Fonaments de Fonaments de l’estat social i l’estat social i democràtic de democràtic de
dretdret
Autora: Marta Alvarez
índex Un nou concepte de llibertatUn nou concepte de llibertat L’individualisme possessiu De l’estat de dret a l’estat democràtic De l’estat de dret a l’estat democràtic
de dretde dret L’herència republicana: l’estat liberal L’herència republicana: l’estat liberal
com a estat democràticcom a estat democràtic L’estat social i democràtic de dretL’estat social i democràtic de dret La recuperació de la societat civil
Un nou concepte de Un nou concepte de llibertatllibertat
LLibertat
La llibertat dels Antics
La llibertat dels Moderns
Antics
Segons Benjamin Constant, és
manifestava sobretot en la democràcia atenesa. Consistia a participar en els diversos assumptes públics. El ciutadà era considerat home lliure.
Aquest concepte es restringia a aquells
ciutadans com ara dones, esclaus o metecs.
Moderns
L’ésser humà té la capacitat de ser lliure fruit al
sorgiment de les teories del dret natural.
Per naturalesa tota persona té uns drets que la societat ha de respectar, per tant, una persona no és més
lliure com més participa en la vida pública, sinó quan
es respecten els seus drets.
Llibertat positiva i llibertat negativa
La positiva equival a ser un mateix el seu propi amo. El que té de positiu, és
que l’individu té ell mateix el control sobre la seva pròpia vida.
La negativa consisteix a no tenir interferències ni impediments per part
d’altres persones que t’impedeixen dur a terme els teus deditjos.
Ho va proposar el filòsof i historiador Isaiah berlinIsaiah berlin
L’individualisme possessiu
La llibertat moderna és una conquesta històrica molt valuosa, ja que comporta una forta exigència de preservar els drets individuals. Però té un perill, que s’arribi a creure que les persones sóm illessóm illes, que podem viure una vida sense els altres.
Segons Craw Macpherson, l’edat moderna va obrir pas a L’individualisme possessiu.
La societat és considera com una associació d’ individus propietaris amb una relació mercantil.
De l’estat de dret a l’estat De l’estat de dret a l’estat democràtic de dretdemocràtic de dret
ESTAT LIBERAL
Com a estat de dret: la primera forma que va adoptar l’estat modern va ser La monarquia absoluta i també les
revolucions de caràcter liberal. Tots els membres de la societat han
de sotmetre’s a la llei dictadaper la sobirania popular: L’imperi
de la llei.
La tradició liberal: El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política.
Per això l’estat ha de garantir la seva llibertat d’actuació.
Les funcions bàsiques són:•Protegir la vida dels seus membres
•Reduir la por i la incertesa amb pau civil•Assegurar el dret de propietat i el comerç
Kant va formular tres principis:•Principi de llibertat
•Principi de la dependència•Principi de la igualtat
L’herència republicana: L’herència republicana: l’estat liberal com a estat l’estat liberal com a estat democràticdemocràtic
El liberalisme entén que, per què sigui possible assolir aquests objectius, l’estat ha de ser constitucional: existeixi un sistema de normes, una constitució o normes equivalents.
El liberalisme és hereu de la tradició republicana. Segons aquesta tradicció, tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i ha de tenir garantida la possibilitat de defensar-se davant qualsevol abús.
La veritable llibertat consisteix a no ser dominat. Per evitar els abusos de poder es va posar diversos
elements: el constitucionalisme, la separació de poders i la participació ciutadana.
D’aquesta manera, l’estat liberal de dret, va donar pas a l’estat liberal i democràtic de dret.
La societat civilLa societat civil
Com a societat comercial: Adam Smith,afirma que l’economia s’ha convertit en el
nucli i que l’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos entre elsmembres de la societat. La societat civil està formada per individus que es mouen
per el seu pròpi interès.
Com a sistema de necessitats: Hegel,entén la societat com un espai on
cadascú es fi per si mateix i tots elsaltres no són res. Per tant, són mitjans
per al fi d’un individu particular. La Societat civil es considera com un
sistema de necessitats.
L’estat social i democràtic L’estat social i democràtic de dretde dret
Tradició socialista: comparacióTradició socialista: comparació
Dos socialismesDos socialismes
Socialisme científic o comunisme: Amb el suport de Karl i Lenin, aquesta
concepció veu l’estat liberal com uninstrument al servei de la classe dominant.
Per això, exigeix rebutjar no només els principis del mercat lliure sinó la idea d’un
Estat amb poders molt limitats. Objectius:
•La supressió del mercat•L’abolició de la propietat privada
•La destrucció revolucionària de l’estat
Socialisme reformista o socialdemocràcia: de les idees de
Ferliand Lassalle i Eduard Bernstein, que proposa també la intervenció de
l’estat, però sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.
Objectius:•Subordinar el mercat a les necessitats
•Controlar l’economia i intervenir-hi•Distribuir socialment el poder polític
L’estat social i democràtic de dretL’estat social i democràtic de dret
• L’estat social de dret inclou en el sistema de
drets fonamentals la preocupació per a la
igualtat sacial.
La recuperació de la societat civil: Els límits de l’estat
Alguns dels Problemes que presenta
L’estat del benestar ha anatdegenerant progressivamenten un estat benefector queha reduït el protagonismede la iniciativa privada.
•Els ciutadans adopten una actitud de
dependència passiva.
L’augment de les competèn-cies de l’estat comporta un
creixement de la burocràcia, del poder administratiu..,
això condueix a una separaciócada vegada més gran entre
governants i governats.
La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet
indiscutible de la globalització. Ni la informa-
ció, ni la protecció delmedi són ja un assumpte de
cada estat en exclusiva.
Una nova societat civil
Ara la societat, s’entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions com la família, les esglèsies, grups d’amics…
Tots els autors estàn d’acord amb afirmar que l’element distintiu de tots aquests grups és que no estàn sotmesos a la coerció de l’estat.
Hi ha autors que diuen que hi ha dues línies d’interpretació:
Autors com: John Keane, que enten que laSocietat civil és no estatal.
Autors com: Jürgen Habermas, André Gorz,i Michael Walzer, que creuen que la
Societat civil es distingeix tant del poderEstatal com l’econòmic.
Un dels problemes és el de determinar les relacionsUn dels problemes és el de determinar les relacionsamb l’estat, per aixó han creat un seguit de punts:amb l’estat, per aixó han creat un seguit de punts:
•La societat civil legitima el poder polític•Li correspon controlar-lo
•Crear un espai públic de lliure coerció estatal•La societat civil ha de ser autònoma
•Cal potenciar una opinió pública•La societat ha d’assumir les seves responsabilitats
•Enfortir una ètica de la societat civil