dossier de l’espectacle el vestit (the suit) · sinopsi com a cÀstig, philomen fa que matilda...

Foto: JOHAN PERSSON

Teatre Municipal

Divendres 24 d’octubre a les 22 hDissabte 25 d’octubre a les 18 h

www.temporada-alta.net

EL VESTIT (THE SUIT)DIRECCIÓ: PETER BROOK, MARIE-HÉLÈNE STIENNE I FRANCK KRAWCZYK

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

EL VESTIT(THE SUIT) DIRECCIÓ PETER BROOK , MARIE HÉLÈNE ESTIENNE I FRANCK KRAWCZYK

02

FITXA

INFORMACIÓ BÀSICA

Basada en The Suit, de Can Themba, Mothobi Mutloaste, Barney SimonDirecció, adaptació i direcció musical: Peter Brook, Marie-Hélène Estienne i Franck Krawczyk Assistent de direcció: William NadylamIntèrprets: Nonhlanhla Kheswa, William Nadylam i Ery NzarambaMúsics: Arthur Astier (guitarra), Mark Kavuma (trompeta) i Danny Wallington (piano)Vestuari: Oria PuppoIl·luminació: Phillippe VialatteProducció: C.I.C.T /Théâtre des Bouffes du Nord Coproducció: Fondazione Campania dei Festival/ Napoli Teatro Festival Italia, Les Théâtres de la Ville de Luxembourg, Young Vic Theatre, Théâtre de la Place – LiègeAmb el suport de: C.I.R.T

www.bouffesdunord.com

Dia i hora: Divendres 24 d’octubre a les 22 h i dissabte 25 d’octubre a les 18 hLloc: Teatre MunicipalPreus: 36, 22, 18, 9 €Durada: 1 h 15 min

Espectacle en anglès amb sobretítols en català

ESTRENA A CATALUNYA

Durant Temporada Alta aquest espai compta amb la col·laboració de :


03

PRESENTACIÓ

Peter Brook ens ha ensenyat les claus de la simpli-citat escènica en Shakespeare i els clàssics grecs, i aquest mite de la direcció ens ha fet gaudir de grans espectacles. Juntament amb Marie-Hélène Estienne i Franck Krawczyk, aquest 2014 presenta The Suit, la història d’un adulteri escrita per un autor sud-africà contemporani però que, segons Brook, “la podria haver escrit Txèkhov”. Una obra que, en francès, va fer gira durant anys, i que ara veiem en anglès després d’entusiasmar als Estats Units: “a tocar de la perfecció”, n’ha dit The New York Times. Un tresor petit i rutilant que conté tota l’herència de Brook.

Una historia de adulterio en Sudáfrica se puede convertir

en un tesoro teatral gracias a la mano de Peter Brook, Ma-

rie Hélène Estienne i Franck Krawczyk . Según The New

York Times se trata de un espectáculo “casi perfecto”, con

toda la sabiduría del director.

Une histoire d’adultère en Afrique du Sud peut devenir un chef

d’oeuvre théâtral grâce au savoir-faire de Peter Brook. D’après

The New York Times il s’agit d’un spectacle “presque parfait”,

avec toutes les vertus de ce directeur.

A tale of adultery in South Africa becomes a theatrical gem

in the hands of Peter Brook. According to the The New York

Times, this is an ‘almost perfect’ show, displaying all the savoir

faire of a true director.


04

La novel·la de l’escriptor sud-africà Can Themba, The Suit, havia de canviar la seva vida. Tràgicament, les cruels restriccions de l’apartheid del seu país natal li van suposar un canvi de vida absolutament diferent al que ell esperava. Va exiliar-se a Swazilàndia, i les seves obres van ser prohibides a Sud-àfrica. Va morir alcoholitzat abans que el seu treball més famós fos adaptat per Mothobi Mutloatse i Bar-ney Simon al Market Theatre de Johannesburg, en la recent alliberada Sud-àfrica de la dècada dels 90. El reconegut director Peter Brook va adaptar aquesta versió teatral i va fer una gira en francès de Le Costume, que també va vis-tiar el festival Temporada Alta. Ara ha decidit donar una nova vida a l’obra i portar-la a l’esce-nari amb la llengua original: l’anglès. Per això, treballa amb la seva col·laboradora habitual Marie-Hélène Estienne i el compositor Franck Krawczyk. Per adaptar l’obra i posar-li música, han fet servir partitures molt diverses que van des de Franz Schubert a Miriam Makeba.

Els protagonistes de la història de The Suit són Philomen, un advocat de classe mitjana, i la seva dona, Matilda. “El vestit” és de l’amant de Matilda, que se’l deixa quan Philomen en-

ganxa la parella infraganti. Com a càstig, Phi-lomen fa que Matilda tracti el vestit com a un convidat d’honor. Ella ha de donar-li de men-jar, entretenir-lo i portar-lo a passejar. Un con-stant recordatori del seu adulteri. L’entorn de Sophiatown, un municipi que va ser destruit poc després que Themba escrivís la novel·la, és gairebé com un personatge dins l’obra, com la desafortunada parella, i aquesta producció li confereix vida i energia.

SINOPSI

COM A CÀSTIG, PHILOMEN FA QUE MATILDA TRACTI EL VESTIT COM A UN CONVIDAT D’HONOR


05

Què va ser el que ens va empènyer a tornar a The Suit - una obra que ja havia donat la volta al món en francès durant molts anys? La res-posta és molt simple: res en el teatre s’atura, alguns temes només es desgasten, mentre que altres han de reviure.

Tot va començar a Sud-àfrica als anys 50 quan un autor negre brillant, Can Themba, va escri-ure un conte curt anomenat The Suit. «Això canviarà la nostra vida i podrem fer fortuna», va dir a la seva dona, però el destí va voler una cosa molt diferent. L’apartheid va decidir el contrari. Igual que la resta d’autors negres vius o morts, els seus llibres van ser prohibits i Can Themba va ser exiliat a Swazilàndia, on

va morir de pobresa, de tristesa i a causa de la beguda.

Van passar molts anys abans que fos possible convertir el conte en una obra de teatre. La pri-mera versió va veure la llum a Johannesburg al Market Theatre. Posteriorment va anar a Lon-dres i més tard va fer-se una nova adaptació en francés: Le Costume. Va ser molt natural per al trio d’A magic Flute reunir-se de nou per repre-sentar The Suit en la seva llengua original, -l’an-glès-, deixant que la música de diferents fonts - de Franz Schubert a Miriam Makeba -pogués ser escoltada, interpretada i cantada per un petit grup d’actors i músics. Aquí comença una nova aventura. Brook . Estienne . Krawczyk

SOBRE L’ESPECTACLE...

RES EN EL TEATRE S’ATURA, ALGUNS TEMES NOMÉS ES DESGASTEN, MENTRE QUE ALTRES HAN DE VIURE DE NOU


06

EQUIP ARTÍSTICDIRECCIÓ PETER BROOK

Peter Brook va néixer a Londres el 1925. Al llarg de la seva carrera, es va formar en diversos gèneres: teatre, òpera, cinema i escriptura.

Va dirigir la primera obra de teatre el 1943. Després d’això, va dirigir més de setanta produccions a Londres, París i Nova York. La seva feina amb la Royal Shake-speare Company inclou Love’s Labour’s Lost (1946), Measure for measure (1950), Titus Andronicus (1955), King Lear (1962), Marat / Sade (1964), US (1966), A Mid-summer Night’s Dream (1970) i Antony and Cleopatra (1978).

El 1971, va fundar juntament amb Micheline Freguen el Centre Internacional d’Investigació Teatral a París i el 1974, va obrir la seu permanent al Bouffes du Nord The-atre. Allà ha dirigit Timon of Athens, The Iks, Ubu aux Bouffes, Conferences of the Birds, L’Os, The Cherry Or-chard, The Mahabharata, Woza Albert!, The Tempest, The Man Who, Qui est là, Happy Days, Je suis un Phénomène, Le Costume, The Tragedy of Hamlet, Far Away, La Mort de Krishna, Ta Main dans la Mienne, The Crand Inquisitor, Tierno Bokar, Sizwe Banzi, Fragments, Warum Warum, Love is my Sin, 11 and 12 i darrerament The Suit - moltes d’elles realitzades en francès i en anglès.

En òpera, ha dirigit La Bohème, Boris Godounov, The Olympians, Salomé i Le Nozze de Figaro al Covent Gar-den; Faust and Eugene Onegin a la Metropolitan Opera

House de Nova York, La Tragédie de Carmen i Impres-sions of Pelleas, a Bouffes du Nord, Paris, Don Giovanni per al Festival d’Aix en Provence i Une Flûte Enchantée al Théâtre des Bouffes du Nord (2010).

Peter Brook ha rebut molts premis com el “Prix du Brig-adier“ per Timon of Athens (1975), el “Molière” per la direcció de The Tempest (1991), el “Grand Prix SACD” al 2003 o el “Molière d’honneur“ al 2011.

D’altres produccions més recents també han estat guar-donades, com Fragments (“Prix Premio Ubu” per a la millor producció estrangera a Itàlia/Milano, 2008), Une Flûte enchantée (“Molière“ de teatre musical, Paris 2011; Federació Marroquina de professionals del Teatre, Mar-ràqueix 2013).

L’autobiografia de Peter Brook, Threads of Time, va ser publicada al 1998 i s’uneix a altres títols seuscom The Empty Space (1968) – traduït a més de 15 llengües, The Shifting Point (1987), There are no Secrets (1993), Evok-ing (and Forgetting) Shakespeare (1999) i With Grotowski (2009).

Les seves pel·lícules inclouen títols com Moderato Can-tabile (1959), Lord of the Flies (1963), Marat/Sade (1967), Tell me lies (1967), King Lear (1969), Meetings with Re-markable Men (1976), The Mahabharata (1989) i The Tragedy Of Hamlet (2002).


07

ADAPTACIÓ MARIE-HÉLÈNE ESTIENNE

L’any 1974, va treballar amb Peter Brook al càsting de Timon of Athens, i conseqüentment es va unir al Cen-tre International de Créations Théâtrales (CICT) per a la creació d’Ubu aux Bouffes in 1977.

Va treballar com a assistent de Peter Brook a La tragédie de Carmen, Le Mahabharata, i va col·laborar a la posada en escena de The Tempest, Impressions de Pelléas, Woza Albert ! i La tragédie d’Hamlet (2000). Va trebal-lar en la dramatúrgia de Qui est là. Amb Peter Brook, ha coautoritzat L’homme qui i Je suis un phénomène, representada al Théâtre des Bouffes du Nord. Ha escrit l’adaptació francesa de l’obra de Can Themba Le cos-tume i Sizwe Bansi est mort, dels autors Athol Fugard, John Kani, i Winston Ntshona. Al 2003 va escriure les adaptacions anglesa i francesa de Le Grand inquisiteur – The Grand Inquisitor basada en l’obra de Dostoevsky Brothers Karamazov. Estienne va ser l’autora de Tierno Bokar al 2005, i de l’adaptació anglesa Eleven and Twelve d’Amadou Hampaté Ba l’any 2009. Amb Peter Brook, ha codirigit Fragments, cinc peces curtes de Beckett, i una altra vegada amb Peter Brook i el compositor Franck Krawczyk, va adaptar lliuremerent la composició de Mo-zart i Schikaneder Die Zauberflöte dins d’Une flûte en-chantée.

DIRECCIÓ MUSICAL FRANCK KRAWCZYK Compositor, nascut l’any 1968, Franck Krawczyk va començar els seus estudis musicals a París (piano, anàlisi, harmonia) i després a Lyó (composició) on nor-malment dóna classes de música de cambra al Conser-vatori (CNSMD).De molt jove, Krawczyk va debutar al Festival d’automne à Paris hi va començar escrivint diverses peces per a piano, cello, quartet de corda i conjunts de cor i cambra. L’any 2000 va rebre el “Prix Hervé Dugardin” i el “Prix de la SACEM” per la peça orquestral Ruines.Una posterior col·laboració amb Christian Boltanski li va donar noves perspectives a les seves composicions.Juntament amb l’il·luminador Jean Kalman, va crear una dotzena de peces (“opus”) a França i a l’estranger. Peces per a llocs diferents, des de teatres d’òpera fins a espais dedicats a l’art contemporani.Paral·lelament va desenvolupar noves formes de creació musical per a diversos mitjans: teatre (Je ris de me voir si belle amb J. Brochen), lectures (Les Limbes, Absence, amb E. Ostrovski), vídeo (Private joke amb F; Salès) i dansa (Purgatorio-In vision, amb E. Greco i P.C. Schol-ten). Sempre mantenint forts lligams amb el repertori clàssic, Krawczyk va col·laborar amb el cor Accentus dirigit per Laurence Equilbey (Vivaldi, Chopin, Schubert, Liszt, Wagner, Mahler, Schoënberg) i amb la cellista So-nia Wieder-Atherton (Janacek, Mahler, Rachmaninov,-Monteverdi…).

L’any 2009, per petició de Brook, va escriure i interpretar un acompanyament musical per a sonets de Shakespeare (Love is my sin). Van continuar la col·laboració conjunta amb Marie-Hélène Estienne a Une flute enchantée, una adaptació lliure de l’òpera de Mozart creada al novembre de 2010 al Théâtre des Bouffes du Nord a París i que actualment encara està en gira arreu del món.El seu últim gran treball Polvere per a cello, conjunt in-strumental i cor va ser creada l’any 2010 al Grand Palais (Monumenta-Christian Boltanski) i posteriorment repre-sentada a Nova York, Milà i Bolonya. Actualment, Kraw-czyk està treballant en el seu tercer quartet de corda.


08

ACTRIU NONHLANHLA KHESWANonhlanhla Kheswa va créixer entre dos municipis de Johan-

nesburg – Alexandra i Soweto – i professa la mateixa estima

cap a les dues ciutats a parts iguals. Reconeix que van ser

diversos mestres de l’escola primària qui van inculcar-li l’amor

per la narració d’històries i el cant. Va assistir a l’Escola Se-

cundària de Soweto Morris Isaacson on, dues dècades abans

que ella - més precisament, des del 13 juny fins al 16 juny de

1976 - l’aixecament de Soweto va ser un punt d’inflexió en la

història política de Sud-àfrica, que havia posat en marxa pTe-

boho Mashinini i altres estudiants. Abans de deixar l’escola el

1998, Kheswa va ser descoberta pel director de cine i televisió

sud-africà Darrell Roodt (Sarafina!, Cry, the Beloved Country,

Dangerous Ground, Winnie Mandela) i li va donar un paper a

Soul City. Després, l’il·lustre compositor i productor Lebohang

Morake va agafar-la per representar l’obra The Lion King de

Disney, que la va mantenir a Broadway durant més de cinc

anys.Mentre es feia un nom com a vocalista a Wyclef Jean’s

ensembles gairebé una dècada després de deixar The Lion

King, Kheswa va introduir-se a l’escena jazzística de Nova

York i a la jove i eclèctica cultura musical de Brooklin. La seva

banda, Kheswa & Her Martians, barreja sonoritats que recullen

des del hard-bop de Jackie McLean i Gary Bartz, l’espiritualitat

de John Coltrane i McCoy Tyner, fins a les diverses corrents de

la subcultura jazz de Sud-àfrica. Meadowlands, Stolen Jazz és

l’enregistrament de debut de la banda.

Peter Brook i Marie-Hélène Estienne van descobrir Kheswa a

un càstig el 2011 a la New York University per a The Suit. Des

d’aleshores ha estat de gira amb aquesta producció

ACTOR WILLIAM NADYLAM

William Nadylam es va formar a l’ENSATT (École Nationale

Supérieure des Arts et Techniques du Théâtre) abans coneg-

uda com a Rue Blanche.

La seva experiència al cinema inclou L’Absence de Mama

Keïta 2012, White material de Claire Denis 2010, Les Enfants

du pays de Pierre Javaux, Mauvais Genres (Transfixions) de

Francis Girod, Mille Millièmes de Rémi Waterhouse, Le Mal du

pays (Homesick) de Laurent Bachet i Tout le Monde descend, o

Black Micmac de Marco Pauly.

En televisió l’hem pogut veure a Frères de sang, d’ Stéphane

Kappes, La Guerre des saintes, de Giordano Gederlini, Les

Mariés de l’île Bourbon, d’Euzhan Palcy, Les Oubliées, de

Hervé Hadmar, Une Autre Vie, de Luc Beraud, (premi Revela-

ció i Descobriment – Saint-Tropez film Festival), Murphy’s Law,

BBC Londres, Le Dernier Fils, i Table rase, d’Etienne Perier, o

Klear d’Álvaro García De Zuniga.

Al teatre, William va representar el paper del mag a Une flute en-

chantée, dirigit per Peter Brook i Marie-Hélène Estienne, Layla

a Bellona Destroyer of Cities de Jay Scheib, Aaron a Botho

Strauss’s Viol, dirigida per Luc Bondy, Pièce africaine, diri-

gida per Catherine Anne, Conferencia de imprensa, dirigida per

Álvaro Zuniga, La Tragédie d’Hamlet de Shakespeare, dirigida

per Peter Brook, Le Cid de Corneille, dirigida per Declan Do-

nellan, La Tragédie du roi Christophe, d’Aimé Césaire, dirigida

per Jacques Nichet, L’Ile des esclaves, de Marivaux, dirigida

per Elisabeth Chailloux, LaServante dirigida per Olivier Py etc...

Nadylam ha col·laborat com a assessor amb Daniela Kurz al

Nuremberg Tanzteater, específicament a Wish I Wood i Next

Stop Freedom.

La seva experiència com a director inclou, entre d’altres obres,

Stuff Happens de David Hare que va traduir també per al The-

atre des Amandiers entre el 2009 i el 2010.


09

ACTOR ERY NZARAMBA

Ery Nzaramba és un actor de Rwanda que va començar a fer teatre per treure’s la timidesa (i encara està trebal-lant en això). Es va formar a Bèlgica (Conservatoire Royal de Bruxelles) i al Regne Unit (Birmingham School of Act-ing). Va començar a actuar professionalment en una gira

que va fer per Europa amb un muntatge sobre l’accient de Txernòbil: la combinació de la seva comicitat amb la seriositat de l’obra va ser irresistible pel públic europeu...Les obres de teatre on ha treballat inclouen: The Bacchae, Blood Wedding (Royal & Derngate Theatre), Split/Mixed (el seu paper va ser premiat al United Solo Theatre Festival de Nova York), The Epic Adventure of Nhamo... (Tricycle Theatre/Tiata Fahodzi), The Snow Queen (Tour per l’India,Trestle Theatre/British Council), As You Like It (Curve Theatre), The Jew of Malta (Hall for Cornwall). Entre les seves pel·lícules descata The Gates of Vanity (Future Focus Films).A la televisió ha treballat a The Bill i a la ràdio a When I Was in Peru, 43:59: Yara (els dos a la BBC Drama Radio). Ha escrit i dirigit petites pel·lícules (Annex i The Blues Lover) i ha tingut un paper a Split/Mixed.

MÚSIC ARTHUR ASTIER (GUITARRA)Nascut el 1985, Arthur Astier ha tocat la guitarra i el baix a diferents bandes de rock. Posa les seves guitarres al servei d’altres formes artístiques com les arts plàstiques, el teatre i la música clàssica, especialment quan això significa col·laborar amb el compositor Franck Kraw-czyk: “Je ris de me voir si belle” dirigit per Julie Bro-chen, i com ha convidat a les produccions de Boltanski/

Kalman/Krawczyk: “O Mensch!”, Festival d’Automne; “Happy Hours”, Biennale d’Art Contemporain de Lyon; “Pleins Jours”, Théâtre du Châtelet; “Gute Nacht”, Nu-its Blanches Paris; “Polvere”, Monumenta 2010 Paris (Grand Palais).

MÚSIC MARK KAVUMA (TROMPETA)Mark Kavuma s’està convertint en un dels millors trompe-tistes joves de l’escena del jazz britànic. Recentment ha estat seleccionat millor solista a la final de Elligton.

Amb només 20 anys i encara acabant els seus estudis al Trinity College of music, ja té molta demanda. Toca amb Jazz Jamaica, Nu Civilization Orchestra, Brinsley Ford (Aswad), Denis Batiste, Jay’s Jitter Jive band, Dub reggae group Kalichakra, Kinetika i lidera el seu propi trio i quintet. Kavuma ha tocat als llocs més importants de Londres, incloent el Royal Festival hHall, Royal Albert hall, Barbican, el Queen Elizabeth hall, el Round house, el Rivoli ballroom entre d’altres. A més, ha tocat amb les

llegendes del jazz John Hendricks i Ronnie Scott. Mark ha participat amb grups com NYJO, TWYJO i la Trin-ity jazz ensemble. També ha tocat altres gèneres com l’òpera, Op Sa Balkan band, Boney M, Gentlemen’s dub club, LSO, o Mulatu Astatke and star. A la televisió Mark ha aparegut al Paul O’Grady show, BBC ONE, com a part de l’única banda que tocava amb la desfilada dels atletes del Regne Unit després dels Jocs Olímpics.

Actualment Mark es troba immers en la producció teatral de la molt recomanable ‘Amen Corner’ que està de gira des d’agost del 2013.


010

MÚSIC DANNY WALLINGTON Danny Wallington està actualment estudiant al Trinity College of Music de Greenwich, on toca en un trio de pi-ano, un quintet, i ha estudiat amb Philip Fowke, pianista internacional.

Ha cursat el seu tercer curs a París fent estudis de piano clàssic amb Marie-Paule Siruguet gràcies a un programa Erasmus. El seu talent particular ha acompanyant molts músics i cantants a Chethams, Trinity i el CNR Bou-logne-Billancourt. Va iniciar els seus estudis a l’escola, quan ell era el pianista de moltes produccions musicals com Barnum, Les Misérables i We Will Rock You

Li agrada tocar tipus de música. De petit es va introduir al món del jazz amb la Peak District Jazz Orchestra, que va donar els seus fruits a París. A Londres, toca amb una banda folk, una banda klezmar i una reggae dub band, liderant, escrivint i fent els arranjaments musicals a totes elles. També li agrada composar, i té moltes peces pub-licades. Per exemple, el concert de piano que va tocar amb la Chethams School of Music Orchestra, i el quartet de corda amb què va tocar a Savoy a Londres.

VESTUARI ORIA PUPPOOria Puppo és una escenògrafa i dissenyadora de vestu-ari a cavall entre Buenos Aires i París. A Argentina ha dissenyat escenografies per a Diego Kogan, Rafael Spregelburd, Roberto Villanueva, Ciro Zorzoli i A. Tanta-nian. També va ser la directora tècnica del Festival Inter-cional de Buenos Aires des de 1999 al 2007 i les seves creacions inclouen molts decorats i vestuari per a òpera així com instalacions per a performances en espais d’art contemporani.

Ha treballat a Lucerna i a Alemanya, a Stuttgart i a Man-nheim, on va fer l’escenografia d’Amerika de Kafka i The Threepenny Opera de Brecht. Ha treballat recent-

ment amb Bouffes du Nord a tres produccions de Peter Brook: Tierno Bokar, The Suit i A Magic Flute. També va fer l’escenari de La Resurrezione de Haendel, dirigida per Lilo Baur per a la Paris National Opera’s Atelier Lyrique. També treballa per a The Maids de Jean Genet, en una producció de Ciro Zorzoli amb Marilú Marini, que ha de ser representada a Buenos Aires.

Actualment està dissenyant l’escenografia i el vestuari d’Almas ardientes, de Santiago Loza, dirigida per Alejan-dro Tantanian, que serà presentada al Teatro San Martin, Buenos Aires, al juliol de 2014.

IL·LUMINACIÓ PHILIPPE VIALATTEPhilippe Vialatte va començar al Théâtre des Bouffes du Nord el 1985 com a operador de llums a Le Mahabharata, dirigida per Peter Brook. Ha treballat amb Jean Kalman en la il·luminació de Woza Albert i de La Tempête, diri-gida per Peter Brook.

Des de la creació de The Man Who a París el 1993, ha treballat en la il·luminació de totes les obres dirigides per Peter Brook al Theatre des Bouffes du Nord: Qui est là, Je

suis un phénomène, Le Costume, The Tragedy of Ham-let, Far Away, La mort de Krishna, La Tragédie d’Hamlet, Ta main dans la mienne, Tierno Bokar, Le Grand Inquisi-teur, Sizwe Banzi est mort, Fragments, 11 and 12, i re-centment A Magic Flute.

Vialatte segueix totes les obres en tour i a cada espai redissenya i adapta la il·luminació.


028

VENDA PREFERENT

VENDA ANTICIPADA A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE

AVANTATGES I DESCOMPTES


029

Els mitjans oficials:

Amb el patrocini de:

dossier de l’espectacle el vestit (the suit) · sinopsi com a cÀstig, philomen fa que matilda...

Documents