11/01/2012
1
AVALUACIÓ AVALUACIÓ LOGOPÈDICA LOGOPÈDICA DEL TELDEL TEL
Mireia Sala i TorrentMireia Sala i TorrentTRIVIUM TRIVIUM
Universitat Ramon LlullUniversitat Ramon Llull
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L’AVALUACIÓ DEL TELALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE L’AVALUACIÓ DEL TEL
1- És complexa delimitar el trastorn.
S’ ha revisat la definició de planeta i Plutó en el 2006 va deixar de ser-ho.
11/01/2012
2
Bishop i Snowling (2004)
Alguns nens presenten dèficit del
processament fonològic que afecta a la memòria
fonològica i a l’anàlisi fonològica.
Quan és un dèficit més aïllat el nen presentarà una
dislèxia
Si s’acompanya de dificultats addicionals en el llenguatge oral la
manifestació clínica
serà TEL
2. No tenim instruments prou vàlids per avaluar algunes dimensions del llenguatge.
3. La majoria d’investigacions estan fetes partint de
l’anglès.
4.
tractament quan abans
millor.
Avaluació primerenca
11/01/2012
3
5. Són dificultats innates
6. Són dificultats persistents perquè poden manifestar-se de forma evident durant tota la vida.
7. L’avaluació té com objectiu principal dissenyar un
perfil individual de funcionament.
M. Monfort i A. Juárez (2007)
EL PROCÉS D’AVALUACIÓ EL PROCÉS D’AVALUACIÓ
DEL LLENGUATGEDEL LLENGUATGE
L’estudi lingüístic ha de realitzar-se en el marc d’una
avaluació neuropsicològica i comportamental.
Entrevista i Informació dels pares
Informes escolars
Observació qualitativa del llenguatge
Escales evolutives
Bateria de tests.
AMB QUINES EINES PODEM AVALUAR EL LLENGUATGE?
Registres i anàlisis de produccions espontànies en situacions lliures (conversacions, jocs, etc.)
Provocar situacions que generin
una resposta lingüística dirigida.
11/01/2012
4
ON AVALUAR?ON AVALUAR?
a l’aula a casa al pati
amb un amicamb els pares
...
QUINS ASPECTES HEM DE TENIR EN COMPTE?QUINS ASPECTES HEM DE TENIR EN COMPTE?
Antecedents familiars
Història evolutiva
Competència en les àrees no lingüístiques
Comunicació no verbal
Desenvolupament social i emocional
Context familiar : pautes de criança, hàbits,
Examen audiològic .
PROCÉS D’AVALUACIÓ:PROCÉS D’AVALUACIÓ:
1- Entrevista amb els pares
Antecedents
Informació de l’embaràs
i el part
El curs evolutiu
Història mèdica,
familiar, social i educativa
Estructura familiar
Resultats d’avaluacions
prèvies
Comportament Comportament general del nen
11/01/2012
5
2- Observació inicial.
en presencia d’un dels pares
(com intèrprets)
individual
contacte amb el nen
Ús del mateix espai físic on es practica
l’observació
3- Obtenció de mostres de la parla
Són anàlisis que requereixen molt
obtenir per la fiabilitat
És importantles mostres
de parla en àudio o en vídeo
S’observa lade les frases, la verbal i la i de lesproduccions
diversesmostres gravar
temps
Longitud comprensió
quantitatqualitat
Per enregistrar una mostra de llenguatge és habitual crear-ho a partir de:
Una sessió de joc interactiu on s’estableix conversació.
Suport de làmines (dibuixos, fotos) o contes per provocar el
discurs narratiu.
11/01/2012
6
4- Administració de tests estandaritzats.
5- Altres instruments d’avaluació no tipificats ( Elaborats per
nosaltres):
� Proves de discriminació i memòria auditiva.
� Repetició de paraules i frases.
� Comprensió d’ordres amb complexitat creixent.
� Analogies semàntiques com “gran és a petit com llarg és a ....” o analogies morfològiques “ fer és a desfer com muntar és a .....”
� Comprensió d’acudits, bromes, etc.
� Comprensió de frases on l’acció que ha de fer el nen no segueix l’ordre sintàctic: “abans de seure agafa la carpeta”
6- Avaluació de la capacitat auditiva del nen
Audició:
1- Audiometria per saber l’agudesa auditiva i per detectar episodis d’otitis mitjana serosa o pèrdua de freqüències d’aguts.
2- Atenció i reconeixement dels estímuls sonors
3- Discriminació de fonemes aïllats i dins la paraula,
7. Revisió òrgans fonoarticulatoris:
� Valoració de la forma, la mida i la motricitat dels òrgans bucofonatoris i la dinàmica respiratòria.
� Exercicis pràxics per avaluar la mobilitat
11/01/2012
7
8- Anàlisis dels resultat
Establir el perfil de fortaleses i febleses del nen.
Identificar les habilitats lingüístiques que estan ben desenvolupades perquè actuïn com a compensatòries.
9- Elaboració final d’un informe.
QUÈ AVALUEM ?
1- Fonètica i fonologia
2- Accés al lèxic
3- Morfosintaxi
4- Semàntica
5- Pragmàtica
L’anàlisi del llenguatge es basa en l’estudi de la
combinats de forma interactivaCONTINGUT ÚSFORMA
Model de Bloom i Lahey (1979)El llenguatge és fruit de la integració de tres dimensions: forma, contingut i ús.
FORMA
CONTINGUT
ÚS
11/01/2012
8
Bloom i Lahey (1979) LLENGUATGE
FORMA CONTINGUT ÚS
fonologia gramàtica semàntica pragmàtica
segmental/ morfologia / funció contextsuprasegmental sintaxi intra/interpersonal lingüístic/situacional
Crystal (1983) LLENGUATGE
ESTRUCTURA ÚS
fonologia gramàtica semànticasegmental/ morfologia/ vocabulari
suprasegmental sintaxi i altres aspectes
LLENGUATGE
FORMA CONTINGUT ÚS
fonologia gramàtica semàntica pragmàtica
segmental/ morfologia/ funció context
supraseg. sintaxi intra/interpersonal lingüístic/situacional
Dimensió estructural Dimensió funcional
LA COMUNICACIÓ NO-VERBALQUÈ AVALUEM?
Manteniment de la mirada
Gestos de designació
Expressió facial
Mímica gestual natural
Codis gestuals interns a la família
Crits, onomatopeies ”jerga entonativa”...
Si es mostra sensible a l’expressió facial de l’adult, a l’entonació i als aspectes no verbals del missatge.
M. Monfort i A. Juárez (2007)
11/01/2012
9
NIVELL FONÈTIC-FONOLÒGIC
QUÈ AVALUEM?
1- capacitat per articular cada fonema ? de forma aïllada dins les paraules
Capacitat per utilitzar i organitzar correctament els sons en el context lingüístic
La diferència entre les produccions espontànies i les d’imitació
COM AVALUEM ? Annex 1
�Prova d’avaluació del desenvolupament fonològic de LAURA BOSCH� A-RE-HA o A-RE-PA (versió catalana) de Aguilar i Serra 2005� Registro fonológico inducido de M. Monfort i A. Juárez. 1989 (de 3 a 7 anys) � Registre Fonològic induït/ prova fonol. del PLON�Prova d’integració auditiva de l’ITPA�Llenguatge en situacions lliures i dirigides.�Tasques de denominació i d’imitació�Repetir fonemes i síl·labes aïllades�Repetir, discriminar i retenir pseudoparaules de 2 o 3
síl·labes�Realitzar tasques de discriminació auditiva
NIVELL MORFOSINTÀCTIC
QUÈ AVALUEM?
El desenvolupament morfosintàctic tant a nivell expressiu
com comprensiu.
L’estructura morfològica de les paraules:� Flexions nominals (gènere i nombre) en noms, articles i pronoms.� Concordança dins dels sintagmes i oracions i entre oracions.
L’estructura morfològica dels verbs:
� Flexions verbals: marcadors del temps, mode, persona, auxiliars.� Formes flexives: “ se’n va, em poso, et pentino...
11/01/2012
10
La comprensió i producció de paraules funció � Articles determinats i indeterminats� Preposicions: repertori, omissions, ús incorrecte...� Verbs auxiliars, etc.
La consciència morfològica:� Determinar la correcció/incorrecció d’enunciats (“els avions vola, ahir aniré a l’escola”).� Ordenar paraules ( “a l’escola anar vaig” )
Estructura del discurs oral
Tipus de frases utilitzades (enunciatives, imperatives...)
COM AVALUEM? Annex 2�TSA test d’evaluación del desarrollo de la morfosintaxis en el niño de Aguado (1989). Té com objectiu avaluar la comprensió de les formes morfosintàctiques. L’edat d’aplicació és de 3 a7 anys. (comprensió i expresión)
� BLOC screening (M.Puyuelo i altres (1998). Barcelona: Masson)
� PLON Prueba de lenguaje oral de Navarra de Aguinaga et al. (1991). (expresión).
� ITPA (integració gramatical)
�Escala de desenvolupament lingüístic (RDLS) de Reynell (1985). (comprensió i expressió)
�Inventario de desarrollo Battelle
�Avaluació del llenguatge espontani . Explicar un conte o un esdeveniment personal.
�Imitació de frases de complexitat creixent
�Comprensió d’ordres
�Producció de frases causa-efecte
� Completar oracions i ordenar frases.
NIVELL SEMÀNTIC QUÈ AVALUEM?
ExpressiuVocabulari bàsic a nivell
Comprensiu
En quantitat de paraules En amplitud de significats associats a cada paraula segons el context
Comprensió de paraules que es refereixen a objectes, accions (verbs) i qualitats (adjectius)
11/01/2012
11
L’accés al lèxic.
Habilitats per relacionar significats
Ús de neologismes (paraules inventades)
Coneixement de sinònims i antònims i de paraules derivades
Ús d’adjectius, articles, adverbis, conjuncions i preposicions
COM AVALUEM? Annex 3
�WISC-IV (Subtest de Semblances, vocabulari i comprensió) �Peabody (comprensió)�Test de conceptos bàsicos de Boehm (comprensió)�Test de vocabulario de Boston (expressió)�Reynell (comprensió i expressió)�ITPA (expressió/evocació, comprensió auditiva, associació auditiva)�PLON (comprensió i expressió)�BLOC screening (M.Puyuelo i altres. Barcelona: Masson)�Avaluació del vocabulari utilitzat en expressions espontànies �Avaluació de comprensió i producció verbal en situacions referencials amb material visual (fruites, animals,vestits,joguines...)�Comprensió d’ordres que es van complicant.
NIVELL PRAGMÀTICNIVELL PRAGMÀTICQUÈ AVALUEM?QUÈ AVALUEM?
Interacció adequada amb diferents interlocutors.
Copsar la intencionalitat
Coherència del discurs narratiu
Capacitat per fer inferències del significat implícit d’un missatge
Destreses conversacionals: iniciar temes, guardar torns, proporcionar informació rellevant, canviar de tema...
11/01/2012
12
Adequació del missatge al receptor
Funcionalitat del llenguatge: sap demanar, preguntar, donar informació i adequar-la a diferents contextos.
Ús de convencions socials ( salutacions, agraïments...)
Capacitat per improvisar temes nous
Nivell de desenvolupament o domini dels termes díctics.Termes sense referència fixa: “ jo vaig estar allà” només poden
interpretar-se pel context.
COM AVALUEM? Annex 4
�BLOC (M. Puyuelo i altres. Masson)�PLON de Aguinaga et al. (1991) Avalua el llenguatge expressiu en la seva dimensió pragmàtica entre 4-6anys) �Escala de control del llenguatge pragmàtic de Tattershall� Registres d’observació:o Funcionalitat del llenguatge: sap demanar, preguntar, donar informació i adequar-la a diferents contextos.o Autonomia comunicativa i destreses conversacionals: si és capaç d’iniciar temes, guardar torns, proporcionar informació rellevant, canviar de tema...o La relació amb els interlocutors: sap interactuar adequadament amb diferents interlocutorso Coherència, si els aspectes formals del llenguatge estan cohesionats amb els aspectes pragmàticso Capacitat per improvisar temes nouso Precisió i sentit no ambigu de les explicacionso Nivell de desenvolupament o domini dels elements díctics
RELACIÓ ENTRE SEMÀNTICA I PRAGMÀTICA
SEMÀNTICA PRAGMÀTICA
11/01/2012
13
El significat de les paraules té un aspecte ESTÀTIC però en el diàleg
es torna DINÀMIC, provocant entre els interlocutors una NEGOCIACIÓ CONSTANT
• El significat ocult de les paraules
Captant només el llenguatge literal
arribem al fracàs comunicatiu.
Molts nens tenen dificultats per captar el :
sentit figurat
dobles intencions
sentit de l’humor
llenguatge metafòric.
Tenen dificultats de comprensió verbal tant oral com escrita i a mesura que es fan grans, augmenten les dificultats escolars.
11/01/2012
14
Quan aprengui a apreciar la diferència entre allò que es diu i com es diu estarà en condicions de comprendre el llenguatge figurat i podrà desxifrar els secrets de la comunicació perquè com expressa Lakoff i Johnson (1986) el món està impregnat de metàfores.
Quan un diplomàtic diu que sí, vol dir “potser”;
quan diu potser, vol dir “no”;
i quan diu no, ja no és un diplomàtic.
Quan una senyora diu no, vol dir “potser”;
quan diu potser, vol dir “sí”;
i quan diu sí, ja no és una senyora.
Voltaire, citat a Escandell, M.V. (1993) Introducción a la pragmática Barcelona:Anthropos-UNED
-Aquí tens una glòria.-No sé què és el que vostè vol dir amb una glòria -va dir Alícia-.-Naturalment que no ho saps... a no ser que jo t'ho digui. He volgut dir aquí tens "un argument ben consistent"!-Però glòria no significa "argument ben consistent"!-Quan jo utilitzo una paraula, aquesta paraula significa exactament el que jo decideixo que signifiqui... ni més ni menys.-La qüestió és si un pot fer que les paraules signifiquin coses tan diferents.-La qüestió és, simplement, qui mana aquí.Lewis Carroll
11/01/2012
15
Exemples de no literalitat: metàfores, comparacions , modismes, frases fetes, sol·licituds indirectes, et c.
un home dur aparcar un tema
exprimir la ment hem de canviar el xip
peu de la muntanya explotar de ràbia
un projecte infumable carretera congestionada
trencar una relació són el càncer de la societat
respirar bon ambient diarrea mental
pixar fora de test perdre els estreps
posar pals a les rodes ...em pots donar un vas de llet?
Paraules polisèmiques (ull, lladre, banc, etc.)
Només es dutxa un cop l’any
El Jaume és un porc, sempre que pot te la juga(metàfora de metàfora perquè es tracta debrutícia
moral)
11/01/2012
16
“Una vaca és un mamífer de taques blanques que fa llet” però si les paraules tenen definicions vives i són producte de la seva utilització en situacions reals i de la negociació entre interlocutors pot resultar que “una vaca es converteix en una
desagradable professora de matemàtiques”.