Dossier de premsa

22.11.2017 | 11.03.2018

TOTAL RECORDS Vinils i Fotografia

Vinil: Grace Jones, Island Life, Island Records – 207 472, França, 1985. Diseny: Greg Porto. Fotografia: Jean-Paul Goude.

2

Índex

Nota de Premsa …………………………………………………. ........ 4

Comissaris de l’exposició ………………………………………. ........ 7

Col·lecció Gladys Palmera ……………………………………. .......... 8

Sessions Total Records. Vinils en viu …………………………..... .... 9 Textos de Sala …………………………………………………….. ...... 10

Fundació Foto Colectania …………………………………………...... 15

Fundació Banc Sabadell ………………………………………. .......... 16

Imatges de Premsa ……………………………………………… ........ 17

Informació Pràctica ……………………………………………. ........... 22

3

Vinil: Miles Davis, Tutu, Warner Bros. Records - 1-25490, Estats Units, 1986.

Disseny: Eiko Ishioka. Fotografia: Irving Penn.

#TotalRecordsBCN

#FotoColectania

@FBSabadell

#PhotographyInPrintOnline

4

Nota de Premsa

Foto Colectania fusiona fotografia i música a través de les portades de vinils més icòniques de tots els temps Robert Frank i els Rolling Stones, Annie Leibovitz i Cindy Lauper, Helmut Newton i INXS, Herb Ritts i Madonna, Weegee i George Michael entre d’altres, protagonitzen la gran exposició a Foto Colectania.

(1)Vinil: Serge Gainsbourg, Love on the Beat, Philips – 822 849-1, França, 1984. Fotografia: William Klein. Disseny: Desconegut (2) Vinil: Prince, Lovesexy, Paisley Park – 9 25720-1, Estats Units, 1988. Dissey: Laura LiPuma. Fotografia: Jean-Baptiste Mondino. (3) Vinil: The Beatles, Abbey Road, Apple Records – PCS 7088. Anglaterra, 1969. Disseny: John Kosh.Fotografia: Iain Macmillan.(4) Vinil: Ana Curra, Una noche sin ti, Hispavox – (45) 445 252, Espanya 1985. Fotografia: Alberto García-Alix. Disseny: Alberto García-Alix. Barcelona, 21 de novembre.- La Fundació Foto Colectania presenta l’exposició ‘TOTAL RECORDS. Vinils i fotografia’, en col·laboració amb la Fundació Banc Sabadell, on es mostra una selecció de 250 portades de vinils que reflecteixen la fructífera relació entre la fotografia i la música. L’exposició, que s’ha presentat a Arlés, Zuric i Berlín, arriba a Barcelona de la mà de Foto Colectania. La mostra està produïda pel festival Les Rencontres de la Photographie d’Arles, i comissariada pel seu director, Sam Stourdzé, el col·leccionista Antoine de Beaupré i Serge Vincendet; i compta amb la complicitat de Jacques Denis. La presentació de “Total Records” a Barcelona es completa amb una secció de vinils espanyols creada especialment per aquesta exposició, així com una mostra de la Col·lecció Gladys Palmera, reconeguda internacionalment com el catàleg musical més destacat de música cubana del període de 1940 a 1960. L’exposició es podrà visitar del 22 de novembre a l’11 de març de 2018 i després viatjarà al Japó. Què seria d’un àlbum sense la seva portada? L’art de les portades de discos ha estat sempre un element clau en la iconografia del vinil musical, i moltes de les obres exposades s’han convertit en veritables emblemes de la història musical del nostre temps. El que potser no és tan conegut és com tota una sèrie de fotògrafs han contribuït a la realització d’aquesta iconografia visual. Es coneixen les

5

portades dels discos i es coneixen els fotògrafs. ‘TOTAL RECORDS. Vinils i fotografia’ explica la historia de com aquests dos mons s’han interconnectat. “El fil conductor de l’exposició és mostrar el treball de reconeguts fotògrafs a través dels vinils, atès que la majoria d’ells va fer alguna vegada una portada de vinil. La relació d’un fotògraf amb un grup de música a vegades podia arribar a ser tan intensa que arribava a forjar la seva imatge de marca”, explica Antoine de Beaupré, col·leccionista i comissari d’aquesta mostra. L’exposició presenta associacions sorprenents, vinils famosíssims i rareses insospitades, des d’un barroc Helmut Newton fotografiant a la banda australiana INXS a fotògrafs icònics de Vanity Fair i a d’altres prestigioses revistes nord-americanes com Herb Ritts o Annie Leibovitz, associats amb Madonna i Cindy Lauper respectivament. La mostra reuneix també creadors de la talla de Jeff Wall en un disc d’Iggy Pop, el gran innovador William Klein que va retratar a Serge Gainsbourg, el tàndem creatiu Jean-Paul Goude / Grace Jones, i fins a un clàssic de la fotografia com Irving Penn retratant a Miles Davis. La nòmina de grans mestres és llarga. Antoine de Beaupré explica que “les portades dels discos defineixen i configuren la imatge de les popstars. David Bowie o Grace Jones no haguessin estat el que van ser sense les cèlebres fotografies dels sus vinils”. Ara ‘TOTAL RECORDS’ pretén posar l’accent en els autors que estan darrera d’aquelles imatges. “Andy Warhol va crear imatges que es recordaran sempre, com la portada d’Sticky Fingers dels Rolling Stones de 1971. Abbey RoadK, de The Beatles, fotografiada per Iain MacMillan el 1966, és mítica no només per la fotografia, sinó pel què hi ha al darrera: era el darrer disc de la banda britànica. Hi ha històries surrealistes sobre les caràtules, moltíssim per explicar”, diu de Beaupré. A Foto Colectania es pot comprovar com en aquests 31,5 per 31,5 cm d’un vinil es condensa una obra d’art. La mostra està ordenada en diferents seccions temàtiques, oferint un recorregut que va des de les creacions originals pensades per a la portada del disc, a d’altres seccions com la titulada “Reapropiació subliminal” on els músics han recorregut la rica història de la fotografia buscant imatges potents que coincideixen amb la seva música. És el cas de l’emblemàtica portada de Tom Watts que utilitzava una fotografia d’Anders Petersen de la seva reconeguda sèrie Café Lehmitz. Hi ha altres seccions dedicades als grans artistes com Andy Warhol, Richard Avedon o Jean-Paul Goude. Pepe Font de Mora, director de la Fundació Foto Colectania, assenyala que ‘TOTAL RECORDS’ és una exposició trencadora pel format mateix de la mostra: vinils penjats a la paret. Aquesta exposició, afegeix, ens parla de músics i fotògrafs que van establir una col·laboració sorprenent aconseguint impactants imatges que ja formen part dels records de tota una generació”. L’origen de ‘TOTAL RECORDS’ La idea de ‘TOTAL RECORDS’ va sorgir d’una manera molt senzilla: mentre de Beaupré estudiava música al Berklee College of Music, va començar a comprar discos. Des d’aquest moment no ha parat: fa 30 anys que col·lecciona vinils i en posseeix uns 15.000. Un dia va donar la volta a un vinil per veure qui signava la fotografia de la coberta i llavors se li va

6

ocórrer la idea: per què no relacionar música i fotografia? En realitat, els discos són cultura popular i el què de Beaupré ha fet amb l’exposició és “intel·lectualizar-la per amor a la fotografia”, segons les seves pròpies paraules. El panorama nacional L’exposició a Barcelona inclou a més una secció dedicada al vinil espanyol. A finals dels anys setanta, Espanya s’obre a les noves tendències del món. La fotografia moderna troba les seves primeres referències en artistes que han arribat a ser avui dia ineludibles. El trencament és aspre, i amb ella neix una nova imatge. El color de Javier Vallhonrat es contraposa als retrats en primer pla de Toni Catany. El blanc i negre d’Alberto García-Alix dóna testimoni d’un nou país. La poesia fotogràfica de Chema Madoz o la tipologia fotogràfica de Miguel Trillo són alguns dels molts exemples d’aquesta emancipació artística. El vinil permetrà als fotògrafs avantguardistes obrir-se al món. A més, l’exposició inclou els vinils de fotògrafs com Oriol Maspons, Ouka Lele, Francisco Ontañón, Leopoldo Pomés, Javier Vallhonrat, Alberto Schommer i el tàndem Marta Sentís / Maria Espeus.

7

Comissaris de l’exposició

Antoine de Beaupré va néixer a París el 1971. Va començar la col·lecció de vinils fa 30 anys. És, a més, llibreter, editor i comissri d’exposicions. Va fundar la Galerie 213 el 1997 i ha treballat extensament en el món de la fotografia. Més tard, va crear Les Editions 213 i ha organitzat exposicions, essent la darrera Bernd un HIlla Becher Printed Matter 1964/2013.

Sam Stourdzé va néixer el 1973 a París. Viu i treballa entre Arlés i París. Des de 2014 és el director d’un dels festivals més importants a nivell internacional, Les Rencontres d'Arles. Anteriorment fou director del Musée de l'Elysée a Lausanna i, des de 2010 fins el 2014, fou editor en cap de la revista Else. Ha estat comissari de nombroses exposicions i ha publicat diverses obres, entre elles Le Cliché-Verre de Corot à Man Ray; les retrospectives de Dorothea Lange i Tina Modotti; Chaplin et les images; Fellini, la grande parade; i, més recentment, Derrière le rideau: L'esthétique Photomaton and Paparazzi! Photographes, stars et artistes.

Serge Vincendet va néixer el 1955 a Béziers, França. Viu i treballa a París. És el director i fundador de la botiga de discos Monster Melodies. És també autor de diversos llibres de referència sobre música (Serge Gainsbourg, Integral et cetera, 2005, Barbara, ombre et lumière, 2007; Le Cinéma de Serge Gainsbourg, 2007, etc.). Serge Vincendet és també productor, editor i dissenyador de fundes de vinils i sempre s’ha interessat pel treball dels músics, així com pel desenvolupament de la seva imatge i de la seva identitat musical.

8

Col·lecció Gladys Palmera Música i fotografia cubana: una mirada a la història Amb l’objectiu de mostrar l’univers d’una col·leccionista de vinils, Foto Colectania ha convidat a participar de l’exposició la Col·lecció Gladys Palmera, reconeguda internacionalment com el catàleg musical més destacat de música cubana del període de 1940 a 1960. Per a l’exposició, s’ha seleccionat un repertori de peces fotogràfiques i vinils originals que comença a l’època daurada de Cuba i continúa en el període posterior a la revolució; la col·lecció es mostra en un espai dedicat de la biblioteca de Foto Colectania. Des de fa més de tres dècades, Alejandra Fierro Eleta (Gladys Palmera) contribueix a la difusió de la música llatinoamericana a Espanya. Reconeguda internacionalment com la col·leccionista més destacada de música afrocubana, la seva tasca s'ha estès en l'àmbit dels mitjans de comunicació amb la creació el 1999 de l'emissora Radio Gladys Palmera, i de l'educació a través del seu projecte pedagògic La Escuelita del Ritmo (Costa Rica). La Col·lecció Gladys Palmera compta amb més de 100.000 vinils i 45.000 CD’s i conté el que està considerat el catàleg musical més complet de música cubana del període entre 1940 i 1960. Amb una vocació clarament divulgativa, una gran part de la col·lecció es troba a disposició pública a través d'un canal musical que forma part de la proposta radiofònica de Radio Gladys Palmera, on l'oient pot escoltar en streaming una selecció de joies del vinil, escollides personalment per Alejandra Fierro.

Com mostra aquesta exposició, la fotografia ocupa un lloc rellevant en la col·lecció Gladys Palmera. En el recorregut proposat, es presenta l'anomenada època daurada de Cuba amb obra de dos grans mestres de la fotografia, Armand i Narcy, dos artistes que van crear una visió idíl·lica i sofisticada de la faràndula, immortalitzada al més pur estil de Hollywood. Amb la revolució de 1959, la mirada del fotògraf es perd als carrers i es converteix en portaveu de la causa revolucionària; és el moment

de les grans portades que mostraven l'aparell propagandístic. L'últim període exposat acosta l'espectador a la fotografia abstracta, motivada per la influència dels països del bloc comunista, i que va arribar a les portades de vinils inspirant composicions conceptuals.

9

Sessions Total Records. Vinils en viu

Com a activitats paral·leles a l’exposició, s’ha programat una sèrie de sessions de vinils en viu que tindran lloc mensualment a Foto Colectania.

13 DESEMBRE 2017

Johann Wald: Presentador de televisió d’MTV, Cuatro o La 2, Actor, Discjòquei i col·laborador a Europa FM, ha fet en moltes ocasions de mestre de cerimònies.

GENER

Ari Up es l’extension selector d’Ariana Diaz Celma, periodista afincada a Barcelona que pilota la revista digital d’estil de vida http://www.good2b.es. Els vinils de disc ocupen un 50% de la col·lecció d’Ari Up, encara que les seves estanteries també deixen espai a Nu Disco, Funk, Soul, House primerenc o Hip Hop.

FEBRER

Gladys Palmera: Alejandra Fierro és, entre moltes coses, una pionera en tot allò referent a la ràdio fórmula. Enamorada de la música llatina i guardonada amb un premi Ondas.

MARÇ

Paul Simonon: Baixista de The Clash del Regne Unit. El mític grup de punk dels anys 70s i 80s que a més va incorporar el reggae, rock, rockabilly, ska, jazz i dub, entre d’altres estils musicals, i que va assolir un gran èxit amb el seu tercer àlbum London Calling.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

10

Textos de Sala TOTAL RECORDS. LA GRAN AVENTURA DE LA FOTOGRAFIA I LES PORTADES DE VINILS Jacques Denis Al llarg del segle XX la música i la fotografia han interaccionat en totes les seves formes, des de l'obra d'art fins a la il·lustració, des de la figuració fins a l'experimentació. L'exposició es basa en aquesta diversitat d'intencions i propostes. Les dues primeres imatges publicades en una portada d'àlbum -una visió artística de Broadway i una imatge més figurativa d'un vaquer- ja suggerien que tot era possible. El format (33 rpm, 45 rpm), un cercle en un quadrat, encapsula gairebé tota la història de la fotografia. Molts fotògrafs han deixat la seva empremta en aquestes cobertes de 30 x 30 cm. La fotografia ha tingut un paper destacat en la història de la música gravada. Mirant una portada d'àlbum, gairebé es pot escoltar allò que es veu. Els fotògrafs van il·lustrar molts dels grans clàssics. Qui no ha comprat un disc per la portada? La imatge d'Abbey Road ha transcendit durant els últims cinquanta anys, així com ho ha fet la música dels Beatles. La portada d'Sticky Fingers dels Rolling Stones mostrava la famosa imatge de l'entrecuix feta per Andy Warhol, però altres destacats fotògrafs, com David Bailey, Hiro, Annie Leibovitz o Robert Frank, van il·lustrar altres cobertes dels àlbums del grup. Alguns fotògrafs van construir un estil; d’altres van construir icones. Els segells discogràfics van construir identitats visuals on la fotografia importava més que qualsevol altra cosa: les fotografies en blanc i negre de Francis Wolff per a Blue Note, els matisos grisos de l'ECM o els colors brillants d'Hipgnosis. Aquestes produccions van predir un so. A la inversa, les cobertes dels àlbums contenien moltes de les imatges més icòniques i històriques del segle: un retrat de Céline, la Gran Depressió vista pels ulls dels fotògrafs de la Farm Security Administration, el maig del 68 o el Black Power als Estats Units. I tot, abastant totes les tècniques: des del fotoperiodisme als fotomuntatges, incloent-hi cabines fotogràfiques, fotos utilitzades per a un propòsit diferent del que van ser destinades, fotografies sobreexposades i fotografies dins de les fotografies. Tot es pot trobar en aquests quadrats de 30 x 30 cm. Com més s'hi aprofundeix, més inabastable esdevé el tema. FOTOGRAFIA: CREACIÓ ORIGINAL SOBRE VINIL Quantes sales farien falta per mostrar obres de Garry Winogrand, Raymond Depardon, Paolo Roversi, Norman Sieff, Martin Parr, Franco Fontana, i molts d'altres? Com es poden haver exclòs Pierre Verger i Herman Leonard? Prendre decisions va ser un procés agonitzant. Molts dels clàssics de la història de la música, les imatges dels quals han esdevingut icòniques, han quedat fora: A Love Supreme de Coltrane, Melody Nelson de Gainsbourg, els primers Ramones, i fins i tot Barbara, malgrat que cantés "Si surt bé a la foto, porteu-me el noi jove". Petit format, grans conseqüències. La història de la música i la fotografia estan entrellaçades: cada capítol, des de l'abstracció fins als retrats, es fa ressò a les portades dels vinils. Aquests quadrats ofereixen una visió general de la història de la fotografia, una càpsula del temps dels dos mitjans. Un dia o un altre, han anat comptant amb el treball de gairebé tots els grans fotògrafs, des de Robert Doisneau fins a William Wegman.

11

REAPROPIACIÓ SUBLIMINAL Els fotògrafs han treballat amb músics per dissenyar portades d'àlbums, però la relació pot funcionar a la inversa: els músics han passat per la rica història de la fotografia cercant imatges potents que coincideixin amb la seva música. Per a un senzill maxi, el fundador de Tuxedomoon, Steven Brown, va triar una de les famoses vistes de Berenice Abbott de Nova York per capturar un moment precís, un instant retingut per sempre. La nostàlgia per al futur preocupa ambdós mitjans: la fotografia i la música es comuniquen entre ells en el present amb l'objectiu de capturar la seva essència, però necessàriament es projecten en el futur. Demà és ahir. La parella parisenca que Brassaï va fotografiar el 1933 va ser llançada a principis dels 80 pel jove Rickie Lee Jones. El petó subtil capturat per Elliott Erwitt va ocupar la portada de The First of a Million Kisses el 1989. La meteòrica banda britànica Fairground Attraction va arribar a re enquadrar aquest instant de la dècada dels 50 a Califòrnia a risc de ser massa explícit, a diferència de l'original. Explicar la història de la música també va ser la intenció de Kiss In The Dark quan la banda va triar una famosa imatge de René Burri el 1989; i la parella al Café Lehmitz captada pel fotògraf suec Anders Petersen a finals del 1960 va acabar a la portada d'un àlbum de Tom Waits 15 anys després. Des de la imatge emblemàtica de William Klein fins al més clàssic de Guy Le Querrec, des del realisme punyent de Dorothea Lange durant la Gran Depressió fins al retrat "surrealista" amb què el Sud-africà Pieter Hugo va guanyar el World Press Photo el 2005, el món de la música ha utilitzat la fotografia per declarar les seves intencions discursives. I qui sinó Jeff Wall s'hagués pogut atrevir a basar una monumental fotografia retro il·luminada en el pròleg de l'Home Invisible? L'any 2000, el fotògraf va crear una imatge que incloïa els detalls més petits que Ralph Ellison descrivia a la seva novel·la, fins i tot una agulla d’un tocadiscs al centre!

ANDY WARHOL, L’ICONOCLASTA Abans de convertir-se en el Rei del pop, Andy Warhol era un artista gràfic, també de portades d'àlbums. A mitjan de la dècada dels 50, va fer un magnífic retrat de Count Basie, una portada discogràfica feta amb les lletres de la paraula Monk i un dibuix de Johnny Griffin per a Blue Note. Fins i tot després que l’hàbil artista de Nova York es fes famós, els seus treballs continuaren apareixent en les portades d'LP en una àmplia gamma de gèneres. Alguns, com les portades de l'àlbum Velvet Underground amb el plàtan, o el provocatiu entrecuix dels Rolling Stones, han esdevingut clàssics. Anys més tard, Warhol va pintar al damunt d'un retrat en blanc i negre de Mick Jagger, per la part frontal i posterior de la funda de Love You Live, un doble LP dels Rolling Stones en viu. El vinil explica la història d'aquesta creació, que va causar un gran revulsiu perquè Warhol es va posar furiós amb Jagger quan va fer algunes modificacions en llapis a la seva obra. Aquesta no és l'única fotografia utilitzant la tècnica de la serigrafia per part de l'artista assidu als clubs nocturns: John Lennon, Aretha Franklin, Diana Ross i Paul Anka van rebre el mateix tractament. Aquests retrats per a la indústria discogràfica han esdevingut articles de col·leccionista. Warhol va trobar, sens dubte, que aquest mitjà molt popular li donava una manera d'incorporar la seva visió i compaginar el seu propi camí entre la cal·ligrafia i la serigrafia, el dibuix i la fotografia.

RICHARD AVEDON, L’AVANTCAMBRA DEL RETRATISTA Si els col·leccionistes d’àlbums haguessin prestat atenció en el seu moment, haurien pogut compilar una extraordinària sèrie de retrats de Richard Avedon, que van aparèixer en més

12

de 120 portades d'àlbums durant un període de sis dècades. Això no ha de sorprendre, atès que el fotògraf nord-americà tenia una estreta relació amb la música. Per percebre aquesta connexió, només s’ha de fullejar el seu llibre totèmic, Sixties, on trobem un retrat de John Lennon que pertany a una famosa sèrie de fotografies dels Beatles a la portada. Algunes de les icones d'aquells anys, inclosos Bob Dylan, Frank Zappa, Alice Cooper, Joan Baez, Tina Turner i Johnny Winter, es poden trobar en aquestes portades d'àlbums en forma de retrats que capturen la profunditat de les seves ànimes. Això es pot apreciar a partir del 1958, en una portada discogràfica de Vicente Escudero. Un encàrrec d'un disc el 1956 destinat a promoure una cadena de botigues és igualment sorprenent. La model que posa en una locomotora evoca el món de la moda, una gramàtica particular que Avedon reformula posteriorment i utilitza de nou en dues imatges: les dels àlbums de Johnny Mathis i Sly Stone, que es van fer amb més de 10 anys de diferència, però presenten la mateixa espurna de vida que fixa el gest, la mateixa suspensió que revela el ritme. Estil i classe en estat de gràcia. BLUE NOTE, LA REFERÈNCIA DEFINITIVA "El millor en Jazz des de 1939". El lema no és una exageració. Tot va començar amb Albert Ammons i Meade "Lux" Lewis el 6 de gener de 1939. El productor Alfred Lion i el fotògraf Francis Wolff, dos jueus alemanys que havien fugit dels nazis, van fundar el segell discogràfic, amb la posterior incorporació del dissenyador Reid Miles, d’un gran talent, i de l'enginyer de so Rudy Van Gelder. Van unir les seves habilitats per produir un catàleg inigualable, un recull visionari del jazz, des del “mainstream” fins a l'avantguarda, de Duke Ellington a Ornette Coleman, de Monk a Miles. La majoria d'ells van enregistrar, amb el llegendari segell discogràfic Blue Note, els estàndards que van constituir la història del jazz.

L'èxit de Blue Note es va basar en un so de signatura, una identitat visual: un adhesiu blanc i blau en un fons negre, i una elegància que combina el classicisme formal amb un toc original, com les lletres i les fotografies elegants de Wolff, que es van fer famoses. Algunes fotografies van ser preses durant sessions de gravació, altres a l'exterior, a la ciutat: Herbie Hancock als carrers de Nova York, Joe Henderson al costat d'un mur, Ornette Coleman en ple hivern i, probablement la més bonica de totes, la de Larry Young enmig de gratacels per a Into Something!

Aquestes portades es van copiar en nombroses ocasions i de vegades es van utilitzar amb altres finalitats. Totes elles al·ludeixen a l'edat d'or de Blue Note, les glorioses dècades de 1950 i 1960. Però a principis dels 70, els temps estaven canviant: Liberty va comprar el segell, Reid Miles i Alfred Lion es van retirar i Francis Wolff va morir a Nova York el 1971. No obstant això, l'aura del segell discogràfic i del seu fotògraf/productor es va fer més brillant. Quan Blue Note va celebrar el seu 75è aniversari el 2014, el productor Michael Cuscuna, que ha mantingut aquesta flama encesa durant 30 anys, va analitzar el seu èxit. "La longevitat de Blue Note s'explica per la qualitat de la música i l'atenció als detalls més petits", va dir. "Una sinergia excepcional ha permès al segell llançar obres intemporals".

JEAN-PAUL GOUDE, EL MODELADOR Grace Jones i Jean-Paul Goude: dos noms per a un únic so. Quan la model i el fotògraf, que després es va fer anomenar "autor d'imatges", es van conèixer el 1979, es van entendre immediatament. L’agost de 1982, The Face el va anomenar "L’home que va fer Grace Jones". Havia tardat tres anys en construir la icona androgínia mundial, de barreja post

13

industrial, la qual va concloure en un LP i un vídeo. De la mateixa manera que un dissenyador de moda o un patronista, Goude va elaborar la seva creació fotografiant-la des de tots els angles. Tots dos van ser responsables de l'èxit de cadascun d’ells.

HIPGNOSIS, MARCA REGISTRADA Hipgnosis, un col·lectiu d'artistes gràfics britànics, marquen el to cridaner des del principi. El 1968, a mesura que la revolució hippie del “Flower Power” començava a desaparèixer, Aubrey "Po" Powell i Storm Thorgerson van estipular les bases estètiques d'un moviment que va deixar la seva empremta en la dècada següent. Les seves opcions iconogràfiques van cridar l’atenció. Thorgerson, que va conèixer Roger Waters a Cambridge, va dissenyar la seva primera portada d'àlbum, A Saucerful of Secrets, per Pink Floyd. És una composició estranya, encara influenciada per l'art psicodèlic. També va marcar l'inici d'una llarga col·laboració durant la qual els artistes gràfics van il·lustrar les cobertes d'àlbums de la banda de rock progressiu amb imatges fantasmagòriques, fomentant les seves intencions supersòniques: Ummagumma i la seva “mise en abyme” fotogràfica, i l'any següent Atom Heart Mother amb la seva vaca sagrada, dissenyant així un clàssic darrere un altre. El principi dels anys setanta va ser un període prolífic. Cada nova portada d’àlbum era intemporal en el seu propi temps. Va ser l'inici d'una fantàstica dècada. L’any 1973, Peter Christopherson, membre del grup Throbbing Gristle, es va unir a Powell i Thorgerson, per incorporar un toc més industrial a un univers de paisatges i persones extravagants. Aquests estranys, surrealistes i utòpics mons imaginaris han perseguit l'inconscient col·lectiu des d'aleshores. La revista Rolling Stone va classificar dues portades d'àlbums d'Hipgnosis entre les millors 50 del segle XX: el Dark Side of the Moon de Pink Floyd, el prisma del qual es va convertir en un segell distintiu, i Houses of the Holy de Led Zeppelin, amb el seu fotomuntatge esotèric. Totes dues són maneres de passar a l'altre costat del mirall i aconseguir una major ressonància mentre s’escolta la música. L'última portada de l'agència abans de tancar el 1983 també va ser per a l'últim àlbum de Led Zeppelin, Coda. Està completament compost per lletres. En termes musicals, la coda és la resolució final d'un tema. UNA VIDA SOBRE VINIL: DAVID BOWIE David Bowie era el mestre de la disfressa, canviava constantment el seu aspecte sense mai trencar l’encanteri. Potser aquesta és la clau de la seva longevitat: cada màscara revela una faceta de la seva personalitat, cada peça del trencaclosques reforça l'atractiu de "l'home que va caure a la terra" (The Man Who Fell to Earth). Hi ha gairebé tants Bowies com hi ha àlbums, i amb cada àlbum trenca nous motlles. Des de Ziggy Stardust fins a Halloween Jack i Alladin Sane, el nadiu de Brixton és un mutant multifacètic, com mostra aquesta selecció de senzills de la dècada dels setanta. ABBEY ROAD: EL GRAN ENCREUAMENT Abbey Road, l'últim àlbum real dels Beatles, romandrà en la història de la música en més d’un aspecte, especialment per la seva portada. El pas de vianants fora del llegendari estudi de gravació de Londres, s'ha convertit en un lloc de peregrinació. La imatge del fotògraf Ian MacMillan va generar extrapolacions i rumors salvatges. Sobre la base de les pistes que suposadament es van inserir a la imatge, es va dir que Paul McCartney (l'únic Beatle caminant descalç i amb la cama dreta cap endavant) estava mort i havia estat reemplaçat per un figurant. Els que ho van plagiar van publicar les seves pròpies versions: Booker T &

14

The MG's en un carrer de Nova Orleans, el nu de Red Hot Chili Peppers i George Benson amb el seu "the other side". McCartney va tornar a creuar el carrer, aquesta vegada amb el seu gos tibant d’ell.

FOTOCÒPIA La història de la música està plena de tot tipus de reinterpretacions: noves versions, anomenades “covers”, que són fidels als originals, ja sigui en la lletra o en l’esperit. També s'han imitat les portades d’àlbums; el producte derivat forma part del rang temàtic. Poden ser homenatges o, al contrari, una oportunitat de trencar amb la referència històrica. The Clash va retre homenatge al llegendari àlbum d'Elvis amb el seu manifest London Calling, menys un detall: la guitarra ja no és als braços, sinó sacsejada. La banda va llançar quatre senzills en la mateixa línia, cadascun amb un membre diferent. Sergeant Pepper’s Lonely Hearts Club Band va ser un àlbum avançat conceptualment, ple d'innovacions tècniques. La portada trencava amb les convencions: era un collage fotogràfic dels Beatles vestits com una banda amb uniforme militar barrejats amb icones culturals, incloent Bob Dylan, Lewis Carroll, Carl Jung, Fred Astaire, Marilyn Monroe, Karl Marx i, amb un toc d'ironia, fins i tot figures de cera de sí mateixos. Seguint amb la seva crítica al moviment hippie, iniciat pels Fab Four als Estats Units, un cínic Frank Zappa va anar més enllà, tenint la mateixa idea però escollint per títol We're Only in It for the Money. I la portada dels Sex Pistols Bad Boys presentava el món del punk. Una altra portada llegendària, Sticky Fingers, que suposadament mostrava una fotografia de l'entrecuix de Joe Dallesandro per Billy Name, ha estat adaptada a tot el món: la mafia russa en va fer un contraban suggestiu, Mötley Crüe va fer una versió en cuir i així successivament. La cremallera es va “cordar” a Espanya amb motiu de la censura, i va ser reemplaçada per uns dits sagnants que sortien d'una llauna de conserves. UNA MOSTRA DEL PANORAMA NACIONAL A finals dels anys setanta, Espanya s'obre a les noves tendències del món. La fotografia moderna troba les seves primeres referències en artistes que han arribat a ser avui dia ineludibles. El trencament és aspre, i amb ell neix una nova imatge. El color de Javier Vallhonrat es contraposa als retrats en primer plànol de Toni Catany. El blanc i negre d'Alberto García-Alix testimonia un nou país. La poesia fotogràfica de Chema Madoz o la tipologia fotogràfica de Miguel Trillo són alguns dels molts exemples d'aquesta emancipació artística. El vinil, aquest nou pati d'esbarjo, permetrà als fotògrafs avantguardistes obrir-se al món. Aquesta llibertat d'expressió permetrà produir fotografies convertides avui en icones, com mostra Ouka Lele.

15

Fundació Foto Colectania

Seu del Passeig Picasso ©Mahala Nuuk

Foto Colectania és una entitat sense ànim de lucre, creada a Barcelona l’any 2002, amb l’objectiu de difondre la fotografia i donar-la a conèixer en l’àmbit social, artístic i educatiu del nostre país. Els programes que es duen a terme, des d’exposicions fins a activitats i publicacions, entre d’altres, es basen en la creació d’un projecte innovador, participatiu i integrador que tingui com a eix principal el pensament al voltant de la imatge i de la seva idoneïtat per a generar un pensament crític. Foto Colectania amb la seva nova seu al número 14 del Passeig Picasso, al barri del Born, s’ha consolidat com un centre de referència en el camp de la fotografia que acull un arxiu fotogràfic que reuneix més de 4.000 obres de 80 autors espanyols i portuguesos, a més de l’arxiu del fotògraf Francisco Gómez i d’altres fons de diferents col·leccionistes privats. A més de l’espai expositiu, la nova seu compta amb una cambra de conservació per acollir la seva col·lecció de fotografia, una biblioteca i una sala audiovisual. Al llarg d’aquests 15 anys, Foto Colectania ha realitzat més de 47 exposicions, més de 100 itineràncies i prop de 500 activitats.

16

Fundació Banc Sabadell La Fundació Banc Sabadell és el col·laborador principal de Foto Colectania i participa a l’exposició “TOTAL RECORDS. Vinils i fotografia’”. L’objectiu de la Fundació és promoure activitats de divulgació, formació i investigació en els àmbits educatius, científics i culturals, així com fomentar i donar suport al talent jove. Al llarg de la seva trajectòria, ha contribuït a impulsar activitats en aquests àmbits i també s’ha consolidat com a organitzadora dels prestigiosos guardons Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica i Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica. La Fundació Banc Sabadell té dos àmbits d’actuació que permeten complir els seus objectius i projectar la seva estratègia a mig termini, sempre d’acord amb els valors de la Fundació, que són la proximitat, l’excel·lència i la innovació. Per un costat, el foment i el suport al talent jove tenen la finalitat de reconèixer i acompanyar les persones amb talent donant suport a la innovació i l’excel·lència en la investigació i el coneixement. D’altra banda, l’àmbit de la cultura té l’objectiu de fomentar i difondre les arts i el coneixement científic i tècnic, social i humanístic.

17

Imatges de premsa Imatges disponibles a: http://www.mahala.org/public/TOTALRECORDS

L’ús d’aquestes fotografies queda restringit a la il·lustració de l’exposició a Foto Colectania. Preguem de no ometre la referència al copyright de les imatges.

Vinil: Boz Scaggs, Middle Man, Columbia FC 36106, Estats Units, 1980. Fotografia: Guy Bourdin Disseny: Nancy Donald

Vinil: Miles Davis, Tutu, Warner Bros. Records - 1-25490, Estats Units, 1986. Fotografia: Irving Penn Disseny: Eiko Ishioka

Vinil: Everything but the Girl, Before Today, Virgin – VST 1624, Anglaterra, 1997. Fotografia: Juergen Teller Disseny: Form/EBTG

18

Vinil: Serge Gainsbourg, Love on the Beat, Philips – 822 849-1, França, 1984. Fotografia: William Klein Dissey: Desconegut

Vinil: Grace Jones, Island Life, Island Records – 207 472, França, 1985. Fotografia: Jean-Paul Goude Disseny: Greg Porto

Vinil: Led Zeppelin, Physical Graffitti, Swang Song – SSK 89400. Anglaterra, 1975. Fotografia: Elliott Erwitt Disseny: AGI/Mike Doud/Peter Corriston

19

Vinil: Prince, Lovesexy, Paisley Park – 9 25720-1, Estats Units, 1988. Fotografia: Jean-Baptiste Mondino Disseny: Laura LiPuma

Vinil: The Beatles, Abbey Road, Apple Records – PCS 7088. Anglaterra, 1969. Fotografia: Iain Macmillan Disseny: John Kosh

Vinil: The Rolling Stones, Exile on Main St., Rolling Stones Records – COC 69100, Anglaterra, 1972. Fotografia: Robert Frank Disseny: John van Hamersveld/Norman Seeff

20

Vinil: The Rolling Stones, Black and Blue, Rolling Stones Records COC 59106, Anglaterra, 1976. Fotografia: Hiro Disseny: Bea Feitler Vinil: Ana Curra, Una noche sin ti, Hispavox – (45) 445 252. Fotografia: Alberto García-Alix Disseny: Alberto García-Alix

Vinil: Tete Montoliu amb Billy Brooks i Erik Peter, A tot Jazz – Concèntric 5701-SZL, Espanya 1965. Fotografia: Oriol Maspons Disseny: Espira

21

COL·LECCIÓ GLADYS PALMERA

Vinil: Orquesta Melodías del 40, Cha cha chá, Puchito MLP-512, Cuba, 1955. Fotografia: Armand Disseny: Desconegut

22

Informació Pràctica ‘TOTAL RECORDS. Vinils i fotografia’ Del 22 de novembre de 2017 a l’11 de març de 2018 Roda de Premsa Dimarts, 21 de novembre a les 12h Inauguració Dimarts 21 de novembre a les 20h Imatges disponibles a: http://www.mahala.org/public/TOTALRECORDS Fundació Foto Colectania Passeig Picasso 14 08003 Barcelona www.fotocolectania.org/ Horaris De dimarts a dissabte d’11h a 20h; diumenges d’11h a 15h. Entrada: 4 € (Reduïda: 3 €. 1er diumenge de mes, entrada gratuïta) Exposició produïda per Les Rencontres d'Arles, comissariada per Antoine de Beaupré, Serge Vincendet i Sam Stourdzé, amb la complicitat de Jacques Denis.

Col·laborador principal de Foto Colectania:

Col·laborador d’activitats:

23

Patrocinadors Institucionals:

Amb el suport de:

Per a més informació: Neus Fornells / Marta del Riego M +34 663 37 38 16 / 654 62 70 45 Barcelona +34 93 412 78 78 /Madrid + 34 91 826 17 22 neus@mahala.es / mdelriego@mahala.es www.mahala.es