Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 1

19 ciutats de l’estat alemany de 19 ciutats de l’estat alemany de 19 ciutats de l’estat alemany de 19 ciutats de l’estat alemany de SaxoniaSaxoniaSaxoniaSaxonia----Anhalt guanyenAnhalt guanyenAnhalt guanyenAnhalt guanyen el City to el City to el City to el City to City Barcelona FAD AwardCity Barcelona FAD AwardCity Barcelona FAD AwardCity Barcelona FAD Award 2010 2010 2010 2010

El projecte " Shrinking cities ", en el que participen 19 ciutats alemanyes que perden població des dels anys 80, és guardonat amb aquest premi, que organitza el FAD amb la voluntat de reconèixer processos urbans que milloren la vida dels ciutadans.

Dinou ciutats de l’estat federal alemany de Saxònia – Anhalt, que comparteixen un decreixement constant de la seva població, han desenvolupat en els darrers anys el projecte “Shrinking cities”. Es tracta d’una sèrie d’actuacions destinades al desenvolupament estratègic i l’adaptació urbana a aquesta problemàtica. Aquest projecte, impulsat per Saxònia-Anhalt a través de l’International Buiding Exhibition Urban Redevelopment 2010 (IBA), la Bauhaus Dessau Foundation i la Societat Estatal per al desenvolupament de Saxonia-Anhalt (SALEG), ha estat l’escollit pel jurat com el guanyador del City to City Barcelona FAD Award 2010. El jurat del City to City Barcelona FAD Award també ha decidit atorgar tres mencions: una al projecte de revitalització del centre històric de Comayagua (Hondures), un altre al projecte de micro-horts a Dakar (Senegal) i, finalment, al projecte The High Line Park de Nova York (Estats Units). Organitza i concedeix el premi el FAD (Foment de les Arts i del Disseny), amb el recolzament de l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El premi Aquesta és la segona edició de City to City Barcelona FAD Award, que va néixer el 2008 amb la intenció de reconèixer a escala internacional aquelles experiències o actuacions urbanes –d’iniciativa pública o privada- que reportin efectes positius i transformadors per a les ciutats i els seus habitants. El jurat de la segona edició dels premis, ha estat format per Jaume Barnada, director d’Urbanisme i Habitatge de l’Institut Municipal de Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona; Miquel Espinet, arquitecte i president del FAD; Guy Julier, catedràtic de disseny de la Leeds Metropolitan University de Gran Bretanya; Toni Miserachs, dissenyadora gràfica i vocal de la junta del FAD, actuant en qualitat de secretària del jurat; Joan Antoni Solans, arquitecte i urbanista; Alfons Soldevila, arquitecte, i Miguel Roldán, arquitecte.

Per a més informació i material gràfic: Dep. de premsa del FAD Cristina Gosálvez / Arnau Horta cgosalvez@fad.cat / premsa@fad.cat FAD - Foment de les Arts i del Disseny Pl. dels Àngels, 5-6 08001 Barcelona T. 934437520 www.fad.cat

Les 19 ciutats de l’estat federal de Saxonia-Anhalt, participants al projecte “Shrinking cities”

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 2

El jurat ha destacat com a valors de la candidatura guanyadora haver afrontat la problemàtica del descens de la població de forma conjunta a les 19 ciutats en l’àmbit global de la regió econòmica. També ha valorat positivament l’aposta per buscar una base econòmica nova per a cada ciutat que la faci recuperar l’autosuficiència a partir de l’esquema del paisatge, el patrimoni, la base educativa i el llegat estructural. Tot això partint del plantejament que la ciutat no té solució si no és en un marc ampli. El guardó "City to City Barcelona FAD Award" va néixer amb la voluntat de relacionar el FAD i Barcelona amb altres ciutats del món i reivindicar el disseny i l’arquitectura que ajuden a millorar la vida de les persones, amb un component clarament social. El premi suposa el reconeixement des de Barcelona d’una experiència que s’hagi desenvolupat en una altra ciutat i recau en els seus impulsors.

‘Shrinking cities’ En el marc de l'Exposició Internacional de Remodelació Urbana, Saxònia-Anhalt 2010 ", urbanistes, arquitectes, ciutadans i representants polítics han posat a prova eines innovadores de desenvolupament urbà en 19 ciutats afectades per la despoblació. Es potencia que cada ciutat desenvolupi el seu perfil propi i únic i que les diferents experiències de renovació urbana demostrin que "menys és el futur". El projecte L'estat federal de Saxònia-Anhalt es veu especialment afectat pel problema de la despoblació. Es tracta d'una zona amb nombroses ciutats petites i mitjanes, caracteritzades pel seu patrimoni històric-cultural. Saxònia-Anhalt ha perdut un 17 per cent de la seva població des de 1989 i pel 2040 es preveu que els seus habitants siguin la meitat dels que tenien al 1950. D'una banda, bona part dels joves han emigrat a ciutats més grans o bé l'antiga Alemanya de l'oest. D'altra banda, la població que s’ha quedat s’ha anat traslladant als suburbis de les ciutats, on els habitatges són més econòmics. D'aquesta manera els centres històrics han entrat paulatinament en decadència, proliferant els espais i locals abandonats. El 2002, l'Estat federal va iniciar l'organització de l'Exposició Internacional de Remodelació Urbana 2010 (IBA) amb l'objectiu d'enfortir l'experiència pràctica de desenvolupament urbà a nivell estatal i local, i dur a terme plans experimentals per establir models de recerca urbana internacional. De les 43 ciutats que participaven en el programa del govern federal alemany "Remodelació urbana del l'Est", 19 van accedir a formar part de la IBA.

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 3

Contràriament a la tendència generalitzada d'estudiar les grans urbs, el centre d'atenció de l’IBA són les ciutats petites i mitjanes, que de fet és on viu la major part de la població. A més, després de dècades d'enfocar l'activitat constructiva a les perifèries, es redescobreixen els centres històrics que, per tal que es conservin, han de convertir en llocs atractius per viure i per treballar, i han d’explotar millor. Tot i animar les ciutats a trobar les seves pròpies vies de desenvolupament segons les seves característiques específiques, es poden trobar alguns temes comuns:

o Ciutat tipus: les ciutats amb poblacions progressivament inferiors han d'adaptar les seves estructures per seguir funcionant. La creixent quantitat d'espai disponible pot produir un creixement qualitatiu.

o Paisatge: en condicions de decreixement, la relació de la

ciutat amb el paisatge ha de ser renegociada, es pot desenvolupar una convivència més equilibrada.

o Educació: La regeneració no pot dependre totalment de la

construcció. L'oferta d'oportunitats educatives i culturals poden ajudar a retenir a les famílies joves, així com atraure noves famílies, estudiants, turistes.

o Llegat estructural: Saxònia-Anhalt té una gran quantitat

d'edificis i ciutats històriques de gran valor, però la manca de finançament per a la conservació posa en perill aquest llegat històric. Les ciutats han d'atreure nous usuaris i estimular l'interès dels seus propis ciutadans.

o Identitat: El tancament de fàbriques ha incidit tant en el

mercat de treball com en la identitat comunal i la creació de nous perfils urbans. La versió actualitzada de la identitat urbana històrica té la intenció d'enfortir el sentiment dels habitants així com atraure’n de nous.

L’IBA va crear una plataforma per a la presentació i discussió dels diferents temes i projectes que sorgien durant l'experiència: el City Network. Així mateix, va crear una base de dades virtual que facilita l'aprenentatge a través de l'observació dels processos. 19 ciutats, 19 temes Un total de 19 ciutats van accedir a formar part del programa “Shrinking cities” i cada una elles es va centrar en un tema, com noves tàctiques de la infraestructura ecològica, intervencions urbanes de petita escala, objectius de demolició i activisme social i estratègies de desenvolupament econòmic, com el turisme , l'educació o l'alta

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 4

tecnologia. Durant aquests vuit anys les 19 ciutats van estar treballant en els seus projectes. L'operació va finalitzar l'octubre de 2010 amb una exposició IBA (Exposició Internacional de Remodelació Urbana 2010) a les 19 ciutats, on es mostraven els resultats assolits en cada emplaçament a través d'exposicions, visites guiades i campanyes de conscienciació. A l'exposició central de Dessau-Roßlau es va poder veure una visió panoràmica de tot el procés. 1. Aschersleben: De l’exterior a l’interior – Focalitzant-se en el centre. A la ciutat més antiga de Saxònia-Anhalt s'està duent a terme un desenvolupament estratègic, que es mou des de la perifèria cap al centre. Edificis de la perifèria estan sent enderrocats, el centre històric de la ciutat s'està millorant i la carretera de circumval·lació de la ciutat s’ha redissenyant. Algunes de les accions que s’han portat a terme són: - Creació del Bestehornpark, nou centre d’educació en el centre històric de la ciutat. - “Drive Thru Gallery”: en el límit de la ciutat la sorollosa carretera de circumval·lació s’ha transformat en exposicions temporals de gran format que es poden apreciar des del cotxe. Contribueixen a revaloritzar la principal artèria de la ciutat. - Transformació del curs del riu Eine, per a l’ús dels ciutadans - Intervencions artísitiques com les “Recycling walls” parets realitzades a partir de materials dels edificis enderrocats (maons, teules, banys…) 2. Bernburg (Saale): Generant un futur en Educació – Aprenent al centre Bernburg està desenvolupant noves infraestructures educatives. L'històric districte Bergstadt està resorgint com un vibrant centre educatiu i urbà amb la nova escola secundària, Campus Technicus. Des d'abril de 2010, l'escola de música de Bernburg ha tornat a obrir amb nous espais en el castell, una antiga presó. Per tal de contrarestar eficaçment l’alt índex d’abandonament escolar i la manca de treballadors qualificats a la ciutat, els habitants locals han col·laborat amb nombrosos socis administratius, econòmics i culturals per desenvolupar oferta educativa atractiva. 3. Bitterfeld-Wolfen: Ciutat en xarxa La regió de Bitterfeld-Wolfen ha sofert un canvi radical en els últims vint anys: coneguda per les seves nefastes condicions ambientals, s'ha desenvolupat com una zona recreativa completa amb el port i el passeig al costat del riu. La indústria de productes químics resident s'ha unit a la indústria solar. No obstant això, la població total segueix disminuint. Al juliol de 2007, les ciutats de Bitterfeld i Wolfen i tres comunitats de veïnals es van fusionar amb la fi d’aconseguir recursos i gestionar-los eficaçment, donant lloc a preguntes sobre com

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 5

desenvolupar una estructura eficient de gestió municipal (sense estructures paral·leles supèrflues) i generar una identitat urbana compartida. 4. Dessau-Roßlau: Nuclis urbans – Zones de paisatge Dessau-Roßlau va decidir la reconstrucció radical de la seva estructura urbana. Una zona de paisatge a gran escala, que tanca cada àrea individual de nucli urbà, està prenent forma gradualment en el centre de la ciutat. Els habitatges en desús han estat demolits, creant illes de terra lliures, que han estat dividides en lots de 400 m2. Els ciutadans de Dessau i les seves associacions han assumit la responsabilitat del disseny i manteniment d’aquestes parcel·les, on per exemple, s’ha construït una pista de BMX o un jardí multicultural, entre molts d’altres projectes. 5. Halberstadt: Cultivant els espais buits Halberstadt adopta un enfocament proactiu al problema dels espais buits i investiga el significat i la percepció de l'espai buit com un principi de disseny en el desenvolupament urbà. A través d'intervencions artístiques, es generen noves perspectives per als espais que estan sense desenvolupar o que han quedat lliures. Alguns exemples de les accions que porten a terme són: - Exposició “Descobrint els espais buits” - Creació d’un nou centre de visitants “Domforum” que actua com a casa de convidats per acollir-los durant la seva estada. - Desenvolupament d’espais oberts al turó de la catedral. 6. Halle (Saale): Llei d'equilibri: la ciutat dual La històrica ciutat universitària de Halle i la moderna Halle-Neustadt (ciutat nova), construïda a partir de 1964 no podien ser més diferents l'una de l'altra, donant a la ciutat una ineludible ambivalència. Al llarg de la carretera coneguda com el Magistral, entre Riebeckplatz i el centre de Neustadt, Halle està desenvolupant sis projectes model, que afavoriran l'equilibri entre les dues meitats de la ciutat i crearan un vincle mental i una estructura espacial entre els dos entorns urbans oposats. Entre d’altres accions, en destaquen: - Discussió sobre la demolició dels dos blocs d’habitatages més alts de la ciutat, construïts als anys 60, de 22 pisos. - “Franckesche Gardens” 14 hectàrees de zona verda al centre de la ciutat - En el districte de Glaucha vivien 4.000 habitants, actualment el 30% dels habitatges estan desocupats. S’està revitalitzant la zona culturalment i plantejant-se nous usos dels habitatges buits. - Transformació i connexió de la Illa Saline (construcció d’un pont per a vianants, construcció d’una marina per a esports d’aigua, creació de la piscina municipal a l’aire lliure).

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 6

7. Hansestadt Stendal: Ciutat Central en una regió rural Hansestadt Stendal, la ciutat més gran de la regió Altmark, amb una baixa densitat de població, ha estudiat el seu paper com a ciutat central en un entorn rural. Han ajustat les infraestructures municipals a l’evolució demogràfica de la regió, unificant els serveis públics al centre de la ciutat, com l’hospital, el museu, els comerços, escoles, el teatre, etc., cooperant amb altres poblacions veïnes més petites. 8. Köthen (Anhalt): L'homeopatia com una força de desenvolupament Köthen, fa molts anys, va donar l’oportunitat Samuel Hahnemann, el fundador de l'homeopatia, de desenvolupar les seves teories. L'Associació Alemanya de Metges Homeopàtics (DZVhÄ) també es va fundar a la ciutat. Amb la Biblioteca Europea de Homeopatia, el Mestratge en homeopatia, la Ruta de la homeopatia i altres projectes Köthen es promociona ja com el centre europeu de la homeopatia. Aquesta alternativa mèdica-científica estimula el desenvolupament del turisme i, per primera vegada, s’han utilitzat els principis homeopàtics per a planificar el futur de la ciutat en diàleg amb els seus ciutadans. 9. Lutherstadt Eisleben: Responsabilitat comuna - Reurbanització de la Ciutat de Luter Lutherstadt Eisleben – l’única ciutat minera de la regió Mansfelder - se centra en el seu llegat històric. El Camí de Luter pel nucli antic permet als visitants experimentar la vida i obra del fill predilecte de la ciutat en els llocs autèntics on hi va viure i d’altres que han estat redissenyats amb instal·lacions d'art. S’ha desenvolupat un pla conceptual de renovació urbana - un nou instrument de planificació per a la ciutat històrica que integra la protecció dels monuments. Aquest pla intenta equilibrar la conservació i la demolició d’edificis importants en una ciutat profundament afectada pels processos de contracció, i proposa solucions a aquests problemes. 10.Lutherstadt Wittenberg: Campus de Wittenberg Wittenberg reprèn la seva tradició com a centre per a l'educació. A l'associació Campus Wittenberg e. V., institucions culturals, religioses i educatives han unit les seves forces per millorar l'atractiu de Wittenberg per a la visita d'estudiants i professors. Això ha portat al desenvolupament de programes educatius comuns i la creació de noves ubicacions del Campus al centre de la ciutat vella, facilitat per nombrosos projectes de creació de nous edificis. D'aquesta manera, Campus Wittenberg té com a objectiu atraure estudiants i professors procedents d'Alemanya i l'estranger a la ciutat com a residents temporals, així com establir recursos educatius atractius per als residents locals. Entre d’altres projectes, s’han dut a terme: - Creació d’un “Youth Hostel” que forma part del Campus, recuperant un edifici municipal de 1770 - Ubicació del Centre de la Ciència en un edifici desocupat - Construcció d’un auditori per a centralitzar tots els events de la ciutat i del campus.

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 7

- Creació d’un centre d’exposicions, reunions i events en unes antigues cavallerisses - Creació d’un centre especialitzat en llengua i cultura alemanya. - Centre d’exposicions de la història de la ciutat 11. Magdeburg: Viure al costat i amb l'Elba A la zona que abans ocupava l’antic port comercial, el "Denkfabrik", es va aplicar en el passat una lògica de desenvolupament basada en la idea de “més ciutat i menys paisatge”. Ara s’ha recuperat aquesta zona creant un nou districte anomenat “Port de la Ciència”, format per habitatges i oficines. Al port també s’ha creat la Oficina de l’Elba, on s’estudia i planifica el futur del riu. Actualment, al sud-est de Magdeburg s’aplica el procés de reintegració de diverses àrees urbanes abandonades en l’entorn natural del riu Elba i s’ha rehabilitat tota la riba del riu. 12. Merseburg: Nous ambients, noves oportunitats Merseburg té com a objectiu atraure residents dels nous grups demogràfics. Antigament dedicada a l’activitat industrial, la ciutat vol aprofitar la catedral i la ciutat universitària per crear nous ambients. Són també molt importants en aquest sentit la creació del Centre Europeu del Romànic, la construcció d’habitatges atractius o les activitats d’oci i cultura del districte de Tief Keller i l’àrea de Mühleninsel. Merseburg s’ha fixat, en definitiva, l’objectiu de crear un ambient obert a la ciutat. 13. Naumburg (Saale): Formació de la ciutat. Ciutadania i cultura de construcció Els ciutadans de Naumburg han donat vida a la seva ciutat. Naumburg (Saale) es va unir a l’IBA l’any 2008, per tal de desenvolupar l’educació en l’àmbit de la cultura de la construcció, l'urbanisme i l’arquitectura en col·laboració amb els residents locals. L’objectiu és augmentar la consciència dels habitants sobre el seu llegat històric i fomentar la seva participació activa en el procés de desenvolupament. 14. Quedlinburg. Patrimoni Cultural Mundial En el marc del projecte de re-desenvolupament de l’IBA, Quedlinburg està buscant noves formes de recuperar els seus diversos espais considerats Patrimoni de la Humanitat, sense convertir la ciutat en un museu. De fet, tota la ciutat de Quedlinburg és un lloc del Patrimoni Cultural Mundial i té una responsabilitat especial en la conservació del seu casc urbà medieval. La ciutat ha desenvolupat una estratègia orientada a la seva consolidació com un recurs per al desenvolupament econòmic i a la creació d’un hàbitat per als seus ciutadans.

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 8

15. Sangerhausen: Barris habitables L’antic poble miner de Sangerhausen se centra en el desenvolupament diversificat dels seus barris. Basant-se en anàlisis de la indústria de l’habitatge i en aspectes sociològics i demogràfics, així com en aspectes de desenvolupament urbà, es va determinar i consolidar el potencial d’aquests barris. Amb les empreses d’habitatge com a principals protagonistes, s’han construït accessos per a discapacitats així com un lloc de trobada per a gent gran i les seves famílies. La ciutat també ha creat una sèrie de Kumpelplätze o places locals en col·laboració amb l’associació MitBürger. Entre d’altres accions, s’ha planificat i preparat la demolició de 3.600 habitatges deshabitats. 16. Schönebeck (Elba): Mil set-cents setanta-quatre Schönebeck es basa en una planta històrica del 1774. Es tracta d’una estructura urbana compresa per tres àrees, unides per camins coneguts amb el nom de Kolonistenstraßen, construïts per Federic II amb la finalitat de donar als visitants la il·lusió d’una gran ciutat. L’objectiu del projecte IBA és utilitzar aquesta estructura històrica com a base per a un nou desenvolupament i per enfortir els perfils específics de les tres àrees principals. Bad Salzelm s'ha consolidat com un centre de salut, d’aquesta manera, el districte històric ha obtingut una imatge de centre residencial i de serveis. Frohse, per la seva banda, pot, obtenir un benefici futur del port i del desenvolupament del turisme de l'aigua. S’han creat parcs a parcel·les deshabitades i gairebé un centenar de petits jardins. 17. Staßfurt: Abandonar el centre històric Quant “centre” necessita un ciutadà? Staßfurt ha perdut el seu centre històric: una àrea de 200 hectàrees i una franja de fins 7 metres de profunditat talla en diagonal el casc antic. L'ajuntament, l'església i nombroses cases han estat irremeiablement enfonsades en una inundació i no poden ser reemplaçades, de moment, per altres edificis. En el marc de l’IBA, el submergit centre de la ciutat va adquirir una identitat nova i actualitzada com un lloc de record. De conformitat amb els desitjos de la població resident, s’ha incorporat al centre un llac envoltat d’una extensa zona enjardinada. 18. Wanzleben: Ciutat familiar La ciutat de Wanzleben se centra en les seves famílies: en la posició i en les diverses possibilitats de la família, principalment en la consolidació del seu potencial social. El sistema familiar es converteix, així, en un el principi organitzador. La societat de Wanzleben i les seves les autoritats municipals comparteixen la responsabilitat pel benestar i els serveis públics per millorar els nivells de vida i disminuir la migració. Entre d’altres projectes, han construït habitatges per a famílies amb zones comunes, han creat un centre municipal del medi ambient que dóna suport a les famílies, han potenciat les activitats per als joves i organitzen multitud d’actes per potenciar activitats conjuntes.

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 9

19. Weißenfels: L’hora dels fundadors El tema de la IBA a Weißenfels vincula directament una agudització del seu perfil econòmic amb la renovació urbana. Un nou paisatge urbà està prenent forma, gràcies a una aliança entre els protagonistes privats i públics, que ha ofert la possibilitat de posar en valor als fundadors de Weißenfels. En el marc de l’IBA 2010 la Neustadtpark ha ajudat a establir una zona de nou paisatge que va des d’est a oest i que uneix l'antiga i la nova ciutat. Aquesta nova zona verda ha estat patrocinada pel Departament de Desenvolupament Urbà i una xarxa d'empreses de la indústria alimentària local. També s’han creat nous habitatges en edificis del segle XIX que serveixen per plantejar-se noves formes de viure la ciutat. Per altra banda, una associació privada ha creat “Four semestres for the future”, una escola de negocis per a preparar-se per a la vida professional.

Mencions 1. Comayagua (Hondures). Revitalizació del centre històric La rehabilitació del centre històric de Comayagua ha suposat la revalorització de la imatge de la ciutat. Al llarg d’una dècada d’actuacions, la ciutat ha recuperat múltiples immobles, espais públics i arquitectura monumental. Aquest programa no només ha tingut un efecte positiu en la pròpia ciutat, sinó que ha representat un model a seguir en altres ciutats del país, com Tegucigalpa. Des de 1996, el centre històric de la ciutat s’ha transformat en un espai de prestigi cultural, de relació social i desenvolupament econòmic. Aquest programa va ser impulsat per l’Instituto Hondureño de Antropología e Historia, al qual es van sumar l’alcaldia de Comayagua i l’AECID. 2. Dakar (Senegal). Micro-horts Els micro-horts neixen amb la finalitat de millorar la seguretat alimentària de la població. La proposta promou la producció d'hortalisses de bona qualitat i ofereix ocupació principalment a dones i joves. Des de la seva posada en marxa el 1999, el programa compta amb 7.500 micro-horts a Dakar i s'ha estès a altres zones del país. Actualment es beneficien cinc mil famílies. El jurat valora positivament el projecte pel seu important procés de socialització i pel seu paper de model a imitar.

Barcelona 11/02/11

Amb el suport de: 10

3. Nova York (Estats Units). The High Line Park El High Line és un parc públic construït sobre l'estructura d'un tren elevat que recorre 2,3 km de l'oest de Manhattan. Es tracta d'un important element de transformació urbana mitjançant el qual s'accedeix a un espai públic que es troba a un nivell superior a l'habitual. Ha suposat la recuperació d'una estructura històrica de la ciutat que estava a punt de ser enderrocada. El jurat considera que el projecte mostra que elements que anaven a ser destruïts es poden preservar per a la regeneració de la ciutat gràcies a l'esforç i a la implicació de la ciutadania. Destaca així mateix l'esforç dels veïns que van constituir l'associació Friends of the High Line i que gràcies a les seves accions de caràcter privat han aconseguit recaptar 44 milions de dòlars.

Per a més informació i material gràfic: Dep. de premsa del FAD Cristina Gosálvez / Arnau Horta cgosalvez@fad.cat / premsa@fad.cat FAD - Foment de les Arts i del Disseny Pl. dels Àngels, 5-6 08001 Barcelona T. 934437520 www.fad.cat