Download - ESTRATÈGIES ENSENYAMENT - APRENENTATGE
COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES ? (Ricardo Marín, 1991)
1-MÈTODE NATURAL. (El rol del jardiner) Es considera a l’alumne com a una llavor, que encara que fràgil, conté intrínsec el do del virtuosisme artístic. S’ha de fer una tasca preventiva i procurar que la llavor arribi a ser una flor de gran bellesa, perquè ja ho era en potència.
2-MÈTODE D’INSTRUCCIÓ.(Habilitats) La manera idònia en les arts implica el domini de moltes tècniques lligades, que només es poden assolir sota la direcció d’un mestre (o d’un artista) i amb un mètode adequat.
...PERÒ NO TOT ES POT ENSENYAR. Depèn del que vulguem aconseguir serà preferible un o un altre sistema. És més correcte considerar que alguns mètodes d’ensenyament són millors que uns altres per aprendre certes coses.
TRES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUESActivitat: Aprendre fent. El procediment és fonamental.Individualitat: Autoreflexió i comprensió del procés propi. Problemàtiques
personals.Creativitat: Han de coincidir mètode i matèria. Mirada atenta, interès, curiositat.
FER-------------------COMPRENDRE-----------------GAUDIR
COM S’HAN D’ENSENYAR LES ARTS PLÀSTIQUES?Elliot Eisner (1992)
ENSENYAMENT SIGNIFICATIU:
Cada individu ha de descobrir els mecanismes, procediments i materials més adients a la seva manera d'ésser. Introduint-se comprensiblement en el procés es desenvolupa un aprenentatge significatiu.
“L´aprenentatge artístic és complex i està molt influenciat per l´entorn.”
PROCÉS D’ENSENYAMENT- APRENENTATGEPLANTEJAMENT PREVI
PERQUÈ? ---------Currículum--------------Matèria----------------Objectius (Primer N.C.) Administració Alumnat (edat) Enseny-
aprenent
QUÈ?-----------------------Continguts--------------------- Plantejament Educ (Segon
N.C.) Administració + experts Plantejament Docent Noció d’Art
COM?---------------Estratègies----------------Metodologia---------------Recursos
(Tercer N.C.) (Professorat) Material
ESTRATEGIA: Pla general d´acció per a aconseguir un objectiuRECURS: Conjunt de mitjans i/o elements que es posseeixen per tal d'afrontar una situació.MATERIAL: Objectes i/o elements físics per a utilitzar
MODEL COGNITIU DE TRANSFERÈNCIES
Més rellevant---------Coneixement base--------Menys rellevant
Transferència
Més efectiu----------- Elecció d´estratègies -------Menys efectiu
Transferència
Motivació ràpida---------- Disposició-------------Motivació lenta
JUDITH KOROSCIK
ESTÈTICA MODERNA
VALORS ÈTICS
DISCURS TELEOLÒGIC DISCURS PROFÈTIC
SUBJECTE EMPÍRIC UTOPIA SUBJECTE TRASCENDENTAL
ART MODERN AVANTGUARDA
ABSTRACCIÓ EXPRESSIÓ
TEMÀTICA DE LA LIBERACIÓ HUMANISTES
Paper curatiu de l’artista
AGONISTES Paper subversiu artista
PURIFICACIÓ DEL LLENGUATGE DE
“LA TRIBU”
IDEALISME
LLENGUATGE PLÀSTIC= MODEL ÈTIC
TRANSGRESSIÓ FORMAL= TRANSGRESSIÓ SOCIAL
POSMODERNISME
OPOSICIÓ DECONSTRUCCIÓ
OPTIMISME TECNOLÒGIC EUFÒRIA DE LA SOCIETAT
POSTINDUSTRIAL
NEOCONSERVADORS
AUTOCONSCIÈNCIA DE MODERNITAT
PLAER DESINTERESSAT EN L’ESTÈTIC HEDONISME
ART POSMODERN
NEO-BARROC
-DESTRUCCIÓ DE L’ESPAI DE REPRESENTACIÓ. -PERDUA DE LA INTEGRITAT GLOBAL. -PÈRDUA DE LA SISTEMATITZACIÓ ORDENADA.
NEO-CONCEPTUAL
-FRED-CRÍTIC-POPULAR -APROXIMACIÓ ALS MASS MEDIA. -L’ARTISTA COM A CREADOR D’INFORMACIÓ. -AL·LEGORIA + SIMBOLISME
NEO-EXPRESSIONISME
-EL DISCURS SUBSTITUEIX LA PRESÈNCIA. -NO A LES VIBRACIONS EXTERNES. -EL GEST COM A LLENGUATGE.
HERMENÈUTICA
ESTRATÈGIES DEL LLENGUATGE POSTMODERN
FRAGMENTACIÓ
YUXTAPOSICIÓDESPLAÇAMENT
SUSPENSIÓ
INVERSIÓ
ECLECTICISME
NOMADISMEDISCONTINUITAT
INDETERMINACIÓINMANÈNCIA
HEDONISME
RETORN A LA TRADICIÓ
•PROJECCIÓ VIDEO M. ABRAMOVIC
Marina Abramović “ha venido utilizando técnicas de vaciamiento y transformación para crear las condiciones necesarias que permitan la transición de la propia artista y del público a un estado diferente”. (Chrissie Iles, 1995)
PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT
POC ESTRUCTURATS CAMPS D´ESTUDI BEN ESTRUCTURATS
HUMANITATS ART CIÈNCIES PURES
ABSÈNCIA DE PRINCIPIS GENERALS RAONAMENT
DEDUCTIU - INDUCTIU
PROBLEMATITZACIÓ
INTERPRETACIÓ
INSTRUCCIÓACTIVITATSENSENYAMENT-APRENENTATGE
CONSTRUCCIÓ DECONEIXEMENTS
PLANTEJAMENT CURRICULAR PER A ENTENDRE LA COMPLEXITAT
CURRICULUM “LATTICE”
RELACIÓ DE CONTINGUTS
IDEES CLAU
NATURALESA ACUMULATIVA
TRASFERÈNCIA
Idea gràfica de la xarxa:
1.2- Crític – Formal1.3- Històric-Formal1.4- Estètic-Formal2.3- Crític-Històric2.4- Crític-Estètic3.4- Estètic-Històric
1- Estudi artístic2- Estudi crític3- Estudi històric4- Estudi estètic
1 2 3 4
1/2 2/3 3/4
1/3 2/4
Tema d´E. A.
1/4
EXEMPLE D´ACTIVITAT DE DIBUIX DEL NATURAL
1. Procés d’anàlisi d’una magrana. Dibuix amb tècnica seca sobre paper2. La natura morta a la representació pictòrica.3. El bodegó al barroc.4. El concepte de model a la societat contemporània.
1.2. Relació de les solucions gràfiques particulars amb altres dibuixos de la mateixa temàtica i reflexió comparativa.1.3. Estudi formal de bodegons del barroc.1.4. Reflexió sobre els canvis en el concepte de model i la importància en l’actualitat. 2.3. Estudi de l’evolució històrica del concepte de model2.4. La natura morta com a metàfora contemporània (sostenibilitat ambiental)3.4. La natura morta com a valor simbòlic a la pintura occidental.
SOLUCIÓ GRÀFICA LA NATURA MORTA
EL BARROC
CONCEPTE DE MODEL
1 2 3 4
1.2 2.3 3.4
1.31.4
2.4
OBJECTE ORGÀNIC
CARACTERITZACIÓ D’UN PROJECTE DE TREBALL
1. Es parteix d’un tema i un problema negociat a classe.2. S’inicia un procés d’investigació.3. Es busquen i es seleccionen fons d’informació.4. S’estableixen criteris d’ordenació i interpretació de les fonts.5. Es recull nous dubtes i preguntes.6. S’estableixen relacions amb altres problemes.7. Es representa el procés d’elaboració del coneixement que s’ha seguit.8. Es recapitula (avalua) el que s’ha aprés.9. Es connecta amb un nou tema o problema.
EL QUE TENEN DE COMÚ ELS PROJECTES AMB ALTRES ESTRATÈGIES
1. Van més enllà dels límits curriculars (tant en les àrees com en els continguts).2. mpliquen la realització d’activitats pràctiques.3. Els temes seleccionats són apropiats als interessos i a l’estadi de desenvolupament dels alumnes.4. Es realitzen experiències de primera mà com ara visites, la presència de convidats a classe, etc...5. Hi ha la realització d’algun tipus de recerca.6. Es necessita treballar estratègies de recerca, ordenació i estudi de diferents fonts d’informació.7. Implica activitats individuals, de grup i de classe, en relació amb les diferents habilitats i conceptes que s’aprenen.
EL QUE NO ÉS UN PROJECTE
1. Un recorregut descriptiu per un tema.2. Una presentació del que sap el professor, que és el protagonista de les decisions sobre la informació i que és l’únic que encarna la veritat del saber.3. Un recorregut expositiu sense problemes i sense un fil conductor.4. Una presentació lineal d’un tema, basada en una seqüència estable i única de passos i vinculada a una tipologia d’informació (dels llibres de text).5. Una activitat en la que el docent dona les respostes sobre el que ja sap.6. Pensar que els alumnes han d’aprendre el que volem ensenya’ls-hi.7. Una presentació de matèries escolars.8. Convertir en matèria d’estudi el que els hi agrada i ve de gust als nostres alumnes.
(Quadres trets del capítol VIII“Tres proyectos de trabajo...” pp. 209-323 de HERNÁNDEZ, F. (1997) Educacin y cultura visual. Publicaciones MCEP. Sevilla.
1.Un recorregut per un tema – problema per afavorir l’anàlisi, la interpretació i la crítica (contrast de punts de vista).2.On predomina l’actitud de cooperació i el professor/a és un aprenent i no un expert (ajuda a aprendre temes que ha d’estudiar amb l’alumnat).3.Un recorregut que busca trobar connexions i que qüestiona la idea d’una visió única de la realitat.4.Cada recorregut és singular i es treballa amb diferents tipus d’informació.5.El docent ensenya a escoltar: del que els altres diuen també podem aprendre.6.El que volem ensenya’ls-hi hi ha diferents formes d’aprendre’l (i no sabem si aprendran això o altres coses).7.Un apropament actualitzat als problemes de les disciplnes i els sabers.8.Una forma d’aprenentatge en el que es té en compte que tot l’alumnat pot aprendre si troben el lloc per fer-ho.9.Per això, no s’oblida que l’aprenentatge vinculat al fer, a l’activitat manual i a la intuïció, també és una forma d’aprenentatge.
EL QUE ES PODRÍA CONSIDERAR COM A UN PROJECTE