DIRECTOR

ARGUMENT BIOGRAFIA

FRANÇOIS TRUFFAUT

LOS CUATROCIENTOSGOLPES

Antoine Doinel és un noi detretze anys, apassionat pelcinema, que pateix una realitatpersonal inestable i cerca, forade les aules i de la llar familiar,una resposta al seu malestari a les seves inquietuds.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

França195993 minutsFrançois TruffautFrançois TruffautMarcel MoussyGeorges CharlotHenri DecaeMarie-Joséphe YoyotteJean Constantin

FITXA TÈCNICA

DIUMENGE17 DE FEBRER DE 201121:00 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

1959 Los cuatrocientosgolpes1960 Tirez sur le pianiste1961 Jules y Jim1964 La piel suave1966 Fahrenheit 4511967 La novia vestía denegro1968 Besos robados1969 La sirena delMississipi

El pequeño salvaje1970 Domicilio conyugal1971 Las dos inglesas y elamor1972 Una chica tandecente como yo1973 La noche americana1975 Diario íntimo deAdele H.1976 La piel dura

El amante del amor1978 La chambre verte

L’amour en fuite1980 El último metro1981 La mujer de al lado1983 Vivement dimanche!

FITXA ARTÍSTICAJean-Pierre Léaud

Claire MaurierAlbert Rémy

Guy DecombleGeorges Flamant

Patrick Auffay

Antoine DoinelGilberte DoinelJulien DoinelProfessorSr. BigeyRené Bigey

Neix el 1932 a París. Té unaadolescència inestable idescobreix aviat el cinema.André Bazin, un dels fundadorsdels mítics Cahiers du Cinémai un dels pares de la críticamoderna, l’apadrina i dirigeixles seves primeres passes perl’escriptura cinematogràfica.En els anys cinquanta esdevéla quintaessència de la novageneració de crítics quedefensa la modernitat i carregacontra el cinema mésencartonat.Entra per la porta gran en elmón de la realització amb Loscuatrocientos golpes (1959),que guanya el premi a la millordirecció a Canes i s’erigeix enun dels títols cabdals delmoviment –la “nouvellevague”- que revoluciona elpanorama mundial amb unamirada fresca, autèntica idesacomplexada.El cinema, la literatura i lesdones són les tres granspassions d’un cineasta ambuna trajectòria irregular, peròque en les seves millorspel•lícules –Jules y Jim, Lasdos inglesas y el amor, Lachambre verte...- sap copsaramb una hipersensibilitatgenuïna i poderosa el misteriamorós i femení.Mor prematurament el 1984.

COMENTARI

Los cuatrocientos golpeses revela com una de lesoperes primes mésmítiques de la història i undels títols fundacionals –iessencials- de la “nouvellevague” francesa, unmoviment que insuflà famig segle una alenadad’aire fresc al panoramacinematogràfic.

Quan el seu director,François Truffaut rodà elseu primer llargmetratgeja havia esdevingut unnom popular en els cerclesespecialitzats per les sevescrítiques, inusualmentvirulentes, en quèvindicava fervorosamentla política d’autor -elrealitzador és l’estrella- iatacava despietadamentel cinema acadèmic i ranci.Totes les idees que haviadefensat com a teòric –larecerca d’una veritatexpressiva- va saberplasmar-les magistralmenten Los cuatrocientosgolpes, un projecteeminentment autobiogràficen què evoca la sevaconflictiva adolescència.Antoine Doinel –l’alter egode Truffaut, encarnat perl’emblemàtic Jean-PierreLéaud- és un xicot detretze anys, rebel iinestable, que cercadesesperadament unasortida a la seva atzarosa

existència. L’autor d’Elpequeño salvaje s’apropaa la turmentada psicologiadel seu petit heroi, en unacrònica, tendra i amargaalhora, tocada per unasensibilitat extraordinàriai per un esperit líric -elcommovedor i memorablepla final- que regalima una

autenticitat emocionalinhabitual. Loscuatrocientos golpesmarcà profundament totauna generació de jovescinèfils i esdevingué unade les pel•lícules mésinfluents i copiades delcinema modern.