Download - Blog planificación
En la classe del dia 15/04/2015 ens va tocar al nostre grup fer l’exposició de dues tècniques
que es podrien utilitzar en l’aula d’Educació Primària per treballar la literatura i el
reconeixement de textos. Aquestes dues tècniques de les quals parlem són la “Literatura
Comparada” i les “Geografies Literàries”. Així doncs, a continuació es passarà a fer una
explicació detallada d’aquestes dues.
En primer lloc tractàrem la temàtica de la “Literatura Comparada”, la qual és l’estudi del fet
literari des de la seua totalitat, d’una banda, més enllà d’una llengua o d’un país determinats, i,
de l’altra, les relacions amb altres àmbits artístics i del saber humà (pintura, cinema…). Aquesta
té unes característiques específiques les quals són:
Llarga tradició en la cultura occidental.
Concepte traduït en les diverses llengües com littérature universalle, World Literature
o Mirovaia literatura.
És una metodologia poliglota, és a dir, utilitzada per moltes llengües.
Investigació, explicació i ordenació d’estructures literàries supranacionals, més enllà de
la nostra nació.
Estudi literari que no està vinculat a una llengua concreta.
Necessitat ineludible de connexió entre les diferents literatures i les diferents arts.
Per altra banda, pel que fa a l’evolució metodològica d’aquesta cal dir que, ha canviat segons
l’evolució científica de totes aquelles disciplines que han estat considerades com a possible
model de treball. Així doncs, es poden diferenciar dos tipus de metodologies utilitzades. Per
una banda està Schemeling que a l’any 1981 va determinar aquestes tres característiques:
1. Es basa en una relació genètica entre dos o més membres de la comparació.
Busquen el cànon de la lectura de l’autor recipient i el grau de parentesc espiritual de
tots aquells factors que posen aquesta binaritat en un context de lleis, en un corrent
literari, en una norma estètica, en un desenvolupament biogràfic social». Relació entre
dos o més escriptors que s’influeixen.
2. Relació causal entre dues o més obres de distinta nacionalitat, relacionades amb «el
context històric en el qual s’insereixen els membres de la comparació». Es basa en
contextos extraliteraris (històrics, sociològics, polítics, etc.) comuns als membres
d’aquesta comparació.
3. Punt de vista històric. És el mètode estètic-formal, centrat en l’estudi estructural,
lingüístic o psicocrític de les obres. Per exemple, la comparació d’estructures de
diferents mites, valga com a mostra Prometeu o Èdip en diferents literatures.
Però, posteriorment a aquest, C. Guillén en l’any 1985 va proposar altre model metodològic
amb les següents característiques, molt semblants a les del seu antecessor però, més
completes:
1. La genealogia, que és l’estudi dels gèneres literaris que pot reunir, d’una banda, les
constants històriques que els defineixen i, de l’altra, la manera d’evolucionar a través
del temps.
2. La morfologia, que permet establir els trets característics bàsics de la llengua
literària i, encara amb més precisió, els estils. La forma mai no és insignificant en una
obra.
3. La tematologia o l’estudi dels temes com a element formal desenvolupa una funció
ben utilitària. El tema és un element que estructura sensiblement l’obra.
4. La intencionalitat fa referència a les relacions literàries a nivell supranacional i depén
de factors d’ordre cultural, social, polític, etc. L’itinerari de les influències i de les
relacions literàries és un contingent que no obeeix a cap ordre de justícia qualitativa; la
difusió d’un escriptor o d’una literatura exigeix, com a mínim, el coneixement dilatat
d’una llengua i el treball d’uns traductors.
5. La historiologia té unes unitats extenses (períodes, corrents, escoles, moviments…)
que permeten estructurar-la, tot fent-la intel·ligible, donant-li un ordre al seu devenir
temporal, no solen reduir-se a l’àmbit nacional.
Una vegada comentada la seua evolució metodològica, es comentarà quins són els conceptes
claus d’aquesta. Així doncs, cal comentar que la literatura comparada té una gran influència
perquè:
Genera l’existència de dos productes (l’obra de partida i l’obra sobre la qual s’influeix).
Estableix relacions molt complexes, més enllà de causa-efecte.
Ha fet trontollar la falsa idea del positivisme d’aïllar l’obra com un element suficient i
únic.
Ha col·laborat en la denúncia de les màscares del colonialisme cultural.
La intertextualitat obri un ventall amplíssim de possibilitats en la investigació i
l’educació.
Així com també, aquesta té gran importància pel que fa a la capacitat de traducció, ja que,
permet reafirmar la noció de descentralitat, fonamental en els estudis comparatius, ja que, açò
ens permet estudiar la literatura en la seua totalitat, i no de forma parcel·lada, aprenent de la
importància de la literatura d’altres països i cultures; obrir portes a la interacció dialògica;
traduir és introduir i per açò és una via fonamental de la transferència literària i cultural; és un
element innovador i transformador del fet literari. Per tant, podem dir que la literatura
comparada és el conjunt de relacions i interrelacions que es posen de manifest en un text amb
uns altres textos. Tot text és un teixit nou d’aquestes relacions.
A tot açò cal afegir que si en l’educació literària es fera una substitució de l’ortodòxia
(aprenentatge de les característiques literàries pròpies d’un país) per l’heterodòxia didàctica
(aprenentatge de les característiques literàries de diversos països i regions), ens permetria,
junt a la literatura comparada, tindre un corpus de textos multiculturals i interdisciplinaris, així
com una varietat metodològica i una educació multilingüe.
En última instància, ens agradaria nomenar unes conclusions que s’han extret després
d’aquesta investigació i explicació:
- Un aspecte important que no hem d’oblidar en cap moment és que la finalitat i la
metodologia de la literatura comparada es mostra en perfecta sintonia amb els
objectius de l’ensenyament lingüístic i literari.
- Un benefici didàctic de la literatura comparada és la positiva acceptació de la diversitat
multicultural perquè arribar als objectius que defineixen una educació íntegrament
bilingüe no pot aconseguir-se totalment mitjançant la presentació aïllada de
manifestacions lingüístiques.
- Pràctica disciplinària que es troba en la frontera, sempre oberta a qualsevol
metodologia nova i a qualsevol tipus de discurs artístic.
- D’aquesta manera, un autor, un gènere, una literatura nacional o qualsevol altre
element apareix confrontat a un altre. I fàcilment pot suposar una nova interpretació
gràcies a l’encontre amb l’altre.
En segon lloc, es va a tracta la segona temàtica entorn a la qual girà la nostra exposició i que té
a veure amb les geografies literàries. Així doncs, per tal d’aprofundir-hi en aquestes, ens hem
basat en un article d’Alexandre Bataller, professor del Departament de Didàctica de la Llengua
i la Literatura a la Universitat de València. En aquest es recullen algunes de les primeres
propostes del projecte d’innovació docent “Geografies literàries”, el qual es desenvolupa a la
Facultat de Magisteri. En aquest sentit, algunes de les propostes són:
Conèixer l’Albufera i Sueca seguint un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster.
Visitar Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor.
Passejar la València d’ahir i de sempre de la mà de la poesia de Vicent Andrés Estellés.
Recórrer una Xàtiva estellesiana.
No obstant, més endavant s’explicaran en profunditat cadascuna d’aquestes.
Seguint amb aquesta línia, és possible afirmar que l’objectiu d’aquest projecte rau en cobrir la
mancança literària que es pot donar en els àmbits educatius no universitaris a l’hora de
realitzar eixides escolars que integren coneixements de diferents àmbits, així com aprofitar les
setmanes dedicades a les activitats complementàries. Per exemple, en el cas de les eixides
escolars, un viatge cultural ens pot remetre a una obra literària, però també al valor d’un
paisatge o d’un referent històric.
A més, cal destacar que aquest projecte consisteix en una sèrie d’itineraris didàctics que han
posat en marxa un grup de professors dels departaments de Didàctica de les Ciències
Experimentals i Socials i de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Valencia,
el qual ha tingut una obra literària com a fil conductor, fent part dels continguts de diverses
matèries del grau en Mestre en Educació Primària. Així doncs, a partir de l’acostament a una
geografia lingüística i literària propera i moltes vegades desconeguda, es pretenen reforçar les
actituds positives d’estima i promoció envers la llengua, la història, el paisatge i el patrimoni
dels valencians. De la mateixa manera, que els futurs docents disposen d’instruments per a la
realització d’eixides extraescolars vinculades al territori, ja que l’experiència fora de l’aula
reforça la motivació i la base de tot ensenyament innovador.
En relació amb aquest tipus d’eixides, cal comentar que permeten promoure i afavorir una
sèrie d’aspectes com són la cohesió d’un grup de persones, un ambient familiar, conéixer a la
resta de companys/es, un espai d’interrelació personal i un espai d’ús per a la llengua.
Durant les rutes, els estudiants, als diversos espais urbans i naturals, reciten textos poètics,
dramatitzen textos literaris, interpreten peces musicals, construeixen el coneixement
acompanyats de guies culturals o mediadors i recorren els escenaris reals evocats per la
paraula. Concretament, han dut a terme quatre rutes literàries que es passen a detallar a
continuació:
1. “Coneix l’Albufera i Sueca mitjançant un recorregut basat en el llibre de Joan Fuster” :
“Viatge” des del port de Catarroja fins el tancat de la Pipa amb el ressò de textos
fusterians que parlen de l’aigua del llac, dels ullals, de les mates o dels peixos, com a
introducció del magnetisme de la muntanyeta dels Sants o de la Casa de Joan Fuster a
Sueca.
2. “Visita a Penàguila seguint les rondalles d’Enric Valor” : El gegant del Romaní, I
queixalets també! i Esclafamuntanyes, algunes de les rondalles d’Enric Valor, porten a
recórrer les descripcions dels seus escenaris per les extensions muntanyenques de
Penàguila.
3. “Passeja la València d’ahir i de sempre de la mà de la poesia de Vicent Andrés
Estellés”: El vers “Ací estigué la casa on visqué Ausiàs March” condueix a una
passejada literària per València seguint els versos de Vicent Andrés Estellés, Ausiàs
March i Joanot Martorell. Arribada la primavera, de la mà d’Estellés, els propis
alumnes integren un dinar preparat amb cassoles d’arròs al forn que evoquen el fill del
forner que feia versos.
4. “Recorre una Xàtiva estellesiana” : Entre els convidats que hi participen, reciten versos
els poetes Gaspar Jaén i Urban i Isabel Garcia Canet. Quan es tanca el cercle estellesià
a Xàtiva, el professor Antoni Martínez fa de guia recitant versos èpics com “M’aclame
a tu, mare de terra sola”.
Per un altre costat, en relació amb els relats digitals de les rutes literàries cal comentar que les
eixides generen emocions, verbalitzades en converses, en escrits als fòrums de l’aula virtual o
en els projectes de treball. Però també deixen un rastre visual en fotografies i vídeos digitals
que acaben sent compartits pels participants. En aquest sentit, alguns alumnes han elaborat
espontàniament o com a instrument avaluador un vídeo o narració documental de la jornada,
un relat digital elaborat a partir d’imatges representatives o una combinació de tots dos
procediments. El fil conductor de les imatges, amb el complement dels textos recitats i
l’acompanyament de músiques evocadores evidencien la motivació per contar i compartir els
moments viscuts.
En definitiva i a mode de conclusió, per tal d’acostar a l’alumnat a una geografia lingüística i
literària és necessari proporcionar-los la confiança suficient. A més, cal optar per una innovació
pedagògica, així com també s’ha de procurar fer arribar la literatura sense ser un càstig, sense
angoixa, ni nervis. En resum, hi ha que gaudir d’aquesta i amb aquesta.
A tot açò cal afegir que una vegada finalitzada l’exposició proposàrem dues activitats
avaluatives per observar quina havia l’atenció prestada per part dels nostres companys/es. Açò
ho férem a través d’una primera activitat referent a la “Literatura Comparada” i que consistia
en respondre seleccionar quina de les tres opcions era la correcta per a respondre a les 3
preguntes que proposàrem. Així doncs, la primera pregunta era “Quina d’aquestes
característiques es correspon amb la literatura comparada?”, sent correcta la tercera opció
corresponent a “Estudi literari que no està vinculat a una llengua concreta”. La segona
pregunta era “Què és la literatura comparada”, sent correcta la primera opció corresponent a
“Estudi del fet literari des de la seua totalitat”. La tercera i última pregunta corresponia a “Per
què té la literatura una gran influència?” sent la resposta correcta “Obri un ventall amplíssim
de possibilitats per a la investigació i educació”. D’aquesta activitat cal dir que tots els nostres
companys i companyes de classe encertaren les tres preguntes, observant-se així que havien
entès el que nosaltres volíem transmetre i que havien estat atents a la nostra explicació.
Per alta banda, per a avaluar la part orientada a les “Geografies Literàries” elaborarem una
“Ruta Literària” per Burjassot. Per a açò, agafarem una ruta realitzada en aquest poble per a
homenatjar a Vicent Andrés Estellés, la qual, passava per distints punts de la ciutat, dels quals
nosaltres triarem 4 per a fer-la curta i entretinguda. Així doncs, simulàrem que anàvem
passejant per Burjassot i parant en els distints llocs representatius d’aquest escriptor,
mostrant-se la imatge del lloc al projector. En cada parada realitzàrem una xicoteta activitat,
sent aquestes, explicar qui era Vicent Andrés Estellés, demanant la recerca d’una poesia
d’Estellés i la posterior recitació d’aquesta, i la creació (per grups) d’una xicoteta poesia que
tractara sobre un dels temes que utilitza Estellés als seus poemes, el sexe, l’amor o la pròpia
terra.
Per últim ens agradaria dir que la participació de totes les nostres companyes va ser molt bona
i que aquestes dues temàtiques ens han semblat molt interessants, ja que, hem pogut conéixer
una que fins ara no havíem conegut i que té gran importància, així com també, veure exemples
pràctics de la importància que tenen, hui dia, les rutes literàries en els col·legis, per aconseguir
que l’alumnat aprenga d’una forma més lúdica i divertida.