Download - 01. L'ANTIC RÈGIM
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
Història del Món Contemporani
IPB / Joan Corbalán
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM0. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ÀNTIC RÈGIM
ÀNTIC RÈGIM
Conjunt de trets polítics, jurídics, socials i econòmics , que van caracteritzar a Europa i les colònies al llarg dels segles XVII i XVIII.
Econòmicament: Agricultura de subsistènciaSocialment: Societat estamentalPolíticament: Monarquia absolutista
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.1. La propietat de la terra• Terres privades (alous): petita
part.• Terres vinculades: major part
(corona, títols nobiliaris, església, municipis…). Es pot treure rendiment econòmic, exercir jurisdicció... però no es poden vendre.
• Senyoria territorial: reserva senyorial (terres més productives per a ús directe del senyor i on es trobaven les principals dependències) i masos, petites parcel·les suficients per a famílies lliures o serfs).
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1.2. Els drets senyorials• Territorials: prestacions personals i monopolis senyorials (molins,
ferreries, explotació de boscos i rius...).• Jurisdiccionals: com les regalies (per exemple, rebre jurament de
fidelitat i homenatge dels súbdits, jutjar causes civils i criminals, encunyar moneda, aplicar impostos (matrimoni o maridatge, sobre el bestiar, sobre els ingressos municipals...).
• Econòmics: drets de pas, peatges, ponts i camins, dret de circulació de mercaderies, permisos de mercat...
• Delme: tots els pageos estaven obligats a pagar la desena part l’Església.
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.3. Una producció insuficient• Agricultura de subsistència: policonreu; producció molt
baixa malgrat la molta mà d’obra, es dedica a l’autoconsum. El poc excedent es comercialitza en mercats locals i fires.
• Tipus explotació: camps oberts (openfields) guaret; terres comunals, tècniques rudimentàries.
• Producció ramadera: insuficient.• Eren molt freqüents les crisisde subsistència (males collites)que generaven fam, desnutrició i sovint protestes(revoltes del pa).
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.4. Una població estancada• Cicle demogràfic antic: taxes de natalitat (35-40 %º)i
mortalitat (30-40%º) molt elevades (especialment mortalitat infantil). • Esperança de vida molt baixa també.• Conseqüència: estancament demogràfic.
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.5. La indústria tradicional i les manufactures• La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem
tres tipus: • Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana). • La indústria domèstica al camp (segles XVI i XVII). La • producció es realitza a les cases dels camperols. • Les manufactures (s.XVIII) concentren molts treballadors
en un espai, per a l’elaboració sobretot de productes de luxe.
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.6. La insuficiència dels transports
• Xarxa comunicacions escassa: camins i carreteres; carro i diligència.
• Navegació marítima i fluvial.
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.7. El comerç interior i el comerç colonial
• Comerç interior: a les fires. Els intercanvis interns són escassos i complicats (com són les
comunicacions? I l’excedent? I els drets de pas?). Inexistència d’un mercat intern unificat.
• Comerç colonial: A partir del segle XVI, és el comerç predominant. Va destacar el
comerç triangular, que va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial (augment de companyies de comerç, institucions financeres.
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
1. UNA ECONOMIA AGRÍCOLA I SENYORIAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
1.7. El comerç interior i el comerç colonial
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
2.1. Els estaments• Es donava una organització social estamental. Un estament
és un grup social jurídicament definit. Són de caràcter impermeable (grups tancats).
• Existien 3 estaments/estats/ordres: clergat, noblesa i tercer estat o estat pla.
• Desigualtat: privilegiats • i no privilegiats
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
2.2. Els privilegiats:
EL CLERGAT• Primer estament privilegiat (1% de la població). • No paga impostos i rep el delme.• Són grans propietaris (terres, immobles) i senyors
jurisdiccionals.• El clergat no era un grup homogeni.
LA NOBLESA• Segon estament privilegiat (2-3% de la població).• Tenia un gran poder econòmic (grans propietaris).• Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.• Tampoc era un grup homogeni.
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
2.3. Els no privilegiats:Tercer estat (90/95%): interès comú (oposició règim feudal
igualtat civil). Discriminació legal i econòmica. No tenien cap prerrogativa i havien de suportat totes les càrregues fiscals.
No eren un grup homogeni: grans burgesos, treballadors urbans, artesans, camperols propietaris, jornalers...
2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM2. LA SOCIETAT ESTAMENTAL
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM3. L’absolutisme monàrquic
3.1. La monarquia de dret divíEs donava una monarquia absoluta (arbitrarietat), fonamentada
ideològicament en la fórmula de “Monarquia de Dret Diví”.Bossuet: El poder li es concedit al Rei per Déu i, per tants, no té
límits terrenals.(Restriccions: Llei divina, dret natural i lleis de cada regne;
parlaments).Consell d’Estat, secretaris (com ministres), governadors,
funcionaris i buròcrates.
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
3.2. Els inicis del parlamentarisme
• En alguns països, com ara Holanda o Anglaterra, va sorgir el parlamentarisme. El poder del monarca estava limitat per un parlament.
• Aquests parlaments tenien limitacions:-->Únicament una minoria rica tenia dret a vot (15%).-->Els habitants de les colònies no hi eren representats.-->Es mantenia l’esclavitud.
3. L’absolutisme monàrquic
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM4. La crisi de l’Àntic Règim
4.1. L’esperit de la Il.lustració • Inicialment, la noblesa i el clergat defensaven els privilegis
feudals heretats d’època medieval.• Però la burgesia vol fer caure un sistema que la margina i
discrimina (econòmicament i políticament).• La Il·lustració aportarà la ideologia: -Newton i Locke (XVII i XVIII).-La Raó: Únic mitjà per aconseguir la veritat.-El Progrés: S’arriba amb la ciència i permet el progrés indefinit.-La Naturalesa: És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i
autèntic.-La Felicitat: És un bé al que tothom té dret.
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
4.1. L’esperit de la Il.lustració
• La Il·lustració suposà una important modernització cultural i l’intent de transformar les estructures de l’Antic Règim (les seves idees principals no poden acceptar els principis bàsics d’aquell).
• El principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia.
4. La crisi de l’Àntic Règim
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
4.2. La crítica a l’Antic RègimLa Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.Políticament.
Els il·lustrats defensen idees totalment contràries a l’absolutisme. Volen un model d’organització política isocial basat en la llibertat i la igualtat (liberalisme).Aquestes idees van ser la base del liberalisme polític, que va acabar amb l’Antic Règim.
Locke: l’estat ha de garantir les llibertats individuals.Montesquieu: divisió de poders.Rousseau: contracte social; soberania nacional.Voltaire: llibertat de consciència (de pensament, religiosa).
4. La crisi de l’Àntic Règim
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
4.2. La crítica a l’Antic RègimEconòmicament:
-A la primera meitat del s. XVIII es desenvolupa la fisiocràcia, que defensa que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. -A la segona meitat apareix el liberalisme econòmic. La riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertat.L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica.
El seu principal teòric és Adam Smith.
4. La crisi de l’Àntic Règim
01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM01. L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM
4.3. El despotisme il·lustrat
Experiències reformistes amb monarques “il·lustrats”, però absoluts:
Absolutisme centralitzadorRacionalització de l’administracióFoment de l’educacióModernització econòmicaEra impossible una millora substancial sense
alterar les bases de l’Antic Règim.
4. La crisi de l’Àntic Règim