Primera edició: Març ����
© Dels textos: Antoni Capilla
© De les fotogra�es: Frederic Camallonga i Robert Ramós/Pere Virgili (fotos pàgines �� i ��)
© D’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions
Edita: Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, ������� BarcelonaTel. �� ��� �� ��www.bcn.cat/publicacions
Cossetània EdicionsC/ de la Violeta, � – ����� VallsTel. ��� �� �� �� – Fax ��� �� �� ��www.cossetania.com – [email protected]
Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona: Ignasi Cardelús,Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Màrius Rubert, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo
Director d’Alcaldia i Comunicació: Enric Casas
Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo
Coordinació editorial:
Impressió: Formes Grà�ques Valls, SA
ISBN: ���-��-����-���-�
Dipòsit legal: T-�-����
El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor
Tots els drets reservats
001-003 CR‘DITS.indd 2 14/2/11 12:29:22
3
HORTA-GUINARDÓ
BARCELONABARRI A BARRI
ANTONI CAPILLAFOTOGRAFIES DE FREDERIC CAMALLONGA
2
EL BAIX GUINARDÓ · CAN BARÓ · EL CARMEL · LA CLOTA · LA FONT D’ENFARGUES · EL GUINARDÓ · HORTA · MONTBAU · SANT GENÍS DELS AGUDELLSLA TEIXONERA · LA VALL D’HEBRON
001-003 CR‘DITS.indd 33 14/2/11 12:29:2214/4/2/2/2/11 12:29:229:222
HORTA-GUINARDÓ ÉS, POSSIBLE-MENT, el districte de Barcelona amb una major diversitat física i humana. De la Travessera de Gràcia fins al peu del Tibidabo, dins dels seus límits hi ha espai per a barris residencials i bar-ris obrers, per a blocs de pisos cons-truïts als anys 50 i 60, i per a torres d’es-tiueig bastides per la petita burgesia barcelonina que, a la segona meitat del segle XIX, fugia de l’epidèmia de febre groga que assolava la ciutat.
L’orografia ha configurat l’Horta-Guinardó que avui coneixem. Dividit
HORTA-GUINARDÓLA VALL MÉS HETEROGÈNIA
en 11 barris, un breu recorregut pel districte ens servirà per entendre aquesta composició tan heterogènia. De seguida ens adonarem que els bar-ris més propers al mar (Baix Guinardó i Guinardó) ofereixen, tot i els desni-vells, certa continuïtat amb les trames de Gràcia i de l’Eixample, però que no tenen res a veure amb els nuclis que s’enfilen per les faldes de Collserola (Sant Genís dels Agudells i Montbau).
Aquests són també diferents d’Hor-ta, potser el barri més extens i homo-geni, i de la Vall d’Hebron, el que més
004-007 INTRODUCCIO.indd 4 14/2/11 12:32:42
ha crescut els últims anys. A la zona central hi trobarem Can Baró, la Font d’en Fargues, el Carmel i la Teixonera, quatre barris encastats amb gràcia desigual als vessants vertiginosos dels turons de la Rovira, del Carmel i de la Creueta del Coll. I, per últim, queda la Clota, un cas a part en la geografia barcelonina. Enclotat com està, s’ha convertit en un reducte gairebé ar-queològic que recorda el passat agrí-cola de la zona.
Ben bé tot el que avui forma part d’Horta-Guinardó (tret de la zona del Guinardó, que eren terres de Sant Martí de Provençals), pertanyia, fins l’any 1904, al municipi independent de Sant Joan d’Horta, un territori amb pocs habitants que vivien de l’agricul-tura i on l’aigua hi era abundant. La
primera zona habitada coneguda es trobava a Sant Genís dels Agudells, al peu d’on ara hi ha la carretera de la Rabassada, tot i que la capitalitat del municipi es traslladaria a Horta al se-gle XIX a causa de la seva major efer-vescència demogràfica.
Horta-Guinardó té nombrosos llocs atractius que mereix la pena visitar. De mar a muntanya, en citem alguns: el magnífic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Parc de les Aigües, la bateria antiaèria del turó de la Rovi-ra, el Parc dels Tres Turons, els safare-jos, el Pavelló de la República, antics palauets com la Granja Vella o el Palau de les Heures, el Parc del Laberint i el velòdrom d’Horta, i les nombroses fonts, masies i torres modernistes que hi ha repartides pel districte.
004-007 INTRODUCCIO.indd 5 14/2/11 12:32:52
EL BAIX GUINARDÓ
Plaça de la Font Castellana
Jardins d’Hiroshima
Parc de les Aigües
Casa de les Altures
Carrer Josep Ciurana
Mas Casanovas
Passatge de l’Encarnació
Jardins Príncep de Girona
L’Aliança
CAN BARÓ
Carrer Francesc Alegre
Can Baró
Bateria antiaèria
Dipòsit d’aigua de Dosrius
Miquel dels Sants Oliver, 10
EL CARMEL
Can Mora
Santuari del Carmel
Biblioteca Juan Marsé
David i Goliat
Ca n’Andalet
LA CLOTA
Torre Jussana
Torre de l’Aigua
Camí de Sant Genís a Horta
8
1�
22
�0
8
10
11
11
12
12
13
14
14
18
19
20
21
21
24
25
26
26
29
31
32
32
LA FONT D’EN FARGUES
Cooperativa de Periodistes
Can Carabassa
Can Fargas
Casa Giol
Casa Aymerich
Col·legi Princess Margaret
El Casino
Sant Antoni de Pàdua
Font d’en Fargues
EL GUINARDÓ
Els Quinze
Plaça Catalana
Torre del Suro
Escola Parc del Guinardó
Parc del Guinardó
Planetari Municipal
Escola del Mar
Can Mascaró
Jardins Pla i Armengol
Centre Cívic del Guinardó
Mas Guinardó
Mare de Déu de Montserrat
Santa Isabel d’Aragó
Torre Garcini
Liceu Castro de la Peña
Hospital de Sant Pau
HORTA
Els Safareigs d’Horta
Ca l’Eudald
Can Querol
Can Gras
35
37
37
38
39
39
40
41
41
44
44
45
45
46
48
49
50
50
51
52
53
53
55
55
56
63
63
64
65
�4
42
�0
004-007 INTRODUCCIO.indd 6 14/2/11 12:32:52
7
Ajuntament d’Horta
A Castelao
Carrer Horta
Plaça Eivissa
Casa Joaquim Puig i Grau
Can Mariner
Caixa d’Horta
Museu Africà
Casa Ramis
Sant Joan d’Horta
Mas Enric
Parc de la Unitat
Can Baliarda
Can Cortada
Can Santgenís
Cementiri d’Horta
Velòdrom
Parc del Laberint
Castell Fortí
MONTBAU
Arcàngel Sant Rafael
Ritme i Projecció
Llars Mundet
Carrer de la Ceràmica
Palau de les Heures
Ermita de Sant Cebrià
SANT GENÍS DELS AGUDELLS
Pedra de Collserola
Sant Jeroni
Font del Roure
Can Soler
Sant Genís dels Agudells
Casa Groga
Can Figuerola
Patronat Ribas
LA TEIXONERA
Plaça de la Vall d’Hebron
Centre Cívic la Taxonera
Estació de Coll-Teixonera
Forma i Espai
LA VALL D’HEBRON
Pavelló d’Esports
Centre Municipal de Tennis
Vila dels Periodistes
Museu de Carruatges
Can Marcet
Can Travi Vell
Can Travi Nou
Pavelló de la República
Els Mistos
Camí de Sant Genís
Dime, dime, querido
Granja Vella
65
66
66
67
68
68
69
70
70
72
72
74
75
76
76
78
78
80
81
83
85
85
87
87
89
92
92
93
93
95
95
96
97
99
100
102
103
106
108
109
109
110
111
112
112
113
114
115
115
82
90
98
104
004-007 INTRODUCCIO.indd 7004-007 INTRODUCCIO.indCCIO.inddd 77 14/2/11 12:32:5214/4/2/2/11 12:32:522/11 12:32:52
EL GUINARDÓ HAVIA ESTAT, histò-ricament, un espai de transició entre la vila de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals. Era un terri-tori gairebé despoblat, on només hi havia camps i masies, fins que a princi-pis del segle XX s’hi van construir cases d’estiueig i alguns equipa-ments sanitaris vin-culats al proper Hos-pital de Sant Pau. La gran obra modernista de Domènech i Montaner ha exercit sempre de bar-rera entre el barri i el Guinardó, de manera que els veïns han tingut més tirada a anar cap a Gràcia o cap a l’Eixample.
HORTA-GUINARDÓEL BAIX GUINARDÓ
No cal dir que el barri està, avui, tan poblat com els altres de Barcelo-na. És un rectangle gairebé perfecte,
delimitat per Mare de Déu de Montserrat, Travessera
de Gràcia, Sardenya i Cartagena. De la Ronda del Guinar-dó cap al mar, la seva trama urba-na recorda la de
l’Eixample, mentre que a la part més alta
els carrers s’adapten a les sinuositats de la mun-
tanya, tal i com passa al veí Guinardó.El Baix Guinardó —o Guinardó
gracienc— té una població vital i re-lativament jove, composta tant per fa-mílies de tota la vida com per altres de classe mitjana que s’hi han traslladat
El Baix Guinardó és un rectangle gairebé perfecte
que baixa des delscontraforts del Turó de la Rovira cap a l'ordenada
trama urbana de l'Eixample
Ca
rre
rd
e
008-015 BAIXGUINARDO.indd 8 14/2/11 12:37:41
9
de Santa Carolina
C. de Rosalía de Castro
C. B
erg
ne
s d
e L
as
Ca
sas
Ptg
e. C
ost
a
Ptg
e.
Cas
ano
vas
C.
deGràcia
de Llorens i Barba
Castellana
Marina
Pdís. de
Pere
Lligalbé
C.
deC.
Pas de la
Sant
C.
de
del
Taxdirt
Pl.El
-kad
erded
e
Tho
us
C. Pere Costa
C
asti
llejo
s
de
C.
C.
C.
C.
Lep
an
t
Pa
dill
aC
.
C.
de
dede
C.
C.
del
Guinardó
Travessera
Sar
de
nya
Margall
Ca
rre
rd
e
C.
de
la
Ma
rin
a
Ptge. de
l'Encarnació
Ptg
e. d
e l'
En
carn
aci
ó
Ptge. de Boné
T.
de
Lligalb
é
Carta
gena
(Ro
nd
a del M
ig)
Jardins
d'Hiroshima
Jardinsdel
C. de Niça
l'Encarnació
Ptg
e. M
ari
né
Pas del'Encarnació
d'Alfonsel Savi
Parcde
les
AigüesTúnel
dela
Rovira
d'A
bd
Josep Ciurana
Carrer de Sant Antoni Maria ClaretCarrer de Sant Antoni Maria Claret
Príncepde
Girona
Pi i
C. A
lca
lde
d
e
Mó
sto
les
Ptg
e. R
ed
em
p
Ptg
e. C
amè
li
Pl.les
Camèlies
deDéu
deM
ontserrat
Pra
ga
de
C.Carrer de
de laFont 1
23
4 5
6
7
8
9
en èpoques més recents des d’altres zones més cèntriques fugint del bro-git urbà. Els atractius de la zona són diversos: un parc de finals del segleXIX, un altre de finals del XX, un pa-lauet d’estil arabesc, un col·legi queoriginàriament havia estat hotel de luxe, una clínica quasi centenària opassatges estrets amb ambient de po-ble on es conserven nombroses mos-tres d’arquitectura popular urbana.
1 PLAÇA DE LA FONT CASTELLANA
A la confluència dels carrers Camè-lies i Mare de Déu de Montserrat estroba una rotonda ovalada que du el
008-015 BAIXGUINARDO.indd 9008-015 BAIXGUINARDO.indd 9ndd 9 14/2/11 12:37:4514/4/2/2/2/11 12:37:1 12:37:4545
� JARDINS D�HIROSHIMA
L’obertura del túnel de la Rovira (����) va deixar un espai sense ur-banitzar que, quatre anys més tard, es va convertir en jardins i que l’Ajun-tament de Barcelona va dedicar a Hi-roshima, la primera ciutat que va viu-re una catàstrofe nuclear. Als Jardins
EL BAIX GUINARDÓ
nom d’una antiga font que hi havia a la zona. L’espai central de la pla-ça està ornat amb arbres, dos petits estanys, uns sortidors i una obra ce-ràmica de l’any ���� que cobreix el terra, obra de Madola (Maria Àngels Domingo Laplana), una de les figu-res més destacades de la ceràmica artística de Catalunya.
1
2
008-015 BAIXGUINARDO.indd 10 14/2/11 12:37:51
27MESÓN LAS DELICIASPetit paradís de tapes prop del cim del turó del Carmel. L’especialitat del Me-són Las Delicias (Muhlberg, 1) són les patates braves, però tampoc cal des-merèixer els bunyols de bacallà, lescroquetes i els seitons en vinagre. Per als amants de la literatura, en aquestbar el Pijoaparte, el personatge que protagonitza Últimas tardes con Tere-
sa, de Juan Marsé, hi passava el dia i hicomprava el seu inseparable paquet de Chesterfield.
4
022-029 ELCARMEL.indd 27022-029 ELCARMEL.indd 27 14/2/11 12:43:0214/4/2/2/2/11 12:43:0:022
TERRA D’ASCENSORSEl barri del Carmel es viu costa amunt i costa avall. Ens trobem en un territori de forts desnivells en què petits fets quotidians esdevenen autèntiques odissees físiques. Per aquest motiu, els millors amics del veïns són les escales mecàniques o els ascensors, com l’inclinat que funciona com a funicular des de la tardor de 2010. Serveix per salvar el pronunciat barranc que separa els carrers de Murtra i de Santuari, i facilita l’accés al Centre d’Atenció Primària i a la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé.
recció a la Ronda de Dalt, a l’alçada de la Rambla del Carmel. L’escultura serveix per recordar els brigadistes internacionals que van defensar la República i simbolitza la caiguda del feixisme. Per a la seva construcció es va comptar amb les aportacions econòmiques de l’associació d’antics combatents de la Brigada Abraham Lincoln i de la Spanish Civil War His-torical Society. El monument té una inscripció que recull un fragment del discurs que va pronunciar la dirigent comunista Dolores Ibárruri, la Pasio-naria, l’octubre de 1��� per acomia-dar els brigadistes.
EL CARMEL
022-029 ELCARMEL.indd 28 14/2/11 12:43:08
295 CA N’ANDALET
Ca n’Andalet, també coneguda comCal Xinxó (passatge Andalet, 11), és una antiga finca del segle XVI cons-truïda al costat de la llera de la riera d’Horta que ha patit una transforma-ció total per adequar-la als seus usos actuals com a dependència municipal.
Malgrat tot, encara conserva la tradi-cional porta d’entrada d’arc de mig punt amb grans dovelles i una nota-ble galeria porticada, ara coberta devidre. Un altre element destacable delvell mas és el mur de paredat irregular i coronat per una balustrada ceràmica que, només en part, envolta la major part del perímetre.
5
022-029 ELCARMEL.indd 29 14/2/11 12:43:1214/4/2/2/2/11 12:43:1:122