Temporada 2008-2009
4) Fundacio Gran Teatre del Liceu
Generalitat de CatalunyaMinisterio de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Diputaci6 de BarcelonaSocietat del Gran Teatre del Liceu
Consell de Mecenatge
Bale da Cidade de Sao Paulo
Dualidade@br
Canela fina
Perpetuum
((a) 40
���!M(�3/\L�)/\
CD/\)=" ......,.@)
�SiOPAULOSECRETARIA DE CULTURA
Dimecres, 3 de setembre de 2008, 20.00 h, torn H
Dijous, 4 de setembre de 2008, 20.00 h, torn B
Divendres, 5 de setembre de 2008, 20.00 h, torn E
Dissabte, 6 de setembre de 2008, 17.00 h, torn F
Dissabte, 6 de setembre de 2008, 21.30 h, torn C
,
Index
8Repartiment
12La dansa com a expressi6 de vida
68Biografies
81Proximes funcions
{
Dualidade@brCoreografia i concepci6 escenica
Vestuari11·luminaci6
Assistents coreoqrafics i d'assaigsMusica
Gagik IsmailianGeraldo Lima Junior
Wagner FreireLumena Macedo, Laudnei DelgadoAmalia RodriguesCom que voz
Meuamor
Henry TorgueWim MertensDelirium
Estrena absoluta el 8 de juny de 2001 al Teatro Municipal de Sao Paulo
Canela finaCoreografia
Escenografia, vestuari i iHuminaci6Assistents coreoqrafics i d'assaigs
Dramatiirqia i vestuariMusica
Cayetano Soto
Cayetano Soto
Lumena Macedo, Laudnei DelgadoNadja KadelMichael GordonWeather I
(Ensemble Resonanz, dirigit per Evan Ziporyn)
Estrena absoluta el 4 de juliol de 2008 al Teatro Municipal de Sao Paulo
PerpetuumCoreografia
Reposici6Escenografia
Vestuarill-lurninacio
Assistents coreoqrafics i d'assaigsMusica
r:
Director d'orquestra
Ohad NaharinAdi SalantArik LeviRakefet LevyAvi Yona Bueno (Bambi)Lumena Macedo, Laudnei DelgadoJohann Strauss (fill)Fruhlingsstimmen, op. 410'
Fruhlingsstimmen, op. 410
(cantada per Eva Lind, amb I'orquestra de laWiener Volksoper dirigida per Franz Bauer-Theussl)An der schonen blauen Donau, op. 31 4
Agyptischer Marsch, op. 335'
Eljen a Magyar!, op. 332 '
«Mein Herr Marquis", de Die Fledermaus
(aria d'Adele cantada per Florence Foster Jenkins)Wiener Bonbons, op. 307Tritsch Tratsch Polka, op. 214'Johann Strauss (fill) I Josef StraussNeue Pizzicato Polka, op. 449'
Guerassim Voronkov
Concertino
OROUESTRA DE L'ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
Ophelie Duhem
Estrena absoluta el 13 de gener de 1992 al Grand Theatre de GeneveEstrena del Ballet da Cidade el 31 de juliol de 2003 al Teatro Municipal de Sao Paulo
,
Musica interpretada en directe
Bale da Cidade de Sao PauloDirecci6 artfstica Monica Mion
Adjunta a la direcci6 artfstica Ana Teixeira "
)
RegidoriaCoordinaci6 tecnica
lllurninacio
So
Inspecci6Sastreria
Assistent de sastreriaTramoista
Piano
Administraci6
Ballarins Aguinaldo Bueno, Alex Soares, Andrea Maia,Andrea Thomioka, Armando Aurich, Carolina
Franco, Cleber Fantinatti, Dilena Reis,Ditto Leite, Erika Ishimaru, Fabiana Fornes,Fernando Rocha, Gleidson Vigne,Israel Alves, Jaruan Miguez, Kenia Genaro,Leonardo Hoehne, Lilia Shaw,Liliane de Grammont, Liris do Lago, Luciana
Porta, Mara Mesquita, Marisa Bucoff, Melissa
Soares, Milton Kennedy, Osmar Zampieri,Paula Zonzini, Raymundo Costa, Roberta
Botta, Robson Lourenco, Silvia Machado,Tutto Gomes, Vanessa Guillen, WagnerVarela, Willy Helm, Vasser Diaz
Ballarina becada Fernanda Bueno
Direcci6 d'assaigsMestre de ball
Assistent coreoqrafic i d'assaigsAssistencia internacional
Dansa modern a
Mestres convidats
Conscienciaci6 del cos
i tecniques conternporaniesAssistents de la direcci6 artistica i producci6
Secretaria
Assistents d'administraci6
Doctor d'ortopediaFisioterapeutes
Fotos
Video
Lumena MacedoMilton KennedyLuiz Fernando BongiovanniHugo Travers
Raymundo Costa
Sandro Borelli, Luis Arrieta,Lourenco Homem, Ricardo Ordonez,Mario Nascimento
Lilia Shaw, Luiz Fernando BongiovanniSuely Sciedlarczyk, Silvana Marani
Cleusa FernandezPeter RitterbeckSueli Matsuzaki, Melissa Guimaraes
Sergio Paes, Jefferson SantosDeoclides Fraga NetoRenata CavallariIzabel RodriguesNailton Silva
Wirley de CarvalhoFrancisco Carlos Isidro,Gloriete Della Monica TercaDora de QueirozLenira Alberto, Lidia Paulino,Roberto Prudente JuniorJoel La BancaFatima La Banca, Regina GreccoSilvia MachadoOsmar Zampieri
12
La dansa COnI a
expressi6 de vidaParlar de La dansa en terres llatinoamericanes de manera
general es, per si mateix, l'intent de fer un exercici de
simplificacio excessivament gran i desnaturalitzador.No existeix un denominador cornu que pugui englobari idenuficar el concepte de «dansa escenica llatinoamericana»; No obstant aixo, tota ella comparteix algunsatributs, igual que els seus creadors: es «mestissa» perexcel-lencia. La seva expressi6 constitueix una man i
festacio cultural heterogenia i complexa, rica en con-
tinguts i experiencies, fruit de vastos injluxos i alhora
portadora d'arrels ancestrals.
Pagines sequents:Silvia Machado:
Dualidade@br,coreografia de
Gagik Ismailian.
14 La dansa com a expressi6 de vida
EI concepte de «rnulticulturalitat» del qual ara es parla es
implicit i molt antic en terres Ilatinoamericanes, i rnes
propiarnent amb referencia a la dansa, precisament en
ser aquesta l'expressio de mites, creences, arquetips, realitats i
vivencies de les persones. La superposicio de pobles, cultures i
tradicions que s'ha donat des del segle xv en terres Ilatinoame
ricanes ha anat determinant el desenvolupament i la idiosincra
sia coreografica de cada pais.Les grans formes de dansa escenica, com el «ballet» originat
en les corts europees, aixf com la dansa conternporania, son fruit
de la cultura europea i americana, respectivament. Pero precisament per aquest intercanvi i qlobalitzacio cultural que s'ha
donat sempre en la historia de l'America Liatina, aquests generes de dansa teatral s'han universalitzat i han incidit en el sub
continent tot generant les seves propies manifestacions -explorant materials de la propia cultura, tradicions i folklore, i per I'influx
dels seus ritmes. Es poden assenyalar dues grans linies d'ex
ploracio i riquesa pel que fa a la dansa Ilatina: I'influx determi
nant dels ritmes i les formes de dansa desenvolupades per la
tradicio africana, ja sigui a la zona del Carib, com en tota la costa
atlantica, precisament esdevenint importantfssima i determinant
al Brasil, la qual es palesa en el taranna i la interpretacio dels
ballarins. t'altre element clau en seria el folklore i
la tradicio ancestral i ritual unica i diferent
en cada territori. Aquests elements
proporcionarien, d'una banda, un
substrat cultural identitari basic
com a element de fusio i esti
litzacio amb les tecniquesacaderniques del ballet 0
I'expressio i creacio de
la dansa teatral con
ternporaniaOuins punts en co
rnu es pod en trobar
16 La dansa com a expressi6 de vida
entre el Ballet Nacional de Cuba, el Ballet del Teatro Col6n de
Buenos Aires, Danza Hoy de Venecuela, Ballet Conternporaneode Caracas, Danza Conternporanea de Cuba, Grupo Corpo de
Brasil, el Ballet Nacional de Chile 0 el Balle da Cidade de Sao
Paulo, per destacar-ne alguns exemples importants?Aquestes grans companyies de dansa vindrien determinades
per l'adquisici6 d'un «repertori internacional» al costat del foment
dels seus propis creadors coreoqrafics, els quais vehiculen a
partir d'una visi6 personalla confluencia d'influxos rebuts i essent
alhora la resposta artfstica d'un espai, d'un temps i d'un sentir
historic compartit amb una tradici6 literaria, musical i plasticspropies.
Les gires dels Ballets Russes de Diaghilev i d'Anna Pavlova
per terres llatlnoarnericanes -coincidint amb els anys de la Pri
mera Guerra Mundial a Europa- van posar la Ilavor per al des
envolupament i la consolidaci6 del ballet com a art total. La dias-
pora d'artistes russos i jueus, aixf com les consequencies de la
Segona Guerra Mundial van acabar d'estendre una immigraci6artfstica, especialment a paisos com Argentina, Brasil, Xile, Vene
cuela i Cuba. D'altra banda, America del Nord viura tot al Ilargdel segle xx una revoluci6 coreografica, tant respede de ladansa moderna iniciada per Isadora Duncan i seguida per Martha
Graham, Merce Cunningham, Alvin Ailey i un Ilargufssim etce
tera, com pel que fa al ballet classic.Si be Mikhail (0 Michel) Fokine fou dels primers a fer les Ame
riques i fundar una escola a Nova York, l'experiencia que va culminar i marcar el context del ballet america fou I'arribada delrus Georges Balanchine -portat pel. gran amant de la dansa i
empresari Lincoln Kirstein- a la ciutat de Nova York el 1934.Amb la fundaci6 de l'American Ballet School es posa la Ilavordel que donara pas, amb els anys, a una generaci6 de gransinterprets i mestres, com tambe a la fundaci6 de la gran com
panyia del New York City Ballet (1948), que sense cap mena
de dubte es de referencia primordial a tot el continent america.
18 La dansa com a expressi6 de vida
Aquest gran desenvolupament de la dansa en terres ameri
canes ha tingut una incidencia directa en el subcontinent. «Corn
podrfem entendre la creacio del Ballet Nacional de Cuba sense
l'experiencia professional d'Alicia Alonso al costat de Balanchinei als rengles de l'American Ballet Theater, per esmentar un exem
pie?, 6i la figura de la gran ballarina brasilera Marcia Haydee com
a interpret dels Ballets de Montecarlo, Ballet d'Stuttgart i direc
tora d'aquesta companyia alemanya durant tants anys? La frase
prernonitoria d'isadora Ducan «I see America dancing» (1927)ha esdevingut una realitat.
D'altra banda, la dansa moderna europea de principi de seglees va estendre pel subcontinent a partir essencialment dels nudis
de Xile, Argentina i el Brasil, tot esdevenint igualment la Ilavor
del moviment contemporani. Les ensenyances de Kurt Jooss a
partir de deixebles seves aXile, aixf com les seves propies aportacions i les del mestre Hans Zullig foren determinants en la
qestacio del Ballet Nacional. Un exemple en seria la inclusio dela famosa coreografia La table verte (1932) entre el repertoridel Ballet Nacional I'any 1958. l.'altre gran exemple en serienles ensenyances de Chinita Ullman -deixebla de Mary Wig man
i de Nina Verchinina -deixebla de Rudolf von Laban-, ballarinai coreoqrafa instal·lada al Brasil a partir dels anys cinquanta.
Perc sens dubte la gran rnodernitzaclo i conternporaneitzaciode I'escena coreoqrafica Ilatinoamericana s'esdevinque a partirdels anys seixanta amb la internacionalitzacio dels postulats delteatre coreografic modern de la qeneracio americana de Martha
Graham, Merce Cunningham, Alvin Nikolais, Jose Limon i Alvin
Ailey, tant en I'enriquiment del lexic de moviment com en lamateixa concepcio de la dansa.
Cada pals a partir dels seus creadors ha desenvolupat la seva
propia identitat, tot esdevenint la dansa una multiplicitat de riqueses culturals, juntament amb ternatiques, ideologies i codis estetics rebuts a tall d'influxos des d'altres parts del rnon per trans-
20 La dans a com a expressio de vida
formar-Ios en un producte local d'abast universal. I en aquestsentit, el Bale da Cidade de Sao Paulo es I'exemple d'un dels
maxims referents en terres Ilatinoamericanes.
EI Brasil, mosaic de ritmes i danses
EI Brasil es un pais tan gran com tot Europa, organitzaten vint-i-set estats i fronterer amb deu paisos del Con
Sud, tot constituint I'exemple mes gran de diversitat, mes
tissatge cultural i riquesa artfstica de tot el subcontinent. Eis cent
vuitanta-vuit mil ions aproximats d'habitants d'aquest pais estan
repartits entre descendents de neg res i mestissos (antics esclaus),descendents d'europeus essencialment portuguesos -colon it
zadors dels quais adoptaren la Ilengua i la cultura-, alemanys i
italians, i una gran important colonia japonesa. Es un pais obert
al mar on el quaranta-sis per cent del territori I'ocupa la selva
amazonica i la seva poblacio indlgena. Per tant, les paraules perdefinir tota aquesta riquesa son «mosaic», «fusio», «rnultiplicitat»,que tarnbe es corresponen amb l'expressio de la seva dansa.
Pensar en la dansa del Brasil directament evoca la imatge del
ritme frenetic de la samba, de la bassa nova, del iotro, de les
grans rues i de totes les danses de carrer, essencialment d'in
flux africa i que es poden localitzar a l'Estat de Bahia. Les dan
ses de carrer 0 rues son, precisament, les que primer van influ
enciar la dansa conternporania escenica Eis brasilers tenen
unes facultats innates per al moviment, reflectides en una mobi
litat unica a la zona pelvica, i per tant la transferencia d'aquestinflux a la dansa escenica i als ballarins els fa urucs i recogno
cibles, Iluny de la mobilitat de la dansa escenica europea. La
dansa classica i la moderna -essencialment I'estil alemanys'han fusionat amb aquesta base tradicional brasilera -hereva
de la rnusica i la dansa dels esclaus negres-, tot esdevenint font
d'inspiracio artistica i que es pot evidenciar en molts ballarins
masculins. Aquest aprenentatge oriqinariament al carrer es evi
dent en el moviment de la capaeira, i en donar-se la transfe-
La dansa com a expressi6 de vida 23
i de I'alta cultura, com foren el ballet i mes tardanament la dansa
conternporania. Si be el ballet va ser present als teatres d'operadel Brasil com una forma de dansa cornplernentaria i estesa com
a qenere independent a partir del romanticisme, no sera fins al
segle xx que s'hi estableixi les bases per al desenvolupamentd'unes estructures pedaqoqiques i artistiques semblantment als
paisos europeus i de l'America del Nord.EI 1927 marca una data important en la historia del ballet bra
siler quan la deixebla i ballarina d'Anna Pavlova, Maria Olenewa,es convidada a organitzar un cos de ballet al Teatre Municipalde Rio de Janeiro. Ella mateixa aglutina deixebles de diversesescoles de dansa i presenta un cos compade que en pocs anyses capac de defensar programes de dansa fntegres. EI 1939 la
companyia estrena un primer programa amb un coreoqraf con
vidat, el txec Vaslav Veltchek, presentant un programa essen
cialment de ballet brasiler i posant les bases per al desenvolu-
rencia a la dansa escenica conternporania, el resultat n'es una
vitalitat i explosi6 de moviment i ritme extraordinaris.
La samba, d'altra banda, expressi6 de desig, festivitat, sexe,
nuesa, color, lIum, transgressi6 i ritual iniciatic, representa el mes
clar exemple de pont entre l'Africa i el Brasil, tan conegut pelscarnavals. La sensualitat i aquesta litLirgia del cos es molt present en l'estetica i etica de bona part de la creaci6 coreoqrafica brasilera. La dansa escenica brasilera es nodreix de tots
aquests elements, valors, ritmes i dinarniques, que inevitable
ment confereixen un valor afegit i serveixen d'element deter
minants per identificar I'estil i la interpretaci6 coreografica procedent d'aquest pafs.
Si be hem esmentat els ritmes, la sensualitat i les formes de
dansa de carrer com el resultat d'un proces d'assimilaci6 cultu
ral des d'un punt de vista antropoloqic, parlant de dansa en ter
mes artlstics i de Ilenguatges escenics, el Brasil tarnbe ha aca
bat assolint les formes i tradicions culturals dels seus colonitzadors
A dalt i paqina sequent:Silvia Machado:
Perpetuum,coreografiad'Ohad Naharin.
La dansa com a expressi6 de vida 25
Paqina anterior:Silvia Machado:Canela (ina,coreografiade Cayetano Soto.
pament posterior d'un planter de ballarins, creadors i creacions
d'esperit brasiler que no ha parat de creixer i donar fruits.
D'altra banda, entre els anys 1935 i 1955 arribaren a Sao
Paulo ballarins i mestres de ballet fugint de les dificultats generades per la Segona Guerra Mundial. Entre ells cal esmentar la
polonesa Halina Biernacka i les ballarines russes Tatiana Les
kova i Eugenia Fedorova, que juntament amb el coreoqraf txec
Vaslav Velkhek fundaren la primera escola oficial de dansa al
Teatre Municipal de Sao Paulo en els anys quaranta, tot fent
realitat la fundaci6 d'un ballet tambe a partir del cos de ball del
Teatre Municipal, Ilavor del que el 1968 dona pas al Bale da
Cidade de Sao Paulo. EI 1953, sota la direcci6 del ballarf i coree
graf alemany Aurel Von Milloss, es funda la companyia Bale do
IV Centenario. Malgrat que aquesta companyia tinque una vida
curta, va significar la Ilavor d'una companyia de ballet amb crea
dors, compositors, ternatica i dissenyadors brasilers que amb el
temps ha trobat continuitat en moltes altres formacions artfsti
ques. Les condicions politiques i econorniques que visque el parsentre els anys quaranta i seixanta van dificultar la consolidaci6
de grans projectes art/sties: aixi, el Brasil esdevinque bressol
d'excellents ballarins i mestres de ballet que van marxar cap a
Europa i els Estats Units.
Respecte de la dansa moderna, aquesta fou intrcduida al parsbasicarnent per quatre deixebles de I'escola alemanya de Laban,Wigman, Jooss-Leeder. La brasilera Chinita Ullman -deixebla
de Mary Wigman- pot ser considerada com la primera Ilavor de
la dansa moderna expressiva brasilera en obrir una escola de
dansa a Sao Paulo ja als anys trenta. La ballarina polonesa Yanka
Rudska va fundar el primer programa de dansa a la Universitat
de Salvador a l'Estat de Bahia el 1957 i les ballarines hongareses Maria Ducheness i Rennee Grumiel, vingudes de Franca,van obrir sengles escoles de dansa moderna a Sao Paulo. Men
trestant la ballarina russa -deixebla de Rudolf von Laban- Nina
Vershinina va inaugurar la primera academia de dansa moderna
a Rio de Janeiro als anys cinquanta. Eis anys seixanta foren anysd'introducci6 de les noves tecniques de la dansa moderna ame-
26 La dansa com a expressi6 de vida La dansa com a expressi6 de vida 27
ricana, procedents de ballarins brasilers que tornaven despresde breus perfodes d'estudi als Estats Units. EI degoteig d'influ
xos i actualitzaci6 no ha parat de succeir-se fins a l'actualitatBallet i dansa moderna serien les bases tecniques per al des
envolupament d'una creaci6 coreografica que va anar sumant
influxos, hibridant-se amb la propia cultura, ritmes i tradicions, i
cercant una expressi6 coreoqrafica propia indagant en la terna
tica, els compositors i els imaginaris propiarnent brasilers. Eisdarrers trenta anys s'ha donat la gran eclosi6 de grups i forma
cions, tot generant un panorama ric i divers. Paral·lel ales com
panyies dels teatres municipals, entre les quais el Bale da Cidadede Sao Paulo suposa la rnes gran expressi6 i representativitat,existeix una diversitat de projectes i companyies que abastendes del ballet i repertori classic, fins a la mes rica diversitat de
companyies de dansa conternporania -de sfntesis multiples-,entre les quais cal destacar la pionera Ballet Stagium (1971),Cisne Negro (1977), Grupo Corpo (1975) de la ciutat de Belo
Horizonte, Ballet do Teatro Guafra (Curitibia), Quasar (1988),i creadors independents com Deborah Colker (1993), Lia
Rodrigues, Sandro Borelli i Mario Nascimiento, entre els rnesdestacats.
el 1968 per aglutinar tots aquells ballarins que formaven el cos
de ball del Teatre Municipal i que col-laboraven en les escenifi
cacions d'opera, unificant-Ios amb el grup d'alumnes graduatsde I'escola Municipal de Bailados. EI 1974 es reconsidera el perfil de la companyia i es contracta Antonio Carlos Cardoso -ballarf
amb experiencia en diverses formacions d'Europa i Arnerica-,juntament amb Marilena Ansaldi, Iracity Cardoso i el coreoqrafespanyol Victor Navarro. Aquest equip va treballar per construir
una companyia de dansa conternporania de base classica oberta
a diversos creadors i multiples tendencies de dansa i teatre del
seu temps. EI primer repertori el van integrar quatre peces inedi
tes: Uma das quatro (Navarro), Sem titulo (Cardoso), Medeia
(Ansaldi) i Para(so?(Cardoso), que mostraven una nova manera
d'apropar I'art de la dansa a publics acomodats a repertoris de
dansa convencionals. En aquests proces, els ballarins es van
actualitzar tecnicarnent ivan aprendre a substituir les mancan
ces tecniques inicials per una vitalitat i un compromfs espectaculars. EI public va transformar el xoc i la sorpresa inicials per
entusiasme, i aquest binomi va transformar la Companyia del
Teatre Municipal de Sao Paulo en un projecte irrenunciable i de
referencia per a la historia de la dansa del Brasil, representatper peces impactants, com Donees sacras e proienes (1975) i
Corecoes futuristas (1 976).Amb aquest perfil, la companyia aconseguia ser el mirall artfs
tic de la ciutat de Sao Paulo, una ciutat de contrastos, de producci6 d'art i cultura, punt de trobada i irradiaci6 de cultures i
pobles, escenari de riquesa i pobresa, Iloc on el passat i el present representen una constant rnudanca i un espai on s'articu
len amplfssimes diferericies i contradiccions, confluencia de
diversitat i converqencia de tot tipus de multiplicitats de caire
huma, social, politic i estetic.
AI quartet artistic inicial, s'hi va sumar la qualitat artfstica del
creador argent! Oscar Araiz, que signa peces que potenciavenun creixement qualitatiu i situaven la companyia a nivells inter
nacionals inquestionables. Aixf doncs, van passar a formar part
Bale da Cidade de Sao Paulo, cos estable del Teatre Municipal de
Sao Paulo
La companyia Bale da Cidade de Sao Paolo es un delsdos grups estables del Teatre Municipal de Sao Paulo.Fou concebuda el 1968 com una companyia de dansa
classica i transform ada el 1974 en una companyia de dansa con
ternporania de repertori multicoreografic, perfil que rnante avuidia i que la situa com una companyia de referencia internacional per la personalitat interpretativa i dimensi6 express iva delsseus ballarins.
L'oriqen de la companyia cal cercar-Io en la formaci6 creada
La dansa com a expressi6 de vida 29
noranta sota la direcci6 de Rui Fontana Lopes (1989-92). En
aquest nou perfode es replantegen els fonaments de la compa
nyia: restaurant i renovant les qualitats artfstiques, oferint les
millors condicions de treball i emprenent una tasca que impliques conjuntament ballarins, equips diredius i direcci6 artfstica.
Aquests plantejaments donaren com a fruits la recuperaci6 del
repertori historic de la companyia, la represa del concepte mul
ticoreografic del repertori internacional, la introducci6 de generes com el teatre dansa i la readivaci6 del treball de laboratori
per fomentar nous coreoqrafs.Tots aquests fruits es cornencaren a recollir entre 1993 i 1996
sota la direcci6 artistica d'ivonice Satie, que perrnete aconseguirun reconeixement internacional avalat per un altissirn nivell tee
nic i interpretatiu dels ballarins i un repertori liderat per creadors
internacionals com Ohad Naharin, Vasco Wellenkamp, Germaine
Acogny, i culminant en el gran reconeixement obtingut en la
del repertori creacions inedites com Mulheres (1976), Cencoes(1976) i Cenas de iemllie (1978), un dels exits mes grans de la
companyia en tota la seva historia Mentrestant Cardoso alternava grans i mitjanes creacions amb identitat cultural brasilera(rnusica i literatura), com Nosso tempo (1976), Aquarela do brasil (1979) i Sol de Meio Die (1980) amb la preocupaci6 d'enri
quir i fomentar el planter de joves creadors.AI principi dels anys vuitanta la companyia fa un gir en la seva
orientaci6 artfstica sota la direcci6 de Klauss Vianna. Eis vuitanta foren anys en que l'experimentaci6, l'exploraci6 de nous
territoris, I'oportunitat creadora per a nous talents, aixf com la
impregnaci6 de la dansa moderna i el teatre contemporani forenels valors que van influenciar els seus ballarins. D'aquesta etapaes pod ria destacar el Bolero de Lia Pobatto i A dama das Camelias de Jose Possi Nieto.
Entre el final dels anys vuitanta i els noranta la companyias'estanca i cal un nou replantejament que va arribar els anys
A dalt i paqina sequent:Silvia Machado:
Perpetuum,coreogratiad'Ohad Naharin.
Bienalde Danse
de Li6 I'any1 996, i en l'exit
de public i crftica en
les lIarg ues 9 i res perEuropa i el Proxim Orient Des
de Ilavors les acollides no han del
xat de ser calides entre la crftica i el public.Des de I'any 2001 la companyia es dirigida per Monica
Mion, experimentada ballarina des dels anys setanta en les files
del Ballet Stagium i ballarina del Bale da Cidade des de I'any1976, coneixedora de I'ampli repertori coreografic al Ilarg d'a
quests anys i que col·labora com a ajudant de direcci6 ames
d'intervenir en la Companyia 2. En aquests moments el Bale da
Cidade de Sao Paolo representa ja la mes gran instituci6 coreo
qrafica de tot America del Sud, amb una personalitat artfstica
unica i situant-se entre les millors companyies del m6n.
La companyia debuta al nostre pals per la porta gran del Gran
Teatre del Liceu amb un programa que permet mostrar la personalitat artfstica dels ballarins, la diversitat coreografica i este
tica de la conternporaneitat, i alhora la innegable aposta i risc
per fomentar creadors emergents. I en aquest sentit, el pro
grama ens oferira tres peces contrastades +esteticament i en
el seu plantejament coreografic-, en que es podra gaudir de
I'extrema ductilitat interpretativa dels ballarins.
ESTER VENDRELL
A dalt i paqines seglients:Silvia Machado:
Gagik Ismail ian.
Perpetuum
Obra mestra del repertori contemporani de dansa
signada per l'lsraella Ohad Naharin, Perpetuum(1992) es una obra nornes apta per a formacions
de gran maduresa interpretativa i treball coral. EI Bale da
Cidade en va aconseguir els drets de representacio I'any2003, despres que la prestigiosa formacio del Ballet Thea
tre de Geneve l'estrenes e11992, fruit d'un encarrec directe
al seu creador, convertit des de lIavors en un classic de
referencla, Perpetuum es un exemple perfecte de I'estil del
creador. Sense ser una obra narrativa, Naharin ens pro
posa en clau teatral un ballet en nou escenes en el qual la
satira al men burqes, I'opereta, el teatre i el ballet esdeve
nen els protagonistes. Una obra el vestuari i I'escenografia de la qual esdevenen primordials i vehiculadors d'un
joc i una expresslo de burla grotesca.La muslca de Johann Strauss fill (valsos, marxes i pol
ques) funciona a tall de fil conductor, ritme interior i dra
maturqia, i alhora d'unitat estetica entre les escenes. EI to
festiu, dlnamic i familiar de la musica d'Strauss associat a
certs convencionalismes etics i estetlcs de la cort imperial
vienesa, i a un context historic marcat, son un perfecte ele
ment per articular I'humor i la satira d'aquesta dansa. EI
vestuari extravagant que identifica les noies entre punkies,prostitutes i ballarines d'opereta contrasta amb els uni
formes vermells dels nois i els vestits sofisticats.
L'obra s'inicia amb la melodia del conegut vals Friih
lingsstimmen i un romantic i sarcastic pas de dos. Cada
escena te el seu gag, pero totes estan unides pel dina
misme musical, la critica i el sentit de I'humor. Impactantresulta I'escena coral masculina en la qual tretze homes
vestits amb uniformes vermells (mes semblants a empleatsd'hotel que no pas a un exercit) desfilen al ritme de
Paqines sequents:Silvia Machado:
Perpetuum,coreografiad'Ohad Naharin.
l'Agyptischer Marsch, per seguidament quedar-se nus en
roba interior executant un enerqic i vigoros ball coral que
podria semblar la replica de I'acte blanc dels ballets classics. Un ballet classic al qual tambe es fa af-luslo a partirde la variaclo femenina dels famosos ioueties.
Divertida, excentrlca i caotica es I'escena central: els
ballarins, al ritme de polca, dansen, criden i lIencen veilsdiscos de vinil pels aires, tot escenificant el rebuig a aquestatan difosa i popularitzada musica bailable, hit musical detota una epoca, Molt aconseguida es I'escena del quartetde dames sobre la Pizzicato Polka, en que Naharin trobala manera de transmetre un toc grotesc, kitsch i malvat a
les quatre noies. Les dues escenes finals es tanquen ambballs corals al ritme del vals Wiener Bonbons. EI fraseigcoreoqrafic amb moviments rapids, tallants i pantomimesburlesques contrasta amb l'eleqancla amb que normalment s'identifica el vals, tot aconseguint una escena festiva i coreoqraficament impactant.
EI tandem de tecnlca exquisida i interpretaclo extraordi
naria, perc sobretot la gran dosi d'entusiasme dels ballarins del Bale da Cidade es I'element clau per donar credi
bilitat a aquesta obra que juga entre la banalitat i la seriositat,la critica i el divertimento En la qual el rigor i l'audacia en
l'us de la rnusica, el vestuari i la interpretacio, n'han fet un
exit dels temps contemporanis semblantment al que va
representar la popularitat d'Strauss en el seu temps.'
68
Biografies
MONICA MION (Direcci6 artistica)
Es membre del Bale de Sao Paulo des del 1976, i directora artistica des de12001.
Va estudiar dansa a Sao Paulo amb Nice Leite i a Canes amb Rosella Hightower.Es va formar en diverses tecniques amb professors com Jane Blauth, Ady Addor,Yoshi Morimoto, Clyve Thompson, Yelle Bittencourt, Alphonse Poulin, lise Wid
man, Germaine Acogny i Holly Cravell. En els trenta anys que ha format part de la
companyia ha participat en tot el repertori, moltes vegades com a solista. Ha estat
simultaniarnent ajudant de direcci6 i directora tecnica col·laborant amb coreoqrafscom Oscar Araiz, Ohad Naharin, Vasco Wellenkamp i Germaine Acogny, entre
d'altres. Ha estat guardonada amb diversos premis, dels quais destaquen el Pre
mio Govemador do Estado de Sao Paulo el 1978 i el premi a la millor ballarina de
l'Associacao Paulista de Crtticos de Arte el 1979 per Cenas de Familia.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
GAGIK ISMAIUAN (Coreografia i escenografia de Dua/idade@br)
Va cornencar la seva carrera al Ballet da Fundacao Calouste Gulbenkian de Lis
boa, del qual fou ballad principal fins al 1995. Va ballar per al Nederlands Dans
Theater, on va incorporar moltes de les tecniques i estils de Jiri Kylian i Nacho
Duato. Va anar per primera vegada al Brasil el 1996 per crear la coreografia Mas
caras do tempo per al Bale da Cidade de Sao Paulo. Tarnbe ha col-laborat amb
coreoqrafs com Vasco Wellenkamp, Lar Lubovitch, Christopher Bruce i Miko Sparembleck. Ha estat professor convidat al Ballet Gulbenkian, Companhia Portu
guesa de Bailado Conternporaneo i Bale da Cidade de Sao Paulo. Va tornar-hi el
2001 per crear Dualidade@br, la seva segona peca especialment creada per a
la companyia.Debuta al Gran Teatre del Liceu.
70 Bioqrafies
GERALDO LIMA JUNIOR (Vestuari de Dua/idade@br) NADJA KADEL (Drarnaturqia i vestuari de Cane/a tina)
Biografies 71
Dissenyador de vestuari, es va graduar en disseny per la Universitat d'Anhembi
Morumbi de Sao Paulo. Ha dissenyat vestuaris per a nombroses companyies de
teatre i dansa del Brasil, entre les quais Grupo Corpo i Bale da Cidade de Sao
Paulo.Debuta al Gran Teatre del Liceu.
Nascuda a Alemanya, va estudiar educacio, alemany, terapia de dansa i direccioartistica al seu pais, Holanda i els Estats Units. La seva tesi fou sobre educacio iabast en les companyies de ballet. Es va graduar el 2003 ides d'aleshores ha tre
ballat com a assistent de diversos coreoqrafs, En el camp de la dramatLirgia aplicada a la dansa ha treballat amb Marco Goecke en les seves produccions SweetSweet Sweet per a I'Stuttgart Ballett i Bravo Charlie per a I'Scapino Ballet Rot
terdam, aixi com amb Tomi Paasonen en la seva produccio Best before a Berlin.Canela fina es la seva tercera produccio amb Cayetano Soto, despres de MICamb el Royal Ballet de Flandes i Two at a Time a Stuttgart. Tarnbe col-labora amb
publicacions de dansa i ballet, incloent-hi lectures introductories en els espectacles de ballet a la Festspielhaus Baden-Baden. Viu a Berlin.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
OHAD NAHARIN (Coreografia de Perpetuum)WAGNER FREIRE (ll-luminaclo de Dua/idade@br)
Va cornencar la seva carrera el 1988. Des d'aleshores s'ha guanyat el respectede la professio treballant en multitud de produccions de dansa, teatre i musicals.
Ha rebut nombrosos premis.Debuta al Gran Teatre del Liceu.
CAYETANO SOTO (Coreografia, escenografia, vestuari i il-luminacio de Cane/a (ina)
Va cornencar la seva formacio a la Batsheva Dance Company. Es va traslladar a
Nova York becat per I'School of American Ballet per incorporar-se a la companyia Martha Graham. L'any seglient va seguir els seus estudis a la Juilliard Schoolamb Maggie Black i David Howard. Es va incorporar al Ballet du XXeme Sieclede Maurice Bejart, Debuta com a coreoqraf el 1980 al Kazuko Hirabayashi Studio de Nova York. De 1980 a 1990 va ballar i viure a Nova York. EI 1990 founomenat director artistic del Batsheva Dance Company. Rebe dos New YorkDance and Performance (Bessie) Awards el 2002 i el 2003 i va obtenir l'lsraelPrize de dansa 2005. Les seves coreografies son ballades pel Nederlands Dans
Theater, Frankfurt Ballett, Ballet Nacional de Espana, Cullberg Ballet i OperaNational de Paris, entre altres companyies.
RAFEKET LEVY (Vestuari de Perpetuum)
Format a I'lnstitut del Teatre de Barcelona en tecniques classiques i modernes amb
Philip Taylor, va estudiar tarnbe al Royal Conservatorium de I'Haia. Ha col-laborat i
ballat amb coreoqrafs com Catherine Allard, Nacho Duato, Ohad Naharin, Ramon
Oller, Toni Fabre, Jennifer Hanna, Jiri Kylian, Rui Horta, Olga Cobos, Peter Mika,Jonathan Lunny i Dylan Newcomb, entre d'altres. Com a coreoqraf ha realitzat Ple
nilunio, Bajo Piel i Contes d'amor (Ballett Theater Mlinchen), Ouotidiano (Festivale Internazionale di Danza - Danza Aperto en Venecia), 24 FPS (Koninklijk Ballet
Vlaanderen), Ein neuer Sommernachtstraum (Staatstheater Schwerin), K (RAI1),Fugaz (Staatstheater am Gartnerplatz i Ballett Theater Mlinchen). Va guanyar el
primer Hapag-Lloyd Prize per 24 FPS.
Debuta al Gran Teatre del Liceu.
Nascuda a Israel, es va graduar per la Ramat Hasharon School of Fine Arts i va
ser estudiant, primer, i professora despres del Shenkar College of Engineeringand Design. Recentment ha obert I'School of Design for the Performing Arts propera a la Israeli Opera i al Cameri Theatre a Tel Aviv. Des del 1982 ha estatdis
senyadora d'escenografia i vestuari per a programes de televisio, operes, dansai produccions cinernatoqrafiques a Israel i en altres projectes internacionals. Ha
dissenyat per al teatre treballant amb I'escriptor i director israelia Hanoch Levin.Des que el 1991 va dissenyar el vestuari per a la coreografia Arbos d'Ohad
Naharin, s'ha convertit en una de les seves col-laboradores habituals.
72 Biografies Biografies 73
ARIK LEVI (Escenografia de Perpetuum) LUMENA MACEDO (Direcci6 d'assajos) MILTON KENNEDY (Mestre de ball)
Nascut a Tel Aviv (Israel), va treballar com a dissenyador grilfic i va participar en
dues exposicions d'escultura paisatgistica de 1986 a 1988. Es va graduar a l'Art
Centre College of Design de Surssa, on es va especialitzar en disseny industrial
el 1989, el mateix any en que va participar en diverses exposicions de disseny i
diversos projectes al Jap6. En els darrers anys ha treballat amb Ohad Naharin al
Grand Theatre de Geneve, al Nederlands Dans Theater, al Ballet Nacional Fin
landes i la Batsheva Dance Company. EI 1994 va crear I'escenografia per al
requiem Flamma Flamma a Belqica. Des del seu estudi parisenc dissenya pro
jectes industrials, exposicions i de transport public per al mercat internacional.
Va cornencar el 1969 amb
Rene Gumiel i va debutar el1 978. Rebe el premi a la millor
ballarina atorgat per I'APCA
(Associacao Paulista de Cri
ticos de Arte) per la seva fei
na com a solista al BCSP. Esmembre del BCSP des del
1984, primer com a ballarina,despres com a coreoqrafa, Esdirectora d'assajos de la primera companyia.
Nascut a Sao Paulo, es va in i
ciar en la dansa el 1985. EI1987 va entrar al BCSP. EI
1999 formava part de la com
panyia de dansa Debora Colker. EI 2000 va tomar al BCSP,a la CIA 1, i des del 2007 es
professor de la companyia. Es
va especialitzar en tecnica de
barra amb Alphonse Poulin i
classic amb Neyde Rossi i
Isaura Garcia, entre d'altres.
AVI VONA BUENO (lHuminaci6 de Perpetuum) LUIZ F. BONGIOVANNI (Assistent coreogratic) CLEUSA FERNANDEZ (Direcci6 tecnica)
Va cornencar com a il·luminador de concerts de rock amb artistes d'israel com Ofra
Haza, Achinoam Nini, Arik Einstein, Shalom Hanoch, Shlomo Artsi, Yehudit Ravits,Fortis, Rita i Natasha. Entre 1982 i 1986 va viure a Londres, treballant per a la Bri
tannia Row Productions. Tarnbe va participar en les gires europees de Mike Old
field, The Cure, Roger Waters, David Gilmour i Dizzy Gillespie. Ha treballat en pro
grames de televisi6 i videoclips amb artistes com Kate Bush. A la seva tornada a
Israel, va treballar per al Teatre Gesher, Itim Ensemble, Teatre Cameri, Habima
National Theatre i Teatre Beer Sheva. Va guanyar el premi Yair Shapira Fund el
1993, entre d'altres. Va dissenyar Sinking of the Titanic per a Ohad Naharin i la
Batsheva Dance Company. Des d'aleshores ha treballat per al Nederlands Dans
Theater, Frankfurt Ballett, Ballet Nacional de Espana, Cullberg Ballet, entre d'al
tres.
Ha ballat amb Mats Ek, William
Forsythe, Ohad Naharin, Na
cho Duato, Hans van Mannen,Didi Weidman, Itzi Galili, entre
d'altres. Ha treballat per al
BCSP, Zurich Opernhaus,Scapi no Ballet Rotterdam,Goteborgs Operan i CullbergBallet, i al Brasil Bale do Guai
ra, do Castro Alves i Niter6i.
Des del 2008 es mestre de
ballet i assistent coreoqrafic.
Va cornencar com a ballari
na professional el 1968 al
Corpo de Baile do Teatro
Municipal de Sao Paulo (precedent del BCSP). EI 1979
es va posar al capdavant de
la coordinaci6 tecnica del
Teatro Municipal de Sao Pau
lo, la producci6 executiva i
l'assistencia tecnica dels
espectacles d'opera i dansa.
SUELI MATSUZAKI (lHuminaci6)GUERAsSIM VORONKOV (Director d'orquestra) SERGIO PAES (So)
Nascut a Moscou, va estudiar piano i violi a l'Escola Central de Moscou i com a
director al Conservatori Txaikovski. EI 1991 es va traslladar a Barcelona, on ha
desenvolupat una amplia activitat com a director. EI 1993 va fundar l'OrquestraCamerata Mediterrania, Des del 1993 fins el 2004 va ser director de l'Orquestra Sirnfonica Germinans de formaci6 de joves instrumentistes. Des del 1998 es
director de l'Orquestra Sirnfonica del Conservatori Superior del Liceu de Barce
lona. Ultimament ha dirigit l'Orquestra Sirnfonica del Valles, Orquestra Simfonica
NJO de Hannover, Orquestra Sirnfonica de Medellin, Orquestra Metropolitana de
Colombia, Orquestra Sirnfonica de Balears, Orquestra Nacional del Uban, Orquestra Sirnfonica Renaissance de Kiev, Festivallnternacional d'Opera de Txeboskari,Concurs Manuel Ausensi, Concurs Montserrat Caballe. Es primer director assis
tent del Gran Teatre del Liceu i director titular de l'Orquestra de l'Acadernia.
Graduada en il·luminaci6
d'escena i electricitat, ha
ideat projectes d'il·luminaci6
per a diverses companyies de
dansa, aixi com espectaclesde teatre i rnusica, Va comen
car a treballar al Bale da Cida
de de Sao Paulo el 2006.
Va cornencar la seva carrera
professional com a productor audiovisual i tecnic el
1991, introduint projectesculturals ales escoles. Ha tre
ballat com a tecnic de so en
espectacles de rnusica, dan
sa i teatre. Es membre del
BCSP des del 1998, on es
responsable del so de tots els
espectacles.
74 Biografies
ALEX SOARES (Ballari)
Ballari i music. Va estudiar
piano i saxo, i rebe diversos
premis com a ballari, incloent-hi el Mapa CulturalPaulista el 1997. Ha format
part de la companyia Cisne
Negro Cia. de Danca i delBale do Teatro Guaira. Forma part del BCSP des del1998.
CAROLINA FRANCO (Ballarina)
DILENIA REIS (Ballarina)
Va cornencar els seus estu
dis de dansa a l'Escola Muni
cipal de Bailado, on es va graduar el 2003. Ha format partdel Corpo de Baile Jovem daEscola Municipal de Bailado.Es membre del BCSP desdel 2004.
Va cornencar el1976 al Con
servatori Carlos Gomes. Haballat al Hessisches Staatstheater Wiesbaden, AzetDance Company, Pfalztheater Kaiserslautern i StadtischeBOhnen Osnabruck. Es mem
bre del BCSP des del 1999.
ANDREA THOMIOKA (Ballarina)
Es va graduar en dansa a la
Royal Academy of Dance. Va
guanyar la medalla de bronze del Concurs Mundial deBallet d'Osaka Masako Ohya(Jap6), entre d'altres. Ha estat
solista de la Companyia Por
tuguesa de Bailado Con
ternporaneo. Es membre delBCSP des del 2000.
CLEBER FANTINATTI (Ballari)
DITTO LEITE (Ballari)
Va cornencar la seva formaci6 en capoeira i qimnastica.Va entrar rnes tard a l'Escola
Municipal de Bailados deOurinhos. Ha rebut nombrosos premis en festivals delBrasil. Es membre del BCSPdes del 2006.
Es ballari i actor, va comen
car els seus estudis als set
ze anys. Ha format part deles companyies De AnimaBale Conternporaneo, Baledo Teatro Castro Alves i J.Garcia Cia. Danca Contem
poranea. Es membre delBCSP des del 2007.
ERIKA ISHIMARU (Ballarina)
Es va graduar a l'Escola de
Dancas Hortensia Mollo deRio de Janeiro el 1993. Haestat solista de la CompanhiaFernando Bujones. Es mem
bre del BCSP des del 1994.
FERNANDO ROCHA (Ballari)
ISRAEL ALVES (Ballari)
Va cornencar la seva formaci6 el 2000. Ha format partdel repartiment dels musicals
Beauty and the Beast, Chi
cago, Blue Jeans i Sweet
Charity. Es membre delBCSP des del 2006.
Graduat de l'Especial Aca
demia de Ballet, va estudiar
a Cuba i va complementar laseva formaci6 a la Royal Aca
demy of Dance de Londres.Rebe la medalla d'or del Con
curso de Mercosul i el primerpremi del Festival de Ball de
Joinville, entre d'altres. Esmembre del BCSP des del1999.
FABIANA FORNES (Ballarina)
Biografies 75
GLEIDSON VIGNE (Ballari)
Va cornencar la seva forma
ci6 als sis anys a l'Estudio de
Ballet Cisne Negro. Es va
graduar a la Royal Academyof Dance de Londres i es va
especialitzar a Londres. Haestat membre de la compa
nyia Cisne Negro de Danca,Es membre del BCSP des
del 2006.
JARUAN MIGUEZ (Ballari)
Es va formar a l'Escola de
Danca Maria Olenewa. Ha
ballat a Carlota Portella,Quasar Cia. de Danca i
Companhia Portuguesa de
Bailado Conternporaneo. Va
rebre el trofeu Mambembe.
Ha creat coreografies per a
nombroses companyies. Esmembre del BCSP des del
2005.
Va cornencar els seus estu
dis a l'academia de Cristina
Cara, Va actuar en la com
panyia de dansa de la cjutatde Sao Jose dos Camposcom a ballari i monitor peral projecte de Cidadaos
Danyantes i en el Bale do
Teatro Guaira. Es membredel BCSP des del 2007.
76 Biografies
KENIA GENARO (Ballarina)
Va cornencar els seus estudisde dansa e11974, a l'Escuelade Artes Tecnicas CarlosGomes. Ha ballat ales com
panyies Dancarte, Canvas,Veronica Ballet i el Ballet Sta
gium Dance. Es membre delBCSP des del 2000.
LILIANE GRAM MONT (Ballarina)
Nascuda a Sao Paulo, va
estudiar des del 1993 ambAdriana Cavalheiro. EI 1999es va traslladar a Nova York
per graduar-se a la JuilliardSchool. Va pertanyer a Qua
sar Cia. de Danca i BCSP.Entre 2001 i 2006 fou mem
bre de la Distrito Cia. da Dan
ca. Es membre del BCSPdes del 2006.
LUCIANA PORTA (Ballarina)
lnicia els seus estudis el1979i va debutar als catorze anysal Ballet Ismael Guiser Group.Va entrar al BCSP i va obte
nir el premi de I'APCA. Fou
becada per la Fundacao Vitae
per estudiar a la JuilliardSchool. Va ser al Distrito Cia.
de Danca com a ballarina i
professora. Va tornar alBCSP el 2001.
LEONARDO HOEHNE (Ballad) MELISSA SOARES (Ballarina)
lnicia la seva forrnacio ambMaria Dolores Pestrelli. Rebeuna beca del Centro StudiDanza em Movimento a Florencia (ltalia). De tornada alBrasil va fer classes amb Sacha Svetlov, Klauss Vianna i
Monica Bamman. Pertanquea la companyia Cisne NegroDanca, Es membre delBCSP des del 2006.
LiRIS DO LAGO (Ballarina)
Va cornencar la seva forma
cia a Sao Paulo, on va debu
tar professionalment amb el
grup de dansa d'ismael Gui
ser el 1 988. Es membre del
BCSP des del 1993 i haactuat tant en diverses ciu
tats del Brasil com internacionalment. EI1999 va rebre
el premi a la millor ballarina
de I'APCA.
ROBERTA BOTTA (Ballarina)
PAULA ZONZINI (Ballarina)
Biografies 77
Va cornencar la seva forma
cia a I'estudi de Kitty Boden
hein. Es graduada per la Ro·
yal Academy of Dancing de
Londres. Ha ballat per a la
companyia Cisne Negro quatre anys. Es membre del
BCSP des del 1997. Va rebre
el premi a la millor ballarina
revelacio de I'APCA.
ROBSON LOURENCO (Ballari)
Va cornencar els seus estudisel 1990. Ha ballat a la com
panyia de dansa Paulista i la
Nucleo Tandanz. Es membre
del BCSP des del 1993. Crea
espectacles per a CENA, pera l'Escola Municipal de Baila
dos de Sao Paulo i per al
BCSP. Ha estat president de
la cooperativa paulista de
ballarins contemporanis.
VANESSA GUILLEN (Ballarina)
Va cornencar la seva forma·
cia al Marly Zavar Ballet. Es
va graduar en dansa al Cen
tro Pro Danza de Cuba de
I'Havana. Ha ballat per ales
companyies Ballet Stagium,Diadema Dance Company i
Siameses Company. Esmembre del BCSP des del
2006.
Va comencar la seva carrera
en la companyia Cisne Ne
gro Danca, Forma part de
Republica da Danca, BCSPi del musical Mucho Cora
zan. Ha ballat per tot el Brasil. Va rebre el premi a la rniIlor ballarina de I'APCA. Vatornar al BCSP el 2004. En
senya classica i dissenyavestuari.
MARISA BUCOFF (Ballarina) TUTTO GOMES (Ballari)
Va cornencar la seva forma
cia en dansa el 1980 ambGreice Kerche. Ha ballat en
les companyies Joyce Ba
llet, Canvas i Cisne Negro.Es membre del BCSP desdel 2000.
Va cornencar els seus estu
dis de dansa el 1984. Ha
ballat al centre de dansa
Nany i I'escola de ball Paula
Castro. El 1998 va participar en Images of Dance
sota la direccio de MargaretBarvieri a Londres. Entre
2000 i 2004 fou part del
Ballet Stagium. Es membre
del BCSP des del 2006.
Va cornencar la seva forma
cia amb Fatima Victor. Va
ballar per al Ballet de Lon
drina i el Bale do Teatro Cas
tro Alves. Tambe ha treballatcom a coreoqraf. Es membre
del BCSP des del 2001.
78 Biografies
WAGNER VARELLA (BallarD
WI LLY HELM (Ballari)
Es va formar a I'escola MariaOlenewa i la Betina Guel
mam. Ha ballat per a QuasarDance Company, Renato Vieira Dance Co. i Marcia Milhazes Danza Conternporanea. Va participar al musical
Os Duelislas. Ensenya con
ternporania a Rio i Sao Paulo. Es membre del BCSP desdel 2001.
Va cornencar els seus estu
dis amb Edson Claro en la
companyia de dansa Acaua.Va ballar al Mantra Group a
Bahia i Cisne Negro Danca,EI 2000, va crear Rirr6xau
per a la companyia DanzaDuncan de Natal. Es mem
bre de BCSP des del 1996.
VASSER DiAZ (Ballari)
lnicia la seva formaci6 a l'Escuela Nacional de Cuba deI'Havana. Va ballar al BalletClasico de I'Havana i al Ballet
Stagium. Ha rebut nombrosos premis, entre els quais eldel V Paso de Baile Concurso Internacional de Brasil. Esmembre del BCSP des del2001.
Biografies 79
ORQUESTRA DE L'ACADEMIA DEL GRAN TEATRE DEL LlCEU
Va neixer la temporada 2002-03 amb I'esperit d'animar joves musics professionalsa participar en un projecte musical estable en la temporada del Liceu i formar partd'una nova orquestra sirnfonica, Aquella temporada 1'0rquestra va interpretar DonGiovanni de Mozart dins de la programaci6 del Liceu. Eis musics de l'actual Orquestra han estat seleccionats rnitiancant audicions i provenen tant de Catalunya i d'Es
panya com d'Europa i America. Durant les temporades segUents, l'Orquestra tam
be ha participat en diverses produccions del Liceu i ha realitzat concerts per Catalunyai Espanya, treballant amb directors com Sebastian Weigle, Harry Bicket, Aleksandr
Anissimov, Michael Hofstetter, Salvador Brotons i Guerassirn Voronkov, directortitular de l'Orquestra. Aquesta iniciativa del Liceu com pta amb la col-laboracio delServei d'Ocupacio de la Generalitat de Catalunya, el Fons Social Europeu i el
patrocini de l'ernpresa Vueling.
BALE DA CIDADE DE SAO PAULO
Creat el 1968 amb el nom de Corpo de Baile do Teatro Municipal de Sao Pau
lo, tenia un rol secundari en les produccions d'opera. EI 1974 la companyia va
assumir la identitat conternporania que conserva fins ara, presentant Vivaldi deVictor Navarro, Family Scenes d'Oscar Araiz i Presences de Luis Arrieta. Ais
anys vuitanta, dirigit per Klauss Vianna, el Bale experimenta un exit massiu de
public amb The Lady of Camelias de Jose Possi i el Bolero de Lia Robatto. AIfinal de la decada Luis Arrieta tornava a estar vinculat a la companyia, aquestavegada com a director artistic i coreoqraf resident. EI reconeixement internacio
nal va arribar el 1996 amb la participaci6 de la companyia en la Biennal de la
Danse de Li6 sota la direcci6 d'ivonice Satie. EI mateix any va ser creada la Cia.
2, integrada pels ballarins amb rnes experiencia, Des del 2001 el Bale desen
volupa projectes socials oberts al public.
TEATRO MUNICIPAL DE SAO PAULO
Inaugurat el 12 de setembre de 1911 amb Titta Ruffo encapcalant el repartiment del Hamiel d'Ambroise Thomas, fou construit en vuit anys pels arquitectesRamos de Azevedo, Claudio Rossi i Domiziano Rossi. La burgesia paulista, en
riquida amb el boom economic del cultiu del cafe al principi del segle xx, voliaun teatre tan refinat com els de les principals capitals europees. Inspirat en 1'0-
pera de Paris, el seu interior esta decorat amb details d'or, bronze, cristall i mar
bre. Ha estat restaurat en dues ocasions, per Tito Raucht (1 951 ) i pel Departament de Patrimoni Historic (entre 1986 i 1991). Avui el Teatro es seu d'escoles
de musica i dansa i cinc companyies: Orquesta Sinf6nica Municipal, OrquestraExperimental de Repert6rio, Bale da Cidade de Sao Paulo, Ouarteto de Cordas
da Cidade de Sao Paulo, Coral Lirico i Coral Paulistano. Des del 2005 el mes
tre Jamil Maluf es el director artistic. EI 2008 i coincidint amb el 40e aniversaridel Bale, ha presentat una ambiciosa temporada lirica amb vuit titols d'opera,
80
Proximes funcions
Companyia Pina BauschTanztheater Wuppertal
Cafe Muller
Musica: Henry Purcell
Coreografia: Pina Bausch
Escenografia i vestuari: Rolf Borzik
Das Fruhlinqscpfer(La consaqracio de la primavera)
Musica: Igor StravinskyCoreografia: Pina Bausch
Escenografia i vestuari: Rolf Borzik
Dimecres, 10 de setembre, 20.00 h, torn D
Divendres, 1 2 de setembre, 20.00 h, torn G
Dissabte, 13 de setembre, 20.00 h
Diumenge, 14 de setembre, 17.00 h
Tieflandd'Eugen d'Albert
Eugen d'Albert i Angel Guimera«En ocaslo de Tietlend»
Sessions al Foyer
D'Albert:Quartet de corda, num. 2, op. 11
Fragments de Liebesketten,Die Abreise, Die toten Augen
Pahissa:
Fragments de Gel-!e Placfdia
Morera:
Fragments de Titaina
Vives:
Fragments d'Euda d'Uriach
Assessor musical:Jaume Trib6
Dissabte, 18 d'octubre, 20.00 h
Proxirnes funcions 81
Requiemde Giuseppe Verdi
Solistes:
Angela Brown, sopranoLuciana d'intino, mezzosopranoJosep Bros, tenor
Rene Pape, baix
Orquestra Simf6nica i Cor
del Gran Teatre del Liceu
Cor de Cambra del
Palau de la Musica Catalana
Director d'orquestra:Enrique Mazzola
Amb motiu de les celebracions delCentenari del Palau de la Musica Catalana
Dimecres, 22 d'octubre, 20.00 h, torn D
Peter Seiffert / Jeffrey Dowd,Petra-Maris Schnitzer / Stephanie Friede,Alan Titus / Ronnie Johansen, Alfred Reiter /
Johann Tilli, Valeriy Murga, Juanita Lascarro,Marcel Reijans, Michelle Marie Cook,Rosa Mateu, Julia Juon i altres
Direcci6 musical: Michael BoderDirecci6 d'escena: Matthias Hartmann
Escenografia: Volker HintermeierVestuari: Su Buhler1I·luminaci6: Jurqen HoffmannVideo: Sven Ortel
Coreografia: Teresa RotembergProducci6: Opernhaus Zurich
Orquestra Simf6nica i Cordel Gran Teatre del Liceu
Dijous, 2 d'octubre, 20.00 h, torn H
Dissabte, 4 d'octubre, 20.00 h, torn PB
Diumenge, 5 d'octubre, 17.00 h, torn T
Dimecres, 8 d'octubre, 20.00 h, torn D
Dijous, 9 d'octubre, 20.00 h, torn PA
Dissabte, 11 d'octubre, 20.00 h, torn C
Dimarts, 14 d'octubre, 20.00 h, torn B
Dimecres, 15 d'octubre, 20.00 h, torn PC
Divendres, 17 d'octubre, 20.00 h, torn E
Dilluns, 20 d'octubre, 20.00 h, torn A
82 Proxirnes funcions
Simply BarbraSteven Brinberg en recital
Sessions "golfes» al Foyer
Obres de Sondheim, Loesser,Lerner, William i d'altres compositorsdel repertori habitual de Barbra Streissand
Solista: Steven Brinberg, cantant
Christopher Denny, piano
Divendres, 24 d'octubre, 21.00 h
Dissabte, 25 d'octubre, 21.00 h
Cantant amb el Cor Le nozze di Figarode Wolfgang Amadeus Mozart
Proxirnes funcions 83
L'Ape Musicale"En ocasio de Le nozze di Figaro»
Sessions al Foyer
Seleccio de Lorenzo Da Ponte
dels seus fragments favorits
d'operes de Domenico Cimarosa,Wolfgang Amadeus Mozart,Giovanni Paisiello, Antonio Salieri i altres.
Orquestra de l'Acadernia
del Gran Teatre del Liceu
Cor del Gran Teatre del Liceu
Jose Luis Basso, direcci6 del Cor
Emma Bell / Maite Alberola, Ofelia Sala /
Ainhoa Garmendia, Sophie Koch / Jossie Perez,Ludovic Tezier / David Menendez, Kyle Ketelsen/ Joan Martin-Royo, Marie McLaughlin / Merce
Obiol, Friedemann Rohlig / Josep Miquel Ribot,Raul Gimenez / Vicente Ombuena, RogerPadulles, Valeriano Lanchas, Eliana Bay6n /
Beatriz Diaz Gonzalez
Assessorament musical:Miriam Grau
Dimecres, 12 de novembre, 20.00 h
Vanessa Garcia, piano
Producci6: Gran Teatre del Liceu
EI Petit Liceu al Gran Teatre del LiceuSessions familiars
Divendres, 7 de novembre, 18.00 h
Dissabte, 8 de novembre, 18.00 h
Direcci6 musical: Antoni Ros-MarbaDirecci6 d'escena: Lluis PasqualEscenografia: Paco Azorin
Vestuari: Franca SquarciapinoIf.luminaci6: Albert Faura
Nova coproducci6: Gran Teatre del Liceu /
Welsh National Opera(Cardiff)
Orquestra Simf6nica i Cor
del Gran Teatre del Liceu
Dimarts, 11 de novembre, 20.00 h
Dijous, 13 de novembre, 20.00 h, torn A
Divendres, 14 de novembre, 20.00 h, torn PE
Diumenge, 16 de novembre, 17.00 h, torn T
Dilluns, 17 de novembre, 20.00 h, torn PA
Dimarts, 18 de novembre, 20.00 h, torn B
Divendres, 21 de novembre, 20.00 h, torn C
Dissabte, 22 de novembre, 20.00 h, torn PD
Dilluns, 24 de novembre, 20.00 h, torn H
Dimarts, 25 de novembre, 20.00 h, torn PC
Dimecres, 26 de novembre, 20.00 h, torn D
Divendres, 28 de novembre, 20.00 h, torn E
Dissabte, 29 de novembre, 20.00 h, torn PB
Diumenge, 30 de novembre, 18.00 h, torn F
Coordinaci6: Juan Carlos Olivares.
Disseny del programa de rna: Susana Rodriguez.Disseny de la col-leccio: Josep Baga.Preimpressi6: Quintana, S.L.
Impressi6: Gratos S. A. D.L. B-37.566-08
Publicitat: Creacio i Gestio d'Actes Culturals, s. I. (Gestae).Coberta: Fotogratia de Silvia Machado (Cane/a Fina).Traduccions: TCS.
Assessorament linguistic: Francese X. Navarro.
EI Gran Teatre del Liceu ha obtingut la certificaci6 ISO 14001
{International Standard Organization} / EMAS (Ecomanagementand Audit Scheme),