1
RECERCA I GESTIÓ A DOS ESPAIS COSTANERS I MARINS FRONTERERS: CERVERA-BANYULS I CAP DE CREUS
Josep Lloret
2
COSTA ROCOSA
COSTA SORRENCA
COSTA SORRENCA
Cap de Creus: 3092 ha
Banyuls-Cervera: 650 ha
VALORS ECOLÒGICS COMUNS
3
GRAN PRODUCTIVITAT
4
GRAN DIVERSITAT D’HÀBITATS I ESPÈCIES
FONS SOMERS
CORALIGEN
POSIDONIA OCEANICA
FONS DE MAËRL (grapissar)
FONS TOUS DE SORRA I FANG
ZONA PELÀGICA
5
FONS PROFUNDS: CANYÓ DE CAP DE CREUS
CORAIL BLANCHE
Banyuls-Cervera
Rec de Cap de CreusESPÈCIES COMERCIALS:• Lluç (Merluccius merluccius)• Gamba (Aristeus antennatus)
ESPÈCIES VULNERABLES I RARES:• Corall blanc (Madrepora oculata)
• Corall groc (Dendrophyllia cornigera)
• Corall blanc (Lophelia pertusa)
MOLT ZOOPLÀNCTON I LARVES PEIXOS
6
FINS A 60 ESPÈCIES PROTEGIDES PER LLEIS NACIONALS, EUROPEES I CONVENCIONS
INTERNACIONALS + 30 ESPÈCIES PRINCIPI DE PRECAUCIÓ
CORALL VERMELLMERO
Catalunya Llenguadoc-Rosselló
•600 km costa
•4 reserves marines
•<20 km costa protegits (<4% costa)
•3500 ha marines protegides
•150 km costa
•1 reserva marina
•<2 Km costa protegits (<2% costa)
• 650 ha marines protegides
7
Terra Mar
ZONES PROTEGIDES MEDITERRÀNIA
Mil.lions d´hectàrees protegides (1995)
1.5
0.2
REPTE
Ampliació i aproximació de les dues àrees marines protegides:– candidatura Patrimoni UNESCO– proposta francesa parc transfronterer– proposta ADENA/WWF protecció rec Cap de Creus.
8
Recs submarins de Cap de Creus i Palamós
9
VALORS SOCIOECONÒMICS COMUNS
IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DE LES ACTIVITATS TURÍSTIQUES
10
•20 CENTRES
• 70000 IMMERSIONS/ANY (60000 CENTRES + 10000 PARTICULARS)
BUSSEIG AMB ESCAFANDRE
•24 CENTRES
• 14000 IMMERSIONS/ANY (13000 CENTRES + 1000 PARTICULARS)
CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA
NÀUTICA D’ESBARJO
•5 PORTS VEÏNS AMB 9000 AMARRES
•EN 1 SOL DIA D’ESTIU ES COMPABILITZEN FINS A 800 VAIXELLS FONDEJATS
CAP DE CREUS
• 7 PORTS VEÏNS AMB 6000 AMARRES
•EN 2 MESOS D’ESTIU ES COMPTABILITZEN 900 VAIXELLS D’ESBAJO
BANYULS-CERVERA
11
PESCA RECREATIVA
•Fins a 15 pescadors en 1 dia d’estiu
CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA
•Fins a 250 pescadors en 1 dia d’estiu
SENDER SUBMARÍ
•14.500 visitants durant estiu
CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA
•No existeix
12
IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL DE LA
PESCA ARTESANAL
PESCA PROFESSIONAL (ARTESANAL)
•34 PESCADORS ARTESANALS
•IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL
•PERILL DE DESAPARICIÓ
CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA
•11 PESCADORS ARTESANALS
•IMPORTÀNCIA SOCIOCULTURAL
•PERILL DE DESAPARICIÓ
13
EXTRACCIÓ CORALL VERMELL
EXTRACCIÓ DE CORALL VERMELL
•12 CORALLERS
•FORTA SOBREEXPLOTACIÓ
•PIRATERIA
CAP DE CREUS BANYULS-CERVERA
•1 CORALLER
•FORTA SOBREEXPLOTACIÓ
•PIRATERIA
14
Catalunya: regió “rica” Llenguadoc-Rosselló: regió “pobre”
•PIB 2004: 150.000 milions € (20% del PIB Espanya)
•PIB per càpita: 20.000 € (quarta posició del ranking entre les regions espanyoles)
•PIB 2004: 50.000 milions € (3% del PIB França)
•PIB per càpita: 20.000 € (penúltima posició del rankingentre les regions franceses)
GESTIÓ
15
PLANS DE GESTIÓ SIMILARS
Gestió hàbitats i espècies normalment no adaptativa excepte en casos urgents (ex: corall de Cap de Creus)
Educació ambiental
Control i vigilància
Administració
Manteniment i infrastructures
BANYULS-CERVERA- Pla de gestió 2001-2005
CAP DE CREUS- Pla Especial (2006-indefinit)
- PRUG pluniranual
RECERCA SIMILAR:- Esporàdica (no seguiments)
- Majoritàriament estudis sobre espècies i hàbitats litorals.- Complexitat: moltes administracions finançadores i molts
organismes (públics i privats) executors
16
REPTES DE GESTIÓ1. Programació d’actuacions de gestió innovadores (boies de
fondeig ecològiques, sender submarí, etc).2. Coordinació entre els diferents organismes de gestió i
investigació per incrementar l’eficàcia.3. Incrementar el nombre de personal.4. Millorar la gestió adaptativa5. Ampliar els camps de recerca
1. Espècies de fons profunds, de fons de fang i pelàgiques. 2. Estudis socioeconòmics (turisme i pesca)
6. Estudis periòdics (seguiments: cada 1 o 2 anys)7. Estandardització i coordinació de mètodes científics i de
gestió8. Compatibilitat d’interessos entre científics i gestors
...I EL REPTE MÉS IMPORTANT:
Atorgar a la gestió i la investigació marina una inversió que estigui a l’altura de la importància econòmica i social que té actualment el medi marí al nostre país
17
EL MEDI MARÍ TÉ MOLTA IMPORTÀNCIA ECONÒMICA (TURISME i PESCA)
• El turisme a Catalunya i Espanya representa un 11% del PIB i un 13% dels llocs de treball (2004).
• A Espanya, aprox. el 65% del turisme (arribades i ingressos) es concentra a les comunitats autònomes litorals mediterrànies.
• A Catalunya, aprox. el 74% del turisme (places turístiques) es concentra al litoral
• El turisme compensa més del 50% del dèficit comercial espanyol
• Espanya és el segon país del món amb més turistes (53 milions) després de França) i el segon en quant a ingressos per turisme (36.000 milions) després dels Estats Units (2004)
PIB Espanya
Indústria11%
Construcció18%
Turisme11%
Altres serveis
56%
Agricult.4%
Places turistiques Catalunya 2005
36%
21%
5%
11%
0 50 000 100 000 150 000 200 000
Barcelona
Catalunya Central
Costa Brava
Costa Daurada
Costa de Garraf
Costa del Maresme
Pirineus-Prepirineus
Terres de l'Ebre
Terres de Lleida
Val d'Aran
Ex: CONTRACTACIÓ DE NOUS INVESTIGADORS EN CIÈNCIES MARINES
FEBLE INVERSIÓ EN RECERCA MARINA
Contractes RyC 2006 Ciències
1 %
1%
1%
0 10 20 30 40
Física i Ciències Espai
Tecno. Mater., alim. i quím.
Biologia an., veg. i ecologiaaltres
Biologia an., veg. i ecologia partmarina
Ramaderia
Pesca
Ciències terra altres
Ciències terra part marina
Agricultura
Bio. molec., cel. i gen.
Medicina, fisiol. i farm.
Enginyeria
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Professors investigació ICREA 2006 Ciències
6%
0 10 20 30 40 50
Ciènciesvida i
medicina
Ciènciesexp. i
matem.altres
Ciènciesexp. i matem.
PARTMARINA
Tecnologia
18
Pressupost (milions € per departament)
4%
0 2000 4000 6000 8000 10000
Salut
Educació
Política territorial i obres públiques
Economia i finances
Besnestar social i família
Universitats i recerca
MEDI AMBIENT I HABITATGE
Interior
Presidència
Justícia
Treball i indústria
Ramaderia, Agricultura i pesca
Governació
Cultura
Comerç i turisme
Ex: PRESSUPOSTOS DE LA GENERALITAT FEBLE INVERSIÓ EN GESTIÓ MARINA
Font: Generalitat de Catalunya
En canvi a Nova Zelanda, un país on el turisme representa prop del 5% del PIB, es destina prop el 11% de la despesa de R+D a investigació marina
19
LA GESTIÓ I INVESTIGACIÓ MARINA NO NOMÉS SÓN IMPORTANTS PER A CONSERVAR
LA BIODIVERSITAT SINÓ TAMBÉ PER A L’ECONOMIA DEL PAÍS, I PER AIXÒ S’HI HA
D’INVERTIR MOLT MÉS
CONSERVACIÓ MARINA (GESTIÓ+RECERCA)