CASOS CLÍNICS
• Cas de Phineas Gage
Lesió Escorça prefrontal
Abans lesió· seriós
· equilibrat
Despres lesió· capritxós
· desinhibit
· indiferent a les reaccions delsaltres i a les conseqüències de la seva conducta
• Síndrome de la mà estranya: el pacient no pot controlar a voluntat una de les seves mans.
Lesió Cos Callòs Separació Hemisferis Descontrol de la voluntat
Primers casos després del operacións de separació hemisfèrica per a pacients extrems de epilepsia.
ATLES ESTEREOTÀXIChttp://brainmaps.org/
NUCLIS
La distribució dels cossos neuronals no és homogènia dintre l’encèfal. Les neurones s’agrupen formant nuclis.
CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS
La neurona és la unitat bàsica del Sistema Nerviós, especialitzada en el processament i la transmissió de senyals. Està formada per quatre parts:
axò
somadendrites
terminal
TIPUS DE FIBRES NERVIOSES
CLASSIFICACIÓ FUNCIONAL: Es basa en els resultats obtinguts de mesurar la velocitat de conducció d’un conjunt d’axons (o nervi).-Axons A (15-120 m/s)
Aα (70-120 m/s), Aβ (30-70 m/s), Aγ (15-30 m/s), Aδ (4-15 m/s)-Axons B (3-15 m/s)-Axons C (0.5-2.3 m/s)
CLASSIFICACIÓ MORFOLÒGICA: Es basa en la mesura del diàmetre delsaxons. Com més gran és el diàmetre més gran és la velocitat de conducció.- Grup I (12-20μm)
Ia: fibres que inerven fusos neuromusculars.Ib: fibres que inerven òrgans tendinisos de Golgi.
- Grup II (6-12 μm)- Grup III (2-6 μm)- Grup IV (0.3-3 μm)Els grups I, II i III tenen axons mielinitzats, en canvi el grup IV es desmielinitzat.
TIPUS DE NEURONES
Segons les ramificacions del seu soma:
NEURONA PIRAMIDAL CA1
Quants milions de neurones hi ha aproximadament a l’encèfal humà?
a) 100
b) 1.000
c) 10.000
d) 100.000
Quin tant per cent del volum cerebral constitueixen les neurones?
a) 10%
b) 20%
c) 30%
d) 50%
GLIA O CÈL·LULES GLIALS
AstròcitsOligodendròcitsi cel.Schwan
Microglia
• Són cèl·lules de suport a les neurones, reforçant la seva resistència, immunitat o transmissióde l’impuls nerviós.
NEURONES CÈL·LULA DE LA GLIA
Les neurones i la glia al laboratori
QUINA ÉS LA FUNCIÓ D’UNA NEURONA?
TRANSMISSIÓ NERVIOSA PER IMPULSOS ELÈCTRICS:Necessari desplaçament de càrregues (distribució desigual entre dins i fora la cèl·lula).
POTENCIAL D’ACCIÓ
400Km/h
GENERACIÓ POTENCIAL D’ACCIÓ
Hi ha dos tipus de canals iònics a les neurones:
• Canals pasius de K+ i Na+: responsables del potencial en repos (-70mV/-80mV).
• Canals sensibles al voltatge de K+ i Na+: responsables de la despolarització durant el potencial d’acció
La membrana neuronal està polaritzada.
TIPUS DE SINAPSI
Gap junction
ELÈCTRICA QUÍMICA
SINÀPSI QUÍMICA
SINÀPSI QUÍMICA: Criofractura
Teoria Quantal de l’alliberament La quantitat de neurotransmisoralliberat és sempre múltiple d’un número constant, anomenat Quanta.
ASPECTES MOLECULARS DE L’ALLIBERAMENT
Canal de calci sensible al voltatge
KISS AND RUN
Kiss and run Alliberament normal
Alliberament molt ràpid de neurotransmissor.
No hi ha diferència de capacitància, ja que no hi ha fusio de la vesícula amb la membrana sinàptica.
No cal endocitosi vesicular.
Permet una alta tasa d’alliberament.
Neurotransmissors
HISTAMINA SEROTONINA
GLUTAMAT
DOPAMINA
GABA ACETILCOLINA
• SUBSTANCIA P: control motor y dolor.
• COLECISTOQUININA: señal de saciedad, ansiedad (crisis de angustia) y emociones.
• PÉPTIDO INTESTINAL VASOACTIVO: vasodilatación.
• OXITOCINA y VASOPRESINA: modulación aprendizaje y memoria.
• CRF y ACTH: respuestas de estrés.
• NEUROPÉPTIDO Y: ansiedad.
• NEUROTENSINA: hipotermia, analgesia, adicción.
NEUROPÈPTIDS
RECEPTORSIONOTRÒPICS METABOTRÒPICS
• Efecte ràpid(ms) i directe sobre potencial de membrana • Efecte lent (seg o min) sobre canals o altres proteínesper generació de missatgers secundaris (cAMP, DAG...)
• Efecte de curta durada. Transmissió. • Efecte de llarga durada o persistent. Plasticitat.
RECEPTORSACh
ionotrópico metabotrópico
Nicotina Muscarina
Curare
Atropina
Dopamina Histamina Acetilcolina
Recaptació DegradacióDegradació i Recaptació
NH2
NHN
DA
DA
HA ACH
AC H
MECANISMES D’ELIMINACIÓ
Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós
Antipsicòtics
NeuronaPre-sinàptica
Neurona post-sinaptica
Escletxasinàptica
DA
Receptor de DA
Haloperidol
Bloqueant receptor de DA
DADADA
Antihistamínics
HA
Receptor de HA
Loratadina
Bloqueant receptor de HA
HAHAHA
Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós
Anticolinesteràsics
NeuronaPre-sinàptica
Neurona post-sinaptica
Escletxasinàptica
ACH
Tacrina
Bloqueant Aceticolineterasa
Receptor d’ACH
Fàrmacs que alteren el Sistema Nerviós
Acetilcolinesterasa
ACHACH
Dopamina
Recaptació
DA
DA
Neurona post-sinaptica
Receptor de DA
NeuronaPre-sinàptica
Escletxasinàptica
Cocaïna
Fàrmacs que alteren el Sistema NerviósDADA