Download - Art2 f 45 -villa capra
Haga clic para modificar el estilo de subtítulo del patrón
29/09/11
VILLA
CAPRA
FERRAN ADAMUZ MORALES
29/09/11
AUTOR
� Andrea di Pietro della Góndola
� Palladio (pseudònim) Palas-Atenea
� Pàdua 1508- Maser 1580
� Cinquecento-Manierista
29/09/11
VILLA CAPRA: Descripció
� Construïda a partir del 1566� A VicenzaExterior� Façanes idèntiques:�Escalinata�Pòrtic hexàstil jònic�Entaulament�Frontó
� Al centre una cúpula
29/09/11
29/09/11
29/09/11
VILLA CAPRA: Descripció� Planta simètrica, creu
grega.�Al quadrat de l’habitatge si
afegeixen els quatre pòrtics.
Interior� La Cúpula articula les
habitacions i dependències. Dormitoris angles. Soterranicuina i administració.
� Decorada amb frescos. Poca llum, només per l’òcul.
29/09/11
29/09/11
29/09/11
VILLA CAPRA: Entorn i integració urbanística
.
� Dalt d’un petit turó al mig del camp. Façanesorientades al quatrepunts cardinals.
� Vista privilegiada.
29/09/11
VILLA CAPRA: Funció, contingut i significat
� Marius Capra Gabrielis. Propietari.
� La Rotonda, cúpula afegida perScamozzi, altera disseny original.
� Arquitectura religiosa romana aplicada a edificacions civils. També recupera les vil·les suburbanes romanes.
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
�
�
�
29/09/11
CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ
• Retorn a les cases de camp. Símbol de poder. El mateix Palladio ho justifica en el seu tractat:
1. Més plaer i rendiment2. Gaudirà veient com la terra el fa més ric.3. Conservarà el cos fort i sa.4. La ment descansarà
• Pèrdua de l’hegemonia comercial de Venècia. Necessitat de matèriesprimeres. Són cases per dedicar-se a activitats agrícoles.• Palladio va saber transferir elements clàssics.
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
29/09/11
Models i influències
• Agafa de model l’arquitectura romana, per les façanes i la cúpula
• Villa Capra va ser model de Chiswick House de Lord Burlington, exemple del neopal·ladienisme anglès. D’Anglaterra va passar als Estats Units
• Es important la seva faceta com a teoric i tractariste
Text del llibre HISTÒRIA DE L’ART de l’Ed. Vicens Vives