ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS
MUNICIPALS A L’ANOIA
Març 2015
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
1
ÍNDEX ÍNDEX DE TAULES .................................................................................................................. 3
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS ......................................................................................................6
1 ANÀLISI COMARCAL .......................................................................................................... 8
1.1 POBLACIÓ ...................................................................................................................................... 9
1.1.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ .......................................................................................................... 9
1.1.2 POBLACIÓ PER MUNICIPIS ............................................................................................................. 9
1.2 TIPOLOGIA URBANA I RURALITAT ............................................................................................. 10
1.3 HABITATGES ................................................................................................................................. 11 1.4 ACTIVITATS ECONÒMIQUES ....................................................................................................... 12
1.4.1 ACTIVITATS GENERADORES DE FORM ....................................................................................... 13 1.4.2 ACTIVITATS SEGONS L’IDESCAT -ANY 2002- ........................................................................... 13
1.5 EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS ................................................................................ 15
1.5.1 MUNICIPIS AMB COMPOSTATGE COM A VIA ÚNICA DE GESTIÓ DE LA FORM ............... 17 1.6 ESTACIONALITAT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS .................................................................... 18
1.7 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA ................................................................................... 20
1.7.1 QUALITAT DE LES FRACCIONS RECOLLIDES .............................................................................. 22 QUALITAT DE LA FORM ........................................................................................................................... 22 QUALITAT DELS ENVASOS...................................................................................................................... 23
1.8 DESTINS ACTUALS DE CADA FRACCIÓ ...................................................................................... 24
2 SERVEI ACTUAL DE RECOLLIDA ......................................................................................... 27
2.1 RESUM DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL .............................................................................. 27
2.1.1 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FORM ........................................................................................... 28
2.1.2 SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA .............................................................................................. 29
2.1.3 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA RESTA .......................................................................................... 30
2.2 ESTAT DEL COMPOSTATGE DOMÈSTIC I COMUNITARI ............................................................. 31 2.3 CONTENERITZACIÓ ..................................................................................................................... 32
2.3.1 DISTRIBUCIÓ DE LA CONTENERITZACIÓ ................................................................................... 32
2.3.2 RITMES DE RECOLLIDA ................................................................................................................... 35 2.3.3 CAPACITAT I ÚS MITJÀ DELS CONTENIDORS .......................................................................... 38
2.4 PERSONAL I MITJANS DE RECOLLIDA ........................................................................................ 43
2.5 COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL ................................................................................. 44
3 ANÀLISIS DE LA SITUACIO ACTUAL DELS MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI ............................. 46
3.1 MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI..............................................................................................46
3.2 GENERACIÓ DE RESIDUS ............................................................................................................ 47
3.3 RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA ...................................................................................... 48
3.4 BALANÇ ECONÒMIC ................................................................................................................... 50
3.4.1 INGRESSOS ...................................................................................................................................... 50
3.4.2 DESPESES .......................................................................................................................................... 53 3.4.3 BALANÇ ECONÒMIC ...................................................................................................................... 58
3.4.4 BALANÇ PER TONA DE RESIDUS ................................................................................................. 60
3.5 BALANÇ D’EMISSIONS ................................................................................................................ 61 4 ESCENARI ÒPTIM DE RECOLLIDA ....................................................................................... 64
4.1 CRITERIS PREVIS ..........................................................................................................................64
4.2 ZONIFICACIÓ ............................................................................................................................... 67
4.2.1 CRITERIS DE ZONIFICACIÓ ........................................................................................................... 67 4.3 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PREVIST ................................................................. 69
4.3.1 sistema de recollida per ALS MUNICIPIS >500 HABITANTS ................................................ 69
4.3.2 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS <500 HABITANTS.......................................... 72 4.4 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ PER FRACCIÓ ....................................................................................... 74
4.4.1 previsió de captació anual per fraccionS I SISTEMA DE RECOLLIDA ................................. 74
4.4.2 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER RUTES .............................................................................. 75 4.4.3 nivell d’IMPROPIS previstos ......................................................................................................... 77
4.5 CONTROL DE LA QUALITAT DEL SERVEI I DE LES APORTACIONS ............................................. 77
4.5.1 sistema informatitzat de control ............................................................................................... 77 4.5.2 SISTEMA DE CONTROL DE QUALITAT DE LES APORTACIONS ............................................. 79
4.6 SUBMINISTRAMENT DE BOSSES COMPOSTABLES I BOSSES D’EMERGÈNCIA HOMOLOGADES .................................................................................................................................. 81
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
2
4.7 CARACTERÍSTIQUES I DIMENSIONAMENT DEL SERVEI ............................................................ 82
4.7.1 resum DELS SERVEIS previstos ................................................................................................... 82 4.7.2 HORARIS I FREQÜÈNCIES ............................................................................................................. 83 4.7.3 DIMENSIONAMENT DEL SERVEI ................................................................................................. 85 4.7.4 INVERSIONS PREVISTES ................................................................................................................ 88
4.7.5 ADQUISICIÓ ANUAL DE BOSSES COMPOSTABLE I BOSSES D’EMERGÈNCIA ................... 90
4.7.6 DESPESA ASSOCIADA A PERSONAL DIRECTE .......................................................................... 90
4.7.7 DESPESA EN COMBUSTIBLE I MANTENIMENT ........................................................................ 91 4.7.8 altres despeses ................................................................................................................................ 91 4.7.9 COST DEL SERVEI ............................................................................................................................. 91
5 BALANÇ ECONÒMIC DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA .......................................................... 94
5.1 VARIABLES ...................................................................................................................................94
5.2 BALANÇ ECONÒMIC PREVIST ................................................................................................... 96
6 BALANÇ D’EMISSIONS DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA ....................................................... 98
6.1 EMISSIONS DE CO2 DEL MODEL ÒPTIM DE RECOLLIDA ...........................................................98
7 CONCLUSIONS ................................................................................................................ 99
7.1 RESULTATS DE RECOLLIDA ........................................................................................................ 99
7.2 RESULTATS ECONÒMICS ........................................................................................................... 99
7.2.1 COMPARATIVA AMB LA SITUACIÓ ACTUAL PROJECTADA A 2016 .................................... 101 7.3 RESULTATS D’EMISSIONS ......................................................................................................... 103
7.3.1 COMPARATIVA D’EMISSIONS DE CO2 AMB LA SITUACIÓ ACTUAL .................................. 103
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
3
ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró- ........ 9
Taula 2. Població per municipis de l’àmbit d’estudi ....................................................................................... 10
Taula 3. Tipologia urbana per municipi. ............................................................................................................. 11
Taula 4. Habitatges principals, secundaris i buits per municipis al 2011 –Idescat- ................................. 11
Taula 5. Activitats econòmiques generadores de FORM als municipis amb recollida -Font: Consell
Comarcal- .................................................................................................................................................................. 13
Taula 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002- ...................................... 14
Taula 7. Evolució de la generació de residus en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:
ARC i Consell Comarcal-......................................................................................................................................... 15
Taula 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2000 i
2013 ............................................................................................................................................................................. 16
Taula 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de
gestió entre els anys 2.000 i 2.013 -Font: ARC i Consell Comarcal-. ........................................................... 17
Taula 10. Evolució de la generació de residus per càpita dels municipis amb compostatge com a via
única de gestió entre els anys 2.000 i 2.011 ...................................................................................................... 17
Taula 11. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el
2013 -Font: ARC-. ..................................................................................................................................................... 20
Taula 12. Preus de tractament de la planta de compostatge de Jorba al 2014 segons impropis ........ 22
Taula 13. Nivell d’impropis de la FORM per municipi i mes al 2010 i 2014 ................................................ 23
Taula 14. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el
2014. ............................................................................................................................................................................ 23
Taula 15. Plantes de transferència i tractament per fraccions recollides pel Consell Comarcal de
l’Anoia ....................................................................................................................................................................... 24
Taula 16. Característiques del servei de recollida de la FORM .................................................................... 29
Taula 17. Característiques del servei de recollida dels envasos lleugers .................................................. 29
Taula 18. Característiques del servei de recollida del paper i cartró.......................................................... 29
Taula 19. Característiques del servei de recollida del vidre ......................................................................... 30
Taula 20. Característiques del servei de recollida de la resta ..................................................................... 30
Taula 21. Compostadors per municipi i gestor ................................................................................................. 32
Taula 22. Contenidors per fracció gestionats pel Consell Comarcal de l’Anoia ...................................... 32
Taula 23. Contenidors i índex de habitatges per contenidor per fracció i municipi............................... 33
Taula 24. Rimes de recollida del paper i cartró ................................................................................................ 35
Taula 25. Ritmes de recollida dels envasos ...................................................................................................... 36
Taula 26. Ritmes de recollida del vidre ............................................................................................................. 36
Taula 27. Ritmes de recollida de la FORM .......................................................................................................... 37
Taula 28. Ritmes de recollida de la resta ........................................................................................................... 37
Taula 29. Densitats de residus compactats i sense compactar en tones/m3 ......................................... 38
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
4
Taula 30. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis ................................... 38
Taula 31. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis ............................................... 40
Taula 32. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis ................................................... 41
Taula 33. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis ................................................ 42
Taula 34. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis .................................................. 43
Taula 35. Personal i medis destinats als serveis de recollida de residus. ................................................ 44
Taula 36. Imports unitaris de càlcul dels serveis de recollida, neteja i manteniment actual per
fraccions. .................................................................................................................................................................. 44
Taula 37. Imports unitaris de càlcul del servei de transport actual per fraccions. ................................. 44
Taula 38. Municipis amb recollida completa actual, o potencialment completa del Consell
Comarcal .................................................................................................................................................................. 46
Taula 39. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:
ARC i Consell Comarcal-........................................................................................................................................ 47
Taula 40. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font:
ARC i Consell Comarcal-........................................................................................................................................ 48
Taula 41. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el
2000 i el 2013 ........................................................................................................................................................... 48
Taula 42. Ingressos i variables.............................................................................................................................. 51
Taula 43. Ingressos de recollida per fracció i municipi .................................................................................. 51
Taula 44. Ingressos per tones recollides ............................................................................................................ 52
Taula 45. Variables per les despeses de recollida, rentat i manteniment de contenidors. .................. 53
Taula 46. Cost dels servei de recollida per municipis i fraccions ................................................................ 53
Taula 47. Cost del servei de neteja, manteniment i voluminosos per municipis i fraccions .............. 54
Taula 48. Despeses totals de recollida, neteja i manteniment i voluminosos per municipis ............ 54
Taula 49. Despeses de transport per municipis i fracció.............................................................................. 56
Taula 50. Variables per les despeses de tractament. .................................................................................... 56
Taula 51. Costos de tractament per fraccions i municipis ............................................................................ 56
Taula 52. Despeses unitàries de recollida, neteja, transport i tractament per fraccions ..................... 57
Taula 53. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ........................... 58
Taula 54. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció ............................................... 60
Taula 55. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013 ....... 62
Taula 56. Àrees d’aportació tancades necessàries per nucli ........................................................................ 73
Taula 57. Previsió de generació i captació per model de recollida i fracció (%) ...................................... 74
Taula 58. Previsió de de captació anual per model de recollida, nucli i fracció (kg) ............................. 74
Taula 59. Previsió de captació anual per rutes de recollida ......................................................................... 76
Taula 60. Bosses compostables anual previstes ............................................................................................ 82
Taula 61. Serveis de recollida i transport previstos ........................................................................................ 82
Taula 62. Freqüència i horari previst per la recollida porta a porta domèstica i comercial ................ 84
Taula 63. Densitats utilitzades pels càlculs de volum .................................................................................. 85
Taula 64. Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 1 ............... 85
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
5
Taula 65 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 2 ................ 86
Taula 66 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 3 ............... 86
Taula 67 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 4 ............... 86
Taula 68 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 5 ............... 86
Taula 69 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 6 ............... 86
Taula 70 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 7 ................ 87
Taula 71 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 8 ................ 87
Taula 72. Criteris i valors per al càlcul del temps de recollida ..................................................................... 87
Taula 73. Personal previst per a la recollida ..................................................................................................... 88
Taula 74. Equips i mitjans per dur a terme el servei ...................................................................................... 88
Taula 75. Inversions en parc mòbil i càlcul de l’amortització ...................................................................... 89
Taula 76. Inversions en el sistema informatitzat de control ....................................................................... 89
Taula 77. Inversions en material i campanya inicial ...................................................................................... 89
Taula 78. Resum d’inversions i d’amortitzacions anuals ............................................................................. 90
Taula 79. Previsió anual de bosses compostables i de bosses d’emergència ......................................... 90
Taula 80. Taula salarial ......................................................................................................................................... 90
Taula 81. Despesa directa en mitjans humans ............................................................................................... 90
Taula 81. Despesa en personal i seguretat social ............................................................................................ 91
Taula 82. Despesa directa en combustible i manteniment .......................................................................... 91
Taula 83. Altres despeses associades al servei................................................................................................ 93
Taula 84. Detall del cost del servei de recollida .............................................................................................. 93
Taula 85. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul ............................................................................. 94
Taula 86. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul ............................................................................. 95
Taula 87. Despeses i variables que afecten al seu càlcul .............................................................................. 95
Taula 88.. Ingressos i variables que afecten al càlcul.................................................................................... 96
Taula 89. Balanç econòmic previst del nou model de recollida ................................................................. 97
Taula 90. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida ................................................ 98
Taula 91. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual
projectada a 2016 .................................................................................................................................................. 101
Taula 92. Comparativa d’emissions totals per fraccions ............................................................................ 103
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
6
ÍNDEX D’IL·LUSTRACIONS Il·lustració 1. Municipis amb servei de recollida de residus del Consell Comarcal i població ............... 8
Il·lustració 2. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-
...................................................................................................................................................................................... 9
Il·lustració 3. Població per municipis de l’àmbit d’estudi .............................................................................. 10
Il·lustració 4. Habitatges principals, secundaris i buits al 2011 –Idescat-. ................................................. 12
Il·lustració 5. Sectors econòmics dels municipis de l’àmbit d’estudi -Font: Idescat, 2002- .................. 13
Il·lustració 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002- ............................. 14
Il·lustració 19. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –
Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................. 15
Il·lustració 20. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys
2.000 i 2.013 .............................................................................................................................................................. 16
Il·lustració 21. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única
de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-. ..................................................... 17
Il·lustració 22. Generació de residus mensual dels municipis de l’àmbit d’estudi al 2013.................... 18
Il·lustració 23. Generació de residus mensual total de l’àmbit d’estudi al 2013 ..................................... 20
Il·lustració 24. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i
el 2013 -Font: ARC-. .................................................................................................................................................. 21
Il·lustració 25. Recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi el 2013 –Font: CCA- ................... 21
Il·lustració 26. Recollida selectiva als municipis de l’àmbit d’estudi al 2013, Catalunya la 2012 i la
bossa tipus segons el PRECAT2020. ................................................................................................................... 22
Il·lustració 27. Mitjana anual d’impropis de la FORM dels municipis de l’àmbit d’estudi del 2010 al
2014 ............................................................................................................................................................................. 23
Il·lustració 28. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i
el 2014. ...................................................................................................................................................................... 24
Il·lustració 7. Plantes de transferència i destí de les fraccions a la Comarca de l’Anoia........................ 25
Il·lustració 8. Municipis amb servei de recollida complet o exclusivament de selectiva prestat pel
Consell Comarcal ..................................................................................................................................................... 27
Il·lustració 9. Municipis amb servei de recollida de la FORM executat pel Consell Comarcal ............ 28
Il·lustració 10. Municipis amb implantació del compostatge ...................................................................... 31
Il·lustració 11. Distribució dels contenidors actuals per municipis .............................................................. 33
Il·lustració 12. Índex d’habitatges per contenidor per fracció i municipi .................................................. 35
Il·lustració 13. Freqüències mensual mitjanes de recollida per fracció ..................................................... 38
Il·lustració 14. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis ........................... 39
Il·lustració 15. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis ...................................... 40
Il·lustració 16. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis .......................................... 41
Il·lustració 17. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis ....................................... 42
Il·lustració 18. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis ......................................... 43
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
7
Il·lustració 29. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –
Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................ 47
Il·lustració 30. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –
Font: ARC i Consell Comarcal-. ............................................................................................................................ 48
Il·lustració 31. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre
el 2000 i el 2013 ...................................................................................................................................................... 49
Il·lustració 32. Recollida selectiva per municipis l’any 2013 ......................................................................... 49
Il·lustració 33. Resultats de recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi, Catalunya i la
bossa tipus al 2013 ................................................................................................................................................. 50
Il·lustració 35. Distribució dels ingressos ........................................................................................................... 52
Il·lustració 37. Ingressos unitaris per tona ........................................................................................................ 53
Il·lustració 38. Proporció d’ingressos de recollida, transport, voluminosos i tractament de residus. 53
Il·lustració 39. Despeses de voluminosos, recollida i neteja per fraccions ............................................... 55
Il·lustració 41. Despesa de tractament per fraccions ...................................................................................... 57
Il·lustració 42. Despeses unitàries per tona recollida .................................................................................... 58
Il·lustració 40. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ................. 59
Il·lustració 43. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi ................. 59
Il·lustració 46. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció ..................................... 60
Il·lustració 47. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013
.................................................................................................................................................................................... 62
Il·lustració 1. Municipis amb previsió del Consell Comarcal de l’Anoia com a gestor de residus únic
.................................................................................................................................................................................... 67
Il·lustració 2. Municipis amb població superior i inferior a 500 habitants .............................................. 68
Il·lustració 3. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris en les poblacions
de més de 500 habitants. ..................................................................................................................................... 70
Il·lustració 4. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris ............................. 72
Il·lustració 5. Model proposat per la recollida de residus domiciliaris i comercials de la zona rural . 73
Il·lustració 6. Previsió de captació anual per fracció a nivell global .......................................................... 74
Il·lustració 7. Previsió de captació anual per zones (tones) .......................................................................... 75
Il·lustració 8. Previsió de captació anual per rutes de recollida. ................................................................. 76
Il·lustració 9. Esquema resum del sistema de control informàtic previst per la FORM ....................... 79
Il·lustració 10. Esquema dels serveis previstos ............................................................................................... 83
Il·lustració 11. Distribució dels ingressos de l’escenari òptim de recollida ............................................... 95
Il·lustració 12. Distribució de les despeses de l’escenari òptim de recollida ............................................ 96
Il·lustració 13. Balanç econòmic previst del nou model de recollida ......................................................... 97
Il·lustració 14. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida......................................... 98
Il·lustració 15. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual
projectada a 2016 .................................................................................................................................................. 102
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
8
1 ANÀLISI COMARCAL El Consell Comarcal de l’Anoia gestiona la recollida de residus de diferents fraccions a 30 dels 33
municipis que configuren la comarca. Els 3 restants -Igualada, Vilanova del Camí i Calaf- no tenen
delegats cap dels serveis al Consell Comarcal.
Il·lustració 1. Municipis amb servei de recollida de residus del Consell Comarcal i població
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
9
1.1 POBLACIÓ
1.1.1 EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ
A nivell poblacional, en els últims 10 anys els municipis objecte d’estudi han tingut una tendència
d’increment any rere any. Entre els anys 2.000 i 2.011 l’augment ha estat del 53,1%.
Taula 1. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-
ANY POBLACIÓ
VARIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 41.244
TENDÈNCIA GENERAL
D'AUGMENT DE LA
POBLACIÓ DEL 53,1% EN ELS ÚLTIMS 10 ANYS
2001 41.244 0,0% 2002 47.311 14,7% 2003 50.287 6,3% 2004 52.218 3,8% 2005 54.617 4,6% 2006 56.990 4,3% 2007 59.089 3,7% 2008 60.657 2,7% 2009 61.917 2,1% 2010 62.653 1,2% 2011 63.164 0,8%
Il·lustració 2. Evolució de la població en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.011 –Dades: padró-
1.1.2 POBLACIÓ PER MUNICIPIS
El 60% dels municipis no superen els 1.000 habitants i el 60,9% de la població se situa en 4 dels 30
municipis de la comarca -Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Capellades-.. S’observa
una comarca amb un elevat nombre de municipis rurals i amb una elevada concentració de la
població. Aquest serà un factor determinant alhora de finir el model òptim de recollida. La
ruralitat de la comarca determinarà en gran mesura el sistema finalment escollit.
-
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
70.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
POBLACIÓ
POBLACIÓ
POBLACIÓ
POBLACIÓ
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
10
Taula 2. Població per municipis de l’àmbit d’estudi
MUNICIPI HABITANTS MUNICIPI HABITANTS BELLPRAT 89 CARME 831 SANTA MARIA DE MIRALLES 133 JORBA 849 ORPÍ 135 LA LLACUNA 934 MONTMANEU 169 CABRERA D'ANOIA 1.138 SANT PERE SALLAVINERA 171 SANT MARTÍ DE TOUS 1.184 VECIANA 176 VALLBONA D'ANOIA 1.431 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 183 EL BRUC 2.027 PUJALT 198 LA POBLA 2.219 CALONGE DE SEGARRA 203 HOSTALETS DE PIEROLA 2.935 RUBIÓ 212 ÒDENA 3.629 ARGENÇOLA 215 LA TORRE DE CLARAMUNT 3.827 COPONS 325 CAPELLADES 5.374 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 382 MASQUEFA 8.429 PRATS DE REI 551 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 9.690 CASTELLOLÍ 556 PIERA 15.057
POBLACIÓ TOTAL 63.252
A la il·lustració 1 s’observa com el gruix de la població es situa al sud est del territori, mentre que
els nuclis de població més petits es localitzen al nord i a l’oest d’Igualada.
Il·lustració 3. Població per municipis de l’àmbit d’estudi
1.2 TIPOLOGIA URBANA I RURALITAT
La categorització estàndard de municipis estableix les següents categories segons criteris
poblacionals:
§ Tipologia urbana: municipis amb població igual o superior a 50.000 habitants
§ Tipologia semiurbana: municipis amb població entre 5.000 i 50.000 habitants
§ Tipologia rural: municipis amb població inferior als 5.000 habitants
-
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
16.000
BELLPRAT
SANTA MARIA DE MIRALLES
ORPÍ
MONTM
ANEU
SANT PERE SALLAVINERA
VECIANA
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
PUJALT
CALONGE DE SEGARRA
RUBIÓ
ARGENÇOLA
COPONS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
PRATS DE REI
CASTELLOLÍ
CARM
E
JORBA
LA LLACUNA
CABRERA D'ANOIA
SANT MARTÍ DE TOUS
VALLBONA D'ANOIA
EL BRUC
LA POBLA
HOSTALETS DE PIEROLA
ÒDENA
LA TORRE DE CLARAMUNT
CAPELLADES
MASQUEFA
SANTA MARGARIDA DE…
PIERA
POBLACIÓ
POBLACIÓ
POBLACIÓ
POBLACIÓ
60,9% de la població
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
11
Taula 3. Tipologia urbana per municipi.
MUNICIPI HABITANTS TIPOLOGIA DE
MUNICIPI BELLPRAT 89 RURAL SANTA MARIA DE MIRALLES 133 RURAL ORPÍ 135 RURAL MONTMANEU 169 RURAL SANT PERE SALLAVINERA 171 RURAL VECIANA 176 RURAL CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 183 RURAL PUJALT 198 RURAL CALONGE DE SEGARRA 203 RURAL RUBIÓ 212 RURAL ARGENÇOLA 215 RURAL COPONS 325 RURAL SANT MARTÍ SESGUEIOLES 382 RURAL PRATS DE REI 551 RURAL CASTELLOLÍ 556 RURAL CARME 831 RURAL JORBA 849 RURAL LA LLACUNA 934 RURAL CABRERA D'ANOIA 1.138 RURAL SANT MARTÍ DE TOUS 1.184 RURAL VALLBONA D'ANOIA 1.431 RURAL EL BRUC 2.027 RURAL LA POBLA 2.219 RURAL HOSTALETS DE PIEROLA 2.935 RURAL ÒDENA 3.629 RURAL LA TORRE DE CLARAMUNT 3.827 RURAL CAPELLADES 5.374 SEMIURBÀ MASQUEFA 8.429 SEMIURBÀ SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 9.690 SEMIURBÀ PIERA 15.057 SEMIURBÀ POBLACIÓ TOTAL 63.252
Un total de 26 dels 30 municipis als que presta servei de recollida de residus el Consell Comarcal
són rurals -el 86%-. Aquests 26 municipis agrupen tan sols el 39% de la població, indicador de la
dispersió i de la ruralitat de la zona d’estudi.
1.3 HABITATGES
No es disposa de dades d’habitatges propis de cada municipi, de manera que s’ha fet us de la base
de dades de l’Idescat del 2011.
Taula 4. Habitatges principals, secundaris i buits per municipis al 2011 –Idescat-
HABIT. PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS HABITATGES TOTALS
HABITATGES % HABITTGES % HABITATGES % ARGENÇOLA 93 59,6% 63 40,4% - - 156 BELLPRAT 36 50,0% 36 50,0% - - 72 EL BRUC 729 68,8% - - 331 31,2% 1.060 CABRERA D'ANOIA 526 48,2% 566 51,8% - - 1.092 CALONGE DE SEGARRA 56 44,1% 71 55,9% - - 127 CAPELLADES 2.123 82,2% 130 5,0% 331 12,8% 2.584 CARME 342 80,5% - - 83 19,5% 425 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 82 53,6% 30 19,6% 41 26,8% 153 CASTELLOLÍ 219 77,9% - - 62 22,1% 281 COPONS 124 75,6% 40 24,4% - - 164 HOSTALETS DE PIEROLA 1.092 73,2% 142 9,5% 258 17,3% 1.492 JORBA 308 71,6% 69 16,0% 53 12,3% 430 LA LLACUNA 375 51,7% 244 33,6% 107 14,7% 726 LA POBLA 816 74,6% - - 278 25,4% 1.094 MASQUEFA 3.133 73,1% - - 1.153 26,9% 4.286
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
12
HABIT. PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS HABITATGES TOTALS
HABITATGES % HABITTGES % HABITATGES % MONTMANEU 76 76,8% 23 23,2% - - 99 ÒDENA 1.292 79,3% 82 5,0% 256 15,7% 1.630 ORPÍ 62 58,5% 27 25,5% 17 16,0% 106 PIERA 5.368 53,0% 3.187 31,5% 1.569 15,5% 10.124 PRATS DE REI 194 56,1% 76 22,0% 76 22,0% 346 PUJALT 70 57,4% 52 42,6% - - 122 RUBIÓ 70 69,3% 31 30,7% - - 101 SANTA MARGARIDA DE M. 3.657 84,6% - - 665 15,4% 4.322 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 132 69,8% 57 30,2% - - 189 SANT MARTÍ DE TOUS 404 63,9% 90 14,2% 138 21,8% 632 SANT PERE SALLAVINERA 55 56,1% 43 43,9% - - 98 SANTA MARIA DE MIRALLES 56 76,7% 17 23,3% - - 73 LA TORRE DE CLARAMUNT 1.375 82,2% - - 297 17,8% 1.672 VALLBONA D'ANOIA 543 80,9% - - 128 19,1% 671 VECIANA 61 61,6% 25 25,3% 13 13,1% 99 HABITATGES TOTALS 23.469 68,2% 5.101 14,8% 5.856 17,0% 34.426
Il·lustració 4. Habitatges principals, secundaris i buits al 2011 –Idescat-.
Piera, Santa Margarida de Montbui i Masquefa agrupen més del 54% d’habitatges. Dels 34.426
habitatges, un 68% són principals i un 32% són secundaris o buits. Hi ha molta diversitat entre
municipis: municipis com Santa Margarida de Montbui amb un 84% d’habitatges principals, i
d’altres com Calonge de Segarra amb només un 44% d’habitatges principals. Aquesta dada
permet classificar els municipis en funció de l’estacionalitat de la població.
1.4 ACTIVITATS ECONÒMIQUES
Es disposa de les activitats generadores de FORM dels municipis on hi ha implantada la recollida
selectiva d’aquesta fracció, però no de les dades actualitzades de totes les activitats de l’àmbit
d’estudi. S’ha analitzat les dades d’activitats econòmiques de l’IDESCAT per tal de determinar de
0
2000
4000
6000
8000
10000
12000
BELLPRAT
SANTA MARIA DE MIRALLES
SANT PERE SALLAVINERA
MONTM
ANEU
VECIANA
RUBIÓ
ORPÍ
PUJALT
CALONGE DE SEGARRA
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
ARGENÇOLA
COPONS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
CASTELLOLÍ
PRATS DE REI
CARM
E
JORBA
SANT MARTÍ DE TOUS
VALLBONA D'ANOIA
LA LLACUNA
EL BRUC
CABRERA D'ANOIA
LA POBLA
HOSTALETS DE PIEROLA
ÒDENA
LA TORRE DE CLARAMUNT
CAPELLADES
MASQUEFA
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
PIERA
HABITATGES PRINCIPALS HABIT. SECUNDARIS HABIT BUITS 54%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
13
forma orientativa el nombre i tipus de grans productors de cada municipi. Cal tenir en compte que
les últimes dades d’activitats econòmiques de l’IDESCAT daten de l’any 2002, data respecte la qual
ha disminuït dràsticament l’activitat econòmica per els efectes de la crisi econòmica global. Per
tant, aquestes dades es consideren orientatives, però en cap cas permeten realitzar
dimensionaments precisos posteriors.
1.4.1 ACTIVITATS GENERADORES DE FORM
El Consell Comarcal disposa d’una base de dades dels establiments generadors de FORM dels
municipis als quals ofereixen aquest servei.
Taula 5. Activitats econòmiques generadores de FORM als municipis amb recollida -Font: Consell Comarcal-
GP CARME 9 VALLBONA 13 LA LLACUNA 21 CAPELLADES 62 CASTELLOLÍ 7 EL BRUC 27 LA POBLA 10 LA TORRE 20 MONTMANEU 4 PRATS DE REI 4 177
1.4.2 ACTIVITATS SEGONS L’IDESCAT -ANY 2002-
L’any 2002 el sector predominant era els serveis, seguit del comerç, que agrupaven un 35% i un 15,7%
de les activitats respectivament. Al mateix any a Catalunya el pes dels sectors serveis i comercial
eren del 43% i del 19%. En canvi els sectors industrial i constructiu es trobaven per sobre de la mitja
catalana, amb un 9% i un 10% de les activitats totals respectivament.
Il·lustració 5. Sectors econòmics dels municipis de l’àmbit d’estudi -Font: Idescat, 2002-
18,7%
23,2%
15,7%
35,0%
7,4%
INDUSTRIA
CONSTRUCCIÓ
COMERÇ
SERVEIS
PROFESSIONALS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
14
El 70% dels municipis agrupen, tan sols, el 18% de les activitats econòmiques. No hi ha una
homogeneïtat en les activitats predominants dels diferents municipis.
Taula 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002-
INDUSTRIA CONSTRUCCIÓ COMERÇ SERVEIS PROFESSIONALS GP TOTAL
GP % GP % GP % GP % GP % ARGENÇOLA 5 41,7% 3 25,0% 0 0,0% 3 25,0% 1 8,3% 12 BELLPRAT 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 2 66,7% 1 33,3% 3 EL BRUC 17 12,5% 39 28,7% 17 12,5% 49 36,0% 14 10,3% 136 CABRERA D'ANOIA 9 14,5% 22 35,5% 5 8,1% 23 37,1% 3 4,8% 62 CALONGE DE SEGARRA 2 15,4% 1 7,7% 2 15,4% 7 53,8% 1 7,7% 13 CAPELLADES 47 13,5% 63 18,1% 87 25,0% 125 35,9% 26 7,5% 348 CARME 5 10,6% 17 36,2% 7 14,9% 16 34,0% 2 4,3% 47 CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 4 25,0% 4 25,0% 2 12,5% 6 37,5% 0 0,0% 16 CASTELLOLÍ 15 36,6% 3 7,3% 2 4,9% 16 39,0% 5 12,2% 41 COPONS 7 28,0% 3 12,0% 1 4,0% 10 40,0% 4 16,0% 25 HOSTALETS DE PIEROLA 28 19,4% 47 32,6% 13 9,0% 43 29,9% 13 9,0% 144 JORBA 16 29,1% 10 18,2% 4 7,3% 21 38,2% 4 7,3% 55 LA LLACUNA 17 18,9% 18 20,0% 15 16,7% 27 30,0% 13 14,4% 90 LA POBLA DE CLARAMUNT 70 38,3% 29 15,8% 15 8,2% 52 28,4% 17 9,3% 183 MASQUEFA 63 13,4% 114 24,2% 80 17,0% 192 40,8% 22 4,7% 471 MONTMANEU 6 35,3% 2 11,8% 3 17,6% 6 35,3% 0 0,0% 17 ÒDENA 93 35,2% 45 17,0% 18 6,8% 90 34,1% 18 6,8% 264 ORPÍ 12 54,5% 3 13,6% 0 0,0% 5 22,7% 2 9,1% 22 PIERA 113 13,5% 194 23,2% 164 19,6% 304 36,4% 61 7,3% 836 ELS PRATS DE REI 6 17,6% 4 11,8% 8 23,5% 13 38,2% 3 8,8% 34 PUJALT 0 0,0% 3 33,3% 0 0,0% 4 44,4% 2 22,2% 9 RUBIÓ 0 0,0% 0 0,0% 0 0,0% 4 80,0% 1 20,0% 5 SANTA MARGARIDA 79 16,0% 139 28,1% 103 20,9% 144 29,1% 29 5,9% 494 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 6 20,7% 4 13,8% 8 27,6% 10 34,5% 1 3,4% 29 SANT MARTÍ DE TOUS 18 20,5% 23 26,1% 11 12,5% 29 33,0% 7 8,0% 88 SANT PERE SALLAVINERA 6 26,1% 1 4,3% 2 8,7% 11 47,8% 3 13,0% 23 SANTA MARIA DE MIRALLES 0 0,0% 1 8,3% 2 16,7% 8 66,7% 1 8,3% 12 LA TORRE DE CLARAMUNT 32 16,2% 68 34,3% 16 8,1% 66 33,3% 16 8,1% 198 VALLBONA 25 30,1% 13 15,7% 9 10,8% 27 32,5% 9 10,8% 83 VECIANA 4 33,3% 2 16,7% 0 0,0% 6 50,0% 0 0,0% 12 GP TOTAL 705 18,7% 875 23,2% 594 15,7% 1.319 35,0% 279 7,4% 3.772
Il·lustració 6. Activitats econòmiques per sectors i municipis -Font: Idescat, 2002-
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
BELLPRAT
RUBIÓ
PUJALT
ARGENÇOLA
SANTA MARIA DE MIRALLES
VECIANA
CALONGE DE SEGARRA
CASTELLFOLLIT DE…
MONTM
ANEU
ORPÍ
SANT PERE SALLAVINERA
COPONS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
ELS PRATS DE REI
CASTELLOLÍ
CARM
E
JORBA
CABRERA D'ANOIA
VALLBONA
SANT MARTÍ DE TOUS
LA LLACUNA
EL BRUC
HOSTALETS DE PIEROLA
LA POBLA DE CLARAMUNT
LA TORRE DE CLARAMUNT
ÒDENA
CAPELLADES
MASQUEFA
SANTA MARGARIDA
PIERA
Nº D'ACTIVITATS
Nº D'ACTIVITATS
Nº D'ACTIVITATS
Nº D'ACTIVITATS
INDUSTRIA CONSTRUCCIÓ COMERÇ SERVEIS PROFESSIONALS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
15
1.5 EVOLUCIÓ DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS
En aquest apartat s’analitza la generació de residus dels 30 municipis de l’àmbit d’estudi i dels
municipis amb compostatge com a via única de gestió de la FORM. Les dades de generació
obtingudes estan calculades a partir d’estimacions indirectes, que es tradueix en una pèrdua de
veracitat, principalment en les dades a nivell municipal. Per tant, cal tenir en compte que l’estudi
de la generació de residus dona dades generals de tendències, però no és prec
L’anàlisi de la tendència en la generació de residus de l’àmbit d’estudi permetrà realitzar una
posterior previsió de la generació de residus.
Taula 7. Evolució de la generació de residus en l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
ANY CAPTACIÓ (TN)
DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 26.253 -
TENDÈNCIA GENERAL
D'AUGMENT DE LA
CAPTACIÓ DEL 27,5% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS
2001 25.563 -2,6% 2002 30.306 18,6% 2003 32.328 6,7% 2004 31.151 -3,6% 2005 36.069 15,8% 2006 37.197 3,1% 2007 34.496 -7,3% 2008 36.508 5,8% 2009 37.134 1,7% 2010 35.864 -3,4% 2011 36.125 0,7% 2012 34.047 -5,8% 2013 33.466
En els últims 13 anys hi ha hagut variacions anuals d’augment i disminució de la captació de
residus, però la mitjana absoluta ha estat un augment del 27,5% -de 26.253 tones a 33.466 tones
de residus captats-, associat a l’increment poblacional.
Il·lustració 7. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
-
5.000
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
16
En la captació de residus absoluta no es té en compte l’impacte que poden tenir les fluctuacions
de població. La generació de residus per càpita permet analitzar la variació real en la generació de
residus per persona generadora.
Taula 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2000 i 2013
ANY CAPTACIÓ PER CAPITA (KG)
DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 637 -
TENDÈNCIA GENERAL DE
DISMINUCIÓ DE LA CAPTACIÓ PER CÀPITA DEL 16,8% EN ELS
ÚLTIMS 13 ANYS
2001 620 -2,6% 2002 641 3,4% 2003 643 0,4% 2004 597 -7,2% 2005 660 10,7% 2006 653 -1,2% 2007 584 -10,6% 2008 602 3,1% 2009 600 -0,4% 2010 572 -4,6% 2011 572 -0,1% 2012 536 -6,2% 2013 529 -1,3%
La tendència de generació per càpita de residus a partir del 2005 ha estat negativa. Durant
aquests anys la generació per càpita s’ha reduït de 660 kg per habitant a 529. En els 13 anys
avaluats hi ha hagut una disminució total de la generació per càpita del 16,8%
Il·lustració 8. Evolució de la generació de residus per càpita de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013
Tot i considerar les variacions poblacionals, la generació de residus ha disminuït tant en termes
absoluts com relatius.
-
100
200
300
400
500
600
700
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
CAPTACIÓ DE RESIDUS PER CAPITA (KG)
CAPTACIÓ DE RESIDUS PER CAPITA (KG)
CAPTACIÓ DE RESIDUS PER CAPITA (KG)
CAPTACIÓ DE RESIDUS PER CAPITA (KG)
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
17
1.5.1 MUNICIPIS AMB COMPOSTATGE COM A VIA ÚNICA DE GESTIÓ DE LA FORM
La generació dels municipis amb compostatge com a via única de gestió de la FORM s’analitza
amb l’objectiu de comprovar quina reducció ha suposat la implantació de la implantació d’aquest
model.
En la següent taula es mostra l’evolució de la generació de residus en els municipis que han optat
per l’autocompostatge com a via única de gestió de la FORM.
Taula 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 -Font: ARC i Consell Comarcal-.
ANY CAPTACIÓ (TN)
DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 895 -
TENDÈNCIA GENERAL DE DISMINUCIÓ
DE LA CAPTACIÓ DEL 17,44% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS
2001 794 -11,3% 2002 869 9,4% 2003 869 0,0% 2004 869 0,0% 2005 981 12,9% 2006 987 0,6% 2007 751 -23,9% 2008 907 20,7% 2009 908 0,1% 2010 866 -4,6% 2011 840 -3,0% 2012 919 9,5% 2013 739 -19,7%
Il·lustració 9. Evolució de la generació de residus dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
Una de les formes de mesurar si el compostatge es du a terme correctament és comparant la
generació per càpita d’aquests 9 municipis i del total de l’àmbit d’estudi.
Taula 10. Evolució de la generació de residus per càpita dels municipis amb compostatge com a via única de gestió entre els anys 2.000 i 2.011
ANY CAPTACIÓ PER CAPITA (KG) COMPOSTATGE
CAPTACIÓ PER CÀPITA (KG) - MUNICIPIS ESTUDI DESVIACIÓ
-
200
400
600
800
1.000
1.200
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
18
2000 577 637 -10,3% 2001 512 620 -21,1% 2002 562 641 -14,1% 2003 546 643 -17,7% 2004 526 597 -13,5% 2005 590 660 -12,0% 2006 579 653 -12,7% 2007 430 584 -35,7% 2008 509 602 -18,3% 2009 500 600 -20,1% 2010 471 572 -21,5% 2011 457 572 -25,2% 2012 508 536 -5,5% 2013 423 498 -17,8%
Considerant que la generació per càpita d’aquest conjunt de municipis sempre ha estat inferior a
la del conjunt de municipis de l’àmbit d’estudi, no es considera que la reducció a partir del 2010-
2012, anys en que es van fer les implantacions del compostatge sigui significativa. En concret, els
diferencials dels dos últims anys, 2012 i 2013 són inferiors al diferencials dels anys anteriors, fet
que indica que no s’està eliminant la FORM de la xarxa de contenidors convencionals de resta i,
per tant, que el compostatge comunitari com a via de gestió exclusiva no està obtenint resultats
satisfactoris.
1.6 ESTACIONALITAT DE LA GENERACIÓ DE RESIDUS
La generació de residus mensual del 2013 permet analitzar la possible estacionalitat de residus de
l’àmbit d’estudi. És un indicador imprescindible per a poder definir el servei de recollida i les
freqüències de cada fracció.
Il·lustració 10. Generació de residus mensual dels municipis de l’àmbit d’estudi al 2013
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
19
Les fluctuacions en la generació de residus dels 30 municipis són semblants. En concret destaca
l’augment de generació durant els mesos de juliol i agost i també, en menor mesura, a l’abril. En
aquets sentit cal considerar una lleugera estacionalitat en la generació dels residus a nivell
comarcal.
0,00
10.000,00
20.000,00
30.000,00
40.000,00
50.000,00
60.000,00
70.000,00
80.000,00
90.000,00
100.000,00
ARGENÇOLA BELLPRATCABRERA D'ANOIA CALONGE DE SEGARRACAPELLADES CARMECASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS CASTELLOLÍCOPONS EL BRUCHOSTALETS DE PIEROLA JORBALA LLACUNA LA TORRE DE CLARAMUNTMASQUEFA MONTMANEUÒDENA ORPÍPIERA LA POBLAPRATS DE REI PUJALTRUBIÓ SANT MARTÍ SESGUEIOLESSANT MARTÍ DE TOUS SANT PERE SALLAVINERASANTA MARGARIDA DE MONTBUI SANTA MARIA DE MIRALLESVALLBONA D'ANOIA VECIANA
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
20
Il·lustració 11. Generació de residus mensual total de l’àmbit d’estudi al 2013
1.7 EVOLUCIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA
L’evolució de la recollida selectiva entre els anys 2000 i 2011 s’ha dut a terme mitjançant les dades
de l’ARC. Amb les dades del Consell Comarcal s’ha pogut determinar els resultats de recollida
selectiva dels exercicis 2012 i 2013. Igual que l’anàlisi de la generació de residus, les dades de
recollida selectiva s’han determinat a partir d’estimacions indirectes, pel que no s’ha d’interpretar
com a un anàlisi exhaustiu per municipis.
Taula 11. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013 -Font: ARC-.
FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA TOTAL
TN % TN % TN % TN % TN % TN % TN 2000 28 0,1% 674 2,6% 612 2,3% 83 0,3% 282 1,1% 24.573 93,6% 26.253 2001 38 0,1% 450 1,8% 219 0,9% 79 0,3% 213 0,8% 24.564 96,1% 25.563 2002 36 0,1% 724 2,4% 627 2,1% 139 0,5% 56 0,2% 28.723 94,8% 30.306 2003 109 0,3% 701 2,2% 631 2,0% 140 0,4% 88 0,3% 30.658 94,8% 32.328 2004 100 0,3% 701 2,3% 632 2,0% 140 0,5% 27 0,1% 29.551 94,9% 31.151 2005 187 0,5% 961 2,7% 624 1,7% 237 0,7% 321 0,9% 33.739 93,5% 36.069 2006 276 0,7% 988 2,7% 606 1,6% 236 0,6% 471 1,3% 34.621 93,1% 37.197 2007 278 0,8% 1.042 3,0% 821 2,4% 279 0,8% 390 1,1% 31.686 91,9% 34.496 2008 565 1,5% 1.093 3,0% 807 2,2% 393 1,1% 1.783 4,9% 31.867 87,3% 36.508 2009 1.007 2,7% 1.111 3,0% 933 2,5% 471 1,3% 1.431 3,9% 32.182 86,7% 37.134 2010 1.551 4,3% 1.130 3,1% 903 2,5% 573 1,6% 955 2,7% 30.753 85,7% 35.864 2011 1.714 4,7% 1.113 3,1% 919 2,5% 597 1,7% 1.155 3,2% 30.628 84,8% 36.125 2012 1.791 5,3% 1.029 3,0% 943 2,8% 595 1,7% 1.624 4,8% 27.681 81,3% 34.047 2013 1.501 4,6% 798 2,4% 863 2,6% 593 1,8% 1.426 4,3% 27.729 84,3% 32.909
La recollida selectiva va experimentar una millora l’any 2008, principalment gràcies a l’augment
dels residus especials, perillosos i voluminosos. En termes de recollida selectiva hi ha hagut un
estancament dels resultats des de l’any 2010 fins al 2013-. Els anys anteriors la recollida selectiva
seguia una lleugera tendència a l’alça.
0
100.000
200.000
300.000
400.000
500.000
600.000
GENERACIÓ DE RESIDUS MENSUAL
GENERACIÓ DE RESIDUS MENSUAL
GENERACIÓ DE RESIDUS MENSUAL
GENERACIÓ DE RESIDUS MENSUAL
TOTAL DE L'ÀMBIT D'ESTUDI
TOTAL DE L'ÀMBIT D'ESTUDI
TOTAL DE L'ÀMBIT D'ESTUDI
TOTAL DE L'ÀMBIT D'ESTUDI
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
21
Il·lustració 12. Evolució de la recollida selectiva en els municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013 -Font: ARC-.
Pel que fa als resultats de recollida selectiva per municipis, se situen entre el 7,4% i el 26%, amb
una mitjana de l’11,92%. Tenint en compte que la mitjana de recollida selectiva a Catalunya va ser
del 39%, i que segons el Precat2020 la bossa tipus conté un 88,8% de materials que es poden
recollir selectivament, els resultats actuals tenen un ampli marge de millora.
Il·lustració 13. Recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi el 2013 –Font: CCA-
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA
ESTANCAMENT RS
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
VALLBONA D'ANOIA
CAPELLADES
PUJALT
SANT PERE SALLAVINERA
MONTM
ANEU
CASTELLOLÍ
EL BRUC
HOSTALETS DE PIEROLA
CARM
E
PRATS DE REI
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
JORBA
SANT MARTÍ DE TOUS
SANTA MARIA DE MIRALLES
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
VECIANA
LA POBLA
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
COPONS
LA TORRE DE CLARAMUNT
RUBIÓ
LA LLACUNA
ORPÍ
ARGENÇOLA
CALONGE DE SEGARRA
ÒDENA
MASQUEFA
BELLPRAT
CABRERA D'ANOIA
PIERA
PAPER VIDRE ENVASOS FORM RESTA
RECOLLIDA SELECTIVA: 11%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
22
Il·lustració 14. Recollida selectiva als municipis de l’àmbit d’estudi al 2013, Catalunya la 2012 i la bossa tipus segons el PRECAT2020.
1.7.1 QUALITAT DE LES FRACCIONS RECOLLIDES
L’eficiència dels diferents models de recollida selectiva no només es mesuren amb els resultats en
pes de recollida selectiva, sinó també amb el nivell d’impropis de cadascuna de les fraccions,
aspectes que influeixen directament en els retorns econòmics que obtenen les administracions
per gestionar els residus municipals. Es disposa de dades de presència d’impropis de la FORM i
dels envasos lleugers, que a la pràctica són les dades qualitatives que impacten directament en els
retorns del cànon i d’Ecoembes.
QUALITAT DE LA FORM
La qualitat de la FORM té diverses implicacions, tant a nivell ambiental com econòmic:
§ Influència en la qualitat del compost obtingut a la planta de tractament
§ Influència en el cost d’entrada a la planta de tractament -veure taula-
§ Influència en el retorn del cànon de l’ARC. A partir d’un 15% d’impropis no hi ha retorn per
recollida, i el càlcul de l’import és progressiu entre el 0% i el 15% d’impropis.
Un nivell d’impropis més baix de FORM implica un estalvi de fins a 29,45€ per tona de FORM
entrada a la planta de compostatge. En concret, els preus de la planta de compostatge de Jorba al
2014 són els següents:
Taula 12. Preus de tractament de la planta de compostatge de Jorba al 2014 segons impropis
QUALITAT DE LA FORM €/Tona Taxa de tractament per un 0-10% d'impropis 36,24 € Taxa de tractament per un 10-15% d'impropis 43,08 € Taxa de tractament per un 15-20% d'impropis 50,43 € Taxa de tractament per un 20-25% d'impropis 65,69 €
ÀMBIT D’ESTUDI CATALUNYA BOSSA TIPUS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
23
Taula 13. Nivell d’impropis de la FORM per municipi i mes al 2010 i 2014
EL BRUC CASTELLOLÍ LA POBLA MONTMANEU PRATS DE REI
SANT MARTÍ DE TOUS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
LA TORRE
MITJANA DEL PERIODE
MITJANA 2014 (1r trimestre)
6,64% 6,64% 6,64% 3,94% 3,94% 3,94% 3,94% 3,94% 4,95%
MITJANA 2013 12,50% 7,92% 12,50% 6,84% 6,84% 6,84% 6,84% 11,41% 8,96% MITJANA 2012 7,03% 7,03% 7,03% 4,52% 4,52% 4,52% 4,52% 4,52% 5,46% MITJANA 2011 3,33% 3,33% 3,33% 4,28% 4,28% 4,28% 4,28% 4,28% 3,92% MITJANA 2010 4,04% 4,04% 4,04% 5,97% 5,97% 5,97% 5,97% 5,97% 5,25%
Entre els anys 2011 i 2013 hi ha hagut un empitjorament de la qualitat de la FORM recollida en els 8
municipis que tenen implantat el servei de recollida de la FORM.
Il·lustració 15. Mitjana anual d’impropis de la FORM dels municipis de l’àmbit d’estudi del 2010 al 2014
QUALITAT DELS ENVASOS
Es disposa de caracteritzacions d’Ecoembes des del 2008 fins el 2014. Els impropis dels envasos
lleugers afecten directament al retorn d’Ecoembes i, per tant, al balanç econòmic. En concret, el
SIG considera que un nivell d’impropis superior al 30% és penalitzable, mentre que uns impropis
inferiors al 20% es premien mitjançant el retorn.
Taula 14. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el 2014.
PERIODE
MITJANA IMPROPIS
(%) MITJANA ANUAL
2014 GENER - ABRIL 35,35% 35,35%
2013 SETEMBRE DESEMBRE 27,18%
27,77% MAIG - AGOST 30,96% GENER - ABRIL 25,18%
2012 SETEMBRE DESEMBRE 33,34%
24,68% MAIG - AGOST 21,21% GENER - ABRIL 19,48%
2011 SETEMBRE DESEMBRE 34,07%
31,97% MAIG - AGOST 28,46% GENER - ABRIL 33,38%
2010 SETEMBRE DESEMBRE 24,61%
20,36% MAIG - AGOST 13,48% GENER - ABRIL 22,99%
2009 SETEMBRE DESEMBRE 25,12%
24,20% MAIG - AGOST 15,34% GENER - ABRIL 32,13%
2008 SETEMBRE DESEMBRE 18,53%
19,06% MAIG - AGOST 14,47% GENER - ABRIL 24,19%
5,25%3,92%
5,46%
8,96%
4,95%
0,00%
1,00%
2,00%
3,00%
4,00%
5,00%
6,00%
7,00%
8,00%
9,00%
10,00%
2010 2011 2012 2013 2014
IMPROPIS FORM
IMPROPIS FORM
IMPROPIS FORM
IMPROPIS FORM
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
24
La qualitat dels envasos lleugers recollits als 30 municipis de l’àmbit d’estudi ha empitjorat en els
últims anys, passant d’un 19% al 2008 a un 35% al 2014. En concret, al 2014 es supera el 30%
d’impropis, fet que reduirà els ingressos provinents dels retorns d’Ecoembes.
Il·lustració 16. Mitjanes de les caracteritzacions d’envasos realitzades per Ecoembes entre el 2008 i el 2014.
1.8 DESTINS ACTUALS DE CADA FRACCIÓ
El Consell Comarcal de l’Anoia fa ús de les següents instal·lacions de transferència i tractament de
residus:
Taula 15. Plantes de transferència i tractament per fraccions recollides pel Consell Comarcal de l’Anoia
PLANTA MUNICIPI
PAPER CENTRE DE TRACTAMENT DE PAPER I CARTRÓ "CENTRE DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL, SL"
IGUALADA
VIDRE DANIEL ROSAS EL PRAT DE LLOBREGAT
ENVASOS PLANTA DE TRANSFERÈNCIA D'ENVASOS "UTE" IGUALADA PLANTA DE TRIATGE D'ENVASOS "UTE" BERGA
FORM PLANTA DE COMPOSTATGE JORBA RESTA DIPÒSIT CONTROLAT DE CAN MATA HOSTALETS DE PIEROLA
La major part de les plantes de les quals fa ús el Consell Comarcal de l’Anoia estan situades a
lacomarca, a excepció de la planta de tractament del vidre, que està al Prat de Llobregat i la planta
de triatge d’envasos, situada a Berga. En tots dos casos s’estableix una transferència prèvia al
transport.
0,00%
5,00%
10,00%
15,00%
20,00%
25,00%
30,00%
35,00%
40,00%
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
SETEMBRE DESEM
BRE
MAIG - AGOST
GENER - ABRIL
2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008
MITJANA IMPROPIS (%) MITJANA ANUAL
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
25
Il·lustració 17. Plantes de transferència i destí de les fraccions a la Comarca de l’Anoia
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
26
VALORACIÓ DE L’ANÀLISI COMARCAL
• Elevada ruralitat.
• Concentració de la població, dels habitatges i de les activitats econòmiques en 4
municipis del sector sud-est de la comarca -Piera, Santa Margarida de Montbui,
Masquefa i Capellades-.
• A nivell global hi predominen els habitatges principals, però determinats municipis com
Argençola, Bellprat, Cabrera d’Anoia, Calonge de Segarra i Pujalt, tenen més d’un 40%
d’habitatges secundaris.
• Manca d’informació per determinar les activitats econòmiques, tot i que s’observa com el
sector terciari es troba per sota la mitjana catalana, i com la indústria i la construcció es
troben per sobre -segons dades de l’IDESCAT de l’any 2002-.
• Augment de generació total de residus, tot i que la generació per habitatge s’ha anat
reduint.
• Baixa participació l’autocompostatge tot i el nombre de compostadors instal·lats. Ens Els
municipis amb compostatge com a via única de gestió la reducció de la generació de
residus ha estat poc significativa.
• Estacionalitat de la generació de residus durant la setmana santa i els mesos de juliol i
agost
• Resultats de recollida selectiva molt baixos respecte la mitjana catalana (11% l’any 2013)
• Tendència a l’increment del nivell d’impropis presents a la FORM i als envasos lleugers
(un 8,9 i un 27,77 respectivament, l’any 2013)
• Ubicació avantatjosa respecte les plantes de transferència i tractament de residus.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
27
2 SERVEI ACTUAL DE RECOLLIDA
2.1 RESUM DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL
El Consell Comarcal de l’Anoia presta el servei de recollida de totes les fraccions a 19 dels 30
municipis que li han delegat algun dels serveis de recollida. Als 11 municipis restants només se’ls
realitza el servei de recollida selectiva -envasos, paper i cartró i vidre-, mentre que la recollida de
Resta i de FORM la realitzen de forma directa.
Il·lustració 18. Municipis amb servei de recollida complet o exclusivament de selectiva prestat pel Consell Comarcal
El servei de recollida de residus de totes les fraccions actualment les du a terme Fomento de
Construcciones y Contratas, que estructura els serveis en recollida, neteja i manteniment,
voluminosos i transport. La base de càlcul dels serveis prestats és la següent:
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
28
2.1.1 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA FORM
Dels 19 municipis als quals es realitza el servei de recollida de totes les fraccions, només 8 tenen
implantada la recollida de la FORM, la resta han optat pel compostatge domèstic o comunitari
com a via única de gestió d’aquesta fracció.
Il·lustració 19. Municipis amb servei de recollida de la FORM executat pel Consell Comarcal
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
29
Taula 16. Característiques del servei de recollida de la FORM
FORM SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors de 360l i 700l
Nº CONTENIDORS Contenidors de càrrega posterior 360 litres (90%) 168
Contenidors de càrrega posterior de 700 litres (10%) 19
CONTENIDORS TOTALS 187
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA FREQÜÈNCIA ESTIU FREQÜÈNCIA HIVERN 2/3 cops setmana 2 cops setmana
HORARI DE RECOLLIDA Diürn
MITJANS MATERIALS EQUIP
PROPIETAT / AMORTITZACIÓ
1 camió recol·lector càrrega posterior de 9m3
Consell Comarcal Anoia
MITJANS PERSONALS 1 equip jornada completa format per un conductor
TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 281,82 tn
2.1.2 SERVEI DE RECOLLIDA SELECTIVA
Taula 17. Característiques del servei de recollida dels envasos lleugers
ENVASOS SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l
Nº CONTENIDORS Metàl·lics de 3000l (70%) 302
Iglús de 2500l (30%) 129
CONTENIDORS TOTALS 431
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 2 cops a la setmana i cada 2 mesos, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)
MITJANS MATERIALS (*)
EQUIP
PROPIETAT / AMORTITZACIÓ 2 camions Amortització (finalitza al final del contracte) 1 camió Consell Comarcal Anoia 2 caixes compactadores de 16m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 caixes obertes de 18m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 remolcs de caixes Amortització (finalitza al final del contracte)
(*) Equips compartits per les recollides de paper i cartró, envasos i vidre
2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia 1 furgoneta amb carcher -
1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)
(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre
TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 592,5 tn
Taula 18. Característiques del servei de recollida del paper i cartró
PAPER I CARTRÓ SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l
Nº CONTENIDORS Metàl·lics de 3000l (70%) 340
Iglús de 2500l (30%) 146
CONTENIDORS TOTALS 485
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 3 cops a la setmana i cada 12 setmanes, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)
MITJANS MATERIALS (*)
EQUIP
PROPIETAT / AMORTITZACIÓ 2 camions Amortització (finalitza al final del contracte) 1 camió Consell Comarcal Anoia 2 caixes compactadores de 16m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 caixes obertes de 18m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 remolcs de caixes Amortització (finalitza al final del contracte)
(*) Equips compartits per les recollides de paper i 2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
30
PAPER I CARTRÓ cartró, envasos i vidre 1 furgoneta amb carcher - 1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)
(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre
TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 797,68 tn
Taula 19. Característiques del servei de recollida del vidre
VIDRE SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors metàl·lics de 3000l i iglús de 2500l
Nº CONTENIDORS Metàl·lics de 3000l (70%) 291
Iglús de 2500l (30%) 125
CONTENIDORS TOTALS 416
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA Entre 2 cops al mes, i 3 cops l'any, depenent del municipi HORARI DE RECOLLIDA Diürn (3 equips de matins i 2 de tardes per la selectiva)
MITJANS MATERIALS (*)
EQUIP
PROPIETAT / AMORTITZACIÓ 2 camions Amortització (finalitza al final del contracte) 1 camió Consell Comarcal Anoia 2 caixes compactadores de 16m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 caixes obertes de 18m2 Amortització (finalitza al final del contracte) 2 remolcs de caixes Amortització (finalitza al final del contracte)
(*) Equips compartits per les recollides de paper i cartró, envasos i vidre
2 caixes compactadores de 16m2 Consell Comarcal Anoia 1 furgoneta amb carcher -
1 furgoneta de l'encarregat - MITJANS PERSONALS 5 equips jornada completa formats per un conductor (*)
(*) Els 5 equips fan la recollida de paper i cartró, envasos i vidre TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 862,66 tn
2.1.3 SERVEI DE RECOLLIDA DE LA RESTA
Taula 20. Característiques del servei de recollida de la resta
RESTA SERVEI REALITZAT PEL CONSELL COMARCAL DE L'ANOIA EMPRESA DE RECOLLIDA: FOMENTO DE CONSTRUCCIONES Y CONTRATAS CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI SISTEMA D'APORTACIÓ A LA VIA PÚBLICA Contenidors de 1100 litres
Nº CONTENIDORS Contenidors de càrrega posterior de 1100 litres 614
CONTENIDORS TOTALS 614
FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA FREQÜÈNCIA ESTIU FREQÜÈNCIA HIVERN Entre 5 cops/setmana i quinzenal, depenent del nucli
Entre 5 cops/setmana i 1 cop cada 3 setmanes, depenent del nucli
HORARI DE RECOLLIDA Diürn
MITJANS MATERIALS
EQUIP
PROPIETAT
2 camions recol·lectors de 18 m3 Consell Comarcal Anoia 1 camió recol·lector de 18m3 per recollir la Torre de Claramunt
Lloguer
MITJANS PERSONALS EQUIPS ESTIU EQUIPS HIVERN
4 equips a jornada completa de conductor + peó
3 equips a jornada completa de conductor + peó
TONES ANUALS RECOLLIDES TN 2013 3.322,96 tn
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
31
2.2 ESTAT DEL COMPOSTATGE DOMÈSTIC I COMUNITARI
12 dels municipis de l’àmbit d’estudi tenen implantat el compostatge domèstic i/o comunitari, 9
com a via única de gestió i 3 com a via complementària a la recollida de FORM en contenidor.
Il·lustració 20. Municipis amb implantació del compostatge
S’han implantat un total de 470 compostadors, dels qual 39 són comunitaris i la resta domèstics.
El Consell Comarcal de l’Anoia només gestiona el compostatge en 4 del 12 municipis. En la resta de
municipis el compostatge es gestiona pel propi Ajuntament, tot i que hi ha algun cas amb gestió
privada.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
32
Taula 21. Compostadors per municipi i gestor
COMPOSTADORS CASOLANS
COMPOSTADORS COMUNITARIS
GESTOR
ARGENÇOLA 42 0 Argençola CASTELLFOLLIT 17 8 Castellfollit COPONS no es coneix 4 Copons LA TORRE DE CLARAMUNT 190 20 Ambiens MONTMANEU 11 0 Montmaneu ORPÍ 17 3 CCA PUJALT no es coneix 4 Ambiens RUBIÓ 26 0 CCA SANT MARTÍ DE TOUS 49 0 Tous SANTA MARIA DE MIRALLES 25 0 Miralles ST. PERE SALLAVINERA 28 0 CCA VECIANA 26 0 CCA TOTAL 431 39
2.3 CONTENERITZACIÓ
El Consell Comarcal de l’Anoia disposa d’una xarxa de 2.089 contenidors distribuïts per el territori.
Alhora de fer l’anàlisi de la distribució de contenidors, cal tenir en compte que, en part dels
municipis, la recollida de FORM i Resta no es realitza des del Consell Comarcal, de manera que en
aquests casos no es pot realitzar l’anàlisi global, sinó relatiu a cada fracció.
Taula 22. Contenidors per fracció gestionats pel Consell Comarcal de l’Anoia
CONT. % PAPER I CARTRÓ 485 23,2% ENVASOS 431 20,6% VIDRE 416 19,9% FORM 187 9,0% RESTA 570 27,3% TOTAL 2.089 100%
2.3.1 DISTRIBUCIÓ DE LA CONTENERITZACIÓ
La xarxa de contenidors i la seva ubicació al territori influeix directament en els resultats de
recollida. La presència de àrees d’aportació completes amb contenidors de totes les fraccions, o de
contenidors de resta aïllats determina, en gran mesura, els resultats obtinguts.
Una gran quantitat de contenidors de resta aïllats comporta una davallada dels resultats
potencials. Aquest és el cas de molts municipis rurals, on compten una àmplia xarxa de
contenidors de resta.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
33
Il·lustració 21. Distribució dels contenidors actuals per municipis
L’índex que permet comparar la concentració real són els habitatges per contenidor. Amb aquest
indicador es detecta per a quines fraccions s’ha instal·lat una xarxa més intensiva de contenidors.
El fet que no es disposi del nombre de contenidors de FORM i resta dels municipis als quals no es
realitza el servi de recollida no permet completar l’anàlisi a nivell global.
Taula 23. Contenidors i índex de habitatges per contenidor per fracció i municipi.
PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE FORM RESTA
CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT ARGENÇOLA 6 26 6 26 6 26 20 8 BELLPRAT 1 72 1 72 1 72 8 9 EL BRUC 29 37 26 41 28 38 33 32 111 10 CABRERA D'ANOIA 16 68 15 73 13 84 CALONGE DE SEGARRA 7 18 7 18 7 18 27 5 CAPELLADES 26 99 22 117 25 103 CARME 11 39 11 39 11 39 CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 51 3 51 3 51 10 15 CASTELLOLÍ 9 31 5 56 7 40 13 22 39 7
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
34
PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE FORM RESTA
CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT CONT. HAB/CONT COPONS 3 55 3 55 2 82 HOSTALETS DE PIEROLA 30 50 29 51 28 53 JORBA 14 31 14 31 13 33 LA LLACUNA 8 91 8 91 5 145 LA POBLA 21 52 21 52 21 52 42 26 98 11 MASQUEFA 55 78 45 95 43 100 MONTMANEU 3 33 3 33 4 25 6 17 15 7 ÒDENA 20 82 18 91 20 82 ORPÍ 2 53 2 53 3 35 11 10 PIERA 70 145 67 151 61 166 PRATS DE REI 7 49 8 43 5 69 14 25 30 12 PUJALT 16 8 12 10 6 20 33 4 RUBIÓ 4 25 4 25 4 25 17 6 SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 41 105 30 144 32 135 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 47 2 95 2 95 7 27 19 10 SANT MARTÍ DE TOUS 9 70 9 70 8 79 16 40 56 11 SANT PERE SALLAVINERA 9 11 8 12 7 14 26 4 SANTA MARIA DE MIRALLES 3 24 3 24 3 24 LA TORRE DE CLARAMUNT 33 51 31 54 31 54 56 30 32 52 VALLBONA D'ANOIA 19 35 12 56 11 61 VECIANA 6 17 6 17 6 17 18 6 CONTENIDORS TOTALS 485 71 431 80 416 83 187 29 570 11
S’observa com la Resta és la fracció amb una cobertura més elevada, amb 1 contenidor per cada 11
habitatges, i com les altres fraccions presenten cobertures considerablement més baixes, sobretot
en el cas dels envasos, del paper i el cartró i del vidre. Aquest fet desincentiva la participació en la
recollida selectiva, ja que moltes vegades els generadors utilitzen l’àrea d’aportació més propera
que són majoritàriament de Resta.
Aquest és un factor que es repeteix habitualment en les zones rurals, on s’intensifica la presència
de contenidors de Resta aïllats amb la idea de millorar el servei. Aquest fet treu responsabilitat al
generador perquè no compta amb els mitjans adequats per participar en la recollida selectiva. Cal
buscar, doncs, un model que permeti combinar una bona cobertura d’aportació amb un equilibri
de les ràtios de les diferents fraccions.
Els municipis amb ratis d’habitatge per contenidor més alts, el que indica una contenerització més
optimitzada són Piera i Santa Margarida de Montbui, que són alhora dos dels municipis amb més
concentració d’habitatges. D’altra banda, alguns dels municipis més petits com Sant Pere
Sallavinera o Pujalt són els que tenen nivells de contenidors per habitatges més baixos degut a la
dispersió de la població, amb una contenerització més intensiva.
Pel que fa l’equilibri entre fraccions, la Torre de Claramunt és la que presenta un major equilibri
amb ràtios similars dels contenidors de recollida selectiva i resta. Aquest és una factor clau al qual
haurien de tendir tots els municipis de la comarca.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
35
Il·lustració 22. Índex d’habitatges per contenidor per fracció i municipi
2.3.2 RITMES DE RECOLLIDA
A partir de les alçades i les freqüències de recollida de cada fracció i municipi, s’ha determinat la
mitjana de contenidors que es recullen per jornada de servei a cada municipi.
Taula 24. Rimes de recollida del paper i cartró
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE
SERVEI
MITJANA D'ALÇADES PER
JORNADA ARGENÇOLA 6 Mensual / trimestral 48 0,9 23 2,1 BELLPRAT 1 Quinzenal 26 0,5 26 1,0 EL BRUC 29 Setmanal / Quinzenal 962 18,5 182 5,3 CABRERA D'ANOIA 16 Mensual / 14 cops l'any 198 3,8 26 7,6 CALONGE DE SEGARRA 7 Quinzenal / mes i mig 67 1,3 39 1,7 CAPELLADES 26 2-3 setmanals 3.224 62,0 260 12,4 CARME 11 Quinzenal 286 5,5 26 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Quinzenal 78 1,5 26 3,0 CASTELLOLÍ 9 Mensual 279 5,4 53 5,3 COPONS 3 Setmanal 156 3,0 52 3,0 HOSTALETS DE PIEROLA 30 3 cops al mes 1.030 19,8 106 9,7 JORBA 14 Setmanal / mensual 364 7,0 91 4,0 LA LLACUNA 8 3 cada 4 setmanes 312 6,0 39 8,0 LA POBLA 21 Setmanal / Quinzenal 910 17,5 78 11,7 MASQUEFA 55 2/1 cop setmana 3.276 63,0 260 12,6 MONTMANEU 3 Mensual / setmanal 117 2,3 65 1,8 ÒDENA 20 Setmanal / 3 cops cada 4 set. 1.001 19,3 91 11,0 ORPÍ 2 Mensual 26 0,5 13 2,0 PIERA 70 1-3 cops setmana 5.876 113,0 312 18,8 PRATS DE REI 7 Quinzenal 182 3,5 26 7,0 PUJALT 16 Quinzenal / Mensual 128 2,5 16 8,0 RUBIÓ 4 Mensual 52 1,0 26 2,0 SANTA MARGARIDA 41 2 cops setmana / quinzenal 3.484 67,0 364 9,6 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 3 cops cada 4 setmanes 160 3,1 40 4,0 SANT MARTÍ DE TOUS 9 1-2 cops setmana 624 12,0 156 4,0
-
20
40
60
80
100
120
140
160
180ARGENÇOLA
BELLPRAT
EL BRUC
CABRERA D'ANOIA
CALONGE DE SEGARRA
CAPELLADES
CARM
E
CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS
CASTELLOLÍ
COPONS
HOSTALETS DE PIEROLA
JORBA
LA LLACUNA
LA POBLA
MASQUEFA
MONTM
ANEU
ÒDENA
ORPÍ
PIERA
PRATS DE REI
PUJALT
RUBIÓ
SANTA MARGARIDA DE MONTBUI
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
SANT MARTÍ DE TOUS
SANT PERE SALLAVINERA
SANTA MARIA DE MIRALLES
LA TORRE DE CLARAMUNT
VALLBONA D'ANOIA
VECIANA
HABITATGE / CONTENIDOR
HABITATGE / CONTENIDOR
HABITATGE / CONTENIDOR
HABITATGE / CONTENIDOR
PAPER I CARTRÓ ENVASOS VIDRE FORM RESTA
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
36
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE
SERVEI
MITJANA D'ALÇADES PER
JORNADA SANT PERE SALLAVINERA 9 Mensual 117 2,3 65 1,8 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 39 0,8 13 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 33 Setmanal 1.716 33,0 52 33,0 VALLBONA D'ANOIA 19 Quinzenal 494 9,5 26 19,0 VECIANA 6 Mensual 78 1,5 13 6,0 TOTAL 485 Mitjana: mensual 25.310 487 2.565 5,6
Taula 25. Ritmes de recollida dels envasos
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE SERVEI
MITJANA D'ALÇADES
PER JORNADA ARGENÇOLA 6 Quinzenal / Mes i mig 81 1,6 31 2,6 BELLPRAT 1 Cada 2 mesos 6 0,1 6 1,0 EL BRUC 26 Setmanal / Quinzenal 780 15,0 156 5,0 CABRERA D'ANOIA 15 Quinzenal / Mensual 364 7,0 39 9,3 CALONGE DE SEGARRA 7 Mensual 91 1,8 13 7,0 CAPELLADES 22 Setmanal / Quinzenal 1.560 30,0 156 10,0 CARME 11 Quinzenal 286 5,5 26 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Quinzenal 78 1,5 26 3,0 CASTELLOLÍ 5 Setmanal / Mensual 180 3,5 64 2,8 COPONS 3 Setmanal 156 3,0 52 3,0 HOSTALETS DE PIEROLA 29 Quinzenal / Mensual 1.014 19,5 118 8,6 JORBA 14 Setmanal / Mensual 351 6,8 91 3,9 LA LLACUNA 8 Setmanal 416 8,0 52 8,0 LA POBLA 21 Setmanal / Quinzenal 910 17,5 78 11,7 MASQUEFA 45 2 cops setmana / Quinzenal 3.016 58,0 260 11,6 MONTMANEU 3 Quinzenal / Mensual 65 1,3 39 1,7 ÒDENA 18 Setmanal / 3 cops cada mes 897 17,3 91 9,9 ORPÍ 2 Mensual 26 0,5 13 2,0 PIERA 67 Setmanal 3.484 67,0 52 67,0 PRATS DE REI 8 Quinzenal 208 4,0 26 8,0 PUJALT 12 Quinzenal / Mensual 96 1,8 16 6,0 RUBIÓ 4 Quinzenal 104 2,0 52 2,0 SANTA MARGARIDA 30 2 cops setmana / Quinzenal 1.612 31,0 312 5,2 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 3 cops cada mes 80 1,5 40 2,0 SANT MARTÍ DE TOUS 9 Setmanal 468 9,0 52 9,0 SANT PERE SALLAVINERA 8 Mensual 104 2,0 65 1,6 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 39 0,8 13 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 31 Setmanal 1.612 31,0 52 31,0 VALLBONA D'ANOIA 12 Setmanal / Quinzenal 468 9,0 78 6,0 VECIANA 6 Cada 2 mesos 36 0,7 6 6,0 TOTAL 431 Mitjana: 3 cops al mes 18.588 357 2.075 6,0
Taula 26. Ritmes de recollida del vidre
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE SERVEI
MITJANA D'ALÇADES
PER JORNADA ARGENÇOLA 6 Mensual / Trimestral 40 0,8 22 1,8 BELLPRAT 1 Mensual 12 0,2 12 1,0 EL BRUC 28 Mensual / Bimensual 264 5,1 48 5,5 CABRERA D'ANOIA 13 Mensual 156 3,0 12 13,0 CALONGE DE SEGARRA 7 Quatrimestral / Semestral 24 0,5 9 2,7 CAPELLADES 25 Mensual 300 5,8 12 25,0 CARME 11 Mensual 132 2,5 12 11,0 CASTELLFOLLIT DE R. 3 Mensual 36 0,7 12 3,0 CASTELLOLÍ 7 Bimensual 42 0,8 6 7,0 COPONS 2 Mensual 24 0,5 12 2,0 HOSTALETS DE PIEROLA 28 Mensual 336 6,5 48 7,0 JORBA 13 Bimensual 78 1,5 6 13,0 LA LLACUNA 5 Mensual 60 1,2 12 5,0 LA POBLA 21 Mensual 252 4,8 12 21,0 MASQUEFA 43 Mensual 516 9,9 36 14,3 MONTMANEU 4 Bimensual 24 0,5 12 2,0 ÒDENA 20 Mensual 240 4,6 24 10,0
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
37
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE SERVEI
MITJANA D'ALÇADES
PER JORNADA ORPÍ 3 Bimensual 18 0,3 6 3,0 PIERA 61 Mensual 732 14,1 12 61,0 PRATS DE REI 5 Mensual 60 1,2 12 5,0 PUJALT 6 Mensual 72 1,4 12 6,0 RUBIÓ 4 Mensual 48 0,9 24 2,0 SANTA MARGARIDA 32 Quinzenal / Mensual 568 10,9 164 3,5 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 Mensual 104 2,0 52 2,0 SANT MARTÍ DE TOUS 8 Mensual 416 8,0 52 8,0 SANT PERE SALLAVINERA 7 Mensual / Bimensual 60 1,2 42 1,4 SANTA MARIA DE M. 3 Mensual 36 0,7 12 3,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 31 Mensual 372 7,2 21 17,7 VALLBONA D'ANOIA 11 Bimensual 66 1,3 6 11,0 VECIANA 6 Mensual 72 1,4 12 6,0 TOTAL 416 Mitjana: Mensual 5.160 99 734 5,8
Taula 27. Ritmes de recollida de la FORM
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE SERVEI
MITJANA D'ALÇADES
PER JORNADA EL BRUC 33 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 3.861 74 468 8,3 CASTELLOLÍ 13 2 cops setmana 1.352 26 104 13,0 LA POBLA 42 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 4.914 95 234 21,0 MONTMANEU 6 2 cops setmana 624 12 208 3,0 PRATS DE REI 14 2 cops setmana 1.456 28 104 14,0 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 2 cops setmana 728 14 104 7,0 SANT MARTÍ DE TOUS 16 2 cops setmana 1.664 32 104 16,0 LA TORRE DE CLARAMUNT 56 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 6.552 126 117 56,0 TOTAL 187 Mitjana: 2,3 cops setmana 21.151 407 1.443 13,5
Taula 28. Ritmes de recollida de la resta
CONTENIDORS FREQÜÈNCIA DE RECOLLIDA ALÇADES ANUALS
MITJANA D'ALÇADES SETMANALS
JORNADES ANUALS DE SERVEI
MITJANA D'ALÇADES
PER JORNADA
ARGENÇOLA 20 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.300 25 65 20 BELLPRAT 8 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 520 10 65 8 EL BRUC 111 1-5 cops setmana (hivern-estiu) 18.096 348 650 28 CALONGE DE SEGARRA 27 setmanal - 1 cop cada 3 set. 938 18 240 4 CASTELLFOLLIT DE R. 10 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 1.170 23 117 10 CASTELLOLÍ 39 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 4.212 81 312 14 COPONS 8 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 936 18 117 8 LA POBLA 98 1-5 cops setmana (hivern-estiu) 18.181 350 342 53 MONTMANEU 15 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 1.885 36 221 9 ORPÍ 11 2 cops setmana 1.144 22 104 11 PRATS DE REI 30 2 cops setmana 3.120 60 104 30 PUJALT 33 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.377 26 66 21 RUBIÓ 17 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.105 21 65 17 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19 2-3 cops setmana (hivern-estiu) 2.223 43 117 19 SANT MARTÍ DE TOUS 56 1-3 cops setmana (hivern-estiu) 6.240 120 182 34 SANT PERE SALLAVINERA 26 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.612 31 156 10 SANTA MARIA DE M. 36 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.188 23 66 18 LA TORRE DE CLARAMUNT 32 2-4 cops setmana (hivern-estiu) 23.543 453 286 82 VECIANA 18 1-2 cops setmana (hivern-estiu) 1.105 21 104 11 TOTAL 614 Mitjana: 3 cops setmana 89.895 1.729 3.379 17,0
El paper i cartró i el vidre són les fraccions amb una recollida mitjana més baixa, seguits pels
envasos, que es recullen 3 cops al mes. Aquesta fracció és la més voluminosa i per això té una
freqüència de recollida més elevada. La FORM també té freqüències de recollida elevades per tal
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
38
d’evitar males olors a la via pública. Tot i així, la fracció resta és la que es recull amb més
freqüència, en aquest cas una mitjana de 12 vegades al mes.
Il·lustració 23. Freqüències mensual mitjanes de recollida per fracció
2.3.3 CAPACITAT I ÚS MITJÀ DELS CONTENIDORS
Un altre factor important en l’anàlisi de la contenerització és el nivell d’ús dels contenidors.
Aquesta dada permet valorar el nivell d’optimització del volum total instal·lat. A partir de les
alçades anuals i les tones recollides per fracció anualment es calcula el % d’ús dels contenidors.
Per determinar l’ús dels contenidors és necessari treballar amb volums. Les densitats utilitzades
són:
Taula 29. Densitats de residus compactats i sense compactar en tones/m3
DENSITAT (T/M3) SENSE COMPACTAR COMPACTADA FORM 0,50 0,60 PIC 0,25 0,30 ELL 0,07 0,12 RESTA 0,25 0,33 VIDRE 0,20 0,25
PAPER I CARTRÓ
El paper i cartró és una de les fraccions amb un ús mitjà de la capacitat instal·lada més baix. La
mitjana d’ús del contenidors és del 4,76%. Entre els 30 municipis on es realitza aquest servei hi ha
certa variació, però no és significant, i es situa entre el 2,1% i el 8,4%. Aquest fet indica un
sobredimensionament del servei en base a la quantitat recollida.
Taula 30. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
ARGENÇOLA 6 48 127.200 1.586 6.346 5,0% BELLPRAT 1 26 68.900 819 3.276 4,8% EL BRUC 29 962 2.549.300 26.745 106.979 4,2% CABRERA D'ANOIA 16 198 524.700 8.288 33.154 6,3% CALONGE DE SEGARRA 7 67 177.550 2.142 8.568 4,8% CAPELLADES 26 3.224 8.543.600 98.599 394.394 4,6% CARME 11 286 757.900 9.349 37.397 4,9% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 78 206.700 2.463 9.853 4,8%
0
2
4
6
8
10
12
14
PAPER ICARTRÓ
VIDRE ENVASOS FORM RESTA
RECOLLIDES MENSUALS
RECOLLIDES MENSUALS
RECOLLIDES MENSUALS
RECOLLIDES MENSUALS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
39
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
CASTELLOLÍ 9 279 739.350 7.704 30.817 4,2% COPONS 3 156 413.400 4.843 19.373 4,7% HOSTALETS DE PIEROLA 30 1.030 2.729.500 41.791 167.164 6,1% JORBA 14 364 964.600 11.123 44.492 4,6% LA LLACUNA 8 312 826.800 10.770 43.080 5,2% LA POBLA 21 910 2.411.500 26.553 106.212 4,4% MASQUEFA 55 3.276 8.681.400 98.185 392.741 4,5% MONTMANEU 3 117 310.050 2.039 8.158 2,6% ÒDENA 20 1.001 2.652.650 30.717 122.870 4,6% ORPÍ 2 26 68.900 365 1.461 2,1% PIERA 70 5.876 15.571.400 174.364 697.454 4,5% PRATS DE REI 7 182 482.300 5.512 22.049 4,6% PUJALT 16 128 339.200 6.227 24.909 7,3% RUBIÓ 4 52 137.800 1.567 6.267 4,5% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 41 3.484 9.232.600 108.263 433.053 4,7% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 4 160 424.000 4.818 19.274 4,5% SANT MARTÍ DE TOUS 9 624 1.653.600 18.952 75.810 4,6% SANT PERE SALLAVINERA 9 117 310.050 2.826 11.306 3,6% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 39 103.350 1.057 4.228 4,1% LA TORRE DE CLARAMUNT 33 1.716 4.547.400 60.182 240.728 5,3% VALLBONA D'ANOIA 19 494 1.309.100 27.475 109.901 8,4% VECIANA 6 78 206.700 2.352 9.408 4,6% CONTENIDORS TOTALS 485 25.310 67.071.500 797.680 3.190.720 4,76%
Il·lustració 24. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de paper i cartó dels municipis
ENVASOS
L’ús dels contenidors d’envasos és superior al dels paper i cartró, en part degut a que el volum dels
envasos és superior. La mitjana d’ús és del 17,18%. Per aquesta fracció sí que hi ha variacions
significatives entre municipis. Pujalt és el municipi amb major optimització de la recollida
d’envasos, amb un ús mitjà del 28,1%, mentre que Orpí només arriba a un ús mitjà del 7,9%.
0,0%1,0%2,0%3,0%4,0%5,0%6,0%7,0%8,0%9,0%
ORPÍ
MONTM
ANEU
SANT PERE SALLAVINERA
SANTA MARIA DE MIRALLES
CASTELLOLÍ
EL BRUC
LA POBLA
PIERA
MASQUEFA
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
RUBIÓ
VECIANA
PRATS DE REI
SANT MARTÍ DE TOUS
JORBA
CAPELLADES
ÒDENA
COPONS
SANTA MARGARIDA DE…
BELLPRAT
CASTELLFOLLIT DE…
CALONGE DE SEGARRA
CARM
EARGENÇOLA
LA LLACUNA
LA TORRE DE CLARAMUNT
HOSTALETS DE PIEROLA
CABRERA D'ANOIA
PUJALT
VALLBONA D'ANOIA
% ÚS: 4,76%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
40
Taula 31. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
ARGENÇOLA 6 81 214.650 2.007 28.674 13,4% BELLPRAT 1 6 15.900 160 2.288 14,4% EL BRUC 26 780 2.067.000 25.146 359.228 17,4% CABRERA D'ANOIA 15 364 964.600 10.471 149.590 15,5% CALONGE DE SEGARRA 7 91 241.150 2.657 37.952 15,7% CAPELLADES 22 1.560 4.134.000 52.234 746.194 18,1% CARME 11 286 757.900 9.391 134.157 17,7% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 78 206.700 2.563 36.608 17,7% CASTELLOLÍ 5 180 477.000 7.140 102.003 21,4% COPONS 3 156 413.400 4.925 70.356 17,0% HOSTALETS DE PIEROLA 29 1.014 2.687.100 46.078 658.256 24,5% JORBA 14 351 930.150 10.898 155.683 16,7% LA LLACUNA 8 416 1.102.400 14.502 207.167 18,8% LA POBLA 21 910 2.411.500 27.990 399.852 16,6% MASQUEFA 45 3.016 7.992.400 83.121 1.187.447 14,9% MONTMANEU 3 65 172.250 2.129 30.412 17,7% ÒDENA 18 897 2.377.050 29.854 426.485 17,9% ORPÍ 2 26 68.900 379 5.412 7,9% PIERA 67 3.484 9.232.600 110.376 1.576.794 17,1% PRATS DE REI 8 208 551.200 6.341 90.584 16,4% PUJALT 12 96 254.400 4.999 71.420 28,1% RUBIÓ 4 104 275.600 1.653 23.618 8,6% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 30 1.612 4.271.800 48.856 697.944 16,3% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 80 212.000 2.643 37.758 17,8% SANT MARTÍ DE TOUS 9 468 1.240.200 13.242 189.172 15,3% SANT PERE SALLAVINERA 8 104 275.600 3.007 42.953 15,6% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 39 103.350 1.139 16.277 15,7% LA TORRE DE CLARAMUNT 31 1.612 4.271.800 50.070 715.291 16,7% VALLBONA D'ANOIA 12 468 1.240.200 17.396 248.511 20,0% VECIANA 6 36 95.400 1.139 16.270 17,1% CONTENIDORS TOTALS 431 18.588 9.258.200 592.505 8.464.357 17,18%
Il·lustració 25. Capacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipisCapacitat i ús mitjà dels contenidors d’envasos dels municipis
VIDRE
El vidre és la fracció amb un ús de capacitat instal·lada més intensiu. Les freqüències de recollida
són baixes, de manera que els contenidors es recullen més plens. L’ús mitjà per els 30 municipis és
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
ORPÍ
RUBIÓ
ARGENÇOLA
BELLPRAT
MASQUEFA
SANT MARTÍ DE TOUS
CABRERA D'ANOIA
SANT PERE SALLAVINERA
CALONGE DE SEGARRA
SANTA MARIA DE MIRALLES
SANTA MARGARIDA DE…
PRATS DE REI
LA POBLA
JORBA
LA TORRE DE CLARAMUNT
COPONS
VECIANA
PIERA
EL BRUC
MONTM
ANEU
CARM
ECASTELLFOLLIT DE…
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
ÒDENA
CAPELLADES
LA LLACUNA
VALLBONA D'ANOIA
CASTELLOLÍ
HOSTALETS DE PIEROLA
PUJALT
% ÚS: 17,18%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
41
del 31,54%. En aquest cas, igual que en el cas dels envasos, hi ha molta variació entre municipis. La
Llacuna, Orpí, Vallbona i Castellolí tenen usos sensiblement superiors a la resta de municipis -
entre el 59% i el 74%-. En la banda oposada hi ha municipis com Sant Martí de Tous, o Sant Martí
Sesgueioles, amb usos molt baixos -el 7,4% i el 8,1% respectivament-.
Taula 32. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
ARGENÇOLA 6 40 106.000 7.703 38.517 36,3% BELLPRAT 1 12 31.800 2.227 11.134 35,0% EL BRUC 28 264 699.600 46.875 234.377 33,5% CABRERA D'ANOIA 13 156 413.400 28.949 144.747 35,0% CALONGE DE SEGARRA 7 24 63.600 3.977 19.884 31,3% CAPELLADES 25 300 795.000 53.444 267.221 33,6% CARME 11 132 349.800 26.280 131.400 37,6% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 3 36 95.400 6.680 33.401 35,0% CASTELLOLÍ 7 42 111.300 13.131 65.653 59,0% COPONS 2 24 63.600 4.453 22.267 35,0% HOSTALETS DE PIEROLA 28 336 890.400 61.803 309.015 34,7% JORBA 13 78 206.700 11.289 56.445 27,3% LA LLACUNA 5 60 159.000 23.630 118.152 74,3% LA POBLA 21 252 667.800 46.631 233.153 34,9% MASQUEFA 43 516 1.367.400 94.429 472.145 34,5% MONTMANEU 4 24 63.600 4.600 23.002 36,2% ÒDENA 20 240 636.000 44.536 222.682 35,0% ORPÍ 3 18 47.700 6.680 33.401 70,0% PIERA 61 732 1.939.800 135.394 676.970 34,9% PRATS DE REI 5 60 159.000 11.135 55.673 35,0% PUJALT 6 72 190.800 13.360 66.801 35,0% RUBIÓ 4 48 127.200 8.907 44.534 35,0% SANTA MARGARIDA DE MONTBUI 32 568 1.505.200 71.258 356.290 23,7% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 2 104 275.600 4.453 22.267 8,1% SANT MARTÍ DE TOUS 8 416 1.102.400 16.260 81.300 7,4% SANT PERE SALLAVINERA 7 60 159.000 10.875 54.373 34,2% SANTA MARIA DE MIRALLES 3 36 95.400 6.680 33.401 35,0% LA TORRE DE CLARAMUNT 31 372 985.800 67.706 338.532 34,3% VALLBONA D'ANOIA 11 66 174.900 22.421 112.107 64,1% VECIANA 6 72 190.800 6.900 34.501 18,1% CONTENIDORS TOTALS 416 5.160 13.674.000 862.669 4.313.345 31,54%
Il·lustració 26. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de vidre dels municipis
0,0%
10,0%
20,0%
30,0%
40,0%
50,0%
60,0%
70,0%
80,0%
SANT MARTÍ DE TOUS
SANT MARTÍ SESGUEIOLES
VECIANA
SANTA MARGARIDA DE…
JORBA
CALONGE DE SEGARRA
EL BRUC
CAPELLADES
SANT PERE SALLAVINERA
LA TORRE DE CLARAMUNT
MASQUEFA
HOSTALETS DE PIEROLA
PIERA
LA POBLA
CASTELLFOLLIT DE…
PUJALT
SANTA MARIA DE MIRALLES
BELLPRAT
COPONS
RUBIÓ
ÒDENA
CABRERA D'ANOIA
PRATS DE REI
MONTM
ANEU
ARGENÇOLA
CARM
ECASTELLOLÍ
VALLBONA D'ANOIA
ORPÍ
LA LLACUNA
% ÚS: 31,54%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
42
FORM
La FORM és una de les fraccions amb freqüències de recollida més elevades degut a la seva
fermentabilitat i a les potencials males olors associades. A més, la seva densitat és elevada. Per
aquestes raons és una de les fraccions amb un ús més baix de capacitat instal·lada i per tant amb
un elevat potencial de millora d’eficiència.
Taula 33. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
EL BRUC 33 3.861 1.521.234 96.200 192.400 12,6% CASTELLOLÍ 13 1.352 532.688 28.800 57.600 10,8% LA POBLA 42 4.914 1.936.116 41.420 82.840 4,3% MONTMANEU 6 624 245.856 11.100 22.200 9,0% PRATS DE REI 14 1.456 573.664 18.300 36.600 6,4% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 728 286.832 14.080 28.160 9,8% SANT MARTÍ DE TOUS 16 1.664 655.616 32.600 65.200 9,9% LA TORRE DE CLARAMUNT 56 6.552 2.581.488 39.320 78.640 3,0% CONTENIDORS TOTALS 187 21.151 8.333.494 281.820 563.640 6,76%
Il·lustració 27. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de FORM dels municipis
RESTA
Les alçades de contenidors de la fracció resta es realitzen amb un ús mitjà d’aquests del 16,53%. En
aquest cas hi ha municipis on l’ús és molt baix, com per exemple la Torre de Claramunt amb un
11,8%,, on es podria reduir la freqüència o reduir contenidors, i d’altres amb un ús més elevat com
Copons amb un ús mitjà del 36%.
0,0%
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
10,0%
12,0%
14,0%
% ÚS: 6,76%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
43
Taula 34. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis
CONTENIDORS ALÇADES ANUALS
VOLUM TOTAL (M3)
PES RECOLLIT 2013 (TN)
VOLUM RECOLLIT 2013 (M3) % ÚS
ARGENÇOLA 20 1.300 1.430.000 87.231 348.923 24,4% BELLPRAT 8 520 572.000 32.400 129.600 22,7% EL BRUC 111 18.096 19.905.600 722.414 2.889.654 14,5% CALONGE DE SEGARRA 27 938 1.031.800 71.565 286.259 27,7% CASTELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 10 1.170 1.287.000 65.512 262.048 20,4% CASTELLOLÍ 39 4.212 4.633.200 200.453 801.811 17,3% COPONS 8 936 1.029.600 92.571 370.286 36,0% LA POBLA 98 18.181 19.999.100 864.475 3.457.901 17,3% MONTMANEU 15 1.885 2.073.500 69.785 279.139 13,5% ORPÍ 11 1.144 1.258.400 56.967 227.868 18,1% PRATS DE REI 30 3.120 3.432.000 190.128 760.510 22,2% PUJALT 33 1.377 1.514.700 72.989 291.956 19,3% RUBIÓ 17 1.105 1.215.500 80.822 323.288 26,6% SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19 2.223 2.445.300 132.804 531.218 21,7% SANT MARTÍ DE TOUS 56 6.240 6.864.000 417.640 1.670.559 24,3% SANT PERE SALLAVINERA 26 1.612 1.773.200 58.035 232.141 13,1% SANTA MARIA DE MIRALLES 36 1.188 1.306.800 46.998 187.991 14,4% LA TORRE DE CLARAMUNT 32 23.543 25.897.300 764.000 3.056.000 11,8% VECIANA 18 1.105 1.215.500 60.171 240.686 19,8% CONTENIDORS TOTALS 614 89.895 98.884.500 4.086.960 16.347.840 16,53%
Il·lustració 28. Capacitat i ús mitjà dels contenidors de resta dels municipis
2.4 PERSONAL I MITJANS DE RECOLLIDA
El Consell Comarcal disposa d’entre 12 i 14 persones contractades -en funció de si és estiu o hivern-
i té a la seva disposició 9 vehicles per dur a terme la recollida de residus. A part del personal directe
associat a la recollida de residus, cal tenir en compte un encarregat de tots els serveis, que treballa
a jornada completa.
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
% ÚS: 16,53%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
44
Taula 35. Personal i medis destinats als serveis de recollida de residus.
PERSONAL HORARI CONDUCTORS PEONS MEDIS
PERSONAL DIRECTE
SELECTIVA 5 equips jornada completa formats per un conductor
3 equips treballen al matí i 2 a la tarda
5 0
3 camions amb 4 caixes compactadores mòbils de 16m3 i 2 caixes obertes 2 remolcadors de caixes
FORM
3 equips jornada completa formats per conductor + peó
HIVERN 3 3 3 camions recol·lectors de càrrega posterior 4 equips jornada completa formats
per conductor + peó ESTIU 4 4
RESTA 1 equip jornada completa format per conductor
1 0 1 camió recol·lector de 9m3 de càrrega posterior
TOTAL 9/10equips (hivern - estiu) Diürn 9/10 conductors 3/4 peons 9 vehicles PERSONAL INDIRECTE 1 encarregat de la recollida de totes les fraccions
2.5 COST DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL
SERVEI DE RECOLLIDA, RENTAT I MANTENIMENT
§ Servei de recollida. Es calcula en funció de les alçades. Aquest mètode de càlcul no té en
compte la utilització dels contenidors. El contracte de recollida estableix un preu unitari
per alçada i uns factors multiplicadors que varien anualment
§ Servei de rentat i manteniment de contenidors. Es calcula en funció dels serveis
contractats de neteja i manteniment per contenidors. En concret, el rentat dels
contenidors d’envasos, paper i cartró i vidre es realitza setmanalment, mentre que els
contenidors de FORM es renten diàriament.
Taula 36. Imports unitaris de càlcul dels serveis de recollida, neteja i manteniment actual per fraccions.
COST UNITARI PER ALÇADA
COST UNITARI RENTAT I
MANTENIMENT Kt IVA (10%) DESPESES DE GESTIÓ
PAPER I CARTRÓ 4,79 € 61,21 € 1,42 € 1,10
6% VIDRE 12,93 € 70,14 € 1,42 € ENVASOS 5,59 € 66,68 € 1,42 € FORM 2,61 € 5,17 € 1,01 € L'IVA està inclòs
en el preu unitari RESTA 3,74 € 3,01 € 1,44 €
SERVEI DE TRANSPORT
El servei de transport només s’aplica sobre les fraccions de recollida selectiva –envasos lleugers,
vidre i paper i cartró-. Es calcula en funció del pes, mitjançant uns preus i coeficients unitaris per
fracció.
Taula 37. Imports unitaris de càlcul del servei de transport actual per fraccions.
COST UNITARI PER KG Kt IVA (10%)
DESPESES DE GESTIÓ
PAPER I CARTRÓ 0,0605 € 1,4205
1,10 6% VIDRE 0,2300 € 1,4205
ENVASOS 0,0968 € 1,4205
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
45
L’aplicació de cost per tona transportada de recollida selectiva és un mecanisme que penalitza els
resultats de recollida selectiva, ja que a més quantitat recollida, més cost s’afegeix al balanç,
sobretot en el ca del vidre.
VALORACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL SERVEI DE RECOLLIDA ACTUAL
• El Consell Comarcal únicament realitza la totalitat dels serveis a 19 municipis. A la resta
només realitza el servei de recollida selectiva d’envasos, paper i cartró i vidre.
• Hi ha 9 municipis que han optat pel compostatge com a via única de gestió de la FORM i,
per tant, no tenen implantat el servei de recollida d’aquesta fracció.
• Elevada cobertura de contenidors de Resta, vers una baixa cobertura de contenidors de
recollida selectiva. Aquest fet té un efecte directe sobre els resultats de recollida
selectiva.
• Sobredimensionament del servei en pràcticament de totes les fraccions. La capacitat dels
contenidors no s’aprofita, fet que hauria de permetre una optimització de les freqüències
o de la capacitat instal·lada.
• Penalització a nivell econòmic de la millora de la recollida selectiva. El contracte actual de
recollida selectiva penalitza la millora dels resultats, ja que aplica un criteri en concepte
de transport de preu per quilo recollit, cost que no es reflecteix en el cost real del servei,
ja que la despesa de recollida real no depèn del pes.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
46
3 ANÀLISIS DE LA SITUACIO ACTUAL DELS MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
Alhora de plantejar un canvi de model que tingui com a objectiu maximitzar els resultats de
recollida selectiva, optimitzant el servei, cal tenir en compte que només és possible si es gestiona
la recollida de totes les fraccions, especialment la de la fracció resta, que és la que cal reduir.
En aquest sentit, l’àmbit d’estudi s’ha acotat tenint en compte els municipis que actualment
tenen delegada la recollida de totes les fraccions al Consell Comarcal i aquells que es preveu que
poden arribar a formar part del nou projecte –Capellades, Carme, La Llacuna i Vallbona d’Anoia-.
La resta de municipis exclosos de l’àmbit d’estudi es poden adherir al projecte, però per aspectes
administratius -contractes en vigor amb operadors de recollida-, no es valora que formin part
d’aquesta primera fase de treball.
3.1 MUNICIPIS DE L’ÀMBIT D’ESTUDI
Per aquesta raó només s’han tingut en compte els municipis que tenen delegat o podrien delegar
el 100% de la gestió de la recollida de totes les fraccions al servei al Consell Comarcal.
Taula 38. Municipis amb recollida completa actual, o potencialment completa del Consell Comarcal
GESTIÓ ACTUAL DEL CONSELL COMARCAL HABITATGES POBLACIÓ
ARGENÇOLA COMPLETA 156 2.935 BELLPRAT COMPLETA 72 215 EL BRUC COMPLETA 1.060 2.027 CALONGE DE SEGARRA COMPLETA 127 203 CAPELLADES SELECTIVA 2.584 5.374 CARME SELECTIVA 425 831 CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS COMPLETA 153 183 CASTELLOLÍ COMPLETA 281 556 COPONS COMPLETA 164 325 LA LLACUNA SELECTIVA 726 934 LA POBLA DE CLARAMUNT COMPLETA 1.094 2.219 MONTMANEU COMPLETA 99 169 ORPÍ COMPLETA 106 135 ELS PRATS DE REI COMPLETA 346 551 PUJALT COMPLETA 122 198 RUBIÓ COMPLETA 101 212 SANT MARTÍ SESGUEIOLES COMPLETA 189 382 SANT MARTÍ DE TOUS COMPLETA 632 1.184 SANT PERE SALLAVINERA COMPLETA 98 171 SANTA MARIA DE MIRALLES COMPLETA 73 133 LA TORRE DE CLARAMUNT COMPLETA 1.672 3.827 VALLBONA SELECTIVA 671 1.431 VECIANA COMPLETA 99 176 TOTAL 11.050 24.371
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
47
3.2 GENERACIÓ DE RESIDUS
S’ha analitzat la generació de residus concreta dels municipis de l’àmbit d’estudi.
Taula 39. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
ANY CAPTACIÓ
(TN)
DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 9.042 -
TENDÈNCIA GENERAL DE DISMINUCIÓ
DE LA CAPTACIÓ DEL 3,48% EN ELS ÚLTIMS 13 ANYS
2001 8.295 -8,3% 2002 10.311 24,3% 2003 11.200 8,6% 2004 8.657 -22,7% 2005 11.256 30,0% 2006 11.697 3,9% 2007 9.197 -21,4% 2008 10.425 13,4% 2009 10.048 -3,6% 2010 9.423 -6,2% 2011 10.234 8,6% 2012 9.259 -9,5% 2013 8.728 -5,7%
La captació absoluta de residus ha disminuït en un 3,48% en els últims 13 anys, tot i que en els
últims dos anys s’ha vist reduïda en un 9,5% i 5,7% respectivament.
Il·lustració 29. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
Amb l’evolució de la generació per càpita s’ha posat en evidència com la reducció de la generació
real per habitant dels últims 13 anys ha estat més abrupta, reduint-se en una mitjana del 26%. Els
últims dos anys la baixada en la captació és molt semblant a l’absoluta, reduint-se en un 9,7% i 4,8%
respectivament.
-
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
14.000
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
48
Taula 40. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
ANY
CAPTACIÓ PER CAPITA
(KG)
DESVIACIÓ RESPECTE L'ANY
ANTERIOR TENDÈNCIA 2000 548 -
TENDÈNCIA GENERAL DE DISMINUCIÓ
DE LA CAPTACIÓ PER CÀPITA DEL 26,05% EN ELS
ÚLTIMS 13 ANYS
2001 503 -8,3% 2002 596 18,6% 2003 612 2,6% 2004 461 -24,7% 2005 580 25,9% 2006 584 0,7% 2007 448 -23,4% 2008 495 10,6% 2009 467 -5,6% 2010 436 -6,8% 2011 472 8,2% 2012 426 -9,7% 2013 405 -4,8%
Il·lustració 30. Evolució de la generació de residus de l’àmbit d’estudi entre els anys 2.000 i 2.013 –Font: ARC i Consell Comarcal-.
3.3 RESULTATS DE RECOLLIDA SELECTIVA
Taula 41. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013
FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA TOTAL TN % TN % TN % TN % TN % TN % TN 2000 0 0,0% 374 4,1% 365 4,0% 43 0,5% 116 1,3% 8.144 90,1% 9.042 2001 2 0,0% 165 2,0% 86 1,0% 31 0,4% 57 0,7% 7.954 95,9% 8.295 2002 0 0,0% 392 3,8% 363 3,5% 64 0,6% 2 0,0% 9.490 92,0% 10.311 2003 0 0,0% 397 3,5% 368 3,3% 65 0,6% 78 0,7% 10.292 91,9% 11.200 2004 0 0,0% 397 4,6% 369 4,3% 65 0,8% 17 0,2% 7.809 90,2% 8.657 2005 4 0,0% 539 4,8% 362 3,2% 116 1,0% 68 0,6% 10.168 90,3% 11.256 2006 0 0,0% 536 4,6% 332 2,8% 106 0,9% 101 0,9% 10.622 90,8% 11.697 2007 12 0,1% 430 4,7% 372 4,0% 114 1,2% 69 0,7% 8.200 89,2% 9.197 2008 34 0,3% 496 4,8% 377 3,6% 171 1,6% 654 6,3% 8.694 83,4% 10.425 2009 15 0,1% 499 5,0% 430 4,3% 199 2,0% 31 0,3% 8.874 88,3% 10.048 2010 315 3,3% 487 5,2% 423 4,5% 241 2,6% 207 2,2% 7.751 82,3% 9.423 2011 612 6,0% 454 4,4% 415 4,1% 247 2,4% 159 1,6% 8.347 81,6% 10.234 2012 555 6,1% 367 4,1% 398 4,4% 260 2,9% 615 6,8% 6.856 75,7% 9.051 2013 523 3,8% 325 3,8% 415 4,9% 253 3,0% 114 1,3% 6.903 80,9% 8.534
-
100
200
300
400
500
600
700
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
CAPTACIÓ DE RESIDUS (TN)
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
49
Entre el 2010 i el 2013 –des de l’inici de la recollida de la FORM-, s’estanquen els resultats de
recollida selectiva.
Il·lustració 31. Evolució de la recollida selectiva al conjunt dels municipis de l’àmbit d’estudi entre el 2000 i el 2013
Pel que fa a la recollida selectiva per municipis, cap d’ells arriba al nivell de recollida selectiva mitjà
de Catalunya, que es situa al 39% -Pujalt, municipi amb millors resultats, va recollir selectivament
un 25,2% dels seus residus al 2013-.
Il·lustració 32. Recollida selectiva per municipis l’any 2013
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
FORM I PODA PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
80%
90%
100%
RESTA
ALTRES
FORM
ENVASOS
VIDRE
PAPER
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
50
Els resultats de recollida selectiva del conjunt de municipis és molt baix, comparat amb la mitjana
del 2013 de Catalunya. Alhora, si es considera que el 88,8% dels materials de la bossa tipus
catalana són aptes per la recollida selectiva, hi ha un llarg recorregut de millora en els resultats de
l’àmbit territorial estudiat mitjançant l’optimització del model de recollida.
Il·lustració 33. Resultats de recollida selectiva dels municipis de l’àmbit d’estudi, Catalunya i la bossa tipus al 2013
ÀMBIT ESTUDI CATALUNYA BOSSA TIPUS
3.4 BALANÇ ECONÒMIC
La gestió dels residus municipals és un dels serveis municipals amb més influència en els
pressupostos de les administracions locals. És necessari un anàlisi específic de les variables i
partides que repercuteixen en el balanç econòmic i l’adequació de la taxa d’escombraries al
resultat obtingut.
L’estudi del balanç econòmic es realitza independentment a l’ingrés de la taxa d’escombraries. El
dèficit o superàvit obtingut d’aquest primer anàlisi és un indicador de la idoneïtat de la taxa per al
servei de recollida i els resultats obtinguts.
Per a la realització de l’anàlisi econòmic dels 23 municipis de l’àmbit d’estudi s’han tingut en
compte tots els costos i ingressos actuals. En els 19 municipis que actualment tenen delegada la
recollida de totes les fraccions al Consell Comarcal únicament s’han tingut en compte les dades
pròpies del Consell. En els altres quatre casos s’ha treballat amb les dades de cost de recollida i
tractament de FORM i resta que ham facilitat els ajuntaments.
3.4.1 INGRESSOS
Els Sistemes Integrats de Gestió (SIGs) i l’Agència de Residus de Catalunya fomenten models que
promoguin i millorin la recollida selectiva mitjançant incentius econòmics a les entitats locals.
Aquests ingressos es diferencien segons si han meritat com a conseqüència de la fase de recollida
o tractament de residus.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
51
Taula 42. Ingressos i variables
INGRÉS ORGANISME VARIABLES
RETORN PER LA RECOLLIDA DE LA FORM ARC Tones recollies Tipologia de municipi rural / urbà % impropis
RETORN PER EL TRACTAMENT DE LA FORM ARC Tones recollides
% impropis
RETORN PER LA RECOLLIDA D'ENVASOS ECOEMBES
Tones recollides % impropis Sistema de recollida Número i volum de contenidors
RETORN PER LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ ECOEMBES 40% de les tones recollides
Sistema de recollida
Número i volum de contenidors
RETORN PER LA RECOLLIDA DE VIDRE ECOVIDRIO Tones recollides
Distància a planta de tractament
VENDA DE PAPER I CARTRÓ Tones aportades
Els ingressos per recollida són els que tenen major impacte en el balanç i els més diversificats -
provenen de 4 organismes diferents-. En canvi, només hi ha un ingrés per tractament, el de l’ARC
per tractament de la FORM. Per estimar el preu de venda del paper i cartró s’ha tingut en compte
la mitjana del preu de mercat establert per Aspapel al 2013, és a dir, 99,34€.
Taula 43. Ingressos de recollida per fracció i municipi
RETORN DEL
CÀNON
RETORN ECOEMBES PAPER I CARTRÓ
VENDA DE PAPER
RETORN ECOVIDRIO
RETORN ECOEMBES ENVASOS
TOTAL INGRESSOS
ARGENÇOLA 0,00 € 38,77 € 157,59 € 502,57 € 308,79 € 968,95 € BELLPRAT 0,00 € 20,02 € 81,36 € 145,27 € 24,64 € 251,27 € EL BRUC 4.681,50 € 653,64 € 2.656,81 € 3.058,15 € 3.868,45 € 14.264,92 € CALONGE DE SEGARRA 0,00 € 52,35 € 212,77 € 259,44 € 408,70 € 880,91 € CAPELLADES 32.023,44 € 2.409,75 € 9.794,78 € 3.486,70 € 8.035,61 € 53.340,53 € CARME 5.660,77 € 228,49 € 928,75 € 1.714,51 € 1.444,71 € 9.748,74 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 0,00 € 60,20 € 244,69 € 435,81 € 394,22 € 1.074,72 € CASTELLOLÍ 1.757,60 € 188,29 € 765,35 € 856,64 € 1.098,45 € 4.478,04 € COPONS 0,00 € 118,37 € 481,13 € 290,54 € 757,65 € 1.529,33 € LA LLACUNA 6.295,34 € 263,22 € 1.069,88 € 1.541,65 € 2.230,94 € 11.137,81 € LA POBLA DE CLARAMUNT 1.939,14 € 648,95 € 2.637,77 € 3.042,19 € 4.305,93 € 11.925,02 € MONTMANEU 633,91 € 49,84 € 202,60 € 300,13 € 327,50 € 1.464,14 € ORPÍ 0,00 € 8,93 € 36,28 € 435,81 € 58,28 € 530,37 € ELS PRATS DE REI 1.138,66 € 134,72 € 547,59 € 726,42 € 975,49 € 3.388,16 € PUJALT 0,00 € 152,19 € 618,61 € 871,63 € 769,11 € 2.259,35 € RUBIÓ 0,00 € 38,29 € 155,64 € 581,08 € 254,33 € 991,06 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 874,12 € 117,76 € 478,66 € 290,54 € 406,61 € 2.049,93 € SANT MARTÍ DE TOUS 1.939,79 € 463,20 € 1.882,74 € 1.060,81 € 2.037,15 € 6.920,49 € SANT PERE SALLAVINERA 0,00 € 69,08 € 280,77 € 709,47 € 462,55 € 1.452,79 € SANTA MARIA DE MIRALLES 0,00 € 25,83 € 105,01 € 435,81 € 175,29 € 716,11 € LA TORRE DE CLARAMUNT 1.945,96 € 1.470,85 € 5.978,47 € 4.417,17 € 7.702,82 € 20.044,42 € VALLBONA 10.888,00 € 671,50 € 2.729,40 € 1.462,77 € 2.676,17 € 17.756,34 € VECIANA 0,00 € 57,49 € 233,66 € 450,16 € 175,21 € 859,03 € TOTAL 69.778,23 € 7.941,73 € 32.280,33 € 27.075,27 € 38.898,61 € 168.032,44 €
El 40% dels ingressos actuals provenen de la recollida i tractament de la FORM, seguit per un 22%
dels ingressos per la recollida dels envasos lleugers. Aquestes dues fraccions són les suposen un
major impacte en els ingressos del balanç.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
52
Il·lustració 34. Distribució dels ingressos
INGRESSOS PER TONA DE RESIDUS
Per valorar correctament els ingressos i el seu pes al balanç es calcula l’import del retorn per tona
recollida o tractada. Les millores en la recollida de cada fracció afectaran de forma diferent en el
balanç, en funció d’aquesta dada.
Taula 44. Ingressos per tones recollides
FRACCIÓ INGRÉS/TN FORM - RECOLLIDA 32,62 € FORM - TRACTAMENT 34,00 € RECOLLIDA PAPER I CARTRÓ 24,44 € VENDA PAPER I CARTRÓ 99,34 € VIDRE 65,24 € ENVASOS 153,84 €
El retorn d’Ecoembes per la recollida d’envasos és el que aporta major ingrés per tona de material
recollit, seguit per la venda de paper i cartró i el retorn d’Ecoembes per la recollida de vidre. Els
retorns de l’ARC per recollida i tractament de la FORM i d’Ecoembes per la recollida de paper i
cartró tenen ingressos per tona més moderats.
40%
5%18%
15%
22%RETORN DEL CÀNON
RETORN ECOEMBES PAPER ICARTRÓ
VENDA DE PAPER
RETORN ECOVIDRIO
RETORN ECOEMBESENVASOS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
53
Il·lustració 35. Ingressos unitaris per tona
3.4.2 DESPESES
Les despeses es diferencien segons si es tracten de la fase de recollida, transport o tractament de
residus. Cadascuna es repercuteix als municipis en funció d’unes variables que determina el
Consell Comarcal i que han acordat els diferents ajuntaments entre ells.
Il·lustració 36. Proporció d’ingressos de recollida, transport, voluminosos i tractament de residus.
COST DE RECOLLIDA, TRANSPORT, NETEJA I VOLUMINOSOS
Taula 45. Variables per les despeses de recollida, rentat i manteniment de contenidors.
COST UNITARI PER ALÇADA
COST UNITARI RENTAT I
MANTENIMENT Kt IVA (10%)
DESPESES DE GESTIÓ
PAPER I CARTRÓ 4,38 € 55,98 € 1,4205 10%
6% VIDRE 11,82 € 64,15 € 1,4205 ENVASOS 5,11 € 60,98 € 1,4205 FORM 2,39 € 4,73 € 1,0081 L'IVA està inclòs
en el preu unitari RESTA 3,42 € 2,75 € 1,43884
Taula 46. Cost dels servei de recollida per municipis i fraccions
24,44 €32,62 € 34,00 €
65,24 €
99,34 €
153,84 €
0
20
40
60
80
100
120
140
160
180
RECOLLIDAPAPER ICARTRÓ
FORM -RECOLLIDA
FORM -TRACTAMENT
VIDRE VENDA PAPERI CARTRÓ
ENVASOS
INGRÉS PER TONA
INGRÉS PER TONA
INGRÉS PER TONA
INGRÉS PER TONA
RECOLLIDA 43%
TRANSPORT4%
VOLUMINOSOS3%
TRACTAMENT 50%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
54
COST SERVEI DE RECOLLIDA
PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS
FORM NO DELEGADA
RSU NO DELEGADA SUBTOTAL
ARGENÇOLA 346,72 € 779,25 € 682,61 € 0,00 € 6.780,91 € 8.589,50 € BELLPRAT 187,81 € 233,78 € 50,56 € 0,00 € 2.712,36 € 3.184,51 € EL BRUC 6.948,92 € 5.143,07 € 6.573,30 € 9.860,69 € 94.390,23 € 122.916,20 € CALONGE DE SEGARRA 483,97 € 467,55 € 766,88 € 0,00 € 4.892,69 € 6.611,09 € CAPELLADES 23.288,26 € 5.844,39 € 13.146,60 € 17.886,00 € 78.043,15€ 180.778,98 CARME 2.065,89 € 2.571,53 € 2.410,21 € 7.062,00€ 39.601,00€ 68.383,03€ CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 563,43 € 701,33 € 657,33 € 0,00 € 6.102,82 € 8.024,90 € CASTELLOLÍ 2.015,33 € 818,21 € 1.516,92 € 3.452,90 € 21.970,14 € 29.773,50 € COPONS 1.126,85 € 467,55 € 1.314,66 € 0,00 € 4.882,25 € 7.791,32 € LA LLACUNA 2.253,70 € 1.168,88 € 3.505,76 € 6.900,00€ 42.265,00€ 65.510,22€ LA POBLA DE CLARAMUNT 6.573,30 € 4.909,29 € 7.668,85 € 12.549,97 € 94.833,60 € 126.535,00 € MONTMANEU 845,14 € 467,55 € 547,77 € 1.593,65 € 9.832,32 € 13.286,43 € ORPÍ 187,81 € 350,66 € 219,11 € 0,00 € 5.967,20 € 6.724,78 € ELS PRATS DE REI 1.314,66 € 1.168,88 € 1.752,88 € 3.718,51 € 16.274,18 € 24.229,10 € PUJALT 924,60 € 1.402,65 € 809,02 € 0,00 € 7.182,55 € 10.318,82 € RUBIÓ 375,62 € 935,10 € 876,44 € 0,00 € 5.763,77 € 7.950,93 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 1.155,74 € 2.026,06 € 674,18 € 1.859,25 € 11.595,35 € 17.310,59 € SANT MARTÍ DE TOUS 4.507,41 € 8.104,22 € 3.943,98 € 4.249,72 € 32.548,36 € 53.353,69 € SANT PERE SALLAVINERA 845,14 € 1.168,88 € 876,44 € 0,00 € 8.408,33 € 11.298,78 € SANTA MARIA DE MIRALLES 281,71 € 701,33 € 328,66 € 0,00 € 0,00 € 1.311,70 € LA TORRE DE CLARAMUNT 12.395,36 € 7.247,05 € 13.584,82 € 16.733,29 € 122.802,24 € 172.762,75 € VALLBONA 3.568,36 € 1.285,77 € 3.943,98 € 29.400,00 € 14.880,00 € 70.080,00 € VECIANA 563,43 € 1.402,65 € 303,38 € 0,00 € 5.763,77 € 8.033,23 € TOTAL 72.819,16 € 49.365,63 € 66.154,36 € 115.265,97 € 637492,15 € 941.097,33€
Taula 47. Cost del servei de neteja, manteniment i voluminosos per municipis i fraccions
COST NETEJA I MANTENIMENT COST SERVEI
VOLUMINOSOS
PAPER I CARTRÓ VIDRE ENVASOS FORM RSU SUBTOTAL
ARGENÇOLA 553,44 € 634,20 € 602,89 € 0,00 € 335,54 € 2.126,06 € 1.511,44 € BELLPRAT 92,24 € 105,70 € 100,48 € 0,00 € 234,88 € 533,30 € 0,00 € EL BRUC 2.674,95 € 2.959,58 € 2.612,54 € 1.167,57 € 5.586,70 € 15.001,34 € 16.576,89 € CALONGE DE SEGARRA 645,68 € 739,90 € 703,38 € 0,00 € 104,86 € 2.193,80 € 0,00 € CAPELLADES 2.398,23 € 2.642,48 € 2.210,61 € 0,00 € 0,00 € 7.251,32 € 0,00 € CARME 1.014,64 € 1.162,69 € 1.105,30 € 0,00 € 0,00 € 3.282,63 € 0,00 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 276,72 € 317,10 € 301,45 € 0,00 € 209,71 € 1.104,97 € 344,38 € CASTELLOLÍ 830,16 € 739,90 € 502,41 € 459,95 € 654,30 € 3.186,71 € 2.373,78 € COPONS 276,72 € 211,40 € 301,45 € 0,00 € 0,00 € 789,56 € 1.035,90 € LA LLACUNA 737,92 € 528,50 € 803,86 € 0,00 € 0,00 € 2.070,27 € 0,00 € LA POBLA DE CLARAMUNT 1.937,03 € 2.219,69 € 2.110,13 € 1.486,00 € 4.932,40 € 12.685,24 € 4.964,61 € MONTMANEU 276,72 € 422,80 € 301,45 € 212,29 € 188,74 € 1.401,99 € 638,38 € ORPÍ 184,48 € 317,10 € 200,96 € 0,00 € 322,95 € 1.025,50 € 1.918,05 € ELS PRATS DE REI 645,68 € 528,50 € 803,86 € 495,33 € 629,13 € 3.102,50 € 2.198,62 € PUJALT 1.475,83 € 634,20 € 1.205,79 € 0,00 € 251,65 € 3.567,47 € 1.281,69 € RUBIÓ 368,96 € 422,80 € 401,93 € 0,00 € 142,60 € 1.336,29 € 1.520,72 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 368,96 € 211,40 € 200,96 € 247,67 € 478,14 € 1.507,13 € 911,44 € SANT MARTÍ DE TOUS 830,16 € 845,59 € 904,34 € 566,09 € 1.174,38 € 4.320,57 € 90,20 € SANT PERE SALLAVINERA 830,16 € 739,90 € 803,86 € 0,00 € 218,10 € 2.592,01 € 1.186,89 € SANTA MARIA DE MIRALLES 276,72 € 317,10 € 301,45 € 0,00 € 0,00 € 895,26 € 1.398,64 € LA TORRE DE CLARAMUNT 3.043,91 € 3.276,68 € 3.114,95 € 1.981,33 € 805,29 € 12.222,16 € 0,00 € VALLBONA 1.752,55 € 1.162,69 € 1.205,79 € 0,00 € 0,00 € 4.121,03 € 0,00 € VECIANA 553,44 € 634,20 € 602,89 € 0,00 € 905,95 € 2.696,48 € 1.186,89 € TOTAL 22.045,27 € 21.774,06 € 21.402,72 € 6.616,23 € 17.175,33 € 89.013,60 € 39.138,53 €
Les despeses de recollida, neteja i voluminosos es sumaran dins una partida global al balanç que
es denominarà “recollida”, ja que estan relacionades i es diferencien clarament de les fases de
transport i tractament. La suma d’aquests conceptes per municipis és la següent.
Taula 48. Despeses totals de recollida, neteja i manteniment i voluminosos per municipis
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
55
TOTAL ARGENÇOLA 12.227,00 € BELLPRAT 3.717,81 € EL BRUC 154.494,43 € CALONGE DE SEGARRA 8.804,89 € CAPELLADES 49.530,58 € CARME 10.330,27 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 9.474,26 € CASTELLOLÍ 35.333,99 € COPONS 9.616,78 € LA LLACUNA 8.998,61 € LA POBLA DE CLARAMUNT 144.184,86 € MONTMANEU 15.326,79 € ORPÍ 9.668,33 € ELS PRATS DE REI 29.530,23 € PUJALT 15.167,98 € RUBIÓ 10.807,94 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 19.729,16 € SANT MARTÍ DE TOUS 57.764,45 € SANT PERE SALLAVINERA 15.077,68 € SANTA MARIA DE MIRALLES 3.605,61 € LA TORRE DE CLARAMUNT 184.984,91 € VALLBONA 12.919,14 € VECIANA 11.916,60 € TOTAL 833.212,30 €
El cost de recollida i manteniment més elevat és el de la fracció resta, degut a l’alta freqüència de
recollida, i conseqüentment, l’alt nombre d’alçades a facturar a cada municipi. Tot i així, el cost per
alçada de resta és una de les més econòmiques.
Il·lustració 37. Despeses de voluminosos, recollida i neteja per fraccions
11%
9%
10%
7%58%
5%
PAPER I CARTRÓ
VIDRE
ENVASOS
FORM
RSU
VOLUMINOSOS
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
56
COST DE TRANSPORT
Taula 49. Despeses de transport per municipis i fracció
COST TRANSPORT
PAPER I CARTRÓ
COST TRANSPORT
VIDRE
COST TRANSPORT ENVASOS
COST TOTAL TRANSPORT SELECTIVA
ARGENÇOLA 145,43 € 2.683,65 € 294,42 € 3.123,51 € BELLPRAT 75,09 € 775,72 € 23,49 € 874,30 € EL BRUC 2.451,85 € 16.330,01 € 3.688,46 € 22.470,33 € CALONGE DE SEGARRA 196,36 € 1.385,37 € 389,68 € 1.971,41 € CAPELLADES 9.039,16 € 18.618,36 € 7.661,74 € 35.319,26 € CARME 857,10 € 9.155,17 € 1.377,49 € 11.389,76 € CASTELLFOLLIT DE R. 225,81 € 2.327,16 € 375,88 € 2.928,86 € CASTELLOLÍ 706,31 € 4.574,31 € 1.047,34 € 6.327,96 € COPONS 444,02 € 1.551,44 € 722,40 € 2.717,86 € LA LLACUNA 987,35 € 8.232,12 € 2.127,14 € 11.346,61 € LA POBLA DE CLARAMUNT 2.434,28 € 16.244,74 € 4.105,58 € 22.784,60 € MONTMANEU 186,97 € 1.602,64 € 312,26 € 2.101,88 € ORPÍ 33,48 € 2.327,16 € 55,56 € 2.416,21 € ELS PRATS DE REI 505,35 € 3.878,96 € 930,10 € 5.314,40 € PUJALT 570,89 € 4.654,33 € 733,33 € 5.958,54 € RUBIÓ 143,63 € 3.102,89 € 242,50 € 3.489,02 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 441,74 € 1.551,44 € 387,69 € 2.380,87 € SANT MARTÍ DE TOUS 1.737,50 € 5.664,52 € 1.942,37 € 9.344,38 € SANT PERE SALLAVINERA 259,11 € 3.788,42 € 441,03 € 4.488,57 € SANTA MARIA DE MIRALLES 96,91 € 2.327,16 € 167,13 € 2.591,20 € LA TORRE DE CLARAMUNT 5.517,26 € 23.586,89 € 7.344,43 € 36.448,58 € VALLBONA 2.518,84 € 7.810,96 € 2.551,65 € 12.881,44 € VECIANA 215,63 € 2.403,79 € 167,05 € 2.786,48 € TOTAL 29.790,05 € 144.577,23 € 37.088,75 € 211.456,03 €
COST DE TRACTAMENT
Ve definit per els preus d’entrada de la FORM a la planta de compostatge i de la resta a l’abocador.
Taula 50. Variables per les despeses de tractament.
COST TRACTAMENT
DESPESES DE GESTIÓ
COST ENTRADA ABOCADOR 54,63 € 6% COST ENTRADA PLANTA DE COMPOSTATGE 36,24 €
Taula 51. Costos de tractament per fraccions i municipis
COST TRACTAMENT
DE RESTA
COST TRACTAMENT
DE FORM COST TOTAL TRACTAMENT
ARGENÇOLA 5.051,34 € 0,00 € 5.051,34 € BELLPRAT 1.876,21 € 0,00 € 1.876,21 € EL BRUC 41.833,38 € 4.040,78 € 45.874,16 € CALONGE DE SEGARRA 4.144,16 € 0,00 € 4.144,16 € CAPELLADES 157.844,00 € 6.078,78 € 163.922,78 € CARME 25.970,00 € 817,76 € 26.787,76 € CASTELLFOLLIT DE RIUBGREGÓS 3.793,66 € 0,00 € 3.793,66 € CASTELLOLÍ 11.607,78 € 1.209,71 € 12.817,50 € COPONS 5.360,61 € 0,00 € 5.360,61 € LA LLACUNA 30.758,00 € 1.078,00 € 31.836,00 € LA POBLA DE CLARAMUNT 50.059,86 € 1.739,80 € 51.799,66 € MONTMANEU 4.041,08 € 466,24 € 4.507,32 € ORPÍ 3.298,84 € 0,00 € 3.298,84 € ELS PRATS DE REI 11.009,87 € 768,67 € 11.778,54 € PUJALT 4.226,64 € 0,00 € 4.226,64 € RUBIÓ 4.680,23 € 0,00 € 4.680,23 € SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7.690,41 € 591,42 € 8.281,83 € SANT MARTÍ DE TOUS 24.184,60 € 1.369,33 € 25.553,93 €
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
57
COST TRACTAMENT
DE RESTA
COST TRACTAMENT
DE FORM COST TOTAL TRACTAMENT
SANT PERE SALLAVINERA 3.360,69 € 0,00 € 3.360,69 € SANTA MARIA DE MIRALLES 2.721,54 € 0,00 € 2.721,54 € LA TORRE DE CLARAMUNT 69.325,37 € 1.510,45 € 70.835,82 € VALLBONA 24.636,00 € 1.667,39 € 26.303,39 € VECIANA 3.484,40 € 0,00 € 3.484,40 € TOTAL 500.958,67 € 21.338,35 € 522.297,02 €
La despesa de tractament de la fracció resta és la més elevada. Aquesta fracció, a més del cost
fixat per al seu abocament, porta associada una despesa en concepte de cànon, que ha
incrementat pràcticament el 50% els darrers 4 anys i que es preveu que arribi a 50€/tona l’any
2020. Per tant, la reducció de la fracció resta és estratègica per la millora dels resultats del balanç
econòmic.
Il·lustració 38. Despesa de tractament per fraccions
DESPESA PER TONA DE RESIDUS
Per poder determinar què implica cada tona recollida en termes de despesa s’ha calculat el cost
per tona de cada despesa i fracció.
Taula 52. Despeses unitàries de recollida, neteja, transport i tractament per fraccions
TN
RECOLLIDA NETEJA TRANSPORT TRACTAMENT COST TOTAL PER TONA
€ €/TN € €/TN € €/TN € €/TN VIDRE 415,01 49.365,63 € 118,95 € 21.774,06 € 52,47 € 144.577,23 € 348,37 € 0,00 € 0,00 € 519,79 € ENVASOS 252,85 66.154,36 € 261,63 € 21.402,72 € 84,65 € 37.088,75 € 146,68 € 0,00 € 0,00 € 492,96 € PAPER I CARTRÓ 324,95 72.819,16 € 224,09 € 22.045,27 € 67,84 € 29.790,05 € 91,68 € 0,00 € 0,00 € 383,61 € FORM 523,06 115.265,00 € 220,37 € 6.616,23 € 12,65 € 0,00 € 0,00 € 21.338,35 € 40,80 € 273,81 € RSU 6.903,44 637.492,00 € 92,34 € 17.175,33 € 2,49 € 0,00 € 0,00 € 500.958,67 € 72,57 € 167,40 €
Una tona de recollida selectiva té un fort impacte en la despesa, duplicant l’impacte econòmic de
recollida d’una tona de resta o FORM.
El cost del transport per tona és el que penalitza la recollida selectiva. Amb l’estructura de costos
actuals, és a dir amb els contracte vigent de recollida, un increment de la recollida selectiva faria
COST TRACTAMENT DE
RESTA96%
COST TRACTAMENT DE
FORM4%
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
58
inassumible el balanç global. Però el fet que el cost de tractament de la fracció resta incrementa
any rere any, tampoc suportaria mantenir els nivells actual de recollida de resta.
Il·lustració 39. Despeses unitàries per tona recollida
3.4.3 BALANÇ ECONÒMIC
El balanç econòmic reflecteix el conjunt d’ingressos i despeses derivats de la gestió de residus
municipals i el seu resultat. S’analitza el balanç econòmic tant per el conjunt dels municipis de
l’àmbit d’estudi, amb els serveis que els presta el Consell Comarcal, com els municipis on el
Consell Comarcal du a terme la recollida de totes les fraccions.
Taula 53. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi
COST DE RECOLLIDA
COST DE NETEJA I
MANTENIMENT COST DE
TRANSPORT
COST DE RECOLLIDA D
EVOLUMINOSOS COST DE
TRACTAMENT INGRESSOS I RETORNS
BALANÇ GLOBAL POBLACIÓ
COST PER HABITANT
ARGENÇOLA -8.589,50 € -2.126,06 € -3.123,51 € -1.511,44 € -5.051,34 € 968,95 € -19.432,90 € 215 90,39 € BELLPRAT -3.184,51 € -533,30 € -874,30 € 0,00 € -1.876,21 € 251,27 € -6.217,05 € 89 69,85 € EL BRUC -122.916,20 € -15.001,34 € -22.470,33 € -16.576,89 € -45.874,16 € 14.264,92 € -208.574 € 2027 102,90 € CALONGE DE S. -6.611,09 € -2.193,80 € -1.971,41 € 0,00 € -4.144,16 € 880,91 € -14.039,55 € 203 69,16 € CAPELLADES -138.208 € -7.251,32 € -35.319,26 € 0,00 € -163.922,78 € 53.340,53 € -291.361,23 € 5374 54,22 € CARME -53.710,64 € -3.282,63 € -11.389,76 € 0,00 € -26.787,76 € 9.748,74 € -85.422,05 € 831 102,79 € CASTELLFOLLIT r. -8.024,90 € -1.104,97 € -2.928,86 € -344,38 € -3.793,66 € 1.074,72 € -15.122,05 € 183 82,63 € CASTELLOLÍ -29.773,50 € -3.186,71 € -6.327,96 € -2.373,78 € -12.817,50 € 4.478,04 € -50.001,41 € 556 89,93 € COPONS -7.791,32 € -789,56 € -2.717,86 € -1.035,90 € -5.360,61 € 1.529,33 € -16.165,92 € 325 49,74 € LA LLACUNA -56.093,34 € -2.070,27 € -11.346,61 € 0,00 € -31.836,00 € 11.137,81 € -90.208,41 € 934 96,58 € LA POBLA DE C. -126.535 € -12.685,24 € -22.784,60 € -4.964,61 € -51.799,66 € 11.925,02 € -206.844 € 2219 93,22 € MONTMANEU -13.286,43 € -1.401,99 € -2.101,88 € -638,38 € -4.507,32 € 1.464,14 € -20.471,85 € 169 121,14 € ORPÍ -6.724,78 € -1.025,50 € -2.416,21 € -1.918,05 € -3.298,84 € 530,37 € -14.853,01 € 135 110,02 € ELS PRATS DE REI -24.229,10 € -3.102,50 € -5.314,40 € -2.198,62 € -11.778,54 € 3.388,16 € -43.235,01 € 551 78,47 € PUJALT -10.318,82 € -3.567,47 € -5.958,54 € -1.281,69 € -4.226,64 € 2.259,35 € -23.093,81 € 198 116,64 € RUBIÓ -7.950,93 € -1.336,29 € -3.489,02 € -1.520,72 € -4.680,23 € 991,06 € -17.986,12 € 212 84,84 € SANT MARTÍ S. -17.310,59 € -1.507,13 € -2.380,87 € -911,44 € -8.281,83 € 2.049,93 € -28.341,93 € 382 74,19 € SANT MARTÍ DE T. -53.353,69 € -4.320,57 € -9.344,38 € -90,20 € -25.553,93 € 6.920,49 € -85.742,28 € 1184 72,42 € SANT PERE S. -11.298,78 € -2.592,01 € -4.488,57 € -1.186,89 € -3.360,69 € 1.452,79 € -21.474,14 € 171 125,58 € SANTA MARIA m. -1.311,70 € -895,26 € -2.591,20 € -1.398,64 € -2.721,54 € 716,11 € -8.202,25 € 133 61,67 € LA TORRE DE C. -172.762,75 € -12.222,16 € -36.448,58 € 0,00 € -70.835,82 € 20.044 € -272.224 € 3827 71,13 € VALLBONA -53.078,11 € -4.121,03 € -12.881,44 € 0,00 € -26.303,39 € 17.756,34 € -78.627,64 € 1431 54,95 € VECIANA -8.033,23 € -2.696,48 € -2.786,48 € -1.186,89 € -3.484,40 € 859,03 € -17.328,45 € 176 98,46 € TOTAL -941.097 € -89.013 € -211.456,03 € -39.138,53 € -522.297,02 € 168.032 € -1.634.970€ 21525 75,96 €
92,34 €
220,37 € 224,09 €261,63 €
118,95 €2,49 €
12,65 €67,84 €
84,65 €
52,47 €72,57 €
40,80 €
91,68 €
146,68 €
348,37 €
0,00 €
100,00 €
200,00 €
300,00 €
400,00 €
500,00 €
600,00 €
RSU FORM PAPER ICARTRÓ
ENVASOS VIDRE
€€ €€/TN
/TN
/TN
/TN
TRANSPORT
TRACTAMENT
NETEJA
RECOLLIDA
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
59
Il·lustració 40. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi
Il·lustració 41. Balanç econòmic de la situació actual dels municipis de l’àmbit d’estudi
-1.650.000 €-1.600.000 €-1.550.000 €-1.500.000 €-1.450.000 €-1.400.000 €-1.350.000 €-1.300.000 €-1.250.000 €-1.200.000 €-1.150.000 €-1.100.000 €-1.050.000 €-1.000.000 €-950.000 €-900.000 €-850.000 €-800.000 €-750.000 €-700.000 €-650.000 €-600.000 €-550.000 €-500.000 €-450.000 €-400.000 €-350.000 €-300.000 €-250.000 €-200.000 €-150.000 €-100.000 €-50.000 €
- €50.000 €100.000 €150.000 €200.000 €
INGRESSOS-RETORNS I VENTA DESPESES DE RECOLLIDA DESPESES DE TRACTAMENT BALANÇ GLOBAL
-400000
-350000
-300000
-250000
-200000
-150000
-100000
-50000
0
50000
100000
COST DE RECOLLIDA COST DE NETEJA I MANTENIMENTCOST DE TRANSPORT COST DE RECOLLIDA D EVOLUMINOSOSCOST DE TRACTAMENT INGRESSOS I RETORNSBALANÇ GLOBAL
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
60
3.4.4 BALANÇ PER TONA DE RESIDUS
L’anàlisi del balanç absolut realitzat permet veure els impactes reals de cada partida, però per
analitzar els efectes que tindria possibles variacions dels resultats de recollida selectiva en el
balanç econòmic és necessari l’anàlisi dels ingressos i despeses actuals per tona recollida i
tractada.
S’ha determinat els impactes concrets de les partides d’ingrés i despesa de cada fracció al balanç
econòmic.
Taula 54. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció
RETORNS COST
RECOLLIDA COST NETEJA COST
TRANSPORT COST
TRACTAMENT BALANÇ RESTA 0,00 € -92,34 € -2,49 € 0,00 € -72,57 € -167,40 € FORM 66,62 € -220,37 € -12,65 € 0,00 € -40,80 € -207,19 € PAPER I CARTRÓ 123,78 € -224,09 € -67,84 € -91,68 € 0,00 € -259,83 € ENVASOS 153,84 € -261,63 € -84,65 € -146,68 € 0,00 € -339,12 € VIDRE 65,24 € -118,95 € -52,47 € -348,37 € 0,00 € -454,55 €
El cost de transport fa que la recollida selectiva sigui la que genera més dèficit en el balanç per kg
recollit. Per premiar la recollida selectiva econòmicament seria necessari que el dèficit per tona
recollida d’envasos, paper i cartró, vidre fos inferior al dèficit de la fracció resta. Actualment passa
exactament el contrari. És més beneficiós econòmicament -és a dir aporta un dèficit inferior- la
recollida de la fracció resta.
Il·lustració 42. Ingressos, despeses i balanç per tona recollida de cada fracció
66,62 €123,78 € 153,84 €
65,24 €
-92,34 €
-220,37 € -224,09 €-261,63 €
-118,95 €
-67,84 €
-84,65 €
-52,47 €-72,57 €
-40,80 €
-91,68 €
-146,68 €
-348,37 €
-600,00 €
-500,00 €
-400,00 €
-300,00 €
-200,00 €
-100,00 €
0,00 €
100,00 €
200,00 €RESTA FORM
PAPER ICARTRÓ ENVASOS VIDRE
€€ €€/TN
/TN
/TN
/TN
COST TRANSPORT
COST TRACTAMENT
COST NETEJA
COST RECOLLIDA
RETORNS
BALANÇ
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
61
3.5 BALANÇ D’EMISSIONS
La recollida i el tractament de residus generen emissions a l’atmosfera de gasos d’efecte
hivernacle (GEH). Aquesta contribució procedeix tant de l’ús de combustibles fòssils com de la
combustió directa de residus o la generació de gas metà a les fases de fermentació de la matèria
orgànica.
A nivell global de Catalunya durant els últims 20 anys les emissions procedents de tots els sectors
han augmentat. Entre els anys 2007 i 2009 hi va haver un període de decreixement de les
emissions globals, però al 2010 van tornar a incrementar. Pel que fa al sector concret dels residus,
les emissions de CO2 han anat augmentant constantment des del 1990 fins a l’actualitat. En
concret, hi ha hagut un augment del 93% respecte les emissions de l’any 1990 procedents del
tractament i eliminació de residus.
Tenint en compte que les emissions de CO2 i altres GEH procedents del tractament i l’eliminació
de residus suposa un 6,4% del total d’emissions, és important optimitzar els sistemes de recollida i
tractament per tal de minimitzar l’impacte d’aquest sector en la composició atmosfèrica.
Per tal de poder valorar quin impacte té aquest servei a la població en el medi ambient i, en
concret, en el clima, és interessant mesurar la petjada de carboni mitjançant la quantificació dels
gasos d’efecte hivernacle. La mesura dels GEH de la situació actual ens permetrà comparar-la amb
els possibles escenaris alternatius que es puguin plantejar.
El balanç d’emissions s’ha dut a terme a partir de la calculadora d’emissions de gasos amb efecte
hivernacle de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. En els factors d’emissió de GEH establerts per
l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic s’inclouen les emissions generades per la gestió de residus
municipals, des que les fraccions són dipositades als contenidors fins el seu tractament final,
incloent recollida, transport, plantes de transferència, pretractament i tractament finalista.
VALORACIÓ DEL BALANÇ ECONÒMIC ACTUAL
• Baix nivell d’ingressos degut als pobres resultats de recollida selectiva.
• El cost de recollida representa la partida més elevada del balanç.
• Alt impacte de la partida de despesa pel tractament de la fracció resta, que es preveu que
incrementi un 60% l’any 2016 i un 100% l’any 2020.
• Greu penalització de la millora de la recollida selectiva a nivell de balanç econòmic, degut
al sistema de pagament del cost del transport, la qual cosa impedeix compensar
l’increment del cost de tractament de la fracció resta millorant els resultats de recollida
selectiva.
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
62
La unitat de càlcul pels gasos d’efecte hivernacle són grams de CO2 equivalent, que no només
inclou el CO2 sinó que també té en compte el metà, l’òxid de nitrogen, els hidrofluorocarburs,
perfluorocarburs i l’hexafluorur de sofre.
El càlcul de les emissions s’ha dut a terme per els 23 municipis amb recollida completa o
potencialment completa per part del Consell Comarcal de l’Anoia, per fer-les comparables a les
emissions que es calcularan del model òptim de recollida.
Taula 55. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013
FRACCIÓ CAPTACIÓ DE RESIDUS 2013
FACTOR D'EMISSIÓ DE CO2
EMISSIONS DE CO2
KG g CO2eq/unitat TONES FORM 523.060 109,65 57,35 ENVASOS LLEUGERS 252.851 126,51 31,99 PAPER I CARTRÓ 324.948 62,84 20,42 VIDRE 415.010 36,93 15,33 RESTA 6.903.440 1.028,97 7.103,43 EMISSIONS TOTALS 8.419.309 7.228,52
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic estableix uns coeficients per fracció que corresponen ales
emissions generades des de que el residu es diposita als contenidors, fins el seu tractament final.
Això inclou recollida, transport a les plantes de transferència i a plantes de tractament. Aquests
coeficients reflecteixen les fraccions que tenen un impacte més negatiu en el medi ambient en
concepte d’emissions. Una tona de vidre gestionada, emet només un 3,5% de les emissions que
emet una tona de fracció resta. De la mateixa manera, una tona de paper i cartró, FORM i envasos
lleugers emeten un 6,1%, 10,6% i un 12,2% respectivament de les emissions d’una tona de resta.
Aquests factors evidencien l’alt impacte ambiental de la fracció resta, i la necessitat de minimitzar
la seva captació. Una de les formes d’aconseguir-ho és optimitzant el model de recollida,
maximitzant la captació de FORM i recollida selectiva.
Il·lustració 43. Emissions de CO2 per fracció de residus recollida, transportada i gestionada al 2013
0,8%
0,4% 0,3%
0,2%
98,3%
FORM
Envasos lleugers
Paper i cartró
Vidre
Resta
ESTUDI DE VIABILITAT PER LA IMPLANTACIÓ D’UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MUNICIPALS A L’ANOIA
63
L’any 2013 es van emetre 7.228 tones de CO2 com a conseqüència de la recollida, transport i gestió
de residus dels 23 municipis. D’aquestes tones el 98,3% provenen de la gestió de la fracció resta, el
que evidencia la necessitat d’optimitzar els models de recollida i minimitzar les emissions de CO2 a
l’atmosfera.
VALORACIÓ DEL BALANÇ D’EMISSIONS ACTUAL
• Alt impacte ambiental en el procés de recollida, transport i tractament de la fracció resta,
en concepte d’emissions de CO2.
• Necessitat d’implantar models de recollida de residus que minimitzin la fracció resta.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
64
4 ESCENARI ÒPTIM DE RECOLLIDA
4.1 CRITERIS PREVIS
La comarca de l’Anoia requereix un nou plantejament de model de gestió de residus que permeti
maximitzar la recollida selectiva, ja que en l’actualitat els resultats estan molt per sota de la mitja
catalana. El sistema de recollida actual, basat en àrees d’aportació de vorera té un sostre de
resultats tant qualitatius com quantitatius, ja que depèn de la voluntat individual dels generadors,
i no es coneix cap experiència a Catalunya on els impropis de la FORM recollida mitjançant aquest
sistema es situï per sota del 5% d’impropis.
D’altra banda el model implantat en els municipis rurals, amb l’autocompostatge com a via única
de gestió de la FORM, no ha donat els resultats esperats i la FORM generada acaba en gran
mesura al contenidor de resta.
Cal considerar també la tendència actual d’increment del cànon sobre la disposició del rebuig dels
residus municipals, fet que requerirà que el nou model plantejat permeti contenir i minimitzar la
fracció resta, amb l’objectiu d’estabilitzar el balanç associat a la gestió de residus, i com a
conseqüència directa, la taxa d’escombraries.
Les característiques territorials i comarcals s’han tingut en compte a l’hora de determinar el model
òptim de recollida. El gran nombre de nuclis rurals i l’elevada dispersió han estat factors clau en la
confecció i personalització del model de recollida de residus de la comarca.
El nou model de recollida diferencia entre els municipis de més de 500 habitants, on es preveu
implantar un model de recollida de responsabilització del generador domèstic i comercial amb
aportacions individualitzades de totes les fraccions, i els nuclis més rurals amb menys de 500
habitants, on es preveu la instal·lació d’àrees tancades d’aportació amb accés restringit i
identificació dels veïns.
Els criteris que s’han tingut en compte per determinar el nou model han estat:
MÀXIMA CAPTACIÓ I QUALITAT DE LES DIFERENTS FRACCIONS, ESPECIALMENT DE LA FORM
El model es definirà per tal de maximitzar els resultats quantitatius i qualitatius de recollida
selectiva i minimitzar la fracció resta, assolint un resultat mínim del 70% per els municipis amb
recollida porta a porta i del 40% per els municipis rurals amb recollida en àrees d’aportació
tancades, sobre el 11% de recollida selectiva actual.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
65
El model s’ha definit tenint en compte que ha de permetre assolir un nivell d’impropis de la FORM
mig del 5% i dels envasos del 20%.
ADAPTACIÓ DEL MODEL DE RECOLLIDA A LES CARACTERÍSTIQUES TERRITORIALS
Es distingiran dues tipologies de zones:
§ Municipis amb més de 500 habitants, on es preveu la recollida domèstica i comercial
mitjançant l’aportació individualitzada de la FORM, els envasos lleugers, el paper i el cartró,
el vidre i la resta, tant domèstica com comercial.
§ Municipis amb menys de 500 habitants, on es preveu la recollida en àrees d’aportació
tancades amb accés restringit i identificació del generador. Cada àrea donarà servei a unes
30 – 50 famílies i contindrà contenidors de totes les fraccions. Els grans productors podran
disposar d’àrees tancades pròpies o emmagatzemar els residus dins la seva propietat.
L’objectiu dels models plantejats en les diferents zones responen a criteris d’optimització i
d’eficiència del servei.
ESTABLIMENT DE MODELS COMPATIBLES PER OPTIMITZAR EL SERVEI DE RECOLLIDA
El nou model contempla que els diferents sistemes de recollida previstos -per la zona amb
recollida porta a porta i la zona amb recollida en àrees d’aportació tancades- siguin compatibles a
nivell d’equips per tal d’optimitzar el servei. Així, es l’ús de vehicles de càrrega posterior per tal de
fer compatible els dos models de recollida. D’aquesta manera es poden incorporar els nuclis rurals
amb recollida en àrees d’aportació a les rutes de recollida porta a porta i evitar duplicitat de rutes
en el servei.
MÀXIMA INDIVIDUALITZACIÓ DE L’APORTACIÓ DE TOTES LES FRACCIONS
Als municipis amb menys de 500 habitants es planteja la recollida amb àrees d’aportació tancades
i amb identificació del generador per tal d’optimitzar el servei de recollida en municipis rurals.
L’existència d’aquestes àrees obertes podria comportar problemàtiques com l’abocament de
residus incontrolat per part de veïns d’altres municipis. Per evitar aquestes incidències es preveu el
tancament de les àrees d’aportació, amb targetes per els veïns de cada municipi amb aquest
sistema de recollida, per tal que només ells puguin accedir a les àrees en qüestió.
ÚS OBLIGATORI DE BOSSES COMPOSTABLES PER A L’APORTACIÓ DE LA FORM
L’ús de bossa compostable té com a propòsit principal la millora de la qualitat de la fracció. En
l’actualitat el retorn del cànon tant per recollida com per tractament de residus té en compte el
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
66
nivell d’impropis de la FORM. Per impropis superiors al 15% el retorn del cànon és 0, mentre que
quant més s’acosta els impropis al 15%, més disminueix el retorn per tona de FORM recollida.
Caldrà establir un protocol de lliurament de bosses compostables per tal de garantir-ne l’accés a
tots els habitatges i comerços.
ESTABLIMENT DE SISTEMES DE CONTROL DE LA PARTICIPACIÓ I DE LES INCIDÈNCIES
El sistema de recollida que es preveu, amb aportació individualitzada de totes les fraccions,
requereix un seguiment molt acurat que garanteixi l’èxit. Tant el nivell de participació com les
incidències detectades durant el servei s’han de seguir diàriament per resoldre-les i incrementar
la captació. La dispersió i la quantitat de nuclis als quals se’ls hi ofereix el servei de recollida amb
aportació individualitzada fa altament recomanable la implementació d’un sistema de control
automatitzat. Qualsevol altre plantejament o model del sistema de control i seguiment
representaria un increment significatiu de temps de treball i per tant del costos. En aquest sentit
es preveu realitzar l’aportació amb cubells amb tag, associat a l’habitatge, que permetrà realitzar
aquest control per part del tècnics responsables del servei, i controlar l’entrada a les àrees
d’aportació tancades mitjançant targetes personalitzades per cada usuari.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
67
4.2 ZONIFICACIÓ
4.2.1 CRITERIS DE ZONIFICACIÓ
Per tal d’optimitzar el model de gestió de residus és necessari el control integral de la recollida de
totes les fraccions per part del mateix gestor. L’escenari òptim de recollida es calcula a partir de
l’agrupament dels municipis que tenen cedides la recollida de totes les fraccions al Consell
Comarcal de l’Anoia i aquells que, tot i que actualment només tenen cedida la recollida dels
envasos lleugers, el paper i el cartró i el vidre, es preveu que es puguin adherir al nou model.
Il·lustració 44. Municipis amb previsió del Consell Comarcal de l’Anoia com a gestor de residus únic
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
68
POBLACIÓ
S’ha diferenciat entre municipis de més de 500 habitants i municipis de menys de 500 habitants.
Aquesta zonificació permetrà aplicar criteris d’eficiència del servei en funció de la generació i de la
previsió de captació de cada municipi.
Il·lustració 45. Municipis amb població superior i inferior a 500 habitants
SITUACIÓ GEOGRÀFICA / POBLACIÓ
S’han determinat 8 sectors que prenen en consideració la tipologia de municipi, el nombre
d’habitants, les vies de comunicació i la proximitat geogràfica entre ells. Cadascun d’aquests
sectors configura una ruta de recollida equilibrada a nivell de quilòmetres recorreguts i població.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
69
Il·lustració 46. Zonificació segons situació geogràfica i població
4.3 DESCRIPCIÓ DEL SISTEMA DE RECOLLIDA PREVIST
4.3.1 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS >500 HABITANTS
Es preveu una recollida porta a porta individualitzada i homogeneïtzada de les 5 fraccions dels
residus domiciliaris i comercials. El model d’aportació és diferent per els dos tipus de generadors.
No es contempla el compostatge com a via única de gestió, sinó es que considera com un sistema
complementari al model de gestió proposat.
MODEL D’APORTACIÓ DELS RESIDUS DOMICILIARIS
S’ha establert un calendari de recollida per tal que els veïns deixin la fracció pertinent a la porta de
l’habitatge. Per tal de garantir els millors resultats possibles s’ha partit de la base de fomentar la
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
70
màxima individualització, però minimitzant la inversió. Així, el model previst per a l’aportació dels
residus domiciliaris és el següent:
Il·lustració 47. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris en les poblacions de més de 500 habitants.
Aquest model, a més de reduir la inversió inicial, permet portar el control d’aportació i incidències
totes les fraccions. Els objectius que persegueix el model finalment definit són els següents:
§ Maximitzar la captació i la qualitat de totes les fraccions. El fet de recollir totes les fraccions,
inclòs el vidre i eliminar tots els contenidors del carrer, individualitzar totes les aportacions,
controlar les aportacions i les incidències associades a la recollida de totes les fraccions i
establir un sistema homologat per a l’aportació de l’emergència, permet preparar el
sistema per obtenir resultats superiors al 70% de recollida selectiva amb una qualitat
òptima de totes les fraccions.
§ Facilitar la comprensió del missatge i de la separació en origen. Cada família rebrà el
material per a la separació en origen i per a l’aportació dels residus a la via pública, de
manera que es facilita la separació en origen amb un sistema d’emmagatzematge flexible.
La ciutadania rebrà un missatge positiu amb una solució al problema d’emmagatzematge
dels residus als habitatges.
§ Minimitzar la fuga de residus. El fet d’instal·lar un transponedor -TAG- als cubells per a
l’aportació dels residus a la via pública , fomenta la participació i evita part de la fuga per
exportació de residus gràcies al fet que es pot fer un seguiment i control de la participació.
§ Optimitzar el servei de recollida. La traçabilitat del servei permet optimitzar rutes i
freqüències de recollida, recursos humans i materials, etc. Això permet ajustar els costos de
FRACCIÓ ORGÀNICA L'objectiu és reduir les males olors en la separació en origen i facilitar l'aportació d'aquesta fracció. Amb la bossa compostable augmenta la qualitat.
A LA CUINA Cubell marró airejat de 7 l + bossa compostable
A LA VIA PÚBLICA Cubell marró de 20 l
ENVASOS LLEUGERS / PAPER I CARTRÓ / VIDRE Cubell ambivalent L’objectiu és endreçar i controlar l’aportació contenint la inversió.
RESTA Cubell de 20l gris L’objectiu és individualitzar i homogeneïtzar tant la separació en origen com l’aportació de la fracció.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
71
recollida en funció de les necessitats. D’altra banda el fet de fer compatible la recollida de la
del porta a porta amb les àrees d’aportació tancades, permet incrementar els ritmes de
recollida.
§ Preparar el model per implantar sistemes de pagament per generació en el futur. El sistema
d’identificació automatitzada de les aportacions permet implantar sistemes de pagament
per generació sense necessitat de realitzar noves inversions complementàries.
A part de les fraccions de recollida previstes es preveu una recollida de tèxtil sanitari i excrements
d’animals domèstics cadascun dels dies de recollida, que s’haurà de treure en una bossa
identificada amb un adhesiu.
MODEL D’APORTACIÓ DELS RESIDUS COMERCIALS
La recollida porta a porta comercial inclou tots els establiments comercials, d’hostaleria i
restauració i oficines, així com els equipaments municipals. S’establirà un calendari de recollida
mitjançant el qual els comerciants podran depositar la fracció corresponent davant l’establiment.
L’aportació dels residus comercials es realitzarà mitjançant bujols o contenidors, en funció de la
generació i la capacitat d’emmagatzematge, excepte en el cas del cartró comercial que es preveu
que es realitzi plegat i lligat.
Els bujols i contenidors seran propietat de l’establiment, el qual serà el responsable del seu
emmagatzematge i de la neteja. Per tant, el contenidors romandran dins l’establiment i es trauran
a la via pública el dia fixat en el calendari.
Per tal de definir les necessitats de contenerització de cada establiment un tècnic realitzarà una
visita per analitzar la generació i l’espai d’emmagatzematge. D’aquesta manera es realitzarà una
proposta de contenerització personalitzada per cada establiment que es definirà juntament amb
el seu responsable.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
72
Il·lustració 48. Model proposat per la recollida porta a porta de residus domiciliaris
4.3.2 SISTEMA DE RECOLLIDA PER ALS MUNICIPIS <500 HABITANTS
El conjunt de municipis amb <500 habitants tan sols sumen el 12% de la població total dels
municipis contemplats en l’estudi, pel que la generació prevista d’aquest conjunt de nuclis és molt
baixa. Amb l’objectiu d’optimitzar el servei, a la vegada de garantir la màxima captació de
recollida selectiva, es mantindrà el model de contenidor, que permet espaiar la freqüència de
recollida i reduir costos, però en àrees tancades amb identificació electrònica, a les quals només
tindran accés uns veïns determinats. Cada habitatge tindrà una targeta electrònica que li donarà
accés a una àrea determinada, de manera que es controlarà l’aportació, esdevenint àrees
d’aportació comunitàries d’ús restringit.
FORM / ENVASOS LLEUGERS / VIDRE / RESTA Bujol o contenidor en funció de les necessitats de cada establiment.
PAPER I CARTRÓ Plegat i lligat, ja que pel seu volum utilitzar un contenidor no facilita la separació, l’emmagatzematge ni l’aportació a la via pública.
120 L 240 L 1.100 L
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
73
Es proposa substituir els contenidors actuals per contenidors de càrrega posterior per totes les
fraccions, per tal d’unificar el servei de la recollida porta a porta i la de les àrees d’aportació,
instal·lant contenidors compatibles amb tots els vehicles que executaran el servei. Per el càlcul de
les àrees d’aportació necessàries, s’ha estimat que hi hagi una àrea d’aportació per cada 30/40
habitatges, en funció del municipi.
Taula 56. Àrees d’aportació tancades necessàries per nucli
Nº D'ÀREES D'APORTACIÓ TANCADES
ARGENÇOLA 6 BELLPRAT 2 CALONGE DE SEGARRA 5 CATELLFOLLIT DE RIUBREGÓS 5 COPONS 6 MONTMANEU 4 ORPÍ 4 PUJALT 4 RUBIÓ 4 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 7 SANT PERE SALLAVINERA 3 SANTA MARIA DE MIRALLES 3 VECIANA 3 TOTAL 56
Il·lustració 49. Model proposat per la recollida de residus domiciliaris i comercials de la zona rural
RESTA/ ENVASOS LLEUGERS / PAPER I CARTRÓ / VIDRE Contenidors de 1.100 l, excepte el vidre, que es preveu en contenidor de 240 l
FORM Compostadors comunitaris
EXEMPLES D’ÀREA D’APORTACIÓ TANCADA
FORM
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
74
4.4 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ PER FRACCIÓ
4.4.1 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER FRACCIONS I SISTEMA DE RECOLLIDA
Una vegada definit el model i prèviament al dimensionament del nou servei, s’ha elaborat una
previsió de la captació per fraccions i models de recollida en base a la generació actual. L’estimació
dels resultats de captació s’ha realitzat a partir de l’estimació de generació per nucli, en base als
criteris descrits anteriorment. El càlcul de captació de les diferents fraccions s’ha basat en els
criteris descrits a la següent taula:
Taula 57. Previsió de generació i captació per model de recollida i fracció (%)
PREVISIÓ PaP PREVISIÓ RURAL
FORM 30,0% 15,0% PODA I JARDINERIA 1,0% 0,0% PYC 16,0% 10,0% VIDRE 8,0% 6,0% ENVASOS LLEUGERS 9,0% 6,0% ALTRES 6,0% 3,0% RESTA 30,0% 60,0% TOTAL 100,0% 100,0%
A partir d’aquests criteris s’ha calculat la captació per nucli, tenint en compte una reducció de
residus d’un 10%, degut a la previsió de fuga i a efectes de prevenció. Es preveu un resultat de
recollida selectiva del 70% per als municipis amb recollida porta a porta i del 40% per els municipis
amb recollida en àrees tancades comunitàries d’ús restringit.
Il·lustració 50. Previsió de captació anual per fracció a nivell global
Taula 58. Previsió de de captació anual per model de recollida, nucli i fracció (kg)
GENERACIÓ PREVISTA FORM
PODA I JARDINERIA PIC VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA
PORTA A PORTA 6.661.778,0 1.998.533,4 66.617,8 1.065.884,5 532.942,2 599.560,0 399.706,7 1.998.533,4 CAPELLADES 1.258.295,7 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 CARME 323.208,2 96.962,5 3.232,1 51.713,3 25.856,7 29.088,7 19.392,5 96.962,5 CASTELLOLÍ 237.058,2 71.117,5 2.370,6 37.929,3 18.964,7 21.335,2 14.223,5 71.117,5
FORM30,0%
PODA I JARDINERIA
1,0%
PIC16,0%
VIDRE8,0%
ENVASOS 9,0%
ALTRES6,0%
RESTA30,0%
FORM
PODA I JARDINERIA
PIC
VIDRE
ENVASOS
ALTRES
RESTA
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
75
GENERACIÓ PREVISTA FORM
PODA I JARDINERIA PIC VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA
EL BRUC 845.666,7 253.700,0 8.456,7 135.306,7 67.653,3 76.110,0 50.740,0 253.700,0 LA LLACUNA 541.720,8 162.516,2 5.417,2 86.675,3 43.337,7 48.754,9 32.503,2 162.516,2 LA POBLA DE CLARAMUNT 930.157,6 279.047,3 9.301,6 148.825,2 74.412,6 83.714,2 55.809,5 279.047,3 LA TORRE DE CLARAMUNT 1.480.435,8 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 PRATS DE REI 213.556,8 64.067,1 2.135,6 34.169,1 17.084,5 19.220,1 12.813,4 64.067,1 SANT MARTÍ DE TOUS 460.659,9 138.198,0 4.606,6 73.705,6 36.852,8 41.459,4 27.639,6 138.198,0 VALLBONA D'ANOIA 371.018,3 111.305,5 3.710,2 59.362,9 29.681,5 33.391,6 22.261,1 111.305,5 ÀREES TANCADES 1.131.643,8 169.746,6 0,0 113.164,4 67.898,6 67.898,6 33.949,3 678.986,3 ARGENÇOLA 101.177,9 15.176,7 0,0 10.117,8 6.070,7 6.070,7 3.035,3 60.706,7 BELLPRAT 36.595,9 5.489,4 0,0 3.659,6 2.195,8 2.195,8 1.097,9 21.957,6 CALONGE DE SEGARRA 82.540,1 12.381,0 0,0 8.254,0 4.952,4 4.952,4 2.476,2 49.524,1 CATELLFOLLIT DE R. 79.348,0 11.902,2 0,0 7.934,8 4.760,9 4.760,9 2.380,4 47.608,8 COPONS 109.703,2 16.455,5 0,0 10.970,3 6.582,2 6.582,2 3.291,1 65.821,9 MONTMANEU 91.773,4 13.766,0 0,0 9.177,3 5.506,4 5.506,4 2.753,2 55.064,0 ORPÍ 66.121,2 9.918,2 0,0 6.612,1 3.967,3 3.967,3 1.983,6 39.672,7 PUJALT 99.806,0 14.970,9 0,0 9.980,6 5.988,4 5.988,4 2.994,2 59.883,6 RUBIÓ 95.418,9 14.312,8 0,0 9.541,9 5.725,1 5.725,1 2.862,6 57.251,3 SANT MARTÍ SESGUEIOLES 162.899,4 24.434,9 0,0 16.289,9 9.774,0 9.774,0 4.887,0 97.739,6 SANT PERE SALLAVINERA 76.533,0 11.479,9 0,0 7.653,3 4.592,0 4.592,0 2.296,0 45.919,8 SANTA MARIA DE M. 57.314,4 8.597,2 0,0 5.731,4 3.438,9 3.438,9 1.719,4 34.388,7 VECIANA 72.412,6 10.861,9 0,0 7.241,3 4.344,8 4.344,8 2.172,4 43.447,5 TOTAL 7.793.421,8 2.168.280,0 66.617,8 1.179.048,9 600.840,9 667.458,6 433.656,0 2.677.519,7
Cada model de recollida té un pes específic diferent a nivell de generació. Els municipis amb porta
a porta suposen més d’un 74% de la generació total de residus.
Il·lustració 51. Previsió de captació anual per zones (tones)
4.4.2 PREVISIÓ DE CAPTACIÓ ANUAL PER RUTES
A partir dels 8 sectors, cadascun dels quals conforma una ruta diferent, s’ha determinat la
captació per ruta per tal de dimensionar els equips -vehicles i personal- necessaris per cadascuna
d’elles.
0,0
1.000.000,0
2.000.000,0
3.000.000,0
4.000.000,0
5.000.000,0
6.000.000,0
7.000.000,0
PORTA A PORTA ÀREES TANCADES
RESTA
ALTRES
ENVASOS
VIDRE
PIC
PODA I JARDINERIA
FORM
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
76
Taula 59. Previsió de captació anual per rutes de recollida
SISTEMA DE RECOLLIDA FORM
PODA I JARDINERIA PIC VIDRE ENVASOS ALTRES RESTA
GENERACIÓ PREVISTA
RUTA 1 324.817,5 10.827,2 173.236,0 86.618,0 97.445,2 64.963,5 324.817,5 1.082.724,9 EL BRUC PaP 253.700,0 8.456,7 135.306,7 67.653,3 76.110,0 50.740,0 253.700,0 845.666,7 CASTELLOLÍ PaP 71.117,5 2.370,6 37.929,3 18.964,7 21.335,2 14.223,5 71.117,5 237.058,2 RUTA 2 390.352,8 13.011,8 208.188,1 104.094,1 117.105,8 78.070,6 390.352,8 1.301.175,9 LA POBLA DE CLARAMUNT PaP 279.047,3 9.301,6 148.825,2 74.412,6 83.714,2 55.809,5 279.047,3 930.157,6 VALLBONA D'ANOIA PaP 111.305,5 3.710,2 59.362,9 29.681,5 33.391,6 22.261,1 111.305,5 371.018,3 RUTA 3 277.994,0 8.649,3 150.732,2 76.600,5 85.249,7 55.598,8 333.540,1 988.364,7 CARME PaP 96.962,5 3.232,1 51.713,3 25.856,7 29.088,7 19.392,5 96.962,5 323.208,2 LA LLACUNA PaP 162.516,2 5.417,2 86.675,3 43.337,7 48.754,9 32.503,2 162.516,2 541.720,8 ORPÍ ÀREES TANCADES 9.918,2 0,0 6.612,1 3.967,3 3.967,3 1.983,6 39.672,7 66.121,2 SANTA MARIA DE MIRALLES ÀREES TANCADES 8.597,2 0,0 5.731,4 3.438,9 3.438,9 1.719,4 34.388,7 57.314,4 RUTA 4 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 1.258.295,7 CAPELLADES PaP 377.488,7 12.583,0 201.327,3 100.663,7 113.246,6 75.497,7 377.488,7 1.258.295,7 RUTA 5 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 1.480.435,8 LA TORRE DE CLARAMUNT PaP 444.130,7 14.804,4 236.869,7 118.434,9 133.239,2 88.826,1 444.130,7 1.480.435,8 RUTA 6 143.687,4 4.606,6 77.365,2 39.048,5 43.655,1 28.737,5 160.155,5 497.255,8 SANT MARTÍ DE TOUS PaP 138.198,0 4.606,6 73.705,6 36.852,8 41.459,4 27.639,6 138.198,0 460.659,9 BELLPRAT ÀREES TANCADES 5.489,4 0,0 3.659,6 2.195,8 2.195,8 1.097,9 21.957,6 36.595,9 RUTA 7 109.978,7 0,0 73.319,1 43.991,5 43.991,5 21.995,7 439.914,7 733.191,2 ARGENÇOLA ÀREES TANCADES 15.176,7 0,0 10.117,8 6.070,7 6.070,7 3.035,3 60.706,7 101.177,9 MONTMANEU ÀREES TANCADES 13.766,0 0,0 9.177,3 5.506,4 5.506,4 2.753,2 55.064,0 91.773,4 RUBIÓ ÀREES TANCADES 14.312,8 0,0 9.541,9 5.725,1 5.725,1 2.862,6 57.251,3 95.418,9 COPONS ÀREES TANCADES 16.455,5 0,0 10.970,3 6.582,2 6.582,2 3.291,1 65.821,9 109.703,2 VECIANA ÀREES TANCADES 10.861,9 0,0 7.241,3 4.344,8 4.344,8 2.172,4 43.447,5 72.412,6 PUJALT ÀREES TANCADES 14.970,9 0,0 9.980,6 5.988,4 5.988,4 2.994,2 59.883,6 99.806,0 SANT MARTÍ SESGUEIOLES ÀREES TANCADES 24.434,9 0,0 16.289,9 9.774,0 9.774,0 4.887,0 97.739,6 162.899,4 RUTA 8 99.830,2 2.135,6 58.011,2 31.389,8 33.525,4 19.966,0 207.119,7 451.977,9 PRATS DE REI PaP 64.067,1 2.135,6 34.169,1 17.084,5 19.220,1 12.813,4 64.067,1 213.556,8 SANT PERE SALLAVINERA ÀREES TANCADES 11.479,9 0,0 7.653,3 4.592,0 4.592,0 2.296,0 45.919,8 76.533,0 CALONGE DE SEGARRA ÀREES TANCADES 12.381,0 0,0 8.254,0 4.952,4 4.952,4 2.476,2 49.524,1 82.540,1 CATELLFOLLIT DE R. ÀREES TANCADES 11.902,2 0,0 7.934,8 4.760,9 4.760,9 2.380,4 47.608,8 79.348,0 TOTAL 2.168.280,0 66.617,8 1.179.048,9 600.840,9 667.458,6 433.656,0 2.677.519,7 7.793.421,8
Il·lustració 52. Previsió de captació anual per rutes de recollida.
0,0
200.000,0
400.000,0
600.000,0
800.000,0
1.000.000,0
1.200.000,0
1.400.000,0
1.600.000,0
RUTA 1 RUTA 2 RUTA 3 RUTA 4 RUTA 5 RUTA 6 RUTA 7 RUTA 8
RESTA
ALTRES
ENVASOS
VIDRE
PIC
PODA I JARDINERIA
FORM
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
77
4.4.3 NIVELL D’IMPROPIS PREVISTOS
Els models de recollida amb aportació individualitzada permeten reduir en gran mesura el nivell
d’impropis de totes les fraccions, degut a la millora en els resultats de recollida selectiva.
La implantació d’aquests sistemes de recollida, amb la màxima individualització de les
aportacions, juntament amb l’obligatorietat d’ús de la bossa compostable, fa que el nivell
d’impropis de la FORM pugui arribar a nivells molt baixos. S’ha considerat uns impropis inferiors al
2%, xifra que, a més a més, influirà positivament en els retorns de cànon per recollida i tractament.
En el cas dels impropis de la fracció envasos, s’ha tingut en compte un nivell d’impropis d’un 20%,
un nivell conservador tenint en compte el model proposat, que habitualment permet reduir els
impropis per sota del 15%.
4.5 CONTROL DE LA QUALITAT DEL SERVEI I DE LES APORTACIONS
4.5.1 SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL
Per tal de garantir la qualitat del servei de recollida, de les aportacions i controlar el nivell de
participació i les incidències és recomanable l’ús de sistemes de control. Aquests sistemes poden
realitzar-se tant de forma manual com informatitzada, aportant una traçabilitat del servei de
recollida.
En el cas de l’Anoia, per les característiques territorials i poblacionals que presenta i el model
definit, s’ha optat per implantar un control de fluxos informatitzat per evitar els problemes
detectats en els control de fluxos manuals, que es resumeixen a continuació:
§ Dificultat en la gestió d’un gran nombre d’operacions manuals.
§ Inexistència d’un sistema de captura de les dades automatitzat i d’una base de dades
personalitzada per usuari i fracció.
§ Impossibilitat d’una validació del treball realitzat.
§ Impossibilitat d’una consulta de dades a temps real.
Per a l’escenari òptim de recollida s’ha previst la instal·lació del sistema de control informatitzat
per totes les fraccions, tant domèstiques com comercials, en el cas de la recollida port a aporta, i
de l’accés i l’ús de les àrees tancada en el cas dels municipis rurals. Mitjançant aquests sistemes de
control s’aconsegueix minimitzar la fuga, millorar la quantitat i la qualitat de la recollida selectiva
i resoldre de forma ràpida i àgil totes les incidències, la qual cosa fa incrementar el nivell de
satisfacció amb el servei.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
78
Els sistemes informatitzats permeten el control i l’optimització de les rutes realitzades pels
vehicles amb la instal·lació de GPS i el control dels usuaris mitjançant la identificació amb TAG
instal·lats als cubells i amb targetes electròniques d’accés. Mitjançant la instal·lació de sistemes de
pesatge a bord als vehicles, també permeten el control dels pesos recollits.
El sistema de control de fluxos informatitzat que es proposa consisteix en l’ús de components
electrònics i informàtics per realitzar un seguiment dels usuaris i els mitjans utilitzats en el servei
de recollida. El sistema es basa en la incorporació de TAGs RFID als cubells i contenidors
domiciliaris, comunitaris i de grans productors, que s’utilitzen per identificar els generadors i
s’incorpora la identificació dels usuaris de les àrees tancades comunitàries d’ús restringit.
Per altra banda els vehicles encarregats de realitzar el servei de recollida han de portar incorporat
un sistema de lectura de dades a bord que permeten la lectura i la identificació dels TAGs, el
posicionament dels vehicles i l’enviament de les dades recollides a un conjunt de servidors.
El sistema proposat permet la lectura múltiple i a distància, de manera que no afecta de forma
significativa el temps de recollida. Aquest és un aspecte clau del model, ja que l’alt grau
d’individualització de les aportacions no permet plantejar sistemes de lectura alternatius pels
increments en els tems de recollida que significarien.
Les dades enviades als servidors es bolquen sobre una aplicació web que permet la visualització en
temps real de la posició del vehicle i de les tasques realitzades pel servei de recollida. Per altra
banda, l’aplicació web permet la gestió de les dades recollides i la generació d’informes per un
control acurat del servei.
Els sistemes de control de fluxos informatitzats són una eina dinàmica que aporta al servei la
possibilitat de control en temps real i control històric de:
§ Nº de buidatges dels cubells domiciliaris i bujols de grans productors per fracció // Nivell i
freqüència d’ús de les àrees tancades.
§ Rutes realitzades pels vehicles.
§ Incidències en el servei de recollida, associades al tag o georeferenciades.
L’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant aquests sistemes permeten el control de les possibles
fugues de residus a causa d’un ús indegut del sistema i la possibilitat d’implantar un pagament
per generació basat en el numero de buidatges per usuari i fracció.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
79
Il·lustració 53. Esquema resum del sistema de control informàtic previst per la FORM
4.5.2 SISTEMA DE CONTROL DE QUALITAT DE LES APORTACIONS
Una de les característiques de la recollida amb aportació individualitzada és que permet controlar
la qualitat de les aportacions realitzades per la ciutadania i els grans productors.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
80
En aquest cas la tasca de l’operari de recollida és essencial i cal establir des de l’inici els criteris de
qualitat per al control. Així, el personal responsable de la recollida haurà de seguir els següents
criteris de qualitat a l’hora de recollir cadascuna de les fraccions:
CRITERIS DE QUALITAT PER FRACCIONS
§ FORM: Es considerarà un material apte aquell que es trobi dins una bossa compostable o
sense bossa i contingui únicament restes orgàniques compostables, és a dir, restes de
menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i
susceptibles de degradar-se biològicament. Per fer-ne la valoració, els operaris hauran de
fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de sospesar la bossa compostable
per fer-ne una valoració del pes. Si hi ha indicis que el material no està ben seleccionat es
podrà procedir a l'obertura de la bossa per tal d'assegurar que majoritàriament només
conté restes orgàniques.
§ Envasos: Es considerarà un material apte aquell que contingui únicament envasos lleugers
que no siguin de paper o cartró, amb el distintiu del punt verd d'ECOEMBES. Els cubells que
contenen aquestes deixalles tenen, en termes generals, molt volum i poc pes. Per fer-ne la
valoració els operaris hauran de fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de
sospesar la bossa d'envasos; només caldrà fer una inspecció visual de l'interior de la bossa
en el cas que el pes sigui sospitosament alt.
§ Paper i cartró: Es considerarà un bon material tot aquell paper i cartró que no formi part
d'un material mixt i que no estigui brut. Per fer-ne la comprovació serà suficient la inspecció
visual de l’interior del cubell. En el cas del paper i cartró comercial, només es recollirà aquell
que sigui dipositat per l'establiment generador ben plegat i sense cap altra resta de
material.
§ Vidre: Es considerarà material apte aquell que es trobi dins el cubell destinat a la fracció,
sense bossa, d’envasos de vidre -pots i ampolles de vidre-. Per fer-ne la valoració, els
operaris hauran de fer un reconeixement visual del material lliurat i hauran de sospesar el
cubell, tenint en compte que es tracta d’una fracció d’alta densitat i pes.
NO RETIRADA DE RESIDUS EN ELS MUNICIPIS AMB RECOLLIDA PORTA A PORTA
En el cas que algun cubell no compleixi amb les especificacions anteriorment explicades, es
deixarà un avís de residu mal lliurat i no es recollirà. En aquest cas, l’operari haurà de donar d’alta
la incidència a través del sistema automatitzat de control per tal que posteriorment es pugui
procedir a la seva gestió.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
81
PERSONAL RESPONSABLE DEL CONTROL DE QUALITAT
El nou model implica una complexitat que requereix l’assignació de personal responsable per tal
de supervisar i controlar el correcte funcionament i qualitat del sistema. El tècnics comarcals
realitzaran la supervisió del servei de recollida, però es preveu incorporar un tècnic de suport que
assumeixi el seguiment del nou model.
Les tasques del nou tècnic encarregat del seguiment seran les següents:
§ Control de la presència dels equips previstos, de la seva correcta composició i del
compliment de la prestació dels serveis: itineraris, horaris, personal, conformació equips,
sistema de treball, incompliment de normes, ubicació contenidors, estat de papereres i
contenidors, estat general de la neteja dels carrers.
§ Control de qualitat de les prestacions.
§ Detecció de punts negres d’abandonament de bosses i d’abocaments incontrolats.
§ Resolució d’incidències diàries.
§ Seguiment de la participació.
§ Suport a la realització de campanyes d’educació ambiental a la població, als grans
generadors i als centres educatius.
§ Recollida d’aportacions, queixes, suggeriments, etc., que pugui fer la població en relació al
servei de recollida selectiva.
§ Repartiment i control de les bosses compostables i els adhesius de bolquers i tèxtil sanitari
entre els veïns i veïnes.
4.6 SUBMINISTRAMENT DE BOSSES COMPOSTABLES I BOSSES D’EMERGÈNCIA HOMOLOGADES
En el model proposat, el subministrament de les bosses compostables són un factor clau per
garantir-ne l’èxit.
BOSSES COMPOSTABLES
Les bosses compostables es preveu que es subministrin de manera gratuïta als habitatges i als
establiments comercials amb l’objectiu de garantir-ne l’ús i contenir els nivells d’impropis.
Aquestes bosses s’incorporaran en el cost del servei com a despesa fixa anual. En el moment de la
implantació caldrà definir un protocol de lliurament per tal de facilitar l’accés dels ciutadans i els
gran productors l’obtenció de les bosses. Es preveu un consum de 150 bosses compostables per
habitatge -amb una reducció del 15% -, i de 3 bosses per gran productor a la setmana -freqüència
de recollida de la FORM-. A la taula següent s’hi detalla la quantitat de bosses previstes anualment
per capacitat i el seu preu unitari.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
82
Taula 60. Bosses compostables anual previstes
UNITATS ANUALS PREU UNITARI
DOMÈSTIQUES 1.243.125 0,044 € COMERCIALS 101.400 0,320 €
4.7 CARACTERÍSTIQUES I DIMENSIONAMENT DEL SERVEI
4.7.1 RESUM DELS SERVEIS PREVISTOS
Els serveis previstos incorporen, a més de les rutes anteriorment descrites, 2 equips encarregats de
la recollida de mercats setmanals, del reforç de cartró comercial, de la neteja i el manteniment de
les àrees tancades comunitàries, de la recollida d’actes i esdeveniments i de la recollida de
voluminosos.
Taula 61. Serveis de recollida i transport previstos
SISTEMA DE RECOLLIDA EQUIP
VEHICLE FREQÜÈNCIA SETMANAL
RUTA 1. PaP // 1 + 1
PAP: 3 FORM, 2 ENVASOS, 1 PAPER I CARTRÓ, QUINZENAL RESTA, QUINZENAL VIDRE // ÀREES TANCADES: RECOLLIDA DIÀRIA D’UNA FRACCIÓ
EL BRUC PaP 1 EQUIP CONDUCTOR + PEÓ
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 12M3
CASTELLOLÍ PaP RUTA 2. PaP // 1 + 2 LA POBLA DE CLARAMUNT PaP 1 EQUIP
CONDUCTOR + 2 PEONS
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 12M3
VALLBONA D'ANOIA PaP RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 CARME PaP
1 EQUIP CONDUCTOR + PEÓ
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 9M3
LA LLACUNA PaP ORPÍ ÀREES TANCADES SANTA MARIA DE MIRALLES ÀREES TANCADES RUTA 4. PaP // 1 + 2
CAPELLADES PaP
1 EQUIP 1 CONDUCTOR + 2 PEONS
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 12M3
RUTA 5. PaP // 1 + 2
LA TORRE DE CLARAMUNT PaP
1 EQUIP 1 CONDUCTOR + 2 PEONS
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 12M3
RURA 6. PaP + RURAL // MONOPERADOR SANT MARTÍ DE TOUS PaP 1 EQUIP
MONOPERADOR VEHICLE COMPACTADOR CP DE 9M3 BELLPRAT ÀREES TANCADES
RUTA 7. RURAL // // MONOPERADOR ARGENÇOLA ÀREES TANCADES
1 EQUIP MONOPERADOR
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 16M3
MONTMANEU ÀREES TANCADES RUBIÓ ÀREES TANCADES COPONS ÀREES TANCADES VECIANA ÀREES TANCADES PUJALT ÀREES TANCADES SANT MARTÍ SESGUEIOLES ÀREES TANCADES RUTA 8. PaP + RURAL // // MONOPERADOR
PRATS DE REI PaP 1 EQUIP MONOPERADOR
VEHICLE COMPACTADOR CP DE 9M3
SANT PERE SALLAVINERA ÀREES TANCADES CALONGE DE SEGARRA ÀREES TANCADES CATELLFOLLIT DE RIUBREGÓS ÀREES TANCADES ALTRES SERVEIS NETEJA I MANTENIMENT DE CONTENIDORS
2 EQUIPS 1 CONDUCTOR + 1 PEÓ
CAIXA OBERTA Segons necessitats MERCATS SETMANALS REFORÇ DE PiC COMERCIAL RECOLLIDA DE VOLUMINOSOS
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
83
Il·lustració 54. Esquema dels serveis previstos
4.7.2 HORARIS I FREQÜÈNCIES
A l’hora de determinar l’horari i les freqüències de recollida s’han tingut en compte els següents
criteris:
§ Garantir una freqüència òptima de totes les fraccions en funció de la seva generació i de la
dificultat d’emmagatzematge.
§ Estructurar el calendari de manera que la segona residència de cap de setmana pugui
participar de la recollida amb aportació individualitzada
§ Establir un calendari de freqüències que fomenti la prevenció de residus i minimitzi la
generació de fracció resta.
§ Buscar la màxima optimització del servei de recollida per contenir la despesa associada.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
84
RECOLLIDA AMB APORTACIÓ INDIVIDUALITZADA PORTA A PORTA
Es preveu que la recollida domèstica i comercial es realitzin amb la mateixa freqüència i en els
mateixos horaris per optimitzar costos del servei. Tot i això es preveu un servei de reforç de
recollida del cartró comercial per tal d’evitar problemes d’emmagatzematge als establiments. La
recollida es preveu diürna. Aquest fet permet reduir els costos de personal. El calendari i l’horari
previst de recollida per cadascuna de les zones és el següent:
Taula 62. Freqüència i horari previst per la recollida porta a porta domèstica i comercial HORARI
PER TREURE RESIDUS
DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE
RECOLLIDA PORTA A PORTA
El dia abans a partir de les 20.00h.
La recollida comença a les 6.00h
ENVASOS FORM PAPER I CARTRÓ FORM ENVASOS FORM RESTA + VIDRE (quinzenal)
RECOLLIDA EN ÀREES D’APORTACIÓ TANCADES
A partir de les 20.00h
APORTACIÓ: TOTS ELS DIES DE LA SETMANA RECOLLIDA: 1 DIA A LA SETMANA PER FRACCIÓ
* El tèxtil sanitari es recollirà diàriament.
Cal tenir en compte que el calendari detallat a la taula anterior correspon al calendari de recollida,
que es realitzarà en horari diürn de matí. Per tant els veïns i veïnes i els grans productors hauran
de deixar els residus a la via pública el vespre abans. Alhora de crear els materials informatius cal
tenir en compte aquest aspecte per evitar generar confusió.
El calendari reforça la recollida de FORM i envasos lleugers, amb una major freqüència, ja que són
les fraccions que per possibles problemes deguts al seu emmagatzematge, en el cas de la FORM, o
pel volum generat, en el cas dels envasos, són les que requereixen un major nombre de recollides
setmanals.
En el cas del paper i cartró i el vidre, el seu emmagatzematge és senzill, i per tant és suficient amb
una freqüència setmanal -per el paper i cartró- i quinzenal -per el vidre-.
La resta és la fracció que es preveu minimitzar. Tenint en compte que cada dia de servei es
recolliran bolquers i tèxtil sanitari, una recollida quinzenal cobreix les necessitats d’aportació.
Altres experiències amb sistemes de recollida de porta a porta funcionen correctament amb
recollides quinzenals d’aquesta fracció, aconseguint optimitzar els costos del servei i assolint
resultats de recollida selectiva superiors al 85%.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
85
ALTRES SERVEIS
S’han previst altres serveis necessaris per garantir l’èxit del model. Les freqüències de recollida
d’aquests serveis variaran segons les necessitats.
§ Neteja i manteniment de contenidors
§ Mercats setmanals
§ Reforç de porta a porta comercial
§ Recollida d’actes i esdeveniments
§ Recollida de voluminosos
4.7.3 DIMENSIONAMENT DEL SERVEI
Una vegada definits els factors que determinen el dimensionament del servei -model d’aportació,
sistema de control de les aportacions, horaris i freqüències-, s’ha procedit a definir de forma
detallada la necessitat d’equips i mitjans per calcular el cost del servei.
PREVISIÓ MITJANA I MÀXIMA DE RECOLLIDA DIÀRIA PER FRACCIÓ I TEMPORADA
A partir de l’estimació de la generació de residus municipals i de la captació per fracció i tipus de
generador, s’han estimat els pesos i volums diaris mitjos i màxims de recollida, necessaris per
dimensionar el servei de recollida.
Taula 63. Densitats utilitzades pels càlculs de volum
DENSITAT (T/M3) SENSE
COMPACTAR (S/C) COMPACTADA
(C) FORM 0,5 0,6 PAPER I CARTRÓ 0,25 0,3 ENVASOS LLEUGERS 0,07 0,12 RESTA 0,25 0,33 VIDRE 0,2 0,25
A partir de la freqüència prevista i de la previsió de recollida per fracció en temporada alta i en
temporada baixa, s’ha estimat el pes i el volum mitjà per dia de recollida, fracció i temporada, amb
l’objectiu de preveure la capacitat de càrrega dels equips i el nombre de transferències necessàries.
Taula 64. Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 1
EL BRUC CASTELLOLÍ RUTA 1
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 1.626,3 2,7 455,9 0,8 2.082,2 3,5 PODA I JARDINERIA 54,2 0,2 15,2 0,1 69,4 0,2 PIC 2.602,1 8,7 729,4 2,4 3.331,5 11,1 VIDRE 2.602,1 10,4 729,4 2,9 3.331,5 13,3 ENVASOS 731,8 6,1 205,1 1,7 937,0 7,8 RESTA 2.927,3 8,9 820,6 2,5 3.747,9 11,4 BOLQUERS 487,9 1,5 136,8 0,4 624,6 1,9
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
86
Taula 65 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 2
LA POBLA DE CLARAMUNT
VALLBONA D'ANOIA RUTA 2
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 1.788,8 3,0 713,5 1,2 2.502,3 4,2 PODA I JARDINERIA 59,6 0,2 23,8 0,1 83,4 0,3 PIC 2.862,0 9,5 1.141,6 3,8 4.003,6 13,3 VIDRE 2.862,0 11,4 1.141,6 4,6 4.003,6 16,0 ENVASOS 804,9 6,7 321,1 2,7 1.126,0 9,4 RESTA 3.219,8 9,8 1.284,3 3,9 4.504,1 13,6 BOLQUERS 536,6 1,6 214,0 0,6 750,7 2,3
Taula 66 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 3
CARME LA LLACUNA ORPÍ SANTA MARIA
DE M. RUTA 3 PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 621,6 1,0 1.041,8 1,7 95,4 0,2 82,7 0,1 1.841,4 3,1 PODA I JARDINERIA 20,7 0,1 34,7 0,1 0,0 0,0 55,4 0,2 PIC 994,5 3,3 1.666,8 5,6 127,2 0,4 110,2 0,4 2.898,7 9,7 VIDRE 994,5 4,0 1.666,8 6,7 152,6 0,6 132,3 0,5 2.946,2 11,8 ENVASOS 279,7 2,3 468,8 3,9 76,3 0,6 66,1 0,6 890,9 7,4 RESTA 1.118,8 3,4 1.875,2 5,7 762,9 2,3 661,3 2,0 4.418,2 13,4 BOLQUERS 186,5 0,6 312,5 0,9 0,0 0,0 499,0 1,5
Taula 67 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 4
CAPELLADES RUTA 4
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 2.419,8 4,0 2.419,8 4,0 PODA I JARDINERIA 80,7 0,3 80,7 0,3 PIC 3.871,7 12,9 3.871,7 12,9 VIDRE 3.871,7 15,5 3.871,7 15,5 ENVASOS 1.088,9 9,1 1.088,9 9,1 RESTA 4.355,6 13,2 4.355,6 13,2 BOLQUERS 725,9 2,2 725,9 2,2
Taula 68 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 5
LA TORRE RUTA 5
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 2.847,0 4,7 3.785,7 4,7 PODA I JARDINERIA 94,9 0,3 124,4 0,3 PIC 4.555,2 15,2 6.043,0 15,2 VIDRE 4.555,2 18,2 6.057,1 18,2 ENVASOS 1.281,1 10,7 1.722,0 10,7 RESTA 5.124,6 15,5 7.141,4 15,5 BOLQUERS 854,1 2,6 1.119,9 2,6
Taula 69 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 6
SANT MARTÍ DE TOUS BELLPRAT RUTA 6
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 885,9 1,5 52,8 0,1 938,7 1,6 PODA I JARDINERIA 29,5 0,1 0,0 29,5 0,1 PIC 1.417,4 4,7 70,4 0,2 1.487,8 5,0 VIDRE 1.417,4 5,7 84,5 0,3 1.501,9 6,0 ENVASOS 398,6 3,3 42,2 0,4 440,9 3,7 RESTA 1.594,6 4,8 422,3 1,3 2.016,9 6,1 BOLQUERS 265,8 0,8 0,0 265,8 0,8
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
87
Taula 70 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 7
ARGENÇOLA MONTMANEU RUBIÓ COPONS VECIANA PUJALT SANT MARTÍ SESGUEIOLES RUTA 7
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 145,9 0,2 132,4 0,2 137,6 0,2 158,2 0,3 104,4 0,2 144,0 0,2 235,0 0,4 1.057,5 1,8 PODA I JARDINERIA 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 PIC 194,6 0,6 176,5 0,6 183,5 0,6 211,0 0,7 139,3 0,5 191,9 0,6 313,3 1,0 1.410,0 4,7 VIDRE 233,5 0,9 211,8 0,8 220,2 0,9 253,2 1,0 167,1 0,7 230,3 0,9 375,9 1,5 1.692,0 6,8 ENVASOS 116,7 1,0 105,9 0,9 110,1 0,9 126,6 1,1 83,6 0,7 115,2 1,0 188,0 1,6 846,0 7,0 RESTA 1.167,4 3,5 1.058,9 3,2 1.101,0 3,3 1.265,8 3,8 835,5 2,5 1.151,6 3,5 1.879,6 5,7 8.459,9 25,6 BOLQUERS 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0
Taula 71 Pes i volum mitjà previst per dia de recollida, per fracció i municipi de la ruta 8
PRATS DE REI SANT PERE
SALLAVINERA CALONGE DE SEGARRA
CATELLFOLLIT DE
RIUBREGÓS RUTA 8
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
PES (KG)
VOL (M3)
FORM 410,7 0,7 110,4 0,2 119,0 0,2 114,4 0,2 754,6 1,3 PODA I JARDINERIA 13,7 0,05 0,0 0,0 0,0 13,7 0,05 PIC 657,1 2,2 147,2 0,5 158,7 0,5 152,6 0,5 1.115,6 3,7 VIDRE 657,1 2,6 176,6 0,7 190,5 0,8 183,1 0,7 1.207,3 4,8 ENVASOS 184,8 1,5 88,3 0,7 95,2 0,8 91,6 0,8 459,9 3,8 RESTA 739,2 2,2 883,1 2,7 952,4 2,9 915,6 2,8 3.490,2 10,6 BOLQUERS 123,2 0,4 0,0 0,0 0,0 123,2 0,4
PREVISIÓ DE TEMPS DE RECOLLIDA I DE PERSONAL
La previsió del temps de recollida s’ha calculat a partir dels habitatges dels municipis de cada ruta.
Per els municipis amb recollida porta a porta s’ha establert un rati de recollida d’entre 150 i 200
habitatges per hora i operari. Al temps previst de recollida i parades s’hi ha afegit el temps de
desplaçament, calculat a partir de l’establiment de velocitats mitjanes per cadascuna de les vies
de comunicació entre nuclis.
Taula 72. Criteris i valors per al càlcul del temps de recollida
POBLACIÓ HABITATGES
HORES / PUNTS
D'APORTACIÓ KM
DESPLAÇAMENT
TEMPS DE DESPLAÇAMENT
60 KM/H
TOTAL TEMPS RUTA
RUTA 1. PaP // 1 + 1 2.583,0 1.355,0 4,5 18,0 0,3 4,8 RUTA 2. PaP // 1 + 2 3.650,0 1.786,0 4,5 24,5 0,4 4,9 RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 1.202,0 908,0 4,7 80,0 1,3 6,1 RUTA 4. PaP // 1 + 2 5.374,0 2.584,0 6,5 20,0 0,3 6,8 RUTA 5. PaP // 1 + 2 3.827,0 1.791,0 4,5 80,0 1,3 5,8 RURA 6. PaP + RURAL // MONO. 1.273,0 710,0 4,4 60,0 1,0 5,4 RUTA 7. RURAL // MONOPERADOR 1.677,0 637,0 3,4 150,0 2,5 5,9 RUTA 8. PaP + RURAL // MONOP. 1.108,0 759,0 3,6 120,0 2,0 5,6 TOTAL 20694 10530
Els temps calculats permeten ajustar totes les rutes a jornades completes de 6,5 hores, incloent
transferències intermitges i descàrregues finals.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
88
A partir del temps de recollida i de la freqüència setmanal s’ha pogut determinar el personal
necessari per dur a terme el servei. Alhora de definir el personal s’ha tingut en compte els períodes
de vacances per a substitucions, partint d’un total de 216 jornades laborables anuals, i un horari
setmanal de 35 hores.
Es plantegen equips que treballin de dilluns a dissabte i equips de diumenges i festius
Taula 73. Personal previst per a la recollida
PERSONAL CONDUCTORS LABORABLES 9 PEONS LABORABLES 10 CONDUCTORS DG I FESTIUS 7 PEONS DG I FESTIUS 8
DIMENSIONAMENT D’EQUIPS I MITJANS
Per a dur a terme els serveis descrits es requereixen 3 vehicles compactadors de càrrega posterior
de 9 m3, que permetin fer la recollida de les rutes 3, 6 i 8. Per les rutes 1, 2, 4 i 5 es preveu l’ús de 4
vehicles compactadors de 12m3. La ruta 7 es durà a terme amb un vehicle compactador de 16m3.
Taula 74. Equips i mitjans per dur a terme el servei
VEHICLE RUTA 1. PaP // 1 + 1 CP 12 M3 RUTA 2. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RUTA 3. PaP + RURAL // 1 + 1 CP 9 M3 RUTA 4. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RUTA 5. PaP // 1 + 2 CP 12 M3 RURA 6. PaP + RURAL // MONOPERADOR CP 9 M3 RUTA 7. RURAL // // MONOPERADOR CP 16 M3 RUTA 8. PaP + RURAL // // MONOPERADOR CP 9 M3 ALTRES SERVEIS CAIXA OBERTA
4.7.4 INVERSIONS PREVISTES
Les inversions que s’han tingut en compte dins el cost del servei de recollida són les associades a
equips i mitjans, materials per a la separació i l’aportació dels residus a la via pública i campanya
d’implantació. Aquestes inversions s’han tingut en compte mitjançant amortitzacions a 10 anys,
calculades amb un 6% d’interès.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
89
INVERSIONS ASSOCIADES AL PARC MÒBIL
Taula 75. Inversions en parc mòbil i càlcul de l’amortització
VEHICLE UNITATS
PREU UNITARI (S/
IVA) IMPORT CÀRREGA POSTERIOR 9 M3 3 105.000,00 € 315.000,00 € CÀRREGA POSTERIOR 12 M3 4 110.000,00 € 440.000,00 € CÀRREGA POSTERIOR 16 M3 1 130.000,00 € 130.000,00 € TOTAL 885.000,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 88.500,00 € INTERÈS ANUAL 31.743,14 € QUOTA ANUAL 120.243,14 €
INVERSIONS ASSOCIADES AL SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL
Taula 76. Inversions en el sistema informatitzat de control
UNITATS PREU
UNITARI IMPORT SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL SISTEMA DE CONTROL DE FLUXES 1 85.000,00 € 85.000,00 € TOTAL 85.000,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 8.500,00 € INTERÈS ANUAL 3.048,78 € QUOTA ANUAL 11.548,78 €
INVERSIONS ASSOCIADES A LA IMPLANTACIÓ DEL NOU MODEL (MATERIAL I CAMPANYA INICIAL)
Taula 77. Inversions en material i campanya inicial
UNITATS PREU
UNITARI IMPORT MATERIAL CUBELL 7 L AIREJAT PER LA FORM 10600 2,05 € 21.730,00 € CUBELL DE 20 L MARRÓ PER LA FORM 9750 5,40 € 52.650,00 € CUBELL DE 20 L GRIS PER LA RESTA 9750 5,40 € 52.650,00 € CUBELL DE 40 L TARONJA AMBIVALENT 9750 8,00 € 78.000,00 € BUJOLS 120 L 700 32,00 € 22.400,00 € BUJOLS 240 L 600 40,00 € 24.000,00 € CONTENDIORS 1000 L 177 170,00 € 30.090,00 € ÀREES TANCADES I TARGETES 56 3.000,00 € 168.000,00 € CAMPANYA D'IMPLANTACIÓ DISSENY ESTRATÈGIA DE COMUNICACIÓ 7.500,00 € DISSENY DE MATERIALS GRÀFICS 12.000,00 € EDICIÓ DE MATERIAL 25.000,00 € XERRADES INFORMATIVES I JORNADES 30 280,00 € 8.400,00 € ESPAI INFORMARTIU I DE RECOLLIDA DE MATERIAL 60 420,00 € 25.200,00 € PORTA A PORTA COMERCIAL 650 11,00 € 7.150,00 € ENTREGA DE MATERIAL COMERÇOS 650 15,00 € 9.750,00 € TOTAL 544.520,00 € CÀLCUL AMORTITZACIÓ ANYS A AMORTITZAR 10 anys INTERÈS APLICAT 6% CAPITAL ANUAL 54.452,00 € INTERÈS ANUAL 19.530,82 € QUOTA ANUAL 73.982,82 €
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
90
RESUM DE LES INVERSIONS I DE LES QUOTES D’AMORTITZACIÓ ANUALS
Taula 78. Resum d’inversions i d’amortitzacions anuals
IMPORT D'INVERSIÓ
QUOTA D'AMORTITZACIÓ
ANUAL PARC MÒBIL 885.000,00 € 120.243,14 € SISTEMA INFORMATITZAT DE CONTROL 85.000,00 € 11.548,78 € MATERIAL I CAMPANYA D'IMPLANTACIÓ 544.520,00 € 73.982,82 € TOTAL 1.514.520,00 € 205.774,74 €
4.7.5 ADQUISICIÓ ANUAL DE BOSSES COMPOSTABLE I BOSSES D’EMERGÈNCIA
Tal i com s’ha descrit en l’apartat 5.5.2 s’ha previst el subministrament de bosses compostables a
tots als grans productors i als habitatges dels municipis amb aportació individualitzada. El cost
anual previst es detalla a la taula següent.
Taula 79. Previsió anual de bosses compostables i de bosses d’emergència
UNITATS ANUALS
PREU UNITARI TOTAL
BOSSES COMPOSTABLES DOMÈSTIQUES 1.243.125 0,04 € 54.821,81 € BOSSES COMPOSTABLES COMERCIALS 101.400 0,32 € 32.448,00 € B.I. 87.269,81 € I.V.A. (21%) 18.326,66 € TOTAL 105.596,47 €
4.7.6 DESPESA ASSOCIADA A PERSONAL DIRECTE
S’han obtingut les taules salarials vigents, a través de les quals s’ha calculat els sous de personal
per jornada, tant de peó com de conductor, en els diferents horaris i tipus de jornada. Aquest cost
no inclou la despesa de Seguretat Social, inclosa a altres despeses.
Taula 80. Taula salarial
COST
JORNADA COST/JORNADA PEÓ LABORABLE 81,00 € FESTIU 87,00 € COST/JORNADA CONDUCTOR LABORABLE 98,00 € FESTIU 101,00 €
S’ha calculat el cost de personal a partir de les jornades anuals de servei per equip, tant festives
com laborables necessàries per dur a terme el servei.
Taula 81. Despesa directa en mitjans humans
JORNADES LABORABLES / DIURN JORNADES FESTIVES / DIURN COST TOTAL PERSONAL DIRECTE
Nº JORNADES SETMANALS
Nº JORNADES ANUALS
COST ANUAL CONDUCTOR
COST ANUAL PEÓ
Nº JORNADES SETMANALS
Nº JORNADES ANUALS
COST ANUAL CONDUCTOR
COST ANUAL PEÓ
RUTA 1 6 299 29.302,00 € 24.219,00 € 1 65 6.565,00 € 5.655,00 € 65.741,00 € RUTA 2 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 € RUTA 3 6 299 29.302,00 € 24.219,00 € 1 65 6.565,00 € 5.655,00 € 65.741,00 € RUTA 4 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 €
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
91
JORNADES LABORABLES / DIURN JORNADES FESTIVES / DIURN COST TOTAL PERSONAL DIRECTE
Nº JORNADES SETMANALS
Nº JORNADES ANUALS
COST ANUAL CONDUCTOR
COST ANUAL PEÓ
Nº JORNADES SETMANALS
Nº JORNADES ANUALS
COST ANUAL CONDUCTOR
COST ANUAL PEÓ
RUTA 5 6 299 29.302,00 € 48.438,00 € 1 65 6.565,00 € 11.310,00 € 95.615,00 € RUTA 6 6 299 29.302,00 € 0,00 € 1 65 6.565,00 € 0,00 € 35.867,00 € RUTA 7 6 299 29.302,00 € 0,00 € 0 0 0,00 € 0,00 € 29.302,00 € RUTA 8 6 299 29.302,00 € 0,00 € 1 65 6.565,00 € 0,00 € 35.867,00 € ALTRES SERVEIS 5 247 48.412,00 € 40.014,00 € 0 0 0,00 € 0,00 € 88.426,00 € TOTAL 53 2639 282.828 € 233.766 € 7 455 45.955 € 45.240 € 607.789 €
Als sous del personal directe cal afegir-hi la Seguretat Social, que és un 40% del sou brut -
243..15,60€ en total-. El cost total del personal directe, considerant tant el sou brut com la
Seguretat Social sumarà 850.904,60€.
Taula 82. Despesa en personal i seguretat social
DESPESA TOTAL EN PERSONAL DIRECTE
PERSONAL DIRECTE 607.789,00 €
SEGURETAT SOCIAL (40%) 243.115,60 €
TOTAL 850.904,60 €
4.7.7 DESPESA EN COMBUSTIBLE I MANTENIMENT
Per establir el cost de combustible i manteniment s’han tingut en compte les jornades de servei i
el cost associat a cada tipus de vehicle. El cost unitari reflectit en aquesta taula és inferior a
l’habitual perquè en les despeses estructurals s’hi integra una part de les despeses de
manteniment dels vehicles.
Taula 83. Despesa directa en combustible i manteniment
TOTAL JORNADES ANUALS
COST UNITARI TOTAL
RUTA 1 364 70 25.480 € RUTA 2 364 70 25.480 € RUTA 3 364 70 25.480 € RUTA 4 364 70 25.480 € RUTA 5 364 70 25.480 € RUTA 6 364 70 25.480 € RUTA 7 299 70 20.930 € RUTA 8 364 70 25.480 € ALTRES SERVEIS 247 70 17.290 € TOTAL 3094 216.580 €
4.7.8 ALTRES DESPESES
El servei porta associades altres despeses estructurals, que ja es comptabilitzen actualment, i que
es detallen a continuació. S’ha tingut en compte un cap de servei, un encarregat, un mecànic, un
administratiu i un educador ambiental, tots a jornada completa.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
92
Les assegurances de funcionament es refereixen als 8 vehicles del servei, mentre que les
assegurances del servei es refereixen a riscos com la responsabilitat civil, etc. També s’han inclòs
despeses bàsiques de funcionament com el lloguer o els subministres bàsics, com llum, aigua, així
com també els vestuari dels operaris, eines, la subcontractació de la prevenció de riscos laborals, i
un 5% de la inversió en material en concepte de reposició i manteniment.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
93
Taula 84. Altres despeses associades al servei
UNITATS PREU UNITARI IMPORT PERSONAL 195.000 € CAP DEL SERVEI 1 50.000 € 50.000 € ENCARREGAT 1 45.000 € 45.000 € MECÀNIC 1 40.000 € 40.000 € ADMINISTRATIU 1 30.000 € 30.000 € EDUCADOR AMBIENTAL 1 30.000 € 30.000 € FUNCIONAMENT 8.800 € ASSEGURANCES 8 1.100 € 8.800 € BASE SERVEI 29.600 € LLOGUER 18.000 € SUBMINISTRES 6.600 € ASSEGURANCES 5.000 € ALTRES 40.876 € VESTUARI 80 80 € 6.400 € EINES 6.000 € PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
6.000 €
REPOSICIÓ I MANTENIMENT 22.476 € SUBTOTAL I 274.276 €
4.7.9 COST DEL SERVEI
El cost del servei té en compte totes les despeses descrites en els apartats anteriors.
Taula 85. Detall del cost del servei de recollida
IMPORT PERSONAL DIRECTE 850.905,60 € COMBUSTIBLE I MANTENIMENT 216.580,00 € ALTRES DESPESES 274.276,00 € SUBTOTAL 1.341.761,60 € DG + BI (6%) 80.505,64 € IVA (10%) 142.226,62 € TOTAL 1.564.492,86 € AMORTITZACIÓ ANUAL 205.774,74 € IVA (10%) 20.577,47 € TOTAL 226.352,21 € BOSSES COMPOSTABLES ANUALS 87.269,81 € IVA (10%) 18.326,66 € TOTAL 105.596,47 € TOTAL 1.896.441,55 €
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
94
5 BALANÇ ECONÒMIC DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA
S’ha realitzat un càlcul del balanç econòmic que resultaria del nou model de recollida de residus
dels 23 municipis de l’àmbit d’estudi per tal de fer comparable el vector econòmic d’aquest
escenari amb les projeccions de la situació actual a l’any 2016.
5.1 VARIABLES
INGRESSOS
Els ingressos previstos depenen de la previsió de captació i de la qualitat de les fraccions. En
aquest sentit cal remarcar que s’ha realitzat una previsió conservadora de captació amb l’objectiu
de mantenir un balanç conservador i millorar els resultats previstos amb la posada en marxa del
nou model.
Els ingressos no tenen en compte la taxa d’escombraries, ja que es considera que aquesta ha de
cobrir el dèficit associat a al recollida i al tractament, és a dir que s’equipara al balanç resultant en
aquest punt.
Els ingressos considerats al balanç procedeixen de SIGs (Sistemes Integrats de Gestió de residus),
del retorn del cànon gestionat per l’ARC , per la recollida i el tractament de diferents fraccions, i de
la venta de paper i cartró.
Taula 86. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul
INGRESSOS ORGANISME VARIABLES OBSERVACIONS RECOLLIDA
RETORN PER LA RECOLLIDA D'ENVASOS
ECOEMBES
Tones recollides d'envasos % mitjà d'impropis anual previst: 20% % d'impropis
Tipus de contenidors o sistema de recollida
RETORN PER LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ
ECOEMBES 40% de les tones recollides de paper i cartró
Tipus de contenidors o sistema de recollida RETORN PER LA RECOLLIDA DE
VIDRE ECOVIDRIO
tones recollides
Distància a la planta de tractament RETORN DEL CÀNON PER RECOLLIDA DE FORM
ARC Tones recollida % d’impropis
% mitjà d’impropis anual previst: 2%
TRACTAMENT
VENTA DE PAPER I CARTRÓ RECUPERADOR SEGONS CONTRACTE
Tones recollida Preu de mercat
RETORN DEL CÀNON PER TRACTAMENT DE LA FORM RECOLLIDA
ARC Tones netes recollides % mitjà d’impropis anual previst: 2%
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
95
A partir de les variables per al càlcul de cadascun dels conceptes s’ha calculat el total d’ingressos
previstos, que es detalla a continuació.
Taula 87. Ingressos i variables que afecten al seu càlcul
NOU MODEL ECOEMBES - Envasos 256.474 € ECOEMBES - Paper i cartró 47.489 € ECOVIDRIO 43.366 € VENTA DE PAPER I CARTRÓ 94.324 € RETORN DEL CÀNON - Tractament 72.247 € RETORN DEL CÀNON - Recollida 86.729 € INGRESSOS TOTALS 600.629 €
Els ingressos augmenten sensiblement degut a la previsió de millora dels resultats de recollida
selectiva. Un altre factor que influeix en els ingressos és la qualitat de la FORM i els envasos. La
minimització d’impropis repercuteix positivament en el balanç econòmic. La millora de la recollida
selectiva, i la reducció de la resta permet una partida d’ingressos major i més diversificada.
Il·lustració 55. Distribució dels ingressos de l’escenari òptim de recollida
DESPESES
Es tenen en compte les despeses derivades dels serveis de recollida i tractament de cada fracció.
Les despeses de recollida estan justificades a l’apartat del cost del servei del nou model. Pel que fa
al tractament, es considera que la FORM es tractarà a la planta de compostatge de Jorba, mentre
que la fracció resta es destinarà la planta de tractament ECOPARC 4, on el cost és sensiblement
superior al cost de tractament actual de l’abocador.
Taula 88. Despeses i variables que afecten al seu càlcul
DESPESES ORGANISME / EMPRESA VARIABLES OBSERVACIONS RECOLLIDA RECOLLIDA DE RESTA i FORM CCA
Despeses associades al servei RECOLLIDA DE SELECTIVA CCA
TRACTAMENT
43%
8%7%
16%
12%
14% ECOEMBES - Envasos
ECOEMBES - Paper i cartró
ECOVIDRIO
VENTA DE PAPER I CARTRÓ
RETORN DEL CÀNON - Tractament
RETORN DEL CÀNON - Recollida
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
96
DESPESES ORGANISME / EMPRESA VARIABLES OBSERVACIONS
FORM PLANTA COMPOSTATGE DE JORBA
Tones d’entrada a planta €/TN: 36,24€ Despeses de gestió: 6%
RESTA ECOPARC 4 tones entrades a l'abocador €/TN: 88,66€ (Cànon inclòs) Despeses de gestió: 6%
Taula 89.. Ingressos i variables que afecten al càlcul
DESPESES RECOLLIDA I TRANSPORT - 1.564.493 € TRACTAMENT FORM - 83.293 € TRACTAMENT RESTA - 251.638 € BOSSES COMPOSTABLES - 105.596 € AMORTITZACIONS - 226.352 € BALANÇ GLOBAL - 2.231.372 €
Tot i que el preu de l’entrada de al fracció resta a la planta de tractament augmenta
considerablement respecte a la situació actual, la reducció de la captació de la fracció resta a favor
de la recollida selectiva permet que aquesta partida de despesa no es dispari.
El 70% de les despeses provenen de la recollida i transport, la qual cosa suposa la major part de la
partida de despeses.
Il·lustració 56. Distribució de les despeses de l’escenari òptim de recollida
5.2 BALANÇ ECONÒMIC PREVIST
El balanç econòmic es realitza partint d’una previsió conservadora perquè:
§ Es comptabilitza el 100% de la quota d’amortització de les noves inversions, sense tenir en
compte ajuts o subvencions que contribueixin a reduir-la.
-70%
-4%
-11%
-5%
-10%
RECOLLIDA I TRANSPORT
TRACTAMENT FORM
TRACTAMENT RESTA
BOSSES COMPOSTABLES
AMORTITZACIONS
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
97
§ La previsió de captació sobre la qual es calcula el balanç és conservadora. És a dir, els
resultats de generació i captació de fracció resta seran segur inferiors als previstos, fet que
causa una previsió menor d’ingressos i major de la despesa associada al tractament.
Tenint en compte aquests aspectes el balanç econòmic previst associat al nou model de recollida
és el següent:
Taula 90. Balanç econòmic previst del nou model de recollida
BALANÇ % INGRESSOS 600.628,63 € ECOEMBES - Envasos 256.474,29 € 15,7% ECOEMBES - Paper i cartró 47.488,62 € 2,9% ECOVIDRIO 43.365,69 € 2,7% VENTA DE PAPER I CARTRÓ 94.323,91 € 5,8% RETORN DEL CÀNON - Tractament 72.247,09 € 4,4% RETORN DEL CÀNON - Recollida 86.729,03 € 5,3% DESPESES -2.231.372,24 € RECOLLIDA I TRANSPORT -1.564.492,86 € 95,9% TRACTAMENT FORM -83.293,17 € 5,1% TRACTAMENT RESTA -251.637,52 € 15,4% BOSSES COMPOSTABLES -105.596,47 € 6,5% AMORTITZACIONS -226.352,21 € 13,9% BALANÇ GLOBAL -1.630.743,61 €
Il·lustració 57. Balanç econòmic previst del nou model de recollida
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
98
6 BALANÇ D’EMISSIONS DEL NOU MODEL DE RECOLLIDA
6.1 EMISSIONS DE CO2 DEL MODEL ÒPTIM DE RECOLLIDA
Taula 91. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida
FRACCIÓ GENERACIÓ
FACTOR D'EMISSIÓ DE CO2
EMISSIONS DE CO2
KG g CO2eq/unitat TONES FORM 2.168.280 109,65 237,75 ENVASOS LLEUGERS 667.459 126,51 84,44 PAPER I CARTRÓ 1.179.049 62,84 74,09 VIDRE 600.841 36,93 22,19 RESTA 2.677.520 1.028,97 2.755,09 EMISSIONS TOTALS 7.293.148 3.173,56
El nou model de recollida preveu l’augment de la captació de FORM i recollida selectiva, i la
disminució de la captació de la resta, el que es tradueix en 3.173,56 tones de CO2 emeses
anualment a l’atmosfera.
Il·lustració 58. Emissions de CO2 per fraccions del model òptim de recollida
9,6%3,5%
2,8%1,3%
82,8%
FORM
Envasos lleugers
Paper i cartró
Vidre
Resta
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
99
7 CONCLUSIONS
7.1 RESULTATS DE RECOLLIDA
La implantació del nou model de recollida a nivell comarcal comporta una millora significativa
quantitativa i qualitativa dels resultats de recollida selectiva, que és l’objectiu principal del canvi
de model plantejat en el present estudi. Tal i com s’ha descrit anteriorment, la previsió de recollir
selectivament més d’un 60% en pes dels residus generats ja és un augment molt significatiu
respecte els resultats actuals, però cal destacar el fet que s’ha treballat amb una hipòtesi
conservadora, de manera que probablement aquesta previsió es superi una vegada posat en
marxa el nou servei.
Així, les millores que comporta la implantació del nou model de recollida respecte l’escenari de
mantenir el model de recollida àrees d’aportació al carrer són les següents:
§ Increment de la recollida selectiva per sobre el 60%, gràcies a la individualització de les
aportacions domèstiques i comercials als municipis de més de 500 habitants i a la
instal·lació de les àrees tancades comunitàries d’ús restringit en les municipis de menys de
500 habitant.
§ Nivell d’impropis de la FORM per sota el 2%, gràcies a l’obligatorietat de l’ús de bossa
compostable i al control de les aportacions i les incidències. Aquest resultat només és
possible amb un model d’individualització de l’aportació.
§ Reducció del nivell d’impropis dels envasos lleugers, en el cas dels envasos lleugers per sota
el 20%, gràcies a la individualització de l’aportació a la zona de vall i al control amb tag de
les aportacions i les incidències.
7.2 RESULTATS ECONÒMICS
Els resultats econòmics previstos en el present estudi parteixen d’una previsió dels resultats de
recollida -previsió conservadora-, que afecten directament al balanç econòmic. Tot i l’esforç
realitzat per tal d’afinar amb la màxima precisió possible la previsió de resultats, no es pot
preveure amb exactitud quins resultats de recollida s’obtindran, ja que la previsió de generació ja
es basa en una hipòtesi per no disposar de dades reals de cadascun dels nuclis.
La hipòtesi obtinguda contempla un escenari amb resultats conservadors o lleugerament
pessimistes, amb una elevada captació de fracció resta, per tal que les possibles desviacions que es
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
100
succeeixin a la realitat, en comparació amb les previsions, siguin sempre favorables a millorar el
balanç econòmic global obtingut.
Així doncs, com a conclusió es pot afirmar que la implantació del nou model de recollida proposat
tindrà un impacte positiu en el balanç econòmic. La comparativa del nou model de recollida amb
la projecció a 2016 del model actual, presenta uns resultats econòmics molt superiors.
Tot i això hi ha una sèrie de variables que cal tenir en compte, ja que són factors que poden fer
variar significativament les previsions, tant d’un model com de l’altre:
§ Costos salarials.... Aquesta és la partida de despesa principal. Si durant els propers anys es
modifiquen els convenis laborals actuals a l’alça, els balanços podrien patir variacions
significatives que afectarien en major grau a l’escenari de recollida porta a porta.
§ Diferencial entre el cost de tractament de resta i el cost d’entrada a planta de compostatge.
Com més gran sigui aquest diferencia més beneficiat es veurà l’escenari amb millors
resultats de recollida selectiva.
§ Subvencions i/o ús d’altres fonts de finançament a cost zero. La possibilitat d’obtenir
aportacions econòmiques a fons perdut o amb finançament sense costos per les inversions
plantejades faria variar el capítol d’amortitzacions anuals.
§ Imports, fórmules, coeficients i variables dels convenis marc. Els canvis en els sistemes de
càlculs dels retorns -per la FORM, el els envasos lleugers, el paper i el cartró i el vidre- i del
preu de venta del paper i el cartró.
§ Elecció definitiva del model de recollida. Si el model que s’implantés finalment patís
variacions respecte les descrites en el present document -com podria ser instal·lar àrees
d’emergència, no fer obligatori l’ús de la bossa compostable, etc.- els resultats de recollida i
les balanços podrien patir variacions significatives.
Tenint en compte aquests factors, les millores que representaria la implantació del nou model de
recollida respecte l’escenari de mantenir el model de recollida amb contenidors al carrer són les
següents:
§ Increment dels ingressos associats als retorns i a la venda de materials. El fet d’incrementar
la captació i la qualitat de les diferents fraccions comporta un increment dels ingressos.
Aquests cada vegada més depenen, no només de la quantitat recollida, sinó també dels
nivells d’impropis. Així aquest sistema de recollida prepara a la comarca per als futurs
canvis en els criteris de càlcul dels retorns que vagin en aquesta línia de penalitzar els
continguts elevats d’impropis.
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
101
§ Reducció dels costos de tractament. Aquesta reducció es deu a la minimització de fracció
resta recollida. Cal tenir en compte que els darrers anys ha incrementat anualment el cànon
associat al tractament d’aquesta fracció i que a Catalunya el cost del tractament se situa
lluny de la mitjana europea, per sota. És per aquest motiu que es preveuen increments
continuats del cost de tractament de la resta, de manera que les comarques que implantin
sistemes de recollida que permetin minimitzar aquesta fracció, estaran preparades perquè
aquests increments no els afectin de forma significativa en el balanç global.
§ Tendència a estabilitzar el balanç econòmic associat a la gestió de residus. El model actual
de recollida amb contenidors està sotmès a una gran incertesa, ja que polítiques que vagin
en la direcció de gravar la fracció resta i bonificar els bons resultats a nivell qualitatiu i
quantitatiu poden afectar-lo molt severament. El nou model proposat prepara a la comarca
per afrontar el futur a mig i llarg termini.
7.2.1 COMPARATIVA AMB LA SITUACIÓ ACTUAL PROJECTADA A 2016
En l’anàlisi de situació actual s’ha analitzat el balanç econòmic 2013 i la projecció a 2016. La
comparativa del model de recollida s’ha de realitzar, doncs, amb aquesta projecció, ja que
l’escenari 2013 queda molt desfasat en tots els aspectes econòmics -sous i salaris, preus de
tractament, retorns, etc-. La comparativa dels dos balanços és la següent:
Taula 92. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual projectada a 2016
BALANÇ 2013 PREVISIÓ 2016 NOU MODEL
DIFERÈNCIA NOU MODEL - PREVISIÓ 2016
INGRESSOS 168.064,94 € 168.064,94 € 600.628,63 € 257,4% ECOEMBES - Envasos 38.898,61 € 38.898,61 € 256.474,29 € 559,3% ECOEMBES - Paper i cartró 7.941,73 € 7.941,73 € 47.488,62 € 498,0% ECOVIDRIO 27.075,27 € 27.075,27 € 43.365,69 € 60,2% VENTA DE PAPER I CARTRÓ 24.371,10 € 24.371,10 € 94.323,91 € 287,0% RETORN DEL CÀNON - Tractament 69.778,23 € 69.778,23 € 72.247,09 € 3,5% RETORN DEL CÀNON - Recollida 0,00 € 0,00 € 86.729,03 € DESPESES -1.803.002,50 € -2.136.728,03 € -2.231.372,24 € 4,4% RECOLLIDA I TRANSPORT -1.280.705,48 € -1.344.740,76 € -1.564.492,86 € 16,3% TRACTAMENT FORM -21.338,35 € -21.338,35 € -83.293,17 € 290,3% TRACTAMENT RESTA -500.958,67 € -770.648,93 € -251.637,52 € -67,3% BOSSES COMPOSTABLES 0,00 € 0,00 € -105.596,47 € AMORTITZACIONS 0,00 € 0,00 € -226.352,21 € BALANÇ GLOBAL -1.634.937,57 € -1.968.663,09 € -1.630.743,61 € -17,2%
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
102
Il·lustració 59. Comparativa del balanç econòmic del nou model de recollida amb la situació actual projectada a 2016
L’escenari per l’any 2016 difereix de forma molt significativa amb la implantació del nou model,
l’increment del cost de tractament associat a la fracció resta donaria com a resultat un increment
del dèficit associat a la gestió de residus del 20%, el qual s’hauria de reflectir en un increment de la
taxa d’escombraries.
Aquest fet únicament es pot corregir amb un canvi de model que permeti contenir els costos de
tractament i incrementar els ingressos associats a la recollida selectiva. El nou model permet
estabilitzar el balanç i contenir la taxa d’escombraries a llarg termini.
Es pot concloure, doncs, que a nivell econòmic el nou model permetria reduir i estabilitzar el
balanç i evitar futurs increments de taxes associades a l’increment del cost de tractament.
-2.000.000 €-1.950.000 €-1.900.000 €-1.850.000 €-1.800.000 €-1.750.000 €-1.700.000 €-1.650.000 €-1.600.000 €-1.550.000 €-1.500.000 €-1.450.000 €-1.400.000 €-1.350.000 €-1.300.000 €-1.250.000 €-1.200.000 €-1.150.000 €-1.100.000 €-1.050.000 €-1.000.000 €-950.000 €-900.000 €-850.000 €-800.000 €-750.000 €-700.000 €-650.000 €-600.000 €-550.000 €-500.000 €-450.000 €-400.000 €-350.000 €-300.000 €-250.000 €-200.000 €-150.000 €-100.000 €-50.000 €
- €50.000 €100.000 €150.000 €200.000 €250.000 €300.000 €350.000 €400.000 €450.000 €500.000 €550.000 €600.000 €650.000 €
INGRESSOS-RETORNS I VENTA DESPESES DE RECOLLIDA DESPESES DE TRACTAMENT BALANÇ GLOBAL
BALANÇ 2013 PREVISIÓ 2016 ECOPARC NOU MODEL 2016
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
103
7.3 RESULTATS D’EMISSIONS
El focus d’emissions de GEH que influeix principalment en els balanços d’emissions derivades de la
gestió dels residus municipals és la quantitat de fracció resta captada degut a les elevades
emissions que el seu tractament i dipòsit generen. Per aquest motiu és clarament més favorable el
model proposat per la conseqüent millora dels resultats de la recollida selectiva i, per tant,
reducció d’aquesta fracció.
7.3.1 COMPARATIVA D’EMISSIONS DE CO2 AMB LA SITUACIÓ ACTUAL
Les diferències en les emissions de CO2 venen donades per les accions tant en recollida com en
tractament de residus. El servei de recollida actual i el nou servei, amb els seus corresponents
resultats de recollida, difereixen a nivell d’emissions de CO2.
Taula 93. Comparativa d’emissions totals per fraccions
FRACCIÓ EMISSIONS ACTUALS
EMISSIONS MODEL ÒPTIM
%
FORM 57 238 315% Envasos lleugers 32 84 164% Paper i cartró 20 74 263% Vidre 15 22 45% Resta 7.103 2.755 -61% EMISSIONS TOTALS 7229 3174
Amb el nou servei de recollida es redueixen les emissions tant de recollida com de tractament. En
concret s’aconseguiria reduir les emissions un 56% respecte l’estimació d’emissions actuals, que
es traduiria en 4.055 tones menys de CO2. També s’evidencia la rellevància de la fracció resta
respecte a les altres fraccions, que passa a ser la més rellevant amb diferència. Tot i que les
emissions procedents de la gestió de la resta de fraccions augmenta, la disminució de la captació
de la fracció resta és suficientment important com per provocar l’estalvi d’emissions del 56%
Il·lustració 32. Comparativa d’emissions totals per fraccions
ESTUDI DE VIABILITAT PER A LA MILLORA DE LA RECOLLIDA SELECTIVA A L’ANOIA
104
La millora en la recollida selectiva, i més concretament la reducció de la fracció resta, té un gran
impacte ambiental a nivell d’emissions de CO2, pel que la implantació de sistemes eficients de
recollida, que optimitzen els resultats de recollida són bàsics per minimitzar aquest impacte.
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
7.000
8.000
EMISSIONS ACTUALS EMISSIONS NOU MODEL
Resta
Vidre
Paper i cartró
Envasos lleugers
FORM
REDUCCIÓ D'EMISSIONS