Estudi de Posicionament
dels Productes Aqüícoles Catalans per part del Consumidor a Catalunya Cristina Escobar (CREDA –UPC – IRTA)
Zein Kallas (CREDA –UPC – IRTA)
José M. Gil (CREDA –UPC – IRTA)
CREDA. Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB C/ Esteve Terrades, 8 08860 Castelldefels (Barcelona)
DL: B18343/2012 ISBN: 978-84-940022-1-2 Edició: IRTA. Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries Maquetació: Cristina de las Heras Impressió: CTC. Computer Trade Components, SL ©
ÍNDEX
1. Situació de Partida i Objectius ........................... 1 2. Metodologia ...................................................... 7 2.1 Primera fase: Investigació Qualitativa ............. 8 2.2 Segona fase: Investigació Quantitativa ........... 9 2.2.1. Part Comuna: 500 enquestes ..................... 10 2.2.2. Part Específica\. .......................................... 11 3. Resultats de la Primera fase: Investigació
Qualitativa ........................................................ 13 3.1. Participants dels Focus Groups ...................... 13 3.2. Motivacions pel consum de productes pesquers
.......................................................................... 14 3.3. Hàbits de compra ........................................... 16 3.4. Hàbits de consum .......................................... 21 3.5. Etiquetes i Origen .......................................... 22 3.6. Aqüicultura .................................................... 24 3.7. Principals espècies mencionades i
denominacions comercials ............................... 28 3.8. Producte Específic (Orada, Musclo, Truita i
Ostra) ................................................................ 30 4. Resultats de la Segona fase: Investigació
Quantitativa ...................................................... 35 4.1. Descripció de la mostra d’estudi .................... 35 4.2. Consum i compra de Productes Pesquers ...... 38 4.3. Creences, Actituds i Opinions vers els Productes
Pesquers ............................................................ 44 4.4. Coneixement de l’origen d’algunes espècies
comercials ......................................................... 51 4.5. Etiquetes ........................................................ 54 4.6. Aqüicultura .................................................... 61
ÍNDEX
4.7. Producte Específic:Truita, Orada i Musclo ..... 65 4.8. Anàlisi de les Preferències Revelades:
Experiments d’Elecció ....................................... 73 4.9. Principis dels Experiments d’Elecció .............. 77 4.9.1. Teoria del Valor .......................................... 77 4.9.2. Teoria de la Utilitat Aleatòria ..................... 78 4.9.3. Especificació dels models d’elecció ............ 81 4.9.4. El model logístic condicional ...................... 81 4.9.5. Interpretació econòmica de l’Experiment
d’Elecció ............................................................ 84 5. Aplicació empírica ............................................. 85 5.1. Resultats per ORADA ..................................... 93 5.2. Resultats per TRUITA ..................................... 94 5.3. Resultats per MUSCLO ................................... 96 5.4. Conclusions dels Experiments d’Elecció ........ 98 6. Conclusions ..................................................... 101 6.1. Recomanacions ............................................ 104 7. Bibliografia ..................................................... 106 ANNEXOS
i
Aquest estudi ha estat finançat pel
Pla de Dinamització del Clúster Aqüícola de
Catalunya, AqüiCAT,
impulsat per IRTA i ACC1Ó,
Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER) de la Unió Europea,
L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i
La Xarxa de Referència de R+D+I en Aqüicultura
(XRAq) i amb el suport del
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural
de la Generalitat de Catalunya.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
1 1
1 1 1
1. Situació de Partida i Objectius
A Catalunya, el consum de productes pesquers a la
llar experimenta en els darrers anys un creixement
continuat (fig. 1)1. Pel que fa a les produccions
pesqueres, les captures a Catalunya presenten una
tendència a la baixa (fig. 2). Segons la FAO, els
recursos pesquers marins es consideren propers a
la seva explotació plena en tot el món: prop de la
meitat estan completament explotats, una quarta
part està sobre explotada i només una altra quarta
part presenta certa capacitat de produir més que
avui en dia. Per aquest motiu, és previsible que les
captures a Catalunya mantinguin en el futur la
tendència observada.
Davant de la reducció de l’oferta de productes
pesquers derivada de la disminució de les captures,
i segons la FAO, l’aqüicultura és l’única forma de
tancar l’esquerda entre el subministrament i la
demanda mundial en creixement de peix.
1 Les dades de les Figures 1, 2 i 3 procedeixen d’estadístiques del
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
2 2
2 2 2
L'aqüicultura a Catalunya ha experimentat un
creixement important en els darrers anys (figura 3),
especialment pel que fa als peixos. Aquesta
conjuntura posa de manifest el potencial de
l’aqüicultura catalana per abastir els nostres
mercats. A més a més d’aquest potencial econòmic,
l’aqüicultura a Catalunya és una activitat molt
160.000
165.000
170.000
175.000
180.000
185.000
190.000
195.000
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Tones
0
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
45.000
50.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Tones
Figura 2. Captures pesqueres a Catalunya
Figura 1. Consum a Catalunya de productes pesquers
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
3 3
3 3 3
arrelada al territori i amb una gran importància
local, sobretot pel que fa a les comarques del Delta
de l’Ebre.
No obstant, el pes de l'aqüicultura en el consum,
respecte el total dels productes pesquers, és
encara reduït. Concretament, a Espanya,
l'aqüicultura representa el 9,5% del consum total
per càpita en volum (FEAP, 2009). Un dels aspectes
que pot influir en aquesta baixa proporció, és la
tendència del consumidor espanyol a valorar en
major mesura el peix de captura que el procedent
de l’aqüicultura, malgrat que en moltes ocasions
desconegui la procedència de les espècies
consumides (Fernández – Polanco J.M., 2005). En
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Tones
Figura 3. Producció Aqüícola a Catalunya
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
4 4
4 4 4
aquesta línia, un dels reptes amb els que
s’enfronta l'aqüicultura és comunicar i
promocionar la imatge d’un sector que considera
fonamental una producció respectuosa amb el
medi ambient (COM2009 162 final).
Respecte a la situació actual de l’aqüicultura, els
especialistes coincideixen en que el sector
necessita millorar en la comercialització del
producte. La pèrdua de valor del producte es deu,
en gran mesura, a la manca de plans de
comercialització rigorosos (CTAQUA, 2010).
Les estratègies de comercialització del producte no
s’han de diferenciar exclusivament en el preu, sinó
que s’han d’orientar al mercat i als seus canvis, per
tal que els consumidors assoleixin una major
satisfacció que amb d’altres productes destinats a
cobrir les mateixes necessitats. D’aquesta manera,
el producte s’ha d’adaptar als desitjos del
consumidor (Fernández – Polanco J.M., 2005).
El major o menor èxit dels productes procedents
de l’aqüicultura dependrà del grau d’acceptació del
consumidor final. Per aquest motiu, es fa necessari
conèixer amb major profunditat quines són les
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
5 5
5 5 5
percepcions del consumidor a Catalunya vers els
productes pesquers i l’aqüicultura.
Des del 2003, el Fondo de Regulación y
Organización del Mercado de los Productos de la
Pesca y Cultivos Marinos (FROM), ha portat a
terme diversos estudis per tal de determinar els
hàbits de compra, conservació i consum del
productes pesquers a Espanya. Tanmateix, aquests
estudis no aprofundeixen sobre quines són les
percepcions del consumidor vers l’aqüicultura.
En aquest sentit, el MARM publica en el 2009 un
monogràfic sobre productes d’aqüicultura. Aquest
estudi de mercat, centrat en el consumidor
espanyol, investiga, mitjançant tècniques
qualitatives i quantitatives, els comportaments de
compra i de consum, i les actituds del consumidor
vers els productes procedents de l’aqüicultura. No
obstant, els aspectes inclosos en aquest estudi, no
analitzen en profunditat les raons per les que el
consumidor pot estar a favor o en contra de les
produccions aqüícoles, la vinculació de
l’aqüicultura a un origen nacional i/o la disposició a
pagar en funció dels atributs que ofereixen els
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
6 6
6 6 6
productes. Tampoc introdueix un anàlisi de cap
espècie pesquera en concret, ni diferencia els
comportaments en funció de la freqüència de
consum de productes pesquers.
Així, el present estudi sorgeix de la necessitat
d’obtenir informació del mercat a Catalunya.
Prenent com a centre d’interès el consumidor
català, es determinen els comportaments de
compra i consum de productes pesquers, les
motivacions pel seu consum, diferenciant entre
consumidors de freqüència moderada i freqüència
elevada, i el coneixement, actituds, percepcions i
preferències vers els productes pesquers i vers
l'aqüicultura, entre d’altres.
Aquestes qüestions tenen una consideració
especial pel que fa a l’origen del producte, donant
una especial rellevància a les principals espècies
pesqueres produïdes a Catalunya, concretament,
orada, truita, musclo i ostra. D’aquesta manera
s’atorga a la producció aqüícola un atribut de
caràcter local, és a dir, un origen català.
Pel que fa a les tres primeres espècies
mencionades, aquest estudi inclou la determinació
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
7 7
7 7 7
de la disposició a pagar del consumidor en funció
dels atributs del producte, en el que es coneix com
a Experiments d’Elecció. Aquests experiments
inclouen en l’anàlisi, a més a més de l’atribut
origen, la presentació del producte i el mètode de
producció (aqüicultura versus pesca extractiva).
L’estudi s’estructura en 5 apartats. El primer
apartat recull la metodologia emprada per assolir
els objectius plantejats. Els dos apartats següents
recullen els resultats obtinguts per a cadascuna de
les fases d’estudi realitzades (qualitativa i
quantitativa). A continuació segueix un apartat de
conclusions i un de recomanacions i, per finalitzar,
s’inclou un annex en el que es presenta el
qüestionari utilitzat en la fase quantitativa de
l’estudi.
2. Metodologia
Per tal de respondre als objectius plantejats, es
realitza un estudi que combina eines d’investigació
qualitatives i quantitatives, desenvolupades en
dues fases:
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
8 8
8 8 8
1. Primera fase: Investigació Qualitativa sobre
tendències de consum i actituds del
consumidor català vers els productes
pesquers i aqüícoles.
2. Segona fase: Investigació Quantitativa, amb
l’objectiu de quantificar la importància
relativa dels comportaments identificats en
la fase prèvia.
2.1 Primera fase: Investigació Qualitativa
L’objectiu principal d’aquesta fase consisteix en
identificar les principals tendències de consum i
actituds del consumidor català vers els productes
pesquers i aqüícoles, en especial els d’origen català.
Es prioritzen 4 espècies d’interès comercial a
Catalunya: orada, truita, musclo i ostra.
Aquesta fase s’implementa a partir de la realització
de 2 Focus Groups a consumidors objectiu. Els
grups es segmenten en funció de la freqüència de
consum setmanal de productes pesquers:
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
9 9
9 9 9
Grup 1: Consum setmanal ≤ 3 vegades
(Grup de Consum Moderat)
Grup 2: Consum setmanal ≥ 5 vegades
(Grup de Consum Elevat)
Les reunions de grup es varen dur a terme segons
els procediments estàndard d’aquest tipus
d’investigació (Morgan et al. 1993; Morgan,
1998a,b). En els dos casos es va utilitzar una sala
de reunions amb equipament de gravació
audiovisual. La durada de les reunions va ser d’una
hora. Prèviament, es va dissenyar una guia dels
temes a tractar, en concordança amb els objectius
de l’estudi. Els temes analitzats es van plantejar del
més general al més específic.
2.2 Segona fase: Investigació Quantitativa
A partir d’una revisió de la literatura i de l'anàlisi
de la informació obtinguda en la fase 1, es dissenya
un qüestionari dirigit a una mostra representativa
de Catalunya. Considerant les característiques de
l’estudi es suggereix la instrumentació del
qüestionari via on-line a 500 consumidors de
productes pesquers. El disseny del qüestionari es
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
10 10
10 10 10
va estructurar d’acord amb els objectius finals,
fixats conjuntament amb l’IRTA de Sant Carles de la
Ràpita2.
En el qüestionari, tenint en compte els objectius de
la proposta anomenats anteriorment, es poden
diferenciar els blocs que s’expressen a
continuació3 :
2.2.1. Part Comuna: 500 enquestes
1. Qüestionari filtre i caracterització
socioeconòmica dels enquestats.
2. Bloc de consum de productes pesquers:
Hàbits de compra i consum (freqüència de
compra, quantitat, preu mig pagat, lloc de
compra,...).
3. Bloc de relació amb els productes pesquers:
Actituds, opinions i creences dels
consumidors vers els productes pesquers.
2 A la pàg. 12 es presenta la fitxa tècnica del mostreig. 3 Per a més informació sobre el qüestionari consultar l’annex.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
11 11
11 11 11
4. Bloc coneixement de l’origen d’algunes
espècies comercials.
5. Bloc d’etiquetatge dels productes pesquers.
6. Bloc d’aqüicultura: coneixement, actituds i
opinions.
2.2.2. Part Específica.
Les qüestions estan relacionades amb un únic
producte pesquer. Els productes analitzats són:
orada, truita i musclo. El producte es selecciona en
base al consum de l’enquestat.
7. Bloc producte específic: Consum del
producte, atributs de frescor, mètode de
producció, opinions del consumidor vers el
producte...
8. Bloc preferències del consumidor:
Posicionament dels productes segons els
seus atributs. Metodologia: Experiment
d’Elecció.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
12 12
12 12 12
Fitxa Tècnica del Mostreig
Característiques
Univers Compradors habituals d’aliments majors de 20 anys residents a Catalunya.
Àmbit Catalunya
Tamany de la mostra
500 entrevistats
Error mostral ± 4.33%
Nivell de confiança
95%
Disseny de la mostra
Bietàpic amb estratificació territorial i per edat, amb afixació de quotes per a cada estrat.
Mesures de control
Control del qüestionari a través de la realització d’un qüestionari pilot.
Data del treball de camp
Segon trimestre del 2011
Taula 1.Fitxa tècnica del mostreig
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
13 13
13 13 13
3. Resultats de la Primera fase: Investigació
Qualitativa
3.1. Participants dels Focus Groups
Els components dels Focus Groups varen ser
seleccionats aleatòriament, complint el criteri de
ser els responsables de la compra i de l’elaboració
de productes pesquers a la llar. Aquesta selecció va
resultar en una participació composada ínte-
grament per dones. Les reunions es varen dur a
terme a la ciutat de Barcelona, amb 8
consumidores de la seva àrea metropolitana per a
cada grup. Els grups es diferenciaren per la
freqüència de consum setmanal de productes
pesquers:
Grup 1: Consum setmanal ≤ 3 vegades
(Grup de Consum Moderat)
Grup 2: Consum setmanal ≥ 5 vegades
(Grup de Consum Elevat)
El grup de major freqüència de consum es
diferencia per una pertinença a una classe social
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
14 14
14 14 14
més acomodada i un promig d’edat més avançada
(51 anys en front de 42).
3.2. Motivacions pel consum de productes pesquers
Les consumidores reconeixen els aspectes positius
del consum de productes pesquers, tals com el seu
sabor, l’aportació per a una alimentació sana i
equilibrada, tractar-se d’un producte que no
engreixa, i la seva contribució en el
desenvolupament dels infants. Aquests aspectes
són especialment anomenats pel grup d’elevada
freqüència de consum. Per a elles, el consum de
productes pesquers implica únicament aspectes
positius.
“El consum de peix és important perquè és alimentació sana”.
“En el meu cas, suposo que també és
perquè és important, però sobretot, perquè
m’agrada. Si fos per mi, sempre en menjaria”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
15 15
15 15 15
Tanmateix, en el grup de consum moderat també
sorgeixen aspectes negatius, declarant-se
majorment consumidores de carn, ja que és més
econòmica, agrada més, i no té espines.
“A més a més,
cada peix és diferent
i el pots cuinar de
qualsevol manera i
varia segons com el
cuinis. Hi ha molta
varietat”.
“Es que és molt
versàtil! La carn és més
sempre el mateix. En
canvi, el peix, amb el
mateix peix pots fer un
plat súper elaborat o un
plat senzill, o un plat pels
nens que els hi encanti.
Dóna molt de joc!!”
“I la carn ja no és la mateixa de quan jo era
joveneta. La poses a la paella i es queda dura, i
costa també caríssima!”
“La carn cundeix més perquè, per dir alguna
cosa, et menges un bistec i t’omples més. En canvi, el
peix, necessites més quantitat i, per això surt més
car també”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
16 16
16 16 16
Les espines són un inconvenient per a alguns
consumidors, sobretot quan hi ha infants a la llar.
No obstant, pensen que haurien d’incrementar el
seu consum de peix, pel que es reconeix que els
aspectes positius superen els negatius.
3.3. Hàbits de compra
La freqüència de compra més habitual és una
vegada a la setmana en tots el casos,
independentment que es tracti d’una compra en
fresc o congelada. En el cas de compra en fresc, el
més habitual és la congelació a la llar del peix que
no es consumirà en els dies després de la compra.
La compra en fresc és més comuna en el cas de les
consumidores d’elevada freqüència, mentre que el
congelat predomina més en el grup de consum
més moderat. No obstant, es tractaria d’un patró
generalitzat perquè es poden donar casos en què
succeeixi el contrari.
“Jo crec que en general s’hauria de canviar
d’hàbit: Consumir més peix i menys carn. Crec que és
molt més saludable”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
17 17
17 17 17
La compra congelada s’associa més a una manca
de temps i a la conveniència del consumidor.
Les compradores de peix congelat reconeixen que
preferirien comprar-lo en fresc, el que posa de
manifest una preferència pel producte en fresc
malgrat que en la seva compra l’introdueixin poc o
gens.
No obstant, per qui acostuma a fer la compra en
fresc, també reconeix la seva conveniència.
“...el que passa és que el serveixen
molt net, molt...tot embolicat...per
separat...ve molt ben preparat”.
“Sé que no és tan natural però ho compro
tot congelat”.
“...i la preparació del peixater! M’ho fa a la
meva manera, com vull, m’ho talla, m’ho posa
en bandeja...casi que me’l cou!”
“M’ho preparen net, filetejat o a
punt, pel que dic jo, per a la cassola! I
això és ideal, perquè és que tampoc
sabria fer-ho...”
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
18 18
18 18 18
Pel que fa als productes precuinats, en el grup de
consum elevat no tenen gens d’èxit. En l’altre grup
tampoc no convencen gaire, malgrat que en fan
més us, i s’associen generalment al consum dels
infants.
A la peixateria, per les que no acostumen a anar-hi
gaire sovint, la compra és més impulsiva. En aquest
sentit juga un paper important la presentació de la
parada. Les que freqüenten aquest tipus
d’establiment, emfatitzen la importància de la
confiança en el peixater, que els hi proporcionarà
producte fresc i de qualitat.
“Jo precuinats mai”.
“Jo no m’arrisco”.
“..A lo millor varetes de lluç, per a les nenes,
perquè els hi agrada però...a mi no m’agrada”.
“El més important quan vas a comprar peix és que sigui una persona de confiança. Aquest no t’enganyarà mai”.
“Les botigues de peixateria o les del mercat, el
que tenen garantia és que el peix és del dia. Perquè
tanquen quan ja han venut” .
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
19 19
19 19 19
Pel que fa a les peixateries dels centres comercials,
un dels inconvenients que declaren les
consumidores és, precisament, la manca de
confiança, provocada pels trasllats i les rotacions
de personal. També destaquen una menor
professionalització del personal contractat, el que
pot tenir conseqüències negatives pel que fa a la
preparació del producte.
És sobretot en aquest tipus d’establiment en el que
es realitza la compra en safates ja preparades,
bàsicament per motius de conveniència relatius a
l’estalvi de temps. No obstant, en alguns casos
existeix certa desconfiança pel que pugui haver a
sota de la safata, excepte quan es tracta
d’establiments de gamma alta.
Pel que fa l’organització en la compra, aquesta és
generalment planificada, tot i que també
“No són
professionals.
No estan
formades en
això”.
“...en els centres comercials
no tens a la teva peixatera ni al
teu peixater. Van canviant de
noies cada dos per tres...”
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
20 20
20 20 20
s’aprofiten ofertes. En aquests casos es compra
més quantitat de la planificada i es congela.
Respecte a l’establiment de compra, en general,
existeix fidelitat, tot i que la compra es reparteixi
entre un o dos establiments. L’establiment de
compra s’escull preferiblement per qüestions de
proximitat. La compra en establiments comercials
s’associa també a la conveniència, degut a que es
poden fer també les compres d’altres productes.
Els mol·luscs s’associen majoritàriament a una
compra en fresc, sobretot si es tracte de mol·luscs
bivalves. No obstant, algunes vegades també es
compren congelats, bàsicament per motius de
conveniència. Contràriament, els crustacis
s’acostumen a comprar congelats, ja sigui en caixes
o paquets.
Les participants creuen reconèixer quan el peix és
fresc. Aquest coneixement es fa palès
“...doncs el tema de les petxines, els musclos, tot, a mi em fa una mena d’angúnia comprar-ho congelat. No m’agrada. Ni congelar-ho jo a casa. Em fa angúnia...”
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
21 21
21 21 21
especialment en el grup de consum elevat, que fins
i tot en alguns casos, poden reconèixer la
procedència del peix a simple vista. Les que
declaren no saber reconèixer la frescor del peix,
confien en el seu peixater.
3.4. Hàbits de consum
Tal i com s’estableix en la selecció dels participants
dels Focus Groups, es confirma la seva
responsabilitat en l’elaboració del peix a la llar, el
que no els hi suposa dificultats en cap dels casos.
El consum de peix s’associa més a l’hora de sopar
que a la de dinar, excepte quan es tracta de plats
més elaborats com, per exemple, un bacallà en
samfaina.
Per una ocasió especial, les consumidores de
freqüència moderada escollirien preferentment
carn.
“En el meu cas, casi bé sempre és carn, perquè
és el que generalment més agrada a tothom”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
22 22
22 22 22
3.5. Etiquetes i Origen
L’etiquetatge dels productes pesquers és suggerit
per part dels moderadors dels Focus Groups.
Aquest fet denota una manca d’interès en relació a
aquest aspecte, ja sigui perquè no es considera
important, o bé perquè no existeix una
conscienciació al respecte. Quan es suggereix el
tema de l’etiquetatge, les participants ho
relacionen directament amb l’origen del producte.
En la major part dels casos, les consumidores
declaren voler conèixer quin és l’origen dels
productes, amb un interès especial pels productes
locals en el grup de consum elevat.
Algunes consumidores declaren demanar quin és
l’origen del producte en el cas que no vingui indicat.
La indicació de l’origen no succeeix en tots els
casos, el que dependria, en principi, de
“Jo, sincerament, intento
comprar peix d’aquí, eh?”
“Es que és més gustós, el del Mediterrani és
més gustós”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
23 23
23 23 23
l’establiment en que s’acostumi a realitzar la
compra.
L’interès per l’origen pot sorgir de les catàstrofes
ambientals com, recentment la del Japó, tot i que
també sorgeixen d’altres, com Txernòbil o les
proves nuclears al Pacífic.
Pel que fa al mètode de producció, el grup de
consum elevat considera que en les peixateries sí
que especifica quan és d’aqüicultura. Algunes, no
obstant, declaren no fixar-s’hi, i dedueixen que un
peix prové de l’aqüicultura quan tenen tots la
mateixa mida, o quan el seu preu és inferior.
“No sempre ho posa, de vegades no posa ni el
preu!”
“No ho has de demanar perquè ja t’ho posa”.
“...mai ho havia demanat i, arrel de lo del Japó ho
vaig demanar. Ni el noi ho sabia. Al final ho varem
descobrir en plan xerrant i venia de Grècia i me’l vaig
endur. Si m’hagués dit que venia del Txucundú li
hagués dit: “Doncs avui no me l’emporto””.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
24 24
24 24 24
En els productes congelats, la data de caducitat és
la informació més cercada en les etiquetes. Pel que
fa a l’origen, les consumidores consensuen que en
els productes empaquetats sí que hi consta, però
no en els paquets individuals, referint-se per
paquets individuals a aquells productes pels que es
realitza la compra d’una peça individual amb
embolcall de plàstic, per exemple un filet de lluç.
3.6. Aqüicultura
En el grup de consum elevat la menció és
espontània. Totes les participants coneixen el què
és i algunes declaren diferenciar els productes de
l’aqüicultura dels de la pesca extractiva pel seu
sabor, preu i aspecte (referint-se bàsicament a la
mida).
En el grup de consum moderat el tema és suggerit.
Aquest fet denota una manca de conscienciació
per a aquest aspecte, que podria venir determinat
pel seu desconeixement. Tanmateix, totes les
participants semblen saber el què és, malgrat tenir
dubtes sobre la seva definició.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
25 25
25 25 25
Les espècies que s’associen amb l’aqüicultura són
la truita, l’orada, el llobarro, el musclo i, en menor
mesura, el salmó.
Les opinions i actituds de les participants vers
l’aqüicultura estan confrontades en ambdós grups,
el que genera discussió al respecte dels seus pros i
contres. Els aspectes positius més destacats són el
control de les produccions i uns preus inferiors. En
sentit contrari, destaquen negativament
l’alimentació que reben, el sabor, i la comparativa
amb les granges de pollastres, tot i que aquest
darrer aspecte no sempre ha de tenir connotacions
negatives. En alguns casos, les opinions negatives
estan vinculades a una idealització del peix que viu
al mar: “el natural”, “el de veritat”.
“A mi em donen la idea de que com els
pollastres, ja han de menjar de tot els peixos..”.
“Estan alimentats amb
pinsos carnis. Aleshores...”
“El llobarro salvatge no és tan greixós i el que és
de piscifactoria no te’l pots ni menjar, al menys
jo”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
26 26
26 26 26
D’altra banda l'aqüicultura també pot aportar
altres valors afegits, a més del control, l’origen i el
preu.
En el grup de consum elevat, en el cas del musclo,
es diferencia l'aqüicultura a mar, essent preferida
sobre el concepte de piscifactoria, que rep
alimentació externa.
Les consumidores declaren que, si poguessin,
“Els hi posen ganxitos i rotllos d’aquests, del
que sobra. I mengen d’això aquests bitxos. Per
créixer. Sí, sí.”
“Sí, però mengen lo natural, de l’aigua. No és una
piscifactoria”.
“Si ho vas a mirar, els pollastres de granja tampoc
són el mateix”.
“...posava que tenia menys greix perquè estava
alimentat d’una manera...I això, bueno, jo vaig
pensar que era interessant.
Ah! I fins i tot per a la gent que tenen al·lèrgies a
coses, també els hi treuen”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
27 27
27 27 27
escollirien sempre salvatge.
El motiu principal és el seu sabor. No obstant, en
alguns casos, escollirien productes procedents de
l’aqüicultura depenent del seu origen i del seu
preu.
En el grup de consum moderat, el mètode de
producció no és un atribut observat especialment.
Com a exemple, destaca com les consumidores no
tenen clar si el peix salvatge arriba als centres
comercials.
Pel grup de consum moderat, l’aqüicultura,
plantejada com a producció local, dóna força a les
actituds positives. No obstant, hauria de ser a
“Les orades de piscifactoria no tenen el mateix
gust que les de la platja”.
“Ara estem en un mal moment”.
“...(en els centres comercials)...De platja poc”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
28 28
28 28 28
igualtat de condicions, ja que no manifesten una
disposició a pagar més elevada.
En el grup de consum elevat, les produccions locals
es valoren més, destacant, a més a més, altres
aspectes positius de les produccions locals.
3.7. Principals espècies mencionades i denominacions comercials
Al llarg de la discussió, les principals espècies
mencionades de forma espontània són les
presentades a la següent pàgina (Taula 2).4
Com a denominacions comercials es mencionen
espontàniament el Peix de Vilanova i la Gamba de
Palamós.
4 En cursiva les espècies que s’associen més a una compra congelada
“Jo potser compraria amb més
tranquil·litat sabent que és d’aquí”.
“Per donar
feina aquí
també”.
“Com més proper, més
fresc”.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
29 2
9
29 29
29
Rap
Llu
ç
Seit
ó
Ton
yin
a
Salm
ó
Llen
guad
o
S
ard
ina
V
erat
M
aira
o
lluce
t
B
aca
llà
B
esu
c
P
an
ga
*
O
rad
a
L
lob
arro
M
usc
lo
P
etx
ines
P
op
(ga
lleg
a)
S
èpia
C
ala
ma
r
G
am
bes
(ver
mel
les
i
gra
ns)
E
sca
ma
rla
ns
L
lag
ost
ins
*”A
no
salt
res
ens
ag
rad
a la
pa
ng
a, e
l pre
u, e
l sa
bo
r és
m
olt
su
au
...e
stà
net
a, l
a t
rob
es a
to
t a
rreu
...”
Tau
la 2
. Esp
èci
es m
enci
on
ad
es e
spo
ntà
nia
men
t en
l’es
tud
i
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
30 30
30 30 30
3.8. Producte Específic (Orada, Musclo, Truita i Ostra)
En els Focups Groups també es va incloure com a
temàtica objectiu de l’estudi les percepcions i
actituds del consumidor vers una sèrie d’espècies
determinades.
Concretament, espècies que es produeixen a
Catalunya: l’orada, la truita, el musclo i l’ostra.
Pel que fa a l’orada, el nivell d’acceptació del
producte és elevat: tothom en consumeix i es
tracta d’ un producte que agrada.
Es consumeix amb una freqüència mensual, tot i
que en el grup de major consum, pot ser un dels
fixes de la setmana. El seu consum, no obstant,
s’associa més a l’hivern.
“I l’orada que és súper agraïda!”
“És que la poden tenir a aquest preu perquè és de
piscifactoria. Perquè, a més a més, l’orada em sembla
que ve a l’hivern, quan és temps del Nadal i tot això.
Llavorens, perquè la puguis tenir tot l’any ha de ser així. I
a aquest preu, clar”.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
31 31
31 31 31
Generalment es compra fresca i sencera, per fer-la
al forn, tot i que algunes la prefereixen filetejada
per fer a la planxa. Els atributs més cercats, a part
de la frescor, són la mida, que sigui petita, i que
siguin grassonetes.
Es vincula a l'aqüicultura en els dos grups.
El consum d’orada per part dels infants
s’introdueix (o no) segons el grup, essent molt
acceptat en el grup de consum elevat.
En el cas del musclo, no tothom en consumeix, fins
i tot en el grup de consum elevat. En alguns casos
s’associa el seu consum únicament per a
“I a més, es treu allò i als nens els hi encanta!”
(Grup de consum elevat)
“Però no pels nanos, eh?
Només el meu home i jo”. (Grup
de consum moderat)
“L’orada costa trobar-la, la normal. Amb l’orada és
que no tens una altra opció!”
(Consumidora no favorable a l'aqüicultura però
consumeix orades de piscifactoria)
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
32 32
32 32 32
l’elaboració de paella, mentre que en d’altres
agrada molt. Aleshores, s’acostuma a servir com a
primer, al vapor amb llimona o amb salsa de
tomàquet. La freqüència de consum majoritària és
una vegada a la setmana, encara que sigui en
petites quantitats. Generalment es compren
frescos, en malla o a granel. Es valora el seu preu i
la seva facilitat en l’elaboració.
Es prefereix el musclo de roca, que s’associa amb
una mida més petita i amb un preu més elevat.
També es valora la netedat del producte, que
s’associa a l'aqüicultura. No obstant, el musclo de
roca s’associa a un producte salvatge, sobretot en
el grup de consum moderat.
En el grup de consum elevat es destaquen alguns
aspectes positius del consum de musclo:
“I a més, és un moment. Vull dir, com que ja venen
tan nets avui dia, només els has d’esbandir...”
“Es que hi ha zones rocoses on els controlin?
Perquè el que jo he vist són aquells pals de fusta amb
les cordes penjant...”
“I, a més, no tenen gens de greix”.
d’esbandir i ja...
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
33 33
33 33 33
Pel que fa a la truita, el seu consum és molt més
reduït. Només es consumeix en el grup de consum
elevat, i la seva freqüència de consum és molt més
esporàdica, amb excepcions. En el grup de consum
moderat algunes mai l’han comprada, o fins i tot,
tastada. S’associa a l'aqüicultura en tots dos grups.
S’associa a un consum en el restaurant, sobretot
en llocs de muntanya. No s’associa amb el consum
pels infants, fins i tot en el grup de consum elevat.
Es valora positivament pel seu preu, però el
sobrepassen les valoracions negatives pel seu
sabor (peix insuls), pel seu caràcter llefiscós, per la
quantitat d’espines o d’altres factors.
“12 musclos tenen el mateix aliment que un
bistec. Ho vaig escoltar per la ràdio”.
d’esbandir i ja...
“La truita és una de les primeres que es feia de
piscifactoria”.
d’esbandir i ja...
“Jo no l’he comprada mai la truita. L’he
vista barata però és que no em crida. Penso
que no m’agradarà”.
d’esbandir i ja...
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
34 34
34 34 34
La seva elaboració és principalment farcida, amb
bacó, pernil salat i/o ametlles. S’anomena el seu
consum fumada.
Pel que fa a l’ostra, gairebé no es consumeix.
Només en el grup de consum elevat, una
participant declara consumir-ne regularment,
associada a ocasions especials. En d’altres casos es
tracta d’un consum esporàdic, vinculada al consum
en el restaurant o, sobretot, al consum durant el
Nadal.
En general, no agraden gaire al consumidor,
especialment perquè es mengen crues. En alguns
casos, a més a més, es declara haver patit
indigestió pel seu consum.
“És barata, està molt bé. És maca.
D’esbandir i ja...”
“Fumada. Fumada sí. Perquè és molt
semblant al salmó i és molt més barata”.
d’esbandir i ja...
“Al Nadal agafo una
caixeta, perquè només
m’agraden a mi”.
Jo en vaig prendre uns
Nadals i em van sentar
(malament)....mai més.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
35 35
35 35 35
La manca de penetració del producte ostra en el
mercat, corroborada pels resultats obtinguts en
aquesta fase d’estudi, determina que el producte
s’elimini de la segona fase d’investigació
(quantitativa).
En principi, també es va considerar la seva inclusió,
donat el seu interès comercial a Catalunya. No
obstant, la investigació quantitativa d’un producte
de baixa penetració en el mercat condiciona
negativament el temps i el pressupost de treball.
4. Resultats de la Segona fase: Investigació Quantitativa
4.1. Descripció de la mostra d’estudi
En la segona fase d’estudi (investigació
quantitativa) es presenten els resultats obtinguts a
partir d’una enquesta a 500 consumidors de
productes pesquers. Es realitza una estratificació
“Jo només vaig veure un dia que les obrien, els hi
posaven llimona i es bellugava allò i vaig dir: ‘A
veure, m’agrada el peix cru, però taaaant!’”
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
36 36
36 36 36
territorial, establint quotes per província i hàbitat
(rural i urbà), així com per edat de la població.
La província de Barcelona i, concretament, la seva
àrea metropolitana, representen el major centre
de consum a Catalunya. Per tant, una estratificació
proporcional a la població deixaria sense
representar la resta de zones de Catalunya. Per
aquest motiu, tot i que les proporcions majoritàries
es mantenen a la província de Barcelona i a les
ciutats del Barcelonès, per a la resta de províncies i
d’hàbitats (rurals/urbans), s’estableix una quota
mínima d’enquestes5.
5 La mostra d’estudi queda definida segons s’expressa en la taula 3.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
37 3
7
37 37
37
Edat
G
èner
e (%
)*
Mit
jan
a 4
1,4
D
on
a 5
9,8
Des
v. T
íp.
12
,3
Ho
me
40
,2
Qu
ote
s d
'ed
at (
%)
Estr
uct
ura
Fam
iliar
(%
)*
20
a 3
4 a
nys
3
1,7
So
lter
/a
17
,1
35
a 4
4 a
nys
2
7,9
En
par
ella
sen
se f
ills
24
,1
45
a 5
4 a
nys
2
6,3
En
par
ella
am
b f
ills
40
,2
≥ 5
5 a
nys
1
4,0
Fa
m. m
on
op
aren
tal
6,0
Cla
sse
Soci
al (
%)*
Fa
m. a
mb
fill
s i a
ltre
s ad
ult
s 6
,8
Aco
mo
dad
a 2
,8
Alt
res
situ
acio
ns
5,8
Mit
ja –
Alt
a
26
,3
Llo
c d
e re
sid
ènci
a p
er H
àbit
at (
%)
Mit
ja –
Mit
ja
56
,5
Ciu
tats
Bar
celo
nès
2
9,1
Mit
ja –
Bai
xa
11
,4
≥50
.00
0 h
abit
ants
3
2,3
Mo
des
ta
3,2
<5
0.0
00
hab
itan
ts i
≥20
.00
0 h
ab.
19
,9
Llo
c d
e N
aixe
men
t (%
)*
<20
.00
0 h
abit
ants
1
8,7
Cat
alu
nya
8
0,9
Ll
oc
de
resi
dèn
cia
per
Pro
vín
cia
(%)
Res
ta d
’Esp
anya
1
2,4
B
arce
lon
a 5
0,2
Res
ta d
e la
UE
2
,8
Gir
on
a 1
6,1
Res
ta d
el m
ón
4
,0
Llei
da
1
6,3
Tarr
ago
na
1
7,3
*No
s’e
sta
ble
ixen
qu
ote
s
Tau
la 3
. Mo
stra
d’e
stu
di s
ego
ns
vari
ab
les
soci
o-d
emo
grà
fiq
ues
. N =
50
2.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
38 38
38 38 38
4.2. Consum i compra de Productes Pesquers
En el bloc que es presenta a continuació,
s’analitzen les motivacions del consumidor per
introduir els productes pesquers a la seva dieta,
així com els seus hàbits de consum i la despesa
realitzada. S’identifiquen quins són els principals
productes pesquers consumits, i la seva modalitat,
a la vegada que es determinen quins són els
principals establiments en el que es realitzen les
compres d’aquests productes.
La determinació de les motivacions de consum es
realitza mitjançant preguntes d’escala en les que
es valora el grau d’importància (mesurat de 0 a 10;
en la que 0 indica gens important, i 10, molt
important) de les principals motivacions de
consum de productes pesquers determinades en la
fase qualitativa.
La principal motivació de consum de productes
pesquers és la contribució que realitzen per portar
una dieta sana (8,4), factor relacionat amb el
següent factor esmentat: “s’ha de menjar de tot”
(8,3). El tercer factor en importància és el sabor
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
39 39
39 39 39
(7,9), que agrada, seguit de l’atribut “baix en
calories” (7,1). Un dels factors menys rellevants ha
estat el preu (5,5), que, de promig, no denota una
consideració del producte com a excessivament
car6 .
La despesa efectuada per producte segueix l’ordre
esmentat anteriorment, essent la despesa
setmanal en peix (23,4€) superior a la despesa en
mol·luscs (7,9€) i aquesta, a la vegada, superior a la
despesa en crustacis (6,3€). Pel que fa a la despesa
setmanal de peix segons el tipus de presentació,
s’observa com el peix fresc és el que concentra una
major despesa (14,6€), seguit del congelat (5,9€).
Tanmateix, la despesa setmanal de peix precuinat
supera a les conserves (2,0€ en front de 0,9€)7.
Els establiments comercials majorment visitats pels
consumidors a l’hora de comprar productes
pesquers frescos són els hipermercats i les grans
superfícies (58,2% de la mostra), seguides dels
6 Veure taula 4 (pg. 40). 7 Veure Figura 6 (pg.42).
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
40 4
0
40 40
40
P
rom
ig
De
sv. t
íp.
Són
nec
essa
ris
pe
r p
ort
ar u
na
die
ta s
ana
8,4
1
,8
S’h
a d
e m
enja
r d
e to
t 8
,3
1,9
Ens
agra
da
el s
eu s
abo
r 7
,9
2,0
M’a
jud
en a
man
ten
ir u
na
die
ta b
aixa
en
cal
ori
es
7,1
2
,3
Són
fàc
ils d
e cu
inar
6
,8
2,3
Per
tra
dic
ió, c
ost
um
6
,4
2,4
Pel
seu
pre
u
5,5
2
,3
Per
rec
om
anac
ió m
èdic
a 5
,4
2,9
Alt
res
(%)
3,4
%*
*No
men
ja c
arn
, co
ntr
ola
r el
co
lest
ero
l, p
rod
uct
e n
utr
itiu
…
Tau
la 4
. Mo
tiva
cio
ns
de
con
sum
de
pro
du
ctes
pes
qu
ers.
N =
50
2.
Va
lora
ció
de
0 a
10
(0
= g
ens
imp
ort
an
t; 1
0=
mo
lt im
po
rta
nt)
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
41 4
1
41 41
41
Fig
ura
4.
Pro
du
ctes
pes
qu
ers
con
sum
its.
N =
50
2. E
xpre
ssa
t en
% s
ob
re e
l to
tal d
e la
mo
stra
.
Fig
ura
5.
Pre
sen
taci
on
s d
e P
eix
co
nsu
mid
es.
N =
50
2. E
xpre
ssa
t en
% s
ob
re e
l to
tal d
e la
mo
stra
.
97,4
%
81,3
%
72,3
%
0%20
%40
%60
%80
%10
0%
Pei
x
Mol
·lu
scs
Cru
stac
is
0,0%
22,5
%
53,2
%72,1
%91,0
%
0%20
%40
%60
%80
%10
0%
Alt
res
Pre
cuin
at
En
con
serv
a, a
dob
at,
sala
t o fu
mat
Con
gel
at i
ult
raco
ng
elat
Fre
sc o
ref
rig
erat
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
42 4
2
42 42
42
La c
ate
go
ria
co
ng
ela
t in
clo
u u
ltra
con
gel
at.
El
pei
x en
co
nse
rva
incl
ou
ad
ob
ats
, sa
lats
i fu
ma
ts.
Fig
ura
6.
Des
pes
a s
etm
an
al e
n e
l co
nsu
m d
e p
rod
uct
es p
esq
uer
s a
la ll
ar.
Pro
mig
po
nd
era
t. E
n c
urs
iva
es r
epre
sen
ten
els
per
cen
tatg
es r
esp
ecte
el n
ivel
l an
teri
or.
Pro
du
ctes
pes
qu
ers:
37
,5 €
(10
0%
)
Pei
x:23
,4 €
(62
,2%
)
Mo
l·lu
scs:
7,9
€(2
1,1%
)
Cru
stac
is: 6
,3 €
(16
,7%
)
Fre
sc o
ref
rig
erat
: 1
4,6
€(6
2,6
%)
Co
ng
elat
: 5,
9 €
(25
,2%
)
(1)
En
co
nse
rva
: 0,9
€(3
,8%
)(2)
Pre
cuin
at: 2
,0 €
(8,4
%)
(1) (2)
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
43 4
3
43 43
43
% d
e la
mo
stra
qu
e d
ecla
ra r
ealit
zar
les
com
pre
s en
els
est
ab
limen
ts p
rop
osa
ts.
La s
um
a n
o
ha
de
ser
igu
al a
l 10
0%
(res
po
sta
mú
ltip
le).
%
de
des
pes
a in
dic
a e
l pro
mig
de
la d
esp
esa
dec
lara
da
(Su
ma
= 1
00
%).
Fig
ura
7.
Esta
blim
ents
en
qu
è es
rea
litze
n l
es c
om
pre
s d
els
pro
du
ctes
p
esq
uer
s fr
esco
s. N
= 5
02
.
2,0
%
41
,4%
38
,0%
49
,2%
58
,2%
0,5
%
18
,5%
18
,6%2
5,1
%
37
,2%
0%
10
%2
0%
30
%4
0%
50
%6
0%
70
%
On
lin
e*
Pei
xa
teri
a a
peu
de
carr
er
Su
per
mer
cat d
e b
arr
i
Mer
cat
Hip
erm
erca
t / G
ran
su
per
fíci
e
% d
e d
esp
esa
% d
e la
mo
stra
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
44 44
44 44 44
mercats (49,2%), les peixateries a peu de carrer
(41,4%) i els supermercats de barri (38,0%). Pel que
fa a la despesa, els hipermercats i les grans
superfícies també són els que concentren la major
part (37,2%). Destaca com la compra de productes
pesquers on-line8 és molt poc significativa9 .
4.3.Creences, Actituds i Opinions vers els Productes Pesquers
En aquest bloc s’identifiquen les creences, actituds i opinions del consumidor vers els productes pesquers. Aquesta determinació es realitza mitjançant preguntes d’escala en les que es valora el grau d’acord i/o desacord amb aspectes relacio- nats amb el consum de productes pesquers (es mesura de 0 a 10; essent 0 gens d’acord, i 10, totalment d’acord). La importància de les creences sobre el consum de
productes pesquers rau en la influència que
aquestes tindran sobre el comportament del
consumidor, determinant quin serà el consumidor.
comportament considerat ideal per part del consu-
8 La compra ON LINE és independent del lloc de compra (supermercat on line, empresa especialitzada en venda on line, etc). La resta d’opcions fan referència a la compra en el lloc físic. 9 Veure Figura 7 (pg.43).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
45 45
45 45 45
midor.
El consumidor reconeix els aspectes positius del
consum de productes pesquers, tals com les seves
característiques nutricionals (8,6) i de salut (8,6),
així com els seus beneficis per a la salut, tals com la
reducció del risc d’infart (7,6), l’estimulació del
desenvolupament cerebral (7,5) i dels ossos (7,4) i
la reducció del risc de patir certs càncers (7,1).
També considera que el consum de productes
pesquers és segur, entenent seguretat en el sentit
d’innocuïtat alimentària (7,7)10.
Respecte el contingut de certs elements en els
productes pesquers, el consumidor creu que el
contingut en vitamina D és elevat (6,7), malgrat
que la puntuació obtinguda no indica contundència
en la resposta (que no supera una puntuació de 7).
Pel que fa al contingut de fibra alimentària i de
metalls pesants, el consumidor mostra una major
incertesa (amb puntuacions de 6,0 i 4,7,
respectivament); mentre que pel contingut de
residus de medicaments, tot i que la valoració
10 Veure taula 5 (pg. 46).
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
46 4
6
46 46
46
P
rom
ig
De
sv. t
íp.
Cre
ence
s g
ener
als
. Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers…
Són
nu
trit
ius
8
,6
1,4
Són
san
s
8,6
1
,5
Són
seg
urs
*
7,7
1
,8
Cre
ence
s so
bre
els
seu
s b
enef
icis
per
a la
sa
lut.
Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers…
Red
uei
xen
el r
isc
de
infa
rt
7,6
1
,8
Esti
mu
len
el d
esen
volu
pam
ent
cere
bra
l 7
,5
1,9
Mill
ore
n e
l des
envo
lup
amen
t d
els
oss
os
7
,4
1,9
Red
uei
xen
el r
isc
de
pat
ir c
erts
càn
cers
7
,1
2,1
Cre
ence
s so
bre
els
co
nti
ng
uts
. Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers
con
ten
en…
Vit
amin
a D
6
,7
2,0
Fib
ra a
limen
tàri
a
6,0
2
,3
Met
alls
pes
ants
4
,7
2,7
Res
idu
s d
e m
edic
amen
ts
4,2
2
,8
*per
seg
urs
en
ten
en q
ue
són
inn
ocu
s p
el c
on
sum
hu
mà
Tau
la 5
. Cre
ence
s, A
ctit
ud
s i O
pin
ion
s so
bre
els
Pro
du
ctes
Pes
qu
ers.
N =
50
2.
Va
lora
ció
de
0 a
10
(0
= g
ens
d’a
cord
; 1
0=
tota
lmen
t d
’aco
rd)
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
47 47
47 47 47
promig indica que el consumidor considera que no
els contenen (4,2), la resposta tampoc ha estat
contundent (valor superior a 3).
A continuació s’exposen els resultats obtinguts
sobre les opinions i actituds declarades del
consumidor en relació amb aspectes més específics,
com el medi ambient i la qualitat dels productes
pesquers, entre d’altres11 .
L’aspecte amb un major grau d’acord ha estat el
relacionat amb la sobreexplotació dels recursos
pesquers, afirmant que el manteniment de les
quantitats de captures de pesca actual és
insostenible per a l’ecosistema12 (7,2). En segon lloc,
el consumidor opina que, en el futur,
s’incrementarà molt el preu dels productes
pesquers (6,9), el que es podria considerar
conseqüent amb l’afirmació anterior, malgrat que
aquesta interrelació no es determina.
11 Veure fig. 8 (pg. 48). 12 Des del 1990 aproximadament una quarta part o més (dels recursos marins) està en condicions d’explotació excessiva. Es coneix poc sobre els recursos silvestres continentals però és probable que mereixin la mateixa preocupació gairebé en totes les regions i que reflecteixin un impacte ambiental molt superior (FAO website). http://www.fao.org/fishery/topic/2681/es
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
48 4
8
48 48
48
5,9
(2,6
)
5,9
(2,8
)
6,4
(2,2
)
6,4
(2,3
)
6,5
(2,2
)
6,9
(2,1
)
7,2
(2,1
)
0,0
2,5
5,0
7,5
10,0
Qu
an c
omp
ro p
rod
uct
es p
esq
uer
s se
mp
re e
m fi
xo e
n e
l se
u o
rig
en, i
si n
o h
i con
sta,
ho
dem
ano
Les
esp
ines
del
pei
x só
n u
n g
ran
inco
nv
enie
nt p
er a
l se
u c
onsu
m
Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers
són
mol
t fàc
ils
d’e
lab
orar
Si tr
obés
pro
du
ctes
pes
qu
ers
amb
un
cer
tifi
cat d
e q
ual
itat
els
com
pra
ria
sem
pre
, en
cara
qu
e fo
ssin
més
ca
rs
Si tr
obés
pro
du
ctes
pes
qu
ers
amb
un
cer
tifi
cat d
e p
rod
ucc
ió s
oste
nib
le p
el m
edi a
mb
ien
t els
com
pra
ria
sem
pre
, en
cara
qu
e fo
ssin
més
car
s
En
el f
utu
r, s
’in
crem
enta
rà m
olt e
l pre
u d
els
pro
du
ctes
p
esq
uer
s
Man
ten
ir le
s q
uan
tita
ts d
e ca
ptu
res
de
pes
ca a
ctu
als
és
inso
sten
ible
per
l’ec
osis
tem
a
Fig
ura
8.
Op
inio
ns
i act
itu
ds
vers
asp
ecte
s m
és e
spec
ífic
s. R
esu
lta
ts p
rom
ig (
i des
via
ció
est
àn
da
rd).
N =
50
2.
Va
lora
ció
de
0 a
10
(0
= g
ens
d’a
cord
; 1
0=
tota
lmen
t d
’aco
rd)
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
49 49
49 49 49
Segueixen en ordre les afirmacions que fan
referència a aspectes relacionats amb la
certificació de productes pesquers, tant de
producció sostenible pel medi ambient com de
qualitat. Tot i que les valoracions promig
d’aquestes qüestions no han estat concloents, ja
que no superen una puntuació promig de 7, es
poden considerar indicadors d’un possible interès
vers la certificació de productes.
Aquesta conclusió queda reforçada si es té en
compte el caràcter categòric de les afirmacions: “Si
trobés productes pesquers amb un certificat de
producció sostenible pel medi ambient o de
qualitat els compraria sempre, encara que fossin
més cars”.
El consumidor està d’acord amb que l’elaboració
de productes pesquers és molt fàcil i que les
espines són un gran inconvenient per al seu consum.
Tanmateix, les valoracions promig obtingudes per a
aquestes afirmacions són especialment moderades
(6,4 i 5,9, respectivament).
Finalment, l’afirmació que ha obtingut un menor
grau d’acord ha estat en relació amb l’origen dels
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
50 50
50 50 50
productes pesquers. A aquesta afirmació se li
afegeix un component de comportament proactiu,
per la que el consumidor, a més a més de fixar-se
en l’origen, el demana en cas que no hi consti (5,9).
Figura 9. Opinions i actituds sobre productes frescos,
congelats i altres. Resultats promig (i desviació estàndard).
N = 502. Valoració de 0 a 10 (0= gens d’acord; 10= totalment
d’acord)
Pel que fa als productes frescos, congelats i altres,
el consumidor considera els primers com a més
saborosos (7,9) i més cars (7,8) que els productes
congelats. En menor mesura, també es consideren
més saludables (5,8). Els menys saludables serien
els precuinats (6,1), considerant més saludables els
ultracongelats front dels congelats (5,7). Com a
4,5 (2,2)
5,7 (1,9)
5,8 (2,5)
6,1 (2,6)
7,8 (2,4)
7,9 (2,6)
0,0 2,5 5,0 7,5 10,0
Els productes pesquers frescos són més còmodes d’elaborar que els congelats
Els productes pesquers ultra congelats són més saludables que els congelats
Els productes pesquers frescos són més saludables que els congelats
Els productes pesquers preparats o precuinats són menys saludables
Els productes pesquers frescos són més cars que els congelats
Els productes pesquers frescos saben millor que els congelats
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
51 51
51 51 51
únic aspecte negatiu dels productes frescos front
dels congelats, destaca una comoditat
lleugerament inferior en la seva elaboració (4,5)13 .
4.4.Coneixement de l’origen d’algunes espècies comercials
A continuació s’identifica el coneixement del
consumidor vers l’origen d’alguns productes
pesquers. En aquest sentit, es plantegen una sèrie
d’espècies a relacionar espontàniament amb
l’origen que es consideri més coherent. En el cas
què no saber relacionar-ho, es declara la seva
desconeixença. Les espècies plantejades són:
anxova, gamba, orada, musclo, ostró i truita.
L’espècie majorment relacionada amb el seu
origen és l’anxova, seguida de la gamba i del
musclo. Es determina un major desconeixement de
l’origen per a l’orada, els ostrons i la truita, en
aquest ordre 14.
Pel que fa als orígens especificats, per a l’anxova
destaca una gran associació amb la població de
13 Veure fig. 9 (pg. 50). 14 Veure fig. 10 (pg. 54).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
52 52
52 52 52
l’Escala (el 65,9% dels enquestats que declaren
conèixer el seu origen anomenen aquesta
població), essent l’espècie que presenta una major
unanimitat de respostes. El segon origen identificat
per a l’anxova és el Cantàbric (27,2%).
La gamba és la següent espècie que presenta una
major concentració de respostes, associant-se a la
població de Palamós en proporcions elevades
(58,9%). Per a aquesta espècie destaquen també
altres orígens, tot i que en proporcions molt
inferiors. Concretament, Huelva (8,3%), Sud-
amèrica (6,5%) i Tarragona (6,0%).
A continuació, amb un major consens sobre
l’origen del producte, segueixen l’ostró i el musclo,
essent Galícia l’origen majorment esmentat (48,1%
i 47,0%, respectivament). El següent origen
esmentat en tots dos casos és el Delta de l’Ebre
(15,2% i 9,7%, respectivament), que en el cas del
musclo redueix el seu percentatge de respostes
degut a que s’esmenta “De Roca” com a segon
origen més important (20,5%). Per a aquesta
espècie destaca també l’origen de Tarragona
(7,7%), mentre que per l’ostró destaca França en
tercer lloc (11,9%).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
53 53
53 53 53
Pel que fa a l’orada i a la truita, els orígens
esmentats són molt més variats, és a dir, no
existeix unanimitat en les respostes. En tots dos
casos, el primer origen no fa referència a una
localitat, regió o país específic, destacant, així,
l’orada del Mediterrani (17,0%), l’orada de
piscifactoria (14,0%) i, en el cas de la truita, la
truita de riu (31,2%) i la truita de piscifactoria
(8,1%). Com a localitats d’origen s’esmenten, en el
cas de l’orada, el Cantàbric (12,0%) i Tarragona
(9,0%) i, en menor proporció, Galícia, el Maresme i
altres llocs d’Espanya. En el cas de la truita destaca,
en primer lloc, la província de Lleida (riu Segre) i el
Pirineu (amb proporcions del 13,6% i el 6,8%,
respectivament), el Cantàbric (7,7%) i Navarra
(6,3%).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
54 54
54 54 54
Figura 10. Proporció de consumidors que declaren conèixer
l’origen de les espècies proposades. N = 502.
4.5. Etiquetes
En aquest bloc s’explora l’interès del consumidor
vers les etiquetes dels productes pesquers. Les
respostes obtingudes posen de manifest la situació
que el consumidor es troba en els establiments
comercials en relació a l’etiquetatge.
Pels productes frescos i/o refrigerats, el
consumidor manifesta que llegeix les etiquetes
dels productes pesquers sempre que hi consten
(figura 11). L’elevada resposta en aquesta
categoria (46,4%) recolza la hipòtesi que no tots els
43,4%
41,1%
69,1%
39,6%
77,7%
85,3%
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%
Truita de…
Ostrons de…
Musclo de…
Orada de…
Gamba de…
Anxova de…
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
55 55
55 55 55
establiments comercials etiqueten els seus
productes pesquers frescos. Aquesta resposta va
en concordança amb els resultats obtinguts en la
fase qualitativa, que identifiquen que la presència
d’etiquetes per a productes pesquers frescos i/o
refrigerats, depèn de l’establiment en el que es
realitza la compra.
Pels productes pesquers congelats i conserves,
destaca una proporció considerable de
consumidors que no llegeix cap etiqueta (28,3%).
Aquells que llegeixen tant la informació dels
46,4%
25,1%
16,3%
12,2%
Sempre que hi consten No, no acostumo a llegir-les
Sí No sabia que existien
Figura 11. Coneix el contingut de les etiquetes dels
productes frescos i/o refrigerats? N=502. Resposta única
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
56 56
56 56 56
envasos (conserves i congelats), com la “tablilla”
identificativa dels congelats a granel són una
minoria (12,7%), essent la categoria majoritària la
que llegeix únicament la informació dels envasos
(42,2%) (figura 13) .
El bloc següent determina el nivell de coneixement del consumidor de l'aqüicultura, així com les seves actituds i opinions vers aquesta. Les actituds del consumidor determinaran el grau d’acceptació d’aquests vers els productes provinents de l'aqüicultura.
42,2%
28,3%
16,7%
12,7%
Llegeixo la informació dels envasos
No, no acostumo a llegir-les
Llegeixo la “tablilla”identificativa (congelats a granel)
Llegeixo la informació dels envasos i la "tablilla" identificativa (congelats a granel)
Figura 13. Llegeix el contingut de les etiquetes dels
productes congelats i conserves? N=502. Resposta única
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
57 5
7
57 57
57
Fig
ura
12
.1.
Ori
gen
dec
lara
t p
er a
les
esp
ècie
s p
rop
osa
des
. El
no
mb
re d
e p
erso
nes
co
nte
mp
lad
es e
qu
iva
l
a a
qu
elle
s q
ue
dec
lare
n c
on
èixe
r el
seu
ori
gen
(va
ria
ble
se
go
ns
esp
ècie
)
a)
An
xova
de…
N =
43
7
b)
An
xova
de…
N =
43
7
65
,9%
27
,2%
2,1
%
1,1
%0
,9%
2,7
%
L'E
sca
laC
an
tàb
ric
Co
sta
Bra
va
Ta
rra
go
na
Ga
líci
aA
ltre
s
58
,9%
8,3
%6
,5%
6,0
%
3,5
%
2,8
%2
,8%
2,0
%1
,8%
1,5
%
1,5
%1
,3%
3,3
%
Pa
lam
ós
Hu
elv
aS
ud
Am
èri
caT
arr
ag
on
aA
ltre
s E
spa
ny
aG
alí
cia
Co
sta
Bra
va
Àfr
ica
Ma
resm
eM
ed
iterr
an
iD
elt
a d
e l'E
bre
Vil
an
ov
aA
ltre
s
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
58 5
8
58 58
58
Fig
ura
12
.2.
Ori
gen
dec
lara
t p
er a
les
esp
ècie
s p
rop
osa
des
. El
no
mb
re d
e p
erso
nes
con
tem
pla
des
eq
uiv
al a
aq
ue
lles
qu
e d
ecla
ren
co
nè
ixer
el s
eu o
rig
en (
vari
ab
le s
ego
ns
esp
ècie
)
c)
Ora
da
de…
N =
20
0
d)
Mu
sclo
de…
N =
35
1
17
,0%
14
,0%
12
,0%
9,0
%
7,5
%7
,0%
6,5
%4
,5%
4,0
%3
,0%
2,0
%2
,0%
1,5
%1
,5%
8,5
%
Med
iter
ran
iP
isci
fact
ori
aC
an
tàb
ric
Ta
rra
go
na
Ga
líci
aM
are
sme
Alt
res
Esp
an
ya
Co
sta
Bra
va
Ca
mb
rils
Pa
lam
ós
Del
ta d
e l'
Eb
reA
tlà
nti
cH
uel
va
Ca
talu
ny
aA
ltre
s
47,0
%
20,5
%
9,7%
7,7%
2,6%
1,7%
1,7%
1,7%
1,4%
1,1%
0,9%
4,0%
Gal
ícia
Roc
aD
elta
de
l'Eb
reT
arra
gon
aC
osta
Bra
va
Pal
amós
Can
tàb
ric
Med
iter
rani
Mar
esm
eA
ltre
s E
span
ya
Pis
cifa
ctor
iaA
ltre
s
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
59 5
9
59 59
59
Fig
ura
12
.3.
Ori
gen
dec
lara
t p
er a
les
esp
ècie
s p
rop
osa
des
. El
no
mb
re d
e p
erso
nes
co
nte
mp
lad
es
equ
iva
l a a
qu
elle
s q
ue
dec
lare
n c
on
èixe
r el
seu
ori
gen
(va
ria
ble
seg
on
s es
pèc
ie)
a)
An
xova
de…
N =
43
7
b)
An
xova
de…
N =
43
7
65
,9%
27
,2%
2,1
%
1,1
%0
,9%
2,7
%
L'E
sca
laC
an
tàb
ric
Co
sta
Bra
va
Ta
rra
go
na
Ga
líci
aA
ltre
s
58
,9%
8,3
%6
,5%
6,0
%
3,5
%
2,8
%2
,8%
2,0
%1
,8%
1,5
%
1,5
%1
,3%
3,3
%
Pa
lam
ós
Hu
elv
aS
ud
Am
èri
caT
arr
ag
on
aA
ltre
s E
spa
ny
aG
alí
cia
Co
sta
Bra
va
Àfr
ica
Ma
resm
eM
ed
iterr
an
iD
elt
a d
e l'E
bre
Vil
an
ov
aA
ltre
s
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
60 6
0
60 60
60
Fig
ura
12
.4.
Ori
gen
dec
lara
t p
er a
les
esp
ècie
s p
rop
osa
des
. El
no
mb
re d
e p
erso
nes
con
tem
pla
des
eq
uiv
al a
aq
ue
lles
qu
e d
ecla
ren
co
nè
ixer
el s
eu o
rig
en (
vari
ab
le s
ego
ns
esp
ècie
)
e)
Ost
ron
s d
e...
N =
21
0
f)
Tru
ita
de.
.. N
=2
21
48
,1%
15
,2%
11
,9%
4,3
%
4,3
%
1,9
%1
,4%
1,4
%1
1,4
%
Ga
líci
aD
elta
de
l'E
bre
Fra
nça
Ca
ntà
bri
cA
ltre
s E
spa
ny
aP
ala
mó
sS
ud
Am
èric
aM
are
sme
Alt
res
31
,2%
13
,6%
8,1
%7
,7%
6,8
%6
,3%
4,5
%
3,6
%3
,2%
2,7
%2
,3%
1,8
%8
,1%
Riu
Seg
re /
Lle
ida
Pis
cifa
cto
ria
Ca
ntà
bri
cP
irin
euN
av
arr
aA
ltre
s E
spa
ny
aC
ost
a B
rav
aE
uro
pa
Ga
líci
aD
elta
de
l'E
bre
Pa
lam
ós
Alt
res
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
61 61
61 61 61
4.6. Aqüicultura
Pel que fa al coneixement, la majoria dels
enquestats (55,0%) és capaç de definir
correctament el concepte d’aqüicultura en una
pregunta d’opció múltiple (figura 14).
Figura 14. Coneix quina és la definició d’Aqüicultura?
N=502. Resposta única
La majoria de consumidors declaren conèixer els
diferents mètodes de producció dels productes
pesquers (pesca extractiva, aqüicultura i
marisqueig), no distingint els seus productes en les
seves compres (53,0%). Tanmateix, la proporció de
consumidors que declaren no tenir coneixement
sobre els diferents mètodes de producció es pot
considerar elevada (22,7%) (figura 15).
55,0%
17,9%16,1%
11,0%
Conjunt de tècniques, activitats i coneixement del cultiu d’espècies aquàtiques, vegetals i animals
Conjunt de regulacions medi ambientals per proveir un producte del mar de qualitat
Conjunt de disposicions regulatòries sobre la gestió sostenible dels recursos marins
Cap de les anteriors
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
62 62
62 62 62
La valoració de les actituds dels consumidors
catalans vers l’aqüicultura es realitza mitjançant
preguntes d’escala en les que es valora el grau
d’acord i/o desacord amb aspectes relacionats amb
el consum de productes pesquers (es mesura de 0
a 10; essent 0 gens d’acord, i 10, totalment
d’acord). Per tal que es conegui el concepte, abans
de valorar-ho, es mostra quina és la definició
correcte d’aqüicultura a tots els enquestats.
Les actituds obtingudes vers l'aqüicultura són força
neutres, sense destacar en gran mesura en cap de
les afirmacions plantejades (taula 6). L'aqüicultura
destaca positivament front la pesca extractiva, pel
que fa al respecte mediambiental i a la seguretat
del producte, entesa com a seguretat alimentària.
53,0%
24,3%
22,7%
Sap que existeixen però no distingeix
Sí, coneix i distingeix
No sap que existeixen
Figura 15. Coneix i distingeix (en les seves compres) els
diferents mètodes de producció? Pesca extractiva,
aqüicultura i marisqueig? N=502. Resposta única
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
63 63
63 63 63
Contràriament, se li atribueixen connotacions
lleugerament negatives pel que fa a algunes
característiques del seu producte; concretament,
pel que fa a les seves qualitats nutricionals, de
salut i organolèptiques. El consumidor sembla
desconèixer en molts casos quin és el mètode de
producció dels productes que consumeix, el que
posa de manifest la seva manca de conscienciació
per aquest aspecte.15
15 Veure taula 6 (pg. 64).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
64 64
64 64 64
Promig Desv. típ.
Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més respectuosos amb el medi ambient que els de la pesca extractiva 6,31 2,01
Els productes de l’aqüicultura són més segurs* que els de la pesca extractiva 5,62 2,04
Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més nutritius que els de la pesca extractiva
4,97 1,97
Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més saludables que els de la pesca extractiva
4,54 2,12
Els productes procedents de l’aqüicultura saben millor que els de la pesca extractiva 4,10 2,17
Quan compro productes pesquers sempre conec si provenen de l’aqüicultura o de la pesca extractiva
4,32 2,86
*Per segurs entenem aquells que són innocus pel consum humà
Taula 6. Actituds vers l’Aqüicultura. N = 502.
Valoració de 0 a 10 (0= gens d’acord; 10= totalment d’acord)
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
65 65
65 65 65
4.7. Producte Específic:Truita, Orada i Musclo
A partir d’aquest punt, s’analitzen qüestions
dirigides a una espècie concreta. Aquestes espècies
han estat seleccionades pel seu interès comercial a
Catalunya, determinant el nombre d’enquestes per
espècie en funció de la seva penetració en el
mercat català. El total d’enquestes específiques de
truita, orada i musclo va ser de 101, 160 i 233,
respectivament.
Els aspectes estudiats caracteritzen al consumidor
d’aquest producte: la seva freqüència de consum,
els preus pagats, i l’associació que es realitza dels
productes amb l’aqüicultura, entre d’altres.
La freqüència de consum majoritària és una vegada
cada dues setmanes per als tres productes.
Tanmateix, el musclo presenta freqüències de
consum lleugerament superiors16.
El recordatori de preus al consum no és gaire
elevat, amb proporcions al voltant del 50% per a
tots els casos. Entre els que ho recorden,
16 Veure fig. 16 (pg. 67).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
66 66
66 66 66
s’obtenen valors promitjos coherents amb els
preus de mercat, malgrat que la desviació
obtinguda és elevada.17 Aquesta elevada desviació
es pot explicar per la variabilitat de preus segons
les presentacions com, per exemple, el preu de la
peça sencera o de la peça filetejada. En el cas del
musclo, els preus al consum també varien
depenent si es tracta de musclo “de roca” o no.
Pel que fa al reconeixement de la frescor del
producte, la majoria de consumidors creu ser
capaç de determinar-la, obtenint, en el cas de
l’olor proporcions superiors al 30%. En el cas del
musclo, la característica principal és l’olor (44,4%),
figura 18.
En general, el consumidor associa les espècies
analitzades a l’aqüicultura, essent la truita l’espècie
majorment associada18.
17 Veure fig. 17 (pg. 68). 18 Veure fig. 18 (pg. 70).
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
67 6
7
67 67
67
Fig
ura
16
. Fre
qü
ènci
a d
e co
nsu
m d
e Tr
uit
a, O
rad
a i
Mu
sclo
. Res
po
sta
ún
ica
3,1%
25,0
%35
,0%
21,9
%15
,0%
6,9%
25,7
%34
,7%
15,8
%16
,8%
4,3%
29,2
%40
,3%
18,0
%8,
2%0%20
%
40%
60%
80%
100%
Due
s o m
és v
egad
es
a la
setm
ana
Una
veg
ada
a la
se
tman
aU
na v
egad
a ca
da
due
s set
man
esU
na v
egad
a al
mes
Men
ys d
’una
veg
ada
al m
es
Ora
da
N=
160
Tru
ita
N=
101
Mus
clo
N=
233
Freq
üènc
ies a
cum
ulad
es
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
68 6
8
68 68
68
Fig
ura
17
. Pre
us
al c
on
sum
(€
/Kg
) a)
R
eco
rda
qu
in v
a se
r e
l dar
rer
pre
u q
ue
va p
agar
per
a aq
ues
t p
rod
uct
e?
b)
I, q
uin
va
ser?
*Elim
ina
ts a
qu
ells
qu
e re
cord
en p
reu
s in
con
gru
ents
53
,8%
43
,6%
48
,1%
46
,3%
56
,4%
51
,9%
0%
20
%
40
%
60
%
80
%
10
0%
Ora
da
N=
16
0T
ruit
a
N=
10
1M
usc
lo
N=
23
3
Sí
No
9,1
6,4
3,6
15
,11
3,6
6,6
3,1
-0,8
0,6
-505
10
15
20
Ora
da
T
ruit
a
Mu
sclo
€/kg
Pro
mig
µ+
des
v.t
íp.
µ-d
esv
.típ
.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
69 69
69 69 69
Els resultats també posen de manifest com el
consumidor mai o rarament sabria diferenciar
(abans o després del seu consum) quin ha estat el
seu mètode de producció19.
Les valoracions del producte quant als seus
atributs, tals com el seu sabor, el seu consum
durant tot l’any, la seva rapidesa en l’elaboració, el
seu preu i la seva adequació per al consum dels
infants són positives, seguint l’ordre esmentat.
Aquesta determinació es realitza mitjançant
preguntes d’escala en les que es valoren certs
atributs del producte (es mesura de 0 a 10; essent
0 gens d’acord, i 10, totalment d’acord). El musclo
és l’espècie que obté les millors valoracions.
El musclo també és el producte que es consumeix
més a la llar, essent l’orada el producte que es
declara consumir més en el restaurant. Pel que fa
la quantitat d’espines, els consumidors consideren
(relativament) que en tenen força (amb una
valoració de 5,7 per a truita i orada).
19 Veure fig. 20 (pg. 72).
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
70 7
0
70 70
70
a)
Vo
stè
creu
qu
e sa
p d
eter
min
ar la
fres
cor
del
pro
du
cte?
(Sí/
No
)
b)
I, c
om
ho
det
erm
ina?
(R
esp
ost
a m
últ
iple
)
Nú
mer
o d
e re
spo
stes
: 15
1 i
25
8, r
espe
ctiv
am
ent
En e
l ca
s d
els
pei
xos.
...
En e
l ca
s d
el m
usc
lo..
.N=2
41
Fig
ura
18
. Fre
sco
r d
el p
rod
uct
e
68,8
%70
,3%
59,7
%
0%20%
40%
60%
80%
100%
Ora
da
N=
160
Tru
ita
N=
101
Mu
sclo
N
=23
3
Sí
32,4
%
36,4
%
25,6
%
26,5
%
21,7
%
22,5
%
20,3
%
14,6
%
0%20
%40
%60
%80
%10
0%
OR
AD
A
TR
UIT
A
Els
ull
sL
es g
any
es o
brà
nq
uie
s
L'o
lor
Les
esc
ates
o l
a p
ell
44,4
%29
,0%
16,6
%9,
1%0,8%
0%20
%40
%60
%80
%10
0%
MU
SCL
OL'o
lor
Les
val
ves
El p
es (u
nit
ari)
El l
íqu
id in
terv
alv
ar
El c
olor
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
71 7
1
71 71
71
Fi
gu
ra 1
9. C
reu
qu
e a
qu
est
pro
du
cte
pro
vé d
e l’a
qü
icu
ltu
ra?
(R
esp
ost
a ú
nic
a)
6,3
%13
,9%
9,9
%
39
,4%
46
,5%
37
,8%
31
,3%
18
,8%
27
,0%
5,0
%
3,0
%
5,2
% 1,3
%
1,0
%
1,7
%
16
,9%
16
,8%
18
,5%
0%
20
%4
0%
60
%8
0%
10
0%
Ora
da
N=
16
0
Tru
ita
N
=1
01
Mu
sclo
N
=2
33
Sem
pre
La
ma
jori
a d
e v
ega
des
De
veg
ad
esR
ara
men
tM
ai
No
ho
sé
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
72 7
2
72 72
72
Fi
gu
ra 2
0. C
reu
qu
e p
ot
dif
eren
cia
r si
aq
ues
t p
rod
uct
e és
de
pes
ca e
xtra
ctiv
a o
si p
rové
de
l’aq
üic
ult
ura
, ab
an
s o
des
pré
s d
el s
eu c
on
sum
? (R
esp
ost
a ú
nic
a)
5,0
%13
,9%
6,0
%
15
,0%8
,9%
10
,7%
22
,5%
24
,8%
22
,3%
25
,6%
22
,8%
27
,9%
31
,9%
29
,7%
33
,0%
0%
20
%4
0%
60
%8
0%
10
0%
Ora
da
N=
16
0
Tru
ita
N
=1
01
Mu
sclo
N
=2
33S
emp
reL
a m
ajo
ria
de
veg
ad
esD
e v
ega
des
Ra
ram
ent
Ma
i
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
73 73
73 73 73
En el cas del musclo, el consumidor no el relaciona
amb un consum exclusiu per a l’elaboració d’altres
plats,concretament, paella, que és el que s’havia
determinat prèviament en el Focus Group de
consum moderat.
4.8. Anàlisi de les Preferències Revelades: Experiments d’Elecció
El coneixement de les preferències del consumidor
ens permet determinar quines són les
característiques més cercades en un producte per
part del consumidor. Existeixen diverses
metodologies per revelar aquestes preferències
que, generalment, es basen en l’observació i
l’anàlisi dels comportaments de compra. En aquest
estudi s’utilitza la metodologia dels Experiments
d’Elecció (EE).
La Teoria de microeconomia tradicional constitueix
el fonament teòric bàsic dels EE, donat que pel seu
desenvolupament s’assumeix que els consumidors
tendiran a maximitzar la seva utilitat subjectes a
una sèrie de restriccions pressupostàries.
Concretament, la base teòrica dels EE es sustenta
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
74 74
74 74 74
sobre la Teoria del valor, que proposa que la
utilitat que proporciona un bé es pot
descompondre en utilitats separades procedents
de les seves característiques o atributs particulars
(Lancaster, 1966). En aquesta línia, la base
economètrica dels EE es basa en els fonaments de
la Teoria de la utilitat aleatòria, que constitueix la
base de diversos models de presa de decisió en
Psicologia i Economia (Thurstone, 1927; Luce, 1959;
McFadden, 1974; Manski i Lerman, 1977).
En els EE, el bé objecte d’estudi es defineix a través
de descriptors que s’anomenen atributs (per
exemple origen). Els atributs del bé es defineixen, a
la vegada, en diversos valors concrets que es
denominen nivells (per exemple, Catalunya).
Les combinacions dels diferents nivells dels
atributs generaran les diferents alternatives
d’elecció, que representaran els diferents possibles
estats del bé d’interès. Aquestes alternatives
agrupades (generalment, en blocs de dos, tres o
quatre alternatives) generaran els conjunts
d’elecció que s’exposaran als enquestats.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
75 7
5
75 75
75
Fi
gu
ra 2
1. V
alo
raci
ó d
els
con
sum
ido
rs d
e d
eter
min
ats
atr
ibu
ts d
els
pro
du
ctes
esp
ecíf
ics
(Tru
ita
, Ora
da
i Mu
sclo
). V
alo
raci
ó d
e 0
a 1
0 (
0=
gen
s d
’aco
rd;
10
= to
talm
ent
d’a
cord
)
7,9
7,7
7,1
7,2
6,2
6,2
5,9
5,7
7,3
7,5
6,8
6,8
6,7
6,3
5,7
5,7
8,0
8,0
7,6
7,4
7,3
6,3
5,4
4,2
0123456789
És
mol
t sa
boró
s/a
Es
cons
um
eix
tot l
’any
La
seva
el
abor
ació
és
mol
t ràp
ida
La
seva
el
abor
ació
és
mol
t var
iad
a
És
econ
òmic
/a
És
un
pro
du
cte
idea
l per
a
nens
/es
Es
cons
um
eix
més
en
els
rest
aura
nts
Té
mas
sa
esp
ina
Es
cons
um
eix
excl
usi
vam
ent
per
l’el
abor
ació
d
’alt
res
pla
ts
Ora
da
N=
160
Tru
ita
N=
101
Mu
sclo
N
=23
3
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
76 7
6
76 76
76
Atr
ibu
ts
Alt
ern
ativ
a d
e N
o -
El
ecci
ó
Alt
ern
ativ
a A
A
lte
rnat
iva
B
Atr
ibu
t 1
Cap
de
les
alte
rnat
ives
Co
mb
inac
ió d
e n
ivel
ls d
els
atri
bu
ts
A
Co
mb
inac
ió d
e n
ivel
ls d
els
atri
bu
ts
B
Atr
ibu
t 2
...
Atr
ibu
t M
on
etar
i
Qu
ina
com
pra
ries
?
Cap
A
B
Ta
ula
7. E
xem
ple
gen
èric
d’u
n c
on
jun
t d
’ele
cció
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
77 77
77 77 77
Els enquestats hauran de seleccionar, per a cada conjunt
d’elecció, quina és la seva alternativa preferida.20
La incorporació d’un atribut monetari, el preu del bé en
els conjunts d’elecció, ens permetrà inferir el valor
econòmic del conjunt d’elecció, així com el valor
individual dels atributs i nivells en unitats monetàries.
4.9. Principis dels Experiments d’Elecció
4.9.1. Teoria del Valor
La hipòtesi bàsica en l’aplicació dels EE és que els
individus obtenen la utilitat d’un bé a partir de les
característiques (atributs) que aquest posseeix, en
comptes de pel bé per se. A la vegada, s’assumeix que
aquestes característiques associades al bé són les que
proporcionen els diferents serveis que ofereix al seu
consumidor (Lancaster, 1966). Segons els fonaments de
la Teoria del Valor, coneguda també com a Teoria
Lancasteriana, la probabilitat de comprar un bé
particular és una funció de la utilitat lligada a aquest
mateix bé. Així, s’assumeix que la utilitat derivada d’un
bé està determinada a partir de les preferències
associades a cada nivell dels serveis proporcionats per
20 Veure exemple a taula 7 (pg. 76).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
78 78
78 78 78
aquest bé. Seguint el model original presentat per
Lancaster (1966), tot bé s’ha de considerar com a un
conjunt de característiques objectives(s’assumeix igual
percepció de les mateixes per tots els consumidors) que
proporcionen un determinat grau de satisfacció en el
consumidor a través d’una funció d’utilitat personal
(subjectiva). De tot això, i basant-se en aquesta Teoria,
la utilitat proporcionada per un bé serà una funció dels
atributs del mateix.
4.9.2. Teoria de la Utilitat Aleatòria
Thurstone (1927) va proposar la Teoria de la utilitat
aleatòria com a base per explicar el criteri de
dominància entre un parell de béns (alternatives).
Segons aquest autor, els individus escollirien el bé
(alternativa) que els hi proporciona una major utilitat,
subjectes a les restriccions del pressupost i de temps, tal
i com ho prediu la Teoria econòmica clàssica. No obstant,
aquesta Teoria postula que un individu podria no escollir
el bé que un analista objectiu consideraria com el que
major utilitat reporta. Aquesta variació en la elecció del
bé podria ser explicada proposant un element aleatori
com a component més en la funció d’utilitat dels
individus. Així, la Teoria de la utilitat aleatòria considera
que la funció d’utilitat “U” es composa de dues parts:
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
79 79
79 79 79
una sistemàtica o determinista (observable) “V”, que
conté els factors considerats per qualsevol analista
objectiu, i una altra aleatòria o estocàstica (no
observable) ε, que recull totes les “informacions”
utilitzades pels individus en el moment de l’elecció, que
no estan sota el control de l’investigador. Així, la utilitat
d’una alternativa i qualsevol per a un individu n es pot
representar de la següent manera:
(1) Uin = Vin + εin
On:
Uin = Utilitat de l’alternativa i per a l’individu n
Vin = Component sistemàtic de la utilitat
εin = Component aleatori
Degut a la presència de la component aleatòria en la
funció d’utilitat, l’investigador mai no podrà entendre ni
predir perfectament les preferències dels enquestats. Es
tracta, doncs, d’un problema estocàstic que porta a la
definició de la “probabilitat d’elecció”. Així, la
probabilitat que un individu n esculli l’alternativa i, en
lloc de l’alternativa j (per a qualsevol i i j que pertanyin a
l’espai de les alternatives considerat, Cn), és equivalent a
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
80 80
80 80 80
la probabilitat que Ui sigui superior a Uj. Aquesta
condició ve donada per:
(2a) Pr(i|Cn) = Pr[Uin>Ujn] = Pr(Vin + εin > Vjn + εjn) j Cn\{j}
que és equivalent a:
(2b) Pr(i|Cn) = Pr(Vin - Vjn > εjn - εin) j Cn\{j}
L’equació (2a) demostra que la probabilitat que un
individu n esculli l’alternativa i en front d’una altra
alternativa j, essent i i j elements d’un conjunt d’elecció
Cn, és igual a la probabilitat que la component
sistemàtica i aleatòria de l’alternativa i per a l’individu n
sigui superior a la component sistemàtica i aleatòria de
l’alternativa j per a aquell mateix individu n. En aquesta
línia, i segons l’equació (2b), donat que els components
aleatoris no són observables, seria suficient calcular la
probabilitat que (Vin - Vjn) sigui superior a (εjn - εin).
Basant-se en aquestes expressions algebràiques, es pot
plantejar l’especificació d’un model que permeti calcular
la probabilitat d’escollir una alternativa concreta dins
d’un conjunt d’alternatives.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
81 81
81 81 81
4.9.3. Especificació dels models d’elecció
Per tal d’obtenir un model que ens permeti estimar la
probabilitat d’elecció d’una alternativa dins d’un conjunt
d’alternatives, existeixen varies possibilitats
economètriques, conegudes genèricament amb el nom
de Models d’Elecció Discreta. Dins d’aquests, existeix
una àmplia gamma de models, que es classifiquen
segons el seu nombre i tipus d’alternatives, així com pel
tipus de funció probabilística assumida.
De tots els models d’elecció discreta existents, els
Experiments d’Elecció s’ajusten al model logístic
condicional (McFadden, 1974). Es tracta d’un model que
permet l’estimació de regressors que fan referència als
atributs de les alternatives, a través d’observacions
basades en eleccions d’alternatives per part dels
individus dins d’un subconjunt del total d’alternatives
possibles. A partir d’aquest model es pot obtenir la
valoració promig de la importància dels diferents
atributs que composen el bé a valorar pel conjunt dels
enquestats.
4.9.4. El model logístic condicional
Segons aquest model logístic, la probabilitat que un
individu n esculli l’alternativa i (Pin) entre les alternatives
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
82 82
82 82 82
possibles ( j Cn) es descriu a partir del següent
model (McFadden, 1974):
(3)
j Cn
L’estructura d’aquest model logístic condicional ens
indica que la probabilitat que una alternativa i sigui
escollida per l’individu n és una funció de la part
sistemàtica (Vin) de la funció d’utilitat de l’individu per a
l’alternativa en qüestió (i) i de totes les altres
alternatives (j) que pertanyen al conjunt d’elecció (Vjn).
A la vegada, és funció d’un paràmetre d’escala µ, que és
inversament proporcional a la desviació estàndard del
terme aleatori, i que s’assumeix normalment igual a la
unitat (Ben Akiva i Lerman, 1985). En tot cas, s’ha de
mencionar que aquesta aparent arbitrarietat no té cap
efecte sobre els nivells d’utilitat en el model
(Adamowicz et al., 1995).
L’equació (3) permet relacionar la probabilitat d’elecció
de cada alternativa amb la utilitat associada a les
mateixes. En aquest sentit, per tal de poder determinar
la importància relativa dels atributs que caracteritzen les
alternatives, cal definir la forma de la funció d’utilitat
que relacioni cada alternativa amb els seus
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
83 83
83 83 83
corresponents atributs. En principi, la funció d’utilitat
sistemàtica o observable d’un individu n per a
l’alternativa j (Vjn) pot tenir diferents formes. No obstant,
el més habitual en els models d’elecció és assumir que
Vjn és una funció lineal i additivament separable, seguint
aquesta formulació matemàtica:
(4)
On:
ASCj = Constant específica de l’alternativa
j = 1...J, representa l’alternativa considerada
dins el conjunt d’alternatives
k = 1...K, representa els atributs que
descriuen l’alternativa j
βk = Coeficient de la utilitat de l’atribut k
Xkj = Valor de l’atribut k en l’alternativa j
Aquesta forma d’especificar la funció d’utilitat es coneix
com la funció d’utilitat bàsica. Substituint l’equació (4)
en l’equació (3), la probabilitat que l’individu n esculli
l’alternativa i dins d’un conjunt d’alternatives es
conforma segons el següent model logístic condicional:
j Cn (5)
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
84 84
84 84 84
4.9.5. Interpretació econòmica de l’Experiment
d’Elecció
Una vegada estimats els coeficients del model, es
calculen els paràmetres que ens serviran per a la
interpretació econòmica dels resultats. Així, es poden
calcular les Relacions Marginals de Substitució (RMS)
entre qualsevol dels diferents atributs considerats,
simplement dividint els coeficients β obtinguts pels
mateixos. Per exemple, si βa és el coeficient de l’atribut
A i βb és el coeficient de l’atribut B, la corresponent RMS
serà el quocient:
(6)
En d’altres paraules, aquest quocient proporciona
informació sobre la quantitat de l’atribut A que els
enquestats estarien disposats a renunciar per tal
d’incrementar en una unitat el nivell de l’atribut B.
En presència d’un atribut monetari, introduït com un
atribut més dins del conjunt d’atributs que conformen el
disseny experimental de les alternatives, és possible
calcular els preus implícits (PI) de cada atribut (relació
marginal de substitució respecte els diners). Aquests
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
85 85
85 85 85
preus implícits expressen les disposicions a pagar dels
enquestats per un canvi unitari en els atributs no
monetaris. Efectivament, en el cas d’un model logit
condicional bàsic, els PI s’obtenen a partir del següent
quocient:
(7)
5. Aplicació empírica
El primer pas a realitzar per a l’aplicació d’un
Experiment d’Elecció (EE) és la identificació dels atributs
i els seus corresponents nivells. Els atributs utilitzats en
els EE de les espècies pesqueres analitzades (orada,
truita i musclo), es definiren responent als objectius de
l’estudi i, en base a una revisió de la literatura i als
resultats obtinguts de la fase qualitativa. Aquests es
mostren a la pàgina següent (taula 8) per a cadascuna
de les espècies analitzades:
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
86 8
6
86 86
86
Atr
ibu
ts
Sim
bo
logi
a d
els
atri
bu
ts
Niv
ells
Ori
gen
A
1
Cat
alu
nya
An
dal
usi
a
Grè
cia
Pre
sen
taci
ó
A2
Fres
ca s
ence
ra
Fres
ca f
ilete
jad
a
Co
nge
lad
a fi
lete
jad
a
Mèt
od
e d
e
Pro
du
cció
A
3
Aq
üic
ult
ura
Pes
ca e
xtra
ctiv
a
No
ho
ind
ica
Pre
u (
€/k
g)
A
4
€6
.00
€9
.00
€1
4.0
0
Tau
la 8
. Id
enti
fica
ció
del
s a
trib
uts
i el
s se
us
niv
ells
per
Ora
da
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
87 8
7
87 87
87
A
trib
uts
Si
mb
olo
gia
de
ls a
trib
uts
N
ive
lls
Ori
gen
A
1
Cat
alu
nya
Cas
tella
– L
leó
Fran
ça
Pre
sen
taci
ó
A2
Fres
ca s
ence
ra
Fres
ca f
ilete
jad
a
Co
nge
lad
a fi
lete
jad
a
Mèt
od
e d
e
Pro
du
cció
A
3
Aq
üic
ult
ura
Pes
ca e
xtra
ctiv
a
No
ho
ind
ica
Pre
u (
€/k
g)
A
4
€3
.00
€5
.50
€7
.00
Tau
la 9
.Id
enti
fica
ció
de
ls a
trib
uts
i el
s se
us
niv
ells
per
Tru
ita
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
88 88
88 88 88
Atributs
Simbologia
dels
atributs
Nivells
Origen A1
Catalunya
Galícia
Holanda
Presentació A2
Fresc a granel
Fresc en malla
Congelat sense valves
Mètode de
Producció A3
Aqüicultura
Pesca extractiva
No ho indica
Preu (€/kg) A4
€1.50
€3.00
€4.50
Una vegada identificats els atributs i els seus nivells, es procedeix a realitzar el corresponent disseny experimental per a la determinació dels conjunts d’alternatives d’elecció que es presentaran als enquestats. La utilització d’un disseny factorial complet genera un
total de 81 productes hipotètics, a base de combinar els
nivells dels atributs mencionats anteriorment. Aquests
generarien, a la vegada, un total de 34 x 34 (6.561)
Taula 10.Identificació dels atributs i els seus nivells per Musclo
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
89 89
89 89 89
possibles combinacions o conjunts d’elecció21. Per fer
l’anàlisi més assequible, es duu a terme un disseny
factorial fraccional ortogonal, que considera únicament
els efectes principals dels atributs. Aquesta decisió es
basa en l’evidència que els efectes principals poden
explicar un 90% de la variància del model d’elecció.
Aquest disseny ens permet reduir el nombre de conjunts
d’elecció de 6.561 (disseny complet) a només 9 conjunts
d’elecció.
A continuació, Figures 22, 23 i 24, es mostra un exemple
d’un conjunt d’elecció utilitzat per orada, truita i musclo.
En tots els casos es va fer servir el mateix procediment.
En els conjunts d’elecció es va introduir una fotografia
asèptica del producte, és a dir, una fotografia que
només diferenciés les alternatives d’elecció pels atributs
a analitzar. L’atribut identificat per la fotografia va ser la
presentació del producte. Aquesta fotografia es va
acompanyar d’una etiqueta del producte en la que
s’identificaren la resta d’atributs a analitzar: origen,
mètode de producció i preu.
21 Quan es presenten dues alternatives del bé objecte d’estudi per a cada conjunt d’elecció.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
90 9
0
90 90
90
Fig
ura
22
. Exe
mp
le d
’un
co
nju
nt
d’e
lecc
ió p
er O
rad
a
A
. En
tre
aq
ues
tes
du
es o
pci
on
s q
uin
a d
’elle
s és
la s
eva
pre
feri
da
?
B.
I, l’
op
ció
esc
olli
da
, la
co
mp
rari
a?
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
91 9
1
91 91
91
Fig
ura
23
. Exe
mp
le d
’un
co
nju
nt
d’e
lecc
ió p
er T
ruit
a
A
. En
tre
aq
ues
tes
du
es o
pci
on
s q
uin
a d
’elle
s és
la s
eva
pre
feri
da
?
B.
I, l’
op
ció
esc
olli
da
, la
co
mp
rari
a?
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
92 9
2
92 92
92
Fig
ura
24
. Exe
mp
le d
’un
co
nju
nt
d’e
lecc
ió p
er M
usc
lo
A
. En
tre
aq
ues
tes
du
es o
pci
on
s q
uin
a d
’elle
s és
la s
eva
pre
feri
da
?
B.
I, l’
op
ció
esc
olli
da
, la
co
mp
rari
a?
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
93 93 93
93
5.1. Resultats per ORADA
El preu i la presentació del producte són els
atributs considerats pel consumidor en les seves
compres d’orada (atributs significatius). Els
resultats mostren una major preferència per un
producte fresc en front d’un de congelat,
especialment quan es presenta filetejat.
Els resultats obtinguts indiquen que l’origen i el
mètode de producció no fan variar les preferències
del consumidor. Tanmateix, pel que fa a l’origen,
tot i que els resultats no han estat significatius,
existeix una certa preferència pel producte
nacional, superior en el cas d’Andalusia.
A continuació es mostren els preus implícits
obtinguts, que indicaran la disposició a pagar per a
cada nivell observat.22 A partir d’aquests es pot
calcular la disposició a pagar per cadascuna de les
combinacions de producte. Així, per exemple, per
una orada de Catalunya, provinent de piscifactoria,
fresca i filetejada, el consumidor estaria disposat a
pagar 7,64 €/kg.
22 Veure fig. 25 (pg. 94).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
94 94 94
94
*Indica que el valor observat és significatiu
Figura 25. Preus implícits obtinguts pel producte ORADA
5.2. Resultats per TRUITA
El preu, la presentació del producte i el seu origen
són els atributs considerats pel consumidor en les
seves compres de truita (atributs significatius). Els
1,38
4,03
-5,41
5,29
5,61*
-10,0*
0,65
0,13
-0,78
-15,00 -10,00 -5,00 0,00 5,00 10,00
Catalunya
Andalusia
Grècia
Fresca sencera
Fresca filetejada
Congelada filetejada
Aqüicultura
No indica
Pesca Extractiva O
rig
en
Pre
sen
taci
ó
Mèt
od
e d
e p
rod
ucc
ió
€/kg
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
95 95 95
95
resultats mostren una major preferència per un
producte fresc, tant per a la peça sencera com
filetejada, tot i que la presentació sencera obté
una major disposició a pagar. L’origen preferit és
Catalunya, amb una disposició a pagar positiva (i
significativa). Succeeix el contrari pel producte
provinent de França. D’altra banda, el mètode de
producció no modifica les preferències del
consumidor.
A la figura de la següent pàgina 23 es mostren els
preus implícits obtinguts, que indicaran la
disposició a pagar per a cada nivell observat. A
partir d’aquests es pot calcular la disposició a pagar
per cadascuna de les combinacions de producte.
Així, per exemple, per una truita de Catalunya,
provinent de piscifactoria, fresca i filetejada, el
consumidor estarà disposat a pagar 3,31 €/kg.
23 Veure fig. 26 (pg. 96).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
96 96 96
96
*Indica que el valor observat és significatiu
Figura 26. Preus implícits obtinguts pel producte TRUITA
5.3. Resultats per MUSCLO
En el cas del musclo, tots els atributs analitzats han
estat significatius i, per tant, considerats pel
consumidor quan realitza les seves compres de
musclo.
1,93*
0,02
-1,95*
4,37*
1,08*
-5,46*
0,30
0,01
-0,31
-6 -4 -2 0 2 4 6
Catalunya
Castella Lleó
França
Fresca sencera
Fresca filetejada
Congelada filetejada
Aqüicultura
No indica
Pesca Extractiva O
rig
en
Pre
sen
taci
ó
Mèt
od
e d
e p
rod
ucc
ió
€/kg
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
97 97 97
97
Els resultats mostren una major preferència per un
producte fresc, tant en malla com a granel.
L’origen preferit és Catalunya, amb una disposició
a pagar positiva (i significativa), seguit per l’origen
Galícia, que també es valora positivament.
Succeeix el contrari pel producte provinent
d’Holanda. El mètode de producció preferit és el
salvatge o extractiu, que presenta valors positius i
significatius. El producte provinent de l'aqüicultura,
o quan no s’indica, ha obtingut disposicions a
pagar negatives (i significatives).
En la figura de la pàgina següent24 es mostren els
preus implícits obtinguts, que indicaran la
disposició a pagar per a cada nivell observat. Tots
els nivells observats són significatius. A partir dels
preus implícits obtinguts es pot calcular la
disposició a pagar per cadascuna de les
combinacions de producte. Així, per exemple, per
un musclo de Catalunya, produït per l'aqüicultura,
fresc en malla, el consumidor estaria disposat a
pagar 2,88 €/kg.
24 Veure fig. 27 (pg. 98).
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
98 98 98
98
Tots els nivells observats són significatius
Figura 27. Preus implícits obtinguts pel producte MUSCLO
5.4. Conclusions dels Experiments d’Elecció
El principal criteri emprat pels consumidors a l’hora
de seleccionar un producte pesquer és el preu i la
presentació del producte. En aquest sentit, el
consumidor prefereix un producte fresc front d’un
producte congelat.
1,64
0,52
-2,16
1,66
1,61
-3,27
-0,37
-0,42
0,78
-4 -3 -2 -1 0 1 2
Catalunya
Galícia
Holanda
Fresc granel
Fresc malla
Congelat sense valves
Aqüicultura
No indica
Pesca Extractiva
Ori
gen
P
rese
nta
ció
M
èto
de
de
pro
du
cció
€/kg
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
99 99 99
99
En el cas de l’orada, el consumidor prefereix una
presentació filetejada; mentre que en el cas de la
truita, es prefereix la presentació de la peça
sencera. Pel musclo, no existeixen gaires
diferències entre els resultats obtinguts pel
producte fresc a granel o en malla.
El mètode de producció dels productes pesquers
no modifica el comportament del consumidor,
excepte en el cas del musclo, amb una major
disposició a pagar per un producte de pesca
extractiva. En general, tampoc s’observa un efecte
negatiu en la disposició a pagar quan el mètode de
producció no apareix indicat en l’etiqueta del
producte.
La preferència pel musclo “salvatge” podria
explicar-se per l’associació que realitza el
consumidor entre el musclo de roca i la pesca
extractiva, tal i com indiquen els resultats de la
investigació qualitativa. El fet que el musclo de
roca sigui el preferit per a la majoria de
consumidors, donaria resposta a una major
preferència per un producte “salvatge”.
Una altra possible hipòtesi per a aquest resultat
seria el record per part del consumidor de notícies
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
100 100 100
100
amb connotacions negatives sobre marees
vermelles i d’altres contaminacions, que obliguen
als mariscadors a aturar la collita de musclo25.
S’observa com a mesura que incrementa el preu
del producte creix el desinterès per la resta
d’atributs considerats, especialment l’origen. Així,
quan el producte té un preu més elevat, com és el
cas de l’orada, aquest és el que més condiciona la
selecció. En canvi, quan el preu és més reduït, com
en el cas del musclo, la resta d’atributs considerats
resulta majorment significativa.
Pel que fa l’origen del producte, el consumidor
declara una disposició a pagar negativa en tots els
casos pel producte estranger. En el cas de la truita i
del musclo, Catalunya és l’origen preferit, amb una
disposició a pagar positiva i significativa. Per
l’orada, els resultats obtinguts, malgrat ser no
significatius, mostren una preferència per l’origen
andalús. Aquests resultats no responen a la
tendència esperada. No obstant, existeix la
denominació comercial “Crianza del Sur”,
específica per l’orada i creada en el 2002, que
alguns consumidors podrien reconèixer. 25 Exemple de notícia: El País: La marea roja obliga a cerrar seis polígonos de bateas de mejillón
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
101 101 101
101
6. Conclusions
El consumidor català de productes pesquers valora
positivament la incorporació d’aquests productes a
la seva dieta, principalment per una associació amb
una dieta sana. Entre els diferents productes
pesquers, el peix és el majorment consumit, amb
una preferència pel producte en fresc. Les compres
de productes pesquers es realitzen
majoritàriament en hipermercats i grans
superfícies, el que posa de manifest com el
consumidor cerca la seva conveniència, a l’hora de
comprar aquests productes.
Pel que fa a l’aqüicultura, el consumidor català
coneix quin és el concepte, encara que no
distingeixi entre mètodes de producció quan
realitza les seves compres, o bé, en el consum del
producte. Les actituds vers l’aqüicultura són
positives pel que fa alguns aspectes, tals com un
major respecte pel medi ambient, un major control
de les produccions (seguretat alimentaria) i un
menor preu. D’altra banda, també destaquen
actituds negatives vers l’aqüicultura quan es
compara amb la pesca extractiva. Els consumidors
consideren que les qualitats organolèptiques dels
seus productes són de qualitat inferior, així com les
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
102 102 102
102
seves propietats nutricionals i saludables. Un altre
dels inconvenients que es detecta en la fase
qualitativa, és l’opinió dels consumidors en relació
a l’alimentació que reben els productes procedents
de l’aqüicultura. Existeix un gran desconeixement
que genera especulació al respecte i desconfiança.
De la mateixa manera, també destaquen actituds
bucòliques vers el producte de pesca extractiva,
tractant-se aquest del “natural” o “el de veritat”.
En relació a l’origen del producte, existeix interès
per una producció local. Tanmateix, l’economia
familiar és un aspecte a tenir en compte en moltes
llars catalanes. Per aquest motiu, aquest interès, i
sobretot una major disposició a pagar, podria
quedar vinculada a determinats segments
socioeconòmics.
Per a les espècies analitzades (orada, truita i
musclo), la majoria dels consumidors d’aquests
productes creuen que la major part de les vegades
provenen de l’aqüicultura i, mai o rarament,
sabrien diferenciar en el seu consum quin ha estat
el seu mètode de producció (salvatge /aqüicultura).
Les actituds vers els tres productes són molt
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
103 103 103
103
positives en tots els casos, essent el musclo el que
rep les millors valoracions.
El principal criteri emprat pels consumidors a l’hora
de seleccionar un producte pesquer és el preu i la
presentació del producte. En aquest sentit, el
consumidor prefereix un producte fresc en front
d’un producte congelat.
El mètode de producció dels productes pesquers
no modifica el comportament del consumidor,
excepte en el cas del musclo, amb una major
disposició a pagar per un producte de pesca
extractiva. En general, tampoc s’observa un efecte
negatiu en la disposició a pagar quan el mètode de
producció no apareix indicat en l’etiqueta del
producte. Pel que fa l’origen del producte, el
consumidor declara una disposició a pagar
negativa en tots els casos pel producte estranger.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
104 104 104
104
6.1. Recomanacions
Presentar al consumidor un producte de
qualitat, fresc i congelat, fàcil de preparar i
sense espines. En el cas del musclo es
recomana especialment la no congelació.
Mantenir les actituds positives dels
consumidors vers el consum de productes
pesquers.
Comunicar els avantatges derivats de
l’aqüicultura, així com donar a conèixer
alguns dels aspectes productius. En aquest
sentit, un exemple seria donar informació
sobre l’alimentació que reben els animals,
que és el factor que genera majors dubtes
(amb connotacions negatives) al
consumidor.
Reforçar la idea del control de producte
realitzat per les piscifactories i instal·lacions
aqüícoles catalanes. D’aquesta manera
l’origen del producte també donarà
garanties de seguretat. Un origen català
podria recolzar-se en una marca col·lectiva
o similar. Segons els resultats obtinguts en
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
105 105 105
105
aquest estudi, existeix cert interès al
respecte. Tanmateix, es recomana la
realització d’algun estudi preliminar, els
objectius específics del qual siguin la
determinació de l’acceptació potencial per
part del consumidor d’una acció d’aquestes
característiques com, per exemple, la
creació d’una marca col·lectiva; així com les
seves preferències i disposició a pagar
(valor de marca).
Controlar l’etiquetatge dels productes
pesquers, de manera que el consumidor
tingui tota la informació al seu abast a
l’hora de fer la selecció dels seus productes.
Pel que fa a l’origen, malgrat que l’origen
català no ha estat significatiu en tots el
casos analitzats, el consumidor declara la
seva preferència per un producte nacional
abans que un d’estranger.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
106 106 106
106
7. Bibliografia
Adamowicz, W. (1998). “Alternative valuation
techniques: a comparison and movement towards
a synthesis”. En:Willis, K i Corkinadle, J. (Eds.).
Environmental valuation: New perspectives. Oxford
University Press, Londres.
Ben Akiva i Lerman (1985). “Discrete choice
analysis: Theory and application to travel demand”.
MIT Press, Cambridge MA.
COM (2009) 162 final. Comunicació de la Comissió
al Parlamento Europeo y al Consell. Construir un
futur sostenible per a l’aqüicultura. Nou impuls a
l’Estratègia pel desenvolupament sostenible de
l’aqüicultura europea.
DAAM. 2010. Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Estadístiques de consum a la llar.
DAAM. 2009. Departament d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
Estadístiques pesqueres.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
107 107 107
107
FAO (2003). “Acuicultura sostenible para el futuro”.
Sala de premsa. 18 d’agost del 2003.
FAO website. Recursos de la pesca de captura.
FEAP (2009) en Presentació Máster
Interuniversitari Oficial d’Aqüicultura (UaB, UPC y
UB). 2010.
Fernández – Polanco J.M. (2005). “El sistema de
marketing y el microentorno de las empresas de
lubina y dorada” en: Acuicultura marina
mediterránea. Producción, comercialización.
Competencia internacional del sector español de la
lubina y la dorada. Ruesga S.M. (Director).
Fundación Alfonso Martín Escudero. Pàg. 167-200.
FROM (2011). Hábitos de compra y consumo de los
productos pesqueros en la población española.
MARM.
Lancaster K.J., (1966). “A New Approach to
Consumer Theory”. Journal of Political Economy,
74 (2), Pàg. 132-157.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
108 108 108
108
Luce, R. (1959). “Individual choice behaviour: a
theoretical analysis”. John Wiley and Sons. Nova
York.
Manski C. i Lerman, S. (1977). “The estimation of
choice probabilities from choice based simples”.
Econometrica, 45 (8). Pàg. 1977-1988.
MARM (2009). “Monográfico productos de
acuicultura”. Observatorio del consumo y la
distribución alimentaria.
McFadden, D. (1974). “Conditional logit analysis of
qualitative choice behavior”. En: Zarembka, P. (Ed.).
Frontiers in econometrics. Academic Press. Nova
York.
Morgan, D.L. (1998b). “Planning focus groups.
Focus Group Kit 2”. Thousand Oaks: Sage
Publications Inc.
Morgan, D. i Krueger, R.A. (1993). “When to use
focus groups and why” en: Successful focus groups:
Advancing the state of the art. D. Morgan (Ed.).
Newbury Park, CA and London: Sage Publications.
Pàg. 3−19.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
109 109 109
109
NVivo. 2006. Qualitative data analysis software.
QSR International Pty Ltd.
Thurstone, L. (1927). “A law of comparative
judgement”. Psychological Review, 34 (4). Pàg.
273-286.
Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans
per part del Consumidor a Catalunya
NNNN NNNN NNNN
ANEXOS
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
i i i
Qü
esti
on
ari
de
la In
vest
iga
ció
Qu
an
tita
tiva
QÜ
ESTI
ON
AR
I FIL
TRE
P
A. H
A P
AR
TIC
IPA
T EN
ALG
UN
A E
NQ
UES
TA S
OB
RE
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
EN E
LS D
AR
RER
S 6
MES
OS?
Fi e
ntr
evi
sta
-
Sí ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. 1
Co
nti
nu
ar
-
No
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. 2
PB
. TR
EBA
LLA
VO
STÈ
O Q
UA
LSEV
OL
DEL
S M
EMB
RES
DE
LA S
EVA
FA
MÍL
IA,
EN A
LGU
NA
DE
LES
SEG
ÜEN
TS
PR
OFE
SSIO
NS?
P
ub
licit
at ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. 1
M
àrq
uet
ing
....
....
....
....
....
....
....
....
...
2
I
nve
stig
ació
de
mer
cat .
....
....
....
....
. 3
Fi
P
erio
dis
me
....
....
....
....
....
....
....
....
....
4
R
elac
ion
s p
úb
liqu
es
....
....
....
....
....
..
5
B
oti
gues
, fa
bri
caci
ó o
dis
trib
uci
ó
de
pro
du
ctes
pes
qu
ers,
o p
esca
...
6
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
ii
ii
ii
B
oti
ga o
dis
trib
uci
ó d
e co
txe
s ...
....
7
Co
nti
nu
ar
B
ancs
o
co
mp
anyi
es
asse
gura
do
res
....
....
....
....
....
....
....
...
8
C
ap d
’aq
ues
ts .
....
....
....
....
....
....
....
..
9
PC
. PO
DR
IA D
IR-M
E Q
UIN
A É
S LA
SEV
A E
DA
T? (
an
ota
r ed
at
exa
cta
i cl
ass
ific
ar
en g
rup
) (C
on
tro
l qu
ote
s):
Si n
o t
é e
ntr
e 2
0-7
0 a
nys
F
i en
tre
vist
a
M
enys
de
20
....
....
....
....
.
Fi
2
0-3
4 ..
....
....
....
....
....
....
..
1
3
5-4
4 ..
....
....
....
....
....
....
..
2
4
5-5
9 ..
....
....
....
....
....
....
..
3
6
0-7
0 ..
....
....
....
....
....
....
..
4
M
és d
e 7
0 ..
....
....
....
....
...
Fi
PD
. SEX
E:
H
om
e ..
....
....
....
....
....
....
..
1
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
iii
iii
iii
D
on
a ..
....
....
....
....
....
....
..
2
PE.
QU
INS
DEL
S SE
GÜ
ENTS
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
HA
CO
MP
RA
T V
OST
È EN
ELS
DA
RR
ERS
3 M
ESO
S?
L
len
guad
o ..
....
....
....
....
...
1
T
on
yin
a ..
....
....
....
....
....
...
2
O
rad
a ..
....
....
....
....
....
....
3
En
tre
vist
at v
àlid
T
ruit
a ..
....
....
....
....
....
....
4
M
usc
lo ..
....
....
....
....
....
..
5
O
stra
....
....
....
....
....
....
....
. 6
L
luç
....
....
....
....
....
....
....
...
7
Si n
o m
en
cio
na
cod
is 3
, 4 ó
5 →
Fi e
ntr
evi
sta
CO
NTR
OL
QU
OT
ES D
E LE
S 3
ESP
ÈCIE
S IN
DIC
AD
ES P
ELS
BLO
CS
DE
PR
OD
UC
TE E
SPEC
ÍFIC
I E
XP
ERIM
ENTS
D’E
LEC
CIÓ
(O
RA
DA
, TR
UIT
A i
MU
SCLO
)
PF.
Vo
stè
m’h
a d
it q
ue
ha
com
pra
t p
rod
uct
es p
esq
uer
s en
els
dar
rers
3 m
eso
s, P
AR
TIC
IPA
AC
TIV
AM
ENT
EN
LA D
ECIS
IÓ D
E C
OM
PR
A D
’AQ
UES
TS P
RO
DU
CTE
S?
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
iv
iv
iv
- Sí
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
1
- N
o ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
2
→ F
i en
tre
vist
a
PG
1.
QU
INS
SÓN
ELS
EST
UD
IS D
E M
AJO
R N
IVEL
L Q
UE
HA
REA
LITZ
AT
LA P
ERSO
NA
QU
E A
PO
RTA
L’I
NG
RÉS
P
RIN
CIP
AL
A L
A L
LAR
? _
____
___
____
____
____
____
____
___
P
G2
. QU
INA
ÉS
L’O
CU
PA
CIÓ
DE
LA P
ERSO
NA
QU
E A
PO
RTA
L’I
NG
RÉS
PR
INC
IPA
L A
LA
LLA
R?
_
____
____
____
____
____
____
____
____
____
____
____
____
__
(An
ota
r i o
bte
nir
info
rmac
ió s
ob
re e
l càr
rec,
qu
alif
icac
ió p
rofe
ssio
nal
pe
rso
ne
s so
ta la
se
va r
esp
on
sab
ilita
t)
PG
3. C
LASS
E SO
CIA
L
- A
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
1
- B
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
2
- C
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
3
- D
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
4
- E
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
5
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
v
v
v
PH
. QU
INA
ÉS
LA S
EVA
EST
RU
CTU
RA
FA
MIL
IAR
A L
A L
LAR
?
PI.
RES
IDÈN
CIA
. ON
VIU
? (C
on
tro
l qu
ote
s p
er p
roví
nci
a i
no
mb
re d
’ha
bit
an
ts d
el m
un
icip
i)N
om
del
mu
nic
ipi:_
____
____
____
____
____
____
____
____
___
C
P: _
____
____
___
PJ.
ON
VA
NÉI
XER
VO
STÈ?
. C
atal
un
ya ..
....
....
....
....
....
....
....
....
1
.
Res
ta d
’Esp
anya
....
....
....
....
....
....
2
.
Res
ta d
e la
UE
....
....
....
....
....
....
...
3
. R
esta
del
mó
n ..
....
....
....
....
....
....
. 4
Solt
er/a
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. 1
V
iu a
mb
la p
arel
la, s
ense
fill
s ..
....
....
....
....
....
....
. 2
P
arel
la a
mb
fill
s...
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
3
Fa
míli
a m
on
op
aren
tal (
amb
fill
s a
càrr
ec).
....
..
4
Fam
ília
amb
fill
s i a
ltre
s ad
ult
s...
....
....
....
....
....
..
5
Alt
res.
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
6
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
vi
vi
vi
QÜ
ESTI
ON
AR
I PR
INC
IPA
L
BLO
C C
ON
SUM
DE
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
P1
. P
OD
RIA
IN
DIC
AR
-NO
S Q
UIN
S SÓ
N
ELS
PR
INC
IPA
LS
MO
TIU
S P
ELS
QU
E C
ON
SUM
EIX
P
RO
DU
CTE
S P
ESQ
UER
S?
SI U
S P
LAU
, IN
DIQ
UI-
HO
EN
UN
A E
SCA
LA D
E 0
A 1
0, E
N L
A Q
UE
(0)
IND
ICA
QU
E N
O É
S G
ENS
IMP
OR
TAN
T P
ER
A V
OST
È I (
10
) Q
UE
ÉS M
OLT
IMP
OR
TAN
T.
Mo
stra
r ít
em
s al
eat
òri
ame
nt
A c
asa
no
stra
/mev
a, c
on
sum
im/e
ixo
pro
du
ctes
pes
qu
ers
per
qu
è...
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
Ens
agra
da
el s
eu s
abo
r
Són
n
ece
ssar
is
per
p
ort
ar
un
a d
ieta
sa
na
S’h
a d
e m
enja
r d
e to
t
Per
tra
dic
ió, c
ost
um
Són
fàc
ils d
e cu
inar
Per
qu
è en
s h
o h
a re
com
anat
el m
etge
Per
qu
è m
’aju
den
a m
ante
nir
un
a d
ieta
b
aixa
en
cal
ori
es
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
vii
vii
vii
Pel
seu
pre
u
Alt
res
(esp
ecif
icar
): _
___
____
____
P2
. PO
DR
IA IN
DIC
AR
QU
INA
ÉS
LA S
EVA
FR
EQÜ
ÈNC
IA D
E C
ON
SUM
SET
MA
NA
L O
MEN
SUA
L D
E P
EIX
?
____
____
____
_ V
EGA
DES
PER
SET
MA
NA
__
____
____
____
____
_ V
EGA
DES
PER
MES
P3
. PO
DR
IA IN
DIC
AR
QU
INA
ÉS
LA S
EVA
FR
EQÜ
ÈNC
IA D
E C
ON
SUM
SET
MA
NA
O M
ENSU
AL
DE
CA
RN
?
____
____
____
_ V
EGA
DES
PER
SET
MA
NA
__
____
____
____
____
_ V
EGA
DES
PER
MES
P4
. P
OD
RIA
IN
DIC
AR
Q
UIN
P
RES
SUP
OST
SET
MA
NA
L O
M
ENSU
AL
PR
OM
IG D
ESTI
NA
A L
A C
OM
PR
A D
E P
RO
DU
CTE
S P
ESQ
UER
S P
EL S
EU C
ON
SUM
A L
A L
LAR
(EN
EU
RO
S)?
____
____
____
____
____
____
€/S
ETM
AN
A
____
____
____
____
____
____
____
__ €
/MES
P5
. P
OD
RIA
IN
DIC
AR
Q
UIN
P
RES
SUP
OST
SET
MA
NA
L O
M
ENSU
AL
PR
OM
IG D
ESTI
NA
A L
A C
OM
PR
A D
E P
RO
DU
CTE
S C
AR
NIS
PEL
SEU
CO
NSU
M A
LA
LLA
R (
EN E
UR
OS)
? __
____
____
____
____
____
__ €
/SET
MA
NA
__
____
____
____
____
____
____
___
€/M
ES
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
vii
i vii
i vii
i P
6a.
PO
DR
IA IN
DIC
AR
QU
INS
DEL
S SE
GU
ENTS
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
CO
NSU
MEI
X V
OST
È A
LA
SEV
A L
LAR
?
P6
b.
I, Q
UIN
A P
RO
PO
RC
IÓ S
OB
RE
EL S
EU P
RES
SUP
OST
HA
REP
RES
ENTA
T C
AD
ASC
UN
DEL
S P
RO
DU
CTE
S SE
LEC
CIO
NA
TS E
N L
ES C
OM
PR
ES D
ELS
DA
RR
ERS
DO
S M
ESO
S? (
pro
du
ctes
sel
ecci
on
ats
en
P6
A)
Entr
evi
stad
or:
Mo
stre
u C
AR
TRÓ
am
b ll
ista
de
pro
du
cte
s. P
oss
ible
re
spo
sta
mú
ltip
le.
Pro
du
cte
pe
squ
er
P6
A
P6
B
Pei
x
1
Mo
l·lu
scs
(mu
sclo
, clo
ïssa
...I
NC
LOU
SÈP
IA, P
OP
I C
ALA
MA
R)
2
Cru
stac
is (
gam
ba,
llag
ost
í...)
3
TOTA
L
SUM
A =
10
0%
P7
a.P
OD
RIA
IN
DIC
AR
QU
INA
DE
LES
SEG
UEN
TS P
RES
ENTA
CIO
NS
DE
PEI
X C
ON
SUM
EIX
VO
STÈ
A L
A S
EVA
LL
AR
? (D
ema
na
r a
aq
uel
ls q
ue
ha
n d
ecla
rat
con
sum
ir p
eix
– P
6A
_1)
P7
b.
I, Q
UIN
A P
RO
PO
RC
IÓ S
OB
RE
EL S
EU P
RES
SUP
OST
DE
CO
MP
RA
DE
PEI
X H
A R
EPR
ESEN
TAT
CA
DA
SCU
N
DEL
S P
RO
DU
CTE
S SE
LEC
CIO
NA
TS E
N L
ES C
OM
PR
ES D
ELS
DA
RR
ERS
DO
S M
ESO
S? (
pro
du
ctes
sel
ecci
on
ats
en
P
7A
)
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
ix
ix
ix
Entr
evi
stad
or:
Mo
stre
u C
AR
TRÓ
am
b ll
ista
de
pre
sen
taci
on
s. P
oss
ible
re
spo
sta
mú
ltip
le.
Pe
ix
P7
A
P7
B
Fres
c o
ref
rige
rat
1
Co
nge
lat
i ult
raco
nge
lat
2
Pre
cuin
at (
incl
ou
arr
ebo
ssat
s)
3
En c
on
serv
a, a
do
bat
, sal
at o
fu
mat
4
Alt
res
(esp
ecif
ica
r:..
....
....
....
....
....
....
....
....
) 5
TOTA
L
SUM
A =
10
0%
P8
a.
EN Q
UIN
S D
ELS
SEG
ÜEN
TS E
STA
BLI
MEN
TS A
CO
STU
MA
VO
STÈ
A C
OM
PR
AR
ELS
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
FRES
CO
S Q
UE
CO
NSU
MEI
X H
AB
ITU
ALM
ENT?
P
8b
. I,
QU
INA
PR
OP
OR
CIÓ
SO
BR
E LA
SEV
A D
ESP
ESA
HA
N R
EPR
ESEN
TAT
CA
DA
SCU
N D
ELS
ESTA
BLI
MEN
TS
SELE
CC
ION
ATS
EN
LE
S C
OM
PR
ES
DE
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
FRES
CO
S D
ELS
DA
RR
ERS
DO
S M
ESO
S?
(est
ab
limen
ts s
elec
cio
na
ts e
n P
8A
)
Entr
evi
stad
or:
Mo
stre
u C
AR
TRÓ
am
b ll
ista
d’e
stab
lime
nts
. P
oss
ible
re
spo
sta
mú
ltip
le.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
x
x
x
Esta
blim
en
ts
P8
A
P8
B
Hip
erm
erca
t /
Gra
n s
up
erfí
cie
s
1
Su
per
mer
cat
de
bar
ri
2
P
eixa
teri
a a
peu
de
carr
er
3
M
erca
t 4
On
lin
e*
5
TO
TAL
SU
MA
= 1
00
%
*Acl
arim
ent
com
pra
ON
LIN
E: e
l llo
c d
e co
mp
ra o
n li
ne
és
irre
lleva
nt,
tan
t u
n s
up
erm
erca
t o
n li
ne
com
un
a em
pre
sa e
spec
ialit
zad
a en
ve
nd
a o
n li
ne.
La
rest
a d
’op
cio
ns
fan
ref
erèn
cia
a la
co
mp
ra e
n e
l llo
c fí
sic
BLO
C R
ELA
CIÓ
AM
B E
LS P
RO
DU
CT
ES P
ESQ
UER
S
P9
. A C
ON
TIN
UA
CIÓ
VE
UR
À A
LGU
NES
AFI
RM
AC
ION
S SO
BR
E EL
S P
RO
DU
CTE
S P
ESQ
UER
S I E
L SE
U C
ON
SUM
. SI
US
PLA
U U
TILI
TZI
PER
A R
ESP
ON
DR
E U
NA
ESC
ALA
DE
0 A
10
, EN
LA
QU
E (0
) IN
DIC
A Q
UE
NO
EST
À G
ENS
D’A
CO
RD
AM
B L
ES A
FIR
MA
CIO
NS
I (1
0)
QU
E ES
TÀ T
OTA
LMEN
T D
’AC
OR
D.
EN
C
AS
IND
IFER
ENT
SELE
CC
ION
I (5
).
QU
AN
ES
TAN
TO
TALM
ENT
EN
DES
AC
OR
D,
ÉS
PER
QU
È ES
TAN
TO
TALM
ENT
D’A
CO
RD
AM
B L
A F
RA
SE IN
VER
TID
A (
com
enta
ri e
spec
ialm
ent
rela
tiu
a P
9e)
. FI
NS
A Q
UIN
PU
NT
ESTÀ
VO
STÈ
D’A
CO
RD
AM
B Q
UE.
..?
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xi
xi
xi
Mo
stra
íte
ms
ale
atò
riam
en
t P
9a
. Cre
ence
s g
ener
als
. “El
s p
rod
uct
es p
esq
uer
s...
”
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Són
nu
trit
ius
Són
san
s
Són
seg
urs
*
*per
seg
urs
en
ten
en q
ue
són
inn
ocu
s p
el c
on
sum
hu
mà
P
9b
. Cre
ence
s so
bre
ben
efic
is p
er a
la s
alu
t. “
Un
co
nsu
m d
e p
rod
uct
es p
esq
uer
s...
.”
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Red
uei
x el
ris
c d
e in
fart
Red
uei
x el
ris
c d
e p
atir
cer
ts c
ànce
r
Mill
ora
el d
ese
nvo
lup
amen
t d
els
oss
os
Esti
mu
la e
l de
sen
volu
pam
ent
cere
bra
l
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xii
xii
xii
P9
c.C
reen
ces
sob
re c
on
tin
gu
ts e
n e
ls p
rod
uct
es. “
Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers
fres
cos
i co
ng
ela
ts c
on
ten
en..
.”
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Vit
amin
a D
Fib
ra a
limen
tàri
a
Met
alls
pe
san
ts
Res
idu
s d
e m
edic
amen
ts
P9
d. O
pin
ion
s i A
ctit
ud
s G
ene
rals
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Qu
an c
om
pro
pro
du
ctes
pes
qu
ers
sem
pre
em
fix
o e
n e
l seu
ori
gen
, i s
i no
h
i co
nst
a, h
o d
eman
o
Man
ten
ir le
s q
uan
tita
ts d
e ca
ptu
res
de
pes
ca a
ctu
als
és in
sost
enib
le p
er
l’eco
sist
em
a
En e
l fu
tur,
s’in
crem
enta
rà m
olt
el
pre
u d
els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
Si t
rob
és p
rod
uct
es p
esq
uer
s am
b u
n
cert
ific
at d
e p
rod
ucc
ió s
ost
enib
le p
el
med
i am
bie
nt
els
com
pra
ria
sem
pre
,
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xii
i xii
i xii
i en
cara
qu
e fo
ssin
mé
s ca
rs
Si t
rob
és p
rod
uct
es p
esq
uer
s am
b u
n
cert
ific
at d
e q
ual
itat
els
co
mp
rari
a se
mp
re, e
nca
ra q
ue
foss
in m
és
cars
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
són
mo
lt f
àcils
d
’ela
bo
rar
Les
esp
ine
s d
el p
eix
són
un
gra
n
inco
nve
nie
nt
per
al s
eu c
on
sum
P9
e. O
pin
ion
s i A
ctit
ud
s d
els
pro
du
ctes
pes
qu
ers
fres
cos
i co
ng
ela
ts
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
fre
sco
s só
n
mé
s ca
rs q
ue
els
co
nge
lats
Els
pro
du
ctes
pes
qu
ers
con
gela
ts s
ón
m
és
salu
dab
les
qu
e el
s fr
esc
os
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
fre
sco
s sa
ben
m
illo
r q
ue
els
con
gela
ts
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
con
gela
ts s
ón
m
és
còm
od
es
d’e
lab
ora
r q
ue
els
fre
sco
s
Els
pro
du
ctes
p
esq
uer
s p
rep
arat
s o
p
recu
inat
s só
n m
enys
sal
ud
able
s
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xiv
xiv
xiv
El
s p
rod
uct
es p
esq
uer
s u
ltra
co
nge
lats
só
n m
és
salu
dab
les
qu
e el
s co
nge
lats
VA
LOR
AR
AM
B E
SCA
LA D
E 0
A 1
0 P
ER A
CA
DA
FR
ASE
B
LOC
CO
NEI
XEM
ENT
DE
DEN
OM
INA
CIO
NS
CO
MER
CIA
LS
P1
0.
ALG
UN
ES
PER
SON
ES
CO
M
VO
STÈ
ASS
OC
IEN
A
LGU
NS
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
AL
SEU
O
RIG
EN.
SI
HA
GU
ÉS D
’ASS
OC
IAR
ELS
PR
OD
UC
TES
QU
E LI
PR
ESEN
TAR
EM A
CO
NTI
NU
AC
IÓ A
UN
OR
IGEN
DET
ERM
INA
T,
QU
IN S
ERIA
? (p
reg
un
ta o
ber
ta)
An
xova
de
___
____
____
___
G
amb
a d
e _
____
____
____
_
Ora
da
de
___
____
____
____
M
usc
lo d
e _
____
____
____
_
Ost
ron
s d
e __
____
____
____
Tr
uit
a d
e __
____
____
____
_
BLO
C E
TIQ
UET
ATG
E D
ELS
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
P1
1.
QU
AN
CO
MP
RA
PR
OD
UC
TES
PES
QU
ERS
FRES
CO
S, C
ON
EIX
EL
CO
NTI
NG
UTS
DE
LES
SEV
ES E
TIQ
UET
ES?
(Res
po
sta
ún
ica
)
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xv
xv
xv
Sí ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
..
1
Sem
pre
qu
e h
i co
nst
en ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
2
N
o s
abia
qu
e ex
isti
en ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
3
No
, no
aco
stu
mo
a ll
egir
-les
....
....
....
....
....
....
....
..
4
P1
2. Q
UA
N C
OM
PR
A P
RO
DU
CTE
S P
ESQ
UER
S C
ON
GEL
ATS
I C
ON
SER
VES
, NO
RM
ALM
ENT.
..(R
esp
ost
a m
últ
iple
)
Lleg
eixo
la in
form
ació
de
ls e
nva
sos.
....
....
....
....
....
....
....
....
..
1
Lleg
eixo
la “
tab
lilla
”id
enti
fica
tiva
(co
nge
lats
a g
ran
el)
....
. 2
N
o, n
o a
cost
um
o a
lleg
ir-l
es ..
....
....
....
....
....
....
....
3
BLO
C S
OB
RE
AQ
ÜIC
ULT
UR
A
CO
NEI
XEM
ENT
P
13
. A
CO
NTI
NU
AC
IÓ V
EU
RÀ
UN
A S
ÈRIE
DE
DEF
INIC
ION
S SO
BR
E A
QÜ
ICU
LTU
RA
. EN
S P
OD
RIA
DIR
QU
INA
C
REU
QU
E ÉS
LA
CO
RR
ECTA
? M
ost
rar
íte
ms
rota
nt
ale
atò
riam
en
t
1.
Co
nju
nt
de
tècn
iqu
es, a
ctiv
itat
s i c
on
eixe
men
t d
el c
ult
iu d
’esp
ècie
s aq
uàt
iqu
es, v
eget
als
i an
imal
s 2
. C
on
jun
t d
e d
isp
osi
cio
ns
regu
latò
ries
so
bre
la g
est
ió s
ost
enib
le d
els
recu
rso
s m
arin
s
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xvi
xvi
xvi
3.
Co
nju
nt
de
regu
laci
on
s m
edi a
mb
ien
tals
per
pro
veir
un
pro
du
cte
del
mar
de
qu
alit
at
4.
Cap
de
les
ante
rio
rs
P1
4.
CO
NEI
X I
DIS
TIN
GEI
X (
EN L
ES S
EVES
CO
MP
RES
) EL
S D
IFER
ENTS
MÈT
OD
ES D
E P
RO
DU
CC
IÓ?
PES
CA
EX
TRA
CTI
VA
, AQ
ÜIC
ULT
UR
A I
MA
RIS
QU
EIG
?
Sí, c
on
eix
i dis
tin
geix
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
..
1
Sap
qu
e ex
iste
ixen
per
ò n
o d
isti
nge
ix ..
....
....
....
..
2
No
sap
qu
e ex
iste
ixen
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
3
IN
DIC
AR
A L
’EN
QU
ESTA
T Q
UIN
A É
S LA
DEF
INIC
IÓ D
’AQ
ÜIC
ULT
UR
A
Co
nju
nt
de
tèc
niq
ue
s, a
ctiv
itat
s i
con
eix
em
en
t d
el
cult
iu d
’esp
èci
es
aqu
àtiq
ue
s, v
ege
tals
i
anim
als
AC
TIT
UD
S P
15
. A C
ON
TIN
UA
CIÓ
VEU
RÀ
ALG
UN
ES A
FIR
MA
CIO
NS
SOB
RE
L’A
QÜ
ICU
LTU
RA
. SI
US
PLA
U U
TILI
TZI
PER
A R
ESP
ON
DR
E U
NA
ESC
ALA
DE
0 A
10
, EN
LA
QU
E (0
) IN
DIC
A Q
UE
NO
EST
À G
ENS
D’A
CO
RD
AM
B L
ES A
FIR
MA
CIO
NS
I (1
0)
QU
E ES
TÀ T
OTA
LMEN
T D
’AC
OR
D.
EN C
AS
IND
IFER
ENT
SELE
CC
ION
I (5
). Q
UA
N E
STA
N T
OTA
LME
NT
EN D
ESA
CO
RD
, ÉS
PER
QU
È ES
TAN
TO
TALM
ENT
D’A
CO
RD
AM
B L
A F
RA
SE
INV
ERTI
DA
.
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xvii
xvii
xvii
FIN
S A
QU
IN P
UN
T ES
TÀ V
OST
È D
’AC
OR
D A
MB
QU
E...
?
Mo
stra
íte
ms
ale
atò
riam
en
t
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
Qu
an c
om
pro
pro
du
ctes
pes
qu
ers
sem
pre
co
nec
si p
rove
nen
de
l’aq
üic
ult
ura
o d
e la
p
esca
ext
ract
iva
Els
pro
du
ctes
p
esq
uer
s p
roce
den
ts
de
l’a
qü
icu
ltu
ra
són
m
és
resp
ect
uo
sos
amb
el
m
edi a
mb
ien
t q
ue
els
de
la p
esc
a ex
trac
tiva
Els
pro
du
ctes
pro
ced
ents
de
la p
esca
ex
trac
tiva
sab
en m
illo
r q
ue
els
de
l’aq
üic
ult
ura
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
pro
ced
ents
de
la
pes
ca e
xtra
ctiv
a só
n m
és
salu
dab
les
qu
e el
s d
e l’a
qü
icu
ltu
ra
Els
pro
du
ctes
pe
squ
ers
pro
ced
ents
de
l’aq
üic
ult
ura
só
n m
és n
utr
itiu
s q
ue
els
de
la
pes
ca e
xtra
ctiv
a
Els
pro
du
ctes
de
l’aq
üic
ult
ura
só
n m
és
segu
rs*
qu
e e
ls d
e la
pe
sca
extr
acti
va
*Per
seg
urs
en
ten
em a
qu
ells
qu
e só
n in
no
cus
pel
co
nsu
m h
um
à.
VA
LOR
AR
AM
B E
SCA
LA D
E 0
A 1
0 P
ER A
CA
DA
FR
ASE
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xvii
i xvii
i xvii
i B
LOC
PR
OD
UC
TE
ESP
ECÍF
IC:
OR
AD
A, T
RU
ITA
i M
USC
LO
No
mb
re d
’en
qu
est
a se
gon
s p
en
etr
ació
de
l pro
du
cte
en
el m
erc
at
P1
6. A
MB
QU
INA
FR
EQÜ
ÈNC
IA A
CO
STU
MA
A C
ON
SUM
IR O
RA
DA
/ TR
UIT
A /
MU
SCLO
? (R
esp
ost
a ú
nic
a)
Du
es o
més
ve
gad
es a
la s
etm
ana
....
....
....
....
....
1
Un
a ve
gad
a a
la s
etm
ana.
....
....
....
....
....
....
....
....
. 2
Un
a ve
gad
a ca
da
du
es s
etm
anes
....
....
....
....
....
. 3
Un
a ve
gad
a al
mes
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
4
Men
ys d
’un
a ve
gad
a al
me
s ..
....
....
....
....
....
....
... 5
P
17
. Q
UIN
PR
EU V
A P
AG
AR
PER
L’O
RA
DA
/ TR
UIT
A /
MU
SCLO
L’Ú
LTIM
A V
EG
AD
A Q
UE
EN
VA
CO
MP
RA
R (
EN
EUR
OS
PER
KIL
OG
RA
M)?
__
____
____
____
____
€/K
G
ó in
dic
ar N
O H
O S
É
P1
8a.
A
C
ON
TIN
UA
CIÓ
V
EUR
À
ALG
UN
ES
CA
RA
CTE
RIS
TIQ
UES
Q
UE
ELS
CO
NSU
MID
OR
S O
BSE
RV
EN
EN
OR
AD
A/
TRU
ITA
/ M
USC
LO F
RES
C P
ER D
ETER
MIN
AR
LA
SE
VA
FR
ESC
OR
. V
OST
È C
REU
QU
E SA
P D
ETER
MIN
AR
LA
SEV
A F
RES
CO
R?
Sí ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. 1
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xix
xix
xix
N
o ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
... 2
P
18
b.
SI H
A C
ON
TEST
AT
QU
E SÍ
A P
18
a, S
I U
S P
LAU
IN
DIQ
UI
QU
È EX
AM
INA
PER
A D
ETER
MIN
AR
LA
FR
ESC
OR
D
E L’
OR
AD
A/
TRU
ITA
/ M
USC
LO F
RES
C. (
Po
ssib
le r
esp
ost
a m
últ
iple
) P
ER O
RA
DA
I TR
UIT
A
Les
gan
yes
o b
ràn
qu
ies
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 1
El
s u
lls ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
.. .
....
....
... 2
L’
olo
r ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
....
3
Les
esc
ates
o la
pel
l ...
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 4
Alt
res
(esp
ecif
icar
) ..
....
....
....
....
....
....
....
....
.. .
....
....
... 5
P
ER M
USC
LO
Les
valv
es ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 1
El lí
qu
id in
terv
alva
r ..
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 2
L’
olo
r ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
....
3
El p
es (
un
itar
i) ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 4
A
ltre
s (e
spec
ific
ar)
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 5
P1
9. C
REU
QU
E L’
OR
AD
A/
TRU
ITA
/ M
USC
LO P
RO
CED
EIX
DE
L’A
QÜ
ICU
LTU
RA
? (R
esp
ost
a ú
nic
a)
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xx
xx
xx
Sem
pre
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
.. .
....
....
... 1
La
maj
ori
a d
e ve
gad
es ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 2
D
e ve
gad
es
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 3
Rar
amen
t ...
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 4
Mai
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 5
N
o h
o s
é ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
....
6
P2
0.
CR
EU Q
UE
PO
T D
IFER
EN
CIA
R E
NTR
E U
NA
OR
AD
A/
TRU
ITA
/ M
USC
LO D
E P
ESC
A E
XTR
AC
TIV
A I
UN
P
RO
CED
ENT
DE
L’A
QÜ
ICU
LTU
RA
AB
AN
S O
DES
PR
ÉS D
EL S
EU C
ON
SUM
? (R
esp
ost
a ú
nic
a)
Sem
pre
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
.. .
....
....
... 1
La
maj
ori
a d
e ve
gad
es ..
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 2
D
e ve
gad
es
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 3
Rar
amen
t ...
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
...
....
....
. 4
Mai
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
....
. ..
....
....
.. 5
P
21
. A C
ON
TIN
UA
CIÓ
VEU
RÀ
ALG
UN
ES A
FIR
MA
CIO
NS
SOB
RE
L’O
RA
DA
/ TR
UIT
A /
MU
SCLO
SI
US
PLA
U U
TILI
TZI
PER
A R
ESP
ON
DR
E U
NA
ESC
ALA
DE
0 A
10
, EN
LA
QU
E (0
) IN
DIC
A Q
UE
NO
EST
À G
ENS
D’A
CO
RD
AM
B L
ES A
FIR
MA
CIO
NS
I (1
0)
QU
E ES
TÀ T
OTA
LMEN
T D
’AC
OR
D
FIN
S A
QU
IN P
UN
T ES
TÀ V
OST
È D
’AC
OR
D A
MB
QU
E L’
OR
AD
A/
TRU
ITA
/ M
USC
LO..
.?
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xxi
xxi
xxi
Mo
stra
íte
ms
ale
atò
riam
en
t
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
1
0
És u
n p
rod
uct
e id
eal p
er a
nen
s/e
s
La s
eva
ela
bo
raci
ó é
s m
olt
ràp
ida
La s
eva
ela
bo
raci
ó é
s m
olt
var
iad
a
Es c
on
sum
eix
tot
l’an
y
Es c
on
sum
eix
més
en
els
res
tau
ran
ts
És e
con
òm
ic/a
És m
olt
sab
oró
s/a
Esp
ecíf
ica
d’O
rad
a i
Tru
ita
Té m
assa
esp
ina
Esp
ecíf
ica
de
Mu
sclo
Es c
on
sum
eix
excl
usi
vam
ent
per
l’el
abo
raci
ó
d’a
ltre
s p
lats
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xxii
xxii
xxii
BLO
C E
XP
ERIM
ENT
D’E
LEC
CIÓ
Entr
evi
stad
or:
M
OST
RA
R
BA
RR
EJA
DES
I
ALE
ATÒ
RIA
MEN
T LE
S 9
FI
TXES
D
E LE
S C
OM
BIN
AC
ION
S A
TES
TA
R.
An
oti
les
resp
ost
es
en
el q
uad
re q
ue
apar
eix
a c
on
tin
uac
ió
Entr
evi
stad
or:
Mo
stri
la
pri
me
ra f
itxa
qu
e a
par
egu
i d
esp
rés
de
bar
reja
r i
ind
iqu
i-h
o e
n l
a ta
ula
de
re
spo
sta
MO
STR
AR
ALE
AT
ÒR
IAM
ENT
LES
9 C
OM
BIN
AC
ION
S A
TES
TA
R
CA
DA
OP
CIÓ
LI O
FER
EIX
: -L
’OR
IGEN
DEL
PR
OD
UC
TE: C
ATA
LUN
YA, C
CA
A E
SPA
NYO
LA O
UN
ALT
RE
PA
ÍS
-EL
PR
EU: B
AIX
, MIT
JÀ O
ALT
-L
A P
RES
ENTA
CIÓ
DE
CO
MP
RA
: EN
CA
S D
E P
EIX
OS,
FR
ESC
SEN
CER
, FR
ESC
FIL
ETE
JAT
O C
ON
GEL
AT
FILE
TEJA
T, I
EN
CA
S D
EL M
USC
LO,
FRES
C A
GR
AN
EL,
FRES
C E
N M
ALL
A O
CO
NG
ELA
T SE
NSE
P
ETX
INA
-E
L M
ÈTO
DE
DE
PR
OD
UC
CIÓ
: D
E P
ESC
A E
XTR
AC
TIV
A O
D’A
QÜ
ICU
LTU
RA
P
.22
a. E
NTR
E A
QU
ESTE
S D
UES
PR
IMER
ES
OP
CIO
NS
D’O
RA
DA
/ TR
UIT
A/M
USC
LO,
QU
INA
D’E
LLES
C
OM
PR
AR
IA?
I, E
NTR
E A
QU
EST
S A
LTR
ES D
UES
OP
CIO
NS,
QU
INA
CO
MP
RA
RIA
?...
Es
tud
i de
Po
sici
on
ame
nt
de
ls P
rod
uct
es
Aq
üíc
ole
s C
atal
ans
pe
r p
art
de
l Co
nsu
mid
or
a C
atal
un
ya
xxii
i xxii
i xxii
i P
.22
b.
DE
LES
OP
CIO
NS
D’O
RA
DA
/ TR
UIT
A/M
USC
LO,
ESC
OLL
IDES
, SI
US
PLA
U,
MA
RQ
UI
AQ
UEL
LES
QU
E C
OM
PR
AR
IA. (
Res
po
sta
mú
ltip
le. I
nd
iqu
i de
qu
ines
fit
xes
són
les
op
cio
ns
qu
e co
mp
rari
a)
TAU
LA D
E R
ESP
OST
A
Mo
stra
da
1r
O
pci
ó A
O
pci
ó B
P
22
B
Co
mp
rari
a?
1
Fitx
a 1
1
2
2
Fitx
a 2
1
2
3
Fitx
a 3
1
2
4
Fitx
a 4
1
2
5
Fitx
a 5
1
2
6
Fitx
a 6
1
2
7
Fitx
a 7
1
2
8
Fitx
a 8
1
2
9
Fitx
a 9
1
2
SI U
S P
LAU
, IN
DIQ
UI Q
UE
HA
FIN
ALI
TZA
T L’
ENQ
UES
TA
MO
LTES
GR
ÀC
IES
PER
LA
SEV
A C
OL·
LAB
OR
AC
IÓ.
24
24
25
25