Projecte Constructiu. Millora general. Desdoblament de la carretera C-55, del PK 21+500 al 24+700. Tram: Sant Vicenç de Castellet - Manresa.
Clau: DB-02125.2
Apèndix 1:
Estudi de Trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16C i N-141C i Xarxa viària urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages. Clau: ET-DB-02125.1
(PDF)
Annex de Trànsit
i Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
1. Objectius i metodologia de l’estudi .............................................................................................. 1 1.1. Objectius.....................................................................................................................................................1 1.2. Metodologia ...............................................................................................................................................1 2. Àmbit d’estudi .............................................................................................................................. 4 2.1. Introducció .................................................................................................................................................4 2.2. Definició de l’àrea d’estudi ........................................................................................................................4 2.3. Definició de zonificació .............................................................................................................................5 2.4. Definició de la xarxa de transport privat (xarxa viària) .............................................................................6 2.4.1. Autopista i carretera C-16 ......................................................................................................................................... 6 2.4.2. Carretera C-55........................................................................................................................................................... 7 2.4.3. Autopista i carretera C-58 ......................................................................................................................................... 7 2.4.4. Eixos transversals complementaris ............................................................................................................................ 7 2.4.5. Característiques de la xarxa viaria del corredor....................................................................................................... 8 2.4.6. Caracterització de Xarxa Futura ............................................................................................................................... 9 3. Informació disponible de l’àmbit d’estudi.................................................................................. 13 3.1. Dades socioeconòmiques .........................................................................................................................13 3.1.1. Evolució de la població resident de Catalunya........................................................................................................ 13 3.1.2. Índex de motorització ............................................................................................................................................... 13 3.2. Dades de mobilitat i demanda de trànsit ..................................................................................................14 3.2.1. Aforament de trànsit existents .................................................................................................................................. 14 4. Treball de camp .......................................................................................................................... 18 4.1. Introducció ...............................................................................................................................................18 4.2. Plantejament .............................................................................................................................................18 4.3. Campanya base.........................................................................................................................................19 4.3.1. Aforament automàtic ................................................................................................................................................ 19 4.3.2. Enquesta de mobilitat .................................................................................................................................................. 23 4.4. Campanya Accessos a Manresa ...............................................................................................................27 4.4.1. Aforaments automàtics ............................................................................................................................................. 27 4.4.2. Enquesta de mobilitat............................................................................................................................................... 29 4.5. Campanya xarxa bàsica de Manresa. .......................................................................................................31 4.5.1. Aforaments automàtics ............................................................................................................................................. 31 4.5.2. Enquesta de mobilitat............................................................................................................................................... 33 5. Modelització del trànsit .............................................................................................................. 35 5.1. Introducció ...............................................................................................................................................35 5.2. Construcció del graf de transport privat ...................................................................................................35 5.2.1. Importació de la xarxa vial ...................................................................................................................................... 35 5.2.2. Introducció de les dades en les taules associades al Graf ....................................................................................... 36 5.2.3. Zonificació................................................................................................................................................................ 36
5.2.4. Connectors ............................................................................................................................................................... 36 5.2.5. Matriu de mobilitat actual ....................................................................................................................................... 37 5.2.6. Assignació................................................................................................................................................................ 37 5.3. Calibració de l’Escenari Actual................................................................................................................39 5.3.1. Introducció............................................................................................................................................................... 39 5.3.2. Punts de control ....................................................................................................................................................... 39 5.4. Resultats de la Calibració .........................................................................................................................40 6. Prognosis de les matrius de mobilitat......................................................................................... 41 6.1. Matriu de l’any base (2003) .....................................................................................................................42 6.2. Matrius de mobilitat futures .....................................................................................................................45 6.2.1. Horitzó 2013 ............................................................................................................................................................ 45 6.2.2. Horitizó 2026 ........................................................................................................................................................... 46 7. Prognosis de trànsit .................................................................................................................... 49 7.1. Introducció................................................................................................................................................49 7.2. Horitzons temporals..................................................................................................................................49 7.3. Escenaris infraestructurals........................................................................................................................49 7.4. Resultats de les assignacions ....................................................................................................................49 8. Anàlisi de la funcionalitat de la rotonda del Guix...................................................................... 53 8.1. Introducció................................................................................................................................................53 8.2. Càlcul dels nivells de servei .....................................................................................................................56 8.2.1. Caracterització del trànsit viari............................................................................................................................... 56 8.2.2. Caracterització de la xarxa viaria ........................................................................................................................... 57 8.3. Anàlisi de resultats ...................................................................................................................................61 8.4. Conclusions prèvies..................................................................................................................................69 8.5. Anàlisi de possibles millores infraestructurals .........................................................................................69
1 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
1. Objectius i metodologia de l’estudi
1.1. Objectius
Als darrers anys s’ha produït un gran augment de trànsit en el corredor del Llobregat en el tram Barcelona-Manresa, i més concretament en la carretera C-55 entre l’enllaç amb la C-58 a Monistrol i la C-25 a Manresa.
Manresa es troba ubicada en la confluència d’un important nus de comunicacions, en especial amb l’Eix del Llobregat o C-16, que comunica Manresa amb Barcelona (al sud) i Berga (al nord), i l’Eix Transversal o C-25, que comunica Manresa amb Vic (al est) i Cervera (al oest), jugant un paper molt destacat en la organització viària de la Catalunya central.
Aquests eixos es connecten amb la xarxa viària interna de Manresa a través de la seva Ronda Exterior o C-55, distribuint el trànsit entre ambdós nivells de xarxa. Una de les vies principals per accedir des del centre de Manresa a la C-25 i la N-141 (que connecta amb poblacions com Sant Fruitós del Bages) es la Carretera de Vic que enllaça la C-55 al sector El Guix.
El Pla de millores dels accessos a Manresa s’està plantejant la possibilitat de transformar l’enllaç d’El Guix en una rotonda a diferent nivell.
La introducció de millores en la xarxa viària que conforma el corredor Barcelona – Manresa (bàsicament la C-16, la C-55 i la C-58) donarà lloc a una modificació de l’equilibri de costos generalitzats dels seus usuaris que marquen la distribució actual d’ús de cadascuna d’aquestes vies.
L’objectiu del present estudi consisteix en fer una anàlisi preliminar de la viabilitat d’aquest nou disseny en termes de funcionalitat i nivells de servei (capacitat).
Per aconseguir aquest objectiu principal es necessari realitzar una prognosi de trànsit, el màxim de precisa possible, per a les principals carreteres de l’eix del Llobregat en el tram Castellbell i El Vilar-Sant Fruitós de Bages.
Generar una projecció de la demanda pels següents horitzons: any base (2003), als 10 anys (2013) i als 23 anys (2026). Cadascuna una d’elles es realitza amb la metodologia més adequada, tenint en consideració l’experiència del consultor.
Disposar d’un eina que permeti a l’administració avaluar la demanda de les carreteres de l’àmbit en funció de les diferents alternatives de millores, i la seva repercussió sobre la resta de la xarxa, i el nus del Guix en particular.
En base a aquesta eina, realitzar una prognosi dels trànsits de les principals carreteres de l’àmbit pels escenaris infraestructurals més probables i les seves alternatives.
1.2. Metodologia
La metodologia emprada segueix les diferents etapes d’un estudi de Planificació del Transport:
Primera fase: A partir de l’anàlisi de la informació disponible (estudis previs, aforaments existents, ...) i de treballs de camp complementaris (aforaments automàtics, enquestes, inventaris, etc.) es caracteritza l’oferta viària i la demanda de trànsit.
Segona fase: Es desenvolupa un Model d’Assignació com a representació matemàtica de l’oferta i la demanda, calibrant-ho per l’escenari base actual (2007). Per aquest estudi s’ha utilitzat el programari TRANSCAD.
Tercera fase: Es defineixen les matrius de mobilitat dels horitzons futurs i les xarxes viaries per els diferents escenaris d’aquests horitzons.
Cuarta fase: Avaluar amb el model els nous repartiments de trànsit a la xarxa viària per cada escenari.
Agrupats en aquestes fase s’han realitzat els següents treballs per aconseguir els objectius de l’estudi:
1. Definició de l’àmbit d’estudi
S’ha definit, conjuntament amb la Direcció de l’Estudi, l’àrea delimitada per la zona d’influència de les millores a realitzar en la xarxa viària (C-55, C-16 i C-58).
Delimiten quines eren les carreteres a estudiar i, més concretament, entre quins trams.
Així mateix, s’ha dut a terme una zonificació de l’àmbit d’estudi que permet fer referència a les diferents variables que defineixin la mobilitat, i fonamentalment, permetin definir una matriu de viatges Origen/Destinació.
2 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
Esquema metodològic
Punt de Partida
ESTUDI DE LA DEMANDA (IMD)
TERRITORIAL
Model Simulació:CONSTRUCCIÓ GRAF
Aranya de trànsit(IMD)
Comparació
Si E> 10%
Revisióconnectors, paràmetres...
Si E< 10% MODEL CALIBRAT Aranya de trànsit FINAL (IMD)
DEFINICIÓ ÀMBIT D’ESTUDI
OFERTAXARXA VIÀRIA
Treball de camp• Aforaments automàtics
(IMD)
• Enquesta conductors
DEFINICIÓ MATRIU DE MOBILITAT (O/D)
DEFINICIÓ D’ESCENARIS
Assignació Matriu de Mobilitat
AVALUACIÓ D’ESCENARIS
Punt de Partida
ESTUDI DE LA DEMANDA (IMD)
TERRITORIAL
Model Simulació:CONSTRUCCIÓ GRAF
Aranya de trànsit(IMD)
Comparació
Si E> 10%
Revisióconnectors, paràmetres...
Si E< 10% MODEL CALIBRAT Aranya de trànsit FINAL (IMD)
DEFINICIÓ ÀMBIT D’ESTUDI
OFERTAXARXA VIÀRIA
Treball de camp• Aforaments automàtics
(IMD)
• Enquesta conductors
Treball de camp• Aforaments automàtics
(IMD)
• Enquesta conductors
DEFINICIÓ MATRIU DE MOBILITAT (O/D)
DEFINICIÓ D’ESCENARIS
Assignació Matriu de Mobilitat
AVALUACIÓ D’ESCENARIS
2. Anàlisis d’antecedents
S’ha analitzat i extret tota aquella informació existent relativa a la mobilitat (especialment al trànsit rodat) en estudis anteriors existents sobre el corredor.
Així mateix, s’ha obtingut de GISA i de la Direcció General de Carreteres la informació sobre els estudis de trànsit desenvolupats a les anteriors fases dels projectes de millora dels eixos considerats.
Aquests estudis han estat recollits i s’hi ha extret aquella informació que podia ésser rellevant als objectius del present estudi. Prenent especial atenció a les dades sobre aforaments, matrius Origen/Destinació, previsions de futur, etc.
3. Recopilació dades relacionades amb la mobilitat i el trànsit
S’han recollit i analitzat aquelles variables relacionades amb l’oferta i la demanda de mobilitat i, especialment, les referents a l’ús de les carreteres.
Entre d’altres tasques s’ha:
Analitzat les variables socio-econòmiques que poden influir al projecte a nivell de mobilitat.
Recopilat estudis complementaris dels possibles desenvolupaments immobiliaris) que puguin afectar la demanda.
Caracterització de l’oferta del viari actual a partir de la informació disponible i d’un treball d’inventari: tipologia de la xarxa, enllaços, nombre de carrils i velocitats.
Localització i anàlisi de la informació disponible de les estacions d’aforament de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, de la Generalitat i de la Xarxa local de les Diputacions. Per a les estacions seleccionades s’ha obtingut l’evolució de les IMD durant els darrers cinc anys, i identificat el percentatge de vehicles pesants, així com per a les estacions permanents les fluctuacions mensuals, setmanals i diàries dels volums vehiculars.
Recollits els plans futurs de millora de la xarxa viària amb influència directa o indirecta en els fluxos de vehicles en el corredor en estudi, fonamentalment les actuacions recollides en el Pla de Carreteres de Catalunya.
A partir d’aquesta informació s’han identificat els factors més importants que influeixen sobre l’ús dels corredors en estudi:
Identificació de les variables socio-econòmiques i urbanístiques. Projeccions a mig i a llarg termini.
Identificació d’altres projectes dins de l’àrea d’influència i de les seves possibles característiques.
Segmentació i caracterització dels diferents tipus d’usuaris de la nova infraestructura; dies laborables, caps de setmana, hivern o estiu, turisme, trànsits de pas, pesats, etc. Informació addicional. Treball de camp
La informació recollida s’ha completat i actualitzat amb un treball de camp addicional, tant pel que fa als fluxos com a la matriu de viatges.
És per això que s’han realitzat:
Aforaments automàtics, d’una setmana per ambdós sentits de circulació, en diferents punts de la xarxa viària.
Enquestes de mobilitat. Amb l’objectiu de definir la matriu de viatges Origen/Destinació s’ha realitzat una campanya d’enquestes a diferents punts de la xarxa.
L’enquesta Origen/Destinació ha estat senzilla: Origen viatge, Destinació viatge, freqüència del viatge, motiu del viatge, etc.
Per les característiques d’aquest Corredor s’ha decidit conjuntament amb la Direcció de l’Estudi que la tipologia de dia a caracteritzar era el de dia feiner mig.
3 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
4. Caracterització de la mobilitat en el Corredor: Matriu O/D i trànsit sobre la xarxa viària
Amb les dades existents i els treballs de camp realitzats s’ha caracteritzat i modelitzat el trànsit de la xarxa viària en estudi.
En funció dels resultats del treball de camp s’ha desenvolupat un model pel dia feiner mig d’hivern, assignant per a cadascun d’aquest períodes les matrius de viatges dels usuaris, desagregades per nivell socioeconòmic.
5. Estudi de millores. Alternatives
Conjuntament amb la Direcció de l’Estudi, s’han definit diferents alternatives de millores sobre la xarxa viària del corredor.
Aquestes millores poden anar des de la millora de traçat en alguna via (desdoblaments, variants, supressió de corbes, etc.), passant per actuar sobre els peatges de infraestructures existents o previstes,
Un cop definides aquestes millores s’ha estudiat i definit la nova redistribució de trànsits sobre la xarxa viària amb un model d’assignació; creant, amb el programa TRANSCAD, un model (zonificació, graf) on, un cop establertes les característiques de la xarxa, s’ha aplicat un algoritme d’assignació.
L’estudi finalitza amb una conclusió final que resumeix les repercussions que, sobre el funcionament de la xarxa viària, podrien arribar a comportar les diferents alternatives d’actuació.
4 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
2. Àmbit d’estudi
2.1. Introducció
Aquesta tasca té per objecte definir els elements necessaris per al desenvolupament del present estudi, considerant-se rellevant tant per les tasques de recol·lecció de dades, com per a la correcta modelització que es durà a terme. Les definicions més importants són:
i. Àrea d’estudi.
ii. Zonificació.
iii. Xarxa viària.
2.2. Definició de l’àrea d’estudi
Aquesta secció té per objecte definir el context espacial d’aplicació del model de transport per a l’anàlisi estratègica. A grans trets, caldria que l’àrea d’estudi abastés tots els llocs des d’on es produeixen o s’atreuen els viatges que utilitzen el sistema de transport que es desitja analitzar.
L’objectiu de l’estudi és caracteritzar els transits, actuals i futurs, del corredor de l’eix del Llobregat entre Barcelona i Manresa.
L’àmbit d’estudi se situa en el corredor viari Manresa-Barcelona,concretament el tram que va des de Terrassa/Abrera fins Manresa de les carreteres C-16, C-55 i C-58, i els accessos a Manresa.
Àrea interna de l’estudi
Sant Quirze Safaja
Sentmenat
Polinyà
Barberàdel Vallès
Ripollet
Caldes de Montbui
els Hostalets
s
Lavit
Piera
d’HortonsSant Llorenç
de Pierola
Masquefa
Sant EsteveSesrovires
Esparreguera Ullastrell
Sant Andreude la Barca
Castellbisbal
Abrera
Martorell
Castellví
del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Sant Quirze
Rubídel VallèsBadia
Cerdanyoladel Vallès
Olesa deMontserrat
Sant Vicenç de Castellet
el Pont de Vilomara
Sant Fruitós
el Pont de Vilomara
Sant Salvador
el Bruc
de Guardiola
Collbató
de Montserrat
Castellbell i el Vilar
Manresa
Monistrol
Castellgalí
Marganell
Sant Joande Vilatorrada
el Borràs
de Bages
Matadepera
de CaldersMonistrol
TerrassaViladecavalls
Rellinars
i Rocafort
Vacarisses
Navarcles
Mura
Talamanca
Sant Llorenç Savall
Castellardel Vallès
Granera
Castellterçol
Gallifa
Sabadell
de MogodaSanta Perpètua
Montcada
Montcada
Castellcir
Sant Feliude Codines
Palau dePlegamans
C-55
C-25
C-16
C-25
C-55
C-16
C-58
N-150
N-150
C-16
C-16
C-58
C-58
N-IIBP-1415
BP-1417
C-243
C-16
Barce
lonaSant Vicenç dels
Horts
El Papiol
Martorell
Abrera
Sant Cugat
Cerdanyola
Terrassa
Castellbell i el Vilar
Manresa
Sallent
Rajadell
Artés
C-55
C-25
C-16
C-25
C-55
C-16
C-58
N-150
N-150
C-16
C-16
C-58
C-58
N-IIBP-1415
BP-1417
C-243
C-16
Barce
lonaSant Vicenç dels
Horts
El Papiol
Martorell
Abrera
Sant Cugat
Cerdanyola
Terrassa
Castellbell i el Vilar
Manresa
Sallent
Rajadell
Artés
Barce
lonaSant Vicenç dels
Horts
El Papiol
Martorell
Abrera
Sant Cugat
Cerdanyola
Terrassa
Castellbell i el Vilar
Manresa
Sallent
Rajadell
Artés
La demanda d’aquest corredor estarà compost per trànsits:
D’agitació de la pròpia comarca (bàsicament Bages, Baix Llobregat i Vallès Occidental).
Intracomarcal amb comarques veïnes (Barcelonés, Vallès Oriental i Berguedà).
Llarg recorregut procedents o amb destinació fora de les comarques del corredor.
Àrees interna i externa de l’estudi
les Valls de Valira
Josa i Tuixén
Fígols i Alinyà
la Vansa i Fórnols
Vielha
Vinyols i els Arcs
Pedret i Marzà
Forallac
Susqueda
Cànoves i Samalús
de Llobregat
el Vendrell
Montellà i Martinet
Puigcerdà
Sant Martí de Centelles
Amposta
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Santa Margarida
Sant Martí
i la Gornal
Balenyà
Prats i Sansor
Isòvol
F ontanals de Cerdanya
Alàs i Cerc
Arres
Vielha e Mijaran
Naut Aran
Alt Àneu
Vall de Cardós
Sort
Baix Pallars
el Pont de Suert
Tremp
Castell de Mur
Isona i Conca Dellà
Montferrer i Castellbò
la Seu d’Urgell
Ribera d’Urgellet
les Valls d’Aguilar
la Coma i la Pedra
Guixers
Solsona
Balaguer
les Avellanes i Santa Linya
Torrefeta i Florejacs
els Plans de Sió
Cervera
Ribera d’Ondara
de Riucorb
Mollerussa
Gimenells i el Pla de la Font
les Borges Blanques
Tortosa
Gandesa
Móra d’Ebre
Reus
Aiguamúrcia
el Montmell
d’Empordàla Bisbal
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Saus
Santa EulàliaPalau de
Figueres
Castellar del Riu
la Vall de Boí
Cava
Granyan ella
la Baronia de Rialb
la Vall d’en Bas
Lluçà
Mediona
Figaró − Montmany
Odèn
Olius
Orpí
Conca de Dalt
Pinell de Solsonès
Porqueres
Sant Aniolde Finestres
ALT URGELL
PLA DE L’ESTANY
OSONA
BAGES
URGELL
MARESME
BAIX LLOBREGAT
ALT CAMP
PRIORAT
BAIX CAMP
RIBERA D’EBRE
GARRAF
TERRA ALTA
BAIX EBRE
GARROTXA
SELVA
GIRONÈS
ALT EMPORDÀ
RIPOLLÈS
VALLÈS ORIENTAL
BERGUEDÀ
CERDANYA
SOLSONÈS
VAL D’ARAN
PALLARS SOBIRÀ
ALTA RIBAGORÇA
PALLARS JUSSÀ
NOGUERA
SEGARRA
SEGRIÀ
GARRIGUESCONCA DE BARBERÀ
TARRAGONÈS
ALT PENEDÈS
VALLÈS OCCIDENTAL
BARCELONÈS
BAIX EMPORDÀ
PLA D’URGELL
MONTSIÀ
BAIX PENEDÈS
ANOIASabadell
Terrassa
Olot
Girona
Valls
Tarragona
Montblanc
Falset
Vic
Ripoll
Berga
Lleida
Tàrrega
Farrera
Vilanova i la Geltrú
Castellet
i els Monjos
Castellví de la Marca
Olèrdola
Vilafrancadel Penedès
d el PenedèsAvinyonet
Subirats
TorrelavitFont−rubí
Cabrerad’Igualada
Santa Margaridade Montbui
Igualada
Viver i Serrateix
i Rocafortel Pont de Vilomara
Manresa
Castellbell i el Vilar
Orís
Rupit i Pruitles Masiesde Voltregà
Sant Feliu
Barcelona
i ReixacMontcada
Fogars de Montclús
les Franquesesdel Vallès
Granollers
de RonçanaSanta Eulàlia
Bigues i Riells
Mataró
Riells i Viabrea
Santa Coloma de Farners
del Llor i BonmatíSant Julià
la Vall de Bianya
Vilablareix
Banyoles
Castell − Platja d’Aro
Lluçà
Viver i Serrateix
de Voltregàles Mas ies
Orís
Vic
R upit i Pruit
Sant Quirze Safaja
Sentmenat
Polinyà
Barberàdel Vallès
Ripollet
Caldes de Montbui
Corbera de Llobregat
Begues
els Hostalets
Sant Sadurníd’Anoia
les Cabòries
del Penedès
etes
a
avit
da
d’Olèrdola
s
dès
enedès
Lavit
la
SesgarriguesSant Cugat
rdola
Piera
d’HortonsSant Llorenç
Subirats
de Pierola
Masquefa
Avinyonet
Olivella
Sant Pau d’Ordal
Sant EsteveSesrovires
Gelida
Olesa deBonesvalls
Esparreguera
Molins de Rei
Sant Vicençdels Horts
Santa Colomade Cervelló
de Llobregat
Viladecans
de Llobregat
el Papiol
de Cervellóla Palma
Cervelló
Ullastrell
Sant Andreude la Barca
Castellbisbal
Torrellesde Llobregat
Abrera
Martorell
de RosanesCastellví
Vallirana
Pallejà
de LlobregatSant Climent
Gavà
del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Sant JustDesvern
de Llobregat
de Llobregat
Llobregatel Prat de
Cornellà
Sant Quirze
Rubí
Sant Feliu
Sant JoanDespí
Sant Boi
del VallèsBadia
Cerdanyoladel Vallès
Esplugues
de Llobregatl’Hospitalet
Olesa deMontserrat
Sant Vicenç de Castellet
el Pont de Vilomara
Sant Fruitós
el Pont de Vilomara
Sallent
Sant Salvador
el Bruc
de Guardiola
Sant Mateude Bages
Collbató
de Montserrat
Castellbell i el Vilar
Manresa
de Bages
Monistrol
Castellnou
Castellgalí
Santpedor
Marganell
Sant Joande Vilatorrada
Callús
el Borràs
de Bages
Matadepera
de CaldersMonistrol
Terrassa
Artés
Viladecavalls
Rellinars
i Rocafort
Vacarisses
Navarcles
Mura
Talamanca
Calders
Sant Llorenç Savall
Castellardel Vallès
Granera
Castellterçol
Gallifa
Moià
Sabadelldel Vallès
Tiana
Santa Mariade Martorelles
Montornès del Vallès
la Llagosta
i Reixac
Sant Adrià de Besòs
Santa Colomade Gramenet
de MogodaSanta Perpètua
Montcada
Montcada
Barcelona
Martorelles
CampsentellesSant Fost de
Badalona
Mon
Figaró − Montmany
l’Ametlla del Vallès
Montmeló
Granolle
Canovelles
Aiguafreda
la Sagrera
Bigues i Riells
Bigues
Parets del Vallès
de Balenyàels Hostalets
Sant Martí de Centelles
Castellcir
Sant Feliude Codines
Palau dePlegamans
Collsuspina
Santa Eulàliade Ronçana
Lliçà d’Amunt
Lliçà de Vall
Mollet
l’Abella
Balenyà
Centelles
Taga
Fig
la Ga
5 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
Per això s’ha definit:
Àrea interna: influenciada directament pel traçat del corredor de l’eix de Llobregat (C-16 i C-55), tram Barcelona-Manresa. Els límits de l’àrea interna es van establir considerant els límits de les comarques per on discorre el traçat d’aquests eixos fins l’àrea metropolitana de Barcelona o els eixos transversals estructurals.
Àrea externa: corresponent a la resta de comarques de Catalunya. Engloba la xarxa viària que comunica l’àrea interna amb la resta de Catalunya i l’exterior, canalitzant el trànsit de penetració (amb un dels extrems del viatge fora de l’àrea interna) i el trànsit de pas (els dos extrems del viatge fora de l’àrea interna).
Tan mateix, es fa necessari tenir en compte els trànsits amb origen i/o destinació fora de Catalunya, proposant un conjunt de “portes externes” que permetin tenir en compte aquests trànsits.
2.3. Definició de zonificació
En aquest context, l’àrea d’estudi es divideix en zones que constitueixen la unitat bàsica d’anàlisi de transport. Les zones han de ser unitats espacials relativament homogènies en termes d’ús del sòl i característiques de la població, donat que aquestes són variables fonamentals per a explicar la demanda per viatges.
El sistema de zonificació s’ha de definir amb un nivell de detall adequat per a predir els fluxos de trànsit a la xarxa principal de carreteres i a les carreteres que l’alimenten. Cal considerar el fet que el nivell pot resultar excessiu en àrees allunyades de la via estudiada en el projecte, mentre que en àrees properes pot resultar insuficient.
Com que l’àmbit d’estudi considerat és tota Catalunya, s’ha utilitzat per zonificar-lo les divisions municipals i comarcals.
S’han definit 156 zones de transport de les quals 117 defineixen l’àmbit d’estudi, 36 per la resta de Catalunya i 3 portes externes.
Zones internes: Les comarques del Bages, Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès Occidental, es zonifiquen segons les divisions municipals, disgregant-se a més les ciutats de Manresa per barris i Barcelona per districtes:
divisions per Municipis (90 zones)
Manresa per barris (17 zones)
Barcelona per districtes (10 zones)
Zones externes: A la resta de comarques de Catalunya es manté la divisió comarcal com a zona de transport (36 zones).
Portes externes: Complementàriament, s’han considerat quatre zones d’aportació de vehicles d’altres zones externes a Catalunya anomenades “portes”. Les 3 portes externes definides han estat: Andorra-França, Aragó i València.
Per definir les zones internes s’ha utilitzat la divisió municipal per un millor encaminament dels viatges de l’àrea interna en el graf del model. Això és necessari ja que, per exemple, usuaris amb procedència o destinació a comarques de l’àrea metropolitana, utilitzaran un determinat eix en funció (entre d’altres variables) de la seva proximitat, que depèn de la seva localització geogràfica dins de la comarca. A més aquesta divisió municipal de les comarques de l’àrea interna accelera molt el tractament de les matrius.
Per la resta de la modelització, com els models de generació/atracció de la demanda futura, s’ha utilitzat la divisió comarcal per a tota l’àrea d’estudi.
En la següent figura es presenta la zonificació adoptada per a les zones internes i externes de l’àmbit d’estudi. Es possible observar la distribució espacial d’aquestes zones.
Zonificació de l’àmbit d’estudi: àrees externa i interna
Almeria-Valencia
França-Andorra
NogueraZaragossa
Alt Urgell
Segrià
Pallars Sobirà
Alt EmpordàPallars Jussà
Osona
Berguedà
Baix Ebre
Solsonès
Selva
Ripollès
AnoiaVallès Oriental
Ribera d'Ebre
Garrigues
Terra Alta
Montsià
Garrotxa
Segarra
Baix Empordà
Val d'Aran
Alt Penedès
Cerdanya
Alt Camp
Priorat
Alta Ribagorça
Maresme
Tarragonès
Pla d'Urgell
Pla de l'Estany
Garraf
Osona
olsonès
Anoia
Vallès Oriental
Alt Penedès
M
Penedès Garraf
Sant Mateu de Bages
Navàs
Moià
Terrassa
Cardona
Santa Maria d'Oló
Sallent
Avinyó
Castellfollit del Boix
Fonollosa
Begues
Sant Cugat del Vallès
Mura
Rajadell
Castellar del Vallès
Aguilar de SegarraManresa
Sant Llorenç Savall
Vacarisses
Gaià
Sabadell
Sant Salvador de Guardiola
Balsareny
Sants-Montjuic
Calders
Rubí
el Prat de Llobregat
Castellbisbal Cerdanyola del Vallès
Gavà
Talamanca
Castellnou de Bages
Barcelones
Sentmenat
Cervelló
Castellbell i el Vilar
el Pont de Vilomara i Rocafort
Esparreguera
Vallirana
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Boi de Llobregat
Monistrol de Calders
Sarria-St Gervasi
Abrera
Viladecans
Viladecavalls
Corbera de Llobregat
Collbató
ArtésSantpedor
Castellví de Rosanes
Gallifa
Molins de Rei
Santa Perpètua de Mogoda
Palau de Plegamans
Sant Quirze del Vallès
Marganell
Torrelles de Llobregat
Castelldefels
Callús
Sant Feliu de Llobregat
Horta-Guinardo
Sant Marti
el Papiol
Polinyà
Barberà del Vallès
Santa Coloma de Cervelló
Ullastrell
Les CortsCiutat Vella
Ripollet
Eixample dret
Badia del Vallès
Montcada i Reixac
Almeria-Valencia
França-Andorra
NogueraZaragossa
Alt Urgell
Segrià
Pallars Sobirà
Alt EmpordàPallars Jussà
Osona
Berguedà
Baix Ebre
Solsonès
Selva
Ripollès
AnoiaVallès Oriental
Ribera d'Ebre
Garrigues
Terra Alta
Montsià
Garrotxa
Segarra
Baix Empordà
Val d'Aran
Alt Penedès
Cerdanya
Alt Camp
Priorat
Alta Ribagorça
Maresme
Tarragonès
Pla d'Urgell
Pla de l'Estany
Garraf
Osona
olsonès
Anoia
Vallès Oriental
Alt Penedès
M
Penedès Garraf
Sant Mateu de Bages
Navàs
Moià
Terrassa
Cardona
Santa Maria d'Oló
Sallent
Avinyó
Castellfollit del Boix
Fonollosa
Begues
Sant Cugat del Vallès
Mura
Rajadell
Castellar del Vallès
Aguilar de SegarraManresa
Sant Llorenç Savall
Vacarisses
Gaià
Sabadell
Sant Salvador de Guardiola
Balsareny
Sants-Montjuic
Calders
Rubí
el Prat de Llobregat
Castellbisbal Cerdanyola del Vallès
Gavà
Talamanca
Castellnou de Bages
Barcelones
Sentmenat
Cervelló
Castellbell i el Vilar
el Pont de Vilomara i Rocafort
Esparreguera
Vallirana
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Boi de Llobregat
Monistrol de Calders
Sarria-St Gervasi
Abrera
Viladecans
Viladecavalls
Corbera de Llobregat
Collbató
ArtésSantpedor
Castellví de Rosanes
Gallifa
Molins de Rei
Santa Perpètua de Mogoda
Palau de Plegamans
Sant Quirze del Vallès
Marganell
Torrelles de Llobregat
Castelldefels
Callús
Sant Feliu de Llobregat
Horta-Guinardo
Sant Marti
el Papiol
Polinyà
Barberà del Vallès
Santa Coloma de Cervelló
Ullastrell
Les CortsCiutat Vella
Ripollet
Eixample dret
Badia del Vallès
Montcada i Reixac
6 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
2.4. Definició de la xarxa de transport privat (xarxa viària)
L’Eix del Llobregat, en el tram analitzat en aquest estudi, es el corredor de comunicació viaria amb la regió metropolitana de Barcelona. I un dels accessos als Pirineus des d’aquesta mateixa regió metropolitana, travessant la serralada muntanyosa del Cadi-Moixeró pel Túnel del Cadi.
Aquest corredor nord-sud de l’eix del Llobregat està constituïts per les carreteres: C-16, C-55 i C-58.
Varis eixos transversals, orientats oest-est, connecten aquests tres viaris nord-sud entre ells, i amb la resta de xarxa viària principal catalana. Els més importants són l’eix mediterrani (AP-7/B-30) al sud i l’eix transversal (C-25) al nord, delimitant justament el tram estudiat del corredor nord-sud.
Xarxa viaria de l’Eix del Llobregat, tram Barcelona-Manresa
2.4.1. Autopista i carretera C-16
La carretera C-16, de 134 km de longitud, comença a Barcelona amb els Túnels de Vallvidrera, seguint per l’autopista fins a Manresa per acabar, més enllà del Túnel del Cadí, enllaçant amb la N-260. Uneix les poblacions de Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Manresa, Berga i Puigcerdà. La seva traça és paral·lela al riu Llobregat des de Sant Vicenç de Castellet fins a Guardiola de Berguedà.
L’eix viari del Llobregat (C-16/E-9), de direcció nord-sud, té les següents característiques principals:
L’eix viari C-16 és una autopista de peatge de 2 carrils per sentit des de Barcelona fins a Sant Fruitós de Bages (P.K. 57), des d’on prossegueix com autovia fins a Navas (P.K. 76).
Entre Navas i Berga es converteix en una carretera d’un carril per sentit amb abundants carrils per a lents, i amb variants a totes les poblacions (exceptuant la Colònia Rosal), fet que permet mantenir una bona velocitat mitja. L’any 2003 va ser adjudicada la millora d’aquest tram per passar a ser una autovia de 2 + 2 en règim de peatge a l’ombra, i actualment el tram està totalment en obres fins a Berga (P.K. 96). Actualment, ja han entrat en servei varis trams.
Des de Berga fins l’inici de la concessió del Túnel del Cadí (P.K. 117), la velocitat mitja disminueix, tot i que les poblacions també presenten variants, donat que aquest tram, 1+1, té una orografia més complicada i no té carrils per a lents entre Cercs i Baga.
El tram que correspon a la concessió del Túnel del Cadí és una carretera d’un carril per sentit amb carril per a lents en sentit de pujada cap al túnel. Al túnel presenta 1 carril per sentit amb una àmplia mitjana en cas d’emergència.
La carretera C-16 s’inicia a Barcelona a l’enllaç amb la Ronda de Dalt (B-20).
La concessió dels Túnels de Vallvidrera (TABASA), de 16,7 km de longitud, té al túnel principal 3 carrils reversibles, i a la resta és una autopista de 2+2. El peatge troncal es localitza a la sortida de la boca nord del túnel principal.
Aquesta concessió enllaça amb la concessió d’ AUTEMA des de Sant Cugat a Manresa, de 43,1 km de longitud. Autopista bàsicament 2+2, amb un tercer carril de lents en alguns punts, amb peatge troncal i lateral Sant Vicenç de Castellet (P.K.41,5).
A Sant Cugat l’autopista C-16, P.K. 13, enllaç amb les autovies A-7 i B-30.
A Terrassa, P.K. 21, enllaç amb l’autopista C-58 procedent del nus de la Trinitat a la sortida nord de Barcelona.
A Sant Vicenç de Castellet, P.K. 41,5, enllaç amb la carretera C-55.
Al P.K. 58 enllaç amb l’Eix Transversal (C-25).
La carretera C-16 està desdoblada a la variant de Berga.
A Berga enllaç amb la C-26 direcció Solsona, P.K. 96,5, i direcció Ripoll, P.K. 99,5.
7 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
A Guardiola de Berguedà, P.K. 115, enllaç amb la carretera B-402 (Pobla de Lillet, Gombrèn i Campdevànol).
La concessió del Túnel del Cadí, de 29,7 km de longitud, s’inicia a Baga (P.K. 117) i finalitza a l’enllaç de la C-16 amb la carretera N-260 a Baltarga (P.K. 134). Al P.K. 131 la carrtera C-16 enllaça amb la carretera E-9/C-662, que connecta per Alp amb la N-152, per arribar a Puigcerdà.
La carretera C-16 finalitza enllaçant amb la N-260 fins a la frontera francesa on, amb la N-20, constitueix l’eix europeu E-9 fins a Paris.
2.4.2. Carretera C-55
La carretera C-55, de 79 km de longitud, comença a Abrera a l’enllaç amb la A-2, segueix fins a Manresa i acaba a Solsona enllaçant amb la carretera C-26. Uneix les poblacions de Abrera, Monistrol, Manresa, Cardona i Solsona. La seva traça és paral·lela al riu Llobregat des de Abrera fins a Sant Vicenç de Castellet, i passat Manresa és paral·lela al riu Cardener fins a Solsona.
La carretera C-55, de direcció predominantment nord-sud, té les següents característiques principals:
Durant pràcticament tot el seu recorregut és un viari de carretera principal de 1 carril per sentit, presentant en alguns trams 1 carril addicional per a vehicles lents.
Entre els pk 27 i 35 conforma, amb la C-25 (eix transversal), una variant de Manresa, amb 2 carrils per sentit.
La carretera C-55 s’inicia a Abrera a l’enllaç amb la A-2, a pocs quilòmetres de l’enllaç amb l’eix del mediterrani (AP-7).
A Castellbel i El Vilar (pk 15,5) enllaça amb la carretera C-58.
A Sant Vicenç de Castellet, P.K. 19, enllaç amb la autopista C-16.
A la variant de Manresa té 2 enllacos més a la autopista C-16: Manresa-Pont de Vilomara (pk 28,5) i Manresa-Viladordis (pk 29,7).
Al nus viari del Guix enllaça amb la C-16C .
Al P.K. 33 enllaç amb l’Eix Transversal (C-25).
La carretera C-55 finalitza enllaçant amb la C-26 a Solsona.
2.4.3. Autopista i carretera C-58
La carretera C-58, de 39 km de longitud, comença a Barcelona al nus de la Trinitat, seguint com a autovia fins a Terrassa, a on es converteix en carretera fins a finalitzar a Castellbell i El Vilar, enllaçant amb la C-55. Uneix les poblacions de Barcelona, Sabadell, Terrassa i Castellbell i El Vilar.
L’eix viari del la C-58, de direcció sudest-noroest , té les següents característiques principals:
L’eix viari C-58 és una autovia de peatge de 3 carrils per sentit des de Barcelona fins a Sabadell (P.K. 15), des d’on prossegueix com autovia de 2 carrils per sentit fins a Terrassa (P.K. 20).
A partir de la seva confluència amb l’autopista C-16, a Terrassa, es converteix en una carretera d’un carril per sentit amb abundants carrils per a lents
La carretera C-58 s’inicia a Barcelona al Nus de la Trinitat
A Badia del Vallés l’autovia C-58, P.K. 8,5, enllaça amb les autovies A-7 i B-30.
A Terrassa, P.K. 21, enllaç amb l’autopista C-16 procedent dels túnels de Vallvidrera de Barcelona. A partir d’aquest enllaç el viari C-58, redueix la seva secció transformant-se en una carretera bàsicament 1+1, amb alguns trams amb un tercer carril per lents. La carretera C-58 té a partir d’aquí dos enllaços més amb la C-16, a Viladecavalls (P.K. 25) i Vacarisses (P.K.32).
La carretera C-58 finalitza enllaçant amb la carretera C-55 a Castellbell i El Vilar.
2.4.4. Eixos transversals complementaris
Aquestes tres vies descrites formen part de tres eixos estructurants nord-sud.
Varis eixos transversals, orientats oest-est, connecten aquests tres eixos nord-sud entre ells, i amb la resta de la xarxa viària principal catalana. Els més importants són l’eix del mediterreni AP-7/B-30 al sud i l’eix transversal (C-25) al nord.
Eix del Mediterrani (AP-7/B-30): Entre Girona i Lleida. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquesta via connecta pel sud les 3 carreteres principals del corredor: la autopista C-16, la autopista C-58 i la carretera C-55
Eix Transversal (C-25): Entre Girona i Lleida. Pel que fa a l’àmbit d’estudi aquesta via connecta la C-16 amb la C-55 pel nord de Manresa.
8 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
2.4.5. Característiques de la xarxa viaria del corredor
En el tram estudiat, les carreteres C-55 i C-58 estan formades, bàsicament, per un carril per sentit excepte en els trams amb pendent pronunciada, en què hi ha dos carrils de pujada i un de baixada, mentre que la configuració de la C-16 és de dos carrils per sentit i via de peatge.
La C-16 és una via de peatge amb dues barreres de peatge al area d’estudi:
Sortida / Entrada a Sant Vicenç de Castellet
Tram central a Manresa
Esquema de la xarxa viària de l’àmbit d’estudi amb nombre de carril de les vies.
La via on es circula més ràpid és la C-16 (que és una autopista) amb una velocitat mitjana diària de 100 km/h. La velocitat de la C-58 és d’uns 70 km/h mentre que la de la C-55 és d’uns 60 km/h.
Velocitat mitjana diària
Sabadell
Terrassa
Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
Vilafranca del Penedès
Granollers
Mataró
Igualada
Manresa
0 4 8
Kilometers
Capital comarcaVelocitat mitjana diària
30.00 (111)60.00 (701)70.00 (491)100.00 (841)
Capacitat horària per via i sentit
Sabadell
Terrassa
Barcelona
Sant Feliu de Llobregat
Vilafranca del Penedès
Granollers
Mataró
Igualada
Manresa
0 4 8
Kilometers
Capital comarcaCapacity
800 to 2000 3040 to 4000 4001 to 50005001 to 60007000 to 12000
La capacitat de l’autopista és d’entre 5.000 i 6.000 veh/h per sentit, mentre que la C-55 i la C-58 tenen capacitats d’entre 1.200 i 1.900 veh/h/sentit
1 c a rr il p e r se n t it2 c a rr ils p e r se n t it2 c a rr ils se n t it M a n re sa i 1 c a rr i l se n t it B a rc e lo n a
2 c a rr ils se n t it B a rc e lo n a i 1 c a rr il se n t it M a n re sa
L le g e n d a
S a n t Q
S e n tm e n a t
P o lin y à
B a rb e ràd e l V a llè s
R ip o lle
C a ld
o s ta le ts
d ’H o rto n sS a n t L lo re n ç
ie ro la
M a s q u e fa
S a n t E s te v eS e s ro v ire s
E s p a r re g u e ra U lla s tre l l
C a s te l lb is b a l
A b re ra
M a r to re ll
d e l V a llè s
S a n t C u g a t d e l V a llè s
S a n t Q u irze
R u b íd e l V a llè sB a d ia
C e rd a n y o lad e l V a llè s
O le s a d eM o n ts er ra t
S a n t V ic e n ç d e C a s te lle t
e l P o n t d e V ilo m a ra
S a n t F ru itó s
e l P o n t d e V ilo m a ra
C o llb a tó
d e M o n ts e r ra t
C a s te l lb e ll i e l V ila r
M a n re s a
M o n is tro l
C a s te llg a lí
g a n e ll
S an t J o a nd e V ila to rra d a
e l B o r rà s
d e B a g e s
M a ta d e p e ra
d e C a ld e rsM o n is tro l
T e rra s s aV ila d e c a v a lls
R e llin a rs
i R o c a fo rt
V a c a ris s e s
N a v a rc le s
M u ra
T a la m a n c a
S a n t L lo re n ç S av a ll
C a s te lla rd e l V a llè s
G ra n e ra
C a s te ll te rç o l
G a lli fa
S a b a d e ll
Sd e
9 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
2.4.6. Caracterització de Xarxa Futura
La Generalitat de Catalunya té previst realitzar en el marc del seu Pla de Carreteres, amb horitzó 2026, tota un sèrie de millores a l’eix del Llobregat i el seu entorn, a més d’altres millores en altres punts de la xarxa catalana que poden tenir repercussions sobre la demanda d’aquest eix viari.
La principal actuació de millora de xarxa viaria en el tram estudiat, és el que dóna peu a aquest estudi: el desdoblament de la carretera C-55, entre Castellbell i El Vilar/Sant Fruitós de Bages.
El pagina següent es presenta el plànol de la traça de l’actuació prevista.
En la majoria del seu traçat aquesta obra de millora aprofita la traça de la carretera actual augmentant el nombre de carrils, menys al municipi de Castellgalí a on es construeix una nova via deixant l’actual carretera com a via de servei.
La nova autovia presentarà 2 carrils per sentit, ampliant-se a 3+3 a la circumval·lació de Manresa.
Es de destacar que l’enllaç est amb la C-25 es realitzarà mitjançant un túnel sota l’actual C-16c.
A la següent taula i plànol s’han recollit les principals característiques de les actuacions de millora previstes pel Departament de Política Territorial i d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a la resta de l’eix del Llobregat.
De la resta d’actuacions previstes destaca la prolongació del desdoblament de la carretera C-16, fins a Baga i el desdoblament de tot l’Eix Transversal (C-25) entre Cervera i Girona.
10 Estudi de trànsit. Interacció enllaç “El Guix” (C-16c i N-141c i xarxa viària
urbana) amb la C-25. Manresa - Sant Fruitós de Bages
Plànol del desdoblament de la carretera C-55, tram Castellbell i El Vilar/Sant Fruitós de Bages