DOS TIPUS D’ARGUMENTS:

ELS ARGUMENTS DEDUCTIUS I ELS ARGUMENTS INDUCTIUS

Hi ha diferents tipus d'argument. És a dir, hi ha diferents formes d'inferir una proposició d'unes altres proposicions. La diferència més important, però, entre formes de "seguir-se de" és la que hi ha entre arguments deductius i arguments inductius que veurem a continuació.

Donat que un argument és un acte de parla, la diferència entre el tipus d'inferència dels arguments deductius i el dels arguments inductius haurà de ser una diferència pragmàtica. ( utilitat)

En els arguments deductius «es pretén que la veritat de les premisses fa segura la veritat de la conclusió, mentre que en els inductius es pretén que les premisses donen suport a la conclusió tan sols en un cert grau» (Ulises Moulines).

Tots els homes són animals

Tots els animals són mortals

Per tant, tots els homes són mortals

Si Sòcrates és un home, Sòcrates és mortal

Sòcrates és un home

Sòcrates és mortal

La Marta és amiga d'en Jordi i balla sardanes

La Laura és amiga d'en Jordi i balla sardanes

La Núria és amiga d'en Jordi i balla sardanes

La Montserrat és amiga d'en Jordi

Per tant, [probablement] la Montserrat balla sardanes

Fixeu-vos que l'important en un argument inductiu no és la probabilitat de la conclusió en si mateixa, sinó la probabilitat de la veritat de la conclusió amb relació a la veritat de les premisses. Així mateix, noteu que donat que la probabilitat és una qüestió de graus, els arguments inductius seran també més o menys vàlids -millors o pitjors.

LES FAL·LÀCIES

Una fal·làcia és un error en l'argumentació o una mala argumentació. Així, en general, direm que una fal·làcia és una forma d'argumentació que aparentment sembla correcta, però que quan s'analitza més de prop queda clar que no ho és. O dit d’una altra manera, un argument és fal·laç quan no és sòlid, no s’aguanta.

Molt sovint, l’argumentació d’un discurs és errònia perquè en ell s’acumulen una colla o una sèrie d’errors, i no solament un.

Recordem que hem dit que un argument serà fal·laç -en el sentit de no sòlid- quan incompleixi alguna o algunes de les tres condicions que fan que un argument sigui sòlid o un bon argument:

i. que formalment l’argument sigui vàlid;

ii. que les premisses siguin creïbles o justificades; iii. que inclogui la informació rellevant per al cas.

LES FAL·LÀCIES NO FORMALS (ens fixem només en la condició ii / iii)

Són arguments incorrectes en virtut d'errors que no consisteixen en la vulneració de les regles formals de la lògica. Podem cometre-les per mil i una raons: perquè estem distrets, per falta de perspicàcia, perquè el llenguatge ens enganya, etc.

1) Fal·làcia de l'accident

Consisteix a aplicar una regla general a un cas particular que, per les circumstàncies en què es troba, no respon a la regla (les regles solen tenir excepcions).

p.e: Totes les persones que maten una altra persona cometen un delicte punible

x ha matat y en defensa legítima

Per tant, x ha comès una delicte punible

2) Fal·làcia de l'accident invers

consisteix a fer una generalització de forma inadequada

p.e: Ronaldinho és jugador del Barça i és estranger

Deco és jugador del Barça i és estranger

Saviola és jugador del Barça i és estranger

Per tant, tots els jugadors del Barça són estrangers

3) Fal·làcia de la conclusió irrellevant

S'incorre en una fal·làcia d'aquesta mena quan la conclusió de l'argument en qüestió fa referència a un aspecte que les premisses no tenen en compte, ni poden justificar.

3.1 Argumentum ad populum L'orador intenta guanyar-se l'adhesió de l'audiència despertant les seves passions i entusiasme. El demagog, el dictador, el propagandista solen usar aquest recurs. També és l’argument que fan servir els que apel·len al que fa tothom, el poble.

p.e: "Estimats conciutadans. Mentre jo he sigut president hem fet moltes coses, hem treballat molt bé i el nostre país és el millor de tots. Ningú no dubta que els catalans som l'enveja de tothom al món. Per tant, us demano que em torneu a votar."

p.e: Hem d’anar a veure “Shrek 2”. Tothom hi va. Segur que és bona.

3.2Argumentum ad misericordiam

L'orador intenta guanyar-se l'audiència apel·lant a la pietat. Els advocats defensors el solen fer servir en casos desesperats.

3.3Argumentum ad verecundiam

L'orador apel·la al prestigi o a l'autoritat d'algú per a reforçar -il·lícitament- la conclusió que vol fer creure. No sempre es comet una fal·làcia quan s'apel·la a una autoritat; de vegades és el millor argument de què disposem (això ens passa sovint als que no hi entenem en ciència, per exemple). Però sí que es comet quan s'apel·la al prestigi d'algú que, tanmateix, no és autoritat en la matèria en qüestió.

p.e: És raonable fer exercici físic si el metge t'ho recomana; però -en principi- no és gens raonable

votar un determinat partit polític perquè el metge t'ho recomani.

3.4 Argumentum ad baculum

Quan s'apel·la a la força per fer creure en la veritat de la conclusió.

3.5 Argumentum ad ignoratiam

Quan hom tracta de provar la veritat d'una opinió perquè ningú no n'ha pogut provar, fins ara, la falsedat.

p.e: Ningú no ha pogut provar fins ara que no fossin uns extraterrestres els éssers que van fer les famoses estàtues de l'illa de Pasqua. Però són molt velles i per transportar-les fins allà calia tenir un complex sistema de transport. Per tant, és segur que van ser uns extraterrestres.

4) Fal·làcia de l'argument circular o petitio principii

Cometem aquesta fal·làcia quan la conclusió que volem establir com a vertadera ja es troba present -gairebé en la mateixa forma- en les premisses. El problema aquí no és exactament de validesa -donat que si la premissa és vertadera, la conclusió serà necessàriament també vertadera. El problema és més aviat que aleshores fem un argument completament irrellevant. És a dir, l'argument és insatisfactori perquè és trivial. Una cosa és estar implícitament entre les premisses -com passa sempre de fet en els arguments deductius- i una altra ser una de les premisses.

p.e: Incorre en petició de principi qui defensa que Joan Vinyoli és millor poeta que Enric Casasses perquè les persones que es mereixen confiança en el seu gust poètic són les que prefereixen Vinyoli.

p.e: El filòsof anglès J.S.Mill va afirmar -a Utilitarisme- que allò que proporciona el millor i més gran plaer són les activitats espirituals elevades. Per demostrar-ho va dir que els jutges competents així ho estimen. Però va reconèixer que algú és un jutge competent en aquests temes quan està format en l'apreciació de les activitats espirituals elevades.

5) Fal·làcia de la causa falsa

La cometem quan prenem per la causa d'una cosa una altra cosa que en realitat no ho és. El cas més conegut de fal·làcia d'aquesta mena és el "post hoc ergo propter hoc" (després d'una cosa, per tant a causa d'ella). Tanmateix la successió de fenòmens no sempre és relació de causa-efecte.

p.e: Els bruixots de la tribu toquen els tambors quan hi ha un eclipsi de sol perquè torni la llum. Però no podem atribuir la causa de la fi de l'eclipsi als tambors dels bruixots.

p.e: Algú que creu que el partit contrari al seu guanya les eleccions perquè ell vota el seu partit i acaba votant el partit contrari perquè guanyi el seu.

6) Fal·làcia de la pregunta complexa o pluribus interrogationum

Hom la comet quan formula una pregunta que es podria respondre de diferents maneres com si fos només de sí o no. Normalment les preguntes aquestes pressuposen una determinada resposta a una pregunta anterior que no ha sigut ni formulada. Per això s'anomena de la pregunta complexa.

p.e: casos còmics com ara "Només es demana una aigua! Ja ha deixat de beure, doncs?" (Aquí es pressuposa que s'ha respost "sí" a la pregunta "Abans bebia massa vostè?")

p.e: un advocat en un judici: "On va amagar les proves?" (Pressuposa que el testimoni ha reconegut que havia amagat les proves, o sigui que ha dit que sí a la pregunta "Vostè va amagar les proves?")

7) Fal·làcia de l'equívoc

La cometem quan usem una expressió ambigua amb diferents sentits en un mateix argument. p.e: (en castellà) "El fin de una cosa es su perfección; la muerte es el fin de la vida; la muerte es la perfección de la vida". Aquí s'usa "fin" en dos sentits (objectiu i final).

p.e: Els monos no saben parlar. L'Eudald és mono. L'Eudald no sap parlar.

p.e: Els burros tenen molt de morro. L'Eudald és burro. L'Eudald té molt de morro.

8) Fal·làcia de l'amfibologia

La cometem quan argumentem a partir de premisses que són ambigües per culpa de la seva estructura gramatical. Per culpa d'aquesta ambigüitat un argument amfibològic permet més d'una interpretació. L'enunciat amfibològic pot ser vertader en un cas, però fals en l'altra. La fal·làcia es comet quan se l'afirma en la interpretació que el fa vertader i s'extreu d'ell una conclusió basada en la interpretació que el fa fals.

p.e: És un clàssic l'exemple del que digué l'oracle de Delfos a Creso, rei de Lídia: "Si Creso emprèn la guerra contra Pèrsia, destruirà un regne poderós".

p.e: El cartell de la biblioteca: "No és permès entrar amb menjar i beure a la biblioteca". Es pot interpretar en el sentit que no s'hi pot entrar si portes una cosa o l'altra; o en el sentit de si portes les dues coses alhora -però pots entrar, en canvi, si només en portes una.

9) Fal·làcia de l'èmfasi

Quan usem com a premissa una determinada expressió lingüística que és ambigua segons on posem l'accent, o l'èmfasi -i en l'argument es barregen els dos sentits.

p.e: "No hem de parlar malament dels nostres amics". Amb l'èmfasi permet entendre: "Si x no és amic meu en puc parlar malament. En Joan no és amic meu. En puc parlar malament".

10) Fal·làcia de la composició

N'hi ha de dos tipus:

a) En el primer tipus, el raonament fal·laç es produeix perquè s'atribueix a un tot una propietat que tan sols és propietat de les seves parts.

p.e: Del fet que els fulls d'un llibre siguin prims no es pot concloure que el llibre sigui prim.

p.e: Afirmar que una peça teatral és una obra d'art perfecta perquè cada escena era un model de perfecció artística.

p.e: Afirmar que un plat cuinat serà de primera qualitat perquè els ingredients són de primera qualitat.

p.e: Afirmar que un equip de futbol és molt bo perquè tots els seus jugadors són molt bons.

p.e: Afirmar que Suècia és rossa perquè els suecs són rossos.

b) En el segon tipus, el raonament fal·laç «es dóna partint de les propietats dels membres o elements individuals d'una col·lecció per a passar a les propietats posseïdes per la col·lecció o la

totalitat d'aquests elements» (Copi). El que succeeix aquí és que hi ha una confusió entre el sentit distributiu i el sentit col·lectiu dels termes generals. Per exemple: és cert que un estudiant no pot fer més de 5 assignatures l'any; tanmateix també és cert que els estudiants fan centenars d'assignatures l'any. La primera afirmació és certa en sentit distributiu; la segona, en sentit col·lectiu. La fal·làcia es produeix perquè es barregen tots dos sentits. (Aquesta segona versió de la fal·làcia és diferent de la primera perquè un tot construït o organitzat és quelcom ben diferent d'una col·lecció).

p.e: És fal·laç argüir que donat que un autobús gasta més gasolina que un turisme, tots els autobusos gasten més gasolina que tots els turismes.

11) Fal·làcia de la divisió

El contrari d'abans i, per tant, també n'hi haurà dues variants:

a) S'argumenta fal·laçment quan diem que el que és cert d'un tot (afirmació d'una propietat d'un tot organitzat), també ha de ser-ho de cadascuna de les seves parts.

p.e: El Barça és una societat molt important. El Sr.Martí hi treballa. El Sr.Martí és molt important.

p.e: Un contenidor ple de palla pesa molt. Per tant, un manyoc de palla pesa molt.

p.e: Els EUA és un país molt ric. Per tant, (tots) els ciutadans d'EUA són molt rics.

b) Argumentem fal·laçment quan diem que el que és cert d'una col·lecció (una propietat seva) ha de ser-ho també de cadascun dels seus elements.

p.e: Els estudiants universitaris estudien filosofia, art, història, geografia, arquitectura, medicina. En Josep és estudiant universitari. Per tant, en Josep estudia filosofia, art, història, geografia, arquitectura i medicina. (La primera premissa és certa col·lectivament; però és falsa distributivament).

p.e: Els independentistes catalans pràcticament no existeixen; en Ramon és un independentista català; per tant, en Ramon pràcticament no existeix.

12) Fal·làcia de la inconsistència o incoherència

Incorrem en inconsistència o incoherència quan argumentem a partir de premisses contradictòries, o arribem a una conclusió contradictòria. És obvi que si les premisses es contradiuen, una d’elles haurà de ser falsa i, per tant, l’argument no podrà ser sòlid.

p.e: Els governants malvats han de ser defenestrats per la força. Saddam és malvat i no és malvat. Per tant, cal atacar-lo!

p.e.: Durant la Guerra del Golf, l’ambaixador iraquià a l’ONU va afirmar en una entrevista que Irak deplorava veure àrabs (referint-se als saudís) lluitant contra àrabs. Però Irak havia envaït Kuwait!

13) Fal·làcia de l’home de palla

Consisteix a representar erròniament i a posta la posició del contrari, fer-la més vulnerable del que és realment als arguments que un esgrimeix. És una mica com fer-se un contrincant a la mida. El mal d’aquesta fal·làcia és que se salta una de les normes importants de bona conducta de tota bona argumentació: l’anomenat “principi de caritat”, que consisteix a atorgar al contrincant el benefici de la millor exposició de la posició que defensa. Un bon argumentador és aquell que demostra la insostenibilitat de la posició que el contrincant ocupa, quan aquesta és presentada de la forma més poderosa possible. Té una certa semblança amb l’argumentum ad hominem, però és diferent: no s’ataca directament a l’altre, sinó a una posició feble que l’altre suposadament ocupa.

p.e: Els atacs dels partits espanyolistes contra els nacionalismes basc i català quan els presenten sistemàticament com a moviments etnocentristes, exclusionistes, violents o segregadors.

14) Fal·làcia del fals dilema o de la disjunció exclusiva

Consisteix a forçar una conclusió a partir de la presentació d’un problema en termes dicotòmics, sense que hi hagi realment cap necessitat de fer-la. El dilema no existeix,

p.e: En el tema d’Irak, o estàs a favor de la guerra, o estàs a favor de la pau. Si estàs a favor de la guerra, estàs en contra de Saddam. Si estàs en contra, hi estàs a favor. No hi ha terme mig.

p.e: En les properes eleccions has de votar o bé al PP o bé al PSOE.

15) Fal·làcia de la pendent relliscosa

S’incorre en aquesta fal·làcia quan, sense raons o argumentació addicional que seria necessària de fer, es considera que acceptar la realització d’una acció inicial o d’una fase inicial en una sèrie d’accions o fases justificarà la realització de tota la cadena d’accions o fases, fins arribar a una acció o fase inacceptable. Si el darrer pas no és justificat, tampoc no ho és el primer.

p.e: Si es reconeix el dret de secessió a una població o nació determinada perquè vol protegir certs aspectes de la seva identitat cultural, aleshores també s’haurà de reconèixer el mateix dret als grups culturals que quedin a dins del nou estat i així fins que pràcticament tinguem un nombre enorme d’estats.

p.e: En Saddam és com en Hitler: tots dos van començar intentant annexionar-se països veïns. Si ara no parem els peus a Saddam, hi haurà milions de morts.

p.e: Els moros que ara arriben treballen en alguna cosa, no? Doncs si deixem que continuïn venint la gent d’aquí es quedarà sense feina!

16) Fal·làcia del “mal per mal, bé”

Aquesta fal·làcia concerneix especialment l’avaluació d’accions i actuacions. La cometen aquells que pretenen justificar una acció incorrecta atribuint al contrincant una actuació igualment incorrecta: “si ells fan un mal, està bé que nosaltres també el fem”. (Atenció, però, a no confondre aquesta mena d’argumentació amb, per exemple, el raonament que justifica l’autodefensa)

p.e.: Si un partit polític vol que es passi per alt els casos de corrupció a les seves pròpies files perquè, en el seu moment, ha passat per alt la corrupció en les files d’un altre partit.

p.e.: Glucksman ataca la posició dels governs francès i alemany contra l’escalada bèl•lica a l’Irak adduint que no van fer res per aturar les massacres de l’exèrcit rus a Txexènia: si aleshores no va reclamar la seva condemna, ara tampoc no la pot reclamar: si aleshores va ser “correcta” la seva actuació, ara la mateixa també ho hauria de ser. (L’argument, però, també es pot interpretar en termes d’inconsistència).

LES FAL·LÀCIES.L’ARGUMENTACIÓ ERRÒNIA. DETECCIÓ I DEFENSA DAVANT DE MALS ARGUMENTS

2. Indiqueu les fal·làcies que hi ha en els següents fragments de text i digueu a quin tipus pertanyen (atenció: en un text n’hi pot haver més d’una):

1) En un debat parlamentari al Parlament de Catalunya, el cap de l'oposició -membre del PSC- va recriminar al president de la Generalitat que el pacte del seu partit -CiU- amb el PP per tal de mantenir-se en el poder havia comportat renunciar a fer les reivindicacions nacionals que, se suposa, un grup nacionalista com el seu hauria d'assumir. El president va replicar que el PSC feia temps que havia renunciat a defensar les tradicionals reivindicacions nacionals del país en federar-se amb un partit com el PSOE.

2) Totes les sueques que he conegut eren rosses, altes, d'ulls blaus i es deien Ingrid. Per tant, si acabes de conèixer una sueca a Lloret, ha de ser rossa, alta, d'ulls blaus i s'ha de dir Ingrid.

3) Cada vegada que la Júlia s'ha quedat a mirar un partit del Barça, l'equip ha perdut. Per tant, la Júlia més val que se'n vagi a dormir aviat, avui!

4) S'han plantejat diverses teories en relació amb la desaparició dels dinosaures, però gairebé totes presenten problemes que les fan molt poc plausibles, a causa de les diverses proves que s'han trobat en contra seva. No obstant això, encara no s'ha trobat cap prova que hagi desmentit la teoria que van ser els extraterrestes els que van fer desaparèixer els dinosaures, per la qual cosa és quasi segur que aquesta és la teoria correcta.

5) El Papa de Roma ha demostrat sempre una gran sensatesa i saviesa. I ell afirma solemnement que aviat caurà un meteorit i s’esdevindrà l’Apocalipsi. Per tant, m’ho crec.

6) Tota persona que fa una promesa es col·loca sota l'obligació de complir-la. En Josep va prometre donar tots els seus diners a en Joan, quan en Joan el va amenaçar de matar-lo. Per tant, en Josep ha de donar a en Joan tots els seus diners.

7) El nostre equip és el millor equip de la lliga, perquè té els millors jugadors i el millor entrenador. Sabem que té els millors jugadors i el millor entrenador perquè estem segurs que guanyarà la competició, perquè mereix guanyar-lo, per qualitat d'equip.

8) És necessari recloure els criminals i tancar els bojos perillosos. Per tant, no hi ha res de dolent en el fet de privar la gent de la seva llibertat.

9) La Universitat de Girona és una institució d'una gran qualitat. Per tant, el professor de filosofia és un professional d'una gran qualitat.

10) Totes les desviacions de la llei han de ser castigades. Tot el que succeeix per atzar és una desviació de la llei. Per tant, tot el que succeeix per atzar ha de ser castigat.

11) Com que tots els homes són mortals, la raça humana algun dia s'extingirà.

12) ¿No és veritat que tots els bon estudiants treuen un excel·lent a l'examen? Si és així, professor, i vol que siguem bons estudiants, ens ha de posar un excel·lent a tots.

13) Tota persona que en colpeja deliberadament una altra ha de ser castigada. Per tant, el campió dels pesos ploma d'aquest any ha de ser severament castigat, perquè colpeja deliberadament els seus rivals.

14) Els pares no em van deixar sortir ahir a la nit; ni em van deixar veure la TV. No volen mai que em diverteixi.

15) El president ha de ser un bon amic dels pagesos d'aquesta comarca, perquè així ho va dir ahir en el seu discurs i ningú no mentiria als amics.

16) Aquesta any no hi haurà beneficis a l'empresa perquè hi ha hagut guerra. Però l'any que ve no hi haurà guerra i guanyarem molts diners.

17) Les persones que treballen fort i són trempades acaben guanyant molts diners. En Jordi té molts diners. Per tant, ha de ser trempat i deu haver treballat fort. 18

18) Sempre que he estudiat abans d'un examen de lògica he suspès l'examen. Per tant, aquesta vegada no estudiaré i així aprovaré.

19) En les eleccions autonòmiques sempre que el cap de llista de CiU ha sigut en Jordi Pujol, CiU ha guanyat les eleccions. En les properes eleccions autonòmiques, en Jordi Pujol no serà cap de llista. Per tant, CiU no guanyarà les eleccions.

20) Les autoritats sostenen que s'ha reduït molt el perill d'atemptats. Els aeroports han posat controls per a impedir atemptats són molt estrictes. S'assegura que mai com ara -després de l'11 de setembre- havia sigut tan segur viatjar amb avió. Però

jo no me'n fio i aniré fins a NY en barco. Ningú no m'ha garantit que no pugui haver-hi un atemptat en l'avió que jo agafés.

21) Sembla que els editors de revistes nazis durant el Tercer Reich solien enviar la següent nota als subscriptors que demanaven donar-se de baixa: "La nostra publicació mereix el suport de tot alemany. Continuarem enviant-li els números i esperem que no vulgui exposar-se a desafortunades conseqüències en cas de persistir en la cancel·lació del seu compromís".

22) Ahir vaig anar al teatre. Què et va sembla l’obra? Doncs vaig pensar que cada escena constituïa una obra mestra de perfecció artística. Per tant, trobes que es tracta d’una obra mestra, no?

23) El Barça és una societat molt important a Catalunya. El Sr. Martí hi treballa. Per tant, el Sr.Martí ha de ser un home molt important a Catalunya.

24) Sempre que el Barça perd, en Jaume es posa d’un mal humor terrible. Per això, si em dius que avui a la feina tenia mala lluna, segur que ahir el Barça va fer un partit molt dolent i va perdre.

25) Un home s’apropa a un altre per darrera i li diu: “Jo si fos vostè, consideraria la necessitat imperiosa de tranquil·litzar l’arma afilada que ara mateix tinc a la butxaca. Estic segur que estarà d’acord amb mi que els humans necessitem ajudar-nos mútuament de la forma més generosa possible.”

26) Un excursionista llegeix el següent cartell: “Prohibit acampar en aquest paratge tot l’any”. A continuació para la tenda i davant de la mirada estupefacta del guàrdia forestal, exclama content “Quina sort! Jo tan sols m’hi quedaré una setmana!”.

27) Mira: L’Enric és de Banyoles i juga al tenis; la Maria és de Banyoles i juga a bàsquet; la Dolors és de Banyoles i juga a handbol; en Josep és de Banyoles i fa rem. T’han dit que en Joan és de Banyoles, doncs segur que fa algun esport!

28) -Si vols comprar una bona nevera, vés a Can Fred i Gelat. –Per què? Està bé? –Ah, no hi he anat pas, jo. Però hi va tothom! Deu ser un bon lloc.

29) Segons indiquen les últimes dades demogràfiques, Catalunya té una de les poblacions més envellides del món. En Claudi va néixer a Manlleu. Per tant, en Claudi ha de ser molt gran.

30) Si hi hagués realment oposició en aquest país, el que li hauria de preguntar el Sr. Maragall al president Pujol és quants diners públics s’han embutxacat ell i la seva dona els últims anys!

31) Em preguntes per què continuo comprant la loteria i no treballo? Ben senzill: busco la felicitat! Si mai trec la loteria no hauré de treballar mai més, no? Per tant, si no treballo molt possiblement trauré alguna vegada la loteria. Aquestes coses de la sort s’han de provocar.

32) Les persones que fan dieta conserven bé la línia. La Josepa té una bona línia. Per tant, segur que ha estat fent dieta últimament.

33) Les persones que es casen solen tenir fills. Com que darrerament ha disminuït el nombre de matrimonis, també ha baixat el nombre de naixements.

34) El PP no pot fer res de bo! La dreta d’aquest país no ha fet mai res de bo! De fet, la política de dretes està totalment equivocada!

35) En les properes eleccions votaré el PSOE. Sembla que és veritat que és el partit amb més casos de corrupció política de la democràcia espanyola. Però últimament ha entrat gent nova al partit i sembla que han fet neteja. Encara no sé pas quin programa electoral defensaran. Però, pobres, tothom ha de tenir una segona oportunitat, en aquesta vida.

36) Cada vegada que la família de la Corinne han vingut a Girona, ha plogut. I tornen el cap de setmana que ve. Més val, doncs, que comencem a preparar el paraigües!

37) La Carme i l’Antoni han comprat una casa a Malianta. La mare m’ha dit que els acabats són de primera qualitat. Segur, doncs, que la casa és preciosa i de primera qualitat.

38) L’assassinat del president d’EEUU, John F. Kennedy, continua essent motiu de controvèrsia. Encara no se sap amb certesa qui va ordenar matar-lo. Fixa’t però que ningú no ha pogut demostrar fins ara que els xinesos no hi estiguessin involucrats. És molt possible, doncs, que aquests participessin en el complot.

39) A partir d’ara, tots els catalans hauran de saber cantar El Virolai. Perquè qui no sap cantar el Virolai no pot ser considerat un català!

40) Totes les persones que van sovint a la platja queden morenes. I, mira: en Martirià està molt moreno. Es deu haver passat tot l’estiu a la platja! Quina sort!

41) Fins ara el PSC havia guanyat totes les eleccions municipals perquè en Joaquim Nadal és un home molt conegut i apreciat a Girona. Però a les properes eleccions en Nadal no es presentarà a alcalde, ja. Per tant, el PSC no guanyarà les eleccions.

42) En Sabina votarà en Zapatero; en Serrat també; en Raimon, segurament també; en Miguel Ríos és socialista de tota la vida. Tots els cantants que m’agraden volen votar en Zapatero i demanen a la gent el vot per a ell. Jo també l’hauré de votar, doncs.

43) El grup de rock que tinc fins ara ha tingut molt mala sort. Cap crític musical no s’ha fixat mai en ell i fins ara el públic tampoc no ens ha donat suport. La maqueta que vam treure l’any passat a penes es va vendre una mica. Ara, si em suïcidés, segur que aleshores tindríem molt d’èxit. Tots els grans músics que s’han suïcidat han acabat essent uns grans èxits de venta.

44) Hobbes esgrimí contra els filòsofs antics (i especialment contra Aristòtil) l’argument següent: «No crec que hàgim de

reverenciar l’antiguitat. Perquè si hem de reverenciar l’edat, la present és la més vella» (Leviatán,547).

45) Van afirmar els partidaris de la Llei de Partits que va aprovar el Parlament espanyol el 2002: “ETA no condemna naturalment els atemptats que comet. Per tant, si un partit no condemna un atemptat terrorista d’ETA, és que és d’ETA”.

46) Segons el que diu Ortega y Gasset a “España invertebrada”, la raó de ser, el fi de la unitat d’Espanya era emprendre grans gestes futures, i la primera fou unificar el territori hispànic.

47) Els culpables de cometre crims acaben finalment a la presó. A Solzhenitzin el van empresonar. Per tant, era culpable d’un crim.

48) Segons explica Solzhenitzin a “Arxipèlag Gulag”, durant l’interrogatori a Yakubóvich li van plantejar el següent dilema: o bé col·labores i et declares mentxevic, o bé no col·labores i no te’n declares; si col·labores i te’n declares, aleshores ets culpable de ser enemic del poble perquè els mentxevics són enemics del poble; si no col·labores i no et declares mentxevic, aleshore també ets enemic del poble, perquè no col·labores.

49) Segons explica Solzhenitzin el règim stalinista acusà i condemnà enginyers i treballadors amb el següent argument: “Quan l’enemic s’infiltra a les fàbriques, disminueix la producció. En els darrers anys ha disminuït la producció. Per tant, l’enemic és a la fàbrica”.

50) Diu Aristòtil: «Si aquesta solució [les reformes polítiques radicals que Plató descriu a la República, com ara compartir béns i dones] fos bona, no s’hauria ignorat. Gairebé tot [allò bo] ja ha estat inventat» (Política,1264ª).

51) Alguns partidaris del Pla Hidrològic Nacional, per exemple alguns pagesos de Múrcia, han fet el següent argument: “Si tenim

aigua, Múrcia progressarà. Múrcia ara no progressa, perquè no tenim aigua”.

52) El professor de lògica afirma que la selecció brasilera no té cap opció de guanyar la propera Copa del Món. Segons ell qui guanyarà el Mundial serà el Senegal. Si ho diu ell, m’ho crec, perquè l’assignatura que ens ha fet ha sigut molt profitosa. He après molt a les seves classes.

53) Quan el pare va a la feina, sempre acaba el dia molt cansat. Avui és diumenge i no ha treballat. Per tant, estarà descansat i voldrà venir amb nosaltres al cinema.

54) No ha sortit mai als diaris o a les revistes que el rei mantingui un afer extramatrimonial. Per tant, no en té cap.

55) La dinastia dels Borbons ha estat governant aquest país durant segles. El príncep de la Corona Espanyola pertany a la dinastia dels Borbons. Per tant, el príncep tindrà una gran experiència de govern.

56) Els homes que triomfen a la vida, es compren un cotxe car i confortable. El meu veí, en Josep Grau, s’acaba de comprar un cotxe car i confortable. Això demostra que en Josep Grau ha triomfat a la vida.

57) La Maria, alumna de Lògica, ha patit molt últimament: ha vist com la seva heroïna televisiva no guanyava el festival d’Eurovisió; el seu company sentimental s’ha fet gai; li han robat el cotxe... Pobre Maria, està feta pols. Saps què? Li aprovaré l’examen.

58) Al meu barri tothom pensa que el Senegal guanyarà el proper Mundial. Per consegüent jo també penso que el Senegal guanyarà.

59) Crec que el Senegal guanyarà el proper Mundial perquè té el millor equip del món. I estic segur que té el millor equip del món perquè estic segur que guanyarà el Mundial.

60) Cada vegada que el Barça fa un gol, se senten petards al carrer. Si avui sentim tants de petards, senyals que el Barça ha jugat i ha fet golejada.

61) Les persones que actuen molt incorrectament no es mereixen ni una paraula d’atenció o estimació. L’examen de la Maria és completament incorrecta. Per tant, la Maria no es mereix ni una paraula d’atenció o estimació.