Download - Diari de Sant Cugat 266
Avui S'ENCENDRAN LES 18.000 BOMBETES QUE AQUEST NADAL IL·LUMINARAN ELS CARRERS DE LA CIUTAT PÀGINA 14
Divendres, 11 de desembre de 1998 US 4 CANTONS Núm. 266
Any VI
El "diari" de Sant Cugat 223 ptos.
La direcció de Correus es planteja mantenir
P oficina de la rambla de Can Mora SUMARI
Estratègies electorals eviten que IC i ERC
carreguin contra l'elecció de Jordi Menéndez
Pàgina?
Sant Cugat compta amb més de 500
places d'aparcament en zona blava
Pàgina 14
La Unió Santcugatenca
comença a preparar els actes del seu centenari
Pàgina 17
El cantaor Miguel Poveda omplirà de flamenc la Casa de
Cultura demà a la tarda Pàgina 38
Mísia, la veu més prestigiosa del món dels fados, cantarà aquest
vespre al Teatre-Auditori Pàgina 39
VAL en la
compra de por LLENYA
CARBÓ a la benzinera
£ Griful Oil, s L Serví! Ertadó
i z :
El col·lapse del servei impulsa la
direcció a buscar alternatives
La inauguració de la nova seu
es retarda fins a la primavera
V. acumulació de cartes per repartir és el major handicap del servei actual. FO TO: F 4C
Pàgina 21
Pujol dóna suport a la candidatura de Recoder
El president de la Generalitat va visitar dimecres el Centre Borja de la ciutat
Pàgina 7
Rama ha al·legat motius personals per justificar la dimissió. F: X. L.
Joan Rama deixa el sènior masculí de bàsquet de la UESC a mitja temporada
Pàgina 32
Tant si vostè és a casa com si no hi és... AUXVYD
continua vetllant per la seva llar
SISTEMES DE
SEGURETAT
Prestigi, Seguretat i Servei
SISTEMES DE SEGURETAT C3M«W:NIS COMOTKSiOtPIOlECDC
•
CATALONIA C E R À M I C
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
VISITI LA MÉS GRAN
EXPOSICIÓ OBERT DE DILLUNS
A DISSABTE
Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3.
Tel. 93 580 15 00
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per a la construcció
ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR
Griful Oil Servei Estació
Atractius descomptes en benzina
Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de fins a 2 pessetes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'hora de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.
HÍPICA SEVERINO Passejades de cap
de setmana
Recolliu els vals per a una esplèndida passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.
Consumicions gratuïtes
Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.
Examen visual gratuït
Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat
immillorable per revisar la vostra vista.
UiVIN Especialitat* només en IDIOMES I TRADUCCIONS ^0
Rius i Taulet 2. Pral. 1 • - Tel. (93) 674 82 15 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
Cursos d'idiomes gratuïts
Aviu en dia és gairebé imprescindible saber parlar més d'un idioma. L' acadèmia d'idiomes WAY-IN ofereix a tots els subscriptors (o familiars) un curs d'un mes totalment gratuït. El subscriptor pot escollir entre anglès, francès o alemany. Cal passar a buscar el val a la redacció.
veterinos 1 Sessió gratuïta de
desparasitació interna Tots els subscriptors que tingueu animals a casa, podeu gaudir d'un 10% de descompte en el servei de perruqueria canina i d'una sessió gratuïta de desparasitació per al vostres animals. Ara és el moment de fèr-ho.
# • •« . f-„
Llaminadures de franc per a gossos
Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu recollir de manera gratuïta un assortit de galetes per a gossos en aquest establiment.
(l DERIVA EDITORIAL
75% de descompte en llibres
Tots els subscriptors podeu consultar el catàleg de títols de Deriva Editorial, i recollir vals per obtenir descomptes del 15% en adquirir-ne qualsevol d'ells.
Sessions golfes gratuïtes Vine a veure aquest dissabte a la nit La Màscara del Zorro, protagonit
zada per l'actor de moda Antonio Banderas i Anthony Hopkins. Els subscriptors podeu venir a buscar les entrades, totalment de franc, a la redacció.
• / no oblideu que també hi han molts més establiments de la nostra ciutat que els hi ofereixen advantatges com laperruquerUJ
Taboada, la botiga de roba infantil Nens, Sant Cugat esports, perruqueria i centre de bellesa DÍS0n.J molts llocs més!
Vine a la redacció i informaíe 'n.
i^ÍFl'Jt^J^HFi
OS 4 CANTONS
^ ^ ^ ^ M El tema de la
hetmana Divendres. II deilestmlm de /VW
MM 3
gttgag
M e r c a t s
La vida marcada pel mercat Els mercats municipals ofereixen productes frescos i el tracte directe amb el client
La botiguera, la llum natural, el terra net i brut en poca estona, els crits, el futbol, la sèrie, la pel·lícula d'ahir a la nit, el sospitós mareig de la veïna, el Nadal, Tots Sants i Pasqua. L'alegria i la tristesa. Al mercat hi ha de tot. Però no tot es compra.
GLÒRIA FRANCOLÍ
A Sant Cugat hi ha un mercat municipal que fa 88 anys que existeix. La construcció del mer^ cat de Pere San va fer-se onze anys després que es compressin els terrenys, i no va ser fins l'any 1911 que van entregar-se les primeres parades. El de Torre Blanca, molt més nou, fa onze anys que va néixer a la nostra ciutat Dinàmica onzetiiaaa? Onze vegades sí, perquè a les 11 normalment ja s'han fet unes 11 vegades les primeres 11.000 pessetes. Des de fa moltes vegades 11 anys hi ha famílies que han tingut parada en algun dels mercats municipals de Sant Cugat i, de la manera com es presenten les coses, sembla que falten moltes vegades 11 anys perquè aquestes institucions plenes de vida conti-nuint oferint 11 vegades molta
qualitat i bons aliments.
La història
Segons pot llegir-se als documents que es conserven a l'arxiu municipal de la ciutat, l'any que ve farà un segle que l'ajuntament de Sant Cugat va comprar els terrenys on un temps més tard construiria el mercat municipal. L'antiga església de Sant Pere d'Octavià, molt malmesa pel pas del temps, i després de ser refugi durant els conflictes bèl·lics, va ser el lloc escollit per edificar el mercat cobert que durant tant de temps els santcugatencs havien demanat.
Però sembla que el temps i el creixement no perdonen i malgrat les obres i reformes que es fan a Pere San va ser imprescindible la construcció d'un mercat a un altre lloc. L'ajuntament treu a concurs públic la gestió del nou
E/s mercats van ser i són un impur tant lloc de trobada i de leumó des que i ati néixer i fm<, als nou/es- dies E: X. L.
mercat. Mercassa acaba invertint 169 milions de pessetes en la construcció d'aquest nou edifici. L'any 1987 s'inaugura el segon mercat de la ciutat. Passats tres anys d'esplendor, arriben les males temporades. Tant per al mercat nou com per al reformat Pere
San. Però amb el pas del temps i el creixement de la ciutat la dinàmica torna a reprendre a tots dos mercats, i ara sembla que no pugui parar. La tradició encara tira.
Els venedors són les cares més vistes d'aquests espais plens de productes. Però hi ha una impor
tant part d'aquest teixit mercadal que es veu molt poc. Es tracta dels carregadors, dels encarregats de manteniment, de les persones que el netegen i de tots aquells que, canviant bombetes i arreglant goteres, fan del mercat un bon lloc on comprar.
Vino Penedès ERMITA D'ESPIELLS
blanco 75 cl.
850 Foie gras
Ml CUIT DE CANARD
80 gr.
795 \&&"\ Salmón
noruego PRYCA 250 gr.
913
Vino Ampurdàn BLANC PESCADOR blanco 75 cl.
475
V Jamón ibérico bellota
NAVIDUL Por piezas, el Kg..
3.895 1^^ O^j^A0
4 Nueces de Califòrnia BORGES 750 gr.
359
Vino Crianza YLLERA
tinto 75 cl.
1.595
• Queso curado de oveja
FLOR DE ESGUEVA
mini Por piezas, el Kg..
1.685
Setmana ÏLS ÍCAIYTONS Divendres, 11 de desembre de 1998
Torre Blanca
Les noves instal·lacions del mercat atrauran més públic
Alguns dels botiguers no veuen clara aquesta inversió G. F.
El mercat de Torre Blanca és un mercat municipal molt nou i que, com a tal, ofereix també molts més serveis que els mercats municipals tradicionals. 1 li ha 58 llocs de venda, 13 locals comercials i un autoservei de 311 metres quadrats . En total, una superfície de 3.217 metres quadrats a la qual cal sumar l'espai que es guanyarà amb les reformes que s'estan fent i que acabaran el mes de juny de 1999.
"Un cop acabades les obres, els nostres clients tindran un nou motiu per venir a comprar", explica Jaume Casanovas, president de la junta del mercat. Aquesta opinió, però, no la comparteixen altres co
merciants del mercat. "Amb les botigues noves pot ser que hi hagi més competència i es perdran aparcaments", explica un dels botiguers del mercat, Narciso Crespo, qui, d'altra banda, valora molt positivament el fet que en un futur proper s'instal·li calefacció i aire condicionat en la infraestruc-tura de l 'espai mercadal . En aquest sentit el president de la junta del mercat assegura: "L'alcalde va prometre la instal·lació dels aires freds i calents i també que canviaria el terra del mercat; nosaltres confiem en la seva paraula".
L'empresa que fa 3 mesos va guanyar el concurs pel qual l'ajun tament cedia la gestió d'aquests espais, Promotres, s'ha ad
judicat durant cinquanta anys la concessió per gestionar un total de 1.000 metres quadrats distribuïts en 15 botigues. Les petites, de 12 metres quadrats , valen 3.700.000 pessetes i les més grans surten al preu de 4,6 milions. Les obres inclouen també el canvi de lloc de la camera i de les càrregues, les quals s'estan traslladant sota terra. Segons explica Josep Maria Casas, de Promotres, "per ara ens trobem que les empreses interessades a vendre aquí són totes dels sector lúdic. La majoria de les empreses que han contac-tat amb nosaltres són bars". Onze anys enrere el creixement de la població i la renovació del mercat de Pere San no cobria la demanda mercadal santcugatenca. Així
El mercat ofereix la qualitat dels productes frescos i molt diversos serveis. F: X. I..
Pere San
El futur del mercat, a debat entre assentadors, comerciants i ajuntament
Ledifici modernista està passant per un bon moment
va ser com des de l'ajuntament va impulsar-se l'obertura d'un altre mercat municipal. El dia de la inauguració el principal responsable de la ciutat l'any 1987, el socialista Oriol Nicolau, va explicar que una altra de les raons que va motivar la construcció d'aquest segon mercat a la ciutat era "millorar les condicions de vida de tots els ciutadans", acostar els preus a aquells que no podien "accedir a la qualitat de vida de la ciutat". Temps més tard, l'actual president de la junta del mercat, Jaume Casanovas, assegura que "qui posa el preu és el client" i que, per tant, "la gent que ve al Mercat de Torre Blanca paga la
qualitat dels productes que adquireix"
. La seva localització, entre la per-llongació del carrer Sant Medir i del Passeig Torre Blanca comporta un dels principals avantatges d'aquest espai comercial: "Al centre de la ciutat està tot molt saturat. Aquí, en canvi, disposem de força espai i també oferim aparcament". Aquest mercat obre cada dia de vuit a dues del matí i totes les tardes, menys les de dilluns, de 6 a 9 del vespre "per conservar la clientela", explica un dels fruiters. I continua: " Hem d'adaptar-nos a la dinàmica de la gent que ve a comprar perquè, al cap i a la fi, són ells qui manen".
G. F. - Sant Cagat -
El primer que es nota caminant pels passadissos del mercat de Pere San és un bon ambien t , les ganes de t rebal lar d'uns i de comprar dels altres. La separació del peix per unes escales que baixen a la segona nau i cl fet que les fruiteries estiguin al mig de la primera planta dóna coherència a la distribució de l ' e spa i , q u e s 'acaba d'omplir amb Ics carnisseries, les pastisseries i les merceries. Malgrat l'estretor, pot caminar-se amb tranquil·litat. "Kls problemes arriben quan els nostres clients han d'aparcar el cotxe", explica la presidenta dels assentadors de Pere San, Lluïsa Girbau. Aquest és el mateix problema que es veu des de l'associació de veïns i comerciants del nucli antic i Coll Fava. Ramon Pros, president de l'Ateneu, considera que "cal reestructurar el nucli antic perquè sigui un lloc còmode per a tothom" i proposa ampliar les zones d'a-
Kl proper ple di l ajuntament donat a el \ i\ttplau a la reobertura de dos espais comercials del mercat. F.: X. L.
parcament de prop del centre lesa cada cop que es torna del l'estació". Aquest mateix regi-de salut. "Al CAP hi ha molt espai, està a dos minuts del nucli antic i al costat de la via ràpida de circumval·lació".
Manel Gabaldà, regidor de comerç de l 'ajuntament, explica que "s'estan fent tràmits" per aquesta necessitat que es fa pa-
mercat amb 10 quilos de patates, la carn de la setmana i el sabó de rentar els plats.
"Entre el carrer de la Creu i cl de la Torre es preveu construir un aparcament de 180 places, n'hi hauria un altre al centre, a tocar de Pere San, i potser un a
dor es mostra satisfet de la situació actual del mercat: "Tres anys enrere el mercat va passar per una mala època, però en aquest moment funciona molt bé. S'estan fent petites remode-lacions i es preveu que amb el temps puguem rentar la cara al
mercat i remodelar la plaça". Aquesta volunta t de reforma també es valora i fins i tot s'amplia des de l'Ateneu. Segons assegura Pros, "avui Pere San no compleix la funció que ha de complir un mercat de ciutat, hauria de reformar-se de tal manera que oferís molts més serveis", i continua en la mateixa línia mentre proposa "que es repensi si és viable que 1' edifici modernista tingui altres funcions, i així el centre de la ciutat es converteixi en un gran mercat"
Lluïsa Girbau, en defensa de les nombroses famílies que viuen del mercat, creu que "l'ajuntament no s'ha ni plantejat" que el mercat més antic de la ciutat pugui desaparèixer i s'empara en les reformes de 1990 i en les posteriors actuacions d'aquesta institució en aquest espai mer-catil: "Les continuades renovacions de l 'ajutament al mercat fan pensar en una reestructuració de l'espai comercial però mai ene l t ancamen tde l'edifici". El debat està servit.
CENTRE DE LA IMATGE NQU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10 ±
FINS A 30x45 EN NOMÉS
1 HORA
OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et
jalarem una ampliació de | en rodets de 135mm
(el rodet tradicional) o unimn&i en APS.
A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor laboratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el
més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)
J ^ j £ N 0 U E-MAIL: [email protected] PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS
ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Setmana
L·ls mercats a l'aire lliure ofereixen mo/tt piodurtes que no es troben en el meiuit munn ipal i \\M I ARR<>\.\
Un dia al m e r c a t
Llevar-se d'hora, proveir la parada
i vendre molt són la dinàmica diària Mantenir les instal·lacions netes i ben cuidades és bàsic
G. E
De O3:00h. a 07:00h
3:00 La majoria dels bot iguers s'aixequen per anar a Mercabarna a comprar i carregar els productes que vendran durant el dia. Ho fan els peixa ters, els carnissers i els venedors de flors.
5 :00 Es dirigeixen a Sant Cugat on començaran a muntar la parada.
6 : 0 0 Es lleven els botiguers que no han d'anar a Mercabarna fins al migdia.
7 : 0 0 Es col·loca el gènere i es prepara.la botiga per començar a vendre als clients més matiners. 8 : 0 0 S 'obre el mercat al pú blic. Co men-cen a venir persones que porten
bars, mares de fam lia, gent De 08:00h. a 14:00h.
14:00 Es neteja el mercat, que tot quedi en ordre. Es
combrar , tirar les deixalles i arre
glar la parade-ta, deixar-la a punt per a la tarda o l'endemà. 1 4 : 3 0 Es
tanquen totes les portes
del recinte. 1 5 : 0 0 La majo
ria dels venedors van a dinar. Els
fruiters ho fan a Mercabarna . Ells encara han de por tar els productes frescos a la parada del mercat. Els altres ho fan a casa seva o bé al bar del costat. 1 6 : 0 0 Els fruiters carreguen els pro
ductes que abans han compra t .
P o r t e n ca ixes plenes de fruites verdures trans- De portades per carros de carregar amb rodes, de gairebé dos metres d'alçada
1 7 : 0 0 Es va cap al mercat. Tothom torna a
preparar la parada per al torn de tarda. Dilluns a la tar-
bé no s'hi cap. Moltíssima gent pensa que s'acosta el dia de festa setmanal i cal tenir-ho tot a punt per què no ens manqui res. Cal tenir present que els dissabtes a la tarda el recinte del mercat encara està obert. La majoria del públic de la tarda el formen persones que treballen durant el dia i que aprofiten les últimes hores del dia per fer la compra. Els dilluns a la tarda, dia de festa, és el moment que els encarregats de manteniment del centre aprofi ten per canviar les
bombetes foses o reparar els des
perfectes
que durant el dia té feina. 11 :00 Durant tot el matí es va venent però si és dilluns, dijous, divendres o dissabte, aquesta és l'hora en què comença a entrar més gent i ja no para el trànsit fins a l'hora de tancar. Es també l'hora en què els fruiters ja tenen els pabellons de Mercabarna dedicats al seu producte. Durant el matí han venut el que havien comprat el dia abans a Mercabarna.
da és l'únic dia que els mercats munici pals fan festa. 1 8 : 0 0 Es torna a obrir el mercat al públic. A la tarda també hi ha mol ta feina. Si és cap de setmana gaire- ^ ® i9:00h.
15:00h. a 18:00h. més tardans i es comença a tancar la paradeta. Es fa caixa per saber si ha estat un bon dia (hi ha parades que la caixa la fan dos cops al dia, al migdia i a última hora de la tarda). Quan ja no queda ningú, es tanca el mercat.
2 2 : 0 0 El mercat es neteja i es deixa llest per al
dia següent . Durant la nit el mer
cat t a m b é dorm, està cansat de tot el dia. I sobretot d o r m e n els venedors i les
pe r sones q u e durant tot el dia
han donat vida. aire i activitat a l'edifici.
a 21:00h.
M e r c a t al c a r r e r
El nombre de paradetes ambulants es dispara en
els últims tres anys
cat de Torre Blanca, els d imecres, hi havia només sis parades a fora. Actualment n'hi ha 20 i s e m b l a q u e t o t vag i a més" .
Els venedors que van de mercat a mercat recorrent tot el Vallès o fe re ixen t a m b é als santcugatencs la possibilitat de poder adquirir durant la setmana aquells productes que és difícil trobar al mercat municipal: roba de senyor, de senyora i de nen, roba interior i per a la casa...Com que s'acosta Nadal, també poden trobar-
s'hi parades de
G. F. - Sant Cugat -
Els dimecres i els dijous el mercat surt al c a r r e r . l n bon g rup d e parades a m b u l a n t s s'instal.len a les rodalies dels dos mercats per tal de fer més àmplia l'oferta i atraure també a més públic. Així el recorregut de les persones que norm a l m e n t v i s i t e n el m e r c a t entre se tmana "passen una estona més al voltant del recinte . Malgrat el fred de l'hivern i la
calor de l ' e s t iu _ ... r
s e m b l a q u e Manel Gabaldà: "Els joguines i de bi-aques t t ipus de j u t e r i a . E s v e -venda, que es re- mercats defora SOTl Un nen flors i espè-munta als inicis ^ c i e s , a b r i c s i d e tos els mer - bon termòmetre del b u f a n d e s , b a -cats de la histò- rrets i bosses, tot ria, els mercats a funcionament del t i p u s d e c o m -l ' a i r e l l i u r e , # _ p l e m e n t s per a a t rauen , i molt . mercat municipal" la llar i les pef-Una bona prova sones. n ' é s l ' a u g m e n t ? ' f - Torre Blanca cont inuat de parades q u e es té mercat exterior el dimecres, m u n t e n al voltant dels mercats, tant el dimecres com el dijous. Aquest creixement és directament proporcional a la quantitat de públic que atreu el mercat. Segons explica Manel Gaba ldà , regidor de comerç de l 'ajuntament de Sant Cugat , els mercats exter iors són "un bon termòmetre del funcionament del mercat mun i c i p a l " i p o s a el s e g ü e n t exemple: "Als inicis del mer-
i el dijous es repeteix la història al centre de la ciutat quan, tot al llarg del carrer endava-llada, des de la plaça Pere San fins a la dels Quatre Cantons, i tot al llarg del carrer Major, s'hi instal·len les paradetes.El principal atractiu del mercat a l'aire lliure és el tracte amb la gent . L'ambient que es viu és fresc, sense massa formalismes i directe. El que queda de la tradició.
PELÜQUEROS Rambla Can Mora, 10
Tel. 93 589 57 85 Sant Cugat del Vallès
• PELUQUERIA - Especial Novias y Comuniones • ESTÈTICA - Limpieza de cutis
- Depilaciones - Manicura - Pedicura - Tinte y Permanente de pestanas - Tratamientos corporales - Tratamientos faciales - Maquillaje - Quiromasaje
Masaje - Aromaterapia • SAUNA - SOLÀRIUM
*22«. MASKOTA'4
VILLA, 5 - TEL. 93 675 01 52 - SANT CUGAT DEL VALLÈS
Cursets especials per s especials per escoles.
Laborables de 9:00 a 20:00h. 38H»
Setmana ELS4CAIVrM>S Divendres, 11 de desembre de 1998
L ' e n q u e s t a
Reconvertiria el mercat vell en un centre de cultura?
tCwaat-El mercat vell, a la plaça Pere San, està construït a començaments de se
gle i és de disseny netament modernista. Té una estructura molt bella, amb finestrals i murs d'obra vista i columnes i reixes de ferro forjat. El rellotge, malauradament fet malbé, és un dels més curiosos a causa de la seva esfera romboïdal. És un edifici força atractiu i digne de ser cuidat i mimat. El mercat vell està al bell mig del poble i reclama urgentment una bona i acurada
restauració i adequació del seu espai. A això s» sumen altres problemes, com la jubilació més o menys pròxima de molts dels seus venedors i la degradació de la plaça Pere San; però, què s'ha de fer amb el vell mercat? Alguns han parlat de reconvertir l'edifici per a altres equipaments, deixant per obsoletes les seves instal·lacions; d'altres volen que sigui un mercat, com sempre. Però, què vol la gent que se'n faci? La pregunta resta a l'aire. / M. S.
MARIA JOSÉ LORENTE
44 ANYS MESTRESSA DE CASA
"S'ha de restaurar. Si cal, posar calefacció i refrigeració com han fet en altres mercats de Barcelona i Cerdanyola, però conservar-lo com a mercat. I abaixar una mica els preus no estaria malament."
MONTSERRAT PASTORET
46 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"S'hauria d'arreglar una mica i fer que continuï, sobretot perquè està al centre del poble i és el de tota la vida."
ARANTXA ESCUDERO
36 ANYS
MONITORA
"És necessari conservar-lo. Un mercat al mig del poble és una necessitat i el mercat nou queda molt lluny d'alguns ciutadans."
NARCÍS OLEGUER
60 ANYS
JUBILAT
"S'hauria de restaurar o remo-delar, sobretot, la plaça Pere San, i conservar el mercat en actiu com a mercat del centre del poble."
M. DOLORS SOLÉ
49 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"Es podria modernitzar el seu interior i deixar-lo com a mercat A mi m'agrada molt més que el nou."
CARMEN FERRERI
70 ANYS
JUBILADA
"L'edifici és molt emblemàtic, però crec que s'hauria de mirar de restaurar i modernitzar conservant-ne la seva funció original de mercat del poble."
ALBA GÓMEZ
23 ANYS
HOSTAL ERIA
"El mercat és necessari. L'altre està molt lluny i no és fàcil anar-hi; no tots tenim cotxe per anar a comprar."
MARIA ANDREU
61 ANYS
MESTRESSA DE CASA
"El mercat vell necessita una restauració a fons, però el deixaria com a mercat. Més arreglat i modernitzat per dintre, però sempre com a mercat."
LORENZA RINQUET
43 ANYS
HOSTALERIA
"Crec que hi ha altres edificis per posar-hi serveis culturals. El mercat vell el restauraria i adequaria, però el deixaria cpm a mercat."
CÈLIA RODRÍGUEZ
25 ANYS
GEÒGRAFA
"Cedifici s'ha de conservar i arreglar perquè és molt bell i val la pena, però sempre conservant-ne la seva funció primitiva de mercat del poble."
El nou establiment ple de solucions per moblar la seva llar
-p ens trobarà a l'Avinguda Graells 23-25 I al costat de Mobil Center.
EIS4GWTONS
Política Divendres, 11 de desembre de IWS 7
P a r t i t s
Pujol defensa la candidatura de Recoder com a alcaldable CDC el proclamarà dijous com a 'primer candidat"
El diputat Lluís Recoder ha rebut aquesta setmana un altre suport de pes amb vista a la seva pròxima proclamació com a alcaldable de CiU a l'alcaldia de Sant Cugat. Ha estat el president de la Generalitat, Jordi Pujol, qui en una visita dimecres al Centre Borja va definir Recoder com a "molt bon
candidat" i va apuntalar el seu raonament en la dilatada experiència política i l'empenta del dirigent de CDC. L'assemblea de Convergència designarà aquest dijous Recoder com a 'primer candidat' de CDC a la llista municipal, un eufemisme per precipitar el pacte municipal, segons la direcció local.
ALBKRT BALANZÀ
"Necessitem tant i tant que gent especialitzada investigui d'on som, d'on venim i on anem". Amb aquest missatge al llibre d'honor del Centre Borja, Pujol va com-patibilitzar la reflexió amb el suport al futur candidat a l'alcaldia de Sant Cugat per CiU, Lluís Recoder. Un suport més, i potser decisiu, amb vista al desencallament del pacte municipal a Sant Cugat.
Pujol, com ja va expressar l'any passat quan va visitar l'Institut Le-onardo Da Vinci, no va limitar l'e-logi al nou cap visible de CiU, sinó que també va insistir en la vàlua personal i política de l'alcalde Joan Aymerich, de qui va dir que si hagués volgut continuar hauria tingut tot el seu suport. Sobre la proposta d'alguns di
rigents per canviar consellers del Govern i per esgotar la legislatura fins al novembre, el president de la Generalitat va quali
ficar de "fantasies" aquestes tesis que propugnen el relleu d'Antoni Subirà (Indústria), Xavier Marimon (Agricultura), Antoni Comas (Benestar Social), Joan Maria Pujals (Cultura) o Xavier Hernàndez (Ensenyament), dels quals va valorar tasques com l'arribada d'inversió estrangera, l'ac-tuació durant la pesta porcina, el model de benestar social per a altres comunitats i l'aplicació de la llei del català o de reforma de l'ensenyament.
P o l è m i c a
IC i ERC eviten la crítica contra Menéndez amb vista a un futur pacte El Consell Nacional ratificarà el candidat aquest dissabte
A. B.
- Sant Cagat -
La tempesta política que es viu al PSC arran de la proposta de la direcció nacional perquè Jordi Menéndez sigui el guanyador de les primàries ha estat rebuda amb cautela a la resta de partits, si bé IC i ERC han estat els menys crítics amb la decisió que prendrà aquest dissabte el Consell Nacional dels socialistes. Els partits d'esquerra treballen amb el compromís expressat per Menéndez durant la campanya electoral interna d'oferir a IC i ERC una negociació per subscriure un "acord d'objectius comuns" amb vista a la configuració d'una majoria progressista a l'Ajuntament.
En aquest sentit, el coordinador d'Iniciativa-Verds, Francesc Godàs. ha cregut "lògica" l'opció de la direcció nacional per Menéndez aplicant la màxima "un home, un vot", des del moment que s'ha convidat els simpatitzants a participar. Des d'Esquerra Republicana, el por
taveu municipal David Sem-pere ha felicitat el candidat i s'ha mostrat partidari d'"un diàleg més profund amb el PSC, que s'incrementarà quan hi hagi una decisió ferma". El futur candidat a l'alcaldia
per CiU, Lluís Recoder, no s'ha volgut pronunciar oficialment sobre la possibilitat de tenir com
IC i ERC treballen amb el compromís
electoral de Menéndez d'oferir un 'acord
d'objectius comuns'
a contrincant Jordi Menéndez en les pròximes eleccions, però ha mostrat el seu interès pel procés dels socialistes. "Segueixo atentament el procés, però no vull dir res fins a saber el resultat final", ha indicat. Potser la reacció més dura ha arribat des de les files d'UDC, per boca del seu president Joan
Recasens. El dirigent demo-cristià, que ja va protagonitzar ara fa tres setmanes unes explícites declaracions en què qualificava les primàries de "xou mediàtic", ha tornat a la càrrega definint Menéndez com "el candidat del PSOE". "L'aparell ha guanyat, com sempre", ha afirmat alhora que ha ironitzat sobre el poder de decisió que han tingut els militants santcugatencs. En últim terme, el portaveu municipal del Partit Popular, Jaume Tarragó, ha evitat pronunciar-se, com sol ser habitual, sobre "un assumpte intern". "Ja vam dir que les primàries eren precipitades, però no ens pronunciarem", ha conclòs.'
La secció local del PSC ha viscut una setmana de calma tensa amb alguns moviments del grup de suport a Joan Gaya per discutir amb la direcció de Barcelona una solució favorable als seus interessos amb vista a la decisió definitiva que es coneixerà aquest dissabte en el Consell Nacional.
Pujol vti lei unti visita completa a les in, Mentre el comitè de Govern
d'UDC] a Barcelona ha proposat la celebració d'un congrés extraordinari del partit per solucionar el pacte, a Sant Cugat, la secció local de CDC] proclamarà dijous que ve Lluís Recoder com a primer candidat dels nacionalistes a les pròximes eleccions municipals. En l'únic punt de l'ordre del dia de l'assemblea ordinària de desembre, l'alcalde Joan Aymerich serà l'encarregat de presentar el seu possible relleu al consistori. Tant el candidat com la presi
denta del partit, Montserrat Rum-bau, han assegurat que el procediment és "el que toca", després que UDC designés els seus candidats ara fa quinze dies. Una se-
•italL·iionsdelCetitrettorja. l·'OTO.X. /..
gona raó, però, seria la voluntat de forçar la designació de l'alcalda-ble i el tancament del pacte municipal entre CDC i UDC. Per Recoder, aquesta proclamació encaixa amb l'advertència que va fer el secretari general del partit en l'últim Consell Nacional de Be-llaterra, però la decisió ha estat exclusivament presa a Sant Cugat. Esteve va instar els alcaldables de CDC a preparar-se per iniciar la precampanya de les municipals en solitari si la negociació del pacte municipal amb UDC no progressava. El dirigent nacionalista va marcar el mes de gener com la data de posada en marxa de la maquinària electoral de CDC per a les municipals del 13 de juny.
dkéémfins Hagtm^atrapanll
tfunhome.mwf è$&£6feniMn
- ~v *~ ^
8 Política ELS4CAiyrCK>S Divendres, II dedesembrede 1998
C o m m e m o r a c i ó
Maulets critica els perjudicis socials, lingüístics i nacionals de la Constitució
Una concentració va tancar divendres una setmana de xerrades
A. B.
- Sant Cugat -
Enteses com a jornades de denúncia però també com a eina de formació de la militància, Maule ts va tancar d ivendres passat una setmana de xerrades i actes diversos contra la Constitució espanyola. Les jornades van arrencar amb un manifest previ que criticava l'actual Carta Magna com "una reforma continuista que ha estat incapaç de canviar les estructures bàsiques del sistema: exèrcit, poder econòmic i cossos repressius".
Sobre aquesta idea, l'insubmís santeugatenc Pere Sanjurjo i el portaveu del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), Eugeni Rodríguez, van abordar dilluns els perjudicis socials que emanen de l'actual Constitució. Sanjurjo, que està inhabilitat durant deu anys per la seva condició, va valorar la desobediència civil com a via per fer progressar les lleis i la societat. Rodríguez,
L'acte amb els independentistes gallecs per la seva banda, va posar èmfasi en la "lectura política" que es fa del concepte de família, quan l'article 14 parla de la no discriminació per raons de sexe, entre altres. Dos dies després va ser el torn del professor Pere Mayans, que va dissertar sobre els conceptes d '"Espana uniforme" i
va ser el de més assistència, h (jIO: X.L. "Espaíïa asimilada", segons un mapa de 1853, per tractar la discriminació lingüística del text constitucional. Segons Mayans, el "context de sabres" de 1978 va donar peu a l'article 3, que explicita el deure de conèixer el castellà i només el dret a saber "les altres llengües espanyoles".
No obstant això, Mayans va evidenciar que "el problema principal" per evitar perjudicis és que l'aplicació estricta de la llei "no es fa" i va posar com a exemple el món educatiu, "on el 80% de les activitats es fan en castellà".
El to més polític va presidir la xerrada de dijous, en què van participar el portaveu de l'Asamblea da Mocidade Independentista (AMI) de Galícia, Miguel García Novales, i el membre del secretariat nacional de Maulets, David Caldeira. Novales va fer un repàs a la història del nacionalisme gallec i va criticar el "colonialisme polític i cultural" que l'Estat espanyol aplica a Galícia abans i després de la promulgació de la Carta Magna. Caldeira va mostrar-se partidari de "pactar poc i exigir sempre" en les negociacions amb un Estat que "posa l'exèrcit com a garant de la unitat i exerceix de presó de pobles". Una trentena de persones van tancar la setmana amb una concentració reivindicativa a la plaça Barcelona.
Campuzano parla de la supressió del servei militar
A. B. - Sant Cugat -
El d ipu ta t al Congrés i responsable de Ci l" a la Comis sió de Defensa, Carles Camp u z a n o , t r a c t a r à a q u e s t dilluns la supressió del servei militar obligatori i comentarà les d i ferents iniciatives parl amentà r i e s q u e es tan conduint a la formació de l 'Exèrc i t p r o f e s s i o n a l a l ' E s t a t e spanyo l a m b vista a l ' any 2003. La xerrada s ' emmarca e n e l s c a f è s - t e r t ú l i a q u e C D C organitza cada qu inze dies al res taurant El Mesón de la plaça Octavià. Aques ta é s la t e r c e r a c o n v o c a t ò r i a d 'enguany, després de la vis i ta a mi t j an n o v e m b r e d e l 'historiador Josep Maria Ai-naud de Lasar te , q u e va versar s o b r e les r e l ac ions Ca-t a l u n y a - E s p a n y a , i d e l comiss iona t pe r la Soc ie ta t d e la I n f o r m a c i ó , M i q u e l P u i g , q u e va t r ac t a r ara fa quinze dies de l 'adaptació de les n o v e s t e c n o l o g i e s a la vida quo t id iana .
INFORMACIÓ MEDIAMBIENTAL ÍNDEX DE LA QUALITAT DE L'AIRE (IQA) A SANT CUGAT DEL VALLÈS
Gràfic d'evolució de la qualitat de l'aire a Sant Cugat del Vallès
BONA Excel·lent (*****): 75 <IQA<I00 Satisfactòria (****): 50<IQA<75
MILLORABLE Acceptable (***): 25<IQA<50 Baixa (**):0<IQA<25
POBRA Deficient (*): -50<IQA<0 Molt deficient (•): IQA<50
<
el 11 de desembre al 13 de (Excel·lent)
Valoració de dades: La presència d'un anticicló a la Mediterrània amb poca ventilació ha provocat un augment de les temperatures; per tant, els nivells de contaminació han augmentat sensiblement. Malgrat aquestes variacions, l'IQA s'ha mantingut dins els valors «Excel·lents».
4» Ajuntament de Sant Cugat del Vallès Àrea de Medi Ambient
Si t'interessa saber què passa
a SANT CUGAT
TRUCA AL 93 62 8
i et portarem tota la informació a casa
EIS 4 CANTONS El "diari" de Sant Cugat
US 4CANTONS
10 Ooinió
^ ^ J ^ Divenr, en/f res, II de diriembre de 1998
ELS CANTONS Sffinjn.iri i ru lcpcmlcnt de Sani Cuga t del Vallès
• : PramM Local de Sant Cuçat, S.L.
C j r r c r S.mt Anti.rn. l.S. I u i \ n s - DHl'íO S j n t CiiRJl del Vallès k ' l . ^ " hi Sl - \ s\ >S'i 21) 41
Kilk-iu d e u m n u . i lmp. / , ' \ i l jwf lv t ' om/san icuKat K - n u i l . ^antl· u>;at<í»\ i l jvvcb .u im
Cons*!! d'Administració KatiHin Crau i p res iden t )
Josep M (:j | i icri /n. Pere Ksqiierílu i \ j v i c r l-ornclls (editof delegat)
Directora AiirjCmu
R*daccló IVuta A*- \m M»tiumui: (ilòria Francolí; Política / Krononiia: Albert BaUnza;
Ki i lom / Opinió: Aura í losta; Sorie lat: Anna Borau; Oullura: Josep Maria Miró;
EsporU: Alcx López ; Radiografia í eDqueata: Montse Sant;
Solidaritat: Mònica B c r n j b c ; Dialríclrs: Alícia D. Buj.
Com·rcial Anna M. B<incomptc
CoiiMfl Editorial Ramon (irau (president) Josep M. Cabrcrizo (vicepresident)
Víctor Alexandre.Fianccsc Carbó. Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert l ) c Pablo. Pere Ksqucrda, Xavier Fornells, Knsuan
Herbolzhcimct, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, EmHi Rcfié, Marta Subtra. Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sani Travé. Joan Troyano,
Jaume Tubau. Hcctor Vall, Núria Zabala Aura Costa (secretària)
Subscripcions Laura Monter
Xavi Larrosa i Oscar Benito
I ( jemma Jurado
Cocrscdò Àlvar Masllorens
Rotimpres (972)40 .05 .95
Mailing Vallès S.L. Tel. 589.23.71 Dipòsit legal: 01^*05-93
Is 4 ( j o i o m cxpmvJ I I Í ÍH jn icn i I J K W optniA en cb editorial* EJ»
cupreswn l'opinió del» vr» i JI IKMV i|ne F.li 4 <jn(o«tt no f i teva
(•)ACPC Attociacin C a t a l a n a de la Ptvmu C o m a r c a l
E d i t o r i a l
V*niUtmtk,l\Kàl HFn5M23Jl
Salu* Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors
Mercats, una realitat amb dues velocitats
E n aquest numero tractem àmpliament una realitat comercial: els
mercats municipals, uns centres plens d'oferta on conviuen tradicionalment clients i botiguers en un ambient proper i familiar. La construcció a finals dels vuitanta del mercat de Torreblanca en una zona, llavors, inhòspita i llunyana del centre, va despertar els rumors sobre el final de Pere San. El temps ha demostrat tot al
contrari i avui conviuen ambdós equipaments amb clients i amb necessitats diferents però també -i cal dir-ho- amb velocitats diferents. El mercat de Torreblanca, tot i la
competència propera, ha sabut adaptar-se en aquests darrers anys a les necessitats del nou consumidor santeugatenc amb uns horaris més amplis i nous serveis, fent continuades campanyes de fidelitza-ció. Però no podem dir el mateix de Pere San, que ha triat una velocitat d'adaptació molt mes lenta per als nous temps. Torreblanca inicia ara una im
portant remodelació que obrirà pas a una ampliació de la oferta amb la construcció de locals comercials al seu voltant. Té al seu favor una nova zona que augmenta de població sensiblement, uns equipaments lúdics propers que dinamitzen l'entorn, més facilitat d' apar
cament i uns comerciants que s'adapten amb esforç. Pere San, tot i les seves grans
possibilitats, manté encara tics del passat com, per exemple, la poca disponibilitat horària a favor d'aquest gran i nombrós consumidor que treballa fora de la ciutat. Per a què serveix obrir a les 6 del matí, si quan els clients tenen més necessitat de comprar el mercat és tancat? Pere San ha de ser la màquina que arrossegui tot l'entramat comercial del barri antic. Té els ingredients de la tradició, de la proximitat, és entranyable i gaudeix d'un entorn únic. Ara bé, Pere San ha de rebre el suport institucional amb la remodelació de
l'entorn i amb el projecte d1
ampliació d' oferta comercial que sembla que aviat serà una realitat. Les possiblitats del mercat del barri antic són úniques, però ha de comptar amb la modernització de les estructures i amb la reforma de les parades, a banda de la superació d'assignatures pendents com els horaris o el servei a domicili. Els mercats tenen grans reptes, però també un gran futur. Aquest treball individual
haurà de compaginar-se amb línies d'actuació conjuntes i continua des d'on la confiança col·lectiva i l'associacionisme enriqueixin una oferta conjunta, diversa i única.
La llarga aventura de Correus
Per tots els santeugatencs són conegudes les aventures i desventures que
pot viure una carta o un paquet postal des que es diposita en una bústia de Mira-sol, per exemple, fins que arriba a una destinació tan llunyana com Barcelona. Florint-se sis dies a la bústia d'origen, amuntegada entre saques i saques a l'oficina de la Rambla de Can Mora... els camins són inescrutables. Ara di
rectius, treballadors i sobretot usuaris poden començar a veure la llum al final del túnel gràcies al pla estratègic de millora del servei que la direcció de l'ens ha dissenyat fins a l'any 2003. A manca de concrecions i pensant que qualsevol mesura mínima serà bona per a Sant Cugat, la proposta de mantenir l'actual seu com a sucursal de la nova oficina d'Ildefons Cerdà és com el pa que l'infant porta a
sota el braç. Però no ha de ser l'únic. Fa vuit mesos i mig Aymerich
va arrencar al secretari general de Comunicacions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, l'ampliació del servei al centre, als districtes i als polígons industrials, i encara no en sabem res. D'aquella reunió també es va extreure el compromís d'obrir la nova oficina a principi d'any, però ara sabem que un
inesperat canvi d'arquitecte ha comportat que les obres "estiguin a punt de començar", segons la direcció local. Tot plegat farà que no tinguem servei regular fins a la primavera o l'estiu de 1999. Potser aquest pla de millores anunciat és el premi de consolació a l'adveniment de notícies fredes i calentes. Mentrestant, senyors i senyores, vagin enviant les seves postals de Nadal... per a l'any que ve!
El l e c t o r e s c r i u Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials
o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. E L S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos,
i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Postures sorprenents
A la secció local d'ERC ens ha sorprès que alguns comerciants de l'avinguda d'Alfonso Sala, davant la petita o gran molèstia (jue pot representar un canvi de nom, prefereixen viure en un carrer el nom del qual és de trista memòria. Certament, no ho entenem. Com pot cap persona defensar
un personatge que anà contra Catalunya, i al mateix temps menystenir un president de la Generalitat de Catalunya, escollit democràticament i afusellat pel feixisme? Qualsevol català hauria d'estar orgullós de viure en un carrer que portés el nom d'un president que donà la vida pel seu país.
El nom del seu carrer no tan sols els afecta vostès, que hi viuen, sinó també a tots els sant
eugatencs, perquè darrere els noms hi ha tota una filosofia de tot allò que ens identifica com a poble. Aprofitem l'avinentesa per
convidar-vos molt cordialment a la xerrada que sobre el nostre president Lluís Companys i Jover farem el pròxim dia 17 de desembre a la Casa de Cultura, a les 20.00 hores. / SARA BERTRAN, membre del Comitè Polític Local d'ERC (Sant Cugat).
Zones blaves, fins quan?
No sé si estic més indignat o més astorat, el cas és que el cen
tre de Sant Cugat aviat semblarà una gran taca de color blau si jutgem per la proliferació de les àrees d'aquest tipus. Els darrers carrers a caure sota aquest domini han estat la rambla de Can Mora i el carrer Vinyolas, on des de fa unes setmanes és obligat pagar si vols estacionar-hi el vehicle. Suposo que en certa manera
aquesta és una mesura positiva que deu estar encaminada al famós condicionament per a vianants del centre urbà, del qual tant parlen els nostres dirigents. I suposo que no està malament que es reguli l'aparcament al
centre de la ciutat, a causa del poc espai que hi ha i la gran demanda existent. Però el que no em sembla just és que no se'ns doni una alternativa.
La creació de tantes zones blaves ha vingut lligada amb l'atapeïment als carrers adjacents, de manera que ara no tan sols no es pot aparcar a les zones blaves -vull dir sense pagar, és clar- sinó que també és impossible fer-ho en tota la zona que les envolta.
I els responsables d'aquest canvi segur que em diran: "millor, així acostumarem el ciutadà a desplaçar-se a peu quan vagi al centre". Una postura a la qual
JUVE, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A,
•*•**«•«
^ A ^ S p O A l BELL & ASSOCIATS
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics ,J1M,oV Rambla del Celler, 17 • Tel. 93 6741784' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT
dono ple suport. Però, i els qui treballem al centre? I els qui hi estudien? Què passa amb tots aquells que ens desplacem per força en cotxe fins al centre i que hi hem d'estar 8 hores. On hem d'aparcar?/ PERE PALAU (Sant Cugat).
Loteria de Nadal
El Col·lectiu de la Gent Gran del Casal de Mira-sol regala 200 pessetes de Loteria de Nadal a tots els socis que estiguin al corrent del pagament de les quotes reglamentàries. A partir del dia 18 de desembre de 1998, els qui no estiguin al corrent ni hagin regularitzat el pagament d'aquestes quotes no tindran dret a fer cap reclamació. /JUNTA DIRECTIVA DEL. COL·LECTIU DE LA GENT GRAN DEL CASAL DE MIRA-SOL (Mira-sol).
ELS /C4NIÜNS Divendres, 11 de diriembre de 1998 Opinió 11
La i I o t j a
Parlem del Tren de Gran Velocitat (i III) RAMON G. BRAGADO
E l cas de l ' e s tac ió del T G V s ' e s t à t r a c t a n t com el d 'un abocador
de residus industrials però al revés. Ment re que en aquest últim cas es manté la incògnita respecte a la seva instal·lació per evitar que s'organitzi el rebuig, en el cas de l'estació es manté la incògnita per mantenir les expectat ives i evitar que finalment qui perdi l 'opció s'alineï amb els qui estan en contra del traçat. Amb independència d 'aquesta mena de joc pervers en què ens han ficat, cal valorar què pot significar aquesta infraestructu-ra per als c iu tadans de Sant Cugat, els de tota la vida i els n o u v i n g u t s . E n de f in i t i va , hem de reflexionar si aquesta i n f r ae s t ruc tu ra mil lorarà la nostra qualitat de vida o l 'empitjorarà, si tindrà efectes me-diambientals controlables o incontrolables, i la pregunta del milió: com serà la nostra ciutat d'aquí a deu anys si posen l'estació, i quanta gent serem. Crec que existeixen dues op
cions per situar l 'estació del T G V al Vallès. La primera és situar-la a Cerdanyola, als ter renys annexos al Parc Tec
nològic del Vallès, entre l'autopista i la carretera de Sant Cugat . Són terrenys en bona mesura propietat de la Gene ralitat i és on aniria a parar el projectat t úne l d 'Hor ta , que passaria a ser primera priori-
Val la pena tenir en
compte la preservació
dels espais lliures i
corredors verds del
voltant de la ciutat
tat. Si se si tués aquí els imp a c t e s , pos i t i u s i n e g a t i u s , quedar ien en un altre municipi i nosaltres ens quedaríem n o m é s a m b les vies . Ce r t a m e n t podríem anar a agafar el tren més a prop, malgrat que no hi ha cap tipus de transport púb l i c que faci el t ra jecte i que les cues de vehicles són força importants . D'altra banda, és segur que els preus del sòl mil lorar ien (vull dir q u e augmentar ien) , especia lment el residencial i el terciari.
La segona opció, última coneguda, és situar l 'estació a la zona de l 'Hospital General de Cata lunya , en la in tersecció amb la línia dels F G C de Terrassa. Aquest e m p l a ç a m e n t comença ja a ser força in te ressant per als propietaris dels t e r renys del Polígon de can Sant Joan, del Parc Augusta i de la mateixa Caixa de Pens ions , q u e té u n e s q u a n t e s hec tà rees , que veur ien com els preus del sòl milloren (augmen ten ) de manera sensible (molt). En aquest cas, tots els beneficis derivats de l 'estació quedar ien "a casa" i els altres es quedarien amb les vies. Ara bé, quins beneficis? De que i de quan t e s tem parlant? N o és fàcil contestar aquestes preguntes atès el grau d'opacitat amb què s'està treballant. Caldria conèixer amb detall quant sòl es destina a terciari (oficin e s ) , q u a n t a r e s i d e n c i a l i quant a activitats vinculades a l'ús ferroviari per poder pronunciar-se respec te del que signifiqui tot això. En tot cas, par lem de milers de m e t r e s q u a d r a t s c o n s t r u ï t s a tocar d 'a lgunes de les noves urbani tzacions que ha p romogut
l 'A jun tament . Ja p o d e m començar a pensar en l'ampliació de la n o s t r a p e t i t a R o n d a Nord. Pel q u e fa a l ' impac te m e -
diambiental, haurà de ser concretat per un estudi d ' impacte med iambien t a l específ ic , p e r ò val la p e n a t e n i r e n compte la preservació dels espais lliures i corredors verds exis tents al voltant de la ciutat, i que entre Sant Cuga t i Barce lona hi ha la serra de
Cal valorar què pot
significar aquesta
infraestructura per
als ciutadans de
Sant Cugat
Collscrola, que és precisament l 'obstacle a superar per connectar l 'Estació amb el gruix dels viatgers. Amb una visió desapass ionada sembla clar que la localització de l 'Es tació del Vallès comportarà una alteració radical de la realitat i
el context del nostre municipi i de les seves magnituds bàsiques. Hauríem de pensar si aquesta alteració la posem en l'actiu o en el passiu de l 'operació. A tall de conclusió, s'ha de
reconèixer que es tem davant d 'un tema de primeríssima importància, tant per al nost re municipi com per al conjunt de la regió Metropoli tana i de Catalunya. Crec que fa un mal servei a la nostra ciutat i al país qui intenta presentar el tema com un simple enfrontament entre el municipi de Barcelona i la comarca del Vallès. N o ens hem de deixar agafar en aquesta visió maniquea i hem d'exigir, per començar al nostre Ajuntament , informació i transparència i que les decisions es p rengu in t e n i n t en compte el conjunt del problema. Crec que, atès que el proj e c t e de t raçat e l abora t pel Ministeri està en aques ts momen t s en exposició públ ica , és un moment e spec ia lmen t idoni per exigir i rebre les primeres explicacions.
Ramon García-Bragado és director general de Localret.
El Sever i en T i t o
t--'i-'-.:
ÍVRft QV>Í ENS
C \ ) L S . . - O C C A & i W A
••;• TKT.—::"""^z""""":"'
E f porxo
Militants i simpatitzants, tot ajuda!
Darrerament, als cercles polítics i socialment actius de Sant Cugat, un
tema habitual de conversa és el resultat de les eleccions primàries del PSC.
Diferents interessos i sensibilitats d ' índole partidista estan aprofitant una certa falta de previsió per part de la direcció del partit, que va posar en marxa un nou sistema d'eleccions internes -Ics primàries- sense tenir previst prèviament un mecanisme clar i concís per donar solució a les situacions electorals que poguessin sorgir.
Les decisions polítiques, quan es tracta d'impartir justícia, mai contenten tothom. I això és el que ha hagut de fer el Consell Nacional del PSC, aplicar una decisió política per resoldre el conflicte electoral de Sant Cugat. Un conflicte que amb l'aplicació d'una simple fórmula mat emà t i ca , p rev is ta amb anterioritat en la mecànica electoral de les primàries, no s'hauria produït.
M I G U E L PEREZ-QUINTANU.LA
Ara, davant uns resultats que han donat un clar guanyador, Jordi Menéndez, s'ha posat en qüestió el valor dels vots dels simpat i t zan t s . Sembla del tot sorprenent aquest qüest iona-ment "a posteriori", quan només s'ha de recordar que, durant la campanya, tots els afiliats i sim-
Sorprèn que davant
uns resultats
adversos es menyspreï
el valor de la figura
del simpatitzant
pa t i t zan t s u n rebre car tes d'ambdues candidatures demanant el vot, sense fer cap mena de distinció entre afiliats i simpatitzants inscrits per participar en la jornada de primàries internes.
Va haver-hi trucades telefòniques de Gaya i Casas als simpa
ti tzants demanant el seu vot. Això fa pensar que, abans de la cita electoral, el vot dels simpatitzants tenia un indubtable valor per a la seva candidatura...
No deixa de sorprendre que, davant d'uns resultats adversos, es menyspreï el valor de la figura del simpatitzant, quan de l'ajut i l'esforç de simpatitzants i progressistes independents, sens dubte, se'n pot beneficiar el PSC en la línia empresa per fer un partit més obert i més plural. Tan sols, com a exemple, el nom d'una destacada i prestigiosa simpatitzant santeugatenca: Victòria Camps.
Davant d'aquesta situació, el candidat Jordi Menéndez, amb bon criteri, no ha volgut pronunciar-se. La seva prudència i mesura, tan importants en política, són símbols d'una actitud que l'honora. Ara no és el moment de restar,
ara convé sumar l'esforç de militants i simpatitzants: tot ajuda!
Miquel Pérez-Quintanilla és periodista
12 Opinió ELS<ÍCANroN5 Dhendres,lldediàembredel998
C a r t e s d'un s a n t c u g a t e n c des d e .
Roma (i IV): aquests romans lOSEP M. lAUMÀ
E ls italians són com uns cosins germans nostres una mica més grans. Hauríem
de fixar-nos més en ells per aprendre'n moltes coses, fins i tot allò que no els hauríem de copiar. A mi em semblen, en general, una gent més culta, més enraonada i amb un bon gust en el fer, en el parlar i en cl tracte, superior al nostre.
Per això mateix, l'estat de deixadesa pública que em sembla trobar per tota la Roma actual em desconcerta: innombrables indigents vivint als carrers i als parcs, molts grups de gent desvagada, brutícia, desorganització incomprensible. Pots seure una llarga estona en un bar o restaurant abans que el cambrer es digni venir a preguntar-te què vols; o, quan et serveix, portar-te els dos o tres plats calents tots alhora (!); al final, és freqüent que et tomi malament el canvi, etc. I ns alemanys, a una taula veïna, s'aixequen indignats després de mitja hora d'esperar (tots els cambrers semblen ser alhora a la cuina, al mostrador, a la
caixa i servint), i toquen el dos cridant: Això fa riure!
Hi ha d'haver alguna raó misteriosa que fa que tota mena d'empleats i funcionaris actuïn com si els avorrís solemnement allò que fan. M'expliquen que un moble pot trigar quatre setmanes a arribar de la botiga a casa. L'únic venedor que em serveix somrient és un indi que ven flors a la cantonada. Quan, ja de tomada, arribo al Prat i veig que el conductor de l'autobús explica amablement a uns turistes (italians, precisament) on és el seu hotel i on han de baixar, em sembla haver aterrat al país més ben educat del món.
Em diuen que fa pocs anys jubilaven els funcionaris amb 20 anys de servei, als cinquanta. Ara, als qui tenen 30 anys de servei, els jubilen als seixanta. Podria ser que tota aquesta gent desganada i desvagada estiguessin pendents només de la jubilació? Mentre sóc a Roma, en un mateix dia s'escapa del calabós un dels capos de la camorra (el fax del govern que advertia de la seva perillositat va es
tar cinc dies damunt la taula, sense llegir), i aquella mateixa nit roben els únics Van Gogh i Cézan-ne del museu, mentre les tres vigilants sopaven tranquil·lament, com cada dia, tancades en una habitació. Fins i tot als informatius de la tele sento frases com: "Ja se sap que els italians no fem cas de les lleis...".
Què passa, aquí? Algú em diu que es tracta només d'un posat, d'una espècie de coqueteria, que no respon a la realitat. Jo no ho he vist pas així. És clar que la meva pot ser una visió deformada, de visitant ocasional. El turisme mas-sificat ho deforma tot. El porter de Villa Mediti, a qui faig una pregunta, em respon creuant amb el braç la porta oberta, barrant-me el pas -no fos cas que m'esmunyís sense pagar.
No ho sé; em sap greu. Tant de bo m'equivoqui. Però fins i tot molts rostres m'apareixen pàl·lids, com si no els hagués tocat mai el sol, i molts cossos com si no haguessin sortit mai al camp o fet exercici. Amb la notable excep
ció d'alguns jubilats prematurs que evidentment viuen massa bé i apareixen morens i esportius, com arribats de la platja a totes èpoques de l'any.
També em criden l'atenció nombrosos grups de nois sols, que semblen gaudir fent vida a part, a base de crits, empentes i bromes. O, en un altre ordre de coses, l'atenció que tothom, a totes hores i llocs, sembla dispensar als bam-bini. Exagerada fins a l'excés, quasi patètica, com no tenint altre lloc on agafar-se sinó a un clau roent.
Qui sap si també nosaltres donem als visitants una imatge com aquesta. Sospito que no. Ha d'haver-hi alguna cosa -no sé si ideològica, política (la corrupció mafiosa?), o econòmica i social- que hagi provocat aquest desencís visible en una bona part de la societat. Els grafits anarquitzants i estripats, abunden. Fixeu-vos en aquest: "Per consolaré la tua deses-perazione, l'estato ti dona eroina con limone". Terrible.
Josep M. Jaumà és professora la UAB
El s o t e r r a n i
Seleccionadors de coloms que volen FONTCUBERTA
Haig de dir d'entrada que a mi em sembla molt bé que hi hagi seleccions es
portives catalanes. I també seleccions esportives de totes les autonomies de l'Estat espanyol. El que no em sembla gens ni mica de bé es que se les utilitzi per fer volades de coloms. Es lícit i just que una nació tingui les seves seleccions esportives, però no és lícit ni just que se les vulgui utilitzar com a conines de fum per amagar insuficiències polítiques. Malgrat els avenços tècnics, les cases encara no es comencen pel terrat.
Les possibilitats reals de tenir en aquests moments seleccions esportives que representin internacionalment Catalunya en competicions oficials són pràcticament
nul·les. Els mecanismes d'acceptació d'una nova nació en els organismes esportius internacionals (Comitè Olímpic, FIFA; FIBA, etc.) obliguen necessàriament que el peticionari sigui considerat oficialment una nació. Per entendre'ns. El dia que Catalunya sigui reconeguda com a nació a l 'ONU no tindrem cap problema per ser acceptats en tots els organismes internacionals esportius. I aleshores no hi haurà tampoc cap problema per tenir les seleccions nacionals que vulguem o que ens convinguin.
Aquest moviment reivindicatiu teòricament esportiu, a més, va en aquests moments contracorrent. Està desfasat. Les seleccions nacionals de qualsevol esport es
tan perdent importància i prota-gonisme davant les societats esportives (clubs). Per als catalans té més importància el Barca que qualsevol selecció nacional. Tots els culés es queixen quan se'ls seleccionen jugadors del seu equip per jugar partis de la selecció. Pensen amb raó que qui paga mana. I aquesta lògica és la que s'està imposant a tot el món esportiu. Es potencien els campionats de club (només cal veure el canvi del proper any de les competicions europees) i sempre cal tenir present que pertanyem a la Comunitat Europea. La circulació de jugadors cada vegada és més lliure a tot el món i la Federació Internacional de Bàsquet l'acaba d'obrir del tot: s'ha acabat el concepte
d'estrangers i no hi ha cap limitació com fins ara. Tothom pot jugar on vulgui. Les seleccions nacionals estan tocades de mort. Si realment els seus promotors
volen que Catalunya sigui una nació, per què no van directes al gra? Per què no es deixen de romanços i fan el que farien si fossin realment sincers? La independència territorial en una societat democràtica s'obté únicament amb negociacions polítiques. Lluitar ara per una selecció esportiva catalana és una pèrdua de temps que potser amagui intencions reals d'un altre caire. No crec que els seus promotors suguin tan ingenus. Penso que potser per allò de qui dia passa any empeny, els pot interessar fer volar coloms.
L ' e s p i t I I e r a
Llums ÀLVAR MASLLORENS
No es pot ser derrotista. No tot està perdut i cal confiar que les persones es preocupen pel seu entorn, l'immediat i el que ens queda lluny però no per això ens és aliè. Que allò que ensenya la TV deu ser un miratge, i la majoria de la gent es considera ella mateixa molt allunyada del prototip d'audiència.
Aleshores surts a caminar pels carrers de la nostra ciutat, el fort fred d'aquests dies tallant el rostre, els llavis, mentre descabdelles els pensaments, ja nets de tragèdia, amb la lentitud i el rigor que l'època demana. Als carrers ja hi ha instal·lats els baldaquins de llums nadalencs, que somouen els records dels anys antics de la infantesa, i una música que ve de lluny, d 'un racó del temps, nuen en un sol feix el pensament i el record. Però és en va, perquè quan els llums a què al·ludia s'encendran, no vindran a il.lu-minar-nos per fer-nos més entenedores totes aquelles qüestions que ens volten, sinó que busquen únicament que ens llancem amb ferotgia a les botigues a comprar, encara que ens ho vulguin camuflar amb sentiments nobles, nadalencs, de bonanova.
Aquest cap de setmana llarg, pel que sembla, els comerciants estan contents; han de fer calaix, i ho han aconseguit. Parlen de percentatges d'increment respecte l'any anterior, i suposo que els hauríem de felicitar per l'èxit aconseguit. Però em penso que som molts als qui no ens fa il·lusió de veure les botigues curulles de gent disposades a gastar, perquè toca, i els és indiferent allò a què destinen els diners. A allò, segurament, que haurà tingut al darrere una bona campanya de publicitat Foteses, majoritàriament, la utilitat de les quals és menor que qualsevol dels pensaments que, capcot, amb lentitud, hom pot anar descabdellant en solitud, el fred als llavis, al rostre, qualsevol dia que no vols deixar-te endur pel derrotisme i creus que no tot està perdut Ni tu, ni els teus, ni aquells que queden lluny i, amb tot, depenen encara de nosaltres, dissortadament.
\L' esport delit desperta tota mena d* iniereisos -»r~
km~ u. comm n SESÜlAMEHTtí
...us EsmmTEs ** Eur c m cor mcTHitiE* Hist'Esaüf
ELS HliàMAtilfEtU&àUiTf;
ELS4CANTCWS Divendres, 11 dediríembre de 1998
• S
13
A g r a n s t r e t s
Gerald P. Fannon Eficàcia anglosaxona
El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Barrachina retraten la personalitat del responsable de les relacions externes del Teatre-Auditorl. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.
'i <L MSML ?VWÍUA.«.* Q,*» O\S«. SA) MI** «\ w t a . d«^
E l grafisme de Gerald Pa-trick Fannon manté unes formes característiques
del model anglosaxó, indicatiu que l'educació rebuda ha marcat la seva personalitat i, en conseqüència, la seva conducta. És una persona amb un accen
tuat sentit pràctic, amb una autoritat pragmàtica i assentat en la realitat. I això fa que les seves gestions resultin eficaces i que d?elles se'n derivin uns bons resultats. En l'àmbit intel·lectual, manté
un bon raonament tant de fets com de xifres. No es tracta d'una persona cà
lida i afectiva, o almenys no ho aparenta. Tot i així, emmascara una notable sensibilitat perquè prefereix que les seves relacions es tecnifiquin de manera que quedi clarament separada la seva vida privada de la professional. Del traç de la seva lletra es de
dueix que en Gerald és una per-
1*4 •» «*\ <<r
sona molt responsable, d'aquelles que quan dóna la seva paraula no és probable que defraudi. En aquest sentit és tal el seu rigor que es manté molt tens interiorment, una tensió i auto-exigència que" acostuma a projectar envers els seus col·laboradors o relacions més directes, mostrant-se un xic crític i intransigent. Introvertit, controlat i reflexiu,
es manté normatiu i correcte, encara que per a ell resulti un sacrifici personal. S'involucra d'una manera molt personal en les realitzacions de l'àmbit professional, essent una persona molt competent.
A m b la col·laboració".
rQCRJPT SELECCIÓ -FORMACIÓ
Aragó, 208, 3r3a-08011 Barcelona Tel. 93451 0439* • Fax93451 73 96
Retrat del C e n t r e Cu l t u r a /
L·i hèroe" de Santiago Rusinol planteja la degradació moral del p rotagonista, un bon noi, a causa de la guerra o de la vida militar que aquesta comporta.
XX istòria carregada, doncs, d'un fort missatge antimilitarista i que troba en la fein a el camí cap al futur.
l l i xplica el retorn del'heroi a la pàtria, enmig d 'un clamor popular, on també assisteix el públic juntament amb la família. Al llarg de l'obra, però, ens adonarem que l'heroi resultarà ser un home a qui la guerra h a convertit en un individu despreciable, cínic, borratxo, jugador i que enfonsarà la família en la misèria i desesperació.
R usinol, autor també de "L 'auca del senyor Esteve", va escriure "L'heroe" el 1903 i es va es t renar el 17 d'abril al Teatre Romea . L a seva estrena, però, va significar un gran escàndol pel to dur que té d'antimilitarisme. Fabià Puigserver la va dirigir al Teatre Lliure el 1983, amb Lluís H o m a r i E m m a Vilarasau com a protagonistes.
O bra poc coneguda i poc representada de Santiago Rusinol, i que reviu en el centenari del 98. P e r ò per sobre de tot és u n a bona oportunitat per revisar u n clàssic català.
l l i n el repartiment del muntatge que es podrà veure el proper divendres 18 de desembre al Teatre-Auditori del Centre Cultural, destaquen Francesc Garrido com a L'heroe, Pep Cruz , Xavier Ripoll, Mireia Aixalà, À u r e a Màrquez, Jor-gi Figueras. . . i fins a onze actors, dirigits per F e r r a n Madico.
-§
C5
EIS4CAMON5
Entorn 14 Dkeiidnrs. 11 r/f desembre de 1'99H
D e c o r a c i ó n a d a l e n c a
18 .000 bombetes de Nadal Sant Cugat manté la tradició d'encendre eh llums a mitjan desembre
Ai RA COSTA
- Sani Cugat -
IS.000 b o m b e t e s de colors s'encendran a les sis d'aquesta tarda per enlluernar els carrers de Sant Cugat amb els motius nada l encs més t rad ic ionals . Campanes , estels o missatges de felicitació penjaran de balcó a balcó, sota por\ades i entre els arbres per anunciar als santcu-gatencs l'arribada de les festes de Nadal.
Veïns i comerciants s'han afanyat aquests dies a treure la pols dels ornaments de l'any passat i els tècnics de l 'Ajuntament han treballat fins a darrera hora instal·lant els últims penjolls lluminosos. Tot perquè a mitja tarda es pugui fer l'encesa oficial de les garlandes.
A diferència de moltes poblacions i ciutats de la comarca, Sant Cugat s'aferra a la tradició d 'encendre les típiques llume-tes per Santa Llúcia i enguany només s'avança dos dies a la data tradicional, coincidint amb l'inici del cap de setmana cor-
La majoria dels ornament!, llumínics de
responent a aquesta festivitat. El t inent d'alcalde de serveis urbans, Joan Recasens, ho té mol t clar: "Si es c o n t i n u a a aquest ritme, acabaran encenent els l lums de Nadal a l 'es t iu . Aquí tenim molt clar quan toca encendre les garlandes". Tradi-
Nadal es concentren als carrers del centre de la ciutat. FOTO: XAVILARROSA
ció a banda, la despesa energètica és un factor tant o més important a l'hora de determinar la data d'encesa: "No estan els temps per anar malbaratant recursos d 'aquesta manera", ha assenyalat Recasens. Segurament per això, i per la pressió
dels grups ecologistes en general, els horaris d'encesa de les garlandes s'ha anat restringint en els darrers anys. Enguany els llums estaran oberts des de les 6 de la tarda i fins a les 12 de la nit, a excepció de la nit de Nadal, la de cap d'any i la de Reis,
en què els ornaments lluiran encesos durant tota la nit.
Renovar-se
Els comerciants de la ciutat van adquirir les garlandes lluminoses ja fa uns anys, però el canvi d'estètica els han fet replantejar aquesta tradició. "Segurament ha arribat el moment que ens plantegem alguns canvis", ha dit Recasens, qui ha assenyalat que alguns d'aquests ornaments haurien de substituir-se "per qüest ions estèt iques, de consum i fins i tot de contaminació lumínica ". I és que la indústria ofereix actualment nombroses possibilitats, com ara el lloguer de diversos llums que s 'adeqüin a les necessitats i desitjós de cada grup de comerciants.
De moment, però, els carrers de la ciutat tornaran a repetir il·luminació nadalenca, amb la novetat del carrer Xerric, que enguany s'apunta al club de les vies decorades amb les bombetes de les festes d'hivern.
A p a r c a m e n t s
Sant Cugat té més de 5 0 0 places d'aparcament en zona blava
Els comerciants, principals simpatitzants d'aquests espais A. C.
- Sant Cugat -
Durant les darreres setmanes, el bloc de carrers transformats parcialment en zona blava s'ha ampliat amb la incorporació de la rambla de Can Mora i el carrer Vinyoles, on s'acaben d'habilitar 54 espais d'aquest tipus, i l'avinguda Alfonso Sala que, després de la seva remodelació, ha quedat definida amb altres 31 zones blaves. Amb aquestes incorporacions, Sant Cugat arriba ja a les 529 places d'aparcament en zona blava, una xifra que dista molt de les que es troben en altres ciutats de la comarca, com ara Sabadell, Terrassa o Rubí.
"El que ens diferencia d'altres poblacions -diu Joan Recasens, t inent d'alcalde de serveis urbans - és que aquí hem triat els carrers de zona blava tenint en compte la mobil i tat que s'hi produïa i les peticions dels ciutadans, ment re que en altres ciutats es defineix un perímetre i tot el seu interior es converteix en zona blava". Aquest sistema evidencia, segons Recasens, l'acurada planificació que es fa de l'espai d'aparcament a Sant Cugat. "Si escoltéssim totes les opinions -especialment la dels bot iguers- hi hauria molts més carrers amb zona blava, però des de la nostra àrea intentem trobar l'equilibri entre el que vol el comerç i la voluntat de la
gent, que ha de deixar el cotxe en algun lloc o altre."
Tot i que la majoria de carrers i places amb zona blava es concentren al centre de la ciutat, Recasens ha negat rotundament que hi hagi un pla per convertir aquest espai íntegrament en zona blava. "Si almenys tots els edificis del centre disposessin d 'aparcaments, això es podria plantejar, però mai ens ho hem proposat". Així mateix, Recasens ha recordat que els tres aparcaments existents al centre de la ciutat -situats a la plaça del dr. Galtes, el carrer Colom i la rambla del Cel ler- no estan mai del tot plens, cosa que garanteix l'existència d'espai suficient per aparcar.
.4 Sant Cugat hi ha 20 carrers o places
Algunes veus han relacionat la creació de zones blaves amb la necessi tat de recaptar més diners. Aquest extrem, però, ha estat desment i t ro tundament per Recasens: "Puc assegurar que no hi ha cap voluntat mer-cantilista ni recaptatòria per part"
amb zones blaves. FOTO:X. LARROSA
de l'Ajuntament, perquè les zones blaves no produeixen beneficis". Segons el t inent d'alcalde, els diners recaptats amb aquest sistema d'aparcament es dediquen exclusivament a sufragar els costos de manten i ment d 'aquest servei.
HS4CANION5 Divendres, 14 de desembre 1998 Entorn 15
Projectes
Els internautes d o n e n Paprovat a P e i x ver tebrador Un gran percentatge, però, prefereix actuacions als barris
A.C. - Sant Cugat -
Els santcugatencs que habitualment naveguen per les webs vinculades a Sant Cugat han donat aquesta setmana el seu vot favorable al projecte de l'eix vertebrador impulsat per l'equip de govern municipal. Amb un 42% dels consultats a favor, l'opció partidària de tirar endavant aquesta iniciativa que permetrà urbanitzar l'espai comprès entre l'Arxiu Nacional de Catalunya i Catalana Occidente ha resultat la vencedora. Aquest percentatge de ciutadans considera que el creixement que està experimentant Sant Cugat justifica la urbanització d'aquest espai.
A l'altre costat de la balança, però, hi ha un gens menyspreable 33% dels votants que opina que abans d'engegar nous projectes urbanístics caldria contrarestar les deficiències que pateixen alguns barris i districtes de la ciutat. Radicalitzant aquesta posició, s'arriba a la tercera possibilitat plantejada: la d'a-
Els resultats (Jnè els sembla el projecte <l< 'itcbrador?
Realista. La ciutat creix i necessita aquest espai 42%
Necessari però difícil d'executar pel seu cost 0%
Valdria més completar primer les deficiències dels barris i districtes ^ ^ ^
33%
Negatiu. Sant Cugat ja ha crescut prou
^ ^ ^ • • • B 24%
Transports
FONT: VILAWEB SANT CUGAT
quells que valoren l'eix vertebrador de manera negativa perquè creuen que Sant Cugat ja ha crescut prou. Són partidaris d'aquesta opinió un 24% dels qui han participat en l'enquesta feta per Vilaweb Sant Cugat. És remarcable que una de les quatre opcions quedés deserta. Així, cap dels preguntats via internet
creu que aquest sigui un projecte difícil d'executar pel seu cost econòmic. Vilweb Sant Cugat planteja
cada quinze dies una enquesta sobre temes d'interès local per conèixer el pols santcugatenc sobre aquelles qüestions que han saltat a primera plana de l'actualitat.
Urbanisme
Les obres s'han enllestit a temps per a la campanya de Nadal. FOTO: XA VI LA RROSA
S'acaben les obres d'Alfons Sala
Després de mig any d'obres, l'avinguda Alfons Sala estrena la seva nova cara. Complint els terminis previstos, aquesta cèn
trica artèria de Sant Cugat ha incorporat il·luminació, arbrat, senyalització i calçada nova, a més d'unes quantes places d'aparcament en zona blava. Amb aquestes novetats la via afron
ta la campanya de Nadal que començarà d'aquí a pocs dies. Ara només falta per canviar el nom del carrer, que a partir de l'any vinent passarà a dir-se Lluís Companys. / A. C.
El Bri 11301 circula per Sant Cugat en diumenges alternatius FO TO: CEDIDA
El Metro del Vallès celebra els 150 anys
del Ferrocarril A. C.
• Sant Cagat -
Amb motiu dels actes de celebració del 150è aniversari del ferrocarril, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha tret al mercat un bitllet combinat per assistir a l'exposició Exprés cap al futur que es pot veure a l'estació de França de Barcelona. Per un preu de 1.275 pessetes els adults i 875 el nens i els majors de 60 anys
celona amb trens elèctrics dels anys 20 -coneguts com Brill 301 i Brilll8- i amb els combois anomenats "les granotes", els trens antics de color verd model UT-400 que van ser substituïts pel Metro del Vallès. FGC ha premiat tots els menors de 14 anys que van utilitzar algun d'aquests transports amb un viatge gratuït amb els trens de vapor que circulen entre Martorell-Enllaç i Monistrol. Els viatges es fa
ran durant els
el bitllet permet Segons el conseller mesos de gener
Pere Macias i febrer i requereixen una reserva prèvia.
viatjar amb el Metro del Vallès, el de Barcelona, els FGC ÜSpiraria ü autobusos perti- _ Projectes nents i entrar a explotar leS línïeS
D'altra ban-
regionals del TGV da, ia direcció mmmmmmmmmmimm del Metro del
l'exposició. En tre els atractius de la mostra destaca l'exhibi- l i l i i i B ció de la maqueta de tren més gran del món, la projecció d'un espectacle en 3D i la possibilitat de veure reunits trens dels segles XIX, XX i XXI. D'altra banda, el passat 29 de
novembre es va fer una jornada molt especial en la qual tot de trens d'altres èpoques van circular per la línia del Metro del Vallès. Des de les deu del matí i fins a les dues del migdia, els ciutadans van poder viatjar entre Sant Cugat i Bar-
liWilil»* Vallès ha declinat valorar l'anunci que va fer fa uns dies el conseller de política territorial i obres públiques, Pere Macias, en el sentit que FGC aspira a explotar les línies regionals del TGV. En concret, l 'empresa propietària del Metro del Vallès podria encarregar-se dels trens que cobrissin el recorregut entre Lleida i Figueres, passant pel Vallès, extrem que l'empresa no ha volgut confirmar ni desmentir.
t * . ^ * 1
*?$£* ^WCyQJTES
:naT#3irnKKlMr3l PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81
08190 Sant Cugat del Vallès
A L U M I N I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:
PI. Ajuntament O Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
• Reparacions • Persianes • Canvi vidres Cl Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25
dÉnB: |ium|u^bJL·iL·aV
Compra - venia de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros
$s?f orit UEtaHSlal.; del Diari , • - "
Miguel : C/Margant'6
Tef 93 590 61 22 La Floresta
Estación La Floresta
TORRE
EIS 4 CANTONS
16 Societat
Divendres, 11 de desembre de 1998
Dies f e s t i u s
Fent ponting per capitals europees Les sortides pel pont de la Puríssima no deixen, però, la ciutat buida
Si fa uns anys quatre dies de festa equival ien al fet que Sant Cugat es quedés mig deserta, actualment la vida quotidiana continua per mantenir la ciutat en la mateixa línia que qualsevol altre cap de setmana normal. Així, mentre les agències de viatges confirmaven la part ida de molts sant-cugatencs pel Pont de la Puríssima -amb les capitals europees i les pistes d'esquí com a destinacions preferen-c ia ls- , comerc iants i al tres membres del sector terc iar i af irmen que el r i tme durant aquests dies no ha baixat.
A \ \ \ HOKU"
- Sant (lugat -
Feia dos mesos que els santeu-gatencs no ten ien un cap de setmana llarg i, segons els tour-operadors de la ciutat, han aprofitat molt bé els quatre dies que la Pur íss ima ha facilitat enguany.
"Kls par/ts d e v ia tge per a aquest pont s'han venut amb molta antelació" afirma Ramon llssia.de l'agència l'ssia Tours, "i ha estat molt difícil trobar lloc per als c l i en t s d ' ú l t i m a hora". Però això no vol dir que no hi hagués pressa per marxar: d i v e n d r e s a la tarda les agències santeugatenques encara ult imaven els viatges de molts ciutadans, "sobretot", segons U n í s Carbonell - d e Viatges C a r m e - , " d ' a q u e l l s que \euen que canvia el temps i volen sortir a esquiar corrent a l'últim moment" .
Així, les pistes d'esquí han estat les protagonistes d 'aquest cap de setmana llarg, compartint el rànquing de preferències ami) la visita a capitals europees (Londres entre les més sol·licitades, seguida de ['aris, Praga i Istambul) .
Kls preus de mitjana per persona d'aquests viatges del pont han oscil·lat, segons les agències que els han expedit, entre les trenta mil i les c inquanta mil pe s se t e s per als v ia tges "blancs" i entre les vuitanta mil i les cent mil per als "metropolitans".
A més dels llocs visitats pels santeugatencs, els tour-opera-dors han coincidit a remarcar que el r i tme de sortides d 'aq u e s t any ha e s t a t " m é s o menys com sempre" , però assenyalant en. alguns casos que "tampoc ha estat massa elevat". Fet que coincideix amb el mo
viment que els membres del sector terciari han pogut valorar a la locali tat du ran t aques t s quatre dics i que demostra, segons diuen, que "la ciutat ha crescut molt i ja no passa com abans, que no veies quasi ningú pels carrers".
La ciutat no es queda buida
De fet, no tan sols no es queda buida i es pot observar moviment pels carrers de la ciutat, sinó que per a alguns els dies de festa s ignif iquen un augment de clientela.
És el cas, per exemple , dels llocs de restauració de Sant Cugat, on va més gent els dies de festa. Així com també dels ci-
F.nguany eh quatre dies de pont no htm deixat buida la ciutat. FOTO: XAVl LARROSA.
nemes: ambdues companyies exhibidores han corroborat que la taquilla no ha disminuït durant el cap de se tmana , sinó q u e s 'ha m a n t i n g u t " m é s o menys igual" que altres dissabtes i d iumenges d 'aquesta temporada, essent dilluns el dia que, comparant-ho amb altres
setmanes, es va apreciar millor que no tothom havia marxat. En la mateixa línia s'han mani fes ta t mol t s c o m e r c i a n t s . "Avui dia hi ha gent per a tot" afirma el president de Sant Cugat Comerç, Jaume Tubau, "i a les botigues del centre això es nota perquè el pont no ha
fet baixar el ritme de sempre". Ritme que, segons Tubau, s'a-gilitzarà d 'aquí a finals d 'any "perquè des de l'associació es recomana que amb vistes a les festes s'obri sempre que es pugui, dintre de les possibilitats, perquè moltes vegades salven la temporada".
E n t i t a t s
El Club Muntanyenc compta amb un nou grup
alpí cPescaladors A. BORAU
- SJIU Cugat -
El Pedraforca va ser l'objectiu de la seva primera sortida, i la seva fita és aconseguir un grup
'de gent que coordini i partipi en unes sortides a la muntanya centrades molt més en l'escalada. Es tracta del nou Grup Alpí d'Escaladors amb el que compta el C lub Mun tanyenc Sant Cugat des de finals de novembre.
"La idea va sorgir de membres de diferents sectors del Club", afirma un dels escaladors, en Quim Hernàndez. "Vam pensar que faltava un grup que cohe-sionés una mica més la franja d'edat d'entre els vint i els trenta anys dels que en agrada sor
tir a la muntanya". Però, segons I l c rnàndez , la
idea que centrarà aquestes sortides serà més la d'escalar -"fer més cres tes"- que no pas la de caminar, "serà potser una mica més tècnic que una excursió normal a la muntanya".
En principi, no tenen cap organigrama estructurat encara, ni tampoc cap programa d'activitats definit del tot, però la idea que tenen els seus components és la d'aconseguir un grup de persones amb els quals fer sortides i marcar diferents propostes d'una manera més espontània, "almenys durant el primer any .
A més d'organitzar de manera conjunta les sortides, també han decidit reestructurar la biblio-
El nou grup vol centrar-se més en l'escalada. FOTO: XAVI LARROSA.
teca i buscar ressenyes de mun- tothom qui hi vulgui participar, tanya per remodelar I'arxiu i tenir-lo p repara t per a tots els amants de l'escalada que el vulguin consultar.
El nou Grup d'Escalada del Club Muntanyenc està obert a
només han de passar per la seu de l'entitat santeugatenca els dimecres a partir de dos quarts de nou del vespre, que és quan es reuneixen per planificar les seves activitats.
Ï1S ÍCANTONS Divendres, lldedesembn 1998 Societat 17
E n s e n y a m e n t
Alta participació dels pares en les eleccions als Consells Escolars
A. BORAU peren (l'índex estatal se situa entre el quatre i el disset i tots els centres estan entre el deu i el vint-i-sis per cent). Dades que els respectius directors i directores han qualificat com a "molt positives". En aquests comicis s'han re
novat la meitat dels representants dels pares i la meitat dels mestres (el nombre varia segons les línies/capacitat que té l'escola). Pel que fa a les concertades (El Pinar, Santa Isabel,
Thau, i Pureza de Maria i
EU pareS participen Avenç), els res u l t a t s s ' han
més en les eleccions
Els pares dels estudiants sant-cugatencs continuen implicant-se en l'elecció dels seus representants al Consell Escolar del centre dels seus fills. Almenys així ho han demostrat els resultats atorgats pels darrers comicis, celebrats el proppassat dia dos a les escoles públiques i concertades de la localitat. La major part dels centres públics de primària (en total són set: Joan Mara-gall, Pins del Vallès, Collsero-la, Pla i Farre-res, Ferran i Clua, Catalunya i la Floresta) han mantingut - ' -•*
el mateix percentatge de participació que en les darreres eleccions, celebrades ara fa dos anys. Però en alguns casos aquesta implicació ha estat més elevada. De tota manera, molts direc
tors coincideixen a assenyalar que falta un xic més d'informació del procés, i destaquen que és força difícil atreure la presència dels progenitors en unes votacions celebrades en dia laborable. Malgrat això, les set escoles
santcugatenques, o bé estan entre la mitjana estatal o bé la su-
de les escoles que en
les dels instituts
mantingut mes o menys en la mateixa línia que altres anys, sense cap canvi
, _ destacable -excepte als dos da
rrers, als quals encara no s'han celebrat-, però que s'estima que seran més o menys com sempre-. Un altre cas molt diferent són
els instituts. Tots tres centres públics d'ensenyament secundari (Arnau Cadell, Angeleta Ferrer i Leonardo da Vinci) tenen una mitjana de participació que, en el cas dels pares, és més que baixa (entre l'u i mig i el cinc per cent). Però, en canvi, els estudiants són molt participatius, i enguany fins i tot ha pujat la mitjana.
C e l e b r a c i ó
La Unió Santcugatenca prepara el seu centenar i
Alguns actes coincidiran amb els de l'any Clavé A. BORAI
- Sant Cugat -
El 1999 farà 150 anys que Josep Anselm Clavé va crear el primer grup de cantaires i s'iniciava la llarga tradició del món coral a Catalunya. A més coincidirà amb el 175è aniversari del seu naixement i el 125è de la seva mort, i és per això que la Federació de Cors de Clavé ha organitzat una celebració d'allò més completa, que inclourà Sant Cugat entre una de les seves actuacions. I és que La Unió Santcugatenca també estarà de festa: l'entitat ja ha començat a organitzar el programa d'activitats que donaran a conèixer el centenari de la seva creació.
Segons el president del Comitè Oganitzador, Pep Blanes, està previst que totes les seccions de l'entitat tinguin el seu protagonisme, amb l'objectiu final "d'aconseguir que s'impliquin, i ho celebrin, també tota la resta d'entitats i ciutadans de Sant Cugat". Així, una primera proposta
encetaria el centenari amb la secció coral, amb un acte conjunt el mes d'octubre amb la Federacions de Cors de Clavé. La celebració continuarà més enllà del segle, i entre tots els actes programats per a l'any 2000 els organitzadors destaquen la "marató a l'Auditori":
La Federació de Cors participarà en
vint-i-quatre hores d'actuacions ininterrompudes on totes les entitats santcugatenques tindran el seu moment de glòria.
Els organitzadors
volen aconseguir que
els santcugatencs
també hi participin
D'altra banda, a més de tot el cicle d'actuacions, els membres de La Unió estan preparant t ambé "dos grans records": un gran monument que
el centenari. FOTO: XAV1LARROSA.
anirà situat a la plaça de La Unió-de quatre metres d'alçada i amb una senyera, una lira i la cara d'en Clavé-, i un llibre amb la història de l'entitat que, segons afirmen, "és també la història de Sant Cugat". El volum, que estarà enllestit a principis d'any sota la supervisió de Tomàs Grau, corre a càrrec de l'historiador Climent Ribera, i anirà il·lustrat amb centenars d'imatges d'època que està recopilant Pere Calders.
La Unió va néixer ara fa cent anys de la idea sorgida d'uns vint-i-set membres de la Coral La Lira i la Coral Progrés. Actualment l'entitat s'apropa als set-cents socis.
X e r r a d e s
Un expert en energia renovable explica
al CMSC la situació actual a Cuba Els assistents s'interessen pels pros i con tres del règim castrista
A.B. - Saat Casat -
Àngel Almarales, expert en energia renovable de l'Organització No Governamental Cubasolar, va ser el convidat a la xerrada que va tenir lloc el proppassat dimecres al Club Muntanyenc Sant Cugat.
En ella, el tècnic va explicar als assistents els diferents programes que l'entitat a què pertany està desenvolupant en l'actualitat, centrats tots ells en la recerca d'energies alternatives que puguin suplir la mancança de petroli produïda pel bloqueig que pateix l'illa des de fa uns anys. Producció d'energies renova
bles amb la utilització de resi dus agrícoles i l'electrificació de consultoris mèdics de muntanya amb energia solar, així com altres tècniques ecologistes desenvolupades per les ONG cubanes, van donar pas a un torn de preguntes que Almarales no va dubtar a contestar.
"El nostre problema", va afirmar el tècnic, "és que hi ha -molta desinformació i tergiversació de la informació que es dóna sobre Cuba". Segons Almarales, és cert que totes aquestes alternatives ecologistes es van començar a buscar en els moments de necessitat, "però quan tinguem tot el petroli i tots els fertilitzants del món, continuarem aplicant el Les alternatives ecologistes es van posar a debat. FOTO: XAVI LARROSA.
projecte que hem escollit". Segons l'expert en tècniques
renovables, "a tot arreu hi ha poca comprensió sobre totes aquestes alternatives; sembla que és molt difícil estalviar energia quan ens diuen que en sobra pertot, però no és així, la terra ja no aguanta més". D'altra banda, durant el torn
de preguntes, Almarales va respondre els dubtes dels assistents, des dels problemes de transport fins a la composició de les empreses mixtes a Cuba, passant per l'economia -que segons el ponent està millorant. Però sempre deixant clar que "la nostra revolució, el nostre projecte, no és perfecte, però és el nostre i el que necessitem no és caritat, sinó desenvolupar les estructures del país per continuar amb el nostre treball". Un treball que per a Almarales té l'objectiu de fomentar l'Educació i la Salut Pública de la societat de l'illa i que passa per donar més cabuda a l'ecologia.
18 Societat ELS-/CAIYIDNS Divendres. 11 de desembre 1WX
T r a d i c i o n s
Santa Llúcia, preludi del Nadal Diferents activitats protagonitzen la celebració durant el cap de setmana
Des d'ahir es pot v is i tar -pe r pr imera vegada a la plaça Pere San- la tradicional f ira de Santa Uúcia que Ajuntament i comerciants del carrer Major organitzen conjuntament des de fa un parell d'anys. Però no serà l 'únic indicador d'aquest cap de setmana que s'apropa el Nadal: aquest vespre se celebra el tradicional concert al Monestir i demà, dissabte, i diumenge es pot visitar la f ira que també organitzen anualment els veïns de la Floresta.
A N N A BORAI
- Sant Cugat / la Floresta -
Segons la t radic ió , era per Santa Llúcia quan es guarnien els carrers i començava la decoració de les cases. Ment re les modistes celebraven el dia de la seva patrona, els comerciants i artesans sortien al carrer per oferir als seus conc i u t a d a n s les p e c e s necessàries per deixar ben boniques les llars.
T e m p s ençà , Santa Llúc ia anunciava la p rox imi ta t de l Nadal i avui dia encara ho fa: els santeugatencs con t inuen celebrant aques ta diada, enguany a m b d i fe ren ts activitats.
Des d'ahir a la tarda es pot visitar la Fira que des de 1996 organitza l 'Ajuntament amb la col · laboració dels comerciants del carrer Major.
Per primera vegada, els vuit par t ic ipants d ' enguany ocupen la plaça Pere San, on els santeugatencs podran trobar -fins al proper dimecres , dia 16- des de figures de pessebre fins a e lements decoratius de la llar, passant per l 'arbrat i Ics plantes t íp iques del Nadal.
També a la Floresta es podrà trobar aquest cap de setmana la fira típica d 'aquestes dates. Organitzada per l'Associació de Veïns, l 'Agrupament Escolta i l 'Associació de Monitors l 'Esclop, amb l 'objectiu de convert ir- la en una festa del barri, la Fira de Santa Llúcia de la Floresta serà dissabte i d i u m e n g e a la plaça de l 'E s t ac ió , a m b la p re sènc ia d 'artesans locals i també d'alguns convidats de Barcelona.
El p r o g r a m a d ' a c t i v i t a t s d 'enguany, però, presenta algunes novetats: a més dels tallers infantils i el dinar de germanor, dissabte a la tarda hi
haurà c remat per als grans i contes infantils per als més joves.
Concert al Monestir
D'altra banda, aquest vespre se celebra a l'Església dej Monestir el tradicional Concer t de Santa Llúcia.
Oriol E s p u n y a la pr imera part i Escarlata Blanco a la segona i n t e rp re t a r an al p iano obres de Ravel, Schumann i Mozart en t re altres compositors.
El concert començarà a partir de dos quar ts d 'onze del vespre.
èàMú Wi Qoaa
ijfyjntef.j|
A la Fira de Santa Llúcia s'ht poden trobar tot tipus de guarniments nadalencs. F: XAVI LARROSA
E s p l a i s
La Fundació Pere Tarrés ofereix
cursos per a monitors a Sant Cugat Les classes s'impartiran durant les vacances de Nadal
A. B. - Sant Cugat -
Monitors i Directors d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil són els dos cursos que la Fundació Pere Tarrés impartirà a la Casa de Cultura de Sant Cugat durant les vacances de Nadal, època escollida "perquè la majoria de monitors treballen i estudien, fet que els impedeix adquirir una formació adequada durant el curs escolar". S e g o n s el seu coord inador , Francesc Garreta, l'objectiu d'aquestes classes és "transmetre els coneixements bàsics per a qualsevol monitor, perquè sàpiga que no es tracta només d 'omplir les hores dels nens , sinó d'educar-los i de transmetre'ls una sèrie de valors", en el cas dels monitors, i de "mostrar la problemàtica legislativa i les diferents dinàmiques que hauran d'assumir" en el cas dels directors.
Si bé aquests ensenyaments te-oricopràctics estan ideats, en
F.ls cursos estan orientats a monitors en actiu. F..-XAVI LARROSA
principi, per a persones amb experiència en el sector que coneguin tant els conceptes com la terminologia, l'assistència està oberta a tothom només amb la presentció d 'una memòria escrita basada en la lectura d 'un llibre que s'especifica en el moment de fer la inscripció.
Aquesta és la tercera vegada que la Fundació imparteix aquest tipus de cursos intensius a la localitat. El de monitors serà del 19 de desembre al 9 de gener i el de Directors del 24 de desembre al 10 de gener, en ambdós casos tots els dies de la setmana exceptuant els festius.
Gel
Premsa
Gelats
Gasoil
calefacció
Carbó
Llenya
Butà
4 £035094555
Griful Oil, s. L. Servei Estació
EL PAGAMENT DEL GASOIL "C"
SERVIT A DOMICILI
ES POT FER EN EFECTIU O
Botiga 24 h Pa les 24 h Gel
Premsa Entrepans Congelats
Gelats Accessoris
EIS4CANT0NS
C I U T A T Núm. 1 0
Fundació Sant Cugat Diari del Congres - Fundació Sant Cugat
Plaça Pep Ventura, 1 Telèton 93 674 51 95 08190 Sant Cugat del Vallès
e-mail: secretaria Fundació: secretarlaesteugat.org organització Congrés: congres9stcugat.org
web: http://stcugat.or97
Nosaltres i ells El proper divendres 11 de desembre
presentarem la 5a sessió del Congrés de la ciutat dedicada a la Convivència, la solidaritat i la tolerància, i deixem sobre la taula el debat que al llarg de les sessions preparatòries ha planejat entre nosaltres. Quan el segle XX està a les acaballes
ens trobem desorientats. Els historiadors futurs tindran molt clar quines hauran estat les idees i tendències clau del nostre temps, però nosaltres, que ens limitem a viure-ho, no ho podem tenir ara tan clar. Només ho podem intuir... I intuïm que, acabada ja la història (...) els reptes del nostre temps tenen alguna cosa a veure amb qüestions globals com ara l'ecologia, la sostenibilitat i la solidaritat. I això ho intueixen sobretot els joves, que són acusats de no interessar-se per les nostres pretèrites ba-talletes estèrils, de no apuntar-se als nostres tinglados associatius, però que
semblen tenir clars quins poden ser els reptes del futur. Com tots sabem, la solidaritat és un dels temes que sembla moure la joventut... o, almenys, la joventut que es mou. Bé, així doncs, quan parlem de soli
daritat, de què parlem? És obvi que no creiem que sigui aquest
el lloc adient, ni tenim prou capacitat com per pontificar sobre la resposta correcta, però potser podem introduir alguna pauta que serveixi per ajudar-nos a plantejar preguntes. I aquestes pautes poden venir de la intuïció, i em sembla intuir que això de la solidaritat té alguna cosa a veure amb la pugna entre el "nosaltres" i l"'ells". Solidaritat amb qui? Amb ells, amb
nosaltres. Qui són ells i qui som nosaltres?. Entenem que una bona societat és
aquella en la qual la solidaritat té sentit, aquella en què la diferència entre jo
i nosaltres no és un dilema: què donar als altres i què conservar per a un mateix. Ja en una sessió del Congrés es va començar a plantejar aquest dilema, en una dimensió mes restringida. Va ser en la famosa ponència dels nouvinguts, nouvinguts que encara no són ""nosaltres", sinó que mantenen la seva condició d'"ells". Si ja ens és difícil considerar-lo un de nosaltres, imaginem que, a més a més, són en un altre continent, i d'una altra raça i costums, o simplement un infant del Raval o un rapat d'aspecte agressiu.
Debatre aquestes qüestions i d'altres que, de segur, es plantejaran en la nostra dimensió local, i si ens atrevim també a escala global, és l'objectiu de la cinquena sessió del congrés.
Neus Sotomayor Rodríguez, coordinadora de la 5 sessió
"Els reptes del nostre
temps tenen alguna cosa a
veure amb la sostenibilitat,
l'ecologia i la solidaritat"
"La solidaritat és un dels
temes que sembla moure
la joventut o, almenys, la
joventut que es mou "
"Els joves són acusats
de no interessar-se per
les nostres pretèrites
batalletes estèrils "
"La solidaritat té
alguna cosa a veure
amb la pugna entre
'nosaltres'i 'ells'"
ESTUDIS PRÀCTIS DE TRADUCCIÓ
CERTIFICAT I DIPLOMA PRIMERA CONVOCATÒRIA 1 de Febrer 99 Santiago Rusinol, 2 • Tel./Fax 93 674 15 01 • 08190 Sant Cugat del Vallès
Col·laborador del 1er. Congrés de la Ciutat
OS4C4IYIONS
Oberta Núm. 10 De»!!*.»*!»»»
La convivència i la solidaritat centren la sessió d'avui
Arcadi Oliveras participarà en la taula rodona
Redacció - Sant Cugat -
Després de reflexionar sobre la cultura, el Congrés de la Ciutat celebra aquest vespre la seva cinquena sessió, centrada en el tema de la cooperació i la solidaritat, una qüestió de plena actualitat a tot el món i també a casa nostra arran dels tràgics efectes de l'huracà Mitch a Centreamèrica. Com en altres conflictes i tragèdies internacionals (Bòsnia, Rwanda o el Sàhara), el poble de Sant Cugat ha respost una vegada més solidàriament davant les campanyes d'ajut i d'emergència de les últimes setmanes. Al marge de les aportacions que hagin fet els ciutadans a títol individual, impossibles de quantificar, la campanya de la Creu Roja Sant Cugat ha aconseguit recollir prop de dos milions de pessetes. D'aquesta xifra, una part correspon a donació popular i la resta a l'Ajuntament, que ha destinat 500.000 pessetes a aquesta campanya per Centreamèrica.
Amb el cas de l'huracà Mitch com a teló de fons, la sessió d'aquesta nit tractarà una sèrie de temes relacionats amb la convivència i la solidaritat. La immigració, l'associacionisme per la solidaritat, la implicació de la ciutat en el Tercer Món, el 0,7%, l'esforç ciutadà i l'esforç institucional seran algunes de les qüestions que es posaran sobre la taula. Serà una bona ocasió per saber com actua la solidaritat
santcugatenca. a través de la coordinadora d'ONG, i per plantejar-se si la interacció pot bastir un projecte comú al nostre municipi. La sessió començarà a les vuit del vespre amb
la conferència titulada Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència, a càrrec d'Arcadi Oliveras, president de Justícia i Pau i professor d'Economia Mundial a la UAB. Oliveras, que té una llarga vinculació amb Sant Cugat per raons familiars i com a organitzador de la Uni-' versitat de la Pau, parlarà sobre el paper de la solidaritat en un context de globalització en què és freqüent estar més sensibilitzat per les tragèdies de l'exterior que pels problemes de casa, sovint poc coneguts i poc divulgats.
A continuació hi haurà la taula rodona en la qual participaran un grup de persones compromeses en aquests temes, vinculades totes elles a Sant Cugat. És el cas de Vicenç Fisas, titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB i fundador de Vallès sense Fronteres, que parlarà sobre 'Treballar pala pau". Fisas acaba d'enllestir el seu darrer llibre titulat Las ONG ante el comercio de armas v el desarme (Icaria), que presentarà el proper dilluns a Madrid. L'obra és fruit de la tasca que ha fet els darrers quatre anys, coordinant la campanya d'Amnistia Internacional, Gre-enpeace, Intermón i Metges sense Fronteres contra les mines antipersona. Una altra convidada és Fatima Ilyas, especialista amb te-
Vehicle tot terreny, comprat gràcies a la campanya d'ajut alpolbe sahrauí. FOTO: X.. LARROSA
mes de la dona immigrant que col·labora amb Càritas com a educadora sociocultural. Fatima, que va arribar a Sant Cugat fa dotze anys, parlarà sobre "La situació de la dona immigrant ". La tercera ponent és Fatiha Benham-mou, mestra especialista en educació inter-cultural i una de les impulsores del grup de dones de Vallès sense Fronteres, que centrarà la seva intervenció en el tema d'"Immigració i educació". La taula es completa amb Toni Baldi, membre de la coordinadora d'ONG de Sant Cugat i Dolors Renau, cap de Cooperació de la Diputació de Barcelona. Aquests dos últims ponents explicaran de quina manera s'enfronten les campanyes de cooperació i solidaritat des dels seus respectius camps, la societat civil i les institucions. Toni Baldi ha participat en diverses campanyes locals com a membre del grup Baula i SCAPS (Sant Cugat Amb el Poble Saharui), mentre que l'exdipu-tada del PSC, Dolors Renau, parlarà d'"El paper de les institucions" des de la seva expe
riència a la Diputació. La moderació de la taula anirà a càrrec d'Ana Murillo, tècnica de promoció econòmica. La sessió sobre "Convivència, solidaritat i
tolerància" ha estat coordinada per Neus Sotomayor i en la seva preparació hi han intervingut Elena Bosch, Àngels Camps, Concha Martínez, Jordi Molgó, Cristina Monteagu-do, Ana Murillo, Carme Talleda, Pilar López, Ignasi Mestres i Mari Pau López de Liano. Sotomayor espera que el debat d'aquesta nit compti amb més participació de gent jove que les sessions precedents: El tema de la solidaritat és un dels que mou més la joventut avui dia, juntament amb l'ecologia". La composició de la taula rodona, on la meitat dels ponents són joves, és un bon exemple d'aquest fet, segons la coordinadora.. Després d'aquest cinquè debat, el Congrés de la Ciutat farà el parèntesi de les vacances de Nadal i les sessions es reprendran el 16 de gener amb el tema de La vida política a L· ciutat.
Solidaritat en acció, una experiència a Palavé El lloc on he estat aquests sis mesos és el batei Palavé, a Sant Domingo. Palavé és una comunitat agrícola on part de la seva població són immigrants haitians que treballen la canya de sucre. Com la resta de bateis del país, és un lloc indesitjable per als dominicans, on les condicions de vida són força difícils. A Palavé fa 10 anys que hi treballa Ujedo, una ONG dominicana amb
l'objectiu de fer d'aquestes comunitats llocs mínimament habitables, mitjançant la participació de la comunitat en la resolució dels seus problemes i mancances. Gràcies a aquest treball, Palavé té unes mínimes infraes-tructures: aigua potable, llum, una escola, àrees de recreació i esport, un centre de salut...
1 què has fet? És difícil resumiren unes línies una experiència així. Se'm fa impossible traduir-la en paraules. Però és important fer-ho, intentar que la gent es faci seva la teva vivència, que conegui, encara que sigui superficialment, quelcom més del que has descobert dia a dia en aquells que t'a-cullen.
Han estat sis mesos de convivència, de somnis viscuts i de frustracions, d'intercanvis i de malentesos, i sobretot d'aprenentatge. Sis mesos de confusions, on qualsevol petit soroll esdevé un nou descobriment i on dia a dia vas percebent, coneixent i entenent una cultura diferent, fet que només és possible a través de la convivència directa. Sis mesos durant els quals passes a formar part d'una comunitat, dels seus
projectes de vida, de les seves alegries i tristeses. I com ha anat? Bé, no té res a veure el que t'expliquen o t'imaginaves
amb la realitat que després descobreixes, potser per la dificultat de què abans parlava de traduir aquestes vivències en paraules. Potser ho diu tot el fet que ho tornaria a repetir, que no m'ho pensaria dues vegades.
I ara què? Solidaritat, cooperació... Potser la paraula més adient que resumiria aquests sis mesos a Palavé seria intercanvi, convivència i aprenentatge. La solidaritat i la cooperació vénen posteriorment, quan un cop et situes de nou a casa pots començar a difondre l'experiència, a organit-
"La cooperació per part d'organismes
governamentals es mou més per interessos que
per solidaritat"
zar campanyes de suport, a implicar més persones en el projecte de vida que tu has descobert.
S'ha de donar a conèixer la realitat no mediatitzada pels mitjans de comunicació. Hem de saber que no estem sols i que cal que ens comencem a moure.a plantar cara a moltes coses que estan perjudicant tres quartes parts del planeta.
S'ha acabat la República Dominicana paradisíaca, on els turistes només coneixen les seves platges i hotels de luxe, on ens neguen el dret a conviure amb les arrels de la seva gent, trepitjar el fang dels seus carrers i banyar-nos sota els tàlvegs i les intenses pluges d'agost. Ja n'hi ha prou de plats de marisc i de pastes importades. Hem d'assaborir el gust de les guaiabes, dels guineus, la iuca i la papaia. La pluja sona diferent en les teulades d'uralita. L'arròs té un altre gust en plats de ferro. Ja és hora que des
cobrim que a l'Àfrica hi ha quelcom més que nens amb la panxa grossa, i a Santo Domingo altres coses a més de dones boniques i platges meravelloses.
Però no sempre ens és possible fer un intercanvi directe. Hi ha altres tipus de cooperació, tot i que penso que són força criticables i s'han de canviar moltes coses encara.
La cooperació per part d'organismes governamentals crec que ja s'ha demostrat que no és vàlida, que es mou més pels propis interessos que per la solidaritat. La cooperació ha de ser gratuïta, sense esperar-ne res a canvi, i això és quelcom que trenca els esquemes del govem. Si no hi ha reconeixement, uns interessos a la zona, un lloc per explotar... no és "viable" el projecte. Penso que encara ens queden moltes altres formes de cooperació per
inventar, experimentant juntament amb les organitzacions del sud, conversant cara a cara sobre les dificultats de cada model de societat, per arribar a un nou paradigma comú, viable i vivible per a tothom. Difícil?... Sí, encara que ja som molts els qui hi creiem i volem treballar per aconseguir-ho.
Montse Valderrama, cooperant santcugatenca
"S'ha de donarà
conèixer la realitat
no mediatitzada pels
mitjans informatius "
*a»ï> í . ( í
"A Santo Domingo hi
ha altres coses a més
de dones boniques i
platges meravelloses"
"La cooperació ha
de ser gratuïta,
sense esperar-ne
res a canvi"
EIS 4 CANTONS
NÚm. 1 0 Omn*nd.1«Ó«
L antena
Solidaritat Avui torno al Congrés. A més,
prometo no deixar-me emportar mai més pels atacs de caspa que em produeixen els intents de fabricar referents ideològics de pa sucat amb oli. Avui es parlarà de solidaritat, i també de convivència i tolerància. No sé per què, però em sembla que no caldrà divagar, com es va fer en parlar de cultura, sobre la necessitat de trobar-ne una defi-. nició. Com també em sembla, i tampoc no sé per què, que hi haurà moltes menys comunicacions escrites. Això vol dir que som molt més cultes que no pas solidaris? Ans al contrari, crec que se n'ha escrit poc, però s'ha practicat a bastament. Encara que, òbviament, aquesta solidaritat porti noms concrets. Un petit recordatori: l'acampada de finals de 1994 a favor del 0,7%, les concentracions de l'any següent a favor de la pau a Bòsnia, l'ajut als sahrauís i l'escampada de desenes de joves solidaris santcugatencs arreu del món, especialment pel continent americà. Avui m'he posat seriós, el tema s'ho val.
Oleguer Bardissa
Programa
Conferència:
Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència ARCADI OLIVERAS, presi
dent de Justícia i Pau.
Taula rodona:
• Treballar per la pau VICENÇ FISAS, Càtedra
UNESCO per la pau de la UAB.
' La situació de la dona immigrant FATIMAILYAS, especialista
en temes de la dona immigrant.
- Immigració i educació FATIHA BENHAMMOU.
Mestra especialista en educació intercultural.
• Sensibilització, solidaritat i cooperació TONI BALDI. Membre de la
Coordinadora d'ONG de Sant Cugat..
• Els papers de les institucions DOLORS RENAU. Cap de
cooperació de la Diputació de Barcelona.
Moderadora: ANA MURILLO. Tècnica de
promoció econòmica. Secció patrocinada per:
I N M O B I L I A B I A
Colonial
L ' e n t r e v i s t a
Arcadi Oliveres. Vicepresident de Justícia i Pau
"Es una mofa commemorar uns drets humans que no s'apliquen de cap manera"
ANNA BORAU
Porta molts anys lluitant activament per aconseguir un món millor i pensa que encara falta molt per fer. Arcadi Oliveras, doctor en ciències econòmiques, vicepresident de la Fundació per la Pau i de Justícia i Pau de Barcelona, combina les classes a la universitat amb les xerrades que li demanen arreu de l'Estat. Sempre amb un peu a Barcelona i un altre allà on el necessitin, aquesta tarda aterrarà a Sant Cugat per parlar al Congrés de la Ciutat sobre el que ell defineix com una eina bàsica de convivència: la solidaritat.
- Solidaritat com a eina de convivència... com ens ho explicaria, a grans trets?
- Principalment la meva idea és parlar de tres àmbits de solidaritat: envers aquells que veuen violats els seus drets; envers el quart món -pobresa i marginació a casa nostra-; i envers el Tercer Món, tres temes i dins de cada un els seus reptes. Sóc conscient que l'àmbit de solidaritat permetria molts altres temes, que no tractaré aquest vespre perquè de fet ja vénen també altres convidats a parlar-ne.
- Un dels reptes és potser que la gent no re-lacioni només solidaritat amb aportació econòmica eventual?
- Evidentment, una de les respostes seria l'econòmica, però jo parlaré des de respostes educatives amb canvis de valors, fins a respostes de pressió política i acabant per actituds individuals... i entre aquestes sí que hi ha l'aportació econòmica. Però per a mi no és pas la més rellevant perquè d'una banda posem diners en comptes de solidaritat, i al mateix temps estem ingressant en uns fons de pensió que el que fan és especular amb aquests pobles i empobrir-los... no vull desautoritzar aquestes actuacions, sinó senzillament donar-los una dimensió més àmplia.
-Pel que expBca, amés de ser solidari s'hauria de canviar tota l'estructura social.
- Sens dubte això és el que intentaré dir. -La gent té feta una idea concreta de què vol
dir exactament solidaritat ? - Sí, ho intueix bastant bé. A un primer nivell, que
és aquest que dèiem abans,i fins i tot jo diria que hi ha un segon nivell que és força entès, que és el de donar temps. Ara, el tercer, el de canviar tota la nostra manera de veure les coses, aquesta és una base on cal apretar una mica.
- Per què, potser la gent només s'enrecorda de ser solidària quan passa una desgràcia?
- No, jo diria que s'enrecorda sempre, però reacciona quan passen aquestes desgràcies, o bé en moments memorables -com cada any per Nadal quan totes les televisions fan les maratons-... Cosa que no condemno pas, però només és una part petita de tot el que s'ha de fer... perquè tots tenim presents moltes coses que s'han de fer i que no fem. -En això seria molt important l'actuació del
mitjans de comunicació... -Molt, i d'això també en parlaré, perquè els mit
jans acaben configurant l'opinió pública... i d'aquesta configuració en surt la reacció. Es molt important la necessitat de contrastar la veracitat i la realitat de la informació que ens arriba, perquè de vegades és certa, però no se situa en la seva verita-
Arcadi Oliveras. FOTOGRAFIA: XAVILARROSA.
ble dimensió, i de vegades es manipula. -Tot i això sí que surten a la llum algunes
dades de com està el món~ i més aquests dies amb la celebració del cinquantè aniversari de la Declaració dels Drets Humans. Vostè com els veu?
-Sí, són dades esfereïdores. És una cosa que no s'aguanta per cap costat. La veritat és que l'alta comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, que és la senyora Margaret Ro-binson, va dir a principis de setmana una cosa que em va agradar molt: que no hi ha motiu per commemorar-los, perquè estan tan malament que quasi és una mofa intentar commemorar una cosa que no s'aplica de cap manera. Per exemple els drets individuals i les llibertats que abans deien que es respectaven al primer món, ni tan sols això: als EUA s'aplica la pena de mort sistemàticament, hi ha cent disset països on es tortura... Nosaltres vivim en un país on els drets encara es respecten més que en altres, però de tota manera hi ha llibertats que no s'han posat damunt la taula i estan en perill, com la individual, amb l'augment del control social. O sigui que en comp-
Perfil •Arcadi Oliveres i Btuukl! 194?) és doctor en Cim; ques i professord'HcoiMP lu Universitat Autònoma . des de 1980. Haestal \incu la se%ra vida a entitats i us • defensen i lluiten per un tu l'actualitat -i des de la v. 1983- és vicepresident d. per-la Pau i vicepresident Pau des de 1986, fet que > de l'Estat a impartir con fe vorde la pati. A Sant Cugat, on estiuej.
seva infantesa, coordina d
1< Barcelona. es Lcofiòini-ia Mundial a ie Barcelona .!i Jurant toia viacions que ni millor. F.n
1 a creació ai la fundació de Justícia i •I porta arreu èiicies en fa-
de la l'niversita! pci
tes de celebrar els Drets Humans si fem un balanç resulta que és un desastre.
- En comptés de celebrar-los s'haurien de revisar i reformar?
- No, reformar-los no. Tot i que la declaració no és pas la que a mi m'agradaria més, perquè a més està mancada de tot el que serien els drets anomenats de tercera generació, és a dir tot allò que ha aparegut després de l'any 48, no hi figura (autodeterminació, pau, conservació del planeta...) en aquest sentit, s'haurien de completar, però ja em quedaria tranquil si aquells que estan proclamats des de fa cinquanta anys es complissin i respectessin. D'una banda, cal avançar molt i, de l'altra, registrar els nous.
- Quines serien, doncs, les reivindicacions principals amb vista al segle vinent?
- Bé, de fet les reivindicacions no canvien pas gaire des de la Revolució Francesa: la llibertat, la igualtat i la fraternitat -que ara en diem solidaritat-, però al cap i a la fi no és pas tan diferent: les persones han de tenir possibilitat d'una existència digna, han de tenir llibertat i han de ser iguals entre elles. I si no poden ser massa iguals han de ser solidaris quan la igualtat falla.
- Vol dir que encara estem igual que fa un parell de segles?
- Bé, suposo que igual que fa dos mil anys. La humanitat no ha variat massa encara que les circumstàncies siguin diferents. Podem avançar més?, la meva impressió és que sí, però també tenim estris capaços de fer-ho anar pitjor que abans, i no parlo només de les armes nuclears, també s'hi podria incloure la perversitat de les borses, perquè fer anar malament les coses no vol dir només engegar una bomba atòmica, vol dir especular com especulen cada dia milers de milions, i que fan morir de gana milers de persones cada dia.
- 1 les persones solidàries ho poden canviar? - Sí, individualment i col·lectivament conside
rat. Una persona individual sola ho té malament. Però si té una actitud de canvi i és capaç d'associar-se amb altres que tenen una actitud similar i una capacitat de fixar uns objectius i estructurar-se bé, aleshores tindrem canvis.
22 Societat ELS /CANTONS Divendres. ! I de desembre de 1V9H
La r a d i o g r a f i a
RUGBI CLUB SANT CUGAT
Poden trobar-se arrels d'aquest esport en un
joc de pilota al qual les legions romanes ja hi
jugaven
Un esport antic i modern MONTSK SANT
V Entitat: Rugbi Club Sant Cugat. Any de fundació: 1987. Jugadors: 100 en tres equips Seu: Club Júnior. Carretera de Rubí.
El 1921 el senyor Baldiri Aleu, de Sant Boi de Llobregat, va començar a jugar amb un grup d'amics un joc força desconegut a les nostres terres. Encara que derivat de les mateixes arrels que el futbol, és un joc força diferent. Es jugava amb una pilota de forma oval, amb 15 o 13 jugadors, podent tocar la pilota amb tot el cos, en lloc dels 11 jugadors, la pilota esfèrica i la regla de no poder tocar la pilota amb les mans, com al futbol. L'esport s'anomenava Rugbi, un joc anglès l'origen modern del qual és netament universitari i
d'aquest país; però es poden trobar precedents d'aquest esport al calcio que es practica a Florència des de el segle XV; i un precedent encara més antic en el joc del Vharpastum jugat per les tropes de les legions romanes. Aviat el nou esport va despertar una forta afició a Sant Boi i als ambients universitaris de Madrid i de Barcelona.
Encara que a les nostres terres no es pot parlar d'un esport popular, sí que és prou conegut i practicat a tot Catalunya, sobretot a la Catalunya Nord i, molt especialment, a la ciutat de Perpinyà. És un esport que, tot i moure
passions, ha mantigut sempre
una preferència inequívoca pel jugador i l'equip amateur, així com pel fet de fer escola i crear planter. El rugbi és un esport de paï
sos freds, ja que exigeix un camp de gespa i sempre es juga a l'aire lliure a causa de les dimensions del terreny de joc: 100 metres per 60, amb petites variacions en les mides. Modernament, molts clubs mantenen equips masculins i femenins, tant sèniors com juvenils i infantils El Rugbi Club Sant Cugat,
fundat l'any 1987, manté una escola amb equips alevins i cadets i dos equips juvenils i un altre de sèniors. Hi havia hagut
també una secció femenina que malauradament va desaparèixer per dificultats de mantenir la plantilla. Com a camp de joc i d'entre
naments fan servir el camp del Club Júnior Sant Cugat, ja que un camp de gespa d'aquestes dimensions no es troba fàcilment i, sobretot, pot ser molt onerós per a un club esportiu totalment amateur, com són la majoria d'equips. Ja que l'esperit amateur es conserva molt en aquet esport, en el seu campionat més famós, el Torneig de les Cinc Nacions, jugat entre les seleccions d'Anglaterra, França Gal·les, Escòcia i Irlanda, els jugadors són tots no professionals.
ELS'ÍOVINTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Societat 23
La r a d i o g r a f i a
RUGBI CLUB SANT CUGAT
m"*m
^^^^MJ^^
JAlfiSiS
El Rugbi potencia la
convivència i la competició per sobre de
la rivalitat personal
Un club i una escola esportiva M. S.
El Rugbi Club Sant Cugat té un equip de sèniors, que avui juga a la Segona Divisió B. Un equip de juvenil i un altre de cadets que juguen al campionat de Catalunya en les seves categories; i, sobretot, l'escola, que té un equip d'alevins jugant al campionat de Catalunya i al d'Espanya per a nens, així com competicions infantils, sobretot amb equips del Rosselló i la Cerdanya francesa, molt especialment amb la USAP de Perpinyà. Una de les activitats que més
importància tenen dintre del
club és la potenciació de la continuïtat del club, comptant amb els antics jugadors i sobretot implicant els pares dels petits jugadors en l'esperit del club. Així, molts del entrenadors dels equips infantils i juvenils són exjugadors del mateix club que ara són pares i alhora entrenadors de llurs fills en aquest esport.
Els equips dels alevins i dels cadets, de 12 jugadors, són la nineta dels ulls del club, que veu en els joves jugadors la base per fer més planter i eixamplar el club que, durant els seus 11 anys d'història, ha anat creixent a poc a poc però amb fermesa. La queixa és el desconeixement
que pateix l'esport del rugbi per part de molta gent i, sobretot, dels grans mitjans de comunicació que prefereixen altres esports, però alhora reconeixen que aquest desconeixement fa que es conservi més fermament l'esperit d'esport d'aficionats, poc comercialitzat i per això mateix molt més autèntic. Sorprenentment, i malgrat la
fama que té el rugbi entre els no iniciats, tot i que és un esport rude i fort, no és violent; en ser col·lectiu, no és freqüent trobar joc brut entre el jugadors, i és apropiat per a qualsevol constitució física, ja que dins l'equip es troba fàcilment lloc per a tothom. Els partits de nens
es juguen amb 12 jugadors; són una mica més curts que els dels sèniors, de 80 minuts dividits en dues parts, en els quals les carreres pel camp se succeeixen molt ràpidament. El rugbi és, doncs, un esport ràpid i dur físicament, però també un esport prou vistós i interessant per gaudir-lo. En sçr un esport que necessita un terra tou, és un esport d'hivern i més aviat jugat en països de fred i d'herba verda. A la seva escola de rugbi, el
Club de Sant Cugat, com en general tots els altres equips i jugadors d'aquest esport, es fa molt més èmfasi a potenciar l'esperit d'equip i d'amistat esportiva que no pas en la lluita per
guanyar. Un esperit que no és tan estrany de trobar en els clubs de rugbi, sobretot en els europeus, on compten amb més equips formats per gent aficionada, mai professionals, i sobretot poc amics de les rivalitats fora del camp. Tant és així que entre els jugadors i aficionats es diu que els partits de rugbi tenen tres parts: les dues primeres de joc, i la tercera el dinar de germanor entre els equips rivals. Al Rugbi Club de Sant Cugat
hi ha jugadors internacionals, com el cas d'una jove jugadora femenina, Lourdes López, que ara juga amb el Club femení de rugbi de la Bonanova.
24 Societat ELS /GUYTOïNS Divendres, 11 de desembre de 1998
L A S E T M A N A EN IMATGES
PUJOL VISITA EL CENTRE BORJA El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha visitat aquesta setmana el Centre Borja de la ciutat per conèixer-ne les dependències. En declaracions a la premsa,
Pujol ha aprofitat la visita a Sant Cugat per manifestar el seu suport a Lluís Recoder com a possible candidat a V alcaldia de la ciutat. Amb tot, el president va
lloar la tasca d'Aymerich al capdavant del consistori municipal. Pàgina: 7. Foto: XAVILARROSA
LA UNIÓ PREPARA ELS ACTES DEL SEU CENTENARI
La Unió Santcugatenca celebra Pany vinent el seu centenari, motiu pel qual ha elaborat un programa d'activitats entre les que destaca una marató en la qual totes les entitats de Sant Cugat actuarien al Teatre-Auditori. A mes, es preveu editar un llibre sobre la història
de ïentitat i construir el monument que mostra la imatge, per instal·lar-lo a la plaça de la Unió.
Pàgina: 17. Foto.XAVI LARROSA
ELS MAULETS FAN CAMPANYA CONTRA LA CONSTITUCIÓ El col·lectiu independentista Maulets va tancar el cap de setmana passat una setmana d'actes reivindicatius i de protesta contra la Constitució espanyola. Les jornades van
posar èmfasi en les estructures del sistema actual que Maulets considera més perjudicials: l'exèrcit, el poder econòmic i els cossos repressius.
Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA
AFINAR L'ENGINY PER SUPUR MANCANCES La realitat cubana moltes vegades esforça diferent de com ens
l'expliquen. Això va intentar demostrar el cubà Àngel Almarales, que abans d'ahir va oferir una conferència al CMSCsobre les
energies renovables. En una exposició de més d'una hora Almarales va intentar trencar amb el que va anomenar tòpics
cubans, indicant als presents la salut de què gaudeix una illa, "on no tot va tan malament com es diu ", segons ell.
Pàgina: 17. Foto: XAVI LARROSA
ELS-4CANIWS Divendres, 11 de desembre de 1998 Societat 25
L A S E T M A N A EN IMATGES
PATRÍCIA DE NO ENREGISTRA EL SEU
PRIMER DISC COMPACTE Amb només 24 anys, aquesta jove santcugatenca du a
r espatlla el tercer premi Montserrat Alavedra i un munt d'actuacions arreu de Catalunya. Ara acaba d'editar el seu
primer disc compacte juntament amb altres tres intèrprets de flauta travessera. El treball, anomenat Flautes d'Adri, surt
a la venda demà. Pàgina: 38. Foto: XAVI LARRÒSA.
VIRTUOSOS INTÈRPRETS DE MÚSICS GENIALS El músic francès Régis Pasquierva mostrar divendres, al Teatre-Auditori, el
que significa la paraula virtuosisme. Amb una habilitat fora del comú, l'artista va interpretar algunes de les millors peces de Bizet i Saint-Saens. L'orchestre de Picardie, amb la qual actuava Pasquier, tampoc va defraudar i el seu director,
Edmond Colomer, va justificar sobradament el seu atribut com una de les figures més importants de la vida orquestral espanyola.
Pàgina:39. Foto: OSCAR BENITO
LA GIMNÀSTICA SANTCUGATENCA DESTACA
L'equip júnior del CMSC s'ha proclamat com el sisè millor grup de gimnàstica rítmica d'Espanya en classificar-se en aquesta posició en el campionat estatal que s'acaba de
celebrarà Saragossa. Amb una puntuació de 28,450 punts, les gimnastes santcugaten-ques s'han convertit en el millor conjunt català dels tres que vau participar al campionat. Les de casa van superar el Club Patrícia de Lleida i el Nàstic de
Tarragona, a més d'altres 27 equips espanyols. Pàgina: 33. Foto: CEDIDA.
TETRATEATRE ASSAJA A RITME FRENÈTIC EL
MUNTATGE DE NADAL
Si per a la majoria el Nadal suposa un petit període vocacional, de repòs i recolliment familiar, per als actors
de Tetrateatre és tot just al contrari. Aquests dies assagen a ritme frenètic el recital de poesies de Lorca que oferiran els dies 25, 26 i 27 de desembre al clautre del Monestir, una
cita en què cada any intenten superar-se. Pàgina: 41. Foto: XAVILARROSA.
26 Societat tcct&ficA í WLAM^ ELS /CANTONS Divendres, 11 de desembre 1998
C o o p e r a c i ó
L'ajuda oficial de cada santcugatenc als països del 'Mitch' és de 746 pessetes
Un 88,2% d'aquests diners s'hauran de retornar
MÒNICA. BKRNABK
-SantCugat-
Kl govern espanyol ha donat més de 27.500 milions de pessetes als països afectats per l'huracà Mitch. l'cr la seva banda, l'Ajuntament .antcugatcnc i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Yalldo-reix han destinat un milió i mig i 200.000 pessetes, respectivament, a aquesta zona. Les xifres semblen espectaculars, però proporcionalment cada santcugatenc només ha contribuït a aquesta causa, a través de les administracions públiques. amb unes IMi pessetes. A més, ck països de l'Amèrica (len-tral hauran de retornar el N8,2% del total de les donacions.
Kls diners que el consistori santcugatenc i l'KMD han aportat a la zona devastada de l'Amèrica Central constitueixen una ajudà sense condicions, que els països beneficiaris no hauran de reemborsar. No passa el mateix amb l'ajuda del govern espanyol. En primer lloc, les xifres d'aquesta donació ballen perquè l'executiu va proporcionar les dades en dòlars i, segons el càlcul que s'hagi realitzat a l'hora de fer la conversió en pessetes, es parlen de quantitats diverses.
l'na part d'aquesta contribució (8.537 milions de pessetes, concretament) correspon als diners que Nicaragua, Hondures, El Salvador i Guatemala havien de pagar a Espanya entre els anys 1999
Postals de Nadal per recaptar fons per Nicaragua
El pintor nicaragüenc José Aragón, que resideix a Sant Cugat, ha fet postals de Nadal per recaptar fons per Nicaragua. Els diners es dest inaran a l 'Associació d'Educació Popular Carlos
Fonseca Amador. Les postals costen 200 pessetes i es poden trobar a les llibreries i papereries Paideia, Jordi, Antoni, Arpali, Racó de paper, Alexandria i l'Estel, a la pastisseria Alegret, a Flors
M. Segura, al Celler Santa Maria, Fotografia MAPE, Viatges Ecuador, Supor Natura, Veterinos, Mireia's, Cugart, Més o menys, La Carboneria, Baobab i Nakh-la./M.B.
i 2001 en concepte de deute extern. Per tant, els 8.537 milions no suposen cap aportació econòmica, sinó simplement els diners perdonats que no es cobraran. El govern espanyol també do
narà a aquesta zona 17.589 milions de pessetes en crèdits del Fons d'Ajuda al Desenvolupament (FAD), és a dir, en préstecs sense interessos que els països benefi
ciaris hauran de tornarà Espanya abans de 30 anys amb la compra de serveis i productes d'empreses de l'Estat. Ks tracta, per tant, de diners que es reemborsaran a Espanya i que. a més, dinamitza-ran el seu mercat empresarial. L'única aportació sense condicions que l'executiu ha realitzat als països de l'Amèrica Central és de menvs de 2.000 milions.
Si es calcula la contribució real (no reemborsabie) que cada santcugatenc ha fet a aquests, països a través de l'executiu, resulta que només ha estat de 55 pessetes de mitjana, a les quals s'han de sumar les 33 pessetes que ha suposat l'ajuda donada per l'Ajuntament de Sant Cugat i l'EMD. Afortunadament, les aportacions particulars han estat superiors.
Sabia qm^f es
panyol ha o?nee3&31*&rnè-
IÏHS» amb FEstat espanyol.
»Ei deute extern de Nicaragua* Hondures, El Salvador i doatemala amb el go-\ern espanyol sumava 34.000 milions de pessetes abans de la catàstrofe del Mitch, L'executiu només ha perdonat xm 25% d*aquest deute.
* L'Estat espanyol ha donat a l'Amèrica Central 17.589 milions de pessetes en nous ,cfe4ks. Si aquesta xifra se suma als diners que aquests països ja devien al govern i es tes» ei det*te extern perdonat, resíilea que ara Nicaragua, Hondures, El Salvador í Guatemala han de pagar més de 43.000 mi-üú&s de pe&çtes a Espanya. Altern eTsè»rdewe extern em de 34.000 milions.
• £ia nous c&dks <gue i'e-xcctMH& jba concedit a i'Astt&k* Cemtal s*han de tt$@ra$r amb fa compra de
" ^ t ó s e s i serveis a em-
- Les ONC proposen que els països devastat» per rfetífaíà ffitdt comptin els p&Htoctes i serveis que ttc-«Gttik^M zoaes de U ma-,«eixa &$&rica Centra! amb robjeetjiu de reactivar la io-
La v i n y e t a
Il·lustració publicada al quadern Deute extern, deute etern?
O p i n i ó
Després del 4Miteh'
• (...)Les reaccions oficials han estat com sempre modestes, perquè la solidaritat internacional i menys encara les reformes estructurals que comporta, no són prioritat a aquests nivells. La propaganda i les presses mediàtiques han presentat la reacció oficial espanyola com a admirable. No ha estat així. Hi ha hagut gent que ha cregut que Espanya condonava el deute extern d'aquells països. En realitat els donatius públics -fets per descomptat amb diners del contribuent-no han arribat fins ara als dos mil milions de pessetes. La condonació del deute pú
blic s'ha limitat de moment al pagament d'interessos fins a l'any 2001, uns 8.500 milions de pessetes. S'han d'afegir crè-
IOAN GOMIS
dits FAD per uns 18.500 milions, però els FAD afavoreixen en primer lloc el comerç espanyol i, per descomptat, augmenten el deute extern. A tot això s'ha d'afegir algun gest, com el viatge del príncep Felipe i l'habitual desplegament de propaganda oficial (poca propaganda, en canvi, ha fet la Generalitat dels seus donatius, potser perquè han estat tan mesquins que resulta prudent la discreció). No diré que tot això no sig
nifiqui res, però de cap manera n'hi ha prou com a aportacions oficials. Com ha advertit la campanya Deute extern, deute etern?, que realitzem diverses entitats i que tenen el suport de més de dues-centes ONG i associacions diverses, com ha
dit Intermón en presentar el seu anuari La realitat de l'ajuda, són necessàries altres mesures: condonar tot el deute extern d'aquests països i convertir els crèdits en donacions. (...) Si la conducta oficial es
panyola davant el Mitch no ha estat brillant, el seu futur no està tancat. Deia que una part significativa de la nostra opinió pública ha crescut notablement en sensibilitat davant aquestes qüestions durant els darrers lustres. Per raons de justícia però també per atendre el sentir de la ciutadania, el Govern ha de modificar la seva conducta.
Joan Gomis és president de Justícia i Pau. Fragment d'un
article d'opinió publicat a "La Vanguardia"
EIS4CANTONS
Economia Divendres, II de desembre de 199S 27
A d m i n i s t r a c i ó
Correus adopta mesures d'urgència El pla podria incloure el manteniment de l'actual seu com a sucursal de la nova
Els usuaris i els treballadors de Correus a Sant Cugat poden començar a veure la llum al final del túnel de les mancances del servei. La coneguda mitjana de nou dies per rebre qualsevol carta i les protestes de mesos enrere contra el poc espai per classificar els paquets i contra la nova Llei Postal entraran en vies de solució quan la direcció estatal de l'ens comenci a aplicar un seguit de mi
llores que començarien per dotar d'una més gran comoditat l'oficina actual. Si aquesta és la notícia calenta, també n'hi ha una de freda: el canvi a última hora de l'arquitecte que ha d'executar les obres a la nova oficina d'Ildefons Cerdà ha fet que la inauguració es retardi a la primavera-estiu de l'any que ve, quan els terminis fins ara estipulats mai no havien sobrepassat l'any 1998.
A. B. - Saat Cugat -
La direcció de Correus a Madrid ha decidit engegar des d'ara fins al 2003 un pla estratègic a totes les oficines, que posarà un especial èmfasi en Sant Cugat, a causa de les particulars mancances de l'oficina del municipi. Malgrat que encara no ha transcendit com es concretaran aquestes millores a ulls del públic, fonts de l'oficina de Sant Cugat han assegurat que la direcció territorial i local estan estudiant la possibilitat que l'oficina de la Rambla de Can Mora es mantingui com a sucursal un cop s'hagi fet el trasllat a la nova seu central del carrer Ildefons Cerdà, a Coll
Fava. Les mateixes fonts han advertit que "des de les més altes instàncies fins abaix", es té constància de la problemàtica específica del- municipi i dels retrassos exagerats en el lliurament del correu. Per això, indiquen, hi ha el compromís que la situació de Sant Cugat s'arregli. Correus ha viscut els darrers
mesos un reguitzell de vagues a causa de la llei postal i per l'aplicació de reduccions de personal i protestes per l'acumulació consegüent de paquets i cartes, fet que ha comportat periòdicament la queixa dels usuaris amb el suport directe de l'alcalde Joan Aymerich. "No pot ser que una carta de Barcelona trigui nou
dies", va declarar Aymerich en el seu dia. L'alcalde va arribar a reunir-se a Madrid amb el secretari general de Comunicacions del Ministeri de Foment, José Manuel Villar, de qui va extreure el compromís d'invertir 104 milions de pessetes a Sant Cugat i de descentralitzar el servei amb una oficina al polígon de Can Sant Joan. La manca d'espai per a classificació ha estat el motiu pel qual els empleats han demanat l'acceleració dels tràmits per condicionar la nova seu. Les fonts consultades han revelat que un canvi a darrera hora de l'arquitecte encarregat ha fet que a hores d'ara es treballi amb la hipòtesi d'obrir la nova seu a la primavera o a l'estiu de l'any
Correus oferirà solucions a curt termini pera roficina de Sant Cugat. FOTO: X. L.
que ve. Quant als tràmits burocràtics, tot just aquests dies l'Ajuntament ha d'atorgar el permís per iniciar les obres de la seu de Coll Fava. D'altra banda, i en un àmbit
general, cl ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado va
assegurar la setmana passada que la venda de Correus no s'ha plantejat encara i que el repte principal és que l'organisme estigui preparat per a la completa liberalització del sector, exigida per la Unió Europea a partir de l'any 2004.
O F E R T A D E
BEQUES, AJUTS, PREMIS I SUBVENCIONS
Convocatòria de la Japan Society for the Promotion of Science, JSPS, de Beques postdoctorals per a investigadors al Japó. Sol·licituds: fins al 31 de maig de 1999, a Yamato Building, 5-3-1 Kojimachi, Chiyoda-ku. Tokyo 102-0083 Japó. Telèfon:+03 32631721. Fax:+81332221986-
Convocatòria de SARL Folimage -Valence - production, de Beques a projectes per a la creació de pel·lícules d'animació. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998, al número 6, rue Jean Bertin, 26000 Valence. Telèfon: 07.33.0475784868. Fax: 07.33.0475430692.
Convocatòria de la Irtaem - Gtoff, JMÉríistert de Cultura, «fe Seca d'Nwestigaeió en Folklore. Sol·licituds: fífta«d29dedeseHibr©o^1988tarAp Coreeus 46?t 06880 Badajoz. Telèfon: 92.424.37.46. Fase 92.424.54.34.
Washington, DC, 20037 EUA. Telèfon: 12028613200. Fax: 12022235971.
Cor^ocaíèriadelaCoJwssJódetes Comurtte#'Europees. Direcció Geneta* Xt 8-3, cfÀJute adrecatea «nginyers europeus per trebafar a comportes japoneses. Sd.fe«uds:#»saítde)9sarçdet999,apue
~nm— Constitució
en
Telèfon: 07 322.2953990. Fax:
Sol·licituds; fins af 31 dejerarde $&&**' TecNito» U.TTecfcrifcn City. Hala 32S0ÒO Israel TeSèfon:+97248292560. Fax: +97S48231612.
Convocatòria de la International Centre for Theoretical Physics, ICTP, de Beques ICTP en física teòrica. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, a Strada Costiera, 11 -PO Box 586, 34100 Trieste, Itàlia.
de 1999, af 162 a, Faieflcerie. 1511 JjüxarnbourQ,
15cfe la
Convocatòria de la Fundació Jacint i Innocent Guerrero, del VII Premi Internacional de piano Fundació Guerrero 1999. Sol·licituds: fins al 5 de març de 1999, a Gran Via, 78,1r, 28013 Madrid. Telèfon: 91.547.66.18. Fax: 91.548.34.93.
Convocatòria de la Fundació, la Caixa, del
al
Convocatòria de la Organització Mundial de la Salut. OMS - Who. World Health Organitzation. Regional Office for the American Sanitary bureau, de Beques de l'OMS. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1999, al 525,23rd street, NW,
Convocatòria del Ministeri d'Educació i Cultura, del Premis Nacionals a la Investigació Educativa 1998. Sol·licituds: fins al 26 de gener de 1999, al Registre ' General del MEC, carrer dels Madrazos, núm. 15 i 17,28014 Madrid. Per a més informació al Ministeri d'Educació i Cultura.
11-98}
Sant Cugat: Constitució de l'empresa C E C 3 Consulting Group, SL. Objecte social: treballs de comptabilitat, tramitacions, informes de gestió, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)
Joan, núm. 108, £$037 Barcelona.
Convocatòfiaí Cuéiià.deteï^^Narionats
de g e r i i i i 1999, ai Registre < d'Educacky (Mura, carrer dels Mac núm. 15117. Pera mésfcmaeióY Minteten d'Educació i CuUtsa.
CONSTITUCIONS I CONVOCATÒRIA DE JUNTES
Barberà del Vallès: Constitució de l'empresa Atropinsa, SL. Objecte social: la compra i venda de finques tant rústiques com urbanes, etc. (BORME núm. 226/26-11-98)
Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Easycontrol, SL. Objecte social: servei d'enginyeria de control industrial. (BORME núm. 226/26-11-98)
p&fmçm* \t*xfà Sfetemas,
DEP Selecció d Informació Oficial
28 Economia ELS4CAIVIO>S Dhendres, 11 de desembre de 1998
Eleccions a les cambres agràries
A. B.
El sindicat Unió de Pagesos parteix com a favorit aquest diumenge en les eleccions a les cambres agràries, que a Sant Cugat tindran lloc a la Casa de Cultura. El sindicat agrari ha fet campanya aques t a s e tmana a Sabadell i a Santa Perpètua amb l'únic representant del Vallès Occidental per la demarcació, el ru-binenc Josep Maria Cantó, i amb el número 1 de la llista a Barcelona, Joan Casajoana. Unió de Pagesos va assolir ara fa quatre anys 16 representants , per 6 dÏACSl-ASAJA i 3 de Ramaders i Pagesos. Enguany, als comicis, a banda d'UP només s'hi ha afegit JARC, una coalició formada per Ramaders i Pagesos i altres organitzacions agràries.
Gestetner presenta nous directius
La factoria santeugatenca de Gestetner ha presentat la nova copiadora digital de consola amb d i sseny modu la r G e s t e t n e r 3265. La copiadora ofereix funció d'impressió làser per a xarxes i copiadores en tàndem que duplica la seva productivitat, amb la qual cosa pot assolir una capacitat de 30 còpies per minut i amb una resolució d'impressió de 600 dpi. D'altra banda, Gestetner Espanya ha incorporat dos nous càrrecs directius a la planta: Fulvia Vaccher serà la responsable de Màrqueting Directe i Comunicació, i Laura Cabré serà la nova coordinadora de suport tècnic dels productes que comercialitza la companyia de Sant Cugat. / A. B.
LES EMPRESES: MUSICAL SANT CUGAT Conegut com a director del Cor Aulos i com a integrant de Paquita's Nippies, respectivament, els germans Jordi i Ignasi Piccorelii pot dir-se que controlen totes les referències clàssiques i modernes de la música que es fa a Sant Cugat. Per això, ara fa un any i mig van decidir passar darrere el taulell de Musical Sant Cugat, perquè els músics locals ja no hagin de baixar a Barcelona, però sobretot per crear un ambient de cultura musical al municipi.
Jordi Piccorelii. Propietari
"Fem un servei per crear moviment musical a Sant Cugat
ALBERT BAIANZÀ
- Com vau decidir encarregar-vos del negoci? -Vam rebre cl traspàs de la famí
lia Barceló i hem continuat el negoci entre el meu germà i jo. Ara, la nostra activitat no queda limitada a la botiga. Quan tanquem, tots dos anem a assajar i a fer concerts. És difícil de compaginar, però ens n'anem sortint.
- I com a empresari, com va el negoci?
-Costa molt, els instruments són articles cars i ho reconec. Passa que amb el temps la gent t'agafa confiança, perquè la informació que dones és de primer ordre i que nosaltres ens hi hem trobat com a músics. Ara bé, quan es tracta de comprar un instrument, el món dels negocis és una selva i la competència de Barcelona té poder, estoc i experiència.
- Us deu anar bé quan ara us traslladeu a un local més gran. -No ens ho havíem plantejat, però
les necessitats que s'estan creant demanen més magatzem i nosaltres pràcticament ho tenim tot exposat. Hem hagut de suplir això per un servei ràpid, que moltes vegades no ho pot ser del tot, perquè la distribuïdora triga més o menys, però hem aconseguit servir el material encarregat abans que les botigues de Barcelona. I amb el nou Ideal també es buscarà un estoc més interessant: que la gent vingui, provi l'instrument que vol i que es comenci a plantejar de quin mal ha de morir.
- En tot cas, en una botiga de música preval més la venda després que el client hagi passat a informar-se diverses vegades.
Piccorelii aplica els seus cotteixemenrs musicals a la venda. FOTO: X. LARROSA
-Òbviament. Quan una persona vol comprar-sc un piano, per exemple, s'ha de gastar tres-centes mil pessetes. I un s'ho ha de mirar molt bé. Al principi el client surt convençut del material que necessita, però és lògic que ho vulgui comparar. I és important que el qui compra ho pugui
Paquita's Nippies, que els segueix força gent i a través d'això ell pot donar referències de primera mà en música moderna; jo, d'altra banda, havia estudiat molts anys al Conservatori i ara estic en un altre de nivell superior, i com a "persona pública" de Sant Cugat molta
gent pren com a
veure i ho pugui "Sup/im el magatzem referent el Cor tocar. Es una altra de les raons perquè ens canviem de local. Nosaltres coneixem la professió aquí a Sant Cugat i sabem quines són les necessitats dels professors. L'important és que el conjunt de la música a Sant Cugat vagi pujant, i nosaltres també volem col·laborar-hi.
- De quin client us nodriu més: de l'alumne del conservatori o del rocker del Connexió VO?
- D'ambdós. Com a exemple, nosaltres: el meu germà toca amb els
petit amb un servei
sovint més ràpid
que a Barcelona "
Aulos i demana informació a la botiga perquè ens coneix.
- En aques t món us conei xeu tots.
f | ! ~ 7 ' ' ^ i | | | | - E l s qui ens d e d i q u e m a la
música pràct icament sí, però sempre hi ha sorpreses. Sant Cugat ha crescut molt i ha entrat molta gent que en principi no coneixies i resulta que era el catedràtic de direcció del Conservatori de Saragossa o el director musical d'Els Pirates de Dagoll Dagom. Tots han entrat , han
comprat, han vist la petita biblioteca que tenim on hi ha llibres puntals i han vist que n'entenem, de música.
- I la resta sempre pot recórrer a l'inefable tauler d 'anuncis, que no falta a l'entrada de tota botiga d'instruments.
—El tauler ens el plantegem com un espai més per crear ambient musical, perquè hi hagi intercanvi, un fluid d'estils i una culturització a la ciutat. Volem posar el nostre granet de sorra amb el tauler o amb l'expositor de maquetes. En tot cas, la base seria crear un moviment musical al municipi. No són serveis per fer negoci sinó per crear un flux.
- Com és musicalment la població de Sant Cugat? -Molt heterogènia. De la meva
generació al conservatori, n 'ha sortit una quinzena de músics que ens hi dediquem professionalment. Uns amb més fortuna i altres amb menys. No hi ha molt terme mig, alhora que també fas autocrítica. L'ambició de millorar, però, hi és en tothom.
- Per experiència, la veu continua sent el millor instrument?
-Tots els instruments són bons, però la veu és el millor per introduir-se en el camp de la música. És l'instrument que tenim per naturalesa, juntament amb el nostre cos (mans, dits, ritme...). Pots fer música fàcilment sense tenir anys i anys de tècnica. Si aprens a tocar el violí, entre que poses els dits, intentes concebre el concepte de l'afinació en l'inst rument o la dinàmica, passen dos o tres anys fins que no comences a fer una mica de música. Si es vol fer música, la veu és el millor instrument.
Selecció de Personal
Especialitzats en Empresa i Comerç
Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.
PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail [email protected] ç»8mé*iv*m*
veterinos
(D 93 589 71 41
HORARI: de dilluns a divendres, de 9.30-14 i de 16.30-20 h; dissabtes de^O a 14 h HlrMdihll&líMBgiBa t 940 66 30 30, abonat 200244 «Bgratuit Rius i Taulet. 31 • 08190 SANT CUGAT * Consultes i hores <S 589 71 41
^Disseny Ordinador
c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a
D I S S E N Y A S S I S T I T
U l u O t l N / Tel. 93 589 78 86 — SANT CUGAT DEL VALLÈS
Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació
Generalitat de Catalunya Departament de Treball Servei Català de Col·locació
FONS SOCIAL
EUROPEU
En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 2211 11 o al 902 2210 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.
Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet
http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 221111 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei
Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa
OreRAWÀRtADE REPARACIÓ D'ASCENSORS
Sou txutaraiaf aproximat: 3.300.000
^nitípt; Andorra la ve«a(Ando«ts).
TÈCNJC/AD'ASCEHSORS e<J3tdeiea30aoys FP2(etecfrictta».«ec)rofiiecé«icaoelectrt>nïca) Farmàcia a càrrec def empresa. Contracte en pràctiques de 18rrtes<>s,SíT* posterior con«r»ió en imíefiriri Souíjrutanuatapfoxtnat 2 500 000 Municipi: Barcetona.
, S&SBffiS LAMHSTA
per a empresa de serveis i reparacions Edat 2Òa40 anys i any d'experiència en el sector. CametBt. Contracte «eeroesos.prorrooa&le. Sou bftrt anual aprO»rrv»t 2.000.000 Municipi: Girona
R«f:1«7«« MUNTAOOWAOeTORfUES DE TELECOMUNICACIONS
impresdfidlbl·scra^iniatt perelmuntetse d'estructures! línies de wlecomuncadó Formació: FP2 (electrònica). Contracte per obraoservei. Sou brut anuat aproximat: 2,500.000 Comarca: Barcelonès
Ref-.MSMS Empresa de caldererte cert»
CALMREWATRACAOOfWA Edat de 30 s 45 anys, Ofictatdeia. tOanys <fexperiència. Soubrut anuatapRMwnat: 2 500.000 Municipi: 8 Prat de Uouregal{Baix Uobreoat).
HaftlBT·jrp
Edat mínim»: 24 anys. Formació: FP2<electrk^tiet·«r6nica) 2arrysri'experièiK^enrnariairwnerittr8parao0 demaouirïana CametBl.
__cteoefimeso*.ti _„brutanualaproximat:3.C , Mun^:SatWBoto*Uc©nw»U8a«Uobrs9Bt)
Oficiat de 1a. Sanysd'e-perienciaenet sector. Contracte per obrao servei. Sou bru» arwalaprwt-rBB: 2.800.000 Municipi: Merla** (BaixUobragat).
Wet-.3tt1TS
Edat: de 20 a 50 anys. FP2 (electrònica decomunic«oons)o cicle formatiu úegrau3upeto<elexJrlc*ati
Smpresa de mecanitzat de metalls de Terrassa cerca
FWB8ABOWA edat de 20 a45 anys. Oficial de 1a. 3 anys d'experiència en el sector. Resic^nctaalVaSèsOccïdentai. ContracíeíndefinS. Sou brut anual aproximat 2.500.000
RafcattMO ELECTRICISTA
peraempfesademuntataeifeparaaédeVIc Edat: de 26 a 60 anys. 1 any d*expertenda en ef sector. CametBt. Residència a Osona. Contracte de 6 mesos. rjrorTpoabte So_brutanoalapro»rr»8t:2.-OO.QG0
KefcaHS» FRESADOWAOECNC
per «empresa de mecarttzaitSe peces Edat: de 20 a30 anys Ojneíwrriertisdamecanieattftwpretac^^ iprorjamacMencoi*rtMWúèr»he^T^^ Carnal 61 vehicle propi. Sou bnjt anual apró)dm8t 2.600.000 Murticipt SantAndreu deia Barca (Baix Llobregat).
Ref: 100188
ENQHfreWATÉCÏ^ArWMMTRlAL Ed-t.de22a4.3Rys. Forrrvtóó: ertoinyaria tècnica industrial mecànica. Formació en 5npiement»c»de les normes de quaütatlSO-000. Sou brut anual aproximat 2.000.000 Municífji:Bariyote«(Ptadsf_stany).
•HS_E__«eBi--i3-------l EN<aNYEWATÍCWC/AINDüSTRtAL o"es*uciuresd·»iumlni anocJttat
5a*tystfexperíènciaentíS·ctrxo^larr«nutew6í tranénc«i mecàrtcs. Corwxementtdemarquetina Aiirtr^tfanrjlèsidc^rtoWfyoorsmaCAD. VeNeíe propi. Sou bnjfamial aproximat 4 000.000 Mur*** Rubí f^atèsCccídental)
ARQUrr-CTEATfeCWC/A peraempf·aatrarquHectura
Edat de 25a3Sanys. 1 any rfexperierteiaenet sector. Carnet B1. ResWèncaava&tó Occidental, C^miracteo«6mesos,prorrogatte Srju brut anual aproitlrnal: 2.700.000 Municipi: Terrassa.
Mkt
èiidispcflíu-iiatawat SouOrutarHjaTaproximar: 2.1' .000
TECNtOAlNFORMÀTIC/A Edat. de 25 a3S anys. Formactó; FF2(lnlbrrrrt<ica}. VatoraWeexperièrtrjeenNO'ireilSO. Cametei ivehidepropi CorHractede6mesos,oostertorment indefinit. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès.
Roftao-are LAimSTA
lartydexperièncl». CametBt i vehicle propi. Contracte deSmesos. prorroüable. Sou brut anual aproximat: 2.000.000 Municipi. BaUrjueríNogueta)
«efcl—54»
0mA00WADSM0T038EftRA Edat de 23 a 45 anys, 1 any d'experiència, Veniote propi. Sou brutanualarxDXIrnat 2.100.000 Municipi: Rgueras(Ait Empordà),
flatitfWf OPERADOR/ADCMOTOSSeRRA
Edat:de2.a46anys. 1 any d'experiència. ventde propi Seu brut anual ep«tómac 2.100.000 Muntcipl:l%prt(npoHs^
.SOLOAOORaVES de carrosseria de vehicles
Oficialopeoespectafista. expertància en et sector. jornada completa. SCHjbrutanuataproximat: 1,800.000 MijrtópiArbúclesíSstvs).
COMEftCUL peraempmsa d'assegurances
Estarà càrrec d'una oficina. Sou brutamiat aproximat: 2.900.000 Munidpi: Vielha (Vatr/Aràn):
"MtHHW 50AQENT8COMERCIAU
peraernpresad'utensilts domèstics Fcímacioa càrrec d» rempresa Jomadacompleta. Contracte mercantil. Sou brut anualaproximat 2000 000 Muntclpt: SantQ«r»delVa»6s(V. Occidental)
fttnwnmr COHttKOAt
perafen·t·ri· de Barcelona Edat: de25a36 anys. 2anys<f experiència en et eector. Vehítepropf. ReaidèriclaalmunlcipiorodaSes Contracta mercantil. Sou txutarnalaprcoómat 3.800.000
» * » « 1 1 Empresa dectXTwafencro· dl lampisteria Icalelaxxft carca
d» material de
Souerol·rwBl—.... Municipi: Sant 6ói de: Uobreoat).
pera ernpresad'Mees·aramMH financer Trebatoràambuna cartera de cSents. EdatmWma: 22 anys Contracta mercantil. Sroutartamta!arxc»imat3.eOO.OOO Mur»ciptVa3rrarKaC^Pl«ec**(A)t Penedès).
SCOMOtCttU dsserveisoetelecornunicacfons
Edat de 24 a 35 anys. CametBt i vehictepropl. Formació a càrrec da l'empresa. Contracta ntercantif. Sou brut anual aproximat: 2.600.000 Comarca: Barcelonès.
COMERCtALDEDEPARn peraemprasarJe"
Edat de 30 a 35 anys. SanyítfexperSencíaenelsector. Formació en comercextenor. Ano^ifrancesmiíàns. ReBrJerK&aJVra·eaOrxiderttt SoulxvaarHiatap<TWimat4.Ú0a00G Municipi: Terrassa.
R a r : » * » !
maquinària
AfiALtSTAP«X»AMAOO»A 2 arys d'experiència en Visual Ba^FrortttenrjB, aplicacionsvt .rrwf^arinansaccional, Groupware.SGDBRimicWatr/oti·sies. Sou brut anual aproximat 3.000.000 Municipf:SanlJc^Oespf(Sa«Uooreoat).
Ref:2t2472 Empresa text» deTerrassa cerca
_ AOMMaTRATUWA Edat. de 20 a 35 anys Forrnaclil:FP2(tidrrtinistrBtív») 1 any d'experiència en el sector.
c^sir0'7
Residència al Vallès Occioenttl. ScvbrutanuaiaproximaeZSOO.OOO
OIRECTORM DE PRODUCCIÓ Edat de35a45 anys Formació: FP2 IrneW lúrato) Sanysd'expertèntía en el sector. CametBl (vehicle propi. Contractades mesrj·.prwrogabte. Soubrutanuataproximat 3.700.000. Municipi: Barcelona,
ÉATUaVA ADMNaffïÜWUnVA nlempreeadecomponems slec troni es Ie23a50ariys.
nciénclw empresarials. I en el sector
alValèsC
2 CAPS DlQUIPOE PROOUCCft5
l ^ ^ ? ^ t a ^ 5 s < f t , e < ^ 0 r t , < 1 · o o , , , -Formació: FP2. 3anysd'experten6iaenel»eekir. Carnet 81. ResidètK^alValèsOccxlenlal. Soubnjtaraial^rpxínat 2.800.000 Munítípr. Robi O^iès Occidental).
Wafc.
SOUJAOOWA Edat de 20 a 40 anys. 1 any crexpenencía en ei sector. CametBt Residència a Osona. Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sw brut anual aproximat: 2.700.000 Municipi: Vic (Osonal.
SA»TRBeS|A peracorrxsrç de ves»* d'home
FarilaWnaa domicili. lOarrysd·experiènciaenlocsirnrlar. Horària convenir. _ Sou t ^ anual aproximat 2900.000 MurtcxpiBaroetona. ^ ^
PARELLA PER ATASaünoOMESTKXIES Edat. de 30a 60 anys. Un oets membres as respons abittUarà de les tasques de rnaritenirriefltl detenir cura deia firtca. Residència ai mateix Soc de treML CametBt. Sou brot arwaí aproximat 1 800.000 Mun)clpt Alella (Maresme!
'XBSStm. COHDUCTOlVAOeMAOU·tAAKAFANEU Edat màxima: 40 anys. Experiència en el mentererneMIWueWa! mecànic en la conduedóde maquina^agrioala ien ta pràctica d'esquí nòrdic, valoraMes. Jornada completa. Soubrut anual aproximat 2.600,000 Murscsx. Tuixén (Alt Uroe|t
iiTlL SVMILA}n»Oe«MURCrAT
Edat de 20a36 anys. Teuiacíódevtóilantdeseouratat lanycTexparlèticfa FWdènc&alVWlèsOrlenlíl. Contrac» de6me»os, p Swbrufanuai3p5xlrnet19«)000
inoeers. Municipi-Gran RèttaWèlT
MtSSATQEItlA Eoatde18a40anys CametBi. Ra«)d*nclaa)Va»4sC«cldentaL Jornada completa. ConBt»ctede6mesos.proiiooeble. Soubrut anual aproximat 3.000.000 Muniopt Terrassa.
SVtGMNTSDeaeSURCTAT Edat de 20a36 anys Titulació de vtaiterttde seguretat. 1arry d'experiència. FWdèrxialVa^Cicctdental. Contracte rje6rrx*sc«,rjrorroQabl«. Seu brut am<ai aproximat 1.900.000 Municipi: Sabadell
FU8TBWA
de 25 a 40 anys CametBt i furgoneta pròpia. Crjrjè KMrnercar&it. Soubrut anual aproximat 2.100.000 MunldrjfcVttabtareíx«aronès)
escates, etc,
MUSnAeOWAIWIXADOlttA
OfcialdBlaamb4anysrye(iperiènaaenelseclor
í12meso«u .brutanuai
WmentiridelWt
Municlr>.S3rtJoanD«^r»6:Urjbr803t).
|S ^ M SANT CUGAT | | | | Sant Cugat de
ISNtANIPULADORES
Per a ETT amb contracte a Barberà del Valès. Sense fomracià especilica per a tasques vàries com a operaries.
Dones, sense edat especilica. Es valorarà la lenença de vehicle per transport Mviduai Uns el lloc de
treball. Possbüitat de diferents toms intensius. Contracte de 6 mesos.
Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret 500
CAIXERA DE RESTAURANT
Per a Empresa (f HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L'
USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES
SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret 511
ASSKTENTA
Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys.
Horari: de 7,15 a 12 dei migdia Retribució : 60.000 ptes netes.
OFICIAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat
Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de ties mesos i jornada de diuns a dissabte Arrtidos sexes
Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes.
Rel: 523
INTERINA
Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat
max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes.
Ref. 518
COMERCIAL IMMOBILIÀRIA
Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys.
Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a IB h.Retribució sobre conveni
Ret. 537
MECÀNIC FRIGORfeTA
Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred rfHosleleria. ALTRES REQUISITS: Cal
saber de mecànica, electricitat, soldadura... Viatjarà amb vehicle d empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei RETRIBUCIÓ: 120 000
Rel 538
OESOSSADOR DE PERNILS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Valès. Amb vehicle propi i
experièncà al loc de trebal. Caldrà fer-se autònom. Contracte d'un mes renovable.
Jornada de viu hores amb 130.000 ptes netes al mes.
Ret 521
Servei d'Ocupació Municipal
[ S ] Ajuntament d« iQpSeat Ci«et 4
Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del
Club d'Ocupació, truca'ns.
Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia
SOM (Servei d'Ocupació Municipal)
Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès
Tel.: 93 589 18 17 i també el 010
EIS 4 CANTONS
Classificats guia
pràctica
ADVOCATS
• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69
• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54
ALIMENTACIÓ
• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 93 589 35 35
• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 935893582
ANTENES PARABÒLIQUES
•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93 589 22 47
ARQUITECTURA
• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6 Í 908 4945*9
• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octavià 4 93 6 7 5 ! » *5
• DANIEL CALATAYUO Rbla. Ribatallada 31 B3 4r 1a 93 675 »8 03
•GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 87 93 589 44»»
• JORDI CUFÍ BORRELL Av.Vall d' or, 2 93 674 26 01
• JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet, 13 93 589 4 * 4 7
• MARTÍ FINET MIRA
Sta. Maria, 38 3' 2* 93 589 30 65
• M ' DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5
• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectura Pere Serra s/n 93 40* 78 80
• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70
• ARXIU MUNICIPAL Rbla Can Mora, s/n 93 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7788
ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03
• J.G. ASSOCIATS
PI. Barcelona, 9-B
93 675 3 0 J 2
• MEDIFIATC Seguro de assistència medica Rbla. del Celler, 25. 9358934 62
ASSESSORIES • CONSTRUCCIONS
•BELSCONXXI,&A. Ptge. Font de Sant Rafael, 18-20, baixos Sant Cugat. Te/. 93 675 32 67 Fax. 93 675 32 09 E-matt b»lsconxxiOnaxo.9s
•ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 9 3 5 8 9 8 3 0 6
• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9
AUTOESCOLES
• AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 93 5894» 7»
AUTOMÒBILS
•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 5 8 9 2 0 0 0
• MOTO RALLY PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 s785 93 00
BELLES ARTS
•CABANAS Santiago Rusiflol, 54 93 6 7 4 0 6 4 9
• CUGART Torrent de la Bomba, 14 93 6 7 4 4 3 9 0
BICICLETES •BICICLETES SANT CUGAT Xerric, 9
93 67405 53
•CARDONA Valldoreix, 41 93 6 7 4 * 5 0 9
• SUNBiKE Can Matas, 2 93589 »757
ARNISSERiES
•TUBAU La Torre, 14 9 3 6 7 4 * 2 8 6
• MERCAT TORREBLANCA Parada 104 93 589 U 18 •SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0 • MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1.7 9 3 6 7 5 3 0 6 8
•PAPIOL Venda i neteja «novasdeiCasHfo,4 9 3 6 7 4 6 5 0 0
• TALLER QEROffl MORAGAS Av. Viladelprat, 79 9 3 6 7 4 5 0 4 8
CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9358954 43
COPISTERIES
• ARPAU Valldoreix .45 93 674 9 6 0 2 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24' 93 589 7442 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93 675 3 6 5 3 • OFINOVA Alfons Sala. 18 93 675 23 73
• FOAP SA. BANYS Rius i Taulet, 27 936740503 936755854 • SUBMINISTRAMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c /1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9
CRISTALLERIES
• GALVANY Alfons Sala. 29
33 674*398
DECORACIÓ
• DECMIO DECORACIÓN, S.L. Francesc Moragas. 4
93674 3892
ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91
9367525 02
ELECTRODOMÈSTICS • PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 93674 0 6 5 7 •VILAR ELECTROLLAR, &A. Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*
ENSENYAMENT
• COAP Villa, 22 9358921 75
ÀGORA PB EESCt«_ AR.f GB-BUr-CXW
Ferrer i Gulnüa. srti Tel. «SW 00 01 Fu 9i 674 24 86 OBIWSamO SívT
• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9 3 6 7 5 4 4 5 8 • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovasdel Castillo, 20 93 589 28 »9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 038» • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 9 3 6 7 4 * 2 3 9 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8
• TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 0» • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 »5
• CUINES J. DfAZ Rbla del Celler, 17
93674 7449
ESCOLA THAU SANT
CUGAT ESCOLA THAU SANT CUGAT,
DES DELS 3 ANYS FINS ALS I6ANÏS.
ESCOLA CONCERTADA. ESCOLES ESPORTIVES. SERVEI DE TRANSPORT
I MENJADOR Vu imerpolar s/n Tií 93 WÍ8I08
TALLERS DE RELAT I
GUfOaoJEMATOGRAFlC
D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Angel. 1, 3er pis (Barcelona) 4 * 2 1 9 3 9 93674
GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n 93 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 674 6LZ2 •GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Clavè. 20 Baixos 93 675035» •SANT CUGAT ESPORTS S.L. Pça. Quatre Cantons s/n 93 6 7 4 3 0 8 * •SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 93 6749862 •UESC Canovasdel Castillo, 9 93 6752390
•CAL CRISPIN Santiago Rusinol. 23 936740308 • ESTANC MONESTW Plaça Octavià, 3 9 3 6 7 4 0 * 7 4
• E L PONT G»ona,3 936750» 75 •EUROPA Alfons Sala, 24 93 67858 ar>
•FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 93 674 f3 8* 93 675*820 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 93 674 »0 53 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 58964 75
ítlWl
• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 93 6 7 4 ) 5 4 6
FOT0GRAFIA.VIDE0
•FOTO VÍDEO F J l Rbla. del Celler, 93 93674 7968 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93 674 0 3 9 3 • ZOOM Centre d * la Imatge Sta. Maria, 14 9 3 6 7 5 5 6 7 4
• FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93674 7068 • FUSTERIA EBENISTERIALS Camí de la Creu, 14 -baixos 1a 9 3 5 8 9 4 7 5 3
FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93674 0682 • J. MIRET Mercat de Torreblanca, parada 1 -42 93675 5353
WUílOTCT
• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953
HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 98
HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 93589 0 0 4 5 ^ i HÍPICA SANT CUGAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93 674 83 85 • HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 674**40
IMMOBILIÀRIES
•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 93 589 0307 Fax 93 589 11 04 • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital. 10 93 674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 5B 93589 73 74 •KSA 93 6753355
Fincas Sant Cugat
Ari COMKAS VMAS Aiouasss VAIORAOONES ASESORAMENTO OKWMnU, 14 M.n*74»*7
INFORMÀTICA
• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9358933 00 •PROGRAM ACCÉS Rambla Can Mora, 18 9 3 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti. 32. entsol. 935892313 •VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 9 3 5 8 9 3 3 0 0 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. CeHer,29 L1 935906*96 • KM TIENDAS Xerric, 27 935900320
INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93 674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 6 7 5 4 7 5 7
JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 93674 36 94
M • JOGUINES MARGA Sta. Maria, 44 93 6 7 4 ! 5 J » • JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 9 6
93674 5854 •FUSET Santiago Rusihoi, 45 9 3 5 8 9 5 0 72 •MIREIA'S Valldoreix. 33 93 6 7 4 9 9 4 0 • SPADA Balmes, 39-1rdta. 9 3 5 8 9 5 5 4 9 •SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93674 45 7*
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A 93 5894742 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 93674 0 * 7 4
LUDOTECA
•SCOOTYLUDIC Xerric, 8
93 5 9 0 6 * 8 9
LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MIRA-SOL Victòria, 48 935892018 • CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Pearson, 36 93589 78 00 93589 78 60 •CASAL D'AVIS DE LES PLANES
936755*05
• MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Carnpoarnor,12-htau3 93 675 5» 08
•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 93 5 8 9 * 9 3 * • MES MARCS Enric Granados, 15
93 589 »4 29
MATALASSERIES
•SOLSONA Alfons Sala, 10
935893289
MAT CONSTRUCCIÓ
• A P Rius i Taulet 27 93 674 05 03 •SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107
9 3 6 7 4 ( 4 90
MISSATGERS
• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11
93 675 10 í t
MERCERIES
• LA PERLA Major, 3 93 674 0» 38
MOBLES DECORACIÓ
•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 67409 95 93 674 15 50 • CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol. 37 -Major, 6 93 589 2232 •EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 58900*4 •MAJIK Sant Jordi, 29
9358902 66
• TALLERS
• GERD Raça Pere San, 9 9 3 6 7 4 0 0 60
•AUGUET Santiago Rusinol,40
MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av.Ragull.9-19 9 3 5 8 9 0 0 2 3
MODA CONFECCIÓ
•ARWENBOUTIQUE Bies Rogent 52 935896*63 •BENETTON Santa Maria, 21 93674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 0 2 6 7 •CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 93 674 14 82 •PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93 589 7232 •TOTPUNT Sant Antoni, 19 93 674 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni. 25-27 93 589 88 55
•MOTOS ÀLVAREZ Sant Domènech,28
93 674 06 36
• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 93 589 2 6 4 9 •T.M.G. Tallers Borrell 6 Tel i Fax 93 674 34 75 •T.M.G.
Exposició i vendes Alfons Sala 36 9 3 6 7 5 5 6 5 3
•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons Satal 8-20
93 6754757
•RANGO10 Pous, 13 - local 1 9 3 6 7 5 5 7 5 5 •VALLÈS N É T " Sant Ramon, 4 93 6 7 4 8 9 * 8
OBJ. REGALÍ
•FIOTTO SantJorct32 9 3 5 8 9 0 6 0 5 •LA FESTA Santiago FUSTES 93 6753304 • O N A Mapr,18 93 675592» MAVI
Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3
93 675 04 54
OBRESCONSTRUC
•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93 589 0» 5» •D4 CONSTRUCCIONS Valdoreix,10 93 6 7 4 6 5 9 8 •MARCOVE O n i l LSHUVBi £*9
9 3 6 7 4 0 5 0 7 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 93 5 8 9 * 7 3 2 •SERRALLERIATE-RRAICOMASCa Mozart.9. Barcelona 93 2 * 8 * 9 9 6
ÒPTIQUES
• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30
93 589 4495
PASTISSERIES •SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93675*299 • LA LIONESA Valldoreix, 79
93 674 07 7»
PAPELERIES •PAPELERWLUFA C(Va»doreix,23
93.590.61.19
PARAMENT DE LA LLAR • GENEVCVELETHU VHa.6
93 674 0 3 * 6
PERRUQUERIES
•ANA CamidelaCreu14 Baixos. H. convenidas 935893589 •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS Efes Rogent 18 A 93675 4 0 0 6 •LOURDES Monestr 33, enlresol4 93674 4 0 2 6 __ • JUAM Xerric, 28 936746699
93 675 32 74
•SPLASH INVESTIMENT Martorell, 20 93589 4 7 * * •TABOADA Rbla Can Mora, 10 93589 5 7 8 5 •DfSON ESTILISTES MartorelL12 935895657
PESCA SALADA
I LLEGUM
•SALUMS
Sant Antoni, 50 936745752
PERSIANES •COPERSE Avg. Francesc Macià, 81 (Col Fava) 9 3 5 8 9 8 1 2 9 9 0 6 9 9 6 3 8 »
•FERRON Jardins i Piscines Rius i Taulet 20 93674 6 8 4 7 •PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10
935692529
•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda.1-5
93 675*389
•WSTALACWNESA ZAMORA, SJ-Mrjesan Qritor Verdaguer, 18 9 3 5 8 9 2 6 3 8 • MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 9 3 6 7 4 6 0 5 8
• M A I U N G VALLÈS, S.L MercèFkxJoreda.8
9 3 5 8 9 2 3 7 »
•CUCARRÓ Santiago RusInoL 30 9 3 6 7 4 5 5 6 0 • NENS Endevalada,12
9358964*6
•FALGUERA VM.1 9 3 6 7 5 3 4 0 1
•PERYBEN Vafdoreix, 45-47 936745335 93 674 5» 04
CALCAT I COPES D CLAUS 9367400*4 • REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6
•REPARACIONS DE CALCAT i COPES DE CLAUS
Sol, 16
93 674 90 97 •TATERS
Sant Antoni, 62
93675 55 06
SEGURETAT
•AUX-VYD
Alfons Sala, 50
9 3 5 8 9 * 7 9 9
TALLERS MECÀNICS
• TALLER
ELECTROSOL
Sol. 19
93 67436 88
•TALLER MECÀNIC P. CANALS Sant Llorenç, 27
93 674 63 62
•TALLERS TORNER
Plana de l'Hospital, 35
93 674 6950
•TALLERESMENA
Passeig Torreblanca,13
93 6 7 4 5 3 0 *
TELEFONIA
• A R TELECOM
Telefonia i
conxjnicacions
Carretera de
Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 8 7 0 2
TINTORERIES
•TMTORERIASANT CUGAT
Sant Antoni, 1 93 6741*82
•TMTORERIASANT
CUGAT
SartagoFUsirioi.35 93 6741*83
•TMTORERIASANT
CUGAT
RUaRfcatalada,34 936752228
•TMTORERIASANT
CUGAT
Alfons Sala2 936744167
TRANSPORTS
•ASSOCIACIÓ
RADIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 93 675 5 1 5 1
VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L. Urgències 24 h. Sabadell. 23. Obert nit i festius 93 674 6945 Tel. urgències 9 0 6 8 9 8 1 3 6 9 3 6 7 4 6 9 4 5 • LA FAUNA
Rbla. del Celler, 35-37 9 3 6 7 4 1 3 0 5
• MASKOTA Villa. 5 9 3 6 7 5 0 1 5 2
• VETERINOS
Rius i Taulet,31
93 589 7» 4»
•USSIATOURS
Plana Hospital, 10
93589 6 1 6 0
Fa* 93 589 59 65
•CANSALADERIA JULIANA
Francesc Moragas, 26
9 3 6 7 4 0 6 8 »
mS4 CANTONS Classificats
nu i wi o •lllli! A R E M A S A N K S A
• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 105 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, caief., gas natural, balcón, pàrking, solo 6 vecinos. Alquiler: 95.000 ptas 3358945 66
• Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 93 589 45 66
LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.
• APARTAMENTOS A ESTRENAR CON GRANDES TERRAZAS
01 Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado,
1 bano completo , cocina, salón comedor, focos empotrados,
calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler :
desde 65.000 ptas. 935894566 •TORRE ESOUINERA ADOSADA
C/ Bergara. Sup.350 m2 + Jardín privado. 60 m2., 6 hab (2
suites), 3 bafios, 1 aseo, gran sal-com.{40 m2), coc. off. lavad.
tza. solàrium, garage, 3 coches, armarios empot., parquet,
calef, gas, suminist. contrat. Alquiler.275.000
P I S O S
-GRAN OFERTA EN ALQUILERES :
-Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles
-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útiles, sol T/D, tambi'én ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes - Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing GRAN PRQMOCIÓN EN OBRAS NUEVAS DE PISOS: COLL FAVA, SANT FRANCESC, TORREBLANCA, CAN GANXET, SANT CUGAT, CONSTRUCCION TORRES
ALTO STANDING
U GRANDES OCASIONES II
- Sant Domènech, piso de 120 m2, tza., 4 hab., bafto + aseo, todo exterior, sol T/D, calefacción, pàrking, vistas a Parc Centrar. 23 Mill II
- Sant Domènech bajo de 100 m2 + 160 m2 jardín pivado {posible piscina). 4 hab., 2 baflos., sol T/D, calefacción, pàrking y trastero: 34 Mill
"Recuerde.... Hay 101 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !
93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M C A S S A N T C U G A
VENTAS • JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 mZ. En planta baja consta de salón-comedor, cocina (nueva), una hab. doble y un bafio. En la planta piso consta de un salón-estar o estud io y una "suite" (bafto reforrnado). Terraza Calefacción a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill. 936740897 • ZONA GOLF ESTACIÓN Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salón-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 bafios completos. Dos plazas pàrking opc. Jardin comunltario con piscina y Dista de bàsquet. Precio: 3275 Mill 936740897 • AVINGUDA PLA DEL VINYET Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles), salón-comedor de 25 m2 con chimenea-hogar, cocina-off ice, 2 bafios completos. Estudio. Terraza. Jardín privado de 40 m2. Garage para dos coches, trastero y lavadero. Precio: 37 Mill. 93 674 08 97 •AVDA.PLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "suite") mas otra hab. de Servicio, saíon-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 bafios completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscína.MUY SOLEADA Y BIEN ACONDICIONADA. Precio: 50 Mill. 93 674 08 97
• P* VALLDOREIX Casa individual de 300 m2. Estilo inglés . Consta de 6 habitaciones (5 son dobles y una "suite"), salón, comedor cocina-office, 4 bafios completos. Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habftacion de plancha, etc. Garage para dos coches. Jardin de 400 m2. M.UCHO SOL rV lSTA PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 Mill 93 6740897
• PARCELA EN CAN CORTES Tiene una superfície de 1.245 m2.Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 MIL 93674 0897 •COLL FAVÀ Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 bafios completos. Calefacción. Plaza de pàrking con trastero. Jardin cornunitario. Predo:24MB.6740697 "
•ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salón-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 bafios y un aseo. Garage para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 ptas. .__ •JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 utiles, dMdkto en S despachos mas 1 aseo. Aire acondlclonado. Precio: 12,5 ME «EDTJKEHES • JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala, de 120 m2,4 hab., 2 bafk» completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mes. corhunidad incluida.
• JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle Vaílòoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptas/mesOtro local en c/Gerona de 132 m2 útiles. Precio: 150.000 ptas/mes
936747254
•ZONA GOLF 4 dormitorios, comedor-salon con parquet, cocina-qffice, lavadero, 2 banos completos, amplia terraza. Zona comunitana con piscina. 29.000.000 Ras. 936747254 _.__ •_
• ZONA RESIDENCIAL É1 . , _, 3 dormitorios. comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos. armarios^empotrados. terrazaj.çaf
U E S G I R O N E L L A •COLL FAVA. NUEVO 3 dormitorios, comedor-salón. cocina-office, lavadero, 2 bafios, pàrking, doble. TODO EXTERIOR. .ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93674 7254' • C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, bafio completo, calefacción, balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93 674 72 54
Zona comunitària con piscina. MÜC VISTAS. 21.000.000 Ptàs.
DLEXÍ
93 674 7254 A ESTRENAR, ZONA RESIDENCIAL amplios dormrtonos con armanos, comedor-salon. coctna-
ffice, 2 bafios completos, calefacción. terraza. Pàrking. _ona comunitària con piscina. ACABADOS 1 CALIDAD. 23.200.000 Ras.
6747254 «
• C. VALLÈS, ATTCO 4 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 bafios completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254
«PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 bafios completos, calefacción, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ras. 93674 7254
PISOS
Junto estación, Reforrnado, sup.65 m2. comedor.cocina, 3
dormitorios, 1 bafio, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas
93 675 3355.
• Avda. Alfonso Sala. OCASIÓN, SUP75 M2, íotalmente
reforrnado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 baiïo, etc.
Precto: 9.500.000 ptas
93 «75 33 55.
•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,
cocina, 3 dorm (2 dobles), 1 bafio, aluminio. climat., vistas
Tibidabo, para entrar a vivir, sin ascensor. Precio: 14.700.000
936753355.
• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con
armarios empotrados, 2 bafios, terraza 15 m2, calef. todo ext.
2 arïos de antiguedad, 2p.pàrking, jardín infantil, piscina
comunitària Precio: 30.500.000
93 675 33 55.
• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón
comedor 37 m2,cocina office.4 hab., 2 banos, calefacción
3 p. pàrking, trastero. acabados de 1a calidad. Precio: 48 Mill
•Zona Parc Central. BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pisc. comunitària, orientación Sur. acabados 1a. calidad, ant., 2 anps. Precio: 55 MiH 11
TORRES ADOSADAS •Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, saton-comedor,
cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefacción, perfecto estado. Precio: 36.750000 ptas
93 675 33 55.
• Can Picanyol, garaje 2c, trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MHI!!
93 6753355. __ __.
TORRE UNIFAMILIAR • MIRASOL, solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c, trastero.
salón-comedor con chimenea, cocina office. 4 hab., 2 banos,
a s., calefac, barbacoa, cerca estación, perfecto estado.
Precio: 52 Mill l!
93 675 33 55.
Ò R G A N
•Z. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bafio, sal-comedor de 23 m2, piso alto. con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 93 674 32 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico. Sup. 100 m2, 4 dor., 2 banos, ascensor, disponible de 1 bafio. Ttpo rastero.. sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 18.050 MM 93 674 32 08 •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios., 1 bafio, calefacción, ascensor, sal-comedor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos in-fantiles. IMPECABLE. Precio: 19 MW 936743208 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 barro . 1 aseo, ascensor, 1 pk., sal-com. 30 m2,19.500 Mill 93674 3208 •Z. Parc Pollancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor.. 2 bafios, calefacción, ascensor, coc.office, amplio sal-com. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precto: 27.400 MHI 936743208
PISOS EN VENTA
O F E R T E S • DIPLOMADA DÓNA CLASSES DE FRANCÈS Per a nens de 4 a 14 anys. També preparació d'examen DELF (Institut Francès) ^3580 7288
ESCOLA D EXCURSIONISME busca monitores/os de muntanya. Nens 6-15 anys. Mínim 18 anys. Interessats dirigir-se al Club Muntanyenc St. Cugat.
• TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, SOm1 lloguer baix. 93589 64 16 (matins) ___
• OPORTUNITAT Es ven vitrina (3m). Expositora amb taulell. (Semi-nova) molt bon preu. 93 675 »4 53 • PERRUQUERIA DISON, necessita estudiants/ tes i oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell, 12
TORRES EN VENTA •St. Quirze Jardi. Unif. Sup. 162 m2, 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefacción, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terraza-porche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08
• Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardín 25 m2. 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefacción, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 3208
• Z. Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 banos, 1 aseo, calefacción, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Precio: 48.800 MiH 936743208
• Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor.. 2 bafios, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. pnv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill 9367432 08
•Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2. jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefacción, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubícación. Precio: 83 MM 93 674 32 08
D E M A N D E S • MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salón-comedor, cocina-office, 3 habitaciones. 3 banos, calefacción, 3 trasteros, pàrking de 4 coches. pozo de agua. Con todos íos servicios. jZonatranquilal. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674. >3.05 Llamar de 17 a 20 h.
• UCENCIADA EN INGENIERIA ELECTRÒNICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 5» / 919722021
• S'OFEREIX PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPERIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS. Genis 93.674.9f.92
ESCUDELLA I CARN D'OLLA COL·LABORA : M. ÀNGELS QUADRAS
- Vedella - Gallina - Cansalada - Orella i morro de porc - Carn Magra - Botifarra Negra - Os de pernil - Cigrons
Preparació: - Vedella 500gr. (6 persones) - Gallina 1/2
250gr. 200gr. 100gr. 250 gr.
1 250 gr.
- Ous, alls, julivert, sal i pebre, nap, api, pastanagues, un porro, xirivia, col d'olla, pa ratllat, molla de pa, farina i llet Preparació:
Rentem bé la vedella, la gallina, la cansalada, els ossos de vedella i el pernil, l'orella, el morro, l'api i la xirivia. Omplim una olla plena d'aigua i la deixem al foc amb tots els ingredients abans esmentats. Mentre ho deixem bullir fem la pilota: piquem la carn magra i de vedella tot barreant-hi els ous sencers i el rovell sol, el pa ratllat, el julivert, els alls picats, la molla de pa i la llet. Ho amanim amb sal i pebre en pols. En acabat, ho enfarinem.
En una altra olla posem aigua a bullir. Quan arrenqui el bull hi tirem els cigrons, que han estat en remull des del dia abans amb aigua i sal. Quan els cigrons estan pràcticament cuits, sense que pari mai de bullir, hi afegim les pastanagues a trossos petits, el porro, la col, les fulles d'api i les patates tallades grans (perquè no es desfacin); finalment, cinc minuts abans, s'afegeix la botifarra negra. El caldo de les verdures (reservant-ne el just per poder mantenir-lo calent), es barreja amb el caldo de la carn. Primer servim l'escudella amb galets o fideus gruixuts. Després se serveix en una safata la carn, la verdura i els cigrons
Aquest plat és el més antic i tradicional de Catalunya. El recomano per a la festa de santa Llúcia florestana.
EIS4CAINTON5
32 Divendres, 11 de desembre de 1998
B à s q u e t
Sobtada dimissió de Rama EI fins ara tècnic del sènior masculí deixa l'equip al·legant que no se sent motivat
Qui era fins avui entrenador del sènior
masculí de bàsquet de la UE Sant Cu
gat, Joan Rama, ha deixat de ser el tèc
nic després de presentar a la directiva
la seva dimissió irrevocable. Rama ha
indicat que han estat dos els factors
que han influït en ta seva marxa: motius
personals i la seva poca motivació per
continuar dirigint l'equip. La marxa de
Rama ha sobtat jugadors i directius,
ara que la situació esportiva del conjunt
vermell-i-negre és òptima. David Cres
pi, segon entrenador, també ha plegat.
Xavier Campos, de 2 8 anys, que la tem
porada passada va defensar la UE Sant
Cugat, és el nou tècnic.
Al.KX LÓPKZ - Sant Cugat -
Joan Rama ja no és, des de diumenge. l 'entrenador del sènior masculí de la l K Sant Cugat. A partir d'aquesta jornada, el màxim responsable del primer equip serà Xavier Campos. Campos va ser jugador la temporada passada del masculí de la ITK Sant Cugat. Un cop acabat el partit que l'equip santeugatenc va vèncer a la pista de l'Almeda per 58 punts a 73, el fins ara tècnic de l'equip vermell-i-negre va comunicar als jugadors al vestidor que deixava el seu càrrec. Joan Rama, que no ha volgut fer declaracions, tan sols ha concretat que abandona el club "per motius personals", sense matisar quins són aquests problemes que l'han conduït a presentar la seva dimissió del tot irrevocable. Amb tot, el dimarts 1 de desembre Joan Rama i David Crespi, segon entrenador -que també ha dimitit-van reunir-se amb la junta directiva de la UE Sant Cugat per explicar-los que no continuarien vinculats a l'entitat i que diumenge, un cop acabat l'enfrontament, farien saber als jugadors la decisió que havien pres. Tot fa pensar que la marxa conjunta del cos tècnic de l'equip masculí ha estat propiciada per algunes diferències amb alguns jugadors de la plantilla. Rama, però, ha negat qualsevol discrepància amb els jugadors o la directiva.
Kl balanç esportiu de Joan Rama com a entrenador del conjunt masculí de la UK Sant Cugat ha estat curt però satisfactori. Des que va incorporar-se a l'entitat el passat mes de juny, Rama ha disposat d'un total d'onze partits en competició oficial, amb un balanç de sis victòries i cinc derrotes.
Ningú no s'ho esperava
Si alguna cosa en clar es pot extreure de la marxa de Joan Rama és que la notícia del seu abandó ha caigut al club com una gerra d'aigua freda. Ni jugadors ni directi
va no s esperaven aquesta reacció de Rama, que ha deixat a tothom realment sorprès. Una de les persones q u e menys s 'esperava aquesta postura per part del fins ara entrenador santeugatenc és el president de la UE Sant Cugat, Enric Tomàs. Tomàs ha declarat senzillament que "no m'ho esperava, ens ha agafat a tots per sorpresa". El mandatari ha explicat que aquesta decisió "no és gens positiva per al club", ara que travessa per un moment esportiu tan i tant dolç. A manca de quatre jornades perquè acabi la primera volta, el sènior masculí és sisè en zona d 'ascens a Primera Catalana. Tomàs ha dit també que Rama li havia dit en la reunió que "no estava motivat" per continuar dirigint l'equip i que "no es trobava a gust amb ell mateix". Malgrat tot, Tomàs ha volgut "agrair els serveis prestats al club" per part d'aquest sabadellenc de 32 anys. Rama va comentar al president que si continuava la seva actitud podia repercutir i perjudicar l'equip.
Campos coneix l'equip
Des del dimarts 1 de desembre la junta directiva de la l 'E Sant Cugat va establir contactes amb diferents entrenadors. Finalment,
Xavier Campos,
jugador santeugatenc
la temporada
passada, és el nou
entrenador del sènior
el sondeig va acabar amb el fitxatge de Xavier Campos, després que Francesc Solana, entrenador la temporada passada del conjunt masculí i actual tècnic del júnior santeugatenc, participés en la primera presa de contacte amb el nou màxim responsable del primer equip vermell-i-negre. Campos va fitxar per la UE Sant
J M I I M M M HHlri viecslat i la IE tat Cuftt taprés U gmaitir la tiatolé ptr "•r·kltats pHMute". hn: E4C
Cugat la passada campanya de la mà de Francesc Solana, quan aquest va fer-se càrrec del primer equip, a finals de gener. El nou tècnic jugava de base i a causa d'una lesió al genoll, que el va apartar de l'equip un munt de jornades, va acabar deixant la pràctica activa del bàsquet a finals de temporada. Aquest tècnic barceloní de 28 anys és entrenador des dels 16 anys, ara en fa concretament 12. Com a jugador, ha defensat els colors del Mas Guinardó, de Primera Catalana, el Bàsquet Ribes, de Segona Catalana, el Sant Just, de Tercera Preferent, i la UE Sant Cugat, a Segona Catalana. Fa dues setmanes, Campos va deixar la di-receció de la banqueta del SESE femení, que milita a Segona Nacional. Anteriorment, havia entrenat el cadet masculí preferent del SESE, el cadet masculí del Bàsquet Ribes, sent també el coordinador del club, i entrenant diversos equips del Mas Guinardó, a banda t a m b é de coordinar aquesta entitat. Xavier Campos ha definit la
Dues Després de ï*w&m*'~4<&
sènior masculí» Segona. Catalana, eí tftcoíc Onís* Folch va continuar el se», projecte esportiu al setem--bre de l'aoy passat, H «w»-porada 97/98. Eis rnals re- ' multats o b t i n g u t s v a n facilitar que Folch i Enric Tomàs arribessin a un acord i que el tècnic deixés de dirigir cl primer equip masculí de l'entitat. Va ser llavors quan el fins aleshores •<egon entrenador, Óscar Izquierdo, va fer-se càrrec d e l'equip. Però e l s resultats
de sondí»* ei conreí va «er l'encarregat aquest
ocupa* a finals de gener. Solana, pesrò, tal com ja havia advertit & Tomàs quan va srdfear, va deixar l'equip un cop acabada la temporada* JfO«n Rama va ser presentat at juny i només mig any despréa Xavier Campo» é* nomenat so» entrenador. / À.L.
plantilla del sènior masculí com "un equip de qualitat" però amb "una manca de treball important". El nou entrenador, que no farà funcions de jugador, ha explicat que li fa "il·lusió" dirigir l'equip i que el principal objectiu continua sent F "ascens a Primera Catalana". Campos, que dissabte diri
girà l'equip per primera vegada davant el Sant Medir, creu que la seva continuïtat a mig-llarg termini ho decidirà "el temps".
La UE Sant Cugat ha d'afrontar abans de les vacances de Nadal dos partits consecutius a casa: Sant Medir, novè, i Casal Vilafranca, líder de la categoria.
ELS/CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Esports 33
F u t b o l
Les desfetes a casa impedeixen al Sant Cugat ser al capdavant Els locals vencen a Valls però perden al municipal amb el Tremp
El Sant Cugat Esport ha sumat un cinquanta per cent de punts després de la disputa de l'última doble jornada, durant la qual va vèncer diumenge a Valls per 1
ÀLKX LÓI'KZ - Sant Cugat-
El que el Sant Cugat Esport guanya fora de casa ho perd al camp municipal d'Esports. D'aquesta manera podríem resumir, fins ara. la temporada del conjunt santcugatenc, que és vuitè amb 24 punts. A casa, els de Schònho-fer han aconseguit un balanç d'una victòria -amb el Manresa-, tres empats i quatre desfetes, mentre que a fora han guanyat sis partits i tan sols n'han perdut un. Diumenge. l'equip vermell-i-negre va imposar-se a Valls per 1 gol a 2, mentre que dimarts va ensopegar al municipal davant el Tremp per 0 gols a 3, en una doble jornada que podia haver estat rodona per als interessos del Sant Cugat. L'entrenador-jugador del Sant Cuga t Espor t . Hans Schonhòfer, ha reconegut que si el seu equip hagués guanyat els partits de casa disputats fins al moment, "segur que estaríem en zona d'ascens. Ens havíem col·locat en una situació òptima i tots teníem la il·lusió de ser al grup capdavanter". Un triomf davant el Tremp hauria col·locat els de Hans Schonhòfer als primers llocs de la classificació. Aquesta desfeta, la més grossa de la present tempo-
gol a 2 , però va perdre dimarts amb el Tremp per 0 gols a 3. El conjunt vermell-i-negre, que diumenge visita el terreny de joc de la Gramenet "B", és vuitè a la tau
la amb 2 4 punts, a tan sols set del primer
classificat, el Girona. Hans Schonhòfer ha
reconegut que si el seu equip guanyés els
partits de casa seria en zona d'ascens.
El Saat Cagat Esport va tomar a perdre al camp Municipal d'Esports. El taato va superar dànarts e h vermell-i-negre. FOTO: XWIURROSA
rada, ha significat per al Sant Cugat, segons el tècnic, "un cop molt fort". De fet, la desfeta de dimarts -després de vèncer a Valls- ha suposat la pèrdua de dos llocs a la classificació. Set són ara mateix els punts que separen el primer classificat, el Girona, de l'equip santcugatenc.
Balanç positiu
Schonhòfer ha parlat de l'última incorporació de l'equip, el mig-campista Chus. Del nou jugador ha dit que és un jugador "de projecció", però ha advertit que "no tindrà molta continuïtat a l'equip" tot i que disposarà d 'a lgunes
"oportunitats" per jugar. Diumenge al matí el Sant Cugat Esport es desplaça a Santa Coloma de Gramenet per enfrontar-se a la Gramenet "B", catorzè amb 16 punts. Per a aquest partit, el tècnic vermell-i-negre espera "que continuï la bona ratxa de resultats fora de casa".
Ten n is
Alex Corretja venç Moya i s'adjudica el Master estatal
À.L. - A Corunya / Saat Cegat -
Després de vèncer el Campionat del Món de l'ATP Tour a la ciutat alemanya de Hannover, Alex Corretja ha sumat el sisè títol de la present temporada en imposar-se al Master estatal, que va finalitzar diumenge al Palau d'Esports de Riazor, a A Corunya. El tennista santcugatenc va assolir per primera vegada el Master estatal, en derrotar novament el mallorquí (larlcs Moya, adversari també al Master de Hannover, per 6-7 (4), 7-5 i 6-4 despès de dues hores de joc. En l'últim torneig al qual participa Corretja aquest any. hi han pres part Ics vuit millors raquetes de l'estat: Alex Corretja. Carles Moya, Albert Costa. Fèlix Mantilla -defensor del títol-, Alberto Berasa-tegui, l'ato (Ilavet. Carles Costa i Julian Alonso. Per acabar alçant un nou trofeu, el jugador de 24 anys va haver de superar anteriorment Julian Alonso i Albert Costa, aquest últim en semifinals.
Aquesta mateixa setmana s'ha fet públic que Lleida serà la seu, del 2 al 4 d'abril, de la primera eliminatòria de la Copa Davis 99 que enfrontarà Espanya amb el Brasil. Les instal·lacions que acolliran aquesta primera ronda seran les del C T Lleida, de terra batuda. Gairebé amb tota seguretat Corretja serà un dels jugadors convocats per Manolo Santana per afrontar la primera ronda.
G i m n à s t i c a r í t m i c a
El júnior del C M Sant Cugat acaba sisè de 35
conjunts a l'estatal
A.L. - Saragossa / Sant Cugat-
L'equip júnior del Club Muntanyenc Sant Cugat ha acabat en la sisena posició de 35 equips participants en el XXIV Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàstica rítmica que s'ha celebrat al pavelló Príncep Felip de Saragossa. Amb una puntuació final de 28,450 punts, les set gimnastes que han integrat l'equip s'han convertit en el millor conjunt català dels tres que hi participaven: CM Sant Cugat, Club Patrícia de Lleida, setè amb 27,950, i Nàstic de Tarragona, amb 27,600. El campió absolut en categoria júnior va ser el Montemar de la Comunitat Valenciana, amb un total de
29,700 punts. El GR Atzar de la Comunitat Valenciana, el CD Za-ragozano d'Aragó, el CT" Pozuelo Alarcón de Madrid i el GR Marbella d'Andalusia han estat la resta d'equips que s'han classificat per davant del CM Sant Cugat.
Un altre èxit del club
Paqui Leplat, màxima responsable de la secció de gimnàstica rítmica del CM Sant Cugat, ha qualificat de "triomf absolut" l'estatal. "Ha estat un bon resultat. El nostre ha estat un dels exercicis més complets que s'han pogut veure aquests dies a Saragossa".
L'exercici de cinta ha estat la modalitat de què constava aquesta prova, que va començar dissabte
:£: ví iSSii;:!:'
i . . . - . .*. •. ' Sí
T
>"'" IML.lIlJL • « % • • " | |)li
« • * . * >
B coajwt júnior del CM Sant Caiat, aa l'exarcU de cinta, va acabar aa aa Meritori sisè llac a l'estatal de conjunts. FOTO: EM.
amb els entrenaments oficials i va posar el punt i final dimarts amb el tradicional lliurament de trofeus en la cerimònia de clausura. A banda de la categoria júnior, també es va competir en Primera Categoria, juvenil, infantil i aleví, amb la participació total de disset autonomies. Les set gimnastes
que han format part de l'expedició santcugatenca han estat Eriça García, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles^ Tània Santolària, Griselda Marfil i Noè-lia Presedo. Cal recordar que el CM Sant Cugat es va classificar a l'estatal després de proclamar-se sotseampió de Catalunya a les ins
tal·lacions del GEiEG de Girona. La propera competició que haurà d'afrontar el ciub santcugatenc serà la Copa Catalana, que començarà el mes vinent Andrea Rubino, de 13 anys, està
concentrada amb la selecció estatal des d'ahir fins al 23 de desembre al CAR de Sant Cugat
34 Esports ELS/CAIVTONS Divendres, U de desembre 1998
F u t b o l s a l a
L'Olímpyc assoleix la millor classificació de la seva història Elconjunt florestà, sisè a la taula, goleja el Cambrils per 10 gols a 1
Quatre han estat les victòries consecutives que ha assolit l'Olímpyc de la Floresta, que després de les onze primeres jornades de lliga al grup sisò de
A.L. - Sant Cugat-
L'Olímpyc de la Floresta encapçala en aquests moments la millor classificació que ha obtingut mai a Primera Nacional A en les tres temporades -les dues últimes, consecutives- que hi ha militat. Després d'apallissar dissabte al pavelló municipal el Cambrils per 10 gols a 1, el conjunt de la Floresta és sisè a la taula amb 16 punts, set punts menys que el CN Caldes i el Benicarló, equips que comparteixen el liderat del grup sisè d'aquesta categoria. Durant la temporada anterior l'Olímpyc tan sols va sumar 19 punts en tota la campanya, però finalment va assolir la permanència. L'entrenador santeugatenc Àngel Ruiz ha constatat que "som en el millor moment esportiu des que militem a Primera Nacional A" després que s'hagin disputat les onze primeres jornades del campionat de lliga. L'equip florestà, que havia quallat un inici de lliga molt irregular i fins i tot havia ocupat plaça de descens, ha guanyat els últims quatre partits davant el CN Caldes, el Girona, el Playas de Castellón "B" i el Cambrils, l'última jornada. Això no ho havia aconseguit mai en aquesta cate-
Primera Nacional A, ocupa la sisena posició a la taula, a set punts dels primers. L'equip que dirigeix Àngel Ruiz travessa el millor moment de la tempo
rada. Un exemple ben clar és la pallissa que va propinar al Cambrils el cap de setmana passat al pavelló municipal. El resultat final, 10 gols a 1 , ho diu tot.
rWspyc M It nMMtfl
goria. Per Àngel Ruiz, aquest canvi és degut a "un canvi de mentalitat i d'actitud dels jugadors". Els jugadors florestants van golejar l'equip tarragoní, i no sumaven més de deu gols des de març de 1997, quan van vèncer el Lloret per 11 gols a 4 a Primera Nacional B.
La permanència, l'objectiu
Mantenir-se per tercera temporada consecutiva a Primera Nacional A continua sent el principal objectiu de l'Olímpyc, malgrat els bons resultats. Àngel Ruiz qualifica de "quasi impossible" assolir l'ascens. Demà al matí, l'O
límpyc es desplaça a Calvià (Mallorca) per enfrontar-se a l'onzè classificat, amb 11 punts. Aquest enfrontament a domicili serà especial per al conjunt de la Floresta perquè, per primer cop en la història del club, el primer equip es quedarà a dormir en un desplaçament.
C o n s e l l e s p o r t i u
Figueras anuncia que ja s'han emprat 6 0 milions
per mil lorar instal· lacions
- Sant Caaat-
Xavier Figueras, regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, va confirmar al darrer Consell Municipal d'Esports celebrat a la Sala de Plens de la Casa de la Vila, que dels 121 milions de pessetes del pla d'inversions per a l'arranjament i millora de les instal·lacions esportives ja se n'han gastat aproximadament uns 60. Figueras, President del Consell, va assegurar que les dependències que han estat remodelades són la pista Méndez, la piscina municipal, la pista 2 de la Floresta i la 1 de sant Francesc. Dels set punts de què constava l'ordre del dia de la sessió ordinària, el que va aixecar més polèmica va ser precisament el punt 4: Informació
sobre les inversions efectuades i per realitzar en instal·lacions esportives. En aquest punt, es va parlar també del complex esportiu que estaria ubicat a les Roquetes, tot i que Xavier Figueras no va avançar-ne cap novetat Els clubs que van assistir a Tacte van queixar-se del poc marge de temps que disposen per lliurar la documentació de sol·licitud de subvenció per al 1999. La data màxima de lliurament és el proper 22 de desembre. Al Consell Municipal, que va durar unes dues hores, la UE Sant Cugat va fer una proposta d'adhesió a les seleccions catalanes, que va comptar amb el suport de totes les entitats. Al llarg d'aquest any han estat dues les vegades que ha estat convocat el Consell. /A. L.
H o q u e i h e r b a
El Júnior masculí fuig del descens directe en vèncer el C D Terrassa a domicili
En la sisena jornada del campionat de lliga de Divisió d'Honor disputada dimarts, el Júnior va aconseguir la primera victòria al campionat en imposar-se a Les Pedritxes per 0 gols a 2 al Club Deportiu Terrassa. Dos gols de penal-còrner de Ricky Ruiz i Christian Wein a la primera meitat van decidir l'enfrontament. L'actuació del porter del Júnior, Antonio Bozal, va quallar una gran actuació i també va ser determinant per a la victòria final de l'equip santeugatenc. Dissabte, el Júnior va caure a casa davant l'Atlètic de Terrassa, segon a la taula amb 9 punts, per 0 gols a 1. El Júnior va fer un bon partit i l'equip ter-
rassenc tan sols es va poder avançar a la segona meitat. Amb la victòria d'ahir, el Júnior masculí abandona l'última posició a la classificació, que significa el descens directe de categoria, i passa a ocupar la penúltima posició, amb només dos punts, zona de promoció de descens. Diumenge al matí, el Júnior rep l'últim amb 2 punts, el FC Barcelona. L'equip santeugatenc és a només dos punts del RC Polo i l'Apóstol Orense. El conjunt femení, quart a la
taula amb 11 punts , visita aquest cap de setmana el camp del Club de Campo a Madrid, que és setè amb 5 punts. Les de Núria Olivé són a només tres punts del primer classificat, la Reial Societat. / À. L.
H a n d b o l
La UE Sant Cugat suma la setena derrota
À.L. - Sant Cugat -
L'equip d'handbol de la UE Sant Cugat va sumar dissabte a les Illes Canàries la setena derrota a la lliga després d'onze jornades al campionat, en perdre davant el Teide per 29 gols a 21. l'n cop disputat el primer partit lluny de Catalunya, els de Joan Sancho perden un lloc a la taula i ara són desens amb vuit punts. En aquest enfrontament, el joc vermell-i-negre va ser molt fluix davant un equip que tan sols ha cedit un empat a la seva pista, davant el Gavà. Aquest cap de setmana, la UE Sant Cugat torna a jugar com a equip visitant, i ho fa a la pista del cuer, el Pardinyes, que tan sols ha aconseguit dos punts en la present campanya.
V o l e i b o l
Triomf del Sant Cugat aOlot
Després de l'inoportuna derrota al pavelló de voleivol de Sant Cugat a Valldoreix, el sènior femení del CV Sant Cugat va imposar-se dissabte passat a la pista de l'Olot, cuer de Primera Nacional, per 1 set a 3, amb parcials de 14-16,15-5,10-15 i 8-15. Malgrat el triomf, l'equip santeugatenc va oferir novament un mal joc, amb falta de concentració per part del conjunt de Zoran Niko-lovski. Demà a la tarda, el CV Sant Cugat, sisè amb 14 punts, rep l'Esplugues, tercer amb 15 punts. /À.L.
E s q u a i x
L'Esquaix acull el social absolut
L'Esquaix Sant Cugat acull avui i demà la XVI edició del Campionat Social absolut. El torneig se celebrarà en les categories masculina, femenina, sub-16 i veterans de més de 35 anys. Els guanyadors de l'última edició van ser Marc Bieto, Anita Annandale, Raül Artigas i Vicenç Pardo. /A.L.
ELS/CANTONS Divendres, 11 dedesembre de 1998 Esports 35
Hoquei patins
El sènior "A" patina a Caldes i encaixa la primera derrota
Després de nou jornades, els dos sèniors del club continuen líders Malgrat la derrota per 11 gols a 2 a la
pista del C H Caldes, segon classificat, el sènior "A" del PH Sant Cugat continua una setmana més defensant el li-
A.L. - Sant Cugat-
El sènior "A" del Patí Hoquei Sant Cugat va encaixar dissabte la primera derrota de la temporada després de les nou primeres jornades a la lliga al grup tercer de Segona Catalana. Aquesta desfeta va produir-se a la pista del CH Caldes, segon a la taula, per un contundent l l gols a 2. D'entrada, el tècnic Lluís Sànchez qualifica cl partit d"'estrany" i comenta que "ha estat un enfrontament on hem jugat molt malament, no ens ha sortit bé res de res i el marcador així ho indica". Malgrat tot, Sànchez detalla que '"per molt que ho analitzo, encara no li he trobat una explicació al que ens ha passat". Es molt clar que algun partit havia de perdre el sènior "A" i per aquest motiu el tècnic santeuga-tenc afirma que "és millor perdre a la pista del Caldes que no pas a la del Universitari". A la mitja part, el PH Sant Cugat "A" perdia per 4 gols a- 2, però a la represa amb tan sols cinc minuts van encaixar cinc gols, fet que dificultava la remuntada. Sànchez, però, ha reconegut que onze gols "són molts gols" i que després d'aquest resultat tan ampli "és molt difícil
derat del grup tercer de Segona Catalana. El tècnic Lluís Sànchez ha passat balanç del partit: "Ha estat un enfrontament on hem jugat molt malament, no
ens ha sortit bé res de res i el marcador així ho indica". D'altra banda, el sènior " B " de l'entitat, que també és líder, va imposar-se al C P Sants per 7 gols a 2 .
de jugar diumenge amb el CP Masquefa "B" en condicions òptimes". Sànchez no s'ha queixat de l'actitud de l'equip. Segons el tècnic, la responsabilitat de la derrota és dels jugadors i d'ell mateix. L'entrenador vermell-i-ne-gre, malgrat tot, ha recordat que "continuem líders".
Tres rivals, a prop
Els màxims perseguidors del conjunt santeugatenc, que té 15 punts, són tres: CH Caldes, CP Masquefa "B", que són a només un punt del PH Sant Cugat "A" i el Santa Perpètua, que té 12 punts però un partit menys.
Abans que s'acabi la primera volta, el sènior "A" ha de jugar amb el CP Masquefa "B" al pavelló municipal -diumenge a dos quarts d'una del migdia- i ha de visitar la pista de l'Universitari, penúltim amb 4 punts. El sènior "B" continua primer a la taula en vèncer el CP Sants per 7 a 2.
Fu tbo i sala
Quinoà lloa l'actuació dels juvenils a Terrassa
À.L. - Sant Cagat -
El millor de l'enfrontament entre el Frutas Martín, líder del grup, i el Winterthur Sant Cugat va ser la participació de cinc jugadors de l'equip juvenil del conjunt santeugatenc, que a causa de les moltes baixes per sanció i lesió del primer equip van haver de reforçar-lo. Aquests són el porter Guillem (16) i els jugadors de pista Alberto (18), Juanma (18), autor de dos gols de doble penal, Xaloc (17) i Albert (16). El partit entre terrassencs i santeugatencs va acabar amb victòria dels locals per 8 gols a 6. El tècnic José Luis Quinoà ha volgut destacar per sobre de tot l'actuació d'aquests joves jugadors: "Vull felicitar-los perquè en aquest xoc han aixecat l'esperit de l'equip. Han jugat amb molta il·lusió i així dóna gust treballar, amb gent que té ganes". Malgrat tot, l'entrenador ha avançat que un cop recuperi els lesionats i sancionats deixarà de convocar-los ja que "són líders en la seva categoria i l'objectiu és l'ascens a Primera Divisió".
Per segona setmana consecutiva, el Winterthur va patir un altre polèmic arbitratge, que va acabar expulsant Carlos Sànchez i els dos tècnics, Quinoà i López. Després de dues derrotes consecutives, el FS Sant Cugat rep dissabte el FC Barcelona "B". Segons Quinoà, aquest equip és millor que el Frutas Martín.
m:mmm m a :'Í;:XÍ;
Premis Esport en Marxa 1998 Ràdio Sant Cugat i Autocugat Opel
FUTBOL Caria Sariol 13 Carlota Santamaría 9 Marta García 9 OLf.MHYC: FLORESTA Samanta Santamaría 9
SANT CUGAT ESPORT Joan Reixach 11 Bibi Millàn 7 Javí Gonzàlez 19 HQOUEI HERBA José Luis Sànchez 11 JavierTantos 10 Jordi Reixach 8 CV SANT CUGAT MASC. Christian Albors 9 JÚNIOR MASCULÍ ; Zoran Nikolovski 12
Christian Weiri 16 MAS JANF.R FEMENÍ Martirià l í PB SANT CUGAT Marnix Solleveld 8 Paqui Sànchez 12 Sergio Martín Í0 Laura Gallego 11 Joan Saliés 8 Mai te Gómez 12 Sara Montero 8 Irene Sànchez 11 BÀSQUET Laura Martín 7 JÚNIOR FEMENÍ
Eli Maragaü 13 HANQBQL VE SANT CUGAT HOQUEI PATINS Katery Maragall 11 Toni Ballart 26
Carol Abad 11 UK SANT CUGAT Nacho Afgento Í4 PATÍ HOQUEI Ignasi Solà 14 Brauiio Argento 9 Ton» Zaplana 11 FUTBOL SALA Armand Mora * 11 Dani Anton 10 Juanjo Gonzalez 8 UE SANT CUGAT FEM. Gonzalo Munoz 7 WINTERTHUR SANT CUGAT Núria Oliver 13
Jaume Estrada 14 VOLEIBOL Marga Almagro 9 PATÍ HOQUEÍ FEM. Orioi Serra 11 Elisabeth Baldrtch é Ncrea López 13 Pep Pinell 6 CV SANT CUGAT FEM.
36 Esports & S 4 C A I Y r o N ! > Divendres, 11 de desembre de 1998
H I B 74* m M
l a propera (13 de4«wt«bre):
Ot*ft JUpoBaMDwftelfti R&es-GcB-«^Catòlic t*8o*pi»Iet; Ueus
C x i * *
Mwnou
Cutoto )5
Pítrfwgtlt $5
Irtrop 15
Pnf IS
Rt*í 14
V,1ls IS
GrortKact 15
Rípoflct 15
Gronottre 15
Mftftress 14 $
BasKxfetaet* 15 4
UHmpinla 15 !
Olot IS 2
Laprcq5era(l3dedte9e«ibre>. Gramaier-Sam Cugat; RuÉ*·%8$G8&* I yatastRaçLa Faigs-júreor, Esproaced*
Barcdbneta; UHaspitater-Jítpitet; Ripollet sa-Cometlà; Trcmp-Pcrelads.
BASOUET
.* 1 8 i 4* 32 íi
l * s 3 l 32 23 t*
J# 3 z i 43 34 17
J» 4 4 * 4» » 34
u 4 2 5 4? 4* Í4
n« 4 2 4 26 22 14
í# 4 2 4 ÍB 55 14
St 3 4 4 SI 37 t i
» 3 2 S -44 43 H
10 3 í A 31 ïe t«
10 2 £ 6 34 47 * 10 Z 6 8 25 <a * « 1 i « 24 42 *
La propera (12 de desembreï: CN Otides^tafè-Babar, Gitosa-SL'-
!-Pr<M pcàï8t; CN
FUTBOtSAtA
Segona Regional G R U P S
Lumen-SabadeB -3-2 Can Oriol-Barberà".- .«,«4«u«pe$
Can Rutt-Cafdès Mantboï,—74 Badia-MiUenari.......... 14 La Planad«-Ruï&..rt..«»..««««,l4 Tibidabo-La Farta. Llano-Rómuïo Tronchoni..»..!-*! Maurina-San Lojren«»«w„.„„4iè
.cm*»£*$cit S i «52 793 tí» *»«¥ •J pa pg N> w «SLC**... .
. tet»&«p<sBíot<) » 2 77» «* IS 10 <» 0 v> « » --. { H p * * H 7 * m « 4 i#
OítóeH I I * 1 3» «2 j»~ - ,, Um*pa. n 7 4 ' m «02 SS Pthliisho 12 7 4 «« a is - S&SMtiï ifP&i 6 5 Wï tm vt Merengues 11 8 1 i * a 25-
S»*.fM<8 11 « 5 752 rm t7
lluïren 1* 7 i 2S 25 22 \tó» 14 ó 4 777 7JJ 16
Vm KuU 12 6 3 33 16 a &mtM*d» 11 5 6 833 «16 Í6
R^muio 11 5 3 2» » 18 - C»sKB<k!feb 11 5 6 744 7*1 16
Sabadell 12 5 3 ?2! 1? <* , R*es 11 5 6 846 W, 1b
Maimn» 12 fi í) Í5 2K IS CamelLi 11 5 * «VI 921 l«
t.ljn.. 12 4 5 21 t? 17 Atewdl· I I 4 7 «12 S24 15
Jmcwuiï tt 4 1 25 27 » " Gnoth 11 4 7 «20 HS7 15
0 v' Segona Catalana - Grup 3
S·fttJordi-BàMiuvt Ribes....69-S3 ISfe*íèC«tòlic-Rtpolkt....„l04-7/
.81-5S
Ja 86^7f Va8*-Casal Vilafrat«sa.«»..·.í*8^f! Aiíaeda-UE SantOi^at*,..»J^?Í; Maragai-Reus Deporti^....J8S&7I SantMediHOastíadefels—66-7; -
'-sT - „
>í $.*Wm<* U # J W4 «7* *9
»RC Polo; CD"%», lée ï»; Adético S*a
> d'Honor femenina
«« «tt « «> Cf
JU-^M^Sfi^ftl
^i^I*!^ '
^Sfc
? t * ^-i». 34-<^t
25
VOLEIBOL
- 3p^aj««es-L*lÍÍaÍordL......„3-2 .A^.^ií«ï(«3Wr^BarçeÍona,^()-3
1* ••'•)»• 4-****.* *+ 4**ll·K4· A * * *
G g * '
L«í t (04e desembre)
lïaneaor.
HOQUEI PATINS
RCfttte
La propera {13 de desetnbre)í Oab de Campo-JtlnK»; RC Poio-Atfètk Terrassa. Aiara-Saídtaero; Universitat de SeviUa-GD Terrassa;
' KJehiHS'Raal Socictar.
HANDBOL
Primera Nacional G R U P C
Sant Esteve-Castelló J S K 3 3
Sant Quirze-Gavà ,„21-2i GEiKG-OAR Gràcia 38-27
"Polidepoftíve toàottm Rubí*Tàllerss Cortada; L« Muffa- -
arola;Wiateríh i Baícefóaai èpic i
íaxon-TàtTíigstt AI&,
Primera Nacional A G S U P 6
CH&npyeFífflresla-
EíèctócaCiwníGíroiwu-L'Hospkalet-CNCaldes„ Català-Babar-Ripoflet.,..™.«.4-Í ÏJbpart-lSIanresa...,..»^,...^^.^ CN SabadelL
OÜUP3 ja-Setttmen
StaIsabel-Sar«Felio„....<aj«ïrr£at)
Unrwrsítari-SantJoan_„_«..6-l()
^àlàe»*ï$Sí»«Oigat , lA".ll-2
i»(W»«**-J<*'4r i t t i t» ts
CaMte » 7 a 2 * *7 <4
• ) (&^»a ' . ; * ? 6 2 $« 34 14
•W<4ïasí*;s" * » í » a I Í
>'*/"!>-.", 4 42 2? » '
'9* 5 , 8 4 Stt 48 » *-,« # 4 i í » D
^-!^' * 6 3é « 6
f t 6 7 » 4* 4
>* 2 « * 3* m 4
* 2 8 7 37 85 4
* ( 1 6 34 60 i
«*4r M Mi Pt n> CF OC *WN»
BenK«í« V 7 2 0 32 Í4 2»
CSCaide» 11 7 2 2 38 23 23
'^qd&^^itttíi Perpètua; Sant Joan-r '%pybbd? I^etò-Uíúversitarí; PH
Sant Qt#» "À*-Masqu«fa; Folgue-
E L S Í CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Esports 37
Í2M La Parga-pMWíBHi,)
Tercera Regionalj'
12.00 PB SsatOigat-Lçs Foass Cf|í
10,00 U Fa^Jds«rsaPi»4 ' -Veterans
1a Divisió 12,15 N.Tcrfas*»-S*aí
tZMGmt
3a •»'-
l a Divisió «aitet Í2M Sant Cugst-fèofec < 0 I ^
•^Wrt í ^ff*^*TFT^ffw^(^ ^ W W T ^ ^ f r
l a 16. M
Segona Cat* fatà*
Cadet 2a Divisió ÍIM S»t<!SÍ4ftS*W. Sant Cugat (IHu)
r">
Seb 2 0
•;v-
2a Plvfsió infantil 19.00 Mí»^-Adcsa<ks!poamor{CSs.ï
l a Divisió aleví
11.30 Mtra-«ol-CanAa^3<Ja CÏÜsJ
2a Divisió aievf 11.IS 1 > B ^ < ^ - O Í * P & K S I Ï ^ <!»$.}
10,00 Sant C»g«<^Fa<:j<KDía.> . 12.00}ónior^ttlHaB (E&s.) 13.45 CEFSwCfc8»Gs» BoatkíOfe.)
2a Divisió femení
FUTBOL SALA ^WHWWWiWift MWftil ftiW*iirtMWWWW*WWi
l a Nacional A
i%3
« A *
a»1**er ÏDía.>
titaDfv» tt.38 VÚi^ojgiMtts^L·^s Planes Ois.)
l a fem. m O i Ü £ Sast Oagàt-Espiugues * D k )
masc*
2 0 i » ^ | p f c da^Esplagucs ÍDis.)
Otet<F<
Te4X»er*^Samp. Cat.
Juvenil fpitteili
Cadet masculí JHC-|úBàw , . ' i !*.<, '
Infantil ineieiilf
ípn io fCbbEgai*
Infantil li 8©,Fdo-júnior
hfónbr
Cat
mmt*mmiïtl·3í#m*m*iiU\*\it #*n»
l a Nacional
Cadet femení
masc. 6a.)
Divisió d'Honor fem. l3.O0Cï»bíte O«tflj>o-J3fí«íor (Diu.)
Primera C. Cat. fem.
iamí > Terrassa ',<
W
ISant Cuf3sí>%|Js|si( ÍDi*.) ii
Itil
Al
I Sant Oigtt-Saigjojte (Bis.)
! Sant Caga^SanífiBait ÍDht.)
"B"
4#A¥MMMWHfWrtMM^^
2L09CM CafcteSrSaitcCagw "À" (ÏMj..)
Tsrçsro Divisió
Fametif
TENNIS oe TAULA WVH\nimp*-mti**É—mm***mm
Tercera Provincial
4a Divisió fam*
"HWRR ps^annMa'·wi
PH Sap Cugat (Deseaissa)
Sant tiigat-íííaaié^is.)
*HM»*§de ta Bflvàa-Sant F**o*e$e CP
Sa Divisió fam» lanneí {fe k ítoms-Saat Francesc OP
i*l;#r-fe^PivO:- k wt M Bf B B B í - ¥
F&TB&l BALA
Aievf I&OO Torns Lfebrt&sttg t**et (D«<) IL00FcoMoau»-Av*oï..~ JtDis.» 10,00 Suropa-Moatsesat í£S«.) 12.00 Rubí SSíoKl··CatalHnya . {£&.} 09.00 JoanRim^rA".PauOasals...<r>H.)
tnfanül 09.60 líísonatdü Vínà-l!R U»P5gRes.<tS%>
Cadet ï 1.00 L·cnnatda Vinct-Qur MfintbUnc <Di*. ï 13.00 KSSiSt Cugat (fem >-Us Cwts (Dts.)
Juvenil 11.06 Fucntejítana-C*n^ialtBS..„ ...,{t«s.> 12,00 R.B.-Angeteta Vatia^. J8k$
09,00 C#?>}w*ï»-Si<»« }síft?cL,™.!««..>tï)i*.) 12.00 Av«»ç "A"-AVW»Í "8" -™ ÍG«à
Aleví
1 if lO Sí»ta feabeM^wlaaya^w>>>.„„<Dtó.). 10.00 ^ a t e s Rt»bjí-VeniagBCf.«.»_. DÍt.)
Sil s |i JL*fL
09MSa«t«l*a:ticé.Píns Vdte»„„ (Dfe > 12,00 Àfsooi^nt |ofdí iiàxas (Dis. > 11.00 CrtBtaíça^antJradi "B* „<DÏ!..I ll,0OSia*J«itf "A"J-"er«B<3lua-. (I3is)
...M-í-A::::: C . 1 « |
f IS T B O L 7
Prebenjamí 13,00 ÀewA"*&*tï)ot*Mt>«!i»ç, J [>KJ
10^0 CüaFa^ "8"-Àfíora "8" <Uis.i
9M
I BBW
mm 10.1
A*-AmauC
" A"-< kincns Obe«ti.^„.<l3Ss.)
Wwnç ,.,.~^_i4»JÍl»f-)
ÍljW(eVRaW1·A*-C,srS»tt«C«^í.„{í3Wvï
..(Dis.5
114»* oddi - r ^ m ^ k ) , * IÉ*# I I ! I Femení I n f a É t i l « f — — - * - ^ ! ' fl9J©·p*$^b^i!Íf^íí*sí»rer«lm40w.>
10.09 re Ob-^t-Barbí!ril..«ft^.,.„^)»,>
B À S 9 U B T
10.00 Sant/wS Ér<íB«*wí»>f (t..„4Dís.5
TSBfMiS TAmrA Alavframawf
i}.o0üiiw«tcufr«-]·.f»cCji»tiww^(Dis.) i n f a n t i t , ' 10.00UEÍÍB«ÇuíBt-Ai·.íi^ratCar™4r)R.)
Aleví # ^ * | L*Fí6tc«a.H4gaft|K!9.ï|Í....iES*,>
10.00 À<f«nç.ft(»raCttSH<$*r,..~...„<I}ÍM
13,00 Avooç "-San Ped»!
10^0Avcsaç*»"-<3DTefraíw "D" ,4t)h.i
Aievf 09.00 A«S»í{«lí>ta··A«:rtç. Z <Di<t)
/«HA*. tóa^r ,,«- • „ H 11.00Osntfc<%ert-&w{e[aP5a"A",UDts.>
Aleví
.,™4IMs.)
14.00 F ^ ^ g m l · . . . ^ <Dís.) |0,00 R«fPn*<im)e8.ï>UFaimÈ!!f^„.(tatS^
: Ofeett CiVítJ} Setíra^.,4Dtó, > Efceal* Pia "A"-Puwía .M«ÍÍ,„«<DÍ»}
OS4CANT0NS
£ T m _ Espectacles
LlUtlUU 38 Divendres, 11 de desembre de 1998
C o n c e r t s
La veu del "cantaor" Miguel Poveda arriba a la Nit dels cantautors
El Jove artista barceloní oferirà un concert demà a la Casa de Cultura
A Ü C I A . D . B U J
- Sant Cugat -
Lu jove veu del "cantaor" Miguel Poveda serà la protagonista tic la Nit dels cantautors que es tara demà a l'escenari de la Casa de Cultura.
Nascut a Badalona fa només vint anys, Miguel Poveda destaca sobretot per la seva maduresa i regularitat artística en l'art del cant flamenc.
Tangos, alegries, buleries, mar-tinctes, malaguenyes, can/e por .w/W/...són interpretats magistralment per un "cantaor" de veu clara i cristal·lina però, per sobre de tot, molt flamenca.
Entesos i crítics concorren a descriure Miguel Poveda com un artista de gran talent natural, precís i transparent. Un home amb respec te per la tradició però que no s'atura a l'hora de fer un pas endavant. Un home que sap combinar en la seva obra art i tradició. Un "cantaor" català i no andalús que és "payo" i no gitano.
Miguel Poveda és un artista
Miguel Pui ida presentarà el seu nou que sap estar dalt de l'escenari i que, malgrat la seva joventut, destaca per la seva saviesa i encant natural. En definitiva, un artista amb "duende" .
Però tots aquests elogis a la persona i al cant de Miguel Po-
disc Suena a flamenco. F: CEDIDA. veda vénen avalats per un vast i brillant currículum que inclou festivals nacionals, internacionals, teatre i fins i tot cinema, amb una col·laboració a la pel·lícula de Bigas Luna La teta i la lluna.
La carrera artística de Poveda va començar al 1993 al Festival Nacional del ("ante de las Minas de la Unión, a Múrcia, i des d'aleshores la seva veu i el seu cant s'han deixat sentir en el Festival del Grec 94 de Barcelona, les Festes de la Mercè 95, al Mercat de la Música Viva de Vic al 96, en t re molts al tres. França, Dinamarca, Portugal, Palestina, Alemanya, Escòcia... fins arribar a terres nipones, on el seu "cante" va entusiasmar i captivar el públic i la crítica en el lr Festival de Flamenc de Tòquio.
Discogràficament, el seu primer treball, Viento del Este, va comptar amb la col·laboració de músics de la talla de Pepe Ha-bichuela , Car les B e n a v e n t i José Soto.
Amb Suena a flamenco, el seu darrer disc que veurà la llum en C D al 1999, Miguel Poveda ja triomfa a tota Europa.
L'actuació del jove "cantaor" barceloní es podrà veure dissabte a dos quarts d'onze de la nit a la Casa de Cultura.
C o n c e r t s
El grup Elvira-Spanska posa la nota final al cicle
de la Connexió VO 9 8
A.D.B.
l'entrada al concert d aquesta nit a la Casa àe Cultuta és gratuïta. F: CEDIDA
Uactuació del'gup Elvira-Spanska serà l'encarregada de posar punt i final a la Connexió VO 98. Un cicle de concerts de pop-rock que l'Ajuntament organitza anualment a l'escenari de la Casa de Cultura.
Els tres components d'aquest
grup de Ripollet, el Jonny, el Jo-nah i l'Elvira, defineixen la seva música d'inspiracions electròniques com un projecte on es combinen diversos elements: el punk-rock, tekno-snuff i els jocs arcade dels 80.
El grup santeugatenc Silver Strings actuarà de teloner en el darrer concert de connexió VO, a dos quarts d'onze de la nit.
Flautes d'Adri presenta el seu primer treball discogràfic
Patrícia De No. F: X. LARROSA
A. D. B. - Sant Casat -
La formació Flautes d'Adri, un quartet de flautes travesseres, presentarà el seu primer treball discogràfic el proper dissabte, 12 de desembre, a la Fontana d'Or (Girona).
El prestigiós director i compositor Salvador Brotons serà l'encarregat de fer els honors en la roda de premsa que se celebrarà en aquesta localitat gironina.
Aquest primer C D és el resultat d'una actuació en directe cjue el quartet de flautes travesseres va fer a l'estiu del % a l'església d'Adri (Girona). El disc recull obres representatives de diversos estils de música original per a aquesta formació, amb dues peces romàntiques de Kuhlau i Walkiers i tres del segle XX de Bozza, Guerra-Peixe i Damasc
La santeugatenca Patrícia de No és un dels components d'aquest quartet que des de la seva primera actuació en públic, al juny de 1993, ha actuat arreu de Catalunya i ha guanyat el Tercer Premi Montserrat Alavedra.
Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat
_ Y/4UTV Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Cfra. de Cerdanyola, s / n - Q819Q Sant Cugat del Vallés - (Barcelona)
Lucas
ELS CANTONS Divendres, 11 de desembre de 1998 Cultura 39
Música
Mísia porta aquesta nit la
tristesa i la melangia del
fado al Teatre-Auditori JOSEP MARIA MIRÓ
La cantant portuguesa d'arrels catalanes, Mísia, presenta aquesta nit el seu quart treball discogràfic, Garras dos sentidos, al Teatre-Auditori en un concert que portarà els sons tristos i me-lancòlics del fado i les lletres d'alguns dels principals escriptors d'aquest país. Aquesta serà la primera vegada que la coneguda cantant, considerada com la reina del fado lisboeta, actuï en una població catalana que no sigui Barcelona. "El concert serà el mateix que oferiria a l'Olímpia de París o a Barcelona. La descentralització de l'art està molt bé perquè demostra que no tan sols es pot actuar als centres i a les grans capitals, on hi ha un públic que està privilegiat perquè té una oferta molt important", explica.
Mísia reconeix sentir-se més a gust amb els concerts que amb les gravacions o les promocions de televisió per la possibilitat de "poder estar en contacte amb el públic". La cantant també apun
ta que se sent estretament lligada a Barcelona, on té les seves arrels familiars i on també va viure després de sortir per primera vegada de Porto, Portugal. "Em van fer adonar que volia cantar fado i que la cultura portuguesa és molt important per a mi. Són uns anys que em van fer sentir la nostàlgia, l'enyorança i que alhora t ambé vaig conèixer les arrels de la meva mare i la meva àvia", explica Mísia.
Consagració i quart disc
Mísia presenta avui Garras dos sentidos al Teatre-Auditori FOTO: E4C
Garras dos sentidos, que presen ta a q u e s t a ni t a Sant C u gat, és el quart disc de la cantant i també el que l'ha consagrat en el gènere del fado. La c a n t a n t es va
donar a conèixer el 1991 amb el treball Mtsia. Més tard van venir-ne dos més, Fado i El fado tanto menos, tanto mas. Des d'a-
La cantant presentarà els temes del seu nou treball, Garras dos sentidos, que l'ha
consagrat en el gènere
leshores, la cantant va ser considerada segons la crítica portuguesa d'outsideri polèmica, tant per la seva imatge com per la lle
tra de les seves cançons . Mísia, però, es defineix com a "puris ta" pe rquè t rebal la a m b els ins t ruments acústics i respecta les arrels i la tradició d'aquest gènere. La cantant ha escollit
per a les seves cançons les lletres d'alguns dels escriptors més prestigiosos de Portugal. "Hi ha fados anarquistes, d'esquerres, de dre
tes... És un gènere emmarcat en un context social i jo crec que he d'interpretar el temps en què visc, i això ho puc fer a través dels poemes", explica. Entre les seves cançons també s'hi poden trobar peces tan conegudes com Uni-cornioAzulde Silvio Rodríguez o La gavina de Marina Rossell. La cantant portuguesa, com Ma-dredeus o Dulce Pontes, és un dels joves valors que en els darrers anys ha promocionat el fado.
Mísia va actuar a Barcelona al Grec % -on es va programar una funció més a causa de l'èxit de públ ic - i, més recentment , el passat novembre, al Teatre Principal.
ddfiuh L'ariges del fado (del lla-
1 però va assolir una gran po-polaritat al segle passat i en PsetuaJ, gtàcíes a te cantant Amàlia Rodríguez De fet, molts consideren Mísia com la seva hereva i alhora la nova «en dei íàdo. A diferència d'Amàlia Rodríguez (relacionada amb ta dictadura aalajarista), les seves cançons es caracteritzen per un clar compromís amb poetes i autors de mentalitat d'esquerres com Antonio Botto, Lídia jforge o el recentment guardonat amb «I Premi Nobel de lifemur*, Jo*é
tie» m& sigMf&atmas és
&# b« mtmt nm Ja eonçd
«$» nd^%üt$ dma-»s-
<m
neès
-:'••:>,
mi/k SaistSams i $m$&j0i~,' net, ,
twrl·ld, Sense fer aixecar eï vol, j»ssa A f andantmo on l'oboè
aimmm*ríf>ka!ttertt faurta, i esclata en una síci-Ik&ne de fluïda i ategïc me-jodia, per acabar ert una marxa ^jtaebrò, «n el moltó adagio,
esdevé quasi transparent
De la ml ó*ol nosoe jove director Edroond Ooiomer ens arriba aquesta formació amb 34 músics permanents, És Interessant, però no freqüent; poder escoltar grups sense espectaculars historials però tjue es prenen seriosament ia seva feina. Com tampoc no és habitual veure un director demanar a! concertino recuperar l'afinaci© dels diferents gru^s instrumentals, com va fíçr Colomer al final del pTimertcrnps de la Simfonia de B&et, ja qm lü havia problemes «la fusta* D*aixo se*n diu rigor i proÉss-
EJ concert, estruetutat- amb' índsies:
Pasquier» q»e va començar la seva actuació' amb una peça de força, VHavattaist de Saint-Sstéos, òn va poder lluir-se a base de pianissimos portats fins a l'última conseqüència. Va seguir la seva intervenció amb Introdttction et Rmdo ca-pricwse del mateix autor, on els fapids moviments fan obligatori un domini de l'instrument que en Pasquier va ser una demostració de virtuosisme. La segona part estava dedicada a la Simfonia ndm. 1 de Btzet, obra du quatre moviments que el musk vafçramb 17 anys. En cl primer moviment hi trobem una evident admiració beee-hovíarta, perdessis entrar en
seu. món fAe de melodia, ge-mo-vimcoits cau«abíle*,
foi(£ * vigor que Co~
Concerts
L'Orchestre de Picardie interpreta la millor música francesa del segle XIX
El violinista Régis Pasçuier, un dels protagonistes de la nit
A.D.B -Sant Cuaat-
La música de la prestigiosa Or-chestre de Picardie va arribar divendres a la nit a l 'escenari del Teatre-Auditori. Sota la direcció d 'Edmond Colomer, una de les figures més importants de la vida musical i orquestral espanyoles, la Picardie va interpretar peces clàssiques de Gabriel Fauré, Camille Saint-Saèns i Georges Bizet. "Un repertori amb el més representatiu de la música francesa del segle XIX i de la gran literatura de tots els temps", afirma Colomer.
Una de les actuacions més esperades i aplaudides de la nit va ser la del músic francès Régis Pasquier. Un virtuós del violí que amb una subtil articulació i un senti t innat del r i tme va captivar les prop de tres-centes persones que es van aplegar entre el públic.
Aquesta és la primera vegada que POrchestre Picardie visita la
Elprestigiós director Edmon Colomer dirigeix la Picardie des de setembre. F.:0. B.
ciutat. No així el seu director, Edmon Colomer, qui ja havia pujat a l'escenari del Teatre-Auditori per dirigir l'orquestra de Barcelona. Colomer, en aquesta ocasió, va tornar a destacar i agrair la bona acollida i el respecte del públic santeugatenc, "que una vegada més m'ha fet sentir com a casa".
Edmon Colomer té sota la seva batuta la direcció de la Picardie des del passat mes de setembre. Una orquestra que va néixer a principis dels anys seixanta a partir d 'un conjunt de cambra que ha crescut fins a convertir-se en formació Mozart, amb 34 músics permanents de reconegut prestigi internacional.
40 Cultura ELS4CANrra>B Divendres, 1} (te desembre de 1998
L i t e r a t u r a
Xavier Moret recorre Amèrica en la seva
sisena novel·la A.B.
El viatge per la costa oest nord-americana d'una dona, la seva filla i una amiga és el mòbil de l'última novel·la de l'escriptor florestà Xavier Moret, que la va presentar públicament ahir en una l l ibreria de Barcelona.
" L a idea era desc r iu r e tot cl v ia tge , a m b els seus paisa tges i les diferents exper iènc ies" , explica el t a m b é filòleg i periodis- * '
ta, "però no em vaig voler conformar amb les imatges externes, i es va anar configurant tota una història paral·lela amb les diferents sensacions de les protagonistes".
Amèrica. Amèrica es el títol d'aquest sisena obra que l'escriptor barceloní, veí de La Floresta des de fa quinze anys, treu al mercat. Ks tot un homenatge a la cultura nord-americana, la qual. en paraules de Moret, "ha influenciat molt tota la nostra societat actual".
Així, pàg ina a pàgina i mentre la h i s tò r ia avança des de San Fran-cisco per les high-ways de la costa , ^ oest, nombroses *• reflexions, referències a tot un passat que molta gent ha viscut, van apareixent en el viatge que porta a les tres dones fins a Los Àngeles.
Segons l'autor, "les referències culturals són constants, i les faig contrastar depenen t de la generació". Així, mentre la mare
pot evocar amb un paisatge una escena d 'un film de Hitchcock o sentir les notes d'alguna cançó de Tom Waits, la filla -admirant el mateix quadre- veurà els Pa-dres Forzosos o als Vigilantes de la playa. I és que per a Xavier Moret, aquesta sisena novel·la podria haver sortit editada en
un disc m u 1 -Xavier Moret s'endinsa en la
temàtica dels llibres
de viatges en la seva
sisena novel·la
timèdia. "Aquest llibre de v i a t g e s " , afirma Moret, "no de ixa d ' i m p l i c a r al mateix temps un viatge interior", tant de
les protagonistes de l'obra com del propi autor, que va fer el mateix viatge el mes de juliol. L'escriptor -llicenciat en filologia anglesa- li agrada molt tot tipus de manifestació cultural nord-americana, des del cinema fins a la música, "perquè els Estats l 'nits no són només hamburgueses i refrescs de cola", i per això ha escollit aquest entorn per fer el seu primer llibre de viatges.
F ins ara, Xavier Moret ha-
cultura nordamericana via publicat cinc novel·les de ficció (L'americà que estimava Moby Dic/t, El ma-
^ÉJHR^ ! nuscrit perdut, ^»*=™l!,x <, Triangle blanc, L'impostor sentimental \ Qui paga mana). La seva ú l t ima obra, s'endinsa en el món dels viatges amb una estructura pròpia de les road movies i amb una tècnica de reportatge periodístic. Amèrica, Amèrica està publicada en castellà (Península) i en català (Empúries).
I!obra reflecteix la
des de la perspectiva de dues protagonistes de diferents generacions
a N M D'ESTUWS MUSICALS I HUMANS
\ENDA D INSTRUMENTS MUSICALS Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,
guitarra, etc.
C/Balmes, 11 -TeL 93 674 58 62 - Sant Cugat
E n t i t a t s
(.<. Músics i la música a l'Ateneu", un nou racó per als joves intèrprets
UAteneu ofereix el seu local ah estudiants de música A.D.B
Tots els músics santeugatencs tenen des d'avui mateix un nou espai dedicat al seu art.
"Músics i la música a l'Ateneu" és una crida, una nova proposta que l 'ent i ta t de la plaça Pep Ventura fa a tots els artistes de la ciutat que desitgin un local per poder assajar, l 'na invitació per a tota la gent jove que, en grup o en solitari, dediqui part de la seva vida a participar activament en la vida musical de la població.
Segons explica el president de l'Ateneu, Ramon Pros. aquesta iniciativa sorgeix com a reflex de l'elevada cultura musical que any rere any creix i es respira a Sant Cugat . L'existència del Conservatori i les diferents escoles musicals fan possible que cada dia hi hagi més practicants d'instruments. "L'Ateneu té un gran nombre d'espais que no fa servir, i que es poden convertir en llocs de trobada musicals on els artistes puguin intercanviar impressions i assajar en les ho-
V, Ateneu ampliarà la seva oferta amb
res de lleure", afirma Pros. El nou racó musical t a m b é
comportarà, assegura Pros. obrir les portes de l 'Ateneu i de la plaça Pep Ventura a sessions públiques i a concerts. Aquesta nova proposta vol ser
també un lloc de divulgació de la música, després de sotir de
concerts oberts al públic. FOTO h.4(
classe, fora de l'Aula Magna del Conservatori i de l'escenari del Teatre-Auditori. "Un nou espai ciutadà, un nou espai social", afirma Pros. Tots aquells que sentin debili
tat per la música poden adreçar-se a la Secretaria de l 'Ateneu per informar-se d'aquest servei.
M ú s i c a
El públic de Castellar del Vallès aplaudeix la Coral Tardor
Els de la Floresta actuen davant d'unes 500 persones A.C.
Els 28 membres de la Coral Tardor del Col·lectiu de Cent Gran de la Floresta han actuat aquesta se tmana a l 'Auditori M u n i c i p a l de C a s t e l l a r del Vallès, en un espectacle de gai
rebé dues hores de durada.El muntatge, en què també va participar l'Esbart Dansaire de la ciutat veïna, va ser presenciat per un auditori de prop de 500 persones que van celebrar amb molts aplaudiments l'actuació dels cantants amateurs de la Floresta.
Emili Rané, membre de la coral santeugatenca, ha anunciat la intenció de fer un intercanvi amb l'Esbart Dansaire de Castellar o el grup de teatre del Casal d'aquesta ciutat. Així, aquests grups actuarien al districte sant-cugatenc després que els flores-tans ho hagin fet a Castellar.
E s p e c t a c l e s
Música, teatre i poesia es fusionaran en el 2 8 Cafè de les Arts
Les actuacions tornen a fer-se a la UREF A. C.
- Sant Cugat -
Un còctel de música clàssica, música pop, teatre i poesia se servirà aquest d iumenge a les sis de la tarda a la Unió Recreativa i Esportiva de la Floresta ( U R E F ) . Es t rac ta de l 28è Cafè de les Arts, organitzat per
l 'Ocell Radiant, un col·lectiu que pretén difondre la cultura i les diferents vessants artístiques.
En aquesta ocasió actuarà el grup Fish and Chips, dins l'apartat de música pop, i un grup de música de cambra i el guitarrista Miquel Pérez Quinta-nilla en l 'apartat dedicat a la
música clàssica. La tarda d'espec tac le es comple ta rà a m b l'actuació de l'Agrupació Teatral de la Flores ta , que presentarà l'obra Ganas de reír, i un recital de poesia i música escenificat per Victòria López, Faustina Pérez, Jordi Traper-ho, Eduard Araujo, Juan Re-verte i Marcos Martínez.
ELS4CANWNS Divendres, 11 de desembrt 1998 Cultura 41
Dolors Vilarasau i Joan Berlanga. Estrenaran per Nadal un recital de Lorca al Claustre.
"La poesia té un punt de reflexió que la fa apropiada en aquestes festes"
JOSEP MARIA MIRÓ
- Sant Cugat -
Tetrateatre ultima aquests dies Te mandaré mi corazón caliente, el recital de poemes de Federic'o García Lorca que oferiran els dies 25, 26 i 27 de desembre al claustre del Monestir. HI muntatge, dirigit per Dolors Vilarasau, està plantejat a partir de quatre veus solistes: una que recita -Joan Berlanga-, un cantant, una guitarra i una ballarina. -La veritat, aquest any no és es
pecialment original això de fer un espectacle en homentatge a Lorca.
-DOLORS VILARASAU (D.V.): Això és un dels reptes de l'espectacle: com fer un Lorca l'any Lorca i com dir alguna cosa que no s'hagi dit en els molts muntatges que s'han fet.
-També hi ha el repte de la llengua. - D . V.: Sí, aquest és un muntatge ple de reptes. Per primera vegada agafem un poeta que, per molt respecte que li tenim, no és en la nostra llengua, cultura i tradició. En aquest espectacle tampoc podem fer veure el que no som. Per això hem agafat de Lorca tot allò que té de contemporani i universal, que
és molt. A mi el que m'interessa és que l'autor sigui contemporani i que, tot i haver viscut fa cent anys, digui alguna cosa avui mateix. A més, és un espectacle que ens permet treballar amb gent d'altres disciplines, i això ens interessa. -Quina és la lectura que n'ha fet
Teatrateatre, de l'obra de Lorca? -D. V: L'aposta es llegir Lorca però extreure'l del seu lloc i fer la nostra pròpia proposta. Es un autor amb moltes facetes: Lorca agafat a les arrels del seu temps, místic, tràgic... Bàsicament hi ha dos temes: l'amor
"La nostra aproximació al poeta ha estat llegir la seva
obra com si no en tinguéssim referents "
i la mort. El tema central de l'obra de Lorca és l'amor en les seves dues vessants. Hi ha poemes que, tot i l'homosexualitat de Lorca, el referent és la dona i d'altres, com Sone-tos del amor oscuro, on és del tot explícit Sempre hi ha una vena tràgica que recorre els poemes de Lorca.
-JOAN BERLANGA (J.B.): Volem donar una visió global des del nostre propi punt de vista. Hi ha un aspectre ampli de la seva vida. -A l'hora de preparar el muntatge heu tingut en compte els típics clements de l'estètic u lorquiana com la lluna, el verd...? -D . V.: Hem buscat una simbologia pròpia. La nostra aproximació a I jorca ha estat llegir els poemes com si no en tinguéssim referents. No ens interessa explicar la seva vida. L'obra ho explica tot per ella mateixa.
- P o t s e r s 'ha donat niés importància a la vida que a l'obra. -J.B.: Es cert, la gent coneix més Lorca per la seva vida i mort que no pas per la seva obra. És lògic també perquè va morir molt jove, però és que el que va dir... imagina't què hauria arribat a dir si hagués pogut viure. Hauria estat l'hòstia. -D.V: El sexe, l'homosexualitat
reprimida... són temes que en aquella època no podien ser. Té una sèrie d'elements que el fan mític. -En la línia dels últims anys i com a recital de nadal considereu que, per la seva temàtica, és atípic? -J.B.: La poesia és adient per a
aquestes festes, tot i ser atípica. -D.V: Sí, però fixa't que tot i no
Art I o v
Les obres de més 6 0 0 nens de Sant
Cugat s'exposen a Mercantic Els dibuixos es vendran per recaptar fons per Togo
AURA C O S T A
- Sant Cagat -
650 nens de la ciutat d 'entre 4 i 7 anys t indran a partir de demà l 'oportunitat que molts artistes tarden anys en aconseguir: exposar la seva obra en una sala d 'a r t de r e c o n e g u t prestigi. Això ha estat possible gràcies a la iniciativa de Mercantic que ha promogut aquesta exposició infantil "per acostar als nens, des de ben petits, al món de l 'art", ha explicat Maria Masferrer, directora de les activitats artístico-culturals de Mercantic.
A q u e s t a e x p o s i c i ó p e r ò té també una vessant solidària i és que els quadres exposats es posaran a la venda, a un preu de 500 pessetes, per recaptar diners per construir dos escoles a Togo (Àfrica). El projecte, coordinat per Mans Unides Sant Cugat , té un cost de 8 milions de pesse tes i encara que no s'espera poder assumir-lo completament amb aquesta
exposició "sí que hi volem posar el nostre gra de sorra", comenta Masferrer.
Els infants són a lumnes de les escoles Catalunya, Mara-gall, Els Pins del Vallès, Pla Farrereas, Àgora, La Floresta i T h a u , que han aprofitat l'ocasió per treballar les arts plàs-
Els dibuixos es vendran a 500 pessetes cada un i
els diners recollits es destinaran a la
onstrucció de dues escoles
t i ques i, a més, introduir els petits en el camp de les accions solidàries. Tot i que Mercantic va donar-los carta blanca pel que fa a la tècnica i la temàtica dels dibuixos, molts dels petits han reproduit escenes de la ciutat africana on es destinaran els diners fruit del seu esforç artístic.
Masferrer ha assegurat haver-se sorprès gratament amb els dibuixos dels peti ts "que estan p l ens de color i força" . Pe rò , sob re to t li ha sorprès "l 'originalitat que expressen. És increïble perquè amb 4 i 5 anys estan fent dibuixos d'avantguarda que nosaltres hem tardat anys en concebre". Tot i així la directora d'activitats artístico-culturals de Mercantic ha lamentat que quan els nens creixen "perdin aquesta originalitat i transgressió en les formes i colors", fet que atribueix a l 'educació escolar i artística que corregeix els petits "convertint-los en més realistes".
Les obres d'aquests petits artistes estaran exposades a Mercantic fins el pròxim 3 de gener . La i n a u g u r a c i ó de l 'exposició es fa aquest matí en un acte en el que pastici-paran els menuts i que estarà amenitzat amb una gran xocolatada per a tots i l'actuació del cor del Club Muntanyenc Sant Cugat.
Joan Berlanga i Dolors Vilarasau. FOTO: XAVl I.ARROSA
ser una cosa típica ja som al cinquè any i el recital de Nadal al claustre té una gran fidelitat per part del públic. Tot i així, cal dir que en la poesia hi ha un punt de reflexió que la fa molt apropiada per a aquestes festes.
- Vaja, us agrada provocar. -D.V: L'art sempre ha de tenir un punt de provocació perquè, si no, és com un pastís...
- J.B.: ...en el cas concret del teatre és art i compromís, si no no serveix de res. S'ha de fer pensar al públic. -D.V.: A vegades veus espectacles que formalment estan molt ben solucionats, però res més. Des del punt de vista de la direcció jo penso que cal incidir en el món dels sentiments. Hi ha d'haver una complicitat amb l'espectador: Potser la paraula no seria provocació.
- Qoe els emocioni. -D.V: Exacte, que rigui, que plori... el que no pot ser és que es consumeixi teatre com si fos televisió. S'ha de rebre alguna cosa que et
demostri que has estat en un acte únic com és el teatre. -Tanqueu l'any amb Lorca i co
mençareu el 1999 amb Havel. -D.V: El 16 de gener estrenarem El comunicat de Havel, una coproducció de Tetrateatre i el Centre Cultural Sant Cugat, al Tantaran-tana de Barcelona. El 26 de febrer el representarem al Teatre-Audi-tori. És una obra que es troba en la línia de teatre contemporani cenrreeuropeu.
- J. B.: Parla de la llengua, de la incomunicació i del que passa quan incorpores llenguatges nous, aliens al matern, en el context d'una empresa que per fer més fàcil el llenguatge s'inventen un nou idioma: elpeditipet. Això desencadena el conflicte i la lluita de poder.
- En els últims anys, prolifera la reflexió sobre la incomunicació. -D.V.: Tot plegat, sota la in
fluència de les noves tecnologies, és un miratge que la gent no es comunica.
SARQUELLA fins el 15 de desembre
Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art
sinól Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9
Santiago Rusiftol, 52-Sant Cugat del Vallès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1
42 Cultura ELS I CANTONS Divendres, 11 de desembre de IMS
P i n t u r a
Esperança Alsina exposa la seva obra
més recent a Valldoreix A. BORAI
Aquesta tarda s'inaugura a l'Associació de Propietaris i Veïns la segona exposició individual d'Esperança Alsina a Sant Cugat. La mostra inclourà trenta-sis peces representatives de la darrera època d'aquesta pintora nascuda a Vic, però veïna de Valldoreix des de fa dinou anys. "Ks tracta de les obres que he realit/at en aquests dos anys i mig. des de l'última vegada que vaig exposar individualment", explica Alsina, qui reconeix estar "molt il·lusionada".
"Tardor a Viladrau". "Puresa"
o "Somni Floral" són alguns dels títols que es podran veure en aquesta exposició. "Sobretot pastels" destaca l'autora, "perquè el que més m'agrada és l'expressivitat de l'oli, però he estac provant amb la tècnica del pastel perquè mai l'havia treballada". Esperança Alsina va començar a dibuixar als 14 anys, però després no va retrobar la seva afició fins als cinquanta, ara fa cot just deu anys. En aquest temps, a part de "millorar molt" com ella mateixa afirma, ha participat en nombroses col·lectives a sales santeugatenques, així com a les que organitza Firart, entitat de la qual és membre.
E x p o s i c i o n s
Els quadres estan realitzats amb tècnica mixta sobre fusta. FOTO: CEDIDA
"Els quinze gats..." de Coté, la nova exposició de
l'Escola d'Art al CMSC
A.D.B
"Els quinze gats..." de Coté van inaugurar ahir a la nit la primera exposició de pintura del curs 98/99 que organitzen, per segon any consecutiu, l'Escola Municipal d'Arts i Disseny amb la col·laboració del Club Muntanyenc.
Un total de divuit quadres amb la figura del gat domèstic com a protagonista figuratiu es podran veure des d'avui i fins al proper 22 de desembre al local del CMSC.
Coté, alumna del taller obert de
l'Escola d'Art, va explicar que aquesta mostra, la primera que presenta en solitari, és el resultat d'una feina de dos anys amb la que ha volgut fer una instrospec-ció. "Amb aquesta obra vull transmetre part de la meva vida, els meus sentiments. La tendresa de la maternitat, la saviesa de la gent gran, la família,... i tot això a través de la figura del gat", afirma la pintora.
L'objectiu d'aquest cicle d'intercanvis culturals és donar a conèixer la feina dels alumnes de l'Escola i obrir nous horitzons.
E x p o s i c i o n s
Doris Leussler inaugura una antologia de dibuixos de 1974-98
Un total de 51 quadres es presenten a la Casa de Cultura
A.D.B. - Sant Cugat -
La p in to ra a m a t e u r Dor i s Leussler i Roth presenta dilluns a les vuit de la tarda una exposició de dibuixos a la Casa de Cultura. Un total de 51 quadres de petit format realitzats en tècnica mixta, tinta xinesa per al dibuix i acolorits amb aquarel·la, que porten per tema "cases" i paisatges urbans, d'aquí, d'allà, d'arreu del món. Una mostra que vol ser una antologia, un recull en ordre cronològic de les obres realitzades per la pintora entre 1976 i 1998.
La passió per les cases d'aquesta "pintora amateur, i no artista", com s'autodefineix Doris Leussler, va sorgir arran d'un viatge a l'índia al 76. Des d'aleshores la seva tècnica i el seu estil s'han anat definint, amb tons forts els primers anys, fins a uns colors més suaus i cada vegada més reals.
L'exposició de Leussler és a la vegada un petit recull de més
1 jN£1llWV!!tll!!li&!llt!>Vi&tStà^<W<1^^
j l M16 cÏÏ)ü^%JJ^^<ePucÀK Wb
I^^^%s^^^%^^^vtf<^^yy^:»l^'^/^7;^»•#.^g2^; Sy-peaÀjoLff efa dúlrudoseò
tmKMxmwjr m m m #jryyi^^vai^Vfc' l*.sacEaKy Els animals són l'element de continuïtat entre el paisatge urbà. FOTO: CEDIDA
de vint anys d'història de Sant Cugat. A través dels seus dibuixos, el visitant pot contemplar l'ahir i l'avui d'edificis emb lemà t i c s com el Mones t i r , l'estació de Valldoreix... de masies i cases pairals supervivents del pas del temps, com Can Tra-val, i altres d'amagades en el re
cord, com Can Vullpalleres... L'únic element de continuïtat és, a banda de les construccions, uns animals molt petits, sovint amagats.
L ' e x p o s i c i ó de L e u s s l e r es podrà veure des del 14 de desembre fins al proper 10 de gener a la Casa de Cultura.
C r í t i c a d ' a r t
Paral·lelismes artístics, colors i línies
lloc: La GaLeRia Autor: Josep i Ramon Moscardó. Obra: pintura i escultura. Dates: fins al 6 de gener.
Dos móns paral·lels, dues visions de quelcom tan senzill com és el dia a dia.
Sinceritat expressiva, realitats colorístiques i lineals, tot plasmat a m b una e s p o n t a n e ï t a t alarmant.
Escul tures pictòriques d ' en Ramon Moscardó, en les quals l'artista ha aconseguit no desprendre 's en cap moment del lligam entre ell i el seu pinzell escultòric per, amb una mateixa línia, dibuixar allò que desitjava comunicar-nos. Escultu res s imples tant en el seu resultat com en la seva visualització. Escultures lleugeres,
TATIANA BLANOUÉ
translúcides, àgils, escultures que representen instants que en un moment donat van ser molt personals , p e n s a m e n t s fets realitat.
Escenes quotidianes. Pintures en un entorn genial on la pintura i l 'escultura s 'entenen per fec tament . On la p in tura
L!escultura i la pintura es fusionen en aquesta
exposició altament recomanable
d 'en Josep Moscardó reflecteix una vida plena d'observació d'allò quotidià, d'allò que s e m b l a q u e c a d a c o p m é s anem oblidant, quedan t sempre relegat a un segon terme,
perquè només el procés sigui l ' important. Paisatges urbans que en un moment o altre van estar plens de diferents personatges i dels quals el moment plasmat és l 'únic que ha quedat documentat. És en aquests paisatges on el color pren el s eu m à x i n V p r o t a g o n i s m e . Composicions construïdes amb el color i on el negre delimita tot allò que l'artista ha cregut convenient. Pintures que desprenen moviment, alegria, ganes d e viure , quasi ex t r e t e s d ' un conte per a nens , on el missatge és clar i directe.
És, en definitiva, una exposició totalment complementada, una exposició en què l 'escultura es presenta a la mateixa escala q u e s ' acos tuma a fer amb la pintura.
N o se la deixin perdre.
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius Ens adeqüem al seu
• • •
pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.
LLOGUER D'AUTOCARS
SarbuS Anys i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
Tel 93 580 «7 00
ELS/CANTONS Divendres, li de desembre 1998 Cultura 43
El r e p o r t a t g e
Als afores de Sant Cugat, en l'extrem d'un dels ravals, hi ha unes pedres prop de la riera. Els passavolants que hi transiten no saben que són els murs d'una casa romana o potser ibera. Una domus o un taller que devia formar part d'algun poblat, potser fa dos mil anys.
El misteri d'uns murs amagats i mil· lenaris
"Poblet quiet i amagat..." (J. Maragall) M A R I A N G E L A ROVIRA
- sant Cugat -
Havia plogut molt, una gran tempesta com la d'aquests dies, però d'aquella en fa més de dos anys. Aleshores algú va trobar un tros de teula, enmig de la terra remenada per l'aiguat. Res especial, un fragment com tants que es trepitgen. Cap tresor brillant. Però una mirada experta va saber que era d'una teula romana i la va agafar, i sota hi va trobar alguna moneda. Peces gravades del segle II, amb els noms de l 'emperador Adrianus i Antoninus.
Arribem al camí, prop d'una r i e ra . D e s p r é s d ' u n r e v o l t veiem ja dues grans lloses a nivell de terra i uns murs descoberts en part, no gaire lluny.
- Aquesta paret continua més enllà, fa angle recte, havia de ser una íiotnus o un taller, o tot p legat , p e r q u è allà hi ha un forn, es veu una mica. Dins hi ha restes de ceràmica, els fragments sobrers de la cuita.
Uns quants arqueòlegs han visitat les restes i les han certificat com a romanes. Si es troba una casa el més p robab le és que formés part d 'un poblat, cosa que també lliga amb la situació geogràfica, p rop d ' un curs d 'a igua. E n t r e els frag
ments de ceràmica localitzats n'hi ha algun de l'època ibera. Sovint els colonitzadors llatins construïen damunt o al costat d'edificacions dels nadius, els ibers que campaven per aquestes terres.
Tres o quatre murs baixos que no criden l 'atenció, que els ca-minants ni veuen. Enllà, la volta amagada del forn. Més lluny, el soroll del trànsit. El misteri amagat a sota terra, proper i recòndit, salvat i en perill...
Un peti t pressupost
- Potser n'hi hauria prou amb 500.000 pesse tes per fer una excavació de dues setmanes i veure què hi ha, perquè això es pot fer malbé i potser és molt important.
S e m b l a q u e fa m é s d e dos anys que un organisme oficial va dir que el jaciment és romà, valuós i mereixedor d 'una excavació d'urgència que es faria. De moment tot és aturat, però. Un jaciment que podria ser tan o més interessant que el de can Cabassa.
Alguna tegulae dorm amagada pels voltants. Mirem els murs i preguntem com se sap que no són medievals. Els entesos ho veuen a cop d'ull, i se certifica en agafar un tros de ceràmica:
mires l'interior i la composició té uns punts de mineral blanc característics.
- Fins allà dalt, turó amunt , s'hi ha trobat sigil·lata, devia continuar per tota aquesta part. Aquí, les parets farien un quadrat, un rectangle allà i després potser seguia, cap a la riera. Allà al forn hi hav ia t r o s s o s d e l'escòria, dels residus de la cocció.
Veiem un pegot de quitrà, restes d'alguna obra propera, que tapen parets amagades. Fa mil vuit-cents anys, o dos mil, o dos mil dos-cents, que corria la gent per aquí, entrant i sortint de les cases, no gaire lluny de les cases d'ara. Una vida que fou, quòndam que ara ignorem, d'aquells llatins que ens van canviar i enriquir la llengua i els cos tums. Amb la qües t ió per dilucidar - u n quòdlibet- de si això serà excavat i rescatat a temps. Per saber una mica més el que érem i el que som.
- Per Rubí hi ha algú que busca restes iberes, de manera pirata, i si trobessin això ho destrossarien.
Mirem els voltants. Un gran arbre , potser un om, sembla protegir les restes des de lluny. Fa fred, la riera mig morta potser guarda una mica de vida i algun organisme psicròfil hi pot
Monedes documentades del jaciment
fer la viu-viu. Els murs dues vegades mil·lenaris reposen ent remig dels esbarzers, e scèptics i asèptics. - D'aquí n'han sortit unes pe
ces ceràmiques estranyes, inèdites, de les que no hi ha cap registre enlloc, ni al museu de Tar ragona . F ins i to t un arqueò leg n 'ha buscat referències a Itàlia i no hi ha trobat res. Són uns estris que sembla que no s'han trobat enlloc més, és molt estrany.
La terra fa olor de terra i fa olor d'història. Perquè ha plog u t i p e r q u è q u e d e n a q u í aques tes pedres posades una d a m u n t de l 'altra, fa t an t de temps, per protegir del fred i de les feres, que devien ser més ferotges que els senglars que ara ronden per la riera, cada vegada més a prop del poble, per-
indocumentat. FOTO: CEDIDA
què ja els va quedant poc bosc. En aquells temps el poble de
via ser poca cosa, potser cases disperses. Els romans feien les fortificacions o castrutns per protegir la gent i els camins. Queden les res tes al Monest i r , i aquestes i aquelles vil·les agrícoles. Si a les tombes s'hi troben només homes, dedueixen que eren soldats, sense les dones i nens que fan la vida quotidiana.
Ara es passeja algú pel bosc i pel camí. Potser busquen algun bolet escadusser, o alguna flor. Mentre pensen en aquella, la més antiga, que s'ha trobat allà a la Xina, un fòssil de fa 150 milions d'anys, que no té pètals però sí pistils, parenta de la magnòlia, que ha durat des del Juràssic i ha resistit fins aquí els afanys de cada dia.
C r í t i c a de cine
Pelegrinatge per Vamor i la mort
Pel·lícula: Mas allà de los suefios Director: Vincent Ward Actors: Robin Williams, Annabe-lla Sciorra, Max von Sydow Durada: 113 minuts
Mas allà de los suenos tracta de l'amor que uneix Chris (Robin Williams) i Annie (Annabella Sciorra), sentiment que sobreviu a la mort. Chris farà tot el que sigui possible, i impossible si cal, per reunir-se amb la seva estimada Annie, el que li suposarà un viatge del qual mai ningú no ha tornat.
Comèdia romàntica que entra de ple en el gènere fantàstic. Les tres quartes parts del llarg-metratge estan ambientades en el més enllà, en un recorregut des d'un paradís fe ta mida fins a endinsar-se en l'infern.
Per fugir d'avorrits i repetitius
ISABEL SÀEZ
jocs de llums, ombres i boires, el director, Vincent Ward, recrea els quadres que pintava Annie, inspirant-se en nombroses obres d'art, destacant El Bosco i Bot-ticelli, entre altres mestres de la pintura. El resultat, basat en un procés de gran complexitat d'efectes especials, és un festival en l'àmbit estètic, ple de color i amb un tractament visual difícil d'oblidar.
A més d'aquest aspecte més físic i aparent, estem davant d 'un film agosarat, que segueix el camí d 'un romanticisme sense embuts , posant sobre la taula temes com el de les ànimes bessones, la mort, el cel, l'infern, el càstig, els vincles amb els éssers estimats...!
Una fantasia que tracta dels sentiments i inquietuds de sempre i característicament humans
Un conte espurnejat de fets i frases q u e , com p inze l l ades lleugeres, conviden a la reflexió. Mas allà de los suenos su pera emociona lment i sense comp lexos eis e s t à n d a r s po l í t i cament correctes des d'un punt de vista estrictament racional.
Excepcional en la forma, conceptualment obert a la polèmica. La indiferència es fa difícil. El que val a dir és que estem davant d'una proposta interessant. Pel que fa als actors trobem un
Robin Williams contingut (tota una proesa vist el tema de la pel·lícula) i una Annabella Sciorra que transmet amb una facilitat fora del comú un registre ampli d'emocions.
Màs allà de los suenos és una de les pel·lícules més singulars que ens han arribat darrerament.
SUBSCRIVIU-VOS A
CAVALLi Una revista en català per a nois i noies
Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona
Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax:(93)217 61 00
Subscripcions les 24 hores
ServiCaixa ; * Ia( .aixa
44 ELS4CAMUNS Divendres, 11 de desembre de 1998
Carrer de la Torre, 14
Tel. 93 674 12 85
•
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
•
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
•
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
ON MENJAR? BAR GLOPS Rosselló 2 93 674 36 36 Cuina cassolana
BAR MERMELADA Valldoreix 56 93 589 11 85 Cafeteria i men|ars casolans
BAR PICCOLO Valldoreix 29 93 589 11 98 Cafetena, pizzes i entrepans
BAR EL MONESTIR Plaça Augusta, 2 93 589 54 92 Tapes casolanes
BARBOKATA Plana Hospital. 35-37 93 589 19 72 Cafetena i entrepans
BOI BÉ Rbla Celler 131 93 589 84 22 Marisquena
CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc menú cuina merc
CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO
CAN BARATA
CAFl-^ARSOL
Lleó, XIII 93 692 24 24
93 697 06 52
9367T6~7 21
93 675 28 97
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/1 arròs negre
CAN EDO
CAN BARATA
CAFl-^ARSOL
Ctra Rubí a Sabadell, km 15 200
93 692 24 24
93 697 06 52
9367T6~7 21
93 675 28 97
Carn a la brasa i calçots
Cargol llauna/1 arròs negre
CAN EDO
CAN BARATA
CAFl-^ARSOL Rbla Mn Jacint Verdaguer, 113
Santa Mana, 17
93 692 24 24
93 697 06 52
9367T6~7 21
93 675 28 97
Jazz üve
CELLER STA. MARIA
Rbla Mn Jacint Verdaguer, 113
Santa Mana, 17
93 692 24 24
93 697 06 52
9367T6~7 21
93 675 28 97 Embotits i 320 vins i caves
CASINET Camí Can Ganxet, 47 93 589 50 83 Menú dian i entrepans
CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix i mansc fresc
CHEZ PHIUPPE
EL JORDI'S
Plaça Pep Ventura, 5 93 674 94 84
" 93 674 11 18
93 67553 03
Cuina francesa i menú dian CHEZ PHIUPPE
EL JORDI'S Sant Jordi, 39
93 674 94 84
" 93 674 11 18
93 67553 03
Amanides i entrepans
EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN
Av Francesc Macià, 67
93 674 94 84
" 93 674 11 18
93 67553 03 Tapes i menú diari EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN
Plaça Octavià, 5 93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Brasena i cuina de mercat
EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Braseria
EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN
Plana de l'Hospital, 7
Rambla Can Mora, 24
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Frankfurts
EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN
Sant Bonaventura, 6
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Menú dian
EL PEROLET
ELMESÓN
ENTROÏOO
FRANKFURT LA PALTA
tTAUANS3
KROXAN Avda Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Cafetena i pastes
LA CANTONADA
Avda Catalunya, 15
Plaça Monestir, 1
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Creps, amanides, menús
Tapes i plats combinats LA LUNA Sol, 25
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80
Creps, amanides, menús
Tapes i plats combinats
L'ALBA Ctra Cerdanyola, 13
93 674 10 47
93674 58 60
93~589 50 11
93 674 64 33
93"5W8Ï"97"
93 584 23 32
93 6741)8 10
93675 35 80 Cafetena, croissantena
LA GRANJA St Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzena, creperia
LAMUSCLERA Sant Bonaventura, 14 93 675 09 05 Entrepans vanats
MASIA MAS ROIG Raça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa
MESOMENYS Elies Rogent, 14 93 589 38 23 Mexicà-menu català
PARADA 1 FONDA Rbla Can Mora, s/n 93 589 26 97 Cuna catalana
SQUASH Sant Jordi. 33-35 93 589 14 96 Cafetena, pizzes, menú
VALLÈS PA El pa de cada dia
El pa de Sant Cugat
• FORN "LA CARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6
• FORN DE "COLL FAVA"
Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "UAVINGUDA"
Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA
Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT Mercat Torreblanca, (exterior)
• FLECA ROSSELLÓ Rosselló, 22
•FLECA TORREBLANCA Psg. Torreblanca, 14
• FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)
• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27
• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 3 0 i Girona, 23
• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (URorwta)
• FLECA EUNICE Diputació, 31 - (la Floresta)
Centre Mèdic Sàbat
M E D I C I N A GENERAL Dr. I. Sàbat Bonich
Dr. /. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu
R A D I O L O G I A
PSICOLOGIA
INFERMERIA
PEDIATRIA Dr. ) . Barragàn Milàn
NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA
Dr. j . Serra Catafau
DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate
TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA
Dr.). Casanas Sintes Dr. I. C. Valdés Casas
OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi
GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps
PSIQUIATRIA
Revisions pera armes Carnets de conduir i
esportius Certificats especials
TELS.
93 6 7 4 1 5 26 93 674 01 47
Centre de Rehabilitació
Cirurgia FettNANDGZ LA-
AvTan»-Sant Cugat
Consult. Centre Mèdic • e c M n w M t a e s w M r r GMMcd» *» eowfc* i ««MM. e/ dtrittwn ftwiMW. 2, «Mat.
Dietetica-Nutrició JM. OOM1NOO
MaScirn general, dwwaca. t>-ftiKW, oSrnecre» i dijous, hora*
' e/ Endavaliada
Aft TofttMttc*, 2-#. 2aplama, d M g : t & O f t f » San» CuB*t
Fisioteràpia [fe. WOlWi Jr^BWlW^A
Geriatria
Odoiitologi •GÜMCAi O . Tníeny
is oe ^Aim
-JS- J|||MCísa»
fWWtrS», «ema imm. HO***
**IWfi0War - nMKft&Mk 4Q9ÍÍ09WFL
CÉUPi» ^ ^ $ lï! KtteArïUtfiA&&tf £fc ptMli. &ròag«fe tir •**• *& $m
j iitffWMuji isfplkíiwpivkiiito&to»
eàmam tt«tttjffla trantatat,
*.&-'$•*§•" s^Sfs - t
83 $74 SO?*
Podologia ,*|jíOÈ(MS)r*IÍ.'lïíftÚ{KSftl- ' • 8tS5»iMt»tpeu, iiit*ti».iili>i """" " -*"tnrrihi11iiii nin jeufllfeMÉAAü
Taoginecolog'ia Obsletnaa
RSJMÍWAentïdí.'lib
WP 93 975 06 03
Pedagogia-Logopèdia •seeo^wSAiJtONQ* me* «WiBMaasf* I tptmw*#s« OfVm, S-?, %t 2a. S»*Cufl«. « W 5 $ B t S t 1 *
Pediatria ««Í03I* M, COROÜI-
1hotawtfapr«o*M««í!» i<**6»
«dpfc A*. Cata«tty»íT,Sf i * .
PWH^a, pikfuitórl*, <<>#>{*-t*a.«aça0r,Q(iltíB.5jS!fiía», Sa« Cugat
«unitats <íe reíacíà, WMtwtM. a fa**«c*wí8, pei«*(ràpr«, HoMs. OORvIttgu*». « í F«W^ c«sc Mofogast, zü-ïr, 2» t*.
V « S « 7 4 3 6 S S <
#^»lftTtTUT #«160-
3^*5^|(«|* i i **«. **••
SURO Clrwflí» «rtoí>*Sc« ftswiïs»-« S P * •' - • > -H«*seonif%ía·t.Gf3ifà(i»»
ASSISTÈNCIA A DOMICILI
•Teleassistència. servei 24 hores
• "Cangurs" d'avis i nens
•Atenció i companyia a persones grans
• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,,,
• Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars..
individuals i en grup
SALUT I SERVEIS A DOMICILI
7 Av.Torre Hanca 2-8,3r A, desp. 11-12
Sant Cugat del Vàs
H S /CANTONS Divendres, II de desembre de 1998 Cultura 45
II Jcrtn Bar Restaurant Tota una tradició
Menú diari, però de diumenge!!
PI. Octavià, 6 Tel. 93 674 10 47
Com si fos de tota la vida
la xocolata... f fv f fv •Is antrapans... * K # K • I cafè... *fv*f<. las pastat... -ffvffv al rals... f K # H
Si encara no ens coneixes,
La granja mereix una visita
I I PI. Barcelona
••Tel. 93 675 52 46
YPARADA • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I M E N Ú • TANCAT DILLUNS NIT FONDAïr RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 »
' ^IL^.*! ' í l
CINESA YE&MO
Sant Cugat 1 Yeimol
pas» con 16,45-19,30-22,15 La màscara ddZonro -17,00-19,45-22,4
Mufeft -t$,tO-18,15-20,20-22,20 Mula» 16,15-18,20-20,30-22,50
Yelmo 3
TyaUwte«y^»Ca#iitt8 18^0-19,30 «32,1$ AJgopasac«>W^ 17,1$ -20,00-22,4$
Yelmo4 ~ U £ -
M0-I9«a0-22,00 MasaHédekastweos 16,00-18,15-20,30-22,45
Sessions golfes cie dissabte
YetmoS
16,00 ~í$t1S -30,30 -22,50
SantGupt l YelrmO
<J0R 00,30 Antz ,,--, 16,15-1B;1$-2XL30-22,45
Sant Cugat 2 *sim©?
00,45 17J3D-1&45-22.45
Lanifiactetus* 17,15-19.45-22,50
Y^mo9 " ' * - ' • • • • - • ' •
0045 TAI a Londres yyoailifornía 1?»0O- 20,00-
" 22,40
X . '•
íí.-A'o
Ef diari <fe casa.
Carrer Sant Antoni, 15, baixos
08190 Sant Cugat del Vallès
DEMANA UN Me MENÚ
I guanya fins a 1.000. 000 de ptes.
Me Donald's Sant Cugat Centre Comercial
©II S SAftT CUGAT http://www.cinesa.es
Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"
SALA 1:16,45-19,25-22,00 13 ANYS
SALA 2:16,10 -18,15 -20,20 APTA
SALA 3:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS
SALA 4:16,20 -19,10- 22,00 6OLFA:00,45 APTA
SALA 2:22,20-00,45 13ANYS
Ç/hnuiuuaf/VmBS/i. * ' Dia de
l'espectador Carnet Jove
Carnet d'estadant universitari
Venda Carnet més grans Reserva per anticipada de 65 anys telèfon
Venda les 24 h. als ServrCaixa minusvi sa m m Pagament amb Sessions
targeta de crèdit numerades VSSrcT
902-33 32 31
46 Cultura ELS/CANTONS Divendres. 11 de desembre de 1998
De dilluns a divendres • De 7.00 h a <S.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 h a 10..i() h Primera Plana, amb (icni Lozano i l'entrevista, amb Jofre Llombart • De 10.30 h a 13.00 h La revista. el maga/ine de Yanessa Raja • De 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.50 h a 14.00h \mb molt de gust. amb Pep Blanes • De 14.00 h a 18.00 h Vol de tarda, amb I. Casas i Ksteve Llop • De 18.00 h a 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'esportiu • D e 21.00 h a 22.00 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (dimarts), Bon rotllo (dimecres), Buc d'assaig (dijous), Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia. amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Mad time, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu rostat
Dissabte • D e 9.00 h a 10.00 h F.s rap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 12.00 h Tiramilles, el cornuts • D e 12.00 h a 13.00 h
Interiors amb Miquel Àngel Rodríguez • De 13.00 h a 14.00 h Avant-matx • De 14.00 h a 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • De 15.00 h a 17.00h Cotton Club, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h l'estrena • De 18.30 h a 19.00 h E/xip. amb Xavi Montero • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.00 h l'op 91.5, amb David Villena
Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • De 9.30 h a 10 h. Esport en marxa 1"'edició • De 10.00 h a 11'. 00 h Nostra dansa • De 11.00 h a 12.00 h La sarsuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • De 12.00 h a 13.30 h Roda d'amics • De 13.30 h a 14.00 h Esport en marxa 2" edició • De 14.00 h a 16.00 h-Tal com érem. amb J.M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 h a 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 h a 22.0 h Espo/t en marxa Ja. edició
Santa Llúcia treu els comerciants i artesans al carrer
Diumenge se celebra a tot arreu el dia de la patrona de les modistes. I a Sant Cugat, com cada any, la representació tradicional d'aquesta festa també hi serà present. Figures de pessebre fetes de diferents materials, garlandes decoratives i arbres de nadal, roba i productes tradicionals seran presents en dues f i res en les quals participen els comerciants i els artesans santeugatencs: una estarà a la plaça Pere San i l'altra a la plaça de l 'estació de la Floresta. Totes dues tindran el seu moment d'esplendor durant el cap de setmana, obertes a tothom que s'hi vulgui apropar. Santa Llúcia i les seves fires ens porten un any més els aires d'un esperit nadalenc que ja és aquí.
Exposicions
DIVENDRES
• Xerrada sobre Sa #daa càrrec de TAssocíacid Blau) Cm: AM l'Esclop. SANT CUGAT DfL VALLÈ& CIUTAT • Ale*^&<59#sfS!ae& s
• h k»^MÍkiàt Rodona. Amb Viecaç $ím>
* Conec* de tofk. Àçtaadó de SBver Strings
la 2a. pare
V/wí^deM. piano, obres de
AlNíonestifd»
* 0 FBtA OS SANTA LLÚCIA __ __ _ «Matí Í tarda. Aiapk Estació de la Hores». Oifcí
DiSSAB I h
& les 18 h. LoM de Joves de les Planes <pl> €km d'ea
1 r de convivència''
t-Spanska (Coíinesàé VG98) A te* 22.30 h,
Cbopin i Liszt
i t t
TaIk^mfiutóas<h»amtoteldJa/Diriarde Contes kifancíl» ïcreawr per *fs grans. A fe» J8rjíJ^f\;
• Q a ^ < k N « d a à A s f e e Í ^ I » í ^ i toumàk. «fe», t ^ f f>Wj|^pi^jgl30 h. Casa de CuHora de'
* £;è^m^^í^itíé>Xít^mm^ÈÍ^k^2230 h. AlaUnió % riiirjuiTBLp '*'' jtlfllf'
*%&àupmüm. V^mq^km^m^^^^^Csúait^Oi^'. Ajuntaràs»»
13 ctifï' *!»*«^p<*a)Íisei^ Ales9k I l i l i III SAftTA ÚL&ÜmX:--
VM****** • ï iÉf ; A Ja Ï ^ Estació de fc i f c^Org . : AAW , 3&<H^^aÉ|s^AIeslÍH^^%ismfendIsdir^ttot^
ESPECTACLES INFANTILS • Titelles SABÍ. A les 12 h. Al Casal de Cultura de Valldoreix,
17 DIJOUS
• La&kpé&Mndler. Ales 18 h. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta. • PesmS&teti Elm Stmt. A les 21 h. A l'Espai Jove de la Casa de Cultura de Sant Cugat.
SALES MUNICIPALS
•Exposició de Nadales de Lucas Vari/y. A la Gasa de Cul-tura.Dies 19 i 20 de desembre. •Exposició de dibuixos Doris Leussler1976-1998. A la Casa de Cultura. Del 14 de desembre al 10 de gener.
SALES PRIVADES
•Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener.
•Petit format de grans firmes Obres de Dalí, Tapies,Grau-Garriga... Canals Galeria d'Art. De l'I al 6 de gener.
•Pintures per Nadal. Galeria d'Art la Rosassa. Fins al 31 de gener.
• Sala Rusinol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusinol. (C. Santiago Rusinol, 52)
Centre Cultural
•Mtsia. Acompanyada de 5 músics. Acordió, piano, violí, guitarra portuguesa, guitarra espanyola i baix. Divendres 11 de desembre a les 10 h. del vespre.
•L'Hèroe, de Santiago Rusinol.Dirigida per Ferran Madico. Divendres 18 de desembre a les 10 h. del vespre.
U S / C A M O N S Divendres, 11 de desembre de 199S Cultura 47
Ajuntament 93589 22 88
Bomtars Beflalena 936928080
Bombers Generalitat 085
Bombers Rubí- Sant Cugat 93699 8080
CAP 935891122
CAP urgències 935894455
Casa de Cultura
Centre Social i Sanitari LF
935891382
935897800
Casal Vaitdorelx 936744599.
Catalana *» Gas 937252944
Centre C(«c la Floresta 935890847
Centra Cíwo les Planes 93 6755105
Casat Cutrur al Míra-$ol 935892018
Cinemes St. Cugat (Reser. 935890941
Correus 936747096
Cneu Roja Sant Cugat 9367412 34
Creu Ftoja Valldoreix 936742459
Dispensari U Floresta 33674 7616
Ent. Municipal OescentraSt 93 574 V 1$
ENHER Rubí 936991692
FECSA (aterwà al oflenn 9D0737373
FECSA (avaries) 90074 7474
tnfotmació FGC 832051515
Funerària
Hisenda
Jutjat
Parròquia St. Pere Octavià
Parròquia tes Plaïes
Parròquia Valldoreix
P:scma Municipal Val dorem
Cuerpo Nacional de Policia
9358955 52
935891155
93674 66 96
93 6741163
93204 75 03
936740569
936754055
93674 78 58
Urgènces 091
Policia Mune.p3l i Prot Civil 092
PoL Municipi (Valldoreix) 908 79 51 25
Comissaria de Policia 93674 7612
Taxis (parada)
Ràdio Taxi
9367409 97
93 58944 22
Repsol-Butà 936741580
Sant Cugat Comerç 936740322
SCflEA 935890021
- s .
Grua 93674 33 71
Aigües U Floresta 93674 20 89
AAPPiWMira-sol 93674 2018
AAW Verge Carme Mira-sol 93 67410 03
AAW Sant Joan Mira-sol 93674 7103
AAPPiWVaídoreix • 93674 2197
A«PP i W Ç. Montserrat Vaí.93 674 21 05
AAPPW Can Majó Vall 936745049
AAProp. iVemst-a Floresta 93674 20 89
MWArçuaBongalaFtor 9367451 ü?
Ass> Consumidors 932884567
DNt (Cita prèvia) 935B93B40
Grssnpeacs (91)5434704
H. General d» Catalunya 935891212
H.Vatld*Hebron 934272000
H. Sant Joan de Déu 932034000
Unitat Coronària 932481040
Tel, de l'Esperança 934144848
Informació Carreteres 93204 2247
Informació Aeroport 93478 5000
Informació RENFE 9349002 02
Informació Port. 93318 87 50
OMIC 93 589 31 88
PoAdintc Torreblanca 93 5891888
PROMUSA 93 5891732
ASDt 93 675 35 03
Arxiu Gavin 93674 25 70
Casat d'Avis SC 93 589 16 38
Llar d'Avís Parròquia 93 589 05 98
Club Muntanyenc 93674 53 98
Coral de la Unió 936741006
Esbart Sant Cugat 93675 2652
Tot Sant Cugat 93674 8661
GrupSup Immigrants 936749314
Ràdio Sant Cugat 936755959
Ete 4 Cantons 935896282
'iHKti'^IMHHHIï D i v e n d r e s 1 1 • Sant Damas i santa Ida D i s s a b t e 1 2 • M a r e de D é u de Guadalupe D i u m e n g e 1 3 • Santa Llúcia D i l l u n s 1 4 • Sant Joan de la Creu D i m a r t s 1 5 • Sant Valerià i santa Cristina (Nina) D i m e c r e s 1 6 • Santa Adelaida (Alícia) i sant Ananies D i j o u s 1 7 • Santa Iolanda i sant Llàtzer • D i v e n d r e s 1 8 • M a r e de D é u de l'Esperança.
EMD Valldoreix
4k
m
CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX
• Informació i inscripcions:
De dimarts a divendres, d '11a13h. ide17a18h
Tel. i fax 93 589 82 69 (Casat de Cultura
de Valldoreix).
• OBERTA LA INSCRIPCIÓ DELS CASALS D'ESPLAI DE NADAL AL CASAL DE C U L T U R A DE V A L L D O REIX. Dies: 24,28,29, 30,31 i 4,5,7 i 8 de
Gener 99'.
• Diumenge dia I 3 de desembre. Espectacle infantil amb t i te l les. Hora: 12 hores
Lloc: Casal de Cultura de Valldoreix
• EXPOSICIÓ D'ART FLORAL. De 12 a
20 h.
•Dissabte 19 de desembre CONCERT DE NADAL. Hora: 21 h.
Lloc: Parròquia de Sant Cebrià
•GIMJAZZPERA ADULTS • DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS
• PUNT-TALLER DE PLÀSTICA
•JOIERIA ALA
CERAPERDUDA •VITRALLS
DECORATIUS
•CANT CORAL •IOGA
• ESTAMPACIÓ
HORARI AUTOBUSOS
• UNIA 1, SANT CUGAT-MIRA-SOL-MASJANER
Sortides des de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a fes hores en punt fins a tes 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat.
-Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.00h-08.00h-09.00 i a les hores en punt-fins a ies 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sani Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala.
-Oies feiners. 1 a sortida: Q6.40h-07.40h i als 40 minuts de cada hora Uns a les 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.Q.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hom fins a les 21.401). L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.
Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer,
^M^«««^lH^c^i»^H»ttaMWwoa<ijgUM DE SANT CUGAT
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h.
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides des de l'Estació FGC.
-Oies femers. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Co//, Artercaí Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec.
T LÍNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-UES PLANES
Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sorWa:05'45h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. ' -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h dei matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. Sortides des de FBstÉCió.
-Dies feiners. 1 a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.
-Dissabtes i festius, ta sortida: 08.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h.
Recorregut. F. Cotom, fe Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació,
Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.
3M£P TERRASSA
-Oies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a Ies22.25h. -Sortides addicionava Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i ais 40 minuts de cada hora fins a les 22.l0h. -Dissabtes. 1 a sortida: OS,Í5-05.40 i 06.10h i ais 10 minuts de cada hora fins a Ies22.10h. -Diumenges i festius. 1aà»tida: 07.10h i als 10 minuts de cada hora finsa les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius}.
ELONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de caria hora fins a Fes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora Uns a les 21.45h. -Oiumenges i fesfius.1a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a tes21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners),
OJ54CANIÜNS Divendres, 11 de desembre de 1998
48 Setmanari de SANT CUCUT VALLÈS
MARTA FAUÍUKRA
És de Santa Coloma de Queralt, fill de pagesos. Va estudiar la carrera de medicina mentre feia de mestre d'escola. L'any 70, a Barcelona, va conèixer la Montserrat Rumbau, amb qui va començar compartint la passió pel rus i ha acabat formant una família. La parella, amb els tres fills, es van traslladar a viure a Valldoreix l'any 84, en busca d'una millor qualitat de vida, i ja hi porten 15 anys. En Jaume és vicepresident del col·legi de metges de Catalunya des de fa 12 anys, tasca que compagina amb la docència a la universitat, la seva tasca a l'institut municipal d'investigació de Barcelona i l'atenció als malalts de l'Hospital del Mar, en la seva especialitat, la ne-frologia.
— I dins la nefrologia, vostè s'ha dedicat més a tractar les qüestions relacionades amb el metabolisme del calci i el fòsfor. Me'n fa cinc cèntims?
-Sí. L'os, a més de formar l'esquelet, és una reserva de calç per a l'organime. I les nostres cèl·lules necessiten calç per fer totes les seves feines. A l'os tenim una àrea que té a veure amb el moviment mecànic, i tenim la part del teixit, amb unes cèl·lules encarregades de mantenir aquest calç al nostre organisme. Jo. com a nefròleg, controlo les malalties del ronyó i el que passa amb les persones quan se'ls fa malbé el ronyó i, dins de la meva especialitat, estudio el metabolisme del calci.
- Tota investigació li semblarà poca... - Q u a n s'investiga sempre pen
ses que pots avançar més i que acabaràs trobant les grans respostes, però el cert és que hi ha un volum d'informació nova tan gran cada dos per tres, que fins i tot amb una cosa tan summament especialitzada com és la del metabolisme del calci és difícil mantenir-se al dia de tot absolutament. Això, d'una banda, ha accelerat
Jaume Aubia. Vicepresident del Col·legi de Metges
"La medicina no és tan vocacional com es diu"
de persones, i això no té cap sentit. - Quins objectius us heu mar
cat, al col·legi de metges? - Aconseguir, d'una banda, que el
metge se senti segur i protegit i, de l'altra, que la població tingui la seguretat que els professionals que l'atenen s'autocontrolen. Moltes vegades ens diuen que perquè no ho fa l'estat, i aquesta és una vella discussió que a tots els països occidentals s'ha resolt de la mateixa manera. Si ens deixéssim regular per altres, això significaria deixar en mans d'un tercer la celeritat de la feina que, per a nosaltres, és vital. La millor fórmula de control és l'autoregulació.
- És suficient, l 'atenció sanitària a Sant Cugat? - Jo crec que estem molt bé. Fi
xa't que la majoria de les vegades, quan parlem de sanitat a Sant Cugat, parlem de sanitat pública. Sant Cugat va ser dels primers llocs on es va fer la gestió dels serveis sanitaris públics a través d'entitats que no són el mateix institut català de la salut, i després s'ha anat fent en altres llocs. Jo crec que el servei públic està per damunt de la mitjana, i ja no parlem de la privada, perquè hi ha l'Hospital General de Catalunya, diversos centres mèdics privats que creixen constantment... Una altra cosa és que, pera segons quins barris o àrees de Sant Cugat, per rebre atenció mèdica la gent s'ha de desplaçar, i això pot ser una nosa. Però, en general, jo crec que la gent està contenta.
- I, per acabar, posieioni's sobre el segregament de Valldoreix. - Nosaltres hem evolucionat, en
aquest sentit, perquè al principi de ser aquí ho enteníem molt bé perquè estàvem una mica deixats de la mà de Déu. Hi havia moltes diferències de servei entre Valldoreix i Mira-sol, per exemple. Però en els últims 4 o 5 anys això ha canviat molt i ara és molt probable que aquesta idea de segregació es vagi perdent. A més, físicament cada vegada estem més units.
En Jaume, a casa seva. a Valldoreix. FOTO: XAVILARROSA
- S'ha superat la mala premsa de la professió?
- Sí. Per sort, això està canviant. Vam passar una època, als anys 80, de molta massificació i això va contribuir a deteriorar la imatge del metge. Actualment s'ha reduït el nombre de metges que surten cada any de la facultat i s'ha equilibrat la balança entre els que es llicencien i els que es poden especialitzar. Això ha fet, alhora, que els metges
joves puguin tenir unes perspectives a 4 o 5 anys millors que les de les ge-
millOnS d'habltantS que neracions de la /i v j rj / massificació, que
a i àrea de Pans, on vanscrmoltcasti. // 'hi viuen 14 milions " eadcs no tan sols
per aquest motiu, """&.;;."';• • sinó perquè es va
deteriorar molt la
l'especialització, però ha restat vi
sió global a la professió.
- Per què va triar la carrera de medicina? - M'ho he preguntat moltes ve
gades i no ho sé. L'únic que sé és que no ho vaig fer per vocació, perquè penso que la medicina no és tan vocacional com es diu. Té , sobretot, molt d'ofici. Kl que passa és que durant molts anys ha estat una professió de tradició familiar, però la vocació, en molts casos, ha estat encoberta.
- Se s e g u e i x la tendència per la tradi-
• "i CHK
- No. Avui dia, per les enquestes que tenim, el 75 per cent dels joves que fan la carrera no té cap altre metge a la família. És a dir, que només hi ha un 25 per cent que ho fa per seguir els passos d'algun familiar. Ara els ajuda a decidir-se més la nota detall de C()l que la tradició.
"A Catalunya tenim més metges per 6
seva imatge. Kns estem recuperant però aquestes coses són lentes, tarden generacions a esmenar-se. Encara actualment som dels països amb més metges per habitant. Tenim més metges per 6 milions d'habitants que a l'àrea de la ciutat de París, on viuen 14 milions
T'
Casa Aymat loRDi CASAS
Aquest és un cas paradigmàtic de com s'escriu la història al revés (i mai millor emprat el mot escriure, ja que els mitjans de comunicació hi han tingut un paper estel·lar). En la gestió de la cosa pública l'aprovació d'un projecte sol seguir les següents passes: discussió al si de l'Administració, aprovació per part de l'òrgan competent, exposició pública i projecció externa . En aquest procés, lògicament el grau de coneixement del tema sol anar de major a menor en funció de la proximitat al rovell de l'ou administratiu. Doncs bé, en aquest cas ha calgut el vot en contra de la majoria de l'oposició i el seu consegüent emprenyament davant el desconeixement del projecte cultural que hi havia darrere les obres (interpretat per algun mitjà de comunicació com un menyspreu al nostre artista viu més internacional), perquè s'hagi discutit el tema amb una certa profunditat. Ha estat gràcies a la Fundació Sant Cugat, la qual ha invitat l'artista a explicar el seu projecte, que els interessats han pogut conèixer de primera mà el que realment es cou. Grau-Garriga ens ha parlat d'un Centre d'Art Tèxtil, del qual ja se'n considera el seu Directorin pec-tore, que vol revitalitzar l'expressió tèxtil i donar-ne en pocs anys una projecció internacional. Pel que m'han dit, la conferència va convèncer propis i estranys. També ha servit, pel que n'han dit els mitjans de comunicació, per saber que el tàndem alcalde-artis-ta feia anys que hi treballava. Llàstima que no hagin volgut socialitzar la seva dèria tèxtil fins als darrers moments! Tots contents, doncs. Sí, però només en part. Manca l'essencial: la benedicció col·lectiva. I aquesta ens ha arribat en forma d'enquesta. A l'enunciat se'ns diu que "era una de les reivindicacions dels ciutadans de Sant Cugat" (home, què voleu que us digui!), per etzibar-nos d'immediat un resultat contundent Els deu enquestats (dels quals, curiosament, quatre són assessors immobiliaris), es mostren coneixedors del projecte i absolutament a favor. El cercle es tanca de forma brillant i incontestable. Realment, fantàstic!
PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès
www.valles.com
Hardware, Software & Webs