Download - El Teu Lloc Al Mon Jan Anguita
El Teu Lloc al Món
Jan Anguita
T’agradaria recordar per què ets aquí?
www.jananguita.cat
Copyright © Jan Anguita, 2013
Comparteix aquest llibre amb tothom que vulguis. Però, si us plau, no el venguis ni
modifiquis el seu contingut.
Índex Introducció ................................................................................................. 4
La teva vida és un viatge ............................................................................. 8
La recerca de la felicitat ............................................................................ 19
El motiu que t’ha portat aquí .................................................................... 28
L’origen del teu dolor ............................................................................... 36
Les teves eines creatives .......................................................................... 44
No ets com ets per casualitat ................................................................... 52
Fes-ho realitat .......................................................................................... 58
Capítol 1
Introducció Vet aquí un fet molt curiós. Per una banda, la ciència actual té molt
prestigi social: ha fet descobriments molt importants, i en principi
confiem molt en ella. Però, per una altra, no acabem d’assumir la
profunditat de les seves descobertes. Moltes troballes científiques han
capgirat totalment el que crèiem saber sobre l’univers, però a la
pràctica, no han modificat gens la nostra manera de percebre la vida
quotidiana.
Sense anar gaire lluny, la famosa Teoria de la Relativitat, que ja té més
de 100 anys, va suposar tota una revolució científica; però per a la gent
Introducció
5
normal, i fins i tot per als científics, la vida continua igual. Com si no
hagués passat res.
Un altre dels grans descobriments científics que encara no hem assumit
completament, és que som eterns. Segur que has sentit moltes vegades
aquestes dues afirmacions: “tot és energia” i “l’energia no es crea ni es
destrueix, només es transforma”. Doncs bé, la conclusió no pot ser més
clara: nosaltres som energia, i ni ens creem ni ens destruïm, només ens
transformem. Temes com la reencarnació, o la vida després de la mort,
haurien de ser qüestions totalment acceptades per la nostra societat,
perquè la ciència ja ho ha demostrat. Però no, seguim tenint dubtes: “sí,
potser sí, però ves a saber...”
Personalment, penso que és molt assenyat dubtar de tot el que no hem
validat per nosaltres mateixos, però també és important estar al dia del
que la humanitat va descobrint. Perquè seguim tractant el tema de
l’eternitat de la nostra ànima com si fos només per a gent que té grans
LA CIÈNCIA JA HO HA
DEMOSTRAT: SOM ENERGIA, I
NO ENS CREEM NI ENS
DESTRUÏM, NOMÉS ENS
TRANSFORMEM.
Introducció
6
inquietuds espirituals, quan hauria de ser una cosa molt més
quotidiana.
Dic això perquè aquest llibre, des del meu punt de vista, no és
espiritual. El meu objectiu no és parlar en detall del “més enllà”, ni
entrar gaire en temes que no puguis comprovar per tu mateix. El que
vull, senzillament, és que siguis feliç. Vull que tinguis una vida
quotidiana plena i satisfactòria, que treballis d’allò que t’agrada i que
les teves relacions humanes siguin fantàstiques.
Però per tractar aquest tema amb la cura que es mereix, cal tocar
qüestions tradicionalment considerades espirituals. És necessari que
assumeixis que ets etern, i que entenguis com has arribat aquí i per què.
Si no, és molt difícil que li treguis tot el suc a la teva estada a la Terra.
Així que parlarem una mica d’aquests aspectes de la vida: per què ets
aquí, per què ets com ets, com funcionen la teva ment i els teus
sentiments, etc. I m’agrada imaginar-me que no els poses l’etiqueta
Introducció
7
“espiritual”, sinó que ho vius amb total naturalitat. Al cap i a la fi,
parlarem tota l’estona de tu.
Capítol 2
La Teva Vida És un Viatge La teva vida és un viatge, i no va començar en el moment que vas
néixer. La teva estada en aquest planeta és simplement una etapa d’una
llarga travessia. Portes molt temps, molt, voltant per diferents indrets
de l’existència, i ara ets aquí, de la mateixa manera que abans eres en
un altre lloc.
El que passa és que tot això no ho recordes. No recordes d’on vens, ni
per on has passat. I el que és més desconcertant de tot: no recordes per
què vas decidir venir. Et sents perdut i desorientat. Normal.
La Teva Vida És un Viatge
9
Per entendre millor aquesta situació, imagina’t una persona que veu
una bicicleta per primera vegada i que, en adonar-se del potencial que
té, es mor de ganes de pujar-hi i gaudir-ne. Quan ho fa, però, veu que
no és tan fàcil com semblava, i cau. I es fa mal. Però no es rendeix;
torna a pujar, i ho torna a intentar.
Ara bé, què creus que passaria si, mentre és a dalt de la bicicleta patint
per mantenir l’equilibri, oblidés què està fent i per què? Segurament
s’espantaria molt. No entendria què li està passant, i probablement
pensaria que és víctima d’algun càstig o d’alguna mala passada.
Això és el que t’ha passat a tu. Tu vas decidir venir a la Terra perquè,
quan la vas veure, te’n vas enamorar. Les possibilitats d’aventura que
t’oferia et van resultar irresistibles, i t’hi vas llençar de cap. Però un cop
aquí, van aparèixer algunes dificultats. La més dura de totes és que vas
oblidar com havies arribat aquí i per què.
I segueixes sense recordar-ho. I aquesta foscor et destrossa per dins. No
sempre ho reconeixes, però és així, oi? Ara pots ser sincer, no hi ha
TU VAS DECIDIR VENIR A LA
TERRA PERQUÈ, QUAN LA VAS
VEURE, TE’N VAS ENAMORAR.
LES POSSIBILITATS
D’AVENTURA QUE T’OFERIA ET
VAN RESULTAR IRRESISTIBLES, I
T’HI VAS LLENÇAR DE CAP.
La Teva Vida És un Viatge
10
ningú més. No pots evitar caure una vegada i una altra, i crides per
culpar algú. Culpes la teva feina, els problemes econòmics o qualsevol
altra cosa, però el que realment et preocupa és saber quin sentit té tot
això. Cada vegada que caus, la pregunta que apareix una vegada i una
altra dins del teu cap és per què, per què, i una altra vegada per què.
Això és el que la teva ànima vol saber per sobre de tot.
Jo sóc aquí per dir-te que ningú t’està castigant. Això no és cap broma
pesada, i ningú se n’està rient de tu. Tot el contrari. Tu estàs fent un
viatge molt valuós per l’univers, i vull que ho entenguis. Recorda el que
et deia fa una estona: no estem parlant de temes espirituals, és un tema
científic. Tu ets energia, i no tens principi ni final. El que anomenes
naixement és simplement el començament d’una nova etapa en aquest
llarg viatge que és la teva existència.
Si vols treure el màxim profit de la teva estada a la Terra, no és
necessari que recordis les teves vides passades en detall, ni com
funciona l’univers en tota la seva immensitat, però sí que és important
La Teva Vida És un Viatge
11
que entenguis l’essència del viatge que estàs fent. Perquè si veus
clarament que hi ha una continuïtat en la teva existència més enllà del
que anomenem naixement i mort, i comprens els passos que t’han
portat fins aquí, podràs controlar molt millor cap a on vols caminar a
partir d’ara.
LA PRIMERA FASE D’UN VIATGE: LA DECISIÓ INICIAL
El primer pas per comprendre com has arribat aquí és analitzar les
característiques principals d’aquest viatge que estàs fent. No és un
objectiu gens difícil perquè, en essència, tots els viatges són iguals.
Un viatge no implica res més que sortir d’un determinat lloc, desplaçar-
te durant un temps, i tornar al punt d’origen. I això ho fas
constantment: surts de casa, vas fins a la cantonada a comprar pa, i
tornes a casa; surts de casa, vas a treballar, i tornes; surts de casa,
agafes un avió per anar a un país llunyà, i al cap d’un temps tornes al
punt de partida. De vegades fas viatges curts, i d’altres més llargs, però
l’essència sempre és la mateixa.
La Teva Vida És un Viatge
12
Tu estàs constantment viatjant, i el fet de venir a la Terra és simplement
un viatge més: vas sortir de casa, vas dirigir-te cap a aquest planeta, i
d’aquí a un temps tornaràs. És possible que et preguntis on és aquest
punt original d’on vas sortir, però això no és el més important. El més
important és que, per a tu, era casa teva. I que hi tornaràs. Pensa en la
sensació que et produeix el concepte de “casa”, i sabràs què és.
Així que, en un determinat moment, vas agafar les maletes i vas venir
cap aquí; de la mateixa manera que de vegades agafes el cotxe per anar
a qualsevol lloc. Estaves tranquil·lament a casa teva i vas dir: “me’n vaig
cap a la Terra.”
És important que tinguis clar que aquest moment va existir: tu vas
prendre la decisió de venir. No t’hauria de sorprendre, perquè tots el
viatges comencen amb una decisió. Tant si surts a comprar pa, com si
te’n vas a les antípodes, hi ha un moment inicial en què prens la decisió
de fer-ho. Aquesta és la primera fase de qualsevol viatge, i la més
important. La decisió inicial és el pilar on se sustenta tot el viatge,
TU VAS PRENDRE LA DECISIÓ
DE VENIR A LA TERRA. NO
T’HAURIA DE SORPRENDRE
AQUEST FET, PERQUÈ TOTS EL
VIATGES COMENCEN AMB UNA
DECISIÓ. TANT SI SURTS A
COMPRAR PA, COM SI TE’N
VAS A LES ANTÍPODES, HI HA
UN MOMENT INICIAL EN QUÈ
PRENS LA DECISIÓ DE FER-HO.
La Teva Vida És un Viatge
13
perquè, sense ella, no existiria. És la llavor que el posa en marxa, i la
que li dóna la direcció.
El procés de decisió és tan important, que una persona que no és capaç
de dur-lo a terme es queda completament bloquejada. Sense decisió,
no hi ha moviment. Si ets aquí, doncs, és perquè vas prendre la decisió
de venir. Si no, no t’hauries mogut, i encara series al lloc d’on vens. No
ho oblidis mai. Ets aquí perquè així ho vas decidir.
I darrere de tota decisió hi ha un motiu. Si et pregunto per què estàs
llegint aquest llibre, per exemple, segur que em podràs donar una
resposta. Potser t’interessa el tema, potser has llegit el títol i has sentit
curiositat, o potser no tenies res més a fer i volies passar l’estona. No sé
quin és el motiu, però sé que n’hi ha un. Perquè mai ningú ha fet res
sense un motiu.
El motiu que et va impulsar a venir és la resposta a la pregunta: “per
què ets aquí?” I vull que tinguis ben clar que la resposta existeix. Hi ha
un motiu. Ho dic perquè sovint tendim a pensar que la vida no té cap
La Teva Vida És un Viatge
14
sentit concret, i que som aquí per una espècie de casualitat còsmica. No
és així. Tu eres en un altre lloc, i vas decidir venir a la Terra per un motiu
molt concret; com sempre que decideixes fer qualsevol cosa. I estic
segur que, a mesura que vagis avançant en la lectura del llibre, tindràs
més clar quin és aquest motiu.
LA SEGONA FASE: LA PREPARACIÓ
Un cop vas prendre la decisió de venir, vas començar a preparar-te. És
el que sempre fas abans d’un viatge. Depenent de la naturalesa del
viatge, aquest procés pot ser més o menys complex, però sempre hi és.
Si surts un moment a comprar pa, agafes el moneder, i potser l’abric
per si fa fred; si te’n vas de vacances, la preparació és una mica més
llarga i elaborada, i si te’n vas a viure a un altre país una temporada,
encara més.
Bàsicament, la preparació consisteix a agafar alguns utensilis que creus
que pots necessitar, i en una planificació del que penses fer per assolir
l’objectiu que t’ha posat en marxa. En el cas de sortir a comprar, els
La Teva Vida És un Viatge
15
utensilis són ben pocs, i la planificació és tan senzilla que pràcticament
la fas de manera inconscient. Però per a viatges una mica més llargs,
t’ho prens amb més calma.
Si marxes de vacances, dediques una estona a considerar què creus que
et farà falta, i fas una bona maleta. També penses en què vols visitar, i
prepares un pla, més o menys detallat, del que, en principi, faràs cada
dia. A més a més, segurament també fas algunes reserves: hotels,
excursions, cotxe de lloguer, etc.
Això és exactament el que vas fer abans de venir a la Terra. Tenint en
compte que aquest viatge és bastant més llarg i complex que anar de
vacances, la preparació també ho va ser, però, en essència, és molt
semblant. Vas agafar el que creies que necessitaries, i vas planificar un
full de ruta. Això inclou, entre altres coses, les condicions en què vas
néixer i les teves característiques personals.
“Jan, m’estàs dient que jo vaig triar el meu cos i la família on vaig
néixer?” Doncs sí, t’estic dient això. Tu vas preparar el viatge a la Terra
“JAN, M’ESTÀS DIENT QUE JO
VAIG TRIAR EL MEU COS I LA
FAMÍLIA ON VAIG NÉIXER?”
DONCS SÍ, T’ESTIC DIENT AIXÒ.
La Teva Vida És un Viatge
16
amb molta cura, i aquesta preparació és la resposta a la pregunta: “per
què ets així?” Ets com ets perquè així ho vas decidir.
LA TERCERA FASE: L’EXECUCIÓ
Quan ho vas tenir tot ben preparat va començar la tercera fase, que és
l’execució del viatge pròpiament dit. Vas posar en marxa el que havies
preparat, i et vas dirigir cap a la Terra. Aquesta és la fase en què et
trobes ara mateix.
Bàsicament, aquesta etapa consisteix en anar repetint el procés que
hem anomenat fins ara: prens noves decisions, et prepares per dur-les a
terme i les executes. Aquesta és l’essència de la teva vida. Hi ha
decisions molt simples, com ara què prendre per esmorzar, i n’hi ha de
més transcendentals, per exemple deixar la feina o no. En qualsevol cas,
però, el teu dia a dia és una continua presa i execució de decisions.
Això implica que, en qualsevol moment, pots canviar el rumb de la teva
vida. Sense anar més lluny, ara mateix, si volguessis, podries aixecar-te
La Teva Vida És un Viatge
17
de la cadira i decidir anar-te’n a l’altra punta de món. Pots començar un
nou viatge i dirigir-te cap a on tu desitgis.
És a dir, no hi ha predestinació. Tu vas decidir venir aquí per un motiu,
però el teu destí no està escrit. Pots canviar d’opinió en qualsevol
instant. Aquest és el gran poder de les teves decisions: et poden portar
on vulguis. Això no vol dir, però, que la decisió original que et animar a
venir no tingui importància. Tot el contrari; en té, i molta.
En primer lloc, perquè no és gaire probable que hagis canviat de parer.
Per què ho hauries d’haver fet? És la teva pròpia decisió, i normalment
no hi ha cap raó per modificar-la. Si te’n vas a París a veure la torre
Eiffel, per exemple, un cop allà decideixes que ja no t’interessa i deixes
de visitar-la? És una possibilitat, és clar, però no és el més habitual.
El més probable és que el motiu que t’ha portat aquí encara segueixi
vigent. I és molt important que el recordis. Quin creus que és l’origen de
tots els teus problemes? Els diners? La salut? La feina? La família? No,
és clar que no. El problema és que no recordes per què ets aquí, i
La Teva Vida És un Viatge
18
camines mig a les fosques. Et falta un rumb clar que doni sentit a la teva
existència. Per poder controlar la teva vida, necessites prendre
decisions contínuament, i no pots fer-ho si no saps on vols anar.
Fins i tot en el cas remot que hagis canviat d’opinió, i que el motiu que
t’ha portat aquí ja no sigui vàlid, també és important que el recordis.
Abans de venir et vas preparar per assolir un determinat objectiu, així
que si ara vols prendre una nova direcció, la preparació que portes ja no
et serveix. No passa res, ho pots fer perfectament, però has de
reestructurar-ho tot. I et serà molt més fàcil si entens el procés que t’ha
portat fins aquí.
Capítol 3
La Recerca de la Felicitat Ets aquí com a resultat d’una decisió que vas prendre i que té un gran
pes en la teva vida actual. És el pilar que sustenta la teva existència, i
com a tal, és per tot arreu, fins i tot encara que no ho vegis: en els teus
pensaments, en els teus sentiments, en l’aire que respires, en totes i
cadascuna de les teves cèl·lules. Ho impregna absolutament tot.
No és cap metàfora, i tampoc estic exagerant. Tota la teva vida es
recolza en els motius que tens per ser aquí. Pensa durant un moment
en qualsevol activitat diària, com ara anar a treballar. Què passaria si
deixessis de tenir una raó per fer-la? Què passaria si ja no necessitessis
La Recerca de la Felicitat
20
els diners, i la feina no et produís cap altre benefici? Simplement, no hi
aniries més.
Quan no tens cap motiu per fer una cosa, simplement no la fas. Així que
si ets aquí, és perquè tens una raó per ser-hi. El teu cor batega perquè
tu li estàs dient a cada instant que vols seguir aquí.
De la mateixa manera, el teu cor tampoc s’aturarà fins que tu no li ho
ordenis. Oblida tot el que t’han explicat sobre la mort: pots quedar-te
en aquest planeta tot el temps que ho desitgis, t’ho prometo. Si
poguessis parlar amb els que ja ens han deixat, tots ells, sense excepció,
et dirien: “no pateixis, vam marxar quan vam voler, i tu faràs el mateix.”
La teva voluntat és completament indoblegable. Ets tan poderós que tot
l’univers et mira amb respecte quan et veu. Però no ho recordes, i
consideres que una part del teu destí no depèn de tu. Creus que pots
posar-te malalt sense que tu hi tinguis res a veure, i fins i tot que el teu
cos pot aturar-se sense el teu permís.
La Recerca de la Felicitat
21
Res d’això. El que marca tots i cadascun dels teus passos són les teves
decisions. Vas arribar amb una decisió, i marxaràs amb una decisió. I
entremig has pres, i seguiràs prenent, una gran quantitat de decisions
més que determinen el teu camí. No és per caprici, doncs, que insisteixo
en aquest tema. Les decisions són el pilar de la teva existència.
COM PRENS LES TEVES DECISIONS?
Podríem posar molts casos concrets sobre decisions que has pres, i
preguntar-nos per què les vas prendre. Fins i tot podríem fer una llista
complerta i repassar-les una per una, i en tots els casos trobaríem la
mateixa resposta: perquè vas considerar que era el millor per al teu
benestar.
El benestar és l’objectiu últim de tot ésser vivent, i tot el que fem té
aquesta motivació al darrere. Per què vas a treballar? Per què et
relaciones amb altres persones? Per què vas al metge quan et trobes
malament? El motiu sempre és el mateix: vols sentir-te el millor
possible. Això no vol dir, però, que sempre assoleixis aquest objectiu.
EL QUE MARCA TOTS I
CADASCUN DELS TEUS PASSOS
SÓN LES TEVES DECISIONS.
VAS ARRIBAR AMB UNA
DECISIÓ, I MARXARÀS AMB
UNA DECISIÓ.
La Recerca de la Felicitat
22
De vegades, l’única cosa que aconsegueixes és sentir-te menys
malament. Però la idea és la mateixa: sempre actues per intentar
aconseguir el màxim de benestar; o el mínim de malestar, segons com
es miri.
És a dir, mai has fet res que no fos pensant en el teu benestar. Mai. I fas
ben fet, perquè no hi ha res més important: ni la feina, ni els diners, ni
el prestigi, ni tan sols la salut. Si no ets feliç, la resta no té cap valor.
El que estic dient amb tot això és que l’objectiu que t’ha portat aquí és
el teu benestar. Tu prens les teves pròpies decisions, i sempre ho fas
buscant la felicitat. Així doncs, no has vingut a patir, ni ets víctima de
cap càstig diví, ni tampoc has de pagar pels errors comesos en vides
passades. Has vingut a ser feliç.
Recordes el primer dia que vas anar a treballar? O les primeres
setmanes de relació amb la teva parella? Et feia il·lusió, oi que sí? Doncs
aquest és l’esperit que et va portar a la Terra. Veies claríssim el
La Recerca de la Felicitat
23
potencial de viure experiències interessants que té aquest planeta, i no
podies esperar per venir.
Però la cosa es va complicar una mica, com passa sovint. Viure aquí no
és tan fàcil com semblava des de fora, i et vas desviar del camí. Entre
moltes altres coses, vas oblidar qui ets i d’on vens, però el més greu és
que vas oblidar què és la felicitat, i que ser feliç és l’únic objectiu que
realment val la pena. En definitiva, has oblidat que has vingut aquí a fer
una cosa que et fa molta il·lusió. T’has perdut en un mar de factures i
responsabilitats, i has acabat creient que la vida és això.
El que jo desitjo és que retornis al teu pla original. Que recordis que no
ets aquí per obeir ordres ni per anar a treballar deu hores al dia. Ets
aquí per fer una cosa que et fa molt feliç, i m’agradaria molt veure’t
fent-la. No hi ha res més bonic que una persona fent allò que més
estima.
La Recerca de la Felicitat
24
QUÈ ÉS LA FELICITAT?
Si t’has desviat del camí de la felicitat, no ha sigut per voluntat pròpia.
Bé, estrictament parlant, sí que ha sigut la teva decisió, però ho has fet
sense adonar-te’n. Tu sempre tries el camí que creus que et farà més
feliç; el problema és que no sempre saps què és el millor per a la teva
pròpia felicitat, perquè hi ha informació sobre tu mateix que no veus. És
el famós subconscient.
Ja que surt el tema, quina cosa més estranya això del subconscient, no
trobes? Una part de tu està oculta de tu. Estranyíssim. D’entrada, no
sembla que tingui ni cap ni peus. Però el cas és que hi és. Hi ha una part
de la teva pròpia ment que no ets capaç de percebre.
Aquesta circumstància té una gran influència en les teves decisions,
perquè només pots triar un camí si el veus. I què passa si el camí que et
porta a la felicitat és precisament el que està ocult? No cal fer cap
exercici d’imaginació per trobar la resposta a aquesta qüestió, perquè
això és precisament el que t’està passant: si no ets completament feliç,
La Recerca de la Felicitat
25
és simplement perquè no veus el camí que et condueix a la plena
felicitat. Si el veiessis, l’hauries triat. Per descomptat.
És possible que tinguis ganes de dir-me que la plena felicitat no existeix;
una creença força arrelada entre nosaltres. Veient com va el món en
alguns aspectes, s’ha de reconèixer que té la seva lògica pensar
d’aquesta manera. Malgrat això, no és veritat que no existeixi. L’origen
del nostre patiment és simplement que hem oblidat què és exactament
la felicitat i com s’obté.
Una veritable pena, perquè la felicitat segueix una fórmula molt simple,
i gràcies a ella, podem controlar el nostre benestar completament. Diu
així:
Felicitat = amor expressat
És a dir, la quantitat de felicitat que sents en cada moment és
exactament igual a la quantitat d’amor que estàs expressant. Ni més ni
menys. És una fórmula exacta que es compleix sempre.
La Recerca de la Felicitat
26
Pots estimar una persona, una professió, un paisatge, a tu mateix o
qualsevol altra cosa. És completament indiferent quin és l’objecte
receptor del teu amor, l’única cosa que importa és que l’expressis. Quan
expresses el teu amor, et sents feliç; quan no, no. Així de senzill.
Per ser feliç, doncs, simplement has de fer que les teves decisions siguin
sempre el reflex d’allò que més estimes. I això és precisament el que et
va portar a la Terra. Vas decidir venir aquí aplicant aquesta fórmula. Vas
venir a expressar el teu amor.
Però te n’has oblidat, i ara sovint fas coses que no tenen res a veure
amb el que veritablement estimes. Fas una feina que no t’agrada, et
relaciones amb persones que no et cauen bé i et preocupes per coses
que en realitat no t’importen. Per aquesta raó no ets plenament feliç.
Estàs incomplint el manament més important de tots: si no ho estimes,
no ho facis.
Ho pots solucionar, per descomptat; pots aconseguir la plena felicitat. I
si algú et diu el contrari, vol dir que no és feliç, i que està projectant la
PER SER FELIÇ, SIMPLEMENT
HAS DE FER QUE LES TEVES
DECISIONS SIGUIN SEMPRE EL
REFLEX D’ALLÒ QUE MÉS
ESTIMES.
La Recerca de la Felicitat
27
seva frustració en tu. Només has de fer una cosa molt simple: canviar
de direcció, i seguir el rumb que et marca el teu amor. És el rumb que et
va portar a la Terra.
Capítol 4
El Motiu que T’ha Portat Aquí Fins ara, tot el que hem parlat és igual per a tothom: tots hem vingut a
la Terra per voluntat pròpia, a ser feliços expressant el nostre amor. El
que et diferencia, i et fa especial, és que el teu amor és únic. No hi ha
ningú que estimi les mateixes coses, i amb la mateixa intensitat, que tu.
Pensa un moment en què és el que més t’agrada: la música? La moda?
Els llibres? La política? Sortir amb els amics? La teva feina? Intenta
entrar en tant detall com puguis, no et quedis a la superfície. Si t’agrada
la música, per exemple, pensa en què t’agrada exactament: tocar un
instrument? Quin? I quin tipus de música? Quins cantants? Prefereixes
escoltar els altres o cantar tu? Si fas aquest petit exercici, començaràs a
veure com n’ets d’especial.
El Motiu que T’ha Portat Aquí
29
Perquè ningú sent el mateix que tu per les mateixes coses que tu. Si
preguntem a vàries persones què és el que més estimen, obtindrem un
conjunt de respostes completament úniques; no n’hi haurà dues de
repetides. Si no ho acabes de veure clar, fes la prova amb altres
persones que coneguis. Veuràs com ningú respon exactament el mateix
que has respost tu.
Amb això, el que t’estic dient és que, de tot l’amor que hi ha a l’univers,
hi ha una part que et correspon a tu. És teva, i només teva. Ningú més la
pot tocar, si tu no ho permets. Imagina’t tot l’amor que existeix com un
gran pastís, si vols, i talla’n un petit tros. Aquest tros és teu.
És a dir, ets el responsable d’una part del tresor més gran que existeix
en tot l’univers, perquè no hi ha res més valuós, ni més poderós, que
l’amor. L’amor és la font de la vida i el motor de l’univers. I tu ets un
dels guardians d’aquesta força descomunal.
Mira dins teu, i veuràs que hi tens amor: amor per tu mateix, per altres
persones, per la vida. Aquest amor és el que t’impulsa a viure i a tirar
El Motiu que T’ha Portat Aquí
30
endavant, però per sobre de tot, et fa immensament valuós. Perquè el
teu amor no només t’impulsa a tu, sinó tot l’univers.
Si algun cop has pensat que ets poca cosa, treu-t’ho del cap ara mateix.
Creus que l’amor és poca cosa?
TU ESTIMES EL QUE ESTIMES
Hi ha molt amor dins teu, molt; però no hi és tot. Tu no tens tot l’amor
de l’univers, només en tens una part. Només tens un tros del pastís.
És a dir, no ho estimes tot. Hi ha coses que estimes, i d’altres que no.
Contràriament al que pot semblar d’entrada, això té aspectes molt
positius. Tingues en compte que si ho estimessis tot amb la mateixa
intensitat, no podries fer res, perquè la força que t’impulsa a moure’t és
precisament la capacitat de distingir el que t’agrada del que no. Si
menges, per exemple, és perquè prefereixes estar amb la panxa plena
El Motiu que T’ha Portat Aquí
31
que passar gana; si no fos així, no ho faries. En última instància, si totes
les situacions et resultessin igual d’agradables, no faries res.
És una mica el que li passa a Déu. Ell ho estima pràcticament tot amb la
mateixa força, i degut a aquesta circumstància, no es pot moure gaire.
Déu no pot desplaçar-se per l’univers, ell ÉS l’univers. Però tu no; tu
només n’ets una part, i això et dóna llibertat. De fet, tu existeixes per
fer coses que Déu no pot fer directament.
El fet de no estimar-ho tot té una conseqüència que et pot semblar
òbvia, però que és més important del que sembla a primera vista: no
pots expressar amor per allò que no estimes. D’on no n’hi ha, no en
raja.
Així doncs, tot i tenir una gran llibertat, tens una limitació important:
pots fer el que vulguis, però no tot pots fer-ho amb amor. Pots cantar
qualsevol cançó, però si no t’agrada, no la cantaràs amb amor; pots
exercir qualsevol professió, però si no l’estimes, no ho faràs amb amor;
pots oferir la teva companyia a qualsevol persona, però si no et cau bé,
EL TEU RADI D’ACCIÓ NO TÉ
LÍMITS, PERÒ LA TEVA
CAPACITAT D’EXPRESSAR
AMOR SÍ. NOMÉS POTS
EXPRESSAR AMOR PER ALLÒ
QUE ESTIMES.
El Motiu que T’ha Portat Aquí
32
no li transmetràs amor. El teu radi d’acció no té límits, però la teva
capacitat d’expressar amor sí. Només pots expressar amor per allò que
estimes.
EL TEU LLOC T’ESPERA
Tenint en compte que la teva felicitat depèn exclusivament de la
quantitat d’amor que expresses, és evident que, de cara al teu
benestar, és imprescindible que tinguis ben clar què estimes i què no. Si
dediques el teu temps a fer coses que no estimes, estaràs malgastant la
teva vida, perquè no seràs feliç.
Així que ara et demanaré que repeteixis l’exercici que t’he proposat
abans, però amb tota la teva atenció. Millor si deixes de llegir uns
minuts i ho apuntes en un paper: què estimes realment? Què t’agrada
per sobre de tot? Detalla-ho tant com puguis.
Ja ho has fet? Segur?
El Motiu que T’ha Portat Aquí
33
Recordes quan et deia que ets aquí com a resultat d’una decisió que vas
prendre? I que totes les teves decisions van encaminades cap al teu
màxim benestar? Doncs ha arribat el moment de lligar caps. Si has estat
sincer, i has expressat el que realment sents, el que has escrit és la raó
per la qual ets aquí. Això és el que has vingut a fer. Has vingut a fer
realitat allò que estimes, i el que estimes és el que has apuntat al paper.
Ja que has fet l’exercici, fixa’t també en la gran quantitat de coses que
hi ha pel món, i que han quedat fora de la teva llista: activitats,
professions, experiències, etc. Són les coses que no estimes, o que no
t’atrauen especialment. Això és el que NO has vingut a fer aquí. Com a
mínim de moment.
Aquestes coses que a tu no t’interessen, però, segur que són a la llista
d’alguna altra persona. Si una cosa existeix, és perquè algú l’estima; si
no, no existiria. Degut a això, és molt possible que, en algun moment,
algú et digui que alguna d’aquestes coses és superior, i que tu també
l’hauries d’estimar. Potser et diu que hi ha una professió millor que les
altres, i que l’hauries de triar; o que hi ha un tipus de roba més bonica, i
El Motiu que T’ha Portat Aquí
34
que te l’hauries de comprar. Des del seu punt de vista, segurament no
cregui que està fent res dolent, perquè per a ella aquestes coses
realment són millors. Són les coses que ella estima.
Però no són les coses que tu estimes, així que no et faran feliç. Oblida,
doncs, el que diuen els altres, i centra’t en el que tu sents.
Això és el millor que pots fer per a tu, però també per a la resta de
persones. Tingues en compte que cadascú estima coses diferents, fins al
punt que no hi ha ningú més que tingui una llista com la teva. És a dir, el
teu camí està lliure, perquè no hi ha dues persones que hagin vingut a
fer el mateix. No has de competir per ocupar el teu lloc al món. El teu
lloc és teu, i no se solapa amb el de ningú més.
Ara bé, què passa si et desvies del teu camí? Llavors sí que trobaràs
conflictes, perquè la resta de camins no ho estan, de lliures. Estaràs
intentant menjar-te la part del pastís que no et correspon, i algú es
queixarà. Amb raó.
El Motiu que T’ha Portat Aquí
35
Honrar els teus sentiments, doncs, i fer únicament allò que
veritablement estimes, no és només la manera de tenir cura del teu
propi benestar, és també la manera de respectar l’espai del altres i
d’incrementar l’harmonia del planeta.
Capítol 5
L’origen del Teu Dolor Estic segur que, ara mateix, tens diversos problemes, més o menys
greus, que et preocupen. Això vol dir, simplement, que hi ha algunes
situacions que no saps ben bé com gestionar; en cas contrari,
lògicament, ja ho hauries fet. Ningú té un problema si sap com
resoldre’l.
Bàsicament, tens dubtes. Aquest és l’origen del teu patiment. Els teus
problemes necessiten una decisió que els solucioni, però o bé no saps
quina és la decisió correcta, o bé no veus clar com dur-la a terme.
L’origen del Teu Dolor
37
De la teva època escolar, segurament recordaràs que, en algun
moment, la professora et va dir que per resoldre un problema, el més
important és plantejar-lo correctament. Si aquest pas el fas bé, ja tens
la meitat de la feina enllestida. Doncs bé, hi ha una manera molt simple
de replantejar-te completament la vida i facilitar enormement la presa
de decisions. Perquè tots els teus dubtes, totes les decisions que tens
pendents i que no saps com afrontar, es poden resumir en una sola
pregunta: faig el que em diu el meu amor o faig una altra cosa?
Normalment, però, no ho plantegem d’aquesta manera. Si tenim un
dubte, posem la situació en qüestió al centre del problema, i ens
preguntem què podem fer: quina teràpia segueixo per intentar curar-
me de tal malaltia? Com puc trobar una feina millor? A quina escola
porto el meu fill? Etc. Aquesta no és la manera òptima de formular-ho
perquè, implícitament, estàs dient que no tens cap pista sobre què és el
millor per a tu. Estàs afirmant que, d’entrada, totes les possibles
opcions són igual de vàlides.
L’origen del Teu Dolor
38
I això no és cert, perquè sí que tens una pista molt important: el teu
amor. Els teus sentiments tenen una opinió molt clara i ferma sobre què
hauries de fer –i saben de què parlen–, així que quan formulis
verbalment els teus dubtes, has de posar el que sents dins de la frase.
Una manera senzilla de fer-ho és la que t’apuntava fa un instant: faig el
que em diu el cor o faig una altra cosa?
Amb aquesta formulació, qualsevol dubte es simplifica de forma radical.
Ja no has de triar una professió, ni has de decidir si deixes la feina o no,
ni has de plantejar-te si vols continuar amb la teva parella. No has de
prendre cap d’aquestes decisions, l’única cosa que has de decidir és si
vols expressar el teu amor o no. I aquesta decisió és molt fàcil, perquè
el teu amor és el que és. No tens mil i una opcions: tu estimes el que
estimes. El teu amor t’està marcant el camí; tu només has de decidir si
el vols recórrer o no.
El teu dolor neix precisament de la llibertat que tens en aquest aspecte.
Tu pots no expressar el teu amor si vols; pots tancar-lo dins teu i
L’origen del Teu Dolor
39
dedicar-te a fer coses que en el fons del teu cor no t’interessen el més
mínim. I ho estàs fent, per aquesta raó no sempre ets feliç.
EL MILLOR REGAL PER A L’UNIVERS
Fer el que t’agrada és el millor per a tu, evidentment, però també és el
millor per a la resta de la humanitat, i de l’univers en general. No és un
acte d’egoisme, doncs; és tot el contrari.
Quan fas el que realment estimes, el teu amor surt a l’exterior, i els que
tenim la sort de ser a prop teu, el rebem. La teva llum ens il·lumina i la
teva calidesa ens escalfa el cor. En canvi, què rebem quan no expresses
amor? Doncs no rebem res. Res de bo, com a mínim.
Estic segur que, durant el teu dia a dia, fas moltes coses que preferiries
no fer: anar a treballar, potser, fer determinades gestions, etc. I estic
segur, també, que creus que tenen alguna utilitat; o bé per a tu
directament, o bé per a algú altre. És obvi, si no, no les faries. Doncs bé,
L’origen del Teu Dolor
40
deixa’m que sigui clar i franc: no serveixen per a gran cosa. No et fas cap
bé ni a tu ni a la resta de la humanitat.
Si fas allò que estimes, emets amor; si no, no. I si no emets amor, el que
surt de tu no és gens agradable. Si vas a treballar amargat, per exemple,
és igual que pensis que la teva tasca fa un servei a la societat: el que
estàs enviant al món és amargura. Si conviure amb la teva parella et
posa trist, emets tristesa. Si per a tu, cuidar els teus fills és un sacrifici,
emets dolor.
Fer totes aquestes coses que no tens cap ganes de fer només té un
aspecte positiu: t’ajuda a veure clarament que no té cap sentit fer res
que no et faci feliç. Cada minut que passes duent a terme activitats que
no estimes, ets una mica més a prop d’adonar-te de fins a quin punt
estàs perdent el temps.
Abans que protestis dient-me que has de mantenir la teva família, i que
hi ha coses que no pots deixar de fer, recorda que tu, i els teus, sou
eterns. No podeu deixar d’existir, així que deixa de preocupar-te per
L’origen del Teu Dolor
41
aquest tema. L’únic perill real que us amenaça és la infelicitat. Això és el
que ha de centrar els teus esforços.
Si vols ser feliç, i al mateix temps aportar valor real a la gent que
t’envolta, has d’emetre amor. I per emetre amor, només tens una
possibilitat: fer allò que estimes. Tota la resta és crear dolor: a tu mateix
i a tot el món.
LA DESCONNEXIÓ DELS TEUS SENTIMENTS
Evidentment, a la pràctica no tot és blanc o negre. Entre expressar tot el
teu amor i no expressar-ne gens, tens tot un ventall de possibilitats. Pot
ser que n’expressis només un part, i també pot ser que en una àrea de
la teva vida n’expressis molt, i en una altra no tant. En funció d’això, et
sentiràs més o menys feliç, i el teu entorn també.
El teu objectiu és, doncs, expressar el màxim d’amor que puguis en tots
els àmbits de la teva vida.
NO POTS DEIXAR D’EXISTIR,
AIXÍ QUE DEIXA DE
PREOCUPAR-TE PER AQUEST
TEMA. L’ÚNIC PERILL REAL
QUE T’AMENAÇA ÉS LA
INFELICITAT. AIXÒ ÉS EL QUE
HA DE CENTRAR ELS TEUS
ESFORÇOS.
L’origen del Teu Dolor
42
La gran pregunta és: per què no ho estàs fent? Si expressar amor és el
que ens fa feliços i el que més beneficia a tota la societat, com és que
no ho fem tots? Doncs per un fet molt simple: no sabem què estimem
realment. No som conscients dels nostres sentiments reals.
No és que ens trobem en una obscuritat total, però sí que anem una
mica perduts al respecte. Tenim algunes idees, però no acabem de tenir
del tot clar què volem realment, ni com aconseguir-ho. Ens passem el
dia pensant en què podem fer per sentir-nos millor –guanyar més
diners, tenir un cos més bonic, trobar algú que ens estimi, etc. –, i no
veiem que és molt més simple que tot això.
No em cansaré de repetir-ho: tu estimes el que estimes, i no pots
expressar amor si no fas el que estimes. Així que el que has de fer és
descobrir què vols realment, i fer-ho. Res més. Si ja ho has descobert,
posa’t en marxa, i que res et faci canviar de rumb. I si encara no ho
saps, mira dins teu i ho veuràs. No facis cas del que diuen els altres
L’origen del Teu Dolor
43
sobre què hauries d’estimar i què hauries de fer. Mira dins teu. Aquí és
on es troba el teu amor.
Capítol 6
Les Teves Eines Creatives Fixa’t que portem una bona estona parlant de decisions, i de quin és el
teu camí, i que en cap moment hem dit res de la teva ment ni de què
penses. Només hem parlat del que sents.
No és cap casualitat, perquè la teva ment no en té ni idea de per què
ets aquí, ni de quin és el teu lloc al món. No sap què has de fer per ser
feliç, ni què és bo per a tu. Així que no li ho preguntis, et pot respondre
qualsevol disbarat.
La ment és una gran incompresa. No sabem quines són les seves
capacitats reals, i la tenim fent unes tasques que no li corresponen. I el
Les Teves Eines Creatives
45
que és pitjor: no estem aprofitant-la per allò que sí que sap fer la mar
de bé. És com tenir un cotxe de carreres i utilitzar-lo per anar per la
muntanya.
La millor manera de definir la ment és dir que és una eina creativa. La
ment no serveix per prendre decisions, ni per descobrir quin camí és el
més adequat; serveix per executar decisions. Serveix per recórrer
camins. A la ment no li has de preguntar res, perquè no té cap resposta.
Simplement li has de dir què vols, i ella t’ho proporcionarà.
Per aquesta raó, quan intentes fer-la servir per decidir què fer en una
determinada situació, et sents perdut. Totes les opcions semblen tenir
motius a favor i en contra, i és impossible veure res clar.
Per exemple, pregunta-li a la teva ment si has de deixar la teva feina, i
veuràs com comença a divagar: potser sí, potser no, segurament pots
trobar alguna cosa millor, què faràs si no et surt bé, etc. En canvi,
pregunta-li al teu cor, i veuràs quina diferència. Et dirà clarament si la
LA MILLOR MANERA DE
DEFINIR LA MENT ÉS DIR QUE
ÉS UNA EINA CREATIVA. LA
MENT NO SERVEIX PER
PRENDRE DECISIONS, NI PER
DESCOBRIR QUIN CAMÍ ÉS EL
MÉS ADEQUAT; SERVEIX PER
EXECUTAR DECISIONS.
Les Teves Eines Creatives
46
teva professió et fa feliç o no, que és el que realment importa. Sense
dubtes.
És curiós com tendim a creure que la ment és sòlida i estable, i que els
sentiments no són de fiar. És tot el contrari.
El problema és que el poder creatiu de la ment és tan gran, que
demanis el que li demanis, t’ho donarà. Mai et dirà que no ho pot
aconseguir; ho farà. Així que quan li fas una pregunta, mai et diu que no
ho sap. Per a ella, les teves peticions són ordres. Si vols una resposta, te
la troba. Encara que se l’hagi d’inventar.
Si li preguntes si deixar la feina és una bona idea, et trobarà tantes
raons com vulguis per fer-ho. I si li demanes el contrari, farà el mateix.
Per aquesta raó, les llistes de pros i contres són una pèrdua de temps:
les dues columnes sempre tenen la mateixa longitud. A no ser que facis
servir els sentiments, i hi posis una mica d’ordre.
Les Teves Eines Creatives
47
UTILITZA LA TEVA MENT PER CREAR, NO PER DECIDIR
El teu amor és el capità del vaixell: és el que sap quin és el destí del
viatge, i el que té la brúixola i el mapa, però per si sol, no té gaire
autonomia. La ment, per altra banda, és el vaixell: té la capacitat de
moure’s pels mars amb total llibertat, però no sap on ha d’anar.
Tots dos tenen un gran poder, però només si col·laboren. El vaixell no és
ningú sense un capità, i el capità no pot fer gran cosa sense vaixell. Si
treballen junts, cadascú fent el que sap fer, tenen la capacitat d’anar a
qualsevol lloc, però per separat no poden fer res.
El mateix passa amb la teva ment i els teus sentiments. Junts són
imparables, però si no tenen clares les seves competències, i no
col·laboren en harmonia, esdevé el caos. Així que, si vols posar ordre a
la teva vida, has de començar a fer servir la ment i els sentiments pel
que realment serveixen: els sentiments per prendre decisions i la ment
per executar-les.
Les Teves Eines Creatives
48
Imagina que vols muntar un restaurant, per exemple. En aquest cas, la
ment et serveix per fer-ho realitat. A partir dels teus pensaments,
generes idees sobre com portar-ho a terme, algunes de les quals es
convertiran en actes concrets: buscaràs un local, pensaràs quants
treballadors necessites, dissenyaràs una carta, etc. Tot això ho faràs a
través de la teva ment.
Però no ha de ser la ment qui decideixi quin tipus de restaurant poses,
ni tan sols que el teu negoci sigui un restaurant. Tampoc ha de decidir el
tipus de menjar que oferiràs, ni altres aspectes de l’essència de
l’empresa. Tot això ho has de decidir amb el cor.
I en tots els altres àmbits de la teva vida has de fer el mateix: amb la
parella, els amics, la família, la salut, etc. El cor decideix i la ment
executa; aquesta és la manera d’arribar a bon port.
EL COR DECIDEIX I LA MENT
EXECUTA; AQUESTA ÉS LA
MANERA D’ARRIBAR A BON
PORT.
Les Teves Eines Creatives
49
APROFITA LES TEVES CAPACITATS
La ment és la teva gran eina creativa; és la part de tu que et permet
interaccionar amb la realitat i modificar-la al teu gust. Tot el que fas
neix a la teva ment, ja que és a través dels teus pensaments que
planifiques i dissenyes com actues.
Tot i així, el poder creatiu de la ment es manifesta a través de diferents
capacitats que semblen independents. Dins d’aquest grup, hi ha totes
les habilitats que puguis tenir: cantar, fer ganxet, ballar, escriure,
escoltar els altres, organitzar esdeveniments, etc. En última instància,
totes elles depenen de la ment, però a la pràctica, les percebem per
separat.
En certa manera, podríem dir que cada capacitat és una àrea
especialitzada de la ment. Tenim diversos sectors dins de la nostra
ment, i cada un d’ells s’especialitza en tasques diferents.
L’estructura d’aquests sectors té molta rellevància, perquè cada
persona els té desenvolupats d’una manera única. Passa el mateix que
Les Teves Eines Creatives
50
passava amb l’amor: tots tenim la capacitat d’estimar, però cadascú
estima coses diferents. Doncs el cas de la ment és igual. Tu, a través de
la teva ment, tens la capacitat de modificar la realitat, com tothom,
però no la tens estructurada de la mateixa manera que els altres: tens
unes determinades habilitats més desenvolupades, i d’altres menys.
De cara a treure-li el màxim profit a la teva estada aquí, és molt
important que siguis tan conscient com puguis de quines són les teves
principals capacitats. T’has de preguntar seriosament què és el que saps
fer millor, i respondre amb tota sinceritat. Si ho fas, descobriràs dues
coses: primer, que tens diverses capacitats –no hi ha ningú que no
sàpiga fer res–; i segon, que hi ha moltes capacitats que no tens, o com
a mínim, no les tens gaire desenvolupades.
El primer que has de fer és no lamentar-te mai per allò que no saps fer.
Pensa que si ho sabessis fer tot, els altres sobrarien. O el que, des del
teu punt de vista, encara és pitjor: si els altres ho sabessin fer tot, tu
Les Teves Eines Creatives
51
sobraries. Gràcies al fet que cada persona sap fer unes determinades
coses, i unes altres no, tots tenim un lloc aquí.
El que és realment important per a tu, no és arribar a saber-ho fer tot,
sinó aprofitar el que sí que saps fer. No has de perdre el temps pensant
en tot el que no tens, ni en com hauries de ser. Simplement has
d’utilitzar les capacitats que tens, que són moltes, i posar-les a treballar.
Has d’agafar les eines que tens disponibles i aprofitar-les al màxim.
Per descomptat, quan parlo d’aprofitar les teves capacitats, em
refereixo a utilitzar-les per fer allò que estimes. Qualsevol altra cosa és
malgastar el teu potencial.
Capítol 7
No Ets Com Ets per Casualitat La teva estada en aquest planeta no és res més que una gran
oportunitat d’utilitzar les teves capacitats creatives per expressar el teu
amor. Per fer-ho, però, has de ser conscient de què és exactament això
que estimes tant, i de quines són aquestes capacitats que tens.
Malauradament, això no és tan fàcil com en principi sembla que hauria
de ser. Al cap i a la fi, estem parlant dels teus propis sentiments i de les
teves pròpies capacitats, i el més lògic seria que et fos molt fàcil veure’ls
amb claredat. A la pràctica, però, no és així. Moltes vegades no tens clar
què sents exactament, ni què vols, ni què pots fer. Sembla mentida com
No Ets Com Ets per Casualitat
53
costa conèixer-se a un mateix, però què hi farem, algun motiu hi deu
haver...
Així doncs, has de fer un treball de recerca. Has de descobrir què
estimes realment i quines capacitats tens, i has d’arribar a tenir-ho molt
clar. Aquest treball implica esforç i energia. Que no t’espanti la paraula
“esforç” –no té perquè ser desagradable, al contrari–, però tampoc
pensis que pots aconseguir-ho sense una dedicació persistent. Has de
voler-ho, i has de demostrar que ho vols.
Segurament hi ha molts mètodes per aconseguir-ho, però,
personalment, crec que no hi ha res com mirar dins teu amb la intenció
sincera de descobrir què hi ha. Pots anomenar-ho meditació si vols,
però, bàsicament, es tracta de mirar-te a tu mateix amb afecte i ganes
de conèixer-te.
Per una banda, estigues tan atent com puguis als teus sentiments, i
intenta que siguin ells els que guiïn les teves passes. I per una altra,
No Ets Com Ets per Casualitat
54
pregunta’t què és el que saps fer millor, i aprofita-ho al màxim. És tan
senzill com això.
ETS PERFECTE
A mesura que avancis en aquest treball, cada cop tindràs més clar qui
ets realment. Veuràs amb total nitidesa cap a on apunten els teus
sentiments, i les eines que tens per fer-los florir. Però a més a més, se’t
farà evident un altre fet meravellós: el teu amor i les teves capacitats
coincideixen. És a dir, estàs plenament capacitat per fer exactament allò
que estimes.
No podria ser de cap altra manera, perquè tu vas preparar aquest viatge
abans de venir, ho recordes? Vas decidir venir aquí a expressar-te
creativament, i vas agafar tot el que vas creure que necessitaries. El teu
cos, la teva manera de ser i les teves capacitats són el resultat d’aquesta
preparació.
No Ets Com Ets per Casualitat
55
Mira al teu voltant, i veuràs que res del que existeix és com és per
casualitat; ni els objectes, ni els éssers vius. Els diferents utensilis que
utilitzem, per exemple, tenen la forma que tenen per un motiu; els
arbres i les plantes també, fins i tot els teus òrgans vitals són com són
per una raó. No hi ha res en tot l’univers que sigui com és per casualitat;
tot és com és per poder fer allò que ha de fer.
Què pensaries si algú et digués que la cadira on seus és fruit de la
casualitat? Probablement li diries que s’equivoca; fins i tot darrere d’un
objecte tan senzill hi ha un disseny. Algú va pensar en la funció que
havia de dur a terme la cadira, i li va donar la forma necessària. Sense
aquesta planificació inicial, no existiria. Agafant fustes a l’atzar, i tirant-
les unes sobre les altres sense ordre ni sentit, és impossible fabricar una
cadira; ni en mil milions d’anys.
Amb tu passa el mateix. No ets el resultat d’una llarga evolució genètica
totalment aleatòria; d’aquesta manera no és possible fer un ésser humà
tan perfecte com tu. Si fossis fruit de l’atzar, segurament series una
No Ets Com Ets per Casualitat
56
patata amb tres potes i cinc ulls. Però no, ets una persona amb tots els
òrgans necessaris per viure, funcionant amb una precisió de rellotgeria.
Per molt que creguis que tens mil i un defectes, creu-me: ets
impressionant.
Ets el resultat d’un disseny perfecte que et permet fer allò que has
vingut a fer. En certa manera, tu tens una missió aquí, i la teva forma és
la més adequada per poder complir-la.
ELS TEUS “DEFECTES”
Aquesta missió, però, no sempre encaixa amb el que la societat espera
de tu, i per aquesta raó no sempre et valoren per ser com ets.
Potser algú creu que hauries de tenir més atractiu físic, més simpatia,
més diners, més empenta, etc. Però jo em pregunto: què sap el món del
que tu has vingut a fer aquí? No en té ni idea, de manera que no pot
saber si la teva forma és adequada o no. Així que deixa una mica de
banda el que diuen els altres i fes el teu camí. Quan comencis a brillar
QUÈ SAP EL MÓN DEL QUE TU
HAS VINGUT A FER AQUÍ? NO
EN TÉ NI IDEA, DE MANERA
QUE NO POT SABER SI LA TEVA
FORMA ÉS ADEQUADA O NO.
No Ets Com Ets per Casualitat
57
tan fort que hagin d’apartar la vista, veuràs com canvien ràpidament
d’opinió.
Si hi ha qualitats que no tens, és simplement perquè no et fan falta. Per
poder dur a terme el que t’ha portat aquí, necessites unes
determinades capacitats, per descomptat, però també necessites no
tenir-ne unes altres. En realitat, és tan important allò que tens, com el
que no tens, perquè si ho tinguessis tot, et faria més nosa que servei.
Quan te’n vas de vacances, poses totes les teves pertinences a la
maleta? No. Agafes només el que creus que et serà realment útil. Si ho
agafessis tot, no podries ni començar a caminar.
Per aquest motiu hi ha moltes característiques que no formen part de la
teva forma actual: potser no tens gaire atractiu físic, intel·ligència,
simpatia, etc. Siguis com siguis, segur que no ho tens tot. I el que no
tens, no és perquè siguis inferior, ni perquè hagis tingut mala sort:
simplement no ho necessites. Com a mínim de moment.
Capítol 8
Fes-ho Realitat Ara ja saps per què ets aquí i per què ets com ets. O com a mínim, saps
on és la resposta. Pensa en el que sents, en el que realment estimes,
allò que per a tu és més important que cap altra cosa. Ets aquí per això.
Però no ets aquí per pensar-hi, ni per divagar sobre el tema; per això no
calia que vinguessis. Ets aquí per fer-ho realitat. Aquest punt és molt
important. Si vas fer el pas de venir, és perquè volies que el teu amor es
projectés cap a l’exterior, fent-se visible per a tothom. Volies ser feliç, i
això només és possible si expresses el que sents.
Fes-ho Realitat
59
El sentit últim de la teva vida, doncs, és la creació. Has de fer coses que
siguin una manifestació del teu amor. Has d’aprofitar les teves
capacitats i expressar el que sents amb elles. Si no vius de forma
creativa, estàs desaprofitant la teva vida. Meditar i conèixer-te a tu
mateix està molt bé, però no te cap sentit si després no ho aprofites per
crear alguna cosa.
Així que t’has de posar en marxa. Dedica tot el temps que consideris
necessari a descobrir què sents realment i quines capacitats tens, però
a mesura que ho vagis descobrint, expressa-ho. Si el cor et diu que has
de muntar un negoci, no esperis gaire; si estimes algú, demostra-l’hi; si
sents que has de canviar de rumb en algun àmbit de la teva vida, fes-ho.
Sigui quin sigui el camí que t’indiquen els teus sentiments, aixeca’t i
posa’t a caminar. Al ritme que tu vulguis, però fes-ho. Que no es quedi
en una simple idea dins del teu cap. Fes-ho realitat.
Aquesta és la raó de ser del nostre planeta. La Terra és simplement un
espai perquè et puguis expressar. És com la tela d’un pintor: un espai en
DEDICA TOT EL TEMPS QUE
CONSIDERIS NECESSARI A
DESCOBRIR QUÈ SENTS
REALMENT I QUINES
CAPACITATS TENS, PERÒ A
MESURA QUE HO VAGIS
DESCOBRINT, EXPRESSA-HO.
Fes-ho Realitat
60
blanc ple de potencial creatiu. Teva és, però, la responsabilitat
d’aprofitar aquest potencial. Si no pintes res, es queda en blanc.
Aquesta és l’única cosa que l’univers espera de tu. No vol que paguis les
factures a temps, ni que treballis deu hores al dia. No hi guanya res amb
això. L’únic que desitja és veure’t brillar. Vol que li ensenyis el que tens,
i que pintis un quadre ben bonic.
I jo també.
Si vols més informació, t’animo a visitar el meu blog. Hi trobaràs molts articles i recursos sobre
salut, benestar i creixement personal:
www.jananguita.cat
I si vols contactar amb mi, pots escriure’m a [email protected].