Download - Ambient Lacustre CV
Llac
Massa d’aigua de grans dimensions acumulada en una depressió del terreny prou
profunda perquè no hi arreli la vegetació (llevat de la subaquàtica), que és alimentada
per corrents immissaris o deus subaquàtiques i, en alguns casos, desguassa
mitjançant cursos emissaris.
Ambient Lacustre
Els llacs són sensibles als canvis climàtics
Són uns dels pocs indicadors paleoclimàtics en l’ambient terrestre
Els llacs tenen un registre amb alta resolució temporal
El registre sedimentari dels llacs actuals és una eina per
reconstruir l’evolució climàtica recent
Tipus de Llacs
Clima
-! Zona de llacs tropicals i subtropicals d’aigua dolça
-! Zona de llacs salins i salobres al nord i al sud de la zona anterior
- Zona de llacs glacials i periglacials
Propietats de les aigües: Salinitat
-! Llacs d’aigua dolça: 0.3 – 1 ‰ sòlids dissolts
-! Llacs d’aigua salobre: 1 ‰ – 24.7 ‰ sòlids dissolts
- Llacs salins o d’aigua salada: › 24.7 ‰ de sòlids dissolts
Propietats de les aigües: Oxígen i nutrients
Activitat biològica
•! Llacs Oligotròfics –! escassa productivitat biològica –! pocs nutrients –! columna d’aigua roman oxigenada –! aigües cristal!lines degut a un baix nivell d’algues
•! Llacs Eutròfics –! alta productivitat biològica –! alta concentració de nutrients –! bona estratificació tèrmica de les aigües –! aigües profundes que contenen molt poc oxigen ja que s’utilitza en la
destrucció de la matèria orgànica que arriba al fons
L'eutrofització és un procés biològic i químic causat per una
gran concentració d'aliment o matèria orgànica en un
ecosistema com ara un llac o una bassa
Eutrofització natural
L'eutrofització és un procés que es va produint lentament de forma natural en tots els llacs del món, perquè tots van rebent nutrients.
Eutrofització d'origen humà
Els abocaments humans acceleren el procés fins convertir-lo, moltes vegades, en un greu problema de contaminació. Les principals fonts d'eutrofització són les deixalles humanes tirats a les aigües que porten detergents i residus orgànics, i les deixalles agrícoles i ramaderes que aporten fertilitzants, deixalles orgàniques i altres residus rics en fosfats i nitrats.
fertilitzants
herbicides
pesticides
Insecticides
detergents fet a base de fosfats
descàrrega d'efluents industrials residus domiciliaris
carboni (C)
nitrogen (N)
fòsfor (P)
utilitzats per les algues i plantes com a nutrients
per: escorrentia aigua de pluja infiltració vessament
desenvolupament molt important d’algues i plantes.
no permeten que la llum solar arribi a l'interior del cos d'aigua
Sense poder fotosintetitzar les plantes submergides i moltes
algues es moren
Les restes dipositades al fons sofreixen descomposició en el
fons del llac per processos anaerobis
Degradació per bacteris mitjançant processos aeròbics
que consumeixen O2.
Aquests es reprodueixen més ràpidament.
Això provoca una disminució de l'oxigen en l'aigua del llac i aquest perd els organismes habituals, i en el seu lloc es desenvolupen altres capaços de viure en condicions
d'anòxia (sense oxigen)
L'evidència de que el llac està contaminat per matèria orgànica és la pudor que
desprèn que corresponen a gasos de metà (CH4), sulfhídric (H2S), d'amoni (NH4 +) degut
a l'activitat bacteriana,
L’eutrofització
Grau d'eutrofització
Es mesura gràcies al:
contingut de clorofil!la de les algues a la columna d'aigua
contingut de fòsfor
contingut de nitrogen
valor de penetració de la llum
Disc Secchi, (Pietro Angelo Secchi, 1865 ) és un disc circular utilitzat per mesurar la transparència de l'aigua en els oceans i llacs. L’anomenada profunditat de Secchi es relaciona amb la terbolesa de l'aigua.
Prevenció i Remediació
La disminució de la quantitat de fosfats i nitrats passa per:
•! emprar menor quantitat de detergents
•! usar detergents amb baixa proporció de fosfats
•! instal.lar estacions depuradores que tractin les aigües residuals i que incloguin tractaments biològics i químics que eliminen el fòsfor i el nitrogen.
•! evitar els abocaments incontrolats
•! emmagatzemar adequadament els fems que s'usen en agricultura
•! no abonar en excés els camps, usant els fertilitzants més eficientment
•! canviar les pràctiques de cultiu a altres menys contaminants. Així, per exemple, retardar l'arada i la preparació dels camps per al cultiu fins a la primavera i plantar els cultius de cereal a la tardor assegura tenir cobertes les terres amb vegetació durant l'hivern amb el que es redueix l'erosió.
•! reduir les emissions d'amoníac
•! evitar la contaminació industrial
Vies de migració de contaminants
(a)! Tributaris que transporten nutrients, ions, bifenils policlorats (PCB)
(b)!Aïgues d’escorrentia agrícola (per exemple, plaguicides, nutrients).
(c)! Abocaments industrials
(d)! Interfície aigües subterrànies – aigües de superfície, via dominant de nutrients, plaguicides i dissolvents clorats com així com hidrocarburs
(e)! Interfase aire-aigua, font important de la contaminació atmosfèrica (per exemple, PCB, mercuri), així com enfonsament de contaminants volatizats a la columna d'aigua
Epilímnion: massa d’aigua superficial temperatura més càlida (variacions climàtiques) mescla causada per onatge i vent aigua menys densa, aigua més oxigenada, pobre en CO2
pH més baix
Hipolímnion: massa d’aigua pregona temperatura més freda, escassa circulació aigua més densa, aigua pobre en O2
Situació ideal: perfil gradual descendent de temperatura
Termoclina Capa d’aigua (de mar o de llac) que presenta un gradient vertical negatiu de termperatura
(>1°Cm) en sentit descendent més gran que els gradients de l’aigua subjacent o que la recobreix; les
principals termoclines oceàniques són estacionals, causades per l’escalfament superficial a l’estiu, o bé són permanents a grans profunditats.
Propietats de les aigües: Temperatura / densitat de l’aigua
•! Llacs Monomíctics (una mescla anual) –! Circulen una vegada a l’any (estiu)
–! Llacs Monomictics Calents: •! temperatura aigües mai < 4ºC •! zones temperades, muntanyes de les àrees subtropicals i àrees influenciades per climes
oceànics.
–! Llacs Monomictics Freds : •! temperatura aigües mai >4 ºC •! zones polars
•! Llacs Dimíctics (dues mescles anuals)
–! Es caracteritzen perquè tenen dues circulacions anuals, una a la primavera i l’altra al tardor
–! Zones temperades i zones muntanyoses subtropicals
•! Llacs Oligomíctics -! tenen circulacions irregulars i a temperatures >>4ºC -! regions tropicals humides
•! Llacs Polimíctics (varies mescles anuals)
-! Hi ha circulació continua -! Llacs Polimictics freds: temperatura <4ºC -! Llacs Polimictics calents: temperatura > 4 ºC -! Zones montanyoses equatorials (Andes)
•! Llacs Amíctics (No es mesclen mai)
–! Llac sense circulació degut a que sempre estan congelats. –! Zona Antàrtica i Àrtica
Comportament aigües
Llacs holomíctics: l'aigua circula. La circulació es completa fins el fons del llac.
Llacs meromíctics: l'aigua del fons està estabilitzada per una densitat alta (d'origen químic o abundància de partícules en suspensió). La profunditat del llac es baixa. Existència d'un fons anòxic que comporta l'ausència d'organismes bentònics i per tant de bioturbació.
Balanç hidrològic
•! Hidrològicament Tancat
–! sense sortides importants –! entrades (inflow) > Evaporació –! sedimentació química pot dominar a
causa de la concentració d'ions (crostes de sal, travertins)
–! fluctuacions estacional considerables del nivell del llac
–! solen estar vorejats per ventalls al!luvials
•! Perenne –! Entrada (inflow) d'almenys
un corrent perenne –! poques vegades s'assequen
•! Efímer
–! Conques de concentració salina (salt pan)
–! s'assequen estacionalment –! alimentats per fonts, aigua
d’escorrentia, aigües subterrànies
–! importants jaciments de sal. –! les sals es troben
estratificades
•! Hidrològicament Obert
-! Línia de costa estable -! balanç entre: precipitació +entrada
(inflow) = Evaporació +sortida (outflow)
-! sortida d’aigua (outflow) per evaporació, infiltració
-! La química del llac és dominada per aigües meteòriques (molt diluïdes)
-! Predomini sedimentació clàstica
Zona palustre (supralitoral)
aiguamolls
característiques d’exposició subaèria
controlada per la posició i les oscil.lacions del nivell freàtic
fangoses
Zona litoral
Ambient fòtic i oxigenat
Afectat per onatge i corrents
Situat per sobre de la termoclina
Exposat periodicament
Zona limnética (sublitoral)
permanentment inundada
Ambient fòtic i oxigenat
Acció de l’onatge no considerable
hàbitats d'aigües profundes
Zona de talud
zona de by-pass
Zona pelàgica o de conca
zona profunda, topograficament plana
sense onatge
anòxica i afótica processos de decantació i arribada de corrents turbidítics.
S’hi formen els sediments varvats
Zonació ambiental
Processos sedimentaris
Els processos deposicionals del llac estan influenciats per :
- Processos físics - Processos químics
- Processos biològics
-! Processos físics
Onades
Corrents Superficials Corrents Interns
Moviments en massa
-! Processos químics
•! Clima àrid: dominen els sulfats i els clorurs, i inclouen dipòsits evaporitics
•! Clima humit: dominen carbonats, fosfats, sulfats, cherts i òxids de ferro i Mn.
La mineralogia dels carbonats dels ambients lacustres es principalment de baix contingut de magnesi (LMC), pero pot haver-hi també d'alt contingut en magnesi (HMC).
- Processos biològics
La producció biològica pot ser molt important en els dipòsits lacustres:
-! Formació i sedimentació de carbonats biogènics (esquelets dels organismes) - Formacions estromatolítiques (algues blau-verdes), oncòlits - Sedimentació de restes d’organismes d’esquelet silícics (diatomees) -! Sota condicions reductores: Dipòsits de matèria orgànica - Bioturbació