Download - Conte
EL MESTRE
(Música inicial)
[Narrador]: Hi havia una vegada un nen que es deia Joha i que a l’escola tenia
un professor nou que era força gran i molt savi.
[Mestre]: Nens a treballar!!!
[Narrador]: Quan s’enfadava, agafava una branca i començava a picar a la
taula fent un gran soroll. Feia fins i tot plorar els nens amb els cops a la taula.
(se senten els plors del nens)
[Narrador]: Un dia el mestre els va dir...
[Mestre]: Nens, heu de fer un dibuix d’un ocell i un arbre a la vostre llibreta.
Només teniu dos minuts per acabar-lo!
[Alumnes]: No acabarem, tenim molt poc temps. (se senten les veus dels nens
mentre comencen a fer el dibuix).
[Mestre (molt enfadat)]: Calleu i feu el dibuix; ja n’hi ha prou de queixes!
[Narrador]: Van passar els dos minuts i els va demanar els dibuixos. Cap dels
alumnes no havia acabat. El mestre es va acostar a la taula d’en Joha i va picar
amb la branca.
[Mestre (enfadat)]: Joha, a veure el teu dibuix.
[Narrador]: En Joha amb veu molt feble però molt decidit li va dir...
[Joha]: Jo ja he fet el dibuix, però el meu ocell, en sentir el cop a la taula, ha
marxat volant.
[Narrador]: Després del que li va dir en Joha es va adonar que, espantant els
seus alumnes, no aconseguia res. A l’hora del patí van sortir a fora i van plantar
la branca del mestre al bell mig. Tots els alumnes estaven molt contents perquè
el professor no tornaria a cridar i els tractaria més bé.
(Música final)
Edna Buixaderas, Jenny Caicedo, Pol López i Adrià Oliva
EL NOI I EL PARE PESCADOR
(Música inicial)
[Narrador]: Això passava al Marroc, un país llunyà. Hi havia un noi que anava
amb el seu pare a pescar. El pare va capturar una balena .
[Pare]: Em pots agafar la xarxa?
[Noi]: Sí, pare, és clar.
(Música)
[Narrador]: Aleshores, la balena li va fer una proposta.
[Balena]: Si em deixes anar, t’ensenyaré el mar i et portaré a la meva boca i
també faré tot el que vulguis.
[Narrador]: Ell la va deixar anar. Quan va venir el seu pare, el va renyar.
[Pare]: Molt malament, castigat.
[Narrador]: I el va fer fora de casa. Va anar a parlar amb la balena i li va
explicar el que havia passat.
[Noi]: El meu pare m’ha fet fora de casa i t’he vingut a demanar si em pots
ajudar.
[Balena]: Sí, és clar que sí.
[Narrador]: Tot seguit el va portar en una illa molt llunyana. Un dia, a l'illa, el
noi va trobar un tigre dins d'un forat i es va espantar. El tigre cridava...
[Tigre]: Auxili, auxili, ajudeu-me, siusplau.
[Narrador]: El noi va decidir ajudar-lo, però amb una condició: que no se'l
mengés. El tigre es va arrencar un pèl i li va donar tot dient-li...
[Tigre]: Si mai em necessites, crema aquest pèl i et vindré a ajudar.
[Narrador]: Al cap d'un temps, el noi va veure un niu d'àguila amb pollets que
estava a punt de caure. El noi el va posar bé perquè no caigués. Però
aleshores va arribar l'àguila, i com que es pensava que el noi li volia agafar els
seus pollets, se'l volia menjar. Però un pollet li va dir a la seva mare...
[Pollet]: Mare, mare, aquest noi ens ha salvat.
[Narrador]: L'àguila va confiar en el seu pollet i li va donar al noi una
recompensa per haver ajudat els seus fills:
[Àguila]: Té aquesta ploma i quan estiguis en perill crema-la.
[Narrador]: Caminant, caminant, va trobar una filera de gent molt llarga.
[Noi]: Que hi feu aquí?
[Narrador]: Un noi li va explicar que la princesa es casaria amb qui s'amagués
de manera que ella no pogués trobar-los. El noi va dir...
[Noi]: Jo també vull participar.
[Narrador]: I tothom va riure. Va parlar amb la reina i també va començar a
riure. El noi va fer un xiulet i de seguida va venir la balena. Es va amagar a la
boca de la balena i el va portar al mig del mar. Però la princesa era massa
llesta i el va trobar. Desprès va cridar l'àguila i el va portar més enllà dels
núvols. I la princesa el va trobar. Finalment va cridar el tigre:
[Noi]: Tigre, tigre!
[Narrador]: El tigre va fer un gran forat i el va amagar. Aquesta vegada la
princesa no el va trobar. Tothom va quedar bocabadat. Així va casar-se amb la
princesa i després va avisar el seu pare. I així van ser feliços i mai no van
matar cap animal i tothom els respectava.
Soumia Nafik, Rajaa El Kai, Ivan López i Roger Páez
ZUHURA, LA FILLA DEL SOL I LA LLUNA
(Música inicial)
A l’inici dels temps, hi havia el sol i
la lluna. Es van casar, van tenir una
filla (se senten plors de nadó) i li van
posar el nom de Zuhura. Era molt
maca, la més bonica del món. Quan
va arribar a l’edat de casar-se,
tothom es volia casar amb ella.
Tothom li deia:
— Zuhura, estimada, et vols casar amb mi?
I la Zuhura deia:
— No, no i no!!!
Molts homes li portaven regals per demostrar que l’estimaven molt i per poder-
s’hi casar. Un dia, van aparèixer dos homes: el Vent (se sent soroll del vent) i el
Llampec (se sent el soroll d'un tro). Zuhura va dir:
— Si em voleu demostrar que m’estimeu, porteu-me regals.
Ells van anar per tot el món, demanant:
— Quina és la cosa més bonica del món?
La gent els deia:
— Diners, joies, or, plata...
El Vent li va portar diners i el Llampec li va dur or, plata i bronze. Zuhura, quan
ho va veure, es va enfadar molt i va dir:
— Això és per demostrar el vostre amor?
Zuhura ho va rebutjar (soroll d’alguna cosa que cau a terra) i després els va dir:
— Si vosaltres realment us voleu casar amb mi, no són pas aquests els regals
que m’heu de portar.
El Vent i el Llampec van decidir no fer més cas a la gent i van viatjar per tot el
món per descobrir nous regals.
El Vent va trobar els estels i va dir:
— No creus, Llampec, que aquests estels brillants podrien ser un bon regal?
— No, aquest regal li vull portar jo!
— Sí home, jo els he vist primer!
De cop, va aparèixer una cosa impressionant: era l'arc de Sant Martí.
— Mira, Llampec, li podries portar aquest magnífic arc de Sant Martí.
— És clar, quina bona idea!!!
Quant Zuhura va veure els regals que el Llampec i el Vent li van dur, va estar
molt contenta. Aleshores, va haver de decidir quin dels dos triava per poder-s’hi
casar. Era una decisió difícil, ja que tots els regals eren molt i molt bonics.
Els pares de la Zuhura, el Sol i la Lluna, li van preguntar:
— Estimada, quin dels dos t'agrada més?
— M'agraden molt tots dos. No sé per quin decidir-me.
Des d'aquell moment, el Llampec i el Vent van voler demostrar quin dels dos
regals era el més bonic i es van començar a discutir (soroll de baralla i crits).
Zuhura es va posar a plorar (so de plors). El Llampec va dir:
— El meu regal és millor, mira quins colors!
— No, no, mira que brillants són els estels.
La baralla mai no es va acabar. Avui en dia encara continua. Per això, quan
plou, és Zuhura que plora i els trons són la lluita del Vent i el Llampec, que cada
dia intenten aconseguir l'amor de Zuhura.
Oriol Riba, Albert Prat, Laia Piera i Laia Homs
ELS GINNES
Hi ha una llegenda que explica que, a Gàmbia, hi viuen uns éssers fantàstics
anomenats Ginnes, que es poden convertir en diferents animals, canviant de
forma. Hi ha molta gent que s’ha tornat boja per culpa dels Ginnes i, a més, els
seus descendents han heretat la mateixa malaltia. Val més no molestar cap
persona a la nit, perquè si és un Ginna ja has begut oli.
En Dems, que té experiència, i per sort se’n va salvar, us explicarà la seva
història.
— Com que al meu poble no hi ha electricitat, a la nit és molt fosc i no és fàcil
distingir-los. Per això, la gent se’n va a dormir quan es pon el sol. Com que
sempre hi ha excepcions, hi ha gent que és amiga dels Ginnes i es poden
permetre sortir de nit. Jo els he vist a l’Àfrica, a Catalunya, però, no n’he vist ni
un. Jo els he vist en forma de cargol. Era una nit de festa, al final del Ramadà,
que era l’1 d’agost, després de tota una setmana de ballar. A les onze de la nit,
un Ginna en forma de cargol, que sorprenentment corria molt, em va voler
atacar.
— No se m’escaparàs, maleït nano —va dir el Ginna, en to de gàngster.
Però jo, que a Catalunya m’havia estat entrenant per a les proves d’atletisme
durant un any, vaig aconseguir escapar-me’n.
Quan vaig passar a prop de casa d’un meu amic, vaig cridar:
— Auxili, deixeu-me entrar!
El pare del meu amic em va contestar amablement:
—Ara t’obro la porta, un segon!
Quan va aconseguir entrar a casa, el Ginna va anar-se'n enfadadíssim per no
haver aconseguit la seva presa.
Llavors, en Dems no tornà mai a sortir de nit, per por als Ginnes.
Bernat Vilarrasa, Odette Estrella, Àlex Garcia,
Emma Gallardo i Rafa Giménez
WANDA MAGERE
(Música inicial)
[Narrador]: Hi havia una vegada un guerrer anomenat Wanda Magere que
formava part de la tribu dels Luo a Kènia. En
Wanda era molt valent. Els déus li havien donat
un do, un punt invencible: la seva ombra. Un bon
dia, les dues tribus es van batre en una lluita.
(Se senten sons de guerra)
[Narrador]: Els Kipsigin van tonar a perdre. En
Wanda havia guanyat una altra vegada.
[Tribu Luo]: Tres urres per Wanda Magere. Urra,
urra, urra! Hem guanyat!
[Narrador]: Les dues tribus van decidir, aleshores, firmar un tractat de pau per
ser amics per sempre.
[Wanda Magere]: Firmo aquest tractat de pau en nom de la tribu Luo. Tots hi
estem d’acord?
[Capità Kipsigi]: Nosaltres no hi estem pas d’acord!
[Narrador]: La tribu Kipsigi, d’amagat, pensava què podia fer per guanyar
Wanda.
[Capità Kipsigi]: Hem de fer que la Kalia enamori en Wanda i esbrini què és el
que fa que en Wanda Magere ens guanyi.
[Narrador]: El capità Kipsigi va anar a parlar amb la Kalia i li va explicar quina
era la seva missió.
[Kalia (capficada)]: Com puc aconseguir el que m’ha demanat el capità?
[Narrador]: Al cap de molt temps...
[Wanda Magere]: Estimada, em pots posar crema a la ferida si us plau?
[Kalia]: Sí, i tant.
[Narrador]: Va ser aleshores quan la dona de Wanda Magere va descobrir per
què Wanda tenia tanta força: era la seva ombra. Corrents li va anar a explicar
tot al seu cap.
[Capità Kipsigi]: Hem de tornar a iniciar la guerra, ara ja sabem com guanyar
Wanda Magere.
(Se senten sons de fletxes)
[Narrador]: Un guerrer va matar Wanda. Els Kipsigi, finalment, van guanyar.
[Guerrer Luo]: Mireu, en Wanda s'ha convertit en una roca!
(Música final)
Oriol Ferrer, Berta Franquesa, Adrea González i Danelle Pelayo