-
3. Plat
3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (I) Pg.
60
Dades
biogrfiques
Pgina 60
Tres factors que influeixen en la seva filosofia:
Levoluci poltica de la polis atenenca
Les preocupacions i litinerari poltic de Plat: la
carta VII
La reacci davant del pensament del sofistes
Dades biogrfiques rellevants
Atenes, 427-347 aC, famlia aristocrtica
Formaci delit, Crtil, Scrates, viatge sud dItlia
387 aC funda de lAcadmia: Saber per posseir el poder
-
3. Plat
3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (I) Pg.
60
A. Levoluci poltica de la polis atenenca Guerres del Pelopons (431-404 aC): Desestabilitzaci poltica
404 aC derrota dAtenes: govern dels Trenta tirans
403 aC revolta democrtica de Trasibul: restabliment de la democrcia
399 aC judici i condemna a mort de Scrates
Crisi de la democrcia atenenca i temps de la segona sofstica
Atenes (democrcia / imperialisme)
Esparta (aristocrcia / militarisme)
La Carta VII Els intents fracassats de portar les seves idees poltiques a la prctica
Text pgina 61
-
3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (II) Pg.
61
B) Les preocupacions i litinerari poltic de Plat: la carta VII 1. Detractor de la democrcia per dues raons:
a. Qui exercia el poder
Els crrecs sexercien per elecci, torn o sorteig per ciutadans sense una
formaci especfica
Qui pot assolir la virtut poltica?, contraposa:
Plat: ha de governar el ms capacitat i idoni
a. Com es prenien les decisions
Es prenien per majoria. Veu dos inconvenients:
i. Manipulaci i demaggia (baixa formaci dels ciutadans)
ii. Prevalen els interessos particulars i partidistes
Plat: ha de prevaler el b de la polis (linters com)
2. Reformador poltic amb dos objectius:
a. Sostraure la polis dels continus canvis i del deteriorament poltic
b. Trobar unes noves bases sobre les quals assentar lordre poltic
Quins seran els mitjans per tal de poder aconseguir-lo?
i. Trobar un ordre de valors universals i immutables (Scrates)
ii. que dotin destabilitat la polis i possibilitin una societat justa,
iii. i, perqu tot aix fos possible, educar els ciutadans en aquests
Pren-ne
nota!
Pgina 61
Igualitarisme sofista
(qualsevol ciutad) versus
Excel.lncia
(Noms a labast duna minoria)
-
Pg.
62 3.1 Les claus per entendre la filosofia de Plat (III)
C) La reacci davant del pensament del sofistes Els mals de la polis (tant la democrcia, com la tirania) sn fruit de las teories
dels sofistes, per aix en:
Lestil de la filosofia de Plat Els dilegs
Els mites o al.legories
Pren-ne
nota! 2
Pgina 62
Lmbit ticopoltic
Contra el relativisme moral i el convencionalisme de les normes
morals i poltiques
Afirma que hi ha un ordre universal de valors que ha de ser la base dun
ordre poltic estable
La teoria del coneixement
Contra el relativisme gnoseolgic i lescepticisme
Afirma que s possible descobrir aquests valors i arribar a conixer-
los
-
CD 3.2 Etapes i obres de la filosofia de Plat
Entre dilegs i cartes, shan conservat 36 de les obres de Plat
Habitualment sordenen dacord amb la classificaci segent:
Dilegs de joventut (393-388 aC)
Plat hi reflecteix fidelment el pensament del seu mestre Scrates
Descriuen lAtenes del seu temps i la controvrsia amb els sofistes
Socupen del debat sobre la definici dalguns conceptes tics, la virtut, leducaci i el coneixement
Obres: Apologia de Scrates, Crit, I, Lisis, Protgores, Laques, Crmides, Eutifr.
Dilegs de transici (388-385 aC)
Desprs del viatge s Siclia comena a desenvolupar les seves prpies teories
Apareixen les influncies de les doctrines orficopitagriques (la idea de la immortalitat de lnima, del coneixement com a reminiscncia) i fa un esbs del que ser la teoria de les Idees
Socupen dels temes poltics: confrontaci amb els sofistes i crtica de la democrcia
Obres: Hpies major, Hpies menor, Grgies, Menex, Men, Eutidem, Crtil.
Dilegs de maduresa (385-370 aC)
Sn els seus dilegs ms importants ja que hi fa la ms completa exposici de les seves teories principals i explica els seus mites ms importants i elaborats
Socupen de lamor, la bellesa, la polis ideal i la immortalitat de lnima
Obres: El banquet, Fed, Repblica, Fedre.
Dilegs crtics o de la vellesa (369-347 aC)
Revisa les seves prpies teories i intenta aprofundir en alguns problemes complexos que presentaven
Saccentua la influncia pitagrica, i en la poltica el seu pessimisme
Socupen dels temes poltics, qestions dhistria, cosmogonia i religi
Obres: Parmnides, Teetet, El sofista, El poltic, Fileb, Timeu, Crties, Lleis.
Jos Vidal Gonzlez Barredo
Pren-ne
nota! 1
Pgina 62
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
-
3.3 El problema de la realitat: Teoria de les Idees Pg.
62
A) Metafsica: Teoria de les Idees Qu s la realitat per a Plat i quin tipus de coneixement hem de tenir-ne?
La realitat que ens mostren els sentits s canviant (Herclit)
El coneixement que ens proporcionen s relatiu (opini) ja que 1. Canvien les coses II. Canvia el nostre judici sobre aquestes (Protgores)
s per aix que hem de considerar que est formada per noms APARENCES
Una realitat immutable i permanent que faci possible
Un coneixement ferm i segur: absolut (cincia)
Aquesta s la formada per les Idees (ESSNCIES Formes)
Per tant, hi ha
dexistir
Text pgina 63
-
Objectes
artificials
Ombres
dels objectes
artificials
Mn sensible (coses)
Pg.
63 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
B) Ontologia (I): Exposici al.legrica: el mite de la caverna Clau per a comprendre la seva concepci de la realitat i del coneixement
Els sentits ens mostren l'autntica realitat de lsser?
Si ens alliberem de les cadenes de:
a) Leducaci rebuda
b) Els prejudicis derivats dels sentits
Podrem establir que hi ha :
1. Dues realitats (dualisme metafsic)
2. Diferents graus de lsser (ms o menys ser) i en correspondncia
diferents graus del coneixement (coneixement ms o menys fiable)
Mn intel.ligible (Idees)
Objectes
Naturals
Reflexos
en laigua
dels objectes
naturals
Il.lustraci
pgina 63
Il.lustraci
pgina 69
-
Pg.
64 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
B) Ontologia (I): Exposici sistemtica: Teoria de les Idees
Dualisme
Metafsic
Mn sensible constitut per
Mn intel.ligible constitut per
Dualisme
Ontolgic
Trets caracterstics
Valoraci ontolgica
Coses
Sn:
Mltiples
Singulars (diferents entre s)
Tenen un comenament i un final
(Subjectes a generaci i corrupci)
Materials, i per tant
Canviants
[Influncia Herclit]
Aparences No podem dir que sn en sentit ple
(posseeixen menys realitat)
Idees (Eidos: forma, aspecte i visi) Tenen existncia separada i independent
del nostre pensament i de les coses
Sn:
niques
Universals [Influncia Scrates]
Eternes
Immaterials, i per tant
Immutables
[Influncia Parmnides]
Essncies Sn la realitat en sentit ple
Dualisme
Gnoseolgic Valoraci gnoseolgica
Conegudes mitjanant
els Sentits (inintel.ligibles a causa dels seus canvis)
Opini (Saber relatiu)
Noms conegudes mitjanant
la Ra (Intutiva) (no accessibles als sentits)
Cincia (Saber universal i necessari)
Pren-ne
nota!
Pgina 64
-
Pg.
64 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
B) Ontologia (I): Lidealisme platnic 1. Quina relaci existeix entre els dos tipus de realitat?
De participaci (mthesis) o imitaci (mimesis)
Existeix una superioritat de les Idees sobre les coses ja que hi ha una:
I. Dependncia ontolgica
Les Idees sn la causa de les coses (nexpliquen el ser ja que son
en la mesura que en participen o les imiten).
II. Dependncia gnoseolgica
Les Idees sn el fonament dels nostres judicis sobre les coses
(possibiliten el coneixement que en puguem tenir).
Ara, com que les coses s'assemblen a les Idees tamb poden
recordar-nos-les.
II. Per qu anomenen idealisme (Noms coneixem idees) la filosofia de
Plat?
En virtut de la seva valoraci ontolgica:
1. Noms el mn intel.ligible (etern i immutable), constitut per idees, que
sn les essncies, s plenament real.
2. El mn sensible (perible i canviant), constitut per coses, que sn les
meres aparences, noms s en la mesura que imita o participa daquell.
Jos Vidal Gonzlez Barredo
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
-
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pg.
65
B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees Objectiu:
Aprofundir en la descripci de lestructura i naturalesa del mn de les Idees
1. De quin tipus de coses hi pot haver Idees?
Debats a lAcadmia i revisi de les seves teories als dilegs de vellesa:
Existeixen Idees de:
a) Els objectes matemtics (Igualtat, Unitat, Pluralitat, etc.)
b) Els valors (el B, la Bellesa, la Justcia, etc.)
c) Les coses sensibles (sser hum, Foc, Aigua, etc.)
per NO de les coses vulgars (que sn fruit de la imperfecci del mn
sensible: indeterminaci de la matria)
Si admetem que a cada tipus de coses li correspon una Idea, potser
existeixen tamb Idees de coses que podrien semblar ridcules, com ara, el
cabell, el fang, la brutcia o qualsevol altra cosa insignificant i menyspreable
Plat: Parmnides, 130 c
-
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees Pg.
65
B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees 2. Jerarquia de les Idees
B
Justcia
Bellesa
sser
Identitat
Moviment
Alteritat
Reps
Punt de vista eticopoltic
(Repblica)
Punt de vista lgic
(El Sofista)
-
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees CD
B) Ontologia (I): La revisi de la teoria de les Idees 3. Crtica a les objeccions de Parmnides sobre la pluralitat i el no-sser
Com s possible vncer les objeccions de Parmnides a la pluralitat de lsser?
Jerarquitzaci de les cinc Idees fonamentals segons la seva amplitud predicativa:
1. Lsser es predica de totes les altres Idees (ja que cada una daquestes s)
2. Cada una de les Idees s igual si mateixa (identitat) i diferent de les altres
(alteritat)
3. Sha de distingir entre un No-sser absolut [sentit existencial: no existir] i
un No-sser relatiu [sentit atributiu: no ser altre cosa (un quadrat a
lexemple)]
4. Cada Idea cont una certa quantitat dsser (identitat) juntament amb una
quantitat infinita de no-sser (alteritat)
Identitat
S
(existencial)
(absolut)
Alteritat
No S
(atributiu)
(relatiu)
-
Pg.
66 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del mn sensible 1. Cosmogonia platnica: Quin s lorigen del mn sensible Objectiu explicar:
a. Quina s la relaci entre els dos mns (sensible i intel.ligible; les Idees i les coses)?
b. Per qu hi ha sser en les coses sense ser aquestes en un sentit ple?
Narraci versemblant al Timeu (ja que t per objecte el mn sensible que est subjecte a constants canvis)
Principi formal (model)
Doten dsser a la matria informe (determinaci)
Model teleolgic: el Demirg es fixa en la Idea del B amb la finalitat (telos) de fer el mn el ms bell i perfecte possible
COSMOS: A causa de la seva constituci material hi ha una tendncia natural al desordre que provoca un procs immediat de canvi i degradaci: imperfecci i mal del mn sensible
Lunivers no pot ser frut de latzar (crtica Demcrit)
Principi ordenador (no creador) de la matria
Inspirat en el (Anaxgores) Nous
Eterna
Indeterminada (informe) i en incessant moviment (principi dindeterminaci) = CAOS
s (existeix) per no s prpiament res
Matria Demirg
Idees coses
Procs: el Demirg prenent com a model les Idees (essncies) les plasma en la matria i sorgeixen les
coses (reben el seu sser a mesura que van participant de les diferents Idees)
-
CD 3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
C) Ontologia (II): estructura i naturalesa del mn sensible
2. Cosmologia platnica
Jos Vidal Gonzlez Barredo
Il.lustraci: Greek Cosmology de Dr. James Schombert,
Assoc. Professor Ph.D. 1984, Yale
http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-
Cosmology/4411
A. Trets generals que sacceptaran en
les cosmologies posteriors
1. Geocentrisme
2. Geoestatisme
3. Homocentrisme
4. Esfera dels estels fixos
5. Constituci dter del mn celest
6. Dogmes platnics del moviment dels
astres:
1. Circular
2. Uniforme
B. Influncies pitagriques
Els moviments celestes es produeixen
seguint proporcions matemtiques i
harmonies musicals
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411http://www.allthingshealing.com/Cosmology/-Greek-Cosmology/4411
-
Pg.
67 3.4 El problema del coneixement
Lmits posats pels sofistes Reacci de Plat
Relativisme: no existeix una veritat nica S, sn les Idees
Escepticisme: no s possible assolir cap veritat amb certesa S, perqu conixer s recordar
(Anamnesi)
1. Teories orficopitagriques:
Immortalitat i reencarnaci de lnima
Lnima procedeix del mn intel.ligible
a) s af a les Idees
b) Les coneix llavors per contemplaci directa intel.lectual
En reencarnar-se sen oblida
Per en observar les coses del mn sensible pot despertar-se el record (anamnesi)
(ja que aquestes imiten o participen daquelles)
A) Com s possible el coneixement: teoria de la reminiscncia
Influncia de dues tradicions de pensament:
2. El mtode dialctic socrtic:
La inducci maiutica
Ens en proporciona el coneixement
rigors
Al Men un esclau sense cap formaci resol
un problema geomtric amb lajuda de
Scrates, per tant:
a) Mitjanant les preguntes adequades
b) I ls correcte de la ra
Podem arribar a lautntic coneixement
(fer emergir el record de les Idees)
Text
pgina 67
-
Pg.
68 3.4 El problema del coneixement
B) Graus del coneixement: smil de la lnia Cal recordar el mite de la caverna
Plantejament general:
Mn sensible Sentits Canvi continu aparences Opini (doxa)
Coneixement poc fiable
Mn intel.ligible Ra Immutable i etern essncies Cincia (episteme)
Autntic Saber = Certesa
Principis generals: 1. Racionalisme platnic
El veritable coneixement noms sassoleix mitjanant la ra i prescindint
de la informaci que ens proporcionen els sentits (que ens indueix a error)
2. Correspondncia entre el graus del ser i del coneixement
Com ms realitat tenen els objectes dels quals socupa el nostre
coneixement ms fiable i vertader s aquest. Aix doncs:
a) El coneixement s relatiu quan pren com a objecte all que
posseeix poca realitat (coses)
b) El coneixement s absolut quan pren com a objecte all que s
plenament real (Idees)
Text pgina 69
-
Pg.
68 3.4 El problema del coneixement
B) Graus del coneixement: smil de la lnia
Jos Vidal Gonzlez Barredo
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
-
Pg.
70 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
Influncia i reelaboraci de les doctrines orficopitagriques
Dues teories complementries:
a. Antropologia: dualisme cos - nima (Doctrina del soma - sema)
b. Psicologia: tres aspectes de lnima (Mite del carro alat)
A) Antropologia: la concepci dualista de lsser hum I. Qu s lsser hum?
Material i
mortal
(desitjos,
passions, plaer i
percepcions
sensibles)
cos (pertany al
mn sensible)
nima (pertany al
mn intel.ligible)
Immaterial i
immortal
(af a les Idees)
(Ra i
coneixement
intel.lectual)
Uni accidental
i transitria
-
Pg.
70 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
II. Quina s la relaci entre el cos i lnima?
a. Doctrina del soma (cos) sema (pres o tomba) Lnima, originalment, vivia al mn intel.ligible: Com? (Mite del carro alat)
Carro alat dirigit per un auriga (conductor) i un tir de dos cavalls un de bo
(celest) i un de dolent (terrenal)
Gira en cercle amb els dus dedicada a la contemplaci de les Idees
Mantenir-se al mn intel.ligible depn de la mida i la robustesa de les ales:
i. La mida creix amb el coneixement de les Idees (contemplaci directa)
ii. La robustesa depn si ens hem dedicat al coneixement i hem practicat
la virtut al temps que hem estat al mn sensible
http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/
-
Pg.
70 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
b. Reencarnaci i transmigraci de les nimes
Lnima cau i queda atrapada en un cos: contaminaci: larrossega cap
les seves passions
Cercle de reencarnacions que pot ser etern
http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/
-
Pg.
70 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
c. Purificaci, virtut moral i coneixement intel.lectual Com es pot sortir daquest cercle?
i. Purificaci: allunyar-nos del cos (ens fa esclaus de les seves passions) Virtut:
obrar b (requereix del coneixement de les Idees)
ii. Amor a la bellesa
iii. Coneixement de les Idees (dedicaci tant al mn sensible com en lintel.ligible)
Com es produeix el judici post-mortem? (Mite dEr)
a. Primer judici
Si hem obrat b (c) contemplaci al MI,
si no vagarem per lHades
b. Segon judici
Tria en la reencarnaci
Quin s el sentit de la vida?
Llarg procs de perfeccionament
moral i intel.lectual Lascetisme platnic Aqu significa:
Menyspreu del cos, les seves
necessitats i passions
No concedir-lo cap satisfacci i
controlar-lo rigorosament
Ja que s un obstacle en aquest
cam de perfeccionament La filosofia s una preparaci per a la mort (Plat)
Text pgina 72
Text pgina 73
http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/
-
Pg.
73 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
B) La naturalesa humana: aspectes o facetes de lnima Objectiu: Descriure la complexitat de la naturalesa humana
Menys asctic i ms comprensiu (mostrar els diferents aspectes de la personalitat)
Exposici al.legrica: Mite del carro alat
Text pgina 74
Mite del carro alat
Auriga
Cavall bo
Cavall dolent
Aspecte
Racional
Irascible
Concupiscible
Funci
Desig de coneixement
Desig dhonor i fama
Desitjos corporals
Ubicaci
cap
pit
abdomen
http://blog.educastur.es/lechuzaminerva/
-
Pg.
73 3.5 El problema lsser hum: doctrina del soma-sema
B) La naturalesa humana: aspectes o facetes de lnima Principis generals
1. Laspecte racional ha de dirigir la vida humana
2. Malgrat que el cos pot estar en conflicte amb la recerca de la purificaci i
del coneixement aquest no sha de reprimir sin que shauran de
sublimar els seus desitjos
3. La finalitat ltima s aconseguir una harmonia entre els diferents
aspectes sempre mantenint la jerarquia: que el que s superior (laspecte
racional) domini i dirigeixi el que s inferior (els altres dos aspectes de
lnima)
Jos Vidal Gonzlez Barredo
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/
-
Pg.
74 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
A) Qu s la virtut o el b?, Com hem d'obrar? Fonament: la seva concepci de la naturalesa humana (antropologia)
La virtut consisteix en:
a. Que cada aspecte de lnima humana desenvolupi de la manera
adequada la funci que li s prpia
b. i en relaci amb el lloc que li correspon dins del conjunt:
Sha de recordar que hi ha:
a. Una jerarquia. De superior a inferior s: racional, irascible i concupiscible.
b. Un principi rector: el que s superior ha de dominar i dirigir el que s
inferior.
Mite del carro alat
Auriga
Cavall bo
Cavall dolent
Aspecte
Racional
Irascible
Concupiscible
Funci
Desig de coneixement
Desig dhonor i fama
Desitjos corporals
Virtut
Prudncia o saviesa (sophia)
Fortalesa o valor (andreia)
Moderaci o temprana (sophrosyne)
Antropologia tica
-
Pg.
75 3.6 El problema de la moral: teoria de la virtut
B) Qu s la justcia (dik)? (quarta virtut)
Com es defineix lnima justa?:
Un sser hum just s aquell en que:
a. Laspecte racional dirigeix i domina els altres aspectes
b. Es respecta la jerarquia de funcions dins del conjunt
c. Cada aspecte de lnima humana desenvolupa de la manera adequada la
funci que li s prpia, s a dir, practica la virtut que li correspon
C) Qu s la felicitat (eudaimonia)?
s el resultat natural del funcionament de lnima justa que es caracteritza per
lharmonia que es deriva de lequilibri entre els diversos aspectes de
lnima que es produeix quan es respecta aquest ordre i la contemplaci
de la Idea de B
s, per tant:
Domini del que s racional i svia conducci dels diferents aspectes de
lnima
Text pgina 75
-
Pg.
76 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal
A) Lorigen de la societat i de la poltica
Objectiu: definir qu s una polis justa
Punt de partida: determinar quin s lorigen de la societat i de la poltica
I. Origen de la societat
Els ssers humans per viure han de cobrir unes necessitats
bsiques (alimentaci, habitatge, vestit, etc.)
No sn autosuficients, necessiten els altres, per tant, sassocien
Aix sorgeix la societat i t el seu origen lestat
Text pgina 76
Lobjectiu final de la filosofia platnica establir un ordre poltic estable i just (s un reformador poltic)
Al seu dileg Repblica (Politeia) inaugura un nou gnere de pensament poltic la utopia (el disseny duna societat ideal)
s important recordar el rerefons de la poltica del seu temps i al seva crtica de la democrcia
-
Pg.
77 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal
A) Lorigen de la societat i de la poltica
II. Origen de la poltica
Respon a aquesta necessitat. El seu objectiu i funci s:
Trobar la millor manera dorganitzar els esforos comuns perqu
puguin satisfer aquestes necessitats de la millor manera per a
tothom
Com podrem fer-lo?:
Caldr determinar qu correspondr fer a cada un
B) La divisi social del treball: lanalogia individu-societat
Qu correspondr fer a cada un?
Democrcia grega: igualitarisme Plat: idonetat natural
Tots els individus estan capacitats
per dur a terme qualsevol tasca
Uns individus estan millors dotats
que daltres, per naturalesa, per
poder dur certes tasques
Text pgina 77
-
Pg.
77 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal
B) La divisi social del treball: lanalogia individu-societat
a) Els individus shan despecialitzar a fer les tasques per les quals demostrin una
capacitaci natural ms gran, per tant, el criteri i fonament daquesta
especialitzaci ser la prpia naturalesa humana
b) Sha de fer dacord amb laspecte de lnima que domini en ells, per tant:
c) Lestratificaci de la societat en classes socials es deriva de una comparaci
amb la naturalesa humana (analogia individu-societat)
Mite dels
metalls
pgina 78
Governants
o filsof rei
(Racional)
Guardians i guerrers (Irascible):
seguretat interior i defensa exterior
Pagesos, artesans i comerciants (Concupiscible):
tasques productives que serveixen per cobrir les necessitats
bsiques de la poblaci
Govern de la ciutat en virtut de la
seva saviesa: del coneixement de
lordre immutable de les Idees
-
Pg.
78 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal
B) La divisi social del treball: lanalogia individu-societat
El projecte poltic platnic suposa, a ms:
1. Seleccionar i educar els individus en la seva funci natural des de petits
2. Educaci igual dhomes i dones (poden assumir les mateixes funcions socials)
3. El rgim de vida de les classes superiors haur destar dissenyat per tal
devitar els possibles riscos de sustentar el poder poltic (supressi de la
famlia i de la propietat privada)
C) La justcia i la felicitat a lestat platnic
1. Qu s una polis justa?
Correspondncia entre ltica i la poltica (indisolublement
unides)
El criteri s el mateix de lnima justa:
Domini i direcci del que s racional, respecte la jerarqua i cada
classe social faci la tasca que le correspon de la manera adequada
-
Pg.
78 3.7 El problema de la poltica: teoria de la polis ideal
C) La justcia i la felicitat a lestat platnic II. Qu s una polis feli?
El criteri s el mateix de lnima feli:
Sorgeix de lharmonia i lequilibri resultant del respecte de lordre
jerrquic i del funcionament correcte de cada una de les parts
(quan cada classe social practica la seva virtut)
Sempre, per, tenint present que:
El fi de la polis s perseguir el b com de tota la polis (no noms la
felicitat de les classes superiors que no seria un principi universal)
Jos Vidal Gonzlez Barredo
Text pgina 79
Antropologia
Aspectes de lnima
Racional
Irascible
Concupiscible
tica
Virtuts
Prudncia o saviesa (sophia)
Fortalesa o valor (andreia)
Moderaci o temprana (sophrosyne)
Poltica
Classes socials
Governants: filsof rei
(rjontes)
Guardians i guerrers (phylakes)
Productors: pagesos, artesans i comerciants (demiurgo)
Quadre
resum
pgina 80
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/