Montseny q 938 473 137 E [email protected] www.montseny.cat/turisme
Montseny a través de les seves exposicionsLes exposicions “Les Esquelles d’en Jaume” i “El Parc Natural del Montseny: un diàleg entre l’home i el territori”. La primera permetrà al visitant adonar-se de la importància que tingué la ramaderia al Montseny i coneixerà més de prop la vida del pastor i el ramats. La segona exposició permet entendre la relació entre l’home i la muntanya. Lloc: Casal de Cultura del poble de Montseny. Horari de visita: cita prèvia de dilluns a divendres, de 10-14 h; obert dissabte de 10-14 h i diumenge de 10-15 h.
Montseny a través de sus exposiciones Las exposiciones “Les Esquelles d’en Jaume” y “El Parque Natural del Montseny: un diálogo entre el hombre y el territorio”. La primera permitirá al visitante darse cuenta de la importancia que tuvo la ganadería en el Montseny y conocerá más de cerca la vida del pastor y los rebaños.
La segunda exposición permite entender la relación entre el hombre y la montaña. Lugar: Casal de Cultura del pueblo de Montseny. Horario de visita: cita previa de lunes a viernes, de 10-14 h; abierto sábado de 10-14 h y domingo de 10-15 h.
Montornès del Vallèsq 935 721 170 E [email protected] www.montornes.cat
Torre del telègraf de MontornèsTorre de guaita, situada sobre mateix de Can Bosquerons. Va ser construïda cap a 1848 com a equipament militar de telegrafia òptica. De base quadrada, amb vuit espitlleres per banda i envoltada per un fossat circular, és una fortalesa de dues plantes que tenia la porta d’entrada al pis de dalt. A la part del terrat, les diferents posicions d’un mecanisme de braços i politges formaven uns signes codificats que es transmetien com a missatges visuals de torre en torre. Es comunicava visualment amb les torres del castell de Montcada i de can Cassaca de Granollers. Totes tres formaven part de la línia Barcelona – Vic. La de Montornès ocupava la número 47 de la llista d’estacions telegràfiques actives a Catalunya l’any 1849. La majoria de la xarxa telegràfica s’havia construït per combatre les guerrilles carlistes que havien provocat la Guerra dels Matiners. És la primera torre telegràfica de Catalunya que ha estat restaurada i museïtzada..
Torre del telégrafo de MontornèsTorre vigía, situada sobre Can Bosquerons. Fue construida hacia 1848 como equipamiento militar de telegrafía óptica. De base cuadrada, con ocho aspilleras por banda y rodeada
por un foso circular, es una fortaleza de dos plantas que tenía la puerta de entrada en el piso de arriba. En la parte de la azotea, las diferentes posiciones de un mecanismo de brazos y poleas formaban unos signos codificados que se transmitían como mensajes visuales de torre en torre. Se comunicaba visualmente con la torres del castillo de Montcada y de can Cassaca de Granollers. Las tres formaban parte de la línea Barcelona – Vic. La de Montornès ocupaba la número 47 de la lista de estaciones telegráficas activas de Cataluña en 1849. La mayoría de la red telegráfica se había construido para combatir las guerrillas carlistas que habían provocado la Guerra dels Matiners. Es la primera torre telegráfica de Cataluña que ha sido restaurada y musitada.
Montmelóq 935 720 000 E [email protected] www.montmelo.cat
Mons ObservansMons Observans és un exemple gairebé únic a la Península de la presència dels romans al darrer terç del segle II aC. L’assentament romà de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fou construït dalt d’un petit turó de 120 m d’altitud sobre el nivell del mar des d’on es podien controlar les principals vies de comunicació que de la plana, entre les quals destacava la Via Hercúlia (posteriorment coneguda com a Via Augusta). Ha estat interpretat com un possible praesidium, és a dir, un establiment militar des del qual s’exercirien funcions polítiques i administratives de control del territori circumdant.
Mons ObservansMons Observans es un ejemplo casi único en la Península de la presencia de los romanos en el último tercio del siglo II aC. El asentamiento romano de Can Tacó – Turó d’en Roina (Mons Observans) fue construido sobre un pequeño cerro de 120 m de altitud sobre el nivel del mar desde donde se podían controlar las principales vías de comunicación de por la llanura, entre las que destacaba la Vía Hercúlia (posteriormente conocida como Vía Augusta). Ha sido interpretado como un posible praesidium, es decir, un establecimiento militar desde el cual se ejercerían funciones políticas y administrativas de control del territorio circundante.
Mollet del Vallèsq 935 719 500 E [email protected] www.molletvalles.cat
Itinerari Patrimoni molletàAquest itinerari permet visitar el Museu Abelló i descobrir el menhir de Mollet, una de les troballes arqueològiques més importants d’aquests darrers anys en el sud d’Europa.El Museu Municipal Joan Abelló, ubicat en un antic edifici modernista de 1908, i la Casa del Pintor, on l’artista va néixer el 1922, recullen una gran part de l’obra de Joan Abelló i la seva extensa i rica col·lecció d’art, que consta de més de 5.000 obres de pintura i escultura dels artistes catalans més rellevants dels segles XIX i XX.El Menhir neolític de Mollet, descobert el 2009 en l’actual parc de les Pruneres és el més gran del sud d’Europa, fa 5 m de llarg i 6 tones de pes i destaca, no només pel seu volum sinó pel seu caràcter antropomorf, amb gravats i relleus que el situen en la categoria d’estàtua-menhir. Es pot veure al Jardí de la Biblioteca, al parc de Can Mulà.
Itinerario Patrimonio de MolletEste itinerario permite visitar el Museo Abelló y descubrir el menhir de Mollet, una de los hallazgos arqueológicos más importantes de estos últimos años en el sur de Europa.El Museo Municipal Joan Abelló, ubicado en un antiguo edificio modernista de 1908, y la Casa del Pintor, donde el artista nació en 1922, recogen una gran parte de la obra de Joan Abelló y su extensa y rica colección de arte, que consta
de más de 5.000 obras de pintura y escultura de los artistas catalanes más relevantes de los siglos XIX y XX.El Menhir neolítico de Mollet, descubierto en 2009 en el actual parque de les Pruneres es el más grande del sur de Europa, con 5 m de largo y 6 toneladas de peso y destaca, no sólo por su volumen sino por su carácter antropomorfo, con grabados y relieves que lo situa en categoría de estatua-menhir. Se puede ver en el Jardín de la Biblioteca, en el parque de Can Mulà.
Les Franqueses del Vallès q 938 467 676 E [email protected] www.lesfranqueses.cat
Edifici de l’AjuntamentEdifici modernista de 1912, obra de l’arquitecte Albert Joan i Torner. Cedit al municipi per Joan Sanpera i Torras. Actualment és la seu principal de l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès. El conjunt està declarat Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).
Edificio del AyuntamientoEdificio modernista de 1912, obra del arquitecto Albert Joan i Torner. Cedido al municipio por Joan Sanpera i Torras. Actualmente es la sede principal del Ayuntamiento de les Franqueses del Vallès. El conjunto está declarado Bien Cultural de Interés Local (BCIL).
Granollers q 938 794 980 E [email protected] www.visitgranollers.com
La Porxada La Porxada, situada al centre de la ciutat, al nucli històric, fou construïda el 1587 com a llotja de gra. És l’edifici més emblemàtic de la ciutat, i ha estat declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Al voltant de la Porxada s’organitzen innumerables activitats culturals, d’oci i fires d’artesans. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca per la seva amplia i variada oferta comercial. El mercat del dijous, se celebra des de 1040, amb més de 400 parades és dels més grans de Catalunya i un exemple viu d’aquesta tradició comercial.Granollers ofereix al visitant rutes guiades per descobrir la història i el patrimoni modernista, medieval, noucentista, de la ciutat visitant indrets i espais poc habituals com el Centre de Cultura per la Pau de Can Jonch i els refugis antiaeris.A Granollers podreu tastar una cuina variada basada en la combinació de la cuina catalana més tradicional amb la jove cuina innovadora i de creació, disposa d’una amplia oferta de restaurants de gran qualitat i tradició històrica com la Fonda Europa amb més de 300 anys d’antiguitat.
La PorxadaLa Porxada, situada en el centro de la ciudad, en el núcleo histórico, fue construida en 1587 como lonja de grano. Es el edificio más emblemático de la ciudad, y ha sido declarada Bien Cultural de Interés Nacional. Alrededor del Pórtico se organizan innumerables actividades culturales, de ocio y
ferias de artesanos. Granollers, capital de comarca del Vallès Oriental, destaca por su amplía y variada oferta comercial. El mercado del jueves, se celebra desde 1040, con más de 400 paradas es de los más grandes de Cataluña y un ejemplo vivo de esta tradición comercial.Granollers ofrece al visitante rutas guiadas para descubrir la historia y el patrimonio modernista, medieval, noucentista, de la ciudad visitando lugares y espacios poco habituales como el Centro de Cultura por la Paz de Can Jonch y los refugios antiaéreos.En Granollers podréis probar una cocina variada basada en la combinación de la cocina catalana más tradicional con la joven cocina innovadora y de creación, dispone de una amplía oferta de restaurantes de gran calidad y tradición histórica como la Fonda Europa con más de 300 años de antigüedad.
Figaró - Montmany q 938 429 111 E [email protected] www.figaro-montmany.cat
El Sot del Bac El sot del Bac és una petita vall encaixada entre cingleres. Aquesta sotada és un dels paratges més singulars del municipi, conegudíssim pels escaladors que aprofiten les seves parets rocoses per practicar-hi el seu esport. Per arribar-hi, caldrà seguir el PR-33, el sender de petit recorregut circular que passa pel Figaró i la Garriga. Des del Figaró i direcció cap als cingles de Bertí, el PR-33 s’endinsa al sot del Bac. Després de 45’ de passeig pel sot el camí us enfilarà a un mirador, des d’on veurem, la vall recorreguda. Just abans, i prop d’una bauma, haureu pogut desviar-vos del PR i baixar a la riera, on hi descobrireu un espectacular salt d’aigua i el seu gorg, acompanyats de la pregona serenor de l’Agulla del Salt.
El Sot del BacEl Sot del Bac es un pequeño valle encajado entre riscos. Esta hondonada es uno de los parajes más singulares del
municipio, conocidísimo por los escaladores que aprovechan sus paredes rocosas para practicar su deporte. Para llegar, habrá que seguir el PR-33, el sendero de pequeño recorrido circular que pasa por el Figaró y la Garriga. Desde el Figaró y dirección hacia los riscos de Bertí, el PR-33 se adentra en el foso del Bac. Después de 45’ de paseo por el foso el camino os ascenderá a un mirador, desde donde veremos, el valle recorrido. Justo antes, y cerca de una cueva, habréis podido desviaros del PR y bajar a la riera, donde descubriréis un espectacular salto de agua y su poza, acompañados de la gran serenidad de la Agulla del Salt.
Martorelles q 935 705 732 E [email protected] www.martorelles.cat
Masia de Can CarrencàCarrencà, conjunt arquitectònic: Al seu jardí hi ha la capella de Sant Domènec, el molí i pou d’aigua i l’edifici de l’antic celler de vi. Ja apareix documentada el S XII en un pergamí del monestir de Montalegre. Durant el S XVIII l’activitat vitivinícola al poble era important i Carrencà una de les explotacions més destacades de la comarca. Amb l’arribada de la fil·loxera, al igual que altres masies del poble, van patir una forta crisi. Durant la Guerra Civil va servir per allotjar refugiats. L’any 1985 la masia va ser cedida a l’Ajuntament.
Masía de Can Carrencà Carrencà, conjunto arquitectónico: En su jardín está la capilla de Sant Domènec, el molino y pozo de agua y el edificio de la antigua bodega de vino. Ya aparece documentada en el S XII en un pergamino del monasterio de Montalegre. Durante
el S XVIII la actividad vitivinícola en el pueblo era importante y Carrencà una de las explotaciones más destacadas de la comarca. Con la llegada de la filoxera, al igual que otras masías del pueblo, sufrieron una fuerte crisis. Durante la Guerra Civil sirvió para alojar refugiados. En 1985 la masía fue cedida al Ayuntamiento.
Lliçà de Vallq 938 439 000 E [email protected] www.llissadevall.cat
Pous de Glaç de Can Coll i Can GurriEl gel es produia a l’hivern al Montseny o a les basses alimentades per l’aigua del Tenes i es mantenia als pous de gel per ser venut posteriorment a Barcelona. Al terme municipal se’n conserven tres a Can Coll i Can Gurri.
Pozos de Hielo de Can Coll y Can Gurri El hielo se producía en invierno en el Montseny o en las balsas alimentadas por el agua del Tenes y se mantenía en los pozos de hielo para ser vendido posteriormente en Barcelona. En el término municipal se conservan tres en Can Coll y Can Gurri.
Lliçà d’Amunt q 938 415 225 E [email protected] www.llicamunt.cat
Ermita de Santa Justa i Santa RufinaFou una de les parròquies més antigues dels voltants, en un lloc de poblament ben conegut a l’època romana. El 1936 fou cremada i el 1975 se’n va iniciar la reconstrucció, respectant la seva estructura típicament romànica.
Ermita de Santa Justa y Santa RufinaFue una de las parroquias más antiguas de los alrededores, en un lugar de poblamiento muy conocido en la época romana. En 1936 fue quemada y en 1975 se inició la reconstrucción, respetando su estructura típicamente románica.
La Roca del Vallès q 938 422 016 E [email protected] www.laroca.cat
La Ruta PrehistòricaSón 7 els monuments arqueològics visitables en el massís de Céllecs, concretament quatre construccions megalítiques, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II i Dolmen de Can Planes, i per altra banda, altre elements d’interès són Roca Foradada, Pedra de les orenetes, Pedra de les creus, l’església de Sant Bartomeu de Cabanyes i el Poblat de Céllecs.
La Ruta PrehistóricaSon 7 los monumentos arqueológicos visitables en el macizo de Céllecs, concretamente cuatro construcciones megalíticas, el Dolmen de Céllecs, Dolmen de Can Gol I, Dolmen de Can Gol II y Dolmen de Can Planes, y por otro
lado, otros elementos de interés son la Roca Foradada, Pedra de las orenetes, Pedra de las creus, la iglesia de Sant Bartomeu de Cabanyes y el Poblado de Céllecs.
La Llagostaq 935 603 911 E [email protected] www.llagosta.cat
Can BaquéCan Baqué, declarada Bé Cultural d’Interès Local, és la construcció més antiga que existeix a La Llagosta, amb referències que es remunten a l’any 1305. A més, hi ha constància de dues rehabilitacions importants realitzades als anys 1511 i 1906. Té la tipologia corresponent a l’activitat agrària pròpia del Vallès i va exercir aquestes funcions fins a meitat del segle XX.
Can BaquéCan Baqué, declarada Bien Cultural de Interés Local, es la construcción más antigua que existe en La Llagosta, con referencias que se remontan al año 1305. Además, hay constancia de dos rehabilitaciones importantes realizadas en los años 1511 y 1906. Tiene la tipología correspondiente a la actividad agraria propia del Vallès y ejerció estas funciones hasta mitad del siglo XX.
La Garriga q 938 605 847 E [email protected] www.visitalagarriga.cat
Refugi antiaeri de l’estacióSituat al costat de l ’estació de tren, és el pr imer refugi museïtzat de Catalunya. Es tracta d’un refugi excepcionalment ben conservat, excavat directament a la roca granítica, amb més de 110 metres de galeries.El refugi va ser construït pel veïnat de la Garriga, l’any 1938, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva local i va servir per a protegir dels atacs aeris la població, especialment quan les bombes franquistes colpejaren mortíferament el municipi el 29 de gener de 1939.
Refugio antiaéreo de la estaciónSituado junto a la estac ión de tren, es el pr imer refugio museístico de Cataluña. Se trata de un refugio excepcionalmente bien conservado, excavado directamente en la roca granítica, con más de 110 metros de galerías.
El refugio fue construido por el vecindario de La Garriga, en 1938, bajo las órdenes de la Junta de Defensa Pasiva local y sirvió para proteger de los ataques aéreos a la población, especialmente cuando las bombas franquistas golpearon mortíferamente el municipio el 29 de enero de 1939.
L’Ametlla del Vallès q 938 432 501 E [email protected] www.ametlla.org
Ruta del modernisme d’Estiueig a l’AmetllaL’Ametlla del Vallès, situada entre les valls del Congost i del Tenes, havia estat sota el domini comtal del castell de Montbui en els seus orígens medievals, amb un poblament rural i dispers. El seu caràcter rural no es va transformar fins a principis del segle XX, quan va esdevenir vila d’estiueig i, més tard, centre de segones residències. El caràcter residencial del municipi es va reforçar amb els projectes urbanístics i arquitectònics de M. J. Raspall, arquitecte municipal de l’Ametlla (1906-1912). Les obres de l’arquitecte en aquesta població corresponen a la seva primera etapa, la més modernista, destacant Can Millet, El Cafè o l’Ajuntament.
Ruta del modernismo de Veraneo en La AmetllaLa Ametlla del Vallès, situada entre los valles de Congost y del Tenes, había estado bajo el dominio condal del castillo de Montbui en sus orígenes medievales, con una población rural y dispersa. Su carácter rural no se transformó hasta principios del siglo XX, cuando aconteció villa de veraneo y, más tarde, centro de segundas residencias. El carácter residencial del municipio se reforzó con los proyectos urbanísticos y arquitectónicos de M. J. Raspall, arquitecto municipal de la Ametlla (1906-1912). Las obras del arquitecto en esta población corresponden a su primera etapa, la
más modernista, destacando Can Millet, El Café o el Ayuntamiento.
Gualba q 938 487 027 E [email protected] www.gualba.cat
Salt de Gualba Gualba és coneguda pel seu paisatge i la seva gent. Escriptors com Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901) han escrit sobre Gualba, però el que més l’ha popularitzat ha estat Eugeni d’Ors (1881-1954), amb la seva novel.la “Gualba la de mil veus” (1915).La riera de Gualba, que parteix el terme, salva el gran desnivell dels cimals del Montseny al sot de la Tordera amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre, lloc de llegendes i habitacle de goges, i el no menys notable salt de Gualba, que es precipita per un terreny esglaonat de 133 m. d’alçària i que converteix la riera en un corrent d’escuma blanca, que es creu que és la que ha donat el nom, gairebé mil·lenari de Gualba o “Aigua Blanca”.
Salto de GualbaGualba es conocida por su paisaje y su gente. Escritores como Víctor Balaguer (1824-1901) o Artur Osona (1840-1901) han escrito sobre Gualba, pero el que más lo ha popularizado ha sido Eugeni d’Ors (1881-1954), con su novela “Gualba la de mil veus” (1915).La riera de Gualba, que parte el término, salva el gran desnivel de las cumbres del Montseny en la cañada de la Tordera con algunas espectaculares cascadas cómo la
del Gorg Negro, lugar de leyendas y habitáculo de goges “mujeres de agua”, y el no menos notable salto de Gualba, que se precipita por un terreno escalonado de 133 m. de altura y que convierte la riera en una corriente de espuma blanca, que se cree que es la que ha dado el nombre, casi milenario de Gualba o “Aigua Blanca”.
Campins q 938 475 030 E [email protected] www.campins.cat/el-municipi/guia-del-municipi/passejades/
Itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem Campins és un petit municipi que disposa d’una situació privilegiada a la falda del Montseny. Històricament conegut com un poble on venir a fer salut degut al seu clima benigne a l’hivern i airejat a l’estiu, que sumat a un entorn natural muntanyós i atractiu, explica la forta tradició turística.L’itinerari de Can Pitarra i Sant Guillem s’inicia davant de l’església de Sant Joan, transcorre entre xalets i conreus, al voltant del turó de Can Guilla. A mesura que anem caminant trobarem diferents elements com can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la creu de la Missió; i la capella de Sant Guillem (s.XVI).
Itinerario de Can Pitarra y Sant GuillemCampins es un pequeño municipio que dispone de una situación privilegiada en la falda del Montseny. Históricamente conocido como un pueblo donde venir a hacer salud debido a su clima benigno en invierno y aireado en verano, que sumado a un entorno natural montañoso y atractivo, explica la fuerte tradición turística.
El itinerario de Can Pitarra y Sant Guillem se inicia delante de la iglesia de Sant Joan, transcurre entre chalés y cultivos, alrededor del cerro de Can Guilla. A medida que vamos andando encontraremos can Pitarra; can Bruguera; can Guilla; la cruz de la Missió; y la capilla de Sant Guillem (s.XVI).
Caldes de Montbui q 938 654 140 E [email protected] www.visiteucaldes.cat
Font del Lleó Un dels brolladors d’aigua termal més característic de Catalunya. L’aigua surt a 74ºC de temperatura, una de les més elevades d’Europa. L’aigua s’utilitza per cuinar els llegums i les verdures. La font es va construir el segle XVI i va ser restaurada per Manel Raspall el 1927, amb estil noucentista. Tot i les reformes, la gàrgola i la paret de fons s’han conservat al llarg del temps.
Font del LleóUno de los manantiales de agua termal más característico de Cataluña. El agua sale a 74ºC de temperatura, una de las más elevadas de Europa. El agua se utiliza para cocinar las legumbres y las verduras. La fuente se construyó en el siglo XVI y fue restaurada por Manel Raspall en 1927, con estilo noucentista. A pesar de las reformas, la gárgola y la pared de fondo se han conservado a lo largo del tiempo.
Centre de visitants La Garriga q 938 605 847 E [email protected] www.visitalagarriga.cat
Centre d’Informació Montsenyq 938 473 137 E [email protected] www.montseny.cat/turisme
Centre d’Informació Fogars de Montclúsq 938 475 290 E [email protected] www.diba.cat/parcsn
Centre d’Informació Vallgorguinaq 938 679 452 E [email protected] www.diba.cat/parcsn
Centre d’Informació Sant Esteve de Palautorderaq 938 482 008 E [email protected] www.turisme-montseny.com
Centre d’Informació Fogars de Montclúsq 938 475 113 E [email protected] www.diba.cat/parcsn
Centre d’Informació La Mongia - Sant Pere de Vilamajorq 938 610 418 E [email protected] www.vilamajor.cat
Centre d’Informació Aiguafredaq 938 440 154E [email protected] www.diba.cat/parcsn Oficina de Turisme Sant Celoni q 938 670 171 E [email protected] www.santceloni.cat/turisme
Punt d’Informació Turística Figaró – Montmanyq 618 13 06 68 E [email protected] www.figaro-montmany.cat
Oficina de Turisme Caldes de Montbui q 938 654 140 E [email protected] www.visiteucaldes.cat
Oficina de Turisme La Roca del Vallès q 938 423 900 E [email protected] www.larocavillage.com
Punt d’Informació Turística Cardedeuq 938 713 070 E [email protected] www.museudecardedeu.cat Punt d’Informació Turística Santa Maria de Palautorderaq 938 479 555 E [email protected] www.smpalautordera.cat
Punt d’Informació Turística Granollers q 938 794 980 E [email protected] www.visitgranollers.com
Centre d’Informació Tagamanentq 938 428 764 E [email protected] www.tagamanent.cat
Punt d’Informació Turística Gualbaq 937 440 481 E [email protected] www.gualba.cat
Centre d’Informació Tagamanentq 937 445 082 E [email protected] www.lacalma.net
Cardedeu q 938 713 070 E [email protected]
Itinerari guiat. La Ruta Raspall. El modernisme d’estiueig a CardedeuUn passeig per descobrir Cardedeu a partir del seu patrimoni arquitectònic: cases i torres envoltades de jardí, el parc dels Pinetons, fonts i dissenys urbanístics. I, alhora conèixer l’obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) qui va treballar en espais públics i privats d’algunes poblacions de la comarca, entre elles Cardedeu, on va realitzar la seva única obra funerària: el cementiri noucentista.
Itinerario guiado. Ruta Raspall. El modernismo de veraneo en CardedeuUn paseo para descubrir Cardedeu a través de su patrimonio arquitectónico: cases y torres rodeadas de jardín, el parque
de los Pinetons, Fuentes y diseños urbanísticos. También conoceremos la obra del arquitecto Manuel Joaquim Raspall (1877-1937) que trabajo en espacios públicos y privados de algunas poblaciones de la comarca, entre las que se encuentra Cardedeu, donde realizó su única obra funeraria: el cementerio novecentista.
Fogars de Montclús q 938 475 104 E [email protected]
Santa Magdalena L’església de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix és una de les joies més preuades del romànic del Vallès Oriental. Del que hagués sigut un monestir sols queda l’església de planta basilical de tres naus. Hi ha un absis i dues absidioles semicirculars. La nau central és més elevada que l’absis. Les naus laterals no són simètriques. La façana de ponent de construcció nova té un campanar de cadireta de dos ulls. A la part nord-oest hi ha una construcció en runes on hi vivia el prior de la confraria establerta sota la protecció del monestir de Sant Marçal (1214).
Santa Magdalena La iglesia de Santa Magdalena o de Sant Marçal de Baix es una de las joyas más preciadas del románico del Vallès Oriental. Del que hubiera sido un monasterio sólo queda la iglesia de planta basilical de tres naves. Hay un ábside y dos
absidiolos semicirculares. La nave central es más elevada que el ábside. Las naves laterales no son simétricas. La fachada de poniente de construcción nueva tiene un campanario de espadaña de dos ojos. En la parte noroeste hay una construcción en ruina donde vivía el prior de la cofradía establecida bajo la protección del monasterio de Sant Marçal (1214).
Canovelles q 938 464 555E [email protected] www.canovelles.cat
Església de Sant Fèlix L’església parroquial de Sant Fèlix és un dels pocs edificis de Catalunya del primer art romànic, de l’any 1100, construïda amb una sola nau allargada i amb bandes llombardes al voltant de tota la façana. La portalada és única dintre del romànic català pels seus detalls. A l’interior s’hi conserven dos quadres dedicats a Sant Roc i a Sant Andreu, de finals del segle XVI. La parròquia posseïa un notable tresor d’orfebreria que va desaparèixer amb la guerra civil espanyola. Actualment es conserva una naveta del segle XVII i una imatge de la Mare de Déu del Roser feta d’ivori. A l’interior també s’hi pot observar una tribuna que es conserva de l’any 1678, que va fer construir Jeroni de Magarola, de la casa del costat de Can Castells.
Iglesia de Sant FèlixLa iglesia parroquial de Sant Fèlix es uno de los pocos edificios de Cataluña del primer arte románico, del año 1100, construida con una sola nave alargada y con fajas lombardas alrededor de toda la fachada. La portalada es
única dentro del románico catalán por sus detalles. En el interior se conservan dos cuadros dedicados a Sant Roc y a Sant Andreu, de finales del siglo XVI. La parroquia poseía un notable tesoro de orfebrería que desapareció en la guerra civil española. Actualmente se conserva una naveta del siglo XVII y una imagen de la Mare de Déu del Roser de marfil. En el interior se conserva una tribuna del año 1678, que hizo construir Jeroni de Magarola, de la casa de al lado de Can Castells.
Cànoves i Samalús q 938 710 018 E [email protected] www.canovesisamalus.cat
Poblat Ibèric del Puig del CastellEl jaciment del Puig del Castell, situat sobre un turó de més de 600 metres d’alçada, destaca pel seu bon estat de conservació i ha estat recentment arranjat i obert al públic. Es coneix des de l’any 1955, tot i que la seva importància havia passat desapercebuda fins a l’inici de les excavacions l’any 2011. El poblat va ser habitat pels íbers, que fou una civilització que ocupà bona part de la façana mediterrània peninsular i més enllà, des de mitjans del segleVI a.C. fins la seva dissolució, degut a la conquesta romana. S’hi coneix una fortificació amb una muralla de grans dimensions que tancava una superfície de 4 hectàrees. Aquesta fortificació estava protegida per nombroses torres. La importància d’aquest indret també s’ha vist reforçada per la identificació del Puig del Castell amb la desapareguda ciutat de Lauro, ciutat que encunyava moneda ibèrica.
Poblado Ibérico del Puig del CastellEl yacimiento del Puig del Castell, situado sobre un cerro de más de 600 metros de altura, destaca por su buen estado de conservación y ha sido recientemente arreglado y abierto
al público. Se conoce desde el año 1955, a pesar de que su importancia había pasado desapercibida hasta el inicio de las excavaciones en 2011. El poblado fue habitado por los íberos, que fue una civilización que ocupó buena parte de la fachada mediterránea peninsular y más allá, desde medios del siglo VI a.C. hasta su disolución, debido a la conquista romana. Se conoce una fortificación con una muralla de grandes dimensiones que cerraba una superficie de 4 hectáreas. Esta fortificación estaba protegida por numerosas torres. La importancia de este lugar también se ha visto reforzada por la identificación del Puig del Castell con la desaparecida ciudad de Lauro, ciudad que acuñaba moneda ibérica.
Fotografies: Anna Mas
06
11
18
19
20
21
22
23
24
12
13
14
15
16
07
08
09
10
03
04
05
Vallès Oriental
Català
Español
www.turismevalles.com
TurismeVallèsConsell Comarcal del Vallès OrientalMiquel Ricomà, 46938 600 [email protected]
Edita: Con el apoyo de:Edita: Amb el suport de:
B
1281
2-20
16
Dis
seny
: xav
iveg
a.co
m
Llinars del Vallès q 938 412 750 E [email protected] www.llinarsdelvalles.cat
La Torrassa o Torre del MoroLa Torrassa o Torre del Moro és una torre cilíndrica a 412 metres d’altitud, lleugerament cònica que presenta una base d’època romana de 9 filades de grossos carreus encoixinats, i un nivell superior possiblement medieval de carreus de granit però més petits i amb zones irregulars. Popularment es diu que la Torrassa era un punt d’avís per als pagesos. Quan venien els recaptadors d’impostos del rei moro, la pagesia del Coll pujava a la torre i feia un gran foc, d’aquesta manera els veïns de Llinars podien amagar els caps de bestiar dels quals pagaven impostos. Oberta ds i dg de 9-13h. Codi UTM: X=448950mY=4607830
La Torrassa o Torre del MoroLa Torrassa o Torre del Moro es una torre cilíndrica a 412 metros de altitud, ligeramente cónica que presenta una base de época romana de 9 hiladas de gordos sillares almohadillados, y un nivel superior posiblemente medieval
de sillares de granito pero más pequeños y con zonas irregulares. Popularmente se decía que La Torrassa era un punto de aviso para los labradores. Cuando venían los recaudadores de impuestos del rey moro, los campesinos del Coll subían a la torre y hacía un gran fuego, de este modo los vecinos de Llinars podían esconder las reses por los que pagaban impuestos. Abierta Sa y Do 9-13h. Código UTM: X=448950mY=4607830
17
Aiguafreda q 938 442 253 E [email protected] www.aiguafreda.cat
La situació d’Aiguafreda entre espais tan contrastats com la Vall del Congost, els Cingles de Bertí i el Montseny, explica la riquesa i diversitat de l’entorn natural i del patrimoni cultural: les valls de Martinet i Avencó, els dòlmens de la Serra de l’Arca, les capelles romàniques de Sant Salvador i Sant Miquel, el conjunt monumental d’Aiguafreda de Dalt (segles VI-XVIII), la vila d’estiueig amb elements modernistes, etc. Hi ha diversos itineraris, entre ells l’Itinerari d’Aiguafreda de Dalt (PR-C200), i el poble és confluència de senders de gran recorregut. Aiguafreda també és l’escenari d’activitats que la converteixen en la capital dels esports de muntanya del Montseny.
La situación de Aiguafreda entre espacios tan contrastados como el Valle de Congost, los Riscos de Bertí y el Montseny, explica la riqueza y diversidad del entorno natural y del patrimonio cultural: los valles de Martinet y Avencó, los dólmenes de la Sierra del Arca, las capillas románicas
de Sant Salvador y Sant Miquel, el conjunto monumental de Aiguafreda de Dalt (siglos VI-XVIII), la villa de veraneo con elementos modernistas, etc. Hay varios itinerarios, entre ellos el Itinerario de Aiguafreda de Dalt (PR-C200), y el pueblo es confluencia de senderos de gran recorrido. Aiguafreda también es el escenario de actividades que la convierten en la capital de los deportes de montaña del Montseny.
Bigues i Riells q 938 656 225 E [email protected] www.biguesiriells.cat
Sant Miquel del FaiÉs un dels més antics centres turístics del país. Ubicat sobre la vall del Tenes, el seu encant voreja bona part dels cingles de Bertí per la part de ponent. El monestir és el primer edifici al creuar l’abrupta cinglera per l’anomenat Pas de la Foradada. L’església de Sant Miquel, una bonica capella construïda al S X es troba endinsada dins una balma. La segueixen un petit museu i una sala d’audiovisuals. Més endavant hi trobarem la primera cova, poc abans de l’enorme salt d’aigua del riu Tenes. Seguint per l’itinerari s’arriba a l’ermita de Sant Martí construïda al S IX. Finalment s’arriba a la cova de “les tosques”.
Sant Miquel del FaiEs uno de los más antiguos centros turísticos del país. Ubicado sobre el valle del Tenes, su encanto bordea buena parte de los riscos de Bertí por la parte de poniente. El monasterio es el primer edificio al cruzar el abrupto precipicio por el llamado “Pas de la Foradada”. La iglesia
de Sant Miquel, una bonita capilla construida en el S X se encuentra adentrada dentro de una cueva. La siguen un pequeño museo y una sala de audiovisuales. Más adelante encontraremos la primera cueva, poco antes del enorme salto de agua del río Tenes. Siguiendo por el itinerario se llega a la ermita de Sant Martí construida en el S IX. Finalmente se llega a la cueva de “les tosques”.
01
02
Pensar en el Vallès Oriental vol dir pensar en noves maneres de gaudir del temps lliure, susceptible de fer-hi múltiples combinacions. El Vallès Oriental està molt a prop de Barcelona i treballa de valent, no només per recuperar la identitat i les tradicions pròpies, sinó també per trobar maneres noves de créixer sense malmetre l’entorn que l’envolta. Així doncs, les fonts d’aigua termal que hi trobem, han donat peu a confortables balnearis; els espais naturals amaguen una inacabable xarxa de camins i corriols; la recuperació de l’artesania alimentaria condueix a una cuina de qualitat, i les instal·lacions esportives i lúdiques de què disposa, com ara el Circuit de Barcelona - Catalunya o La Roca Village, aporten l’entorn a la modernitat més fervent. A tot això, s’hi suma l’arquitectura d’èpoques pretèrites que dibuixa encara la fisonomia actual d’alguns dels municipis, els atorga personalitat i caràcter i ens recorda que el passat no és tan llunyà. És per tot això que diem que el Vallès Oriental és un exemple de varietat.
Pensar en el Vallès Oriental quiere decir pensar en nuevas maneras de disfrutar del tiempo libre, susceptible de hacer múltiples combinaciones. El Vallès Oriental está muy cerca de Barcelona y se esfuerza, no sólo para recuperar la identidad y las tradiciones propias, sino también para encontrar nuevas maneras de crecer sin malograr el entorno que lo rodea. Así pues, las fuentes de agua termal que encontramos, han dado pie a confortables balnearios; los espacios naturales esconden una inacabable red de caminos y senderos; la recuperación de la artesanía alimentaría conduce a una cocina de calidad, y las instalaciones deportivas y lúdicas que dispone, como el Circuito de Barcelona - Cataluña o Roca Village, aportan al entorno la modernidad más ferviente. A todo esto, se suma la arquitectura de épocas pretéritas que dibuja todavía la fisonomía actual de algunos de los municipios, les otorga personalidad y carácter y nos recuerda que el pasado no es tan lejano. Es por todo esto que decimos que el Vallès Oriental es un ejemplo de variedad.
Circuitde Catalunya
Aeròdromde Sabadell
Universitat Autònomade Barcelona
el Pont Trencat
Coll de Bordoriol
Collet de la BegudaColl Sabèri a
Coll Sesbasses
Coll Sacarbassa
Coll del Vent
Collet de Terrús
Coll de Llops
Colladade les Palomeres
Coll de la Pollosa
Coll d'Heures
Col lde Poses
Colletdels Llops
Collformic
Coll Roig
Coll de n'Orri
Coll Sacreu
Coll de Parpers
Colletde Penjallops
Coll de Traens
Coll de Sant Llogari
Colletdels Termes
Col l de Porc
Coll de Revell
Collet de Boleder es
Collde la Fàbrega
Coll de Gomara
la Coscollada466
Turódels Castellans
378
Turóde les Rovires
253
Turód'en Cabanyes
408
Turód'en Ridemeia
267
Puig Alt524
Turóde la Bandera
175
Turóde Can Ribes
176
Turóde Can Colomer
Turóde Can Cirera
269
Turóde Mas Miquel313
Turóde Can Nadal
365
Turóde la Simona
295
Castell de Montbui544
el Telègraf222
la Turona244
la Foradada
Turód'en Rouer
448
Puig Fabregar928
Roca Roja1281
el Moió1019
Matagalls1697
la Guaitadora1425
Puig Drau1344
el Sui1322
Tagamanent1056
Morro Negre964
Montcau630
Turó de Pi Novell1231
Turó Sesportadores1608
Turóde Sant Marçal
Turó de Llançà969
la Tremoleda1163
Puig Arboç934
Turódels Ginebrons
1213 Turóde Rocafiguera
1081
els Castellets1409
les Agudes1706
Turóde Maçaners
120 3Puig Arboç
1092
Turóde Llancers
1169
Turóde la Brolla
769
Roca del Tintorer644
Turó d'en Bessa138 8
Puig Vent1243
Matagalls Xic1289
Montllobar1459
Turó del Castellar1325
Roquesde Santa Helena
122 2
Roca Guillera728
Puig Sesolles1689
Roca Escanyada977
Serrat Roig408
Turó de Sant Elies100 3
Turódels Garrics
711 Puig del Castell630
Turó de Santa Margarida
796
Puig Castellar983
Serrat del Pratd'Or i836
Turó del Mas1009
Turóde Can Bertran
368
Montgròs764
Morrode Porc
987
Puig d'Olena821
Puig Descalç854
Puig Ciró86 4
Rocde la Guàrdi a
890
Puigsagordi
Serrat Rodó
Serratdel Colom
846
Serrat Rodó910
Turóde Solanes
704
Castellars
la Carassa859
Puigdel Prat
594
el Castellar1017
Turó Gros1546
Turó de l’Home1706
Puig de Mira681
Puig de Rosanes828
Puig Castellar837
Serratde les Vinyes
805
Puigdel Rossinyol
Roca Mu r
Roca Ser eny801
Serratde Ferrerons
926
Serrat del Vent
el Castellar833
el Vinagr e582
Serratde les Pedr es
954
Torrespaia685
la Mola1104
Pic del Vent816
Puig Rod ó539
Mont-rodon619
Roca del Corb
el Morrode Porc
la Sagrera447
la Salut255
el Parany115 4
Roca-sentella1000
la Mola951
Turódels Castanyers
37 3
Puigd'en Caselles
62 1
Turó d'en Ber enguer
Turó d'en Moixell578
Turóde Buixalleu
428
Pedra Miradora360
Turó de Montsoriu649
Turó de Montfort737
Puigdui617
Turó del Fum21 2
Turó del Vicari21 9
Turó de Canyadell551
Turód'en Garrabista
353
Turó de Marfull318
Turó de Morou1307
Montgròs
Esqueisde la Burra
769
Turó Gros773
Turó del Fangar319
Turó Roig29 4
Turóde Ca l'Amar
417
Turóde Grimola
648
Turód'en Verdura
198
Turó del Pollastre301
Montbrugós35 6
Turó del Mig544
Puigcastell395
Turó d'en Vives759
Montalt54 4
RocaGuillera670
Turóde la Moneda
683
Turó del Vent57 6
Turóde Vilarmau
1075
Turóde la Solella
895Puig Grifó
838
Turó de Bellver1046
Grony de l'Oller1061 Turó de l'Àguila
98 5
Serratde Mont-rodon
62 4
Torrellebr eta638
Turód’en Puig
Turódel Tàvec
806
MUNTANYA DE L’AMIGÓ
SERRAT DE LES ROQUETES
SERRA DE CASTELLAR
SERRA LLARGA
SERRA DE LES TERMES
SERRA DELS SEMBRADORS
SERRAD
EPALESTRIN
S
EL TREPA
DOR
SER
RAT
DE
LATI
RO
LEN
A
SER
RA
DE
LAM
OR
ETON
A
SE
RRAT DELS LLAMPS
SERRAT DEL MORO
SERRAT DE RIQUEUS
SERRAT
DELA
LLEB
REG
RO
NY
DE
LATO
RR
E
CINGLES DE SANT SADURNÍ
SERR
AD
ELA
CODIN
A
SERRAT DE VILACLAR
A
SERRA DE LA CODINA
SERRADE
PALAU
SERRA
LLIS
ASERRAD
EPIN
ÓS
SER
RA
DE
CANGUILERA
SERRA DE VALLALTA
SERRADE
FOGUERES
SERRA D’EN SOLÀ
SERR
ADE
MALH
IVERN
LA PEDROSA
LAFO
GU
ER
OLA
SERRAT DE LA BUSAROCA
SERRA
DEL BEGISSOT
SERRA DE MONTMANY
CIN
GLE
SD
EB
ER
TÍ
Vall
deFu
iros
os
SERRA
DEL’A
RCA
SERRADE
BARNILS
SANT LLORENÇ DEL MUNT
SER
RA
DE
TEIÀ
MONTSENY
M O N T N E G R E
EL COR REDOR
T.de
lesAr
enes
RieraSeca
Riera de
Tene
s
Torrent del Coll
R.de
Dosriu
s
Torrent de Manyans
Torrent de Can Móra
T. d’Arenes
Rierade
Tapioles
Pantà de l’Estanyol
Rier
a de Castellcir
Rierade
T enes
Rierade Tene s
Torr
ent de l
aRo
vireta
T.de Centelles
T. dels Boixos
Sot d
e l’H
orta
Sot de la
Vall
Torr
rent
deCa
nCa
nals
Rier
a de Mar
tin
et
Riera de l’Obac
Torrent dels Tremolencs
T. del Bosc Negre
T. del Croells
Rier
ad’
Aven
có
Torrent de l’Artiga
Pantàde Santa Fe
Pantà de Seva
Riu
Sec
Torrent de l’Om
Torr
ent d
e laSala
Pantàde Marcet
Riera deMarcet
R. de Vilanova
Torrent de Salvatges
T.de
Fontd’Esqueix
Riera
del’O
m
R. de Gallifa
Torr
ent dels
Plan
s
Rier
ade
l Per
erol
Rier
ade
Font
scal
ents
Rierade
Sant Quirze
Torrent del Castel
l
T. del Tudoner
la Riereta
Torrent de Ribatallada
Torrent de CanM
ontllor
RiuTort
Rierade
Codonys
Rierade Santiga
Riera de la Baga
Rec deVallforners
R. de Collformic
Rierade Gualba
Riera d’en Berenguer
Riu. de Fuirosos
Riera d’Arbúcies
RiuSec
Sot d’Oradella
Torrent de Terrades
T. de
Rentadors
T. deTelleda
Rier
a de
laBascona
R. de Torrentbò
Riera de Vallmanya
R. de Sobirans
Rierade Canyes
R. de SantLlop
Riera de Breda
Riera Major
R. de la PinedaRiera d’Arbúcies
R. de Montnegre
R.d eSallent
Rierade Cal des
e lCo
ngos
t
el Ripoll
el Ripoll
elRipoll
el Ripoll
la Tordera
el Gurri
Pantà de Vallforners
el B
esòs
e l Be sòs
laTordera
la Tordera
la Tordera
M A RM E D I T E R R À N I A
Dolmen deCan Serra de l'Arca
Dolmen de Cruïlles
Club de GolfCan Bosch
Club de GolfMontbrú-Moià
Club de Gol fCastellterçol
Dolmende Puig Rodó
Club de GolfVallromanes
P l a d e l a C a l m a
el Gorg Negre
Castanyerde Can Cuc
el Roure Gros
Cartoixade Montalegre
Sant Perede Reixac
Mare de Déudel Remei
Mare de Déudel Pla
Sant Valerià
Santa Agnèsde Malanyanes
Sant Estevedel Coll
Sant Andreudel Far
Sant JoanSanata
Mare de Déude Lurdes
Sant Jaum ede Rifà
Santa Digna
Santa Eulàliade Ronçana
Santa Mariade Gallecs
Sant Simplici
Sant Cebriàde Cabanyes
Sant Cristòfolde Pallars
Sant Bartomeude Cabanyes
Sant Mateu
Santa Mariade Malanyanes
Sant Sebastià
Sant Perede Clarà
Sant Cristòfol
Sant Llop
Santa Elenad'Agell
Sant Miqueldel Cros
Santa Maria
Sant Miquel
Santa F rancescaSanta Justa
Santa Mariade Llerona
Santa Mariade Lliors
Mare de Déude l'Erola
Sant Segimon
Sant Miqueldels Barretons
Sant Cristòfolde F ogars
Sant Guillem
SantaMagdalena
Sant Roc
Sant Bernatde Montseny
Sant Marçalde Montseny
Sant Elies
Sant Cristòfol
Sant Martí
Sant Marc
Sant Cebriàde la Mora
Sant Cristòfolde Monteugues
Sant Estevede la Doma
Sant Perede Valldaneu
Sant Miquelde Canyelles
Sant Salvadorde Terrades
Mare de Déude Puiggraciós
Sant Nicolau
Sant Salvador
Sant Joan
Santa Madrona
Sant Bartomeude Mont-ras
Sant Perede Bertí
Sant F ruitòsde Balenyà
Sant Climentdel Flequer
Sant Miqueldel Fai
Mare de Déudel Roser
Sant Andreude Castellcir
Santa Maria Savall
Santa Eugèniadel Gomar
Sant Martíde Montseny
Sant Isidrede la Figuera
Castel ldel Brull
Sant Jaum ede Vallverd
Sant F eliude Vallcarca
Sant Llogari
Sant Sadurní
SantaMagdalena
Mare de Déudel Consol
Santa CecíliaSant Juliàd'Uixol s
Mare de Déude la Tosca
Santa Mari adel Grau
Sant P erede F errerons
Sant Andreu
Sant Jaum e
Sant Gaietà
Sant P ere
Castell de Gallif a
Castell de Granera
Castell de P era
Castellde Clarà
Castellde Castellterçol
Santa Maria
Sant P aude Riu-sec
Mare de Déude Togores
Sant Vicençde Jonqueres
Mare de Déude les Arenes
Sant Juliàd'Altura
Sant P ere
Santa Magdalenade Puigbarral
Sant Llorenç
Sant Nicolau
el Pascol
Santa Bàrbara
Mare de Déudel Puig de Bellver
Sant Segimon
Santa Anna
Sant Romà
Sant Llopde Viabrea
Sant Martíde Montnegre
Sant Llorençde Gaserans
Santuaridel Corredor
Sant Esteved'Olzinelles
Santa Eulàliade Tapiole s
Mare de Déudel Remei
Santa Mariade Montnegre
Sant F eliude Rodors
Santa Creude la Plana
Sant Miquelde Cladells
Santa Victòria de Sauleda
Sant PereCercada
Mare de Déude Lurd a
Sant Andreu
Sant Cugatde Gav adons
Sant Miquelde Vilageli u Sant Cristòfol
Sant P ere Desplà
Castellde Tona
Sant Sadurn í
Sant Estevede Parets
Sant Fèlix
Mol íd’en Brotons
Aiguafredade Dalt
Santa Mariade Tagamanent
Arboretum
Dolmen dePedra Gentil
DolmenCova del Moro
el Bruguer Vell
Santa Justa
Castellde Plegamans
Castellde Montornès
Castellde Bell-lloc
Castellde la Roca
Castel lde Burriac
Castellde Dosrius
Castellde Vilassar
Torre Pinós
Castel lde Centelles
Castell de Montclús
Murallade Montgròs
Castellde Montmany
Castel ld'Esparreguera
Castellde Castellci r
Castellde Cànoves
Castellde Sentmenat
Castellde Castellar
Castellde Sant Marçal
Castellde Montsoriu
torre de guaita
Castell deSanta Florentina
Castellde Rodors
Castel lde Taradel l
Castellde Samalús
Santa Mariade Montcada
el MasrampinyoReixac
l'Ocatala Vallençana
la Conreria
Santa Agnèsde Malanyanes Sant Carles
Sant Jaumede Treià
Milpins
Marata
la Serra
la Fontdel Bou
la Vall
la Pinedad'en Feu
la Mirandadel Vallès
el Coll
Sanata
Collsabadell
el RieralSant Juliàdel Fou
els Gorgs
Santiga
Mogoda
Gallecs
Bellulla
Palou
Santa Quitèria
Bell-lloc
el Boscde Ruscalleda
les Ginesteres
Pins
Montcabrer
les Sureres
Canyamars
Pedró
la Serra
el Rieral
Llerona
la Pujada
la Cornisa
el Vidal
Lliors
la Castanya
Santa Margarida
Can Garbeller
la Costade Montseny
Vallserena
Montseny d'Amunt
el Rieral
Santa Susanna
els Refugisdel Montseny
les Pungoles
el Brull
Corró d’Amunt
el Muntanyà
Bellesguard
el Rieralde Bigues
el Rieral
el Pladel Badó
les Clotes Montmany
el Serrat de l'Ocata
el Serratde l'Ametlla
la Miranda
la Font Granada
el Racódel Bosc
els Saulonsd'en Déu
Can Carreres
Can Traver
el Pla
les Casetes
el Solàdel Boix
Can Ram
els Bruguers
Can Pagà
Can Vila
les Faldesdel Montseny
el Miradordel Montseny
Can MiretCan Sauleda
Ca l'Esmandia
Samalús
el Diamantdel Vallès
Santa CreuCan Barri
Riells del Fai
Santa Eugèniadel Congost
Sant Martíde Centelles
de Centelles
Sant MiquelSesperxes
Sant Jaumede Viladrover
Vall-de-rós
el Perer
Avencó
la Penyora
Santa ColomaSasserra
Santa Fede Montseny
la Ferreria
Montvíde Dalt
Montvíde Baix
Marfà
Torrebonica
Bellaterra
les Marines
les Arenes
Sant Sebastiàde Montmajor
Torre-sana
Vilardell
Gualba de Baix
la Batllòria
Buixalleu
Montnegre
Júnior Parc Ca n'Hoste
Fogueresde Montsoriu
Can Llopard
Pagèsde Dalt
Pagèsde Baix
el Ducatdel Montseny
Viabrea
Can Cadell
Can Lledó
el Clos
Riuclar
Grions
Ramió
Pertegàs
l'Estació
la Barceloneta
Can Plana
Riells
el Rieral
Gaserans
Sobirans
el Corredor
els Terrers
Can PuigdemirPocafarina
Can Palau
el Ravaldel Prat
Sant Vicençde Viladassau
Sant PereCercada
JoanetCerdans
Fontanelles les Pinediques
Olzinelles
la Llagosta
Paretsdel Vallès
Santa Perpètuade Mogoda
Polinyà
Palau-Solitài Plegamans
Lliçàd’Amunt
Lliçàde Vall
Santa Eulàliade Ronçana
la Garriga
Tagamanent
l'Ametlladel Vallès
Bigues i Riells(Bigues)
Aiguafreda
Sant Martíde Centelles
Centelles
els Hostaletsde Balenyà
Sant Feliude Codines
Sant QuirzeSafaja
Castellcir
Collsuspina
Castellterçol
Sant Llorenç Savall
Granera
Moià
Monistrolde Calders
Matadepera
Castellardel Vallès
Sentmenat
Caldesde Montbui
Badiadel Vallès
Sant Quirzedel Vallès
Tiana
Alella
Teià
la Rocadel Vallès
Argentona
Llinarsdel Vallès
Cardedeu Vilalba Sasserra
Sant Fostde Campsentelles
Martorelles
Montmeló
Montornèsdel Vallès
Vallromanes
Premiàde Dalt
Vilassarde Dalt
Cabrils Cabrerade Mar
Dosrius
Vilanovadel Vallès
Santa Mariade Martorelles
Orrius
Sant Estevede Palautordera
Sant Antonide Vilamajor
Sant Perede Vilamajor
Cànoves iSamalús
(Cànoves)
Fogars de Montclús(Mosqueroles)
Montseny
Can Salvà(Riells i Viabrea)
Breda
Gualba
Arbúcies
Sant Feliude Buixalleu
Gallifa
Sant Vicenç
Sant Andreude Llavaneres
Arenys de Munt
Caldes d'Estrac
Sant Cebriàde Vallalta
Sant Isclede Vallalta
Vallgorguina
Tona
Balenyà Seva
ViladrauSant Joand'Oló
Barberàdel Vallès
Santa Mariade Palautordera
les Franquesesdel Vallès(Corró d’Avall)
Figaró-Montmany(Figaró)
Campins
Cerdanyoladel Vallès
Montcada(Montcada i Reixac)
Ripollet
Molletdel Vallès
Canovelles
Rubí
Premià de Mar
Vilassar de Mar
Sant Celoni
Canet de Mar
GRANOLLERS
MATARÓ
TERRASSA
SABADELL
PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR
P A R C N A T U R A L
D E L M O N T S E N Y
SAUVA NEGRA
PARC DELA SERRALADA LITORAL
PARC DE LA SERRALADADE MARINA
V A L L È SO C C I D E N T A L
B A G E SO S O N A
S E L V A
M A R E S ME
AP-7
AP-7
AP-7
AP-7
AP-7
BV-5305
BV-5
303
B-520
BV-5301
GI-520
BV-5114
GIV-5201
BV-5119BV-5301
BV-5114
BV-5107
B-51
0
BV-5103
B-51
0
BV-5101
BV-5031
BV-51
06
BV-5022
B-50
2
BV-5023
BV-5024
BP-500
BV-5
001
B-140
N-1
52a
BV-1411
B-141
N-150
BV-1414
BV-1413
N-150
B-124
B-124
B-124
BP-1241
BV-1245
BV-1
310
BV-5303
BV-1
243
C-1415a
C-1415a
BV-1489
BP-1432
BP-1
485
BP-1483
BV-5
151BV-1433
BV-5107
BV-5108
N-152a
BV-5107
C-251
C-352
BP-5
002
BV-5
003
BV-5
001
BV-5159
BV-1432
C-1415b
C-155
BV-1602
BV-5154
BV-1
604
BV-5001
BP-5002
B-142
B-140N-140
B-142
C-155
C-14
13a
B-124
N-152a
C-1413c
BV-1423
C-251
BV-1435
BV-5115
GIV-5521
GI-552
GI-552
C-1415c
C-1415c
C-33
C-17
C-59
BP-1503
C-14
15a
C-58
C-16
C-32
C-60
C-32
C-59
C-59
C-59
C-59 C-35
C-17
C-60
A-2
C-61
C-32
A-2
C-35
C-35
GI-553
GI-551
GI-543
GI-550
C-25
C-17
N-141c
BV-5031
BV-5128
GR 5
GR 5
GR 2
GR 5-
2
GR 5-2
GR 5
GR 5
GR 5
GR 177
GR 177
GR 177
GR 177
GR 177-1
GR 3
GR 3
GR 177
GR 92
GR 92
GR 97
GR 92
GR 92
GR 6
GR 96
GR 5
0 5 km
Vilanova del Vallèsq 938 459 277 E [email protected] www.vilanovadelvalles.cat
Santuari de Santa QuitèriaEl Santuari de Santa Quitèria és un dels indrets amb més història de Vilanova del Vallès. S’anomenava Sant Esteve de Vilanova i fou l’origen de la parròquia i del poble que posteriorment s’organitzaria.
Els seus vestigis documentals es remunten al segle X. L’església actual (a part de vestigis anteriors) està conformada en tres estils arquitectònics: una part romànica (base i campanar), una altra de gòtica (nau central i altar de Santa Quitèria) i una altra de renaixentista (façana i nau del Santíssim o altar del Roser).
A part del seu patró principal, Sant Esteve, i el copatró Sant Sebastià (del qual se celebren dues festes) cal destacar l’aplec de Santa Quitèria a la Segona Pasqua. Aquesta és una tradició centenària on es fa la benedicció del tradicional tortell de Santa Quitèria, advocada contra la ràbia, on hi participa bona part del teixit associatiu del municipi.
L’entorn d’aquest paratge és encantador i amb una vista espectacular sobre part del Vallès Oriental, amb vistes al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el pic del Puigmal al Pirineu.
Santuari de Santa Quitèria El Santuario de Santa Quitèria es uno de los lugares con más historia de Vilanova del Vallès. Se denominaba Sant Esteve de Vilanova y fue el origen de la parroquia y del pueblo que posteriormente se organizaría.
Sus vestigios documentales se remontan al siglo X. La iglesia actual (aparte de vestigios anteriores) está conformada en tres estilos arquitectónicos: una parte románica (base y campanario), otra gótica (nave central y altar de Santa Quitèria) y otra de renacentista (fachada y nave del Santísimo o altar del Roser). Aparte de su patrón principal, Sant Esteve, y el copatrón San Sebastià (del cual se celebran dos fiestas) hay que destacar el encuentro de Santa Quitèria en la Segunda Pascua. Esta es una tradición centenaria donde se hace la bendición del tradicional tortel de Santa Quitèria, abogada contra la rabia, donde participa buena parte del tejido asociativo del municipio.
El entorno de este paraje es encantador y con una vista espectacular sobre parte del Vallès Oriental, con vistas al Montseny, Montserrat, Sant Llorenç del Munt y el pico del Puigmal en el Pirineo.
Vilalba Sasserra q 938 410 383 E [email protected] www.vilalbasasserra.cat
Església Situada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas. És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt descansant sobre columnes.
Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada, s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos vessants amb pissarra negra. A la dreta del presbiteri s’alça el campanar. La superfície del temple és de 240 m2.
IglesiaSituada dentro del casco urbano, obra del arquitecto Josep M. Pericas. Es un edificio neorománico, de una sola nave, cubierta con vuelta de cañón apuntada, puerta de arco de medio punto y ábside semicircular. La fachada tiene un porche de tres arcos de medio punto descansando sobre columnas.
Por encima del porche cubierto con un tejado inclinado, se levanta el cuerpo central, menos ancho en el que se abre una ventana con un vitral dedicado a la Asunción, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurado en 1956. El tejado es a dos vertientes con pizarra negra. A la derecha del presbiterio se levanta el campanario. La superficie del templo es de 240 m2.
Santa Maria de Palautordera q 938 479 555 E [email protected] www.smpalautordera.cat
Passeig del Remei i Ermita del Remei Passeig del Remei: una bonica rambla envoltada de plàtans (característica de les carreteres d’entrada dels pobles durant el segle XX) que ens porten fins a l’Ermita, en aquest tram trobem diferents cases d’estiueig d’estil modernista i altres d’arquitectura popular.
Ermita del Remei: L’augment de la devoció per la Mare de Déu del Remei va fer necessari construir una nova ermita, per la qual cosa es va escollir un terreny al costat de l’antiga capella de Sant Sebastià (edifici d’una sola nau del segle XVI, amb un absis i volta de canó, que ara és una casa particular). L’ermita del Remei és un edifici neoclàssic (1803), l’exterior del qual és paredat i té una façana amb la portada d’arc rebaixat, un ull de bou i un campanar.
L’interior és de planta de creu llatina, amb cimbori, un cor sobre l’entrada i un cambril que acull la imatge de la Mare de Déu del Remei. Als extrems del creuer hi trobem dues finestres amb vitralls que representen les imatges de Sant Sebastià i Sant Erasme.
Paseo del Remei y Ermita de Remei Paseo del Remei: una bonita rambla rodeada de plátanares (característica de las carreteras de entrada de los pueblos durante el siglo XX) que nos llevan hasta la Ermita, en este tramo encontramos diferentes casas de veraneo de estilo modernista y otras de arquitectura popular.
Ermita del Remei: El aumento de la devoción por la Virgen María de Remei hizo necesario construir una nueva ermita, para la cual se escogió un terreno junto a la antigua capilla de San Sebastià (edificio de una sola nave del siglo XVI,
con un ábside y vuelta de cañón, que ahora es una casa particular). La ermita del Remei es un edificio neoclásico (1803), su exterior es tabicado y tiene una fachada con la portada de arco rebajado, un ojo de buey y un campanario.
El interior es de planta de cruz latina, con cimborrio, un corazón sobre la entrada y una cámara que acoge la imagen de la Virgen María de Remei. En los extremos del crucero encontramos dos ventanas con vitrales que representan las imágenes de San Sebastián y Sant Erasmo.
Santa Maria de Martorelles q 935 931 828 E [email protected] www.santamariademartorelles.cat
Itinerari per Santa Maria de Martorelles IAquest itinerari cíclic té una primera part suau que ens permet veure diferents ecosistemes com les vinyes o el bosc de ribera del torrent de Can Gurri al voltant de la font de la Mercè. Després pugem per l’alzinar per visitar el dolmen i la font de Can Gurri. A partir d’aquí pujarem una mica més per l’alzinar, visitarem el dolmen de Castellruf i assolirem la segona alçada del terme municipal: el turó de Castellruf amb les seves restes històriques i les immillorables vistes sobre el Vallès. Ara només ens quedarà descendir tot passant per l’antiga pedrera cap al nucli urbà.
Itinerario por Santa Maria de MartorellesEste itinerario cíclico tiene una primera parte suave que nos permite ver diferentes ecosistemas como las viñas o el bosque de ribera del torrente de Can Gurri en los alrededores de la fuente de la Mercè. Después subimos por el encinar para visitar el dolmen y la fuente de Can Gurri. A partir de aquí subiremos algo más por el encinar, visitaremos el dolmen de Castellruf y lograremos la segunda altura del término municipal: el cerro de Castellruf con sus restos históricos y las inmejorables vistas sobre el Vallès. Ahora sólo nos quedará descender pasando por la antigua cantera hacia el casco urbano.
Santa Eulàlia de Ronçana q 93 844 80 25 E [email protected] www.ser.cat
Itinerari del camí fluvial del Tenes El camí que us proposem és una part del PR del camí fluvial del Tenes, que trobareu senyalitzat amb marques blanques i grogues i que va des de Riells del Fai fins a Parets del Vallès. El riu Tenes, que neix a Castellcir, és un dels elements patrimonials més importants del nostre municipi, tant pel seu valor ecològic i paisatgístic. Te un recorregut de 4,8 km que van des del pont de Ca l’Uñó, al nord del terme, fins al sud del barri de St. Cristòfol.
Itinerario del camino fluvial del TenesEl camino que os proponemos es una parte del PR del camino fluvial del Tenes, que encontraréis señalizado con marcas blancas y amarillas y que va desde Riells del Fai
hasta Parets del Vallès. El río Tenes, que nace en Castellcir, es uno de los elementos patrimoniales más importantes de nuestro municipio, tanto por su valor ecológico y paisajístico. Tiene un recorrido de 4,8 km que van desde el puente de Ca l’Uñó, al norte del término, hasta el sur del barrio de St. Cristòfol.
Sant Pere de Vilamajor q 938 610 418 E [email protected] www.vilamajor.cat
Sender del Pi Novell PR-C 139 És una ruta paisatgística que uneix els senders de gran recorregut del Vallès GR97 i del Montseny GR5 travessant el municipi de Vilamajor. De perfil molt variat, passa per la plana on es pot passejar pel centre històric de Sant Pere de Vilamajor on hi ha la torre romànica del campanar de Vilamajor, el centre d’informació de La Mongia i magnífiques i pintoresques masies agrícoles. Però també s’enfila per la muntanya, passant per la centenària ermita de Sant Elies, per la Sitja del Llop del Pla de la Calma i pels turons de la Cova, del Samont i del Suí. La dificultat és mitjana-alta i té un recorregut de més de 18 Km i més de 1000 m de desnivell.
Sendero del Pi Novell PR-C 139 Es una ruta paisajística que une los senderos de gran recorrido del Vallès GR97 y del Montseny GR5 atravesando el municipio de Vilamajor. De perfil muy variado, pasa por la llanura donde se puede pasear por el centro histórico
de Sant Pere de Vilamajor donde esta la torre románica del campanario de Vilamajor, el centro de información de La Mongia y magníficas y pintorescas masías agrícolas. Pero también se encara por la montaña, pasando por la centenaria ermita de Sant Elies, por la Sitja del Llop del Pla de la Calma y por los cerros de la Cova, del Samont y del Suí. La dificultad es media-alta y tiene un recorrido de más de 18 Km y más de 1000 m de desnivel.
Sant Fost de Campsentelles q 935 796 980 E [email protected] www.santfost.cat
Església romànica de Sant Cebrià de Cabanyes És una ermita d’estil romànic de Sant Fost de Campsentelles, antiga parròquia del nucli de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de juny de 1192. El 1971 va començar a ser restaurada i el 1984 es tornà a consagrar amb l’impuls del que esdevindria l’entitat CES Amics de Cabanyes.L’església és d’una sola nau i té un absis, una absidiola al nord, i la volta lleugerament apuntada. La façana té una obertura superior en forma de creu grega. Són molt curioses les dues finestretes de la paret de migdia ja que la part inferior dóna al trencallums una forma de T, tret rar a dins del romànic.
Iglesia románica de Sant Cebrià de CabanyesEs una ermita de estilo románico de Sant Fost de Campsentelles, antigua parroquia del núcleo de Cabanyes. Consta, consagrada el 3 de junio de 1192. En 1971 empezó a ser restaurada y en 1984 se volvió a consagrar con el impulso del que acontecería la entidad CES Amigos de Cabanyes.
La iglesia es de una sola nave y tiene un ábside, una absidiola al norte, y la vuelta ligeramente apuntada. La fachada tiene una apertura superior en forma de cruz griega. Son muy curiosas las dos ventanillas de la pared de mediodía ya que la parte inferior da al parteluz una forma de T, rasgo raro dentro del románico.
Sant Feliu de Codines q 938 662 768 E [email protected] www.santfeliucodines.cat
Cim d’Àligues Al Cim d’Àligues es fan exhibicions de vol amb espècies d’aus rapinyaires com àligues o falcons, en un paratge amb unes vistes excepcionals. També es fan visites guiades pels aviaris del complex.
Cim d’Àligues En el Cim d’Àligues se hacen exhibiciones de vuelo con especies de aves rapaces como águilas o halcones, en un paraje con unas vistas excepcionales. También se hacen visitas guiadas por los aviarios del complejo.
Sant Esteve de Palautordera q 938 480 082 E [email protected] www.santestevedepalautordera.cat
Castell de Montclús El Castell de Monclús ocupa un lloc estratègic, amb un accés dificil, fet que permet entendre el topónom de Mont-Clos o món tancat. La tradició popular l’ha designat com a castell dels Moros per indicar-ne una construcció molt antiga de la qual es desconeixia l’origen en el temps, si bé la primera referència documental correspon al segle XIII. Va ser construït per Guillem de Sesagudes i Montseny, el qual adoptà el nom de Montclús quan va establir-se en aquest indret. La gent d’aquestes contrades explicava que hi havia passadissos secrets que comunicaven el castell de Montclús amb el de Fluvià, d’altres que anaven fins a Montsoriu…
Castillo de Montclús El Castillo de Monclús ocupa un lugar estratégico, con un acceso difícil, lo que permite entender el topónimo de Mont-Clos o mundo cerrado. La tradición popular lo ha designado
como castillo de los Moros para indicar una construcción muy antigua de la que se desconocía el origen en el tiempo, si bien la primera referencia documental corresponde al siglo XIII. Fue construido por Guillem de Sesagudes i Montseny, el cual adoptó el nombre de Montclús cuando se estableció en este lugar.La gente de esta región explicaba que había pasillos secretos que comunicaban el castillo de Montclús con el de Fluvià, otros que iban hasta Montsoriu…
Sant Celoni q 938 670 171 E [email protected] www.santceloni.cat/turisme
Itinerari audioguiat El primer itinerari audioguiat creat per conèixer la història de Sant Celoni inclou 12 punts d’interès històric i cultural, marcats sobre el terreny amb un petit peu que inclou una breu descripció, una indicació per accedir al punt següent, i un codi QR amb una completa descripció en àudio del punt d’interès. Tots els textos i àudios estan disponibles en català, castellà, anglès i francès. L’itinerari complet té una durada aproximada de 2 hores.
Itinerario audioguiadoEl primer itinerario audioguiado creado para conocer la historia de Sant Celoni incluye 12 puntos de interés histórico y cultural, marcados sobre el terreno con un pequeño pie que incluye una breve descripción, una indicación para acceder al punto siguiente, y un código QR con una completa descripción en audio del punto de interés. Todos los textos y audios están disponibles en catalán, castellano, inglés y francés. El itinerario completo tiene una duración aproximada de 2 horas.
Sant Antoni de Vilamajor q 938 452 400 E [email protected] www.savilamajor.cat
Església de Sant Julià d’Alfou La primera notícia del Fou, amb el nom d’Alfozi, es troba en un pergamí de l’any 941. La parròquia es troba esmentada per primera vegada en un document el 18 de febrer de 1016. El temple actual és una construcció del segle XII, engrandida el XVI per la part absidial i amb afegiment de capelles. Iglesia de Sant Julià de AlfouLa primera noticia del Fou, con el nombre de Alfozi, se encuentra en un pergamino del año 941. La parroquia se encuentra mencionada por primera vez en un documento el 18 de febrero de 1016. El templo actual es una construcción
del siglo XII, agrandada en el XVI por la parte absidial y con añadidura de capillas.
Vallgorguina q 938 679 125 E [email protected] www.vallgorguina.cat
Museu del Bosc i la PagesiaVallgorguina està situada en una vall entre les serres del Montnegre i el Corredor, espais naturals d’un important valor ecològic i paisatgístic. A Vallgorguina trobarem el Museu del Bosc i la Pagesia, on podrem conèixer de primera mà aquestes feines, així com descobrir les eines que s’han fet servir al llarg dels anys. La major part d’aquestes eines han estat donades pels vilatans de Vallgorguina.
Museo del Bosque y el LabradorVallgorguina está situada en un valle entre las sierras del Montnegre y Corredor, espacios naturales de un importante valor ecológico y paisajístico. En Vallgorguina encontraremos el Museo del Bosque y el Campesino, donde podremos conocer de primera mano estos trabajos, así como descubrir las herramientas que se han usado a lo largo de los años. La mayor parte de estas herramientas han sido donadas por los ciudadanos de Vallgorguina.
Circuit de Barcelona - Catalunyaq 935 719 700 www.circuitcat.com
El Circuit de BarcelonaEl Circuit de Barcelona - Catalunya s’ha consolidat com una de les instal·lacions més modernes del món del motor que acull campionats de F1 i motociclisme. A part de les competicions que acull es poden fer diferents activitats i visitar les instal·lacions.
Circuito de Barcelona - CataluñaEl Circuito de Barcelona - Cataluña se ha consolidado como una de las instalaciones más modernas del mundo del motor que acoge campeonatos de F1 y motociclismo. Aparte de las competiciones que acoge se pueden hacer diferentes actividades y visitar las instalaciones.
La Roca Villageq 938 423 900 E [email protected]
A La Roca Village trobareu més de 130 boutiques amb les firmes nacionals i internacionals més chic, i descomptes de fins el 60% tot l’any. Al Village trobaràs tot el que pots necessitar per relaxar-te en família o amb amics. Tot en una preciosa vila mediterrània en la que no et cansaràs de passejar.
En La Roca Village encontraréis más de 130 boutiques con las firmas nacionales e internacionales más chic, y descuentos de hasta el 60% todo el año. En el Village encontrarás todo el que puedes necesitar para relajarte en familia o con amigos. Todo en una preciosa villa mediterránea en la que no te cansarás de pasear.
Tagamanent q 938 429 126 E [email protected] www.tagamanent.cat
Turó de Tagamanent Tagamanent compta amb un abundant i ric patrimoni entre el que trobem rastres dels primers pobladors prehistòrics; esglésies i capelles medievals; grans masos i vells camins transitats durant centenars i, en algun cas, més d’un miler d’anys; molins fariners i pous de glaç; camps i feixes de conreu escampats arreu de la muntanya, etc.
El turó de Tagamanent, ubicat dins del Parc Natural del Montseny, és el punt més conegut d’un terme municipal eminentment muntanyenc, d’orografia accidentada i, en alguns llocs, esquerpa. Al cap d’amunt hi trobem les restes de la primitiva església de Santa Maria de Tagamanent, des d’on gaudim d’unes vistes privilegiades.
Cerro de TagamanentTagamanent cuenta con un abundante y rico patrimonio entre el que encontramos rastros de los primeros pobladores prehistóricos; iglesias y capillas medievales; grandes masias y viejos caminos transitados durante centenares y, en algún caso, más de un millar de años; molinos de harina y pozos de hielo; campos y bancales de cultivo esparcidos por toda la montaña, etc.
El cerro de Tagamanent, ubicado dentro del Parque Natural del Montseny, es el punto más conocido de un término municipal eminentemente montañoso, de orografía accidentada y, en algunos lugares, arisca. En la cima encontramos los restos de la primitiva iglesia de Santa Maria de Tagamanent, desde donde disfrutamos de unas vistas privilegiadas.
Vallromanes q 935 729 159 E [email protected] www.vallromanes.cat
Torre del campanar de l’església El poble pertany a la DO Alella i està a prop de la carretera del Masnou, te moltes masies i urbanitzacions. La facilitat d’arribar-hi des de Barcelona ha propiciat serveis com el camp de golf que té seu a la Torre Tavernera, així com restaurants de qualitat.
Torre del campanario de la iglesiaEl pueblo pertenece a la DO Alella y está cerca de la carretera del Masnou, t iene muchas masías y urbanizaciones. La facilidad de llegar desde Barcelona ha propiciado servicios como el campo de golf que tiene la sede en la Torre Tavernera, así como restaurantes de calidad.
Parets del Vallès q 935 738 888 E [email protected] www.parets.cat
Església de Sant Esteve El 1936 l’església de Sant Esteve va ser cremada. Acabada la guerra, va ser reconstruïda en estil neoromànic, per harmonitzar amb les restes de l’antic temple romànic.
Iglesia de Sant Esteve En1936 la iglesia de Sant Esteve fue quemada. Acabada la guerra, fue reconstruida en estilo neorománico, para armonizar con los restos del antiguo templo románico.
25
32
35 38
33
36
26
27
28
29
30
31
34
37
39
BARCELONA
GRANOLLERS
33km
01
02
17
15
07
39
37
23
3320
30
38
36
34
28
26
12
16
32
29
0613
08
35
31
04
09
24
11
27
05 10
19
25
22
21
14
18
03
Límits Límites
Límit del Vallès Oriental Límite del Vallés Oriental
Comunicacions Comunicaciones
Autopista Autopista
Autovia Autovía
Xarxa bàsica Red básica
Altres carreteres Otras carreteras
Pista asfaltada Pista asfaltada
Camí Camino
Ferrocarril Ferrocarril
Rutes i senders Rutas y senderos
Camí de gran recorregut (GR) Camino de gran recorrido (GR)
Simbología Símbolos
Informació Información
Nucli urbà d’interés Núcleo urbano de interés
Museu Museo
Esgésia, ermita Iglesia, ermita
Castell, torreCastillo, torre
Castell en ruïnesCastillo en ruinas
Edifici modernistaEdificio modernista
Pont d’interésPuente de interés
DolmenDolmen
Salt d’aiguaSalto de agua
Pou de glaçPozo de hielo
Vista panoràmicaVista panorámica
BalneariBalneario
Espai d’interés naturalEspacio de interés natural
ViVino
Àrea de picnicArea de picnic
Muntanya, picMontaña, pico
Arbre monumentalÁrbol monumental
Llegenda Leyenda