Download - Artèmia: l'experiment a classe
Experiment: la cria de l’artèmia
En aquest experiment, de l’assignatura de vida marina, i a càrrec del nostre professor,
el senyor Carmona, intentarem fer un viver d’artèmia i que eclosionin els ous
correctament.
Per a fer aquest experiment, utilitzarem ous del grup de l’artèmia salina.
Integrants del grup:
Laura Homedes
Oriol Hortal
Víctor López
2n de BATX – B, grup de Matèria Optativa Vida Marina
L’artèmia
Característiques de l’artèmia
Les artèmies són crustacis de petita mida. L’artèmia salina (objecte del nostre estudi) mesura
aproximadament 1’3 cm, tot i que depèn de l’edat i de les condicions ambientals. La salinitat
de l’aigua, per exemple, és un dels factors determinants en el creixement d’aquests crustacis;
com més salina és l’aigua, més petites són les artèmies, i a la inversa. No obstant, hi ha altres
espècies d’artèmia que són molt més petites, com l’Artèmia parthenogenetica, que no supera
els 3 mm de longitud.
Les artèmies són crustacis que viuen en aigües salades, amb concentracions de fins a 330
grams de sal per litre d’aigua, tot i que també poden viure en aigües pràcticament dolces.
Les artèmies viuen en aigües salades continentals, és a dir, llacs, llacunes, deltes, etc. Sempre i
quan siguin salades (o semi-dolces).
Aquests crustacis són animals amb una gran capacitat de colonització, com per exemple,
bassals d’aigua de pluja. De fet, la majoria d’espècies d’artèmia habiten zones seques del
planeta. Acostumen a viure en llocs tan inhòspits per evitar els depredadors, i han
desenvolupat una sèrie de mecanismes de supervivència d’allò més interessants.
Al reproduir-se formen quists, que poden viure anys en estat latent. A més, les artèmies poden
regular la pressió osmòtica del seu cos, de manera que poden viure en aigües extremadament
salades. A més, com a resposta a l’increment de la salinitat, poden augmentar la síntesi de la
hemoglobina i així sobreviure en ambients amb menys oxigen.
Les artèmies són animals molt antics, que gairebé no han evolucionat des del Triàsic, fa
centenars de milers d’anys.
Les artèmies tenen fototropisme positiu, és a dir, es veuen atretes per la llum.
Alimentació de l’artèmia
Les artèmies són animals filtradors, també anomenats suspensívors (com els musclos, o les
ostres). L’aliment que consumeixen les artèmies depèn, sobretot de la seva mida (directament
relacionat amb la mida de l’aliment que hauran d’ingerir). Les artèmies més grans, com la
salina, són capaces de filtrar inclús petits crustacis, cosa que les fa omnívores. De fet, les
artèmies no seleccionen allò que filtren; ho fan indistintament del tipus d’aliment.
Això últim fa que, en cas de cultiu, es puguin alimentar amb una gran varietat de productes.
Normalment s’usen algues, però també aliments com el llevat, farina, rovell d’ou, etc.
Condicions de cria òptimes
Les condicions òptimes per a cultivar l’artèmia són una temperatura estable, i al voltant dels
25ºC, un pH bàsic (~8’5), i un nivell de llum i d’oxigenació similar al de l’entorn natural. La
salinitat és molt variada i, si no s’arriba a condicions extremes, no influirà pas gaire en el seu
desenvolupament. S’han de complir aquestes condicions si volem un desenvolupament
correcte dels quists de l’artèmia, i fer que eclosionin amb facilitat.
Reproducció de l’artèmia
Quan les artèmies tenen un mes de vida (aproximadament) és quan estan llestes per
reproduir-se. Amb una alt nivell de salinitat, amb poc aliment i amb escassetat, fomentarem la
reproducció ovípara, és a dir, la formació d’aquests quists, d’aquests ous que romandran
latents fins que les condicions millorin.
Experimentació a l’aula: Cria de l’artèmia
La part pràctica d'aquest projecte consistia en fer un viver d'artèmia en diferents condicions,
per així poder avaluar el seu nivell d'adaptació, i confirmar el que ens han dit a classe, i es que
l'artèmia és un animal que s'adapta a quasi bé tot i amb una gran velocitat.
Aquest projecte consistia en muntar dos recipients amb aigua salada, on hi abocaríem els ous
no eclosionats d'artèmia, un cop realitzat aquest procés, hem decidit que el nostre grup
estudiaria el naixement de l'artèmia depenent de la salinitat de l'aigua.
L’elaboració del viver no ens va suposar grans problemes, malgrat que es va fer força llarg.
Aquesta era la nostra font de llum i calor.
El següent pas va ser crear els recipients, omplir-los amb aigua, i crear un aïllant per controlar
la temperatura.
Un cop teníem això fet, nomes ens calia posar l'oxigenador a l'aigua, i els ous d’artèmia.
Aquest és l'aspecte que té el nostre criador d’artèmia un cop finalitzat el procés de
construcció:
Finalment, ja només va caldre esperar unes 24 hores per veure eclosionar els ous.
Resultats:
En el nostre experiment, vam usar unes condicions estàndard amb una variable:
• Temperatura a 25ºC
• Llum parcial 24h/7dies
• Oxigenació lleu, equivalent a la d
• Aliment abundat (llevat i farina).
La nostra variable va ser la salinitat.
d’elles, la concentració de sals i minerals era equivalent a la de l
A l’altra ampolla, la salinitat era proporcional, per
mateixa, però en una quantitat d
En les dues ampolles va nàixer una quantitat
considerem un èxit. Creiem que, aquest resultat, és degut a
a que la temperatura no va ser suficientment constant.
Tot i així, tampoc considerem el nostre experiment un fracàs,
inconcloent.
vam usar unes condicions estàndard amb una variable:
dies
Oxigenació lleu, equivalent a la d’una llacuna en estat natural.
Aliment abundat (llevat i farina).
La nostra variable va ser la salinitat. Com es pot comprovar, vam usar dues ampolles. A una
elles, la concentració de sals i minerals era equivalent a la de l’aigua de mar
altra ampolla, la salinitat era proporcional, però reduïda, és a dir, la quantitat de sals era la
mateixa, però en una quantitat d’H2O més elevada.
En les dues ampolles va nàixer una quantitat reduïda dels ous, tan reduïda que
considerem un èxit. Creiem que, aquest resultat, és degut a que la il·luminació
a que la temperatura no va ser suficientment constant.
Tot i així, tampoc considerem el nostre experiment un fracàs, sinó més aviat un resultat
vam usar unes condicions estàndard amb una variable:
comprovar, vam usar dues ampolles. A una
aigua de mar (la del gràfic).
, és a dir, la quantitat de sals era la
que no la
il·luminació era insuficient, i
aviat un resultat