Balanç Primer any de Mandat

(Trias)

Barcelona, 02 de juliol de 2012

Grup Municipal Socialista (GMS)

www.grupsocialistesbarcelona.cat

Un any de mig govern: Trias administra la ciutat, però ha estat incapaç de governar-la.

El govern de la ciutat exigeix dues funcions bàsiques: administrar les competències municipals i definir i gestionar un projecte de ciutat que afronti els reptes contemporanis. L’administració quotidiana es recolza, sobretot, en la cultura de la organització municipal i en la capacitat del cos de funcionaris i treballadors públics. El projecte de ciutat, en canvi, és on pren sentit la política en majúscules.

El primer any de govern Trias va començar amb un traspàs exquisit i amb una gran dosis de continuisme en la gestió de les competències municipals. El nou alcalde heretava un Ajuntament amb una sòlida salut financera i uns treballadors altament qualificats. El govern actual va optar pel continuisme en molts àmbits de l’administració municipal. Aquest element positiu, però, s’ha anat enterbolint fruit, sobretot, de les retallades pressupostàries de la Generalitat en tots els serveis de gestió compartida (educació, cultura...) i per algunes decisions errònies que han afectat al dia a dia. El que es podia considerar una continuïtat positiva està convertint-se en inèrcia mancada d’energia.

En allò que el govern actual ha estat més incapaç és alhora de definir i posar en marxa un projecte global per la ciutat, un horitzó a mig i llarg termini que aprofiti al màxim les potencialitats de Barcelona per afavorir el creixement econòmic i estableixi un vertader pla de xoc per contrarestar els efectes socials negatius de l’actual crisi econòmica. La manca de projecte global va afeblint el lideratge de l’Ajuntament i anirà generant la percepció de desconcert. Aquest efecte es percep en diversos àmbits com la subordinació a la Generalitat posant en perill la salut econòmica de l’Ajuntament, o en l’acceptació resignada de projectes com Eurovegas (malgrat les primeres reticències de l’alcalde).

L’altre gran problema del govern actual és la feblesa. Mai l’Ajuntament havia tingut un govern recolzat de manera tant minoritària. La incapacitat per articular una majoria estable es deu a l’escàs lideratge de l’alcalde Trias vers els seus propis regidors, molts d’ells més preocupats a que passi la seva que a contribuir en un projecte col·lectiu. Al menys s’hi troben tres lògiques poc complementàries: el futurisme tecnològic de l’àrea d’Hàbitat Urbà de llenguatge confús i projectes grandiloqüents (portes de Collserola, blau@ictinea, port de luxe,...); la deriva identitària a l’àrea de cultura que poc a poc anirà apagant el nervi cosmopolita del sistema cultural de la ciutat, i el neoliberalisme conservador de l’àrea de Promoció Econòmica impertèrrit al drama de l’atur a Barcelona. L’àrea social resta sempre amagada i sense un discurs propi que la situï en el centre de l’activitat del govern. Un projecte de ciutat ha d’aconseguir alinear objectius i estratègies de totes les àrees municipals, subordinant els interessos particulars a una visió general que faciliti, alhora, la comprensió i participació per part dels ciutadans.

Manca de projecte, subordinació al Govern i feblesa política són tres atributs del govern Trias que juguen en contra dels interessos de la ciutat. La bona salut organitzativa i econòmica de l’Ajuntament, la inèrcia de projectes endegats en el passat i la continuïtat en l’administració de les competències municipals, actuen com a camuflatge de les debilitats del govern actual però progressivament s’aniran afeblint si no es capgiren les debilitats. La greu situació de la ciutat i el país ho exigeixen.

El Grup Municipal Socialista ha passat el seu primer any a la oposició adaptant-se a un rol desconegut. Ha substituït al seu president després de la renúncia de l’anterior alcalde, Jordi Hereu, i ha fet una anàlisi acurada dels motius que van provocar la

derrota, així com la definició d’objectius i projectes per encarar el futur. Aquests dotze mesos han servit per denunciar allò que ens ha semblat que anava en contra dels interessos de Barcelona, però sobretot per continuar proposant alternatives i estratègies de futur. En aquest terreny es va presentar un document alternatiu al PAM que dibuixava un model de ciutat coherent i complex en el que s’apostava per tres elements articuladors:

L’aposta per la educació, la recerca i la producció cultural. Les grans

transformacions de futur estaran més lligades als intangibles i a les capacitats

dels ciutadans, que als canvis físics urbans. Una ciutat laboratori que és

atractiva no només pel seu patrimoni, les seves platges i el clima, sinó per

esdevenir un pol cultural, creatiu i de recerca amb potència global. La capitalitat

cultural de Barcelona ha de donar, encara, un salt definitiu en l’escena global.

Els barris i la metròpoli, les geografies de la ciutat del segle XXI. Avui la ciutat

ja no és el municipi, és una taca urbana de 36 municipis absolutament

vinculada a la regió. I en aquesta dimensió, el barri pren un sentit especial com

a lloc on els ciutadans hi troben un dels seus marcs de socialització. Demanar

més govern metropolità és equivalent, a una altra escala, a exigir més Europa.

Tot forma part de la necessitat d’adaptar la governança a les noves exigències

econòmiques, socials i territorials. Per sortir de la crisi es indispensable un

projecte metropolità que resolgui infraestructures, aposti pel corredor

mediterrani i dibuixi noves centralitats econòmiques.

I el salari social és el tercer vector del nostre projecte per Barcelona, la ciutat

abona un salari ciutadà en forma de serveis públics (biblioteques, transport,

residus,...) però també ofereix un model de ciutat que ha de ser equilibrat

territorialment, sense barris excloents, amb un espai públic segur i de qualitat.

En definitiva, tot allò que la ciutat ofereix i que pal·lia les desigualtats. Avui

l’atenció s’ha de posar especialment en les polítiques d’ocupació, l’habitatge i

en la intervenció global en aquells barris més castigats per la crisi econòmica.

Aquests tres vectors s’han anat engruixint amb mesures i proposicions presentades al llarg de l’any i han anat configurant un projecte global que aprofita el potencial de Barcelona com a palanca per sortir de la crisi econòmica i, alhora, proposa un pla de xoc per afrontar els greus dèficits socials que la pròpia crisi està produint. Barcelona no és només un territori per administrar, és la oportunitat del país per trobar solucions genuïnes a la difícil situació que estem travessant. Els socialistes a Barcelona no pararem de proposar i dibuixar un projecte, d’oferir acord generós per enfortir l’acció de govern. La qüestió és si el govern compta amb un lideratge capaç d’aprofitar la oportunitat. Amb mig govern no n’hi ha prou per recuperar el lideratge, cal projecte amb majúscules i capacitat de pacte.

Jordi Martí Grau, president del GMS

1. Barcelona: la solvència financera

L’alcalde Trias va rebre una ciutat sanejada i solvent amb

projectes de desenvolupament econòmic, estratègics

per a la Barcelona metropolitana.

Avui el govern municipal pot invertir més de 1.900 M d’euros

gràcies al rigor amb que històricament s’han tractat les

finances municipals

Sanejada i solvent

409 M€ d’estalvi brut = 17,8% dels ingressos corrents (superior al llindar del 15%)

1.347 M€ de deute = 53,7% dels ingressos corrents (inferior al llindar del 60%)

Cost mitjà del deute = 2,8% l’any 2011 Factures pendents de pagament de l’exercici 2011, inferiors a 1.000 €

(Madrid: 1.017 M€)

El perill de la morositat de la Generalitat

D’acord amb les dades del compte General (anys 2010 i 2011), la morositat de la Generalitat de Catalunya ha crescut un 70% en un sol any. L’any 2010, de 108,3 milions d’euros de transferències corrents i de capital reconegudes, quedaven pendents de pagament 56,7 milions a finals de l’exercici (és a dir, un 52,4%). L’any 2011, d’un total de 100,3

milions d’euros, en quedaven pendents de pagament 89 milions (un 88,7%). Aquestes dades no contemplen el deute acumulat.

Ciutat amb projectes de desenvolupament econòmic

Mobile World Congress

22@ BZ Barcelona Innovació (Zona Franca) Desenvolupament de La Sagrera BIZ Barcelona (Fira de l’emprenedoria)

Pla estratègic de turisme 2012-2015 Campus universitari del Besòs

2. Gestió per inèrcia

Després d’un any de mandat el govern de Trias administra però no governa.

Trias ha basat els 365 dies de Mandat en gestionar la inèrcia del

llegat socialista.

El govern de CiU ha arribat a l’Alcaldia de Barcelona, després de 32

anys a l’oposició, sense un model clar, definit i concret

de ciutat.

Després d’un any de Mandat, es constata una certa paràlisi de

Barcelona.

Balanç molt magre: Trias no ha iniciat cap projecte nou

a Barcelona, tot i tenir recursos per liderar la inversió i la

recuperació econòmica del país.

Hi ha hagut molta inflació declarativa, grans titulars i

poca concreció, poc contingut i resultats.

En aquests 365 dies hem constatat que el Govern municipal:

Ha fet seus alguns dels projectes i conceptes heretats,

En algunes accions més que acció de govern, Trias ha fet

demagògia. Un gran nombre de les propostes endegades, les ha dut a terme

a instància del GMS

N’ha eliminat d’altres

Projectes i conceptes heretats:

Economia i Promoció Econòmica Ciutat Solvent. Impuls vehicle elèctric. Capitalitat mundial de la

Telefonia Mòbil (MWC). Llei de Morositat. BIZ Barcelona. 22@. Barcelona motor per sortir de la crisi. Capitalitat de la Mediterrània. Marca Barcelona

Infraestructures i equipaments Acabament obres tram central de l’AVE. Pla Empenta. Pla Buits.

Pla Cor de la Rambla. Cessió de Naus de Can Batlló. Cotxeres

Borbó. Impuls a la rehabilitació i l’eficiència energètica

Mobilitat i Seguretat Ret Bus. Policia de Proximitat Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social

Programa ‘Àpats a domicili’. Polítiques d’Immigració i gestió

de la multiculturalitat. Cobrir el 100 per 100 de les beques

menjador. Projecte Radars

Esports Pla Estratègic de l’Esport. Europeu de Natació. Jocs Olímpics

d’Hivern

Cultura Èxit del Primavera Sound i el Sónar i Espais (Fàbriques) de

Creació

Projectes impulsats pel Govern a instàncies del GMS:

Economia i Promoció Econòmica Pla de suport al Comerç Cultural de proximitat. Posar 10 milions

d’€ a BCN Activa

Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies Diagnòstic social per barris. Comissió de Glòries. Treballar

diversos projectes de reforma urbana: Besòs, Paral·lel, Eix Pere IV. Retirada del Blau@Ictinea. Fer l’estudi de solars del Pla Integral contra el Barraquisme. Tornar a posar punts Wi-Fi

retirats als barris

Mobilitat i Seguretat Pla Integral de la Bicicleta. Continuïtat del Servei d’orientació

judicial de proximitat.

Polítiques atenció a les persones i a la cohesió social Creació Comissió mixta sobre desnonaments. Suport a les

persones afectades per les preferents. Defensar les PIRMI davant la Generalitat. Crear una línia de subvencions per resoldre problemes d’ al·luminosi al Besòs. Programa d’Atenció

de Infància en Risc.

Educació Invertir el 10% del PIM en I+R+D

Cultura Pacte Cultural per Barcelona.

Acció de govern erràtica:

Escoles bressol

Economia i Promoció Econòmica Comptabilitat SEC. Pagar a proveïdors en 30 dies. Les

bonificacions de l’IBI

Nova manera de governar Dir acatarien les decisions de les majories als plenaris i no fer-

ho. Trepitjar carrer i els barris i no fer-ho. Pregonar als quatre vents que plantaran cara a la Generalitat sota amenaça de presentar un recurs i no fer-ho. Prometre Plans d’Actuació

participatius i no fer-ho

Gestió municipal Millora de la tramitació de les llicències. Prometre creació de

comissions que no es reuneixen. Reduir en un 20% els treballadors eventuals

Districtes Regulació accessos del Park Güell

Normativa municipal Regulació única per a terrasses i vetlladors en uns mesos

Urbanisme, equipaments, Noves tecnologies Les Portes de Collserola. El Blau@Ictinea

Mobilitat i Seguretat Descobriment de la coordinació entre cossos policials. Eradicar la

venda ambulant. Les motos pel carril bus. No pujar el preu del transport públic per sobre de l’IPC

Neteja Netejar de dia perquè es vegi més Política comunicativa Quantitat (el doble) de notes de premsa. Anunciar una reducció

dràstica de la publicitat.

Com a mostra la comparativa següent entre el primer any de mandat de l’alcalde Hereu i de l’alcalde

Trias en accions de Plenari.

Iniciatives Primer any Govern Hereu - 2007

Primer any Govern Trias -2011

Total Mesures Govern

23 22

Total Informes 17 3

Propostes d’acord

281 166

NOTES DE PREMSA

650 1109

3. Contradiccions i incompliments

A Trias li manca projecte i model de ciutat.

En aquests 365 dies hem vist molta feblesa i molta subordinació de l’alcalde Trias a la Generalitat i poca

defensa de la ciutat.

PROMESA TRIAS INCOMPLIMENT/CONTRADICCIÓ

Crear una taula de seguiment de la crisi amb els agents econòmics

i socials.

- La creen, però no l’omplen de contingut. - Aquesta taula ja existia sota el nom de Pacte

Local per a l’Ocupació de Qualitat. - Barcelona va ser la primera en crear-la - CiU i PP no hi van voler participar, per motius

electoralistes.

Eliminar les despeses supèrflues

de l’Ajuntament

- Ajuntament sanejat, inversor i solvent

- Cessen 119 eventuals i nomenen, 119 eventuals

Donar prioritat a les polítiques socials

-Continuisme absolut, cosa que significa l’encert de l’anterior govern.

- Increment pressupostari insuficient per la situació actual

Nou model policial per implantar “el guàrdia de barri”

-No és cert. Gestos sense continuïtat, com baixar la GUB al metro.

-GUB ha deixat de treballar per la convivència Si bé és cert que ha disminuït l’índex de victimització, també és cert que en alguns

barris ha augmentat força, com ara a Nou Barris

Exigència per millorar el finançament de Barcelona

-L’únic que es nota és que Barcelona està pagant les retallades de Mas. Barcelona té un

delegat de la Generalitat en comptes d’un alcalde

Replantejar projectes urbanístics: “la nova manera de fer” que deia

Trias

-No s’està replantejant res. S’estan trencant els grans acords i els grans consensos:

Sagrera, Glòries, cobertura vies a Sants, Gardunya...

Pla de manteniment i millora de la neteja

-Única cosa feta: canvi d’horaris i regar de dia per què tothom ho vegi.

-La Contracta de la neteja va ser una prioritat que s’està desdibuixant -Des dels barris es confirma que la ciutat cada

dia està més bruta

Lluita contra l’atur i aposta pel teixit productiu

-Desmantellament de Barcelona Activa i de les polítiques actives d’ocupació

Aposta clara per l’educació -Increment de ràtios, tancament de línies, canvi de les zones escolars d’influència i aposta per la concertada

Esdevenir capital del talent, la

creativitat i del disseny

-Eurovegas!!!

Pacte per a les infraestructures -Moltes reunions amb els ministres del ram: ni

un sol acord per Barcelona. - Creant un barri de luxe innecessari com el

Blau@Ictinea es poden carregar la principal infraestructura de la ciutat, el Port.

Un estil de fer política -Constructiu: Fi de tots els consensos

constructiu, proper, amable i de

mà estesa

-Proper: Nul·la presència al territori i

desconeixement de la realitat dels barris. -Amable: Diversos conflictes als barris -Mà estesa: Exclusivitat del pacte del

pressupost amb el PP

No increment del preu del transport públic per sobre de l’IPC

- T-10 més cara de la Història.

4. Recentralització administrativa: Adéu a la

Barcelona dels barris

Aquest any Trias ha deixat de banda la Barcelona dels barris

i ha posat les bases de la recentralització administrativa

Al govern municipal li falta cultura de pacte i de

govern, tot i que Trias encapçala el govern municipal més

feble i amb menys suport de la història de Barcelona.

Balanç primer any de Mandat als districtes

Ciutat Vella

Obres alentides o aturades Hospital del Mar. Canvi de projecte en execució al conjunt de la pl.

Gardunya: Escola Massana, habitatges públics i façana posterior de la Boqueria. Habitatges Renfe –Rodalies. Reformes Parc Barceloneta.

Escola Bressol Andrea Dòria. Enderrocs Sotstinent Navarro. Enderrocs Mestres Casals i Martorell. Enderroc caserna bombers Drassanes. Local Nou a Sant Francesc AAV Gòtic

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Acords propostes de plenari:

EBM Andrea Dòria Pla d’usos Menysteniment presidència del districte Manca d’informació als grupS

S’intenta obviar la veu dels consellers/es en els òrgans de participació de fora del ple

Trencament d’acords i de consensos Pla d’Usos Pl. Gardunya

Escola Bressol Andrea dòria (incompliment conveni) Pla de barri del Raval (canvi de projectes) Pla de barri Barceloneta (finançament escola Mediterrània a canvi de

la Rehabilitació edificis Barceloneta)

Temes que generen controvèrsia Marina Port Vell. Rehabilitació edificis Barceloneta. Tancament una

línea escolar a l’escola Alexandre Galí. Proliferació de terrasses. Venda de llaunes. Tractament de la Coordinadora de comerç a les

entitats de comerciants. Manca de presència del govern en la festa major de Casc Antic

Altres: La policia de barri ha consistit en presentar als caporal de cada barri als consells de barri

Eixample

Obres alentides o aturades Mercat Ninot. Mercat Sant Antoni. Voreres Urgell. Projecte Av. Roma.

Projecte. Pg. St. Joan. Ampliació metro L2. Solar Germanetes

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Manca de participació Només es convoquen òrgans a petició oposició El Regidor no assisteix als actes

Trencament d’acords i de consensos Acord 2007 Glòries Acord sobre la Model

Temes que generen controvèrsia Parc de neteja Av. De Roma Projecte musical CEIP Concepció CP Roser (Pista)

Sants-Montjuïc

Obres alentides o aturades Planejament Juan de Sada. Línia 9. Pla d’Usos de Montjuïc. Lleis de

Barris. Obertura carrer Diligències

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa

Trencament d’acords i de consensos Cobertura Vies Estació de sants

Equipaments carrer Energia (poliesportiu, residència i centre de dia)

Temes que generen controvèrsia Incivisme als voltants estació de Sants

Les Corts

Obres alentides o aturades Ampliació Metro L-9. Obertura estació Ernest Lluch. L5 Metro.

Residència Gent Gran Benavent. Espai Jove Les Corts

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Estructura participativa mal organitzada. El Regidor no està suficientment al Territori

Trencament d’acords i de consensos Pla d’Equipaments. Pla de Terrasses. Pla de Mobilitat

Temes que generen controvèrsia Neteja solars buits. Ampliació de l’Àrea Verda. Ampliació Bicing Zona

Universitària. Manteniment de carrers. Millorar pistes de Petanca. Ampliació Zona d’aparcaments.

Sarrià-Sant Gervasi

Obres alentides o aturades Ampliació Metro L-9. Biblioteca Joan Maragall.

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa. Absència del regidor del Districte. Falta d’informació als consellers

de tot tipus. Comissions consultives buides de contingut. Gerent defensant mesures de govern

Trencament d’acords i de consensos Vila Urània. Retard o incompliment Pla de Futur de Vallvidrera,

Tibidabo, Les Planes. Finca Manacor,1.

Temes que generen controvèrsia No s’informa als veïns de l’inici d’obres com ara l’aparcament de

Roig Raventós. Abaixada pilones Sarrià i Farró. Eliminació de part del Carril bici de Major de Sarrià. Arranjament línies Elèctriques. Manca protecció Ginjoler.

Altres: Darrer tram Reforma General Mitre. Manca de manteniment,

en general, de la via pública.

Gràcia

Obres alentides o aturades MPGM Av. Vallcarca: un any sense fer res. Llei de Barris, el carrer de

Beat Almató (fins Juliol no s’inicia).

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Manca de Comissions Poca presència al territori

Trencament d’acords i de consensos Sedeta. És un acord que comptava amb el suport d’una part de veïns,

però han aturat el procés.

Temes que generen controvèrsia Les pilones dels carrers.

Horta-Guinardó

Obres alentides o aturades UA3 del Guinardó

Menysteniments

Falta participació real. Assistència mínima de la regidora als actes.

Menysteniment grups oposició (manca d’informació)

Trencament d’acords i de consensos PGM Tres Turons. Pla de gènere sense tenir en compte feina feta

amb anterioritat al Consell de Dona.

Temes que generen controvèrsia Eliminació autobusos Sant Genís, Can Baró i Guinardó. Deteriorament del manteniment. Neteja

en alguns punts. Tancament de P3 a Mare Nostrum i Torrent d’en Melis. No hi ha informació ni participació amb les AVV.

Nou Barris

Obres alentides o aturades Centre infantil Tronada. Centre de Serveis Socials Vidal i Guasch a

Roquetes. Pla Cromàtic per a rehabilitació de les façanes de Can Canyelles. Ascensor zona Revilux a Ciutat Meridiana. Pla d’ascensors a Ciutat Meridiana. Església del Mental a la Guineueta. Recuperació del solar i construcció d’equipament sociocultural a Trinitat Nova. Cobertura de dos trams de la Ronda de Dalt. Pista poliesportiva a

Torre Baró. Casal de barri i espais per gent gran i infantil al Sector 1 de Torre Baró. Paralització de la construcció dels blocs d’habitatges per al reallotjament a Trinitat Nova. Aparcament al camp de futbol del Turó de la Peira. Equipament de barri a la Granja del Ritz, a

Vallbona. Continuació amb les fases d’urbanització d’interiors, a Canyelles. Urbanització del carrer Vall d’Ordesa.

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Menysteniment d’òrgans de govern i de participació, amb absència

de la regidora executiva de districte a sessions d’Audiència pública, consells de barri i sectorials, incompliment de normes de

convocatòria i manca de documentació. Manca d’informació als representants dels grups d’oposició. Intents de negar el dret de paraula en òrgans de participació. Incompliment dels reglaments d’òrgans de participació pel que fa a la regularitat de convocatòria.

Buidatge de continguts de les comissions consultives, que ja ni es convoquen

Trencament d’acords i de consensos Cap dels acords de Plenari han estat respectats pel govern del

districte, ni tan sols aquells que el govern va votar a favor per no quedar en minoria davant del Plenari. Per exemple, l’acord de plenari de reobrir les urgències del CAP Guineueta.

Temes que generen controvèrsia Per incompliment de normes de participació i informació a les

entitats en els òrgans. Pel tancament d’urgències del CAP Guineueta. Per les retallades en Bressols. Pel concurs del camp de futbol de Porta, amb una resolució en recurs judicial. Per la retirada de

subvenció a la gestió cívica del poliesportiu Valldaura. Pel cribatge als accessos a Plenari i audiències públiques amb controls policials.

Sant Andreu

Obres alentides o aturades Pla de Barris de Bon Pastor i Baró de Viver aturat: ampliació del

centre cívic de Bon Pastor i construcció del nou Centre Cívic de Baró de Viver. 3a Fase de Cases Barates aturada.

Recuperació de la Plaça de la Mainada. Diferents plans estan aturats:

casernes de Sant Andreu, Fabra i Coats, Porta Trinitat i Presó de la Trinitat. Només estan acabant els equipaments que ja estaven en marxa.

Pla d'ascensors: no hi ha convocatòria 2012 i encara hi ha escales empantanegades.

Modificació del PGM del Canòdrom aturada. Aturat Pla urbanístic dels terrenys de Meridiana (enfront del

Canòdrom).

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa Plenaris i comissions informatives sense contingut. La part de

control de l'oposició és l'única que s’ocupa dels projectes del

Districte. No conviden a la Presidenta del Districte. Els consells de

participació no es convoquen. Comissions de seguiment sense polítics, només amb tècnics

Trencament d’acords i de consensos Replantejament del Pla d’Equipaments de La Sagrera, signat entre

Ajuntament de Barcelona i Associació de Veïns de La Sagrera. No es vol complir amb el Pla d’Equipaments del Canòdrom, signat amb la Taula d’Entitats del Barri

Temes que generen controvèrsia Queixes dels veïns del barri de la Trinitat Vella perquè no s’ha

solucionat el tema de la seguretat, de la droga i les ocupacions

il·legals. Queixes dels veïns i comerciants del barri de Navas pel

deteriorament de la zona de la plaça de la Mainada. Queixes dels veïns del barri del Bon Pastor per la lentitud en la

urbanització de la 2a fase de Cases Barates. Queixes dels veïns de Sant Andreu per la manera com s'ha dut a

terme la participació i la informació en el Pla del Casc Antic. Queixes dels veïns de tot el Districte per la manca de coneixement

profund dels temes que demostra el govern municipal i la manca de resposta a si es continuaran o no els projectes de futur.

Sant Martí

Obres alentides o aturades Residència centre de dia Alchemika. Meridiana-Trinxant. Centre

socio-cultural caserna Rambla Guipúscoa. Verneda Industrial. Sala d’actes Pere IV i ampliació CAP Besòs. Equipaments Ca l’ Isidret. Can Ricart, l’ Escocesa i Hangar. 22@. Remodelació Mercat de Sant Martí.

Edifici Grapadora

Menysteniments Desaparició logotip amb el nom personalitzat del districte als

elements de comunicació corporativa.

Reducció punts bicing Besòs. Acte de la Diada i Acte Dia Andalusia sense presència institucional

del govern Acompliment Llei de barri Besòs

Poca assistència als actes del Regidor. Eliminació Pla futur.

Trencament d’acords i de consensos Acord 2007 Glòries

Aluminosis i ascensors Besòs Escola Bressol Front Marítim

Casal de Joves Poblenou

Temes que generen controvèrsia Retallada Apropem-nos Ocupacions Solars Ocupacions naus industrials Manteniment i neteja dels carrers No principals Millora Plaça de La Palmera Remodelació carrer Perelló (Ferrocarril/Rambla de Poblenou). Plaça dels Campions

5. El PAM, una oportunitat per reactivar Barcelona

Abstenció en l’aprovació inicial per tal de donar-li curs i així conèixer

el detall del Pla d’Inversions Municipals (PIM) i

concretar com s’invertiran els 1.900 M€ d’aquest Mandat.

Les condicions del GMS per a la segona fase de

negociació del PAM passen per assenyalar 20 projectes estratègics clau per la ciutat i dotar-los de caràcter prioritari.

El GMS proposa com a estratègics i prioritaris els 10

projectes següents:

1.- Gran pacte de Barcelona per l’Educació. Pacte

amb el món educatiu, els agents socials, culturals i productius de la ciutat per assolir una igualtat real d’oportunitats per a tots els infants i joves a partir de l’educació.

2.- Potenciar la recerca. Destinar el 10% del PIM a la

inversió en projectes de recerca científica i artística, en aquelles àrees del coneixement on la ciutat és més competitiva. Establir un panel d’experts per a dissenyar i executar les bases d’aquest fons.

3.- Pla d’ensenyaments artístics. És necessari

augmentar els percentatge de població que accedeix a l’ensenyament artístic a la ciutat, ja sigui a través d’ampliar la xarxa d’escoles públiques com arribant a acords amb els centres privats de la ciutat. El pla s’ha de dibuixar a deu anys amb la mateixa ambició que el Pla de biblioteques de Barcelona.

4.- Pla Besòs, orientat a la transformació i potenciació del

territori compartit amb els municipis del Barcelonès Nord. Projecte

per un funcionament més integrat, eficient i mediambientalment. Plaça de les Glòries, executant la urbanització del parc lineal i facilitant que la nova estació i el seu entorn de Sant Andreu i Sant Martí esdevinguin un nou pol d’atracció per empreses, impulsant estratègies d’ubicació de seus corporatives i tecnològiques, afavorint la posada al dia de les zones industrials (Sagrera, Bon Pastor, Torrent de l’Estadella, Verneda Industrial )

5- Eixos Culturals de la ciutat: La transformació de

Pere IV com a eix cultural del Poblenou n’és un dels més

significatius: millora de la urbanització i construcció d’equipaments com la nova sala Beckett o la rehabilitació de Can Ricart i Oliva Artés. La recuperació del Paral·lel i la Rambla

6- Polítiques Actives d’Ocupació. Proposició presentada

al Plenari demanant a l’Ajuntament que impulsi i prioritzi polítiques actives a Barcelona per tal de liderar la sortida de la crisi, impulsant l’estratègia metropolitana, establint una partida pressupostària addicional i convocant la comissió paritària Generalitat-Ajuntament.

7.- Observatori de l’espai públic. Un dispositiu d’anàlisi i

recomanacions relatives a les noves realitats a l’espai públic. L’espai públic és objecte de noves dinàmiques socials pròpies d’una societat més diversa i sotmesa a fenòmens nous que fan un ús intensiu d’aquest bé urbà. Definir estratègies per a espais específics amb més problemàtica d’ús o analitzar fenòmens nous com les noves formes de vandalisme, són avui una prioritat per adaptar les polítiques públiques a la realitat de la ciutat.

8.- Estratègia 20x25. 20 apostes estratègiques

per minvar les desigualtats de 25 barris de la

ciutat. Accelerar les palanques de canvi en aquells barris de

la ciutat on es tinguin indicadors persistents de desigualtat i vulnerabilitat social (fracàs escolar, atur, embarassos adolescents, esperança de vida,...). Definir una estratègia global i un acompanyament personal.

9.- Cap Barceloní sense llar. Cal adaptar les polítiques

d’habitatge a la nova situació actual. L’esclat de la bombolla

immobiliària i la crisi econòmica fan que avui la política pública d’habitatge hagi d’anar orientada al lloguer protegit (sigui amb habitatge públic o privat) i a l’augment de l’habitatge per a urgències socials. Cal, a més, un Pla per evitar, sempre que sigui possible, els desnonaments utilitzant totes les fórmules possibles de mediació. Pla per eradicar el barraquisme i l’ infrahabitatge a la ciutat.

10.- Pobresa ZERO a Barcelona. Reforçar la xarxa bàsica

dels serveis socials, així com els convenis amb les entitats per garantir la resposta al creixement de la pobresa a ciutat. Cal un

increment interanual com a mínim del 10% en els pressupostos destinats als serveis socials, per assegurar serveis com: les beques menjador, els àpats en companyia, els plans d’inclusió social, la detecció i prevenció de la pobresa infantil. I, alhora, cal apostar per tot l’entramat d’empreses d’economia social que s’esforcen per incorporar persones al mercat de treball amb dificultats per inserir-se al teixit productiu.