Download - 2. art grec
HISTÒRIA DE GRÈCIA
• Civilitzacions prehel.lèniques (2.600-1200 aC)
– Creta – Micenes
• Etapa fosca: (1150 - VIII a.C.)
- invasió dòrica al Peloponès
• Etapa Arcaica: (VII i VI a.C.)
• Etapa clàssica: (V a.C.)– fí de les guerres Médiques (499-479 aC) contra els perses fins a les guerres del Peloponès– guerres del Peloponès(431-404 aC) i decadència de les polis fins a la conquesta de les
polis pel rei de Macedonia
• Etapa Hel.lenística (323 – I a.C.)– Alexandre el gran conquereix l’imperi persa i expandeix la cultura grega. A la seva mort es va fragmentar l’imperi en diversos regnes. – A segle I a C, Roma domina el Mediterrani i absorbirà la cultura grega
ART GREC: ETAPES
• Període ARCAIC: VII i VI a C.
• Període CLÀSSIC: V i IV a.C.
– Protoclàssic: primera meitat segle V.a C
– Primer classicisme: segona meitat S. V a C.– Segon classicisme: fins al 323
• Període HEL·LENÍSTIC: 323-146 a C.
CARACTERÍSTIQUES
• “l’home és la mesura de totes les coses” Protàgores
• Model i referència de l’art romà i de les reinterpretacions ( renaixement, neoclàssic, )
• Fonament de la nostra cultura occidental
• Bellesa com a mesura, proporció entre les parts
• Harmonia, serenor
• CARÀCTER INDEPENDENT DE LES POLIS– Recinte emmurallat– Acròpolis: zona fortificada on estan els monuments sagrats
• TOPOGRAFIA MUNTANYOSA DEL TERRENY
• INTRODUCCIÓ DE LA DEMOCRÀCIA– Nous tipus d’elements urbanístics: bouleteiron, stoas...– organitzats al voltant de l’àgora o plaça pública
URBANISME
• Edificis a mesura humana (perden la monumentalitat)
• Basada en l’ordre i la raó: simetria i harmonia visual
• Busquen la bellesa en la proporció i l’equilibri de les formes i dels elements que la conformen.
• Sistema arquitravat
• Valors escultòrics de la arquitectura
• Correccions visuals
ARQUITECTURA
Estils arquitectònics
• Ordres arquitectònics:
- ordre dòric (a partir del VII a. C.)
- Ordre jònic (a partir del VI a. C.)
- Ordre corinti (IV a.C.)
Tipus de construccions
• Arquitectura religiosa– Temple– Santuari
• Arquitectura civil– Teatre– Stoas – Estadis– palestra
Temple
• En principi era de fusta, al segle VII es ja de marbre i policromat (blau, vermell i daurat)
• Parts: – Pronaos: entrada– Naos: espai sagrat, acull la imatge del deu– Opistòdoms: cambra posterior, adosada a la
naos però sense comunicació en la que es guardava el tresor.
EL PARTENÓ
• Autors: Ictinos i Cal.licatres
• Cronologia: 447-438 a.C.
• Tipologia: Temple
• Estil: clàssic grec
• Materials: Marbre del pentèlic i fusta
• localització: Acròpoli d’Atenes
Erectèon
• Autor: Mnèsicles
• Cronologia: V a.C. (421- 405 a.C.)
• Estil: grec clàssic
• Tipologia: temple
• Material: marbre del Pentèlic
• Localització: Acròpoli d’Atenes
PLANOL
ERECTEO
A: AteneaB,C: Poseidon ErecteoD: piedra de Poseidón
K: CécropsH: olivo de Atenea
B
CH
ALTAR DE PÈRGAM
• Cronologia: 180-160 a.C.
• Autor: desconegut
• Estil: grec hel·lenístic
• Tipologia: altar
• Material marbre
• Localització: Pergamonmuseum (Berlín)
Teatre d’Epidauro
• Autor: Policlet el jove.
• Cronologia: S.IV a.C. (350 a.C.)
• Estil: grec hel·lenístic
• Material: pedra
• Localització: Epidauro –Peloponés (Grècia)
ESCULTURA
• Arcaica (s.VII i VI a.C.)
• Clàssica (V-IV a. C.)- protoclàssica: 480-460 a.C.- 1r. Classicisme: 460-400 a.C.- 2n. classicisme: 400-323 a.C.
• Hel·lenística: IV-I a. C.
característiques escultura
• El tema central es la figura humana
• Busca el model de bellesa, el cànon, les proporcions perfectes
• Bellesa entesa com a mesura, proporció i equilibri entre les parts del cos
Etapa Arcaica (VII i VI aC.)
• Representació de figures humanes masculines denominades kouros• I femenines anomenades kórai• Influències de models egipcis: Frontalitat i rigidesa• Trenquen la simetria amb una cama avançada• Trets arcaics:
- Ulls ametllats - cabells ordenats geomètricament
- expressió hieràtica - somriure “arcaic”
• Concepció esquemàtica de les diferents parts del cos a partir de la geometria
• Amb el temps van evolucionant cap un major naturalisme:– S’arrodoneixen els músculs– L'articulen millor les parts del cos– Plans menys rígids
KUROS D’ANAVYSSOS
• Autor: desconegut
• Cronologia: 510-500 a.C. (VI a. C.)
• Estil: grec arcaic
• Tipologia: escultura exempta
• Material: marbre
• Tema: votiu o escultura funerària
• Localització: Museu Arqueològic d’Atenes
KORÉ DEL PEPLUM
• Autor: desconegut
• Cronologia: 510-500 a.C.
• Estil: grec arcaic
• Tipologia: escultura exempta
• Material: marbre policromat
• Tema: votiu o escultura funerària
• Localització: Museu de l'Acròpoli (Atenes)
Escultura protoclàssica
• Evoluciona de la rigidesa a una major naturalitat
• Cossos més elàstics
• Milloren en la captació del moviment
• Expressió de serenor
• Resolen millor la col.locació de les figures als frontons
• Encara algun tret arcaic
Escultura clàssica: característiques
• S’intenta assolir l’ideal de bellesa humana basat en l’equilibri, la proporció i la mesura
• S’arrodoneix la musculatura: cossos més elàstics
• Posició més natural: figures en repòs, contraposto
• Expressió serena
• Domini de la posició de les figures al frontó
Escultura clàssica
• 1r. Classicisme - Miró: rytmos
- Policlet: contrapposto, “cànon”
- Fídies: paradigme del classicisme, majestuositat
• 2n. Classicisme- Praxíteles: corba praxitelíana
- Scopes: pathos
- Lísip: diferents punts de vista
DISCÒBOL
• Autor: Mirò• Cronologia: 460 a. C. (V. a. C.)• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: original en bronze, copia romana en
marbre• Tema: ideal anatòmic atlètic• Localització: Museo Nazionale Romano (Roma)
DISCÒBOLMIRÓ
Estilísticament, la seva gran aportació va ser la de haver
estat capaç de traslladar la sensació de moviment a l’escultura,
GUERRERS DE RIACE
• Autor: desconegut• Cronologia: 460-430 a.C. (V a.C.)• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: bronze• Tema: guerrers• Localització: Museu Nazionale (Reggio
Calabria)
POLICLET
Per Policlet, la bellesa no es sinó la relació d’unes partes amb les altres i del conjunt de les parts amb el tot. Arriba a la conclusió de que la perfecció prototípica s’aconseguirà a través de unes mesures precises en las que l’alçada serà 7 vegades la mesura del cap
El Diadoumen
• Autor: Policlet• Cronologia: 430 a.C.• Estil: grec clàssic• Tipologia: escultura exempta• Material: original en bronze. Copia en marbre• Tema: atleta lligant-se la cinta de la victòria• Localització: Museu Arqueològic Nacional
(Atenes)
FÍDIES
EL PARTENÓ
las figuras de Fidias, de una solemnidad típicamente clásica, son arquetipos idealizados en cuya
apariencia material se sintetiza armonía física y moral, en un equilibrio basado en la proporción de las
formas.
GRÈCIA: S. IV
• El que sustenta l’art ja no és l’Estat• L’Àtica està en decadència, ja no imposa la seva
influència• Es perd la religió i augmenta la religiositat´: hi ha creació
de teatres, recintes esportius ...• La falta d’influència de l’Estat propicia unes obres més
plurals• Exaltació de la tragèdia i la comèdia • Els autors busquen copiar la realitat: mímesi. Trobem
personatges concrets que permeten d'identificació de la gent
• Neix el gènere del retrat• El segle IV és la introducció de l’individu i dels
sentits a l’obra d’art
Hermes
PRAXÍTELES
El rasgo más característico y
revolucionario de su estilo es la
denominada “curva praxiteliana”, enfático
contrapposto en actitud de reposo, cuya característica
visible es el contoneo de la cadera.
HERMES amb DIONISIOS
• Autor: Praxíteles
• Cronologia: 350-330 a.C.
• Estil: grec postclàssic
• Material: marbre
• Tema: mitològic
• Localització: Museu Arqueològic (Olimpia)
Periode Helenístic (323-1aC)
• Període de gran amplitud cronològica i geogràfica. La tradició grega impregnarà i també s’impregnarà de la cultura dels territoris que van formar part de l’imperi d’Alexandre el gran.
• Tradició clàssica i orientalisme es fondran per crear i expressar a través de l’art, una nova concepció de la vida.
• Es perd la unitat estilística de l'època clàssica. Diferents escoles: Atenes, Rodes, Alexandria, Pèrgam
Escultura helenística (323-1aC)
• Diferents escoles: Atenas, Alexandría, Rodes i Pérgam.
• Més tensió i moviment• perd el punt de vista frontal, de forma que es pot
observar des de qualsevol angle• perd la serenor a favor del pathos• Monumentalitat• Temes nous:
- anecdòtics- retrats- grups escultòrics
• Atenas destaca por la escola neoàtica que copia els models clàssics dels segles V y IV a.C.
• Alejandría representa temes quotidians y al·legòrics. Destaca la al·legoria del riu Nil, un ancià acostat que porta el corn de l'abundància y acompanyat dels símbols de les terres que les seves aigües fertilitzen.
• Pérgam realitza temes patètics i de sentiments violents. Para commemorar una victòria contra los gals realitzen les quatre escultures de Los Gàlates moribunds. També destaca l’altar consagrat a Zeus i Atenea, que narra en grans relleus la gigantomàquia.
• Rodes continua amb aquesta corrent però accentuant-la i profunditzant en el patiment i el dolor. A pesar del dramatisme d’aquesta escola, van realitzar també tambè obres més alegres com la Victoria de Samotràcia, que descen sobre la proa de un vaixell i commemora un triomf naval.
LAOCOONT I ELS SEUS FILLS
• Autor. Agesandre, Apolodor i Atenodor de Rodes
• Cronologia: III-II a.C.
• Tipologia: escultura exempta
• Material: original en bronze, copia romana.
• Tema: mitològic
• Localització: Museus Vaticans (Roma)