Download - Enigmes Inspectora Mayka
Enigma nº 1
"L’APAGADA"Havien passat tres anys des
de que Raul, Daniel, John i
Laia s’havien reunit per
última vegada i des
d’aleshores no s’havien
tornat a veure. Aquella
última vegada un d’ells va
cometre un crim en la
mateixa casa sinistra en la
que es trobaven ara.
En Raul ho sabia i estava disposat a denunciar-ho. Per això havia
traçat un pla per tal de desemmascarar al culpable al dia següent.
Quan van arribar a la casa es van anar retrobant al jardí, on van
improvitzar una petita reunió d’amics, en la que cadascú va explicar
com li havia anat durant aquells tres anys. Van començar a parlar
entre ells i sense adonar-se’n la tarda va anar passant, parlant i
parlant com si res hagués passat tres anys enrere.
Va ser el fred que van notar quan es feia fosc el que els va fer adonar
de l’hora que era, van decidir entrar a la casa per descansar i rentar-
se les mans per anar a sopar. Quan es van reunir al menjador la
conversa va continuar en el mateix punt en el que ho havien deixat
una hora abans al jardí. Després Raul i Daniel van anar cap a la sala
principal, que estava a la planta baixa de la casa, i es van seure al
costat de la llar de foc. Mentrestant la Laia i El John van anar a les
seves habitacions, estaven molt cansats del viatge.
Passada una estoneta, la casa es va quedar de sobte sense llum, tots
estaven força espantats ja que no coneixien bé la casa i no sabien on
havien d’anar per tal de solucionar l’apagada de llum. La Laia els va
tranquil·litzar de seguida encenent una espelma de la sala principal
on el Raul i el Daniel seguien parlant. Passats uns minuts va aparèixer
el John molt nerviós. Els hi va explicar que quan se’n va anar la llum
va sortir de la seva habitació i va baixar les escales molt a poc a poc,
els dos pisos a les fosques, per por a baixar rodolant les escales.
Aquella nit la llum no va tornar. Al matí següent en Raúl no va baixar
de la seva habitació. Al principi no els va estranyar que es perdés
l’esmorzar, ja que era coneguda per tots la seva fama de dormilega.
Però a dos quarts d’onze del matí quan havien quedat per donar un
passeig a cavall, van anar a buscar-lo a la seva habitació i se’l van
trobar mort al llit.
La causa de la mort havia estat una dosi de verí que algú li havia
posat a la seva tassa de té abans d’anar a dormir i havia mort mentre
dormia. La inspectora Mayka va comprovar que els cables de la llum
havien estat tallats i va ordenar registrar les maletes de cadascun
d’ells, amb l’objectiu de trobar algun rastre del verí, però tot l’esforç
en aquest sentit va resultar inútil.
Cap dels tres tenia entre les seves pertinences cap objecte que els hi
fes semblar sospitosos. A més, tots van facilitar la millor coartada
possible, van explicar els seus actes a la inspectora. Tot i així la
inspectora va fer detenir a un dels tres acusant-lo/a d’assassinat.
¿Quin va ser l’assassí/ina? i ¿quina és la raó de la seva detenció? . La
solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix atentament i
observa l’escenari dels fets narrats. Per ajudar-te a esbrinar-ho,
segueix aquests consells:
1.‐ Llegeix atentament tot el text.
2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.
3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.
4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el dibuix i
torna a llegir-ho.
Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran
de pista:
1.‐ On estava cadascú quan se’n va anar la llum?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
________________
2.‐ Quan va trigar cadascú en arribar a la sala principal?
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
____________________________________
La resposta és:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen!. Si no, no et
desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i
veuràs com ho aconsegueixes.
Enigma nº 2
“ES VEN”Era un dia molt calorós
d’estiu. La inspectora
Mayka, asseguda a l’ombra
d’un bonic arbre del seu
jardí, es refrescava bevent
una llimonada boníssima
que li havia preparat el seu
marit. El seu germà Mohamed, que venia tot suat i semblava cansat,
es va apropar a ella. El seu germà era agent immobiliari i portava un
temps que no aconseguia cap venda important. –“Estic molt
neguitós”, va dir. Recordes la casa antiga de la ciutat?, doncs he
posat ja tres cartells nous de “Es ven” aquesta última setmana.
L’últim aquest mateix matí i acabo de passar davant de la casa i ja no
està. Però per què voldria algú robar un cartell d’una immobiliària?
Què voldran fer-ne?
- Qui sap? – Va dir la inspectora servint-se un altre vas de
llimonada.
- És probable que alguns nens sense res més a fer l’utilitzin per
construir quelcom amb la fusta del cartell. Vaig a fer un volt a
veure què puc esbrinar.
En Mohamed li va dir que no hi havia gaire més a veure, només hi
havia dues case més en tot el carrer. En una d’elles, just en la del
costat, vivia una dona gran i davant una família amb un nen de 10
anys. De totes maneres la inspectora va insistir i se’n va anar cap
allà.
Mitja hora més tard va arribar i va veure a un senyor a la vorera
mirant cap a totes bandes i al veure-la es va dirigir cap a ella. Tenia
una camioneta que estava aparcada davant de la casa buida. – No
sabrà vostè alguna cosa d’aquest lloc, li va dir a la inspectora. – No
sóc de la ciutat i el meu nebot m’ha estat buscant casa, m’ha deixat
la seva camioneta per arribar fins aquí, però ara no sé si és aquesta la
casa que m’ha dit perquè no veig cap cartell a la porta.
‐ “Efectivament aquesta casa està a la venda"- va dir la inspectora. –
Tingui aquesta targeta i truqui a la immobiliària per a que li donin
més informació.
Quan va marxar, la inspectora va pensar que potser el seu nebot,
l’amo de la camioneta, podria haver tret els cartells per evitar que es
vengués la casa abans que el seu tiet tingués la oportunitat de veure-
la, ja que els cartells caben perfectament a la camioneta.
Seguidament va anar cap a la casa de la dona gran, la dona li va dir
que no havia vist res estrany durant el matí. Des de la porta la
inspectora li va preguntar si sabia d’ algú que pogués haver agafat els
cartells. La dona sense dubtar va respondre:
‐ Dana, la filla dels de la casa del davant, és una nena molt
entremaliada que sempre està pensant quina una en pot fer.
Mentre parlaven, des de la porta entreoberta de la casa, va poder
observar l’acollidora sala d’estar, el sofà, les cadires cobertes de
vellut, les puntes cobrint les taules i un gran quadre penjat de la llar
de foc, on la llenya cremava alegrement.
‐ Jo sóc la Dana. Li va dir la nena a la inspectora. I no m’he mogut
d’aquí en tot el dia. M’agrada jugar al jardí i no he vist res estrany.
Mentre escoltava a la nena, la inspectora es va adonar que just al
costat de l’arbre on la nena estava per aprofitar la seva ombra i
protegir-se del sol, hi havia construïda una caseta amb peces de fusta
que el temps havia tornat de color gris.
Quan la inspectora va arribar a casa seva, li va dir al seu germà que
ja sabia qui li havia estat treient els cartells de la casa en venta i que
també creia saber per què ho havia fet. Qui li havia tret els cartells i
per què. La solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix
atentament i observa l’escenari dels fets narrats.
Per ajudar-te a esbrinar-ho, segueix aquests consells.
1.‐ Llegeix atentament tot el text.
2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.
3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.
4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el dibuix i
torna a llegir-ho.
Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran
de pista:
1.‐ En quina estació de l’any es narra la història?
________________________________________________
2.‐ Quina temperatura feia aquell dia?. Per què ho saps?
______________________________________________________________________
________________________________________
La resposta és:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen! Si no, no et
desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i
veuràs com ho aconsegueixes.
Enigma nº 3
“M’HAN ROBAT”Quan vaig arribar a casa del
senyor Marouane, on s’havia
comés un robatori, l’amo
m’esperava a la porta,
semblava força alterat. El
primer que em va dir va ser:
- M’han robat, senyora
Inspectora, m’han
robat.
– Bon dia, li vaig respondre.
Després d’escoltar-me es va disculpar.
‐ Perdoni’m ser tan descortès, però estic molt nerviós, acabo
d’arribar a casa i he vist la finestra forçada...
Després de demanar-li que es tranquil·litzés i que m’expliqués tot el
que havia vist. Em va dir que només arribar a casa va notar que el
pestell de la finestra de la cuina havia estat forçat, segurament pel
lladre, el qual no havia trencat el vidre, però l’havia forçat amb una
espècie de palanca de ferro.
Vàrem buscar per la casa amb l’esperança de trobar l’eina utilitzada i
descobrir en ella qualsevol empremta, però no vam veure res. Però
quan sortíem per la porta del darrere a buscar pel jardí, vam veure
sota la finestra un tornavís molt gran, amb el qual segurament havien
forçat el pany de la finestra.
El senyor Marouane em va dir que aquell tornavís era seu i que
formava part d’una caixa d’eines que li havia regalat la seva dona no
fa gaire temps. També li va dir que el tornaria a la caixa d’eines, ja
que era un maniàtic de l’ordre i no podia veure res fora del seu lloc.
Després vam recórrer tota la casa prenent nota de totes les coses que
havien robat. Sumant el valor de la col·lecció de segells, les joies de la
seva dona, la tele, el DVD, el portàtil i algunes peces decoratives de
valor, em va dir que la suma podria ser d’un quart de milió d’euros.
Així era fàcil d’entendre que estigués tan nerviós quan la Inspectora
va arribar a casa
seva.
- Com vostè
comprendrà,
senyora
Inspectora,
tinc una
assegurança
que cobrirà
tots els
objectes
robats, però
això no em treu tot el malestar que porto a dins. Ja que encara
que tota la resta pugui ser reemplaçat, la meva col·lecció de
segells no només tenia un valor econòmic, sinó també
sentimental; va ser una herència del meu pare i la conservava
amb molta il·lusió i ...
Vaig interrompre el seu discurs per preguntar-li si s’havien endut
quelcom del garatge i em va contestar:
- No, allà no van arribar a entrar. Tinc el cotxe i una moto i el que
acostuma a haver-hi als garatges: una caixa d’eines, trastos
vells... i a més acostumo a tancar amb clau tant la porta
principal com la que dóna accés al garatge de la casa. Com ja li
he dit, m’agrada tenir-ho tot endreçat i al seu lloc. Crec,
senyora Inspectora, que tenien molt clar el que volien.
Després d’escoltar les seves paraules li vaig dir:
- Senyor Marouane, crec que he descobert al lladre.
- Com, tan ràpid? És vosté un fenomen! Digui’m, qui ha estat? - va
dir, mentre la cara li canviava de cop.
En aquell moment vaig enviar a l’oficial que venia amb mi a que
detingués al senyor Marouane per tal que li llegís els seus drets.
Saps quin va ser el detall que em va permetre esbrinar la veritat?.
La solució pot estar en el text i en el dibuix. Llegeix atentament i
observa l’escenari dels fets narrats.
Per ajudar-te a esbrinar-ho, segueix aquests consells.
1.‐ Llegeix atentament tot el text.
2.‐ No donis solucions sense pensar si tenen lògica o no.
3.‐ No es tracta d’un joc d’encertar sinó de raonar.
4.‐ Si no aconsegueixes trobar la solució mira atentament el
dibuix i torna a llegir-ho.
Si encara no ho saps contesta a aquestes preguntes que et serviran
de pista:
1.‐ Segons explica el senyor Merroune, com diu que és amb les seves
coses?
______________________________________________________________________
____
2.‐ Les persones que són d’aquesta manera acostumen a deixar les
coses fora de lloc?
_______________________________________________________
_______________________________________________________
3.‐ Quin hauria de ser el lloc lògic on guardar el tornavís?. Si hagués
estat allà, el podrien haver agafat els lladres?
_________________________________________________
______________________________________________________________________
____
La resposta és:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
_____________________________________________________________________
Si ho has endevinat sense ajuda, ets un fenòmen!. Si no, no et
desanimis i en el proper posa més atenció en la lectura i el dibuix i
veuràs com ho aconsegueixes.