dossier nivell intermedi. exercicis català

1

NIVELL INTERMEDI

PROPOSTA DE TASQUES

CNL L’Heura Setembre 2010

2

ÍNDEX

UNITAT 1 .......................................................................................................... 6

U.1 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE ....................................... 3

Tasca 1 ..................................................................................................................... 4

Tasca 2 ..................................................................................................................... 5

Tasca 3 ..................................................................................................................... 9

Tasca 4 ................................................................................................................... 12

Tasca final ............................................................................................................... 15

Com m’ha anat? ...................................................................................................... 16

UNITAT 2 ........................................................................................................ 17

U.2 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE ..................................... 18

Tasca 1 ................................................................................................................... 19

Tasca 2 ................................................................................................................... 22

Tasca 3 ................................................................................................................... 24

Tasca final ............................................................................................................... 26

Com m’ha anat? ...................................................................................................... 28

La botiguera ............................................................................................................ 29

UNITAT 3 ........................................................................................................ 30


Tasca 1 ................................................................................................................... 32

Tasca 2 ................................................................................................................... 34

Tasca 3 ................................................................................................................... 37

Tasca final ............................................................................................................... 40

Com m’ha anat? ...................................................................................................... 42

Recursos expressius ............................................................................................... 43

UNITAT 4 ........................................................................................................ 47


Tasca 1 ................................................................................................................... 49

Tasca 2 ................................................................................................................... 51

Tasca 3 ................................................................................................................... 55

Tasca final ............................................................................................................... 57

Com m’ha anat? ...................................................................................................... 59

Cercadors d’iniciatives turístiques ........................................................................... 60

Recull de dades de la reunió preparatòria de la sortida ........................................... 61

3

UNITAT 5 ........................................................................................................ 62


Tasca 1 ................................................................................................................... 64

Tasca 2 ................................................................................................................... 67

Tasca 3 ................................................................................................................... 69

Tasca final ............................................................................................................... 72

Com m’ha anat? ...................................................................................................... 74

UNITAT 6 ........................................................................................................ 75


Tasca 1 ................................................................................................................... 77

Tasca 2 ................................................................................................................... 81

Tasca 3 ................................................................................................................... 83

Tasca final ............................................................................................................... 85

Com ha anat? .......................................................................................................... 86

Estatut dels treballadors .......................................................................................... 86

UNITAT 7 ........................................................................................................ 88


Tasca 1 ................................................................................................................... 90

Tasca 2 ................................................................................................................... 93

Tasca 3 ................................................................................................................... 95

Tasca final ............................................................................................................... 99

Com ha anat? ........................................................................................................ 101

Convivència ciutadana .......................................................................................... 102

L'ús de la bicicleta ................................................................................................. 103

UNITAT 8 ...................................................................................................... 104

U.8 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE ................................... 105

Tasca 1 ................................................................................................................. 106

Tasca 2 ................................................................................................................. 108

Tasca 3 ................................................................................................................. 110

Tasca final ............................................................................................................. 113

Com ha anat? ........................................................................................................ 115

Balnearis, hotels spa, etc. ..................................................................................... 116

4

UNITAT 9 ...................................................................................................... 118

U.9 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE ................................... 119

Tasca 1 ................................................................................................................. 120

Tasca 2 ................................................................................................................. 123

Tasca 3 ................................................................................................................. 125

Tasca final ............................................................................................................. 129

Com ha anat? ........................................................................................................ 131

La sol·licitud .......................................................................................................... 132

Ítems per a l’autoconeixement d’aptituds i habilitats .............................................. 133

EXERCICIS DE REFORÇ ............................................................................ 138

Ortografia- Vocalisme: les grafies a/e i o/u ............................................................ 139

Ortografia - Consonantisme: les grafies b/v ........................................................... 144

Ortografia- Consonantisme: les consonants oclusives ......................................... 147

Ortografia- Consonantisme: la hac ........................................................................ 148

Ortografia - Consonantisme: la ela geminada........................................................ 150

Ortografia - Consonantisme: les consonants fricatives i africades ......................... 152

Ortografia - Consonantisme: les consonants nasals .............................................. 155

Ortografia - Consonantisme: les consonants vibrants ............................................ 157

Ortografia - Consonantisme: la essa sorda i la essa sonora .................................. 158

Ortografia - La síl·laba ........................................................................................... 161

Ortografia - L’accentuació i dièresi ........................................................................ 163

Morfosintaxi - L’article ........................................................................................... 171

Morfosintaxi - El substantiu ................................................................................... 173

Morfosintaxi - L’adjectiu ......................................................................................... 177

Morfosintaxi - Els numerals i les abreviacions ...................................................... 182

Morfosintaxi - L’oració ........................................................................................... 183

Morfosintaxi - Els adverbis .................................................................................... 185

Morfosintaxi - Les conjuncions .............................................................................. 186

Morfosintaxi - Les preposicions i les locucions prepositives .................................. 187

Morfosintaxi - Els verbs ......................................................................................... 189

Morfosintaxi - Els pronoms febles ......................................................................... 195

Usos textuals - La puntuació ................................................................................. 203

Lèxic - Les frases fetes ......................................................................................... 209

Lèxic - La derivació i la composició ....................................................................... 212

Lèxic - Els sinònims i els antònims ........................................................................ 217

Lèxic - Precisió lèxica ............................................................................................ 219

Marc sociolingüístic ............................................................................................... 220

5

Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya

Sou lliure de:

copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra

fer-ne obres derivades

Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per

l'autor o el llicenciador (però no d'una manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per l'ús que feu de l'obra).

No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència

idèntica a aquesta.

· Quan realitzeu o distribuïu l'obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l'obra.

· Alguna d'aquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets d'autor.

· No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de l'autor.

Els drets derivats d'usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l'anterior.

Això és un resum del text legal de la llicència completa

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca

© 2008 Consorci per a la Normalització Lingüística

Redacció: Xavier Abelló, Jordi Esteban i Lali Panyella

Xavier Abelló i Jordi Esteban han coordinat l'elaboració d'aquest material

Montserrat Gimeno, de la Secretaria de Política lingüística, i Carme Bové, del Consorci per a la

Normalització Lingüística, han fet el seguiment institucional del material per validar-ne la

qualitat pedagògica i didàctic.

Intermedi Unitat 1 ________________________________________________________________

6

UNITAT 1 PREPAREM-LOS UNA FESTA


3

U.1 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE Curs de llengua catalana. Nivell B , ed. Castellnou

Expressió escrita

La nota breu………………………………………………………………………………… pàg. 31 La invitació………………………………………………………………………………….. pàg. 148 La felicitació La connexió d’oracions mitjançant el punt i seguit. El punt i a part ...... pàg. 31 La coma en els vocatius i en les enumeracions. .................................. pàg. 90 La conjunció i .................................................................................. pàg.280

Expressió oral EO conversa telefònica Marc social, cultural i històric

Concepte i classificació de les llengües romàniques. El català, llengua romànica Estat actual de la llengua catalana. Domini lingüístic: estats, divisió administrativa, demografia. ............................................................... pàg. 7 Diccionaris normatius. Consultes de significat i de correcció. Ortografia

L’alfabet català. Distinció entre so i grafia. ......................................... pàg.12 La síl·laba. Concepte. Distinció entre síl·laba tònica i àtona. Separació. ........................................................................................ pàg.13 Distinció entre síl·laba tònica i síl·laba àtona. ..................................... pàg.15 Diftongs i hiats: concepte i pronunciació adequada. ............................ pàg.13 Inici amb minúscula dels noms de mesos i dies de la setmana.

Morfologia Gènere i nombre del substantiu i de l’adjectiu. ............................ pàg. 16 i 135 Adverbis i locucions de lloc, temps manera i quantitat més freqüents. Adverbis acabats en –ment. .............................................................. pàg. 244

Sintaxi

L’oració i els seus components. Concordança entre el subjecte i el verb. .......................................................................................... pàg. 23 L’oració com a unitat d’entonació. ..................................................... pàg. 55 Les entonacions de les modalitats oracionals. ..................................... pàg. 55 L’oració simple i l’oració composta. .................................................... pàg.113


4

Tasca 1

Us presento el meu company/la meva companya de classe Activitat 1

En aquesta primera tasca hauràs de presentar un company o una companya i algú de classe et presentarà a tu a la resta de companys i companyes. D’aquesta manera us coneixereu, sabreu d’on sou, a què us dediqueu, quines són les vostres aficions i quines són les dates més assenyalades que celebreu. En primer lloc, apunta en aquesta graella la informació que vols que expliqui sobre tu el company o companya que et presentarà.

Com em dic?

D’on sóc?

A què em dedico?

Quines aficions tinc?

Quines dates assenyalades celebro?

Activitat 2 Ara redacta una nota per a la persona que t’ha de presentar en què li has d’explicar com et dius, d’on ets, a què et dediques, quines aficions tens i quines dates assenyalades celebres. Tingues present que ho has d’explicar de forma clara i entenedora perquè un cop li hagis donat la nota, no podràs dir-li res més. (Màxim 70 paraules) Activitat 3 Un cop la tinguis enllestida, passa la teva nota al company o la companya que tinguis al costat dret i recull la que hagi fet el company o la companya del costat esquerre. Llegeix-te-la amb atenció i quan et toqui el torn, fes la presentació en veu alta sense descuidar-te res del que diu la seva nota.


5

Tasca 2

Qui vol organitzar una festa? T’has plantejat mai d’organitzar una festa? Saps quina festa t’agradaria

organitzar i com? En aquesta tasca hauràs de redactar una nota per a dos companys o companyes de classe per proposar-los d’organitzar una festa amb tu per a la resta de companys i companyes de classe. A més, els companys i companyes de classe et proposaran amb notes de col·laborar a les seves festes i tu hauràs d’acceptar o rebutjar les seves propostes segons els teus gustos o interessos.

Activitat 1 Abans de començar, pensa la festa que t’agradaria organitzar i algunes de les característiques que tindria. Apunta-ho en aquesta graella:

Quina festa vull organitzar?

Què celebrarem?

En què consistirà?

Quan la farem?

Qui pagarà?

Quan t’ho digui el professor o la professora conversa amb els companys i companyes de classe per explicar-los la festa que t’agradaria organitzar. Escolta també les seves explicacions i vés pensant ja en la festa que t’agradaria organitzar entre totes les que t’expliquin. Fes-los totes les preguntes que creguis convenients si hi ha informació que no et queda clara. Activitat 2 Redacta ara una nota per a dos companys o companyes de classe per proposar-los i convèncer-los d’organitzar la festa que vols preparar. Explica’ls també en què consistirà. Fes-los-les arribar quan t’ho digui el professor o la professora.


6

Aquestes estructures et poden ajudar:

Per fer propostes

Què? Fem un/una...?

Podríem organitzar/fer/muntar...

I si féssim/organitzéssim un/una...?

I què tal si...?

Què et/us sembla si...?

T’/Us agradaria...?

Tinc una idea: podríem...

Et/Us proposo...

Per què no organitzem/fem...?

Per convèncer

Va anima’t!

No em pots dir que no! Ens ho passarem molt bé/genial/fantàstic...

Oi que és una bona idea? És una bona idea, no?

Et convenço? Segur que sí!

Per què no t’animes i l’organitzem junts/juntes?

Recorda que si tens dubtes ortogràfics, has d’utilitzar el diccionari per solucionar-los. Escriu la nota per proposar d’organitzar una festa a dos companys o companyes de classe. Recorda, màxim 50 paraules


7

Abans de lliurar la nota, valora si has tingut en compte els aspectes següents:

Has separat la salutació i el comiat del cos de la nota i els has puntuat amb una coma o un punt?

Recorda que si el comiat és una frase, cal posar-hi punt. Has separat les frases amb sentit complet amb un punt i seguit?

Activitat 3 Ara el professor et donarà a l’atzar dues de les propostes per organitzar una festa que han redactat dos companys o companyes de classe. Llegeix-te-les detingudament i decideix quina acceptes i quina rebutges. A continuació redacta una nota per acceptar la proposta que t’agradi més i una altra per rebutjar la que no et convenci. Justifica en cada cas la teva tria. (Màxim 50 paraules) Aquestes estructures et poden ajudar:

Per acceptar una proposta

M’encanta/M’agrada... molt/bastant/força la teva idea/proposta... perquè

Accepto la teva proposta perquè és/ pot ser divertida/interessant/fantàstica/original...

Per rebutjar una proposta o per excusar-se

Ho sento/lamento, però no m’agrada gaire/gens... perquè...

Tot i que la teva proposta és/sembla..., però prefereixo... perquè és més/no tant...

M’encantaria organitzar/fer..., però no em serà possible, perquè...

Em sap greu no poder..., però...

Recorda que si tens dubtes ortogràfics, has d’utilitzar el diccionari per solucionar-los. Quan tinguis les notes redactades, fes-les arribar a la persona a qui van adreçades perquè les pugui llegir.


8

Nom i cognoms de l’emissor/a: ___________________________________ Escriu dues notes: una per acceptar la proposta d’organitzar una festa que et convenci més i una altra per rebutjar la proposta d’organitzar una festa que no et convenci tant. Recorda, màxim 50 paraules

Abans de lliurar la nota, valora si has tingut en compte els aspectes següents:

Has separat la salutació i el comiat del cos de la nota i els has puntuat amb una coma o un punt?

Recorda que si el comiat és una frase, cal posar-hi punt.

Has separat les frases amb sentit complet amb un punt i seguit?


9

Tasca 3

On farem la festa?

En aquesta tasca conversareu amb els companys i companyes de classe perquè us recomanin llocs de la vostra localitat on podeu organitzar la festa que heu triat a la tasca anterior i també per assabentar-vos d’on podeu adquirir tot el que necessiteu per dur-la a terme. A continuació trucareu als establiments que us hagin recomanat per fer la reserva i la comanda respectivament.

Activitat 1 En primer lloc formeu grups de tres o quatre persones i converseu entre vosaltres perquè us aconsellin sobre on podeu organitzar la festa que heu triat a la tasca anterior. Pregunteu també on podeu comprar tot el que necessiteu per dur-la a terme. Abans pensa les característiques del local que necessites i dels productes que hauràs d’adquirir per fer la festa. Aquesta graella et pot ajudar:

Aquestes estructures et seran útils durant la conversa:

Per preguntar

Saps com/on...?

Em podries dir...?

Se t’acut un lloc on pugui...?

No saps/sabries pas un lloc/un restaurant... on pogués...?

Necessitaria... i no sé com/on... Em pots aconsellar?

Per què no m’aconselles/m’ajudes sobre com/on puc...?

Característiques del local que necessito

Què necessito per fer la festa?


10

Per aconsellar

I tant! Sé un lloc on... I a més hi pots...

Podries provar/anar a..., perquè hi...

Se m’acut a cal/a ca la/a/en... Hi fan/Hi caben...

T’aconsello que...

Si fos de tu, aniria/provaria a... perquè hi...

Activitat 2 Ara és el moment de trucar al local que us han recomanat per reservar-lo i, a continuació, fer telefònicament la comanda de productes necessaris. Poseu-vos ara per parelles. Primer, una persona ha de trucar a un dels llocs que li hagin recomanat per fer la reserva i seguidament ha de trucar a l’establiment que li hagin recomanat per encomanar-hi tot el que necessiti per a la festa. L’altre membre de la parella l’ha d’atendre al telèfon i prendre nota de la reserva i confirmar-la. A continuació haurà d’atendre l’altra trucada per prendre nota de la comanda dels productes que necessiti el client per a la festa i deixar clar quan la serviran. Quan hàgiu acabat, intercanvieu-vos els papers. Aquestes estructures et poden ajudar:

Per establir, mantenir i cloure el contacte telefònic

Restaurant.../Queviures.../Pastisseria...., digui’m? Hola, bon dia/bona tarda.

Sí/Mmm-mmm/Ja/I tant!/És clar/Perfecte/Bé...

Quedem entesos, doncs. Quedem, doncs, que...

Adéu/Passi-ho bé/Moltes gràcies/Fins al...

Recorda que durant la conversa telefònica has de ser ordenat i precís i que has de mantenir un ordre en el torn de parla. Abans de trucar, per tant, és millor que repassis tot el que et cal dir.


11

Nom i cognoms: _______________________________________________ La persona que atengui al telèfon ha d’emplenar aquesta graella mentre conversi amb la parella. Feu les preguntes que considereu necessàries.

Lloc per fer la festa

Quin espai ha reservat?

A quin dia i a quina hora?

Per a quanta gent?

Necessita algun condicionament especial?

Reserva confirmada? SÍ NO

Establiment de productes diversos

Quins productes necessita i quina quantitat?

Per quan els necessita?

Quan els serviré?

Comanda confirmada? SÍ NO


12

Tasca 4

Convidem a la festa

Ara que ja ho tens tot organitzat, cal informar els companys i les companyes de classe perquè hi assisteixin.

En aquesta tasca els convidaràs a la festa que has preparat per mitjà d’una invitació, que penjaràs a la

classe perquè tothom la pugui llegir i decidir si hi assistiran.

Activitat 1 Completa la graella que tens a continuació per ajudar-te a decidir la informació que ha d’incloure la invitació.

Com captaré l’atenció?

Qui convida?

A què es convida?

En què consistirà la festa?

Quan serà la festa?

On es farà?

Cal tenir en compte res d’especial?

Penseu a continuació com distribuireu tota aquesta informació al paper. Expliqueu-ho als companys i companyes i tingueu en compte les seves recomanacions. Doneu-los també els consells que considereu pertinents.


13

Activitat 2 Redacta ara la invitació per convidar a la teva festa els companys i les companyes de classe. Aquestes estructures et poden ajudar a fer-ho:

Per convidar

Et/us convido/invito a...

M’agradaria que vinguessis/vinguéssiu a...

Vols/Voleu venir a....

Em complac a convidar-te/vos a...

Si no..., vine/veniu/t’espero/us espero a...

Per expressar el dia, l’hora i el lloc

La festa es farà/serà/ se celebrarà el dia..., a les... del/de la..., al/a la...

La festa tindrà lloc el... dia..., a les..., al/a la...

Ho celebrarem/Ens veurem/Ens trobarem/ Quedem/Us hi esperem... el proper dia.../dimarts que ve/dijous vinent dia... a les... al/a la...

Crides d’atenció

No t’ho perdis!/No us ho perdeu!

No hi pots faltar!/No hi podeu faltar!

T’hi espero/Us hi espero a tots i totes!

Quan la tinguis a punt, penja-la a l’aula perquè la resta de la classe pugui llegir-la. Mentre llegeixes la dels altres companys i companyes, vés pensant la festa a què assistiràs. Activitat 3 Per cloure la tasca, responeu aquestes preguntes i poseu les respostes en comú a l’aula.

Quina és la invitació que m’ha agradat més?

Què és el que m’ha agradat més de la invitació?

He triat la festa de la persona que ha fet la invitació que m’ha agradat més?


14

Nom i cognoms de l’emissor/a: ___________________________________ Redacta la invitació per convidar els companys i les companyes de classe a la festa. Recorda, màxim 50 paraules

Abans de penjar la invitació a l’aula, valora si has tingut en compte els aspectes següents:

Has fet una crida per captar l’atenció? Has separat les frases amb sentit complet amb un punt i seguit? Hi ha tota la informació que havia previst a l’inici de la tasca? Has buscat al diccionari les paraules que no saps escriure?


15

Nom i cognoms: _________________________________________________

Tasca final

Llegeix-te les invitacions dels companys i companyes de classe i decideix la festa a què t’agradaria assistir. A continuació deixa una nota a la persona que l’organitza per confirmar-li que hi aniràs. A més, felicita-la per la iniciativa que ha tingut i ofereix-te a ajudar-la en el que li calgui. Recorda, màxim 50 paraules

Quan hagis acabat de redactar la nota, ensenya-la a algun company o companya perquè et digui què li sembla. Busca al diccionari totes les paraules en què tinguis dubtes ortogràfics. Si no en trobes cap, demana a algú que t’ajudi a trobar-ne. Un cop la tinguis a punt, fes-la arribar a la persona destinatària.

Abans d’acabar la tasca final esbrineu qui ha rebut més confirmacions d’assistència a la seva festa i comenteu-ne els motius. Ep! No us oblideu de lliurar la nota de la tasca final al professor o professora perquè la revisi i us la comenti.


16

Nom i cognoms: _________________________________________________ Com m’ha anat?

Com m’ha anat?

Respon les preguntes següents per reflexionar sobre com t’ha anat aquesta unitat abans de passar a la següent. 1. Què he après a fer en aquesta unitat? a) b) c) 2. Què és el que em surt millor? a) b) c) 3. Què és el que em costa més? a) b) c) 4. Quina qualificació em poso en aquesta unitat? __ Molt bé __ Bé __ Regular __ Malament


17

UNITAT 2 LA NOSTRA PARADA AL SEU SERVEI


18


Expressió escrita

Els avisos ......................................................................................... pàg. 64 Els anuncis ....................................................................................... pàg. 173 Els catàlegs L’enumeració. Els dos punts que s’hi anteposen, la coma entre els membres d’una sèrie i les formes d’expressió del darrer terme.....................pàg.90 i 262 Abreviatures de conceptes temporals: dies de la setmana, hora, etc. ...................................................................................... pàg.124 Sigles i símbols. ................................................................................ pàg.173 Majúscules i minúscules....................................................................pàg. 65

Expressió oral

Pronúncia de o i u àtones i pronunciació de l’obertura vocàlica de la e i de la o

Marc social, cultural i històric

Les varietats lingüístiques: concepte de varietat lingüística, les varietats funcionals Les varietats geogràfiques, socials i històriques. Concepte de llengua i dialecte. Divisió del català en els dos grans blocs dialectals. ............................. pàg. 69 Saber identificar les varietats geogràfiques més properes.

Ortografia Ortografia de la b/v. ........................................................................ pàg. 75 Les regles generals d’accentuació. ..................................................... pàg. 99

Morfologia L’article. Concepte, classificació, morfologia i ús (formes apostrofades i contraccions). L’article determinat, l’indeterminat i l’absència d’article. ......................................................................... pàg.48 Els demostratius i els possessius. ...................................................... pàg.79 Numerals. Concepte, classificació, morfologia i ortografia dels.............pàg.107 Els verbs ser i haver

Sintaxi

Els pronoms personals forts. ............................................................. pàg.141 Locucions i perífrasis per incentivar a la compra de productes de primera necessitat. Components i funcions sintàctiques: conceptes d’objecte directe, indirecte i complement del nom, compl. preposicional, compl. circumstancial, i atribut


19

Tasca 1

Obrim el nou Mercat del Camp

En aquesta tasca obrireu el Mercat del Camp, en què hi haurà una pastisseria, una parada de verdures, una carnisseria, una peixateria i una botiga de queviures. Per fer-ho us posareu per grups, decidireu quina parada hi voleu obrir, hi posareu nom i determinareu quina mena de productes hi vendreu. La resta de companys i companyes de classe us

donaran idees sobre la mena de productes que els agradaria d’adquirir-hi. Per finalitzar la tasca redactareu l’avís d’obertura de la vostra parada, que publicareu a la premsa local perquè tota la població n’estigui assabentada. Activitat 1 Poseu-vos per grups i empleneu la graella que teniu a continuació amb tota la informació que acordeu sobre la vostra parada.

Tipus de parada

Nom de la parada

Quan obrim per primer cop?

Quina mena de productes hi vendrem?

Per trobar un nom per a la parada valoreu que sigui suggeridor, soni bé, informi dels productes que veneu i sigui fàcil de recordar. Aquí en teniu uns quants exemples.

Exemples originals de noms de botiga

Bon Rebost (queviures) Can Peixos (peixateria) La Sirena (congelats de peix) Menuts, Nin Petit (roba de menuts) El Camperol ( verdures i fruita)

Mister Fruit (fruita) Forn del cel (forn de pa) Pa Natural ( Forn de pa) Fet i bo (menjars precuinats) Eucaliptus ( herbolari)

Quan tingueu decidida tota la informació, converseu amb els companys i companyes de classe perquè us diguin què és el que hi esperen trobar com a clients o clientes.


20

Tingueu en compte la informació que us donin a les activitats següents. Aquestes estructures et poden ajudar a conversar:

Per mostrar preferència i gustos

A mi m’agradaria/A nosaltres ens agradaria que venguéssiu/hi hagués/hi pogués comprar/trobar... i que fos/fossin... I a tu/vosaltres/a elles/a ells/a vostè...?

A... fa (molta) falta/hi cal/s’hi troba a faltar una parada que vengui... i que sigui/siguin...

Què us sembla si hi veneu... perquè a nosaltres ens agrada/volem... que siguin...

Activitat 2 Redacteu conjuntament l’avís que enviareu a la bústia de tot el veïnat del barri per informar-los de la propera obertura de la vostra parada al Mercat del Camp. Aquestes estructures us poden ajudar:

Per cridar l’atenció

AVÍS/AVÍS IMPORTANT

ATENCIÓ/ATENCIÓ! OBERTURA/INAUGURACIÓ D...

Per informar

Es comunica que...

Informem/Comuniquem/Us fem saber que...

Per redactar l’avís d’obertura de la vostra parada seguiu el procediment següent:

1. Redacta l’avís individualment a l’espai que tens a continuació incloent-hi tota la informació acordada en grup a l’activitat 1 i tota la que consideris important que us hagin proposat els companys i companyes de classe durant la posada en comú.


21

2. Reuniu-vos els membres de la parada i llegiu en veu alta tots els avisos que heu redactat.

3. Acordeu quin us agrada més i comenteu-ne els motius.

4. Feu-hi les modificacions que cregueu convenients per millorar-lo.

5. Pengeu la versió definitiva de l’avís seleccionat a l’aula perquè tothom el

pugui llegir i així estiguin assabentats de l’obertura de la vostra parada al Mercat del Camp.

6. Per finalitzar feu l’activitat 3, que trobareu a continuació.

Activitat 3 Torna a redactar el teu avís introduint-hi totes les modificacions que creguis necessàries perquè s’assembli al màxim al que heu seleccionat a l’activitat 2. Lliura’l al professor o la professora perquè el revisi i te’l comenti. (Màxim 50 paraules)

Abans de lliurar l’avís, valora si has tingut en compte els aspectes següents:

Hi ha una crida d’atenció? Queda clar qui és l’emissor de l’avís? Informes del tipus de parada que s’obrirà i de quan s’obrirà? Has separat les frases amb sentit complet amb un punt i seguit? Has comprovat l’ortografia de les paraules amb o o u àtones?


22

Tasca 2

Compreu els nostres productes En aquesta tasca decidireu la llista de productes que vendreu a la parada i a quin preu. A continuació elaborareu el fullet publicitari amb les vostres ofertes, que repartireu a totes les companyes i tots els companys de classe perquè n’estiguin assabentats.

Activitat 1 Poseu-vos per grups i feu la llista de tots els productes que vendreu a la vostra parada. Poseu-los també un preu per unitat i marqueu amb una creu els productes que ressaltareu com a ofertes al fullet publicitari.

Producte Preu (en lletres) per unitat Ofertes

Activitat 2 Redacteu ara conjuntament el fullet per fer difusió dels productes de la vostra parada a l’espai que teniu a continuació. Descriviu breument els productes que vendreu per incentivar-ne la compra. Aquestes estructures et poden ajudar:

Per incentivar la compra de productes

anar com anell al dit, caure del cel, ésser pa i mel, com bunyol dins la mel, d’oferta, aprofiti’s, valer la pena, emporti-s’ho tot...

extra, exquisit, valer un imperi, sense competència, de bona firma, de primera, de confiança, ser cosa bona, fondre’s dins la boca, més bo que el vi de missa, tenir bon paladar...


23

Per descriure de forma atraient els productes i els preus

irresistibles, únics, incomparables, seductors, atractius, equilibrats, immillorables, bojos, forassenyats, rebaixats, ajustats, irrisoris, llençats, rebentats, d’oferta, tirats, amb ganxo, fora de sèrie, mai no vistos, que trenquen motlles

a sota preu, a baix preu, a bon preu, a cap preu, a qualsevol preu, tirat de preu, a preu de saldo, rebentat de preu, a meitat de preu, regalat, estem de rebaixes, liquidació total, bo – bonic – barat,

Quan el tingueu enllestit feu-ne arribar una còpia a tothom de classe perquè coneguin les vostres ofertes.

Abans de repartir fullet per fer difusió dels productes de la vostra parada, valoreu si heu tingut en compte els aspectes següents:

Queda clar qui és l’emissor del fullet? Ressalteu les ofertes de forma adequada i les descriviu? Heu incentivat la clientela a comprar? Heu tingut en compte l’ortografia de les o i les u? Heu buscat al diccionari les paraules que no sabeu escriure?

Per acabar la tasca comenteu els fullets publicitaris com si fóssiu clients i clientes del Mercat del Camp. Valoreu els aspectes següents:

- Què comprareu en cada parada? Per què? - Quines ofertes us atreuen més? Per què?


24

Tasca 3

Anunciem-nos a la premsa

En aquesta tasca redactareu l’anunci que sortirà a tots els diaris de la localitat per donar a conèixer la vostra parada al Mercat del Camp. Recordeu que el preu d’un anunci a la premsa varia segons el nombre de paraules que té. Per tant haureu de triar molt bé la informació si voleu que l’anunci capti l’atenció i sigui el màxim d’informatiu possible.

Activitat 1 Poseu-vos per grups i empleneu aquesta graella amb tota la informació que teniu sobre la vostra parada. Marqueu amb una creu la que incloureu a l’anunci a la premsa.

Quin nom té la parada?

Qui hi treballem?

Quin dia obrim?

Quin horari tenim?

Quins productes venem?

Quines ofertes fem?

Quina és l’oferta més destacada?

Quina qualitat tenen els productes?

A quin preu van?

Quan farem vacances?

Quins serveis extres oferim als clients?

On estem situats al mercat?

Quin número de telèfon tenim?


25

Activitat 2 Noms i cognoms: ________________________________________________ Redacta individualment l’anunci que publicareu a la premsa local. L’espai que tens a continuació és el que has contractat amb el departament de publicitat del diari.

Abans de publicar l’anunci al diari, valora si has tingut en compte els aspectes següents:

Consideres que has seleccionat la informació més important? Hi ha una crida d’atenció per captar l’atenció del lector? Has utilitzat les abreviatures correctes? Has posat accent a totes les paraules que n’han de dur?

Reuniu-vos ara per parades i trieu l’anunci que publicareu al diari. Presenteu-lo a la resta de la classe i expliqueu per què l’heu escollit.


26

Tasca final

Exercici 1 Dilluns de la setmana que ve començareu la campanya de Nadal a la vostra parada del Mercat del Camp. Informeu-ne els clients amb un avís, que penjareu al tauler informatiu del mercat. Ressalteu l’oferta més destacada per a aquest Nadal. Recorda, màxim 50 paraules Quan hagis acabat de redactar l’avís, ensenya’l a algun company o companya perquè te’l comenti i t’ajudi a revisar-lo.


27

Exercici 2 Ara imagina’t que ets una clienta o un client del Mercat del Camp. Consulta les ofertes de les parades i fes la llista de la compra de 10 productes que necessites al rebost de casa teva. Escriu els preus en lletres.

Llista de la compra

Producte Preu

1.

2.

3.

4.

5.

6.

7.

8.

9.

10.

Assegura’t que has posat tots els guions i no has fet faltes d’ortografia. Ep! No us oblideu de lliurar la tasca final al professor o professora perquè la revisi i us la comenti.


28


Com m’ha anat?



29

DIES DE CADA DIA

La botiguera

Pere Rovira

Ara que, amb la força habitual, ha entrat la primavera, convé fixar-se en alguna qüestió utilitària per atenuar una mica els efectes mandrosos dels colors nous i de la brisa perfumada. Ho pensava l'altre dia veient treballar la senyora R., la propietària de la botiga on fa una dotzena d'anys que anem a comprar. En aquest establiment hi pots trobar de tot: des d'un detergent a una ampolla de vi, una llonganissa molt bona o una escarola. Però no ha deixat de ser una botiga petita, de les d'abans dels grans supermercats, amb parròquia familiar; una clientela de dones que ara van a comprar amb els seus fills i que, quan eren petites, hi havien anat amb les seves mares. La botiguera sap els noms de totes, i moltes més coses, perquè el poble és petit i les notícies corren, i no caldria que una clienta li demanés un pit de gallina per fer un caldo, perquè la botiguera ja sap que en aquella casa hi ha un avi malalt que encara vol tenir fe en la curació culinària. També coneix quan no hi ha diners en una família i no li costa gens de vendre a fiar sense que ho sembli: amb una mirada o amb un gest de la mà esborra la més mínima possibilitat d'humiliació.

Pensava, mirant la senyora R., en la mala opinió que els éssers, diguem-ne, primaverals tenen dels botiguers. Com si aquí tots haguéssim de ser artistes i poetes, com si els poetes i els artistes no mengessin, com si l'art, sense el comerç, hagués estat mai possible. Però, gràcies a persones com la senyora R., la vida quotidiana, que és més important que les subtileses florals o decoratives, pot funcionar amb uns ritmes de vegades agradables. És una dona d'una gran paciència, que no es posa nerviosa per res, que despatxa amb una calma segura, impertorbable, acompanyant la feina amb alguna frase suau, musical, que pronuncia amb un mig somriure de timidesa potser irònica, com si volgués subratllar que només ha parlat per distreure's una mica de les obligacions de la venda. Observant-la, aviat t'adones que el seu treball, per ella, no serà mai avorrit; veus que li agrada despatxar, perquè és la seva manera de guanyar-se la vida, i també per uns motius que no tenen res a veure amb els diners: probablement perquè despatxar li permet exercir una amabilitat innata. Jo crec que ser amable és el que realment compta per a la senyora R., que aquest és el seu veritable negoci: vendre per regalar gentilesa.

Un dels millors productes que ofereix la seva botiga és el bacallà. Un bacallà gruixut, sense espines, melós. Cada any, n'hi encarreguem per Divendres Sant, i ella ens el posa en remull i ens el dóna amb el punt just de sal, llest per ser fregit. Enguany vam oblidar l'encàrrec, i vam entrar trists a la botiga, pensant en les impossibles carns blanques perfumades de sal i mar llunyana que, per culpa nostra, no menjaríem. Però la senyora R. va dir la frase magnífica: "Us tinc el bacallà del divendres en remull". I somreia, com si quasi ens agraís que no l'hi haguéssim pensat a encarregar.

És una anècdota humil, és cert, però, en canvi, és important que hi hagi algú que pensi en les coses que els altres obliden. En les coses bones, sobretot. La gent que no llegeix llibres, com la senyora R., la botiguera, també pot ensenyar-nos com hauria de ser l'amabilitat que la pedanteria, la ignorància o el gust del mal han fet fora dels llibres.

Diari AVUI, 31 de març de 2005


30

UNITAT 3 SOLIDARITZEM-NOS-HI


31


Expressió escrita

Cartes personals. Estructura ....................................................................... ..pàg. 230 Missatges de correu electrònic. El guió ( o esquema) com a eina de suport per a l’estructuració d’una exposició oral, d’un missatge al contestador i d’una carta personal. Abreviatures d’ús més freqüent. ................................................................. ...pàg.124 Els signes d’interrogació. ........................................................................... ..pàg. 198 El tractament personal: tu, vós, vostè, vostès (forma verbal, possessius, pronoms de CD, pronoms de CI...).

Expressió oral

Missatges al contestador automàtic. L’entonació, el ritme i les pauses en la lectura en veu alta de textos breus. Variació tonal en fer la lectura en veu alta – entonació i pauses en consonància amb: sintagmes, incisos, connectors, subordinacions, etc. Interjeccions, invocacions, vocatius, etc. com a mostres d’expressivitat adequades en una relació mitjanament formal.


Trets característics principals del català central i del rossellonès. ................... ...pàg. 69 Trets característics principals del baleàric i l’ alguerès. .................................. ....pàg.95 Trets característics principals del valencià i el nord-occidental ...................... ...pàg.127 Reconèixer i comprendre algun aspecte identificador rellevant dels parlars orientals i occidentals.

Ortografia

Les consonants vibrants. ............................................................................ ..pàg. 183 Pronunciació i ortografia de les fricatives alveolars sordes i sonores.........pàg. 240 i 271 Dièresi en grups gu i qu, i en i i u tòniques. Pronúncia correcta de la dièresi. . ...pàg.103

Morfologia

Els determinats quantitatius i els pronoms interrogatius. .............................. ..pàg. 109 Regles generals i bàsiques que regeixen la morfologia del grup verbal. .................................................................................................... ..pàg.158 Morfologia dels verbs de 1a, 2a i 3a conjugació. ......................................... ..pàg.186 La perífrasi verbal de probabilitat................................................................ ..pàg. 164

Sintaxi Aspectes morfològics i ortogràfics dels pronoms febles segons la posició amb el verb. ...................................................................... ..pàg. 143 i 166 L’oració exclamativa i els signes d’admiració. ............................................... ..pàg.198 Ús d’exclamacions, interjeccions, punts suspensius, etc. ............................... ..pàg.232 Ús de que a l’inici d’oracions interrogatives i exclamatives.


32

Tasca 1

Què dius ara!

Com cada divendres, els companys i companyes us reuniu per fer un esmorzar conjunt. Al d’avui, algú ha comentat que han arribat tres correus electrònics de tres companys de feina que no han vingut a treballar per motius personals diversos. En assabentar-vos de les causes heu decidit per unanimitat comunicar-los la vostra empatia. En aquesta tasca llegireu i comentareu en

grup els correus electrònics dels companys absents per decidir quins sentiments els voldreu expressar i amb quin grau de formalitat. Activitat 1 En primer lloc, poseu-vos per grups de tres o quatre persones i llegiu en veu alta els missatges de correu electrònic dels companys absents. Són els que teniu a continuació. Comenteu entre vosaltres com es deuen sentir els emissors. Missatge de Joana Hortal: Com es deu sentir?: ________________________________________________ ________________________________________________________________ Missatge de Jaume García:

Sóc la Joana Hortal. La meva mare va morir ahir al vespre a l’hospital. Digueu-li a la Clara que anul·li tots els meus compromisos per avui i demà. Gràcies.

Hola! Sóc en Jaume i ja sóc pare! Aquesta matinada ha nascut la Meritxell, una preciositat com els seus pares. Quan torni d’aquí a 3 dies ja ho celebrarem.


33

Com es deu sentir?: ________________________________________________ ________________________________________________________________ Missatge de Mercè Garrigosa: Com es deu sentir?: ________________________________________________ ________________________________________________________________ Un cop llegits els missatges, comenteu conjuntament els sentiments i les emocions que us genera cada missatge i què direu a les persones absents. Especifiqueu també quin grau de formalitat adoptareu per adreçar-vos a la persona que ha enviat el missatge quan hi parleu o li respongueu el missatge.

Quins sentiments i emocions em provoca el missatge?

Què els diré? Quin grau de formalitat adoptaré?

1

2

3

Quan ho tingueu a punt, feu una posada en comú per explicar a la resta de la classe els sentiments i emocions que us provoca cada missatge i quina actitud adoptareu amb la persona afectada. Tingueu en compte els sentiments, emocions i actituds que us semblin més originals proposats pels altres companys i companyes.

Bon dia, sóc la Mercè. No vindré perquè he guanyat un premi de narrativa jove i he d’anar a recollir-lo avui a Sant Carles de la Ràpita. Espero que ja us en sortireu amb la centraleta de telèfons i no patiu, que demà ja seré aquí.


34

Tasca 2

Deixem-li un missatge al contestador

Les notícies rebudes sobre els vostres companys us han impressionat molt. Per tant, decidiu deixar-los un missatge al seu contestador per fer-los saber els vostres sentiments. En aquesta tasca decidireu primer quin missatge voleu contestar. A continuació formareu grups i preparareu un missatge per al

contestador del company escollit en què li expressareu els sentiments que sentiu davant la notícia amb el grau de formalitat que hàgiu acordat a la tasca anterior. Activitat 1 Agrupeu-vos segons el missatge que voleu contestar. No en deixeu cap sense resposta. Primer, treballareu a classe amb la professora el lèxic i les estructures següents, que us poden ajudar a preparar un missatge molt més expressiu.

Estructures per expressar alegria

Sento un gran joia/un goig immens per... Quina satisfacció/sort més gran quan m’he assabentat de... Us faig partícip la meva enhorabona Deixa’m/Deixeu-me felicitar-te/-vos per... Estic molt content/a, encantat/ada, meravellat/ada, fascinat/ada per/perquè... Us ho dic de tot cor!

Estructures per expressar el dol

Sento moltíssim la mort/la defunció/l’òbit/el decés/el traspàs de... Us expresso/Us faig arribar el meu condol/la meva condolença/el meu dolor/el sofriment que sento/la pena que tinc per... Deveu sentir una gran dolença/un gran pesar/una gran aflicció per... Deveu estar desconsolats/consternats... Quin tràngol que deveu passar per...! Us truco per animar-vos en aquest moment/en un tràngol tan gran... Tingueu esperança en, confiança en, fe en, coratge, valor...


35

Per expressar solidaritat:

Us acompanyo en el sentiment. Em solidaritzo amb tu per... Si et puc ajudar en alguna cosa només cal que... M’agradaria fer-te costat en... M’ofereixo a.../Em brindo a.../Em poso a la teva/vostra disposició per...

Redacta individualment el missatge que deixareu al contestador automàtic del company o companya absent. Recorda d’utilitzar el lèxic i les estructures que s’han treballat a classe. (màxim 60 paraules) Quan el tinguis a punt, seguiu els passos següents:

Formeu els mateixos grups que abans.

Llegiu en veu alta els missatges de tots els membres. Escolliu el que us agradi més i justifiqueu-ho. Feu-hi els canvis que cregueu adequats per millorar-lo.

Activitat 2 És el moment de deixar el missatge al contestador. Cada grup heu d’escollir una persona, que serà l’encarregada de trucar i deixar el missatge.


36

Feu-ho immediatament després que la professora hagi llegit els missatges següents. Si teniu els mitjans, graveu-los per poder-los sentir diverses vegades. 1. Aquest és el contestador de la Joana Hortal. En aquests moments no sóc a

casa. Si us plau, deixa el missatge després de sentir el senyal i et trucaré tan aviat com pugui.

2. Hola, som el Jaume, la Mireia i la Meritxell. No som a casa, però deixa el teu

missatge perquè et trucarem molt aviat. Espera’t a sentir el senyal. Adéu. 3. Hola, acabes de trucar a ca la Mercè. No hi sóc. Si us plau, deixa el missatge

després del senyal. No pengis sense dir res! Un cop hàgiu escoltat tots els missatges feu una posada en comú per valorar els aspectes següents:

Us han semblat expressius? Per què? Quines estratègies es fan servir per comunicar la informació?

Heu utilitzat un grau de formalitat adequat en cada cas? Per acabar aquesta tasca, torna a redactar el missatge que deixaries tu personalment al contestador automàtic d’un dels companys absents. Tingues en compte tot el que heu treballat en aquesta tasca. Quan el tinguis enllestit, lliura’l al professor o la professora perquè et comenti com ho has fet. (Màxim 60 paraules)


37

Tasca 3

Fem-li-ho saber per escrit

Cada grup ha deixat un missatge al contestador del seu company absent, però us sembla que no n’hi ha prou. Decidiu enviar-li un correu electrònic amb una carta de part de tots els companys per poder comunicar-li millor els vostres sentiments. En aquesta tasca cada persona redactarà una carta per a un dels companys absents per expressar-los els vostres sentiments.

Activitat 1 En primer lloc, reuniu-vos amb el vostre grup i ompliu la graella següent amb la informació que expressareu a la carta. Podeu basar-vos en la que heu decidit a la tasca 1, però també podeu utilitzar-ne de nova.

Salutació

Per què escriviu?

Com penseu que es deu sentir la persona afectada?

Quins sentiments us provoca el motiu de la carta?

Altres temes que vulgueu comunicar

Comiat


38

Activitat 2 Noms i cognoms: _______________________________________________ Redacta ara la carta de felicitació o de condol que adjuntaràs al missatge de correu electrònic que voleu enviar a un dels companys absents. No t’oblidis d’utilitzar les estructures i el lèxic que s’ha treballat a la tasca 1 i 2. màxim 100 paraules

Un cop enllestida, seguiu els passos següents:

Reuniu-vos per grups i llegiu totes les cartes que heu redactat. Acordeu quina us agrada més i expliqueu els motius al professor o

professora.

Feu-hi les modificacions que cregueu convenients per millorar-la. Llegiu la carta en veu alta a la classe perquè us donin la seva opinió abans

d’enviar-la.

Envieu totes les cartes als companys absents.


39

Activitat 3 Noms i cognoms: _______________________________________________ Refés ara la teva primera carta. Fes-hi les millores que creguis convenients basant-te en el treball previ dut a terme amb els teus companys i companyes de grup. Lliura-la al professor o la professora perquè la revisi i et comenti què has fet bé i què et cal millorar. màxim 100 paraules

Has revisat el teu text? Has repassat els accents? Has revisat els articles (apòstrofs i contraccions)?


40

Tasca final

Saps què ha passat?

Ja heu enviat la carta als companys absents, però encara esteu donant voltes als esdeveniments recents. Avui heu recordat que un company o companya, que fins l’any passat treballava a la vostra empresa, tenia una relació molt bona amb tots vosaltres i especialment amb la persona afectada; de ben segur que no us perdonaria que no li féssiu saber les novetats.

Per cloure aquesta unitat escriureu una carta al vostre excompany per fer-li saber les novetats. Activitat 1 En primer lloc, reuniu-vos amb el vostre grup i ompliu la graella que teniu a continuació. L’objectiu de la graella és definir la persona a qui escriviu i la relació que tenia amb la persona afectada per tal poder escriure-li una carta

Nom del receptor de la carta

Per què escriviu?

Com se sentirà el vostre excompany?

Com us sentiu vosaltres?

Altres temes que vulgueu comunicar-li

Comiat

Activitat 2


41

Nom i cognoms: __________________________________________ Redacta ara individualment la carta personal per informar dels esdeveniments a l’excompany de feina. Recorda, màxim 100 paraules

Abans de lliurar la carta al professor o la professora segueix els passos següents:

Llegeix-la en veu alta a un company o companya de classe perquè et doni la seva opinió.

Fes-hi tots els canvis que creguis necessaris.

Utilitza el diccionari per corregir tots els errors ortogràfics. Nom i cognoms: _________________________________________________


42

Com m’ha anat?

Com m’ha anat?



43

Recursos expressius

Noms, adjectius i verbs

Noms Adjectius Verbs

alegria alegre, content, satisfet alegrar-se

covardia covard, covarda acovardir-se

decepció, desil·lusió, desengany

decebut, desenganyat, desil·lusionat

decebre's, desil·lusionar-se, desenganyar-se

desànim, abatiment desanimat, abatut desanimar-se, abatre's

desesperació, desesper desesperat desesperar-se

desig, ànsia desitjós, ansiós desitjar, ansiejar

entusiasme, passió entusiasmat, apassionat entusiasmar-se, apassionar-se

enuig, disgust, irritació, ràbia

enutjat, disgustat, irritat, rabiós, enrabiat

enutjar-se, disgustar-se, irritar-se, enrabiar-se

enyorament, enyorança enyorat enyorar-se

neguit, inquietud, preocupació

neguitós, inquiet, preocupat

neguitejar-se, inquietar-se, preocupar-se

sorpresa, estranyesa sorprès, estranyat sorprendre's, estranyar-se

espant, alarma espantat, alarmat espantar-se, alarmar-se

tristesa trist, entristit entristir-se

valentia, coratge, atreviment

valent (-ta), coratjós, atrevit envalentir-se, encoratjar-se, atrevir-se

vergonya avergonyit avergonyir-se

Expressions relatives a estats anímics Alegria: Estic al setè cel! Visca! Etc. Sorpresa: No me’n sé avenir! Què dius! Apa! Etc. Enuig: Mecagondena! M’enfilo per les parets! Etc. Fàstic: Em fa escudella! Ecs! Etc. Horror: Se m’ha glaçat la sang! Se’m posen els pèls de punta! Etc. Exclamacions

I un be negre! No estic disposat a creure això que diu algú

Quines galtes! Considero que algú actua amb massa atreviment.

Amunt i crits! Us dono ànims perquè feu una cosa dificultosa.

Què dius ara? M'estranyo d'una notícia inesperada.

Vés a fer punyetes! Acomiado algú de mala manera.

Llamps i trons! Estic enrabiada per una situació desagradable.

Mira-te'l, aquest! No esperava que algú actués d'aquesta manera

Encara bo! Em conformo amb un fet, tot i que podria ser més beneficiós.

Justa la fusta! Això que ha dit algú és exactament el que jo penso.

Ara sí que l'hem feta bona! Reconec que un fet comporta una gran contrarietat.


44

Insults

Torracollons Persona enutjosa, que molesta, que a tot troba obstacles.

Baliga-balaga Persona que no té formalitat en res, taral·lirot.

Tabalot Persona que obra esvalotadament, lleugerament, amb poc seny.

Fatxenda Persona que tot ho fa per fer-s'hi veure.

Bandarra Persona sense cap mena d'escrúpols, brètol.

Caragirat Persona traïdora, renegada; falsa.

Milhomes El qui es creu apte per a tot, que en tot vol intervenir, de tot vol saber.

Pixafreda Home tranquil, que no es dóna ànsia. Home fred sexualment.

Bocamoll Que diu fàcilment allò que caldria callar, que tot ho xerra.

Bleda assolellada Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp.

Interjeccions Mostres i significats possibles

Ahà! Donar conformitat

Au! Incitar al moviment

Ei! Cridar l'atenció

Elis elis! Expressar befa

Hum! Indicar incredulitat

Pse! Mostrar indiferència

Tururut! Veure frustrada una expectativa

Uix! Manifestar repugnància

Bah! Mostrar despreocupació o menyspreu

Bona! Indicar aprovació

Onomatopeies

mmm Gaudir

buf Sentir cansament

plas-plas Bufetejar

pst Cridar l'atenció

bum-bum Bategar

taral·larà Cantar

upa Esforçar-se

pse Sentir indiferència

muà Petonejar


45

brrr Sentir ràbia

Hipocorístics

Manteniment de l'esquerra Manteniment de la dreta

Santi Santiago Cristòfol Tòfol

Sole Soledat Eulàlia Laia

Edu Eduard Paulina Lina

Salva Salvador Antònia Tona

Cati Caterina Helena o Elena Lena

Eufemismes Exemples

orinar canviar l'aigua de les olives

càncer un mal dolent

penis ocellet

fotre fúmer

cony conxo

collons cordons

Frases fetes

Acabar els calés No tenir més paciència

Acabar els torrons No tenir més paciència

Anar amb el cap sota l'ala Sentir-se abatut

Anar la processó per dins Patir i no manifestar-ho

Arronsar les espatlles Manifestar indiferència

Arrufar el nas Manifestar desconfiança

Baixar del burro Desenganyar-se

Caure d’esquena Sorprendre’s

Caure l'ànima als peus Desanimar-se

Deixar d’una peça Sorprendre’s

Fer ais i uis Queixar-se

Fer cara de tres déus Manifestar irritació

Fer castells en l'aire Fer-se falses il·lusions

Fer el borinot Rondinar

Fer el pes Satisfer

Fer escarafalls Manifestar refús


46

Fer festa grossa Celebrar amb alegria

Fer la viu-viu Anar tirant

No estar catòlic No trobar-se bé

No estar fi No trobar-se bé

No passar del coll Sentir aversió

No poder dir fava Estar molt fatigat

No veure-hi de cap ull Tenir molta satisfacció

Perdre els estreps Irritar-se fortament

Posar-se de panxa al sol Despreocupar-se

Riure per sota el nas Alegrar-se i no manifestar-ho

Sortir de polleguera Irritar-se fortament

Tenir el cor robat Estar enamorat

Tenir el fetge gros Despreocupar-se

Tenir entravessat Sentir aversió

Tenir fred de peus Envejar

Veure de bon ull Tenir simpatia


47

UNITAT 4 UNES VACANCES DIFERENTS


48

U.4 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE Curs de llengua catalana. Nivell B , ed. Castellnou Expressió escrita

Cartes personals. Estructura.........................................................................pàg.230 La postal .................................................................................................. ..pàg. 198 Correu electrònic Connectors més freqüents – textos orals i escrits ......................................... ...pàg.261 Recursos per sintetitzar informació rellevant en reunions d’àmbit social: quadres sinòptics, llistes estructurades, etc. Expressió oral

Onomatopeies (brrr, pse...). Ortografia

Accents diacrítics en paraules del vocabulari bàsic. ...................................... ..pàg. 102 Pronunciació i ortografia de les oclusives: finals del present d’indicatiu en -p, -t i –c, gerundis, terminacions en -etud, -itud, grups ab-, ob-, sub- i cap- ................................................................. ..pàg. 131 Morfologia

Pronoms febles —formes plenes, elidides, reforçades, reduïdes...... ............... ...pàg.166 Concepte, ús i morfologia dels adjectius i pronoms possessius. ..................... ....pàg.80 Pronoms interrogatius i indefinits per demanar aclariments. .......................... ...pàg.110 Concepte i classificació dels adverbis de manera. Adverbis acabats en –ment. ....................................................................... ...pàg.247 Preposicions i locucions prepositives. ................................................. ...pàg.275 i 279 Caiguda de la preposició davant del que àton. ............................................. ..pàg.276

Sintaxi

Pronoms de complement directe, indirecte i de complement de nom. Substitució pronominal .............................................................................. ..pàg. 190 Ús dels pronoms en i hi amb verbs de moviment. ............................... ...pàg.225 i 226 Oracions impersonals amb el verb haver-hi i amb verbs meteorològics. .......................................................................................... ..pàg.113 Conjuncions i locucions conjuntives d’aplicació temporal. .............................. ..pàg.280

Lèxic L’ús de sinònims ....................................................................................... ...pàg.60 La derivació des del punt de vista morfològic: afixos més usuals (prefixos i sufixos). La derivació des del punt de vista semàntic: augmentatius, diminutius, pejoratius. ...................................................................................................... ..pàg. 169 i 196 Antònims del vocabulari bàsic, principalment d’adjectius valoratius i antònims amb prefix (des-, dis-, in-, mala-, etc.). .............................................................. ...pàg. 87


49

Tasca 1

Unes vacances diferents

Amb el vostre grup d’amics cada any organitzeu uns dies de vacances en grup. És una activitat que us permet retrobar-vos amb els companys i companyes de l’època dels estudis, que ara viuen en localitats diferents. Alguns vénen sols i altres amb les seves famílies, però tots amb moltes ganes de compartir activitats i converses. En aquesta unitat organitzareu entre tots les vacances d’aquest any. Per fer-ho, haureu de reunir-vos per colles d’amics (quatre persones per grup) i cadascú de vosaltres haurà de fer una proposta de vacances que sigui atractiva i

que s’adapti a les diferents situacions de cadascú. Penseu que hi haurà gent que vindrà sola i altres, amb nens petits o amb fills adolescents. Fins hi tot hi ha alguna parella acabada de formar. Finalment heu de tenir present que hi ha una persona que té problemes de mobilitat. Activitat 1 Per començar formeu els grups i feu un pluja d’idees a partir de les experiències personals de cadascú, els desitjos i els gustos... També podeu utilitzar els diferents cercadors d’iniciatives turístiques que trobareu al document corresponent del material complementari. Apunteu les vostres propostes a la graella que teniu a continuació. No valoreu ara si són factibles o no ja que ho fareu a l’activitat següent.

Aquest estiu podríem... 1. ______________________________________________ 2. ______________________________________________ 3. ______________________________________________ 4. ______________________________________________ 5. ______________________________________________ 6. ______________________________________________ 7. ______________________________________________


50

Activitat 2 A continuació discutiu les diverses propostes per veure si són viables a partir de la graella següent i escolliu la que us sembla més encertada.

Valoració de l’objectiu de les vacances (relaxació, aventura, cultural...)

Valoració del lloc, la distància i el mitjà de transport

Són adequades als destinataris?

El cost aproximat és adequat?

1

2

3

4

5

6

7

Aquestes estructures també et poden ajudar:

Per expressar acord o desacord en una conversa informal

Fantàstic!/Genial!/Bona idea!/Uau!/M’hi apunto/Jo vinc!... Vols dir...?/No sé.../Brr!/Pse!/Uf!/No sé què fer... Ni parlar-ne!/Què dius!/No hi vaig/Jo no vindré pas.

Per expressar una idea o una proposta en una conversa informal

M’agradaria molt... Què us sembla si fem/ens n’anéssim.../Què us semblaria si féssim... Penso que seria una bona idea... I si hi anéssim amb/en... en comptes de...

Per cloure la tasca, expliqueu a la resta de grups quines vacances proposeu de fer i expliqueu-los els motius. La resta de grups aneu pensant en les vacances a què us agradaria apuntar-vos enguany entre totes les proposades.


51

Tasca 2

Engresquem-los! A diferència d’altres anys, enguany voleu que hi hagi gent nova a la vostra sortida anual per tal de fer noves amistats. Heu decidit, per tant, enviar una carta a amics i coneguts per plantejar-los la possibilitat d’afegir-se a les vacances que heu planificat a la tasca anterior En aquesta tasca redactareu la carta per als companys i companyes de classe per explicar-los com us agradaria passar les vacances. El vostre objectiu és engrescar el màxim nombre de persones perquè com més sereu, més riureu.

Activitat 1 En primer lloc poseu-vos per grups i empleneu la graella següent, tenint en compte també tot el que vau decidir a la tasca 1.

Lloc de la sortida

Dates

Mitjà de transport

Allotjament

Activitats principals que es duran a terme

Motius per què cal apuntar-s’hi


52

Activitat 2 Redacteu ara de forma individual una carta per als altres companys on presentareu la vostra proposta de sortida de manera engrescadora. Intenteu incloure-hi tota la informació de la graella anterior en el mateix ordre. (màxim 100 paraules) Quan la tinguis a punt seguiu els passos següents:

Reuniu-vos els membres de cada grup i llegiu en veu alta la carta de cadascú.

Comproveu que hi ha tota la informació que heu apuntat a la graella. Escolliu la carta que us agradi més. Feu-hi els canvis que cregueu adequats per millorar-la.


53

Activitat 3 Lliureu a cadascuna de les persones del curs una còpia de la carta que heu triat. Llegiu-vos totes les que hàgiu rebut i aneu pensant en les vacances a què us apuntareu enguany. La graella que teniu a continuació us pot ajudar a decidir-vos.

Cartes Lloc proposat o característiques de les vacances

M’agrada la proposta?

Sí No

1

2

3

4

5

6

7

8

9

Vull anar de vacances amb _________________________________________ a ________________________________________________________________.


54

Feu finalment una posada en comú per explicar les vacances que heu triat i els motius. Activitat 4 Noms i cognoms: _______________________________________________ Refés finalment la carta que has redactat a l’activitat 2. Utilitza-hi les idees i els recursos que t’hagin agradat més durant la posada en comú amb els membres del grup i durant la lectura de les cartes que t’han enviat els altres companys i companyes. màxim 100 paraules Lliura la carta al professor o la professora perquè la revisi i te la comenti.


55

Tasca 3

Com esteu?

Ja sou de vacances. Cadascú al destí que ha triat a la tasca anterior. Segur que tothom s’ho deu estar passant molt bé, com vosaltres, però trobeu a faltar els companys i les companyes del curs que no s’han apuntat a les vostres vacances. Decidiu, per tant, enviar-los individualment una postal per explicar-los com esteu, què feu, com

estan resultant les vacances... Activitat 1 Abans de redactar la postal decidiu què hi direu. Aquesta graella us ajudarà.

A qui enviaré la postal?

Quina adreça té?

Com em sento ara que estic de vacances?

Quin temps fa?

Quines activitats he fet? Com han anat?

Què em queda per fer?


56

Activitat 2 Redacteu ara la postal incloent-hi tota la informació que heu decidit a la graella anterior. (màxim 80 paraules)

Abans d’enviar-la, llegiu-la en veu alta a un company o companya de vacances perquè us digui com ho heu fet i us proposi millores. Pengeu la vostra postal a la cartellera de l’aula perquè el destinatari pugui llegir-la i també la resta de companys i companyes de classe. Per cloure la tasca, feu una posada en comú per decidir quines són les postals que us agraden més. Expliqueu per què.


57

Tasca final

Que bé que ens ho vam passar! Ja s’han acabat les vacances i tothom ja ha tornat a la rutina diària. Les persones del vostre grup decidiu que estaria bé de reunir-vos tots els companys i companyes del curs per fer una posada en comú sobre com han anat a tothom les vacances i, així, trobar idees per a les de l’any vinent. Finalment t’encomanen a tu de convocar a tothom de classe per correu electrònic En aquesta tasca final hauràs de redactar la carta que enviaràs per correu electrònic per explicar a la resta de companys i companyes de curs com han anat les vostres

vacances i què heu fet. A més els hauràs de proposar de quedar per fer la posada en comú. Activitat 1 En primer lloc, prepareu en grup la informació que exposaràs a la carta:

Per què escrius?

Com han anat les vostres vacances? Com us ho vau passar?

Què vau fer? Què t’ha agradat més?

Proposa un dia i una hora per trobar-vos

Anima a tothom a assistir-hi


58

Activitat 2 Redacta ara la carta que enviaràs per correu electrònic tenint en compte tota la informació que heu apuntat a la graella de l’activitat 1. (màxim 100 paraules)

Corregiu la carta amb cura; utilitzeu el diccionari si dubteu.

Abans d’enviar-la, llegiu-la en veu alta a un company o companya de grup perquè us la comenti.

Lliureu la carta al professor o la professora perquè us la revisi.


59


Com m’ha anat?



60

Cercadors d’iniciatives turístiques

Cases rurals http://www.casesrurals.com http://www.gironarural.org http://www.ecoturismecatalunya.com http://www.agroturisme.org Albergs

http://www.xanascat.cat

Càmpings http://www.campingsonline.com/espanya/Catalunya

Balnearis http://www10.gencat.net/pls/turistex/p03.recurs?dm=01&fllScrn=1&tpsBarra=RD&rcrs=SLT

Hotels i altres serveis http://www.paisos-catalans.com/index.asp?lng=ca&erno=8#


61

Recull de dades de la reunió preparatòria de la sortida

Què pretenem, principalment?

Descansar Descobrir món

Conèixer gent

Fer activitats noves

Fer amistat

Fer esport

Resultat: _______________ Quants dies ens hi estarem?

Un sol dia Dos dies Tres dies Quatre dies Cinc dies Una setmana

Resultat: _______________

On dormirem i menjarem?

En un hotel

En un càmping

En un alberg

En una caravana

En un bungalou

En una casa rural

Resultat: _______________

Quin entorn volem?

Muntanya Ciutat Camp Poble Mar

Resultat: _______________ Ens mourem gaire?

No Una mica, de dia

Bastant, de dia

Un dia a cada lloc

Sempre en moviment

Resultat: _______________ Quant estem disposats a pagar, per tot plegat?

1.200 € 1.000 € 800 € 600 € 450 € 300 €

Resultat: _______________


62

UNITAT 5 VOLEM UN BON SERVEI PER A TOTHOM


63


Expressió escrita

La carta formal - estructura – ..................................................................... ..pàg.259 L’esquema com a eina de suport per a l’estructuració d’una exposició oral Els punts suspensius en enumeracions. ....................................................... ..pàg.232 El guió ..................................................................................................... ..pàg. 290 Convencions de la datació: població sense preposició i seguida de coma, dia amb xifres, mes amb lletres, any sense punt interior i absència de punt final.

Expressió oral

Intervenció oral formal. Pronunciació de les nasals. ........................................................................ ..pàg. 156 L'entonació i les pauses. Formes introductòries de suggeriments i verbs modals usuals (poder, voler, haver de...). Les expressions corteses en les relacions socials. Formes i expressions per agrair una col·laboració. La modalitat exhortativa, com a recurs per suggerir, proposar, convèncer...


Normalització lingüística: el català, llengua pròpia; l’oficialitat del català; la Llei de normalització lingüística.................................................................................pàg.267

Ortografia

Ortografia de la m davant m, p i b; la n davant v; el dígraf ny; nasals davant f. ........................................................................................ ..pàg. 156

Morfologia

Quantitatius i indefinits. ............................................................................. ...pàg.107 Les formes no personals: infinitiu, gerundi i participi. ................................... ...pàg.159 Forma i usos més corrents de l’article amb valor neutre. .............................. ....pàg.51 Adverbis de probabilitat, possibilitat o dubte, usuals per fer propostes.

Sintaxi

Concepte d’oració copulativa i predicativa. .................................................. ..pàg. 114 Verbs de constatació o verificació de fets i realitats: hi ha, s’observa, es constata, és ben palès, ens trobem amb, és ben cert, és clar, es comprova... Formes d’ocultació o difuminació de l’emissor en textos amb intenció objectiva: ús de la passiva reflexa (es necessita, es veu clar, s’observa), tria d’un subjecte generalitzador (els ciutadans experimenten, la gent creu…), inclusió de l’emissor en un col·lectiu (el veïns pensem, som molts els qui opinem…), etc. Connectors més freqüents que actuen com a organitzadors de la informació en reunions de tema social. La construcció passiva amb el pronom es: es necessita, es veuen, s’observa...


64

Ciutadans i ciutadanes, Ajudeu-nos a trobar la millor destinació per a Can Croscat! Des de l’equip municipal us presentem algunes propostes per a Can Croscat que enguany ha passat a ser propietat municipal i us convoquem el proper 3 d’octubre a les 21 h a la sala de plens de l’Ajuntament per escoltar les vostres idees i comentaris. Algunes idees per a Can Croscat són fer-hi una biblioteca, una sala d’exposicions, una residència de dia, una llar d’infants, una escola d’adults, un telecentre, un teatre, una aula musical, un centre d’autoformació, un taller artístic i de manualitats o una aula de promoció de la salut, entre moltes altres propostes. Amb el vostre ajut farem de Can Croscat un gran equipament per a la

localitat!

Tasca 1

Què en volem fer, de Can Croscat?

L’Ajuntament de la vostra població ha comprat Can Croscat, una antiga fàbrica de macarrons i pastes de tres plantes molt àmplies que es volen destinar a usos públics diversos. L’Ajuntament vol conèixer les preferències dels ciutadans i us ha adreçat una llista oberta de possibilitats.

En aquesta tasca cadascú de vosaltres haurà de fer una llista d’idees en forma d’esquema sobre

els usos públics que donaríeu a la fàbrica i els motius que justifiquen les vostres propostes. A continuació, discutireu en grups de quatre o cinc persones les diverses propostes i prepareu una llista que reculli les idees que us agradin més de totes les exposades. Activitat 1 En primer lloc llegiu en veu alta la crida que fa l’Ajuntament a la ciutadania per trobar un ús públic a Can Croscat.

Decideix ara de forma individual quina utilitat donaries a la fàbrica. La graella que tens a continuació et pot ajudar a fer-ho. També pots visitar el lloc web del teu municipi per conèixer els servei culturals, educatiu i socials que ofereix el vostre municipi i així trobar més idees.


65

Proposta d’ús públic de la planta 1?

Per què? 1. 2. 3.


Per què? 1. 2. 3.


Per què? 1. 2. 3.

Activitat 2 Agrupeu-vos en grups de quatre o cinc persones i exposeu per torns de forma breu la utilitat que cadascú donaria a la fàbrica de Can Croscat. Quan hàgiu acabat, decidiu quina utilitat pública donareu a cadascuna de les plantes. Recolliu també els arguments que justifiquin cada proposta.


66

Noms i cognoms: _______________________________________________ Finalment, redacta individualment l’esquema de les propostes que ha fet el vostre grup. (màxim 75 paraules)

Quan el tinguis a punt, compara el teu esquema amb el dels altres membres del grup.

Fes-hi els canvis que creguis necessaris per incloure el que t’hagi agradat del dels altres companys o companyes de grup.

Lliura la versió definitiva al professor o professora perquè la revisi.


67

Tasca 2

Ens reunim per decidir-ho

Com que els ciutadans i ciutadanes de la vostra localitat veieu que hi ha moltes propostes per donar una utilitat pública a la fàbrica de Can Croscat, decidiu de fer una reunió amb tots els grups que han fet aportacions a la llista oberta de propostes que ha obert l’Ajuntament. En aquesta reunió haureu d’exposar el vostre projecte per a Can Croscat a la resta de persones del curs per tal que al final pugueu triar les tres propostes definitives que presentareu a l’Ajuntament de la localitat.

Activitat 1 En primer lloc, heu de completar per grups l’esquema que heu preparat a la tasca anterior amb més informació sobre les característiques de la proposta d’utilitat pública per a cadascuna de les plantes de Can Croscat. La graella que teniu a continuació us hi ajudarà.

Planta 1a Planta 2a Planta 3a

Proposta

Característiques tècniques

Necessitats a què respon

Públic potencial

Beneficis

Quan tingueu l’esquema a punt, decidiu quina part exposarà cadascú durant l’exposició que fareu durant la trobada de grups. Activitat 2 Feu ara la reunió de tots els grups. Per torns haureu d’exposar les vostres propostes a la resta de companys i companyes. Tingueu davant l’esquema que heu preparat a l’activitat anterior per recordar què heu de dir i quan ho heu dir. Aquestes estructures també us poden ajudar.


68

Connectors introductoris

Voldríem proposar... En primer lloc... Després d’haver-nos informat sobre... El nostre grup ha arribat a la conclusió... Pel que fa a aquesta qüestió, proposo/proposem... Enllaço amb el que s’acaba de dir...

Per fer una proposta de manera impersonal

Es podria instal·lar... Es necessita un espai per a... Sempre s’ha dit que... Des de fa temps es demana...

També és interessant que assageu abans la vostra intervenció amb els companys de grup. Feu les modificacions que calgui a l’esquema si observeu que es pot millorar. Quan estigueu a punt, comenceu la reunió. Activitat 3 Per finalitzar aquesta tasca, decidiu quina utilitat social proposareu a l’Ajuntament per a cadascuna de les plantes de la fàbrica de Can Croscat. Si no hi ha acord, podeu fer votacions. Apunteu les vostres decisions en aquesta graella:

Planta 1a Planta 2a Planta 3a

Servei

Característiques

tècniques

Necessitats a què

respon

Públic a qui s’adreçarà

Beneficis que li

reportarà


69

Tasca 3

Ho expliquem al bloc municipal

L’ajuntament ha obert un bloc a Internet perquè les persones interessades hi publiquin una carta adreçada al consistori en què exposin les seves propostes pel que fa a l’ús públic que ha de tenir Can Croscat.

En aquesta tasca redactareu aquesta carta per exposar els projectes que heu acordat entre tothom a la reunió de la tasca anterior.

Activitat 1 Poseu-vos per grups i decidiu quina informació incloureu en cadascuna de les parts de què consta una carta formal. Apunteu aquesta informació de forma esquemàtica. Afegiu a la graella un paràgraf més si us cal.

Introducció 1. 2.

Primer paràgraf

1. 2. 3.

Segon paràgraf

1. 2. 3.

Conclusió

1. 2.


70

Reuniu-vos amb un altre grup de classe i comenteu els esquemes que heu preparat. Valoreu si hi heu inclòs tota la informació que heu decidit a la tasca anterior i si l’heu situat a la part de la carta adequada. Feu els canvis que cregueu convenients, ja que l’èxit d’una carta depèn en bona mesura de la manera com organitzem la informació. Activitat 2 Ara redacta la carta individualment seguint l’esquema que heu elaborat a l’activitat anterior. (màxim 100 paraules)


71

Reuniu-vos ara per grups i llegiu totes les cartes en veu alta. Trieu la que segons el vostre parer estigui més ben redactada. Feu-hi els canvis que cregueu necessaris per millorar-la, si ho

trobeu convenient.

Repetiu aquest procés amb les cartes que hagin seleccionat els altres grups de classe.

Publiqueu al bloc la carta que considereu més ben redactada. Activitat 3 Torna a redactar la teva carta per a l’Ajuntament tenint en compte tot el que t’hagi agradat de les cartes que hagis escoltat i de les que hàgiu seleccionat per publicar al bloc. (màxim 100 paraules)

Hi ha tots els elements d’una carta formal?

El tractament és adequat i es manté? Hi ha la informació necessària? S’entén bé?

Hi ha faltes d’ortografia?

Lliura-la finalment al professor o a la professora perquè la revisi i te la comenti.


72

Tasca final

I de Can Domènec, què en fem?

La carta que heu publicat al bloc de l’Ajuntament de la vostra localitat ha estat tot un èxit, perquè finalment el consistori ha decidit portar a terme les vostres propostes a Can Croscat. Des de fa un temps, la Generalitat de Catalunya ha estat restaurant i remodelant Can Domènec, l’edifici modernista que apareix a la imatge. Ara que els treballs de condicionament estan a punt d’enllestir-se, aquesta administració s’està plantejant quin ús social pot donar a l’edifici.

Arran dels resultats obtinguts per trobar una utilitat per a Can Croscat, la Generalitat ha obert un nou bloc i s’ha posat en contacte amb vosaltres perquè cadascú hi publiqui una carta en què expliqueu quina utilitat pública donaríeu a aquest edifici modernista de dues plantes no gaire àmplies. Activitat 1 En primer lloc, decideix individualment quina utilitat pública pot tenir Can Domènec i tota la informació que contindrà la carta que redactaràs per al bloc de la Generalitat. La graella que tens a continuació et pot ajudar. Si no se t’acuden idees, pots utilitzar alguna proposta descartada per a Can Croscat.

Necessitats a què respon

Públic potencial

Beneficis

Edifici modernista de Can Domènec

Proposta

Característiques tècniques


73

Activitat 2 Redacta ara la carta que publicaràs al bloc de la Generalitat. (màxim 100 paraules)

Corregiu la carta amb cura; utilitzeu el diccionari si dubteu. Abans de publicar-la, llegiu-la en veu alta a un company o

companya de grup perquè us la comenti.

Lliureu la carta al professor o la professora perquè us la revisi.


74

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com m’ha anat?

Com m’ha anat?



75

UNITAT 6 TREBALLEM AMB SEGURETAT?


76


Expressió escrita Instruccions Esquema. Preparació escrita d'un text per fer una exposició oral. Tècniques per prendre apunts i elaborar esquemes. Formes i expressions corteses per sol·licitar que algú atengui una demanda.

Expressió oral Exposició oral formal (argumentació). Pronunciació de la vocal neutra. Mots acabats en –e, -es: classe, fase, Blanes... El to i el grau de formalitat en les mostres d'expressivitat. Expressions d’atenció i alerta. Exclamacions: Ull viu! Compte! Fixa-t’hi bé. Atenció!

Marc social, cultural i històric Història de la llengua catalana: els orígens......................................................pàg. 7 Autors i fets històrics representatius. ......................................... ....pàg. 177, 201, 235 Elements del procés de comunicació: emissor, receptor, codi, missatge, canal i context. ................................................................... ...pàg. 35

Ortografia Ortografia de a i e àtones: en mots del vocabulari bàsic, en verbs de doble arrel i el verb fer. ........................................................... ...pàg.39 Enllaços vocàlics: elisions marcades i no marcades gràficament. Regles i excepcions que regeixen ús del guionet en compostos i derivats. ...... ..pàg.257

Morfologia Les perífrasis d'obligació ............................................................................ ...pàg.164 Formes imperatives positives i negatives de 2a persona plural en sintagmes verbals d’encoratjament i animació. Frases amb verbs instructius usuals en present (cal, convé, és bo, convenient, necessari, important...) + frases derivades amb verb en infinitiu o en present de subjuntiu. Verbs d’atenció i control amb complement regit o sense: fixar-se (en)...

Sintaxi Objecte preposicional i complement circumstancial. ..................................... ...pàg.224 Predicat nominal ....................................................................................... ...pàg.251 L'oració simple i l’oració composta (coordinades i subordinades) ................... ....pàg.82 Oracions compostes coordinades mitjançant conjuncions o locucions conjuntives. Conjuncions de coordinació copulativa i adversativa: usos de i, o, ni, però. .... ...pàg.280 Conjuncions de causa: usos de perquè, ja que, com que, a causa de... Les oracions declaratives, les oracions impersonals i l'imperatiu com a recursos de variació lèxica en donar instruccions.


77

Tasca 1

Treballem amb seguretat? A l’emissora de ràdio de la vostra ciutat emeten un programa titulat A la feina, cap risc, en què tracten sobre la seguretat als diferents sectors laborals i deixen les línies obertes a les opinions dels oients. En aquesta tasca començareu a preparar la vostra intervenció al programa, que dureu a terme a la tasca final. En concret haureu de formar-vos una opinió clara i concisa sobre la seguretat al sector laboral en què treballeu.

Activitat 1 En primer lloc heu de formar grups. Per fer-ho, parleu amb els companys i companyes de classe sobre la vostra feina i agrupeu-vos per afinitats o semblances laborals. A continuació decidiu si el sector laboral al qual pertanyeu és segur o no. Per prendre una decisió més fonamentada, llegiu en veu alta l’article 19 de l’Estatut dels treballadors, que us lliurarà fotocopiat el professor o la professora. Aquestes estructures també us poden ajudar durant la discussió del vostre grup:

Per expressar l’opinió

Opino/ Penso/Crec que... i també que... És evident que... Ningú no pot negar que... i que... Hi ha qui diu que..., però jo sóc del parer que...

Per expressar desacord

No estic d’acord ni amb... ni amb... Ho sento però aneu molt equivocats perquè... Què dius/dieu ara! No tens/teniu raó. Vas molt desencaminat. Per mi,... Que no ho veus que...

Apunteu de forma esquemàtica la conclusió a què heu arribat pel que fa a la seguretat del vostre sector laboral.


78

Vigilar, controlar, fixar-se (en), adonar-se (de), procurar, tenir cura (de), atendre, comprovar, repassar, verificar, estar a l’aguait (de), fer atenció (a), prestar atenció

(a), estar alerta, tenir en compte, ocupar-se (de)

Sector laboral

És segur?

Decidiu ara quins són els tres perills o els tres riscos més freqüents del sector en què treballeu. Mireu d’arribar a un consens general entre tots els membres del grup.

Marca quin són els perills o els riscos més freqüents del sector laboral

Caigudes

Perills posturals

Sobreesforços

Trastorns de la veu

Sensibilització cutània

Riscos ergonòmics

Accidents de trànsit

Situacions d’emergència

Altres

Què s’ha de fer per evitar els accidents ? Feu una llista de instruccions que donaríeu per evitar els accidents. Aquestes estructures et poden ajudar

Aquests verbs també et poden ser útils:

Per fer-ho, utilitza el màxim nombre d’estructures diferents.

Ha de.../Haurà de.../Hauria de...

Cal que.../Caldrà que.../Caldria que...


79

Com puc prevenir els perills?

1.

2.

3.

4.

5.

Quan hàgiu acabat, exposeu l’opinió del vostre grup a la resta de companys i companyes. Comenteu les semblances i les diferències d’opinió que hi hagi als diferents grups i mireu de trobar-ne els motius. Activitat 2 Cada membre del grup ha de redactar ara un avís per penjar en un lloc ben visible d’un lloc de treball. Primer heu de cridar l’atenció del treballador o treballadora dels perills que hi ha. Expliqueu-li a més què ha de fer per prevenir-los. Aquestes estructures també et poden ajudar:

Per cridar l’atenció

Ull!/Ull viu! Compte!/Vés amb compte perquè... Alerta!/Atenció!/Perill!/Alt risc!

Per prevenir un perill

En primer lloc, posa’t sempre... i també procura... Vesteix sempre... perquè... Vigila constantment/en tot moment que... Abans de plegar, apaga... Vés sempre amb...


80

fixar-se (en), tenir ull (en), posar atenció (en), posar esment (en), posar els cinc sentits (en), mirar-s'hi (en), adonar-se (de), tenir cura (de), estar a l’aguait (de), ocupar-se (de), estar al cas (de), fer atenció (a), prestar atenció (a), anar alerta (amb), anar amb compte (amb), etc. vigilar, controlar, procurar, atendre, comprovar, repassar, verificar, tenir en compte, no perdre de vista, tenir present, etc.

Què no s’ha de fer

No et deixis/us deixeu... Sobretot!, no... mai a... perquè... No t’adormis mentre/quan... perquè... No vagis mai sense...

Aquests verbs i expressions et poden ser útils:

Utilitza el màxim nombre de construccions diferents. Ressalta també les instruccions que consideris més importants amb el vocabulari i les construccions Activitat 3 Nom i cognoms: _____________________________________________________ Finalment redacta individualment en el quadre següent l’opinió del teu grup sobre la seguretat al vostre sector laboral i els principals riscos o perills que té. Quan el tinguis a punt, lliura’l al professor perquè et digui si ho has fet bé. Conserva aquesta opinió perquè serà la primera part de l’esquema de la intervenció que faràs al programa de ràdio de la tasca final.


81

Tasca 2

Arguments constructius

No n’hi ha prou a donar l’opinió sense explicar els motius per què pensem d’aquesta manera pel que fa a la seguretat al sector laboral en què treballem. En aquesta tasca continuarem preparant la intervenció per al programa A la feina, cap risc. En concret haureu de buscar els arguments necessaris per justificar l’opinió a què heu arribat a la tasca anterior amb la finalitat de convèncer els oients que us escoltin.

Activitat 1 En primer lloc busqueu cadascú un argument que defensi l’opinió a què heu arribat a la tasca anterior sobre la seguretat al sector laboral en què treballeu. Redacta’l en el quadre que tens a continuació. Abans de presentar-lo als companys i companyes de grup, llegeix-lo diverses vegades en veu alta per assegurar-te que està ben redactat. Agrupeu-vos ara per sectors laborals. Cadascú de vosaltres haurà d’exposar a la resta de companys i companyes de grup l’argument que heu redactat.


82

Aquestes estructures us poden ajudar:

Per argumentar

El nostre sector no és segur perquè/ja que/a causa de... i també... Com que..., aleshores/llavors...

Per contraargumentar

Ja sé que..., però també és cert que... Tot i que/Malgrat que algú pot afirmar que..., nosaltres pensem que...

A continuació trieu entre tots els membres del grup els tres arguments que defensin millor l’opinió sobre la seguretat laboral al vostre sector laboral. Redacteu-los a la graella que teniu a continuació.

Sector laboral

Opinió sobre la seguretat laboral al sector (tasca 1)

Argument 1

Argument 2

Argument 3

Quan els tingueu a punt, expliqueu a la resta de companys i companyes de curs els arguments que defensen aquesta opinió sobre la seguretat al vostre sector laboral. Exposeu cadascú una part diferent de l’esquema que heu redactat.


83

Tasca 3

Propostes per millorar la seguretat A la primera tasca heu opinat sobre si el sector laboral en què treballeu és segur o no. A la segona heu aportat els arguments per justificar aquesta opinió. Ara és el moment de fer propostes per millorar la seguretat a la vostra feina. En aquesta tasca treballareu per fer propostes en aquest sentit i a continuació enllestireu l’esquema que utilitzareu a la tasca final per fer la vostra intervenció al programa A la feina, cap risc.

ACTIVITAT 1 Tal com has fet a l’activitat anterior, pensa individualment quina és la mesura que aplicaries al teu sector laboral per millorar-ne les condicions de seguretat. Redacta-la al quadre que tens a continuació. Reuniu-vos ara per sectors laborals. Exposa a la resta de companys i companyes de grup la teva proposta. Aquestes estructures et poden ajudar:

Per fer propostes

En primer lloc proposo que... i, en segon, que..., perquè... Com que..., pensem/proposem/suggerim que... i que... Per què no... ?

Per conscienciar

Cal que hi treballem plegats si ho volem aconseguir! No podem conformar-nos-hi! Cal actuar! Penseu-hi! Cal que us n’adoneu com més aviat millor!


84

A continuació trieu les tres propostes de millora que us semblin més interessants de dur terme al vostre sector i redacteu-les a la graella que teniu a continuació.

Proposta 1

Proposta 2

Proposta 3

Activitat 3 Ara ja podeu completar totalment l’esquema ordenat de la vostra intervenció al programa de la tasca final. Recordeu que hi heu d’incloure la vostra opinió, amb els arguments que la reforcin i també les propostes de millora.

Opinió

Primer argument

Segon argument

Tercer argument

Primera proposta de millora

Segona proposta de millora

Tercera proposta de millora

Decidiu finalment quina part de l’esquema exposarà cadascú a la tasca final. Recordeu que tothom del grup ha de parlar en un moment o altre de l’exposició. Lliureu l’esquema al professor o la professora perquè el revisi abans de fer la intervenció a la ràdio.


85

Tasca final

A la feina, cap risc!

Durant tota aquesta unitat heu estat preparant la vostra intervenció al programa A la feina, cap risc, que emet la ràdio perquè els oients opinin sobre la seguretat a la feina. Ha arribat el moment que tots els grups hi participeu. Esteu a punt?

Activitat 1 Abans d’entrar en antena, seguiu els passos següents per acabar de polir els detalls de la vostra intervenció.

1. Per grups, repasseu l’esquema que heu preparat durant la unitat. Assegureu-vos que tothom teniu el mateix i que tothom té clar quina part n’ha d’exposar.

2. Valoreu per última vegada si els arguments i les propostes que

presentareu defensen bé la vostra opinió. Refeu l’esquema si n’hi ha algun que no us acaba de convèncer.

3. Assageu la intervenció a la ràdio. Consulteu al professor o la professora

tots els dubtes que tingueu abans d’entrar en antena. Activitat 2 Ha arribat el moment. El professor o la professora conduirà el programa i us donarà pas perquè opineu sobre la seguretat al món laboral. Si teniu els mitjans graveu el programa per després poder comentar i valorar les diferents exposicions. Preparats? Atenció! Esteu en antena.


86

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com m’ha anat?

Com ha anat?

Respon les preguntes següents per reflexionar sobre com t’ha anat aquesta unitat abans de passar a la següent.

21. Què he après a fer en aquesta unitat? a) b) c)

22. Què és el que em surt millor? a) b) c)

23. Què és el que em costa més? a) b) c)

24. Quina qualificació em poso en aquesta unitat? __ Molt bé __ Bé __ Regular __ Malament

Estatut dels treballadors


87

Article 19 Seguretat i higiene 19.1 El treballador, en la prestació dels serveis, té dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene. 19.2 El treballador està obligat a observar al lloc de treball les mesures legals i reglamentàries de seguretat i higiene. 19.3 En la inspecció i el control d’aquestes mesures que siguin d’observança obligada per part de l’empresari, el treballador té dret a participar per mitjà dels seus representants legals en el centre de treball, si no hi ha òrgans o centres especialitzats competents en la matèria d’acord amb la legislació vigent. 19.4 L’empresari està obligat a facilitar una formació pràctica i adequada en matèria de seguretat i higiene als treballadors que contracta, o si canvien de lloc de treball o han d’aplicar una nova tècnica que pugui ocasionar riscos greus per a ells o per als companys o per a tercers, tant si és amb serveis propis com si és amb la intervenció dels serveis oficials corresponents. El treballador està obligat a seguir aquestes ensenyances i a fer les pràctiques quan tinguin lloc dins la jornada laboral o en altres hores, però descomptant de la jornada el temps que hi hagi esmerçat. 19.5 Els òrgans interns de l’empresa competents en matèria de seguretat i, si no n’hi ha, els representants legals dels treballadors en el centre de treball que considerin que hi ha una probabilitat seriosa i greu d’accident per la inobservança de la legislació aplicable en la matèria, han de requerir l’empresari per escrit perquè adopti les mesures oportunes que facin desaparèixer l’estat de risc; si la demanda no és atesa en un termini de 4 dies, s’han d’adreçar a l’autoritat competent. Aquesta autoritat, si considera les circumstàncies al·legades, mitjançant resolució fundada, ha de requerir l’empresari perquè adopti les mesures de seguretat apropiades o perquè suspengui les activitats a la zona o al local de treball o amb el material en perill. També pot ordenar, amb els informes tècnics necessaris, la paralització immediata de la feina si es considera que hi ha risc greu d’accident. Si el risc d’accident és imminent, la paralització de les activitats por ser acordada per decisió dels òrgans competents de l’empresa en matèria de seguretat o pel 75% dels representants dels treballadors en empreses amb processos discontinus i de tots els representants dels treballadors en les empreses el procés de les quals sigui continu. Aquest acord s’ha de comunicar immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral, la qual, en 24 hores, ha d’anul·lar o ratificar la paralització acordada. http://www10.gencat.net/treball_scst/AppJava/0000_Seguretat.jsp

http://www10.gencat.net/treball_scst/AppJava/0000_Seguretat.jsp


88

UNITAT 7 MOURE’S I CONVIURE A LA CIUTAT


89


Expressió escrita Article d’opinió Esquema Carta al director Els dos punts davant de citacions textuals i exemples i parèntesis. ...... pàg. 262 El punt i coma..................................................................................pàg. 149

Expressió oral Pronunciació de les laterals.

Marc social, cultural i històric Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat. .................................................... pàg. 153 Els usos de la llengua: la varietat estàndard i les varietats dialectals: l'estàndard, llengua comuna; valor de l'estàndard. ............................. pàg. 153 Ortografia

Ortografia de les laterals: els grups al·l-, col·l-, il·l-, -el·la, -il·l-, -el·la, -il·la. ...................................................................................... pàg.182 La h en posició inicial i intercalada ..................................................... pàg. 74 Pronúncia i ortografia del vocalisme (o-u). ......................................... pàg. 42 Ortografia de o i u àtones: mots del vocabulari bàsic sense punts de referència clars, verbs que presenten alternança en el radical i verbs poder i voler.

Morfologia

Gènere del substantiu. Noms amb significat diferent segons el gènere (el fi/la fi, el llum/la llum, el terra/la terra, etc.), remarques sobre el gènere d’alguns noms (afores, avantatge, dubte, anàlisi...). ................................................. pàg. 18 Verbs irregulars: conèixer, dir, escriure, fer, poder, prendre, saber, tenir, venir, voler, viure, etc. ........................................................................ pàg. 186 i 211

Sintaxi La conjunció que en oracions completives. ......................................... pàg. 280 Conjuncions de coordinació i subordinació. Figures retòriques més usuals, referides al significat: comparació, metàfora, hipèrbole, personificació, pleonasme, etc.


90

Tasca 1

Rius de tinta per opinar

Un grup de ciutadans i ciutadanes de la vostra localitat que esteu molt conscienciats sobre la importància d’opinar perquè les coses millorin heu creat un nova revista d’opinió en línia, Rius de tinta, feta exclusivament amb les aportacions dels ciutadans sobre temes d’interès col·lectiu com ara el transport públic, el civisme i els serveis públics. En aquesta tasca agafareu el rol de periodistes i decidireu, en primer lloc, si opinareu sobre el transport públic, el civisme o els serveis públics. A continuació manifestareu l’opinió personal que teniu

sobre el tema que hàgiu escollit. Activitat 1

Com que els membres fundadors de Rius de tinta no teniu gaire experiència en l’ofici d’editar textos d’opinió en línia, decidiu documentar-vos sobre la manera com cal redactar textos breus d’opinió. Llegiu individualment els que teniu a continuació i mireu d’entendre’ls bé.

Text 1 I per què no compartim cotxe? Cada dia hi ha més cotxes al carrer. Cada dia hi ha més caravanes a les carreteres, més conductors i conductores que pateixen perquè arriben tard a la feina per culpa de la circulació.

Un amic que treballa a 50 quilòmetres de distància va trobar una veïna que cada dia anava a la mateixa població en un horari bastant semblant. Van tenir la idea de compartir cotxe. I els va bé mentre poden coincidir. Si un dels dos fa festa o es posa malalt, l'invent no funciona, però la majoria de dies col·laboren a fer la circulació una mica més fluida i s'estalvien uns calerons. Suposo que no es deu notar, enmig de tants i tants vehicles, però si hi hagués més gent que fes el mateix...

Proposo que l'ajuntament organitzi un servei àgil de contactes que possibiliti els acords entre conductors que vulguin compartir cotxe. Si són molts els que ho poden fer no hi ha dubte que es notarà. I que estalviarem benzina, diners i nervis.

Text 2 Horaris escolars Molts pares demanen un horari més ampli a les escoles i els mestres entenem els problemes dels horaris laborals, però s'ha d'anar amb compte que l'escola no es transformi en un aparcament de nens. Els nens han de poder establir un bon vincle afectiu amb la família, relacionar-se amb el seu entorn natural, tenir temps per al joc lliure... Les famílies han de delegar part de la responsabilitat educativa a l'escola, però no tota: s'ha de trobar el terme mitjà entre les necessitats laborals dels pares i les dels nens de no passar massa temps als centres.

Si les escoles de primària no s'obren de 6 del matí a 8 de la tarda, per què han de fer-ho les d'infantil? No entenem que els projectes de les autoritats educatives vagin en aquesta direcció.


91

Reuniu-vos ara per grups, torneu a llegir les cartes al director, aquest cop en veu alta, i determineu quina informació cal expressar a la introducció, al desenvolupament i a la conclusió en una carta al director o en un article breu d’opinió. La professora o el professor us ajudarà també a determinar-ho.

Quina informació cal expressar a la introducció?

I al desenvolupament?

I a la conclusió?

Feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes per determinar si heu arribat a les mateixes conclusions.

Text 3 Civisme al carrer L’Ajuntament de Barcelona ha començat a aplicar l’ordenança cívica a fi d’aconseguir que els carrers i places de la ciutat no siguin un terreny de ningú on alguns comportaments incívics es facin sense cap mirament. Sembla ser que la política repressiva contra aquestes conductes comença a fer el seu fruit: s’han instal·lat uns urinaris en llocs estratègics, es reprimeix els venedors ambulants i fraudulents —els top manta, els trilers, per exemple—, s’invita els indigents a no dormir a llocs públics i que vagin als albergs que hi ha, etc. Sóc dels que pensa que el civisme —poder viatjar pel carrer, amb tren o amb metro sense que ningú et demani diners, que et netegin el vidre del cotxe tant si vols com si no vols— és un dret. Que vegis com un fa les seves necessitats en una cantonada, que alguns es dediquin a embrutar les parets del teu entorn, que vailets o joves patinadors destrossin el mobiliari urbà implica fer complir els seus deures als qui pensen que només tenen drets. Davant de la degradació de certs comportaments cal una correcció perquè la gran majoria de gent cívica pugui viure de grat. Drets sí, però també deures.


92

Activitat 2 Ara que ja teniu una idea sobre com redactar cartes al director o articles d’opinió breus, heu de constituir el consell de redacció de Rius de tinta. Decidiu qui serà el director, el subdirector i el cap de redacció. Aquestes persones seran les encarregades de validar els articles que apareixeran finalment a la revista. El primer número de Rius de tinta tindrà tres seccions d’opinió. En concret es tractarà sobre el transport local, el civisme a la localitat i l’estat dels equipament públics a la localitat. Decidiu ara a quina secció d’opinió volen participar.

Estat del transport local

Estat del civisme a la localitat

Estat dels equipaments públics

Decidiu també quin tipus d’opinió teniu respecte del tema de la secció en què heu escollit de treballar:

Tema escollit

Opinió personal

Favorable

Desfavorable

Feu una posada en comú per explicar la secció de què us voleu ocupar i quina és la vostra opinió personal sobre la secció que heu escollit. A partir d’aquesta posada en comú, agrupeu-vos segons la secció en què vulgueu treballar i segons l’opinió personal que en tingueu. Cada grup serà un equip de redacció de Rius de tinta.


93

Tasca 2

Planifiquem el text

Abans de posar-se a escriure, els bons periodistes d’opinió planifiquen el text. En primer lloc busquen arguments que defensin la seva opinió sobre el tema i a més pensen propostes de millora. A la tasca anterior heu decidit quina opinió teniu sobre el transport públic, el civisme i els serveis públics. Ara planificareu per grups el text d’opinió

que redactareu per a Rius de tinta a la tasca següent i elaborareu l’esquema que us serveixi de guia. Activitat 1 En primer lloc heu de buscar arguments que defensin l’opinió que heu acordat a la tasca anterior. Per fer-ho, completa l’esquema que tens a continuació. Tinc una opinió Favorable Desfavorable Sobre _________________________________________________ Per què? _______________________________________________________ _______________________________________________________ Per això proposo que _____________________________________ _______________________________________________________ Si no tens idees o t’agradaria millorar l’argument o la proposta que has fet, pots llegir els textos Convivència ciutadana o Barnabici que et lliurarà el professor o la professora. Quan tingueu l’esquema enllestit, reuniu-vos per equips de redacció i feu una posada en comú per valorar els diferents arguments i les propostes de millora sobre el tema ciutadà sobre el qual opinareu a Rius de tinta. Decidiu els arguments que fareu servir i les propostes que utilitzareu al text final.


94

Activitat 2 Reuniu-vos ara els diversos equips de redacció i feu una posada en comú. Apunteu a l’esquema que teniu a continuació els dos arguments i les dues propostes que defensin millor l’opinió que heu decidit a la tasca anterior. Feu-ho de forma esquemàtica, sense redactar.

TÍTOL (provisional):

Introducció:

Tema: ___________________________________________________ Opinió: __________________________________________________

Arguments

Primer: ____________________________________________________ Segon: ____________________________________________________ Propostes

Primera: ___________________________________________________ Segona: ___________________________________________________ Quan el professor o la professora ho indiqui, expliqueu oralment a la resta de l’equip de redacció quin tema tracteu, quina opinió en teniu, quins arguments aporteu per defensar-la i quines propostes de millora feu. Finalment lliureu l’esquema al professor o professora perquè us el revisi i us hi proposi millores.


95

Tasca 3

S’obre la redacció de Rius de tinta

Ha arribat el moment de començar a redactar els articles de Rius de tinta en què es reflecteixi les diferents opinions de la ciutadania pel que fa al transport públic, el civisme de la localitat i l’estat dels equipaments públics a la localitat. En aquesta tasca redactareu per grups la carta al director o l’article d’opinió que heu preparat a les tasques. Quan el tingueu enllestit el publicareu al bloc i podreu llegir els dels altres companys o companyes de redacció.

Activitat 1 En primer lloc, torneu a formar els mateixos grups que a la tasca anterior i recupereu l’esquema que heu elaborat a la tasca 1 i a la 2. En aquesta activitat cadascú de vosaltres haurà de redactar una part de l’article d’opinió, seguint-lo escrupolosament. Finalment us reunireu per ajuntar-les totes i acabar d’enllestir-lo. Aquestes estructures us poden ajudar:

Per opinar

Nosaltres opinem que...

D’un temps ençà.../Fa un temps/Hem estat observant que... i, per tant, pensem/opinem/creiem que...

Pel que fa a... volem dir que...

Per mostrar acord o desacord

Estem completament d’acord amb... Tenim una opinió favorable pel que fa a....

No estem gaire/gens d’acord amb... La nostra opinió sobre/pel que fa a.... és força/bastant/completament desfavorable.

Per marcar ordre

En primer/segon/tercer lloc ens agradaria comentar que...

Primerament/Segonament... direm/argumentarem... que...

Per començar/D’entrada... cal ressaltar que/posar èmfasi en el fet que...

En darrer lloc/Finalment/Per acabar... voldríem concloure dient/exposant... que...


96

Per distingir

Per un costat cal dir que... En canvi per l’altre s’evidencia que...

D’una banda és obvi que... ; de l’altra podem comentar que...

Per una altra part sembla que..., però per l’altra es veu clar que...

Per continuar sobre el mateix punt

A més/Així mateix/També cal/volem/convé afegir que... Dit d’una altra manera/En altres paraules/És a dir, cal/convindria... que...

Per posar èmfasi

Cal insistir que/en el fet que...

Convé destacar/val la pena dir que...

Sobretot s’ha de tenir en compte que...

Per concloure l’article

Així doncs arribem a la conclusió que...

Per concloure/Per acabar/Per finalitzar..., ens agradaria dir/ressaltar/comentar/opinar... que...

Decidiu quina part de l’article d’opinió redacta cadascú i redacteu-la individualment a l’espai que teniu a continuació. Recordeu que us heu de cenyir a l’esquema de la tasca 1.

Part que redacto:

(Màxim 25 paraules)


97

Activitat 2 Noms de l’equip de redacció: ________________________________________________________________ ________________________________________________________________ Reuniu-vos a continuació els membres del grup i elaboreu la versió definitiva de l’article d’opinió que publicareu a Rius de tinta ajuntant tots els paràgrafs que heu redactat de forma individual. Feu-hi tots els canvis que cregueu necessaris perquè els paràgrafs lliguin entre si. Recordeu, màxim: 120 paraules.


98

Quan hàgiu finalitzat, lliureu tots els articles al director, al subdirector o al cap de redacció, que seran els encarregats de llegir-los en veu alta a la resta de la classe. Mentre els escolteu, valoreu si cal fer esmenes al que heu redactat vosaltres. Presenteu-lo també al professor o la professora perquè el revisi i us comenti les modificacions que cal fer-hi. Activitat 3 Finalment publiqueu els diferents articles d’opinió a Rius de tinta. Llegiu-vos-els tots detingudament i valoreu-los amb l’ajuda de la graella següent:

Estic d’acord amb l’opinió que exposen?

Per què?

Text 1 Títol:

Text 2 Títol:

Text 3 Títol:

Text 4 Títol:

Text 5 Títol:

Text 6 Títol:

Text 7 Títol:

Text 8 Títol:


99

Tasca final

Els lectors també opinen

Segur que després de llegir-te les cartes al director que han publicat els companys i les companyes a Rius de tinta sobre el transport públic local, el civisme de la localitat i l’estat dels equipaments públics tens alguna cosa a dir-hi per manifestar el teu punt de vista particular.

En aquesta tasca final publicaràs un altre article breu a Rius de tinta per manifestar el teu acord o desacord amb algun dels articles publicats al diari d’opinió.

Activitat 1 En primer lloc selecciona la carta al director de Rius de tinta sobre el qual vols opinar i després emplena la graella que tens a continuació per organitzar la informació.

Títol de la carta escollida

Opinió personal sobre el que s’hi diu

Primer argument

Segon argument

Conclusió

Redacta ara la col·laboració per opinar sobre un dels articles breus publicats a Rius de tinta. Tingues en compte l’estructura que ha de tenir un article breu d’opinió. Assegura’t finalment d’escriure bé els plurals dels substantius i els adjectius, així com de la grafia de les vocals o i u àtones. Recorda, màxim: 100 paraules.


100

Les preguntes següents et poden ajudar a fer la revisió del text.

Hi ha tots els elements necessaris per a un article d’opinió (títol, cos, signatura)?

Hi ha la informació suficient? Les idees són prou clares i estan ben distribuïdes en cada apartat?

Les idees s’entenen bé? He consultat el diccionari per confirmar l’ortografia d’algunes paraules

dubtoses?

He repassat els signes de puntuació? Estan ben posats?

Lliura la carta al professor o a la professora, que la revisarà i la penjarà a Rius de tinta perquè tothom la pugui llegir.


101

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com m’ha anat?

Com ha anat?







102

Convivència ciutadana

PRINCIPIS GENERALS Els ciutadans i les ciutadanes tenen l’obligació de respectar la convivència i la tranquil·litat

ciutadana, i han d’usar els béns i els serveis públics de conformitat amb la seva finalitat. ÚS DELS BÉNS PÚBLICS Tots els ciutadans i ciutadanes tenen el deure d’actuar de forma cívica i responsable; per això es

prohibeix maltractar o danyar, per acció o per omissió, les instal·lacions, els objectes o els béns d’ús comú. Poden esmentar-se a tall d’exemple els arbres i les plantes de qualsevol tipus de les places, jardins i via pública en general, i els diferents elements del mobiliari urbà (papereres, bancs, contenidors, jocs infantils, etc.).

PARCS, JARDINS, FONTS I MOBILIARI URBÀ Està totalment prohibit deteriorar o embrutar les zones verdes de la ciutat, les fonts, els

monuments i el mobiliari urbà. LA CONTAMINACIÓ Contaminació visual Entre altres conductes, està totalment prohibit amb caràcter general realitzar qualsevol tipus de

pintada o grafit a les instal·lacions, objectes, materials o espais d’ús comú, així com als arbres i les plantes de places, jardins i vies públiques en general.

Publicitat incontrolada i informació ciutadana Queda totalment prohibida la col·locació de pancartes o de cartells, adhesius o qualsevol altra

forma de publicitat en suports públics o privats, llevat d’aquells indrets expressament autoritzats o habilitats amb aquesta finalitat. Es prohibeix especialment encastar adhesius o notes publicitàries (de serveis, immobles, etc.) a les façanes, als porters automàtics, en el mobiliari urbà, etc.

Contaminació acústica Tenen la consideració de contaminació acústica els sorolls i les vibracions que ultrapassin els límits

establerts en cada cas per l’ordenança municipal. Tots els ciutadans i ciutadanes tenen l’obligació de respectar el descans del veïnat i d’evitar la

producció de sorolls que alterin la convivència normal. És prohibit d’emetre qualsevol soroll que alteri la tranquil·litat veïnal, especialment entre les 22

hores i les 8 hores, excepte quan provingui d’activitats populars o festives autoritzades. Sorolls molestos produïts per vehicles És especialment prohibit d’utilitzar els clàxons o senyals acústics, tret dels casos previstos en la

normativa de seguretat viària. Contaminació per residus Els ciutadans i les ciutadanes de Vilafranca tenen l’obligació de dipositar els residus sòlids que

generin en els contenidors corresponents. Amb caràcter general, tota la ciutadania ha de dipositar les escombraries domiciliàries dins el

contenidor més proper al seu domicili. El dipòsit d’escombraries domiciliàries s’ha d’efectuar entre les 19 i les 21 hores. El dipòsit de la fracció orgànica, el vidre, els envasos, el paper i el cartró s’ha de fer en els

contenidors específicament destinats a aquest efecte, i és expressament prohibit dipositar aquests residus en altres contenidors.

És prohibit d’introduir materials de qualsevol tipus als contenidors de recollida selectiva que siguin diferents dels expressament designats.

Extret de www.vilafranca.net/civisme/cat.pdf.

http://www.vilafranca.net/civisme/cat.pdf


103

L'ús de la bicicleta

La mobilitat en bicicleta. Dades i avantatges

La bicicleta és més ràpida que el cotxe, si es calcula el temps de porta a porta.

La bicicleta pot substituir còmodament el vehicle privat per a distàncies inferiors als 8 km. La bicicleta és un mitjà compacte, relativament ràpid (la velocitat mitjana en zona urbana és de 15-25 km/h), accessible, flexible, sa i ecològic.

Amb bicicleta es pot assolir sense gaire esforç una velocitat d’uns 20 km/h, la qual permet moure’s per la ciutat amb rapidesa, ja que tampoc no s’han de suportar els embussos habituals associats a altres mitjans de transport. Així, en uns 10 minuts es recorren aproximadament 3,2 km.

Mentre que a moltes ciutats europees més del 25% dels ciutadans es desplacen diàriament amb bicicleta, a Catalunya encara menys d’un 1% dels desplaçaments es fan amb aquest mitjà.

Per un carrer de 3,5 m d’amplada, durant una hora poden circular en cotxe unes 2.000 persones, mentre que en bicicleta ho poden fer set vegades més, 14.000. La bicicleta, a més, només necessita una setena part de l’espai que li cal a un cotxe per aparcar.

Un conductor de cotxe, en general, inhala el doble de monòxid de carboni que un ciclista i un 50% més d’òxids de nitrogen, tot i que el segon inhala de mitjana dues o tres vegades més aire que el primer a causa de l’esforç realitzat en pedalejar. L’exercici físic, a més, enforteix la capacitat de resistir els efectes de la contaminació.

Font: Web de la Mobilitat Sostenible i Segura, Generalitat de Catalunya Consells bàsics per circular amb més seguretat

Sigueu prudents i respecteu les normes i els senyals de circulació. Feu servir els carrils bici, que són d’ús exclusiu dels ciclistes. Quan no pugueu, utilitzeu sempre que sigui possible el carril de la dreta més proper a la vorera. Si aquest està reservat al transport públic, circuleu pel següent.

Guardeu una distància prudencial amb la vorera i amb els cotxes aparcats, ja que una porta que s’obri o un vianant que baixi de la vorera us pot obligar a fer un moviment brusc.

Respecteu els vianants, sempre tenen prioritat. Quan circuleu per la vorera, les illes de vianants i els passeigs respecteu la preferència de pas dels vianants, i adeqüeu la velocitat sense sobrepassar els 10 km/h, i no feu maniobres ni ziga-zagues que puguin afectar la seva seguretat. Quan hi hagi una aglomeració de vianants, baixeu de la bicicleta i porteu-la a peu.

Mantingueu sempre la bicicleta en bon estat. Abans de sortir reviseu els pneumàtics, els frens i el llum de la vostra bicicleta.

Maniobreu progressivament i amb seguretat. Indiqueu amb anterioritat les maniobres d’avançament o de canvi de direcció, i assegureu-vos que us hagin vist.

Feu respectar els vostres drets. No dubteu a fer servir el timbre o a alçar la veu. De nit utilitzeu els llums i materials reflectants.

Contracteu una assegurança de responsabilitat civil per a la vostra tranquil·litat. Podeu aconseguir-la fent-vos socis de les associacions ciclistes que trobareu en aquesta guia.

Trieu bé l’itinerari i sigueu respectuosos amb l’entorn. Escolliu els itineraris més adequats: carrils bici, carrers de poca circulació, etc. A l’hora de circular pels parcs o per la muntanya sigueu respectuosos amb l’entorn. Si el vostre recorregut és massa llarg o us obliga a anar per carrers amb molt de trànsit, proveu de combinar la bicicleta amb el transport públic.

Poseu-vos en contacte amb altres ciclistes. Per estar ben informats/des feu arribar les vostres queixes i propostes i, per a la promoció d’aquest mitjà de transport, participeu a les associacions.

Font: Guia Barnabici. Sector de la Via Pública, Ajuntament de Barcelona


104

UNITAT 8 SI VOLS SER FELIÇ, DIVERTEIX-TE


105

U.8 CONTINGUTS I CORRESPONDÈNCIA AMB LLIBRE Curs de llengua catalana. Nivell B , ed. Castellnou Expressió escrita

Carta formal ............................................................................................. ..pàg. 259 El resum: afirmacions principals d’una exposició oral i arguments que les sustenten. Diferències entre la carta familiar i la formal. Disposició de la informació en cartes formals. Les cometes ............................................................................................. ..pàg. 232

Expressió oral Reconeixement auditiu i pronunciació dels diftongs, triftongs i hiats en les formes verbals. .................................................................................................... ...pàg.13 Frases fetes ................................................................................................pàg. 121 Estratègies per a la lectura expressiva d’un text (atenció a les paraules clau, marques de pausa i d’entonació, representació de corbes melòdiques, canvis de direcció en la mirada, etc.).

Comprensió lectora

CL text publicitari Marc social, cultural i històric

Els usos de la llengua. Usos institucionalitzats: administració pública; ensenyament, mitjans de comunicació i producció cultural. Usos personals. Reconèixer i comprendre els principals usos de la llengua catalana en diferents àmbits de la societat. ........................................................................................... ..pàg. 267 Ortografia

La dièresi en les formes verbals i les excepcions .......................................... ..pàg. 103

Morfologia

Reconèixer, comprendre i aplicar les regles particulars i les excepcions que regeixen la morfologia del gènere i del nombre dels adjectius. Flexió de gènere i de nombre: adjectius acabats en -aç, -iç i -oç; casos de canvi de -leg per -loga i casos amb dificultat. ........................................ ...pàg.135 Graus de l’adjectiu: superlatiu i comparatiu Ús dels adverbis més freqüents de manera, quantitat, lloc i temps. ............... ..pàg. 244 Adverbis de negació.

Sintaxi

La demanda d’informació amb interrogació directa i indirecta. Sentit positiu dels adverbis de negació en frases hipotètiques (si necessites res..., si portes cap..., si queda gens..., si trobes enlloc..., si mai el veus...) o interrogatives (necessites res?, en portes cap?, en queda gens?, has vist enlloc...?, has vist mai...?).


106

Tasca 1

La felicitat a l’abast

Ets feliç? Fas el que t’agradaria fer? Treballes massa? Ets sents cansat o cansada de fer sempre el mateix? Potser ha arribat el moment de fer un cop de cap i començar a pensar a procurar-nos una mica d’entreteniment que ens faci sentir més feliços.

En aquesta tasca triaràs quines activitats de lleure t’agradaria fer per aconseguir-ho i prepararàs en grup l’esquema que utilitzareu per demanar informació concreta de cadascuna d’aquestes activitats en les pròximes tasques.

Activitat 1 Feu grups de tres o quatre persones i llegiu en veu alta el fullet publicitari següent.

Sovint ens queixem que no tenim temps per a la diversió: estem més concentrats a aconseguir avançar la feina que no pas a dedicar una estona a divertir-nos. Si sou una d’aquelles persones que sovint esteu verificant la llista de temes pendents i us costa recordar quina va ser l’última vegada que us vau divertir, continueu llegint.

És innegable que una persona que es diverteix gaudeix d’una salut millor (tant física com mental) i té més autoestima. Us agradaria divertir-vos més?

Si voleu tenir més equilibri a la vida, regaleu-vos una mica d’atenció. L’empresa Xalem, SL us proposa activitats de tota mena que us ajudin a desconnectar de la rutina diària.

Aquestes són les activitats previstes per als mesos de maig i juny.

Referència: RELAX Cap de setmana antiestrès al Balneari La fontana de Sal de la

Garriga. De l’11 de maig al 15 de juny.

Referència: AMICS Cap de setmana a Londres amb itineraris especialitzats. 25-27 de maig

Referència: AURA Curs de 6 sessions de txi-kung al barri de Gràcia. Inici: 15 de maig

Ja ho sabeu: si voleu desconnectar de la voràgine diària, ampliar el vostre cercle d’amics o tonificar l’esperit, Xalem, SL us hi ajuda. Animeu-vos i proveu una activitat nova que de ben segur no oblidareu. Us hi esperem. Restem a la vostra disposició per a qualsevol aclariment o ampliació d’informació que requeriu.

Xalem S L C/ Gatzara, 13, bxs. 08012 Barcelona. [email protected]


107

Activitat 2 Llegiu ara individualment el document Balnearis, hotels spa, etc. que us facilitarà el professor o la professora per documentar-vos una mica més sobre aquests establiments. Decideix a continuació de forma individual quines són les teves preferències pel que fa l’oferta de l’empresa Xalem, SL. Argumenta la resposta.

Jo prefereixo inscriure’m a...

RELAX

AMICS

AURA

...pels motius següents:

Exposa ara les teves preferències als companys i companyes de grup i escolta les seves. Fixeu-vos en les semblances i les diferències que hi ha en les preferències i preneu-ne nota. Finalment decidiu quina informació demanarà el vostre grup a l’empresa Xalem, SL per atendre les necessitats de tots els membres del grup. Decidiu també els motius per què la demanareu.

Com a grup, demanarem informació sobre

RELAX

AMICS

AURA

...pels motius següents:

Quan la professora ho indiqui, expliqueu oralment a la resta de grups les activitats sobre les quals demanareu informació i els motius per què ho fareu.


108

Tasca 2

Demanem informació En aquesta tasca redactareu en grup una carta que enviareu per correu electrònic a Xalem, SL per demanar la informació que heu decidit a la tasca anterior sobre una de les activitats que ofereixen per al temps lliure.

A la tasca següent, Xalem S. L. us respondrà i si finalment hi ha una activitat que us satisfà més que la que heu seleccionat a la tasca anterior, podreu canviar!

Activitat 1 A continuació agrupeu-vos per començar a redactar la carta. Tingueu en compte que hi heu d’expressar tot el que vulgueu saber sobre les activitats de lleure que ofereix Xalem, SL. Recordeu que heu decidit aquesta informació a la tasca anterior.

La graella que teniu a continuació us ajudarà a situar la informació en cadascuna de les parts que ha de contenir una carta. Decidiu quina informació situareu en cada apartat, sense deixar-vos-en cap.

Introducció -

-

-

-

Primer paràgraf -

-

-

-

Segon paràgraf -

-

-

-

Activitat 2

Repartiu-vos ara les parts de la carta i individualment redacteu la que heu escollit a l’espai que teniu a continuació.


109

(50-60 paraules com a màxim)

Part que redacto:

Noms del grup: __________________________________________________ Reuniu-vos a continuació els membres del grup i elaboreu la versió definitiva de la carta ajuntant tots els paràgrafs que heu redactat de forma individual. Feu-hi tots els canvis que cregueu necessaris perquè els paràgrafs lliguin entre si.

Recordeu, màxim 120 paraules.

Mostreu la carta a la resta de companys i companyes de curs perquè puguin llegir-la. Lliureu-la també al professor o professora perquè us la revisi i us comenti els canvis necessaris. Ara ja podeu enviar-la a Xalem, SL.


110

Tasca 3

Xalem, SL respon

A Xalem, SL estan molt satisfets perquè d’ençà que han publicat el fullet informatiu sobre la seva oferta d’oci i entreteniment han rebut moltes demanades d’informació, la qual cosa demostra que la clientela està interessada en els seus productes. Ara falta acabar-los de convèncer. En aquesta tasca continuareu treballant

per grups, però ara assumireu el rol de treballadors i treballadores de Xalem, SL. En concret sereu els encarregats de respondre totes les cartes en què us demanen informació sobre la vostra oferta d’oci i entreteniment. Activitat 1 El professor o la professora repartirà a cada grup una de les cartes enviades a Xalem, SL. Llegiu-la amb deteniment i completeu la graella que teniu a continuació. Inventeu-vos la informació de què no disposeu, però procureu que sigui versemblant.

Què ens demanen? Què respondrem?


111

Activitat 2

Redacta individualment la carta de resposta. No t’oblidis d’incloure-hi tota la informació que heu acordat a l’activitat anterior. A més, demaneu als clients i clientes que us enviïn les dades necessàries per fer la reserva del servei si finalment hi estan interessats. Recorda, màxim 100 paraules.


112

Activitat 3 Nom i cognoms: _________________________________________________ Reuniu-vos per grups i seguiu els passos següents:

- Llegiu als companys i companyes de grup la carta que heu redactat. - Trieu la carta que us hagi agradat més i comenteu-ne els motius. - Feu-hi les modificacions que considereu adequades per millorar-la. - Envieu la carta per correu electrònic a les persones que han sol·licitat la

informació. Refeu ara la carta que heu redactat a la tasca anterior i lliureu-la al professor o professora perquè la revisi i us la comenti abans de la tasca final.


113

Tasca final

M’hi apunto!

Ha arribat l’hora de fer la reserva d’alguna de les activitats proposades per l’empresa Xalem, SL. En aquesta tasca final, hauràs de redactar una carta que enviaràs per correu electrònic a Xalem SL per dur-ho a terme.

Estàs a punt?

Activitat 1 En primer lloc poseu-vos per grups i llegiu en veu alta la resposta que heu rebut de Xalem, SL sobre els dubtes i consultes que vau adreçar a l’empresa a la tasca 1.

A continuació, i de forma individual, cadascú de vosaltres ha de decidir per a quina activitat farà la reserva. La graella que teniu a continuació us ajudarà a organitzar la informació.

Activitat triada

Nombre de persones que hi participaran?

Motius per què t’hi vols apuntar

Dades personals que necessita Xalem, SL per a la reserva.

Altra informació que t’interessa comunicar per fer la reserva.

Redacta ara la teva carta. Recorda, màxim: 100 paraules.


114

Un cop l’hagis escrita, revisa-la. Les preguntes següents et poden ajudar.

Hi ha tots els elements necessaris per a una carta (adreça, fórmula de salutació, cos, comiat, signatura, data, etc.)?

Hi ha la informació suficient? Les idees són prou clares i estan ben distribuïdes en cada apartat?

Hi ha les paraules precises? Utilitzo les estructures de forma adequada? He consultat el diccionari per confirmar l’ortografia d’algunes paraules

dubtoses? He repassat els signes de puntuació? Estan ben posats?

He mantingut el mateix tractament (vós o vostè) al llarg de la carta.

Lliura la carta al professor o professora perquè la revisi i ja pots enviar-la a Xalem, SL. Que siguis molt feliç!


115

Nom i cognoms: _________________________________________________

Com m’ha anat?

Com ha anat?







116

Balnearis, hotels spa, etc.

TRACTAMENTS Inhalacions i aerosols Hidroteràpia Piscina termal amb raigs d’aigua a pressió a diferents nivells i bombolles Banyera d’hidromassatge Bany de vapor i sauna Parafang i parafina Massatges Raigs UVA Fisioteràpia respiratòria Rehabilitació Activitats aquàtiques per a nadons (de 2 mesos a 2 anys i mig) Preparació maternal a l’aigua Gimnàstica aquàtica i de manteniment Tractaments antiestrès Tractaments d’estètica.

CONSULTORI MÈDIC Pneumologia i al·lèrgia respiratòria Traumatologia i cirurgia ortopèdica Valoració del dany corporal Medicina general Diagnòstic i tractament del dolor Medicina naturista i teràpia floral de Bach Psicologia Dietètica i nutrició Podologia Deshabituació al tabac.

ACTIVITATS Banyeres: Els banys de bombolles, d’algues, d’essències i d’hidromassatge, s’apliquen en tractaments antiestrès, aprofitant-ne alhora, l’acció amb finalitats estètiques (oxigenació, hidratació, obesitat...)

Dutxa a pressió o escocesa: Dutxa que es fa a una certa distància amb una mànega a pressió, que activa la circulació sanguínia i tonifica la musculatura. Està indicada per contractures musculars, cel·lulitis, reuma, circulatoris, artrosis...

Dutxa massatge vittel: Massatge moll, primerament amb aigua calenta i després amb aigua freda. Mentre es fa un massatge va caient aigua com si fos una dutxa. És relaxant i és molt indicada en casos d’estrès, així com per estiraments musculars i mobilització d’articulacions.

Embolcalls d’algues: Es pinta tota la pell amb algues i t’emboliquen amb plàstic. Serveix per eliminar toxines, reduir o suprimir la tensió nerviosa i aportar vitamines i oligoelements marins.

Embolcall d’argila: Es pinta la pell amb argila i t’emboliquen amb plàstic. Principalment neteja la pell i la regenera.

Embolcall de mirra: Es pinta la pell amb mirra i t’emboliquen amb plàstic. Antisèptica i expectorant. Serveix per regenerar el teixit muscular.

Parafangs i parafines: S’apliquen en zones localitzades com articulacions, mans, peus,... en casos de reuma i artrosi.


117

Quiromassatge: Massatge terapèutic indicat per a contraccions musculars, dolor en general i lesions esportives. Alleugera les contractures.

Massatge neurosedant: Massatge molt suau que s’efectua amb olis essencials, treballant el sistema nerviós i neurovegetatiu (causant de l’estrès psíquic)

Reflexoteràpia podal: Massatge als peus. Cada punt del peu està lligat a una part del cos i treballant-los s’estimulen tots els sistemes (nerviós, digestiu,circulatori, etc.). És reequilibrant d’energies.

Drenatge limfàtic: Massatge molt suau que s’efectua en inflamacions articulars, problemes circulatoris i postoperatoris, retenció de líquids i obesitat.

Massatge clapping: Massatge que afavoreix l’eliminació de secrecions pulmonars i bronquials.

Tai: El NUAT THI com es coneix a Tailàndia, es basa en pressions i estiraments lents i profunds que es realitzen amb les mans, colzes, genolls i peus, activant l’energia del cos amb un increment de la capacitat de moviment, elasticitat i flexibilitat.

Shiatsu: Massatge japonès que es fa sobre un futon, treballa sobre tots els meridians, canalitzant l’energia i descontracturant la musculatura.

Massatge per aprimar: Massatge fort, localitzat en zones adiposes, amb productes anticel·lulítics.

Massatge reafirmant: Massatge que activa la circulació i regenera les zones flàccides.

Pressoteràpia: Botes que efectuen un drenatge limfàtic i activen la circulació.

Gimnàstica Passiva: Corrents alternes que estimulen la musculatura reafirmant-la.

Sauna: Acció vasodilatadora i desintoxicant.

Venes fredes: Embolcalls localitzats d’acció estimulant de la circulació i reafirmants.

Recuperador: Calor profunda anti-dolor. S’aplica en zones localitzades.

Infrarojos: Aplicació local de llum infraroja. La seva acció és antiinflamatòria.

Solàrium: Espai adequat per prendre-hi el sol.

En el nostre centre termal, a part del gran nombre de tractaments de salut, disposem d’una variada gama de serveis d’estètica per tenir cura de la bellesa. Aquests tractaments poden ser facials o corporals segons el desig del client i els duen a terme un gran equip d’esteticistes professionals.

Les propietats curatives de les aigües termals de Caldes de Malavella, des dels primers temps, han portat una gran riquesa als seus ciutadans i a tothom qui les ha visitades. Des de l’època dels romans, els caldencs s’han beneficiat de les salutíferes qualitats de l’aigua de Caldes i se n’ha fet un bon ús; s’han construït termes, balnearis i fonts. El cabal de l’aigua de totes les fonts juntes és de 7.6 litres per segon, i emergeix a una temperatura d’entre els 56ºC i els 60ºC. La composició mineralògica i química és: bicarbonatada sòdica, alcalina, litínica i fluorada. També conté silici, liti, alumini, calci, potassi i manganès. Les propietats curatives de les aigües termals són estimular la secreció gàstrica, afavorir, l’acció dels enzims pancreàtics i el poder emulsionant de la bilis i és eficaç contra els estats lligats a trastorns de la nutrició (gota, litiasis úriques, obesitat, diabetis i certs reumatismes). El Balneari Prats ofereix un tractament personalitzat i adaptat, segons l´estat psicològic i físic que presenti el client/pacient en cada moment.


118

UNITAT 9 EM VULL FORMAR


119


Expressió escrita

La sol·licitud .............................................................................. pàg.122 i 289 Currículum Carta de presentació Fórmules introductòries aplicables a una carta formal i fórmules per concloure. Revisió del text durant el procés de redacció i un cop acabat (estructura, correcció lingüística, adequació al propòsit, etc.). Abreviacions freqüents en currículums i correspondència formal. Abreviacions freqüents en sol·licituds. El tractament no discriminatori per raons de sexe: l’ús de vós. Presència o absència del punt entre números i a les sigles, en currículums i sol·licituds. Ús del lèxic amb precisió semàntica com a recurs que afavoreix l'expressió concisa de la informació. Textualització mitjançant la utilització de frases curtes i lèxic precís. Els signes de puntuació de salutacions, comiats i datacions de les cartes formals. Els dos punts davant de citacions textuals i exemples. ........................ pàg. 262

Expressió oral

Entrevista formal Pronunciació sorda o sonora de les consonants palatals, fricatives i africades. Lèxic

Consultes del diccionari general i del de sinònims per precisar significats. Construcció de mots abstractes per derivació a partir de verbs, noms i adjectius (sol·licitar → sol·licitud, comprendre → comprensió, segur → assegurança, terme → terminologia, etc.). Acabaments en -etud, -itud, -ança, -ença, -ció, -sió,- ia, -ment, -atge, -eria, -ura, etc. Comprendre i aplicar procediments de derivació del lèxic. ................... pàg. 196 La derivació: augmentatius, diminutius, afectius.

Ortografia Les palatals fricatives i les grafies g i j. x i ix. Les africades: grafies tx, ig, tg i tj. Els grups -jecc- i -ject-: injecció, objecció, projectar, subjecte, etc. ..... pàg.206

Sintaxi La conjunció que en oracions completives. ......................................... pàg. 280 Oracions de relatiu. Forma i funcions del relatiu àton que. .................. pàg. 282


120

Tasca 1

Em vull formar Teniu necessitat d’aprendre coses noves? Voleu donar un rumb diferent a la vostra formació? En aquesta unitat presentarem ofertes diverses de formació contínua, haureu de sol·licitar l’accés a la formació escollida i en una entrevista final haureu d’aconseguir que us hi acceptin. Per aconseguir-ho haureu d’aprendre a redactar alguns textos administratius, com ara una sol·licitud, un currículum i una carta breu de presentació. En aquesta tasca triareu la formació a què us agradaria d’inscriure-us i decidireu els motius per què voleu fer-ho.

Activitat 1 Llegiu les ofertes següents de formació de persones adultes. Si preferiu treballar amb oferta real, podeu consultar els cursos de formació d’adults del vostre ajuntament, que trobareu si accediu al seu web. Mentre ho feu, comenteu les vostres preferències amb els companys i companyes. Àrea d’HUMANITATS

Història d'Europa

Els esdeveniments que van formar l’Europa contemporània: de Napoleó a la Unió Europea, un recorregut per l’Europa dels segles XIX, XX i fins a l’actualitat. Dilluns de 17.30 a 19.30 (6 sessions). Inici: 11 juny Professor: Rafael Mateos Preu: 50 €

Les grans novel·les de tots els temps

Lectura comentada de novel·les de la literatura universal per gaudir del plaer de la bona lectura i descobrir els secrets i misteris que s’hi amaguen. Dimarts de 10 a 12 (7 sessions). Inici: 5 juny Professora: Ana Pineda Preu: 57,80 €


121

Barcelona, ciutat literària

Una descoberta de la ciutat de Barcelona com a escenari literari d’autors universals com ara Mercè Rodoreda, Verdaguer, George Orwell, etc. Dilluns de 10 a 12 (6 sessions) Inici: 11 juny Professores: Gemma Rovira i Carme Chicón Preu: 60 € Àrea de CIÈNCIA I NATURA Astronomia: el misteri del cosmos

Els avenços en el camp de l'astronomia fan cada vegada més difícil estar al dia de les últimes notícies relacionades amb el cosmos. Ens aproximarem a la constant actualització, tot contestant a les qüestions més urgents i proposant els interrogants més fascinants. Cal tenir coneixements bàsics o haver fet el curs d'introducció a l'astronomia. Dijous de 20 a 21.30 (8 sessions) Inici: 7 juny Professor: Xavier Villanueva Preu: 45 €

Agricultura ecològica

Aprendrem a cultivar salut: com planificar un hort familiar, com preparar la terra, adobar i fer els nostres propis tractaments insecticides i reforçants. També sabrem quins són els sistemes de reg, les associacions de plantes favorables, les rotacions de cultius convenients, etc. Dimecres de 18.30 a 20 (8 sessions) Inici: 6 de juny Professor: Adrià Garriga Preu: 45 € Àrea d’EXPRESSIÓ

Escriptura creativa

Aprendrem a gaudir de la pròpia paraula escrita, prendrem textos i, com en un calidoscopi, els sacsejarem per crear noves històries i personatges i amb ells inventar històries. Dimarts de 10 a 12h (7 sessions) Inici: 5 juny Professora: Pilar Alba Preu: 57,80 € Ikebana - l'art floral japonès

Aprenent els fonaments d'aquest llenguatge tan especial, aconseguirem unes composicions florals d'una extremada bellesa. El kenzan anirà a càrrec dels participants (7 sessions). Dimecres de 12 a 14 (inici: 6 juny)


122

Dijous de 19 a 21 (inici: 7 juny) Professora: M. Teresa Llobet Preu: 57,80 € *Curs amb suplement Dibuix amb tinta xinesa

Per a gent de tots els nivells, aprendrem a dibuixar amb tinta xinesa tot treballant diferents aspectes com ara la línia, les ombres i la composició. Dibuix amb plomí, ploma i canya. Dijous de 19.30 a 21.30 (7 sessions) Inici: 3 maig Professor: Esteve Martínez Preu: 57,80 € Activitat 2 Decidiu ara de forma individual el curs a què us agradaria inscriure-us i tres motius per què ho voleu fer. Si esteu indecisos sobre la formació que us agradaria fer o bé voleu escollir un tipus de formació que us serveixi per a la vostra professió, podeu respondre el Test de Holand que us lliurarà el professor o la professora. Apunteu la vostra decisió final en la graella que teniu a continuació.

Quin curs trio?

Per què? 1.

2.

3.

Per cloure la tasca, feu una posada en comú sobre la formació que teniu interès de fer i els motius que us fan prendre aquesta decisió. Si durant la posada en comú, canvieu d’opinió sobre la formació a què us voleu inscriure, encara sou a temps de fer-ho.


123

Tasca 2

Sol·licitem inscriure’ns-hi

El curs de formació que has triat té molta demanda i per això volen que us hi inscriviu per mitjà d’una sol·licitud. En aquesta tasca emplenareu el model de sol·licitud que us han lliurat i el presentareu a l’organisme corresponent perquè atenguin la vostra demanda d’ingrés a la formació que voleu cursar.

Activitat 1 Abans d’emplenar la sol·licitud has de seleccionar i expressar de forma adequada la informació que hi faràs constar. Intenta fer frases curtes i clares que expressin amb concisió el que vols exposar. La graella que tens a continuació t’ajudarà a fer-ho.

Què vull sol·licitar?

Per què vull sol·licitar-ho? - - - -

Decidiu també quin tractament utilitzareu per adreçar-vos als destinataris de la sol·licitud. Arribeu a un acord que satisfaci a tothom.

Activitat 2 La sol·licitud és un document administratiu que té una estructura determinada que cal respectar. Trasllada la informació que has apuntat a la graella anterior a l’imprès que tens a continuació.


124

_____________________________________, amb el NIF________________ i (nom i cognoms) domicili a ________________________________________________ de ____________________________, EXPOSO:

1. Que ___________________________________________________________ ___________________________________________________________

2. Que _______________________________________________________

___________________________________________________________

3. Que _______________________________________________________ ___________________________________________________________

Per això,

DEMANO:

Que _______________________________________________________

___________________________________________________________

__________________, ____ de ______________ de 200__ (Signatura)

SERVEI D’ADMISSIONS D’OFERTA DE FORMACIÓ. AJUNTAMENT DE ___________________ Abans de lliurar la sol·licitud al Servei d’Admissions de Formació del vostre Ajuntament, intercanvia-la amb un company o companya i comenteu-vos els aspectes que cregueu que es poden millorar, tant de redacció com d’ortografia i gramàtica. Finalment lliureu-la al professor o a la professora perquè la revisi, us la comenti i us doni el vistiplau per portar-la a l’Ajuntament.


125

Tasca 3

També vull fer formació especialitzada

Després d’haver fet un primer tast a la possibilitat d’ampliar la vostra formació, veieu que potser també us caldria formació especialitzada en un camp concret. En molts cursos d’especialització, però, demanen el currículum i una carta de presentació en què s’exposin els motius pels quals algú vol ser admès en aquell curs.

En aquesta tasca demanareu de ser admesos a un curs de formació especialitzada per mitjà del vostre currículum i una carta de presentació. Activitat 1 Llegiu la informació dels cursos d’especialització següents de la Universitat Lliure de Catalunya i trieu aquell que s’adeqüi millor als vostres interessos personals i professionals. Comenteu les vostres preferències amb els companys i companyes.

1 Expert en aplicació de la normativa comptable internacional L'objectiu del programa és formar el participant en l'aplicació de la normativa de l'IASB, normes internacionals de comptabilitat (NIC-NIIF), que seran de compliment directe obligat per a l'elaboració dels comptes consolidats de les empreses espanyoles.

2 Disseny i creació multimèdia: usabilitat i interactivitat Programa dissenyat per explorar els fonaments conceptuals, els llenguatges i les tecnologies digitals integrats als àmbits de la creació, la comunicació interactiva i la producció de continguts multimèdia.

3 Dret del consum i de la protecció de dades a Internet Aquest curs ofereix una formació de qualitat sobre els aspectes jurídics referents a la protecció dels consumidors en el comerç electrònic; a la protecció de dades personals, en particular en el marc d’Internet; i a les activitats de màrqueting i publicitat realitzades a través d’Internet.

4 Organització i gestió d’empreses culturals Aquest programa es planteja com a proposta conèixer les entitats culturals, tant si són institucions, empreses com fundacions privades, conèixer-ne el funcionament i l'estructura, així com la gestió, l'organització i les estratègies de màrqueting.

Informació diversa

Tots els cursos d’especialització valen 1.000 € i tenen un valor acadèmic de 8 crèdits.


126

Els cursos comencen dos cops l’any: al setembre i al febrer. Per accedir a qualsevol curs, és necessari disposar d’una titulació

universitària reglada. En cas de no tenir-ne, un comitè d’admissió valorarà els coneixements i l’experiència del sol·licitant a partir del seu currículum.

Les places són limitades. Per sol·licitar l’admissió a un curs, cal adjuntar el currículum, juntament amb una carta en què s’exposin les motivacions personals.

Quin curs trio?

Per què? 1.

2.

3.

Activitat 2 Nom i cognoms: _________________________________________________ El currículum és un document que té força flexibilitat a l’hora de presentar les dades, segons l’àmbit de l’activitat que es desenvolupa. Tanmateix, hi ha uns blocs d’informació que són imprescindibles. Completa’ls amb la teva informació personal, que pot ser inventada. Ara bé selecciona-la de tal manera que t’admetin al curs seleccionat.

Dades personals

Nom i cognoms: Data de naixement: Adreça completa: Telèfon: Telèfon mòbil: Adreça electrònica:

Dades acadèmiques

Emplena només els darrers estudis que hagis fet. Fes-hi constar les dades acadèmiques significatives per al curs que es demana l’accés. Estudis primaris (centre i any de finalització): Estudis secundaris (centre i any de finalització): Estudis superiors (centre i any de finalització):


127

Especialitzacions (centre i any de finalització): Altra formació

Emplena només la informació que sigui pertinent per al curs que es vol accedir. Coneixements de llengües: Coneixements informàtics: Permisos de conducció: Altres: Experiència professional

Només l’experiència professional significativa per al curs a què vols accedir.Fes-hi constar el càrrec, l’empresa o organismes per als quals has treballat i una breu descripció de la tasca desenvolupada. 1. _____________________________________________________________

_____________________________________________________________ 2. _____________________________________________________________

_____________________________________________________________ 3. _____________________________________________________________ _______________________________________________________________

Altres dades que es vulguin fer constar

Només les que siguin significatives per al curs a què es vol accedir Beques o premis: Participació en institucions: Altres: Intercanvieu-vos els currículums amb algun company o companya i valoreu-los amb aquesta graella.

Sí No

La informació seleccionada és pertinent per al curs a què es vol accedir?

La informació està situada a l’apartat corresponent del currículum?

El currículum està redactat amb frases impersonals?

Hi ha errors gramaticals o ortogràfics?


128

Corregiu tots els errors que us comenti el company o la companya i lliureu-lo al professor o la professora perquè el revisi. Activitat 3 Ha arribat el moment d’escriure la carta sol·licitant que us admetin al curs que us interessa i n’exposeu els motius. Màxim 75 paraules.

ntercanvieu-vos les cartes amb el mateix company o companya de l’activitat anterior i valoreu-la amb la graella següent. Sí No

Esmentes el curs a què vols tenir accés?

Dius que els envies el currículum perquè puguin valorar-lo?

Exposes els motius pels qual vols inscriure’t al curs?

Hi ha errors gramaticals o ortogràfics?

Corregiu tots els errors que us comenti el company o la companya i lliureu la carta al professor o la professora perquè la revisi. Ara ja podeu enviar el vostre currículum i la carta de presentació a la Universitat Lliure de Catalunya. Segur que us seleccionen per fer el curs que heu triat.


129

Tasca final

A qui admetem?

Després d’haver enviat el currículum i la carta de presentació, només queda passar una entrevista amb el comitè avaluador de la Universitat Lliure de Catalunya el qual decidirà si heu estat admesos al curs de formació especialitzada que voleu fer. En aquesta tasca final uns assumireu el rol de membres del comitè i els altres de sol·licitants del curs.

Activitat 1 Formeu grups de quatre persones. La professora repartirà a cada membre una còpia del currículum i de la carta de presentació d’un altre alumne. Primer haureu de llegir les cartes i els currículums en veu alta i a continuació elaborar una entrevista per tal que els membres del comitè decideixin quines persones han estat admeses als cursos. Aquesta graella us ajudarà. Graella per preparar les preguntes de l’entrevista

Per comentar les dades acadèmiques

Per obtenir més informació d’altres coneixements (llengües, informàtica...)

Per conèixer l’experiència professional

Per saber els motius pels quals sol·licita el curs

Decidiu finalment qui seran els dos membres del comitè avaluador de la Universitat Lliure de Catalunya entrevistadors i els dos sol·licitants del curs entrevistats. A continuació que cada entrevistador busqui un sol·licitant al curs d’un altre grup i l’entrevisti.


130

Activitat 2 En acabar la tasca empleneu individualment la graella següent: Els entrevistadors:

Sí No

Heu obtingut la informació esperada amb les preguntes que heu preparat?

Heu comès errors de pronunciació o gramaticals?

Segons les respostes de l’entrevistador, l’admetreu al curs?

Els entrevistats:

Sí No

Heu respost les preguntes de forma clara i ordenada?

Heu comès errors de pronunciació o gramaticals?

Segons les vostres respostes , creieu que us admetran al curs?

Feu una posada en comú a classe per comentar les respostes d’aquesta graella. Valoreu també el que us cal per evitar els problemes que hàgiu pogut cometre.


131

Nom i cognoms: ______________________________________________________

Com m’ha anat?

Com ha anat?





36. Quina qualificació em poso en aquesta unitat? __ Molt bé __ Bé __ Regular __ Malament (Info extreta de Bernal, E.; Garcia, Y. (2003). Models de documents administratius. Barcelona: Universitat Internacional de Catalunya. Disponible a http://www.uic.es/estudi.uic?cdi_opc=1288)

http://www.uic.es/estudi.uic?cdi_opc=1288


132

La sol·licitud és una petició escrita feta per un particular a l’organisme competent sobre una matèria

de tramitació prevista per la normativa vigent. Les sol·licituds no s’han d’adreçar a una persona concreta, perquè no són documents nominals, sinó a les institucions, unitats o als òrgans que les han d’atendre o tramitar. (Format: DIN A4 (210 _ 297 mm)

Criteris generals

La sol·licitud segueix una estructura força constant. L’exposició de motius i el nucli de la sol·licitud (apartats 2 i 3) constitueixen el cos central d’aquest document. Pel que fa a la redacció d’aquests apartats, els aspectes que cal tenir en compte són els següents:

To neutre i respectuós.

Estructuració lògica i tan simplificada com sigui possible. Si l’exposició de motius i el nucli de la sol·licitud contenen diverses informacions, és convenient ordenar-les i escriure-les en paràgrafs separats.

Claredat i concisió en l’expressió de les idees. És millor redactar tots dos apartats amb oracions breus que amb una única oració llarga.

El tractament personal: o Emissor:

Primera persona del singular (jo): exposo: Que sóc tècnic informàtic de..., etc. o Destinatari:

Són preferibles les formes impersonals: demano (i no pas us/li demano); Que em sigui concedit, La concessió de... (i no pas Que em concedeixi...), etc.

Estructura

1. Identificació del sol·licitant. Hi han de constar les dades personals següents de qui signa la

sol·licitud: el nom i cognoms i l’adreça a efecte de notificacions. A més, hi poden figurar altres dades, com ara el número de document d’identitat, el telèfon, l’adreça electrònica, el lloc i la data de naixement o la professió, segons cada cas.

2. Exposició de motius. S’hi exposen els fets i les raons que justifiquen la sol·licitud. S’inicia amb

la forma EXPOSO, en majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Els motius s’introdueixen amb la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf següent. Si hi ha més de dos motius, és convenient numerar-los. Si hi ha documentació annexa, s’hi pot fer referència per mitjà de fórmules com ara ...cosa que acredito amb la documentació annexa.

3. Nucli de la sol·licitud. S’hi exposa el que es demana. S’inicia amb la forma DEMANO, en

majúscules per destacar-la visualment, seguida de dos punts. Cal tenir en compte en aquest apartat que si la frase que s’escriu a continuació s’inicia amb un verb conjugat, s’ha d’escriure la conjunció Que, amb majúscula inicial, en el paràgraf següent (per exemple: DEMANO: Que em sigui concedit.../La concessió de...). [o bé SOL·LICITO: …]

4. Datació. Cal fer-hi constar el lloc i la data: dia (en xifres), mes (en lletres) i any (en xifres i de

manera completa). 5. Signatura del sol·licitant. Cal posar la signatura sense acompanyar-la del nom i els cognoms,

perquè ja s’han especificat al punt 1. 6. Organisme al qual s’adreça. Òrgan, centre o unitat administrativa al qual s’adreça la sol·licitud,

en majúscules, a peu de pàgina. Opcionalment, es pot fer constar el càrrec a qui va dirigida la sol·licitud, precedit, si és el cas, del tractament protocol·lari corresponent.

Fraseologia

Fórmules per a la identificació:

...que visc a.../...amb domicili a..., codi postal..., comarca de..., plaça/carrer..., núm. 00, telèfon...

...amb document d’identitat núm. 00/...que tinc el número de document d’identitat... (expedit a..., el dia...)

Fórmules per a la sol·licitud:

Que s’accepti la petició/sol·licitud de...

Que em sigui concedit... La concessió de…


133

Ítems per a l’autoconeixement d’aptituds i habilitats

(Extret del programa Brúixola, d’orientació professional, que aplica el test de Holland). http://www.iespuigdesafont.cat/forum/topic.asp?TID=345

Habilitats o aptituds Cal triar-ne algunes

Artística Aptitud per al dibuix, la pintura, la decoració, l’escultura, el disseny, etc.

Aritmètica Rapidesa i precisió per treballar amb nombres: fer operacions aritmètiques, càlcul mental, etc.

De lideratge Aptitud per a la direcció d’activitats de grup, ser sol·licitat pels altres per dur a terme una acció, tirar endavant una idea, un projecte, etc.

Musical Saber tocar un instrument, cantar, compondre música, etc.

Fisicoesportiva Habilitat en la coordinació del cos en moviment, resistència muscular, força, flexibilitat, agilitat, etc.

Manual Saber treballar amb les mans, tant en treballs d’esforç físic com en activitats de precisió.

Lingüística Domini de l’expressió verbal, tant oral com escrita. Ús correcte de l’idioma.

Didàctica Saber ajudar els altres a aprendre, saber ensenyar.

De concentració Habilitat per mantenir l’atenció en una tasca de manera constant o durant força temps. Resistència a la monotonia.

Mecànica Aptitud per al treball amb màquines o eines. Saber fer reparacions. Facilitat per a la comprensió de mecanismes.

De persuasió Capacitat d’influir en les altres persones. Saber vendre un producte o un servei o una idea.

Matemàtica Saber resoldre problemes matemàtics, comprensió de relacions numèriques i de la lògica matemàtica.

Científica Curiositat i capacitat per a la comprensió dels principis científics, afició per l’observació i l’experimentació científiques, etc.

Espacial Saber distingir diferències de formes, de volums, de posicions en l’espai. Facilitat per representar-se mentalment figures o objectes de dues o tres dimensions.

Social Relacionar-se bé amb els altres. Aptitud per treballar amb la gent. Ser considerat una persona amable.

Administrativa Aptitud per a la mecanografia, la utilització de calculadores. Ser ordenat i sistemàtic. Precisió en la comptabilitat mercantil.

Característiques personals

Cal seleccionar una valoració en cada característica

molt bastant poc gens

http://www.iespuigdesafont.cat/forum/topic.asp?TID=345


134

Quan realitzo algun treball o tasca m’agrada fer-ho de manera original, de manera diferent a la majoria de les persones.

Crec que sóc una persona sempre disposada a cooperar amb els altres i a participar en activitats socials.

Crec que sóc capaç d’explicar les coses als altres amb claredat i entusiasme, i d’aconseguir convèncer-los o persuadir-los de les meves idees o punts de vista.

M’agrada acceptar els suggeriments que em fan els companys de treball i també complir amb responsabilitat les instruccions rebudes dels meus superiors.

Considero que sóc una persona pràctica, em plau ocupar-me en treballs útils dels quals pugui veure aviat els resultats.

Em diverteixen els jocs que requereixen pensar o reflexionar: escacs, resoldre qüestions matemàtiques, deduir combinacions, aplicar estratègies, etc.

M’agrada manipular eines o màquines i ser capaç d’aprofitar totes les teves possibilitats.

Crec que sé controlar les meves emocions i els meus sentiments i actuar de manera assenyada, meditant i raonant les coses abans de fer-les.

Voldria ser independent, sense haver de fer cas dels costums o normes establerts per la societat.

Em considero capaç de comprendre les persones tristes o avorrides i de procurar despertar-los l’optimisme.

Normalment m’agrada ser el líder del grup on em trobo i que els altres reconeguin les meves qualitats.

Procuro tenir les coses ben ordenades i presentar amb pulcritud els treballs que realitzo.

M’estimo més dedicar-me a feines de tipus manual que a altres ocupacions que es basen en l’ús de les idees o de la paraula.

Quan inicio el coneixement d’un tema nou m’entusiasma aprofundir-lo i no el deixo fins a entendre’l tant com puc.

M’agrada dedicar-me a feines o treballs que es puguin fer en tota llibertat.

Sóc una persona generosa i servicial per prestar suport als altres perquè resolguin els seus problemes o dificultats.

Sovint sé fer veure als altres els aspectes positius i agradables de les situacions o dels esdeveniments.

Crec que sóc eficaç i pràctic en tasques d’organització, sé estar atent i preocupar-me de tots els detalls.

M’atreuen les activitats que comporten un esforç físic.

Dedico força temps a la lectura de llibres i revistes de caire científic.

Em considero una persona imaginativa, amb inspiració, capaç de trobar solucions noves a problemes que es


135

presenten.

M’agrada meditar sobre la realitat social i em preocupen les injustícies que a vegades pateixen certes persones.

Tinc ambició i em complauria arribar a alts nivells de responsabilitat, ser una persona importat.

Sovint planifico el que he de fer de manera realista, metòdica i detallada. M’agrada tenir les coses previstes i no actuar a l’atzar o improvisant.

M’estimo més les activitats que suposen el contacte amb les coses que aquelles tasques que comporten el tracte i la relació amb persones.

Sincerament, estic millor quan puc treballar o estudiar sol i puc concentrar-me en el que faig.

Em desagrada la manca d’estètica en cartells, publicacions, aparadors, etc.

Tinc facilitat per iniciar converses amb persones que acabo de conèixer i m’interesso per les seves preferències o aficions.

Crec que l’economia és un aspecte tan important per a l’individu i per a la societat que cal dedicar-hi molts esforços i atenció.

Prefereixo un mateix tipus i ritme de treball cada dia que estar contínuament canviant.

Valors ocupacionals

(Allò que s’espera d’un treball, allò que ofereix satisfacció en dedicar-se a una

ocupació) Cal triar-ne algun.

Disponibilitat de temps lliure

Tenir una ocupació que permeti un horari flexible, que es pugui compaginar amb la realització d’altres activitats.

Independència Poder acomplir les tasques ocupacionals de manera autònoma, que possibiliti poder seguir les pròpies idees i conviccions.

Assolir prestigi Adquirir reputació o popularitat pels èxits aconseguits en el treball. Destacar entre les persones que exerceixen la mateixa professió.

Altruisme Poder ajudar els altres i facilitar el seu benestar. Solidaritat amb els problemes i dificultats socials.

Treball guiat o supervisat

Ocupació en la qual s’actuï sota la direcció o les ordres d’altres, sense que sigui necessari haver d’adjudicar-se responsabilitats.

Creativitat Tenir una ocupació en la qual es poden idear coses noves, usar la imaginació i ser creatiu.

Relació social Treballar en contacte directe amb les persones. Tenir l’oportunitat de comunicar-se amb els altres, de conèixer nova gent i de fer amistats.

Assumir responsabilitats

Ser el dirigent o el cap de l’equip de treball, ser el líder i el responsable de l’actuació d’un grup.

Seguretat en l’ocupació

Tenir un treball fix o estable, en el qual és poc probable que et quedis sense feina.


136

Bon sou Ser ben pagat pel treball que s’exerceix.

Activitat rutinària Treball que no és complicat, que està organitzat sobre la base de repetir tasques iguals o semblants.

Grups ocupacionals Cal triar-ne dos o tres.

Grup Característiques Professions

Oficis Les principals característiques consisteixen a tractar de fer alguna cosa amb les mans, a vegades ajudats per màquines; per tant, és mot important l’habilitat manual.

ferrer, fuster, sabater, vidrier, modista, tapisser, perruquer, rellotger, paleta, enguixador, etc.

Agropecuària i mineria

Professions relacionades amb el treball al camp i la mineria.

agricultor, ramader, horticultor, fructicultor, jardiner, picapedrer, viticultor, guarda forestal, etc.

Transports Professions relacionades amb els transports terrestres, marítims o aeris.

conductor d’autobús o de metro; camioner; taxista; capità, pilot o oficial de vaixells de pesca, mercants o de viatgers; pilot civil, auxiliar de vol, hostessa, etc.

Cossos de seguretat i serveis de protecció

Professions que tenen com a funcions la defensa del territori, el manteniment de l’ordre públic, la prevenció i investigació de conductes delictives, la protecció de les persones o dels béns.

oficial o suboficial de l’exèrcit, policia nacional, policia municipal, mosso d’esquadra, guàrdia jurat, vigilant, etc.

Oficina Agrupa treballs de gestió d’assumptes administratius que es duen a terme en una oficina. Solen consistir a llegir, escriure, arxivar i gestionar documents de caràcter administratiu.

empleat de banca, mecanògraf, secretari, telefonista, oficial de correus, recepcionista, etc.

Comercial (economia i negocis)

S’hi engloben les professions relacionades amb el món del comerç, les vendes, els negocis i la vida empresarial.

economista, comerciant o venedor, publicista, agent de canvi i borsa, direcció i administració d’empreses cooperatives, gestió de negocis particulars, etc.

Serveis socials

Són professions que es basen en algun servei a la societat.

bomber, conserge, cambrer, assistent social, hostessa de congressos, relacions públiques, etc.

Cultura i ensenyament

Impliquen treballs relacionats amb la cultura i l’educació.

professor de primària o secundària o d’educació especial; parvulista, pedagog, educador social, monitor de temps lliure, bibliotecari, traductor, intèrpret, encarregat de museus, periodista, locutor de ràdio, presentador de televisió, etc.

Ciències humanes i socials

Professions derivades de l’estudi de les ciències humanes i socials.

polític, sociòleg, advocat, filòsof, psicòleg, filòleg, geògraf, historiador, graduat social, etc.

Ciències de la Professions relacionades amb la salut. metge, infermer, farmacèutic,


137

salut veterinari, odontòleg, auxiliar de clínica, protèsic dental, etc.

Científics Professions relacionades amb les ciències experimentals o fisiconaturals i matemàtiques.

biòleg, químic, geòleg, matemàtic, bioquímic, etc.

Tècnics i tecnològics

Agrupa les professions relacionades amb la mecànica, la tècnica i la tecnologia més avançada.

enginyer superior (industrial, agrònom, telecomunicacions, camins...), arquitecte tècnic, òptic, gemmòleg, tècnic especialista (arts gràfiques, automoció, delineació, electricitat, electrònica, imatge i so, etc.).

Informàtica Agrupa les ocupacions relacionades amb el món de la informàtica i les noves tecnologies de la informació. Són professions en les quals normalment s’ocupen els llicenciats o diplomats en informàtica.

analista de sistemes, analista d’aplicacions científiques, programador, operador, tècnic de manteniment, etc.

Artístic Professions relacionades amb les arts plàstiques (literatura, pintura, escultura, arquitectura, música, dansa i cinema) i també amb l’art i el disseny.

pintor, professor de dibuix o d’art, restaurador, dissenyador artístic o industrial, decoració, art dramàtic, etc.

Educació física i esports

Professions relacionades amb l’esport. esportista professional, professor d’educació física, entrenador esportiu, monitor de club esportiu, etc.


138

EXERCICIS DE REFORÇ


139

Ortografia- Vocalisme: les grafies a/e i o/u

1. Omple els espais buits del text amb a o amb e segons calgui:

El sopar era molt bo. Feia temps que no m__njav__ peix. A Andorra és c__ríssim. I

m’agr__dav__ el ritual de la taul__ ben p__rad__, __ncar__ que hi sobressin dos pams

d’estovall__s. Hi havi__ dos r__mets p__tits a d__vant de cad__ plat i els tov__llons en

cucurutxo d__munt les cop__s de pot__ llarg__ que et fan sentir elegant quan les agaf__s.

(Assumpta Margenat, Escapa’t d’Andorra)

2. Completa amb a o e els buits dels mots següents:

a) El dilem__ del profet__.

b) La superfíci__ de la bas__ naval.

c) La ciclist__ del segl__.

d) La fras__ del poet__.

e) L'__ss__mble__ dels veïns de l'__mpordà.

f) L'__stev__ és fuster i __b__nist__.

g) Està lesionat i ara corr__ més lent__m__nt.

h) Ompl__ el dipòsit i m__rx__m, si no tindrem un problem__.

i) El nen sempre es vol disfr__ss__r.

j) És un pirat__ molt patriot__.

k) Hem d'__nll__stir aviat, si no, no hi __rrib__rem.

3. Completa els espais buits del text amb una a o amb una e segons calgui:

El drac de Banyoles

A l__s darr__ri__s del segl__ VIII una bèsti__ de terribl__s dimensions s'havi__

aixoplugat a l__ vora de l'Estany de Banyoles, aprofitant-se d'una cavern__ de

gran profunditat. El monstr__, que era el d__rrer descendent de l__s bèsti__s

prehistòriqu__s que havi__n habitat a la comarca, teni__ un aspect__


140

horribl__. Tal i com ens l'han descrit els cronist__s de l'època, li cobria el cos

una escat__ d'afilad__s pu__s que el feia invulnerabl__ a les urp__s o les

ballest__s. Malgrat les seves al__s llargues, el seu pes descomunal no li

perm__tia alçar-se de terra, només podia caminar amb les sev__s potes

enorm__s com columnes d'un templ__ antic i, en caminar, la terra trontollav__

com si anés a esqueixar-se d'un moment a l'altr__.

4. Al costat de cada paraula escriu-ne una altra en què la vocal en negreta sigui tònica:

pedreres ............................. regadiu ............................

abeurador ............................ cantarella ............................

retolador ............................ paperera ............................

defensor ............................ marcar ............................

bestiar ............................ terrassa ............................

pegaven ............................ pagaven ............................

tendresa ............................ fastigós ............................

porteria ............................ portaria ............................

facilitat ............................ Esparreguera ............................

beguda ............................ festassa ............................

5. Emplena els buits de les paraules següents amb una a o una e, segons correspongui, segons les normes de la a i la e en les terminacions verbals:

1. Ells ballav__n Jo sorti__ amb ell M’escolt__s o no?

2. Port__-me’ls tots Tu hi anav__s molt Ara no ens sent__n

3. A veur__ si ho sap! Toc__ el dos! Anàv__u tots junts?

4. Corr__ que fas tard! No qued__ cap lloc Em trob__s a faltar?

5. Jugàv__m a nines Perd__n l’oremus Sortí__u junts?

6. Ningú no m’estim__ Veur__ la padrina Beur__ a galet

7. Viur__ per veur__ Córr__r molt Jo ho comprari__ tot

8. No ten__n cap idea Em sembl__ que sí Elles corri__n molt

9. T’esper__s o no? Va plour__ força Vin__ amb mi, tu!

10. Voldrí__m berenar Pau, ompl__ el got! No vení__u junts?

11. Jo no ho sabi__ Obr__ la porta No ho havi__s fet

6. Fes el mateix del text anterior, amb o o amb u:

Jo estava c__ncentrada en els exp__sitors de caramels, b__scant-ne uns amb

paperines de cel·l__fana, i no els veia enlloc, no sabia on havien anat a parar.


141

Els p__saríem d’__ferta als taulells de l’entrada perquè estaven passats, tots

enganxos__s. Almenys la casa era h__nrada; si les coses no eren bones, les

d__nàvem més baratetes. No es queixi, senyora! V__stè què vol per aquest

preu? (Assumpta Margenat, Escapa’t d’Andorra)

7. Completa amb o o u els buits dels mots següents:

a) Aquesta casa té una bona balc__nada.

b) Cada vegada és més difícil fer f__gueres prop de la m__ntanya.

c) La meva cosina és molt p__ruga.

d) Fa dues nits que no puc d__rmir.

e) Això és b__far i fer ampolles!

f) Avui, que tinc temps, aprofitaré per p__dar els arbust__s.

g) Aquella noia fa uns s__spirs...!

h) Aquesta calor no es pot s__p__rtar.

8. Completa amb O/U els espais en blanc de cada mot .

p__rteria - p__rta esm___rzar - esm___rza

imp___rtància - imp___rta sab__nera - sab__

t___cades - t___ca s__crera - s__cre

v___rera - v___ra cart___lina - cart___

esp___rtiu - esp___rt cal___rós - cal___r

c__pisteria - c__pia prof___nditat - prof___nd

sab___rós - sab___r g__ssera - g__s

at__rats – at__r f__scor - f__sc

9. Completa amb O/U i escriu la 3a persona del singular del present d'indicatiu. Ex.: trobava, trobaria, trobador troba

m___ntaves, m___ntem, m___ntador _______________________

t___rrarem, t___rrava. t___rradora _______________________

___ntaven, ___nteu, ___ntador _______________________

asseg___rat, asseg___rava, asseg___rança _______________________

f___nia, f___ndrà _______________________


142

___mpliu, ___pliràs, ___mplert _______________________

esb___rrava, esb___rraria, esb___rrador _______________________

10. Completa amb O/U segons calgui. Fixa't que alguns verbs són

especials.

s___rtia, s___rto, s___rtiríem, s___rtíeu, s___rti

aj__dava, aj__daré, aj__darien, aj__di

c___siré, c___siràs, c___sirà, c___sirem, c___siran, c___so

tr__co, tr__caria, tr__càvem, tr__quéssiu

c___lliria, c___lliries, c___lliríem, c___llo, c___llirien, c___lli

pl__ro, pl__rava, pl___ra, pl__raria

esc___po, esc___píem, esc___pien, esc___pi, esc___piu

s__co, s__cava, s__càvem, s___caré

t___ssiràs, t___ssiries, t___ssies, t___sso

11. Omple els buits amb una O o amb una U: 1. Aquell alcalde era famós pel seu conservad__risme.

2. La J__ana és molt cal__rosa.

3. La mare ara ja no cus mai, però abans c__sia cada dia.

4. Han canviat el rèt__l de la botiga del costat de casa.

5. Malgrat la seva j__ventut no pot s_portar la música actual.

6. Encara no ha anat a rec_llir el tít__l de llicenciat.

7. Aquest any passarem les vacances a la m__ntanya.

8. Quan li va dir allò a la Júliia, ella li va clavar una bona b__fetada.

9. No li agrada gens m__ntar a cavall.

10. Si no ho reculls tu, ja ho rec__lliré jo.

12. Completa les frases amb les formes adequades dels verbs COLLIR, COSIR, ESCOPIR, SORTIR I TOSSIR. 1. Mentre ______ els mitjons em van trucar per si volia ____ a fer un volt.

2. Ahir a la tarda vaig ________ una estona, després vaig anar a __________

cireres i a la nit vaig ________ perquè em vaig constipar.

3. Ell va dir que ________________ flors per a la Marta.

4. Si cada tarda _____________ cinc peces, acabaries abans.

5. Afanya't i ______________ a prendre un refresc.

6. No _______________ a terra, perquè és de mala educació.


143

7. El nen abans sempre estava refredat i ________________ moltíssim.

8. Nosaltres demà ________________roses.

9. La mare m'ha ___________________ la butxaca que tenia estripada.

13. Omple els buits amb la corresponent. PODER 1. No p__c venir a passejar i ells tampoc p__den.

2. P__dríeu enlairar el globus?

3. Abans p__díem anar a fer gimnàstica.

4. P__dreu llegir l'informe avui mateix? Qui no p__gui que m’ho digui.

VOLER

1. V__ll explicar-vos un conte.

2. Els avis v__lien convidar-vos a sopar.

3. Qui v__lgui sortir que vingui amb mi.

14. Omple els espais buits amb la vocal adient (a/e, o/u):

Va d__sp__rtar-lo un gran t__rrabastall. Saltà del llit __sv__rat, va anar cap al m__njador i

encengué el llum. Natxo acabava d’entrar al pis a les fosques i havia t__mbat la t__ul__ta

de la ràdi__; estava __stès a terra, __nmig de l’emb__lic del c__rdó elèctric, de tap__ts de

plàstic i de flors artificials. Duia una b__rratxera espessa, que el t__nia inc__nscient; es

quedà aj__gut com si hagués arribat a port i d__rmia amb una certa pl__cidesa, __liè al

desordre que havia pr__v__cat. T__nia una f__rida al nas, un nas ampl__ i camús del qual

r__java sang. Però no devia s__ntir cap m__lèstia, perquè c__m__nçà a r__ncar amb un

p__sat de b__n__urança.

L’Adela també s’havia aix__cat i entre ella i el seu marit arr__ss__garen el xicot fins a

l’habitació d’ell i l’ac__txaren.

Pere Calders, L’ombra de l’atzavara


144

Ortografia - Consonantisme: les grafies b/v

1. Omple els espais buits del text amb b o amb v segons calgui:

La cançó de la reixa

__a tornar l'endemà i molts altres dies més. Ara passa__a sempre pel carrer nou i cada

__egada es para__a a tocar la reixa. Sempre s'in__enta__a no__es cançons, picant quan

calia so__re les __arres. __a in__entar una cançó per cadascun dels ar__res que __eia

al parc: el pi, l'a__et, el cedre del Líban, l'esvelt xiprer estirat com un dit per fer

pessigolles als núvols. __a in__entar una cançó per l'a__inguda que puja__a cap a la

casa, pels camins que s'endinsa__en a les verdes galeries sota els ar__res, per l'her__a i

pels parterres florits. Però no __a dir res del seu desco__riment ni als seus pares, ni a la

mestra, ni als companys. La reixa musical era el seu instrument secret.

Gianni Rodari, El joc dels quatre cantons

2. Fes el mateix que l'exercici anterior:

ca__re, sa__er, plo__ia, escri__ia, en__iar, in__itar, en__ellir, con__icció, in__ent,

__rasa, o__ligar, __la__a, om__ra, escla__a, escali__ada, atracti__a

3. Omple els buits de les frases següents amb b o v:

a) Sempre arri_a__a tard a les reunions.

b) A__ui m’he lle__at a les __uit del matí per anar a empro__ar-me una ga__ardina.

c) Aquell paisatge era d’una gran __ellesa.

d) M’he deixat el mò__il engegat en una reunió.

e) L’advocat de la família tre__alla en un cas de di__orci.

4. Emplena els buits del text següent amb una b o una v.

Al peu de la serra de Sant Patllari i molt a prop del mas Corralot, s'hi tro__en les

misterioses Estunes. En arri__ar-hi ens adonem que la terra és plena d’esquerdes i

que mirant a tra__és d’elles veiem aquestes co___es que s’anomenen Tunes o

Estunes.


145

En les profunditats d'aquestes esquerdes s'alça__en rics palaus ha__itats per les

Aloges o Goges que la veu popular bateja__a amb el nom d'Encantats. Les Goges

eren una mena de fades que durant el dia resta__en ocultes en els seus caus i que

quan canta__a el gall a la mitjanit sortien per les __etes de les roques i ana__en a

emmirallar-se a les aigües de l'Estany de Banyoles que, en aquell temps, era molt

proper a les Tunes.

Segons sembla les entranyes d'aquelles roques esta__en cobertes d'or i plata, perles i

diamants i tota mena de joies. Aquests tresors resta__en lluny de la mirada dels

curiosos i dels __andits gràcies a una malla fina, una xarxa de fil imperceptible, que les

mateixes Goges ana__en filant.

Però si un intrús gosa__a endinsar-se per les co__es a la recerca dels tresors no

tarda__a a perdre l'orientació quan mira__a de tornar enrere abans de perdre's,

definitivament, per aquell laberint de roques i arrels immenses.

Algunes __egades els ha__itants dels contorns havien vist a les nits com d'aquell

paratge misteriós emana__a una blancor finíssima que puja__a cap al cel. Aquell

prodigiós raig de llum era atri__uït a les festes que tenien lloc en els palaus de les

profunditats.

[Extret i manipulat de la Web de les Llegendes del Pla de l’Estany

5. Posa b o v als buits de les paraules de la primera columna i relaciona cada paraula amb una altra que contigui una p en lloc de la b, o una u en lloc de la v: Paraules amb p que s’hi

relacionen: Paraules amb u que s’hi

relacionen:

1. No ho sa__ies? .................................................. ..................................................

2. La se__a cosina .................................................. ..................................................

3. Escri__ia molt bé .................................................. ..................................................

4. No l’has re__ut? .................................................. ..................................................

5. No hi ca__em! .................................................. ..................................................

6. Quin mo__iment! .................................................. ..................................................

7. Sóc la no__ena .................................................. ..................................................

8. Conce__ia un fill .................................................. ..................................................

9. Són ben to__es! .................................................. ..................................................

6. Emplena els buits d’aquestes frases amb una b o una v: 1. Si sa__essis on tens la mà dreta, aniries més __en orientat.

2. He aparcat l’automò__il a la __aixada, a mà dreta.

3. A una mà tro__aràs els ca__alls i, a l’altra, els __edells


146

4. L’Este__e té __ones mans. És molt hà__il en tot.

5. No pateixis per la __eatriu. T’en__ernissarà molt __é el mo__le. Hi té la mà trencada.

6. L’Euse__i es cansa__a moltíssim. Li __am donar un cop de mà entre tots.

7. L’E__arist era el tresorer del clu__. El __an acomiadar perquè se n’unta__a les mans.

8. Si deixa__a de la mà la feina del pa__elló, no l’aca__a__a mai.

9. No dona__a a l’a__ast en aquella feina, no tenia prou mans per fer-la.

10. No em __a agradar com feia el míting aquell orador:: parla__a massa amb les mans.

11. Jo no esta__a assegurat ni res. Em paga__en a final de mes per sota mà.

12. Haguessis __ist com pica__en de mans els espectadors da__ant d’aquells gags!

13. Què porta__es entre mans ahir al __espre? Esta__es amoïnat per alguna cosa, oi?

T’has adonat que en totes les frases hi ha expressions fetes amb la paraula mà i que tenen sentits diferents?

7. Omple els espais buits amb una b o una v:

L’escanyaries

La senyora Quimeta __a anar a demanar sal a la se__a __eïna, la senyora Tuies.

Estic ben amoïnada, Quimeta. Se’n recorda de l’aiguat que va caure ahir __espre? Doncs ja ho veu: la canyeria que recull l’aigua de la teulada es va re__entar. Es veu que esta__a em__ossada. Tinc la paret de dins del dormitori __en xopa. A __eure si el lampista em __e a__iat, que si torna a ploure no sé si haurem d’anar amb __arca!

Ja té raó, ja. Totes les canonades d’aquesta casa necessiten una re__isió a fons. Ja se sap què passa amb les cases __elles. La canonada que jo tinc a la galeria demana la ju__ilació a crits. Va arri__ar el lampista en aquell mateix moment:

Bon dia. Quin pro__lema hi ha, senyora Tuies?

Les canyeries, Aimà. Les canyeries!

A qui escanyaria __ostè, senyora Tuies? No fa pas cara d’ha__er escanyat ningú!

La senyora Tuies __ol dir les canonades aclarí __ondadosament la Quimeta.

Ah! Sí? Ara se n’ha de dir canonada a la canyeria? __aja, a les me__es quintes! Ja no ho can__iaré pas; sempre n’hem dit canyeries, aquí. Si __ostè, senyor Aimà, me les deixa com no__es, ja no caldrà que en parli més, de les ca-no-na-des. Oi, senyora Quimeta?


147

Ortografia- Consonantisme: les consonants oclusives

1. Omple els buits amb les lletres p, t, c , b, d, g o .

a) Tan__ si fa fre__ com si no, anirem d’excursió.

b) No mengis tan__ que t’engreixaràs.

c) Si vols venir amb nosaltres, dissa__te, 3 de se___tembre, ens trobarem a les vuit a

la plaça de la Vila.

d) No sé si sa__s que po___s utilitzar aquesta targeta per anar al teatre.

e) Vine ràpi___ que l’avi últimamen___ no té gaire salu__

f) Aquest estiu he menjat molts présse___s i espàrre___s ver__s.

g) No vagis tan____ de pressa!

h) Si no tens temps de passar per la botiga, pots fer l’encàrre____ per telèfon.

i) No es mereixia un càsti____ tan____ sever.

2. De quina deriven aquestes paraules?

recordar

rapidesa

certesa

acordar

torta

verdor

tardar

tristesa

artista

solidesa

3. Completa les paraules amb d o t , segons calgui:

Ver__

flui__ líqui__ mari__

similitu__

covar__ tar__ cunya__

agos__

níti__ dignita__ nebo__

encarrega__

punxegu__ ger__ ràpi__

segureta__

nor__ pebro__ tossu__

forçu__

exactitu__ similitu__ cer__

petar__

vàli__ activita__ fre__


148

4. Busca una paraula de la mateixa família de cadascun d’aquests mots que acabin en c o en g:

catalogar

fastigós

llargada

amistat

base

fangueig

plegar

sociologia

amargant

pràctica

abrigar-se

porquet

biologia

grega

groguenc

pessigar

5. Completa, si cal, els espais buits amb la grafia adequada: Harry Potter i els seus ami __s de Hogwarts tornen amb noves aventures a les nostres pantalles de cinema. La tercera entrega de les aventures del nen ma__ més famós del món. Harry Potter i el pres d’ Azkaban té com a noveta__ la versió en gran__ forma__ que es po__ veure als cinemes Imax de Madrid i de Barcelona. És el tercer any en la formació de Harry a l’escola de màgia Hogwarts i... els problemes continuen! Sirius Black, un presoner perillós, ha escapat de la fortalesa d’Azkaban – la presó dels ma__s- i tot indica que va darrere les passes de Harry, el qual haurà d’aprendre a lluitar contra els sinistres Demèntors, uns su__jectes encaputxa_s, guardians d’Azkaban. A més, coses estranyes comencen a passar a l’acadèmia. La millor amiga de Potter, Hermione, desapareix de so__te i torna a aparèixer misteriosament, la mascota de Ron, la rata Scabbers, vol fugir, el professor Snape té un secre__ que no po__ mantenir per més temps... Sor__ que Harry té l’aju__ del mateix Ron i del gegan__ Hagrid, que ara també és professor del centre.

Ortografia- Consonantisme: la hac

1. Omple els buits amb h o :

_____armonia des_____odorant

sub_____asta ______erba

______armilla ex_____òtic

______armònica ______ostessa

mal______umorat ______orxata

_______euga co______et


149

_______eura des_____ora

ex_______umar _______am

______em vingut ______em pentino

2. Completa els mots següents afegint, si cal, la lletra h a l’inici de la paraula:

..ou ..armònica ..otel ..emorràgia

..orxata ..emicicle ..elicòpter ..ostal

..ipopòtam ..éreu ..orfe ..ereu

..eura ..oratge ..umilitat ..ostatjar

..àvid ..error ..àbit ..orror

..evito ..ort ..abito ..or

..ola ..am ..issar ..amb

..ovari ..om (arbre) ..ermità ..om (algú)

..ivern ..aura ..exàgon ..aurà

3. Completa els mots següents afegint, si cal, la lletra h enmig de la paraula:

ad..erir en..orabona sub..asta al..ora

ex..alar men..ir ex..ili pro..ibir

ex..uberant in..epte ex..aurit in..àbil

ex..ibició ex..aminar ex..orbitant in..alació

ve..icle ca..òtic caca..uet re..üll

co..et tot..om co..esió Sa..ara

infra..umà sa..üc ta..üt pe..üc

ben..aurat ve...icle mal..aurat ex...umar

4. Emplena els buits amb o, ho, oh!, segons correspongui: Tot això, ___ ___ traslladem ara, ___ ens ___ haurem d’endur després amb la camioneta.

___, mira que ha fet la teva filla: ___ ha embrutat tot amb les pintures de l’escola.

___ caixa, ___ faixa.


150

5. Emplena els buits amb a o ha, segons correspongui: Encara no ___ anat ___ la perruqueria, la tieta?

Ara no sé si ___ sortit ___ comprar o si ___ pujat ___ la terrassa.

Vostè ___ de dirigir-se ___ la secretaria i donar ___ la secretària tot el que ___ portat aquí.

Estic acostumat ___ anar ___ dormir cap ___ les dotze de la nit.

Què ___ estat, això? S’___ sentit un soroll que ___ arribat fins ___ la cuina.

6. Emplena els buits amb em, amb o hem, segons correspongui:

1. La professora _____ diu que tots _____ aprovat _____ un set.

2. _____ sembla que _____ d’anar-hi tots _____ autocar

3. ___ de pensar alguna cosa més per sopar. ____ el pa ___ tomàquet no n’hi ha prou.

4. _____ dit cinquanta vegades que no es pot córrer per aquí _____ sabates!

7. Emplena els buits amb eh o he, segons correspongui:

1. _____! Nois, veniu que veureu el regal que _____ comprat per a l’Agnès!

2. Jo no _____ dit que tu hagis mentit, _____?

3. No, _____! No paguis que ja _____ pagat jo abans.

Ortografia - Consonantisme: la ela geminada

1. Omple els buits amb l o l·l :

a) Era una pe___ícu__a a___ucinant i ininte___igible.

b) Quan s’estabi___itzi l’edifici farem la ree___ecció entre els inqui___ins.

c) Era molt inte___igent i re___igiós

d) Un e___efant obria la cercavi___a de Vi___anova.

e) Aquella famí___ia tenia molts mi___ions: gastava mi___ers d’euros només en

i___uminació i ca___efacció.

f) Van posar una te___a metà___ica al voltant d’aquella co___umna.

g) Faré una so___icitud per anar al co___egi electoral.

h) És a___èrgica al po___en, la ti___a, la mortade___a i la penici___ina.


151

2. Totes aquestes paraules s'escriuen amb l·l. Classifica-les en les caselles corresponents. aquarel·la, oscil·lar, al·legoria, goril·la, apel·lar, síl·laba, il·lustrar, col·loqui, al·leluia, bèl·lic,

Brussel·les, cal·ligrafia, vacil·lar, il·legal, mil·lenari, cristal·lí, al·lucinar, il·legible, col·laborar,

al·lèrgia, caravel·la, destil·lar, pupil·la, el·lipse, il·legítim, col·locar, mil·lèsim, cèl·lula,

al·licient, il·lès, excel·lent, instal·lar, franel·la, col·lega, til·la, novel·la, col·legi, mil·límetre,

pel·lícula, metàl·lic, nul·la, pàl·lid, tranquil·la, mortadel·la, col·lecció, mil·ligram, il·lícit,

il·limitat, col·lecta, varicel·la, paral·lel, pol·len, penicil·lina, il·lògic, col·lectiu, intel·ligent,

il·luminar, interpel·lar, medul·la, il·lusió, violoncel·lista, rebel·lar-se, passarel·la.

COMENÇAMENT

FINAL

ALTRES

al·l

al·lar

col·l

el·la

il·l

el·lar

mil·l

il·la

il·lar

3. Omple els buits amb una L o amb una L∙L:

1. És difícil trobar so__ució a aquest problema.

2. Ce__ebrarem com cal la Festa Major.

3. Una mo__ècula és un agregat d’àtoms, enllaçats entre ells químicament, que és

elèctricament neutre.

4. Has de saber que això que vols fer és i__egal.

5. Ara es dedica a fer classes de re__igió.

6. M’agrada molt aquesta aquare__a.


152

7. La paraula casaté dues sí__abes.

8. Té una a__èrgia molt forta i no es troba bé.

9. A classe de ciències naturals avui hem parlat de la cè__u__a.

10. No facis tard al co__egi.

11. Aquest producte no està ben e__aborat.

12. La se__ecció catalana va fer unbon paper.

13. Va ser un esclat d’a__egria co__ectiu.

14. No van poder sufocar aquella rebe__ió.

15. No domina gaire el tema cu__inari.

16. No m’ha agradat gaire la pe__ícula.

17. Es banyava sempre en aquella ca__a.

18. Fa co__ecció de segells.

19. On has co__ocat el llibre?

20. Això no té cap a__icient per a mi.

Ortografia - Consonantisme: les consonants fricatives i africades

1. Omple els buits de les paraules següents amb la grafia o el dígrafs adequat (g/j,

x/ix, tx/ig, tj/tg):

cartu____era me____essa

mane___ pla___a

passe___em ___ocolata

lle___ despa___

flu___etes trepi___ada

gre____ós ma____

mi____ana ra_____ar

2. Escriu x, ix, j o g en els buits de les frases següents:

a) Han rebut moltes que___es del ___erent dels grans magatzems.

b) M’agrada l’or___ata de ___ufla d’aquell bar que té un por___o.

c) Per curar-te el refredat en tindràs prou amb un ___arop i no caldrà utilitzar la

___eringa per donar-te in___eccions.

d) Hem men___at un pe___ molt gre___ós.


153

e) Ets ___imple si penses que pots men___ar molta ___ocolata.

3 . Completa les cel·les amb la forma corresponent de nombre i gènere.

masculí singular masculí plural femení singular femení plural

esbarjo taronja

conserges aranja

banjo pluges

canonge soja

marge verges

estoig metxa

sortejos enveges

masculí singular femení singular masculí plural femení plural

boig

flonjo

monja

mig

lleig

4. Emplena les cel∙les amb la forma verbal corresponent del present d’indicatiu.

passejar jo assajar nosaltres

tu ella

ella ells

onejar la bandera

penjar jo

els sembrats

elles

arranjar tu menjar vosaltres


154

ell ella

nosaltres jo

5. Totes les paraules del text següent que tenen el so de jo són excepcions a la regla. Classifica-les a la graella que hi ha a continuació: Vaig telefonar al Jeroni, em vaig posar el jersei i me’n vaig anar al cinema amb ell. Projectaven la pel·lícula La vida de Bryan. Al començament en Jeroni em feia moltes objeccions sobre aquell Jesús que havia canviat la majestat d’altres versions per una picardia sorprenent. I sobre aquella Jerusalem tan semblant a les nostres ciutats actuals, si les sabem mirar per dins... Però cap al final, el sentia riure a cor què vols. Vaig tornar a casa refeta, amb aquella injecció d’optimisme que en Jeroni em sap transmetre tant... Vaig jeure al sofà amb la televisió en marxa i em vaig adormir plàcidament fins l’endemà a les deu.

Paraules amb el so de jo que pertanyen al món hebreu

Paraules amb el grup -jecc- o -ject- a l’interior

Altres paraules que s’escriuen amb je-

6. Emplena els buits de les paraules següents. Totes contenen grups -tg- o -tj-. En aquelles plat__es s’ha d’anar amb peus de plom perquè hi ha eriçons per tot arreu. En Miquel no hi posa mai els peus, a la llot__a del Liceu. Se li van fer malbé les mit__es de tant estar-se a peu dret. El met__e ens li ha aconsellat que visqui en un pis que estigui a peu pla. En Josep sap molt bé on trepit__a. No es ficarà pas de peus a la galleda. No pensa moure ni un peu per vendre’s la plaça del garat__e. La sentència d’aquest jut__e no té ni cap ni peus. 7. Emplena els buits del text següent amb x o ix, segons calgui: En __avier és un __icot molt ei__erit. Té dotze anys i bai__a cada divendres -dia de mercat del poble- a comprar. Va __iulant, o __errant amb un amic que se li afege__ a mig camí, o caçant llangarda__os sota les mates de bo__. Un cop al poble, es dedica a comprar: fruita, pe__, carn... Demana una ca__a de fusta, hi fica tot el que ha comprat i la de__a a Cal Co__. Son pare ja vindrà a recollir-ho tot.


155

La tornada a casa és més fe__uga: mar__a a poc a poc perquè fa pujada i a migdia el sol l’obliga a deturar-se a l’ombra d’algun arbre per e__ugar-se la suor o __arrupar la poca aigua que li queda a la cantimplora. 8. Emplena els buits amb alguna d’aquestes grafies: j, g, tj, tg, tx, ig, x, ix. El canon__e de l’església de Pla__a d’Aro, mossèn Ale__ Planesdamunt, va anar a visitar el re__idor d’urbanisme i de l’habita__e de l’ajuntament, el senyor __eremies Casadavall. Hi anava un __ic ango__at i molt enu__at __a que les escle__es de l’escola parroquial que ell diri__e__ cada cop es feien més gru__udes, estava convençut que les parets no aguantarien pas fins al ma__ o al __uny d’aquell curs i temia per la seguretat dels __icots i __icotes del col·le__i. No era la primera vegada que es que__ava. Ho havia fet per escrit des del despa__ en repetides ocasions, havia via__at fins a __irona per veure’s amb els de la Diputació, havia fet campanya pública entre els feligresos molts diumen__es i, sobretot, s’havia diri__it a tots els càrrecs de l’administració local: el re__idor, l’alcalde, el de seguretat ciutadana, el d’afers socials... __a no sabia com fer-s’ho perquè li fessin cas.

Ortografia - Consonantisme: les consonants nasals

1. Omple els buits de les frases següents amb m, n, mp, nv o :

a) Aquell a_____fibi dibuixava una circu_____ferència en moure’s per terra.

b) Després d’e_____filar-se va quedar im_____òbil.

c) Va demanar un can_____i per anar a jugar a ten_____is.

d) Aquell sofà és molt co_____fortable: hi llegiré un co_____te.

e) Vés amb co_____te amb els co_____tes que fan els co_____tes: sempre

s’equivoquen al seu favor!

2. Omple els buits del text següent amb les m o n que calguin. L’a__bient aquell dia era molt agradable. El te__ps havia ca__viat i el sol ja s’havia fet

o___ipresent. La Ge___a va voler celebrar-ho i va fer una volta per la ciutat a__b

l’autobús de circu__val·lació. Ta__poc no feia gens de ve__t i els arbres de les

avi__gudes estave__ i___òbils, com si s’acabessin de despertar d’un so___i profund.

La gent sortia a trobar-se pel carrer. Se saludaven, co__versaven tranquils,

comentave__ la te__pesta dels dies anteriors o anave__ a passejar. La ciutat s’havia

co__vertit altra vegada en allò que la definia: un formiguer d’anades i vingudes, un lloc

d’interca__vi co__plex de serveis i productes, un i___ens diàleg d’i__teressos, un

autèntic e__bolic de co___exions, de referè__cies, d’anuncis, d’ofertes i demandes,

d’a__bicions i desencisos.


156

3. Emplena els buits amb n, m, ny, o mp. Al bateig de l’Adrià van repartir co__fits i van i__flar un munt de globus.

Han e___presonat el co___table per un presu___te robatori

Durant la festa major de Pinets van col·locar una colu___a cada xa__frà.

Me__tre e__fonsava el pi__zell a l’a__polla pe__sava que les circu__stàncies actuals

eren i___illorables.

La i__fermera del doctor Piqué , molt e__fadada, li va fer una co__fidència important.

Em va co__fessar que no li agradava l’e__focament d’aquell treball.

La Josefina es va enfortir molt amb aquell trio__f tan espectacular.

L’Assu___ta està e__feinada escrivint un co__te per a i__fants.

Tots els a__fibis eren un una zona en forma de circu__ferència.

No podia ser i___ocent perquè hi havia les seves e__pre__tes en el sobre e___etzinat.

4. Omple els buits d’aquest text amb m, n, mm, mn, mp, nm, nn o ny.

Mirant e__rere només vèiem una de__sa cortina de fu__, però el cel estava tan e__uvolat que fu__ i boira aviat es co__fonguere__. Quan nosaltres ja havíe__ fugit d'aquell tur__ent i__suportable, e__ va començar un altre, que la te__pesta, ta___ateix, era millor perquè, com a míni__, no sentíe__ l'escalfor del foc. Més tard, sentíre__ uns crits; no sabíem si eren de trio__f o de me__spreu per la nostra fugida, però ningú no es va i___utar i vam seguir caminant. La co__fusió es va produir en arribar al poblat i veure tantes galtes i__flades.

5. Omple els buits d’aquest text amb m, n, mm, mn, nm, nn o ny.

2. L'amor

El significat del vocabulari de l'amor no coincideix co__pletament en diferents idiomes.

El castellà té una doble co__otació en el co__cepte de l'amor i els seus te quiero (et vull)

estan força co__ectats a__b la possessió. Els te amo, en ca__vi, reflecteixen un

concepte específic per a relacions de parella. En anglès, l'expressió I love you

(m'encantes) és poc exclusiva; un anglès ta__bé pot love la sangria, el whisky i el vodka.

El català t'estimo és força més i___aterial que els exe__ples anteriors (te aprecio en

castellà, I esteem you en anglès). De fet, molts catalanoparlants dubte__ si la família de

paraules encapçalada per amor és no defectiva. Teni__ mots del tipus amant, això és

clar, però què opineu de frases com: No et deixes 'amar'? I és que si ens hi fixe__, les

paraules ens des/cobreixen més del que ens pense__.

Un últim exe__ple: els catalans i els alema___s sempre fem l'amor. En d'altres paraules:

X i Y fan l'amor oferint-se de manera altruista. Ta__ateix, els anglòfons poden posar

l’è__fasi a fer-lo o, a l'inrevés, a rebre'l, ja que poden make love o bé have sex. E__

seguiu, oi? La co___emoració de Sant Valentí pot ser una ocasió apropiada per


157

reflexionar sobre el sorprenent efecte que els mots produeixen a cada una de les nostres

relacions.

Extret i manipulat de S. Faura, Avui, 27/02/97

Ortografia - Consonantisme: les consonants vibrants

1. Escriu r, rr o en els buits de les frases següents:

a) He a___ibat el prime___.

b) El cel era cla___ quan vaig ana___ a dormi___.

c) Vaig teni___ moltes esga____ifances i tremolo___s.

d) Aquell enca___egat de guarda____oba sempre t’oferia un som___iure.

e) Van a___encar aquell a___bre de soca___el perquè feia nosa per al con___eu.

f) Li agrada molt en___aonar.

2. Escriu al costat de cada paraula el mot del qual es deriva:

maduresa

dirigible

olorós

talleret

duresa

barberia

claredat

pintora

poruga

calorosa

3. Fes una paraules derivades utilitzant les terminacions –ar, –er, –or ,-dor :

menjar

préssec

alzinar

mentir

pastís

moc

taronja

formiga

esborrar

dolç

córrer

pres

plorar

campanar

encendre

cobrar

obrir

aspirar


158

4. Digues quines R finals es pronuncien.

Carter Amor solter honor foscor gir

enyor Pastor radar senyor car por

Calmar horror Nedar pur Clar rumor

cor Mar mar Dir motor cremor

Restar Robar Tocar bar Mirar far

Ortografia - Consonantisme: la essa sorda i la essa sonora

1. Ompliu els buits de les paraules següents amb s - ss - c - ç o z segons convingui i

després classifica-les a la columna que els correspongui.

al__inar, caba__os, ama__ona, alli__onar, emi__ió, tro__, esmor__ar,

arri__ar, marque__a, esperan__a, recompen__a, a__olellar, tra__ar, mar__,

pè__ol, __ebra, pla__es, con__ell, anestè__ia, dan__a, ca__a, ca__a.

/Z/

(essa sonora)

/S/

(essa sorda)


159

2. Omple els buits de les frases següents amb S o Z, segons correspongui. 1. En aquell edifici han po___at una porta gri___a.

2. Va comprar una dot___ena d'ous.

3. Al ___oològic vam veure una ___ebra.

4. L'explo___ió va causar la mort de quin___e persones.

5. Vam esmor___ar en una ma___ia era molt vella.

6. El balanç del mes de de___embre és po___itiu.

7. Han trobat objectes de bron___e al costat del tronc d'una al___ina

8. El pin___ell és massa gruixut.

9. Posar un ___ero és una co___a ben sen___illa.

10. Lluiten per una bona cau___a.

11. Les le___ions de menisc són ca___os complicats.

12. Va donar una ro___a a la don___ella mentre tots aplaudien amb entu___iasme.

13. Van caminar tret___e dies pel de___ert.

14. La cri___i és evident si mirem el re___ultat de l'anàli___i.

3. Omple els espais buits de les frases següents amb les grafies S, SS, C, Ç, segons convingui:

1. No són capa_____os de fer un projecte intere_____ant.

2. El capità el va reempla_____ar al timó.

3. El noi es va aja_____ar per dormir en un racó de la masia.

4. Semblaven uns é_____ers ra_____ionals.

5. Tots es van a_____eure en cercle i no van fer gens de fre_____a.

6. Malgrat les seves amena___es, no va ser po__ible que a__istissin a la reunió.

7. Demanava que li done_____in una ta___a de xocolata ben espe_____a.

8. Va guanyar alguna pe_____eta i les coses van comen_____ar a canviar.

9. El noi va emmalaltir i els metges van dir que nece_____itava un clima sa.

10. Els profe_____ors van dir que tenia una voca_____ió científica. 4. Omple els espais buits de les frases següents amb les grafies S, SS, C, Ç, segons convingui:

1. La mestre_____a tenia els cabells arri_____ats.

2. M'he pres una ta_____a de llet.

3. Un noi for_____a tra_____ut demanava un tro_____ de pa.

4. No comen_____is a to_____ir.

5. Prop de la pla_____eta hi ha una ba_____a.

6. Hi ha una ca_____ola plena de _____igrons.


160

7. L'edifici té una fa_____ana modernista.

8. El pa_____adís era ple de gent disfre_____ada.

9. Aquella afirma_____ió va donar lloc a una discu_____ió.

10. Van posar el llu_____ sobre el gla_____.

11. No heu de perdre la pa_____ièn_____ia.

12. Al voltant de la feli_____itació dibuixeu una _____anefa.

13. És una situa_____ió e_____tranya.

14. Els e_____trangers volen comprar pan_____es.

15. Fes una amanida d'en_____iam i _____eba.

16. No és po_____ible que mengi tants dol_____os.

5. Omple els espais buits amb les grafies adequades: 1. Vols veure cerve_____a?

2. Quina és la data del ven_____iment?

3. Aquest lla_____ és ma_____a petit.

4. Vi_____ita tots els pi_____os.

5. No seguis en el balan_____í.

6. La go_____a corria de pre_____a.

7. Anava a ca_____ar llebres.

8. El va abra_____ar amb tendre_____a.

9. Té una col$lecció d'objectes de terri_____a.

10. No trobava el llapi_____ i el tenia davant dels na_____os.

11. Llen_____a els tro_____os de fusta a les escombraries.

12. Em va mirar amb estranye_____a.

13. Hem de comprar matala_____os nous.

14. Els mitjans són esca_____os.

15. Fas un pas deci_____iu.

16. Entre un poble i l'altre hi ha una distància curtí_____ima.

17. Preci_____ament acabem de re_____oldre el problema.

18. Aquells é_____ers tenien molta fanta_____ia.

19. El _____im de la muntanya era altí_____im.

20. Parlava confu_____ament.


161

Ortografia - La síl·laba

1. Separa per síl·labes les paraules següents tot tenint en compte si les vocals en

contacte formen o no diftong.

Exemple: beure beu-re

1. xemeneia ______________ 11.situació ______________

2. restaurant ______________ 12.deutes ______________

3. guanyador ______________ 13.oficial ______________

4. entaular-se ______________ 14.ciències ______________

5. desmai ______________ 15.campionat ______________

6. peatge ______________ 16.estudiant ______________

7. freqüència ______________ 17.cuinera ______________

8. distreure ______________ 18.suficient ______________

9. llenguatge ______________ 19.justícia ______________

10. xerraire ______________ 20.maniobra ______________

2.Separa aquestes paraules en síl·labes: bicicleta

bi-ci-cle-ta

pastís

cavall

biberó

mocador

xocolata

llençol

llibreta

sabater

caçadora

clarinet

bolígraf

ximpanzé

xiclet

ordinador

matemàtica

3. Classifica aquestes paraules segons el nombre de síl·labes:

metge, motxilla, pesseta, botigueta, serrell, maduixes, capsa, pingüí, fletxa,

mitjó, pissarra, calaixera, platja, rellotger, barqueta, escena, guilla, formatge,

piscina, llana, canya, caixera, col·legi, cotxe, llenya, lloca, til·la


162

2 síl·labes

3 síl·labes

4 síl·labes

mitjó

formatge

botigueta

4. Subratlla els mots on hi hagi un diftong i digues si és decreixent ( d) o creixent (c ):

sentiria

caure distribució meitat filosofia

cueta

qualitat guineu guardiola quin

5. Divideix en síl·labes els mots següents:

historiografia

ianqui dèieu escriurien feia lluent

freqüència

rumies airejar reietó tortuós dieu

6. Llegeix el text següent i col·loca en una columna els mots amb diftong decreixent i en una altra els mots amb diftong creixent:

L'ungüent que fa servir l'àvia per guarir el mal de ronyons és una eina molt eficaç. Jo no

m'ho creia, però quan me'l van posar em va passar el dolor. Si mai tens cap malaltia de

ronyó, ja veuràs que és veritat.

diftongs decreixents

diftongs creixents


163

Ortografia - L’accentuació i dièresi

1. Posa els accents que calgui al text següent:

―La resta d’aquell dia va confirmar les meves primeres impressions, i em va fer pensar que

havia trobat el bon cami. A la tarda vam anar a passejar pel caminet que hi havia darrere de

la casa, i la meva opinio del bosc va començar a canviar: tenia la seva gracia si s’utilitzava

per a activitats purament ludiques. (...) Fins i tot hi vaig trobar un cadaver ja madur de colom,

que vaig rebolcar durant uns minuts, fixant-me especialment en aquelles zones de mes dificil

acces darrere del coll i de les orelles. Tot plegat, un lloc divertit de visitar, el bosc. No

m’agradaria viure-hi, es clar, i ja no hi estava obligat‖.

Peter Mayle, Una vida de gos

2. Accentua els consells alimentaris que ens dóna l’Isma de TV3:

‖Les persones diabetiques han de tenir en compte que hauran de substituir aliments

preparats i condiments dolços per altres fets a casa amb edulcorants que no desequilibrin

els nivells de sucre a la sang.

Atencio a l'hora de menjar caramels, llaminadures o begudes refrescants entre hores o

substituint apats: s'ha de limitar-ne el consum.

Per no passar gana, cal menjar a les hores i la quantitat necessaria. Els nens han de fer

tots els apats, a les hores adequades, i berenar moderadament per poder sopar despres. El

menjar ha de ser considerat com el que es: una manera de "recuperar el combustible" en

companyia d'altres persones. Mai no ha de ser ni un premi ni un castig. Els nens han d'anar

incorporant a la seva dieta tot tipus d'aliment. Per aixo, hem d'introduir-los nous sabors

progressivament. La millor manera perque s'interessin per aquests aliments es que vegin

que les altres persones de la familia en mengen.

Quan mengem cereals, triem-los integrals i no hi afegim sucre o mel. El sucre i la mel s'han

de menjar amb moderacio. Ah, i recordeu de rentar-vos les dents despres de cada apat. La

mel s'enganxa a les dents i provoca caries. Per evitar les flatulencies s'han de mastegar be


164

els aliments i prendre una infusio de camamilla amb anis estrellat despres dels apats.

Tambe cal menjar amb moderacio aliments com la col, la coliflor, els pesols, els cigrons i les

carxofes. I, si en mengem, prenem un iogurt natural per postres.

De llet sencera, les persones adultes, si tenen bona salut, en poden prendre, pero, en

general, s'aconsella, per ajudar a reduir la quantitat de greixos de l'alimentacio, prendre la

llet descremada, sobretot si es te colesterol, diabetis o acid uric. Les dones embarassades,

en periode de lactancia o en la menopausa, tambe poden prendre llet sencera per ajudar a

absorbir el calci.

A casa es poden tenir especies que us agradin, llimona, ceba o alguna vinagreta que

serviran per donar-li un toc final al plat i us faran reduir el consum de sal. ―

3. Escull, de les paraules del parèntesi, l’adequada per a cada espai en blanc:

a) Aquella ___________ sempre ___________ menjar als gats. (dona/dóna)

b) Per què no __________ mai almoina a les ___________? (dones/dónes)

c) _____ mare no pot fer res amb la _____ esquerra perquè la duu enguixada. (ma/mà)

d) ____________ que explica, jo diria que li han pres el __________ (pel/pèl).

e) Trobo que no l'has esquilat gaire ________ aquest _________. (be/bé)

f) Aquell senyor tenia molt pocs _____: només tres _____ i dues vaques. (bens/béns)

g) Quan dinàvem a casa bevíem amb porró, però quan anàvem d'excursió ens

emportàvem la _________. (bota/bóta)

h) Aquesta _______________ m'ha deixat el dit petit ben llagat. Miraré la farmaciola, a

veure què m'hi puc posar. (bota/bóta)

i) Les religions monoteistes resen a un sol ________, però les politeistes poden

resar-ne a ________ o més. (deu/déu)

j) _______ diu que el país va endavant, però no _____ veritat. Aquest ______

________ el _______ que s'ha registrat ______ atur. (mes/més/es/és)

k) Els meus ______________ sempre van ___________. Però les ______________,

que són més petites, mai van ___________. Sempre porten taques a la samarreta.


165

(nets/néts/netes/nétes)

l) ________ germà diu que en aquest _____ no hi vol portar fills. (mon/món)

m) Aquests nens __________ molt nerviosos i no tenen mai _______. (son/són)

n) __________ ja li heu dit que ___________, ara no us hi podeu negar. (si/sí)

o) ________ em dius ara? ___________ el Joan no ve? Truca-li i digues-li _______

vingui. És molt important. (que/què)

p) Els ______ d'aquell zoològic només tenien la pell i els _______. (ossos/óssos)

q) Sempre __________ uns homes que ______ ulleres de sol. (venen/vénen)

r) Marta! _____________ aquest pot. Dins hi ha el ___________. (te/té)

4. Posa l’accent gràfic on calgui:

a) Quin mes d’agost mes xafogos que ha fet!

b) Encara te massa dependencia del cafe, no aconseguira deixar-lo.

c) No et tallis ni un pel, dona! Fes-ho!

d) Per que no vens? Veuras els bens pasturant…

e) No se que dir-te, es dificil prendre una decisio amb rapidesa.

f) Si et dona els resultats de l’analisi, porta’ls a la seva neta.

g) Soc una ingenua i aixo no es bo per anar pel mon.

h) Si, hi ha una floristeria dos carrers mes avall.

i) Fes-ne un bon us, si no, te’n quedaras sense ben aviat.

j) Abans viviem en un entresol molt fosc, pero ara vivim en un atic fantastic.

k) Si fessiu bondat us trobarieu molt millor.

l) M’agradaria que coneguessis el meu germa mitja.

m) Ves al forn de la plaça i compra un pa de pages de mig quilo.

n) Que es allo d’alla baix?

o) A mi m’agradaria que tots plegats ens esforcessim mes.


166

5. Posa la dièresi on calgui:

6. Col·loca les dièresis que calgui:

a) És d’agrair que hàgiu convidat tota la classe a la festa.

b) En Quim abans traduia molts documents, però ara només en corregeix.

c) Sempre havia intuit que li agradaves a la Teresa.

d) La fàbrica produirà excedents per a un mes.

e) El mossèn del poble beneia els infants amb aigua beneita.

f) Sabies que estan construint un gratacel al meu barri?

g) Us agrairíem que ens ho comuniquéssiu amb temps.

h) Qui posseeix els mitjans de comunicació gaudeix de molt poder.

i) Lluïsa, cal que canviis d’actitud!

j) Si conduim amb prudència hi haurà menys accidents.

7. Posa la dièresi on calgui:

pinguí Lluisa aqueducte veina

raim laica sequència peuc

xemeneia ambiguitat quatre oida

paisos heroina ensaimada cinquanta

aiguera paisatge frequent unguent

aigua lluiment continuitat conduint

diurètic reincidir destruint arcaics

canvii heterogeneitat increible veinat

egoisme ruina diurn reull

amoinar intuició aiguera contraindicat

coincidir obeiria agraim questionar


167

questió aigua produit produir

veia conduia conduint almoina

8. Col·loca els accents i les dièresis que falten en aquest article:

Encara que al mati tots anem una mica de bolit, hi ha deu o quinze minuts que caldria

dedicar a fer un esmorzar com Deu mana. En teoria, fa mes de set hores que estem en

deju i tenim al davant tot un mati de feina; dos motius mes que suficients per esmorzar

equilibradament. I no s’hi val a prendre un cafe amb llet aigualit o menjotejar una pasteta

embolicada.

El rendiment laboral al mati amb l’estomac buit es molt diferent que amb l’estomac ple.

Malauradament, hi ha mes d’un 10 % de la poblacio del nostre pais que va a treballar

sense menjar res. Perque l’esmorzar aporti el 25 % de l’energia de la jornada, els experts

recomanen una ingesta de lactis, cereals i fruita. Per descomptat, el cafe o te tambe hi

son inclosos, pero no son, en cap cas, imprescindibles.

Un ou pot aportar una dosi extra de proteines ideal per als nens en edat de creixement.

Actualment, esta demostrat que els ous son mes saludables del que es pensava.

La fruita natural –la menja mes vitaminica i nutritiva que existeix- sempre es mes

recomanable que els sucs empaquetats que es venen.

Fragments de ―Esmorzar: el primer plaer del dia‖, Descobrir Cuina, núm. 23

9. Accentua les paraules que calguin:

a) La Nuria te la parada de l'autobus just davant del jardi d'aquell palau.

b) Aquest estiu fare un curs intensiu de portugues.

c) Es normal que fessim allo. Ja saps com som tots plegats!

d) Si no obrissiu la porta de bat a bat no passarieu fred.

e) Aquest mes d'agost no recorrere mon. El passare amb la familia de Valencia amb mon

pare.

f) Abans, als avis, tothom els parlava de vos. Ara son pocs els que ho fan.

g) Us hi heu de fixar be. Si en feu un bon us les coses duren mes anys.


168

h) Ja ho se que venen a vendre al bar mes que abans. Deuen tenir bona epoca i venen

mes roses que el mes passat.

10. Posa l'accent a totes les paraules que n'haurien de portar.

1. Diuen que en un estat democràtic és legítim que hi hagi exèrcit.

2. L’assassí va observar amb atenció i va matar el burgès.

3. El caràcter dèbil del líder no va tenir cap èxit.

4. La justícia en molts països es troba en decadència.

5. Després de menjar-se l’entrepà va prendre’s una copeta de xerès.

6. En un ambient molt àrid la terra es torna estèril

7. La família del guàrdia era una delícia.

8. L’observació d’elements microscòpics és la passió de l’Antònia.

9. L’ambulància que estava a la intempèrie va omplir-se de brutícia.

10. Ha canviat de professió i ara ha d’agafar l’automòbil cada dia.

11. Calia trobar una solució per acabar amb aquell ambient tan sorollós.

12. El cafè que fan a l’estació té un sabor deliciós.

13. Els acròbates van fer una actuació per a la parròquia.

14. En Julià no té cap noció d’història de la llengua.

15. Necessitem que ens torneu la fotocòpia, volem fer-hi una modificació

16. El desè germà de la Marta ha estat el campió de la competició.

17. En aquell indret es passava de l’ambient boirós al calorós.

18. L’organització del zoològic era totalment caòtica.

11. Accentua. Cada frase té dues paraules amb una e que has d'accentuar.

1. L’Enric des que estudia anglès ho escriu tot al revés.

2. L’Ignasi només vol menjar el puré que li fa la mare.

3. El promès de l’Anna treballa de tècnic en una empresa d’informàtica.

4. Suècia i Grècia són els dos països europeus que no he visitat.

5. El Sr. Massagué va portar la Mercè a urgències.

6. Els seus pares eren de València però ell va néixer a Dinamarca.

7. Sense paciència no pot haver-hi convivència.

8. Les celebracions no li agraden perquè li recorden males experiències.

9. La línia aèria amb què viatjo va a Amèrica.

10. Moltes persones al·lèrgiques s’han de vacunar amb freqüència.


169

12. Posa els accents que calgui a les paraules del text següent:

Por a aixecar el vol

L’avió és el mitjà de transport més ràpid, però també el més temut. Angoixa, mans xopes

i fredes, l’estómac al coll i batecs accelerats són alguns dels símptomes que experimenten

els que senten pànic quan són dalt l’avió. Qualsevol sotrac és per a ells el preludi d’una

caiguda en picat, i un soroll inusual, l’avís que ha arribat l’hora d’encomanar-se a Déu o al

diable abans de morir. A aquestes persones sempre els queda la possibilitat de no aixecar

mai el vol i fer viatges per terra i mar, cosa que els suposarà una inversió de temps bastant

més elevada i un risc d’accident molt superior a l’enregistrat a l’aire.

Hi ha qui viatja per gust i hi ha qui ho fa per necessitat. Per a aquell a qui li agrada fer el

turista, el plaer de visitar terres exòtiques pot compensar les tortures passades a 9.000

metres de terra ferma. Ara que es porta tant això de viatjar en condicions extremes com

endinsar-se a la selva, dormir entre escorpins, escurçons i núvols de mosquits a sobre de

màrfegues incòmodes, durant una setmana i sense dret a dutxa; baixar ràpids i fer cims;

menjar tsampa per esmorzar i cocodril a la brasa per sopar; posar l’organisme a disposició

de tota mena de virus i bacteris nocius… El pànic del viatge en avió serà un bon

començament per al turisme d’aventura.

Text manipulat extret de Avui, diumenge, 10 de juliol de 1994

13. Posa els accents que falten en aquestes frases:

1. Aquest mes farem vacances i tindrem més temps per llegir.

2. T'he fet una tassa de cafè, perquè sé que no t'agrada el te.

3. Avui no fa sol.

4. Això no us farà mal.

5. Us van deixar la casa ben neta i arreglada.

6. Al mercat venen móres.

7. L'avi dóna un pastís al nét.

8. Vénen cada dia a les quatre.

9. En aquest món tot són problemes.

10. No sé qui sóc ni què vull.

11. L'ós té el pèl llarg.

12. És un joc molt divertit.

13. Què feu ara?


170

14. Col·loca un dels dos mots proposats a l’espai en blanc:

a. Aquest exercici no està ________(be / bé), l’hauràs de repetir.

b. Aquest ___________(be / bé) és molt tendre.

c. Hem omplert totes les _________(bótes / botes) de vi ranci.

d. Es pensa que és un ________(déu /deu), no creu que es pugui equivocar.

e. No li donis això a la teva _______(dóna / dona), _______ -li (dóna / dona) aquest.

f. ______________(Què /que ) feu , badocs?

g. Us vaig dir _____________(que / què) no m’esperéssiu.

h. El seu _______(net /nét) sempre és _______ (molt /mòlt) ______(nét / net).

i. Faré un pastís de _______________(móres / mores).

j. _____________(sí / si ), _____________(sí / si ) ara et va __________(bé / be),

vull que m’ho expliquis.

k. _________( sóc / soc) el teu millor amic.

l. ___________(véns / vens) amb nosaltres o no?

m. _________(fóra / fora) impossible acabar aquesta feina sense el teu ajut.

n. ________(què / que) vols _______(què / que) et digui?

o. No _______(sé / se) ______(sí / si) ets tu o ella qui ha de fer aquesta feina.

p. Aquest _______(sòl /sol) no ________(és /es ) el ________ (més / mes )

adequat per al conreu del blat.

q. L’ he trobat __________(pels / pèls) _________(pels / pèls). _______(sí /si)

arriba a passar pel carrer de la dreta no ens trobem.

r. El ________(mèu / meu) gat fa uns ________(mèus / meus) terribles.

15. En aquestes frases falten tots els accents. Posa’ls.

Te, agafa la tassa de te que crema molt.

Us explicare l’us que en poden fer d’aquestes caixes.

Es molt llesta, per aixo no es va equivocar.

Es va passar un pel, pero ho va fer per al seu germa.

Si dones aixo a les dones de la reunio estaran molt contentes.

Si venen aviat anirem a veure que venen en aquelles parades de la plaça.

Es pensa que encara es d’hora.

Aquest negoci no em dona cap benefici.

Que em dones si jo et dono aquest cromo?

Cada vegada que vens a fer negocis, vens coses noves.


171

Deu ser un gran entusiasta de la mitologia perque sap els noms de tots els deus

grecs i romans.

El mes de gener es el mes mes fred de l’any.

Pel seu aniversari li regalare un jersei de pel d’angora.

No se res dels papers de que em parles.

Son molt dormilegues, s’han llevat a les onze i encara tenen son.

Morfosintaxi - L’article

1. Escriu les formes del singular:

els universos els uranis

les abraçades les italianes

els helicòpters les universitats

les estufes les illes

les oques els iogurts

els ullals els hotels

els adhesius les ungles

les agulles els únics

2. Escriu en singular mirant la forma de l'article: 1. els alumnes: _________________

2. les estores: _________________

3. les herbes: _________________

4. els anells: _________________

5. les històries: _________________

6. els espais: _________________

7. els assassins: _________________

8. els hereus: _________________

9. els imperis: _________________

10. els esquers: _________________

11. les indicacions: ________________

12. les oficines: _________________

13. les oques: _________________

14. els himnes: _________________

15. les argolles: _________________

16. els esquelets: _________________

17. els ànecs: _________________

18. les opinions: _________________

19. les esquiadores: _______________

20. els altaveus: _________________

Intermedi Exercicis de reforç ________________________________________________________________

172

3. Posa al singular els articles i els noms que trobaràs a continuació:

els embuts els interessos

les espatlles

les ostres

els oficis

les olives

les ones

els aires

els episodis les incerteses

els instituts

les obres

els codis

els àngels

les àguiles

els arquers

4. Escriu l'article en la forma que correspongui davant dels mots següents:

1............habilitat 2............home

3.........ull de

poll

4............urpa 5............idea

6............homenatge

7............únic

8..............indiot 9..............humilitat 10...independència

11............ungüent

12............urbà

13............infant

14............improvisació

15............humor

16............urbanisme

17............imatge

18............índex 19............unió

21............aire

5. Passa al singular els següents grups. Vigila perquè de vegades la contracció

es desfà.

cap als carrers

als aspirants

de les àvies

per als infermers

a les hores

dels invents

pels senyals

des dels hiverns

fins als horts

per a les noies

de les aprenentes

de les escoles

amb les opressions


173

6. Completa les oracions següents amb la preposició i l'article que convingui: 1. Vaig __________despatx.

2. Vaig __________alberg.

3. Escric __________meu company.

4. Escric __________meu alumne.

5. Vinc __________ últim concert.

6. Viuen al Portal __________ Àngel.

7. Tot ho explica __________ seus pares.

8. Estic llegint una novel·la __________ millor autor romanès.

9. Estic llegint una novel·la __________ autor de La metamorfosi.

7. Substitueix el substantiu dels grups següents pel que hi ha entre parèntesis i fes les modificacions que calgui a la resta d'elements de la frase.

1. Ex.: de la cuina (menjador) del menjador

2. per al Ramon (Albert) __________________________

3. cap a la ciutat (poble) __________________________

4. a la primavera (hivern) __________________________

5. a l'estació (tren) __________________________

6. de la mar (oceà) __________________________

7. al juny (abril) __________________________

8. des de la terrassa (balcó) _________________________

Morfosintaxi - El substantiu

1. Canvia el gènere dels substantius següents:

el nét: el degà:

el psicòleg: la cabra:

el cavall: el cosí:

l’amic: l’actor:

la bruixa: l’amo:

la modista: el mestre:


174

el pediatre: l’ós:

l’avi: el jutge:

el boletaire: el veí:

el graduat: l’hereu:

la balena femella: l’heroi:

2. Canvia el nombre dels substantius següents:

l’accés: la gimnàstica:

l’assaig: la piga:

el test: la febre:

la taronja: l’adhesió:

l’aigua: el desig:

el bebè: el bacallà:

el braç: el feix:

el text: el reflex:

l’esperança: el nus:

el danès: el llapis:

3. Completa la graella de substantius següent:

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

mestre

capitans

filles

suecs

ós

comtes

gall


175

ciclistes

emperador

filòlegs

homicida

ninotaire

bruixes

llops

amics

nebots

espòs

príncep

4. Encercla l’opció correcta tenint en compte el gènere del substantiu:

a) Tinc el / la costum d’apagar tots els / totes les llums que cremen per res.

b) Demana el / la compte i veuràs què et cobren dels / de les espinacs a la

catalana.

c) Per pagar-li el / la dot han contret un bon / una bona deute.

d) El / La sida és un / una síndrome que actualment es coneix força.

e) Viu als / a les afores; té una casa molt assolellada, amb molt / molta llum.

f) Li han de fer un / una anàlisi per veure si és al·lèrgica als / a les llegums.

g) Fes-li un / una senyal i a veure si ens veu.

h) Neteja-ho amb lleixiu groc / groga; potser marxa aquest / aquesta olor.

i) Ja portaré jo els / les postres.

5. Escriu en singular les frases següents:

1. Porto les jaquetes a la tintoreria?

2. Compra unes pizzes per dinar.


176

3. Als matins sempre li molt costa llevar-se.

4. Té uns despatxos al carrer Verdi .

5. He vist uns testos a la terrassa.

6. Fa els problemes amb la calculadora.

7. Hi ha uns capitans a proa.

8. Hi havia uns tigres de l’Àfrica.

9. Hem vist uns óssos blancs.

10. Uns gossos amb uns ossos.

11. En aquest edifici hi ha dos despatxos.

12. Aquests són els cosins de la nena.

13. Volen trucar a les mares per telèfon.

14. Ara passen els gegants i les gegantes!

6. Fes el plural dels substantius següents:

mà camí

carbó escorpí

excursió temps

tub anorac

pròleg nínxol

enciam engany

paret passeig

calaix despatx

anís vernís


177

pas tros

poeta reflex

pa gegant

geganta fava

gerra boca

aigua puça

pasqua platja

monja taronja

corretja metge

esperança temença

mareig bateig

verge forja

oca rosca

bosc text

autobús pis

comitè imprès

Morfosintaxi - L’adjectiu

1. Completa la graella d’adjectius següent:

Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural

cru

grocs

rossa

amples

nous

sàvia

ric


178

vells

resseca

brut

pobres

sord

tranquils

poruc

elegant

ignorants

2. Completa el text següent amb les formes adequades dels adjectius entre parèntesis:

A la Maria li agradava aquell paisatge d’una tarda de març __________ (tranquil) i

______________ (agradable), gens _____________ (fred) que feia preveure l’arribada

de la primavera, amb les seves tonalitats _____________ (blau) i ____________

(fresc), amb colors molt resplendents que despertaven les ganes de viure, de ser

___________(feliç), de superar les situacions ___________ (ardu) i ____________

(complex) de la vida. Contrastava, també, amb l’estació ____________ (gris),

____________ (plujós) i ________________ (emboirat) que acabava de deixar enrere.

3. Converteix en femenins aquests adjectius referits a persones:

moix abstret somiador

absent actiu treballador

tenaç incansable infatigable

dormilega gandul pansit

polit sibarita auster

sensual entusiasta sorprenent

bocabadat estupefacte sorprès

esquerp afable amable


179

famolenc diligent lletraferit

cordial entranyable feliç

àgil feixuc inquiet

rialler agraït agressiu

bel·licós combatiu groller

satisfet jovial bromista

festiu boig arrogant

4. Destria els adjectius següents en dues llistes: una per als d’una terminació i una altra per als de dues. En la columna de dues terminacions escriu el femení.

pobre, gris, cortès, lliure, savi, serè, elegant, esquerre, idiota, insigne, feroç, inútil

D’una sola terminació De dues terminacions

5. Omple els buits amb la forma de l’adjectiu que calgui:

1. Quin treball més fàcil! Quina feina més ___________________!

2. Hi ha una butaca més còmoda. Hi ha un seient més _______________________.

3. En Pau no és capaç de fer-ho. La Laia no és ____________________ de fer-ho.

4. He vist un llibre anàleg. He vist una revista ______________________.

5. He tingut un dia tranquil. He tingut una tarda ______________________.

6. Eren molt violents, aquells insults. Eren molt _________________, aquelles frases.

7. En Carles és un jove força prudent. L’Anna és una jove força __________________.


180

8. Hem trobat un gat salvatge. Hem trobat una cabra __________________.

9. Quin acte més digne! Quina actuació més __________________!

10. El trobo lleig, aquest vestit. La trobo _________________, aquesta brusa.

11. Aquest camí és directe. Aquesta drecera és __________________.

12. Un material massís. Una substància ____________________.

13. El protagonista és hebreu. La protagonista és __________________.

6. Converteix al plural els adjectius següents:

1. Un jove tenaç Uns joves

2. Una jove tenaç Unes joves

3. Un programa simpàtic Uns programes

4. Una frase ambigua Unes frases

5. Un home capaç Uns homes

6. Un amic bromista Uns amics

7. Un soldat bel·licós Uns soldats

8. Un brou espès Uns brous

9. Una cosina simpàtica Unes cosines

10. Una línia obliqua Unes línies

11. Una tela rústega Unes teles

12. Un ritme continu Uns ritmes

13. Un cas complex Uns casos

14. Un personatge boig Uns personatges

15. Una idea boja Unes idees

16. Un avís oportú Uns avisos


181

17. Un termini fix Uns terminis

18. Un mirall convex Uns miralls

19. Un pagament perpetu Uns pagaments

20. Un dia serè Uns dies

7. Completa les sèries següents:

Singular Plural

masculi femení masculí femení

gros

crua

amples

tendres

roges

rònecs

groga

tou

nu

profunda

guerxos

fredes


182

Morfosintaxi - Els numerals i les abreviacions

1. Escriu en lletres les xifres següents:

a) 52 cadires ____________________________________________________

b) 87 euros _____________________________________________________

c) 160 dies _____________________________________________________

d) 21 de desembre _______________________________________________

e) 48 documents _________________________________________________

f) 5.317 lletres __________________________________________________

g) 81.673 persones _______________________________________________

2. Escriu en lletra les xifres subratllades i en xifres, les lletres subratllades:

a) Aquesta és la 7a edició del campionat: _____________________________

b) Sóc la 22a de la llista: __________________________________________

c) Viu al vuitè pis: ________________________________________________

d) Al final, a l'acte, n'érem una quarantena: ____________________________

e) La Grama avui juga els 8ns de final de la Copa Catalunya: ____________

3. Escriu amb lletres els números que hi ha a continuació 9.679 ______________________________________________________ 34.667_______________________________________________________ 8.123.456_____________________________________________________ 16.457_______________________________________________________ 245.802______________________________________________________ 5.670.987______________________________________________________

4. Escriu amb lletres els números que hi ha a continuació, tot respectant el gènere del substantiu:

1 cotxe _____________________________________________________

1 moneda _____________________________________________________


183

2 llibres _____________________________________________________

2 llibretes _____________________________________________________

4 plantes _____________________________________________________

11 cadires _____________________________________________________

16 persones _____________________________________________________

22 arbres _____________________________________________________

22 alzines _____________________________________________________

24 places _____________________________________________________

28 testos _____________________________________________________

32 dependentes _____________________________________________________

32 encarregats _____________________________________________________

100 porcs _____________________________________________________

105 conills _____________________________________________________

149 hores _____________________________________________________

1.237 tones _____________________________________________________

Morfosintaxi - L’oració

1. Identifica el subjecte (pot estar elidit) i el predicat de les següents oracions:

Exemple: Els nois són agradables.

a) L'escriptori està ple de papers.

Els nois són agradables subjecte predicat

subjecte predicat


184

b) No m’agrada gens la sopa.

c) Tindrem bessonada.

d) La mestra del meu fill es diu Rosa.

e) El meu cantant preferit, Bruce Springsteen, va actuar el 19 de juliol a Barcelona.

2. Digues quins d’aquests fragments són oracions i quins no: La meva germana, que es diu Laia. La meva cosina es diu Martina. Arribarem tard. En Josep i jo tornarem avui. El viatge de l’Albert. L’Albert va tornar de viatge. Bones noies.

subjecte predicat

subjecte predicat

subjecte predicat

subjecte predicat


185

Morfosintaxi - Els adverbis

1. Col·loca els següents adverbis o locucions adverbials als buits adequats:

amunt, solament, l’endemà, enguany, arran, ben, a collibè, a l’engròs, de bat a bat i

de soca-rel

a) Van comprar _____________________ perquè els sortís més barat.

b) _______________ de fer l’examen en Pep estava eufòric perquè havia aprovat.

c) _____________ València!, és el crit dels aficionats del club del Túria.

d) A la canalla petita els agrada molt anar a __________________.

e) Afortunadament, els cirurgians li extirparen el tumor ______________.

f) _______________ la Festa Major comença el 5 de setembre.

g) Obre la finestra _____________________, aquí dins fa una xafogor terrible.

h) ________ fet! Jo no ho hauria fet millor!

i) ―Segueu _____, que la palla va cara!‖, diu la versió del s. XVII del nostre himne.

j) ________________, sols i només volen dir el mateix.

2. Completa la sèrie. ADJECTIU MASCULÍ

ADJECTIU FEMENÍ

ADVERBI EN –MENT

abundant

bàsic

clar

conjunt

digne

fàcil

inicial

intel·ligent

pacífic

pobre

primer


186

prioritari

ràpid

Morfosintaxi - Les conjuncions

1. Escriviu en els buits perquè, doncs, sinó i si no:

a) No vam sortir __________ jo tenia mal de cap.

b) Si no vols venir, ___________ no vinguis!

c) La policia ens va telefonar ______ havien trobat el cotxe que ens havien robat.

d) ___________ vas més de pressa no hi arribarem a temps.

e) Ho vaig escriure ___________ m’ho van demanar.

f) El meu germà no viu a la Barceloneta ____________ a Sants.

g) T’han avisat ___________ cal fer-ne una revisió a fons.

h) Plou, oi? __________ agafa el paraigua!

i) Ho he fet _______________ estiguis content.

j) No t’he dit que no ho facis, _________________ que vagis en compte.

2. Completa amb si no o sinó.

1. Ho diré a la mare ___________me’n dónes.

2. No t’ho donaré a tu, _____________ a la Núria.

3. Doncs, no ho diré a la mare, _____________ al pare.

4. Va estudiar moltíssim, ______________ hauria suspès.

5. Ara no estudia ____________ que llegeix.

6. No m’ho quedaré ___________ em fa descompte.

7. No vull anar al cinema _______________ fan res de bo.

8. No vull anar al cinema, _______________ al teatre.

3 . Enllaceu les dues frases amb perquè o doncs.

1. Tens mal de cap? Estira’t.

2. No entrem. Ja ha començat la pel·lícula.

3. Vam deixar-ho a deure. Ens havíem descuidat els diners a casa.


187

4. Sempre estén ell la roba. Jo no puc fer-ho.

5. T’agrada aquest pastís? Menja’n més.

6. No els reguis tant. Es moriran.

7. És un mal estudiant. Sempre suspèn.

8. Has sortit una estona? Senyal que et trobes bé.

9. Està molt enrabiat. Li han posat una multa.

4 . Col·loqueu aquestes conjuncions i locucions en el lloc més adequat. Així i tot, a més a més, encara, més aviat, només que, per tant, perquè 1. Ja tinc divuit anys ______________ ja hi puc entrar.

2. Ho deixa tot per tot arreu i ____________ em fa crits a mi.

3. Aquest cotxe és massa gros; ____________ gasta molt.

4. No fem pas tard, _______________hi arribem abans d’hora.

5. Ens hem hagut de posar la jaqueta ____________ feia fresqueta.

6. Sort que has portat pa, __________potser encara farem curt.

7. ______________ em diguis com comença i ja sabré quina cançó és.

Morfosintaxi - Les preposicions i les locucions prepositives

1. Completa les frases següents amb les preposicions i els articles que hi

corresponguin i vigila en cada cas com cal escriure’ls:

a) Aquestes roses són __________________ Antònia.

b) S’han traslladat __________________ pis de sota.

c) No hauries de circular __________________ mig del carrer.

d) Regalarà totes les joguines __________________ seus cosins petits.

e) Primer anirem _______________laboratori i després ____________ hospital.

f) El fill __________________ meu cosí ha marxat __________________ Xina.

g) __________________estiu, tota cuca viu.

h) Ens ha parlat _________________ operació __________________ seu pare.

i) Es va amagar __________________ soterrani.

j) Aquest és un bon remei __________________ insomni.

k) El Jaume és amic ________ Anna, ______Ignasi i _____________Pere.


188

2. Omple els buits, si cal, amb la preposició o la locució prepositiva més adequada. Si és necessari, fes la contracció adient. a) Aquesta habitació fa pudor_______ fum.

b) Quan hem sortit ______ el matí de casa feia molt de fred.

c) S’ha acostumat ____________ que tothom l’aplaudeixi.

d) Aquest pastís és ______ tu.

e) Diuen que es troben malament __________ que van tornar de vacances.

f) ________ la llei que s’ha aprovat, això no és possible.

g) Si plogués, podríem aixoplugar-nos ______ el porxo.

h) Encara que l’oposició estava ________________ l’aprovació dels

i) pressupostos, el govern la va aprovar.

j) Van tirar un objecte ________(procedència) l’àtic.

k) Confio __________________ que estudiaràs molt.

3. Completa les frases amb la preposició adequada:

a) Tornarem ______la tarda.

b) Hem parlat ______el president.

c) Quina olor més bona ____ xocolata!

d) Quina diferència hi ha _________aquests dos jerseis.

e) Van començar l’acte ______ les vuit del vespre.

f) Porta’m les sabates ______l’Aleix.

g) Aquest arxivador és _____despatx del costat.

h) Quan hi vas a classe d’anglès, ____matí o _____la tarda?

i) Volem una taula ______ quatre persones.

j) S’ha fet un tall ____dit ____ unes tisores.

k) No havia vist una pistola d’aquestes ______ la guerra civil.

l) Diu que té mal de cap _____ que es lleva _____ que se’n va a dormir.

m) ______aquesta pàgina podreu accedir a altres adreces sobre el tema.

n) Farem el discurs sobre alimentació ______ una nova perspectiva.

o) Viuen ____ un poble petit.

p) Aquest bar té totes les cadires ___ metall.

q) Treballa _____ aquella llibreria de la plaça.

r) Li enviarem el paquet _____ missatger.

s) ____ arribar___ poble, es va trobar ____ un embús.

t) Sempre s’oblida ____ tot el que li diuen.

u) Fixa’t _____ aquest anunci.


189

v) Aquestes normes són _____ casos d’emergència.

4. Posa una preposició a l’espai buit d’aquestes oracions, si cal:

a) Els companys confien ______que podran arribar aviat a un acord.

b) Insisteixen _____que ells no tenen res a veure amb el problema.

c) S’ha acostumat ___ que tot li vagi bé.

d) Des ___ fa una setmana no truca ningú.

e) Confiem ____ que ens tornarem a veure aviat.

f) La Núria s’ha acostumat _____ llevar-se aviat.

g) Sovint em recordo ____ la meva infantesa.

h) La Maria es dedica _____ la fotografia.

i) Vaig llogar una casa a la comarca _____ Maresme.

j) Comptem ___tu .

k) És un bon mestre ______ nens.

l) He vist ____ la teva veïna.

m) Ha fet un petó _____la seva xicota.

n) El noi va sortir _____ la finestra.

o) Han portat un sobre ____ cap de personal.

p) He vist _____ la teva mare al mercat.

Morfosintaxi - Els verbs

1. Ompliu els buits amb la forma corresponent dels verbs indicats entre

parèntesis.

a) A què __________________ (dedicar-se), de joves, els teus avis?

b) Diuen que en aquell casalot els mobles es _______________ (bellugar) sols.

c) Nois, __________________ (tancar) bé la porta.

d) Abans, ella sempre _________________ (donar) caramels als nens.

e) Digues-li que __________________ (aixecar-se) de seguida.

f) Li vaig dir que __________________ (penjar) la pancarta.

g) Si vosaltres ___________________ (cantar) seríeu més feliços.

h) _________________ (estar) quieta!

i) Cal que la mare li _______________ (donar) el xarop cada vuit hores.

j) Joan, ______________(anar) a buscar el nen a l’escola.

k) Quan tu hi ____________(anar), avisa’m.

l) Ara, jo cada dia _____________ (anar) a comprar al mercat.

m) Si __________________ (estar) enfadat ens ho hauria dit.


190

n) Sempre vol que nosaltres li _____________ (donar) la raó.

o) Jo no _______________ (estar) gens contenta d’aquell aparell.

2. Omple cada buit amb la forma adequada del verb que hi ha entre parèntesis:

a) Tu vés________________________ mentides que ja t’ho trobaràs (dir).

b) La Mireia i jo ens__________________quan __________l’ESO (conèixer / fer).

c) Quan viatjo, sempre ___________________ postals als amics (escriure).

d) Està tan canviat que ni jo no el ______________ (reconèixer -present-).

e) Què _____________________ ? Què et passa? (tenir).

f) En Joan ho està ______________ fer bé, però realment no

__________(voler), (poder).

g) Ja he ______________ una decisió: __________ viure sola. (prendre / (voler).

h) Al final, els nens _____________________ o es queden? (venir).

3. Omple els espais buits amb la forma conjugada corresponent del verb entre

parèntesis.

a) Quan (elles) _________ (traduir-present) de l’anglès, van més de pressa.

b) El pagès ______________(munyir-present) les vaques i després

__________(bullir) la llet.

c) No ho hauria fet si ho hagués _____________ (saber).

d) A mesura que el vaig anar ________ (conèixer), el vaig anar ________ (voler).

e) (Deure) ______ ser les 3 de la matinada quan va aparèixer.

4. Escriu el gerundi, l’infinitiu i el participi d’aquests verbs:

aniria anar anant anat

coneguem

tindran

pogués

reconegueren

sàpiga

faci


191

sortirà

digues

visqui

sóc

5. Completa les frases amb les formes adequades dels verbs:

AGRAIR, BENEIR, CONDUIR, CONSTITUIR, OBEIR, PRODUIR, REDUIR

1. En Miquel abans ________________ amb menys prudència.

2. Jo t' _________________ sempre aquest favor.

3. S'ha ________________ una nova empresa.

4. Diumenge que ve el mossèn __________________ les palmes a la plaça.

5. La Marta em va demanar que ________________ més tranquil·lament.

6. Si no posessin multes, els conductors no _________________ la velocitat.

7. L'empresa ______________ més productes dels que venia.

8. ______________ la producció, ha pogut eliminar els excedents.

9. Si ________________ les seves ordres, acabaríem malament.

10. Els nens _______________ i respectaven els pares. 6. Completa les frases amb la forma adequada del verb indicat entre parèntesis. 1. Quan _____________ (canviar) de pis, avisa'm.

2. No _________________ (menysprear) les teves companyes.

3. Noies, _______________ (reduir) la velocitat!

4. La Cristina aquesta setmana __________________ (traduir) el llibre .

5. Nosaltres _________________ (agrair) la vostra col·laboració.

6. Abans l'àvia ________________ (coure) cigrons cada dia.

7. Quan li diem que ________________ (triar) un conte, no sap quin escollir.

8. Si _________________ (conduir) amb més calma, no tindria tants accidents.

9. Anna, no _______ (copiar) els deures de la teva amiga perquè així no aprendràs.

10. Digues-los que no ___________________ (refiar-se) del Marc per anar a Lleida

perquè al final no hi ha d'anar.


192

7. Emplena els buits amb la forma corresponent del verb que està entre parèntesi. 1. Si el nen ________________(engreixar-se) més, haurà de fer una dieta especial.

2. No ha _________(caldre) fer-li cap operació. Tot _________(anar) molt bé, fins ara.

3. Els soldats han __________________(combatre) fins al final amb molta valentia.

4. T'has adonat que els pollancres han _____________(créixer) moltíssim, enguany?

5. Aquest gos ____________(patir) massa. L'haurem de portar a cal veterinari.

6. Què us sembla si ___________(menjar) alguna cosa? Jo __________(tenir) una

gana ferotge.

7. Els pares són catòlics. Avui _______________________(batejar) el seu fill.

8. Ep! Vosaltres! ________________(poder) donar-nos un cop de mà?

9. Jo ___________(conèixer) un advocat que _____ (poder) aconsellar-te sobre això.

10. Si tu i en Joan _____________ (beure) tanta aigua, no podreu caminar gaire.

11. No li han ______________ (permetre) d'entrar perquè no _______(dur) carnet.

12. Avui ha _________(néixer) un vedell. Després tots nosaltres _____(anar)a veure'l.

13. Joan, jo ara encara no ______(saber) les coses que tu ________(saber) de jove!

14. La promesa abans m'_________________(escriure)cartes d'amor.

15. Estic __________(convèncer) que en Joan no __________(venir)abans de les set.


193

8. Completa la sèrie següent:

verb persona present imperfet futur

sortir jo

caçar nosaltres

donar tu

escriure ell

poder ella

caure vosaltres

menjar ells

ésser jo

dir tu

marcar elles

admetre nosaltres


infinitiu present imperfet futur participi masc.

beure ell nos. jo

ofendre jo vos. ell

témer ell ells nos.

valer jo tu ells

perdre tu tu tu

dur nos. vos. elles

permetre vos. nos. jo

pertànyer nos. tu ell

dir ells ell nos.


194

10. Escriu la forma corresponent del verb que hi ha entre parèntesis:

1. Et vaig dir Moltes vegades que _____________ (treure) aquestes caixes d’aquí.

2. Ep! Vosaltres! No ___________________ (treure) les cadires fora que es fan malbé!

3. Senyor, __________________ (treure) els peus del seient, si us plau.

4. Us vaig posar a la tercera fila perquè ____________ (veure) millor l'espectacle.

5. Has d'evitar que els nens ____________________ (veure) aquestes pel·lícules.

6. Havíem d’aconseguir que l'Antoni no ______________ (beure) tanta cervesa.

7. Era molt estrany que la Teresa no ____________________ (saber) tot això.

8. Et dic això perquè ho ________________________ (saber) tu i ningú més.

9. L'àvia ens demanava que ______________________ (escriure) una carta a l'oncle.

10. Quan tu _____________________ (rebre) la postal, ella ja haurà tornat de viatge.

11. A la felicitació us desitjava que ______________________ (ser) molts feliços.

12. No ____________________ (témer), senyor Joan. No li farem cap mal.

13. Esperem que aquest camp ____________________ (produir) més patates.

14. Senyora Planes, no _____________________ (permetre) que li diguin això!

15. ____________________ (seure), senyora, que el doctor l’atendrà de seguida.

11. Escriu la forma corresponent del verb que hi ha entre parèntesis:

1. No em creia que tu sol ___________________ (poder) aixecar aquest armari .

2. Ells volien que nosaltres ___________________ (voler) acompanyar-los.

3. Tu no et _________________ (moure) d'aquí. Nosaltres tornarem de seguida.

4. Tant de bo demà no __________________ (ploure): anirem a la platja.

5. Com vols que nosaltres no ___________ (caure), amb aquest terra tan relliscós?

6. Aquesta moto no va bé . Valdria més que te la ________________ (vendre).

7. Cal que vosaltres ___________ (córrer) més. A aquest pas arribarem tard.

8. No era possible que aquest moble __________ (valer) més de 300 euros.

9. Jaume , quan tu _________ (encendre) el foc, la mare prepararà les sardines .

10. Perquè t’ho ___________________ (aprendre) millor, he comprat un vídeo.

11. No calia que us _________ (llegir) tot el llibre. En teníeu prou dos capítols.


195

Morfosintaxi - Els pronoms febles

1. Omple els buits amb la forma del pronom que correspongui:

Exemple:

EM _ m' enraonen _ em parlen cantant -me_ porta 'm__

ET _____ escolten ___ criden despullant _____ aparta ____

ES _____ asseu ___ corden tornant _____ renti ____

ENS ____ empenyen ___ telefonen enretirant _____ busca ____

US _____ escriuen ____ miren pentinant _____ veure ____

LA _____ compra ____ odiava desparant _____ treu ____

EL _____ trepitjo ____ ofereixen va servir _____ porta ____

ELS _____ ajudo ____ desfeien respectant _____ estira ____

2. Subratlla i distingeix els pronoms i els articles de les següents frases:

Exemple: El germà de l'Aina em té el cor robat.

art. art. pr. art.

a) Sempre t'oblides de comprar el pa.

b) Endreça tot això i fes-ho ara mateix.

c) Es casaran el dia 10 d'abril.

d) Afanyem-nos, si no perdrem el tren.


196

e) Li he dit més d'una vegada que hi anirem per Setmana Santa, però sempre se

n'oblida.

f) El cotxe vermell és el més maco, però al final l'he triat blanc, perquè és més

barat.

g) Els arguments que fan servir són demagògics, per això jo sempre els ignoro.

h) En Gabriel sempre vol veure-us.

i) Les fotografies d'ell et porten mals records. Estripa-les.

j) Al final li he comprat els més llargs.

3. Omple, si cal, els espais buits de les frases següents amb el pronom més

adequat.

a) Sempre se _______oblida, de felicitar la Maria pel seu sant.

b) Si no fossin tan rancorosos, sí que s_______ farien, amb la família.

c) Anirem de vacances a Mallorca i ens _________ estarem vuit dies.

d) Encara que no t’agradi, has d’anar ___________ .

e) D’allò que em vas demanar, vaig oblidar-m___________.

f) L’Anna és la directora general, però no ________sembla. És molt humil.

g) No volen pagar la multa: s______ neguen .

h) La meva àvia deia : “De malagraïts, l’infern _______ és ple!”


197

i) És el Marc aquell noi? No, no ________és.

j) Per què ________ dius, això?

4. Completa les frases següents amb el pronom feble de complement directe que hi correspongui: a) Porta’m el llibre que t’he demanat, si no, _____hauré d’anar a buscar a la

biblioteca.

b) Ha trucat la Joana perquè ______ vagis a buscar al despatx.

c) S’està cremant el sofregit. Vigila______

d) Les teves amigues són molt agradables. Quan vulguis porta____ a dinar a casa.

e) Tot això que expliques és molt interessant. Torna______ a explicar perquè

_______ sentin ells.

f) Ens hem quedat sense taronges. Vés a comprar_______ i porta_____ 3 kg.

g) Aquests llençols semblen bruts. ______ haurem de tornar a rentar.

h) Avui he fet uns exercicis de gimnàstica molt difícils. Hauré de

practicar_________ més sovint perquè em surtin millor.

i) Guarda les bruses a l’armari. Si ___________ deixes damunt de la cadira se

t’arrugaran.

j) Com que aquests caramels són per repartir, ______he donat als teus amics.

5. Substitueix els complements circumstancials subratllats pel pronom que els correspongui: Exemple: Ja viuen nous llogaters al pis de dalt. Ja hi viuen.

a) En Pere buidava l’aigua de la gerra.

b) Si no vigilem creixeran males herbes al jardí.

c) No sortiran del cinema abans de les deu.

d) Vesteix a la moda.

e) He anat a estudiar amb uns amics.

f) El germà de la Marta sempre menja amb els dits.

g) Va de pressa.


198

6. Escriu el pronom de complement indirecte que falta a cada frase.

a) No sé si t’agradarà el regal que ____he comprat al Toni, però als altres

companys______ha agradat molt.

b) Quan vegi els teus pares he d’explicar_______ el que em va passar l’altre dia.

c) Si vols avisar el veïns que dissabte hi ha una reunió, truca______ demà.

d) Escric una carta als meus cosins per oferir_____ la casa aquest estiu.

e) No ___ donis tants caramels al nen perquè se li corcaran les dents.

f) A les meves filles, sempre _______ explico un conte. En canvi als meus

nebots, mai ________ n'explico cap.

7. Substitueix per un pronom feble els complements directes assenyalats:

1. Comprava el llibre.

2. Arreglava els testos.

3. Aprofitava el temps.

4. Bullia la llet.

5. Atrapava la rata.

6. Endevinava la pregunta.

7. Pensava allò.

8. Netejava el carrer.

9. Menjava pastissos.

10. No menjava cap caramel.

11. No hi havia cap parc.

12. Compren les lliçons.

13. Explicava històries.

14. II·luminaven la plaça.

15. No utilitzis aquesta eina.

16. Explicava això.

17. Miraven allò.

18. En Joan descobreix secrets.

8. Indica quines oracions contenen un complement directe. Substitueix-lo per un pronom feble.

1. Ha comprat un televisor nou.

2. Cada dia visita la malalta.

3. Vés al mercat.

4. Convocarà els membres del jurat.

5. Redactarà l'informe.

6. No vol col·locar el quadre aquí.

7. Inventarà la màquina.

8. Copieu els textos del llibre!

9. El gat és sota la taula.

10. Ella porta això a la biblioteca.

11. Menja sopa.

12. Poseu la carn a la nevera.

13. Vol comprar dos pisos.

14. Diu que no és veritat.

15. Es dedica a escriure poemes.

16. Envia la postal!


199

9. Completa les frases següents amb el pronom feble que hi correspongui. 1. S'ha esborrat el títol, ______ haurem de tornar a escriure

2. Col·lecciono segells, tu també ______ col·lecciones?

3. Ha estripat el diari, digueu-li que no _____ estripi mai més.

4. Volia deixar-li la bufanda, però diu que no ______ vol.

5. Ja he llegit el llibre. Quan podràs llegir ______ tu?

6. Havia amagat això sota el llit, però _____ vaig trobar de seguida.

7. De gelats, compra _____ tres.

8. Els llibres, _______ he comprat a la fira.

9. El pa, talla _____ ben prim.

10. D'esport, feu _____ molt.

11. Les samarretes, ________ posarem al calaix.

12. Els llençols, hauràs de rentar ______ dues vegades.

13. Això, hauràs de fer ______ demà.

14. L'estufa s'ha espatllat, haurem d'arreglar _______ .

15. Els àlbums, dóna ______ al Joan! 10. Subratlla els complements directes que hi hagi en les frases següents i substitueix-los per pronoms febles.

1. Parlava del sopar.

2. Porteu tres plats més.

3. El seu pare és ric.

4. Fes les fitxes!

5. La Joana anirà a cal metge.

6. Copieu els exercicis!

7. No diguis això als nois.

8. Envia alguna targeta.

9. Tinc molta feina.

11. Subratlla els complements indirectes, si n'hi ha, en les frases següents i substitueix-los per pronoms febles: 1) No ha donat menjar al gos.

2) Ha comprat un abric nou.

3) Esperava la seva amiga a la porta del teatre.

4) Porta el diari a l'oncle!

5) L'Anna ha dut el diari a la Maria.


200

6) Digues la veritat a la mare.

7) Sempre demanava permís als pares.

8) Dóna l'esborrany a la secretària.

9) Ha deixat l'abric al penjador.

10) Llegeix la carta a les noies!

11) Trobaràs els teus amics al bar.

12) Demà presentaré els treballs a les professores.

13) Explica la lliçó als nois!

14) Regaleu flors a les clientes.

15) Has de fer les disfresses per a les nenes.

12. Omple els buits amb els pronoms adequats: 1. He buscat el diccionari, però no _____ he trobat.

2. Avui no he vist la Maria, _____ veuré demà.

3. Va dir que faria tot el que li havia dit, però no _____ va fer.

4. Havia de portar els llibres, però no va portar ______ .

5. Jo he menjat un pastís i en Joan _____ ha menjat tres.

6. A Barcelona, _____ he d'anar demà.

7. A la Maria, _____ regalaré un llibre.

8. Als nois, _____ preparo l'esmorzar cada dia.

9. Vaig anar a veure els amics a la residència, però no __ eren.

10. De crema, hauràs de fer _____ més. 13.Completa els buits amb el pronoms adequat:

a) Agafa les joguines i deixa ____ aquí sobre.

b) Tot això que heu fet servir, poseu _____ a la cuina.

c) Aquest avet fa llàstima. Oi, que _____ regareu?

d) Que plou molt a Olot? - Sí, _____ plou molt.

e) Ja _____has menjat, de galetes?

f) Desconec la causa del seu retard! – Jo també ___ desconec la causa.

g) Avui dines a casa teva? – No, els dilluns no ___ dino mai.

h) Els nens berenen a l’escola? –Sí, que ____ berenen.

i) Els regals que hem comprat, ____ posarem a l’habitació.

j) El menjar, posa___ a la nevera.

k) Li agrada molt el cava i ____ ha comprat sis ampolles.

l) Ja tornen de l’excursió? – Sí, ja ____ tornen.


201

m) Vés a demanar una ceba a la Montse, que no ____ tinc cap.

n) Els colors que hi ha a la tauleta, fica____ a l’estoig.

o) No tenia café, però aquesta tarda ___he comprat tres paquets.

p) Encara vius al carrer Verdi? – No, ja ___ visc.

q) Diuen que veure un gat negre porta mala sort, però jo no ____ crec pas!

r) Aquesta aixeta encara no ____ han reparat.

14. Subratlla els complements directes que hi hagi en les frases següents i substitueix-los per pronoms febles.

1. Rento els plats.

2. Compren aquest cotxe.

3. Camina lentament.

4. Untava la cadena.

5. Regui les plantes cada setmana.

6. Menja pa!

7. No ha pogut veure l'avi.

8. No clavis claus a la paret.

9. Compro diccionaris.

10. No llegeixis aquesta novel·la.

15. Indica quines oracions contenen un complement indirecte. Subratlla'l i substitueix-lo per un pronom feble.

He preparat un exercici per als alumnes.

Han traslladat el pacient a un centre hospitalari.

Tot sovint té febre.

Demà has de donar això a la secretària.

Dóna la roba als nens.

No vol posar les gorres als nens.

Ha anat a Barcelona.

Escriviu les llistes per a les professores.

Porto un llibre per a vosaltres.

Recorda a la Maria que ha d'anar a cal notari.

Feu un vestit per a la nena.


202

16. Substitueix els complements circumstancials següents pel pronom que els correspongui:

1. Els senyors baixaven del Montseny.

2. Tots passaven pel camí.

3. Nosaltres venim de l'escola.

4. Els pagesos van plantar arbres al bosc.

5. Tots sortiran de casa de l'avi.

6. Les àvies ballen a la plaça

17. Substitueix els elements subratllats pels pronoms febles corresponents:

1. El director va donar el paper de protagonista a la Meritxell.

2. Vull un got de cafè.

3. Ell va fer un petó a totes les companyes de feina.

4. Sempre dina al bar de la cantonada.

5. Per esmorzar vull torrades.

6. Va portar una cosa per a elles.

7. Pregunta a en Pere si sap on és el carrer Sicília.

8. Tira aquesta carta a la bústia!

9. El sastre ha fet un vestit nou per al Pere.

10. Ahir vaig veure la teva germana.

11. Lloguen pisos per als estudiants.

12. No podeu fer servir aquesta calculadora.

13. Compra sucre. (imperatiu)

14. Vigila les nenes. (imperatiu)

15. El jurat va concedir un premi a un hongarès.

16. Doneu això a les vostres mares. (imperatiu)

17. L’Aleix sempre té molta calor.

18. El metge ha signat la baixa a l’Oriol.

19. Cada vespre es banyaven al riu.

20. El guardià va avisar els seus amics amb un xiulet.

21. Deixa a en Pere el que li faci falta.

22. Posa més sal al rostit.

23. La mare no té cap mania.

24. Van portar una taula de fusta del magatzem.

25. El veí de sota no ha pagat el lloguer.

26. Elles treien les ampolles del cabàs.


203

27. Ell ha encès una espelma.

28. Que teniu paper?

29. He sentit tot el que m’has dit.

30. Ha arribat un telegrama.

31. Ha perdut uns quants diners.

18. Omple els buits amb el pronoms feble corresponent:

a) Vols un gelat de maduixa? No, ________vull un de xocolata. b) Li vaig deixar les claus i encara no me ______ha tornat.

c) Digueu-me què va passar, jo no ______ diré a ningú.

d) Si et queda cafè, m’agradaria de beure _____ una mica més.

e) Si no t’agrada la carn, no te ______ mengis.

f) Li vaig demanar que em deixés un llapis, però no _____ duia cap.

g) Hem de portar els llibres a classe? No heu de portar____ al despatx de la

tutora.

h) Abans, a la tarda, sempre anava al gimnàs. Ara només _____ va el dilluns.

i) Has vist aquesta pel·lícula? No, encara no ____ he vist.

j) Vols més sopa? No, no ___ vull més, gràcies.

Usos textuals - La puntuació

1. Posa els punts i seguit i les comes que falten en aquesta notícia.

El Centre de Normalització Lingüística L’Heura va organitzar la festa de final de curs

adreçada als seus alumnes aprenents i voluntaris lingüístics el 16 de juny a les 19h al

Mas Fonollar la festa va comptar per primera vegada amb una mostra gastronòmica

més d’una trentena de persones procedents de quatre continents van fer dolços típics

dels seus països d’origen les receptes es podran consultar properament a la pàgina

web de L’Heura

més d’un centenar d’assistents també van participar en la samfaina de paraules

aquesta activitat tenia com a objectiu pensar alguna paraula en català que agradés


204

especialment posteriorment s’apuntava aquesta paraula en un mural explicant el motiu

pel qual s’havia triat algunes de les targetes apuntaven a motius comunicatius

d’aprenentatge anímics o llaminers.

2. Posa dos punts, cometes o comes al lloc convenient (potser en algun cas

hauràs de modificar, també, la minúscula inicial):

a) L’alcaldessa de Caldes Montserrat Pujol va fer unes declaracions ben sucoses.

b) Tal com deia el meu avi qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

c) Anava vestida amb colors ben llampants sabates vermelles mitges verdes

vestit de coloraines i jersei fúcsia.

d) El president de l’associació va afirmar totes les donacions arribaran a bon port.

e) En Fermí a qui van nomenar secretari del club va tancar la reunió amb un to

ben solemne atès que no hi ha més intervencions per part dels assistents em

permeto de donar per conclosa la trobada.

3. Torna a escriure amb la distribució adequada i puntua correctament el text següent que correspon a una postal.

Estrasburg 20 d’agost de 2008 Hola Pere com pots veure ja estic en plenes vacances

aquesta ciutat és molt bonica i m’agrada molt passejar pel barri antic amb la seva

catedral d’una sola torre també he vist la seu del Consell d’Europa als vespres hi ha

concerts al carrer i molta animació si véns farem una passejada amb vaixell pel Rin

vindràs oi t’espero amb impaciència fins aviat Maria Pere Serra i Pons Passeig de la

Font dels Oms 54 08440 Cardedeu


205

_____________________________________________________________________________________________________________________

Notes

4. Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les notes següents

Hola, Àngels!

T'esperem demà a les 6 a casa de l'Eloi fes un pastís de poma d'aquells que fas tan

bons i porta'l serem 8 berenarem i ballarem i ens ho passarem pipa.

Eduard

Rosa,

Demà no et podré acompanyar a la Caixa, ja que haig d'anar a cal metge

amb la mare si vols podem anar-hi demà passat truca'm quan puguis.

Santi


206

Marta,

No vam concretar qui s'havia d'encarregar de demanar el permís

per posar la parada ho fas tu o ho faig jo? demà al vespre passaré i

en parlarem.

Antònia

Glòria,

Aquest vespre no podré venir a la geladeria feu la vostra i ja ens

veurem demà a l’institut.

Toni

5. Llegeix les dues notes següents i puntua-les amb les comes que hi falten:

Guillem M’han trucat de la feina i he hagut de sortir de viatge a Saragossa Bilbao Madrid i Toledo. Aniria bé que preparessis les comandes pendents que facis una llista de clients nous i que endrecis el magatzem. Ja et trucaré. Martí

Sergi M’hauries de dir què necessites per avui. Ahir em vas insinuar que volies que completés la base de dades dels clients que imprimís els nous catàlegs que enviés les invitacions per a la inauguració i que encarregués les begudes i les pastes. Em trucaràs aquest matí mateix i m’ho diràs oi? Ramon


207

6. Llegeix aquestes notes i posa els signes de puntuació necessaris (punt i

seguit i coma) i fes ús de les majúscules que calguin.

Marta i Joan

Hem vingut a casa vostra per felicitar-vos pel naixement del Jan però no us hi hem

trobat ja passarem un altre dia abans de venir ja us trucarem.

Moltes felicitats i una forta abraçada

Mercè i Jaume

Marta i Joan

Hem estat a casa vostra però no hi éreu volíem conèixer el rei de la casa no us

preocupeu que ja tindreu l'oportunitat de presentar-nos-el què us sembla dissabte

que ve? Abans no serà possible perquè el Josep té els exàmens finals el millor serà

que ens truqueu i quedem per telèfon aquesta nit serem a casa.

Petonets

Lluïsa i Gerard

7. Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, a les frases següents. 1. Demà comencen les rebaixes podem anar-hi amb la teva mare.

2. Els dijous anem a ballar sardanes sempre hi anem amb la colla.

3. No vindré a dinar al microones trobaràs espaguetis.

4. Us ha telefonat el Miquel diu que l'espereu per anar al cinema.

5. Aquest hivern ha nevat molt feia anys que no teníem un hivern tan fred.

6. Fa temps que no ens escriu sembla que viu a l'estranger.

8. Posa el punt i seguit, amb les majúscules corresponents, als textos següents. 1. Com que aquest matí plovia no hem pogut anar a la piscina ara aniré a la dutxa a

refrescar-me perquè fa molta calor.

2. Estic molt preocupada perquè no he pogut sortir de casa fa dies vaig caure per

l’escala i ara em fa molt de mal la cama.


208

3. Aquest és el primer any que vinc al casal i m'agrada molt sobretot m'ho passo molt

bé quan anem a la piscina.

9. Posa les comes on calgui als textos següents. 1. En Jaume es va menjar un croissant dues ensaïmades i vuit iogurts.

2. És una noia optimista coratjosa emprenedora...

3. Té una casa força gran bellament decorada i extraordinàriament confortable.

4.Tot va anar molt ràpid: baixà les escales es precipità al carrer pujà al cotxe pitjà

l'accelerador i es va quedar on era.

5.Tot li era igual: que vingués tothom algú ningú...

6. En Bernat té el do de la ubiqüitat: el trobareu aquí allà a dalt a baix arreu...

7. Vam acudir a la cita la Clara el seu germà i jo.

8.Té una mirada astuta plena de picardia i amb un punt de dolenteria.

10. Aquí tens els textos de diverses postals. Torna-les a escriure amb la puntuació i la distribució adients.

hola noies si algun dia voleu anar a un lloc bonic de debò heu de venir aquí no us penseu

que tot són runes el paisatge és més que fantàstic molts petons Laura

Xavi què et semblen aquestes muntanyes la veritat és que com tu només les havia vistes

en els reportatges de la tele això està molt bé m'agrada molt ah bones vacances no t'oblidis

d'enviar-me una postal des de Menorca ho faràs oi Sandra

hola Montse et faig quatre ratlles des de Dublín on estic passant aquests dies de Setmana

Santa el país és tan bonic com sempre però el temps és molt desagradable vent pluja

boira de moment tot va bé espero poder visitar el comtat de Donegal diuen que és preciós

una abraçada Aina

hola Mireia com van les vacances segur que molt bé perquè això de fer vacances és

genial nosaltres pel Pirineu estem molt bé sense gent sense calor sense mosquits en

plena natura vaja ideal per passejar molts petons Marina i Abel


209

11. En els següents textos han desaparegut tots els signes de puntuació. Col·loca els punts, les comes i els dos punts en el lloc adequat.

a) Jordi no m’esperis a la tarda perquè aniré al gimnàs directament des de la feina ja ens veure’m a la sortida.

b) Demà a la tarda s’acaba el termini per sol·licitar els ajuts per a les activitats d’estiu ens podem trobar davant de l’ajuntament per anar-hi juntes.

c) Esteve en Sergi i jo t’agraïm moltíssim l’ajut i el suport que ens has donat ens aquests moments tan complicats i per això et convidem a dinar aquest diumenge truca’ns per confirmar-nos si et va bé.

Lèxic - Les frases fetes

1. Aparella aquestes frases amb el seu significat:

1. fer salat a. prendre una decisió

2. donar peixet b. ser astut

3. fer cap c. excedir del límit

4. suar la cansalada d. arribar tard

5. passar de taca d’oli e. fer un gran esforç

6. fer el pes f. deixar que l’altre guanyi

7. posar-hi més pa que formatge g. satisfer

8. fer l’orni h. fer el desentès

9. saber-la llarga i. exagerar en una explicació

10. haver begut oli j. arribar, comparèixer, en un lloc

11. fer un cop de cap k. no escapar-se d’alguna cosa desagradable

1

2

3

4

5

6

7

8


210

9

10

11

2. Aparella cada frase feta amb el seu significat.

a) Tenir coll avall No veure allò que és evident

b) Fer la guitza Defallir

c) Arribar a misses dites Equivocar-se

d) Haver begut oli Tenir poder

e) Remenar les cireres No haver-hi remei

f) Fer figa Empipar

g) Fer un mal pas Arribar tard

h) Fer sortir de pollaguera Dissimular

i) Tenir pa a l'ull Creure tenir segura alguna cosa

j) Fer els ulls grossos Irritar-se molt


a) Demanar la lluna en un cove Destorbar

b) Partir peres Perdre-ho tot

c) Fugir d'estudi Gastar molt

d) Sortir amb un ciri trencat Demanar impossibles

e) Perdre bous i esquelles Trencar una relació

f) Fer catúfols Suportar les conseqüències d'un fet desagradable

g) Tenir la mà foradada Canviar de conversa

h) Fer-se molt Créixer; tenir bona relació amistosa amb algú

i) Fer nosa Dir un despropòsit


211

j) Pagar els plats trencats

Perdre facultats mentals a causa de la vellesa


a) Ser flors i violes Ser molt antic

b) Estar amb l'ai al cor Anar tot molt bé

c) Ser de l'any de la picor Patir

d) Tenir-hi la mà trencada Ser un gandul

e) Bon vent i barca nova Dir o fe quelcom que ens afecta molt

f) Treure foc pels queixals Tenir el vici de tocar-ho tot

g) Fer la viu-viu Ho diem quan ens alegrem que algú se'n vagi, que alguna cosa no es dugui a terme, etc.

h) Tenir la vista als dits Anar passant la vida com es pot

i) Tocar el voraviu Renyar

j) Tocar el crostó Enfadar-se molt

k) Tenir un os a l'esquena Tenir habilitat en alguna cosa


a) Tenir mà esquerra Fer el ridícul

b) No tocar-hi Arribar tard

c) Fer-la petar Enganyar

d) Fer el préssec Saber fer les coses amb diplomàcia

e) Aixecar la camisa Conversar

f) Fer salat Dir coses il.lògiques, sense sentit

g) Fer fila Dir coses sense sentit

h) No tocar de peus a terra Estar molt cansat

i) No tocar ni quarts ni hores Tenir una aparença estranya


212

j) No poder dir fava No ser realista


a) Ésser una olla de grills Prendre una decisió

b) Afluixar la mosca Dissimular

c) Fer un cop de cap Ésser un enrenou

d) Fer mans i màniges Enriquir-se

e) Fer l'orni Pagar

f) Fer safareig Amoïnar, molestar

g) Fer-se la barba d'or Posar tots els mitjans per aconseguir alguna cosa

h) Fer la murga Comentar quelcom públicament

i) Treure'n l'entrellat Ser la causa d'algun fet o circumstància

j) Tenir-hi el peu al coll Estar a punt d'aconseguir o d'acabar alguna cosa

k) Tenir cua de palla Esbrinar la causa d'algun fet

l) Ser la mare dels ous Donar-se per al.ludit

Lèxic - La derivació i la composició

1. Completa les frases següents amb un derivat de les paraules que tens entre parèntesis.

a) M’entristia la ______________ (buit) d’aquell casalot.

b) Es veia un poblet a la ________________ (lluny).

c) Fer el que proposes és una _______________ (boig).

d) Els agradaria arribar junts a la _________________(vell).

e) Han ____________________ la cuina per fer més gran el menjador (petit).

f) Han ____________________(pitjor) els resultats d’aquella classe.

g) Té la ____________________(cert) que aprovarà.


213

2. Completa les frases següents amb un derivat de les paraules que hi ha entre parèntesis.

a) Sempre m'ha costat molt _____________ (fil) l'agulla.

b) Aquell nen sempre ha estat un _______________ (rondinar).

c) Avui, a l'escola, m'han hagut de _______________ (càstig).

d) Malauradament, la _____________ (cec) li ha anat augmentant amb els anys.

e) De moment, no podem collir la fruita. Encara ____________ (verd).

f) El caldo que fa la meva tieta és molt ______________ (sabor).

g) Els adolescents són més _________________(rauxa) que els adults.

3. Col·loca els següents compostos als buits adequats i marca els diferents elements de la composició: vicerectora, rebesàvia, bocamoll, corre-cuita, daltabaix, nord-americà, agredolça,

escura-xemeneies

Ex: L’escura-xemeneies anava brut com una guilla.

escura / xemeneies

a) Va arribar a conèixer la seva __________________.

b) Si el preu del petroli no s’abaixa l’economia del país patirà un

______________.

c) La _________________ de la UAB ha dimitit del càrrec.

d) Sóc de Mèxic i, per tant, sóc __________________.

e) Ets un _________________, per això ningú no et confia cap intimitat.

f) La salsa __________________ del restaurant xinès del barri és exquisida.


214

g) Estic farta d’anar sempre a _________________. Em falta temps!

4. Escriu l’ofici corresponent, en masculí i en femení singular.

Arregla el jardí

Teixeix

Fa sabates

Escriu novel·les

Talla els cabells

Fa cirurgia

Fa titelles

Toca el piano

Fa pastissos

Pinta parets

Ven peix

Ven llibres

Treballa a l’oficina

Recull bolets

Empasta queixals


producte ofici botiga

matalàs _________ __________

bacallà ________ _________

___________ camiser __________

__________ __________ carnisseria

__________ ___________ lleteria

__________ rellotger __________

Cafè __________ ___________

Flor __________ ___________


215

6. Subratlla els augmentatius que trobis en aquesta llista. Després busca el seu mot primitiu i fes-ne el seu diminutiu. carbassa, xicotàs, donassa, sabatassa, peuàs, llobarro, botifarra, riuàs, cigarro, peixot, veuarra, cotxarro, barcassa, bellota, cabrota, carota, manassa, papissota, festassa, paraulota, riota, xicota, cassolota, singlot, tassota.

augmentatiu

primitiu diminutiu

7. Fes el mateix, però subratllant els diminutius. Després busca el seu mot primitiu i fes-ne el seu augmentatiu. allet, disset, anunci, comissari, boirina, bidet, topònim, colomí, llonguet, culinari, domiciliari, gafet, cotonet, esquelet, cacauet, boixet, cabasset, barrufet, caminoi, prim, ratolinet, panellet, restret, polsim, ullet.

diminutiu primitiu augmentatiu

8. Completa les sèries següents. En algun cas pot haver-hi més d'un derivat i en alguns casos hi ha caselles que no es podran omplir perquè no existeix la paraula o l’objecte.

Fruit Arbre Plantació o arbreda

ametlla ametller ametllerar

garrofer

llimona


216

taronja

codonyer

pruna

alberginiera XXXXXXXXX

patata

meló

mongetera

carxofera

maduixa

esparreguera XXXXXXXXX

presseguerar

figuera

pi

noguera

palmerar

XXXXXXX vern

faig

alzina

9. Afegeix les terminacions –DOR, -DORA als verbs que hi ha a continuació i classifica els noms resultants en dues columnes, segons si són objectes o bé llocs.

aspirar, rentar, menjar, calçar, gronxar, vestir, tapar, despertar, obrar, abocar, penjar, comptar, estendre, tocar, torrar, emprovar, cosir, escorxar, rebre, arxivar, colar, regar.

OBJECTES

LLOCS

10. Marca quins són els sufixos d’aquestes paraules: ataronjat estiuenc mentider calorós menjador


217

queixalada primerenca aventurera deliciosa trapezista xerraire esclavatge

11. Marca quins són els prefixos aquests derivats:

submarí, reactivar, sublunar, predisposar, superdotat, interurbà, prepirinenc, reomplir, insignificant, superpotència, reimprimir, bilineal, superíndex, bimensual insolidari, inhabituat, interposar, interdental, bicel·lular, precolombí, subaquàtic.

Lèxic - Els sinònims i els antònims

1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d’aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha

estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat

Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa

Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat

econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra

es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les

dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el

creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què

s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.

Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03

1. guardonat:

2. atorga:

3. escassa:

4. esvaeix:

5. dificultats:

6. època:


218

7. en què:

2. Escriu un antònim de cada mot

3. Relaciona cada paraula amb el seu antònim. Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir

apagar trobar connectar

comprar millorar cosir

refredar pujar recordar

augmentar oferir embrutar

engreixar entrar animar

despullar afirmar estirar

afegir separar avançar

aïllar amansir augmentar

4. Busqueu un antònim de les paraules següents afegint els prefixos negatius des-, in-, im-, il- i anti-

prudència favorable

ocupat transigent

solidari carregat

mòbil correcció

vertebrat reglamentari

intoxicar possible

inflamatori mortal

còmode ciclònic

legal capaç

arrelar propi

demòcrata lògic

lleial protegit

acabament

contestar

aprovació

abundant

augment

amarg

naixement

agradable

escalfar

clar


219

5. Busca un sinònim per cada un dels mots marcats amb negreta:

a) El que hem vist és preciós.

b) Quina llàstima!

c) Volen conversar una estona.

d) En aquella platja anaven despullats

e) L’obscuritat li fa molta por.

f) La sala fa uns 4 metres d’amplària.

g) No puc sofrir que la gent tiri papers a terra!

Lèxic - Precisió lèxica

1. Subratlla l’opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a) M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.

b) Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?

c) Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.

d) He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.

e) No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.

f) Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.

g) Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.

h) M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.

i) (Posa’t/fica’t) el jersei.

j) Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el

(tret/dispar) de sortida.


220

Marc sociolingüístic

1. Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F)

V F

La varietat estàndard facilita la intercomprensió de parlants de grups

socials o territoris diferents d'una mateixa llengua.

En català, els dialectes es classifiquen en dos grans blocs: català

oriental i català occidental.

El lleidatà i el valencià pertanyen al català oriental.

El català deriva del llatí culte.

El català és llengua pròpia, però no oficial, de Catalunya.

Els parlars orientals pronuncien les vocals a i e en posició àtona amb

un mateix so anomenat vocal neutra.

L'article salat és propi del dialecte balear.

L'article "lo" és propi del dialecte central.

La primera persona del present d'indicatiu es conjuga amb o, en el

dialecte central. Per exemple: jo canto. En canvi en el dialecte

valencià es conjuga amb e. Per exemple: jo cante.

2. Marca amb una creu si els enunciats següents són vertaders (V) o falsos (F): V F

El català és una llengua que deriva del llatí vulgar.

Les llengües oficials a Catalunya són el català i el castellà.

Les llengües pròpies a Catalunya són el català i el castellà.

Al segle IV ja es parlava català.

El català parlat a la Franja de Ponent és el valencià.


221

La normativa actual de la llengua catalana la fixa l’Institut

d’Estudis Catalans.

El català es divideix en dos grans blocs dialectals: l'occidental

i l'oriental.

Tirant lo Blanc és el primer text escrit en català.

El segle d'or de la literatura catalana és el segle XIX.

Els Decrets de Nova Planta van significar la supressió de

totes les institucions pròpies de Catalunya i la imposició de la

llengua castellana.

El català es parla a quatre estats, tot i que no sigui oficial en

tots ells.

L'autor del primer diccionari normatiu en català va ser Ramon

Llull.

3. Marca amb una creu la resposta correcta.

A. L’alguerès és el dialecte català més

a) occidental

b) oriental

c) central

B. L’estàndard és...

a) la llengua de la premsa escrita

b) la varietat neutra i funcional per a la intercomprensió de tots els parlants

c) la llengua que parlen els més ancians d’un territori

C. Els lleidatans parlen...

a) central

b) nord-occidental

c) baleàric

d) valencià


222

D. Pels altaveus dels Ferrocarrils Catalans se sent: ―Els comuniquem que el proper tren no admet passatge. Disculpin les molèsties‖. El text...

a) no s’adequa als destinataris

b) és d’argot

c) s’adreça a qualsevol receptor en un llenguatge formal

E. En quin dialecte eixida i així les primeres dues vocals sonen igual?

a) central

b) valencià

c) nord-occidental

dossier nivell intermedi. exercicis català

Documents