestals adjacents són espais naturals protegits), pels motius següents:

- manteniment del paisatge-escenari que tradicionalment ha envoltat el nucli urbà; - manteniment del gradient urbà-rural-forestal, d’un paisatge més antropitzat o un

de més natural; - manteniment del patrimoni cultural del medi rural (masies, camins rurals, canals,

murs de pedra seca); - esmortiment dels impactes a les zones més naturals; - conservació de l’ecotó entre els hàbitats agrícoles i els forestals, de gran

rellevància pel manteniment de la biodiversitat; - prevenir el risc d’incendi forestal.

─ 28 ─

Així doncs, cal evitar el contacte directe entre els nuclis urbans i les zones forestals en aquells nuclis que tradicionalment hagin tingut un entorn rural, i preservar en aquests casos una franja raonablement ample de sòl agrícola, independentment del seu valor. Caldrà marcar aquesta directriu per a la futura ordenació dels sòls de creixement i dels sòls circumdants dels nuclis, en la planificació que derivi d’aquest PDU. 1.7. Els connectors ecològics territorials En el plànol de delimitació dels tipus de sòl que incorpora l’avanç de Pla, no queda palesa l’efectivitat en l’ordenació i l’atenció suficient a la connectivitat ecològica. Per tal d’assolir i garantir una bona conservació de la biodiversitat, es proposa d’establir franges de protecció dels corredors terrestres on no es permetrà cap tipus d’edificació, però sí el conreu i la gestió del bosc. Per a la definició de la xarxa de corredors, es prioritzarà el pas dels corredors per sòl de protecció especial. Pel que fa als usos admesos en aquestes franges, caldrà distingir entre els usos extensius i els intensius, de manera que hi siguin permesos els usos agrícoles, ramaders i aprofitaments forestals de caràcter extensiu (compatibles amb el manteniment de la permeabilitat ecològica) però es limitin aquells de caràcter intensiu. 1.8. Directrius per a la millora de la connectivitat ecològica En general, els plans no només han de vetllar pel manteniment de la connectivitat ecològica sinó que a més han de proposar mesures per millorar l’estat actual. Per aquest motiu, el PDUC haurà de contemplar mesures per l’adequada permeabilització de les infraestructures de mobilitat de nova creació i les subjectes a millora (condicionaments, desdoblaments...)3, i sobretot d’aquelles que travessin sòl de protecció especial. Lògicament, tots els punts conflictius per a la connectivitat ecològica relacionats amb les infraestructures de mobilitat (que hauran de ser identificats durant la fase de diagnosi) hauran de beneficiar-se d’aquestes mesures. De manera general, pel que fa als aspectes del planejament urbanístic relacionats amb la connectivitat ecològica es tindrà en compte el document de Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (DMAH, 2006). 1.9. Inventari de les masses d’aigua, zones de servitud i policia i directrius pel

manteniment i millora de l’estat ecològic dels cursos fluvials Hidrogràficament, la comarca de la Cerdanya està continguda quasi totalment en la conca del Segre. Atenent que la majoria dels nuclis de població de la comarca es situen al voltant d’aquest curs fluvial o d’algun dels seus afluents o subafluents, creant-se una influència recíproca entre aquests assentaments urbans i la xarxa fluvial, el PDUC haurà d’incloure un inventari de les lleres públiques existents en l’àmbit territorial que abasta, així com de la resta de masses d’aigua: estanys, embassaments, etc.

3 Es tindran en compte els següents documents: Manual de prevenció i correcció dels impactes de les infraestructures viàries sobre la fauna (C. Rosell; J. M. Velasco, 1999). Col·lecció Quaderns dels Documents de Medi Ambient. Recull d'accions per minimitzar l'impacte de les infraestructures viàries sobre el territori (J. Borrell et al., 2000). Col·lecció Quaderns dels Documents de Medi Ambient. Departament de Medi Ambient.



─ 29 ─

Es tindrà en compte que segons l’article 6 del Reglament del Domini Públic Hidràulic (RDPH), els marges de les lleres públiques estan subjectes, en tota la seva extensió longitudinal:

a) una zona de servitud de 5 metres d’amplada per a ús públic que es regulada per aquest Reglament. La zona de servitud té les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH i ha de quedar lliure de qualsevol moviment de terres, edificació, construcció, instal·lacions, murs, tanques, etc., per tal de ser apta, transitable i practicable en tot moment. Qualsevol actuació en ZS estarà sotmesa a l’especificat a l’article 7.2 del RDPH. En tot cas, totes les obres que s’hagin de realitzar en zona de domini públic hidràulic caldrà que obtinguin autorització expressa de l’Organisme de Conca, fora dels casos en que l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

b) a una zona de policia de 100 metres d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin. Segons, l’article 9 del RDPH, a la zona de policia (ZP) té la finalitat de protegir el DPH i el règim de corrents. Resten sotmesos al disposat al RDPH, les següents activitats i usos del sòl:

i) les alteracions substancials del relleu natural del terreny. ii) les extraccions d’àrids. iii) les construccions de qualsevol tipus, tinguin caràcter definitiu o provisional. iv) qualsevol altre ús o activitat que suposi un obstacle per al corrent en règim d’avingudes o que pugui ser causa de degradació o deteriorament del DPH. En tot cas, s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

Per una altra banda, i per tal de donar compliment a la normativa comunitària, el PDUC haurà de definir directrius encaminades a mantenir i millorar el bon nivell de l’Estat Ecològic, tant pels rius principals com per a la resta de menor ordre. 1.10. Determinacions específiques per als connectors fluvials Cal tenir present que l’article 6 del Reglament de la llei d’urbanisme limita els usos i les construccions admeses en les zones inundables. Segons aquest article:

- en la zona fluvial (la part de la zona inundable que inclou la llera del riu i les seves riberes) no s’admet cap ús, llevat d’aquells previstos a la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic;

- en el sistema hídric (l'avinguda per al període de retorn de 100 anys) no es pot admetre cap nova edificació o construcció, ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux de l'aigua o l'alteració del règim de corrents en cas d'avinguda.

Ara bé, cal considerar que, tot i que els cursos fluvials funcionen com a corredors, no han de ser aïllats dels sistemes laterals. Per això es consideren d’especial importància les zones de connexió entre els cursos d’aigua i possibles zones humides properes o altres espais d’interès natural, i entre els eixos fluvials i els ecosistemes adjacents.

─ 30 ─

En aquest sentit, es recomana que el PDUC estableixi les normes següents per garantir la connectivitat dels espais fluvials:

- Directrius pels nous creixements, com per exemple: o Manteniment dels cursos fluvials com a límit de contenció del creixement:

Caldrà revisar la idoneïtat dels sòls urbanitzables que traspassen el límit del riu. En els casos que ja existeixin polígons industrials o zones residencials a l’altra banda del riu, s’evitarà la seva ampliació.

o Evitar la impermeabilització de les lleres o Manteniment de la vegetació de ribera o Recomanació de localitzar els espais verds adjacents a l’espai fluvial per

tal d’ampliar l’entorn natural en zona urbana i socialitzar l’espai o Actuacions de millora en els trams degradats

- Previsió de plans de millora i recuperació de l’espai fluvial en els rius de major entitat. En aquest sentit, es valora positivament la proposta de parc territorial de ribera.

- Pel que fa a la regulació de les infraestructures en els espais fluvials, seguir les recomanacions de l’ACA:

o Les infraestructures de sanejament, abastament, estacions de bombament d’aigües o de matèries primeres i similars, hauran de situar-se fora de l’espai fluvial més dinàmic, respectant les zones inundables per a cabals associats a períodes de retorn mitjans-alts.

o Les línies aèries elèctriques, de telefonia i similars s’hauran de disposar de manera que els seus suports no ocupin zones inundables amb flux i velocitat apreciable. Així mateix, els seus traçats longitudinals en l’espai fluvial s’hauran de situar fora de la zona ocupada del bosc de ribera4.

o Les infraestructures soterrades de conducció d’aigües, matèries primeres o similars es situaran, sempre que sigui possible, fora de les terrasses baixes i de les zones morfodinàmicament actives i de risc d’erosió.

o En tot cas i durant la fase d’instal·lació d’aquestes infraestructures es tindrà cura de preservar al màxim l’estructura i funcionalitat del bosc de ribera i si fos indispensable l’afecció al mateix caldrà posteriorment dur a terme una recuperació i restauració ambiental que garanteixi el bon estat del sistema un cop finalitzades les actuacions.

o Caldrà seguir les Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial (ACA, 2006).

2. Assentaments 2.1. Sobredimensionament de l’habitatge potencial i conseqüències en el consum de sòl

i de recursos, així com l’afectació a la plana ceretana Tal i com diagnostica el PTPAPA, a la Cerdanya hi ha una excedència moderada d’habitatge potencial. Aquesta es concentra en alguns nuclis, generalment de dimensió petita. En cas de desenvolupar-se completament el planejament urbanístic actualment vigent, alguns municipis superarien les estratègies assignades pel PTPAPA en alguns

4 Atesos els requeriments del corresponent Decret pel qual s’estableixen mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies aèries de conducció elèctrica, per a la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les instal·lacions.



─ 31 ─

dels seus nuclis. El propi PDUC, a la pàg. 12 del Document d’Objectius i Propòsits generals diu que “el potencial de nous habitatges en el sòl classificat que té actualment la Cerdanya, teòricament és més que suficient per donar cabuda a les necessitats d’habitatge que el PTPAPA preveu fins el 2026, per tant, en la mesura del possible, s’ha d’evitar la classificació de nou sòl urbanitzable.” Considerant, per una banda, les determinacions del PTPAPA per als nuclis urbans i, per l’altre, el criteri ambiental per al planejament urbanístic d’estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals, s’estableix la necessitat que el PDUC reequilibri l’habitatge potencial a la demanda prevista5. Igualment, un sobredimensionament dels habitatges pot comportar un desajustament amb el planejament sectorial de les infraestructures d’abastament, sanejament i gestió de residus. El pla ha de presentar els mecanismes adequats (estratègies de redefinició, modificació i desclassificació del sòl urbà i urbanitzable) i té una escala de treball apropiada per desenvolupar aquesta tasca. Tot i que l’avanç del Pla proposa ja algunes mesures específiques per reduir l’habitatge potencial, aquest és encara molt superior a l’estimació de les necessitats d’habitatge.

PTP APA 6 2026

Població 19.238 increment 3.972

Habitatge principal 6.837 increment 1.294

PDU Cerdanya 7 2026 Població estable 28.404

Habitatge principal 10.104

Idescat 2004 5.991 increment PTP APA 1.294

potencial actual 2.819

Població global 90.066

Habitatge principal i secundari 30.022

PIC 25.036 PDU Cerdanya 3.280

escreix POUM Puigcerdà 1.706

ESTAT ACTUAL 2004

5 Recollida a l’article 3.14 del PTPAPA. 6 Segons projeccions demogràfiques de planejament territorial a nivell de tota Catalunya. 7 Segons dades del Document d’Objectius i Propòsits generals.

─ 32 ─

Població 16.065

Habitatge principal i secundari 25.036

16.988 potencial actual PIC 8.048

Per tal de millorar l’equilibri entre l’habitatge potencial i la demanda prevista, i complir així amb el PTPAPA i amb el criteri ambiental d’estalvi i ús eficient del sòl i dels recursos naturals, es determina el següent:

- El PDUC, sempre que sigui possible, haurà de localitzar les previsions de sòl urbanitzable desproporcionades, excessives o mal situades, per a procedir a la desclassificació o modificació d’aquelles que no s’ajustin a les directrius establertes per la nova llei d’urbanisme. S’haurà d’actuar també quan sigui possible en aquelles previsions que no s’ajustin a les estratègies assignades pel PTPAPA.

- El PDUC haurà de garantir que el planejament urbanístic no classifiqui tot el sòl proposat com a apte per acollir futurs creixements, ja que és “molt superior a les necessitats previsibles” (pàg. 13 del Document d’Objectius i Propòsits generals del PDUC).

- El PDUC haurà de justificar, especialment des del punt de vista ambiental, que els càlculs per al possible nou creixement s’han de fer comptant el decreixement de la segona residència del 65% al 50% (tal i com es diu a la pàg. 13 del Document d’Objectius i Propòsits generals).

- El PDUC haurà de complir amb l’apartat 7 de l’article 3.7 de les normes del PTPAPA, i per tant haurà de fer explícita la comprovació que no s’excedeixen els límits establerts en el PTPAPA. S’hauran de justificar aquells creixements que excedeixin els límits, d’acord amb les especificacions del mateix article.

- També caldrà atendre al seguiment del contingut dels articles 3.13 i 3.14 de les normes del PTPAPA, en relació a la gradualitat i continuïtat física de les extensions, i als criteris de l’ordenació d’aquestes àrees en el planejament urbanístic. En aquest sentit, la normativa del PDUC hauria de contenir aquests dos aspectes.

2.2. Consideracions en relació a la coherència amb el PTPAPA Malgrat que la documentació de l’avanç presentada és anterior a l’aprovació definitiva del PTPAPA, cal fer notar aquelles determinacions que ara per ara no són coherents amb el PTPAPA i/o que poden comportar repercussions ambientals negatives. Aquestes hauran de ser avaluades i esmenades en la definició del pla que s’aprovi inicialment. Són les següents:

- La delimitació de SNU Apte per a l’extensió urbana o de Reserva per a l’extensió urbana sobre espais d’interès agrícola, al nucli de Bellver i al nucli d’Estoll.

- La delimitació de SNU Apte per a l’extensió urbana o de Reserva per a l’extensió urbana sobre altres espais de protecció especial, al nucli de la Valira (Urús).



─ 33 ─

- La proposta d’extensió amb SNU Apte per a l’extensió urbana i SNU de Reserva per a l’extensió urbana al nucli de Bolvir, determinat com a nucli amb estratègia de canvi d’ús i reforma al PTPAPA.

- La no consideració del límit de creixement urbà a Ger, i del separador urbà entre els nuclis de Bellver i de Talló.

- Respecte a les àrees especialitzades amb estratègia específica:

o Beders (Bellver de Cerdanya): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació.

o Pedra (Bellver de Cerdanya) i Santa Magdalena (Bellver de Cerdanya): es proposen desclassificacions d’una petita part dels seus sòls, que es consideren insuficients per a l’acompliment dels objectius d’aquestes.

o El Pla (Prats i Sansor): es proposa la consolidació en la totalitat de la seva extensió i no s’estima la seva disminució.

o La Molina (Alp) i la Masella (Alp): caldrà atendre les mesures específiques determinades per al seu desenvolupament urbanístic d’aquestes àrees a la memòria ambiental del PTPAPA.

o Residencial Golf (Bolvir) i La Corona (Bolvir): es proposa la consolidació en la totalitat de la seva extensió i no s’estima la seva disminució.

o Tartera (Das): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació i no s’estima la seva disminució.

o Queixans (Fontanals de Cerdanya): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació i no s’estima la seva disminució.

o El Vilar d’Urtx (Fontanals de Cerdanya): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació i no s’estima la seva disminució.

o Sant Martí d’Aravó (Guils de Cerdanya): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació i no s’estima la seva disminució.

o La Valira (Urús): s’estima la possibilitat d’extensió enlloc de consolidació i no s’estima la seva disminució.

2.3. Condicionament dels creixements a l’existència d’infraestructures necessàries de

sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus. Cal condicionar el desenvolupament de les àrees d’expansió i renovació urbana a l’execució prèvia o simultània de les instal·lacions necessàries per atendre les necessitats de sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus. La normativa n’haurà de fer esment de la següent manera: “El desenvolupament urbanístic de les àrees d’extensió i renovació urbana està condicionat a l’existència de les infraestructures necessàries, dimensionades segons les noves necessitats, per tal de garantir el correcte sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus, o en el seu cas cal que la construcció prèvia o simultàniament de les infraestructures necessàries d’aquest tipus estigui prevista en el propi planejament urbanístic.”

─ 34 ─

Aquesta mesura, que cal entendre-la com a fonamental, ha de ser requisit d’aplicació general a tots els sòls urbanitzables i sòls de millora urbana. 3. Àrees d’activitat especialitzada A la pàg. 13 del Document d’Objectius i Propòsits generals del PDUC es diu que “l’activitat econòmica i els equipaments turístics i socials podran justificar la classificació de sòl complementari”. En general, cal que la normativa del PDUC restringeixi substancialment aquesta possibilitat de classificar nou sòl complementari no contemplat al PDU, sens perjudici d’aquelles possibles actuacions d’interès ja contemplades amb excepcionalitat a la normativa del PTPAPA. 3.1. Directrius per a la implantació i la regulació dels camps de golf Tot i que l’elevat consum d’aigua és un dels impactes principals dels camps de golf, no és pas l’únic ni el més rellevant. El PDUC també ha de prestar atenció als impactes de consum de sòl planer, ocupació d’espais de valor agrícola, impactes paisatgístics (modificació de l’entorn i construcció de tanques), contaminació de l’aigua subterrània i del riu Segre per l’ús de productes químics (com plaguicides i fertilitzants), eliminació d’hàbitats d’interès (com prats de dall), i disminució de la permeabilitat ecològica (construcció de tanques, modificació dels hàbitats i augment de la freqüentació). Caldrà doncs que el PDUC redueixi la possible proposta d’implantacions al caràcter excepcional d’aquestes, en base a uns condicionants ambientals, i en cap cas associades a processos d’urbanització. Els camps de golf restaran sotmesos a l’avaluació ambiental corresponent segons el cas. El PDUC garantirà que aquests no puguin situar-se en àmbits incompatibles per a aquest ús. És el cas dels següents àmbits:

o Sòl no urbanitzable de protecció especial definit al PTPAPA i/o al PDUC

o Espais amb valors suficients per ser inclosos en el sòl no urbanitzable de protecció especial del PDU, d’acord amb l’establert al document de referència

o Forests d’utilitat pública

o Zona fluvial dels cursos d’aigua que es trobin situats en l’espai d’inundabilitat per un període de retorn de 10 anys

o Àrees sense disponibilitat i amb inviabilitat per obtenir recursos hídrics regenerats

o Zones amb pendents superiors al 20% Així mateix, es reduiran el màxim possible les afectacions a sòls qualificats pel PDU com de protecció territorial.

3.2. Ordenació de les zones d’acampada El PDUC ha de classificar les zones d’acampada existents a la Cerdanya, per conèixer la seva compatibilitat ambiental. Seran càmpings compatibles parcialment i càmpings



─ 35 ─

incompatibles aquells situats parcialment (al voltant del 50%) i totalment, respectivament, en zones inundables dintre del període de retorn de 500 anys i dintre de les zones inundables greus o bé moderades. Per a la seva ordenació, el pla ha d’establir la necessitat de reubicar la zona d’acampada i les zones de serveis fora de les zones inundables moderades o greus, sent l’ús admès per aquestes zones inundables dels espais lliures vinculats a l’establiment o l’activitat. Caldrà afegir que per tal d’incloure aquests càmpings dins d’ordenació, aquests hauran de demostrar ser compatibles amb l’article 6 del nou Reglament de la Llei d’Urbanisme i hauran de tenir degudament regularitzats l’abastament i el sanejament de les aigües. Lògicament, els plans especials per a la nova implantació de càmpings en sòl no urbanitzable també hauran de complir aquests requeriments. 3.3. Estacions d’esquí Pel que fa a les estacions d’esquí, en general, el PDUC caldrà que s’atengui a les consideracions del Pla director d’estacions de muntanya. El PDUC haurà d’atendre l’especial importància de la racionalització de l’ús i gestió de l’aigua. Aquestes hauran de disposar de la corresponent concessió/aprofitament d’aigües a atorgar per l’Organisme de Conca. S’ha de tenir en compte que en tot moment caldrà mantenir el cabal ecològic, el qual assegura unes condicions ambientals mínimes en un espai fluvial. El PDUC ha de fer explícita la determinació de que totes les captacions d’aigua de les estacions d’esquí hauran de disposar de comptadors homologats, per tal d’enregistrar els seus consums. En general, caldrà que el PDUC ordeni i reguli també les estacions d’esquí nòrdic de la Cerdanya (Lles, Arànser i Guils-Fontanera), no presents o esmentades al document de l’avanç del Pla, d’acord amb l’objectiu núm. 9 del Pla. 3.4. Consideracions sobre altres equipaments en espais naturals de protecció especial Les zones d’acampada lliure, els aparcaments, les àrees d’estada i altres possibles equipaments i serveis situats en espais naturals de protecció especial hauran de ser aprovats per l’òrgan gestor de l’espai. Les propostes del PDUC en cap cas contradiran els plans rectors d’ús i gestió d’aquests espais. 4. Infraestructures de mobilitat Sobre el conjunt de propostes sobre infraestructures de mobilitat que presenta l’avanç del Pla, cal tenir presents les observacions següents:

- Gran nombre de noves variants:

El PDU recull com a propostes d’execució aquelles actuacions que el PTPAPA estableix com a previsions d’execució a determinar en el marc del sistema de seguiment del pla: les variants de Martinet, Ger, Saga i Bolvir.

D’altra banda, el PDU també recull la variant d’All, Meranges i la variant de la Pia entre la Masella i la Molina.

─ 36 ─

Ara bé, per tal de minimitzar la fragmentació territorial i l’ocupació de sòl (especialment en els casos de sòls d’interès), és necessari considerar la pacificació d’aquestes travesseres enfront a la creació de noves variants. Cal subratllar, a més, que moltes de les variants que es proposen (All, Martinet, Saga i Bolvir) no són en l’actualitat travesseres que penetrin els nuclis de població, sinó que –com a mínim fins a dia d’avui– són vies tangencials.

En tot cas, la variant de Meranges queda totalment injustificada per la intensitat de trànsit i la no continuïtat de la carretera, i per la seva afectació als sòls més planers de protecció especial de la vall del riu Duran.

- Creació de nous trams viaris:

El PDU proposa la creació de nous trams viaris a:

� La recta de la N-260 d’enllaç amb la N-152 (al seu pas per Ventajola)

� Nou traçat entre Balltarga i Isòvol

� Accessos de l’aeroport.

En aquest sentit, és necessari no incloure les propostes esmentades donat que l’escurçament de distàncies que aquestes noves vies poden aportar no justifiquen la fragmentació i ocupació del sòl que ocasionen. A més, el tram entre Balltarga i Isòvol se situa en sòl de protecció especial, i és per aquest motiu que va desestimar-se en l’aprovació definitiva del PTPAPA. Igualment, el nou accés de l’aeròdrom se situa entre sòl de protecció especial i territorial, i no queda justificat amb els arguments emprats al document d’Objectius i Propòsits del PDU. 5. Infraestructures ambientals 5.1. Actualització de les infraestructures ambientals existents i determinacions generals

sobre la seva ordenació i regulació El PDUC ha d’incorporar aquelles infraestructures d’abastament, sanejament i gestió de residus ja existents i les ampliacions o noves instal·lacions programades en el planejament sectorial. Cal doncs que es presenti la informació en la memòria i els plànols. En cas d’incorporar en el planejament instal·lacions no contemplades en el Pla d’infraestructures, caldrà determinar la naturalesa i motivació de les mateixes i la seva compatibilitat amb el mateix Pla. A més, en la regulació del sòl, s’haurà de preveure la compatibilitat d’aquestes instal·lacions dins del sòl no urbanitzable, i caldrà definir les àrees perimetrals de les infraestructures existents per tal de possibilitar futures ampliacions de les instal·lacions de sanejament i gestió de residus. 5.2. Infraestructures d’abastament d’aigua i de sanejament

- Quantificació del consum d’aigua i generació d’aigües residuals considerant el desenvolupament de les propostes del pla



─ 37 ─

Per tal de dimensionar adequadament les infraestructures d’abastament i sanejament, caldrà comparar la situació actual amb la situació derivada del pla pel que fa a:

o Consum i demanda d’aigua o Generació d’aigües residuals o Instal·lacions de tractament i reutilització de les aigües residuals. Nivells de

cobertura. Dèficits quantitatius i qualitatius. Així, el PDUC haurà de preveure les infraestructures suficients per l’abastament i sanejament, o bé les reserves de sòl per la seva construcció.

- Adequació als plans sectorials d’abastament i sanejament El PDUC ha d’incloure les actuacions programades en el Pla de Sanejament de les Aigües Residuals Urbanes 2005 (PSARU 2005), el Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003 (PSARI 2003) i el Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC) per aquesta comarca i preveure la seva actualització conforme a les futures revisions i actualitzacions dels plans sectorials. 5.3. Infraestructures per la recollida i gestió dels residus

- Quantificació de la generació de residus considerant el desenvolupament de les propostes del pla

Per tal de dimensionar adequadament les infraestructures de gestió de residus, caldrà comparar la situació actual amb la situació derivada del pla pel que fa a:

o Generació de residus i distribució estacional (considerant l’efecte del turisme i implicacions del PDUC en el creixement turístic)

o Instal·lacions de recollida, dipòsit i tractament. Nivells de cobertura, dèficits. Grau de reutilització o de reciclatge.

6. Plànols Per a l’ordenació del sòl no urbanitzable resulta rellevant considerar l’entorn supracomarcal, especialment per a la definició de connectors ecològics. En aquest sentit, caldria representar els espais protegits contigus a l’àmbit del pla. Per a una millor comprensió de l’ordenació proposada, caldria també una representació gràfica clara que minimitzi l’aparició de dubtes en la distinció de la zonificació per colors. 7. Aspectes transversals 7.1. Consideració d’alternatives En el PDUC caldrà considerar i avaluar les alternatives al planejament i justificar ambientalment l’alternativa escollida. Les alternatives, en aquesta fase expressades normalment com a grans estratègies de desenvolupament, hauran de ser viables jurídicament, tècnicament i econòmicament, i hauran de referir-se a les possibles alternatives que té el PDU per a desenvolupar les directrius del PTPAPA a nivell

─ 38 ─

urbanístic i en l’àmbit específic de la Cerdanya. En concret, s’han de considerar alternatives a les propostes relacionades amb:

- Model urbà (especialment, regulació de l’habitatge potencial i creació de noves àrees de creixement)

- Model de desenvolupament econòmic (especialment, paper del sector primari tradicional i planificació d’àrees d’activitat econòmica).

- Model turístic (especialment, paper dels pols d’atracció del turisme existents i creació de nous pols d’atracció)

- Model de mobilitat (especialment, noves infraestructures de transport) La consideració d’alternatives és crucial per dur a terme l’avaluació ambiental del pla, i ve exigida per la Directiva 2001/42/CE, relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, i la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Al capítol 5.2 d’aquest document, apartat II a), es plantegen exemples de models de desenvolupament que el PDU pot contemplar com a alternatives. En qualsevol cas, caldrà definir una projecció demogràfica clara i justificada que permeti posteriorment una avaluació ambiental de la proposta escollida pel pla, especialment per avaluar les necessitats de recursos naturals i energètics, la generació de residus, etc. 7.2. Directrius específiques per als plans d’ordenació urbanística municipal i

planejament derivat Sens perjudici del que ha estat expressat anteriorment que pugui resultar aplicable, s’especificarà que aquests plans hauran de contemplar, com a mínim, les determinacions següents: Cicle de l’aigua:

- La previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament les aigües pluvials, l’abastament i el subministrament d’aigües, i el seu sanejament.

- La qualificació dels espais a què fa referència el paràgraf anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

- En zones urbanes consolidades, cal que el Pla s’adapti als criteris establerts pel PSARU, el PSARI i el Reglament de serveis públics de sanejament.

- La previsió de sistemes de reutilització i estalvi d’aigua que garanteixin un ús sostenible del recurs, tant a nivell d’urbanització com en l’edificació.

- La definició dels usos en zona fluvial, sistema hídric i zona inundable es farà d’acord amb els articles 5 i 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Directriu de preservació front als riscs d’inundació).

- La realització d’un estudi d’inundabilitat en cas de no existir planificació dels espais fluvials, ni INUNCAT, ni estudis de detall. Els càlculs hidrològics i hidràulics es determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat local”, aprovat per l’ACA.

- La consideració dels punts crítics en relació a la hidrologia i la hidràulica. Les obres de pas i encreuaments de conduccions o serveis sota lleres es



─ 39 ─

determinaran seguint el document tècnic “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial”, redactat per l’ACA.

- En aquells àmbits on existeixi planificació d’espais fluvials (PEF), desenvolupats a una escala de més precisió, cal considerar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que contenen. Les actuacions derivades sobre espais fluvials hauran de seguir les “Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial”, redactats per l’ACA.

- Les determinacions de l’IMPRESS (document d'anàlisi de pressions i impactes i avaluació del risc d'incompliment dels objectius de la Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya) i les successives que es vagin derivant de la implantació d’aquesta Directiva, per tal de garantir un bon nivell d’estat ecològic de les masses d’aigua contingudes en l’àmbit del pla.

- La previsió de mesures per al foment de l’aprofitament de les aigües pluvials. - La protecció i conservació de les fonts d’aigua tradicionals.

Ambient atmosfèric:

- Els mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori s’utilitzaran com a informació de referència en la redacció del planejament urbanístic (art. 8.1 del Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric). Les determinacions de planejament respectaran les orientacions sobre assignacions d’emissions al territori pel que fa a les previsions de desenvolupament i a les regularitzacions d’usos (art. 8.2 del Decret 322/1987).

- Els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll (art. 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). Es preveuran mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en l’àmbit del pla, basant-se, si existeixen, en els mapes de capacitat acústica i els mapes estratègics de soroll (art. 23 de la Llei 16/2002).

- La programació de la redacció de plans especials urbanístics de sanejament acústic i/o ordenances reguladores de la contaminació acústica (art. 21 de la Llei 16/2002), si escau.

- L’ordenació del territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa i la regulació adient per assolir els nivells de brillantor fixats per la Llei 6/2001 i el seu Reglament (Decret 82/2005).

- La previsió de redacció d’ordenances de control de la contaminació lluminosa en l’enllumenat exterior i/o de plans d’adequació de la il·luminació exterior, si escau.

- La previsió de redacció de plans especials per a l’ordenació de la implantació de les instal·lacions de radiocomunicació i/o d’ordenances municipals específiques, si escau.

- La previsió de mesures per al foment de l’eficiència energètica i la promoció de les energies renovables als municipis. Tenim l’exemple de la primera experiència catalana d’aprofitament de la biomassa forestal per a calefacció i aigua sanitària al municipi de Lles.

─ 40 ─

Residus:

- La previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per poder gestionar correctament la recollida de residus municipals (ubicació i superfície física necessaris per a la recollida selectiva, condicions constructives dels edificis per a la recollida pneumàtica dels residus, si és el cas, etc.), i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’article 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

- Qualificació dels espais a què fa referència el paràgraf anterior com a serveis tècnics inclosos en el sistema urbanístic d’equipaments comunitaris (art. 33.3 del Reglament de la Llei d’urbanisme).

- En el supòsit d’existència de terrenys susceptibles d’estar contaminats, es condicionarà l’aprovació de qualsevol actuació urbanística als criteris que estableixi l’Agència de Residus de Catalunya.

- Es vincularà qualsevol llicència o altra autorització d’obres al compliment de la normativa sobre residus en la construcció.



─ 41 ─

Quadre resum de les consideracions recollides a l’annex I, Altres consideracions al PDU de la Cerdanya:

1. Espais oberts 1.1. Denominació de SNU 1.2. Definició dels tipus de SNU de protecció especial 1.3. Actualització i incorporació dels límits dels espais protegits per la

legislació 1.4. Adopció de la xarxa d’espais naturals protegits especialment pel

PTPAPA i consideració dels espais d’interès local i comarcal per a garantir la continuïtat i la connectivitat de la xarxa

1.5. Idoneïtat de la localització de les reserves estratègiques o “sòl excepcional”

1.6. Proposta de protecció dels entorns d’alguns dels nuclis urbans 1.7. Els connectors ecològics territorials 1.8. Directrius per a la millora de la connectivitat ecològica 1.9. Inventari de les masses d’aigua, zones de servitud i policia i directrius

pel manteniment i millora de l’estat ecològic dels cursos fluvials 1.10. Determinacions específiques per als connectors fluvials

2. Assentaments 2.1. Sobredimensionament de l’habitatge potencial i conseqüències en el

consum de sòl i de recursos, així com l’afectació a la plana ceretana 2.2. Consideracions en relació a la coherència amb el PTPAPA 2.3. Condicionament dels creixements a l’existència d’infraestructures

necessàries de sanejament, abastament d’aigua, subministrament energètic i gestió dels residus.

3. Àrees d’activitat especialitzada

3.1. Directrius per a la implantació i la regulació dels camps de golf 3.2. Ordenació de les zones d’acampada 3.3. Estacions d’esquí 3.4. Consideracions sobre altres equipaments en espais naturals de

protecció especial 4. Infraestructures de mobilitat

5. Infraestructures ambientals

5.1. Actualització de les infraestructures ambientals existents i determinacions generals sobre la seva ordenació i regulació

5.2. Infraestructures d’abastament d’aigua i de sanejament 5.3. Infraestructures per la recollida i gestió dels residus

6. Plànols 7. Aspectes transversals

7.1. Consideració d’alternatives 7.2. Directrius específiques per als plans d’ordenació urbanística municipal

i planejament derivat

─ 42 ─

ANNEX II: Adaptació de l’estructura de l’ISA propos ada al document d’abast a l’estructura definida al Reglame nt de la llei d’urbanisme L’estructura de l’ISA proposada al document d’abast s’adapta de la següent manera als continguts determinats al Reglament de la llei d’urbanisme per als informes de sostenibilitat ambiental de plans directors urbanístics (art. 63.5), sens perjudici dels requeriments fixats en aquest document de referència.

Estructura de l’ISA Criteris per a l’adequació de l’estructura de l’ISA proposada al document d’abast

a) Descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament

Correspon en part al capítol 3 Diagnosi ambiental de l’àmbit territorial de la Cerdanya. Completar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

b) Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental

Correspon en part als capítols: 2.3 Relació amb altres plans i programes 4.1 Obligacions jurídiques en matèria de biodiversitat, sòl, aigua, aire, clima i paisatge sobre les quals el Pla director té capacitat d’incidència Completar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

I. Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla

c) Conclusions. Objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla

Correspon en part al capítol 4.2 Objectius ambientals per al Pla director urbanístic de la Cerdanya. Completar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

a) Alternatives generals considerades per a l’ordenació global de l’àmbit.

Correspon en part al capítol 5.1.2 Ànalisi de les grans alternatives. Completar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

b) Avaluació ambiental de cada alternativa

Desenvolupar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

II. Ordenació global de l’àmbit. Descripció i avaluació d’alternatives

c) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada


III. Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada


IV. Determinació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient


a) Verificació i justificació de la congruència del pla amb els requeriments ambientals

Correspon en part al capítol 5.2 Coherència entre els objectius ambientals i les propostes concretes que formula el Pla director urbanístic de la Cerdanya. Completar segons les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

V. Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts

b) Conclusions generals de l’avaluació

Correspon en part al capítol 5.3 Incidència ambiental del Pla director urbanístic de la Cerdanya. Desenvolupar seguint les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.



─ 43 ─

Estructura de l’ISA Criteris per a l’adequació de l’estructura de l’ISA proposada al document d’abast

VI. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes

Correspon en part al capítol 6 Seguiment ambiental del Pla director. Desenvolupar seguint les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

VII. Síntesi Correspon en part al capítol 7 Resum no tècnic de l’informe de sostenibilitat ambiental. Desenvolupar seguint les indicacions corresponents del capítol 5 d’aquest document de referència.

─ 44 ─

ANNEX III: Informació de referència per a la diagno si ambiental i per a la introducció dels aspectes ambi entals al PDU de la Cerdanya En aquest annex s’incorpora la informació ambiental de base referent a la Cerdanya aportada pels informes sectorials rebuts, que pot resultar d’interès en l’elaboració de la diagnosi ambiental del Pla i en la introducció dels aspectes ambientals en les determinacions del Pla. 1. RESIDUS

1.1 Residus municipals

Les darreres dades de generació de residus municipals a la Cerdanya corresponen a l’any 2005, quan es van generar un total de 12992 tones de residus, el que equival a 2.1 kg/hab.dia. Aquesta generació per habitant és un 28% més alta que la mitjana catalana -1.64kg/hab.dia- i és en bona part conseqüència del pes de la població turística en relació a la població censada a la comarca. Les 12992 tones de residus produïts a la Cerdanya es van repartir per fraccions de la manera següent:

Actualment la gestió de la fracció resta, que significa el 85% dels residus generats, es gestiona en el dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya.

Generació (tones)

TOTAL RESIDUS MUNICIPALS 12992

Fracció orgànica 160

Paper/Cartró 733

Vidre 475

Envasos 130

Esporga 14

Voluminosos 122

Deixalleries/altres residus 370

TOTAL SELECTIVES 2004

RESTA 10918



─ 45 ─

1.1.1 Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012

Aquest Pla d’acció, i en especial el Pla territorial sectorial d’infraestructures (en fase de redacció), marca les previsions futures de generació de residus municipals per cadascuna de les fraccions recollides i les necessitats d’infraestructures associades.

Per tal de racionalitzar la gestió dels residus municipals, reduir el seu desplaçament reordenant els fluxos actuals i determinar les instal·lacions necessàries en base als principis de proximitat i suficiència, el Pla considera 7 zones que hauran de ser –amb ajustos territorials per complir criteris de proximitat i realitat geofísica- autosuficients en la gestió de totes les fraccions separades dels residus municipals. Aquestes 7 zones es divideixen en 28 àmbits, que com a mínim seran autosuficients en la gestió de les fraccions Resta i Rebuig. La Cerdanya conforma com a comarca única l’àmbit 7.3.

La prognosi de generació de residus pel període 2005-2012 es fa a partir dels models de creixement de població elaborats per l’IDESCAT i en base a l’evolució de la generació de residus per habitant extretes de les dades històriques de l’ARC (1998-2004). La taula següent mostra l’evolució prevista de les quantitats de residus generades en l’àmbit 7.3 abans esmentat:

Aquestes dades es completen amb la de residus generats per habitant, que s’estabilitza en 2.08 kg/hab.dia durant aquest període.

1.1.2 Interaccions amb el PDU de la Cerdanya

Hi ha dos xifres clau d’alta significació ambiental en tant que determinen la generació de residus municipals: població i generació per habitant.

Respecte a la població, la prognosi del Pla d’infraestructures per aquest àmbit pren l’escenari alt de la població projectada segons l’IDESCAT, que equival a una xifra propera als 19500 habitants en l’horitzó 2012. El Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran, per la seva banda, adopta com a premissa el creixement que estableix el Pla territorial general, que preveu una població en l’horitzó 2026 per la Cerdanya de 19238 persones. Es pot

Previsions recollides selectives (t/any)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

TOTAL RMM 12.156 12.220 12.482 12.880 13.258 13.612 13.959 14.280 14.583 14.874

Fracció orgànica 188 188 526 895 1.289 1.625 2.044 2.560 3.191 3.952

Paper/Cartró 538 517 581 720 889 1.094 1.344 1.648 2.017 2.466

Vidre 472 479 491 522 554 585 615 645 674 705

Envasos 94 93 104 145 188 242 313 403 517 664

Esporga 4 1 1 2 4 9 17 35 69 138

Voluminosos 163 76 87 101 116 133 153 176 202 233

Deixalleries 202 139 148 159 170 182 195 208 223 238

Total selectives 1.661 1.491 1.940 2.544 3.209 3.870 4.681 5.674 6.894 8.396

RESTA 10.495 10.729 10.543 10.337 10.048 9.742 9.278 8.606 7.690 6.478

─ 46 ─

concloure, doncs, que si el PDU de la Cerdanya seguís adoptant aquesta premissa de creixement, no hauria d’haver cap interacció negativa amb les bases del nou model de gestió de residus municipals que promou el Pla d’acció. No obstant això, les dades presentades a l’avanç del PDU de la Cerdanya marquen un creixement estimat de la població proper al 80% per assolir 28404 habitants en l’horitzó 2026, molt superior per tant a l’estimat pel PTP.

Es fa difícil comparar diferents projeccions amb diferents horitzons, però tenint en compte que el Pla d’infraestructures ja pren l’escenari alt de projecció de població i que l’horitzó d’aquest Pla és a curt termini -5 anys vista- no sembla que les determinacions del Pla d’Acció s’hagin de veure compromeses en els propers anys. Tot i així, l’escenari previst pel PDU eleva sobre manera la població estimada al 2026, i com sigui que els principis de proximitat i autosuficiència del nou model de gestió de residus municipals estan pensats a llarg termini, un augment de la població per sobre de la tendència pronosticada podria fer que en un futur s’haguessin de fer ajustos i redimensionaments en les instal·lacions per tal de complir els objectius.

El creixement de la població que marca el PDU està en relació amb el parc de nous habitatges que planteja el mateix Pla. En aquest sentit el PDU senyala dins el sòl de protecció preventiva un sòl apte per extensió urbana a menys de 8 anys. Una major concreció del desenvolupament d’aquest sòl en quant a nombre d’habitatges -i habitants- previstos permetria una comparació més plausible en ser els horitzons més propers.

Respecte la generació de residus per habitant, aquesta dada pot veure’s alterada en aquestes comarques de muntanya poc poblades però amb grans atractius turístics per l’arribada de població fluctuant (turistes, segones residències) que fan augmentar notablement la població ETCA (població equivalent a temps complet any). En la prognosi del Pla d’infraestructures es preveu un escenari d’estabilització de la generació de residus per habitant. Aquesta estabilització es pot deure a una certa maduresa del sector turístic i a l’alta capacitat de fixació de població prevista al territori, que pot compensar estadísticament l’augment de residus generats per increments de la població fluctuant. Tot i així caldrà tenir en compte quines implicacions en el creixement turístic pot tenir el PDU i les implicacions del model turístic que es promogui en quant a l’estacionalització d’aquest, amb implicacions a nivell de logística dels serveis de recollida i pics de generació de residu.

A banda, el model d’urbanització del territori que marqui el PDU tindrà efectes a l’hora d’establir el model de recollida de residus més eficient per la comarca, que haurà de guanyar a més en complexitat per poder assolir els objectius marcats al Pla d’acció (augment de la valorització...).

La gestió dels residus municipals en aquest territori recau en el Consell Comarcal de la Cerdanya. Per tal d’establir les bases del nou model de gestió dels residus municipals que impulsa el Pla d’acció s’estan establint una sèrie de convenis de col·laboració, un



─ 47 ─

d’ells amb la Cerdanya que es troba en fase de programació i que haurà d’assegurar els compromisos que permetin una correcta gestió d’acord amb el Pla d’infraestructures.

1.2 Residus industrials

El següent gràfic presenta l’evolució dels residus industrials declarats a la Cerdanya en el període 1995-2005:

*Els pics del 2002, 2003, 2004 es deuen al fet que les dades declarades per les EDARs de Puigcerdà i Bellver de Cerdanya es corresponen a fangs sense deshidratar.

La generació de residus industrials no mostra cap tendència significativa, i a nivell català les 15201 tones del 2004 van significar el 0.24% del total de residus industrials declarats (la major part d’ells, provinents de depuradores urbanes). A nivell d’instal·lacions de gestió de residus industrials, no hi ha presència de gestors en aquest territori.

1.2.1 Programa de gestió de residus industrials a Catalunya (PROGRIC) i PDU

La revisió de la planificació actual (PROGRIC 2001-2006) i la redacció del nou Programa pel període 2007-2012 pot determinar nous escenaris en la gestió d’aquests tipus de residus. Tot i així, les mateixes característiques de la comarca i el que es desprèn del document d’abast del PDU no condueixen a pensar en un increment gaire significatiu del pes de la indústria en aquest territori, i per altre banda, el model de gestió d’aquests residus no incideix gaire en aspectes territorials (ubicació d’instal·lacions, fluxos de residus) dins l’àmbit català.

─ 48 ─

1.3 Residus de la construcció

La gestió de residus de la construcció a la Cerdanya compta amb el dipòsit controlat de Prats i Sansor com a infraestructura principal. Aquest dipòsit ha rebut en els darrers anys les següents quantitats de residus:

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

2003 2004 2005 2006

Entrades a dipòsit de Prat i Sansor (tn)

1.3.1 Programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC) i PDU

El PROGROC, revisat pel període 2004-2006, preveu per la comarca una dotació necessària i màxima d’infraestructures consistent en una planta de valorització i un dipòsit controlat de terres i runes. Actualment d’aquestes infraestructures programades existeix el dipòsit de Prats i Sansor abans esmentat, que es troba en fase final d’explotació, i que serà substituït pel dipòsit de Prullans un cop Prats i Sansor es clausuri.

La construcció de nous habitatges previstos pel PDU, així com instal·lacions turístiques i infraestructures viàries impliquen una major activitat constructiva i per tant una incidència en el volum de residus de la construcció generats. En tot cas, les actuacions que es duguin a terme hauran de tenir en compte les mesures que estableix el PROGROC en els seus eixos d’actuació.

1.4 Infraestructures de residus i PDU

En l’avanç del PDU de la Cerdanya no es fa menció a les infraestructures de residus. En tot cas, el PDU ha d’incorporar aquelles infraestructures de residus ja existents i les ampliacions o noves instal·lacions programades en el Pla sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals. A més, en la regulació del sòl, s’hauria de preveure la compatibilitat d’aquestes instal·lacions dins del sòl no urbanitzable, i caldria definir les àrees perimetrals de les infraestructures existents per tal de possibilitar futures ampliacions de les instal·lacions.



─ 49 ─

INSTAL·LACIONS DE GESTIÓ DE RESIDUS DE TERCERS EXIS TENTS/PREVISTES A LA CERDANYA

NOM UBICACIÓ POBLACIÓ ACTIVITAT

RESIDUS INDUSTRIALS

RESIDUS MUNICIPALS

Deixalleria de Puigcerdà Polígon industrial de l’Estació

Puigcerdà Deixalleria

Deixalleria de Puigcerdà II Puigcerdà Deixalleria (en tràmit)

Dipòsit controlat de Bellver de Cerdanya

Crta. a Cortàs, a 2 km de la N-260

Bellver de Cerdanya

Dipòsit controlat

Planta de voluminosos i estabilització resta

Crta. a Cortàs, a 2 km de la N-260 (dipòsit Bellver)

Bellver de Cerdanya

Voluminosos i estabilització resta (instal·lacions previstes en el Pla d’infraestructures)

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Dipòsit Controlat de Prats i Sansor

La Comasa i Borriella Prats i Sansor Dipòsit controlat de terres i runes (fase final d’explotació)

Dipòsit controlat de Prullans Prullans Dipòsit controlat de terres i runes (pendent posada en marxa)

RESIDUS RAMADERS

─ 50 ─

2. QUALITAT DE L’AIRE

2.1 Avaluació de la qualitat de l’aire

L’avaluació de la qualitat de l’aire de l’estat inicial s’ha de realitzar d’acord amb la següent normativa:

1. Reial decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), plom (Pb), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO).

2. Reial decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient.

3. Directiva 2004/107/CE del Parlament Europeu i del Consell de 15 de desembre de 2004 relativa a l’arsènic, el cadmi, el mercuri, el níquel i els hidrocarburs aromàtics policíclics en l’aire ambient.

Eines per a l’avaluació de la qualitat de l’aire: L’eina fonamental per a l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA). Els municipis d’Alp, Bolvir, Das, Fontanals de Cerdanya, Ger, Gils de Cerdanya, Isóvol, Llívia, Meranges, Puigcerdà, Urús, Bellver de Cerdanya, Lles de Cerdanya, Montellà i Martinet, Prats i Sansor, Prullans i Riu de Cerdanya pertanyen a la Zona de Qualitat de l’Aire 11 (Pirineu Oriental). La XVPCA disposa del següent equipament per avaluar la qualitat de l’aire a la zona de potencial impacte del projecte:

Punts de mesurament P Paràmetres mesurats Metalls Pesants

(Pb,Ni,Cd iAs) SO2 NOx i NO2 CO O3 Benzè PM10

Bellver de Cerdanya x x x x x Pardines x

A partir de les dades dels darrers 5 anys (2002-2006), us adjuntem la valoració de la qualitat de l’aire corresponent a la zona esmentada:

Els nivells mesurats pel diòxid de nitrogen, el plom, l’arsènic, el cadmi, el níquel i les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres estan per sota dels valors límit establerts per la normativa vigent. Pel que fa al monòxid de carboni i el diòxid de sofre, s’estima que els nivells són inferiors als valors límit a partir de l’inventari d’emissions i les condicions de dispersió de la zona. Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als valors objectiu a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació que no s’han de superar a partir de l’any 2020. S’ha superat 15 hores el llindar d’informació a la població i no s’ha excedit en cap ocasió el llindar d’alerta.



─ 51 ─

Els estudis del comportament de l’ozó troposfèric en aquesta zona indiquen que el contaminant limitant en la seva formació són els òxids de nitrogen que provenen bàsicament de l’àrea metropolitana de Barcelona. El Govern de la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, de declaració de zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric, està tramitant un pla d’actuació per a reduir les emissions dels òxids de nitrogen d’aquesta àrea que contribuirà a la disminució dels nivells d’ozó troposfèric.

2.2 Impacte sobre la qualitat de l’aire L’estudi sobre el potencial impacte en l’aire durant la fase de construcció ha de contenir:

Fase de construcció Valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa dels contaminants emesos procedents de les activitats associades a aquesta fase (moviments de terra, circulació de vehicles de l’obra ...).

Fase d’explotació Valoració de l’impacte sobre el medi atmosfèric a causa de l’increment de les emissions atmosfèriques associades a la mobilitat.

2.3 Mesures correctores Durant la fase de construcció seran les mesures correctores per mitigar els efectes dels moviments de terra i de la circulació dels vehicles de l’obra.

─ 52 ─

ANNEX IV: Relació de normes amb incidència ambienta l aplicables al PDU de la Cerdanya

- Avaluació ambiental

o Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

o Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

o Reial Decret 1131/1988, de 30 de setembre, pel que s’aprova el Reglament per l’execució del Reial Decret Legislatiu 1302/86, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

o Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d'adequació de les activitats d'incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

o Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els annexos.

o Llei 3/1998, IIAA, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen les tipologies d’activitats i de permisos, sistemes específics de prevenció i control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador.

o Llei 6/2001, de 8 de maig que modifica el RDL 1302/1986, de 28 de juliol, d’avaluació d’impacte ambiental.

- Urbanisme i territori

o Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

o Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme

- Medi natural i paisatge

o CITES, Conveni sobre comerç internacional d’espècies amenaçades de fauna i flora silvestres signat a Washington l’any 1973.

o Conveni de Berna sobre la conservació de la vida silvestre i dels hàbitats naturals d’Europa elaborat pel Consell d’Europa i adoptat l’any 1979.

o Conveni de Bonn sobre espècies migradores d’animals silvestres que viuen en el territori europeu.

o Directiva 97/62/CE, de 17 de octubre, per la que s'adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE, 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

o Directiva 92/43/CEE del consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

o Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.



─ 53 ─

o Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades.

o Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. o Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. o Llei 43/2003, de 21 de novembre, de monts. o Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya o Decret 169/1983, de 12 d’abril, d’unitats mínimes agrícoles. o Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la unitat mínima forestal. o Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s’estableixen normes

addicionals de protecció dels espais d’especial interès natural afectats per activitats extractives

o Llei 3/1988, de 4 de març, i Llei 22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals.

o Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural.

o Llei 9/1995, de 27 de juliol, de regulació de l’accés motoritzat al medi natural.

o Decret 166/1998, de 8 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’accés motoritzat al medi natural.

o Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental.

o Directrius per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 (DOGC Núm. 4735 – 6.10.2006).

o Ordre, de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada a Catalunya.

o Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d’interès Comarcal i Local. o Decret 214/1987 de declaració d'arbres monumentals. o Llei estatal 22/1988, de 28 de juliol, de Costes, i Reial Decret 1471/1989,

d’1 de desembre, pel qual s’aprova el seu Reglament. - Mobilitat

o Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat. o Decret 362/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aproven les Directrius

Nacionals de Mobilitat. o Decret 466/2004, de 28 de desembre, relatiu a determinats instruments de

planificació de la mobilitat i al Consell de la Mobilitat o Llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries.

- Aigua

o Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

o Llei 11/2005, de 22 de juny, per la qual es modifica la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional.

o Reial decret 1664/1998, de 24 de juliol, pel qual s'aproven els plans hidrològics de conca

─ 54 ─

o Edicte de 16 de març de 1999, pel qual es fa públic el text que recull les determinacions de contingut normatiu del Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya.

o Decret 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya

o Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d'aigües.

o Decret 380/2006, de 10 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de la planificació hidrològica.

o Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, pel qual s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI i VII de la Llei d’Aigües; modificat pel Reial Decret 606/2003, de 23 de maig.

o Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Aigües.

o Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

o Reial decret 261/1996, de 6 de febrer, sobre protecció de les aigües contra la contaminació produïda pels nitrats procedents de fonts agràries.

- Residus

o Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus. o Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de

juliol, reguladora dels residus. o Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de

juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. o Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus.

- Atmosfera i clima

o Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic o Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del

soroll ambiental. o Directiva 96/62/CE del Consell, de 27 de setembre de 1996, sobre

avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient. o Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll. o Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. o Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per

a la protecció del medi nocturn. o Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s'aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

o Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de

novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric. o Decret 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983,

de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.



─ 55 ─

o Decret 281/2003, de 4 de novembre, de modificació del Decret 148/2001, de 29 de maig, d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació

o Decret 174/2002, d’11 de juny, regulador de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya

o Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre, sobre avaluació i gestió de la qualitat de l’aire ambient en relació amb el diòxid de sofre (SO2), diòxid de nitrogen (NO2), òxids de nitrogen (NOx), partícules (PM10), plom (Pb), benzè (C6H6) i monòxid de carboni (CO).

o Reial Decret 1796/2003, de 26 de desembre, relatiu a l’ozó (O3) a l’aire ambient.

- Sòl

o Decret 283/1998, de 21 d’octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

o Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

o Reial decret 9/2005, de 14 de gener de 2005, pel qual s'estableixen la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl i els criteris i estàndards per a la declaració de sòls contaminats.

- Ecoeficiència

o Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’Ordenació de l’edificació. o Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris

ambientals i d’ecoeficiència en els edificis. - Patrimoni cultural

o Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. o Decret 78/2002, de 5 de març, del reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic. - Prevenció d’incendis

o Llei 5/2003, de 22 d'abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana

o Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana.

─ 56 ─

ANNEX V: Relació de plans i programes amb possible incidència sobre el PDU de la Cerdanya

- Agendes 21 locals - Plans o programes de sostenibilitat de l’àmbit municipal - Estratègies de desenvolupament local

- Pla de carreteres de Catalunya (1985, revisat el 1995)

- Pla de ports de Catalunya (2007) - Pla d’aeroports de Catalunya (2003) - Pla director d’heliports de Catalunya - Pla director d’infraestructures 2001-2010 (ATM) - Pla d'infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 - Pla de transport de viatgers a Catalunya (en procés d’actualització) - Directrius Nacionals de Mobilitat (tenen caràcter de Pla territorial sectorial) - Pla Estratègic de la Bicicleta - Plans directors de mobilitat - Plans específics de mobilitat - Plans de mobilitat urbana - Pla director de les estacions de muntanya

- Plans comarcals de muntanya 2001-2005 - Planejament territorial i urbanístic en vigor

- Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya - Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (2001-2004) - Pla d’infraestructures del transport aeri (en elaboració) - Pla de sòl residencial i industrial 2005-2008 (en elaboració)

- Pla d'ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicació

- Pla de turisme de Catalunya - Pla d’espais agraris de Catalunya - Programa de desenvolupament rural (2007–2013) - Pla d’ordenació del sector porcí - Pla de regadius 2002-2008 (en redacció el de 2007-2011) - Pla d’energia de Catalunya - Pla d'implantació de l'energia eòlica: Mapa eòlic de Catalunya (2002)

- Plans de conservació i recuperació de fauna (1994-2004: trencalòs, llúdriga, bitó, gavina corsa, fartet i samaruc)

- Pla hidrològic de les conques internes de Catalunya - Pla hidrològic de la conca de l'Ebre

- Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya (2006)

- Planificació d’espais fluvials (PEF)



─ 57 ─

- Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) - Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT - Pla director d’aigües pluvials de l’EMSHTR - Pla director de protecció contra avingudes del Maresme - Pla director de protecció contra avingudes al Besòs - Pla Sectorial d'Abastament d'Aigua a Catalunya (PSAAC – en redacció) - Pla de sanejament de Catalunya (1996) - Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Urbanes (PSARU 2005) - Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Industrials (PSARI 2003) - Programa de reutilització d'aigua a Catalunya (en redacció) - Pla de gestió de sequeres (en redacció)

- Pla de gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (amb els plans i programes que integra)

- Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya 2005-2012 - Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC) - Programa de gestió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC) - Programa de gestió de residus de la construcció a Catalunya (PROGROC) - Programa de gestió de dejeccions ramaderes - Pla d’espais d’interès natural (1992) - Plans especials de protecció del medi natural i del paisatge - Plans rectors d'ús i gestió d'espais naturals - El futur Pla territorial sectorial de connectors ecològics - Pla General de Política Forestal 2007-2016 - Els futurs plans d’ordenació dels recursos forestals - Pla de prevenció d'incendis en espais naturals de protecció especial