Download - Conclusions II Jornades
Conclusions de les
II Jornades Obertes del CEUCAT
Barcelona, 10 i 11 de març de 2012
Pendent de revisió lingüística
Universitat de Barcelona
PRESENTACIÓ
Després d’un any d’existència del consell, amb les II Jornades Obertes hem celebrat
el primer aniversari del CEUCAT.
Aquestes jornades tenien quatre objectius fonamentals. Per una banda fer més participativa la
representació estudiantil suprauniversitària, sovint reservada a unes poques persones. Per altra,
ajudar a crear xarxes de contactes entre els estudiants que els permetin aprendre els uns dels altres i
conèixer diferents realitats.
En tercer lloc, formar a futurs representants perquè quan assoleixin llocs de responsabilitat estiguin
ben preparats. I finalment permetre que els estudiants rebin informació de primera mà per part dels
dirigents d’algunes de les institucions més importants del sistema universitari català, i que els puguin
fer arribar les seves preguntes i comentaris directament.
Un cop passades les jornades, em satisfà veure que tots quatre objectius s’han assolit amb èxit. I per
tant desitjo que aquest model de treball es perpetuï en el si del CEUCAT.
Aprofito aquestes línies per agrair a totes les persones i institucions que han col·laborat en
l’organització i el finançament d’aquestes jornades, i a totes les persones que han volgut dedicar un
cap de setmana a compartir amb nosaltres una gran tasca: intentar millorar el sistema universitari.
Jordi Codony Gisbert
President del CEUCAT
II Jornades obertes del CEUCAT Dissabte 10 i diumenge 11 de març de 2012, Barcelona
ÍNDEX PROGRAMA ........................................................................................................................................ 2
RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS ........................................................................................... 4
Introducció ............................................................................................................................................... 4
Inauguració de les jornades ..................................................................................................................... 5
Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur ......................................................................... 10
Les beques a Catalunya .......................................................................................................................... 14
Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes .............................................. 16
Un nou sistema de governança per les universitats catalanes? ............................................................ 20
Cloenda del primer dia de jornades ....................................................................................................... 27
La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT ............................................ 29
Grup de Treball “Drets i Deures dels estudiants universitaris” ............................................................. 30
Grup de treball “les beques a Catalunya” .............................................................................................. 31
Grup de Treball Avaluació de la satisfacció de l’estudiantat de les universitats catalanes” .................. 32
Grup de treball “un nou model de governança del sistema universitari?” ............................................ 33
Cloenda de les Jornades ......................................................................................................................... 34
EL CEUCAT ......................................................................................................................................... 35
ANNEXOS .......................................................................................................................................... 37
Llistat de drets i deures resultat de l’enquesta elaborada pel CEUCAT ................................................. 37
Conclusions sobre “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” ............. 39
Conveni signat entre el CEUCAT i el CEMCAT ........................................................................................ 43
Llistat de documentació utilitzada durant les jornades ......................................................................... 44
Llistat de ponents i moderadors ............................................................................................................ 45
HAN FET POSSIBLE LES JORNADES ..................................................................................................... 58
DADES DE CONTACTE ........................................................................................................................ 59
Amb la col·laboració de:
2 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
PROGRAMA
DISSABTE DIA 10 DE MARÇ DE 2012
09:30h Inauguració de les Jornades
Sr. Dídac Ramírez, Rector Magnífic de la UB Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Sra. Esther Giménez-Salinas, Rectora Magnífica de la URL Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT
11:15h Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur
Sr. Claudi Alsina, Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya Sra. Àngels Alegre, exsotsdirectora general del Ministeri d’Educació Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Gerard Solà, Vicepresident del CEUCAT Modera: Sr. Ignasi Xavier Alcalde, President del Consell d’Estudiants de la UOC
12:15h Pausa
12:45h Ponència “Les beques a Catalunya”
Sr. Pere Pardo, Director Executiu de l’AGAUR
Col·loqui
Modera: Sr. Sergi Martín, copresident del Consell d’Estudiants de la URV
14:30h Dinar
16:00h Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes”
Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya
Taula Rodona
Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Josep Pallarès, Vicerector de Personal Docent i Investigador de la URV Sr. Santiago Roca, Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat UdL Modera: Sr. Enric Guillén, copresident del Consell d’Estudiants de la UdG
17:40h Pausa
18:00h Debat “Un nou sistema de governança per les universitats catalanes?”
Sr. Joaquim Boixareu, Vicepresident segon de l’ACUP i president del Consell Social de la UPC Sr. Màrius Rubiralta, exRector de la UB i exSecretari d’Estat d’Universitats Sr. Josep Ferrer, exRector de la UPC i representant de CCOO a la comissió de governança Sr. Hugo Alvira, representant d’estudiants de la UB a la comissió de governança Modera: Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT 20:20h Cloenda primer dia de la jornada Sr. Antoni Giró , President de la CAAE del CIC i Rector Magnífic de la UPC Sr. Josep Anton Ferré, Director Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 3
DIUMENGE DIA 11 DE MARÇ DE 2012
10:00h La relació amb les associacions i signatura del conveni CEUCAT-CEMCAT
Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya Sr. Joan Gil, representant de la UAB al CEUCAT
10:30h GT. Drets i Deures dels estudiants universitaris
Modera: Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT
12:00h Pausa
12:30h GT. Les beques a Catalunya
Modera: Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV
13:30h GT. Avaluació de la satisfacció dels estudiants a les Universitats Catalanes
Modera: Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL
14:30h Dinar
16:00h GT. Un nou sistema de governança per les universitats catalanes
Modera: Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC
18:00h Conclusions dels grups de treball i cloenda de les jornades
Sr. Jordi Codony, President del CEUCAT Sr. Carlos Pérez, Secretari Executiu del CEUCAT Sr. Sergi Martín, Copresident del Consell d’Estudiants de la URV Sr. Martí Obiols, Coordinador de delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC Sra. Gemma Espigares, Coordinadora de qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL
4 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
RESUM DE LES JORNADES I CONCLUSIONS
INTRODUCCIÓ
El Consell de l’Estudiantat de les Universitats
Catalanes (CEUCAT) ha celebrat dissabte 10 i
diumenge 11 de març de 2012 les seves
segones “Jornades Obertes” a l’Edifici Històric
de la Universitat de Barcelona, amb la intenció
de crear un espai de debat entre els
estudiants universitaris d’arreu de Catalunya i
autoritats acadèmiques i polítiques amb
l’objectiu de fomentar la participació
estudiantil en òrgans de representació
suprauniversitària i recollir propostes davant
els problemes de l’actual universitat catalana.
Les jornades van omplir d’activitat el rectorat
de la UB durant dos dies complets. El primer
es va destinar a interactuar amb experts i
autoritats sobre diversos aspectes
d’actualitat, i estava obert a qualsevol
membre de la comunitat universitària. Hi van
participar rectors, vicerectors, directors,
polítics, estudiants, professors i personal
d’administració i serveis. Es van debatre
assumptes tant importants com les beques a
Catalunya, l’avaluació de la satisfacció de
l’estudiantat, la governança del sistema
universitari. També es va aprofitar per fer
balanç de la feina feta pel CEUCAT i el CEUNE
durant el seu primer any d’existència
Després de sopar plegats al centre de
Barcelona, els estudiants van seguir
participant a les jornades. Durant el segon dia
es van reunir en grups de treball per elaborar
conclusions sobre els temes debatuts el dia
anterior i alguns altres assumptes addicionals
com la carta de drets i deures de l’estudiantat
universitari o la relació del CEUCAT amb
altres associacions i la firma del conveni amb
el Consell d’Estudiants de Medicina de
Catalunya.
Totes aquestes activitats han estat possible
gràcies al suport de la Secretaria
d’Universitats i Recerca, l’Associació Catalana
d’Universitats Públiques, la Universitat de
Barcelona, les diferents universitats de
Catalunya, una gran quantitat de persones
que han dedicat voluntàriament el seu temps
a organitzar aquesta activitat, als ponents, així
com a totes les persones que han participat en
els debats i col·loquis que s’han anat realitzant
durant els dos dies.
Edifici històric de la UB
Vestíbul de l’Aula Magna de la UB
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 5
INAUGURACIÓ DE LES JORNADES
La inauguració de les jornades, que comptava
amb la presència de govern, universitats
públiques, privades i estudiants, va iniciar amb
la primera intervenció de Jordi Codony,
president del CEUCAT, que començava fent
palès que les jornades s’han dissenyat amb
ponències d’experts sobre temes concrets i
posteriors col·loquis o debats sobre aquests
mateixos temes per tal de fer participativa la
trobada.
Més tard destacava els objectius de les
jornades: 1) permetre a estudiants que no
formen part dels circuits de representació
suprauniversitària puguin fer arribar els seus
punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre
els estudiants de les diferents universitats,
perquè es coneguin diferents realitats,
aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi
les posicions de tots 3) que els estudiants
adreçar la seva opinió directament a les
autoritats i 4) formar futurs representants. A
més, són la celebració del primer aniversari
del consell.
També explicava que els estudiants volen que
se’ns escolti i que se’ls deixi participar, volen
una universitat de qualitat, que es mantingui o
millori la qualitat de la docència, que els
estudiants rebin un bon servei, que puguin fer
recerca o inserir-se al món laboral estant ben
preparats, tenir uns bons professors que no
hagin de marxar de la universitat, i que la
universitat continuï essent aquest servei
públic, ascensor social que és, amb accés per
tothom, etc.
Segons Codony “les universitats viuen temps
difícils i els universitaris estan intentant alçar
la veu per millorar la universitat”, i les
jornades han de servir precisament per “fer
aportacions a la universitat des del punt de
vista dels estudiants”.
La Dra. Esther Giménez-Salinas, rectora de la
Universitat Ramon Llull, començava agraint al
CEUCAT “l’organització d’unes jornades per
poder participar i escoltar” i destacant la
“Els estudiants volem que se’ns escolti i que se’ns deixi participar” Jordi Codony
Acte d’inaguració de les Jornades
6 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
importància de la participació dels estudiants
a tots els nivells de govern.
Aprofitant la seva condició de membre del
comitè permanent de l’Associació Europea
d’Universitats, la rectora va parlar sobre
Europa. El 2004 la immensa majoria de països
ja havien acabat l’adaptació a l’Espai Europeu
d’Educació Superior. A España no es va
començar a implantar fins el 2008, en plena
crisi econòmica que ho va fer molt més difícil.
I a més amb una excessiva burocratització dels
processos.
Per altra banda, afirmava que “els nostres
estudiants surten ben preparats, i això ho diu
el mercat” malgrat les crítiques que pugem fer
a la universitat. Però la mala notícia és que
tenim un 25-30% de fracàs, que són estudiants
que no acaben els estudis. I aquest, deia, és
un tema important a tractar.
Mirant cap el futur i les reformes que vindran,
va fer una comparació de reformes que s‘han
fet a Europa. Al Regne Unit “ha optat per fer
una pujada brutal dels preus públics, molt
lluny del que entenem com a sistema
universitari europeu”. Als països escandinaus
la matrícula és gratuïta però “no tothom
arriba a la universitat” perquè hi ha altres
camins de formació. Els països germànics no
han pujat les taxes però han creat unes
escoles no universitàries per impartir les
diplomatures.
Els països que més ens agraden no han retallat
en educació. Els joves són el futur. I afirmava
que els que ens han d'ajudar a sortir de la
crisis és l'ocupació dels joves.
“No crec que l’ensenyament hagi d’estar lligat
a la demanda del mercat. El bon estudiant,
vingui de la carrera que vingui, si està ben
preparat i amb totes les dificultats del mercat
laboral pot trobar feina. Deia la rectora.
També va dedicar una estona a revisar
documents de la Comissió Europea com
“Erasmus for all” que afirma que “Europa
només es construirà si els nostres estudiants
poden estudiar en universitats diferents del
país d’origen”. O el document “Europa 2020”
que planteja la necessària aliança entre sector
públic i privat per fer recerca. En algunes
universitats Europees la docència està
garantida per fons públics, però la recerca està
fortament (però no exclusiva) finançada pel
sector privat.
“La universitat s’ha de poder permetre fer
recerca sobre coses que no són directament
útils o aplicables”. Aquestes idees que no són
finalistes, amb el temps també canvien el
món.
El Sr. Antoni Castellà, Secretari d’Universitats i
Recerca, va agrair l’oportunitat que li han
donat al govern de poder debatre amb els
estudiants i que “unes jornades com aquestes
puguin servir per reflexionar sobre el model
universitari”.
Al sistema universitari tenim amenaces. La
més important és que els pressupostos són
cada cop més reduïts en un sistema creat
pensant en un model que només creixia i mai
s’havia hagut de contraure.
Però també són amenaces “cert moviment
"Qui ens ha d'ajudar a sortir de la crisis és l'ocupació dels joves" Esther Giménez-Salinas
Esther Giménez-Salinas
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 7
que pot utilitzar la universitat com a
plataforma ideològica, extern al debat
acadèmic, que posi en dubte la mateixa
estructura universitària o el mateix sistema
democràtic, i fins i tot quins són els òrgans de
representació” o altres elements externs a la
universitat que aprofiten certs actes per
“alimentant el tòpic de que la universitat està
mal gestionada o no és eficient”.
“A Catalunya tenim un sistema universitari
molt bo” que lidera el sistema espanyol. I això
ha de continuar així i fins i tot millorar. “Cal
augmentar l’eficiència, la qualitat i la
internacionalització de les nostres
universitats”. El govern encara el futur amb sis
eixos estratègics:
> Obrir la reflexió sobre l’oferta acadèmica i
com lliga amb la demanda dels estudiants i de
la societat. “Cal primar la qualitat per damunt
de la quantitat com a principi bàsic”.
“Tenim una universitat pública per cada milió
d’habitants. En termes europeus això està ben
dimensionat”. Però afirmava que
possiblement no totes les universitats han de
ser especialistes en tot, ni han de ser igual
d’intensives en docència i recerca.
> L’estructura de professorat. “Cal decidir si
volem anar cap el model català: deixar la via
funcionarial i anar cap a la contractació
permanent”. I és que “la LUC va servir per
introduir la figura contractual del
professorat”. “És important i prioritari fer
avaluació de la docència. I el model laboral
ens ho permet fer molt més.”
Dels 2000 que es jubilen els propers 10 anys el
govern proposa cobrir-ne la meitat. 50% amb
el nou Pla Serra Hunter amb concurs
internacional i 50% de la forma tradicional. I
l’altre meitat s’ha de suplir amb figures
d’assistents de docència, que és el model de la
majoria d’universitats europees. Això
permetrà incidir molt més en la formació
contínua de l’estudiant.
> Consorci de serveis com l’àmbit TIC, però
que ha d’anar molt més enllà, sempre
respectant l’autonomia de les universitats.
> Preus i models de beques. “Tenim un model
d’un preu no elevat en relació al diner públic
que s’inverteix i un model de beques també
tímid”. Cal reflexionar sobre si hem d’aportar
“És important i prioritari fer avaluació de la docència” Antoni Castellà
Acte d’inaguració de les Jornades
8 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
al sistema públic en funció de la renda.
“Si s’avança en política de preus també s’ha
d’avançar en política de beques”, afirmava el
Sr. Castellà. Si aportes una mica més
contribueixes al sosteniment del sistema, a
redistribució de renta amb política de beques
però ha d’anar acompanyat d’una millora de la
qualitat de la docència.
“No creiem en anar a un model anglosaxò. Si
de mitja l’aportació de l’estudiant respecte el
que aporta el govern és un 15%, el debat es
centra en si en comptes del 15% ha de ser un
18% o un 21%”.
Segons el Secretari cal obrir la porta a la beca
salari, perquè la principal barrera per l’accés
possiblement no és el preu de la matrícula
sinó la no capacitat de dedicar el temps a
l’estudi en comptes de treballar.
> La transferència de coneixement i la
universitat com a motor socioeconòmic: per
tant ocupabilitat, emprenedoria, transferència
de la recerca, etc. Cal incentivar la
incorporació de doctors al teixit econòmic.
Només el 8% dels doctors estan en el món
privat. I per això intentarem treure una
convocatòria de programes de doctorat co-
dissenyats entre empresa i universitat.
> La governança universitària. Cal avançar en
autonomia universitària (hi ha massa
regulació) sempre i quan això vagi lligat a una
posterior avaluació lligada a un contracte
programa.
El Sr. Castellà acabava aquesta enumeració
fent referència a que aquests són sis eixos a
reflexionar durant els propers anys.
Per altra banda, també va parlar dels sistemes
de representació i defensava que “cal
respectar tots els àmbits de participació però
deixant molt clares les regles del joc
democràtic, on hi ha uns representants
democràticament elegits.”
En resposta a intervencions dels assistents,
també deia que cal trencar el tòpic que diu
que “les empreses són dolentes”. Elles són les
que creen ocupació. L’àmbit privat ha
d’invertir en recerca i innovació. No és la
funció de la universitat anar a arreglar una
empresa, la missió de les universitats és
generar coneixement.
També comentava, en relació a les retallades,
que les prioritats del govern són sanitat,
després ensenyament, benestar social i
universitats, i després tota la resta.
El Secretari acabava la seva intervenció dient
que hem de transformar les amenaces en
oportunitats per millorar la universitat.
El rector de la Universitat de Barcelona, Dídac
Ramírez, començava per donar l’enhorabona
al president del CEUCAT i al consell per la
iniciativa d’organitzar aquestes jornades que
tenen uns objectiu “pensats per fer cada cop
més fàcil la interacció i la comprensió dels
diferents agents que formen la comunitat
universitària”.
La primera part de la seva intervenció es
centrava en la representació estudiantil: “Els
estudiants tenen el dret i l’obligació d’estar
informats i participar en l’àmbit universitari”. I
continuava dient que “els representants tenen
la responsabilitat de conèixer la universitat i
les necessitats dels estudiants, i les
universitats han de facilitar el debat i la
comunicació pensant en la millora de la
institució”.
Antoni Castellà
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 9
Per participar als òrgans de govern, els
estudiants heu de perdre classe i temps.
“Teniu un mèrit immens”. I és responsabilitat
nostre que hi hagi incentius a la participació. I
un d’ells és clarament que “la vostre
participació tingui efectes positius davant els
problemes dels estudiants”.
Els representants tenen la responsabilitat de
participar en els òrgans de govern i traslladar
les inquietuds dels estudiants però també
d’organitzar les reivindicacions i la defensa de
la universitat pública. Les destrosses i la
manca de respectes dels drets d’altres
membres de la comunitat no són la forma de
donar a conèixer cap reivindicació, afirmava
fent clara referència als fets ocorreguts durant
la manifestació del passat 29F.
“Jo hagués anat a la manifestació del dia 29 si
no fos rector”. “M’omple d’orgull que els
estudiants reflexionin i es mobilitzin”. El
problema seria que davant un problema que
els afecten estiguessin quiets. Però cal fer-ho
d’una forma correcte.
“Vivim moments de preocupació motivats per
la crisi econòmica. La governança, el
finançament, la política de preus estan essent
objecte de debats i de canvis que si no són
conjunturals suposen greus transformacions al
si de la universitat pública”.
Cal que l’educació en general i l‘educació en
particular sigui una prioritat del govern. “Si no
vigilem, la qualitat de la docència es pot
ressentir. En som molt conscients”.
Segons el rector “l’essència de la universitat
són els estudiants” i aquests demanen que la
universitat transmeti valors. Demanen que es
transmeti confiança de cara el futur. Esperen
coherència i credibilitat. Esperin que s’obrin
portes per a l’optimisme. Demanen que se’ls
escolti, perquè un se sent escoltat no crida.
“El CEUCAT, com les associacions estudiantils,
han de ser un exemple de com s’han de
canalitzar les inquietuds dels estudiants
mitjançant el diàleg entre totes les parts.”
“L’organització de representació en la que
funcionem no es pot posar en perill ni en
qüestió”.
El rector finalitzava dient que té la sensació
que aquesta només és la segona edició d’unes
jornades amb una llarga història per escriure i
finalitzava donant per inaugurades, en nom de
la mesa, les II Jornades Obertes del CEUCAT.
Acabades les ponències, es va obrir un
col·loqui amb els assistents.
Alguns dels assistents defensaven la capacitat
de protestar dels estudiants de forma pacífica.
Obrien el debat sobre si la universitat s’ha de
pagar amb taxes o amb impostos, si els
estudiants són l’essència de la universitat que
cal avaluar els professors per la seva docència
a banda de la recerca, reclamaven més poder
als òrgans de govern per tenir més veu i més
força, plantejaven que l’oferta d’ensenyament
no hauria d’anar lligada al mercat, que és
important impulsar la formació continuada tot
i la crisi, que cal no caure en el parany de fer
més cas a qui més repercussió mediàtica
aconsegueix, etc.
Dídac Ramírez
“M’enorgulleix que els estudiants es manifestin per defensar la universitat pública” Dídac Ramírez
10 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
BALANÇ D’UN ANY DE CEUCAT I CEUNE, I REPTES DE FUTUR
Tant el CEUCAT (Consell de l’Estudiantat de les
Universitats Catalanes) com el CEUNE
(Consejo de Estudiantes Universitario del
Estado) són òrgans constituits durant el 2011 i
que porten poc temps de vida. Arribats al
primer anniversari del CEUCAT, calia analitzar
quin ha estat l’impacte d’aquest òrgan i si el
seu funcionament és bo pel sistema
universitari. Per això, la segona activitat del
dia va consistir en un anàlisi del primer any
d’existència del CEUCAT i el CEUNE.
L’anàlisi es va fer per una banda de la mà de
representants del govern central i autonòmic
que van posar en marxa cadascun dels dos
òrgans, i de l’altre dels propis estudiants.
En primer lloc la Dra. Àngels Alegre,
exSubdirectora General del Ministeri
d’Educació, començava fent referència a la
constitució espanyola que sentencia que els
estudiants “intervindran en el control i la
gestió” de la universitat.
Continuava explicant com va ser la creació del
CEUNE que estava prevista per la LOMLOU i es
fa fer efectiva amb l’aprovació del Reial Decret
del Estatuto del Estudiantes Universitario,
decret que tenia segons Alegre quatre
objectius: 1) que l’estudiant fos considerat
soci actiu de la política universitària 2) ampliar
els drets i deures dels estudiants 3) fomentar
els serveis, la formació i l’atenció integral dels
estudiants 4) iniciar un nou model de
participació universitària.
Aquest últim objectiu es va materialitzar en la
creació del CEUNE, del que formen part els
consells d’estudiants autonòmics. En aquell
moment només n’existien dos: el de Catalunya
i el d’Andalusia. Tot i que reconeixia que
ambdós òrgans tenen funcions, tarannàs i
participació diferents. També afirmava que “el
CEUCAT és molt més potent” tot i ser més
nou.
La primera acció del CEUCAT al CEUNE va ser
presentar candidatura per la seva comissió
permanent. El president del CEUCAT ésser
escollit essent la segona candidatura més
votada de les 18 presentades.
Després la Dra. Alegre feia un exhaustiu repàs
de l’estat de desenvolupament de cadascuna
de les comissions del consejo. I continuava
fent menció als assumptes més importants
tractats durant aquest any.
Destacava “la participació del CEUCAT a través
Balanç d’un any de CEUCAT i CEUNE, i reptes de futur
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 11
del seu president en alguns punts claus com
l’articulació del reglament del CEUNE”, o la
feina feta amb la llei de convivència i disciplina
(que no va ser informat favorablement pel ple
del CEUNE i motiu pel qual se’n va aturar la
tramitació ministerial), etc.
Segons afirmava “el major impacte del
CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre
de la comissió permanent”. Aquesta comissió
“és la més operativa, treballa i està informada
d’una forma exhaustiva de tots els temes
tractats a les comissions tècniques, mixtes, de
branca, etc.”
Com a reptes pel CEUNE i el CEUCAT
plantejava: mantenir i desenvolupar l’Estatuto
del Estudiante (i disposicions encara no
desenvolupades com la de l’assegurança
escolar o la llei de convivència i disciplina
acadèmica), implementar mecanismes que
permetin augmentar la participació (per
exemple amb la plataforma electrònica que
està desenvolupant la comissió permanent del
CEUNE), etc.
I acabava dient que “el paper del CEUCAT dins
el CEUNE és importantíssim, sobretot per
lluitar per defensar aquelles polítiques que
afecten la comunitat autònoma” com per
exemple les especificitats de Catalunya que no
té en compte al model de beques de l’Estat.
En resposta a preguntes dels assistents, Alegre
explicava que tot i que l’Estatuto del
Estudiante defineix clarament que qui forma
part del CEUNE són els presidents de consell
d’estudiants, el propi CEUNE ha convidat a les
sectorials a assistir a les comissions de branca,
perquè són elles les que coneixen més
directament els assumptes de caràcter
sectorial. “És important la cohesió, imbricació i
coordinació entre la part més generalista
[presidents de consell d’estudiants] i la més
especialitzada [sectorials]”.
Acte seguit el Dr. Claudi Alsina, Secretari
General del Consell Interuniversitari de
Catalunya, iniciava dient que se sentia
extraordinàriament jove tornant al lloc on en
època d’universitari assistia a les assemblees
que s’organitzaven i sabent que ell és membre
del CEUCAT (tot i que “des del principi els
estudiants van ser molt enginyosos i van dir
que hauria un representant de la Generalitat
de Catalunya però només participaria quan fos
requerit”).
El que el ponent destacava del CEUCAT era el
fet que la gent del consell “s’hagi anat
autoconstruïnt” i ha fixat les bases que regiran
aquest òrgan en el futur. També un “web
especialment important i cuidat” amb molta
informació, o la voluntat d’informar que es
concreta també amb la campanya “informa’t i
participa!” al Saló de l’Ensenyament que
després explicaria el vicepresident del
CEUCAT. Pel que fa al Consell Interuniversitari
de Catalunya (CIC) destacava la participació
del CEUCAT a les diferents comissions i grups
de treball.
Incloure els estudiants al CIC - “un òrgan per
afavorir el contacte i la cooperació entre
universitats” - és molt important perquè
permet que aportin la seva visió sobre els
temes que “ens han de portar a la construcció
del futur de la universitat catalana”.
La potent participació al CEUNE tal com
descrivia la Dra. Alegre dóna, segons el
Secretari General del CIC, un valor afegit al
CEUCAT. Celebrava que els Ministeris hagin
obert la participació als estudiants, tot i que
lamentava que l’Estat convoqui les reunions
però sigui la Generalitat qui paga els bitllets de
tren i que el Ministeri hagi limitat la
participació dels governs autonòmics a la
figura del Conseller, excloent de la
“El major impacte del CEUCAT dins del CEUNE ha estat ser membre de la comissió permanent” Àngels Alegre
12 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
Conferència General de Política Universitària a
altres alts càrrecs de l’administració
autonòmica.
Com a reptes de futur creu important
visualitzar la representació del CEUCAT a
nivells europeus, i va afirmar que el CEUCAT
seguiria comptant amb l’ajut del CIC per
desenvolupar les seves activitats.
El Dr. Alsina acabava amb un conte. No només
volia parlar del passat (1 any d’existència del
consell) sinó del futur “Què es dirà del CEUCAT
el 27 de febrer de 2036 quan faci 25 anys que
es va constituir el CEUCAT?”. Amb la lectura
d’un conte escrit especialment per a la ocasió,
i amb un toc d’humor, relatava com s’imagina
aquell dia.
Durant la lectura, feia referència a les
persones que van impulsar l’inici del consell,
presents en un hipotètic acte de celebració
del 25è aniversari del CEUCAT, que juntament
amb els actuals membres debatrien sobre el
que ha estat, és i representa aquest consell. La
conclusió del debat seria que “tot i que cada
època té les seves problemàtiques, el que és
comú a totes és la necessitat de diàleg
universitari”. “El CEUCAT va ser des dels seus
orígens i fins avui un grup de representació,
d’opinió, de debat i de diàleg. Una aportació
encertada de la visió jove del món universitari
per a la millora del propi sistema universitari
català”.
El Sr. Jordi Codony, president del CEUCAT, va
aprofitar per presentar la memòria d’activitats
del CEUCAT de forma molt esquemàtica.
Per una banda explicava com es va crear el
CEUCAT a partir de la proposta d’un grup de
treball del CIC, avalada per la comissió
d’estudiants, els rectors i el govern amb
l’objectiu de fer més efectiva la representació
estudiantil.
Descrivia el CEUCAT com un “òrgan de
coordinació dels consells d’estudiants de les
12 universitats catalanes”, que recull els
posicionaments acordats pels òrgans
estudiantils de cada universitat i en cas que hi
hagi posicions comunes les defensa.
I per altra explicava on es troba el CEUCAT en
el mapa d’òrgans institucionals del sistema
universitari català. Finalment, destacava
algunes de les actuacions del consell més
importants dutes a terme:
> Coordinar els Consells d’Estudiants, dotant-
los d’un mecanisme d’interlocució permanent
que no havia existit fins ara.
> Intentat que les mesures per augmentar la
participació proposades per la Comissió
d’Estudiants del CIC s’apliquin a cada
universitat i fer-ne el seguiment.
> Definir el funcionament del CEUCAT i del
CEUNE a través de l’articulat dels seus
reglaments interns.
> Fer sentir les inquietuds de l’estudiantat. El
CEUCAT ha estat present a més d’una
“El CEUCAT és un model de consell autonòmic molt ben valorat a la resta de l’Estat” Jordi Codony
“Tot i que cada època té les seves problemàtiques, el que és comú a totes és la necessitat de diàleg universitari” Claudi Alsina
Ponents valorant l’activitat del CEUCAT
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 13
setantena de reunions durant aquest any.
> Propiciat un debat profund amb la
Generalitat de Catalunya sobre el decret de
preus i el sistema de beques que ha portat a
introduir certes millores respecte la proposta
inicial del govern.
> Impulsar l’esport universitari a través d’un
grup de treball avalat per la Comissió
d’Estudiants del CIC
> Treballar per la redacció d’una Carta de
drets i deures dels estudiants universitaris.
> Presentar més de 50 esmenes (el col·lectiu
de l’estat que n’ha presentat més) a
l’avantprojecte de llei de convivència i
disciplina acadèmica.
> Tenir major ressò els mitjans de comunicació
de la veu de l’estudiantat univeristari.
> Crear una pàgina web del CEUCAT amb
molta informació útil que fins ara no era
accessible.
> El CEUCAT ha obtingut la Menció Especial
del jurat al concurs “Buenas prácticas de
representación estudiantil en la gestión
universitaria” a Santander. Codony deia que
“El CEUCAT és un model molt ben valorat per
la resta de l’Estat” i “els consells autonòmics
que s’estan creant ara a Espanya ens intenten
imitar el model”.
Tot seguit el Sr. Gerard Solà, Vicepresident del
CEUCAT, presentava la campanya “Informa’t i
participa!” que té per objectiu donar a
conèixer tant a actuals com a futurs estudiants
universitaris diverses formes de participar a la
universitat a banda d’estudiar: esport, cultura,
oci, associacionisme, representació
estudiantil, etc. Perquè “la universitat la fem
entre tots”.
La campanya consta d’una plana web que
dóna accés a diversos continguts d’interès per
l’estudiantat, un punt de llibre a repartir al
Saló de l’Ensenyament que indica l’adreça
d’aquest espai web, un espai dins l’estand del
Consell Interuniversitari de Catalunya al
mateix Saló de l‘Ensenyament i finalment un
espot sobre la participació.
En aquest moment es va presentar oficialment
el vídeo, visionant-lo per primer cop en públic.
Segons el vicepresident del consell, l’espot
“incita a conèixer el CEUCAT i el més
important: informar-se i participar”. Està
produït per estudiants de comunicació
voluntaris que han col·laborat amb el Gabinet
de Comunicació del consell, als qui el Sr. Solà
agraïa la feina feta.
Acte seguit el president del CEUCAT agraïa a
l’equip del Sr. Solà la feina feta amb el vídeo.
Els assistents al públic van destacar la llibertat
que tenen els membres del plenari per
interactuar entre ells, i quan és necessari amb
el Govern. I lamentaven que al CEUNE això no
és tan fàcil degut segurament a les dimensions
de l’òrgan.
Visualització de l’espot “Informa’t i particpa!”
“La campanya incita a conèixer el CEUCAT i el més important: informar-se i participar” Gerard Solà
14 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
LES BEQUES A CATALUNYA
Enguany el Govern de la Generalitat ha creat
dos nous tipus de beques, les anomenades
“Beques Equitat” i “Beques Excel·lència”. Els
darrers mesos s’ha anunciat per part del
govern central el traspàs del cost de la gestió
de les beques del Ministeri a la Generalitat.
Sembla que els catalans quedem mal parats
pels criteris homogenis d’assignació de beques
que utilitza el Ministeri. Davant tot aquest
panorama, qui millor que el Director Executiu
de l’AGAUR (Agència de Gestió d'Ajuts
Universitaris i de Recerca), el Sr. Pere Pardo,
per exposar la seva visió sobre tot plegat.
El Sr. Pardo iniciava la seva ponència agraint al
CEUCAT l’oportunitat que aquest li ha donat
per explicar les beques que hi ha a Catalunya i
haver pogut assistir en unes jornades en què
deia que “he après molt”.
Com a introducció feia dues afirmacions
rotundes: “Només un 14% dels estudiants de
Catalunya tenen beca, quan el promig de
l’Estat és d’un 20,68%. Són dades del
Ministeri” i “Al sistema universitari espanyol
Catalunya hi aporta un 13% dels estudiants,
però de les beques només ens arriben en un
10%”.
Després explicava què és l’AGAUR, que no
només gestiona ajuts i beques universitaris de
recerca. Per exemple, les beques del
departament de benestar a nivell de joventut
també les gestiona AGAUR. També avalua
projectes de recerca o gestiona programes de
beques de fora de la Generalitat.
Segons Pardo, “els catalans no tenim costum
de demanar beques”. I posava alguns
exemples concrets de tipus de família i salaris,
que no aprofiten al màxim les possibilitats que
existeixen.
Segons els estudis de la Generalitat, tot i que
les beques del Ministeri al primer llindar
exigeixen per una família de quatre membres
una renda inferior als 38000€ a Catalunya la
xifra hauria de ser 44600€. Com que la
competència de les beques no està transferida
encara, la Generalitat ha intentar resoldre
aquest problema amb les noves beques
Equitat. Són uns nous ajuts que aconsegueixen
que 1500 estudiants tinguin un ajut del 50%
de la matrícula, basats en els llindars de renta
catalans. Pardo agraïa al CEUCAT els l’ajut
proporcionat per buscar una convocatòria que
“encaixés i ajudés més al sistema”.
Altres ajuts nous d’enguany són les beques
Excel·lència són un ajut als millors estudiants
per estades fora de Catalunya de màxim 6
mesos amb reconeixement acadèmic. “Ens ha
sorprès que hi ha 610 estudiants que volen
aconseguir aquesta beca”, tot i que el
finançament només permet donar 12 ajuts
aquest any.
Quan a beques hi ha tres grans paquets: grau,
màster i doctorat. I Pardo feia un exhaustiu
repàs a tots els tipus de beca que existeixen
actualment. La presentació utilitzada durant la
ponència, amb tota la informació, es pot
descarregar al web del CEUCAT.
Ponència de Pere Pardo. Les beques a Catalunya
“Els catalans no sabem demanar beques” Pere Pardo
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 15
Pardo responia a les preguntes i comentaris
dels assistents, i començava pel canvi que hi
ha hagut enguany a la convocatòria d’ajuts a
associacions (AEU), que queden limitats a
associacions amb activitat de caire
internacional. Deia que la voluntat del govern
era donar cert valor afegit al teixit associatiu
català.
Quan a problemes que hagi identificat
l’AGAUR en relació a beques, Pardo
manifestava que el principal problema són els
llindars de renta del Ministeri que no són
aplicables a Catalunya. I el segon és la
picaresca existent a les sol·licituds de beca,
contra la que l’AGAUR no té eines legals per
lluitar. Un altre és que les beques s’atorguen
en funció dels ingressos de l’any anterior,
sense tenir en compte per exemple si alguns
membres de la família ha quedat en situació
d’atur, etc. També defensava que el sistema
de preus no és equitatiu, perquè dues
persones sense dret a beca però amb nivells
socioeconòmics diferents paguen exactament
el mateix.
Els estudiants feien molt d’èmfasi en la
picaresca i el frau en les sol·licituds de beques,
que tot i que es no sigui generalitzable cal
erradicar. Però Pardo declarava que sovint es
troba sense eines per fer-hi front, donades les
condicions que imposa el Reial Decret de
beques.
També hi van haver preguntes sobre els canvis
a les beques del Ministeri d’Educació que
s’han anunciat als mitjans de comunicació,
però Pardo reconeixia no tenir més informació
que la publicada als mitjans. El president del
CEUCAT, afegia que s’havia reunit amb la
Secretaria General del Ministeri d’Educació i
que li va traslladar que els canvis es referien a
reformular els requisits acadèmics per tal que
els becaris tinguessin un rendiment
lleugerament superiors a la mitjana de la
branca de coneixement dels seus estudis
(actualment només es diferencien
d’enginyeria i arquitectura, i la resta).
Per altra banda, els assistents preguntaven
pels motius que fan que les beques Erasmus
siguin molt menys quantioses a Catalunya que
a altres comunitats autònomes. Pardo
responia que aquí dediquem recursos a altres
coses que altres comunitats autònomes no
estan fent. Aquí hi ha molt més tipus d’ajuts, i
per tant hi ha menys diners a cada ajut.
Respecte les beques excel·lència, els assistents
intervenien criticant que en un moment de
crisi, amb els problemes que suposen pels
catalans els llindars de renta del Ministeri i
sabent que estem per sota de la mitjana de
beques que es donen a Europa es creïn unes
beques que beneficien només a 12 persones:
les beques excel·lència.
Manifestaven que la prioritat del país hauria
de ser donar cobertura perquè tothom pugui
accedir als graus. I un cop coberta aquesta
necessitat, crear altre tipus d’ajuts. També
afirmaven que el principal problema no és
cobrir el cost de la matrícula sinó el cost
d’oportunitat que suposa per joves de famílies
amb dificultats econòmiques dedicar-se a
estudiar i no pas a treballar. I que per tant és
important tenir figures com la beca-salari.
Pardo segui fent èmfasi en que per resoldre
alguns dels problemes que s’han identificat cal
aconseguir el traspàs de les beques. També
que “Tot el que pugui fer l’AGAUR per millorar
ho farà. Estem a la vostra disposició”. I
acabava dient que se’n va d’aquestes jornades
amb molts deures per fer, i agraint al CEUCAT
aquesta oportunitat que li ha donat per rebre
feedback per part dels estudiants.
“M’agradaria sortir al carrer per demanar el traspàs de les beques, perquè té una transcendència social molt important” Pere Pardo
16 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES UNIVERSITATS
CATALANES
A l’estudiantat li preocupa molt la qualitat de
la docència i dels estudis, i una forma de
d’avaluar-la és a través de la satisfacció dels
estudiants. Sobre aquesta qüestió el Director
de l’AQU Catalunya feia una ponència amb
posterior taula rodona.
El Sr. Josep Anton Ferré, director de l’AQU,
començava amb explicació centrada en:
1) Perquè volem fer una enquesta de
satisfacció i perquè servirà? 2) Què s’està
fent? 3) Què preguntaríem? 4) Com ho
faríem? 5) Quina seria la intervenció dels
estudiants?
“Després de la verificació dels títols, venen els
informes de seguiment” i d’aquí un temps
vindrà l’acreditació.
Pel seguiment cal utilitzar indicadors
quantitatius, molts dels quals ja es calculen. I
Ferré presentava l’eina winddat.aqu.cat, que
permet accedir a part d’aquestes dades de
forma telemàtica. Però hi ha un nou indicador,
la “satisfacció dels estudiants”, que cal
començar a mesurar.
Les universitats ja fan algunes enquestes de
satisfacció, però cadascuna té un sistema
diferent i que de vegades no són globals. Ara
es busca aconseguir una enquesta única que
pugui servir per valorar en conjunt les
opinions de tots els estudiants universitaris
catalans. Es tracta de “fer el mateix tipus de
preguntes a tots els estudiants de les
universitats catalanes”, i potser estendre-ho a
la resta de l’Estat tal com ja ha passat amb
l’enquesta d’inserció laboral.
Ferré presentava el U-multirank, un projecte
europeu que proposa una enquesta que
avalua dimensions com la recerca, la
internacionalització, l’adaptació a l’entorn
més local, etc. I també la satisfacció dels
estudiants.
El projecte que té l’AQU entre mans
contemplaria la consulta a l’estudiant sobre la
seva satisfacció respecte la titulació i la
universitat en tres moments de la vida de
l’estudiant diferents: el primer any d’estudis,
en acabar la carrera i un cop es troba inserit al
mercat laboral.
A continuació els altres ponents iniciaven la
“És important que l’enquesta ens permeti comparar resultats amb altres universitats d’Europa” Josep Anton Ferré
Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” del Dr. Josep Anton Ferré
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 17
taula rodona. En primer lloc, la Sra. Gemma
Espigares, Coordinadora d’economia i de
qualitat del Consell de l’Estudiantat de la UdL,
començava destacant la baixa participació dels
estudiants a les enquestes d’avaluació del
professorat i parlava de tres motius principals,
identificats a les passades jornades de l’AQU a
la URV. Els factor són:
Per una banda la falta informació: manca
transparència en els resultats i saber perquè
serveixen. Tot i que reconeixia que
últimament s’intenta millorar i s’estan creant
nous canals de comunicació.
Per altra, falta motivació. “Primer hem d’estar
informats de que les hem de fer i del que
serviran, dels resultats que tindran i han
d’existir conseqüències”. Les enquestes han
de tenir impacte.
I finalment el model de participació i
representació, que s’ha de millorar.
Espigares continuava parlant del model de les
enquestes, destacant que actualment “tendim
cap a les enquestes virtuals que permeten
més facilitats per respondre, un estalvi
econòmic considerable i facilita l’extrapolació
de resultats” i una obtenció més ràpida
d’aquests. Però indicava que el canvi a
enquesta virtual fa disminuir la participació.
Creia que l’eix central és la motivació de la
participació. Existeixen diferents iniciatives
per fer-ho, però creu que cal fugir de fer
regals o sortejos, i s’ha de tendir a mi o
potenciar la incentivació continuada amb
avisos constants i recordatoris.
“S’han d’identificar molt clarament els grups
d’interès”, en aquest cas els estudiants com a
element central que reben el producte però
sense oblidar la satisfacció del Personal
Docent i Investigador. S’han de tenir també
molt presents als ocupadors molt importants
per avaluar les competències adquirides a les
titulacions.
A més, posava de relleu que les enquestes
tenen alguna incidència en l’avaluació del
professorat però que el problema és que no
incideixen en la millora de la docència. És
necessària la creació d’espais de debat entre
alumnes i professors, i que els equips de
direcció tinguin les eines i la voluntat per
solucionar els problemes que es detecten.
Per acabar Espiagares defensava la necessitat
d’una enquesta sobre la globalitat de la
titulació, a banda de les actuals sobre cada
assignatura. I que aquesta enquesta cal que
sigui única per totes les universitats.
A continuació, el Sr. Santiago Roca, Director
de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat
de la UPC, començava lloant la iniciativa de fer
unes jornades obertes i les temàtiques triades.
Roca presentava els avenços a la UPC sobre la
implementació, després d’un llarg període
d’estudi, d’un nou model d’enquesta
adaptada a l’EES i a més realitzada pel sistema
electrònic. “Ens ha deixat de preocupar la
resistència de part del PDI a que els alumnes
opinessin sobre la seva actuació”,
afortunadament ja no passa, deia. “Però on no
hem avançat és en fer públics els resultats”,
“hi ha molt professors que no veuen amb bons
ulls la publicació de les dades”.
Reconeixia que aquest fet és desmotivador
pels estudiants, tot i que hi ha altres causes
culturals que provoquen la baixa participació. I
“No hem de veure les enquestes com un element per castigar ... els professors sinó com l’oportunitat de contribuir a la millora de la docència” Santiago Roca
“Una enquesta única permetria identificar bones pràctiques de les universitats, i copiar-les” Gemma Espigares
18 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
afegia que “no hem de veure les enquestes
com un element per castigar a nivell de salari
el professors sinó com l’oportunitat de
contribuir a la millora de la docència”.
Sobre el foment de la participació entenia que
“un element clau és el propi professor”. “Com
que ha de ser el primer interessat en rebre
aquesta informació dels alumnes, és ell qui ha
facilitar, impulsar, insistir als alumnes perquè
les contestin”. Tampoc es pot oblidar als
representants d’estudiants per fer difusió de
la necessitat de respondre les enquestes.
Dirigint-se als estudiants afirmava: “teniu una
responsabilitat cap a les generacions futures,
perquè la incidència de l’enquesta l’estudiant
ja no la viu perquè ha superat l’assignatura”.
Seguidament el Dr. Josep Pallarès, vicerector
de personal decent i investigador de la URV,
començava agraint la invitació per participar i
destacant que amb les enquestes presencials
es perdia molta energia i que cal posar més
èmfasi en la resolució concreta dels
problemes amb els professors, on l’enquesta
serveix com un indici més a valorar.
Reconeixia que en enquestes en format paper
“el temps de resposta és molt lent i no
permetia corregir els plans d’estudis”.
Apostava per la creació d’una comissió
d’avaluació amb presència d’estudiants, que
vetlli per la qualitat, i proposa una
metodologia de treball:
En primer lloc deia que cal fer un anàlisi DAFO
per saber quines Debilitats (baixa
participació), Amenaces (l’elevat nombre
d’enquestes que es fan), Fortaleses (és un
sistema consolidat) i Oportunitats (ens ajuden
a millorar) tenim”.
Seguia dient que cal preguntar-se “Què volem
saber amb l’enquesta?” per tal de focalitzar
aspectes concrets amb un sistema dual on
intervinguin avaluació del professor i de la
coordinació i els mitjans de l’assignatura. El
segon pas és establir les preguntes i per últim
decidint amb quin mitjà: format digital o
paper.
Segons Pallarès, cal incentivar la resposta de
les enquestes. I van trobar que Moodle era
l’eina idònia perquè tots els estudiants
l’utilitzen, i que a més permet recordar als
estudiants que no han contestat les enquestes
que tenen una enquesta pendent.
A la URV, l’ús de les enquestes electròniques
han permès veure que: 1) la desviació
estàndard de les respostes no era diferent a
altres anys 2) no s’incrementen les respostes
d’alumnes que tenen mals resultats de
l’assignatura 3) s’obté més informació 4) el
temps de resposta és mol més ràpid.
Finalment feia referència a la difusió dels
resultats de l’avaluació, que “també és
important però s’ha d’anar amb compte amb
què i on es publica”.
Després, els assistents van protagonitzar un
torn d’intervencions on es van qüestionar la
burocratització dels processos, els riscs en
referència a l’anonimat en les enquestes
electròniques, la influència de les enquestes,
la poca transparència en l’elaboració dels
“L’obtenció dels resultats en temps real ha permès tenir un temps de resposta molt més curt”. Josep Pallarès
Taula rodona sobre l’avaluació de la satisfacció
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 19
informes de seguiments dels graus, la
necessitat d’externalitzar els serveis així com
la importància de la informació per als
representants, la necessitat que aquesta
estigui relacionada y valorada també en clau al
mercat laboral o la implicació dels delegats de
classe i de tots els agents tant externs com
interns aportant objectivitat i coneixement de
causa.
Davant aquestes intervencions Ferré opinava
que el problema de la burocratització de tot
allò relacionat amb qualitat ha estat creat pel
Ministeri perquè tot i que ha d’existir
verificació hi ha actualment un excés de
documentació. Criticava que l’uniformitat no
és el que ens permet millor qualitat ja que
“als camins cap a la qualitat són diferents”.
S’han de tenir pautes per poder comparar el
resultats tot vigilant que les singularitats
queden incloses.
Centrava també la importància en tenir
presents els estàndards europeus de qualitat.
“El nostre objectiu com a agència és que les
universitats ho facin bé: no substituir la
garantia de qualitat interna sinó promoure-
la.” Aquesta garantia interna ha de ser capaç,
per exemple, de remoure els docents mal
avaluats. Tanmateix, el ponent entenia que
s’ha de tenir present que cada cop més
interessa l’enquesta de titulació i no de
professors, ja que amb els nous plans d’estudi
els docents han perdut molta llibertat
d’actuació en favor d’una major coordinació
de la titulació.
Espigares per la seva banda creia que també
s’han de valorar els indicadors indirectes (no
només les enquestes). També indicava que la
importància que se li dóna a les enquestes
indica que varia molt respecte universitats i
professors.
Considerava que l’anonimat en les enquestes
electròniques està bastant garantit i destaca
que a la seva universitat l’informe de
seguiment dels graus té una important
reflexió al voltant dels diferents ítems, on
destaca les modificacions indispensables a
realitzar i les propostes de millora.
Afirmava que “Falta informació i
transparència, falta publicació dels resultats i
falten accions derivades dels resultats”. I que
les enquestes més globals (no només
centrades en un professor) poden ajudar a
descobrir mancances en la coordinació de les
titulacions.
Roca començava descrivint el procediment
que garanteix l’anonimat amb les enquestes
electròniques. També destacava que la
dificultat d’obtenir els resultat en temps real
prové de que aquests “s’han de processar,
treballar i publicar”, tot i que a proposta dels
estudiants sempre es demana que siguin
després de l’època d’exàmens per no existir
influències sobre els resultats d’aquests.
Però pel ponent, allò realment important per
augmentar la participació és les enquestes es
vegin com una activitat habitual, pròpia de la
dinàmica dels centres i amb conseqüències
reals de millora.
Així mateix indicava que les enquestes no han
de ser l’únic instrument per avaluar el
professorat tot i que és un indicador objectiu i
comparable.
Finalment, Pallarès destacava que “els
departaments tenen la responsabilitat de
tocar la cresta als professors que ho fan
malament”. Les queixes i les pressions de
representants d’estudiants i professors són
indicis que també ajuden a apuntar en la
direcció de millora, com les enquestes.
I per acabar destacava que les traves legals
per publicar els resultats de les enquestes ja
estan superades gràcies a la LOMLOU, i que
ara cal dedicar energies per aconseguir que els
resultats es publiquin.
20 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS CATALANES?
Els darrers anys en diversos fòrums es parla de
la reforma que han d’emprendre les
universitats espanyoles pel que fa als seus
sistemes de governança, tal com ja han fet
moltes universitats europees. El Ministeri
d’Educació va crear la “comisión mixta de
gobernanza” formada per rectors, governs
autonòmics i estudiants. La Generalitat ha
creat la “comissió de governança” formada
per partits polítics, universitats, estudiants i
agents socials, i una ponència d’experts sobre
aquesta qüestió. S’han escrit molts informes
sobre governança, i algunes universitats estan
fent debats interns sobre aquesta qüestió. Per
tot això en aquestes II Jornades Obertes s’ha
programat un debat sobre governança que
compta amb la participació de persones amb
diferents punts de vista.
La primera intervenció la va efectuar el Sr.
Hugo Alvira, representant dels estudiants de
la UB a la comissió de governança començava
afirmant que “se’ns està intentant fer creure
que és una reforma de caire tècnic per
modificar les formes de govern i adaptar-les al
nou model econòmic i social” però “en el fons
quan analitzes els documents que s’estan
generant veus que s’està parlant d’una
reforma que pretén un canvi del model de les
universitats”.
Segons Alvira tot comença els anys noranta
amb el “Tractat General de comerç i serveis” o
la Organització Mundial del Comerç, quan es
comença a parlar de l’”economia del
coneixement” i a posar l’educació com un
aspecte d’interès del teixit productiu, que
intenta influir-hi. “S’està produint un procés
de mercantilització del coneixement i
l’ensenyament superior”.
Continuava reflexionant sobre la Comissió de
Governança que ha creat el govern català.
Debat sobre governança
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 21
Criticava les afirmacions del Conseller Mas
Colell, expressades a la constitució de la
comissió en seu parlamentaria, que deien que
cal de reformar el sistema universitari i que el
sistema funcionarial és una cotilla per
Catalunya. També criticava la composició de la
ponència i de la comissió, ja que segons creu
haurien d’haver-hi més estudiants i menys
representants d’empreses o universitats
privades.
També defensava que quan els documents de
governança parlen de societat creu que es
refereixen al teixit productiu i obvien la resta
de societat civil.
Quan a “autonomia universitària” entén que
l’autonomia és la “capacitat de la comunitat
universitària de definir els seus objectius”, i
critica afirmacions de l’estil “a més regulació
menys autonomia”. Creu que és gràcies a la
regulació que es defineixen les regles del joc
sobre les que establir l’autonomia.
Defensa que si les universitats van bé - “i així
ho demostren les rànquings internacionals” –
no cal dur a terme cap reforma. “Quan les
coses van bé no cal tocar-les”. El que hem de
fer és identificar els petits problemes que hi
hagi i trobar solucions, però no fer una gran
reforma.
També criticava fortament el document
“Propostes per la reforma del model del
sistema de govern de les universitats
públiques catalanes“ elaborat el juliol 2010
pels presidents dels consells socials. Diu que
proposa un canvi de model d’universitat en
que la gestió es controla des dels consells
socials, i on persones no vinculades al món
acadèmic sinó a l’empresarial a través de la
marca “universitat de Catalunya” serien les
que decidirien el mapa d’estudis. I s’aposta
per un finançament privat depenent de les
empreses i no pas per part de l’administració
pública.
Alvira afirmava però que sí que cal fer algunes
reformes que enforteixin el paper de la
universitat a la societat. “La principal és
eliminar els consells socials” i trobar altres
mecanismes perquè la societat civil participi.
El Dr. Josep Ferrer, exrector de la UPC i
representant de Comissions Obreres a la
comissió de governança, començava felicitant
als responsables del CEUCAT l’organització de
la jornades.
“El tema de la governança universitària hauria
de desaparèixer de l’agenda”, deia, perquè el
sistema universitari públic no és un dels
principals problemes del país.
Haurien d’encapçalar aquesta llista
d’institucions a reformar el sistema judicial
(que ens sorprèn dia a dia amb resolucions
incomprensibles), el sistema financer (que
hem d’estar rescatant contínuament), el
sistema immobiliari (que ha fracassat), o els
mecanismes decisió d’execució
d’infraestructures (que ha portat a malgastar
molts diners), etc.
“Els últims quaranta anys hem multiplicat per
10 el nombre d’estudiants i el de professors i
per 20 el de publicacions i el patents”, per tant
deia que la universitat no és un dels fracassos
que necessiten solucions dràstiques.
Posats a millorar la universitat, creu que
hauríem de parlar de l’escàs finançament, de
Joaquim Boixareu i Josep Ferrer
“Quan les coses van bé no cal tocar-les” Hugo Alvira
22 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
la vinculació amb l’ensenyament secundari,
amb la formació professional, etc. No el de la
governança. I en tot cas, el que caldria
reforma és el govern del sistema universitari.
“Si alguna cosa no ha funcionat és
l’administració pública com a responsable
d‘organitzar el sistema universitari, i no pas les
universitats una a una”.
El govern no ha organitzat el sistema
universitari correctament, que “ha obviat la
seva responsabilitat” i “ha renunciat a
planificar, coordinar, evitar les duplicitats i
fomentar la coordinació entre universitats”.
Segons Ferrer quan l’administració s’hi ha
posat ha tingut èxits rellevants. I posava com
exemples al conseller Mas Colell quan va
endegar, en la seva etapa anterior, el Centre
d’investigació sobre fotònica quan ningú sabia
què era. “Però volia que Catalunya fos líder de
la investigació en aquest àmbit i ho ha
aconseguit”. Un altre exemple va ser la
implantació, per voluntat del govern, dels
estudis d’enginyeria aeronàutica quan el teixit
econòmic no demanava enginyers d’aquest
tipus.
Però tot i aquests dos exemples d’èxit, creu
que l’administració no ha fet una bona feina.
Es pregunta com és no s’ha potenciat la
logística quan és un dels àmbits de ,més
interès del món econòmic. O el sector naval
de lleure i de turisme, que tot i que Catalunya
té molt de turisme de creuers no tenim ni el
més petit taller de reparació. Altres dos
exemples de mal funcionament serien
l’agroalimentari i el Campus del Besós.
“A Catalunya tenim totes les condicions per
tenir un sector agroalimentari potentíssim”
(producció, cuina, industria, etc.) però “ens
hem fet un embolic en si és Lleida o Barcelona
qui ha de liderar-ho i l’administració no ho ha
organitzat. O finalment el Campus del Besós,
on ja s’han invertit més de 50 milions d’euros
però no està clar què s’hi farà. Segons diu,
l’administració catalana encara no s’ha
pronunciat sobre què vol fer-hi en aquell nou
campus.
Per tot això afirma Ferrer que cal “reclamar
que la Generalitat assumeixi les seves
responsabilitats en planificació i coordinació.”
“Quan s’hi ha posat ha tingut grans èxits, quan
no s’hi ha ha posat ha tingut grans forats, i de
vegades grans fracassos“. “Després de tot això
ja parlarem de com s’elegeix al rector o als
degans, o totes aquestes coses que són pecata
minuta al costat dels grans temes pendents“
El següent a intervenir era el Dr. Màrius
Rubiralta, exrector de la UB i exsecretari
d’Estat d’Universitats, que felicitava per
l’organització de les jornades del CEUCAT.
Començava dient que comparteix que la
reforma de la governança de les universitats
no és la primera prioritat, però afegia que és
un tema molt important.
La governança universitària és molt complexa,
i afecta a les universitats i al sistema. Pel que
fa al sistema universitari hi ha dos àmbits: el
sistema d’àmbit català i el d’àmbit estatal que
també ens afecta.
“Des de la meva anterior responsabilitat va
quedar claríssim que no vam començar a
Màrius Rubiralta
“El problema no és la governança de les universitats sinó la del sistema universitari” Josep Ferrer
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 23
parlar de governança de la institució fins que
no vam tenir el sistema [universitari] prou
muntat”. La LOMLOU diu clarament que la
presa de decisions a España es realitza a
través de tres òrgans: el Consejo de
Universidades (rectors), la conferència
General de Política Universitaria (comunitats
auònomes) i el Consejo de Estudiantes
Universitario del Estado (estudiantat).
Parlant ja de la governança de les institucions,
hi ha quatre aspectes fonamentals: la
governança de les estructures (que han anat
evolucionant, com per exemple amb la creació
dels centres de recerca als que feia referència
el Dr. Ferrer), la governança i el model
econòmic (com es financia el sistema i quin és
el retiment de comptes. A més, opinava que
“no hi ha cap necessitat de què hi hagi un
controller sobre les universitat. El sistema ja
està prou controlat.”), la governança de la
institució (i l’elecció del rector), i finalment la
governança entre la universitat i la societat
civil.
Responent a la pregunta de perquè cal parlar
sobre governança, deia que hi havia 6 eixos
prioritaris dels quals ja s’han treballat cinc
(com per exemple el desenvolupament de la
dimensió social de la universitat) i ara queda
aquest.
“El que ens ha portat al desastre ha estat un
mercat especulatiu que hi hagut a tot Europa
darrerament”. Però afegia que no es pot
generalitzar això a tot el sistema empresarial.
Si Catalunya no pot pagar la factura és perquè
es va equivocar de model productiu, reduït a
dos o tres sectors : turisme (que es manté), la
construcció (que ha fracassat), etc. I no tant
en la innovació i de generació de
coneixement.
L’exsecretari d’estat es preguntava si el
sistema organitzatiu actual és suficient per
crear aquesta nova economia del coneixement
que cal. Afirmava que tenim una gran recerca
bàsica però si no hi ha cap empresa a
Catalunya que pugui aprofitar-la, estem
invertint diners públic en regalar coneixement
a altres països. Hi ha d’haver un balanç entre
la producció lliure i oberta de coneixement i la
generació de riquesa en un país perquè hi
pugui haver serveis socials.
Pel que fa al sistema universitari català,
Rubiralta es declarava defensor de la
“Universitat de Catalunya” que va sortir al
Llibre Blanc de la Universitat Catalana (ACUP,
2008). Una estructura que sabés competir i
coordinar alhora. Crear un universitat nacional
federada com la de Califòrnia on cadascuna de
les universitats continua tenint el seu propi
paper.
“Crec que cal també reformar la governança
de la universitat com a institució però amb
una premissa: que el canvi ha de fer-se
mantenint el principi de la participació.” La
comunitat ha de seguir elegint els seus
representants.
Defensava la fusió del Consell Social i el
Consell de Govern en un nou òrgan amb una
minoria de membres externs a la universitat
majoritàriament triats per la comunitat
universitària. Hauria de tenir un nombre
reduït de persones, per afavorir l’agilitat en la
presa de decisions.
El Sr. Joaquim Boixareu, vicepresident segon
de l’ACUP i president del Consell Social de la
UPC, felicitava al CEUCAT per les jornades i
començava explicant que explicaria la posició
consensuada dels presidents de consell social.
“El model de governança que proposem
s’emmarca en un entorn de canvi: Espai
Europeu d’Educació Superior, context
“El canvi ha de fer-se mantenint el principi de la participació” Màrius Rubiralta
24 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
socieconòmic, mercat laboral, etc. Però té una
visió a llarg termini requeriria un canvi a les
lleis actual. Un model que es basa en
l’eficiència, l’equitat, l’igualtat d’oportunitats,
la responsabilitat social, l’excel·lència,
l’internacionalització i l’especialització.”
Alguns principis bàsics per la reforma serien:
1) Reduir la complexitat en la governança 2)
Establir mecanismes àgils de gestió i retiment
de comptes 3) Representar la voluntat i les
demandes de la societat 4) Facilitar els
mecanismes de presa de decisions 5) Alinear
els objectius estratègics de la direcció de la
universitat amb les facultats, escoles i
departaments. 6) Relacionar les persones i els
objectius amb responsabilitats directes sobre
els resultats. 7) Reduir el nombre de membres
de les estructures directives 8) Assegurar una
orientació estratègica estable a mitjà i llarg
termini.
El model proposa tres òrgans col·legiats. Un
Consell Superior, el Consell Executiu i un
Consell Universitari que tindrien el següent
paper dins la universitat:
> Consell Superior: màxim òrgan de govern de
la universitat amb màxim 15 membres,
majoritàriament representants de la societat.
Fixaria les directrius l’estratègia de la
universitat, controlaria la implementació de
les línies estratègiques, aprovaria el
pressupost, supervisaria la qualitat, aprovaria
els estatuts de la universitat i definiria les
condicions del procés de selecció de rector,
l’elegiria i el nomenaria a partir d’una terna
proposada pel consell universitari, i finalment
supervisaria la designació per part del Rector
de vicerectors, degans, directors, gerent, etc.
Retria comptes al Parlament de Catalunya.
> Consell Executiu: òrgan de direcció i gestió
de la universitat presidit pel rector i format pel
gerent, els vicerectors (màxim 3, un per cada
missió de la universitat), tres degans i un
secretari. La seva missió seria dirigir i
gestionar l’activitat acadèmica sota les
directrius del Consell Superior, gestionar les
activitats econòmiques i financeres i executar
els acords del Consell Superior. Retria comptes
al Consell Superior.
> Consell Universitari: màxim òrgan de
“La reforma de la governança és la peça clau per millorar i modernitzar el sistema universitari català” Joaquim Boixareu
Ponents del debat sobre governança
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 25
representació de la comunitat universitària
amb un màxim de 100 membres
representants de PDI, PAS i estudiantat. Les
funcions serien la proposta d’una terna de
candidats a rector, proposar els seus
representants al Consell Superior i assessorar
als altres òrgans col·lectius sobre el
funcionament i gestió interna de la
universitat.
El model també defineix les juntes de facultat,
vicerectors, secretari, gerent, etc. tot i que no
va detallar-les. Boixareu si que volia concretar
dos figures: Rector i president de Consell
Superior.
El President de Consell Superior seria elegit i
nomenat pel Parlament de Catalunya (en
representació de la societat), sense vinculació
en l’àmbit acadèmic i una persona de prestigi
en el món social o econòmic.
Per altra banda el Rector seria nomenat pel
Consell Superior entre una terna proposada
pel Consell Universitari en base a uns criteris
fixats pel Consell Superior. Els candidats
podrien ser interns o externs a la universitat, i
tindrien una trajectòria d’excel·lència en
docència, recerca i transferència de
coneixement, però també amb una provada
capacitat de gestió o lideratge.
Pel que fa al sistema universitari Boixareu
afirmava que la “Universitat de Catalunya”
hauria de ser l’òrgan planificador i gestor del
sistema universitari català organitzat en un
Consell Rector i un Senat Universitari.
Per una banda el seu Consell Superior tindria
màxim 15 membres, amb majoria d’externs a
la universitat, definiria la planificació
estratègica del sistema; el mapa de docència;
les línies de recerca i transferència de
coneixement; les àrees de priorització; les
principals directrius d’internacionalització,
atracció i retenció de talent, etc.; assignaria el
finançament de les universitats públiques;
gestionaria els serveis universitaris comuns,
definiria la política de personal del sistema
que n’asseguri la mobilitat, i assessoria els
diferents agents del sistema.
I per altra el Senat Universitari el formarien els
presidents de Consell Superior i Rectors amb
la missió d’assessorar al Consell Rector.
“No podem pensar que aquest país,
Catalunya, pot viure de l’administració pública
sinó que és un país industrial (que ha arribat
on és gràcies a la indústria).” Boixareu
continuava dient que quan es parla de canviar
el model productiu és veritat que cal
abandonar aquell mite que el sector financer i
immobiliari són els que han de liderar
l’economia, però en canvi tenim sector
industrials molt potents que estan creant llocs
de treball i riquesa malgrat la crisi, i no podem
oblidar sectors com turisme, els serveis a les
persones, la salut i altres. Quan parlem de
fiançament, cal recordar que Catalunya té un
dèficit fiscal de gairebé el 10% del seu PIB amb
l’Estat Espanyol i és un dels grans eixos a
tractar pel dèficit econòmic de la universitat.
Al torn de rèplica Alvira reconeixia coincidir
amb Ferrer i fins i tot amb Rubiralta però
estava en absolut desacord amb Boixareu.
Defensava que els funcionaments del món
empresarial no són aplicables a la universitat, i
que cal obrir un debat sobre quin model
d’universitat volem abans de definir el sistema
de governança que volem. I que defensa un
sistema de govern amb participació més
directa de la comunitat.
Per la seva banda Ferrer també estava en
desacord amb el model presentat per
Boixareu i afirmava que dels Consells Socials
no espera consells sobre com ha de funcionar
la universitat sinó que ajudin a la societat a
elevar les seves necessitats a la universitat i ha
definir “quin sistema universitari hem de
muntar per canviar el model productiu i que
realment tinguem una societat catalana
26 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
basada en el coneixement”. Parlava de model
d’universitat que “ha de ser per tothom i a
l’abast de tothom”, i posava com a exemple
Holanda on tots els estudiants tenen matrícula
gratuïta i beca salari. “La universitat ha de
deixar de ser només una institució acadèmica
per ser, a més, un agent de desenvolupament
socioeconòmic”.
Rubiralta agraïa a Boixareu haver aportat la
seva visió perquè “Catalunya la fem entre
tots” però no compartia el seu model.
Coincidia que la universitat ha de ser eficaç,
eficient i sostenible, però afegiria que ha se
ser social. Sobre el Consell Superior proposat
per Boixareu, Rubiralta creu que no és
aplicable a la realitat de Catalunya i defensava
la proposta que ell mateix presentava.
Pel que fa a la proposta dels Consells Socials
que inclouen al Parlament per nomenar
càrrecs, deia que “España ha demostrat que
totes les eleccions de grans càrrecs via
Parlament han funcionat malament, i el
Tribunal Constitucional n’és un exemple.”
També afirmava no compartir el model
d’Universitat de Catalunya de Boixareu, i es
remetia a la seva intervenció inicial on parlava
de federar les universitats.
“Cal preservar els quatre principis de la
constitució europea d’universitats 1)
autonomia universitària 2) llibertat de càtedra
3) esperit crític 4) retiment de comptes i
responsabilitat de la institució respecte la
societat”. I cal millorar el paper de les
universitats en aquesta situació actual que
vivim.
Boixareu per la seva banda, defensava el
model elaborat pels Consell Socials i la
modernització de la universitat. Aclaria que el
Consell Superior estaria també format per
representants de PDI, PAS i estudiants, i
defensava que el Parlament de Catalunya
pugui tenir un millor tarannà en l’elecció de
càrrecs que el Congrés dels Diputats.
També aclaria que quan es parla de
finançament privat per la universitat no
necessàriament vol dir diner de les empreses.
I deixava per futurs debats aquest assumpte.
Quan a l’elecció del rector, defensava que
aquest pugui ser un candidat extern perquè
“si obrim les finestres i ens entra aire fresc
segurament ens anirà millor”. I finalitzava
dient que coincidia amb el Dr. Ferrer i altres
ponents en la idea que “la universitat ha de
ser l’agent de canvi socioeconòmic que ens
ajudi a sortir de la crisi”.
Els assistents al debat van fer diverses
intervencions. Els assistents coincidien que cal
demanar a l’Administració que assumeixi les
seves responsabilitat de planificació, i alguns
afegien que les universitats han d’assumir la
seva responsabilitat quan, per exemple, han
endegat determinades titulacions.
Diversos coincidien a la necessitat de fusionar
Consell de Govern i Consell Social, però sense
donar tant poder a l’òrgan fusionat com
proposava Boixareu.
No compartien que el Rector nomeni a degans
i directors, perquè això aniria en detriment de
la participació i la democràcia. I deien algunes
frases com “La universitat no és una empresa,
és una comunitat on hem de treballar
conjuntament per assolir els objectius” o “És
un error pensar que el rector o els degans
poden estar escollits per gent de fora. A la
universitat no tindrien autoritat moral per
Estudiants participant als debats
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 27
governar, i per el model proposat pels consells
socials és inviable”. Tots ells defensaven la
participació dels estudiants al govern.
Altres estudiants també defensaven que
aquest és un debat molt ideològic. Un d’ells
explicava que a la transició es va aconseguir la
llibertat de càtedra, de forma que cada
professor pugui explicar la matèria des del seu
propi punt de vista, cosa que no passava
durant altre èpoques. I per aconseguir-la calia
l’autonomia universitària i blindar la
universitat de certes pressions empresarials o
polítiques. I per tal aconseguir-la cal un
finançament públic i un govern participatiu i
democràtic.
No obstant, deien, si que hi ha cert marge de
millora a la governança universitària. Per
exemple, els equips de deganat haurien de
“tenir més marge d’actuació” per decidir
segons què. O per augmentar la participació
dels estudiants als òrgans de govern. “Hi ha
coses a canviar, però són petites. El que no
podem fer és canviar el model”.
CLOENDA DEL PRIMER DIA DE JORNADES
La cloenda del primer dia de jornades la va
efectuar el Dr. Antoni Giró, rector de la UPC i
president de la Comissió d’Accés i Afers
Estudiantils del CIC, que començava disculpant
al Dr. Josep Anton Ferré que havia hagut de
marxar i no podia intervenir a la cloenda.
També felicitava al CEUCAT per la iniciativa i
agraïa la participació de tothom. Segons deia
“he après molt” durant la jornada i “he pres
apunts com quan era estudiant”. “Per una
persona com jo mateix que ens toca ser a la
primera línia de responsabilitat és molt
enriquidor conèixer tots els punts de vista”.
Continuava destacant la importància de la
creació del CEUCAT, perquè “als que estem al
front de les universitats ens cal trobar uns
interlocutors sobre el que estem fent”.
Sovint es creu que l’aportació dels estudiants
no serveix de res si les seves aportacions no es
materialitzen a la realitat. “La participació dels
estudiants és molt important perquè és un
punt de vista de l’altre costat, i si no hi és es
nota molt”.
“La vostra opinió és molt important perquè
vosaltres sou els que rebeu immediatament
una part de l’actuació de la universitat”
De vegades el propi estudiantat no accepta
tenir representants, o els propis representants
temen opinar en alguns òrgans de govern per
si representen prou l’opinió majoritària.
Si han estat elegits és perquè algú els ha votat
Cloenda del primer dia de les Jornades
28 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
i els ha fet confiança. “Normalment tots els
que formen part d’òrgans de govern estan
més informats i per tant poden tenir millor
criteri per opinar.”
El rector no volia marxar sense fer alguns
comentaris sobre l’últim debat, el de
governança.
“Crec que és molt important tenir en compte
què és el que la societat demana que faci la
universitat”. La Universitat ha canviat molt els
últims 20 anys, de fet afirma que aleshores no
hi havia universitats sinó acadèmies d’alt
nivell, perquè només feien docència. Després
ha vingut la recerca, i ara no n’hi ha prou amb
generar coneixement (recerca), i transmetre
coneixement (docència) sinó que l‘hem de
valoritzar (transferència de coneixement).
Segons el rector “cal veure com aconseguim
governar-nos a la universitat d’una forma més
àgil”, i això no té res a veure en com s’elegeix
el rector. “L’important és que un cop elegit
pugui gestionar la universitat de la forma més
eficient en base al programa pel qual ha estat
elegit.”
Sovint el rector proposa A, el consell de
govern acorda A, arriba al centre i el degà
comunica que cal fer A, i un professor decideix
fer B. “Hem de tenir un sistema de governança
que eviti que davant aquesta situació no passi
res”. Perquè aleshores és molt difícil
gestionar.
També parlant de governança, posava com
exemple els centres de recerca. Han de retre
comptes, ser eficients, prendre decisions
ràpides, etc. I ho fan fora de la universitat per
tenir altres regles del joc. Seria ideal que per
poder crear aquests centres no calgués sortir
de la universitat i poguessin seguir més
vinculats.
El rector destacava “la importància del paper
de la universitat com a agent de
desenvolupament socioeconòmic”.
I afirmava que la universitat és part de la
solució de la crisi. Cal aconseguir formar el
millor el possible en tots els àmbits del saber
als qui han de fer funcionar la societat, als qui
han d’anar a les empreses, als qui han de crear
empreses.
Giró acabava la seva intervenció animant als
estudiants a continuar participant, i desitjant
que l’endemà també fos molt profitós pels
participants a les jornades.
I deixava com a encàrrec portar a la Comissió
d’Accés i Afers Estudiantils del CIC i a la
representació estatal les conclusions de les
jornades.
Finalment el president del CEUCAT intervenia
dient que havia començat aquestes jornades
dient que tenia tres desitjos: que tothom se
sentís còmode, participés i pogués treure
profit de les jornades. “Personalment he
complert aquest desitjos, i espero que cadascú
de vosaltres també els hagueu pogut veure
complerts.”
Per altra banda destacava que és un plaer
poder compartir activitats com aquestes amb
estudiants, rectors, i altres autoritats que
s’han assegut al mateix auditori per aprendre
conjuntament.”
I per concloure agraïa la seva presència als
participants i desitjava que aquest tipus
d’activitats puguin perdurar en el temps i es
puguin fer moltes edicions.
“La universitat no forma part de la crisi, la universitat forma part de la solució” Antoni Giró
“Ha estat un plaer compartir tot un dia amb estudiants, rectors, i altres autoritats per aprendre conjunta-ment.” Jordi Codony
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 29
LA RELACIÓ AMB LES ASSOCIACIONS I SIGNATURA DEL CONVENI CEUCAT-
CEMCAT
El segon dia de jornades va començar amb
dues ponències breus sobre la relació entre
les associacions i el CEUCAT. És important que
el Consell de l’Estudiantat de les Universitats
Catalanes tingui relació amb altres agents
socials de forma que puguin interactuar en
aquells temes que els siguin d’interès.
En primer lloc en Joan Gil, representant de la
Universitat Autònoma de Barcelona al
CEUCAT, va explicar que considera important
acostar-se a les associacions de representants
estudiantils o implicades en les polítiques
universitàries tals com sindicats d’estudiants o
la PUDUP, Plataforma Unitària en Defensa de
la Universitat Pública.
Marina Angelats, presidenta del Consell
d’Estudiants de Medicina de Catalunya
(CEMCAT), va parlar de la necessitat que el
CEUCAT s’acosti a les sectorials com és el cas
del mateix CEMCAT i va per presentar la difícil
situació que travessa la seva titulació,
afectada per les retallades de sanitat i
universitats simultàniament.
Jordi Codony, president del CEUCAT, va parlar
sobre la voluntat del consell de mantenir una
bona relació amb altres associacions i va
recordar que la iniciativa d’aquest conveni la
va portar el propi CEMCAT, quan el van
convidar a les Jornades d’Estudiants de
Medicina de Catalunya a presentar el
recentment construït CEUCAT.
Després de llegir el text del conveni
prèviament aprovat pels plenaris del dos
òrgans, Codony i Angelats van signar les dues
còpies del conveni que custodiarà cadascun
dels consells.
I finalment, els participants al grup de treball
van reflexionar sobre la importància de
potenciar la Comissió d’Estudiants del Consell
Interuniversitari de Catalunya, on hi són
presents els sindicats d’estudiants, fomentant
el diàleg amb aquestes entitats i dinamitzant
nous espais i canals perquè puguin conèixer el
CEUCAT i treballar amb el mateix per obtenir
una visió conjunta de la situació del sistema
universitari català.
Firma del conveni CEUCAT-CEMCAT
30 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
GRUP DE TREBALL “DRETS I DEURES DELS ESTUDIANTS UNIVERSITARIS”
El primer dels grups de treball es va centrar en
els drets i deures dels estudiants universitaris.
L’origen d’aquest grup de treball és un acord
de la Comissió d’Estudiants del CIC, a proposta
del CEUCAT, per elaborar una carta de drets i
deures que pugui ésser consensuada en el
futur amb totes les universitats. D’aquesta
forma quedarien recollits en un sol document
els drets i deures bàsics de l’estudiantat.
Aquest era el segon cop que es reunia un grup
de treball sobre drets, que ja es va constituir a
Tarragona durant les I Jornades Obertes del
CEUCAT (26/11/2011). Per treballar, i com a
metodologia, el grup es va basar en les
conclusions elaborades el dia 26 de novembre
i en els resultats d’una enquesta feta durant
les segones jornades, i concretament el dia
anterior. Mitjançant una urna, els participants
al primer dia de jornades van poder llistar de
forma anònima quins eren segons el seu
criteri els cinc drets i els cinc deures més
importants que havien de tenir els
universitaris.
Als annexos d’aquest document s’adjunta el
llistat complet d’aquesta enquesta realitzada
pel CEUCAT el dia 10 de març de 2012.
Durant una bona estona el grup de treball va
poder analitzar les propostes que havien
arribat a través de l’enquesta.
Un dels drets més important que es va
analitzar és a rebre una docència de qualitat, i
els estudiants van decidir per unanimitat que
calia incloure’l en una possible carta de drets i
deures. També es van identificar altres drets
més novedosos, com és el cas del dret a la
protesta cívica (que inclouria accions com les
manifestacions o les vagues).
Tot i el bon ritme de treball, la multitud de
propostes arribades va impedir acabar la feina
i es va decidir seguir convocant aquest grup de
treball durant les properes setmanes per
acabar d’elaborar una primera proposta de
carta de drets i deures i elevar-la al plenari del
CEUCAT i a la Comissió d’Estudiants del
Consell Interuniversitari de Catalunya.
Grup de treball sobre drets i deures
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 31
GRUP DE TREBALL “LES BEQUES A CATALUNYA”
Aquest grup de treball es basava en la
ponència i col·loqui del dia anterior sobre “Les
Beques a Catalunya”.
Després de repassar les dades facilitades per
l’AGAUR, es va fer pal·lès que els estudiants
universitaris de Catalunya són maltractats pel
sistema de beques estatal. El motiu principal
és que l’actual sistema no té en compte els
diferents costos de viure a les comunicats
autònomes. D’aquí que l’AGAUR proposi uns
llindars de renda diferents als establerts per
Madrid. Els assistents al grup de treball van
concloure que cal instar al govern de l’Estat a
través del Observatorio de Becas y del
Consejo de Estudiantes Universitario del
Estado (CEUNE) a revisar les convocatòries de
beques i els seus criteris perquè s’adaptin més
a la realitat catalana.
Els assistents van voler seguir el debat parlant
de les Beques Excel·lència, doncs creien que
no són el tipus de beques que cal potenciar en
un moment de crisi on moltes persones tenen
dificultats econòmiques i els preus poden
suposar una barrera per l’accés als estudis
superiors. A més, segons manifestaven alguns
estudiants, l’excel·lència ja es premia amb les
Matrícules d’Honor, tot i que reconeixien que
de vegades s’atorguen de forma arbitrària.
Alguns assistents demanaven que es que es
congeli la dotació d’aquestes beques i que no
s’incrementin els recursos que s’hi destinen,
mentre que d’altres més agosarats
demanaven que se suprimeixin aquestes
beques en favor de les beques Equitat.
Seguint amb les beques Excel·lència,
s’apuntava que s’hi inverteixen molts diners
que beneficien molt poques persones. I es
córrer el risc que es converteixin en un
“Erasmus de luxe”. Per evitar-ho proposaven
que es reconverteixin en uns ajuts a projectes
acadèmics concrets. D’aquesta forma els
estudiants presentarien una proposta
acompanyada d’una valoració econòmica i
s’atorgarien ajuts tenint en compte no només
l’expedient, sinó també la idoneïtat del
projecte.
Els estudiants de les universitats privades
reclamaven que també es creïn o
s’incrementin les beques a les seves
universitats, que podrien finançar-se com les
beques Equitat (a partir de part de la
matrícula d’altres estudiants).
També es va parlar que a l’hora d’atorgar
ajuts, no només s’hauria de mirar la nota de
l’expedient sinó també altres aspectes com les
activitats extraacadèmiques que realitzen els
estudiants.
Grup de treball sobre drets i deures
32 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
GRUP DE TREBALL AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DE L’ESTUDIANTAT DE LES
UNIVERSITATS CATALANES”
En les Jornades de participació dels estudiants
en l’àmbit internacional celebrades a la
Universitat Rovira i Virgili al desembre de 2010
es van apuntar 3 factors clau per a millorar els
nivells de participació dels estudiants en la
millora de la universitat: Informació, motivació
i model de representació i participació català.
L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU
Catalunya analitza aquestes tres factors: el
grau de coneixement que tenen els estudiants
sobre els diferents mecanismes de
representació és insuficient i tot i què les
institucions disposen d’informació accessible
és intel·ligible; quan a la motivació destaquen
què els estudiants han de conèixer l’efecte de
les accions dels representants, ser escoltats
per la societat i tenir interlocutors directes
amb el ministre d’universitats; respecte el
model destacaven la importància d’analitzar el
model de participació i representació
acadèmica del sistema català.
Un any desprès estudiants de les diferents
universitats catalanes tornaven a reflexionar
entorn a l’Avaluació de la satisfacció dels
estudiants a les Universitat catalanes en les II
Jornades Obertes del CEUCAT. Mentre el dia
10 de març es realitzava una taula rodona
amb experts dels diferents col·lectius, el
diumenge 11 de març es va reunir un grup de
treball per abordar aquesta qüestió.
En un grup molt participatiu i que no va
generar conflictes, els estudiants van poder
elaborar un extens document de conclusions
que s’adjunta com a annex al final d‘aquest
document.
Participants al grup de treball d’avaluació de la satisfacció de l’estudiantat
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 33
GRUP DE TREBALL “UN NOU MODEL DE GOVERNANÇA DEL SISTEMA
UNIVERSITARI?”
El grup de treball sobre la governança del
sistema universitari era el segon cop que es
convocava, ja que ho havia fet a les primeres
jornades. Però la presència de molts nous
participants va fer recomanable iniciar el
debat sense assumir les primeres conclusions
elaborades al novembre.
Tot i la dificultat que suposa la complexitat del
tema a tractar i la gran quantitat d’àmbits que
aquest integra, els participants van poder
analitzar el debat produït el dia anterior i
alguns dels documents més recents sobre
aquest tema (elaborats per la ponència de la
comissió de governança del Consell
Interuniversitari de Catalunya).
Començant per un debat sobre si cal parlar de
governança o no, el grup de treball va
concloure que els estudiants no podem
quedar al marge del debat que s’està
produint. I que per tant, cal participar-hi de
forma activa per vetllar pels seus interessos.
Tot seguit es va llegir i discutir àmpliament el
document de la ponència de la comissió de
governança que fa referència a l’autonomia
universitària, tot debatent què significa
exactament el rendiment de comptes,
l’avaluació o la pròpia autonomia.
Veient la complexitat dels assumptes a tractar,
i el gran nombre de temes que cal tenir en
compte (Autonomia, avaluació i retiment de
comptes, Òrgans de govern (unipersonals i
col·legiats), Organització interna, Gestió de
personal (PDI i PAS), Finançament, Relacions
entre universitats i amb la societat i El paper
dels governs: Catalunya, Espanya, Europa.) el
grup de treball va decidir demanar al CEUCAT
que organitzi debats monogràfics sobre
àmbits concrets de la governança. I que per
tant sigui en aquestes properes reunions on es
puguin redactar conclusions concretes sobre
cadascun dels àmbits.
Així doncs, es va acordar sol·licitar la creació
d’un grup de treball permanent sobre
governança del que en serien membres els
representats d’estudiants de cada universitat
a la comissió de governança, així com tots
aquells estudiants que hi estiguin interessat.
No obstant, es va dedicar la resta de la sessió
a establir alguns acords sobre diagnòstic i
principis bàsics per afrontar qualsevol canvi al
sistema de governança de les universitats i del
sistema universitari.
Pel que fa a la diagnosi, es va posar de
manifest la complexitat que té el sistema de
governança actual: moltes unitats
estructurals, òrgans de govern amb
competències no ben diferenciades, manca
d’eines eficaces per governar per part dels
directors de les unitats, etc.
Els assistents creien que existeixen problemes
concrets com la manca capacitat de governar,
en el sentit que “hi ha professors que
malinterpreten la llibertat de càtedra (entent-
la com llibertat absoluta d’actuació) i cal
habilitar mesures per evitar el descontrol”.
Pel que fa als principis bàsics en que s’ha de
basar qualsevol canvi, el grup de treball va
concloure que cal preservar la democràcia
interna a la universitat, que permet que la
comunitat universitària sigui partícip i
corresponsable de la gestió de la universitat.
Es demanava un augment de la transparència
dels òrgans de govern, incrementant la
capacitat de comunicació i transmissió de la
informació des d’aquests cap a la comunitat
universitària.
34 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
També es considerava que el Consell Social ha
de desaparèixer i integrar-se amb el consell de
Govern, per evitar duplicitats innecessàries. I
que cal preservar l’autonomia universitària
evitant que la universitat sigui gestionada o
condicionada per agents externs.
També es va concloure que cal potenciar la
figura del Síndic de Greuges, per tal que
garanteixi el compliment de les normativa, el
correcte funcionament de la universitat, i
resolgui els conflictes sorgits entre membres
de la comunitat.
CLOENDA DE LES JORNADES
A la cloenda de les jornades va intervenir el
president del CEUCAT per mostrar-se molt
satisfet pel desenvolupament dels dos dies de
treball, i creia que “aquestes activitats que
faciliten la participació dels estudiants són un
pas endavant en la representació estudiantil
suprauniversitària”.
Segons Codony, els objectius de les jornades
s’han complert amb escreix. I recordava que
aquests eren: 1) permetre a estudiants que no
formen part dels circuits de representació
suprauniversitària puguin fer arribar els seus
punts de vista 2) fer xarxa de contactes entre
els estudiants de les diferents universitats,
perquè es coneguin diferents realitats,
aprenguin els uns dels altres i això enriqueixi
les posicions de tots 3) que els estudiants
adreçar la seva opinió directament a les
autoritats i 4) formar futurs representants.
Tot desitjant que les jornades haguessin estat
molt profitoses per tots els assistents, va obria
un col·loqui amb els assistents per valorar les
jornades i trobar aquells aspectes que podien
ajudar a millorar-les.
Finalment, donava per acabades les II
Jornades Obertes del CEUCAT tot afirmant que
aquestes “han estat una excel·lent forma de
celebrar el primer aniversari del Consell de
l’Estudiantat de les Universitats Catalanes”.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 35
EL CEUCAT
LA CREACIÓ DEL CONSELL
Al 2008, una part de l’estudiantat del sistema universitari català es va revoltar contra l’Espai Europeu
d’Educació Superior, se’ls coneixia com a moviment anti-Bolonya. Es van produir manifestacions i
tancades al rectorat de la UB, i el Govern va veure la necessitat d’establir un diàleg amb els
universitaris. Per això, al 2009 es va constituir la “Taula Nacional per la Universitat Pública”, formada
per Rectors, Estudiantat i Govern.
En aquest procés, liderat per l’aleshores comissionada Blanca Palmada, hi havia tres objectius
fonamentals:
L'anàlisi dels diversos aspectes que plantejava el nou escenari,
El debat per identificar les mesures més adequades
El seguiment de l'aplicació de les actuacions que es decidís dur a terme
Però després de diverses reunions, les associacions d’estudiants van veure que aquell format de
reunió no els era profitós. Per seguir mantenint una bona interlocució, el Govern va reactivar la
Comissió d’Estudiants del Consell Interuniversitari de Catalunya l’any 2009.
Un dels primers acords de la Comissió d’Estudiants va ser endegar un Grup de Treball obert a
qualsevol universitari interessat, per treballar sobre com millorar la participació estudiantil. Hi van
participar associacions, Consells d’Estudiants i altres estudiants. I durant tot el 2010 es van efectuar
diverses reunions, que van comptar amb el suport de personal de la Generalitat i experts en
participació.
I a finals de 2010, el grup de treball va redactar les seves conclusions, que va dividir en dos blocs:
a. Impulsar tot un seguit de mesures per augmentar la participació
b. Crear el Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes
Les conclusions van ser elevades a la Comissió d’Estudiants del CIC, on van ser aprovades.
Posteriorment la Comissió d’Accés i Afers Estudiantils del CIC va donar llum verda per elevar la
proposta de creació del CEUCAT a la Conferència General del CIC. Finalment, el 2 de desembre de
2010 la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar la creació del CEUCAT. La
constitució es va celebrar el 26 de febrer de 2011 ( veure imatge).
36 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
EL CONSELL
El CEUCAT és un òrgan creat per govern, rectors i estudiants que té per objectiu coordinar als màxims
representants de cada universitat del sistema universitari català i representar la veu de l’estudiantat
de les universitats catalanes.
Està format per representants de les 12 universitats del sistema català, tant les públiques com les
privades, que són els presidents dels Consells de l’Estudiantat de cada universitat Aquests, eleven els
posicionaments del plenari dels Consell d’Estudiants de cada universitat al plenari del CEUCAT.
FUNCIONS
Els principals objectius del CEUCAT es poden resumir en sis funcions concretes:
Debatre temes d’interès interuniversitari
Coordinar els Consells de l’Estudiantat de les universitats catalanes
Representar els estudiants de les universitats catalanes
Preparar les reunions a les que hi ha representants d'estudiants
Elevar propostes concretes als organismes competents
Augmentar i millorar la participació estudiantil
ESTRUCTURA
El CEUCAT funciona bàsicament en reunions del plenari, tot i que compta amb grups de treball i un
gabinet de comunicació formats tant per membres del CEUCAT com per col·laboradors externs.
Per més informació sobre el consell podeu consultar les memòries anuals del CEUCAT a l’apartat
“publicacions” del web www.ceucat.cat
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 37
ANNEXOS
LLISTAT DE DRETS I DEURES RESULTAT DE L’ENQUESTA ELABORADA PEL CEUCAT
El CEUCAT, a través d’un procés participatiu i de debat, va rebre dels assistents a les jornades i de
diferents estudiants que van ser consultats moltes propostes de drets i deures per discutir al grup de
treball i a les futures reunions per elaborar la carta de drets i deures de l'estudiantat universitari
català. Han calgut tres reunions del grup de treball per arribar a aquest primer esborrany de carta de
drets i deures, que serà elevada al CEUCAT per al seu estudi, millora i tramitació.
Drets Acadèmics
1. DRET D’IGUALTAT D’OPORTUNITATS
Igualtat d’oportunitats en l’accés i realització dels estudis universitaris.
2. DRET A UNA DOCENCIA DE QUALITAT
Dret a participar a l’avaluació de la docència.
Dret a rebre assessorament i suport del professorat, especialment a través de la figura del
tutor.
Dret a disposar dels materials necessaris per desenvolupar les assignatures.
Dret a una docència adaptada a les noves tecnologies
Dret a gaudir d’una oferta variada de pràctiques docents
Dret a rebre la docència en català.
Dret a rebre part de la docència en anglès.
Dret a que la institució fomenti el pensament crític i els valors socials.
Dret a rebre un tracte respectuós per part del professorat i el personal d’administració i
serveis.
3. DRET A UNA AVALUACIÓ OBJECTIVA
Dret a un tribunal de segona correcció amb participació estudiantil
Dret a una avaluació compensatòria d’examen amb el temps suficient
Dret a conèixer l’estat de l’avaluació (TEMPS)
Gravació dels exàmens orals si l’alumne vol
Dret a la no penalització per la inassistència justificada.
Dret al respecte de la llibertat ideològica i de pensament en la realització de l’avaluació.
Dret al repartiment equitatiu de la càrrega d’avaluació entre assignatures.
38 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
4. DRET A COMPATIBILITZAR TREBALL I ESTUDIS
Dret a una oferta docent que permeti compatibilitzar treball i estudis.
Dret a gaudir de la possibilitat d’obtenir ofertes laborals als serveis de la universitat.
5. DRET D’INFORMACIÓ
Conèixer tota la informació necessària abans de matricularse.
Dret a rebre informació dels seus drets.
Dret a rebre informació de tots els serveis que se li ofereix.
Dret a rebre informació sobre el funcionament de la universitats i les decisions dels òrgans de
govern que sigui fàcilment localitzable i entenedora.
Dret a rebre una resposta motivada a les consultes realitzades a l’Administració Universitària.
6. DRET A RECURSOS I INSTAL·LACIONS
Dret a poder fer ús del programari lliure.
Dret a que les biblioteques de les Universitats Públiques Catalanes estiguin obertes a tota la
societat prioritzant determinades èpoques als estudiants de la pròpia universitat.
Dret a gaudir d’espais d’estudi i de treball en grup.
Dret a l’adaptació de les instal·lacions a les noves tecnologies.
Facilitar la mobilitat dels estudiants amb un transport públic més accessible.
Dret a gaudir d’espais i recursos que permetin realitzar els àpats diaris de forma gratuïta.
Dret a participar de l’avaluació dels serveis de les universitats en tant que usuaris dels
mateixos.
Dret a gaudir d’uns serveis i uns recursos eficients, eficaços, econòmics, justos i solidaris.
Drets de participació i representació
7. DRET DE PROTESTA CÍVICA
Dret a vaga
Dret de manifestació al campus
8. DRET A LA PARTICIPACIO ACTIVA
Dret a gaudir de franges horàries per poder realitzar altres activitats a part de l’estudi que
estiguin associades al món universitari.
Dret al reconeixement i suport de l’associacionisme estudiantil, dotant dels recursos
econòmics, materials i formatius necessaris.
Dret a gaudir per part dels estudiants dels espais de la universitat per organitzar activitats.
Dret al reconeixement de la participació estudiantil a les dates festives específiques de cada
universitat.
Dret a gaudir d’espais per a la comunitat universitària.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 39
Respecte a les tasques de tots els representants legítims de l’estudiantat
Dret a una representació el més proporcional possible dels estudiants als òrgans de govern.
Dret a fer ús d’un sistema de queixes accessible, eficaç i amb capacitat d’acció i resposta.
Dret a intervenir en l’elaboració de propostes, reglaments i accions que involucrin
directament l’estudiantat.
Deures:
9. DEURE D’ESFORÇ ACADEMIC
Estudiar, aprendre i aprofitar els estudis.
No malgastar beques ni ajuts
FER EFECTIVA LA DOCÈNCIA
Utilitzar responsablement les eines facilitades per els universitats
10. DEURE DE RESPECTE I COMPROMÍS
Deure de complir les obligacions com a representant d’estudiants
No alterar ni obstruir injustificadament el funcionament de la universitat, especialment en el
cas de la docència.
Deure al respecte:
a. Al bon nom de la Universitat
b. Als membres de la comunitat universitària
c. Als béns i instal·lacions de la universitat
d. A les normatives universitàries
CONCLUSIONS SOBRE “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES
UNIVERSITATS CATALANES”
En les Jornades de participació dels estudiants en l’àmbit internacional celebrades a la Universitat
Rovira i Virgili al desembre de 2010 es van apuntar 3 factors clau per a millorar els nivells de
participació dels estudiants en la millora de la universitat: Informació, motivació i model de
representació i participació català.
L’any 2011 la Comissió d’estudiants d’AQU Catalunya analitza aquestes tres factors: el grau de
coneixement que tenen els estudiants sobre els diferents mecanismes de representació és insuficient
i tot i què les institucions disposen d’informació accessible és intel·ligible; quan a la motivació
destaquen què els estudiants han de conèixer l’efecte de les accions dels representants, ser escoltats
per la societat i tenir interlocutors directes amb el ministre d’universitats; respecte el model
destacaven la importància d’analitzar el model de participació i representació acadèmica del sistema
català.
40 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
Un any desprès estudiants de les diferents universitats catalanes reflexionen entorn a l’Avaluació de
la satisfacció dels estudiants a les Universitat catalanes en les II Jornades d’Estudiants celebrades els
dies 10 i 11 de març a la Universitat de Barcelona (UB) organitzades pel Consell d’Estudiants de les
Universitats Catalanes (CEUCAT).
Mentre el dia 10 de març es realitzava una taula rodona amb experts dels diferents col·lectius: Josep
Anton Ferré, director de l’ Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya; Josep
Pallarès, Vicerector de personal acadèmic de la Universitat Rovira i Virgili; Santiago Roca, Director de
l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la Universitat Politècnica de Catalunya i Gemma
Espigares coordinadora d’Economia i Qualitat del Consell de l’Estudiantat de la Universitat de Lleida i
un posterior debat amb els assistents a les jornades, el diumenge 11 de març es va reunir un grup de
treball d’estudiants per elaborar aquestes conclusions.
Informació: s’han detectat mancances en la informació de la que disposen els estudiants per
tal d’accedir als sistemes de participació en la millora de la universitat. Falta de transparència
en la informació com ara els objectius pels quals es realitzen les enquestes o l’accés al
resultat d’aquestes, entre altres.
Nivells de participació: la participació dels estudiants en les enquestes de satisfacció és molt
dispar en les diferents universitats catalanes i també entre els centres i titulacions de la
mateixa universitat en les què s’han evidenciat experiències que van des de nivells de
participació en les enquestes al voltant del 12% i fins al 80% en alguns casos. S’apunta un
objectiu a treballar: cal millorar la participació i establir mecanismes de seguiment per
assegurar resultats representatius.
Motivació: considerem que la informació prèvia dels objectius i les repercussions de les
enquestes és limitada, i el funcionament i la publicació dels resultats són insuficients i poc
visibles. Pensem que la millora d’aquests factors incidirien en l’augment de la participació.
També es posa en rellevància la necessitat no només de ser escoltats, sinó què d’aquests se’n
derivin propostes de millora i les pertinents accions conseqüència de l’anàlisi. Considerem
que no es pertinent en termes econòmics i de responsabilitat individual incentivar la
participació amb sortejos ni compensacions, així com tampoc obligar als estudiants a
respondre les enquestes.
Model d’enquesta assignatura-professor: actualment és un procés molt llarg i poc viable al
que sovint no se l’hi troba utilitat, es creu convenient que es creí un model més àgil que sigui
de fàcil accés, comprensió i resposta. Desprès de reflexionar dels diferents models que
s’estan utilitzant actualment considerem que seria interessant l’agrupació de dades i la
resposta en forma de graella amb no més de 2025 ítems (quantitatius) i que permetin també
l’avaluació qualitativa a través de l’espai de comentaris. També s’evidencia que aquestes són
algunes consideracions a tenir en compte i que són els experts els qui han de dissenyar i
validar-los.
Enquestes virtuals (on-line) o presencials (off-line): cal tendir cap a un model virtual que
suposi una inversió inicial que serà rentable en termes econòmics pels costos que té el
sistema en paper (costos del paper i dels becaris). A més, cal dir que el model virtual permet
la extrapolació e interpretació molt més ràpida dels resultats obtinguts, fet que permetria la
millora contínua més immediata. Es parla de la confidencialitat del model virtual, fet que no
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 41
ha de suposar un problema per la desvinculació entre el fet de contestar o no l’enquesta i les
respostes d’aquesta (codis encriptats diferents). Per tant, considerem que cal invertir
recursos en millorar el sistema virtual amb el que ja s’ha avançat molt i superar alguns
problemes que segueix ocasionant com ara enviar recordatoris a les persones que ja han fet
el qüestionari i buscar mecanismes de difusió adients que fomentin la participació on-line
dels estudiants.
Incidència de les enquestes de satisfacció en la millora del programa formatiu: les
enquestes actualment més esteses al territori català són les anomenades assignatura-
professor, que considerem no tenen una incidència directa en la millora de la titulació, sinó
en tot cas sobre la satisfacció amb el professor o la pròpia assignatura, i si aquest en fa una
reflexió i n’incorpora les millores pertinents. A més a més el model d’enquesta unidireccional
no permet la interacció i feedback entre els diferents agents, fet que podria incidir sobre la
millora del programa de forma exponencial. Entre les conclusions s’apunta a la necessitat de
participació dels representants d’estudiants amb el professor i responsables de titulació, de
fet s’apunta que ja és una pràctica estesa entre molts dels professors dedicar de forma
voluntària la última sessió a la interacció amb els estudiants i fer una valoració de
l’assignatura d’on se’n deriven canvis per al següent curs.
Altres sistemes de participació en la millora dels programes formatius: En aquest sentit
s’han posat de manifest algunes bones pràctiques esteses pel territori com ara les trobades
entre delegats i representants dels estudiants amb els responsables de titulació (permet
detectar problemes de coordinació entre les diferents assignatures, especialment en relació
a la duplicitat o absència de continguts) o la redacció d’informes amb aspectes de millora per
part dels estudiants en relació al seguiment de les guies acadèmiques o del funcionament
diari de les assignatures. Cal posar eines per tal de millorar la formació (a través de cursos i
manuals) que tenen els representants sobre aspectes relacionats amb la qualitat i indicadors
com la satisfacció dels estudiants i garantir la seva participació en les comissions internes i
externes de seguiment de titulacions. En aquest sentit es comenta que seria interessant
garantir que a totes les titulacions hi hagi un horari reservat per a reunions (Estatut de
l’Estudiant Universitari).
Mecanismes d’acció: es posa de manifest que amb el sistema actual hi ha problemes
d’actuació davant de professorat que de forma reiterada es valorat de forma negativa pels
estudiants i no compleix amb la normativa d’avaluació i qualificació, entre altres. Davant
d’aquesta situació s’apunta en dos direccions: per una banda, la necessitat de què es
desenvolupi un pla d’acció i per altra, la falta d’implicació de responsables (degans i directors
de centre, directors/es de departament i vicerectors). Per tal de posar solució es proposa
seguir iniciatives que ja s’estan duent a terme en algunes universitats com ara l’acord del
centre que quan un professor rebi valoracions negatives en les enquestes reiterades sense
justificació o la redacció d’informes dels representants detectant el problema els
responsables emetin un informe negatiu del tram docent. També s’evidencia que cal millorar
els protocols d’actuació en aquests casos perquè es donen casos en què els responsables
volen actuar i no poden fe-rho.
Millora: CARRERA D’UN PROFESSOR (PUNTS) docència, gestió, recerca i formació. Cal insistir
en programes que garanteixin mecanismes per millorar quan es detecta una mancança i un
42 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
seguiment d’aquests casos. Quan al cas que comentàvem ¡, i entès des de la millora
considerem què cal trobar mecanismes perquè els professors amb els què es detecta un
problema amb la docència se’ls garanteixi (i en alguns casos se’ls indueixi) a trobar els
mecanismes per posar-hi solució: recursos informàtics, cursos de formació (presa de
decisions, resolució de conflictes,...).
S’ha detectat accions en algunes universitats encaminades a la millora: creació d’una llista
TOP 10 (dels professors amb millors puntuacions de satisfacció) que serveixi d’incentiu per
als companys o bé trobades de reconeixement de la tasca docent entre professors i
estudiants que faciliti la interacció entre les dos col•lectius.
Dimensions: es debat sobre el model d’enquesta que va presentar el director de l’AQU i
considerem oportú que coexisteixin els dos sistemes: per una banda, les enquestes pròpies
de cada universitat i per altra, una enquesta comú a tot el sistema català que permeti la
comparació de resultats a fi d’identificar referents i detectar bones pràctiques (campus
virtual, serveis de restauració pròxims a la universitat, participació en activitats culturals, de
representació i d’esports, espais, biblioteques,...).
Indicadors indirectes de satisfacció: per tal d’avaluar la satisfacció podem utilitzar
mecanismes indirectes com ara l’Enquesta d’inserció Professional realitzada per l’AQU al
2011 en la què s’evidencia que el 73% tornaria a fer la mateixa carrera si hagués de tornar a
estudiar (tot i que cal tenir en compte la vinculació emocional), l’absentisme educatiu o
conèixer els motius d’abandonament en etapes inicials a través d’entrevistes telefòniques.
Grups d’interès: cal no només seguir treballant amb la millora dels mecanismes per conèixer
la satisfacció dels estudiants, sinó també del professorat docent investigador i dels
ocupadors. Quan al PDI es pot tenir en compte l’autoavaluació (Manuals d’Avaluació Docent
del Professorat) i també els propis companys d’assignatura i de departament. Pel que fa als
ocupadors resulta d’interès conèixer quines són les competències transversals i específiques
que més valoren i amb les que detecten més mancances.
El grup de treball es mostra molt satisfet amb l’elecció del tema i les conclusions que s’han apuntat i
considera que cal fer difusió d’aquests punts de debat i reflexió i facilitar la implicació de tots els
agents d’interès per seguir implementant les millores oportunes, contribuint així a la millora de la
qualitat del sistema universitari català.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 43
CONVENI SIGNAT ENTRE EL CEUCAT I EL CEMCAT
CONVENI ENTRE EL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT DE LES UNIVERSITATS CATALANES (CEUCAT) I EL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA
(CEMCAT)
Signat a Barcelona en data 11 de març de 2012
REUNITS:
D’una banda, el Sr. Jordi Codony Gisbert, President del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), I de l’altra, la Sra. Marina Angelats, Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT).
RECONEIXEN:
Primer. Que el CEUCAT és el representant legal i legítim de tots els estudiants de les universitats catalanes i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos.
Segon. Que el CEMCAT és el representant legal i legítim dels Estudiants de Medicina de Catalunya i és l’encarregat de vetllar pels seus interessos.
I ACORDEN:
Primer. Ambdues organitzacions es comprometen a tenir en consideració les opinions, posicionaments i documents elaborats per l’altra en aquelles temàtiques que puguin vincular els seus àmbits de representativitat.
Segon. El compromís de col·laboració entre els membres d’ambdues organitzacions en la difusió i realització d’activitats, quan per la naturalesa d’aquestes així s’escaigui.
Tercer. Aquest conveni entrarà en vigor en el moment de la seva signatura, tindrà una durada il·limitada i podrà ser rescindit per alguna de les causes següents:
Per mutu acord de les parts, manifestat per escrit.
Per la renúncia d’una de les parts, feta amb un mínim d’un mes d’anticipació.
Per les causes generals establertes per la legislació vigent.
Quart. Perquè tingui validesa, qualsevol modificació que alteri el contingut del present conveni haurà de ser expressada de mutu acord per totes les parts i aprovada per les respectives Assemblees Generals.
Jordi Codony Gisbert
President del CEUCAT
Marina Angelats Martín
Presidenta del CEMCAT
44 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
LLISTAT DE DOCUMENTACIÓ UTILITZADA DURANT LES JORNADES
Durant la jornada, s’han utilitzat tot un seguit de documents que donaven suport.. A continuació
s’adjunta la llista de material usat, agrupats per activitats. La majoria d’ells estan accessibles a través
de la web del CEUCAT, com a documentació adjunta a l’apartat d’aquestes jornades obertes.
DOCUMENTACIÓ GENERAL
Programa de les II Jornades Obertes del CEUCAT
Memòria del CEUCAT curs 20102011
Dossier informatiu sobre les II Jornades Obertes del CEUCAT
GRUP DE TREBALL “ DRETS I DEURES DE L’ESTUDIANTAT UNIVERSITARI”
Real Decreto 1791/2010, de 30 de diciembre, Estatuto del Estudiante Universitario
GRUP DE TREBALL “BEQUES A CATALUNYA”
Ponència “Les beques a Catalunya” (2012) Sr. Pere Pardo
Convocatòria de les beques Equitat i Excel·lència curs 201112
Convocatòria Beques de caràcter general curs 201112
GRUP DE TREBALL “AVALUACIÓ DE LA SATISFACCIÓ DELS ESTUDIANTS DE LES
UNIVERSITATS CATALANES”
Ponència “Avaluació de la satisfacció dels estudiants de les universitats catalanes” (2012) Sr.
Josep Anton Ferré
Design and Testing the Feasibility of a Multidimensional Global University Ranking (2011)
CHERPA
Factors per a l'anàlisi de la participació dels estudiants (2012) A. Basart
Guia per al seguiment de les titulacions oficials de grau i master (2011) AQU
Model de qüestionari Noel Levitz 40 preguntes i 70 preguntes
GRUP DE TREBALL “UN NOU SISTEMA DE GOVERNANÇA PER LES UNIVERSITATS
CATALANES?”
LLEI 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (2003)
LEY ORGÁNICA 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades
LEY ORGÁNICA 4/2007, de 12 de abril, por la que se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21
de diciembre, de Universidades
Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya (2008) ACUP
Informe preliminar sobre la governança universitària (2011) Universitat de Barcelona
Informe de la Comisión de Expertos Internacionales de la EU2015 (2011)
La universitat pública catalana d’avui. Dimensió, eficàcia i eficiència (2011) Francesc X. Grau
Propostes de la PIMEC sobre governança universitaria (2012) PIMEC
Estrategia Universidad 2015 (2010) Ministerio de Educación
Falsedats sobre la universitat (2011) Josep Ferrer
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 45
LLISTAT DE PONENTS I MODERADORS
Durant les II Jornades Obertes del CEUCAT intervindran diverses persones que han estat
expressament seleccionades per la seva experiència i trajectòria per participar com a ponents o
moderadors de les diferents activitats que s’han organitzat. Ells són, per ordre estrictament alfabètic:
ALCALDE, IGNASI XAVIER
President del Consell d’Estudiants UOC
ALEGRE, ÀNGELS
EXSubdirectora General del Ministeri d’Educació
ALSINA CATALÀ, CLAUDI
Secretari General del Consell Interuniversitari de
Catalunya
ALVIRA I ESTEBAN, HUGO
Representant dels estudiants de la UB a la comissió
de governança
ANGELATS MARTÍN, MARINA
Presidenta del Consell d’Estudiants de Medicina de
Catalunya
BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM
Vicepresident segon de l’ACUP
President del Consell Social UPC
CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI
Secretari d’universitats i recerca
CODONY GISBERT, JORDI
President del CEUCAT
Coordinador del Consell de l’Estudiantat UPC
ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA
Coordinadora del Consell de l’Estudiantat UdL
FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON
Director de l’AQU Catalunya
FERRER I LLOP, JOSEP
Exrector de la UPC
GIL OLIVERAS, JOAN
Representant de la UAB al CEUCAT
GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER
Rectora de la URL
GIRÓ ROCA, ANTONI
Rector de la UPC
President de la CAAE del CIC
GUILLÉN FAMADA, ENRIC
Coordinador del Consell d’Estudiants UdG
MARTÍN ARBÓS, SERGI
Copresident del Consell d’Estudiants de la URV
OBIOLS I GALÍ, MARTÍ
Coordinador de Delegacions del Consell de
l’Estudiantat UPC
PALLARÈS MARZAL, JOSEP
Vicerector de Personal Docent Investigador
PARDO I SABARTÉS, PERE
Director Executiu de l’AGAUR
PÉREZ PADILLA, CARLOS
Secretari Executiu del CEUCAT
Representant de la UAB al CEUCAT
RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC
Rector de la UB
ROCA, SANTIAGO
Director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i
Qualitat de la UPC
RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS
exRector de la UB
exSecretari d’Estat d’Universitats
SOLÀ I INIESTA, GERARD
Vicepresident del CEUCAT
exPresident del Consell d’Estudiants UVic
46 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
ALCALDE, IGNASI XAVIER PRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UOC
Ignasi Xavier Alcalde (Barcelona, 1971) és graduat en Multimèdia per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i estudiant del Màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement a la mateixa universitat.
Ha estat responsable de grups de treball ACC1O i Arquitecte d’Informació en projectes de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), i cap de projectes multimèdia innovadors (Grupo VerticeIn).
Actualment és consultor docent a la UOC en gestió de projectes al Grau Multimèdia e Informàtica Aplicada a la Gestió, on dinamitza i coordina diversos grups de treball de contingut pedagògic. També forma part del grup UOC Alumni Talent d’intercanvi d’informació i gestió del coneixement, entre antics alumnes i edita i gestiona diversos blogs sobre treball col·laboratiu
Pel que fa a representació estudiantil, va ésser elegit president del Consell d’Estudiants de la UOC al moment de la seva constitució al 2011. Des d’aleshores forma part dels plenaris del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), i recentment s’ha incorporat com a membre de ple dret al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE)
ALEGRE, ÀNGELS EXSUBDIRECTORA GENERAL DEL MINISTERI D’EDUCACIÓ
Àngels Alegre és llicenciada en Geografia i Història per la Universidad de Zaragoza i en Ciències Polítiques y Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A més de la seva tasca docent durant la seva primera etapa professional, ha portat a terme diferents càrrecs de gestió a la Universitat de Barcelona (UB),
essent responsable de les unitats d’Intercanvi (Erasmus) i de Serveis i Programes per als Estudiants, entre d’altres. Entre 20072009 va esser cap del Servei d’Atenció a l’Estudiant (des de futurs alumnes fins als programes de fidelització i alumni.
Va participar en les jornades de formació del professorat tutor, organitzades per l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) i va elaborar material sobre “Serveis d’Atenció a l’ Alumnat” per al Màster en Gestió i Política Acadèmica de l’Agència de Postgraus de la UB.
Ha format part dels Jurats y Comissions de priorització i/o selecció de beques i ajuts de caràcter general, mobilitat, col·laboració en Departaments y Personal Investigador en Formació, així com de la Comissió UNIDISCAT, mixta entre Universitats i Generalitat de Catalunya, per a l’ elaboració de plans d’acció i millora de l’atenció dels estudiants amb necessitats educatives especials derivades de la Discapacitat. Ha estat membre per la UB del Task Force d’Empleabilitat i Orientació Professional del Grup de Coimbra. Entre 20092012 ha estat Subdirectora General d’Atenció a l’ Estudiant, Orientació i Inserció Professional, de la Secretaria General d’Universitats del Ministeri d’Educació.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 47
ALSINA CATALÀ, CLAUDI SECRETARI GENERAL DEL CONSELL INTERUNIVERSITARI DE CATALUNYA
Claudi Alsina (Barcelona 1952) és Llicenciat i doctor en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona (UB), estudis postgraduats a la University of Massachusetts i Catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC).
Va ser director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya (20022003), coordinador de les PAU de Catalunya (20002002). També ha estat vocal del Consell Superior d’Avaluació del sistema educatiu de la Generalitat de Catalunya. Des del 2011 és Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya.
Va ser delegat a la Unió Matemàtica Internacional i la Comissió Internacional d’Educació Matemàtica (19861998), membre fundador de la gestora i primer vicerector acadèmic de la Universitat Oberta de Catalunya (19941996). Va rebre el Premi a la Qualitat Docent de la Universitat Politècnica de Catalunya i la distinció Vicens Vives a la Qualitat Docent Universitària de la Generalitat de Catalunya l’any 1999.
Militant de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha participat de la Sectorial d’Universitat, a la Sectorial d’Educació i Agrupació de Gràcia, a Barcelona. Ha estat secretari de la Sectorial d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (20072008) de CDC, així com president de la Sectorial d’Universitats i Recerca de CDC.
ALVIRA I ESTEBAN, HUGO REPRESENTANT DELS ESTUDIANTS DE LA UB A LA COMISSIÓ DE GOVERNANÇA
Hugo Alvira i Esteban (Barcelona, 1975) va cursar estudis en Magisteri per la Universitat Ramon Llull (URL), i és llicenciat en Història i màster en Estudis Històrics per la Universitat de Barcelona (UB).
Entre altres tasques, ha treballat a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha col·laborat amb el Cercle d’Investigacions FilmHistòria de la UB i és el president del Cercle d’Humanitats Alumni UB. Actualment forma part del Grup de Recerca en Estudis Nacionals i Polítiques Culturals (GRENPoC) de la UB, del qual forma part com a doctorand.
A més a més participa activament de diverses assemblees d'estudiants, a la vegada que és membre de la Junta de Facultat de Geografia i Història, del Claustre de la UB, de la Comissió d’Afers Econòmics del Consell de l’Alumnat i de les Comissions Delegades del Consell de Govern de Professorat, Econòmica, Acadèmica i Sostenibilitat en qualitat de representant d'estudiants. També és el representant estudiantil per la Universitat de Barcelona a la Comissió de governança del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
48 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
ANGELATS MARTÍN, MARINA PRESIDENTA DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE MEDICINA DE CATALUNYA
Marina Angelats Martín (Girona, 1990) és estudiant de quart curs del Grau en Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra. (UPF)
Va començar a treballar com a representant d’estudiants durant el primer curs de carrera, el 2008/2009, al Consell d'Estudiants de Ciències de la Salut de la UPF (CECS). Posteriorment va entrar a formar part del Consejo Estatal de Estudiantes de Medicina (CEEM) i al Consell d'Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT).
A l'octubre de 2011, després d’uns anys essent membre del CEMCAT, va ser escollida per la seva assemblea d’aquest òrgan com a Presidenta, durant les Jornades d’Estudiants de Medicina de Catalunya (CEMCAT) celebrades a l'Hospital Clínic de Barcelona.
BOIXAREU I ANTOLÍ, JOAQUIM VICEPRESIDENT SEGON DE L’ACUP PRESIDENT DEL CONSELL SOCIAL UPC
Joaquim Boixareu (1959) és Llicenciat en Ciències Empresarials i MBA per ESADE (Barcelona), l'École des Hautes Études Commerciales de Paris i la New York University.
És Conseller Delegat d’ Irestal Group, dedicat al processament i distribució d’acer inoxidable i a la fabricació de tub soldat d’acer inoxidable, amb una extensa xarxa de delegacions a Espanya, França, Portugal, Rússia, República Txeca, Eslovàquia, Polònia i Ucraïna.
Va presidir la Fundació Privada d’Empresaris (FemCAT) on actualment és patró d’honor. També és Vicepresident Primer de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM); Membre del Comité Executiu i de la Junta Directiva del Foment del Treball Nacional; President de la Comissió d'Indústria i Tecnologia de Foment del Treball i Membre del Patronat de la Barcelona Graduate School of Economics.
El 2008 va ésser nomenat pel govern de la Generalitat de Catalunya com a president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i actualment ocupa la vicepresidència segona de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP).
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 49
CASTELLÀ I CLAVÉ, ANTONI SECRETARI D’UNIVERSITATS I RECERCA
Antoni Castellà (Barcelona, 1970) és llicenciat en Direcció i Administració d'Empreses i Màster en Direcció i Administració d´Empreses per ESADE. Actualment és Secretari d’Universitat de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Ha estat escollit diputat per la província de Barcelona per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, 2003, 2006 i 2010. Fins l'any 2010 ha estat secretari segon de la Mesa del Parlament de Catalunya. En l’àmbit parlamentari, ha estat President de la Comissió d’economia, finances i pressupostos del Parlament del Catalunya.
Pel que fa a l’Administració, va formar part del Gabinet del Conseller del Departament de Treball de la Generalitat (19981999). En l’àmbit polític, ha ocupat diversos càrrecs dins d’Uniò Democràtica de Catalunya, com ara el de vicepresident executiu d’organització des de 2004; secretari general de la Unió de Joves i membre del comitè de govern (19972002); i membre del comitè executiu a la ciutat de Barcelona (des de novembre de 1996).
D’altra banda, ha estat membre del consell municipal del districte de l’Eixample de l’ajuntament de Barcelona (19951999) i en l’àmbit docent, exerceix de professor d’ESADE des de 1996.
CODONY GISBERT, JORDI PRESIDENT DEL CEUCAT COORDINADOR DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC
Jordi Codony Gisbert (Barcelona, 1986) és Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011), Màster de Lideratge en Enginyeria Civil per la Universidad de CastillaLa Mancha (2011) i és estudiant del Màster
d'Enginyeria Civil a la UPC. Va iniciar tasques de representació estudiantil al curs 2008/09, primer a la Delegació d'Alumnes de Camins de Barcelona; i posteriorment a la Junta d’Escola, el Claustre Universitari, el Consell de l’Estudiantat i el Consell de Govern de la UPC, així com en diverses de les seves comissions. És coordinador del Consell de l’Estudiantat de la UPC des de principis de 2010, i representa la UPC al Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i diverses de les seves comissions, així com a la Coordinadora de Representantes de Estudiantes de Universidades Públicas (CREUP).
Presideix el CEUCAT des de la seva constitució. El 2011 va ser elegit pel ple del Consell d'Estudiants Universitari de l'Estat (CEUNE) com a membre de la Comissió Permanent d'aquest òrgan ministerial i patró de la Fundació ANECA, tot i que no ha pres possessió d’aquest últim càrrec. També és ponent nomenat per la Generalitat de Catalunya a la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català.
A més participa o ha participat activament en diversos projectes de cooperació internacional, com a ponent en diversos cursos de formació de representants i debats (UAB, UdG, UIMP, UPC, CREUP, UPCT), i a la junta directiva de diverses associacions com Futur Civil, la DAC i AsLIC (entre altres).
50 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
ESPIGARES TRIBÓ, GEMMA COORDINADORA DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UDL
Gemma Espigares Tribó (Lleida, 1988) és estudiant del Grau en Infermeria de la Universitat de Lleida (UdL). Va començar les seves tasques de representació estudiantil el curs 2009/2010 com a delegada de la seva promoció, posteriorment va ser escollida coordinadora del Consell de l’Estudiantat de la Facultat
d’Infermeria de la UdL, representant a la Junta de Centre i posteriorment al Claustre i al Consell de Govern.
L’any 2011 va començar a formar part de l’Equip de Govern del Consell de l’Estudiantat de la UdL (CEUdL), on esdevingué sotscoordinadora al mes de febrer. Amb aquest nomenament, va iniciar la seva tasca com a representant de la UdL al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). Actualment és Coordinadora econòmica i de qualitat del CEUdL i membre de la Comissió d’Avaluació de la Universitat (CAU) de la UdL.
Des de 2011 presideix l’Associació Estatal d’Estudiants d’Infermeria (AEEE) amb la què ha coordinat l’Organització de les IV Jornades Estatals d’Estudiants celebrades a Lleida.
A més ha participat en projectes de qualitat a la universitat com el Sistema de garantia intern de la Qualitat (AUDIT) de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU) i actualment forma part de la Comissió d’Estudiants i de la Comissió específica de salut d’Avaluació del seguiment de titulacions universitàries a l’AQU.
FERRÉ VIDAL, JOSEP ANTON DIRECTOR DE L’AQU CATALUNYA
Josep Anton Ferré Vidal és director de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) i president de la Comissió d’Avaluació de la Qualitat de l’Agència.
És Doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Mecànica de Fluids, del Departament d'Enginyeria Mecànica, de la Universitat Rovira i Virgili (URV). A banda del seu paper com a docent, també té una llarga trajectòria en l'àmbit de la recerca. Ha participat en més de 40 projectes de recerca, dels quals n'ha dirigit 11, és investigador principal d'un grup de recerca consolidat i ha dirigit 5 tesis doctorals. A més, ha publicat 40 articles en revistes científiques o monografies i ha presentat 67 comunicacions a congressos.
Abans del seu nomenament com a director d'AQU Catalunya, Ferré Vidal ha ocupat els càrrecs de Vicerector de Transferència i Innovació de la Universitat Rovira i Virgili i el de Director de la Fundació d'aquesta Universitat. Anteriorment, ha estat Director General d'Universitats de la Generalitat de Catalunya, Vicerector de Personal Docent i Investigador, Vicerector d'Economia i Organització, Director del Departament d'Enginyeria Mecànica, Director de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química i de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria, tots a la Universitat Rovira i Virgili.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 51
FERRER I LLOP, JOSEP EXRECTOR DE LA UPC
Josep Ferrer i Llop (Barcelona, 1949) és Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctor per la mateixa universitat. Es catedràtic de Matemàtica Aplicada, exercint la seva docència essencialment a l’ETS d’Enginyeria Industrial de Barcelona. La seva línia de recerca actual és la Teoria de Sistemes
Lineals de Control.
Al llarg de la seva vida acadèmica, ha compaginat les tasques de docència i recerca amb una intensa activitat sindical, com dirigent de CCOO en l’àmbit de professorat i política universitària, amb nombroses publicacions sobre aquests temes. Actualment és representant de CCOO en la Comissió de Governança del Parlament de Catalunya.
Va ser cap de Departament en el període 2000/2002 i rector de la UPC en el 2002/2006, exercint els dos darrers anys com vicepresident de la CRUE (Conferencia de Rectores de Universidades Españolas).
GIL OLIVERAS, JOAN REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT
Joan Gil i Oliveras (Manresa, 1988) és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i estudiant de Màster de Comunicació Política de la mateixa universitat.
Va ser delegat durant l'etapa preuniversitària, i durant la carrera fou representant d'estudiants per l'Assemblea a la Junta de Facultat. També ha estat fundador i portaveu de la formació Estudiants per a una Política Activa (actualment EPS). Ha estat delegat de tots els grups durant el darrer curs, i per tant membre del Consell d'estudiants de la Facultat.
Actualment finalitza el màster i és membre responsable de la coordinadora EPICA a la UAB (sentne el portaveu del grup d’estudiants de postgrau) i membre suplent del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) en representació de la UAB.
52 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
GIMÉNEZ SALINAS, ESTHER RECTORA DE LA URL
Esther GiménezSalinas i Colomer és llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona (UB) i doctora en Dret Penal (1978). L’any 1976 obté el títol de Psicologia Aplicada a l’Escola Professional de Psicologia de la UB.
Ha estat professora associada de Dret Penal de la Facultat de Dret de la UB entre 1976 i 1984, i del 1985 al 1993 ocupà el càrrec de directora general al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, reprenent l’activitat docent a la UB l’any 1990 fins al 1993, data en la què és nomenada membre del Comitè Científic de Política Criminal del Consell d’Europa i subdirectora de l’Institut de Criminologia de la UB. Al juliol del 1996 és escollida Vocal del Consell General del Poder Judicial pel Congrés dels Diputats fins al novembre del 2001.
Al 1996 va ser nomenada catedràtica de Dret Penal a la Facultat de Dret ESADE‐URL, i al 2002 Rectora de la Universitat Ramon Llull, càrrecs que ocupa actualment juntament amb els de membre de l’Executiva d’Universia (la divisió universitària del Banc de Santander) i el de Presidenta de la Comissió “Dona i Ciència” del CIC.
Des d‘abril del 2011 també és membre de la Junta de la EUA (European University Association) i del Consell Assessor del Diari Ara. És col·laboradora habitual de Catalunya Ràdio al programa “El Cafè de la República” i del programa de TV3 “Els Matins” des de fa cinc anys.
GIRÓ ROCA, ANTONI RECTOR DE LA UPC PRESIDENT DE LA CAAE DEL CIC
Antoni Giró Roca (Reus, 1949) és llicenciat i doctor en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona. Des de març de 2006 és rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i actualment és president de la Comissió d’Accés i
Afers Estudiantils (CAAE) del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), comissió de la qual depèn el CEUCAT. Ha estat president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) els anys 2006 i 2007. Així mateix, ha presidit la Xarxa Vives d'Universitats (20102011) i al 2011 ha estat elegit president de la Xarxa CINDA d'universitats llatinoamericanes.
És catedràtic d’universitat de l’àrea de Física Aplicada a la UPC. Ha estat professor de la Universitat Rovira i Virgili (197177), de la Universitat de Barcelona (197882) i de la UPC (des de 1983). Ha participat en 27 projectes de recerca, 15 dels quals ha dirigit. Ha publicat uns setanta treballs, la majoria en revistes especialitzades internacionals, i ha participat com a ponent a més de cent reunions científiques.
Pel que fa a la gestió universitària, ha estat vicedegà i degà de la Facultat d’Informàtica de Barcelona, director del Departament de Física i Enginyeria Nuclear, vicerector de Recerca i vicerector de Personal Acadèmic de la UPC. També, durant deu anys, ha estat president de la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans
Durant més de set anys va participar en el govern de la Generalitat, primer com a director general de Recerca i vicepresident de la CIRIT, i després com a director general d’Universitats del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 53
GUILLÉN FAMADA, ENRIC COORDINADOR DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UDG
Enric Guillén Famada (Barcelona, 1988) és estudiant de tercer d'enginyeria mecànica a la Universitat de Girona (UdG).
Va iniciarse com a representant dels estudiants el curs 2009/2010 com a membre electe entre els estudiants de l’Escola Politècnica Superior i com a membre del
consell d'estudiants de la Universitat de Girona. També ca ésser elegit secretari de l'equip de rugbi de la Universitat de Girona i el curs 2010/2011 delegat de classe del segon curs d'enginyeria mecànica.
Durant l'any 2011 va esdevenir cocordinador del consell d'estudiants de la Universitat de Girona i membre del Consell de Govern de la UdG, així com representant de la UdG al CEUCAT. Recentment ha estat nomenat membre del consell Social de la UdG i representant de la UdG al Consell Interuniversitari Català (CIC).
MARTÍN ARBÓS, SERGI COPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS DE LA URV
Sergi Martín Arbós (Reus, 1991) és estudiant de tercer de Psicologia a la Universitat Rovira i Virgili (URV). A finals de primer any va ser escollit com a membre del Consell de Departament de Psicologia i de la Junta de la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la URV.
L’any 2011 va ser escollit com a copresident del Consell d’Estudiants de la URV, motiu pel qual és actualment representant d’aquesta universitat al plenari del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT). També participa a nivell estatal en el Col·lectiu d’Estudiants de Psicologia (CEPPIE).
A nivell internacional, és representant d’Espanya a la Federació Europea d’Associacions d’Estudiants de Psicologia (EFPSA).
54 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
OBIOLS I GALÍ, MARTÍ COORDINADOR DE DELEGACIONS DEL CONSELL DE L’ESTUDIANTAT UPC
Martí Obiols Galí (Barcelona, 1987), és estudiant d'Arquitectura Superior a l'Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) a la Universitat Politècnica de Catalunya UPC).
Va començar la seva tasca de representació estudiantil a la DEAV (Delegació d'Estudiants de l'ETSAV) l'any 2006. Des de llavors és membre de la Junta d'Escola del mateix centre, del Claustre Universitari de la UPC, així com també al Consell de l'Estudiantat. A més, forma part de la Comissió redactora dels Estatuts UPC (2011), i de la Comissió Redactora del Pla d'Estudis de l'ETSAV (2012).
Des de l'any 2007 és membre del Consell de Govern de la UPC, on participa activament a la Comissió Permanent i la Comissió d'Economia i Infraestructures. L'any 2009 fou elegit com a Coordinador de Delegacions del Consell de l’Estudiantat de la UPC, càrrec que encara ocupa a l’actualitat, i des d’on ha desenvolupat tasques per a millorar la cooperació entre de les delegacions de cada centre docent.
A nivell suprauniversitari representa des del 2011 la UPC al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i és membre de la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari català, de la Generalitat de Catalunya.
PALLARÈS MARZAL, JOSEP VICERECTOR DE PERSONAL DOCENT INVESTIGADOR
Josep Pallarès Marzal (el Perelló, 1967) és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de Barcelona (1991) i doctor en Ciències Físiques per la Universitat Politècnica de Catalunya (1997). Actualment és Catedràtic de Tecnologia Electrònica de la URV.
En l’àmbit de la docència, centra la seva activitat al voltants de dispositius electrònics, optoelectrònica i circuits electrònics. Pel que fa a la recerca les seves principals línies d’investigació són: caracterització i modelització de dispositius semiconductors avançats (cèl·lules solars i TFTs) basats en materials orgànics i en silici.
Pel que fa a la gestió universitària, destaquen els seus anys com a Director del Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica de la URV i com a Vicerector de Transferència i Innovació de la mateixa universitat. Actualment és Vicerector de Personal Docent Investigador, i presideix la Comissió d'avaluació del col·lectiu docent Investigador de la URV.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 55
PARDO I SABARTÉS, PERE DIRECTOR EXECUTIU DE L’AGAUR Pere Pardo (Barcelona, 1964, és Graduat Social i Màster en recursos humans per la Universitat de Barcelona, PDD per IESE Business School Universitat de Navarra, i LIS per IESE Business School. El 2011 el consell de direcció de Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) el va nomenar director executiu de
l’entitat. Entre d'altres activitats professionals en els àmbits privat, públic i ONG, Pardo ha estat director de Recursos Humans de l'empresa Valeo Engine Cooling, gerent de l'Entitat Autònoma de Difusió Cultural (EADC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i director de Recursos Humans de Creu Roja Catalunya entre d'altres.
PÉREZ PADILLA, CARLOS SECRETARI EXECUTIU DEL CEUCAT REPRESENTANT DE LA UAB AL CEUCAT
Carlos Pérez Padilla, nascut el 22 d’Abril de 1990 va començar a cursar estudis l’any 2008 a la Universitat Autònoma de Barcelona a la doble titulació d’ADE+Dret, posteriorment va continuar només els estudis de Dret a la mateixa
universitat. En aquesta universitat ha estat delegat, membre del consell d’estudiants i de la junta de centre de la Facultat de Dret, membre del Claustre Universitari, de diverses comissions i del Consell de Govern.
És representant de la UAB al Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT), on ha estat recentment elegit Secretari Executiu. També representa a la Universitat Autònoma de Barcelona al Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE). En aquest últim cas, el plenari del consell l’ha elegit com a representant dels estudiants a la Comissió Mixta de Finançament del Ministeri d’Educació.
A més participa en diverses associacions i organitzacions de joves com l'Associació d'Estudiants de la UAB, els Grups de debat de la UAB i el Consell de Joves de Sabadell.
56 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
RAMÍREZ I SARRIÓ, DÍDAC RECTOR DE LA UB
Dídac Ramírez i Sarrió (Barcelona, al 1946) és llicenciat en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB) i doctor per la UB en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l’Educació, a més de catedràtic d’Universitat. Des del novembre del 2008 és rector de la Universitat de
Barcelona, i ha presidit l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) fins el 2011.
Ha estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (19841989) i vicerector d’Economia i Administració (19901994). Així mateix ha presidit la Societat Catalana de Filosofia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (20012006). Va ser durant dos mandats director del Departament de Matemàtica Econòmica, Financera i Actuarial de la UB, i és acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (2002).
A la UB és també responsable del Grup de Recerca d’Investigació en Anàlisi Financera i de la Incertesa (IAFI) i membre del Grup Consolidat d’Innovació Docent Noves Metodologies per a l’Ensenyament i l’Aprenentatge en Matemàtica Financera i Actuarial.
ROCA, SANTIAGO DIRECTOR DE L’ÀREA DE PLANIFICACIÓ, AVALUACIÓ I QUALITAT DE LA UPC
Santi Roca i Martín (Barcelona, 1958) és Llicenciat en Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona (1984) i ha rebut formació de postgrau relacionada amb l'Organització, la Gestió i l’Avaluació de Centres Educatius, els sistemes d'informació i l'estadística o els models de Qualitat i aplicats a l'àmbit universitari.
Des de 1990 ha ocupat diversos càrrecs de gestió a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A l’actualitat és director de l’Àrea de Planificació, Avaluació i Qualitat de la UPC, responsable del desenvolupament del pla de qualitat, de la planificació estratègica i dels programes d'avaluació de la qualitat o del desenvolupament del processos de Verificació, Seguiment i Acreditació de les titulacions de grau i màster.
És responsable de l’elaboració i difusió de la informació estadística oficial de la Universitat, de l'elaboració d'estudis i anàlisis específiques en tots els àmbits d’activitat de la Universitat i de la realització d'enquestes per conèixer la valoració dels serveis oferts i l'opinió dels usuaris en relació als serveis i de l’estudiantat en relació a l’activitat docent del professorat.
Des dels inicis de la implantació dels programes d'avaluació de la qualitat en les universitats (1996) i fins a l’actualitat, col·labora activament en representació de la Universitat, amb el Consejo de Coordinación Universitària, l'ANECA, l'Agència per la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i altres entitats en projectes vinculats als sistemes d'assegurament de la Qualitat en l'Educació Superior, o com a consultor o avaluador de programes, formant part de comissions de govern d'algunes de les entitats citades.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 57
RUBIRALTA I ALCAÑIZ, MÀRIUS EXRECTOR DE LA UB EXSECRETARI D’ESTAT D’UNIVERSITATS
Màrius Rubiralta i Alcañiz (Manresa, 1952) és llicenciat y doctor en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona (UB). Posteriorment fou nomenat catedràtic de Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia de la UB. Les seves línies
d’investigació s’han centrat en la síntesi orgànica de productes naturals.
En l’àmbit de la gestió universitària ha estat director del Departament de Farmacologia y Química Terapèutica, Vicerector d’investigació de la UB (19942001), Director General del Parc Científic de Barcelona (20022005) y Rector de la UB (20052008).
Va ser Secretari d’Estat d’Universitats del Ministeri de Ciència i Innovació (20082009). Des del 2009 i fins el 2011 ha estat Secretari General d’Universitats del Ministeri d’Educació. Durant aquest perídode ha presidit, entre d’altres, la Comisión Mixta de Gobernanza del Ministeri d’Educació, la Comisión Mixta de Financiación o la Comisión Mixta de Empleabilidad. També ha estat vicepresident primer del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE), de la Conferencia General de Política Universitaria i del Consejo de Universidades.
És membre numerari de la Real Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, membre de l’Observatori de la Charta Magna Universitatum de Bolonya i ha estat guardonat amb la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic.
SOLÀ I INIESTA, GERARD VICEPRESIDENT DEL CEUCAT EXPRESIDENT DEL CONSELL D’ESTUDIANTS UVIC
Gerard Solà Iniesta (Barcelona, 1988) és estudiant del Grau en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic (UVic). Va començar les seves tasques de representació al curs 2010/2011 formant part del Consell d’Estudiants de la seva
universitat. Més tard, va ser triat com a president d’aquest òrgan i va formar part del claustre de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC) de la UVic.
L’any 2011 va ser escollit com a representant de la Universitat de Vic per formar part del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) i paral·lelament, del Consejo de Estudiantes Universitario del Estado (CEUNE).
Darrerament ha estat designat vicepresident del CEUCAT, a més de participar activament en diferents comissions i grups de treball del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).
58 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
HAN FET POSSIBLE LES JORNADES
COL·LABORADORS
Han fet possible aquestes jornades a través del seu finançament les següents entitats:
AGRAÏMENTS
A més, cal agrair la col·laboració de tots els ponents i moderadors de les activitats i de les següents entitats:
ORGANITZACIÓ
L’organització de les II Jornades Obertes del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes ha
estat possible gràcies als Consells d’Estudiants membres del CEUCAT, i a totes les persones que han
col·laborat directament amb l’organització. Ells són:
Noemí Boneu (UdL)
Juan Luís Campoy (UPC)
Jordi Codony (UPC)
Sergi Delgado (UPC)
Gemma Espigarés (UdL)
Carlos Fernández (UB)
Sergi Martin (URV)
Irene Monés (UAB)
Martí Obiols (UPC)
Carlos Pérez (UAB)
Arnau Ramos (UPF)
Gerard Solà (UVic)
Roger Ubach (UAB)
A tots ells cal agrair l’esforç i dedicació per fer possibles aquestes Jornades Obertes del CEUCAT.
Consell de l’Estudinatat de les Universitats Catalanes | 59
DADES DE CONTACTE
Connecta’t al CEUCAT i contacta amb nosaltres a través dels nostres canals:
WEB www.ceucat.cat
EMAIL [email protected]
CORREU Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona
Segueixnos també a:
FACEBOOK www.facebook.com/ceucat
TWITTER www.twitter.com/ceucat
VIMEO www.vimeo.com/ceucat
60 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT
Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT Editor: Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) Autor: Gabinet de Comunicació del CEUCAT Data de publicació: 19 de juny de 2012 Fotografia de portada: Jose Maria Miñarro Vivancos Fotografies interiors: Universitat de Barcelona Consell de l’Estudiantat de la UPC Juan Luis Campoy Soto Gemma Espigarés Tribó Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) www.ceucat.cat | [email protected] Av. Catedral 68, 2n pis 08002 Barcelona www.facebook.com/ceucat www.twitter.com/ceucat
Aquesta obra està sota una llicència ReconeixementNo comercialSense obres derivades 3.0 España de Creative Commons. Per veure una còpia d’aquesta llicència, visiti http://creativecommons.org/licenses/byncnd/3.0/es/ o enviï una carta a Creative Commons, 171 Second Street, Suite 300, San Francisco, California 94105, USA.
62 | Conclusions de les II Jornades Obertes del CEUCAT